sumari corts valencianes

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Número 73
DIARIO DE SESIONES
VI Legislatura
Any 2005
Sessió Plenària
realitzada el dia 16 de febrer de 2005
Primera reunió
Presidència del Molt Excel·lent
Senyor Julio de España Moya
SUMARI
(Comença la sessió a les 10 hores i 43 minuts)
Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l'elaboració i desenvolupament del Pla valencià d'Alzheimer, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 2.788, BOCV número 17)
Intervencions de la diputada María José Mendoza García (GP Socialista) i dels diputats Alfred Botella i Vicent (GP Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i Antonio Clemente Olivert (GP Popular).Votació de la Proposició no de llei: es
rebutja per 41 vots en contra i 35 vots a favor.
Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la realització d'un decret pel qual s'exigesca que, en tots els contractes que efectua qualsevol organisme depenent de la Generalitat Valenciana amb tot tipus d'empreses, figure clarament l'obligació a respectar la normativa en matèria lingüística que existeix al nostre territori, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 2.830, BOCV número 17).
Intervencions de les diputades Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i Isabel
Escudero Pitarch (GP Socialista) i del diputat Manuel Pérez Fenoll (GP Popular).Votació de la Proposició no de llei: es rebutja per 42 vots en contra i 33 vots a favor.
Pàgina 2.646
16/02/2005
Número 73
Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la presentació d'un Pla director de ferrocarrils, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 3.062, BOCV número 18).
Intervencions dels diputats Joan Antonio Oltra i Soler (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i José
Antonio Godoy García (GP Socialista) i de la diputada Mónica Isabel Lorente Ramòn (GP Popular).Votació de la Proposició
no de llei: es rebutja per 70 vots en contra i 6 vots a favor.
Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l’oposició al Pla Ibarretxe, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 3.794, BOCV número 25).
Intervencions dels diputats Serafín Castellano Gómez (GP Popular), Joan Ribó i Canut (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra
Valenciana: Entesa) i Andrés Perelló Rodríguez (GP Socialista).Votació de la Proposició no de llei, amb incorporació d’una
esmena transaccional: s’aprova per 76 vots a favor i 1 abstenció.
(Se suspen la sessió a les 14 hores i 30 minuts)
(Es reprén la sessió a les 16 hores i 42 minuts)
Número 73
16/02/2005
Ple de les Corts Valencianes celebrat el dia 16 de febrer
de 2005. Comença la sessió a les 10 hores i 43 minuts.
Presidix el Molt Excel·lent Senyor President Julio de
España Moya. Sessió plenària número 42.
El senyor president:
Antes de abrir la sesión, simplemente unas palabras para
desear, aunque ya han pasado unos días desde la Navidad y
lógicamente hemos tenido oportunidad de encontrarnos en
los pasillos, en el restaurante y en alguna reunión, pues que
todos hayáis pasado un periodo parlamentario con las vacaciones de Navidad altamente productivo y que hayáis hecho
acopio de energía parlamentaria para que esta nueva sesión
sea altamente productiva.
S’obri la sessió.
Bon dia, il·lustres diputades, il·lustres diputats.
La presidència accepta l’oferta de les Corts i declara
obert el període de sessions.
D’acord amb l’article 56 del Reglament, he de comunicar a la Cambra que durant les darreres vacances parlamentàries la Mesa de la Diputació Permanent es va reunir els
dies 4, 18 i 28 de gener. La Diputació Permanent no s’ha
reunit. (Remors)
Muchas gracias por la aclaración, señor Such.
Punto primero del orden del día. Toma en consideración
de la Proposición no de ley sobre la elaboración y desarrollo sobre el Plan Valenciano de Alzheimer, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista, registro de entrada número
2.788, Boletín Oficial de las Cortes Valencianas número 17.
Tiene la palabra para el turno de presentación y defensa
la ilustre diputada del Grupo Parlamentario Socialista señora Mendoza.
La senyora Mendoza García:
Señor presidente, señoras y señores diputados, antes de
empezar la defensa del proposición no de ley relativa a la
necesidad de un Plan Valenciano de Alzheimer, quería
recordar a los fallecidos en la comarca dels Ports y pedir un
minuto de silencio de esta Cámara, ya que no hemos tenido
una ocasión anterior para hacerlo. Si es posible y si lo considera oportuno el presidente.
El senyor president:
(Pausa) De acuerdo, señora Mendoza.
(La Cambra guarda un minut de silenci)
Descansen en paz.
La senyora Mendoza García:
Señoras y señores diputados.
El contexto en el que se produce la presentación de la
Proposición no de ley del Grupo Parlamentario Socialista
que se refiere a los pacientes de Alzheimer es el de una parálisis en el desarrollo de recursos sociosanitarios para responder, precisamente, a las necesidades de los colectivos
especialmente desfavorecidos.
Nuestra iniciativa data de septiembre de 2003. El objetivo es poner sobre la mesa la necesidad de que el gobierno
valenciano se comprometa con la elaboración, desarrollo,
Pàgina 2.647
puesta en marcha y financiación de un plan valenciano de
Alzheimer, abandonado por parte del gobierno del Partido
Popular en las anteriores legislaturas la opción de un plan
nacional de Alzheimer. Aunque de forma genérica la enfermedad es bien conocida, y esta enfermedad ya se ha incorporado en gran medida a la conciencia social y forma parte
de nuestro vocabulario habitual, cabe recordar de lo que
estamos hablando, tanto desde el punto de vista de las cifras
como desde aspectos cualitativos.
La enfermedad de Alzheimer es la principal causa de
demencia y además es la demencia más devastadora. En
realidad es una enfermedad crónica, degenerativa e irreversible, altamente devastadora para que el que la sufre, para la
familia, para el entorno social y por los costes sociosanitarios que implica. Se pierde la memoria, se pierde el sentido
del tiempo, del espacio, la capacidad de pensar, de discernir,
de elaborar sentimientos, de relacionarse, de controlar el
comportamiento y las funciones corporales más elementales, de reconocerse asimismo y a los demás, sin conciencia
y sin referente autobiográfico. Las fases avanzadas de la
enfermedad, como es bien conocido, se caracterizan por el
silencio y por el vacío, por un paciente confinado definitivamente en su cama.
Condiciona una desadaptación social, laboral y familiar. Es una enfermedad discapacitante, pero no reconocida como discapacidad. Sólo recientemente el ministro de
Trabajo y Asuntos Sociales, Caldera, anunciaba el reconocimiento de la enfermedad como discapacidad en el marco
de la Ley de dependencia. La enfermedad no sólo es discapacitante para los enfermos, es altamente incapacitante
para aquellos que les cuidan en el medio familiar.
Disminuye su disponibilidad para la vida social, laboral y
económica de las familias, y especialmente de los cuidadores, que además ven afectada su salud física y emocional.
Además los cuidadores principalmente son mujeres,
entre el 80 y el 95% son las hijas, esposas o hermanas de los
afectados. Se señala, de manera repetida, la situación de discriminación de las mujeres en relación a este tema. Las que
más bienestar producen son las que menos reconocimiento
y menos se benefician de las prestaciones sociales. Las que
más bienestar producen son las mujeres cuidadoras. Un porcentaje elevado se ven obligadas a abandonar el trabajo. Lo
cierto es que las horas de dedicación a un paciente es un trabajo de dedicación a tiempo completo, altamente dificultoso que genera estrés físico y emocional. Las horas que se
dedican en España por parte de los familiares al cuidado de
estos enfermos triplican a las que dedican los mismos familiares en Alemania o en Francia. Además para familias con
parámetros socioeconómicos medios que superan determinados umbrales económicos no pueden acceder a las ayudas públicas, porque la protección social sigue siendo determinada por el nivel de ingresos, pero tampoco pueden costear en la mayoría de los casos ese gran segmento de clases
medias los servicios privados.
La enfermedad afecta aproximadamente en España a
medio millón de personas. En el País Valenciano estaríamos
hablando entre 40 y 50.000 personas. Afecta, aproximadamente, a un 7% de los mayores de 65 años, pero también se
presenta en el 10% de los casos antes de los 65 años en personas que todavía tienen por delante tiempo de vida activa
laboral y social y personal.
En realidad, nos hemos encontrado con la necesidad de
presentar esta iniciativa, la necesidad de que el gobierno
valenciano planifique, defina las necesidades en función
de esa definición de necesidades de los pacientes con
Pàgina 2.648
16/02/2005
demencia, planifique los recursos, los ponga encima de la
mesa y aumente recursos y adecue recursos actualmente
existentes.
En diferentes momentos se anunció un plan nacional de
Alzheimer. En el año 1997 el Pleno del Congreso de los
Diputados instaba al gobierno a elaborar en seis meses el
mencionado plan, llego incluso a existir un texto que se
editó, pero en ningún momento llego a ponerse en marcha.
Al final, con la excusa de que las transferencias en prestaciones sociales y sanitarias, las competencias están transferidas a las comunidades autónomas, nunca se puso en marcha. Los diferentes ministros de Sanidad del gobierno del
Partido Popular, desde Romay hasta Ana Pastor, anunciaban
medidas cada año con motivo del día mundial de Alzheimer.
En 2001 Celia Villalobos anunciaba que se destinarían
10.000 millones de las antiguas pesetas de forma anual para
el Plan Nacional de Alzheimer, pero en ese año, en 2001, el
presupuesto del ministerio ascendía tan solo a 850 millones
de pesetas.
La situación actual de la Comunidad Valenciana nos
obliga de manera doble a presentar la necesidad de elaboración de este plan. Lo cierto es que dos cifras solo: plazas
residenciales, por 100 mayores de 65 años en la Comunidad
Valenciana, 2,5 frente a lea media del Estado, que es de 3,65
nos situamos a la cola, a pesar de los discursos triunfalistas,
con Galicia, Murcia y Ceuta. Las plazas de centros de día se
limitan a 0,25 por 100 mayores de 65 años, frente a la media
del Estado de 0,46. La espera para acceder a un centro de
día en la ciudad de Valencia llega fácilmente al año.
Excepto por una iniciativa reciente de la asociación, efectivamente el ayuntamiento ha cedido un local, se disponía
hasta hace muy poco de 30 plazas para atender en toda la
ciudad de Valencia, específicas, para atender enfermos de
Alzheimer.
Lo cierto es que con la prevalencia de la enfermedad
calculamos que hay 8.000 enfermos de Alzheimer solo en
la ciudad de Valencia. El caso de la ciudad de Alicante es
todavía peor, porque los recursos son inexistentes, los
recursos específicos son cero. Lo cierto es que un reciente
estudio realizado por la empresa Edix para el
Ayuntamiento de Valencia señala que las administraciones
públicas, el Ayuntamiento y la Generalitat atienden mayoritariamente a aquellas personas mayores con recursos
económicos y sin problemas de dependencia y no atienden
a los dependientes que reciben en estos momentos en la
ciudad una atención marginal. Aquellas personas que no
pueden valerse por si mismas, que carecen de familia o de
amigos que quieran hacerse cargo de ellos son las que
menos atención reciben.
Las secciones públicas realmente, tal como dice el estudio -y cito textualmente- se dirigen más hacia una política
de escaparate, de mera propaganda, así lo recordaba nuestro
portavoz en el Ayuntamiento de Valencia. Y a los técnicos
en ese informe les parecía increíble la prioridad que se llega
a dar a actuaciones que se traducen en fotos de prensa y que
se dirigen a pensionistas que mantienen su capacidad y que
tienen recursos económicos.
Lo cierto es que la enfermedad, que hemos descrito
como devastadora, altamente incapacitante, precisa del
reconocimiento del gobierno de que los recursos que se destinan son insuficientes. Es preciso intervenciones en el sistema sanitario, intervenciones que muchas veces no suponen recursos adicionales sino un trabajo de coordinación, de
poner a trabajar a los recursos en una dirección determinada, una dirección política, desde el punto de vista de las
necesidades de salud pública del sistema sanitario, desde la
Número 73
atención primaria hasta la atención especializada. La necesidad de que el diagnóstico y el tratamiento sea precoz, que
las intervenciones, no solo los medicamentos que tienen un
efecto limitado y además limitado en el tiempo, el tratamiento no medicamentoso, aquellos que todos recordamos
que aparece en los programas de televisión, los talleres de
memoria, los talleres para mantener las actividades de la
vida cotidiana, etcétera, etcétera.
Los propios médicos de familia recordaban que no es
posible mantener la inhibición diagnóstica y terapéutica en
el conjunto de sistema, como muchas veces ocurre ante esta
enfermedad ante el lugar común de que no hay nada que
hacer, que es un proceso propio del envejecimiento. Y hoy
sabemos que no es exactamente así. Hay esperanzas terapéuticas de tratamientos, pero que no verán su concreción,
al menos según los expertos hasta dentro de diez años. Y,
aparte de esas necesidades de atención sanitaria, de garantizar la continuidad de la atención, porque son pacientes que
precisamente por su cronicidad y porque su vida media se
puede prolongar entre ocho y doce años desde que se les
diagnostica hasta que fallece, no reciben ni tan siquiera los
cuidados paliativos de los que se benefician otros pacientes
porque se consideran en situación terminal.
Hace falta en este plan que se contemple además la
información a los enfermos en sus fases iniciales, a los cuidadores y a las familias. Las familias necesitan, y es una
vacuna contra el estrés psicológico y físico, el conocimiento sobre la enfermedad y de cómo manejarla. Es fundamental incrementar los recursos de atención social. Hemos
dicho las cifras en el País Valenciano, que creo que son contundentes, pero si nos referimos a los presupuestos en estos
momentos el presupuesto que se destina desde la
Conselleria de Bienestar Social a la atención sociosanitaria
de estos pacientes supone 3 euros por paciente y mes y 36
euros por paciente y año. En el último año se ha incrementado el presupuesto tan solo en 55.000 euros. Y eso supone
un incremento por paciente de 1,3 euros/año. Estamos
hablando de 40.000 pacientes; podrían acercarse a 50.000.
La necesidad de conocer cuál es la realidad nos obliga también a que en esta proposición no de ley contemplemos la
necesidad del desarrollo de estudios específicos orientados
tanto al conocimiento de la prevalencia de la enfermedad de
Alzheimer en la Comunidad Valenciana. Los datos de mortalidad nos dicen que como causa de muerte está tres puntos
por encima de la media del Estado –son datos del Instituto
Nacional de Estadística. Es necesario conocer la realidad
desde el punto de vista epidemiológico y de salud pública
de la enfermedad en el País Valenciano, identificar las necesidades de atención a los pacientes y apoyar al entorno familiar y social de los mismos.
Otros aspectos como la protección jurídica, como el
refuerzo –ya hemos dicho– de los programas tanto de centros de día como de plazas residenciales. Existe, efectivamente, un borrador del Plan valenciano de Alzheimer datado del 2002, del Gobierno, que como otras muchas cosas se
ha quedado en los cajones. Existe una propuesta de la
Federación de Asociaciones de Familiares de Enfermos que
recoge la necesidad de desarrollar ese plan desde el punto de
vista de los recursos de atención sanitaria, de los recursos de
soporte y atención social, de los recursos de apoyo y protección jurídica, de investigación y de formación de los cuidadores, tanto profesionales como de los cuidadores informales de estos enfermos.
Yo espero que hoy reconozcamos que se han hecho
cosas pero que hay todavía demasiadas cosas que se podrían hacer y que el discurso...
Número 73
16/02/2005
El senyor president:
Señora Mendoza, vaya terminando.
La senyora Mendoza García:
...–acabo ya, señor presidente–, y que el discurso triunfalista lo único que hace es someter a los enfermos y a los
familiares al sufrimiento y a la marginación.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señora Mendoza.
Ahora corresponde el turno de intervención, en representación de la enmienda presentada por don Joan Ribó
Canut, a don Alfred Botella, para defender la enmienda.
Por favor, don Alfredo.
El senyor Botella i Vicent:
Gràcies, senyor president.
Senyores i senyors diputats.
Jo voldria començar el debat d'aquesta esmena i en realitat el posicionament del meu grup respecte a la proposició
no de llei, dient que a mi em sembla que este és un tema de
la suficient entitat com perquè no es despatxara, diríem,
amb actituds un poc triomfalistes com moltes vegades s'han
plantejat ací, d'argumentar que és que el Govern està fent no
sé quantes coses, sinó que realment entràrem a analitzar
quina és la situació real i a partir d'ahí quines mesures són
les que fan falta. Perquè del contrari, una vegada més, es
poden frustrar les expectatives no solament dels afectats,
que moltes vegades o en la majoria dels casos segurament
no van a enterar-se del que ací es discutix, però sí dels familiars que són els que patixen les conseqüències d'una política que no té mitjans per a portar-se a efecte.
Per tant, dir que a nosaltres mos pareix que el primer pas
que hauria de donar-se és que realment aquesta malaltia que
és relativament nova, tinguera un pronunciament d'aquesta
cambra reconeixent-la com una malaltia a la qual s'ha de
posar lògicament remei i s'han de posar recursos.
Dir que quan en els grups parlamentaris i en el cas nostre rebem familiars de malalts d'alzheimer, el que plantegen estes persones és la impotència en què es troben en la
majoria dels casos per a afrontar la cura d'un malalt d'estes característiques. Perquè no hi ha ningun tipus d'experiència i no hi ha en la majoria de casos ningun tipus d'orientació de quin és el comportament que han de tindre els familiars davant d'un tema d'estes característiques. I, per tant,
seria important que estos temes es tingueren en compte a
l'hora d'elaborar un Pla valencià de l'alzheimer. Que jo crec
que no deu ser una cosa que el Govern en solitari plantejara sinó que en primer lloc s'haurien de tindre en compte les
demandes, l'opinió de la gent afectada i, fonamentalment,
dels familiars, i també de la resta dels grups parlamentaris
perquè jo crec que açò és una cosa en què tot el món ha de
col·laborar i devem col·laborar a tirar endavant. Si fóra al
final un pla unilateral del Govern, segurament no cobriria
les expectatives que realment deu tindre a l'hora de solucionar estos casos.
Esta és una malaltia relativament nova que, efectivament, afecta persones majors i que moltes vegades l'argumentació és dir que “açò són problemes de l'edat” i, per tant,
doncs... Però estem veent d'un temps cap ací que cada vegada es produïxen més casos amb gent d'una d'edat no tan
Pàgina 2.649
major i que, per tant, no és una cosa que s'ha d'atribuir a les
persones de la tercera edat sinó que és una malaltia sobre la
que s'ha d'actuar, diríem, amb prevenció. I en eixe aspecte
jo pense que també aquest pla deuria contemplar aquestes
característiques.
Dir que per a nosaltres, que estem d'acord amb la proposta de resolució, no solament amb l'elaboració i el desenvolupament del pla sinó que tots els anys, que esta és l'esmena que nosaltres plantegem, perquè el que s'ha de dir
també és que com aquestes Corts tenen un cert retard a l'hora de plantejar les coses en els plens, una proposta que efectivament és presentada en el mes de setembre del 2003, ve
a discutir-se en el mes de febrer del 2005. I sort que amb açò
no va la vida en molts casos, perquè si no, estaríem discutint ací no sabem molt bé de què. Però, com dia, el fet que
les coses es discutisquen amb tant de retard, algun dels apartats, i sobretot quan es planteja el calendari d'actuacions,
queda un poc desfasat de l'actualitat, perquè ací, si s'haguera
discutit aleshores estaríem d'acord amb l'establiment d'un
calendari d'actuacions i inversions a realitzar en el quadrienni del 2003 al 2006. Però ara hauríem de parlar no sé si ja
del 2005, perquè com els pressupostos estan ja elaborats,
segurament eixe serà un argument del Govern per a dir “deixem-ho per a l'any que ve”. Però, bé, plantegen-se que
anualment..., i per això no s'ha de parlar de quadriennis sinó
que anualment hi haja les inversions necessàries que vagen
cobrint les necessitats que planteja aquest Pla valencià d'alzheimer.
Jo crec que n'hi han suficients raons com perquè aquesta proposta fóra aprovada. I, en tot cas, si n'hi ha alguna
modificació a fer per part del grup parlamentari que sustenta el Govern, que se diga i la discutirem entre tots i vorem
la possibilitat que realment este siga un tema acordat per
tots els grups parlamentaris i que n'hi haja la possibilitat de
tindre un seguiment i, sobretot, que tinga l'efectivitat que
tots els anys en els pressupostos apareguen les partides
necessàries perquè els grups parlamentaris recolzem aquestes seccions i que, a més a més, tingam la seguretat que les
coses van a fer-se perquè n'hi ha els recursos econòmics i els
mitjans humans per a portar-ho a efecte.
Per tant, demanaríem del Grup Socialista que acceptara
aquesta esmena de modificació d'eixe apartat que realment
és actualitzar, en definitiva, la data del que es demanava.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Botella.
Tiene la palabra para aceptación de la enmienda o no, la
diputada doña María José Mendoza.
La senyora Mendoza García:
Efectivamente, el hecho de que la iniciativa se presentara en septiembre de 2003 y que estemos debatiendo un
tema que no ha caducado porque no ha dejado de desaparecer sino que es un problema que se incrementa desde el
punto de vista tanto de las personas que van a estar afectadas en los próximos años, algunos más pesimistas
hablan de que se doblarán los afectados en los próximos
10 años, otros trasladan la fecha hasta 20 años adicionales, pero también es cierto que refleja un modo de funcionar de esta cámara, que impide por parte del grupo mayoritario que debatamos, que hablemos, que planteemos
alternativas para los ciudadanos que tienen realmente
Pàgina 2.650
16/02/2005
necesidades acuciantes.
Es posiblemente escandaloso. El problema es que se
quedará en estas cuatro paredes porque los medios de comunicación públicos no están al servicio de los valencianos y
de las valencianas y del debate político serio y riguroso
sobre cuáles son las necesidades que no tienen cubiertas.
Si han convertido los medios de comunicación pública
que han impedido que el debate político, el mejor debate
político, el que habla de los problemas y de las necesidades
de los ciudadanos no solucionadas, el mejor debate político,
el que habla de las propuestas y alternativas formuladas por
el conjunto de las fuerzas políticas en el mejor estilo democrático y al servicio, de verdad, de los ciudadanos; si han
convertido las políticas sociales, las políticas, el dinero
público en, efectivamente, propaganda y jolgorio, cuando el
estudio realizado por una empresa, encargado por el
Ayuntamiento de Valencia y hecho público, lo primero que
pone de manifiesto es que precisamente las políticas públicas dirigidas a las personas mayores y a las personas dependientes de la ciudad de Valencia no son más que propaganda y foto, propaganda y foto; que precisamente aquellos discapacitados que no tienen recursos económicos, que no tienen apoyo familiar y social porque carecen de familia o
carecen de redes de apoyo de otro tipo, de amigos, esos precisamente son los que están más abandonados. Pero, claro,
hasta un año y medio después no hemos podido debatir esto.
Nuestro horizonte en aquel momento es que al menos en
los siguientes cuatro años hubiera un compromiso de incremento de recursos, de planificación, de inversiones, de planificación de actuaciones. Y ha quedado caduco ese horizonte temporal 2003-2006. Hablábamos de cuatro años pero
es que... ya estamos en el 2005.
Y, efectivamente, nuestro grupo va a aceptar esa propuesta de modificación planteada por el Grupo
Parlamentario de Izquierda Unida.
La necesidad de que aparezcan presupuestos anuales
debatidos y aprobados en estas Cortes para afrontar este
problema –hoy estamos hablando de este problema–, efectivamente tiene una entidad cuantitativa y cualitativa que es
difícil expresar mejor de lo que los propios afectados han
hecho de manera repetida desde las asociaciones de familiares de enfermos de Alzheimer. Pero, lo cierto es que el coste
para las familias –hay diferentes estudios– está cuantificado: en la primera fase de la enfermedad, 29.000 euros al
año; en la segunda fase de la enfermedad, 36.000 euros al
año; y en la tercera fase de la enfermedad se mantiene un
coste en torno a los 30.000 euros al año.
Cuando hablábamos de lo que suponía para cada afectado de Alzheimer en el País Valenciano los presupuestos de
la Conselleria de Bienestar Social en políticas de apoyo
sociosanitario podría sonar a broma si no estuviéramos
hablando de un problema de la entidad del que estamos
hablando. La realidad es que repartido entre los 45.000
pacientes que reconocía el entonces conseller Blasco en una
respuesta parlamentaria al diputado socialista Antonio
Torres, reconocía 45.000 pacientes afectados de Alzheimer
en el País Valenciano, ya no es lo que dicen las asociaciones
o lo que dicen…, 45.000 pacientes de Alzheimer en el País
Valenciano y 100.000 familiares, cuidadores directos, afectados, porque las familias no son tan nucleares, las familias
cuantifican en 200.000 personas muy directamente afectadas por la enfermedad de un familiar.
Lo cierto es que si el coste medio de un paciente se sitúa
en los 2.250 euros al mes, en el país inmediato más cercano, que es Francia, el coste medio en estos momentos es de
4.000 euros al mes porque en nuestro país todavía la mayo-
Número 73
ría de los cuidados se realizan de manera gratuita por las
mujeres y en el entorno familiar, es evidente, necesario que
planteemos la cuantificación anual económica destinada a
este plan y la planificación de incremento progresivo de
recursos destinados a este plan.
Yo espero que hoy, aunque sea por una vez, aunque sea
por una vez, el consenso político sea para avanzar en políticas sociales, porque el contexto de la Comunidad
Valenciana, a pesar del tono triunfalista, a pesar de que
hoy la consellera Alicia de Miguel volverá a presentar un
plan de apoyo a los cuidadores y a las familias de personas
afectadas con discapacidad y no sé cuántas cosas más, lo
cierto es que en estos momentos tenemos 0,25 plazas por
100 mayores de 65 años en centros de día frente a la media
del Estado de 0,46, que estamos a la cola y aquí el eje de
la prosperidad ha desaparecido, estamos a la cola junto
con Murcia, Galicia y Ceuta en recursos residenciales por
cien mayores de 65 años: 2,5 frente a la media del Estado
de 3,65.
Y lo cierto es que el 90% del coste económico lo siguen
soportando las familias. Y lo cierto es que no se han puesto
en marcha aquellos mecanismos excepto a través de la iniciativa social, en este caso sin ánimo de lucro, que es de la
Federación de Asociaciones de Familiares de Enfermos, en
esta ocasión sin ánimo de lucro y ha sido especialmente eficaz y adecuada a las necesidades de estos pacientes.
Por eso, yo creo que hoy los enfermos…, en estos
momentos sólo reconoce la federación que está atendiendo
de manera directa con sus recursos sociosanitarios en torno
a 1.300 personas, aunque está atendiendo a 5.000 pacientes
en diferentes tipos de recursos pero con un recurso específico, terapéutico y de centro de día se está atendiendo aproximadamente a 1.320 pacientes, y estábamos hablando de los
45.000 reconocidos por el conseller Blasco. Yo insisto, porque luego debatiremos otras cosas, que la verdad es que
cambia un poco la vida cotidiana y mejora la calidad de vida
de los valencianos y de las valencianas.
Y si se consiguen consensos políticos o siempre están,
bueno, pues, haciendo llamamientos a consensos políticos,
claro, desde una agresividad pasmosa donde el consenso es
casi imposible, pero están haciendo llamamientos a determinados consensos políticos, creo que es mucho más fácil,
accesible, realista y operativo que el consenso político hoy
en esta Cámara sea también para el reconocimiento, el
apoyo, el incremento de recursos de los enfermos de
Alzheimer y otras demencias que no olvidamos, de sus
familiares, de sus cuidadores y que, efectivamente, haya un
gesto por parte del grupo mayoritario de la Cámara, como
se produjo en su momento en el pleno de las Cortes españolas, y hoy que vemos adelante una iniciativa conjunta que
mejore la calidad de vida y la vida de los valencianos y de
las valencianas pero de verdad.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señora Mendoza.
Tiene la palabra, en representación del Grupo
Parlamentario Popular, el señor diputado don Antonio
Clemente.
El senyor Clemente Olivert:
Muchas gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Mire, señora Mendoza, si por algo se caracteriza este
Número 73
16/02/2005
gobierno es por su fuerte compromiso con los más desfavorecidos, desde luego con los enfermos de Alzheimer y con
sus familiares, que son los que sufren también de manera
importante esta enfermedad. Sin ningún tipo de triunfalismos este gobierno está trabajando y va a seguir trabajando
para mejorar la situación de estos enfermos.
Ustedes, desde luego, al Partido Socialista lo que más
le gusta es hace planes. A nosotros lo que nos gusta es conseguir realidades. Luego, resulta que los planes, aunque no
sean suyos, o a veces son suyos, se les atragantan un poco.
Pero, nosotros, desde luego, desde el Partido Popular lo
que queremos es conseguir realidades, realidades como
son el incremento de las residencias de la tercera edad,
realidades como son el incremento de los centros de día,
las unidades de referencia, los centros de salud, los centros
de investigación…
Por cierto, señora Mendoza, habla usted de que esta propuesta es de septiembre de 2003 y ustedes la consideran
muy importante. De abril de 2003 es este programa electoral donde no existe ninguna referencia a la enfermedad de
Alzheimer, ninguna referencia. Lo digo por la importancia
que puede tener. En éste sí que aparece, en éste sí que aparece una referencia a la enfermedad de Alzheimer, pero
como para ustedes los programas electorales solamente sirven para las elecciones, pues, me imagino que quedará en
eso, en papel mojado.
Desde luego, les estoy diciendo, señora Mendoza, que
este gobierno trabaja, trabaja la Conselleria de Sanidad y la
Conselleria de Bienestar Social junto con las asociaciones
de los afectados para informar sobre la enfermedad, para
realizar una detección precoz del Alzheimer, para ampliar la
red sociosanitaria, para ampliar los centros de día, para
mejorar la investigación, para dar más apoyo a las familias,
para sensibilizar a la población, que pensamos que es básico. Es básica la información y la sensibilización de los ciudadanos y de los profesionales. Para ellos, el año pasado se
realizaron dos monografías sobre cómo comprender el
Alzheimer –insisto– dedicadas a los profesionales y a los
cuidadores, en las cuales han colaborado las asociaciones de
pacientes. Al mismo tiempo, se realizaron en el EVS siete
cursos formativos.
En cuanto a la asistencia sanitaria. Decirles que existen
en este momento dos unidades de referencia y que pronto
existirá otra, con lo cual tendremos tres, una por cada por
provincia, en San Vicente del Raspeig, en la Magdalena de
Castellón y en el Doctor Moliner. Las funciones de estas
unidades serán el diagnóstico precoz, el tratamiento integral, el retraso de la incapacidad y la investigación sobre la
enfermedad. Asimismo, en noviembre del pasado año se
elaboró un plan de mejora de la atención domiciliaria para
dar más apoyo al cuidador y mejorar entre los distintos
niveles asistenciales entre la primaria y los neurólogos.
En cuanto a la investigación clínica. Ustedes deben de
ser que en el Centro de Investigación Superior de Salud
Pública existirá una línea prioritaria para el estudio del
envejecimiento y su tratamiento. Y, asimismo, en el Centro
Superior de Alta Tecnología –que ya ha finalizado su obra
aquí en Valencia– una de las líneas prioritarias es la investigación con células madre que posibilitará, posibilitará
–insisto– el tratamiento y la mejora de esta enfermedad.
En cuanto a las asociaciones. La Conselleria de Sanidad
ha subvencionado en los últimos años, igual que la de
Bienestar Social, las asociaciones de enfermos. 300.000
euros hay en el presupuesto de 2005 de la Conselleria de
Sanidad de ayuda directa a las federaciones de asociaciones
de Alzheimer. Asimismo, la Conselleria de Bienestar Social
Pàgina 2.651
ha destinado 24 millones de euros para el tratamiento y asistencia de estas enfermedades y existe una inversión directa
en el 2005 de 1.417.000 euros. Asimismo, van a haber 6
centros de día específicos de esta enfermedad. El 43% de las
plazas residenciales están cubiertas por enfermos de
Alzheimer y el 36% de las plazas de centros de día también.
A mí, desde luego, no me gustaría entrar en la guerra de
cifras, pero usted habla de la situación que existe este
momento, la desdibuja totalmente y se le olvida que en el
año 95 la encuesta nacional nos colocaba a la Comunidad
Valenciana, en unidades de media estancia, la segunda
comunidad por la cola de todo el Estado español, cuando
ustedes gobernaban y hacían tan bien las cosas en esta
comunidad.
Y, por último, comentarle, ya que ha insisto en hacer
varias referencias a la situación en la ciudad de Valencia,
que gracias a la gestión adecuada que se está realizando
desde la concejalía de asuntos sociales en este momento
prácticamente ya no hay lista de espera para enfermos de
Alzheimer porque se han incorporado a los dos centros
municipales que funcionaban hasta el momento, los de
Amistad y Arniches, otros tres centros privados concertados
ubicados en la zona de Campanar, el entorno del puerto y el
centro histórico, donde se prestará atención de distinto
carácter a más de 500 personas. Asimismo, la ciudad contará con un nuevo centro de atención de enfermos de
Alzheimer antes del próximo verano, en un convenio que se
ha realizado con la Asociación de Familiares de Enfermos
de Alzheimer de Valencia y que el ayuntamiento aportará
los gastos.
Bueno, pues, señoría, le insisto, realmente nosotros pensamos que quedan cosas por hacer pero, desde luego, sí nos
gustaría que desde su grupo en alguna ocasión se reconociera que se está trabajando y se está trabajando en esta enfermedad que afecta, como se ha dicho aquí, a más de 50.000
valencianos.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Clemente.
Tiene la palabra para el turno de réplica, la señora
Mendoza.
La senyora Mendoza García:
Gracias, señor presidente.
Señores diputados. Señor Clemente.
No me sorprende porque éste es el tono habitual.
Enumerar cuatro actuaciones aisladas e inconexas no es dar
respuesta a las necesidades ni de los pacientes, ni de los familiares ni de los cuidadores formales, o sea, de aquellos profesionales que desde servicios sociales y el sistema sanitario
atienden a estos pacientes. No se llena el vacío en la coordinación de la atención sanitaria que recibe, porque muchas
veces, si no reconocemos los problemas, es imposible que se
diseñen políticas. Sigue manteniendo un tono de autosatisfacción. Lo que tenemos es lo que tenemos. Lo que se ha invertido, bienvenida sea esa inversión. La participación de las
asociaciones de afectados, bueno, pues es una recomendación
de la Unión Europea del año 2000, y es un principio básico
democrático, no es algo graciable. Y ahí se recomienda la
financiación de las asociaciones, incluso desde los presupuestos de sanidad, igual que se recomienda que la participación
de las asociaciones sea para el diseño de las políticas. Y la
Federación de asociaciones de familiares en la Comunidad
Pàgina 2.652
16/02/2005
Número 73
Valenciana plantea la necesidad de ese plan.
Su participación en la definición de las necesidades y en
la elaboración de la política está respaldada además por algo
que es básico desde el punto de vista democrático, pero que
también está plasmado en un documento de consenso europeo, como es la recomendación 5/2000.
Entonces, no ha dado ningún argumento para rechazar la
necesidad de elaborar un plan que incorpore la identificación
de necesidades, la identificación desde el punto de vista epidemiológico y de salud pública del problema real en la
Comunidad Valenciana. La definición y planificación...
Claro que estamos por la planificación y no por la arbitrariedad. A ver donde hay un informe negativo que sale en prensa, entonces allí se pone deprisa y corriendo un recurso. Eso
no es responder a las necesidades de los ciudadanos. No es
responder a las necesidades de los ciudadanos.
Y claro que están... Pero los más aficionados a los planes son ustedes. Planes, todos. Niveles de ejecución, cero.
Compromisos anteriores..., bueno, también eran aficionados
sus ministros sucesivos de sanidad, desde Romay hasta la
ministra Ana Pastor. Todos hablaron del Plan nacional de
alzheimer. Pero todos hablaron del Plan nacional de alzheimer, que después transformaron a un plan sociosanitario,
tampoco nunca desarrollado, ni tan siquiera definido y
escrito. Y, desde luego, ni desarrollado ni puesto en marcha.
Ni recursos adicionales para las comunidades autónomas,
que es ahora cuando se plantea desde el punto de vista político en el marco de la ley de la dependencia.
Abordar, hacer el derecho universal, incorporar a las
capas medias que se quedan al margen de los beneficios de
las políticas de apoyo social. No tienen suficientes recursos
para no acceder a un apoyo para una residencia o un centro
de día, una ayuda domiciliaria. Pero no tienen recursos económicos y llegan a situaciones de precariedad económica
cuando tienen que afrontar un familiar con esas necesidades
de apoyo sociosanitario. Y más cuando la incorporación de
las mujeres a la vida social y laboral impide que sigan cumpliendo en igualdad de condiciones que hacían nuestras
madres y abuelas –aunque en mi caso también trabajaban,
también eran trabajadoras- a dar respuesta a las necesidades
de cuidados familiares.
Entonces, no ha dado un solo argumento para negar la
necesidad del plan. Se ha quedado autosatisfecho, siempre
con los famosos centros de referencia. ¡Pero es que no
queremos ya más centros de referencia! Lo que necesitamos es una red insertada en el territorio, donde todos y
cada uno de los profesionales de atención primaria, médicos y enfermeras, sepan hacer frente al manejo y a las
necesidades de atención de estos pacientes. Porque tenemos muchos recursos en atención primaria. Porque tenemos que (inintel·ligible) la coordinación de esos recursos
de atención primaria con los recursos de atención hospitalaria y domiciliaria...
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
El senyor president:
El senyor president:
Vaya terminando, señora Mendoza.
Muchas gracias, señora Mendoza.
Tiene la palabra el señor Clemente.
Señor Botella.
El senyor Botella i Vicent:
Sí. Gràcies, senyor president.
El senyor president:
¿Qué desea?
El senyor Botella i Vicent:
Per sol·licitar la paraula, siga ara o després, perquè este
diputat, en la mesura que ha presentat una esmena, forma
part de la proposta, i el senyor Clemente ha contradit els
arguments que jo he donat al principi. Per tant, tinc dret a la
rèplica.
El senyor president:
Vamos a ver, señor Botella, usted ha hecho una enmienda efectivamente al punto y usted ha tenido su turno de presentación de la enmienda, y luego ha sido contestado por el
propio ponente en el sentido de aceptar su enmienda. Ahora
tiene la intervención y ha tenido usted posibilidad de hacer
réplica. Como no lo ha creído conveniente, pues lógicamente no la han hecho porque han llegado a un acuerdo.
Ahora, por parte del grupo que no ha presentado
enmiendas, una contestación a la presentación del punto que
ha hecho la señora Mendoza, y hay un tema entre dos grupos políticos que se están contestando y que usted no tiene
por qué intervenir en ese término de réplicas y contestaciones. Para nada se ha referido a usted. Se ha referido, lógicamente, a quien ha presentado la ponencia. Me disculpará,
pero lo entiendo así.
Señor Clemente, tiene la palabra.
El senyor Botella i Vicent:
Senyor president.
El senyor president:
Señor Botella, perdón.
El senyor Botella i Vicent:
Sí, per a una qüestió d’ordre.
Diga.
La senyora Mendoza García:
El senyor Botella i Vicent:
...porque las carencias son gravísimas, y el no reconocimiento es una ofensa a la inteligencia, pero, sobre todo, es
una ofensa a las necesidades de los colectivos más frágiles
y más precarios de los que hoy estamos hablando de uno
especialmente vulnerable y devastador, como es el caso de
la enfermedad de alzheimer.
El senyor president pot interpretar el Reglament com
crega, però el que és evident és que en l’article 65 diu que
tot diputat té dret a la rèplica quan són contradits els seus
arguments. I els meus arguments han sigut contradits pel
senyor Clemente en la mesura que jo he presentat una proposta de modificació de la proposta de resolució inicial i,
Número 73
16/02/2005
per tant, jo forme part d’eixa proposta de resolució. I els
arguments del senyor Clemente aprofiten per a la senyora
Mendoza i per a mi. Si ell vol citar-me o no és un problema d’ell. Però el problema està en el Reglament, senyor
president.
El senyor president:
Yo entiendo, señor Botella, que quien está lidiando el
tema es la señora Mendoza y, lógicamente, a quien corresponde la réplica es... (Pausa) Si no hay una afectación personal... (remors).
Perdón, señor Clemente, haga uso de la palabra.
El senyor Clemente Olivert:
Muchas gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Muy brevemente. Brevemente, señora Mendoza, a veces
me desanimo de debatir con usted, porque le voy dando
argumentos y le voy dando cifras, y a usted le da exactamente igual. Porque, desde luego, si la conclusión que se
saca de mi discurso es que es un discurso triunfalista, habría
que remitirse al Diario de sesiones.
Nosotros reconocemos perfectamente que existe un problema. Y buscamos soluciones. Y la diferencia, insisto, con
ustedes, una diferencia de las muchas que hay, pero una que
es muy básica, es que nosotros los planes los cumplimos. Y
para nosotros los programas electorales son auténticos compromisos con los ciudadanos.
Nosotros trabajamos y nos reunimos. Y ayer mismo
estuve hablando yo con las asociaciones de enfermos de alzheimer. Porque ustedes se piensan que solamente son ustedes los que tienen capacidad para preocuparse, piensan que
la política social, siempre han pensado que es un patrimonio
suyo.
Yo, la verdad, es que no sé si merece la pena seguir dándole cifras y dándole cifras. Porque usted, cuando le doy
cifras, piensa que es un discurso triunfalista. No, es un discurso realista. En los últimos dos años la Conselleria de
Sanidad ha incorporado a los recursos de salud mental de la
Comunidad Valenciana un total de 77 nuevos trabajadores.
En cuanto a hospitales de día, vamos a contar pronto con
cinco nuevos hospitales de día en las tres provincias. Se va
a crear un consorcio valenciano de salud mental entre la
Generalitat Valenciana y las diputaciones provinciales. Se
está tramitando el decreto de creación del Consejo Asesor
de Salud Mental.
En cuanto a las unidades de salud mental había 57, en
este momento hay 74, etcétera, etcétera, etcétera, etcétera.
Esta es... (Veu) Sí estamos hablando. Estamos hablando,
estamos hablando de un problema de muchos ciudadanos en
los cuales este gobierno está trabajando, y ustedes, cuando
eran gobierno, no hicieron absolutamente nada, y ahora
cuando son gobierno en Madrid siguen sin hacer nada. Esa
es la realidad, la realidad de su discurso y la realidad de lo
que ven los valencianos.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Clemente.
Señor Botella.
El senyor Botella i Vicent:
Pàgina 2.653
Jo li insistisc, senyor president, en intervenir sobre això
amb els minuts que vosté em done. Perquè, pel contrari, este
diputat considerarà que estan minvant-se els meus drets
com a tal.
El senyor president:
Mire, señor Botella, va a tratar esta presidencia de explicarle a usted la problemática que afecta en este caso a usted,
pero puede afectar a cualquier grupo parlamentario en cualquier proposición no de ley que se plantee este mismo tema.
Y en este caso somos tres grupos parlamentarios en la cámara, pero podía haber cinco, seis o siete.
Es decir, aquí hay una proposición no de ley que hace el
grupo parlamentario, Partido Socialista, y que usted presenta una enmienda que debate con el ponente y que, bueno,
pues incluso llegar a un acuerdo y que no existe necesidades de réplica y que usted renuncia a ella. Lógicamente,
luego existen unas intervenciones, en este caso del grupo
que gobierna, y que se refiere a la temática que se está debatiendo y que no hace alusiones personales a nadie.
Señores, quien defiende la proposición no de ley es,
lógicamente, el grupo que la propone, no el resto de los grupos, que pueden considerar en cualquier momento, lógicamente, que no se ajusta a lo que son sus pretensiones de
planteamientos políticos, pero que no tiene razón de ser que
hagamos aquí, en esta cámara, un toma y daca entre personas que representan a grupos políticos, pero que, lógicamente, no son los ponentes de la proposición no de ley.
Yo estoy abierto a que entre ustedes encuentren en otro
momento una solución a esta temática y cambien lo que es
la normativa de debate. Pero, en este caso, yo entiendo que
no tiene razón de ser, que no ha habido alusiones personales y que la proposición no de ley correspondía a la señora
Mendoza y que ha sido perfectamente debatida. Así que me
perdonen, pero pasamos, pasamos una vez hechas todas las
intervenciones procedentes, a la votación ordinaria.
Comienza la votación. Comienza la votación ahora.
Resultado de la votación: 35 votos a favor, 41 votos en
contra.
Pasamos al segundo punto del orden del día, que diu:
presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la
realització d’un decret pel qual s’exigesca que, en tots els
contractes que efectua qualsevol organisme depenent de la
Generalitat Valenciana amb tot tipus d’empreses, figure clarament l’obligació a respectar la normativa en matèria lingüística que existeix al nostre territori, presentada pel Grup
Parlamentari d’Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra
Valenciana: Entesa.
Para presentación y defensa, tiene el turno la ilustre
diputada señora Dolors Pérez.
Proposició no de llei sobre la realització d’un decret pel
qual s’exigesca que, en tots els contractes que efectua
qualsevol organisme depenent de la Generalitat
Valenciana amb tot tipus d’empreses, figure clarament
l’obligació a respectar la normativa en matèria lingüística que existeix al nostre territori
La senyora Pérez i Martí:
Senyories, aquesta proposta de resolució va estar presentada ací en la cambra –bé, en la cambra; en el registre,
millor dit– en el mes de novembre de l’any 2003, arran
d’una situació que nosaltres estimem que va ser una burla o
un menyspreu a tot el poble valencià.
En l’exposició dels motius, que tots la tenen davant,
Pàgina 2.654
16/02/2005
expose que una empresa privada que actuava en representació de la Conselleria d’Infraestructures i Transports al
municipi de l’Alcúdia fa una exposició en aquell moment
sobre expropiacions per a la construcció de l’Ave. Un dels
llauradors allí present es dirigix a aquesta senyoreta en la
seua llengua materna, en el valencià, la llengua que ens
caracteritza i ens diferència, eixa llengua que ens dona
més honor. La bona qüestió és que esta senyoreta li contesta en anglés, s’enfada i li diu que a ella que se le hable en
cristiano.
És de veritat que esta situació ja no té res a vore amb
estos moments, perquè ha passat un any llarg, quinze mesos,
i s’han demanat excuses sobre això pel gran rebombori que
eixa situació va crear. Però és que és ploure sobre banyat.
Per exemple, senyories, el Registre Oficial de València
no reconeix l’ús de l’idioma autòcton en els carrers, de tal
forma que un carrer que tota la vida s’ha dit “carrer de
Dalt”, s’hauria de dir “calle de Arriba”, i també va donar
bastant que dir.
De la mateixa forma, no fa molt –parle del 2003 aleshores–, un metge es nega a atendre un pacient, molt enfadat el
metge, perquè aquest pacient es dirigia ad ell en valencià.
Una senyoreta uns quants mesos va ser despatxada del
seu lloc de treball per parlar-li en valencià a una usuària del
servei on prestava el seu servici, i, lògicament, l’empresa la
va deixar en l’atur.
En diversos centres de planificació familiar els europeus
d’altres estats membres situats al País Valencià s’enfaden
freqüentment perquè la sanitat no els fica traductors per a
mantindre la seua llengua, i estan en un altre país, que, encara membre, té la seua pròpia identitat. I s’enfaden moltíssim
i se’n van de la consulta quan veuen que entre els empleats
sanitaris entre ells es posen a parlar en valencià.
Fa uns dies un jove de Vinaròs rep en castellà la
designació per a estar en una mesa per a les eleccions o el
referèndum sobre Europa que tindrem aquest diumenge
entrant. Aquest xicot, quan veu la convocatòria en castellà,
fent ús dels seus drets i aplicant l’article cinqué de la Llei
d’ús i ensenyament del valencià, sol·licita la convocatòria
en la seua llengua, i se li contesta que tant se val, per tant,
que no espere que li envien una convocatòria en valencià
perquè no li van a enviar, que dóna la mateixa cosa el
castellà que el valencià. Posteriorment, aquest jove ha
enviat una carta al president del Govern Valencià demanantli que s’aplique al País Valencià la Llei d’ús i ensenyament
del valencià, i, lògicament, es torna a basar en l’article cinqué, article cinqué del qual jo parle en la meua proposta de
resolució.
A l’any 2003, al voltant del Nou d’Octubre, el conseller
González Pons presentà deu punts sobre la llengua, sobre el
valencià, com a compromís del Partit Popular amb el poble
valencià, i concretament aquestes declaracions públiques i
aquest compromís es pren en Ares del Maestrat.
Es parla que les comunicacions internes de la conselleria es redactaran en valencià.
Es tracta que les comunicacions entre les diferents conselleries i les delegacions territorials d’estes es redactaran
en valencià.
Les comunicacions de les conselleries amb les diputacions, els ens públics, els municipis de predomini lingüístic
valencià, segons l’article 35 de la Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, es redactaran en valencià.
Les comunicacions de les conselleries amb els municipis de predomini lingüístic castellà es promulgaran en
valencià i en castellà.
Les comunicacions, cartes, notificacions, que remeten
Número 73
les conselleries als ciutadans que residixen en el municipi
de predomini lingüístic valencià, segons l’article 35 de la
Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, es redactaran
en les dues llengües oficials, figurant en primer lloc el
valencià i en segon lloc el castellà.
Després mos parla en el punt sisé que les comunicacions,
cartes, notificacions i altres que remeten les conselleries als
ciutadans que residixen en un municipi de predomini lingüístic castellà, segons l’article 36 de la Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, es redactaran en les dos llengües oficials, figurant en primer lloc que el castellà i en segon lloc el
valencià.
En les intervencions públiques dels consellers, secretaris
autonòmics, subsecretaris, directors generals, secretaris
generals, administratius, caps d’àrea, caps de servicis, caps
de secció i tècnics, el valencià serà la llengua d’ús sempre
que estos tinguen un domini suficient del valencià.
Les unitats administratives que atenen directament els
ciutadans iniciaran en valencià la comunicació. Si el ciutadà respon o sol·licita que la llengua de comunicació siga el
castellà, continuaran la comunicació en castellà, en tot cas,
extremant el respecte per la llengua elegida pel ciutadà. Per
tant, hem d’aprendre set o huit idiomes més dels dos que ja
sabem.
La imatge pública i corporativa de la Generalitat
Valenciana i de totes les seues unitats administratives serà
en valencià: retolacions de fatxades, senyalitzacions internes, segells, encunys i cartells.
I, per últim, diu: Els fullets informatius, les pàgines web,
els anuncis i les revistes es faran principalment en valencià.
Però bé, jo entenc que tot açò no s’ha complit, perquè ja
hi han hagut uns quants problemes, entre ells, un enfrontament en la llengua, ja històric, que nosaltres no som qui per
a entrar en el tema, les persones amb potestat de decidir ja
ham promulgat un dictamen, el dictamen de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, sobre els principis i criteris per a
la defensa de la denominació i l’entitat del valencià.
Jo vullc parlar-los, senyories, del segon punt del preàmbul, perquè jo me vec identificada, i qualsevol valencià i
valenciana que s’ho valga supose que també. Diu aixina:
“Units per l’estima a la «llengua pròpia» («la més alta
manifestació de la personalitat d’un poble»), els signants de
les Normes de Castelló, l’any 1932, van saber sumar les
voluntats i les «diverses tendències culturals i polítiques»
del moment en un acord històric, amb la convicció que el
futur de la llengua, que volien pròsper, depenia molt especialment de l’assoliment d’unes bases «per a la unificació
de l’ortografia valenciana». Ho feren superant tota classe de
plantejaments individuals, amb la convicció que el sistema
acordat seria, en el futur, «rectificat i millorat», «a base
d’amples acords» superadors de punts de vista diferents. Era
un acord «sense vençuts», considerat com el punt de partida necessari per a satisfer les inquietuds d’un poble, deien,
que «comença a sentir la dignitat de la llengua pròpia».”
I per a recuperar esta dignitat que fins i tot en el preàmbul llegit he exposat, hem presentat en nom d’Esquerra
Unida-L’Entesa-Els Verds-Esquerra Valenciana, la següent
proposta de resolució: “Les Corts Valencianes insten al
Consell perquè realitze un decret pel qual s’exigeixca que
en tots els contractes que efectua qualsevol organisme
dependent de la Generalitat Valenciana amb tot tipus d’empreses figure clarament l’obligació de respectar la normativa en matèria lingüística que existeix al nostre territori,
donant compliment d’aquesta forma a l’article cinqué de la
Llei d’ús i ensenyament del valencià.”
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Número 73
16/02/2005
(Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora
Rosa María Barrieras Mombrú)
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyora Pérez.
En representació del Grup Parlamentari Socialista, té la
paraula la il·lustre diputada senyora Escudero.
La senyora Escudero Pitarch:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
Si ens haguera tocat viure en un altre país, potser no
estaríem parlant de llengua, de la nostra llengua, amb tanta
reiteració. Però el País Valencià pareix ara més que mai un
país de frontera, una societat de frontera, on el castellà,
llengua pública i única durant molt de temps, ha imposat
models de conducta lingüística que són a hores d’ara difícils d’eradicar, però fonamentalment la seua avançada és
inexorable.
La proposició no de llei que avui presenta l’Entesa tindrà, evidentment, el nostre recolzament, el nostre suport,
perquè demana el que moltes comunitats amb llengua pròpia ja tenen, i el nostre Estatut d’Autonomia fa palés. A l’article seté s’estableix la cooficialitat del valencià i del castellà, i s’atorga especial protecció i respecte a la recuperació
del valencià, i a més, s’encarrega a la Generalitat la garantia inexcusable de l’ús normal i oficial de les dues llengües.
Segons el manament estatutari, la Generalitat té un compromís irrenunciable amb la recuperació del valencià, i la
Llei d’ús, com comentava abans la senyora diputada, va
posar les bases per superar la relació de desigualtat que ja
entre les dues llengües oficials, i disposa tot un seguit de
mesures per tal d’impulsar-ho en tots els camps de la nostra
societat.
Res, certament, més lluny de tot açò. Hem vist la quantitat d’exemples que s’han posat damunt la taula sobre el
menyspreu que la nostra llengua ha sofert, i seria la
Generalitat la que hauria d’assumir la direcció d’actuar
com a dinamitzadora i capdavantera en l’establiment de
les mesures adequades perquè el valencià siga una llengua
normal i normalitzada. Perquè el Consell és el màxim responsable en la potenciació del valencià, i en les seues
actuacions ha de fomentar-ne l’ús, ja que a més de llengua
oficial és considerada com a llengua pròpia.
I tenint en compte que en la societat actuen diversos
agents socials que tenen una importància de primer ordre
pel que fa a la promoció dels diferents àmbits socials, no
pot deslligar-se per a res l’avanç de l’ús en la societat de la
participació de tot l’entramat econòmic que configura l’organització i funcionament de la societat valenciana, l’adopció de mesures de presència del valencià en tots els camps
en què per raó de mercat o d’altres no està prou garantit. Ha
de ser, per tant, la Generalitat o qualsevol dels organismes
que d’ella depenguen la que, quan realitza contractes amb
empreses diverses, empre el valencià tant en la documentació com en les notificacions com en les comunicacions. I ha
de ser ferma. Ha de ser ferma en les relacions contractuals
en
l’àmbit
del
comerç,
d’autoserveis,
de
constructores, pel que suposa de reactivació i de difusió.
Per tant, incentivar i implantar.
Des que tenim l'Estatut i des de la mateixa Llei d'ús del
valencià, s'han produït canvis molt transcendents en el camp
tecnològic, s'ha generalitzat l'ús de la informàtica, s'ha establert la llibertat de comerç, estem a la Unió Europea, regida
Pàgina 2.655
pel principi de multilingüísme, i ha hagut una important
evolució en el camp del dret respecte a les llengües i cultures de les minories regionals i ètniques. Però de tot açò, al
País Valencià no s'han enterat.
El nostre grup va a donar suport a esta proposició que
planteja l'Entesa en la mesura que compartim absolutament
tots els principis que la sustenten. I naturalment que estem
d'acord, estem d'acord que tot es redacte en valencià, els
contractes, els edictes, les sol·licituds, els impresos d'anàlisi en els centres de salut, els bàndols, les actes, les convocatòries i fins i tot les entrades a museus.
La moció hauria d'haver-se plantejat com un recordatori
al Consell, assenyalant-li la seua obligació d'acomplir amb
la normativa sobre el valencià. Hauria de plantejar-se per
recordar-li a l'executiu que la defensa de la llengua no es fa
amb cops de patriotisme pseudofilològic, amb fotos i amb
decàlegs.
Aquesta proposició no de llei hauria de ser innecessària,
però no ho és. I no ho és, companys de l'Entesa, perquè el
Partit Popular, el grup parlamentari que sustenta el Govern,
ha abandonat les seues obligacions pel que fa a l'ús del
valencià i s'han entremetrat a trompicons, a trompicons, en
la normativa.
Seria jo crec que molt convenient que es posaren a treballar, que deixaren de parlar del valencià i que parlaren en
valencià; que deixaren de provocar rius de tinta sobre la
natura del valencià i gastaren rius de tinta en valencià; que
li donaren carta de quotidianitat, que feren d'aquest assumpte una cosa natural i espontània; que afavoriren la immersió
i que discriminaren la nostra llengua positivament per equiparar el seu ús i el seu coneixement al castellà.
Perquè el problema, en definitiva, no està en la redacció,
que a la millor amb el Salt ho tindríem resolt, i amb els traductors. L'únic problema que tenim avui és que al Partit
Popular la normalització de la llengua l'importa ben poc.
Moltes gràcies.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyora Escudero. (Aplaudiments)
En representació del Grup Parlamentari Popular, té la
paraula l'il·lustre diputat senyor Pérez Fenoll.
El senyor Pérez Fenoll:
Bon dia, senyora presidenta.
Senyores diputades i senyors diputats, bon dia.
Senyora Dolors Pérez, començaré dient-li que crec que
no és molt seriós, no és molt seriós l'actitud de l'Entesa, l'actitud del seu grup. No estic referint-me a la seua actitud personal, sinó a les idees que vostés defensa. No és seriós que
base completament, pràcticament, la defensa d'una proposició no de llei en un dictamen de l'Acadèmia Valenciana,
quan vostés no van recolzar la creació d'eixa Acadèmia. O
siga, quan els interessa una cosa, diuen que sí, i quan no els
interessa, diuen que no. I hui ha fet una defensa a ultrança
del que diu una institució que vosté va rebutjar.
Pensem, pensem, pense personalment, que quan arriba a
estes Cortes una proposició no de llei, ha d'estar basada en
una cosa seriosa, no en una simple… o una, dos o tres anècdotes. Pareix una historieta el que vosté conta en l'exposició
de motius. A més, comença una cosa aixina dient: “Fa uns
dies –si m'escolta el senyor Botella, mos escolta…–, fa uns
dies una senyoreta –tal, tal, tal– va dir que li contestaren en
cristiano”. Això pareix una historieta. I si això va ocórrer tal
com vosté conta en l'exposició de motius –que jo no ho pose
Pàgina 2.656
16/02/2005
en dubte que passara aixina, que una senyoreta d'una empresa privada, en cap cas una senyoreta que treballava per a
l'administració, una empresa privada que suposadament
representava a l'administració–, si això va ocórrer aixina, el
Partit Popular és el primer en criticar-ho, el primer que això
es denuncie davant l'administració i el primer en rebutjar
eixe tipus d'actituds. Però no és motiu suficient perquè vosté
demane en la seua proposició no de llei una actuació d'este
tipus, i recordant-li al Consell que faça un decret per a
modificar una actuació personal. Si no, estaríem dia a dia
recordant-li al Consell que la llei diu que no s'ha de robar, i
tots els dies hi ha deu robatoris; estaríem tots els dies recordant-li al Consell que no s'ha de maltractar a la dona i tots
els dies… O siga, que no és una actitud seriosa la que el
Grup l'Entesa ha fet al dia de hui, aguantar esta proposició
no de llei en estes Corts, que debatérem esta proposició,
perquè estaríem tots els dies fent proposicions no de llei
duent avant este tema.
Si la finalitat d'esta proposició no de llei era, per una
part, incomodar a l'executiu, al Govern, en el tema que vostés volen fer-se ara adalils, defensors a ultrança del valencià, crec que ho tenen perdut. Crec que vostés, fins ara, han
sigut uns detractors de la llengua valenciana, realment és
aixina. I els únics que han posat la cara front als qui detracten a la llengua valenciana han sigut el Govern i el Partit
Popular. (Remors) Si vosté el que busca –que li pareix que
li agrada també al senyor Ribó el que li dic–, el que busca
és guanyar adeptes entre un sector minoritari, crec que
també té la guerra perduda.
Jo crec que estem tots d'acord, ahí crec que estem tots
d'acord, la majoria d'este Parlament estem d'acord que la
llengua, el nostre idioma, la llengua valenciana, necessita
utilitzar-se més, necessita dignificar-la, es necessita potenciar-la, que siga utilitzada per totes les institucions i que tots
els ciutadans que ahí s'han… –a la millor el que vosté demana en esta proposició no de llei, estem en desacord vosté i jo–,
que tots els ciutadans la utilitzen lliurement. No obligar a tots
els ciutadans que la utilitzen, sinó que cada u dels ciutadans
utilitze –els ciutadans o empreses privades–, utilitze la seua
llengua, tant la valenciana com la castellana, quan vullga utilitzar-la. Són les dues llengües oficials que posa en l'Estatut
d'Autonomia, que és el que hem de respectar.
Vosté en la proposta de resolució diu: “Les Corts
Valencianes insten el Consell perquè realitze un decret pel
qual s'exigisca que tots els contractes que efectue qualsevol
organisme depenent de la Generalitat Valenciana amb tots
tipus d'empreses, figure clarament l'obligació de respectar la
normativa en matèria lingüística que existix al nostre territori, donant compliment a l'article 5 de la Llei d'ús i ensenyament del valencià”. Això al final suposaria que tots els
contractes que feren els organismes depenents de la
Generalitat, en el contracte graparen també una Llei d'ús i
ensenyament del valencià. (Remors) Ho graparen… i un
Estatut d'Autonomia. Al final significaria això. I el que no
estem d'acord en acceptar és que qualsevol empresa privada
faça ús de la llengua… de qualsevol de les dos llengües que
tinga oficialitat en la comunitat. Pot fer ús de la que vullga.
I això mosatros respectem la llibertat de la gent.
Jo crec que la Generalitat Valenciana, jo crec que el
Govern Valencià està fent el que cal fer en este moment. Ha
pres i està prenent mesures necessàries perquè les comunicacions internes i externes estiguen en valencià. I en això, estarà d'acord amb mi, que s'ha avançat moltíssim, sobre tot en
els últims anys, s'ha avançat moltíssim. Les accions positives
per a la normalització del valencià que estan duent-se a terme
en empreses privades –estan duent-se a terme en comerços,
Número 73
en indústries– han tingut un impuls més important que s'ha
realitzat com mai, amb iniciatives com acords recentment firmats amb el col·legi notarial, acords amb el col·legi de registradors de la propietat, la campanya en la Federació
Empresarial d'Hostaleria, amb el consell de graduats socials,
amb els sindicats i amb el consell de cambres de la Comunitat
Valenciana. Amb totes estes organitzacions, més els ajuntaments, les diputacions i les universitats, està duent-se a terme
una campanya tremenda, com mai s'ha dut.
Jo crec que estem al final tots d'acord que hem d'utilitzar més el nostre idioma, en potenciar-lo, en dignificar-lo,
que es considere. Però d'astò que s'obligue a tot el món a
contestar-te en valencià, hi ha una abisme. Jo crec que ahí
és on està la dificultat perquè mosatros puguem recolzar la
proposició no de llei, que mosatros creem en la llibertat de
la gent, que cada u ha d'expressar-se en qualsevol de les dos
llengües que vullga i no obligar a la gent a contestar-te en
valencià. Crec que ahí està la diferència entre vostés…
mosatros volem la llibertat i vostés no.
Res més i moltes gràcies.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor Pérez Fenoll.
Per a rèplica, està demanant la paraula, en representació
del Grup Esquerra Unida-l'Entesa, la il·lustre diputada senyora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies.
Senyor Pérez Fenoll, vosté s'ha passat, de tota la intervenció, el 75% contant tonteries. (Remors) “Que si pareixia
una historieta”. Perquè no té rèplica, perquè no té rèplica.
“Que si té molt poc de trellat la proposta de resolució”.
Perquè no té rèplica. “Que si vostés criden a la llibertat”.
Perquè no té rèplica, perquè no se sent, perquè vosté no
s'honora com a valencià. Vosté és, novament, un mal per a
aquells que volem el valencià. I vosté s'escuda davall eixa
llibertat. I sota la llibertat, es más fácil, hablemos castellano. El graciós en esta societat és que com m'obligaren a parlar el castellà, i no m'ensenyaren que tenia una llengua que
es podia parlar i escriure, va i resulta ser que sé les dos,
pense en les dos i actue en les dos. De la mateixa forma que
amb l'anglés.
Vosté està parlant-me i diu: “Mire, el que està fent el
Govern…”, i em fa tota una relació d'acords que estan prenent-se. Jo li he parlant d'un acord importantíssim, em sembla a mi, per al Partit Popular, que són les declaracions
d'Ares del Maestrat. I què tenim? Més del mateix. Sense
aplicar cap dels punts. He parlat que és de vespres del 9
d'octubre de l'any 2003. I sap vosté com hem tingut dos
vegades els pressupostos? En la llengua de l'imperi, en castellà. En castellà.
Però el problema no és que tinguem algun tipus de diferència en l'aplicació d'una forma o d'una altra. El problema
radica en la voluntat que el partit majoritari d'esta cambra,
que dóna suport al govern, té o no té. I jo dic: no en tenen,
perquè si hi haguera voluntat d'avançar en el valencià, aquesta proposta de resolució, senyor Pérez Fenoll, s'acceptaria.
Però no tenen voluntat, perquè els dóna el mateix. No era
palés haver-la presentat en aquell moment. Perquè està situació es repetix tots els dies. I estos greuges del castellà contra
el valencià es produïxen tots els dies a persones del poble
valencià. I vosté ho voldrà entendre o no, i vosté ho vorà a
distància o tindrà la voluntat de prendre les mesures neces-
Número 73
16/02/2005
sàries per a dur-ho endavant.
I, per últim, vaig a parlar-li del que significa la dignitat de
les persones quan voten organismes en contra i després parlen d'ells. Si hui en dia vostés presentaren la llei que crea
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, jo la tornaria a votar en
contra. Això ho saben fins i tot els mateixos acadèmics, i vostés saben els principis. Ara bé, l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua està presentada per llei i, per tant, com a bona ciutadana, la respectaré i intentaré extraure'n la part més positiva
que unifique la voluntat en matèria lingüística dels valencians
i de les valencianes, cosa que vosté no sap, cosa que vosté
sap, d'ahí el tipus de defensa per a dir “no” que vosté ha fet
ací dalt, en esta trona.
Això meu estaria carregat d'historietes, però té el valor
moral de defensar la llengua a on siga; això seu, no té explicació ninguna, és el dictamen del que li han dit que ha de
vindre ací a dir.
Moltes gràcies, senyora presidenta...
(Ocupa la presidència el president, senyor Julio de España
Moya)
El senyor president:
De nada, señora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
(Rient-se) ...senyor president.
El senyor president:
(Riu)(Pausa) Té la paraula el senyor Pérez Fenoll.
El senyor Pérez Fenoll:
Gràcies, senyor president.
Senyora Dolors Pérez, en cap cas eixirà de la meua boca
dir que vosté diu tonteries, sinó, sempre dins del tarannà del
Grup Popular, direm que no estem d'acord amb el que vosté
diu o el que vosté expressa o el que vosté representa, quan
parla del seu grup.
És a dir, vosté representa unes persones que volen una
unitat lingüística amb tota la Comunitat Valenciana,
Catalunya, Balears i Andorra, i mosatros no. Estem en desacord, perquè mosatros creem en la nostra identitat com a
poble i vostés no hi creuen, vostés creuen en la seua identitat com a part d'un altre poble. Eixa és la diferència entre
vosté i jo. Mai diré que diu tonteries, sinó que diré que estic
en desacord amb vosté i amb el senyor Ribó, que m'alça el
dit per a dir-me no sé què, però sempre estaré en desacord
en eixe tema, però mai diré que diu tonteries.
I el que li he dit, si s'ha afectat per això de la “historieta”, és que es basa en una historieta, i una historieta és una
història xicoteta, perquè mos ha contat una història xicoteta, amb una “senyoreta”, i ha utilitzat la paraula senyoreta,
que està en el Diari de Sessions. I per això li he dit “historieta”, i si m'havera dit “una senyora”, doncs, potser li havera dit jo “una història”, i me n'ha contat cinc. I això és suficient per a recordar-li, ja dic, que robatoris tots els dies n'hi
han més, i no li recordem al Consell que ha d'aplicar la llei,
perquè el Consell i tot això, ho aplica... (Veus. El senyor president colpeja amb la maceta)
Mire, per acabar, senyora Dolors, més valencià que jo no
és vosté. (Veus) No, més valencià que jo no és vosté. Dins
del Grup Parlamentari Popular tots més valencians que
vosté, perquè, ja dic, vosté el que vol és altra cosa, altre
Pàgina 2.657
fonament, altra història.
Per això, dir-li que mosatros el que estem és per respectar l'Estatut d'Autonomia, per respectar la cooficialitat del
valencià i del castellà, per respectar la llibertat de les persones perquè trien en quin idioma volen expressar-se, i per no
obligar la gent, dir-los que tenen de parlar en valencià, que
això és el que vol vosté, que s'obligue la gent. Vosté vol que
rebrote altra volta... La pau en el tema de l'idioma estava
quasi ja segura, i vosté el que fa diàriament és adobar perquè cada volta n'hi haja més embolic, a vosté li interessa
això, a mosatros no.
Per això dic, seguirem enfrontats. Mai diré que vosté diu
tonteries, sinó que el seu grup i el meu grup estan en desacord
i per això en este moment hem de rebutjar eixa proposició no
de llei, que, dic, està basada en una “historieta”.
Res més i moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señor Pérez Fenoll.
Pasamos a la votación... (Remors) Perdón, señor Ribó,
no sé si está usted apuntando el voto, el sentido del voto, o
está... (El diputat Ribó diu: “Vull demanar la paraula”) Ah,
perdón... señor Ribó, la tiene.
El senyor Ribó i Canut:
És senzillament per a manifestar, senyor president, que
s'ha fet una interpretació absolutament intolerable respecte
a les posicions polítiques del nostre grup.
Li vull dir amb molta claredat: Pensar que el valencià i
el català és una mateixa llengua no té res a veure amb el que
ha dit este senyor. És com pensar... (el senyor president diu:
“Señor, señor...”) és com pensar que Espanya i Argentina
són un mateix país. (el senyor president diu: “Senyor
Ribó...”) És absolutament intolerable.
El senyor president:
Señor Ribó, yo creo que las opiniones de las personas en
esta cámara hay que respetarlas, y por eso le he dejado a
usted que diga lo del catalán y del valenciano. Y punto.
Pasamos a la votación. (Veus) Perdón, perdón, perdón,
señor Maluenda.
El senyor Maluenda Verdú:
Per a deixar constància, senyor president, que el que és
intolerable és l'actitud torticera que ha fet el senyor Ribó
interpretant el reglament al seu gust quan sabia que no tenia
dret a parlar, quan sabia...
El senyor president:
Señor...
El senyor Maluenda Verdú:
...quan sabia que igual que el Grup Parlamentari Popular
ha respectat...
El senyor president:
...señor Maluenda, señor Maluenda...
El senyor Maluenda Verdú:
Pàgina 2.658
16/02/2005
...l'opinió del seu grup (el senyor president diu: “Yo le
he...”), ell té l'obligació de respectar l'opinió (el senyor president diu: “Señor Maluenda...”) del Grup Parlamentari
Popular.
Senyor president (el senyor president diu: “Señor
Maluenda...”), volia que constara en el Diari de Sessions.
(Aplaudiments)
El senyor president:
Yo les ruego a todos que por el bien del orden en la
cámara no haya torticerismo en ningún lado. (Remors)
Muchas gracias a todos.
Comenzamos la votación. Resultado de la votación: 33
votos a favor, 42 votos en contra. Queda rechazada la proposición no de ley.
Tercer punto del orden del día: toma en consideración de
la proposición no de ley sobre la presentación de un plan
director de ferrocarriles, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra
Valenciana: Entesa, registro de entrada 3.062, Boletín
Oficial de las Cortes Valencianas número 18.
Para su presentación y defensa, tiene la palabra el ilustre
diputado Joan Antoni Oltra.
Proposició no de llei sobre la presentació d’un Pla
Director de Ferrocarrils
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyoria.
Senyors i senyores diputats.
Bé, aquesta és una proposició no de llei que presentàrem el 14 d'octubre del 2003. Ja l'havíem presentat en el
2002, però acabà la legislatura sense poder-la debatre, no?
És un poc un símptoma del que està passant amb els temes
ferroviaris, amb els temes dels trens al nostre país, es xarra
molt, però a l'hora de la veritat, la veritat és que se fa molt
poquet, no?
En eixe sentit, deuríem començar pel tema que està
més d'actualitat, que és el tema de l'Ave, en concret la
comarca de l'Hora Sud. Nosaltres pensem que ahí tenim
una mostra de com de mal se poden arribar a fer les coses,
com des de la prepotència, des de primar altre tipus d'interessos que no siguen els de servir a l'interés general dels
valencians i valencianes, se poden fer barbaritats com
eixa. Barbaritats com eixa que cal fer encara més esforços
per intentar resoldre.
Pensem que és difícil resoldre el problema, l'herència
que deixa el Partit Popular, però que val la pena continuar
fent eixos esforços. Per tant, no estem satisfets, com hem dit
públicament, amb la solució adoptada, pensem que cal continuar pressionant a qui cal pressionar, que en este cas és
Madrid, per a resoldre un problema que avui tenim, però
que se pot convertir en un greu problema per a tota la vida
en comarques..., ara en eixa, però depén també de la solució
que se prenga en eixa, en altres comarques del País
Valencià.
I això si parlem pràcticament de l'únic tram que est à en
obres, tipus Ave, perquè podríem parlar també d'altres trams
que no tan sols es troben en eixes circumstàncies. Del tram,
per exemple, que podria anar a Castelló, d'eixe, pràcticament no se'n sap res absolutament. Ni tan sols del de Conca,
que, en teoria, és el més directe, és el més interessant i és el
més oblidat, el més marginat, en qualsevol planificació.
El tema Ave en les Valls del Vinalopó, en Alacant, doncs,
Número 73
es troba en la situació que es troba, és a dir, amb molt excessiva lentitud, problemes crònics a nivell ambiental, problemes de rebuig veïnal, inclús de rebuig municipal per part de
molts ajuntaments... Si parlem de l'Ave, per exemple, en el
tema de la Vega Baixa, bé, doncs, eixe Ave és que ni tan sols
ha post l'ou, és a dir, és que ahí és que no se sap ni per a on
passa, si és que passa per algun lloc, perquè, clar, a estes
altures, després de declaracions contradictòries, després de
declaracions del president de Múrcia dient que el traçat inicial ara ja no li agrada, ara ell en preferix un altre i, a més,
en el seu moment, Rajoy li'n va prometre un altre, per tant,
ell vol accés directe via Cieza i probablement això desemboque que eixe Ave no acabarà mai de passar per la Vega
Baixa, i això que pràcticament tota la Vega Baixa s'ha utilitzat ja com a plataforma d'hipotètics traçats i quasi quasi a
tots els pobles de la Vega Baixa se'ls ha promés una estació
d'Ave, és una cosa d'eixes fantàstica.
Jo que ahí no hi va a haver Ave i no serà el grup
d'Esquerra Unida el que lamente que en eixa comarca, tan
matxucada per altres qüestions, s'allibere d'eixe problema,
tenim altres necessitats.
Però, tot això, insistixc, sempre i quan estigam parlant
del tema AVE principal, AVE estrela, no?, perquè si parlàrem d'allò que el conseller en moltes ocasions ens ha dit,
l'Ave regional, eixe Ave regional que té de vertebrar tot el
territori, té d'ajuntar les ciutats intermèdies, etcètera, etcètera, bé, això, val la pena no xarrar, perquè, si no, arribaríem
a l'acudit, i tampoc se tracta avui d'arribar a l'acudit, després
del que ha passat abans en el debat anterior.
Jo és que crec que el problema del Partit Popular és que
en el seu moment es va enlluernar pel tema Ave, va ser,
doncs, una ràfega de llum tan forta que d'alguna manera li va
afectar la vista, i a partir d'ahí, doncs, està pegant pals de cec
–amb tota la simpatia pel tema de Ximo, que està aquí, no?
És a dir, a partir d'ahí no s'encerta, i s'està equivocant,
malauradament, amb els interessos del País Valencià. No
solament això, si és que a més s'ha embolicat de tal manera
que hi ha altres comunitats autònomes..., altres trams d'Ave
en altres llocs del territori espanyol, que ni tan sols estaven
previstos quan s'anunciava aquest, ja estan no solament en
obres, sinó inclús alguns d'ells en execució, amb totes les
característiques, molt estranyes en alguns casos, com l'Ave,
per exemple, Saragossa-Lleida, no?
Però no passa res, no cal preocupar-se, ací tinc jo declaracions del president Camps en novembre del 2003. Diu:
“L'Ave és un prova superada”. Bé, no sé este home si ha
aprovat res en la vida, perquè si és eixe el model, doncs,
apaga i anem-nos-en.
Jo supose que ell, de la mateixa manera que fea en els
anuncis de campanya electoral, ell i alguns altres consellers,
continuarà pujant i baixant d'un Ave virtual, que ja pareix que
estava en marxa i que, bé, doncs, estava eixe problema resolt.
Eixe problema no està resolt. Al contrari, jo crec que
està en un moment molt delicat, molt important a l'hora d'adoptar o d'intentar corregir la situació que hem rebut heretada d'una gestió defectuosa per part del Partit Popular a
nivell de Comunitat Valenciana i fonamentalment també a
nivell de Madrid en aquestos moments.
Jo crec que, a més, si li faltava alguna cosa, ara mateixa,
hui, entra en vigor el Protocol de Kyoto que, amb tota
garantia deu influir també en els consums energètics, en l'abús energètic que suposen tres d'aquestes característiques.
Crec que és un element també que quan signem protocols
d'aquest tipus també hem de ser coherents a l'hora de les
nostres actuacions.
I, tot això, insistixc, nosaltres estàvem i estem en contra
Número 73
16/02/2005
de l'Ave, és a dir, considerem que no és el mitjà de transport
més necessari, més prioritari per a les necessitats ferroviàries al nostre país. Per tant, el que sí que volem denunciar és
el temps perdut, els recursos perduts, els conflictes creats en
una baralla que en aquestos moments no se sap ni tan sols
quan acabarà, perquè això del 2007 que en el seu moment
se dia, doncs, jo crec que ara mateixa ningú, ningú dels dos
grans partits inclús, que són els que recolzen el tema, apostaria perquè en el 2010 això estiga en marxa, perquè això jo
crec que seria un exercici de certa, vaja, incredulitat, en
aquestos moments.
Per tant, nosaltres pensem que això va a continuar pendent d'adoptar el que serien les solucions verdaderes a la
problemàtica del tren, que de ninguna manera el tema Ave
va a resoldre.
Per tant, volem denunciar eixa política d'enganys, de falses promeses, d'agressió al territori que suposa, i, fonamentalment, de desviació de l'atenció sobre el que és la problemàtica real del tren, sobre la problemàtica de la xarxa convencional. Xarxa convencional que, per cert, en els acords
famosos de Múrcia de fa ja quatre anys, es dia en el punt
quart que la millora de la xarxa convencional es faria amb
caràcter prioritari a la d'alta velocitat. I, això, cal dir que s'ha
enganyat la gent, els signants d'aquell document enganyaren
deliberadament la gent, perquè això no està fent-se, i que
aquell acord, que va ser un acord, a més, perjudicial als interessos valencians, en el sentit que si algú volia aconseguir el
que volia aconseguir, va ser el senyor Bono, que estava
necessitat en aquells moments, també, de promoció, i que
algun altre que també necessitat sempre de promoció, el
senyor Zaplana, doncs, l'única cosa que va fer és resoldre-li
la papereta al Ministeri, però no defensar correctament els
interessos dels valencians en eixe moment.
Per tant, nosaltres continuem defensant, encara que a algú
li parega un postura vella, una postura anacrònica, una postura que no és moderna inclús. Pensem que el tren és necessari, que el tren convencional és necessari, que té unes mancances absolutament injustificades en aquestos moments i que
cal fer esforços de veritat en eixe sentit de millora, de modernització i d'extensió de la xarxa convencional.
Deu ser un mitjà assequible, per preus i prestacions, a
una utilització massiva per part de la població. El tren convencional és el mitjà de transport més assumible, ambientalment, econòmicament i socialment, el que millor vertebra el
territori, el que uneix i no separa, el que comunica i no aïlla.
I és, a més, l'únic que pot competir amb garantia amb el
cotxe, amb la carretera, amb tots els problemes que això està
suposant.
Els problemes del desequilibri en els modes de transport
estem patint-los en aquests moments fonamentalment perquè vostés han fet una aposta descarada pel tema de la carretera, el tema d'accidents, el tema de contaminació, ocupació
del territori per xarxes viàries molt complexes que es multipliquen en paral·lel unes a altres, majors costos de tot tipus,
etcètera, etcètera. En canvi, el tren convencional ha tingut
mala sort. Els moderns l'han sentenciat, han dit que era vell,
que era antic i que el tren o és Ave o que pràcticament no val
la pena invertir en ell. S'ha deixat morir el tren, no s'inverteix en la seua millora i extensió però és que, a més, ni tan
sols s'invertix en el manteniment del que hi ha.
El resultat és dramàtic: el tren ha perdut competitivitat, no s'obrin noves estacions, se tanquen les existents...
Si estiguera aquí el conseller, per exemple,
d'Infraestructures, podríem dir que en el poble que hi viu,
i que la seua dona és l'alcaldessa, per cert, l'estació està
tancada des de fa un xorro d'anys, la qual cosa és tot un
Pàgina 2.659
símptoma de per on van els tirs.
Les prestacions baixen en nombre i en qualitat. S'obliga
a un desplaçament massiu a la carretera, especialment de
mercaderies. El trànsit ferroviari de mercaderies pràcticament no arriba a ser ni tan sols simbòlic, i el trànsit de
camions portacontenidors és absolutament desproporcionat,
exagerat, en qualsevol carretera valenciana en aquests
moments. El trànsit de passatgers, llevat del trànsit captiu,
és un trànsit molt, molt reduït. I és que cal armar-se de
paciència, de valor, inclús a voltes de militància per a poder
utilitzar uns trens que, de veritat, estan lluny de les prestacions que podrien arribar a tindre.
I molta gent es pregunta i nosaltres ens preguntem
també: però no és possible res intermedi? Una cosa intermèdia entre eixe Ave fantàstic i meravellós, que alguns els prometen, i els trens que tenim ara? No és possible res? Per què
ha de ser una cosa o l'altra? I si els deixem a vostés elegir
està clara l'elecció quina és. Per què hem de conformar-mos
amb una xarxa convencional del tren que està més prop del
segle XIX que del segle XXI que tenim en aquests
moments?
Probablement tot això... Jo vull creure que a la millor
passa per desconeixement de molts de vostés. Jo vull creure que molta gent del Partit Popular desconeix el tren. Jo
sé que hi ha gent del Partit Popular que utilitza el tren perquè venim a diari amb ells, però també reconec que deu ser
una minoria i que alguna gent igual ha sentit parlar i tal, ho
veuen per la tele però no utilitzen això, no es beneficien de
les prestacions actuals de la xarxa ferroviària, i probablement per això passen determinades coses. Perquè si utilitzaren els trens, si hagueren d'esperar i passar-se vesprades
senceres dins d'un tren perquè arribe a determinat lloc,
segurament les coses no serien com són.
Jo, per exemple, estic convençut que el president
Camps, que s'ha reunit díhuit voltes amb el president
Valcárcel, de Múrcia, si haguera hagut d'anar a eixes reunions en tren segurament s'haguera reunit menys, perquè és
matemàtic, perquè haguera perdut massa temps en eixe
tipus de coses. A la millor el temps que s'ha perdut amb
això, a la millor s'haguera guanyat fent altre tipus de coses
que no la foto i el ploriqueig habitual, que si del tema de l'aigua, el tema de no sé què i tal i tal.
Crec que seria important que les coses se coneguen, s'utilitzen, i en eixe sentit crec que vostés es troben molt lluny
d'eixe tipus de coses.
Saben vostés, per exemple, que la mitat de la xarxa
ferroviària Renfe al País Valencià està impedida de superar
els 60 km/hora de mitjana quant a velocitat? Estem exactament igual que en els darrers 30 o 40 anys. No s'ha millorat
en absolut res de res, com si la modernització, les noves tecnologies no hagueren arribat ahí.
Saben, per exemple, que en tota la província d'Alacant,
en tota la província d'Alacant no hi ha un quilòmetre de
doble via ferroviària, ni un? Saben que els trens s'han de
parar perquè en passe un altre perquè n'hi ha una única via?
Saben que trens moderns com l'Alaris, per exemple,
l'Euromed, han de funcionar per davall de les seues possibilitats actuals perquè les vies fèrries valencianes no estan
preparades per a les prestacions que són capaços de donar i
que donen en altres comunitats autònomes?
Saben, per exemple, que si se milloraren eixes vies
ferroviàries desfasades que tenim, viatges com, per exemple, Madrid-València per Conca, a 180 quilòmetres es
podrien fer en dos hores i nou minuts? En Ave seria una
hora i trenta-dos minuts. O, per exemple, Madrid-Alacant,
per Albacete, que podrien ser dos hores i quaranta minuts,
Pàgina 2.660
16/02/2005
i en Ave que seria d'una hora i cinquanta-huit minuts.
Total, s'estalvien, en un cas, trenta-set minuts i, en l'altre,
quaranta-dos. Justifica això les barbaritats que estan fentse a nivell de forçar infraestructures que a voltes no caben
en el territori, desfetes multimilionàries que a la millor
vindria bé utilitzar-les en altres tipus de coses per un estalvi tan reduït? Justifica tanta presa a fer eixe tipus de qüestions? Nosaltres creem que no.
Saben, per exemple, que un quilòmetre de línia Ave –i
això ja ho hem dit ací en alguna ocasió– costa un mínim de
2.000 milions de les antigues pessetes, i adaptar un tram de
la via actual a 220 km/hora, que això també és alta velocitat
hui en dia –no sé si ho saben vostés–, això costa 418 milions
i està demostrat, perquè recentment se va modificar el tram
Sagunt-Moncofa? Els recursos –insistisc– són escassos, el
territori està massa matxucat ja, per què no millorar i
ampliar l'existent?
El pla director que Esquerra Unida-l'Entesa demana
creem que és absolutament necessari. Coincidim amb molts
col·lectius que estan demanant una qüestió així des de fa
molt de temps, col·lectius que defensen i que volen el tren,
i que l'utilitzen, que l'utilitzen, que no solament parlen d'ell
sinó que l'utilitzen. I és un tema que requereix la participació no solament de l'administració valenciana, també d'altres administracions, fonamentalment de l'Estat central. I és
una cosa que s'ha de fer i que estic convençut que si hi
haguera voluntat política es podria fer. El País Valencià no
pot quedar aïllat, no pot quedar amb dos xarxes, una fantàstica i caríssima, com pot ser la de l'Ave, i l'altra, quasi tercermundista, que seria la que d'alguna manera la majoria de
la població estaria condemnada a utilitzar, simplement per
raons econòmiques de preu.
Per tant, nosaltres insistim en eixe missatge. Cal exigir
eixe pla director, que estiga molt consensuat, cosa que fins
ara ha faltat sempre en temes ferroviaris, i que abaste lògicament la millora tant en xarxes autonòmiques com en xarxes de responsabilitat estatal; la millora de les rodalies en
València; el tema de rodalies Castelló-Alacant; desdoblaments Silla-València; la modernització dels corredors
actuals, que jo crec que són capaços de rebre i de facilitar
millors prestacions que les que en aquests moments tenen;
la supressió de passos a nivell, un problema endèmic al País
Valencià; soterrament de les línies en moltes poblacions que
encara estem patint. Algú s'enrecorda del tema AlcoiXàtiva? Algú s'enrecorda ara –dic– perquè no estem en any
electoral, perquè ja m'imagine que en el 2006-2007 començarà a aparéixer; Gandia-Dénia, per exemple; el tema de la
modernització dels trens des de València a Conca, ValènciaTerol, Saragossa-nord, etcètera, etcètera. Inclús temes que
estan ahí i que pareix que a voltes no se vol parlar d'ells,
pareix que done una certa por.
Com anem a escometre la duplicitat de vies que cada
volta estem més abocats, via d'ample ibèric, via d'ample
internacional, que això crea problemes? I ja no vull pensar
què pot passar si aquesta dinàmica continua, continua el
desenvolupament d'una llei tan negativa per al sector com és
la nova llei del sector ferroviari que va a possibilitar inclús
la privatització. Tenim exemples ja de països que ja han passat per aquesta experiència, fonamentalment Anglaterra en
este sentit.
Si continuem, per part dels que manen, ofuscats que l'únic que val la pena, que l'única foto que val la pena fer-se és
inauguració de trams d'Ave i que la resta no interessa, no és
modern, no val la pena fer-ho, anem a tindre els problemes
que altres països, inclús altres comunitats espanyoles ja han
passat, perquè no estem descobrint res nou si diem que és
Número 73
cert que el problema de l'Ave Madrid-Sevilla...
El senyor president:
Senyor Joan Antoni Oltra...
El senyor Oltra i Soler:
...–acabe de seguida–, ha ocasionat entre altres coses un
augment molt important en el tràfic en carretera, precisament perquè ha eliminat trens convencionals i ha forçat la
gent o a agafar un Ave car o haver de buscar-se la vida per
altres mitjans.
Gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Oltra.
Tiene la palabra, como grupo que ha presentado enmiendas, el representante del Grupo Socialista, don José Antonio
Godoy.
El senyor Godoy García:
Muchas gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Señor Oltra.
La presentación de esta enmienda no significa que no
compartamos un objetivo fundamental. Me refiero al objetivo de potenciación del ferrocarril como modo de transporte, lo que supone precisamente la mejora en calidad de sus
infraestructuras, de su servicio y su desarrollo y extensión.
Estoy convencido de que la compartimos. Precisamente por
ello, precisamente porque compartimos este objetivo presentamos esta enmienda que tiene coincidencias notables
con la enmienda propuesta por L'Entesa, pero que difiere
también en aspectos específicos y singularmente difiere en
un punto: la valoración que el Grupo Socialista hace de lo
que es la implantación de la alta velocidad en la Comunidad
Valenciana que nosotros, como Grupo Socialista, impulsamos porque la valoramos positivamente y que ustedes, sin
embargo, se oponen directa y indirectamente, frontal o no
frontalmente, pero se oponen a ella, se oponen a ella.
Y nosotros, señor Oltra, no podemos renunciar al ferrocarril que llamamos de altas prestaciones, porque pensamos
que esta decisión, esta renuncia, pues realmente tendría consecuencias de aislamiento para nuestra comunidad que sería
perjudicial para nuestro desarrollo presente, para nuestro
desarrollo futuro y sería perjudicial para nuestra economía,
y consecuentemente sería perjudicial para el propio empleo,
para la propia competitividad de nuestra comunidad y contraria, por tanto, al bienestar de los ciudadanos también,
pues nos privaría ciertamente de unos flujos de pasajeros y
mercancías que, como conoce, hay estudios, están calculados, y que están llamados a desempeñar un papel primordial
en nuestro futuro desarrollo económico, no solamente en
nuestra comunidad sino a lo largo y a lo ancho de toda
Europa, puesto que existe todo un plan europeo que ustedes
conocen, existe toda una priorización de redes transeuropeas de transporte, igual que existe un plan español.
Por supuesto que la alta velocidad, como cualquier otra
modalidad de transporte, está sometida a un principio, que
es el principio de la sostenibilidad o del desarrollo sostenible. Pero ambas cosas, sostenibilidad y alta velocidad,
hemos de hacerlas compatibles, y es nuestra responsabilidad política hacerlas compatibles para nuestra comunidad
Número 73
16/02/2005
para que ocupe el lugar avanzado que le corresponde y que
debe ocupar, que debemos desear para ella en el futuro de
Europa.
Nuestra apuesta, pues, por la alta velocidad no puede
interpretarse más que como una parte, una parte de nuestra
apuesta global por el ferrocarril, en la que el ferrocarril convencional, los trenes regionales y de cercanías, el metro, el
tranvía, los aspectos locales y la alta velocidad forman para
nosotros un tejido que no debe romperse en múltiples pedazos sino que hay que considerar y que hay que impulsar en
su conjunto.
Es también, por tanto, al mismo tiempo es una apuesta
muy fuerte por el transporte público, por supuesto urbano y
metropolitano, que es compatible y en el que confluyen
diversas competencias estatales, autonómicas, locales, y
diversos modos de transportes y claros objetivos sociales y
ambientales.
El debate este que estamos celebrando realmente me alegro de él porque no puedo más que celebrar la oportunidad
del mismo en unos momentos en que además el nuevo
Gobierno central ha apostado por presentar en las Cortes
españolas y aprobar un instrumento fundamental de desarrollo de las infraestructuras del transporte a lo largo y
ancho del Estado, entre las cuales va a ocupar un lugar preferente precisamente el ferrocarril. Este instrumento que se
va a aprobar, y cuyo avance creo que conocemos todos, es
el Plan estratégico de infraestructuras y transporte, que
constituye una pieza clave, una apuesta política en esta
materia por la planificación, la concertación, compromiso
público y la sostenibilidad. El Peit, llamado Peit, recuerdan
sus señorías, supondrá el más vasto plan de inversiones de
la historia de España en infraestructuras del transporte, calculadas en 241.392 millones de euros a invertir en el conjunto del Estado con un horizonte temporal amplio hasta el
año 2020 y revisables en función de objetivos alcanzados y
de nuevas realidades cada cuatro años.
Pues, bien, señorías, estamos hablando del ferrocarril.
Este ingente plan de infraestructuras precisamente va a
invertir el 42,84% de los recursos, es decir, 103.410 millones de euros de la inversión de Peit se destinan exclusivamente al ferrocarril, frente al 25,12% que se va a destinar a
carreteras, luego creo que estamos en el buen camino, es el
camino del Libro blanco de transportes de la Comunidad
Europea, es el camino de lo que podíamos llamar unas
actuaciones más modernas, más adaptadas, es el camino
también del convenio de Kyoto, del protocolo de Kyoto,
que hoy iba a entrar en funcionamiento tras su ratificación
de la de Rusia, que celebramos, que celebramos, y también
son 90 días que tenían que pasar. Hoy entra en funcionamiento ese protocolo. Yo creo que va también en ese camino.
La realización y la puesta en práctica y la ejecución del
Plan de infraestructuras que nuestro gobierno está impulsando y en el que quiere implicar a los agentes sociales y a
las comunidades autónomas, y así lo está haciendo, y además lo va a pasar por el Congreso de los Diputados, cosa
que aquí no hemos tenido la suerte de que se haga con el
Plan de infraestructuras estratégicas de la Comunidad
Valenciana, y además lo va a someter a evaluación de
impacto ambiental estratégica, cosa que aquí tampoco
hemos tenido la suerte que el PIE, el llamado PIE, haya realizado, que se ha hecho con mucha oscuridad para el resto
de los grupos. La realización de este Plan de infraestructuras estratégicas, decía, supondrá la mejora, la modernización y el incremento de la seguridad de nuestro ferrocarril
convencional y simultáneamente, simultáneamente, porque
Pàgina 2.661
no hay contradicción, una actuación no excluye a la otra, se
alcanzará una red de 10.000 kilómetros de ferrocarril de
altas prestaciones frente a los 1.031 kilómetros actuales. Y
todas las capitales de provincias de España quedarán conectadas con dicha red. El 90% de la población prevé el Plan de
infraestructuras estratégicas se situará a menos de 50 kilómetros de una estación de la red de altas prestaciones.
Señorías, la Comunidad Valenciana mejorará sustancialmente su ferrocarril convencional con este plan e incrementará su participación en la red de ferrocarriles de altas prestaciones al mismo tiempo. Pues la previsión del Peit es prolongar por el sur el corredor mediterráneo, este corredor
mediterráneo que se interrumpía en el anterior plan de
infraestructuras, se interrumpía en Almería, es prolongar
por el sur hasta Algeciras y darle una salida a Francia a través de Perpiñan, Montpelier, Lyón, hasta París y por tanto
hasta Holanda y el resto de Europa.
La Comunidad Valenciana igualmente ya en este plan
estratégico tiene previsto algo que todos conocemos: la alta
velocidad directa o el Ave directo de pasajeros ValenciaCuenca-Madrid, el mixto de mercancías y pasajeros
Valencia-Albacete-Madrid; tendrá conectadas por Ave sus
tres capitales de provincia y tendrá una nueva línea de alta
velocidad, que también hemos conocido por este plan de
infraestructuras estratégicas como novedad, que unirá
Sagunto con Teruel, Zaragoza, la Y vasca, el corredor cantábrico y que nos dará también una salida hacia Europa por
el noroeste de España.
El Grupo Parlamentario Socialista apuesta con toda firmeza por el ferrocarril convencional. Y en eso coincidimos
totalmente, pienso yo, con los objetivos de la Entesa. Pero
va a continuar también apostando porque se aborden, además de abordar de modo prioritario estas necesidades del
ferrocarril convencional, también las necesidades de la alta
velocidad para la Comunidad Valenciana, de cuya ejecución
en este momento el responsable es el gobierno presidido por
Rodríguez Zapatero.
Y este es el motivo fundamental de la presentación de la
enmienda. La posición socialista en materia de ferrocarril
convencional para la Comunidad Valenciana se ha expresado con claridad en múltiples ocasiones. Y una vez más en
este debate es probablemente preciso recordar algunas propuestas configuradoras de la misma en torno a los objetivos
de movilidad sostenible, de modernización y de seguridad,
que es un objetivo también muy importante.
Nosotros hemos propuesto potenciar los trenes de cercanías con instalaciones modernas y rápidas y precios que permitan su uso frecuente, como una manera de mejorar la
movilidad de la seguridad vial y de reducir los impactos
ambientales y, entre ellos, también, de cumplir los compromisos de Kioto. Nosotros hemos propuesto mejorar y potenciar la línea ferroviaria Alcoy-Xàtiva. Por cierto, señor
Oltra, le he de anunciar que se ha aprobado una transaccional en el Congreso de los Diputados hace un par de días en
la cual ustedes también han participado sobre esa línea, presentada la transaccional por el Grupo Socialista, transaccionada también con el resto de grupos de la Cámara, incluido
Izquierda Unida, a raíz ciertamente de una iniciativa de
Izquierda Unida.
Nosotros hemos propuesto la conexión ferroviaria
Gandía-Denia, yo creo que ustedes también, que no hay
prácticamente grupo en esta Cámara que no lo haya propuesto. Lo que no me explico es cómo no se ha hecho más por
parte del gobierno valenciano hasta ahora, porque es que lo
han tenido para hacerlo pero es que no se han decidido.
Nosotros hemos propuesto, también, la mejora de los
Pàgina 2.662
16/02/2005
trenes de cercanías de Valencia con Castellón, Caudiel,
Ribarroja, Utiel, Moixent y Gandia y para los trenes de cercanías de Alicante. Nosotros hemos propuesto la electrificación y desdoblamiento de la línea férrea Alicante-Murcia y
Alicante-La Encina. O hemos propuesto un plan de erradicación de pasos a nivel y de mejora de la seguridad ferroviaria, además este gobierno ya ha empezado a llevarlo a
cabo afortunadamente. O hemos propuesto la potenciación
del metro y del tranvía en las regiones metropolitanas, por
decirlo de esta manera, pues son espacios muy amplios,
incluso más allá de las áreas metropolitanas de Valencia, de
Alicante y de Castellón. O hemos propuesto la potenciación
de planes de mejora en la integración del ferrocarril en el
entorno urbano. O hemos propuesto el plan de mejora de las
infraestructuras, del equipamiento y de la seguridad de los
ferrocarriles de la Generalitat Valenciana. O sea, que hemos
realizado propuestas más que suficientes y yo pienso que en
gran parte coincidentes con el grupo proponente.
Nuestra enmienda de hoy apuesta ciertamente por un
plan director valenciano de ferrocarriles, coordinado con el
Estado, por supuesto, que, partiendo de una profunda evaluación del sistema de transportes actual, defina en coherencia con esos objetivos, que no me cansaré de repetir, de
movilidad sostenible, intermodalidad, accesibilidad y concertación, las líneas estratégicas y las actuaciones fundamentales en el ferrocarril valenciano. Paso a entrar en ella,
por eso verán que el primer punto de nuestra enmienda es
muy similar, dice: las Cortes Valencianas instan al Consell a
que en el marco del futuro plan estratégico de infraestructuras y transportes, el Peit... –creo que hay que tenerlo en
cuenta que no podemos ir cada cual por su sitio, si estamos
pidiendo concertación al Estado yo creo que nosotros, desde
nuestro principio de autonomía y del de respeto a nuestra
autonomía, también hemos de tener concertación en estos
temas, porque exceden de la propia Comunidad Valenciana,
algunas líneas quedan dentro, pero muchas de ellas salen
hacia el exterior– ...para que presente en coordinación con
el gobierno central, dentro de sus competencias y ámbito
territorial, un plan director de ferrocarriles, pues, elaborado
conforme a los principios de participación, de búsqueda de
consenso político y social y acompañado de estudios,
memoria económica y compromiso de financiación. Dicho
plan debe permitirnos reforzar y ampliar las prestaciones
ferroviarias en la Comunidad Valenciana y dotarnos de unas
modernas capacidades de transporte, tanto en personas
como mercancías, en condiciones adecuadas.
Segundo punto. Es un poco más concreto todavía. Las
Cortes Valencianas instan al Consell a que, en el marco del
Peit y en ejercicio de su propia autonomía, contribuya a la
potenciación de la red ferroviaria de cercanías y regional y
de los servicios de ferrocarriles de la Generalitat
Valenciana, no nos olvidemos, urbanos e interurbanos, servicios de tranvía y de metro, como fórmula para mejorar la
movilidad en la Comunidad Valenciana y en sus áreas
metropolitanas, e instan al Consell a realizar y a recabar las
inversiones necesarias según los casos.
El tercer punto es donde tenemos el desacuerdo seguramente. Las Cortes Valencianas apoyan en el marco del Plan
estratégico de infraestructuras y transporte, dentro del respeto a los principios del transporte sostenible contenidos en
el libro blanco del transporte de la Unión Europea, el establecimiento de una red de altas prestaciones para la
Comunidad Valenciana, concretada en las diversas propuestas de alta velocidad previstas por el gobierno central en el
Plan estratégico de infraestructuras y transporte. Dichas
propuestas han de servir para vertebrar la Comunidad
Número 73
Valenciana y mejorar su conexión con el resto de España y
con Europa.
La motivación de nuestra enmienda en absoluto tiene
ningún ánimo polémico sino que la hacemos, la presentamos desde un espíritu constructivo que pretende, no obstante, tener en cuenta nuevos elementos que se están produciendo en nuestro país, se están produciendo en la
Comunidad Valenciana y que no existían probablemente
cuando la Entesa presentó su proposición no de ley hace al
menos un año, creo yo. Se ha producido una nueva situación
política en la planificación ferroviaria en España y ante ella
pienso, honestamente, que pretendemos aportar nuevas propuestas que cuenten con el ferrocarril, con todo el ferrocarril, con todas las potencialidades del ferrocarril, del ferrocarril convencional y de la alta velocidad.
Por tanto, y termino con ello, nuestra propuesta, señorías, pretende que tengamos en cuenta las realidades presentes y que nos proyectemos hacia las realidades que se prevén en un futuro, a fin que nuestras decisiones contribuyan,
sí, pero de una manera eficaz...
(Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora
Rosa María Barrieras Mombrú)
La senyora vicepresidenta primera:
Senyor diputat, vaja finalitzant.
El senyor Godoy García:
...a la consecución de los objetivos de mejora del ferrocarril.
Muchas gracias, señora presidenta.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, il·lustre diputat.
Té la paraula, en representació del Grup d'Esquerra
Unida-l'Entesa, el senyor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyor Godoy, jo estic convençut de la bona voluntat i
de l'interés que vosté en especial té en el tema ferroviari. El
que passa és que vosté mateixa ho ha dit. Hi ha en l'esmena
que presenta alguna proposta en concret que nosaltres no
podem compartir.
Jo sé que el moment és un moment difícil, vostés a
nivell estatal acaben d'arribar al poder i tenen una herència
difícil de gestionar, perquè en determinades coses estan ja
molt avançades, determinades actuacions, decisions preses
i corregir eixa situació costa. El que passa és que els esforços es poden fer més o es poden fer menys, es poden fer
en una línia o en una altra, i algunes coses que s'han apuntat com a millora evidentment ho són, però altres no ho són
tant i altres són contradiccions. Per exemple, en el tema de
la Llei del sector ferroviari, nosaltres no estàvem d'acord,
crec que vostés tampoc estaven d'acord i al final pareix
que de moment es va a retardar un poc la seua aplicació,
però fonamentalment va a aplicar-se, no està entre les prioritats la modificació. Abans havíem fet referència al tema
Ave ací en l'Horta, la ministra sempre que ha parlat ha
defensat el tema de ara se li diu altes prestacions, fins ara
se li va canviant el nom cada ix temps, però al final quasi
estem parlant un poc del mateix.
I nosaltres sí que tenim clara una qüestió: que diners hi
Número 73
16/02/2005
ha els que hi ha. Si els diners se'n van a projectes d'altes
prestacions, altes velocitats o altes no sé què, al final el que
sí són és alts costos. I que al final els diners falten per a
altres coses. Inclús si tirem endarrere un poc en la història
podrem comprovar-lo. O siga, l'Ave Madrid-Sevilla es va
fer en l'època socialista i és un Ave que ve funcionant molt
bé inclús té beneficis d'explotació, també, entre altres coses
perquè el cost de l'amortització no s'està aplicant, però que
ha significat el pràctic desmantellament de la línia convencional de tren Sevilla-Madrid. O siga, ara mateix s'ha disminuït el trànsit de persones que poden anar en el tren convencional a Madrid i s’ha augmentat –en nombre important– la
freqüència, per exemple, d’autobusos, per no parlar ja de
cotxes particulars.
O siga, eixe model és un model que no acaba d’agradar-nos, i em dóna la impressió que és el model pel qual el
ministeri continua apostant. Jo sé que el Psoe, inclús en
l’època del Partit Popular, va entrar en una forta competició amb el Partit Popular a vore qui defensava més l’Ave,
fins i tot a nivell de País Valencià. I això per a nosaltres és
una dinàmica perillosa, perillosa.
Clar, ara diu, i jo, a més, m’ho crec, venint de vostés, en
el temps que el conec, jo, a més, m’ho crec, que es tracta de
no oblidar, de no marginar la millora del tren convencional.
Però, és que també si tirem un poquet d’història, doncs, jo
recorde a un senyor que és Josep Borell, que ara és president
del Parlament Europeu, que este home va ser ministre de
Foment –seria d’Obres Públiques en aquella època perquè
ja fa la tira–, ell també se’n recordarà que va ser ministre,
m’imagine, i este home vingué a l’Ajuntament d’Alacant a
donar allí una sèrie d’explicacions sobre una sèrie de projectes. Estic recordant que vosté és d’Alacant i jo sóc d’Elx
i estem en una zona –diguem– ideal per a comprovar la diferència entre les promeses i els fets. N’hi hauran moltes, però
en la nostra, per a eixe tema és estupenda. Bé, el
ministre Borrell, en l’Ajuntament d’Alacant –crec que estava Luna o Lassaleta d’alcalde–, en el saló blau, per cert, va
estar explicant-nos amb tot luxe de detalls el que anava a
fer. De tot allò no s’ha fet res.
Jo podria explicar-li el tema del soterrament de les
línies, que està en marxa, el tema de San Gabriel, que està
exactament com estava, el tema de l’accés a l’aeroport, llevar la via de la primera línia de costa, el tema del túnel
d’Elx, el tema del soterrament a Callosa, etcètera, etcètera.
Bé, jo què sé, què vol que li diga! No solament no s’ha fet
res, és que després, en època ja del Partit Popular, el que
s’ha fet és justetament el contrari; anar tancant estacions
–com abans havia fet referència– en la línia Alacant-La
Encina, que pràcticament s’han tancant totes, ahí queda
Villena i queda Elda. O siga, res, ni tant sols l’estació d’on
viu –ja dic– el conseller o l’estació d’on viu el portaveu
adjunt del Partit Popular, fins i tot eixes també han estat tancades en un exemple de la diferència entre parlar, prometre
i donar formen. O siga, una diferència que en el tema de
trens es veu molt clarament.
Per tant, allò era tot el Pla director d’infrastructures
–crec recordar que es deia–. Clar, jo sé que és una qüestió
de fe i que en les qüestions de fe és molt difícil entrar, però,
clar, hem passat per ahí i la veritat és que el procés que hem
vist, que hem patit i el que estem veient en altres llocs,
doncs, no acompanya per a dir que en esta ocasió es farà.
Nosaltres, el que diem és que no es tracta d’haver de
renunciar a la modernització. El nom, a voltes, és quasi el
de menys, el que passa és que el nom s’ha prostituït molt en
els temes de tren. El tema Ave i el tema d’Alta Velocitat, i
ara altres prestacions, s’ha prostituït molt, però és una de les
Pàgina 2.663
coses que a la millor més prostituïda està. Però, el problema
per a nosaltres –i ho havia dit en la primera intervenció–
està en què considerem necessari, bàsic, modernitzar les
vies actuals. I això és factible econòmica, ambiental i
socialment. Tenim plataformes que necessiten simplement
un desdoblament. Alacant-Múrcia és un dels exemples ideals en eixe sentit o Alacant-La Encina. O siga, necessiten
duplicar. Simplement amb això i l’electrificació, que pareix
mentida que encara estiguem igual que en el segle XIX,
vosté sap i vosté utilitza el tren igual que alguns altres, vosté
sap que la qualitat del servei millora d’una manera extraordinària, no ja solament si, a més, pensem que podríem utilitzar trens que avui vosté sap que vosté pot anar en
l’Euromed a Alacant, jo a Elx ja no, jo a Elx, tercera ciutat
del país, ja no puc anar en l’Euromed, que és un tren quasi
desfasat ara mateix, ja no dic a Múrcia o a Elx-Almeria
–que deia vosté–. És que és impossible.
O siga, això va a resoldre’s alguna volta, perquè jo a
Borrell ja li ho vaig sentir? I li ho he sentit a tots, a tots els
del PP ho he sentit. Quan va a resoldre’s això? Doncs, segurament mai, perquè si els diners continuen desviant-se a
projectes com en el tema AVE, lògicament no hauran diners
per a resoldre eixe tipus de qüestions o el tema d’AlcoiXàtiva, o el tema Gandia-Denia… Si això forma part ja
de…, jo què sé, forma part dels clàssics, dels 40 principals,
en música açò seran les 40 promeses incomplides, doncs,
eixes estaran en els primers llocs.
Per tant, nosaltres en eixe sentit creem que el que cal fer
és el que molts consultors i molta gent que entén de la matèria està dient: anem a invertir de veritat diners –segurament
menys dels que podrien invertir-se d’altra manera– en
millorar eixa xarxa ferroviària, en duplicar-la, en electrificar-la, en eliminar variants que tenen en aquestos moments
problemes, com s’ha fet, per exemple, en la variant
d’Alpera, com s’ha fet, per exemple, en la de ManuelEnova… O siga, actuacions que cal fer, que són assumibles,
que no provoquen rebuig i que, fonamentalment, van a permetre que passen uns trens tant de passatgers com de mercaderies, perquè quan parlem d’altres prestacions normalment tothom s’oblida que l’Ave no duu mercaderies. I estem
en una comunitat autònoma que és una comunitat molt
industrial i, fonamentalment, molt exportadora.
I quan parlem d’això també hem de tornar a parlar del
tema de la unificació dels amples ferroviaris. No podem
quedar-nos... Ja estem aïllats a nivell estatal amb la resta
d’Europa, però és que la doble via que estem implantant
podem arribar a situacions ja molt delicades. I no podem
mantindre fronteres artificials, doncs, a Tarragona, com probablement al final acaben configurant-se en estes actuacions
desconnexes.
Per tant, nosaltres insistim en el nostre missatge que
considerem necessari eixe pla director, on la Generalitat
Valenciana, evidentment, té un pes fonamental. Perquè, a
més, nosaltres considerem necessari –i així en una proposta
s’ha fet i que ha estat sempre rebutjada– que la Generalitat
Valenciana hauria –ara tenim també una oportunitat en el
tema de l’Estatut– d’augmentar la seua capacitat competencial a l’hora de fer-se càrrec, per exemple, dels trens regionals o determinades línies ferroviàries. Per què no? Per què
la Comunitat Valenciana no ha de fer-se càrrec de la plena
titularitat d’això? Confie que en acostar el problema a la
solució probablement siga més fàcil arribar a eixa solució.
I, en eixe sentit, crec que és important que des de la
Generalitat es facen esforços. I, lògicament, s’ha de coordinar amb l’Estat, perquè l’Estat al final, els agrade o no els
agrade ara als senyors del Partit Popular que han perdut les
Pàgina 2.664
16/02/2005
eleccions i pareix que encara no volen acceptar-ho, que
apanyats van!, doncs, al final és l’Estat el que en gran part
és el que ha de subministrar els fons econòmics per això,
com es va fer ahir o despús-ahir en el tema de carreteres. I
això caldrà acordar-ho i el mitjà millor per a acordar-ho és
un pla director on participen eixes administracions, també
els ajuntaments, diputacions, etcètera, però, fonamentalment també la base social valenciana que puga expressar,
que no es vegen aparèixer les màquines, que és un poc el
que està passant, i, fonamentalment, que eixe pla director,
lògicament, es comence a treballar però que puguem debatre’l, conéixer-lo, inclús, incorporar propostes en aquestes
Corts.
Per tant, nosaltres, estem d’acord quasi en tota l’exposició de motius per part de l’esmena del Partit Socialista,
estem d’acord en eixos dos punts primers perquè van en la
línia que jo crec que coincidim absolutament, de millora…,
o siga, de conéixer, de patir la situació del tren convencional i a partir d’ahí vore-nos en la necessitat, en la conveniència de millorar. Jo em crec açò, malgrat eixos antecedents que per a nosaltres van estar negatius en el seu
moment, en altres èpoques que no són les d’ara, també certament. Però, clar, en ficar eixa altra proposta que, d’alguna
manera, en el punt tercer..., nosaltres no podríem acceptar,
senyor Godoy, perquè això inclús podríem considerar-ho
quasi una espècie de xec en blanc. Aleshores, clar, diu:
“Concretada en diverses propostes d’alta velocitat previstes,
tal, tal…”. Nosaltres no podem entrar ahí perquè tenim una
altra opció política en temes ferroviaris.
O siga, compartim l’altra cosa, ens trobaran a nosaltres
sempre al costat de vostés quan de veritat passen de les
paraules als fets a l’hora de la millora de la xarxa convencional, ahí estarem i estarem segurament en contra d’este
sector i en contra, a la millor, d’altres sectors també, estarem ahí perquè hem estat sempre. Però, en canvi, en altres
qüestions on vostés per la raó que siga coincideixen amb
ells, nosaltres no podem estar perquè això trenca un discurs
que el tenim des de fa temps, que a la millor inclús tenim
costos electorals per això, però no ens importa, no ens
importa perquè creem que el que estem defensant és el
futur del territori, és el futur de la gent i això no és bo que
es deixe fer. I encara que tinga un cos polític, un cos electoral, ens considerem suficientment responsables per a
poder dir “no”.
Hi ha una altra alternativa, hi ha una altra possibilitat, hi
ha una altra manera d’enfocar el tema del tren de manera
que puga donar-se una eixida molt més assumible per part
de tots i no en este sentit.
Per tant, lamente no poder acceptar la seua esmena. Ja
dic, coincidim en gran part en el fons de la mateixa i jo estic
convençut del més important, que si continuem així no solament coincidirem en el text d’una proposta, sinó que coincidirem en el dia a dia fent coses que jo crec que és al final
el que importa, més quan tenim davant un Consell paralitzat, despreocupat pel tema ferroviari, obsessionat, inclús
descol·locat en aquestos moments en el tema Ave perquè ja
diuen que a la millor no van a posar-se en la foto, se la va a
fer a un altre, i este tipus de cels, este tipus de qüestions
afecten i afecten negativament.
Per tant, jo crec que amb l’imaginable rebuig que es
puga fer d’aquesta esmena per part del PP continuarem treballant, si podem continuar treballant junts estupend, però
fa falta treballar i fa falta conscienciejar a la població valenciana perquè les coses es poden fer millor del que estos senyors en aquestos moments estan fent.
Gràcies.
Número 73
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor diputat.
Per a rèplica, té la paraula el senyor Godoy.
El senyor Godoy García:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señores, señoras diputados.
Señor Oltra.
Agradecerle también el tono que usted ha empleado. Yo
creo que, además, las coincidencias que ha expresado, sinceras, que yo creo que son realmente muchas las coincidencias que tenemos en tema de ferrocarril, con alguna discrepancia, es cierto, y las discrepancias también son importantes. Pero, yo quisiera acentuar en estos momentos lo que son
las coincidencias y que espero que, además, en el futuro se
traduzcan en mayores coincidencias todavía. Estoy convencido de que es necesario aprobar este nuevo Plan de infraestructuras y transportes y estoy convencido de que realmente esta aportación de 103.410 millones de euros al ferrocarril, exclusivamente al ferrocarril, el 42,84%, es algo que se
va a notar, que se tiene que notar profundamente en nuestro
país.
Desde el Grupo Socialista tenemos que reiterar que
compartimos en este caso con Europa, con el nuevo gobierno, la necesidad de consolidar un nuevo modelo ferroviario
inspirado en la reforma ferroviaria de la Unión Europea, en
el marco de una política de apoyo decidido a la mejora del
ferrocarril convencional y de alta velocidad, y que tal modelo pensamos que no solamente debe instaurarse en el Estado
y en todas y cada una de sus comunidades autónomas, sino
también en todas las comunidades autónomas incluida la
Comunidad Valenciana, y que va a ser, por otra parte, el
modelo que se va a instaurar en Francia, en Italia, en
Alemania, en Holanda, y usted sabe que es el modelo que
nos va a articular a toda Europa.
Nosotros tenemos el convencimiento de que el ferrocarril debe desempeñar en esta nueva etapa una función central en el sistema intermodal de transportes de viajeros y de
mercancías. Les recuerdo un dado muy significativo, es que
no somos competitivos en el transporte de mercancías, estamos transportando mercancías por tren no llega apenas un
8% en nuestro país, mientras que en países como Estados
Unidos están en más del 40%. Y eso se nota, en la mayor
parte de los ejes tiene que notarse, en especial en los ejes y
corredores de transporte con demanda elevada como sucede
con los ejes valencianos. Y todo ello ha de ser beneficioso
pero para el Estado y para la Comunidad Valenciana.
Estimamos, pues, necesario, dentro del mayor respeto al
territorio y al medio ambiente, el establecimiento en nuestra
comunidad de esa red de altas prestaciones que incluya los
enlaces ferroviarios transfronterizos precisos, y dicha red ha
de prestar atención a los ejes radiales de la Comunidad
Valenciana, evidentemente, y tiene que prestar atención
también al corredor Mediterráneo y a los ejes transversales.
Dentro del Plan director del ferrocarril en el ámbito de nuestras competencias consideramos necesario que nos fijemos
el objetivo de incrementar la calidad –les recuerdo que algunas de nuestras instalaciones de ferrocarriles de la
Generalitat Valenciana todavía son de principios del siglo
XX, de principios del siglo XX, desde su inauguración no se
las ha tocado–, y la seguridad. Y les recuerdo, por ejemplo,
algunas de las estaciones y apeaderos el estado lastimoso en
que están, en lo que es el ferrocarril desde Alicante, desde
Número 73
16/02/2005
Alicante hasta Dénia. O determinadas prestaciones y determinado material rodante.
Al igual que el objetivo también es reducir progresivamente el tiempo total de viaje para todas las relaciones interurbanas. También les recuerdo lo que nos cuesta realizar
los viajes cuando nos desplazamos en cercanías o cuando
nos desplazamos muchas veces por el tranvía. Ayer hablaba
con una persona y me decía que estaba hora y media para
desplazarse desde la Pobla de Vallbona a la Universidad
Politécnica. Parece que es bastante tiempo, demasiado tiempo, y lo tenemos que reducir.
Estimamos que nuestra comunidad debe contribuir al
desarrollo de una estrategia para el aumento de la participación del transporte ferroviario en el transporte de carga también, de media y de larga distancia, para lo que se requiere
inexcusablemente la mejora de los estándares de calidad de
la oferta ferroviaria, de acuerdo con la demanda del mercado de carga. Acortar también los tiempos. Si no les damos
esa posibilidad, el mercado de carga no va a venir hacia el
ferrocarril.
El plan valenciano deberá coordinarse con el llamado
Plan intermodal de mercancías, también a desarrollar en el
futuro, y con la nueva definición prevista en el Peit, de una
red de transporte ferroviario de mercancías, –dice– con
capacidad suficiente, segregada en lo posible de los servicios de cercanías en las grandes áreas metropolitanas y con
buena accesibilidad a los nodos y plataformas logísticas y a
la red ferroviaria europea. De esa manera haremos posible
que nuestros transportistas realmente quieran transportar
sus mercancías a través del ferrocarril.
Estamos convencidos de que la Comunidad Valenciana
debe ser partícipe y protagonista de esta nueva definición,
de una estrategia precisa de cambio también de ancho en la
vía en la red convencional –es otro de nuestros problemas–,
que es coherente con el desarrollo de la red ferroviaria y
también con el objetivo de asegurar la llamada interoperabilidad de nuestra red con la nueva red nacional europea.
El plan que proponemos aspira a dotar también nuestro
ferrocarril de los más altos estándares de seguridad.
En fin, señor Oltra, de nuevo agradecerle el tono de su
intervención, y yo creo que en el futuro nos encontraremos,
y nos vamos a encontrar, en todo lo que es el desarrollo del
ferrocarril convencional y, espero incluso, en el desarrollo
del ferrocarril de altas prestaciones.
Muchas gracias.
La senyora vicepresidenta primera:
Sí. Té la paraula el senyor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyora presidenta.
Bé, senyor Godoy, molt breument.
Jo crec que està bé ja de donar-nos este suport. O siga,
és correcte. Jo crec que, com dia aquell, “por sus hechos los
conoceréis”. Vostés tenen en estos moments una importantíssima responsabilitat a nivell de l'Estat, una responsabilitat que va a marcar pauta en temes ferroviaris i que nosaltres anem a estar ahí. Jo, vaja, coincidisc pràcticament amb
tot el que vosté ha dit, crec que en eixe tema estem absolutament d'acord, estem demostrant-ho ací en aquestes Corts.
I el que ens falla en aquestos moments, lògicament, és
que per part del grup majoritari, que té les competències a
nivell autonòmic, es consciencie també, es consciencie
també, de la necessitat de canviar eixe xip, que el tren és una
Pàgina 2.665
cosa més que l'Ave, que no tot el món pujarà a l'Ave, encara que eixe Ave puga existir. Jo sé que el senyor Camps puja
i baixa en els anuncis electorals de l'Ave i tal, però això ho
fa ell virtualment. Però per a la gent no és el mitjà de transport, i està demostrat en els llocs que ja funciona, no és el
mitjà de transport massiu per a la població per anar a treballar, per anar a estudiar, per anar inclús a viatjar. Necessiten
altre mitjà de transport. L'Ave és preciós, és preciós, i tècnicament és una meravella, ambientalment és una castanya,
però, bé, tot això… ningú és perfecte.
Però és que el que fa falta de veritat és superar eixa
etapa d'oblit, d'oblit interessat, del tren convencional, perquè, contràriament, estarà molt bé a nivell tècnic, alguna
gent es farà, diguem, farà unes grans obres i farà grans projectes, però no se donarà una solució a una necessitat que
tenim. I és una vertadera llàstima, perquè gent disposada a
agafar més el tren hi ha. El que no pot ser és que coste i siga
un esforç tan gran que quasi és un acte de militància agafar
el tren.
Per tant, jo els convide… imagine que vostés diran que
no, perquè, clar, han de dir que no a tot el que propose l'oposició, però treballen, treballen, en altra visió que supere ja
el marc eixe estricte, sectari, estret, car i ambientalment
agressiu del que és l'Ave. Pensen també en el tren, no solament en l'Ave.
Gràcies.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies.
En representació del Grup Parlamentari Popular, i com
grup que no ha presentat esmena, té la paraula la il·lustre
diputada senyora Lorente.
La senyora Lorente Ramón:
Gracias, señora presidenta.
Señoras y señores diputados.
Señor Oltra, me corresponde a mí trasladar el rechazo a
su proposición no de ley por parte del Grupo Parlamentario
Popular. Y es que aquí se ha establecido un debate a raíz,
sobre todo, de una enmienda presentada por el otro grupo
parlamentario, y entre ustedes prácticamente se han declarado todas las coincidencias en contra, en este caso, del grupo
que tiene responsabilidad o que tiene que respaldar la labor
del gobierno en la Generalitat.
Pero, por supuesto, su política anti-Ave pesa más –dice
usted– incluso a costa de los perjuicios electorales que
pueda obtener su grupo. Yo le aconsejo que lo que tiene que
hacer, si defiende usted los intereses de los ciudadanos de la
Comunidad Valenciana, es quitarse esa política anti-Ave o
traer proposiciones no de ley donde haga usted ver su política anti-Ave, que es lo único que viene usted aquí a bombardear, sea herencia del Partido Popular o tenga ahora la
responsabilidad el gobierno central por parte del Partido
Socialista.
Mire, le voy a decir por qué no compartimos, el Grupo
Parlamentario Popular, la proposición no de ley. Porque
usted se ha tirado el 75% del tiempo hablando de su política anti-Ave y de las herencias del Partido Popular, de esos
maravillosos proyectos que también quiere y que se ha
encontrado hechos el Partido Socialista, y que ahora requieren de compromisos electorales que tienen que cumplir y
que se tienen que poner de acuerdo incluso con los alcaldes
de su propio grupo.
Yo le voy a decir que su proposición no de ley práctica-
Pàgina 2.666
16/02/2005
mente, aparte de hacer referencia expresa a la política antiAve, habla de muchas más incompatibilidades y de esa diferencia radical entre la visión que tiene el gobierno del
Partido Popular y el Grupo Parlamentario Popular de lo que
es el transporte, el transporte, y la importancia vital de ese
sector en nuestra comunidad de forma global y de forma
progresista, a las que tiene su grupo, Izquierda Unida, para
esta comunidad, de forma local, puntual y, como digo, bombardeando las posibilidades de progreso.
A mí me parece muy bien que el gobierno central y que
usted esté esperanzado y esté de acuerdo con que tenga un
Peit. Nosotros tenemos un PIE desde hace bastante tiempo,
que recoge además infraestructuras ferroviarias, mejora de
las líneas convencionales, donde tenemos competencias, en
la Generalitat, en las líneas de ferrocarriles de la Generalitat
Valenciana, también aquellas que necesitamos de la financiación y de la apuesta por los trazados que son competencia del Estado. También reflejamos todas esas infraestructuras que durante ocho años hemos venido trabajando, como
es el transporte metropolitano. Un servicio público que,
además, alcaldes o ex alcaldes que se sientan también y que
comparten muchos de esos principios, se ven beneficiados,
como puede ser el municipio de Torrent y la conexión de la
línea del metro con Valencia. Eso es apostar por el transporte metropolitano, modernizar esa visión global y progresista del transporte.
Mire, yo le voy a recordar una cosa, y por eso siempre
será incompatible esa visión que tiene usted local y, por así
decirlo, bastante rácana de la visión de lo que tiene que ser
una apuesta estratégica por el transporte en carreteras, en
ferrocarriles, de mercancías, de pasajeros, en puertos, en
aeropuertos, y de toda esa planificación que el gobierno de
esta comunidad dejó hecho con el anterior gobierno central.
Y que da igual si se apropia de determinados proyectos
ahora el gobierno que tiene responsabilidad. Siempre y
cuando se sienten con el conseller y con los responsables
del gobierno de esta comunidad y venga el dinero, a nosotros nos da igual, nos da igual quién se haga la foto.
Vengan y háganse la foto y vaya a usted también a la foto.
A nosotros nos da igual que se hagan, que sean realidades,
porque nosotros las hemos trabajado, las hemos ofrecido y
sí que defendemos los intereses de los ciudadanos.
Y le estoy hablando… Si recuerda, en el mes de
diciembre del año pasado, el gobierno del Partido Popular
y este grupo parlamentario hizo una propuesta de creación
del Ente Gestor de Transportes. ¿Recuerda? Eso que también se establece en el libro blando de transportes de la
Unión Europea, eso que utilizan todas las regiones más
modernas de Europa, que también lo utiliza Andalucía,
Cataluña, y que nosotros hemos copiado para financiar y
agilizar las obras. Y le recuerdo que este mes de diciembre
volvimos a traer una modificación en lo que era una
ampliación del objeto de ese ente gestor, que era acometer
también, a parte de las infraestructuras de carreteras, las de
ferrocarriles y las de metro, y hacer posible, además,
financiar y agilizar que todas las posibilidades del transporte metropolitano de Valencia se hiciesen extensibles a
Castellón y Alicante.
Le recuerdo lo que usted propuso, señor Oltra, propuso que no. Propuso que se suprimiese con ese articulado la
creación o la ampliación del objeto. Y, además, votó que
no, votó en contra. Con lo cual, me parece que tiene que
tardar más usted aquí en justificar cuál es su línea progresiva de transporte y la visión. Y también que la alta velocidad para usted es incompatible, y en contra de lo que
opinan la mayoría y la gran mayoría de los ciudadanos de
Número 73
esta comunidad que supone la alta velocidad.
Usted, en su proposición no de ley, utiliza la palabra
“condena, condena”, del transporte convencional ferroviario. Y habla, por ejemplo… se atreve a plantear líneas en las
que nosotros hemos trabajado, como la de Alicante-La
Encina, cuando sabe que históricamente no hay posibilidad
de establecer las cercanías ni el transporte de mercancías
porque no hay posibilidad de ampliación de líneas, si no es
con esas infraestructuras que pueden hacer posible la alta
velocidad y compatibilizar y hacer esas creación que conecta Alicante con el Vinalopó para las cercanías y las mercancías, señor Oltra. Y lo sabe.
Habla también, y han hablado aquí ambos grupos, de
otra reivindicación histórica, como puede ser la línea de
Alcoy-Játiva. También, también estuvo contemplada y fue
un proyecto que realizó el anterior gobierno del Partido
Popular. Me parece muy bien que se apropien de las iniciativas o se apropien de los acuerdos tomados –porque fue
hace un semana y media en el Congreso de los Diputados,
es cierto, con la unanimidad de todos los grupos–, porque
nosotros hacemos una política responsable de algo que dejamos hecho.
Me parece muy bien que ahora con el Peit un millón, de
esos ciento y pico mil millones de euros que para toda
España propone el gobierno, un millón vaya destinado al
cambio de trazado que el Partido Popular dejo hecho. Ahora
sí, le recuerdo que el Partido Socialista, a esa propuesta que
fue de una compañera suya, de la señora Isaura Navarro,
hiciese unas modificaciones. Y es que también, por utilizar
los términos que usted utiliza, condenó la posibilidad de que
se hiciese extensible a Alicante y a Villena, y también condenó la posibilidad de que esa línea fuese para mercancías.
Eso en los puntos en que ustedes coinciden con las propuestas y con el Peit del grupo que ha presentado la enmienda.
Por eso, señor Oltra, el Partido Popular tiene clara la
visión progresista y global del transporte en la comunidad,
del transporte convencional, de la alta velocidad. Queremos
que se agilice, que vengan los presupuestos, que sea el planteamiento al contrario. Nosotros hemos hecho los deberes
durante ocho años y hemos vuelto a presentar un plan estratégico de comunicaciones y para el transporte. Si ahora el
gobierno (veus) tiene un plan estratégico para el transporte,
que venga y se siente con los responsables de este gobierno,
para hacer coincidir y para priorizar aquello a lo que nosotros deberemos defender. Y que de esos ciento y pico
millones de euros, lo que este grupo parlamentario y este
gobierno tiene interés es saber cuántos, cuántos, de esos
millones de euros van a ir destinados a la visión y a las líneas programáticas que hemos establecido.
Muchas gracias.
(Ocupa la presidència el senyor president, Julio de España
Moya)
El senyor president:
Muchas gracias, señora Lorente.
Tiene la palabra, para el turno de réplica, el señor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyor president.
Bé, senyora Lorente, la veritat és que vosté no ha contestat res del que la proposta duia. Hem tingut un debat jo
crec que important ací entre dos dels tres grups parlamentaris sobre el present i el futur del tren. Vosté no ha entrat ahí
en absolut. Vosté ha vingut a desqualificar la proposta nos-
Número 73
16/02/2005
tra i a plorar, i a plorar, perquè Madrid és el que ha de fer els
deures, perquè vostés ho han fet ja tot.
Inclús diu que no l'importa si la resta de grups han
copiat allò d'Alcoi-Xàtiva. És a dir, si han copiat, no! És
que si s’ha de copiar alguna cosa d’ahí és justetament el
contrari. Perquè hi haurà cosa on s’haja demostrat més la
inutilitat del Partit Popular. I mira que el rànquing, estar en
eixe rànquing, és difícil, perquè hi ha moltíssimes coses,
no? Però que en el tema Alcoi-Xàtiva algú ha de copiar
alguna cosa del Partit Popular? Si això ha sigut la desídia,
l’oblit i el despreci absolut a dos comarques de l’interior del
País Valencià tan importants com eixes. Si vostés han jugat
en eixa línia, igual que han jugat en la de Gandia-Dénia.
Però és que a més, per si li pilla lluny... Vosté és d’Oriola.
Pareix mentida que sent d’Oriola vinga ací i no siga capaç
ni de la més mínima autocrítica, la més mínima autocrítica.
Vosté és d’Oriola, han estat, és a dir, ja són vuit anys de
manament a nivell estatal del Partit Popular i des d’el 95 en
el Pais Valencià. ¿Qué han incorporat de millora el Partit
Popular en les línies ferroviàries al Baix Segura. Què incorporava? La supressió d’algun pas a nivell? Vol que li ho
diga? Però si han jugat en el Baix Segura, en la seua comarca, senyora Lorente. Han jugat en la seua comarca. I han
fet l’impossible. S’han intentat fins i tot comprar alcaldes
prometent-los -que al final els han comprat, per cert-, prometent-los estacions, dient-los que era una estació de
l’Ave. I després resulta que no era una estació de l’Ave, era
una parada tècnica per si la màquina de l’Ave s’estropellava. I això ho han venut vostés, i algun listo s’ho ha cregut,
perquè tenia altres tipus d’interessos, i ha caigut en la trampa de dir que sí. “El meu ajuntament vota a favor perquè
m’han promés una estació de l’Ave”. I era una estació per si
la màquina es parava que no estiguera en la via.
Això ho han fet vostés. Però millora, ni una. Vostés han
dividit, han manipulat, han creat tensió al Baix Segura fent
traçats pel nord, el sud, el supersud, el superest, i al final no
tenen ni traçat. I vosté sap, vosté sap que al final l’ave no
anirà per ahí. Si vosté sap que l’Ave no anirà per ahí.
Perquè és que no el demana ja... pràcticament ni el Partit
Popular demana l’Ave al Baix Segura. Ni el Partit Popular
el demana. I no saben mai per on tirar.
Però què hem diu vosté de la línia actual, de la línia
actual Alacant-Múrcia? Home! té problemes seriosos. Això
va a arreglar-se alguna volta? O hem de fer cas del que vosté
ha dit ací? El Partit Popular està esperant que el nou govern
socialista diga què va a fer. Home! aleshores estos anys perduts qui va a recuperar-los?
Però vosté no té eixa mínima autocrítica... Igual haurien
d’haver fet alguna cosa més. Res. Tot perfecte. El Partit
Popular tot el que ha fet en temes ferroviaris ha sigut perfecte. La culpa és dels altres, fonamentalment dels que han
arribat ara, que s’han trobat que no hi havia res fet.
Home! fins i tot trau a relluir coses, en eixa manipulació que sempre discutim vosté i jo en els pressupostos. “És
que vostés estan en contra”. I jo m’unfle a dir per què estic
jo en contra. Com vosté ja ve en el xip, doncs no arribem
a acord, no?
Nosaltres en el tema del ens gestor, que estàvem en contra, i estarem, que una entitat d’eixe tipus, creada únicament
i exclusivament per a facilitar l’endeutament, per a facilitar
l’endeutament, és, crec, via llei d’acompanyament. Però
vosté creu que això és seriós, senyora Lorente? Es crea un
instrument d’eixe tipus en llei d’acompanyament. I que a
l’any següent es modifique substancialment en llei d’acompanyament. Però quina classe de participació és això? O és
tan poc important que era necessari, digam, fer el paripé per
Pàgina 2.667
a fer això i res més. Home! no em diga que en la línia
d’Alcoi i la d’Alacant-Villena s’han fet coses! Vosté sap el
que s’ha fet en este manament del Partit Popular? Tancar
estacions. El més important que ha fet el Partit Popular en
estos vuit anys en eixa línia ha sigut tancar estacions. Si vol
li ho dic. Pregunte-li a gent que té molt propet, davant de
vosté, algunes d’eixes... Vosté és que no utilitza el tren.
Vosté l’utilitza molt poc, jo no l’he vist mai, però bé, a la
millor va alguna volta. Si no ho sabria, ho patiria.
Per tant, quan parlem de transport, senyora Lorente, cal
ser més rigorós. No s’ha de ser tan demagog, tan electoralista en moltes ocasions. De vegades cal sacrificar eixe tipus de
coses per a parlar de la realitat.
Nosaltres el que hem vingut ací ha sigut a oferir...
El senyor president:
Señor Oltra, por favor.
El senyor Oltra i Soler:
–Acabe de seguida, senyor president.– ...a oferir la
possibilitat d’eixe pacte, d’eixe acord, d’eixe pla director,
on estiguem implicades totes les administracions amb un
objectiu comú, mane qui mane, i és ajudar al tren, ajudar a
les persones que volen utilitzar el tren.
Res més.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Oltra.
Tiene la palabra, la ilustre diputada señora Lorente.
La senyora Lorente Ramón:
Gracias, señor presidente.
Señor Oltra, me parece muy bien que diga usted que no
le he contestado. Yo creo que he hecho defensa de la visión
global y de todas las propuestas que tenemos y de la gestión que hemos hecho durante ocho años. Yo he hecho
recomendaciones y he dicho que espero, con esperanza,
pues igual que hacía usted, ver las inversiones también de
la defensa del transporte del ferrocarril convencional. Pero
yo tampoco renuncio a la alta velocidad. Y me parece que
no vengo aquí a hacer ninguna demagogia, o el demagogo
es usted. No venga aquí a apropiarse tampoco de voluntades en este caso ni de Orihuela ni de la comarca de la Vega
Baja, porque nosotros sí que tenemos unanimidad y un
consenso en una cosa, queremos la alta velocidad. Es verdad que hemos tenido muchas propuestas de trazado.
Teníamos uno, el último.
Yo le puedo invitar a que vea la unanimidad del pleno
del ayuntamiento de Orihuela, de todos los grupos. Ustedes
no porque no están. Allí tienen muy poca representación y
no están, a lo mejor por eso no le llega la información.
Unanimidad. Unanimidad en el trazado, en el soterramiento
de las vías, en el desdoblamiento de la vía convencional y
en la mejora de ese trazado, que es el más rentable, o uno de
los más rentables de toda España, el de Alicante-Murcia.
Con lo cual, también en colaboración con los murcianos.
Sabe que tenemos una alegación, respaldada por todos
los grupos políticos, que la tiene el ministerio. La tenía... no,
no, la tenía el anterior gobierno del Partido Popular y la
tiene ahora pues quien tiene responsabilidad de gobierno.
Nosotros lo que pasa es que estamos encantados de que vengan ya. De quien está nueve meses gobernando y ha sido
Pàgina 2.668
16/02/2005
capaz en nueve meses de hacer ese Peit maravilloso y tener
tanto dinero para la modernización de esas líneas convencionales, lo que queremos es que venga ya a la Vega Baja, a
Orihuela, y que nos diga cuánto dinero nos toca y cuándo
van a empezar las obras. Porque parece ser que si no existe
esa posibilidad de acuerdo y de prontitud con alcaldes de su
mismo grupo en otras comarcas, y también me refiero yo a
otras comarcas con la misma legitimidad que usted se refiere a la mía, como es l’Horta Sud, y sus declaraciones, que
yo pude escuchar en la radio antesdeayer, diciendo que se
paralice, que se paralice, que se paralice ese proyecto, con
lo cual me parece que la incongruencia entre apostar por la
modernización de las vías del transporte convencional de
viajeros y de mercancías, que usted plantea, deja muchísimo
que desear, señor Oltra. Muchísimo que desear.
Mire, en el acuerdo que hacían referencia de la línea
Alcoy-Játiva, que además ha defendido en numerosas ocasiones y buscando puntos de encuentro y de apoyo, su compañero, el señor Botella, con el Grupo Parlamentario
Popular, porque yo también he revisado muchas veces el
Diario de Sesiones, y ha habido puntos de encuentro, el
gobierno que tiene responsabilidad ha destinado un millón
de euros, un millón de euros. Nosotros, en el presupuesto
del 2005, que ustedes tampoco apoyaron, tenemos 248
millones de euros solo para las líneas de transporte ferroviario, que nosotros tenemos titularidad de la Generalitat
Valenciana, de la Generalitat Valenciana. Usted, de esos
ciento y pico mil millones de euros, uno se ha destinado a
esa línea.
Y vuelvo a decir que nosotros tenemos el planteamiento, el plan director, hecho de forma global. Lo tenemos en
los aeropuertos, en los puertos, en las carreteras. Usted no
ha dicho que su proposición no de ley hace incompatible esa
inversión y esa mejora por el transporte y por el ferrocarril
convencional con que están muy saturadas las inversiones
en carreteras. Y lo dice usted, “que ya está bien de hacer
carreteras, que nos preocupemos por el ferrocarril”, y lo
hace incompatible con las inversiones. A esa visión global
me refiero, señor Oltra. Nosotros queremos puertos, aeropuertos, carreteras y apostar por la alta velocidad y mejorando la línea de tren y la línea del ferrocarril convencional.
Por eso es por lo que no podemos aceptar su proposición
no de ley. Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señora Lorente.
Procedemos a la votación. Comienza la votación.
Resultado de la votación: 6 votos a favor, 70 en contra.
Pasamos al punto cuarto del orden del día, que es la
toma en consideración de la Proposición no de ley sobre la
oposición al Plan Ibarretxe, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular, Registro de entrada 3.794, Boletín
Oficial de las Cortes Valencianas número 25.
Tiene la palabra, para su presentación y defensa, el ilustre diputado portavoz del Grupo Popular, don Serafín
Castellano.
Proposició no de llei sobre l’oposició al Pla Ibarretxe
El senyor Castellano Gómez:
Moltes gràcies. Molt Excel·lent President.
Senyories.
El Grup Parlamentari Popular presentà el passat 6 de
novembre de 2003, als pocs dies de donar-se a conéixer el
Número 73
denominat Pla Ibarretxe, una proposició no de llei que no
dic que pretenia, sinó que dic que pretén que estes Corts
Valencianes es pronuncien clarament al respecte. Una proposició no de llei que no perd cap actualitat, que s’aprovà en
el seu moment per unanimitat en la Junta de Portaveus per
a poder debatir-se i substanciar-se en este ple. I a més, senyories, que crec que seria molt difícil, molt complicat trobar
un assumpte de més actualitat per a poder debatre’l. I per
què? Perquè parlar del model territorial de l’estat, del qual
formem part, sempre és molt important, però a més quan
estem immersos dins d’un procés constituent en la Unió
Europea, l’Europa de les Regions, quan s’està també
immers dins d’un procés de reformes dels estatuts d’autonomia a tot arreu a Espanya, i també, lògicament, quan s’està
fins i tot parlant també d’una possible o hipotètica reforma
de la pròpia Constitució.
Per tant, no sols crec que estem en el dret de poder opinar al respecte, sinó, jo diria més, en el deure, en este cas,
de poder-ho fer. Per què? Perquè l’estabilitat política i territorial d’un país, l’estabilitat institucional és bàsica per al
progrés i el desenrotllament de qualsevol país o de qualsevol comunitat. I parlar d’estos temes tenen no sols conseqüències territorials, sinó també tenen conseqüències de
finançament, d’inversions, d’infraestructures, etcètera.
Per tant, com deia, senyories, ara estem en un procés
important de reforma dels estatuts d’autonomia a Espanya,
i és important que traslladem a la societat, als ciutadans,
quin és el model territorial i social que tenim i que volem. I
és responsabilitat dels partits polítics parlar clar als ciutadans, sense demagògies i sense complexes.
També té sentit el que debatem açò perquè ja el mateix
lehendakari, en el seu discurs en el Congrés dels Diputats,
ja digué que, es votara el que es votara, ell anava a anar
endavant en les seues pretensions, i en qualsevol moment,
després de les eleccions basques, per exemple, convocades
per al més d’abril, es pot tornar a suscitar este pla, de la
mateixa manera o disfressat d’una altra manera.
Ell digué literalment, llig literalment el Diari de sessions
de l’1 de febrer, del Congrés dels Diputats, tant sols fa dos
setmanes, digué que “si esta Cámara decide dar un portazo
a la mayoría absoluta de la cámara vasca y de la sociedad
vasca, si se decide dar un portazo, lo que haré simplemente
será cumplir mi palabra: seguir adelante, trasladar la palabra
al pueblo. ¿Para qué? Para que todos veamos el clamor con
que la sociedad vasca manifestará que es necesario buscar
una salida negociada para encontrar un modelo de relación
amable entre Euskadi y España”. Estes foren les seues
paraules.
Per tant, jo crec que, davant d’eixes intencions, és bo
que fixem la nostra posició també de cara al futur o també
front a possibles pretensions que puguen sorgir, com poden
ser les hipotètiques intencions que en l’estatut català alguns
altres partits, com Esquerra Republicana de Catalunya,
hipotèticament pogueren tindre.
Per tant, jo crec, senyories, en democràcia no s’ha de tindre por a cap debat. Jo crec que tots s’han d’afrontar des de
la normalitat i des de la responsabilitat. El que s’amaga darrere d’este Pla Ibarretxe, entre d’altres moltes coses, és la
reforma de la Constitució i és l’estructura territorial de
l’Estat, reformar eixa estructura territorial de l’Estat. I, per
tant, la nostra comunitat està en tot el seu dret, com a Estat
que som, de pronunciar-se i opinar sobre això. No es pot pretendre modificar la Constitució a través de la modificació
dels estatuts d’autonomia, a través de la reforma dels estatuts
d’autonomia. Perquè, senyors, pretendre reformar la
Constitució a través de la reforma dels estatuts d’autonomia,
Número 73
16/02/2005
això és jurídicament i políticament inadmissible i inviable.
Senyories, en un estat de dret cal complir la llei i fer
complir la llei, perquè és la major garantia que tenen els ciutadans. Per tant, totes les propostes que vagen contra la llei
i, més encara, que conculquen la nostra norma fonamental,
com és la Constitució, no tenen raó de ser perquè trenquen
el pacte de convivència pactat per a tots. Jo entenc que el
diàleg fóra de la llei no és diàleg, és més bé una imposició.
Aquells dits que diuen “o traguen vostés o s’enteren”, jo
crec que això no són formes dins d’un estat de dret. Les formes dins d’un estat de dret són la negociació, és el diàleg,
és el consens i es també, sobretot, el respecte al principi de
legalitat.
Perquè, senyories, el debat que ens ocupa no és altre
que el debat de la reforma d’un estatut d’autonomia d’una
comunitat autònoma espanyola, com és el País Basc, o
almenys eixe hauria de ser el debat. I la Comunitat
Valenciana en estos moments també està en el seu procés
de reforma, està treballant en eixa reforma del seu estatut i,
per tant, ha de pronunciar-se sobre temes tan importants
com estos. Perquè un estatut d’autonomia no pot substituir
a la Constitució, és que no és possible que un estatut d’autonomia substituïsca a la Constitució, precisament perquè
emana d’ella, i per tant no pot trencar ni canviar l’estructura, l’arquitectura de l’Estat, que és el que pretén este pla
sobiranista.
Els estatuts d’autonomia estan per a ocupar-se de l’autonomia, de la descentralització, però no de la independència.
I atribuir-se competències que no es tenen o votar una cosa
sobre la qual no es té competències, no té cap validesa; i açò
és el que està passant en este assumpte.
Altres debats ja entrarien en el pla hipotètic d’una reforma constitucional que no és el cas, lògicament, que ens
ocupa ara.
A més, senyories, este es un pla que dividix a la societat
basca. Ja es veu clarament en el Congrés dels Diputats on,
de 19 diputats que formen part en el Congrés dels Diputats,
11 votaren en contra i 8 votaren a favor. És que tenen més
legitimitat uns diputats que altres? O és que són més bascs
uns diputats que altres?
Jo crec que hem de ser seriosos en estes qüestions. I a
més, ací del que es tracta i del que esta proposició no de llei
proposa a les seues senyories i a esta cambra és que fixem
clarament quina és la nostra posició com a institució que
representa al poble valencià. Si estem o no d’acord amb la
Constitució, si estem o no d’acord en el model de l’estat de
les autonomies, si estem o no d’acord que es respecte el
principi de legalitat. Eixe és el tema, eixa és la qüestió, i
això és el que vol esta proposició no de llei, que tots ens
pronunciem.
I a més, estem en la nostra reforma dels estatuts d'autonomia; hem de dir clar, i mosatros, des del Grup
Parlamentari Popular ho diem clar, que no podem extralimitar-nos del text constitucional a l'hora d'afrontar una
reforma d'un estatut d'autonomia. Text constitucional que,
per cert, senyories, mos ha proporcionat vint-i-cinc anys de
convivència pacífica, de progrés i de benestar. Un text que
mos ha donat un model altament descentralitzat, inclús més
enllà que... (inoïble per raons tècniques) La Comunitat
Valenciana en estos moments també està en el seu procés de
reforma, està treballant en eixa reforma del seu estatut i, per
tant, ha de pronunciar-se sobre temes tan importants com
estos. Perquè un estatut d'autonomia no pot substituir la
Constitució, és que no és possible que un estatut d'autonomia substituïsca la Constitució, precisament perquè emana
d'ella i, per tant, no pot trencar ni canviar l'estructura, l'ar-
Pàgina 2.669
quitectura de l'Estat que és el que pretén este pla sobiranista.
Els estatuts d'autonomia estan per a ocupar-se de l'autonomia, de la descentralització, però no de la independència.
I atribuir-se competències que no se tenen o votar sobre una
cosa sobre el que tampoc se té competències no té ninguna
validesa, i açò és el que està passant en este assumpte.
Altres debats ja entrarien en el pla hipotètic d'una reforma constitucional que no és el cas, lògicament, que mos
ocupa ara.
A més, senyories, este és un pla que dividix a la societat
basca, ja es veu clarament en el Congrés dels Diputats on de
19 diputats que formen part en el Congrés dels Diputats, 11
votaren en contra i 8 votaren a favor. Es que tenen més legitimitat uns diputats que altres? O es que són més bascos uns
diputats que altres? Jo crec que hem de ser seriosos en estes
qüestions. A més, del que es tracta, i del que esta proposició
de llei proposa a les seues senyories d’esta cambra és que
fiquem clarament quina és la nostra posició com a institució
que representa al poble valencià. Si estem o no d’acord en
la Constitució, si estem o no d’acord en el modelo de l’Estat
de les autonomies, si estem o no d’acord que es respecte el
principi de legalitat. Eixe és el tema, eixa la qüestió. I eixe
és el que vol esta proposició de llei, que tots es pronunciem.
I a més estem en la nostra reforma de l’Estatut
d’Autonomia. N’hi ha que dir clar –i mosatros des del Grup
Parlamentari Popular ho diguem clar- que no podem extralimitar-se del text constitucional a l’hora d’afrontar una
reforma d’un Estatut d’Autonomia. text constitucional que
per cert, senyories, mos ha proporcionat 25 anys de convivència pacífica de progrés i de benestar. Un text que mos ha
donat un model altament descentralitzat, inclús més enllà
que els propis models d’alguns estats federals, més descentralització i més pluralitat que, per exemple, en els länder
alemanys, on n'hi ha molta més descentralització, senyoria,
que en el mateix estat regional italià, per ficar alguns exemples. Un model, que segons diu la doctrina, és dels models
més descentralitzats del món. En definitiva, una Constitució
que ha aconseguit una societat oberta, moderna i de futur.
I el pronunciament que el Grup Parlamentari Popular
proposa en esta proposició no de llei, senyories, també ha
de servir per a dir a tota la societat espanyola que des de la
Comunitat Valenciana els valencians i valencianes no
volem projectes que suposen ruptures, divisions o confrontacions, i molt menys si eixos projectes se volen pretendre
fer al marge de la legalitat vigent i en contra de l'orde constitucional.
El nostre model, el model del Partit Popular, és el de més
autogovern, més autoestima com a poble, més competències, més pluralitat, defenent els fets diferencials –la llengua, el dret foral, la cultura, etcètera–, però dins de l'orde
constitucional i sempre dins del diàleg, del consens i mai
amb imposicions.
I davant d'això, jo crec que ningun partit ni ningun grup
d'esta cambra pot ser timorat ni caben ambigüitats. La igualtat de les comunitats autònomes l'ha de garantir la
Constitució. Ningú és menys que ningú, senyories. Ningú
pot pretendre ser més que ningú. I ahí tenim mosatros també
el dret no sols d'opinar sinó de dir-ho clarament i traslladarho també a tota la societat espanyola. Perquè la llei és garant
de la llibertat, de la igualtat i de la justícia, i no se pot utilitzar per a trencar sinó que s'ha d'utilitzar sempre per a unir.
Una Espanya plural i descentralitzada? Evidentment que
sí. Una Espanya desarticulada i trossejada? Jo crec que no.
No se pot improvisar ni jugar ni titubejar en temes tan importants com estos que afecten l'estructura territorial de l'Estat,
Pàgina 2.670
16/02/2005
la convivència pacífica i que afecten, sobretot, les relacions
de les distintes comunitats autònomes del nostre país.
I, senyories, açò és el que vol esta proposició no de llei,
que se manifeste l'adhesió a la Constitució i als valors que
representa; que se manifeste que no volem que se vulnere
l'orde constitucional; que se manifeste que volem que se
complisca la llei, que és un principi tan lògic i tan elemental en democràcia i en un estat de dret, com no se podria dir
d'una altra manera. I que estes Corts ho facen com a representants del poble valencià.
Per tot això, senyories, les Corts –insistisc– com a
màxim representat dels valencians, deu pronunciar-se clarament en este debat. Per això els demane a tots els grups parlamentaris, des de la convicció, des de la responsabilitat,
lògicament també des de l'assossec i el diàleg que han de
tindre estos temes importants, que es pronunciem i que s'aprove esta proposició no de llei. Jo crec que és una cosa que
tots els ciutadans i ciutadanes de la nostra comunitat i també
de la resta de fora de la nostra comunitat, de la resta
d'Espanya, mos ho van a agrair.
Moltíssimes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señor Castellano.
Ha presentado una enmienda cada grupo político restante de la cámara. Tiene la palabra para defender su enmienda, el señor Joan Ribó Canut, ilustre diputado de esta cámara y síndic del Grupo de Esquerra...
El senyor Ribó i Canut:
Bon dia.
Bé, jo he de reconéixer que el to de la intervenció del
portaveu del Partit Popular ens ha agradat més que el text.
Quan llegírem el text allà en el 2003, no vàrem poder deixar de pensar en una arenga per a abans d'una guerra o una
qüestió pareguda. El to realment és un poquiu millor, però
sí que em permetrà que aquesta proposta que es va fer en
novembre del 2003, fa aproximadament un any i mig, quan
n'hi havia a Madrid un altre govern, sí que em permetrà que
llija alguna de les seues perles, perquè està vigent encara en
estos moments, i jo espere que es puga canviar de forma
significativa.
Diu, per exemple: “Avui assistim al major desafiament a
l'Espanya constitucional en aquests 25 anys que ha posat en
marxa el Govern basc”, precisament ara. Home!, jo crec que
a qui ha escrit açò li ha fallat un poc el record i el subconscient, perquè el gran desafiament constitucional no ha estat
ahí. Jo recorde els tancs en València un 23-F, i jo crec que el
gran desafiament constitucional va ser aquell, aquell sí que
va ser un desafiament constitucional. Oblidar-se d'açò, jo
crec que pot ser una qüestió del subconscient, però mai hauria d'estar plasmat en un paper perquè el gran desafiament
constitucional –repetisc– va ser l'intent de colp d'estat del
senyor Tejero i que vam viure amb els tancs al carrer ací a
València. Eixe és...
Hi ha un segon aspecte que jo vull deixar clar, que diu
també en la introducció: “El Pla Ibarretxe és, en primer lloc,
una traïció a l'Estatut de Guernika, al seu contingut i al seu
esperit. Doncs mire, no, perquè el Pla Ibarretxe planteja la
reforma de l'Estatut de Guernika en unes condicions que
després diran que no ens agraden, que no són les nostres,
però segons els mecanismes de reforma que planteja l'estatut. Els traïdors a l'Estatut de Guernika són tots aquells
governs de l'Estat espanyol que no han donat les competèn-
Número 73
cies al Govern basc que estan plasmades en l'Estatut de
Guernika. Per exemple, el tema de les polítiques d'ocupació
que tenim fins i tot ací en el País Valencià i no tenen en el
País Basc, i n'hi han moltes més. He posat un exemple; n'hi
han moltes més. Si parlem de traïció hem de parlar també
d'estes coses perquè a mi em sembla que és important.
Bé, jo crec que, per tant, aquest tema, aquesta introducció que al final no s'aprova, devia haver estat canviada d'una
manera important. Home!, estem en un altre moment. Jo
crec que hi ha una cosa clara: per poc que se sàpiga de política en este país, el Pla Ibarretxe va ser discutit per uns
mecanismes en el Parlament espanyol. Jo vull recordar que
en el Parlament espanyol hi havia un partit que no volia ni
que es tramitara. Jo vull recordar, eh! I jo crec que és bo que
es tramite.
Jo vull recordar que el nostre grup parlamentari no va
estar d'acord amb la forma de tramitació, que va presentar
fins i tot un recurs al Constitucional perquè entenem que
aquest pla s'havia d'haver discutit pels mecanismes normals,
perquè discutint s'entén la gent i els desacords es plasmen
blanc sobre negre i s'haguera seguit el mecanisme. Perquè
entenem que estos són els mecanismes. Perquè a l'hora de
trencar mecanismes es poden trencar mitjançant plantejaments confederals que, efectivament, és el Pla Ibarretxe,
però també es poden defensar demonitzant i no recorrent als
plantejaments que contempla la Constitució. I a mi em sembla que això no va ser un bon mecanisme.
Efectivament, va ser rebutjat amb majoria àmplia, entre
els quals estaven els vots d'Izquierda Unida. I –repetim– ens
haguera agradat debatre'l punt per punt per haver ressaltat
aquells aspectes en què estem d'acord, radicalment en desacord, i en desacord, perquè hi han aspectes de tot tipus.
Però miren, algun polític de dretes de ja fa molts anys
deia: “No estic d'acord amb vosté però donaria la meua vida
perquè poguera expressar-se amb llibertat”. I a nosaltres ens
sembla important que els projectes que no compartim també
es puguen expressar amb llibertat. I ens sembla molt negatiu que s'haja demonitzat un pla i que no s'haja volgut treballar, que no s'haja volgut treballar en el Parlament basc per
a introduir modificacions, per a introduir canvis. Ens sembla negatiu, ens sembla una política de confrontació entre
nacionalisme i no-nacionalisme que no ens sembla correcta,
que du a la confrontació en el País Basc i en tot Espanya. I
jo espere que al final puguem arribar a un text que no siga
de confrontació avui ací. Perquè a tots ens interessa la
Constitució, eh?, a tots. A tots ens interessa la convivència,
encara que potser no entenguem la Constitució de la mateixa manera.
Nosaltres votàrem en contra del Pla Ibarretxe. Votàrem
en contra, en primer lloc, per una qüestió que és òbvia: és
un model confederal. I nosaltres no som confederals.
Nosaltres tenim un plantejament de l'Estat federal. I, per
tant, no estem d'acord. És un model que planteja greuges
importants entre un tipus de ciutadania i un altre. I em sembla això molt negatiu. És un model que planteja seriosos
problemes en el món laboral i en els temes de seguretat
social. I per açò no estem d'acord. Però hi han altres aspectes que sí. I em sembla negatiu plantejar-ho com un tot; em
sembla negatiu recórrer a un plantejament absolutament
globalitzador.
Però miren, nosaltres respectem una cosa, respectem
que aquesta gent puga dir la seua. Respectem un dret que
vostés no respecten, encara que no estiga en la Constitució:
és el dret a l'autodeterminació dels pobles. Perquè pensem
que és un dret que tenen els pobles i que és un dret que d'alguna manera algun dia, en eixa Constitució que nosaltres
Número 73
16/02/2005
defensàrem i defensem, es puga incloure i es puga avançar
en eixa direcció, perquè pensem que és un dret important.
Tot es pot debatre sempre que es recórrega a mitjans pacífics i sense violència. No és bo un plantejament de confrontació, no és bo. I pensem que s'ha recorregut sistemàticament a un plantejament de confrontació, amb l'excusa del
terrorisme basc. I, efectivament, el terrorisme d'ETA, s'ha
de lluitar contra ells per mitjans policials, s'ha de lluitar contra ells per mitjans de la justícia, però també s'han de generar les condicions polítiques perquè el seu suport polític i
ideològic vaja disminuint. Ens sembla fonamental. Perquè
ens agrade o no ens agrade, la Constitució espanyola si té un
problema, eixe problema es diu “problema basc”. I això es
va palesar en el moment del referèndum constitucional. I ho
sabem tots. I a açò li haurem de buscar eixides, no la política sistemàtica que s'ha plantejat.
Mire vosté, en estos moments el Pla Ibarretxe està en
via morta. Jo crec que el que més ho sap és el senyor
Ibarretxe. És imprescindible que s'aborde un pla de reforma de l'Estatut de Guernika. És imprescindible. Ho poden
fer els bascos com ho podem i ho estem fent nosaltres,
com ho estan fent en Catalunya, com ho estan fent a tot
arreu. Però hi ha una condició que jo crec i que nosaltres
defensarem sempre: ha de ser una reforma feta des de la
majoria de la població basca, des dels nacionalistes bascos
i els que no ho són. Amb un consens i un acord, com a
mínim el mateix que va tindre l'Estatut de Guernika, com
a mínim, i ens agradaria que fóra molt més ample. I eixa
ha de ser la condició.
Algú, no sé qui va ser –si que ho sé però no ho vaig a dir–
va posar una condició de reforma en l'estatut basc que no
tenim els valencians, només per majoria absoluta. Aquí tenim
les 3/5 parts. I aquesta condició seria raonable que estiguera
en tots els textos constitucionals i en tots els textos dels estatuts, com està en la majoria. Per alguna cosa en què no anem
a entrar, l'estatut basc només es planteja per majoria absoluta.
Nosaltres pensem que s'ha de plantejar aquesta reforma i s'ha
d'arribar a un acord, a un acord –repetisc– entre nacionalistes
i no nacionalistes, sense demonitzar-se mútuament com per
desgràcia s'ha fet moltes vegades.
I mire, anem a parlar de Constitució, clar que sí! Jo vull
ressaltar algunes cosetes. Nosaltres treballàrem per la
Constitució. Els nostres antecessors votaren a favor de la
ponència en les Corts i en el referèndum. I jo vaig a recordar que el ponent d'Alianza Popular, don Manuel Fraga
Iribarne, efectivament votà a favor en la ponència, però després en les Corts es va abstenir, i en el referèndum van donar
llibertat de vot. Anem a veure, parlem de la mateixa
Constitució!
Nosaltres, el que els demanem, seriosament, amb afecte
però amb fermesa, és que la Constitució no se l'apropien, és
de tots. De veritat, la Constitució és de tots, de tots els grups
polítics que hem estat batallant per ella. I mire vosté, és molt
important.
El segon argument: són molt importants en la
Constitució tots els articles, però hi ha un títol X que jo el
vull recordar, un títol X de reforma constitucional. És tan
important este títol com l'article 8 que parla de les forces
armades i de la integritat territorial. Tots estan en la
Constitució, i amb la mateixa força els volem ressaltar tots.
Per tant, Constitució, sí. Però, per favor, de tots. Sense
apropiacions –si se'm permet la paraula– un poc indegudes.
És una Constitució de la dreta i de l'esquerra, i tots treba-llaren per ella; alguns, bastant.
I una altra cosa: una Constitució no és un text sagrat. És
un text que sempre du un element de reforma. Les constitu-
Pàgina 2.671
cions que més han durat són les que s'han reformat. Podríem
dir-ho al revés: les constitucions que no es poden reformar
són després les que estan condemnades a mort. Per tant,
quan parlem de reformes constitucionals, evidentment s'han
de seguir els mecanismes que contempla la Constitució,
sobretot un, el respecte a majories molt amples, el respecte
a la immensa majoria de les posicions polítiques d'un país,
perquè si no, alguna cosa es trenca. Però hem de parlar amb
claredat, que respecte a la Constitució és, a la vegada, respecte a les possibilitats de transformar aquesta Constitució i
adaptar-la a una situació que va canviant.
I, mire vosté, jo li vull dir amb molta claredat: nosaltres
aspirem a canviar la Constitució, des dels mecanismes normals, en un doble sentit, per exemple, a reformar el Senat.
Perquè als valencians ens agradaria poder discutir els temes
territorials amb els bascos, per exemple, en una cambra territorial, perquè ens agradaria avançar cap a un model federal.
Per tant, i acabaria, mire vosté, nosaltres no estem d'acord amb el pla Ibarretxe, ho vàrem manifestar, però estem
molt en desacord que s'utilitze el pla Ibarretxe com una eina
de confrontació entre distints plantejaments d'un tipus i d'un
altre. Este no és un bon camí per a fer un país més tranquil,
no és un bon camí per a fer avançar este país, per a fer avançar les reformes dels estatuts, en els quals en estos moments
estem treballant, per a fer avançar també una reforma de la
Constitució, que tots els grups, quan estan en l'oposició
diuen que és necessària i que, quan per desgràcia s'arriba al
poder, no sé què passa... Per exemple, la reforma del Senat.
És imprescindible parlar d'estes coses sense demonitzacions, amb tranquil·litat, respectant el que s'ha de respectar,
em sembla bé, però respectant-ho tot a la vegada.
A nosaltres ens haguera agradat, i ho hem intentat, discutir aquestes coses amb la màxima calma, amb força, perquè
sabem que estem parlant de coses molt serioses, de coses que
si es tracten malament poden acabar molt malament.
I, de veritat, aquestes coses s'han de tractar sempre amb
un to que no siga mai un to de confrontació, un to de
pel·lícules de bons i de roïns, perquè, al final, aquest és el
pitjor camí, el camí que du més ràpidament al desastres, i en
este país el que hem de fer és avançar en un país més plural.
Vosté ha dit: “Som el país més descentralitzat”. Doncs,
mire, jo li vaig a dir una altra cosa: també som el país
d'Europa més plural en llengües, en cultures, en nacionalitats, i és cert que tenim un nivell de descentralització, però
a la vegada és cert que el model del títol VIII diu molta gent
que s'ha quedat a mitat de camí. Doncs, potser haurem de
donar un pas en el sentit de respectar les entitats nacionals
dintre d'un marc federal, potser haurem de donar-lo, amb
tots els respectes a totes les posicions de tot el món. No és
un crim avançar, plantejar-se eixa direcció.
Segurament, el pla Ibarretxe ha estat un mal plantejament de començament, però, segurament, algun dia ens haurem de plantejar reformes que, d'alguna manera, en el pla
Ibarretxe estaven contemplades.
Esperem, desitgem i treballarem perquè totes aquestes
reformes que estem treballant aquí en una ponència de
reforma de l'Estatut, que espere que espere que prompte es
plantegen en una reforma de la Constitució, es puguen fer
per avançar, doncs, en una Espanya on tots els pobles
d'Espanya puguen viure amb més llibertat i amb una major
capacitat de desenvolupar-se.
Gràcies.
(Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora
Rosa María Barrieras Mombrú)
La senyora vicepresidenta primera:
Pàgina 2.672
16/02/2005
Moltes gràcies, senyor Ribó.
Per a la defensa de l'esmena del Grup Parlamentari
Socialista, té la paraula l'il·lustre diputat senyor Perelló.
El senyor Perelló Rodríguez:
Muchas gracias, señora presidenta.
No será el Grupo Socialista el que cambie el tono del
debate. Lo que pasa es que la prudencia y el rigor no puede
ser óbice, desde nuestro punto de vista, ni para debatir un
tema ni para expresar lo que se piensa, y expresar lo que se
piensa en absoluto pensamos que tenga que ser óbice, a su
vez, para no llegar a los acuerdos a que se tenga que llegar,
que yo creo que, por lo que oigo, es fácil.
Pero tenemos que decir que se trae una propuesta a
debate con la que, más allá de la redacción de la propuesta,
en la que tenemos nuestras diferencias, con la que más allá
de la estructura que se hace de la misma, y tenemos que tratar dos temas, teniendo en cuenta que es una propuesta que
ya tiene un tiempo, que ya tiene quince meses, esencialmente, en la filosofía que plantea, estamos de acuerdo.
¿Por qué estamos de acuerdo? Pues, yo creo que nadie
se habrá sorprendido si digo que estamos de acuerdo, por
dos razonas básicas: por convicción y por acción. Por convicción y por responsabilidad, porque somos un partido de
ámbito estatal que bebe en las fuentes de los principios
federales y que, por tanto, desde ese punto de vista, no
puede estar de acuerdo con algún tipo de propuesta. Pero es
que ya lo hemos hecho manifiesto, y me refiero a que lo
hemos hecho ya por acción, y la acción más decidida y más
importante que un grupo político puede hacer en democracia, que es la manifestada nada más y nada menos que en la
más alta instancia de manifestación de la soberanía popular,
que es el Congreso de los Diputados.
Por tanto, sentada esa premisa, novedades, pocas.
Nuestro partido no solo lo ha hecho allí, lo ha hecho en
todos los sitios.
Podríamos decir, entonces, que desde el punto de vista
de la decisión necesaria en democracia de todos los que
estamos aquí, para manifestarla, no haría falta, porque todos
la hemos manifestado. Podríamos decir que mantener viva
esta propuesta no sería necesario, podemos discrepar con
quienes piensan que sí, que nosotros creemos que no haría
falta. Ahora, ¿vamos a escudarnos en que no haría falta para
no debatirla? En absoluto.
Decimos que no haría falta, porque mantenerla puede
plantearse también en un sentido que no se ha comentado
aquí, que es: damos opinión a los grupos políticos representados aquí, que a pesar de que sus partidos se hayan pronunciado ya, tengan la opinión de volverse a manifestar, por si
acaso se manifiestan de otra manera. Nuestro grupo no lo
necesita, no tenemos ningún problema, nos sentimos tan
representados y tan identificados con nuestros compañeros
en el Congreso de los Diputados, y diré más, tan representados y tan identificados con todos los que votaron que no
en el Congreso de los Diputados, con independencia de su
argumentación o sus causas, nos quedamos con las consecuencias, que era el rechazo de algo que pensamos que pensamos que no le convenía a España, que nos da igual, no
tenemos ningún tipo de problema en manifestar eso. No
creo que hiciera falta decirlo, pero, bueno, lo manifestamos
para que quede constancia.
Pero nos gusta extraer todo lo de positivo que tiene una
propuesta. Esta propuestas tiene cosas positivas, como algunas que se han hecho en otro sentido, y es que manifiestan
–y eso sí que quiero dejarlo muy claro– la dificultad tremen-
Número 73
da que tiene este parlamento para estar de acuerdo en tiempo con las discusiones de la calle, la dificultad que tenemos
en este parlamento para poder debatir antes de quince meses
una propuesta que entra en estas Cortes, y los responsables
somos los que estamos aquí, no es ni el gobierno central, ni
el gobierno vasco, ni el gobierno catalán, ni la Sociedad
General de Autores, somos los que estamos aquí sentados.
Que si fuéramos una cadena de televisión, no transmitiríamos ningún partido en directo, lo haríamos siempre en
diferido y tarde, y seríamos incapaces de dar una noticia a
tiempo. Este parlamento debate en diferido, no debate
nunca en directo, y ahora estamos asistiendo a la retransmisión de un debate en diferido que el Congreso de los
Diputados ya ha celebrado el 1 de febrero.
Aun así, digo, esta no es la razón que a nosotros nos va
a apartar de debatir. Vamos a debatir, no vamos a debatir el
plan Ibarretxe, porque aquí nadie ha presentado el plan
Ibarretxe, por tanto, está fuera de toda duda debatir el plan
Ibarretxe. Vamos a debatir la propuesta que presenta el
Grupo Popular haciendo absoluto uso de la libertad que le
asiste de presentarla en democracia y que dice unas cosas
frente al plan Ibarretxe con las que ya he dicho que en sustancia estamos de acuerdo.
Pero tendremos que tener en cuenta que desde el 6 de
noviembre de 2003 a hoy han pasado muchas cosas en
España y en el mundo. En España ha habido un cambio de
gobierno, el Consell valenciano ha crecido como la espuma,
también desde entonces hasta aquí era más pequeño antes,
ha habido acontecimientos luctuosos, se ha convocado un
referéndum de la Constitución, está toda Europa hablando
de Constitución... Todo eso no pasaba en 2003. Tendremos,
por tanto, que no recrearnos en la atemporalidad y decir,
bueno, pues, como se presentó, se vota como está.
¿Qué hace nuestro grupo después de manifestar lo que
he manifestado? Pues, intentar enmendar esta propuesta, no
en la filosofía básica, sí en darle contexto y tiempo actual a
lo que propone... aunque algunas están más a gusto hablando de otras cosas, porque, esto, dicen que es serio y riguroso, pero no tanto.
Bien, nosotros decimos que a la hora de hablar del plan
Ibarretxe no podemos situarnos en un plano de vanguardia,
como si fuéramos los primeros que vamos a votar que no
para marcar la pauta, porque no es verdad, porque ya se ha
hecho, porque hay quien ha hablado de que el plan Ibarretxe
está en vía muerta, el plan Ibarretxe, evidentemente, no sé si
para Ibarretxe existe o no –y a mí, personalmente, no me
importa–, porque hay dos cosas que se han manifestado:
una, que la unidad de España no es tan fácil de fracturar
como algunos decían, no es tan fácil; y que la madurez del
pueblo español y su capacidad de susto, pues, es bastante
más resistente que la de algunos políticos y tertulianos.
Desde el 1 de febrero para acá, algunos creadores voluntarios de opinión, algunos políticos y algunos tertualianos,
que además cobran por eso, por hablar todas las mañanas,
¡no han vuelto a hablar del tema! Hasta ese día estuvieron
hablando de “la fractura de España”, “el gran peligro”, “el
levantamiento” que había que hacer con todas las “huestes
que dividían el país”...
Este país ha sufrido mucho a lo largo de la historia y
tiene memoria histórica, aunque algunos no la quieran tener
presente. A mí no me gusta estar siempre hablando del pasado, pero a veces hay algunas intervenciones aquí que, por la
atemporalidad que tenemos en la discusión, se parecen
mucho a un anuncio de unos bombones que empieza diciendo, “¿Te acuerdas?”. Es que para poderse poner al corriente
de lo que ha pasado hacer dieciocho meses hemos de recor-
Número 73
16/02/2005
darnos muchas cosas... Hoy ha hablado una diputada, esta
mañana aquí, diciendo, “¿se acuerdan de lo que...?” Yo no
me acordaba de lo que decía la diputada: ¡es que habían
pasado quince meses!
Bueno, pues, sinceramente, llegamos ahora a aprobar
esto y creemos que hay que adaptarlo, y como no podemos
situarnos en el plano de vanguardia, decimos que el primer
punto reconozca honestamente lo que ha pasado y diga que
las Cortes Valencianas se suman al acuerdo mayoritario
tomado el pasado 1 de febrero de 2005 en el Congreso de
los Diputados, por el cual se rechazó la Propuesta de reforma del estatuto político de la Comunidad de Euskadi del
Parlamento vasco, más conocida como “plan Ibarretxe”
–para que nadie sen engañe–, e instan a los representantes
políticos vascos a llevar a cabo el proceso de reforma del
Estatuto de Guernica desde las mismas cotas de consenso
que dio lugar a su aprobación.
Sencillo: reconocemosque otros ya lo han hecho, que la
tranquilidad en España es absoluta, que a pesar de eso, usamos nuestra libertad para manifestarnos hoy, ante una propuesta, pero en el plano que nos corresponde que es el de
actores secundarios, más allá de la compentencia de esta
cámara o no, porque el Congreso de los Diputados ya lo ha
hecho y ha garantizado la tranquilidad de toda España sin
ningún tipo de problema, y además ha hecho callar a
muchos agoreros de la gran ruina de los tantos que hay en
algunas emisoras de radio y en alguna televisión.
Las Cortes Valencianas manifiestan y renuevan su adhesión, decimos en el segundo punto, a las Constitución y a los
valores que representa como marco de convivencia social y
territorial de la nación. No dividimos más nuestro apoyo a
unas partes más que a otras, porque la adhesión a la
Constitución no puede ser parcial, es general, se apoya o no
la Constitución. Nadie, ni como grupos políticos de los que
estamos aquí en este momento, ni como personas, hemos
hecho evidencia alguna –si alguno no se siente representado por mis palabras, lo admitiré, porque yo solo represento
a un grupo pero, si me permiten, digo que nadie–, ninguna
evidencia, de que tenga dudas sobre su adhesión a la
Constitución.
Esta es una cosa. Otra cosa es que alguien diga que cada
equis tiempo, como el referéndum de Québec, hemos de
estar haciendo una manifestación expresa de adhesión a la
Constitución. Cuando se confía en un pueblo y cuando se
confía en su capacidad y en su voluntad política de asumir
las cosas, no hace falta preguntarle cada dos por tres. La
adhesión a la Constitución, yo y nuestro grupo, opinamos
que es muy sólida.
Pero, en cualquier caso, bueno, que estas Cortes manifiesten y renueven su voluntad, no pasa nada. Nada más. Sí
que nos parece un poco exagerado hacer un llamamiento a
que la sociedad se pronuncie. Porque, si bien sería discutible, que cuando se presentó, temiendo que el plan Ibarretxe
tendría unas consecuencias mucho más duras, se hubiera
puesto una propuesta –como se puso– de que se llamara a la
sociedad... A la sociedad hay que llamarla cuando toca, pero
nosotros estamos aquí pagados por la sociedad para resolverle problemas, no para creárselos, y para representarla, no
para llamarla a que genere unas tensiones. Venimos aquí a
debatir y a debatir eliminando tensiones, no a transferirlas a
la sociedad.
Pero, bueno, si quieren llamar a la sociedad en aquel
momento, podíamos haber discutido su hacía falta o no.
Hoy no hace falta llamar a la sociedad a que haga ninguna
manifestación en contra de entidades de todo tipo.
Tampoco, a lo mejor, haría falta que hiciera esa manifes-
Pàgina 2.673
tación de voluntad de adhesión a la Constitución, porque es
que la sociedad no se manifiesta en contra de la
Constitución, ¡es que nadie ha planteado nada en contra de
la Constitución!
Y una muestra que pedimos siempre de confianza en los
políticos es que se fíen de nosotros, pero, en justa correspondencia, los políticos hemos de confiar en la ciudadanía
y en la población y no someterla a un examen permanente
cada vez que alguien, que un político plantea algo. Es que
quien ha podido poner en tela de juicio la Constitución es el
señor Ibarretxe y su partido, nadie más en toda España, ¿y
porque él lo haga le hemos de pedir confesión permanente
de adhesión a la Constitución a todos los españoles representados por todas las asociaciones públicas, privadas e instituciones? Yo creo que es una exageración.
Y en ese sentido, nos parecía que era más atemporal
todavía que la propuesta, que se podía quitar.
Y, el cuarto punto, que nosotros nos dejamos en tercero, donde se dice que las Cortes Valencianas, como representantes de los ciudadanos de la Comunidad Valenciana
instan a la Generalitat Valenciana a apoyar al Gobierno de
la nación, como custodio del interés general de los españoles, en cuantas iniciativas jurídicas y políticas acometan en
defensa del orden constitucional y del estado de derecho,
es un gran avance. Por tanto, hay que sostenerlo y hay que
apoyarlo.
Porque el representante del Gobierno en la Comunidad
Valenciana es el delegado del Gobierno, pero el representante del estado en la Comunidad Valenciana es el presidente de la Generalitat y el Gobierno de la Generalitat, y justo
es que se ponga de acuerdo en todos esos temas con el
representante global de los intereses del estado, que es el
Gobierno de la nación, y eso ni le impide reivindicar, ni le
impide discutir, ni le impide plantear reformas de las
Constitución, que también están previstas en la propia
Constitución, ni nos impide tener ningún debate. Este grupo
no se ha puesto a debatir aquí bajo ninguna excusa, como
tampoco nuestro grupo, en un estado más puro, cuando esta
propuesta no la había rechazado nadie todavía, se opuso al
debate en el Congreso de los Diputados, en contra de lo que
otros proponían.
¿Por qué? Porque debatir es necesario en democracia y
porque, insisto, los parlamentos están para que las tensiones
exploten dentro de ellos si no queremos que exploten en la
calle. Y, por tanto, desde ese punto de vista está muy bien
que alguna vez, en estas Cortes se apruebe un punto que
diga que la Generalitat apoya al Gobierno de la nación, porque, se le haya votado o no, es el Gobierno de todos los
españoles. De la misma manera que yo, que no le he votado
nunca al señor Camps, ni pienso, es dos veces mi presidente, como ciudadano y como tal, lo respeto, y como diputado
que viene aquí y lo aguanto dos veces sin haberlo votado.
Pero cuando haya temas en los que la representación de
la comunidad esté... yo apoyaré al señor Camps que, lo vote
o no, es mi presidente. Eso tendrían que aprenderlo también
algunos, porque eso no merma el debate, eso no merma la
capacidad de discusión que tenemos que tener aquí.
En ese sentido nuestra enmienda consideramos que le da
contexto y temporalidad a una propuesta que es muy vieja,
llevamos al orden de que estas Cortes son las responsables
de discutir tan tarde que tendrán que resolverlo más temprano que tarde y hay posibilidades y necesidad de reformar el
reglamento para que esto no pase y para que alguna vez
podamos discutir en directo y no en diferido, y quedamos
absolutamente abiertos al resto de grupos a llegar a un
acuerdo. Porque si realmente lo que nos une a todos en este
Pàgina 2.674
16/02/2005
tema es la filosofía principal que se le decía aquí de mantener, unos más, unos menos, los principios de una España
democrática en una constitución como la nuestra, bebiendo
cada uno de los principios que quiera beber, nosotros, en los
principios del federalismo, porque así se llaman dentro de
nuestro partido nuestros órganos, el acuerdo es posible. Si
es otra cosa lo que orienta esta propuesta, posiblemente no
lo fuera. Nosotros vamos a hacer lo posible para que el
acuerdo se dé.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies.
Per acceptació o no d’esmenes, té la paraula l’il·lustre
síndic del Grup Parlamentari Popular, senyor Castellano.
El senyor Castellano Gómez:
Moltíssimes gràcies.
En primer lloc, lògicament agrair el to, tant del senyor
Ribó com del senyor Perelló en este debat, i sobretot la
coincidència de la serietat i de la importància que té este
tema. Jo m’alegre, senyor Ribó, que li haja agradat el to que
he utilitzat. No ha entrat molt al fons de la proposició no de
llei, però sí que ha fet unes reflexions importants que sempre són respectables.
Jo crec que cadascú té les seues idees, i en democràcia
totes són respectables. Però estarà d’acord vosté amb mi que
ací el que no es pot pretendre és reformar la Constitució a
través d’una reforma d’un estatut d’autonomia. Això és que
no té cap viabilitat ni jurídica ni política, i a més que no es
pot de cap de les maneres fer. Però a més també coincidirà
vostè amb mi que en democràcia i en llibertat totes les idees
s’han de defendre dins de la llei, és a dir, les idees que es
defensen fóra de la llei tenen poc de democràtiques i tenen
poc de respecte a la llibertat, perquè entre tots ens fiquem el
marc de convivència.
Evidentment, senyor Ribó, vosté i jo difícilment podrem
arribar a punts d’encontre en el dret de l’autodeterminació,
que vosté ha manifestat ací. Perquè és molt difícil i molt
complicat, mai aplegarem a eixe punt d’encontre. Però sí
estic d’acord quan vosté diu que la Constitució és de tots.
Evidentment. I ha de ser-ho, de tots. Per això jo crec que el
que demana esta proposició no de llei és que la defensem i
que es complisca la llei en processos tan importants quan
parlem de l’estructura tradicional de l’estat, quan parlem de
les autonomies, quan parlem de descentralització, quan parlem de pluralitat, quan parlem, en una paraula, del que interessa a les ciutadanes i als ciutadans.
Agrair-li també, com deia, al senyor Perelló el que ha
manifestat, que estem d’acord per convicció i per responsabilitat en el fons i en la filosofia d’esta proposició no de llei.
I jo crec que les institucions estan per a pronunciar-se, com
estos diputats s’han pronunciat, ací es presenten les proposicions no de llei i han de pronunciar-se. Jo crec que els
valencians no hem d’estar aliens a pronunciar-nos clarament sobre tot allò que directament i indirectament implica
les nostres competències, implica el nostre ordre de coordinació territorial en la resta de comunitats autònomes. I jo
crec que no sols és que tenim dret a fer-ho, és que tenim l’obligació de fer-ho, l’obligació de fer-ho i, evidentment, de
poder-ho aportar.
Vosté s’ha referit a una cosa que no és objecte d’este
debat, però que jo sí que vull també entrar en ell, que era la
reforma del Reglament. Totalment d’acord. Tenim la ponèn-
Número 73
cia en estos moments treballant. Estem tots crec que unànimement d’acord que s’ha de reformar el Reglament, que
s’han d’actualitzar els debats d’estes Corts i d’esta cambra
a aquelles preocupacions, a aquells temes que interessen als
ciutadans en el dia a dia. I evidentment jo crec que s’ha
avançat molt en estos últims mesos i en el que portem en els
treballs que hem fet, la possibilitat que el president en tots
els plens conteste les preguntes dels grups parlamentaris,
que es prioritzen les preguntes d’interés especial o general
als consellers. Que nosaltres estem d’acord que es produïxen també en les compareixences. I altres tipus de qüestions. Ahí crec que no anem a tindre cap tipus de problema.
Però això és objecte d’un altre debat, que és el debat de la
reforma del Reglament i que jo estic segur que arribarem.
Però, miren, este tema és un tema de molta actualitat. I
s’ha comprovat en el debat que acabem de fer. No sols per
la seua importància i per la seua serietat, sinó també, per
desgràcia, perquè a la millor dins de poc de temps torna a
tindre la mateixa o més actualitat. I bé, i nosaltres hem de
pronunciar-nos com s’han de pronunciar totes les institucions públiques d’este país perquè estan, lògicament, en el
seu dret.
Per tant, jo, tant en les aportacions, en l’esmena que ha
presentat el Grup Parlamentari Esquerra Unida-l’Entesa,
com el Grup Parlamentari Socialista, com deia, som coincidents més o menys en el fons, en unes matisacions, i jo
crec que no hi hauria cap problema. I per part del Grup
Parlamentari Popular estem en la millor de les disposicions
de poder fer un text o una esmena transaccional conjunta,
que puga ser signada, si així és possible, pels tres grups
parlamentaris. I crec que seria molt bo per a manifestar a la
resta de la societat espanyola que nosaltres estem en l’ordre constitucional, que nosaltres estem perquè es complisca la llei i que nosaltres estem, lògicament, per la pluralitat
de tots els pobles d’Espanya, però dins del que és el marc
constitucional.
Per tant, jo li demanaria al senyor president que, si així
ho té a bé, en este cas presidenta –perdone vosté–, si ho té a
bé, un recés de dos minuts perquè poguérem fer esta esmena transaccional.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor Castellano.
Com no pot ser d’altra manera, dos minuts perquè s’aplegue a esta transaccional.
(Se suspén la sessió a les 14 hores i 22 minuts)
(Es reprén la sessió a les 14 hores i 25 minuts)
(Ocupa la presidència el president, senyor Julio de España
Moya)
El senyor president:
Los grupos políticos de esta cámara han hecho una
enmienda transaccional, y voy a proceder a su lectura. Por
favor.
“A la Mesa de les Corts Valencianes. Serafín Castellano
Gómez, Joan Ribó Canut i Antoni Such Botella, a l’empara
de l’article 156 del Reglament de les Corts Valencianes, presenten la següent esmena transaccional a la Proposició no
de llei, Registro de entrada 39.794, del Grup Parlamentari
Popular, sobre l’oposició al Pla Ibarretxe i a les esmenes
números 25.370, del Grup Parlamentari d’Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, i 25.766, del Grup
Número 73
16/02/2005
Parlamentari Socialista.
Esmena transaccional:
1. Les Corts Valencianes manifesten el seu rebuig al
denominat Pla Ibarretxe, perquè pretén la vulneració de
l’ordre constitucional, i se suma a l’acord majoritari del
Congrés dels Diputats d’1 de febrer de 2005, pel qual es va
rebutjar la proposta de reforma de l’estatut polític basc. I
insta als representants polítics bascos, a la societat basca i a
les seues institucions que la reforma de l’estatut es realitze
amb un nivell d’acord i consens que siga almenys el que es
va aconseguir en la seua aprovació.
2. Les Corts Valencianes manifesten i renoven la seua
adhesió a la Constitució i als valors que representa, com marc
de convivència social i territorial de la nació espanyola.
3. Les Corts Valencianes fan una crida a tots els sectors
socials, econòmics i culturals de la Comunitat Valenciana, i
les associacions i institucions públiques o privades que la
vertebren, perquè manifesten la seua adhesió al valor de la
Constitució Espanyola.
4. Les Corts Valencianes, com a representant dels ciutadans de la Comunitat Valenciana, insten a la Generalitat a
recolzar el govern de la nació com a custodi de l’interés
general dels espanyols en quantes iniciatives jurídiques i
polítiques es cometen en defensa de l’ordre constitucional i
de l’estat de dret.
Corts Valencianes, 16 de febrer de 2005”. Y firmado por
los tres síndics de los grupos políticos.
Sometemos a votación la enmienda transaccional.
Comienza la votación. Resultado de la votación: sí, 76; no,
1, i 1 abstención. Queda aprobada la proposición no de ley
con la enmienda.
Se levanta la sesión hasta las cuatro y media.
(Se suspén la sessió a les 14 hores i 30 minuts)
(Es reprén la sessió a les 16 hores i 42 minuts)
Preguntes tramitades pel procediment especial d’urgència
El senyor president:
Punto sexto del orden del día: preguntes tramitades pel
procediment especial d'urgència, d'acord amb la resolució
de caràcter general 2/VI, del Grup Parlamentari Popular.
Pregunta formulada por el diputado Mariano Castejón
Chaler, del Grupo Parlamentario Popular, registro de entrada 17.497.
Don Mariano.
El senyor Castejón Chaler:
Gràcies, senyor president.
Bona tarda.
Senyor conseller, este matí han format bona part del
debat els temes d'infraestructures, concretament el que fa
referència a les comunicacions viàries i, concretament, el
que eren els ferrocarrils.
Tots sabem, i és ben conegut, el paper inqüestionable
que per a satisfer les demandes de mobilitat, tant de persones com de mercaderies, tenen també no sols els ferrocarrils
sinó les carreteres.
Donat que en aquests darrers temps, l'aflorament de
noves iniciatives industrials en la comarca de la Plana –naturalment sóc diputat per Castelló–, amb noves expectatives
després de la presentació i coneixement del Pla d'infrastructures estratègiques 2004-2010 de la seua conselleria, la
Conselleria d'Infraestructures i Transport.
I és per això que per aclariment general, i molt especial-
Pàgina 2.675
ment per aclariment dels sectors afectats, i com a reforç de
les expectatives a què feia referència, senyor conseller, li
pregunto: quines són les previsions que es contenen en el
Pla d'infraestructures estratègiques de la Comunitat
Valenciana per a millorar les comunicacions viàries en l'àrea industrial de la Plana de Castelló.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Castejón.
Tiene la palabra el honorable señor conseller don José
Ramón García Antón.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Señor presidente.
Señoras y señores diputados.
La millora del sistema viari en la província de Castelló,
des de 1995, ha sigut un objectiu fonamental de la política
de carreteres de la Generalitat. Des d'eixe any, entre obres
que estan ja en servici o que actualment estan pràcticament
acabades, en execució, la ret viària autonòmica de Castelló
ha tingut una inversió de la Conselleria d'Infraestructures i
Transport de 396,8 milions d'euros, més de 66.000 milions
de pessetes.
Concretament, l'àrea industrial de la Plana és la zona on
s'ha concentrat la part més important de l'activitat econòmica i la població de la província. I ahí és, com no podia ser
d'una altra manera, on s'ha concentrat també una gran part
de la inversió, un poc més del 60%.
Jo crec que la principal actuació ha sigut, sense cap
dubte, l'autovia de la Plana. La conselleria ha invertit més
de 127 milions d'euros en la construcció de l'autovia de la
Plana. I si li sumem a eixos 127 milions d'euros, els 55
milions d'euros que ha invertit el Ministeri de Foment, en el
marc del conveni de col·laboració entre la Generalitat i
l'Estat, tenim que han fet una inversió entre els dos de més
de 182 milions d'euros. Jo crec que és una actuació importantíssima que hui està en servici i que, tal com estava previst en el marc de planificació, està donant un resultat molt
important.
Si a més d'esta inversió de la conselleria de forma directa, els 397 milions que deia, li sumem els 65 milions d'euros destinats a obres previstes de la ret viària, en col·laboració amb els convenis que s'han firmat amb la diputació provincial, estaríem parlant de 460 milions d'euros el que s'ha
invertit des del govern de la Generalitat en infraestructures
de carreteres en la província de Castelló, més del 25% de
tota la inversió autonòmica en carreteres en el conjunt de la
Comunitat Valenciana des de l'any 1995.
Per això jo crec que el Govern Valencià ha fet, des de
1995, una gran actuació per millorar les comunicacions per
carretera en eixa província, i de forma especial, com deia
abans, en l'àrea més dinàmica de la província, com és la
Plana.
Hem hagut de fer un gran esforç, perquè la situació en
què mos trobavem en els anys anteriors, des dels anys 80,
era pràcticament… vaja, no hi havia, com es diu allí en
Castelló, ni un quilòmetre d'autovia gratuït.
Per això ara, i de cara al futur, estem també contemplant jo crec que una inversió important en matèria de carreteres en tota la zona de la Plana, i d'una forma fonamental en el triangle de la ceràmica i l'eix litoral que va des
de Nules fins a Benicàssim.
En primer lloc, una de les propostes més importants del
Pàgina 2.676
16/02/2005
Pla d'infraestructures estratègiques de la Comunitat
Valenciana, important no sols per a Castelló sinó també per
al conjunt de la comunitat, és la prolongació de l'autovia de
la Plana cap al nord. D'esta manera, coordinant esta actuació amb el desdoblament que el ministeri va a fer de la
Nacional 340 i que també proposem en el pla, el territori
valencià va a disposar d'un gran eix de comunicació nordsud, que té una capacitat molt important i necessària per a
poder albergar totes les demandes del sector industrial del
Castelló en la pròxima dècada.
Però també per a donar satisfacció a les necessitats de
tots els ciutadans i de tots els sectors productius de la comunitat, el corredor mediterrani és un dels eixos fonamentals
de comunicació.
El PIE també conté una sèrie de propostes més loca-litzades, però molt importants per al conjunt del territori.
Aixina, tenim el que és tota la zona de la costa, Nules,
Borriana, Almassora, Castelló, Benicàssim. Es tracta de
completar tot un conjunt d'actuacions coordinades que, en
part, hem anat realitzant i, en part, estan programades, estan
projectades, i altres ara, amb el PIE, li donen continuïtat a
tota eixa actuació. La ronda de Borriana està feta, el desdoblament de Nules-Borriana estem fent-lo, la millora de la
seguretat vial de l'accés des d'Almassora al Grau de Castelló
i les noves actuacions del PIE Borriana-Vila-real, BorrianaAlmassora, Castelló-Benicàssim, que van a configurar un
corredor continu des de Nules fins Benicàssim unint les
poblacions de Vila-real, Borriana, Almassora i Castelló.
Este nou corredor litoral, de gran capacitat, amb doble
calçada, ben articulat amb les rets locals i amb les gran vies
de connexió exterior, amb la Nacional 340, l'autovia de la
Plana, amb el nou accés al port, amb l'autopista AP7, és
molt adequat per a un trànsit fonamental metropolità, que va
a ser un dels eixos més importants per al desenrotllament de
l'àrea de Castelló en la pròxima dècada.
Per la seua part, el triangle de la ceràmica, l'AlcoraOndara-Vila-real, ha experimentat en estos últims anys una
millora substancial quant a les comunicacions per carretera,
gràcies a l'autovia de la Plana i gràcies també a actuacions
com el desdoblament i millora de la seguretat vial entre la
carretera Vila-real i Onda i la carretera de Castelló a Sant
Joan de Moró i l'Alcora.
També anem a seguir millorant en els pròxims anys les
actuacions que tenim previstes, com el nou accés de la
CV10, l'autovia de la Plana fins l'Alcora i la nova connexió
entre la Nacional 340 i la CV10, que suposarà una de les
millores més importants en la relació de l'Alcora-CastellóPort. A això cal sumar altres propostes del PIE destinades a
millorar l'articulació de la zona industrial, com la ronda sudest de Vila-real i el desdoblament de la carretera Vila-realBorriana, que he mencionat fa un moment.
I una altra previsió important del PIE és el tancament de
la ronda de Castelló, que estem desenrotllant a través de
convenis amb l'ajuntament i que va a permetre distribuir els
accessos a la ciutat i millorar de manera important la relació
de la capital amb els seu entorn metropolità.
I, per últim, en estos dies acabem de tancar un protocol
–falta que es firme per la ministra i el nostre president–,
com dia, un protocol de col·laboració entre el Ministeri de
Foment i la conselleria, en el qual s'arrepleguen els compromisos del ministeri per a fer les principals del PIE, com el
desdoblament de la Nacional 340 i la prolongació de l'autovia de la Plana.
Per tant, jo crec que eixe pla d'infraestructures estratègiques 2004-2010… en eixe pla hem plantejant un conjunt de
propostes sòlides, viables, important per a la ret viària de
Número 73
Castelló, que van a posar-la al nivell que necessita tota la
província, i de forma especial a la zona industrial de la
Plana.
Jo crec que astò és el més important, i no es tracta, com
vorà, de meres promeses, sinó d'un compromís ferm del
Govern de la Generalitat, que pot assumir amb tota la garantia que li dóna l'actuació que hem vingut fent en estos últims
anys, conforme estan desenrotllant-se els projectes i este
protocol que anem a firmar amb el Ministeri de Foment.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
A continuación, tiene la palabra la ilustrísima señora
diputada doña Amparo Sancho Vicente, del Grupo
Parlamentario Popular, para hacerle la pregunta número
17.938 al conseller de Cultura, Educación i Deportes.
La senyora Sancho Vicente:
Gracias, señor presidente.
Señor conseller, es de todos conocido el gran esfuerzo
presupuestario que se está realizando por parte de la
Conselleria de Cultura, Educación y Deporte por y a favor
de la educación de todos los ciudadanos y ciudadanas de la
Comunidad Valenciana.
Por poner dos ejemplos rápidos, citar los 70 nuevos centros que se han puesto en funcionamiento a lo largo de este
año o la bajada de la ratio profesor-alumno, que ha supuesto un incremento de 11.425 maestros y profesores desde el
año 1996.
Pero, además, desde la conselleria se está trabajando
para que la enseñanza y la tecnología formen un todo en
nuestra comunidad.
Por lo tanto, y siguiendo por el camino del trabajo y
esfuerzo en beneficio de la educación que tan buenos resultados está dando por parte de la Conselleria de Educación,
Cultura y Deporte, le formulo la siguiente pregunta: ¿Qué
tiene previsto la conselleria para incrementar la dotación de
ordenadores a los centros docentes y atender a la demanda
de las nuevas tecnologías?
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, ilustrísima señora diputada.
Tiene la palabra el honorable señor conseller de Cultura,
Educación y Deporte, don Alejandro Font de Mora.
El senyor conseller de Cultura, Educació i Esport:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyora Sancho, efectivament, és ben conegut que el
Consell de la Generalitat Valenciana aposta per impulsar el
procés de modernització tecnològica a partir del procés formatiu. Es tracta de tindre un sistema educatiu imbricat en
les noves tecnologies.
Per això estem escometent una sèrie d'actuacions a fi de
mantindre els nostres centres educatius en primera línia del
desenrotllament tecnològic. En este sentit, i dins del programa marc Internet a l'escola, la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, va subscriure el 3 d'octubre de 2003 un conveni amb l'entitat pública Ret.es, adscrita al Ministeri d'Indústria, Turisme i
Comerç, a través de la Secretaria d'Estat de
Número 73
16/02/2005
Telecomunicacions per a la Societat de la Informació.
Mitjançant l'execució de dit conveni, ens assegurem que
els centres educatius de la Comunitat Valenciana disposen
d'una dotació tecnològica adequada, invertint 25 milions
d'euros, que permetran l'ampliació del nostre parc informàtic
en 25 nous equips informàtics, 25.000 nous ordinadors.
Esta aportació, sumada als 40.000 ordinadors que ja hi ha
en el nostre sistema educatiu, suposarà a finals d'enguany una
dotació tecnològica de més de 65.000 ordinadors, que vindrà
a millorar la ràtio ordinador per alumne, aconseguint una
ràtio global en torn a 10,5 alumnes per ordinador. En estos
moments, la ràtio mitjana espanyola és de 15 alumnes per
ordinador i la mitjana europea és d'11 alumnes per ordinador.
Cal destacar que actualment tots els centres d'educació
secundària estan dotats d'aula informàtica i en alguns casos,
centres amb més de quatre línies, amb dos i inclús tres aules
d'informàtica.
Així mateix, cal destacar que la Generalitat Valenciana,
a través de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport i la
Conselleria d'Obres Públiques i Infraestructures, està millorant la dotació als centres d'ensenyança de les infraestructures de telecomunicacions necessàries per a aconseguir un
accés a Internet en les millors condicions possibles, mitjançant l'ús de tecnologies de banda ampla. També l'aposta pel
software lliure, el programari lliure, i la creació d'un sistema operatiu propi de la Comunitat Valenciana, Lliurex, són
elements claus per aconseguir un sistema educatiu basat en
les noves tecnologies.
Com tots vostés saben Lliurex és l'única distribució de
programari lliure que existeix en valencià. Si els nostres
estudiants estudien i aprenen en valencià cal establir la ferramenta que els permetrà aprendre la informàtica també en
valencià. I per això la creació de programari autòcton permet no sols l'aprenentatge en llengua valenciana sinó també
ser un instrument de difusió de les nostres senyes d'identitat, donant-li un innegable rendiment educatiu i cultural.
La utilització de Lliurex permetrà superar la bretxa tecnològica i que els nostres alumnes es formen en eixes noves
tecnologies en termes d'igualtat real de condicions, evitant
qualsevol marginació. En estos moments s'ha instal·lat
Lliurex en cinc centres educatius de les distintes províncies
de la Comunitat Valenciana com a programa pilot i continuarem instal·lant Lliurex en els altres centres educatius a fi
de completar la seua difusió en la totalitat dels centres de la
nostra Comunitat.
La creació d'una distribució pròpia de la Generalitat
Valenciana produirà un estalvi considerable quan a llicències de programari es referix. I, a partir del moment que
Lliurex estiga present en tots els centres de la nostra
Comunitat, tot el nostre alumnat tindrà programari actualitzat i d'última generació que permetrà la seua formació en
igualtat de condicions. Estes accions necessiten suport tècnic per a ser totalment eficients. Per això la Conselleria de
Cultura, Educació i Esports està creant els centres d'a-ssistència tècnica, els CAT. Estes unitats estaran repartides per
tota la Comunitat amb el doble objectiu d'oferir suport tècnic als centres educatius i motivar i incentivar l'ús de les
noves tecnologies als agents educatius.
Així mateix, el passat novembre, dins el programa
Internet a escola, es va subscriure un nou conveni entre la
Conselleria de Cultura, Educació i Esports i el Ministeri
d'Educació i Ciència en el marc del qual s'invertiran quasi
dos milions d'euros en el disseny, elaboració i difusió de
continguts educatius i l'objectiu específic del qual consisteix
a oferir materials multimèdia interactius per al suport al desenrotllament curricular promovent la seua explotació didàc-
Pàgina 2.677
tica.
Hem de destacar també l'impuls que el govern valencià
del Partit Popular va realitzar a l'assignatura optativa d'informàtica, des de la posada en marxa del projecte Infocole,
impuls que s'ha reforçat amb l'ordre de 31 de maig de 2004
en establir que tots els centres d'educació secundària han
d'oferir de manera obligatòria l'assignatura optativa d'informàtica. La Comunitat Valenciana és la primera comunitat a
adoptar esta iniciativa.
En estos moments estem tramitant també la creació del
departament d'informàtica en els centres d'educació secundària i s'està estudiant la possibilitat de realitzar un segon
conveni per al període 2006/2007 amb el ministeri amb l'objectiu de continuar millorant les infrastructures informàtiques i augmentar el desenrotllament i difusió en tots els centres docents de continguts educatius. El pressupost d'este
conveni, si s'arriba a bon terme, serà de 50 mi-lions d'euros
addicionals.
Senyories, senyora diputada, com veu vosté, a la
Comunitat Valenciana s'està apostant pel futur, s'està apostant per desenrotllament tecnològic i, en definitiva, per la
qualitat educativa en els termes en què vosté feia la seua
pregunta, que jo li agraïsc.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Tiene la palabra para formular la siguiente pregunta, en
representación del Grupo Esquerra Unida-Els Verds,
Esquerra Valenciana: l'Entesa, el ilustre diputado señor don
Ramón Cardona i Pla.
El senyor Cardona i Pla:
Gràcies, senyor president.
Esta és una pregunta que vam presentar el dia 11 de
novembre de 2004 pel procediment especial d'urgència al
conseller d'Infrastructures i Transports referida a la carretera Cabanes-Oropesa. Em referisc a això, perquè des de
novembre fins ara han hagut fets nous, és a dir, s'ha produït
un auto del jutjat paralitzant la carretera. Però la pregunta
continua tenint el mateix vigor que fa quatre mesos i que fa
possiblement dos anys o tres. La pregunta és: per què, per
quines raons la conselleria continua insistint en la construcció de l'alternativa sud del vial Cabanes-Oropesa i no opta
per l'alternativa nord, que evita les agressions medioambientals greus que provoca l'opció sud. Pensem que és molt
important saber per quins motius no es canvia d'opció quan
seria fàcil i realment molt més millor per a la conselleria i
per a la població.
Gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Cardona.
Tiene la palabra el honorable señor conseller don José
Ramón García Antón.
El senyor conseller d’Infrastructures i Transport:
Gràcies, president.
Senyor Cardona. Senyores i senyors diputats.
Jo crec que no és la primera volta que hem debatut este
tema aquí en les Corts i crec que vosté coneix perfectament
quina és la raó per la que des de la Conselleria
Pàgina 2.678
16/02/2005
d'Infrastructures, abans Conselleria d'Obres Públiques, van
fer este traçat i vam decidir que esta era la millor actuació.
Vosté coneix perfectament que des de l'any 1994 hi ha un
projecte bàsic d'esta carretera, any 1994. Que esta carretera
ha sofert almenys dos declaracions d'impacte ambiental. I la
raó per la que elegim eixe traçat és perquè creem, sense cap
dubte, que és el millor traçat per raons ambientals, per raons
econòmiques i per raons tècniques.
Gràcies.
El senyor president:
Tiene la palabra, señor Cardona.
El senyor Cardona i Pla:
Gràcies, senyor president.
Sí, senyor conseller, he contat per damunt, damunt, perquè és difícil, totes les iniciatives parlamentàries que hem
tingut respecte a esta carretera. Esta és probablement la
dècima o la undècima intervenció parlamentària sobre la
carretera. Per tant, és clar que és un tema que ens importa,
que ens interessa. I d'ací una estona també el meu company,
el senyor diputat Carles Arnal, tindrà també possibilitat de
parlar del mateix tema amb el conseller Rafael Blasco.
Però a mi m'interessa moltíssim, moltíssim, insistir en
una qüestió fonamental. Esta carretera estan intentant fer-la
vostés des de l'any 1999. En 1994 el primer projecte i 1999
des que es van ficar realment en obres. Han passat sis anys,
han tingut en este procés tres suspensions judicials de les
obres, no una sinó tres. A més ha hagut gent de la conselleria, alts càrrecs imputats per possible delicte ecològic. Esta
imputació, este processament en un moment determinat es
va sobreseure i això és cert i vull ressaltar-lo, es va sobreseure la imputació d'haver comés delicte ecològic respecte a
alts càrrecs de la conselleria.
Però a mi m'interessa molt llegir el que diga eixe auto de
sobreseïment, que va ser el 19 d'octubre de 2002. Deia: en
este moment no s'ha comés el delicte, és a dir hi ha un procés, però en este moment no s'ha comés el delicte. Però diu:
l'execució del traçat projectat pels trams actualment objecte
de la mesura cautelar adoptada i que incideixen tant en la
cova referida com en l'ecosistema del paratge natural del
desert portarà l'element típic del grup risc perjudicial per al
medi ambient. El que ve a dir és que si es fa la carretera per
ahí s'originarà la susceptibilitat d'exigir el consegüent
reprotxe penal al qui aparega en aquell moment com a responsable; és a dir, l'auto que sobreseix la imputació a estes
persones ja diu que si es fa la carretera per ahí hi haurà
delicte ecològic i ho avisa sense cap tipus de dissimulo,
sense cap tipus d'excusa. Diu simplement en este moment
no jutja a estes persones, però perquè no han comés el delicte, però si es fa per ahí hi haurà delicte. Això va ser el 19
d'octubre de 2002.
En octubre de 2003 vostés van torna a intentar fer la
carretera pel mateix lloc, exactament pel mateix lloc. I ara
s'han trobat que el dia 25 de gener d'ara, d'enguany, s'han
trobat que ix un altre auto on es diu que es torna a para-litzar cautelarment l'execució de la carretera per este lloc. És
la tercera vegada que un jutge, diferents en cada cas, ha dit
que esta carretera té greus perills.
El motiu de la paralització és que hi ha existència racional, resulta l'existència d'indicis racionals de la comissió d'un
delicte contra el medi ambient. I a més considera que si no
es prenen estes mesures cautelars hi ha perill que eixe risc
siga greu i irreversible i irreparable.
Número 73
Senyor conseller, en este moment les obres estan continuant. En este moment s'estan continuant fent voladures al
costat del sis quilòmetres paralitzats pel jutge. I la intenció,
pareix ser, de la conselleria és quedar-se davant d'eixos sis
quilòmetres paralitzats per una banda i per una altra amenaçant en ocupar-los a la mínima. En que si torna a haver un
sobreseïment, encara que diga que si s'entra per ahí es farà
un delicte, vostés tiraran en directe a tornar a entrar ahí,
quan hi ha una alternativa raonable i possible. L'alternativa
és, que aprofita a més tres o quatre quilòmetres d'esta ca-rretera que vostés estan fent, és que tire per la carretera actualment existent entre Cabanes i la Ribera de Cabanes. És una
carretera que realment servix i és útil a les dos poblacions i
ajunta l'interior amb la costa d'una manera raonable i a més
sense posar en perill ni el desert de les Palmes ni les coves
de Miravet.
Hi ha alternativa raonable. Els jutges ja han paralitzat
tres vegades les obres. Hi ha indicis de delicte. Hi ha una
oposició veïnal raonable, contundent i continuada. S'estan
gastant vostés un dineral en insistir en fer la carretera per un
lloc que resulta ecològicament i socialment insostenible.
Nosaltres, senyor conseller, li exigim que esta carretera la
faça per una altra alternativa, que aprofite la part de les
obres que tenen fetes i que utilitzen l'alternativa nord. És
una bona solució, és una eixida per a vostés...
El senyor president:
Señor Cardona, muchas gracias.
El senyor Cardona i Pla:
...és una alternativa raonable per a la societat i per a nosaltres. Faça'ns una miqueta de cas que s'estalviarem moltes
faenes.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Cardona.
Tiene la palabra el señor conseller.
El senyor conseller d’Infrastructures i Transport:
Gràcies, president.
Senyor Cardona, vosté sap que es tracta d'un projecte,
com li deia abans, redactat en l'any 1994, que en 1995 es
publica la descripció del Camarón Cavernícola Typlhaltya
Miravetensis, espècie endèmica de l'Ullal de la Rambla del
Miravet; que en 1996, en setembre, s'aprova provisionalment el projecte, sent sotmés a informació pública. Que en
eixa informació pública no hi ha cap al·legació sobre el projecte, ecològica, ni en eixa direcció, de cap tipus, que en el
98 hi ha una declaració d’impacte ambiental, que és cert que
fem després una modificació com a conseqüència de les
paralitzacions d’obra i de la sentència de l’Audiència
Provincial, fem una modificació del projecte, modificació
que també se sotmet a informació pública i que, després, se
sotmet a la declaració d’impacte ambiental i es té eixa
declaració d’impacte ambiental, que s’ha fet tot tipus d’estudis per a garantir que hidrològicament eixos terrenys i la
situació de la carretera no afecten al problema que hi ha i
que vosté està nomenant. Açò és el que ens dóna a nosaltres
la tranquil·litat, que creem que estem fent les coses bé,
creem que estem fent les coses bé. Esperem, sense cap
dubte, que al final també la justícia ens donarà la raó.
Mosatros vam estudiar l’altra alternativa, l’alternativa, a
Número 73
16/02/2005
més que econòmicament, és molt més important que la primera, té problemes ambientals tan importants o més importants que té esta actuació.
Per tant, estem fent el que creem que hem de fer i anem
a ser totalment respectuosos, naturalment, amb les decisions
judicials i amb les decisions que s’adopten, però creem que
tenim raó.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Pasamos a la siguiente pregunta, que es la formulada por
el diputado don Andrés Perelló Rodríguez, del Grupo
Parlamentario Socialista, registro de entrada 18.227, al conseller de Justicia y Administraciones Públicas.
El senyor Perelló Rodríguez:
Gracias, señor presidente.
Señor conseller, la pregunta concreta que le hago es:
¿Cuáles son las razones por las que no se ha hecho efectivo
el pago de la cuantía correspondiente a indemnizaciones a
los integrantes del censo de población valenciana que ha
sufrido penas de privación de libertad por tiempo superior a
tres años por actos de intencionalidad política?
Muchas gracias.
El senyor president:
Tiene la palabra el señor conseller.
El senyor conseller de Justícia i Administracions
Públiques:
Gracias, señor presidente.
Señor diputado, las razones es que se han ido completando los trámites administrativos para poder atender esa
orden, ese mandato de las Cortes, y que en la actualidad únicamente está pendiente de que el Ministerio de Hacienda
certifique si el censo, si la relación de afectados que se ha
enviado han percibido otras indemnizaciones por el mismo
concepto.
El senyor president:
Tiene la palabra el señor Perelló.
El senyor Perelló Rodríguez:
Gracias, señor presidente.
Señor conseller, hay dos resoluciones de su conselleria,
una de 2002 y otra de 2004, en la que se fijaban los requisitos para que se pudieran inscribir las personas que los cumplieran en ese censo. Sinceramente nos parece un tiempo
tremendamente exagerado porque más allá de la indemnización que estas personas piden, si tuviéramos que valorar lo
que es el precio de la libertad o el precio de luchar por ella
no podríamos establecerlo en precio, tendríamos que hablar
solo de valor.
Y, claro, resulta ya difícil de aceptar que la propia democracia, la de todos, haya sido unas veces tímida y otras tardía en reconocer a aquellos que lucharon y que pagaron privación de libertad por luchar por ella misma y por la democracia. Pero, claro, que desde el 2002 y desde el 2004 se
haga el censo, se presente la documentación, no se reciba
ninguna noticia y curiosamente que aquí -igual que esta
Pàgina 2.679
mañana decía una cosa, ahora digo otra-, la utilidad de las
Cortes se ha visto aquí, que la pregunta la registré yo en este
parlamento en nombre de mi grupo el 22 de noviembre y el
día 1 de diciembre ustedes se dirijan –de 2004– a los interesados diciéndoles que la documentación está bien... O sea,
desde la orden de 2002, la orden de 2004 y siete días después de presentar aquí la pregunta se acuerdan de que la
documentación está ahí y les contestan que está bien, señor
conseller.
Yo no sé quién tiene que certificar. Dice usted que el
ministerio correspondiente de Hacienda. Perfecto. Pero,
miren, hagan algo y desen prisa, porque, claro, no estamos
hablando de la lista de proveedores de la Administración
que se quejan porque cobran tarde y porque cobran a los 26
meses. No estamos hablando de quien construye y aunque
le vayan a pagar más de lo que vale puede esperar. No estamos hablando de una demora, estamos hablando de gente
para la que la vida misma se demora.
Fueron tres años de Guerra Civil, cuarenta de dictadura,
veinticinco de democracia con transición incluida, a costa
más de unos que de otros. ¿Y tres de lista de espera para
cobrar? Desde que yo presenté la pregunta hasta aquí algún
beneficiario ya ha terminado su curso vital en la vida. Y
ustedes ahora dicen que están pendientes de una certificación.
Sabe que tengo problemas de fe, pero, ¡por el amor de
Dios! Señor conseller, agilicen esto, esto no es para mandarlos por carta, es para ir en mano, es para darse prisa, porque
el ciclo vital de estas personas se agota, se agota, y han dado
tanto…
Y usted y yo estamos aquí debatiendo gracias a aquello
por lo que ellos lucharon. Les debemos tanto que no se lo
vamos a poder pagar con una simple indemnización. Quizá
se lo estemos pagando dando el reconocimiento. Tres años
para hacer un censo de unas personas que vienen todas citadas ahí. ¡En la era de la cibernética! ¡En la era de los ordenadores! ¡Del teléfono móvil! ¡Del correo electrónico!
¿Cómo han hecho ese censo de unas cuentas personas, de
unas cuantas, que desde que empezó hasta aquí han dejado
ya su beneficio a herederos algunas de ellas?
Pero, ¿no se da cuenta de lo que estamos hablando? Que
no estamos hablando de dinero, que estamos hablando de
dignidad humana, que estamos hablando de reconocer la
democracia a aquellos que la defendieron y que por eso
pagaron privación de libertad a pesar de que lucharon por la
libertad. ¿No podemos aquí acelerar un poco? Haga algo
porque cobren, porque no están esperando el dinero, el dinero es solo un símbolo en este caso, es el símbolo de que la
democracia reconoce a los que la sembraron de libertad y
ellos mismos no pudieron disfrutarla, no pudieron. Y ellos,
que todavía han tenido la suerte de tener un ciclo vital más
largo, son los únicos representantes vivos que nos quedan
para poder cumplir con ellos lo que no podemos cumplir
con los muchos que cayeron por el camino, con los muchos
que han muerto en el silencio. ¿No es posible acelerar esto,
señor conseller? ¿El reconocimiento a la lucha por la democracia también es una cuestión de certificados, solamente?
Democracia y burocracia a veces en estas Cortes es lo
mismo, pero ¿también en esto? No, señor conseller.
Yo le pido un favor: agilícelo usted, llame usted por teléfono, no mande a la secretaria, tómese esa molestia. Es solo
una vez. Y si hay algún proveedor al que haya que pagarle,
que espere un mes más, qué más les da cobrar a los dos años
y medio que a los tres, pero que no esperen más, porque a
toda lista de espera que le he dicho que han estado estas personas en su vida, también han tenido que estar en alguna
Pàgina 2.680
16/02/2005
lista de espera médica aguantando. Su vida es una espera
permanente y algunos no han llegado.
¿Podría usted hacer algo –le pregunto– para que esa
espera acabe y para que la dignidad de estas personas se
sienta restituida siquiera solo en un mínimo gesto con el
cual no se paga una privación de libertad y una lucha por la
democracia, señor conseller?
¿Se puede? Hágalo, por favor, se lo pido.
Gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señor Perelló.
Tiene la palabra el honorable señor conseller, don
Miguel Peralta.
El senyor conseller de Justícia i Administracions
Públiques:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor diputado, la verdad es que yo venía aquí con una
relación de hechos realizados por parte de la conselleria
para poder llevar a cabo lo que es el pago de estas indemnizaciones, y la verdad es que después de su intervención no
sé si explicárselo, porque la realidad es que no sé si le interesa demasiado, no sé si le interesa demasiado. Yo creo que
a usted lo único que le interesa es venir, hablar, intentar lanzar una piedra demagógica contra el adversario político sin
interesarle demasiado la realidad o la situación del expediente en estos momentos.
Yo se lo he explicado con absoluta claridad. Se lo puedo
explicar. El 26 de octubre se constituyó la comisión correspondiente para proceder al estudio y valoración de los expedientes que se habían presentado, esa revisión ha finalizado
y, por lo tanto, estamos únicamente a expensas de que por
parte del Ministerio se nos remita quiénes han sido preceptores ya, si es que lo han sido, de algún tipo de indemnización por este concepto, pero porque sencillamente el mandato de estas Cortes excluye a los que han sido perceptores,
han sido indemnizados ya por esta cuestión. Y únicamente
estamos pendientes de esa relación para aprobar definitivamente el censo definitivo en el Consell y proceder al pago
de las indemnizaciones oportunas. Por lo tanto, yo creo que
la actitud y la actuación del Consell ha sido absolutamente
diligente en esta cuestión.
Eso es lo que a usted parece que no le importa en absoluto, no le importa en absoluto porque ha subido a esta tribuna y ha dicho cosas de las más variadas en esta cuestión,
que si la defensa de la libertad, que si aquí estamos debatiendo gracias a quién estamos, pues, estamos debatiendo
gracias al consenso de los españoles que en el año 78 nos
dimos una Constitución que es capaz y que recoge en estos
momentos la posibilidad de debatir en esta tribuna y en
otras muchas tribunas en nuestro país. Y eso ha sido mérito
absolutamente de toda la sociedad española y espero que
comparta ese criterio.
Y la defensa de la libertad se hace también día a día, la
defensa de la libertad se hace día a día, como por ejemplo
se estuvo haciendo ayer en el Congreso de los Diputados
al rechazar la tramitación única de una ley que, efectivamente, en temas de comunicación coarta de alguna manera la libertad. Y la defensa de la libertad se hace día a día
también, como tiene que ser la defensa de la libertad, en
los órganos judiciales que ustedes de manera continua
intentan maniatar fundamentalmente a través del gobierno
de España.
Número 73
Por lo tanto, no me venga usted aquí a hacerme un discurso demagógico sobre la cuestión. Si a usted le interesa yo
le doy los datos que les he dado, si no le interesa, como
parece que no le interesa, diga lo que quiera, pero no nos
haga perder el tiempo. Lo que está claro es que las personas
afectadas tienen garantizado, a través de los procedimientos
realizados por el Consell, el cobro de estas indemnizaciones. Y lo que está claro es que la libertad en España la
defendemos en estos momentos absolutamente todos, seguramente más unos que otros porque son ustedes los que
están condicionando y los que están maniatando la libertad
a través de los distintos resortes del gobierno de la nación.
Muchísimas gracias, señor presidente. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
A continuación, la siguiente pregunta la hace el ilustre
diputado señor don Adolfo Sanmartín Besalduch al conseller de Territori i Habitatge.
El senyor Sanmartín Besalduch:
Senyor conseller, contempla vosté la possibilitat de
construir camps de golf en parcs naturals dins de la futura
Llei valenciana de camps de golf?
Gràcies. (Pausa)
El senyor president:
Señor conseller, por favor. Usted disculpe, pero es que
el cerebro se ha descolgado del ordenador (rialles), el
cerebro se ha descolgado del ordenador y hay que manejarlo manualmente.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Senyor president.
Senyoria.
Senyor Sanmartín, si fa uns mesos presentava una pregunta urgent sobre el que en aquell moment qualificava
vosté d’avantprojecte de Llei d’ordenació ambiental i promoció social dels camps de golf, ara ho fa sobre la que qualifica vosté d’esborrany d’una futura llei autonòmica de
camps de golf. Alguna cosa hem guanyat encara que només
siga en la denominació.
En aquell moment vosté es va vore obligat a retirar la
pregunta que considerava urgent en saber que la Conselleria
de Territori i Habitatge l’única cosa que estava fent era arreplegar informació però que no havia escrit ni una sola línia
sobre cap avantprojecte de llei. Ara ens parla d’una futura
llei. I he de dir-li que continuem recollint informació i que
estem treballant en molts àmbits. No tinga el menor dubte
vosté que en el moment que hi haja un esborrany els grups
d’esta Cambra tindran la complida informació igual que
hem fet sempre.
I ara, circumscrivint-me a la seua pregunta, vull dir-li
que no volem fer una llei provisionista, encara que eixe
tipus de normativa és la que a vegades vostés venen reclamant davant de qualsevol demanda social.
Vosté sap, i si no ho sap jo li ho vaig a recordar, que hi
ha zones del parc nacional de Doñana on hi ha un camp de
golf; que en el Parc Natural d'Izki a Àlaba n'hi ha un camp
de golf; que inclús en el Parc Natural de l'Albufera n'hi ha
un camp de golf. Per tant, passa això ací en este país nostre,
en comunitats que governa el Partit Socialista, i en moltes
Número 73
16/02/2005
altres parts del món n'hi han parcs naturals que tenen camps
de golf.
I si inclús vol tindre algun cas més recent, li recordaré
que últimament fins i tot el govern de Catalunya ha plantejat fer un camp de golf i prop de 5.000 vivendes en el Delta
de l'Ebre, que també és una zona protegida.
Per tant, vull agrair-li que una vegada més vosté se torna
a equivocar amb la seua pregunta. I s'equivoca perquè esta
futura llei no pretén ni autoritzar ni tampoc va a prohibir res
de ninguna d'estes instal·lacions. I, a més, li dic que s'equivoca perquè deuria de saber vosté que les restriccions o els
usos en els espais naturals protegits tenen uns instruments
d'ordenació previstos en la legislació bàsica estatal i també
en la legislació autonòmica, que són els plans d'ordenació
dels recursos naturals i els plans rectors d'usos i gestió i, per
tant, eixa competència es correspon als organismes competents en cada un dels parcs naturals.
És ahí, en estos fòrums, on s'han de determinar quins
usos i quines activitats són admissibles en estos espais. Crec
que seria una irresponsabilitat fer una llei que prohibira que
els futurs Porn o Prug no pogueren estudiar o decidir sobre
les activitats i els usos dels espais naturals. I vosté ha de
saber que això és aixina perquè està en la legislació i, per
tant, inclús eixes decisions els correspon fer-les a estes juntes rectores que tenen una representació plural i diversa i
que són les que prenen les distintes autoritzacions a este respecte.
Per tant, senyor Sanmartín, una vegada més, jo crec que
afortunadament ha canviat el to, ha canviat la pregunta, però
una vegada més jo crec que vosté erra en la seua formulació
quan el que es tractaria ací seria de realment obrir un debat
seriós i responsable sobre la conveniència o no dels camps
de golf i saber quina és la posició que ocupa o que té sobre
este particular el seu grup.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Tiene la palabra, don Adolfo.
El senyor Sanmartín Besalduch:
Gràcies, president.
Mire, senyor conseller, si jo li faig la pregunta és perquè
vosté el passat 1 de desembre anunciava públicament als
mitjans de comunicació la possibilitat d'instal·lar camps de
gols en parcs naturals, i dia textualment que “aquestes instal·lacions poden servir per a recuperar àrees degradades
dins dels parcs”. I, de fet, ens assenyalava vosté –cite també
textualment– que als Estats Units i Alemanya –per cert, avui
no mos ha insistit– existien ja camps de golf i que en la
comunitat hi ha un cas, el del Saler, que no desmereix per a
res l'entorn del Parc Natural de l'Albufera.
Mire, senyor Blasco, què vol que li diga? Jo, fins ara
tenia entés que si es protegia un espai era o bé per a conservar un ecosistema ja existent o bé per a millorar o restaurarlo en cas que aquest ecosistema es trobés en perill d'extinció. Però això no és que ho dic jo, ho diu la mateixa Llei
11/1994, d'espais naturals protegits. Inclús, després parlarem de la mateixa Llei de sòl no urbanitzable.
Jo li dic dos coses: si realment vosté vol recuperar àrees
degradades en espais protegits, l'única cosa que ha de fer és
una cosa tan senzilla com restaurar primer el sòl i dur després a terme una repoblació en consonància amb les espècies autòctones del lloc. Si vol dinamitzar els espais prote-
Pàgina 2.681
gits, no cal que recórrega als camps de golf. Faça una cosa
tan senzilla com crear centres d'educació i interpretació
ambiental per a la difusió dels valors naturals o potencie i
no impose les juntes rectores dels parcs com autèntic motor
de participació ciutadana en la gestió, potenciació i difusió
del lloc.
A més a més, jo també li he de recordar, senyor Blasco,
perquè és que pareix que ho oblide, perquè si no, per a què
formulen projectes, presenten projectes de llei que després
es convertixen en lleis? Està oblidant que està portant al
límit de la seua interpretació alguns dels articles tant de la
mateixa Llei de sòl no urbanitzable que fa uns poquets
mesos la vàrem aprovar aquí, la mateixa Llei 11/1994, d'espais naturals protegits, inclús directives europees com, per
exemple, la Directiva Hàbitat. Jo li he de recordar que la
Llei 11/1994, d'espais naturals, al seu article 7 diu clarament
que les activitats a realitzar en qualsevol espai natural protegit, siga parc, espai o tal, es limitaran als usos tradicionals
agrícoles, ramaders i silvícoles, així com a la seua visita i
gaudi amb les limitacions imprescindibles per a garantir la
seua protecció.
Encara més, sí que ens parla el seu article segon d'un
ús social del parc, però sempre des d'un punt de vista d'estudi, ensenyament i gaudi de la natura. Si vosté vol encaixar aquí els camps de golf, bé, és tremendament, tremendament difícil d'entendre. Però, encara més, en la mateixa
Llei de sòl no urbanitzable, al seu article 4, vostés justifiquen la necessitat de protegir sòl. Però, per a què?, per a
recuperar –diu textualment vosté– recuperar, conservar i
mantenir els valors naturals i paisatgístics que conté. Bé,
això és que no encaixa absolutament res, absolutament res
en les seues declaracions.
I una darrera qüestió, a manera, sobretot, de reflexió
final. Que conste que el qui parla, i en representació del Grup
Parlamentari Socialista, no està en contra absolutament, com
ha intentat vendre a algunes persones, dels camps de golf.
Del que estem en contra és de la utilització que determinades
instàncies de l'administració autonòmica fan dels camps de
golf per a altres interessos, per a altres interessos. No me
faça concretar per a quins, però sí que li diré, sí que li diré
que segur, estic convençut tremendament que aquests interessos no estan encaminats a dinamitzar aquells espais, perquè vosté té fórmules que li permeten..., diverses lleis autonòmiques, diverses directives europees, per a dinamitzar els
camps de golf, però que vosté me surta amb l'excusa que per
a recuperar espais degradats o per a dinamitzar aquells espais
necessita fer camps de golf, no ho entenc, no ho entenc!
Perquè si alguna cosa és un espai protegit –insistisc– és únicament per a dos coses: o per a salvaguardar espècies vegetals, animals en via d'extinció o originals pel seu aspecte, o
bé si això està degradat per a recuperar-lo, però és que m'ho
introduïx amb sola de sabata, (remors) amb sola de sabata
m'ho està posant ahí, camps de golf.
Jo, per tant, pense –li ho dic sincerament–...
El senyor president:
Vaya terminando, señor Sanmartín.
El senyor Sanmartín Besalduch:
...que l'objectiu final jo pense que vosté –ho sap millor
que jo– és més espuri, més especulador i més materialista
del que vosté ha declarat.
I m'agradaria que poguérem consensuar estos aspectes
sobretot en bé dels nostres espais protegits.
Pàgina 2.682
16/02/2005
Gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Tiene la palabra, señor conseller.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor Sanmartín, dir-li que veig que vosté ha canviat
molt de la seua intervenció última a propòsit de la discussió
que tinguérem ací de la Llei del sòl no urbanitzable, ridiculitzant i en aquells moments negant el que era la pràctica del
golf, entre altres coses, i també la construcció dels camps de
golf, i vosté ara canvia a una altra cosa.
Mire, dir-li a vosté que està desenfocant el tema. I no
puc pensar que siga per pura ignorància. Puc pensar que
siga pel despistament que porta vosté i el seu grup sobre
este particular. I que ha hagut de canviar esta opinió a la
vista de les circumstàncies que a vostés mateixos els ha
generat.
Ningun problema, ningun problema que vosté mos conte
ací la història de les directives europees i de la normativa
vigent. Els primers que estem vetlant perquè se complisquen som mosatros. Els que estem portant i posant en ús les
directives europees som mosatros, per primera vegada en
esta comunitat. I arreplegades en una norma jurídica que fa
possible que això siga d'interés general. (Remors)
Exactament, pioneros, eixa és la paraula, pioneros, eixa és
la paraula.
Després dir-li també que el que vosté està assenyalant
respecte dels... no sé quin interés materialista, etcètera, etcètera... Escolte, diga vosté a què se referix, perquè jo en estos
moments tinc vint-i-una petició d'alcaldes socialistes que
volen fer camps de golf en alguns casos, en alguns casos en
zones catalogades de zones humides. Clar!, ahí és on vosté
hauria de valdre, i el seu grup eixa valentia... (Remors) Mire
vosté, mire vosté... Clar!, però vostés ho demanen, vostés
ho demanen per si cola. No se preocupen que no colarà, no
se preocupen que no colarà. Però ahí quins interessos són
els que s'estan plantejant...
El senyor president:
Señor conseller...
Yo les ruego a ustedes, señores diputados, que dejen
de hablar al señor conseller porque si no se le acabará el
tiempo. (Remors)
Diez segundos, señor conseller.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Aixina porten vostés, huit anys dient que queda poc de
temps, però en tenen per a estona, en tenen per a estona.
(Veus)
Miren, la senyora alcaldessa socialista d'Alfauir, (un
diputat diu sense micròfon: “Se le ha acabado el tiempo”),
declaracions... Vosté que és tan aficionat al tema de la
premsa... (Remors)
El senyor president:
Me da la impresión, señor conseller, que pretenden que
termine usted puesto que ya ha consumido el tiempo.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Número 73
No. Si no he pogut parlar... Bueno, ¿usted me permite
que yo continúe?
El senyor president:
Por favor, señor conseller.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Mire, vaig a donar-li només dos referències perquè vosté
se preocupe d'eixa inquietud que té, la trasllade vosté al seu
partit, que és molt important que la complisca. La senyora
alcaldessa d'Alfauir: “Nuestro municipio tiene poco más de
400 habitantes. Con la actividad agrícola es imposible subsistir. Es una reflexión que deberían hacerse quienes cuestionan su apoyo de una empresa que prevé construir 640
viviendas, un campo de golf i un hotel en Alfauir”. (Un
diputat diu: “La Vila”) La Vila també.
El senyor Salvador Gorriz, alcalde socialista de Nules:
“Necesitamos un sector de servicios que sea complementario del azulejero y del agrícola. Destaca la excesiva producción de naranjas, que ocasiona una caída de los precios, y
por eso considero necesario dinamizar el sector servicios y
relanzar los seis kilómetros de playa de Nules con un campo
de golf. La tierra no da lo que daba.” És a dir, un camp de
golf de 18 clots i 625 metres quadrats per a açò.
És a dir, que aclarisquen-se vostés perquè no saben del
que estan parlant. No puc pensar que siga pura ignorància i
el que vostés tenen és un cacau intern perquè al final no
saben què recolzar i què no recolzar i aixina, aixina... (Veus)
Preguntes orals
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller. (Veus. Aplaudiments)
Yo les recuerdo a ustedes que las normas de juego parlamentario, que son regladas, dicen que las preguntas que se
hacen a los consellers tienen que tener cinco minutos de pregunta y cinco minutos de respuesta.
Si ustedes, lógicamente, interrumpen, impiden que el
aprovechamiento del tiempo sea el adecuado. Y, al mismo
tiempo, también le recuerdo, señor conseller, que esos cinco
minutos pues son cinco minutos.
Muchas gracias a todos.
Vamos a pasar al punto 7, que son preguntas por el procedimiento ordinario. Y del primer bloque, la primera
corresponde a la pregunta que presenta el diputado don José
Antonio Godoy García, del Grupo Parlamentario Socialista,
sobre el cumplimiento de las actuaciones previstas en el
tramo Valencia-Pilar de la Horadada.
Por favor, señor Godoy.
Tiene la palabra... ¿A ver? Un momento, señor Godoy,
déjeme que vea yo... No puede darse usted automáticamente... Ahora.
El senyor Godoy García:
Muchas gracias, señor president.
Señor conseller, ¿cuál es el grado de cumplimiento de
las actuaciones previstas en el segundo plan de carreteras de
la Comunidad Valenciana para el tramo Valencia-Pilar de la
Horadada de la carretera nacional 332? ¿Y qué nuevas intervenciones se han realizado ante las nuevas necesidades que
han aparecido, fundamentalmente me refiero a algunas tales
como el tramo entre Torrevieja-Pilar de la Horadada?
Muchas gracias.
Número 73
16/02/2005
El senyor president:
Muchas gracias, señor Godoy.
Por favor, señor conseller.
El senyor conseller d'Infraestructures i Transport:
Gracias, presidente.
Señoras y señores diputados.
Señor Godoy, yo creo que usted sabe, porque lo hemos
comentado más de un vez, que ese corredor de la nacional
332 no solo desde Valencia, sino desde Vinaroz hasta Pilar
de la Horadada, es una de las preocupaciones que tenemos
en el Gobierno Valenciano y en la Conselleria de
Infraestructuras.
Yo creo que son varias las actuaciones que se han hecho
desde Valencia hasta Pilar, unas más recientes, como puede
ser todavía en obras y no finalizadas, quizá las dos que están
en obras, o tres que están en obras no finalizadas, por recordarlas, sería Villajoyosa, a punto de finalizar; OndaraVergel, bastante avanzadas las obras; Campello, que podemos decir iniciadas, porque las obras están adjudicadas y,
salvando algunas diferencias entre Ayuntamiento y
Ministerio, yo creo que pronto estarán ejecutándose también las obras de la variante de Campello; y a la que hacía
usted referencia ahora concretamente, desde Guardamar
hasta Pilar, es una actuación fundamental, de alguna manera conveniada con el Ministerio de Fomento, en la que nosotros, como Conselleria de Infraestructuras, hemos redactado el proyecto de construcción, y en la que el Ministerio
tiene que terminar realizando esas obras.
Los dos proyectos están aprobados definitivamente por
nosotros, por la Conselleria. Tienen declaración de impacto
ambiental, y si el protocolo que hemos cerrado recientemente con el Ministerio, pues, va a buen fin, yo espero que a lo
largo de este año 1995 esas dos actuaciones estén, pues,
muy avanzadas en su trámite de ejecución, y no quiero ser
más explícito, porque el protocolo no está firmado, pero
diríamos que van bastante bien.
Ha habido algunos puntos negros de difícil solución,
como puede ser Oliva, la variante de Oliva, y como puede
ser la zona de Altea-Alfaz del Pi, donde el conflicto entre
ayuntamientos y Ministerio no ha hecho posible llegar a
acuerdos definitivos. Ahora hay un principio de acuerdo
con el Ayuntamiento de Oliva para un trazado de la variante, y un principio de acuerdo también con el Ayuntamiento
de Altea para el trazado de la variante. El estudio informativo de Altea se está haciendo y el estudio informativo de
Oliva también se está haciendo. Esos dos son dos puntos
negros.
La de Sueca sabe usted perfectamente que está en licitación, proyecto que también nos llevó mucho tiempo llegar a
acuerdos con el Ayuntamiento de Sueca y con dificultades
con el de Cullera, pero es una obra que ya está en licitación
y espero que el Ministerio la pueda adjudicar pronto.
Gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Tiene la palabra, señor Godoy.
El senyor Godoy García:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor conseller, ha empezado diciéndome que el tramo
Pàgina 2.683
Torrevieja-Pilar de la Horadada, pues, que de alguna manera podía estar conveniada... Está conveniada, está conveniada. Es que hay un convenio, que usted conoce mejor que yo,
entre la Conselleria y el Ministerio de Fomento, el anterior
Ministerio de Fomento, no estoy hablando del nuevo protocolo que se pueda firmar en los próximos días o en las próximas semanas, es que hay un convenio. Y en ese convenio,
señor conseller, que yo tenga contadas, me puedo equivocar,
usted podría darnos todas la información, yo tengo al menos
14 actuaciones conveniadas en esa carretera, y en el tramo
desde Valencia hasta el Pilar de la Horadada.
Y resulta, señor conseller, que no hay de ellas ninguna
terminada, de las conveniadas, es que no hay ni una sola terminada, y algunas, muy pocas, la de la Vila Joiosa, está más
avanzada, ciertamente, o la de Ondara-Vergel, este año va a
recibir una inversión de más de 14 millones... La de
Villajoyosa sabe usted que aunque se haya ejecutado antes
va a ser este año cuando va a recibir una inyección económica más fuerte, pero es que hay muchas conveniadas con
el ministerio anterior, el de Álvarez Cascos, y que han estado ahí desde el II Plan de carreteras, desde 1995, que no son
nuevas, usted ahora las edita en el PIE de nuevo, pero vienen desde 1995, y usted y yo y mucha gente, y sobre todo
los que tienen que hacer las colas todos los días en las travesías, saben, pues, que en los ocho o nueve años que ha
tenido, en este caso, el Partido Popular –la pregunta es del
año pasado, la pregunta ya tiene año y medio, cuando se la
hice–, en estos ocho o nueve años es que no habían avanzado nada.
Es cierto que ahora empiezan a moverse, y usted desde
luego ha hablado de la variante de Sueca, ciertamente, se ha
licitado, pero se ha licitado ahora, con gobierno socialista,
por 96 millones, un poco más, por 96 millones de euros; o
también sabe que la variante de la Vila Joiosa se pagará
como le he dicho antes; o que la variante de OndaraVerger..., o sabe que los proyectos constructivos de Sueca a
Sollana, variante de Benisa, etcétera, pues, que están en
marcha.
Pero es verdad también que han pasado nueve años, y
esos nueve años, mire, de las conveniadas, tengo 14 actuaciones que no se han realizado, y 7 actuaciones de las no
conveniadas... ¡Es que no se ha hecho casi nada!, en esa
carretera nacional que, por cierto, yo solamente le he preguntado de la 332; si le hubiera preguntado de la 340, entonces sí que habría incluido el tramo este de costa de
Castellón. Por tanto, solamente de esa, y entonces nos habríamos encontrado con muchos más problemas, porque hay
también grandes tramos de esa 340 que deberían haberse
hecho en el anterior mandato, porque eran del plan de carreteras del 1995... Usted antes ha salido aquí, lo ha liquidado,
y la verdad es que ha dicho que no han hecho absolutamente nada tampoco, y eso es una realidad.
¿Por qué? Porque les ha fallado a ustedes el Ministerio
de Fomento, y les ha fallado a ustedes durante un mandato
de ocho o nueve años en que el Ministerio de Fomento prácticamente no ha invertido en la Comunidad Valenciana, y
ustedes han sido tremendamente complacientes y absolutamente nada reivindicativos con el Ministerio de Fomento.
Mire, ahora, cuando firme de nuevo el protocolo,
muchas de las actuaciones que se incluyan en él, de la
nacional 332 estoy seguro de que casi todas van a ser
actuaciones que ya estaban previstas. Es fundamental que
se actúen en esa carretera, señor conseller, cara al futuro,
la hablo ya cara al futuro. Cara al pasado, desde luego, mi
más
Cara al futuro es importantísimo, porque afecta, simple-
Pàgina 2.684
16/02/2005
Número 73
mente una banda de 8 kilómetros en la provincia de
Valencia, a 212.000 personas; y en la provincia de Alicante
todavía mucho más, 677.000 personas, sumando la población de los pueblos por los cuales atraviesa y que están a 8
kilómetros, es decir, en Alicante, es que está afectando al
46% de la población, sin contar..., no cuento ni las ciudades
de Alicante, ni la ciudad de Valencia, porque, claro, si ya
cuento la ciudad de Alicante y la ciudad de Valencia, nos
vamos a meter en un 60% o un 70% de la población de la
Comunidad Valenciana. Es un eje fundamental, es la carretera más peligrosa que tenemos, y eso también lo saben,
pero no lo hemos descubierto ahora, el informe del
EuroRAP del 2003 nos lo dijo, y el informe del EuroRAP
del 2004 nos lo ha vuelto a decir.
Luego, una vía peligrosa, una vía congestionada, una vía
en la que lamentablemente no han hecho nada en nueve
años. Espero mucho mayor éxito para el nuevo protocolo
que firmemos, y, desde luego, apoyaremos las actuaciones
que vengan a mejorar esa carretera.
Pero he de decir muy alto y muy claro: en nueve años la
situación ha sido prácticamente...
(Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora
Rosa María Barrieras Mombrú)
se haga eso.
Y usted sabe perfectamente que desde Guardamar al
Pilar hay una actuación de carreteras importantísima, más
como una vía parque que como una carretera, en aquel convenio o en aquel convenio contemplaba, que no tenía fecha
de terminación... Sí el PIE o el PEI del Ministerio de... PIT,
creo que se llamaba, el Plan de infraestructuras de transporte del gobierno anterior, que le ponía fecha 2010. Esa actuación está proyectada, está con presupuesto y está comprometida por aquel ministerio, y espero, si se lleva adelante
este protocolo, que está prácticamente cerrado, y no tengo
ninguna duda de que también se llevarán a cabo por el
ministerio que viene.
Por lo tanto, son muchas las actuaciones, son importantes...
La senyora vicepresidenta primera:
La senyora vicepresidenta primera:
Sí, moltes gràcies, senyor diputat, el temps s'ha acabat,
gràcies. (Aplaudiments)
Té la paraula l'honorable conseller.
Moltes gràcies.
Anem a passar a continuació a la pregunta 259 del Grup
Parlamentari Socialista sobre les inundacions que el produïxen en el barri de El Cantón en Torrebaja.
Té tres minuts, senyor diputat, tres minuts.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Gràcies, presidenta.
Señor Godoy, no es justo que usted diga lo que está
diciendo en los temas de ejecución de protocolos o de acuerdos o convenios en los últimos ocho años.
Estamos hablando de una carretera nacional donde el
conflicto de actuación en esa carretera nacional a veces,
aparte de que no corresponde al Gobierno de la Generalitat
y sí al Ministerio de Fomento, hay problemas de actuación
por parte de los propios ayuntamientos.
Yo antes le citaba la de Sueca, que llegamos a acuerdos,
hicimos el proyecto y ahora tocaba la licitación, no es ningún mérito, tocaba la licitación. La variante de Ondara, que
está en obras, con unas consignaciones presupuestarias, a
cada uno le toca pagar las obras que se están haciendo, eso
es así, con unas consignaciones presupuestarias, este año
tocaban algunas.
La variante de Villajoyosa, prácticamente terminada, por
supuesto que el año pasado y este año tendrán que pagar la
obra en la parte que correspondía.
También se hizo la variante de El Altet, la variante de
la Marina, y se adjudicó una actuación importantísima de
la segunda circunvalación de Alicante, con 8 actuaciones
complementarias por un montante de 450 millones de
euros en la red –digamos– metropolitana de esa gran zona,
actuaciones que se adjudicaron, si yo no recuerdo mal,
bueno, antes de las elecciones generales del años pasado,
bastante antes de la carretera..., que se harán ahora, como
toca, no creo que se paralicen, como se han paralizado
otras cosas, se harán ahora, espero, y las pagarán los que
las tengan que pagar, por supuesto, porque el estado es
único y los proyectos para los ciudadanos, gobierne quien
gobierne, se deberían de completar todos, todos, sean de
agua, sean de carretera, sean de ferrocarriles, todos, los ciudadanos no tienen la culpa de quién gobierne. Yo espero que
La senyora vicepresidenta primera:
Conseller, per favor...
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
...y creo que se ha cumplido.
El senyor Godoy García:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señor conseller, ¿qué actuaciones piensa emprender el
Consell para evitar la inundaciones que, de forma recurrente, varias veces al año vienen produciéndose en el barrio de
El cantón de la localidad de Torrebaja, en El Rincón de
Ademuz, como consecuencia de los desbordamientos del
río Turia.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor diputat.
Té la paraula l'honorable conseller.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Gràcies, presidenta.
Señor Godoy, el Gobierno Valenciano está poniendo en
marcha proyectos que contribuirán a solucionar en gran
medida los problemas de inundabilidad presentes en la zona
urbana del municipio de Torrebaja. Así, la Conselleria de
Agricultura finalizó el pasado año las obras de encauzamiento del río Ebrón, en Torrebaja, que sin duda han
supuesto una mejora de las condiciones anteriores.
Desde la Conselleria de Infraestructuras he de decirle
que a solicitud y en coordinación con el Ayuntamiento de
Torrebaja estamos realizando el proyecto sobre los problemas de inundabilidad provocados por el desbordamiento del
Turia. En estos momentos, una vez consensuada con el
Ayuntamiento la alternativa idónea, como decía, se está
redactando ese proyecto definitivo. Cuando se acabe el proyecto, por supuesto, iniciaremos la licitación de las obras.
Estamos hablando de una actuación aproximada de unos de
Número 73
16/02/2005
210.000 euros.
Gracias.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, honorable conseller.
Té la paraula l'il·lustre diputat senyor Godoy.
El senyor Godoy García:
Muchas gracias, señor conseller.
Realmente ya hace mucho tiempo que se están produciendo precisamente en ese barrio, y precisamente en ese
pueblecito –una población aproximada de unos cuatrocientos habitantes tiene Torrebaja–, ahí, en El Rincón de
Ademuz, y afectando a familias de personas, ya que tienen
bastante edad muchas de ellas, se están produciendo estos
problemas. Ya hace mucho, y no hemos visto, desde luego,
una gran diligencia en la actuación, porque son muchos
meses y ya le digo que las inundaciones han sido recurrentes, y que han aparecido en la prensa, no es que no se hayan
enterado, es que han aparecido en la prensa, y saben que el
agua en esas casas ha llegado a subir hasta un metro, hasta
un metro, señor conseller.
Pero es que, además, cuando usted me dice las actuaciones de la Conselleria de Agricultura, yo, desde luego, tengo
que recordar que es que precisamente como consecuencia
de un camino que la Conselleria de Agricultura trazó y realizó paralelo a la parte de detrás de las casas, sucedió que la
elevación del camino, sin haber previsto drenaje alguno
para las aguas, ocasionó un empeoramiento notable de la
población, porque las aguas eran capaces de saltar el camino, pero, al no tener drenaje por bajo, no podían bajar, con
lo cual, el tiempo en que se mantenía la inundación era bastante más.
Luego esas obras de concentración parcelaria, cuyo responsable desde luego es la Conselleria de Agricultura, supusieron la construcción de ese camino y, por tanto, produjeron un efecto barrera y un problema adicional.
Yo creo que son muchos meses, vamos ya casi para dos
años. Ustedes saben que se han recogido firmas en el pueblo. Saben ustedes que ha habido también una moción del
Partido Socialista en ese ayuntamiento. Ustedes tienen la
documentación. Y es un problema causado y agravado por
obras de la propia Generalitat.
Por tanto, permítanme que les diga que aunque afecte
simplemente a diez casas, aunque afecte a una cantidad de
personas pequeñas, sin embargo, es un problema grave para
la calidad de vida de estas personas, que están asustadas
cada vez que el río Turia sube.
Por tanto, tengan ustedes en esto más diligencia. Y, por
favor, ejecútenlo y dígannos exactamente cuándo van a ejecutarlo.
Muchas gracias.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor diputat.
Té la paraula l'honorable conseller.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Gràcies, presidenta.
Señor Godoy, precisamente fue en el mes de noviembre
de este año pasado 2004, a instancias del Ayuntamiento de
Torrebaja, se decidió incorporar al proyecto que estaba
Pàgina 2.685
prácticamente finalizado un elemento adicional de defensa
contra avenidas en una zona diferente del municipio, con el
fin de que ese proyecto albergara todas las soluciones y
todas las propuestas que el Ayuntamiento de Torrebaja, y
desde la conselleria, se estimaban convenientes.
En el mes de febrero, en el mes que nos encontramos, a
finales de este mes, ese proyecto estará totalmente finalizado.
Y esperamos tenerlo supervisado marzo-abril de 2005, y que
antes de estas vacaciones, antes del verano, podamos licitar
esa actuación, con un montante aproximado de 210.000 euros.
La actuación que hizo la Conselleria de Agricultura,
cuando se produjeron los daños correspondientes, esa actuación no estaba hecha, no estaba terminada, se estaba haciendo. Terminada esa actuación, yo creo que esa actuación de
la conselleria beneficia la evacuación de las aguas y no la
complica, como ocurría cuando esa obra no estaba finalizada.
Por lo tanto, una vez terminadas esas obras, la situación
es mejor. Y con ese proyecto que estamos haciendo nosotros
en colaboración con el Ayuntamiento… Y como le digo, no
hace tanto, porque fue en noviembre de 2004 cuando se reúnen las dos partes para ver si el proyecto es válido y entonces hay que añadir algo más, que lo que hace es retrasar esa
actuación hasta febrero de 2005, pero ya ese proyecto va a
estar en este mes terminado y, por lo tanto, preparado para
licitar de forma rápida.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, honorable conseller.
Anem a passar a la pròxima pregunta, la número 145,
que formula l'il·lustre diputat senyor Godoy.
El senyor Godoy García:
Gracias, señora presidenta.
Señor conseller, ¿cuál es a día de hoy el estado de elaboración del tercer plan de carreteras y cuál es la razón por la
que más de un año, casi dos años, después de haber agotado el período de vigencia del plan anterior, no haya sido
aprobado el nuevo plan?
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor diputat.
Té la paraula l'honorable conseller, senyor García
Antón.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Gràcies, presidenta.
Senyores i senyors diputats.
Señor Godoy, en junio –creo que fue– del pasado año se
le contestó por escrito a este tema. Como le dije entonces y
le repito ahora, el segundo plan de carreteras no tiene ni
tenía ningún plazo de vigencia.
El Decreto 23/95, de 6 de febrero, del Gobierno
Valenciano, por el que se aprueba el plan, no establecía ni
período de vigencia, ni programa de actuaciones, ni calendario, ni nada de nada. Únicamente recomendaba un plazo
de ocho años, en el que decía: “Se procurará trabajar en un
escenario de ocho años, siempre que los presupuestos lo
permitiesen”.
Bien. Dicho eso, le tengo que decir: hay algunas actuaciones del segundo plan que no están hechas y algunas que
puede que no se puedan hacer nunca, y no por consideracio-
Pàgina 2.686
16/02/2005
nes económicas, sino porque no las quieren los municipios
donde estaban previstas.
Además de las actuaciones del plan –espero tenerlas por
aquí–, por ejemplo, invertido en el período 1995-2003, en el
segundo plan, 1.157,7 millones de euros. Actuaciones realizadas en carreteras, además del segundo plan, o sea, no previstas en el segundo plan, en ese mismo período, del orden
de 940 millones de euros. O sea, hay muchas actuaciones no
previstas en el plan que demandaban los municipios, como
son las actuaciones, digamos, de variantes, de accesos a
municipios, actuaciones urbanas, con una problemática tremenda, que desde la Conselleria de Infraestructuras, la
Dirección General, en este caso, de Obras Públicas, se han
llevado a cabo.
Por lo tanto, se está trabajando en esa dirección, estamos
trabajando además –y usted lo conoce perfectamente– en el
PIE, Plan de Infraestructuras Estratégicas de la Comunidad
Valenciana, donde de una forma clarísima se contemplan
cuáles son las actuaciones de futuro, se programan esas
actuaciones. Y, además, eso viene, digamos, coordinado
ahora con ese protocolo que estamos elaborando y que está
cerrado prácticamente con el Ministerio de Fomento. Y que
yo creo que lleva no solo a darle una vigencia todavía
mayor a este plan de infraestructuras estratégicas, sino a
coordinar las actuaciones del ministerio, de las carreteras de
interés general con nuestras carreteras, y que va a ser algo
muy importante, porque se tratará de una inversión importantísima para la Comunidad Valenciana.
Gracias.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, honorable conseller.
Té la paraula l'il·lustre diputat senyor Godoy.
El senyor Godoy García:
Señor conseller, yo le pido que recupere usted la planificación como instrumento en su conselleria. El artículo 16
del plan de carreteras dice “que la ordenación del sistema
viario se realizará, es imperativo, mediante el plan de carreteras de la Comunidad Valenciana, en el que se recojan los
objetivos a alcanzar dentro del plazo de vigencia del plan en
relación con las comunicaciones y con la política territorial
de la Generalitat”.
Y el plan de carreteras tendrá la naturaleza de plan de
acción territorial de carácter sectorial, de los previstos en el
artículo 13 de la Ley de ordenación del territorio de la
Comunidad Valenciana.
El Plan de carreteras se aprobará, además, por decreto
del Consell de la Generalitat Valenciana, a propuesta de su
conselleria, la cual previamente tiene que poner a disposición de las entidades locales, restantes consellerias y los
organismos que se determinen un avance del citado plan,
con el fin de que se determinen las observaciones y se formulen las observaciones necesarias. La aprobación de ese
plan de carreteras llevará aparejada la declaración de utilidad pública.
Señor conseller, yo tengo que hacer constar que tanto la
Ley de ordenación del territorio, ya derogada, como la Ley
de ordenación del territorio vigente, es que pone unas condiciones para los planes de acción territorial. Y yo no quiero pensar que es que da miedo el enfrentarse a dichas condiciones. Yo creo que hay que hacerlo porque son exigencias de planificación. Y esas condiciones usted sabe que es
una cantidad de documentos de información que tienen que
Número 73
elaborar, que no han elaborado. Tienen que tener objetivos,
estrategias, análisis. Tienen que tener un estudio para la evaluación ambiental estratégica, tiene usted que hacer una
evaluación ambiental estratégica. Tiene usted, además, que
elevar consultas a la propia conselleria de Territorio y recibirlas. Tiene usted que tener un instrumento de planificación. Y ahora mismo el instrumento de planificación que
tiene es sencillamente el segundo plan de carreteras, porque
no tiene ningún otro. Porque que yo conozca, el PIE no tiene
naturaleza de plan de acción territorial sectorial, y si la
tiene, usted nos lo dirá ahora mismo aquí. Y nos dirá por qué
decreto lo han aprobado, si tiene evaluación estratégica
ambiental, si tiene hechas las consultas pertinentes, etcétera, etcétera.
Entonces, a mí me da la impresión de que en esto tendría
la conselleria que volver a la técnica planificadora. Y que de
alguna manera lo que quieren es tener las manos libres,
están teniendo las manos libres para actuar como ustedes
creen conveniente que tienen que actuar y fijar dónde tienen
que invertir y cómo tienen que invertir. Creo que los ciudadanos tienen derecho, y esta cámara también, a conocer claramente un tercer plan de carreteras.
Del segundo plan, desde luego, les quedan aproximadamente cien actuaciones sin realizar, sobre todo actuaciones
que tenían que ver con el Ministerio de Fomento, pero también de su propia conselleria. Queda mucho por terminar,
pero eso se incorpora. Igual que han incorporado al PIE
muchas de esas actuaciones, la mayoría de ellas, muchísimas de ellas, son actuaciones que estaban en el segundo
plan de carreteras de 1995 y se incorporan –como harán los
que vengan después, tendrán que incorporar–, de la misma
manera podrían incorporarlos a un tercer plan de carreteras
y tener realmente un instrumento de planificación que necesitamos los valencianos, especializado…
La senyora vicepresidenta primera:
Senyoria…
El senyor Godoy García:
…realizado con todo el rigor…
La senyora vicepresidenta primera:
…el temps.
El senyor Godoy García:
…y útil para todos.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor diputat.
Té la paraula el senyor conseller.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Gracias, presidenta.
Señor Godoy, lo hemos debatido más de una vez, no
solo además yo creo que en estas Cortes, sino en… vamos,
hemos tenido posibilidad de comentar estos temas.
Usted sabe que tenemos un Plan de infraestructuras
estratégicas que habla de carreteras, que habla de transporte, que habla de puertos, que habla de temas de agua, de
telecomunicación, de energía… habla de todas las infraestructuras fundamentales.
Número 73
16/02/2005
Pero que además, en el caso de carreteras, especifica
muy claramente cuáles son las actuaciones que hay que
hacer, y marca un programa: 2004-2010. Que además estamos desarrollando ahora con el Ministerio de Fomento las
actuaciones que les corresponden a ellos, conociendo las
que tenemos que hacer nosotros. Que todos los planes, ustedes en el año 1992 o 1993, cuando hicieron el plan de carreteras, muchas de esas actuaciones que estaban en ese planeamiento eran planificación que se ponía ahí, pero que
correspondía a otros organismos, caso de Ministerio de
Fomento; nosotros algunas actuaciones también. Pero esas
actuaciones van a tener un soporte y un apoyo en este protocolo, desarrollado después por convenios que vamos tener
con el ministerio, que el anterior no tenía, y nos va a comprometer a las dos partes, no solo a nosotros sino a ellos
también. O sea, esa es la gran ventaja de esa planificación
nuestra.
Usted conoce que nosotros no somos desde la conselleria partidarios de hacer planificaciones sectoriales detalladas de todas las carreteras ni de todo el transporte. Eso, a lo
largo de una comunidad, sabe que es prácticamente imposible. Sin embargo, sí que estábamos haciendo antes en la
Conselleria de Obras Públicas y Urbanismo, y ahora en la
de Territorio, planes comarcales, como el Patemae en la
zona de Alicante, el Patecat en la zona de Castellón, el plan
de la Vega Baja o el plan de la zona de l'Alcoià, donde no
solo se contemplaban las carreteras, sino se contemplaban
las actuaciones en todo tipo de materias en esos sitios. Y ahí
sí que se puede llegar al detalle.
Pero planificar todas las carreteras a nivel de detalle con
planificación integral medioambiental, eso es francamente
difícil y eso es un corsé que no nos debemos poner todos.
Pero sí tener una idea programada de todas las actuaciones.
Y esa está, y se está desarrollando por nosotros y por el
ministerio al mismo tiempo y con la misma programación.
Gracias.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, honorable conseller.
Anem a passar a la següent pregunta, pregunta que formula l'il·lustre diputat José Antonio Godoy García, del Grup
Parlamentari Socialista, amb número 145. Tres minuts.
El senyor Godoy García:
Señora presidenta, justamente es la pregunta que acabo
de realizar.
La senyora vicepresidenta primera:
Sí, sí. Muchísimas gracias, señor Godoy. Disculpe el
despiste que ha tenido esta presidencia.
Y, por lo tanto, vamos a pasar a las siguientes preguntas,
que son la 192 y la 193, que corresponden al Grup
Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds:Entesa, que són la
192 y la 193, sobre el tram de la Nacional 332 entre
Benidorm i Altea.
El senyor Botella i Vicent:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyor conseller.
Jo, en el primera pregunta, el que li dic és si té coneixement del trànsit que suporta i els problemes que es produïxen en hores punta en l’encreuament direcció Alfàs del Pi,
Pàgina 2.687
en el tram de la Nacional 332 entre Benidorm i Altea. Jo sé
que vosté això ho coneix perfectament.
Perquè no solament, diríem, que suporta el trànsit normal d'una carretera, sinó que és on desemboquen dos carreteres, és a dir, el que era la Nacional 332 al seu pas per dintre de Benidorm i després la circumval·lació de Benidorm,
que les dos vénen a desembocar en eixe tram. I que allí justament hi ha un bifurcació cap a l'Alfàs del Pi, en la qual les
cues són tremendes en hores punta i altres hores del dia.
I, per tant, el que voldria saber també és si té previst la
conselleria alguna actuació encaminada a evitar eixos
embussos de trànsit i, sobretot, evitar eixe punt negre d'accidents, que alhora que alleugere el trànsit de la Nacional
332 en aquest tram que té repercussions en el seu pas també
per Altea, s'evite lògicament aquest situació.
Moltes gràcies.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor diputat.
Té la paraula l'honorable conseller, senyor García
Antón.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Gràcies, presidenta.
Senyor Botella, jo crec que vosté coneix perfectament
que hi havia un projecte de la variant d'Altea que també
contemplava al municipi d'Alfàs del Pi i que anava a ajuntar-se en el que actualment és la variant de Benidorm. Eixa
variant haguera fet que el trànsit, diguem, d'eixa carretera
nacional ja no existira per ahí i tinguera la variant.
Pel motius que comentava abans, no acords entre els distints ajuntaments i el Ministeri de Foment, va haver un
recurs judicial, i en la sentència se va haver d'anul·lar l'actuació que estava prevista de la variant d'Altea. Hui hi ha
acord i s'està fent el projecte informatiu. Solucionat eixe
tema, eixe problema no seria el problema.
Però és cert que hui hi ha una problemàtica ahí important.
és cert que, a més, eixe nuc d'entrada al municipi d'Alfàs del
Pi està molt prop d'on la circumval·lació de Benidorm s'ajunta amb l'antiga carretera i que té un perill especial.
Jo he tingut vàries reunions amb l'alcalde d'Alfàs del Pi
i he tingut vàries reunions amb el cap de demarcacions de
carreteres, perquè és una carretera que depen del Ministeri
de Foment, amb el fi de fer una solució a nivell de rotonda en eixe punt per a evitar els problemes que hi havien.
Mai ha volgut el Ministeri de Foment, perquè la rotonda
estava molt prop d'on eixia l'enllaç de la variant de
Benidorm i podia haver problemes que els cotxes anaren
directament contra la rotonda perquè no hi havia suficient
espai.
Sé que no fa molt, perquè m'ho comentava l'alcalde
d'Alfàs l'altre dia, han aplegat a un acord amb el Ministeri
de Foment en el que va a fer-se eixa rotonda però en volta
d'en eixe punt 200 metres més cap Altea, impedint ahí totalment el creuament, de forma que el que vulga creuar per
anar a Alfàs del Pi haurà d'anar-se 100 metres més cap
Altea, pegar la volta i entrar per eixa carretera, a banda que
quan estiga la variant estarà solucionat. O siga, en principi
hi ha una solució que pareix que tant l'Ajuntament d'Alfàs
del Pi, més preocupat en eixe tema, com el Ministeri de
Foment, estan d'acord i nosaltres ho recolzaríem també.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, honorable conseller.
Pàgina 2.688
16/02/2005
Té la paraula el senyor Botella.
El senyor Botella i Vicent:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyor conseller, gràcies per la informació, però este
diputat el que voldria és que vosté haguera concretat més en
la data que va a fer-se açò. Perquè, clar, este projecte de la
variant d'Altea, que vosté diu que per un costat ja s'ha aplegat a un determinat acord, si ara resulta que hi ha este tipus
d'actuació caldria dir en quin temps, perquè si no a la millor
no fa falta ni que facen esta actuació perquè ja estarà feta la
variant. Aleshores, a mi em sembla que és important perquè
els ciutadans d'aquests municipis estan patint tots els dies
aquesta situació i per tant necessiten almenys, diríem, una
resposta clara al respecte que solucione almenys provisionalment aquest tema.
Jo sé que s'ha parlat també en altres moments del tema
dels semàfors i tal, que tampoc es veia viable. Però, bé, a mi
aquesta solució que es planteja em pareix que és bona,
almenys provisionalment. Però el que crec que caldria concretar realment en quin temps va a realitzar-se, que no es
deixe per a les calendes gregues.
Gràcies.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor diputat.
Té la paraula l'honorable conseller.
El senyor conseller d’Infrastructures i Transport:
Gràcies, presidenta.
És una actuació que, com li deia abans, depén més del
Ministeri de Foment que de la Conselleria d'Infrastructures.
Però sé, per part del ministeri i per part de l'ajuntament, que
va a fer-se de forma pràcticament immediata. Jo crec que en
un termini de poc temps començaran eixes actuacions, perquè el municipi ho necessita, el ministeri no té cap pega. Per
tant, crec que en el temps serà curt, perquè el problema que
té actualment és d'un perill gran.
Allò dels semàfors sap que era també pràcticament
impossible que haguera ocasionat més perill que la situació
actual. Però el que es proposa a mi em pareix que no ho
soluciona tot, però provisionalment fins que es faça la circumval·lació pot solucionar-se. Jo espere que molt prompte
ho faça, però depén del ministeri i de l'ajuntament.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, honorable conseller.
Anem a passar al bloc de preguntes dirigides a l'honorable conseller de Territori i Habitatge, que són la 304, 305,
306, 307, 308 i 309, que formula l'Il·lustre Diputat Senyor
Arnal, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-l'Entesa,
sobre uns vertits que han arribat a la sèquia reial del Xúquer.
(Pausa)
Senyor diputat, és que les preguntes que no són d'urgència el costum és fer-les des de l'escó, si vosté no té inconvenient. Gràcies.
Senyoria, té vosté deu minuts. Quan vulga.
El senyor Arnal i Ibáñez:
Moltes gràcies.
Com era una agrupació extensa, per això havia intentat
baixar ahí baix.
Número 73
El sentit d'este conjunt de preguntes és aclarir el nivell
de control que té l'administració valenciana sobre el funcionament de les plantes de tractament de residus, com la de
Guadassuar, per tal de garantir que no hi haja impactes no
desitjables sobre el medi natural. El fet desencadenant de les
preguntes és un vessament que va originat una mortaldat de
peixos i altres impactes nocius que s'ha atribuït a substàncies provinents de la planta de tractament de residus de
Guadassuar. Però d'açò que estem parlant lamentablement
es remunta a octubre de 2003. La dinàmica ja coneguda
d'esta cambra fa que vegem açò amb tantíssim de retard.
És pretén saber amb les preguntes si es fan les inspeccions i anàlisis periòdics, si es fan adequadament, i si la conselleria pot garantir un funcionament totalment corrent
d'una planta com aquesta. Per altra banda es tracta també
que s'aclarisca l'origen d'aquest episodi de contaminació
d'aigües, que resulta que no és el primer que es presentava
en relació a esta planta. Recordem que la preservació dels
recursos hídrics és fonamental en un context en el que som
conscients tots de les limitacions d'este recurs fonamental. I
esta preservació pensem que ha de començar per evitar la
contaminació dels recursos que tenim, cosa a la qual s'han
de destinar tots els recursos necessaris, econòmics, tècnics,
personals, donat que sempre serà més barat evitar els danys
que reparar-los després.
Per altra banda, el deficient funcionament de les plantes
de tractament de residus en part del resultat de les insuficiències de gestió d'aquest destacat problema per part de
l'administració valenciana, que no promou amb suficient
intensitat les mesures per a minimitzar el volum de residus
en origen i per incrementar el nivell de recollida selectiva.
Tot açò dificulta molt després el reciclatge, la recuperació i
el correcte funcionament de les plantes.
Des del nostre punt de vista cal una revisió del Pla de
residus, però com que hi ha després una interpel·lació sobre
este mateix tema, allí aprofundirem més en este aspecte de
les alternatives a la gestió de residus.
Moltes gràcies.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltíssimes gràcies.
Té la paraula l'honorable conseller senyor Blasco.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
En el cas de la planta de Guadassuar, senyor diputat, es
va realitzar una inspecció el 2 de desembre de 2003, a partir d'unes anomalies, com vosté ha assenyalat, que es van
produir per l'acumulació puntual d'alguna quantitat de compost fora de les naus d'emmagatzament en els mesos d'octubre i novembre a causa, segons la informació de la planta de
tractament, a la falta de demanda de compost, la qual cosa
els va obligar a emmagatzemar més quantitat de la que és
habitual i la capacitat de les naus va ser insuficient per
albergar tot el material. Com que el fet va coincidir amb un
període de precipitacions fluvials es va produir l'arrossegament d'una quantitat de compost.
D'altra banda he de dir-li que de la inspecció realitzada
també es desprén que el funcionament de la planta de
Guadassuar compleix amb caràcter general aquelles condicions que estan imposades en l'autorització de la direcció
general d'Educació i Qualitat Ambiental.
No obstant això, i en funció de les presumptes anomalies
que van ocorre, he de dir-li que la junta de govern de la
Número 73
16/02/2005
sèquia reial del Xúquer ens va comunicar la iniciació d'un
expedient sancionador per l'abocament d'aigües residuals al
canal principal de la sèquia del Xúquer que va causar olor i
molèsties, fonamentalment al nucli urbà de l'Alcúdia i contaminació en un ampli tram del canal esmentat. De la dita
notificiació es va deduir contestació de la conselleria en que
se li sol·licitava la comunicació del resultat de les actuacions que duguera a terme per aquell organisme a fi d'evitar la duplicitat d'actuacions. I, d'altra banda, també es va
remetre a l'Ajuntament de Guadassuar una comunicació
perquè informara sobre els condicionants imposats en el seu
dia sobre la llicència atorgada i sobre les mesures adoptades
per l'ajuntament a fi de pal·liar el problema.
Moltes gràcies.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, honorable conseller.
Té la paraula el senyor Arnal. Li queden 7 minuts i 50
segons.
El senyor Arnal i Ibáñez:
Moltes gràcies.
M'ha sorprés la resposta del senyor conseller, perquè si
no he entés malament crec que està reconeixent que este
vessament d'aigües negres o aigües contaminants provenen
d'esta planta de tractaments i derivats d'un mal funcionament d'aquesta planta. Si no he escoltat jo mal, crec que ha
reconegut que hi havia compost acumulat fora de les naus,
pels motius que fora, que després podem comentar, i que
açò ha ocasionat que al ploure amb intensitat foren arrossegats estos materials i anaren a parar, per una sèrie de camins
que no han sigut detallats, al final a produir l'efecte este contaminant que diem.
Dic que em sorprén perquè fins ara, i en totes les declaracions que es van fer en els moments posteriors al fet, es
negava reiteradament per part de totes les administracions
implicades, almenys per part dels responsables de la planta
i de la conselleria, es negava el que fora esta la causa.
Aleshores, a mi em pareix entendre, si no ho he entés mal,
que ara hi ha un reconeixement explícit per part del conseller que sí que deriva de la planta de Guadassuar i del seu
mal funcionament. Això ens pareix important.
Respecte de la inspecció m'ha contestat alguna cosa que
m'ha deixat un poc desconcertat. La inspecció, si no he
escoltat jo mal, es va fer el 2 de desembre de 2003, però és
que estem parlant que els fets, els fets dels que estem parlant eren el dia 18 d'octubre. Per tant es va tardar molt en
anar a comprovar el que passava. Jo tinc la impressió que no
ha dit, vosté no ha contestat amb quina freqüència es fan les
inspeccions, quin sistema tenen, no ha concretat més detalls.
Ha dit que es va fer una inspecció i seria tanmateix amb
molt de retràs, això queda constància, molt tard, però no
sabem si es feien amb una suficient freqüència com per evitar estos mal funcionaments.
A mi em dóna la impressió que els serveis de la conselleria sempre arriben tard i han de ser altres entitats o persones particulars qui facen les denuncies i alerten de situacions com aquesta. Açò espere que puga resoldre's en un
futur i caldria saber quines mesures pensa establir esta conselleria, quina freqüència d'inspeccions o quins mecanismes
per evitar que eixa inspecció es faça sempre a posteriori,
després que han hagut denuncies, després que han passat els
problemes, sempre bastant tard.
I torne a dir que no era la primera ocasió que passava. Ja
Pàgina 2.689
havien hagut reiteradament altres casos. Podrien haver-se
alertat els mecanismes d'inspecció i de vigilància especialment i estar sensibilitzats perquè no era la primera ocasió.
Hauria d'haver funcionat des de feia temps i controlar que
eixos munts de compost no estigueren desprotegits i que
davant una ploguda de caràcter torrencial que es produeix,
ja sabem en el nostre territori, amb bastant freqüència i molt
especialment en la tardor, en este cas era així, en octubre, el
resultat és que eixes aigües es porten eixos materials i vagen
a contaminar i a produir efectes negatius.
Cal dir que la base de lixiviats que està situada fora de
la planta, que en principi podria arreplegar les aigües pluvials en l'arrossegament d'estos materials, resulta que està
feta de tal manera que davant les pluges torrencials es desborda fàcilment i va a parar als conductes, a una sèrie de
sèquies menors que condueixen a la sèquia del Xúquer, amb
la qual cosa això estava ja anunciat, sempre i quan estigueren sotmeses a l'acció de l'aigua de pluja residus o materials
que estigueren tractant-se en la planta. Això s'haguera pogut
vore fàcilment en qualsevol inspecció que s'haguera fet
abans d'estes pluges i per tant s'haguera pogut detectat,
corregir açò i evitar el problema que després s'ha produït. I
aleshores ens haguérem evitat tota esta sèrie de molèsties,
els efectes ambientals greus i, torne a dir, les denúncies de
la sèquia del Xúquer que, per cert, al principi se'ls negava el
que deien i se'ls negava la credibilitat a allò que estaven
dient i que estava basat en els fets que ells mateixos observaven i en testimonis de llauradors que veien que com passava per davant dels seus camps estes aigües negres.
A mi m'agradaria que no quedara açò simplement en un
reconeixement d'este cas concret sinó que ací es posaren
damunt de la taula més coses concretes i que estiguera per
part del senyor conseller un compromís més concret, més
específic de mesures d'inspecció i de control perquè açò no
es torne a repetir. I una cosa molt important: si ahí va haver
una actuació inadequada amb conseqüències de contaminació del medi ambient, supose que hi haurà uns responsables
i que estos responsables s'hauran sancionats. Però jo tinc
coneixement que haja passat això. M'agradaria que el senyor conseller em diguera si realment s'ha identificat els responsables i si se'ls ha sancionat com hauria de ser. Perquè
este tipus d'accions, este tipus de respostes front a les irregularitats són les que garantien que no es tornen a produir i
que es complisca la normativa i que es protegisca el medi
ambient.
Moltes gràcies.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, il·lustre diputat.
Té la paraula l'honorable conseller.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Per tal de no reiterar-li les dades que li acabe de donar,
senyor diputat, vull dir-li que l'última informació que hem
pogut constatar, segons la qual, d'acord amb la informació
que tenim nosaltres, l'empresa concessionària de l'explotació de la planta va manifestar no estar d'acord amb la denúncia ni amb la incoació de l'expedient sancionador obert per
la junta de govern de la sèquia real del Xúquer a la que vosté
feia referència, al·legant entre altres coses que les aigües
residuals negres i pudentes abocades al canal principal de la
sèquia real del Xúquer no procedien de la planta del tractament de residus.
Pàgina 2.690
16/02/2005
Al mateix temps es va remetre un informe d'avaluació
realitzat per la mercantil Gamaser, S.L on es diu que la càrrega contaminant de l'aigua, pel que fa als paràmetres analitzats, no és significativa, és a dir que cap dels paràmetres
analitzats supera els límits fixats en el Reial Decret de l'any
1986, Reglament de domini públic hidràulic, i en conseqüència sol·liciten l'arxiu de l'expedient sancionador incoat.
Per este motiu, senyoria, la junta de govern de la Sèquia
Reial del Xúquer va adoptar l’acord de suspendre provisionalment el procediment sancionador a l’espera del resultat
del procediment iniciat per la fiscalia de València que ha
obert diligències d’investigació en relació amb l’abocament
en qüestió. Per una altra banda, també hi ha obert un expedient al respecte amb la Confederació Hidrogràfica del
Xúquer i que en estos moments es troba paralitzat pels
motius que abans li acabe d’exposar.
És a dir, que tant una instància com l’altra està –igual
que estem en la conselleria– establint el màxim respecte a
un assumpte que porta la fiscalia de València, que es troba
subjúdice i que esperem que faça una resolució en una
forma o una altra i que ens faça també posicionar-nos sobre
este respecte. Però, com vosté molt bé sap, quan intervé una
instància judicial el que correspon a l’Administració
Pública és esperar que la instància judicial es pronuncie en
el sentit que estime oportú.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, honorable conseller.
Anem a passar al segon bloc de preguntes, que són la
310 i la 311, dirigides a l’honorable conseller, senyor
Blasco, i que formula l’il·lustre diputat senyor Arnal, del
Grup Esquerra Unida: l’Entesa, sobre una proposta de modificació de la Llei 3/93 forestal valenciana.
Té la paraula, senyor Arnal.
El senyor Arnal i Ibáñez:
Moltes gràcies.
Mire, estes preguntes, senyor conseller, fan referència a
una modificació per la porta falsa de la Llei forestal valenciana. Per cert, la segona modificació important que es fa
d’aquesta llei pel mateix sistema típic. Vosté ja ens explicarà, però jo trobe que la modificació ni era urgent ni estava
justificada.
Tampoc em convenç l’argument que se solapen les funcions d’este òrgan que s’ha extingit amb el Capma, Consell
Assessor de Participació del Medi Ambient. Precisament,
que hi haja consens més concrets i específics ajudarà a descarregar les tasques d’un òrgan tan genèric.
Per altra banda, el Consell Forestal, previst per la Llei
forestal, presentava unes característiques interessants que el
feien oportú, altra cosa diferent és que es volguera fer funcionar o no. La realitat és vergonyosa. En tots els anys de
govern del PP només s’ha reunit este òrgan dos vegades. Li
recorde que va ser creat per la Llei forestal en l’any 93.
Només s’ha reunit dos vegades, la primera poc abans de les
eleccions autonòmiques per a constituir-se, i, la segona, uns
mesos després, per a fer-lo desaparéixer. Vergonya hauria de
donar-los. Una cosa semblant també passava amb el Capma,
que ha estat hivernat durant anys, durant els anys de govern
del PP, en poquíssimes reunions.
En realitat, tot açò mostra el poc interés del seu departament pel diàleg, la participació i el consens, i açò es posa de
manifest moltes vegades més quan hi ha una manca de resposta a al·legacions presentades a projectes destacats, quan
Número 73
hi ha una manca de debat front a grans plans i documents
essencials, quan hi ha dificultats o impossibilitat d’accedir a
informació ambiental –que aquest diputat podria demostrar
perfectíssimament en primera persona– i quan hi ha un
menyspreu davant de col·lectius ciutadans, que vosté manifesta amb molta freqüència quan desqualifica a entitats tan
importants com a Greenpeace, Ecologistes en Acció o Acció
Ecologista-Agró.
Gràcies.
La senyora vicepresidenta primera:
Gràcies, senyor Arnal.
Té la paraula l’honorable conseller.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
El Consell Forestal es va constituir a l’empar de la Llei
forestal de la Comunitat Valenciana com un òrgan consultiu
en matèria forestal, posteriorment es va promulgar un decret
on determinava que este òrgan consultiu s’havia de coordinar amb el consell assessor i de participació del medi
ambient. Per tant, depenent de la Conseller de Territori i
Habitatge hi havia dos òrgans consultius molt relacionats,
un d’ells específic en matèria forestal i un altre en matèria
ambiental, relacionats de tal forma que els informes emesos
pel Consell Forestal havien de ser remesos posteriorment al
consell assessor i de participació del medi ambient concorrent, a més que una elevada proporció dels seus membres
eren exactament els mateixos que hi havia en l’altre consell.
Sembla lògic, per tant, i així ho ha demostrat l’experiència de treball de diversos anys de funcionament el
Capma, que este últim integre les funcions del Consell
Forestal constituint-se en l’únic òrgan consultiu en matèria ambiental i forestal per raó de funcionalitat, d’economia administrativa i racionalització del funcionament dels
serveis públics.
I, d’altra banda, atés que la periodicitat de les convocatòries del consell assessor i de participació del medi ambient
ha estat molt més freqüent que la del Consell Forestal,
estem segurs que este canvi augmentarà de manera notable
la participació dels diferents sectors de la societat en la gestió forestal de la Comunitat Valenciana.
Moltes gràcies.
(Ocupa la presidència el president, senyor Julio de España
Moya)
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Tiene la palabra el ilustre diputado, señor Arnal.
El senyor Arnal i Ibáñez:
Bé, això que m’acaba de dir és de chiste. Clar que la freqüència del Consell Forestal era molt baixa. Com que no es
va reunir en anys, durant anys, perquè vostés no la van voler
convocar! Sens dubte, així es pot decretar la mort de qualsevol organisme, no se’l convoca i adiós.
Jo pense que no ha hagut motius seriosos per a fer desaparéixer este consell, només hi ha un motiu que és silenciar
les veus crítiques, dificultar el debat i retallar la participació. Ja he dit abans que el Consell Forestal tenia uns aspectes específics interessants que reconeixia el Reglament de la
Llei Forestal. Per exemple, eixos meca-nismes de coordina-
Número 73
16/02/2005
ció amb altres administracions era una via de gran interés
que podia haver-se desenvolupat i que ara ha desaparegut.
També establia la possibilitat d’una comissió tècnica vinculada a aquest òrgan que permetia arribar més lluny i aprofundir en els treballs, que ara ha desaparegut també, i no hi
havia res de solapament en les funcions del Capma perquè
tenia un camp específic acotat i clar, i açò incrementa la
participació i el diàleg. I, a més, hi havia una cosa molt
interessant, i és que s’especificava en la llei que aquest
òrgan emetria informes sobre els projectes de llei i els projectes de decret en matèria forestal, una concreció molt
interessant que ha desaparegut del mapa. Evidentment a
vosté no li interessa escoltar estes veus crítiques.
I està clar açò també perquè ara que fa referència al
Capma, que ha d’assumir estes funcions, poc després vosté
mateix ha signat eixe decret en el qual canvia la composició d’este òrgan de participació..., i és una llàstima, no sé si
podrà vore un quadre esquemàtic on perfectament salta a la
vista què és el que va a passar, i el que va a passar és que
els components de les universitats, els representants de les
universitats es retallen i passen de 5 a 2, i els representants
de moviments ecologistes, de 7 que n’hi havia queden 2,
mentre s’incrementen, per exemple, els representants de la
conselleria.
Què és el que passa? Que realment vostés volen potenciar la participació i el diàleg, però supose que només en
aquells sectors que controlen i troben afins als seus plantejaments i no a la resta de la societat. I vostés van tirar fora a
dos entitats d’especial interés i que s’han destacat pel seu
compromís amb el medi ambient i el seu destacat treball
conservacionista, com va ser Acció Ecologista-Agró i
Ecologistes en Acció, que van eixir fora d’este òrgan. Per
sort, la responsabilitat dels altres dos col·lectius ecologistes
Adena i Seo-Birdlife, es van solidaritzar amb estos destacats
col·lectius i van dir que fins que no se solucionara esta situació els tampoc participarien.
Jo espere que hi haja una rectificació per la seua banda
d’estos intolerables retalls de la participació ciutadana, uns
retalls que jo crec que són molt perillosos per vosté perquè,
mire, moltes enquestes demostren que els ciutadans del nostre país donen més credibilitat a este tipus d’entitats que
vosté menysprea, ridiculitza i silencia, que al propi govern,
als partits o altres institucions. Hauria d’escoltar més a estes
entitats, faria falta. Però, vosté no vol escoltar-los perquè
ara, per exemple, quan es van produir estos retalls s’estaven
tractant temes tan importants com, per exemple, el pla eòlic
o el pla de mineria o les zones d’actuació urgent, que consisteixen en eixes grans xarxes de tallafoc, que tenen greus
impactes ecològics i socials, que tiren per terra molts esforços de conservació i projectes de desenvolupament de les
comarques d’interior basats en el turisme rural, i que sembla clar que vosté no vol cap cortapisa, no vol cap obstacle,
i, sens dubte, no vol escoltar a les veus crítiques que puguen
presentar-se i que puguen qüestionar les seus actuacions.
Per tant, no s’entén com es potencia el diàleg, la participació i el debat, precisament eliminant òrgans d’esta classe
i amb els òrgans que hi ha eliminant als sectors que puguen
discrepar i incrementant cada volta més els sectors afins o
als membres propis de la seua administració.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Arnal.
Tiene la palabra el honorable señor conseller.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Pàgina 2.691
Moltes gràcies, senyor president.
Mire, senyor diputat, l’experiència ens demostra que la
conveniència d’unificar en un mateix òrgan el consell
asse-ssor i de participació del medi ambient i les competències del Consell Forestal ha donat un resultat esplèndid,
és una qüestió que, sense dubte, va a redundar en be-nefici dels acords ja que disposa d’una informació més pròxima, més detallada i més participativa.
Després, senyoria, dir-li que no per l’existència d’un
nombre major d’òrgans de participació esta ha de ser més
activa i més positiva. Nosaltres volem que hi haja una relació fluida i enriquidora entre les distintes organitzacions
socials i la Generalitat. Volem que s’aconseguisca el consens pel que fa a l’interés general i, per descomptat, senyor
Arnal, el diàleg que és l’instrument que sempre hem utilitzat i especialment estem utilitzant-lo des de la conselleria.
Per tant, l’objectiu que nosaltres buscàvem, que era
aconseguir la viabilitat d’un òrgan on estiguen representades d’una forma plural totes aquelles institucions que
puguen aportar informacions o posicionament respecte de la
política que estem duent a terme, doncs, naturalment, està
perfectament garantida i així ho estan demostrant per la
mateixa voluntat o les mateixes manifestacions que estan
fent-se en el consell assessor.
I dir-li, per últim, una única cosa, senyor diputat, sí
que resulta chiste el que vosté faça referència a les enquestes que li donen un nivell de credibilitat a les orga-nitzacions ecologistes, a les quals nosaltres respectem absolutament, a les que donem, sempre que tenim l’oportunitat,
l’ocasió per a poder-se pronunciar i que vosté faça el
mateix cas a les enquestes que diuen l’apreciació o la valoració ciutadana que tenen de les seues posicions i de la
força política que vosté representa. Ahí seria més convenient que vosté tinguera també en compte el resultat de les
enquestes, la va-loració que tenen els ciutadans de la política que vosté duu a terme i que, al mateix temps, li tinguera el mateix respecte per eixes enquestes quan fan referència a la política que vosté defensa i no a la que fan referència, a la valoració, que no a una qüestió merament electoral, que fan els grups eco-logistes sobre els que este
govern i la conselleria en particular tenim un gran respecte i, naturalment, estem molt atents a qualsevol consideració que es faça arribar.
Interpel·lació al conseller de Territori i Habitatge sobre
política general de la conselleria en relació al problema
que suposen els residus sòlids urbans
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Pasamos al punto ocho del orden del día, que es la interpel.lació al conseller de Territori i Habitatge sobre política
general de la conselleria en relació al problema que suposen
els residus sòlids urbans a la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Carles Arnal i Ibáñez, del Grup Parlamentari
Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa.
Registro de entrada 11.373, del Boletín Oficial de las Cortes
Valencianas número 38.
Tiene la palabra el ilustre diputado interpelante. Por
favor, don Carles.
El senyor Arnal i Ibáñez:
En esta interpel·lació el que es pretén és saber quina és
Pàgina 2.692
16/02/2005
la política general d’esta conselleria en relació a este problema dels residus sòlids urbans, un problema que la seua
generació molt alta, que continua creixent i que està generant en la nostra societat un dels problemes ambientals més
greus i més difícils de resoldre en l’actualitat.
Cal recordar que al nostre territori està produint-se cada
dia quasi quilo i mig de residus sòlids urbans per habitant,
que en més de la meitat són components inorgànics, fonamentalment llaunes, embalatges, etcètera. Però, el que
resulta més preocupant és l’elevat ritme de creixement d’esta quantitat de residus que fa totalment insostenible aquesta
situació, un creixement que no està parant, que continua any
rere any, i que va molt per damunt del creixement de la
població. Este creixement es constata en l’administració, la
seua, senyor Blasco, contempla com una cosa inevitable i
ho assumeix perfectament, que continuarà creixent més i
més, i abandona l’adopció d’objectius de contenció d’este
creixement.
Les solucions que s’han vingut adoptat fins ara de soterrar els residus, o, fins i tot, alguns d’ells cremar-los,
resulten totalment insatisfactoris. La primera solució, la de
soterrar-los, la d’amagar-los, resulta absolutament inacceptable com a única eixida per la gran quantitat d’abocadors
que necessitaria i pels problemes associats tant de transport
com els vinculats al soterrament d’estes deixalles. L’altra
solució, la de la incineració, per la contaminació d’alguns
productes extremadament perillosos que genera i també pels
residus tòxics inevitables en este procés.
Però, a banda, cap d’estes dos vies, ni el soterrament ni
la incineració, ens fa avançar en la direcció correcta, adequada, per a resoldre o minimitzar des de l’origen, des de
l’inici, este problema. La solució ha de passar necessàriament per la reducció i minimització dels residus, més encara quan la via dels grans abocadors o les incineradores
estan moltes voltes lligades a una explotació i uns beneficis privats que deriven del volum de fem soterrat o cremat.
I açò fa descuidar totalment els esforços per reduir els residus, donat que els beneficis s’obtenen precisament del
volum que es tracte, és a dir, quan més fem més rendiment
i més beneficis s’obtenen. Això no és un incentiu per ferlos disminuir.
Senyor conseller, pensem, en primer lloc, que el volum
de residus generats per habitant no pot seguir creixent, s’ha
d’aturar, s’ha d’aconseguir que disminuïsca, i eixe ha de ser
un objectiu irrenunciable de l’administració, que de
moment no figura en cap banda, al menys de manera mínimament concreta.
Açò exigeix mesures preventives adreçades a reduir este
problema, tant en el sector productiu com en els comerços i
finalment en les llars. Esforços importants que continuem
sense veure per cap banda. I no apareixen els recursos econòmics necessaris per a dinamitzar estes polítiques.
Mentre s’està parlant de xifres astronòmiques, però per
a gestionar el fem. Uns diners que en gran mesura van a
parar a empreses de tractament de fem que, torne a dir, no
tenen interés que hi haja cada vegada menys fem, sinó més
bé el contrari.
En segon lloc, després de fer disminuir la quantitat dels
residus, s’ha de disminuir al mínim la fracció d’aquells residus que s’han de soterrar. Per a fer això, entre d’altres mesures complementàries, que hi haurien més, però una molt
important és la d’estendre, la de generalitzar al màxim la
recollida selectiva en tots els nuclis habitats i amb els
màxims nivells d’eficàcia. Coses que hui per hui estan molt
baixes en les dos casos.
Ara per ara la recollida selectiva és voluntarista, volun-
Número 73
tarista, de manera que la fa qui vol i com vol. I així obtenim nivells molt baixos de recollida selectiva. Però és que
no podria ser d’altra manera, com vostés acostumen a dir
de coletilla, perquè tampoc no estem veient esforços per
part de l’administració destacables i memorables en el
camp educatiu, en el camp normatiu, en el camp organitzatiu de cap classe. Sembla que es deixa a la inèrcia i a la
bona voluntat d’alguns ciutadans molt respectables i conscienciats, que ells sí fan estes tasques, però, lamentablement, ho fa qui i com vol.
Finalment, a partir de la recollida selectiva, elevada al
màxim i optimitzada en la seua realització, s’ha d’incentivar
també el màxim de recuperació i reutilització de materials:
paper, vidre, metalls, matèria orgànica i d’altres. Ara per ara
resulta que són pobres. El compost obtingut, abans vosté ho
ha dit, ho ha donat a entendre, és de mala qualitat i els nivells de rebuig són exageradament elevats. És de mala qualitat perquè com no se separen prèviament, el nivell de separació és molt baix, inevitablement, tal com ho estan fent,
esta matèria orgànica va molt mesclada de residus indesitjables, la qualitat és baixa i no s’accepta, no té bona acceptació en el mercat, fins i tot fa que els preus siguen molt assequibles.
I els nivells de rebuig que s’estan soterrant és que arriben a ser superiors al 70% en el País Valencià. Uns objectius, bé, terribles, no? 70%, a partir de dades oficials.
Per aquest camí no anem a resoldre el problema dels
residus. Cosa que sospitem que no interessa resoldre, ni a
les empreses, que es beneficien del lucratiu negoci del fem,
i, el que és pitjor encara, potser que no els interesse ni als
responsables administratius, començant per vosté que mostra tan poc interés en avançar per les línies que hem esmentat de prevenció.
Actualment tenim aprovat un pla marc de residus, que
lamentablement no fa suficient esforç en cap de les línies
bàsiques de reducció del problema que li he dit. Que no
estableix objectius concrets, que no vincula instruments,
que no fa avanços significatius en estes línies.
A banda, i en part com a conseqüència, preveu este pla
unes zones de residus molt extenses, cosa que obliga al
transport d’aquest material, d’estos fems, a distàncies
importants. I això no sols eleva els costos econòmics, sinó,
com vosté sap perfectament, les molèsties associades. I
també genera un efecte molt negatiu i molt indesitjable, i és
que alguns municipis o molts municipis, que quasi tots són
municipis menuts, d’interior, es veuen obligats a albergar
plantes de tractament i abocadors per a rebre quantitats
enormes de fem que s’han produït generalment, majoritàriament, molt lluny de sa casa, s’han produït en els grans
nuclis urbans del litoral, i que volem enterrar prop d’on
viuen estos senyors, estes persones, que ells contribuïxen en
molt menor fracció al problema.
Aleshores tenim que en estos municipis on es tanquen
escoles, on falten serveis mèdics, on falten infraestructures i
equipaments, els plouen regals com, per exemple, presons,
parcs eòlics, canteres, abocadors, que no volen les àrees costaneres més poblades, d’on ve el fem i, sens dubte, és on es
consumix també l’energia que moltes voltes també es produïx
en estes zones o els recursos materials que s’extrauen allí
degradant el medi ambient d’estes zones d’interior.
Tot açò genera moviments en contra, que resulten comprensibles, francament, tal com esta la situació. No es pot
apel·lar a la solidaritat quan s’entén d’una manera tan asimètrica i tan demagògica, per no dir cínica, que consisteix
que aquells que originen majoritàriament el problema es
desentenen, no fan el suficient; i són aquells que contribuei-
Número 73
16/02/2005
xen en una fracció molt menor al problema, són els qui han
de carregar en la major part de les molèsties, dels olors, de
les incomoditats, etcètera. I açò més encara quan són comunitats rurals, que tenen uns nivells de renda ja inferiors a la
mitjana, quan tenen dèficits d’equipaments, quan estan en
procés de despoblament, d’envelliment de la població, i que
es troben, es consideren injustament discriminats i marginats.
Com podria admetre qualsevol imparcial d’esta situació
que no tinguera un interés partidista en este problema,
entendria que la solidaritat no és això. La solidaritat seria al
contrari. La solidaritat seria començar per aquells que estan
generant el problema que apliquen totes les mesures per
reduir-lo i minimitzar-lo. I després que hagen fet això, sí
que hauríem de veure ja on podem arribar i què es pot fer.
Però quan no s’estan fent tots els esforços en l’origen, aquell que produïx els residus en les grans ciutats no es
molesta de si tira la bossa ací o allà, l’administració no fa el
suficient perquè això es corregisca, i després exigeix solidaritat a eixes poblacions que ja carreguen en altres mancances i altres problemes i se’ls demana que assumisquen sense
dir res tots els problemes, això no és seriós, això no és un
concepte racional de la solidaritat.
En definitiva, senyor Blasco, jo espere ara les seues
explicacions, en quines línies van. Però, des del nostre punt
de vista, li reitere, no està enfocant-se adequadament, no
s’està actuant bàsicament des de l’origen, que és on hauria
de tornar, torne a dir, a esforçar-se al màxim, dirigir-se totes
les atencions o la major part de les atencions.
Per tant, si no enfoquem el problema des de la base, des
de l’origen, difícilment podem solucionar-ho.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Arnal.
Tiene la palabra el señor conseller, don Rafael Blasco.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor diputat, dir-li, d’entrada, que el que és la valoració general que ha fet vosté del problema que tenim en
el tema dels residus, dir-li que compartisc la immensa
majoria dels criteris que vosté ha establert. Em pareix que,
des del punt de vista d’un plantejament general, respon a
una preocupació, que és compartida, però que on podem
distanciar-nos fonamental siga a l’hora de buscar les solucions adequades.
M’ha paregut que vosté ha fet un plantejament que li dic
que en termes generals era correcte, però la forma en què
hem d’abordar la solució, ahí ens distanciem, perquè no
acabe d’entendre si la posició de vosté era la de dir que on
(inintel·ligible) llocs això és una mostra d’insolidaritat o
solidaritat mal entesa, i que després el tema ha de resoldre’s fins i tot en alguns llocs on vostè mateixa tenen alguna
opinió o alguna qüestió que hagen de manifestar.
I com que sí que crec que vull contestar-li a vosté des de
l’esperit constructiu de vore si trobem una solució a base
d’uns criteris que pugam compartir, vull explicar-li, en esta
primera intervenció, els criteris generals per a veure si
almenys en això també podem tindre una aproximació i després buscar la fórmula concreta en la qual es pot solucionar.
Mire vosté, la política general de la Conselleria de
Territori i Habitatge, en relació amb els residus urbans a la
Comunitat Valenciana, bàsicament té com a un objectiu
Pàgina 2.693
donar una solució a una necessitat bàsica que vosté estava
referint-se, però que tenen tots els ciutadans i també totes
les localitats de la Comunitat Valenciana. Ahí ve el problema, perquè és una cosa absolutament generalitzada i on,
com li estic dient, no tenim encara una solució adequada.
I en eixe sentit estem basant-nos en la Llei de residus de
la Comunitat Valenciana, que estableix en el seu títol I l’organització i les competències que regeixen per a les administracions públiques implicades en la gestió de residus a la
Generalitat Valenciana que li encomana, entre d’altres competències, la de coordinar totes les actuacions en matèria de
gestió de residus de la comunitat.
D’esta manera, la planificació que en matèria de residus
ha establert la Generalitat Valenciana, se sustenta en quatre
premisses fonamentals, que jo vull senyalar-li, per a veure si
les poden compartir.
Primer: previndre i reduir la producció de residus i el seu
caràcter nociu.
Després garantir que tots els residus susceptibles de ser
valoritzats ho seran, fonamentalment, la recollida selectiva,
la reutilització, la recuperació, el reciclatge i la valorització
energètica.
En tercer lloc, determinar i distribuir el territori de la
nostra comunitat en les instal·lacions de gestió de residus
necessaris per a garantir els principis de proximitat i d’autosuficiència.
I, en quart lloc, evitar el dipòsit incontrolat de residus.
Davant d’estes premisses, i a la llum de la Llei valenciana de residus, el Pla integral de residus de la Generalitat
Valenciana adquireix el seu màxim sentit com a Pla d’acció
territorial de caràcter sectorial que estableix el marc bàsic
del treball per a la gestió dels residus a través del desplegament de plans zonals. I com vosté bé sap, els plans zonals
tenen com a objecte portar a terme i millorar les previsions
del Pla integral de residus en aquells casos que s’estableix
per llei, per tractar-se d’un servei públic o quan l’administració autonòmica així ho establisca de forma justificada.
Açò són els plans de detalls que adapten les previsions
del pla integral de residus a cada zona i que poden modificar les previsions que no tinguen caràcter vinculant. En concret, cada pla zonal, per buscar la proximitat esta de la qual
vosté parlava, estableix respecte de la zona i dels residus
que constituïxen l’objecte, l’àmbit territorial sobre el qual és
d’aplicació, la categoria i la quantitat de residus, la gestió de
la qual ordena, el termini d’execució, les infraestructures
necessàries, els criteris per a portar a terme els projectes de
gestió i, finalment, les condicions que garantisquen l’eficàcia de l’actuació de la fórmula associativa de la qual es tracte. Sobre este particular, la Llei de residus de la Comunitat
Valenciana establix que en aquells casos que la gestió de
residus urbans afecte a diversos municipis i, en conseqüència, hagen d’actuar conjuntament segons el que preveu el
pla zonal, l’execució d’esta es realitzarà a través d’agrupacions, mancomunitats, consorcis o altres fórmules associatives previstes en la legislació local. I conforme a l’actual
ordenació del Pla integral de residus, la Comunitat
Valenciana queda dividida, com vosté coneix perfectament,
en divuit zones que a l’efecte s’agrupen en uns cent plans
zonals. En l’actualitat es troben aprovats tots els plans
zonals, a excepció del pla zonal de l’àrea 17, que pertany a
la comarca del Baix Segura, que va a estar-ho en breu.
Senyoria, com vosté sap, cada consorci ha d’estar format
per un representant de cada ajuntament, ja que la gestió de
residus és competència municipal, i açò ha de quedar meridianament clar. Per tant, nosaltres estem impulsant el que
després d’haver aconseguit en un temps relativament curt
Pàgina 2.694
16/02/2005
haver pogut crear i constituir tots els plans zonals de les distintes àrees de la Comunitat Valenciana, estem ara en l’etapa d’impulsar la constitució dels consorcis municipals,
entre altres coses, que depenen de l’autonomia municipal i
que depenen dels acords plenaris que han de prendre cadascun dels municipis. Però estem en condicions de senyalar
que estem evolucionant en un sentit favorable, perquè estem
intentant també, i estem aconseguint-ho, que es vagen
implicant totes les administracions i, fonamentalment, que
les administracions locals passen d’una etapa on no hi havia
unes directrius claus a, en estos moments, estar avançant en
la constitució d’estos consorcis.
Jo crec que no es pot posar en dubte l’interés del govern
en donar una solució satisfactòria a este assumpte. De fet, en
els últims mesos s’han desplegat 17 de les 18 zones que
inclouen, i en breu estarà la que falta, la de la Vega Baixa. I,
d’altra banda, li puc assegurar que a final d’esta legislatura
estem convençuts que estaran acabades o a punt d’acabar la
totalitat de les instal·lacions de totes les que estan contemplades en els plans zonals.
Jo vull reconéixer que no estic satisfet de la situació que
tenim, que crec que portem un retràs més que evident, però
puc també dir-li que en els últims temps he vist una predisposició i una iniciativa per part de la conselleria, que està
tenint un recolzament jo pense que molt notable per part
dels municipis, i que estic convençut que a través d’eixa
col·laboració i d’eixa cooperació, en la qual tots estem
implicats, i tots podem col·laborar d’una forma concreta,
estic convençut que això ho podem resoldre en el que queda
d’esta legislatura.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Tiene la palabra el senyor Arnal.
El senyor Arnal i Ibáñez:
Bé, senyor conseller, el problema no està en assumir
eixes quatre línies que vosté ha dit com a eixos fonamentals,
perquè en això, evidentment que estem d’acord, com a que
són els plantejaments que hem defensat sempre. El problema és, torne a dir-ho, que no es fan ni en el Pla integral de
residus, ni en els plans zonals, ni en el pacte que es va signar objectius concrets en eixos quatre camps, perquè realment puguen veure la societat si s’avança en la seua resolució o no. Quan u fa uns plantejaments generals, però no els
acompanya de números, d’objectius temporitzats, escalats,
en terminis diferents, conforme vulga, i els done recursos
econòmics i possibilitats per anar complint-los, i posen en
marxa mecanismes que haurien de posar-se perquè es
puguen fer realitat, resulta que tot això es queda només en
paraules. Eixa és la pega. No qüestionem els principis que
subscrivim des del primer moment, naturalment, sempre i
quant la valorització energètica s’entenga en un dels sentits
possibles o diversos dels sentits possibles, però no en el
d’incineració. En este aspecte sí que no ho acceptaríem.
Però hi ha altres formes de valorització energètica que
estem d’acord. I tots els demés, perfectament. Però és que
vosté mateixa està parlant del principi de proximitat i
demés, que no simplement no està complint-se, bé, no fa
falta veure els casos extremats, fins i tot patètics que hi ha
actualment, sinó que no es resoldran tampoc en el que context que estem parlant.
Jo ja li dic que si vol que li aplaudim eixe pla haurà de
Número 73
concretar-lo moltíssim més. I nosaltres pensem que no se
pot deixar per a un futur indefinit tots estos objectius, sinó
que s'ha de començar des del principi. En este pla no sols no
s'aborda la subdivisió d'àrees de residus, sinó vostés el que
han fet ha segut el contrari, unificar-los i fer àrees més
grans. Eixa no és la línia que estem defensant. La nostra era
més bé subdividir-los per a fer àrees més reduïdes, per a disminuir el transport i perquè les infraestructures siguen de
menor dimensió i els problemes que generen també de
menor dimensió, i això generaria menys rebuig de la població.
Done's compte que el que jo li demane va en la línia d'eixe principi, però el que vosté està fent no va en la línia d'eixe principi.
El pacte que vosté va signar en el seu moment, l'acord
marc sobre el Pla de residus de la Comunitat Valenciana, jo
li he de criticar eixe pacte perquè vosté va excloure en la
seua signatura tota l'oposició i entitats ciutadanes com, per
exemple, els sindicats o altres col·lectius cívics, a banda que
tot el text és penosament indefinit. No obstant, jo sé que hi
han hagut moviments per part del seu departament perquè,
per exemple, l'Entesa el subscriga, este pacte. No tenim cap
inconvenient a subscriure'l, perquè com a declaracions d'intencions és una declaració d'intencions on no n'hi han plantejaments negatius, estem disposats, però el que sí demanem
és: primera, que s'incloga a tots els agents socials involucrats –ja li n'he dit uns quants, per exemple els sindicats i
altres entitats–, el màxim de forces polítiques i el màxim
d'entitats perquè realment puga haver un consens i un debat
de veritat. I que se concreten molt més eixos punts perquè si
només anem a quedar-nos amb els títols generals mos portarem tots un gran acord i la realitat no canviarà gens. No
volem simplement fer un acord de declaracions d'intencions, sinó que s'aprofundisca i se detalle.
Aleshores, torne a dir, per exemple, s'ha de revisar eixa
zonificació i s'ha de revisar dividint les zones, no fent-les
més grans, que és el que estan fent.
I una altra cosa molt important és que els beneficis
empresarials, que no discutim que hagen d'haver-ne, però
han d'estar subordinats als objectius socials. I això significa
que quan es facen contractes i convenis s'han d'especificar
uns criteris molt concrets quant als nivells que maximitzen
la recollida selectiva, i que pose nivells màxims al rebuig, al
que s'anirà enterrant, de manera que estos disminuïsquen
molt apreciablement sobre la realitat, perquè la realitat, malgrat que és un objectiu del pla el disminuir estos rebuigs, li
torne a dir que és que estan entre el 70 i el 80%. N'hi han
diferents nivells d'eficàcia en els diverses plantes que tenim
de tractament però la mitjana –torne a dir– estem parlant del
70% de rebuig, del 70% de fem que se'n va a enterrar-se.
Açò és inacceptable i deuria de fer-se front per eixa línia
també, condicionar-ho quan se facen els contractes i els
convenis a les empreses encarregades.
I naturalment –torne a dir– fa falta invertir molt més en
la fase prèvia, en la fase preventiva, i ahí haurien d'haver
coses clares i concretes, projectes molt més clars i concrets,
que fins ara vosté no ha dit, no els hem vist escrits, no els
especifica en concreció el PIR, no ho fan els plans zonals,
no ho diu l'acord marc, no ho ha dit vosté ara, però encara
té temps... Deuria de fer, com més prompte millor, concretar eixos plans que van encarregats a l'educació ciutadana, a
les normatives adequades i a una intervenció més directa de
l'administració per a aconseguir generalitzar la recollida
selectiva a tots els nivells i maximitzar la recuperació dels
materials.
I li diré que n'hi han alguns exemples interessants,
Número 73
16/02/2005
alguns municipis, com el de Macastre, que han iniciat projectes municipals de maximitzar estes coses i no s'estan trobant tot l'ajut que els tocaria per part de la seua administració. Una bona idea seria ajudar, recolzar eixos municipis
que estan complint, i que no ens trobem com en el cas
d'Alcoi, que ara, els avanços que van haver en el passat ara
s'estan retallant i s'està retrocedint...
El senyor president:
Señor Arnal, cuando pueda...
El senyor Arnal i Ibáñez:
...per part del Govern seu, que vosté representa.
Moltes gràcies, i demanar-li..., si vol consens, estem disposats perquè siga un consens real, basat en el diàleg i en la
participació.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Arnal.
Por favor, señor conseller.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor diputat, ja sé que el tema dels residus urbans no
ha anat tant bé com haguérem desitjat tots en esta comunitat. Esta és una realitat que no li vaig a discutir, però també
he de dir-li que seria injust no reconéixer l'esforç que s'ha fet
exclusivament –i li dic “exclusivament”– en l'última etapa
de govern del Partit Popular.
Vaig a donar-li algunes dades perquè no passaven abans i
és convenient que vosté les retinga. Mire, és just ressaltar esta
positiva gestió de la Generalitat quant a la incentivació per a
la reducció dels residus urbans, amb un 15% per habitant en
la nostra comunitat de reducció enfront d'un 7% a nivell
nacional que ha augmentat això. És just reconéixer que hem
augmentat un 25% la capacitat del tractament dels residus.
Actualment, la Comunitat Valenciana lidera de forma absoluta, a nivell nacional, la valorització compostatge de residus
sòlids urbans triplicant la mitjana nacional.
L'increment de les inversions que s'han fet des que estan
els governs populars és de multiplicar per deu les que n'hi
havien en l'any 1995, i podria ser més precís en la comparació pressupostària però també he de reconéixer que en l'any
1995 no teníem previstes algunes de les línies d'actuació
que ara sí que s'estan fent com, per exemple, les plantes de
tractament de frigorífics o de residus de la construcció o de
vehicles fora d'ús o impuls dels ecoparcs o dels abocadors
d'inerts o en la restauració d'abocadors. Com també les
noves plantes de compostatge i abocadors de rebuigs o les
plantes de classificació i selecció d'envasos, la restauració i
segellament d'abocadors, la descontaminació dels sòls o la
implantació de contenidors. En la descontaminació dels sòls
hem fet actuacions de les més importants que s'han fent en
Espanya en els últims anys.
És a dir, jo crec que és injust no reconéixer l'esforç que
s'està fent en els últims temps. I he començat reconeixentli que precisament no estava jo satisfet i crec que no
devem, en eixe sentit tampoc, plantejar-mos les coses
sense fer o expressar la voluntat per resoldre-ho de la
manera més ràpida.
I volia dir-li dos coses o tres al particular d'algunes coses
Pàgina 2.695
de les que vosté ha assenyalat. Senyor Arnal, mire vosté, respecte de les tècniques, és un tema que n'hi ha un debat molt
obert. Jo crec que és molt respectable la posició de vostés,
encara que sap vosté que la posició respecte de l'afirmació
que ha fet ací de la incineració, no és compartida per altres
experts o per altres tècnics. Però a mi, el que em crida molt
l'atenció és la força amb què vostés, ací, defensen eixe tipus
de coses... No vull fer ninguna comparació externa però he
de dir-li-ho, o siga, he de dir-li-ho perquè no acabe d'entendre com en el govern de la Generalitat de Catalunya, on el
responsable de medi ambient és un responsable de la força
política que vostés representen, s'aprofita un cosa que és com
el Fòrum de Barcelona, que és un fòrum intercultu-ral, per a
construir una incineradora en l'àrea metropolitana de
Barcelona, i el govern i el responsable de la seua força política està tan encantat allí perquè, bé, ací els pareix a vostés...
Passa un poc com en el tema dels camps de golf. Ací els
camps de golf en urbanitzacions és una cosa que resulta fins
a extremadament perillosa, i resulta que en el Delta de l'Ebre
resulta que es pot fer un camp de golf de 18 forats i, a més,
una urbanització de prop de 3.000 vivendes. I en Andalusia
es considera que els camps de golf és la indústria, segons diu
la Junta d'Andalusia, la indústria actual.
Bé, jo crec... (remors) Bé, li ho dic perquè vostés també
moltes vegades tenen una posició en un lloc... Ara li estic
parlant de la incineradora. Fique l'altre com a exemple d'esquizofrènia amb què alguns se plantegen resoldre o plantejar-se algunes coses.
En este cas, vull dir-li que jo no tinc ningun problema en
debatre eixes qüestions, però vull dir-li que a vosté molt a
prop li pillen circumstàncies on eixa mateixa formulació
negativa que vosté va fer estan fent-la en sentit positiu sense
que ningú piule ni diga ni mitja paraula sobre eixe particular.
Després, completament d'acord que ací no podem subordinar la solució d'este problema a ningun criteri empresarial. No tinga ningun problema sobre eixe particular. La
voluntat d'este govern és resoldre un problema que és un
problema ciutadà, que és un problema de la societat i, per
suposat que volem fer-ho això mirant, sobretot, la dimensió i la vessant social i no l'altra, que ens interessa molt
poquet des del punt de vista de l'administració.
I una última cosa en referència al pacte que en el seu
dia... Ací no s'ha exclòs ningú, absolutament ningú. I, bé,
vostés són precisament... saben perfectament que se'ls ha
requerit perquè vostés en les condicions que vulguen, abans
i ara, en les dos ocasions... i, per tant, a més, el que volem
és que aquelles persones que pensen de forma distinta al que
a la millor alguns podem... vinguen i o plantegen, perquè
este és un problema de tots, no és un problema que tinga
ningú la solució. Este problema no l'ha resolt el govern tripartit de Catalunya on estan tots aplaudint-los quan van pel
carrer sobre el tema dels residus. No està resolt en
Andalusia d'una forma convincent ni en cap lloc tampoc,
sobretot perquè el... I ací tampoc, ací tampoc està resolt, ací
tampoc està resolt! I estem procurant resoldre'l buscant el
màxim consens; consens, tot el que faça falta.
Bé, la prova està que fins als exemples que s'han donat
en els últims temps s'han pogut resoldre gràcies, fonamentalment, a eixe esperit de diàleg i de consens. I en eixe sentit ens van a trobar vostés perfectament, per al que vullguen,
per al que vullguen. Inclús, encara que mos permeta obrir,
com vosté ha dit, un debat, que siga un debat constructiu
que mos permeta contrastar punts de vista perquè al final
del que es tracta és de buscar una solució en què tots els ciutadans reconeguen que l'esforç de l'administració és per a
resoldre un problema que és, en estos moments, un proble-
Pàgina 2.696
16/02/2005
ma preocupant però que estem en vies, com tot el món sap,
d'anar resolent. I els últims exemples han demostrat, exemples que han tingut problemes, s'han pogut resoldre en qüestió de dies, gràcies, fonamentalment, que hi ha hagut molt
de sentit comú, molt de sentit de responsabilitat i unes
orientacions per part del Govern de la Generalitat
Valenciana que ha fet possible que organitzacions i municipis de distint signe...
El senyor president:
Señor conseller.
El senyor conseller de Territori i Habitatge:
...s'hagen pogut ficar d'acord per a resoldre un problema
que havíem de resoldre en interés dels ciutadans.
Gràcies.
Interpel·lació al conseller d’Empresa, Universitat i
Ciència sobre política general de la conselleria pel que fa
als sectors industrials tradicionals valencians
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Entramos en el punto noveno, que es la interpelación al
conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre política
general de la conselleria en relación a los sectores industriales tradicionales valencianos, que formula la diputada doña
Amparo Marco Gual, del Grupo Parlamentario Socialista, al
anterior conseller de Industria, Comercio y Turismo.
Tiene la palabra la ilustrísima señora diputada.
La senyora Marco Gual:
Gracias, señor presidente.
Señorías.
La importancia de la existencia de un sector industrial
potente que actúe como motor de las economías modernas
es un hecho conocido, y ustedes lo saben. Esta importancia
no solo se debe a la trascendencia que los sectores industriales tienen como generadora de renta o de empleo, sino por
el efecto arrastre que generan en otros sectores y, en concreto, en los sectores de servicios que actúan de proveedores de
los sectores industriales, y de manera más acusada, en aquellas economías, las economías que son más avanzadas o con
mayor grado de madurez, como es la nuestra.
Por ello, la preservación del sector industrial resulta un
elemento determinante para asegurar el futuro económico
de toda una región, sobre todo cuando las nuevas circunstancias económicas a nivel mundial cambian y suponen una
amenaza para los sectores más vulnerables a la competencia
externa.
Los sectores industriales valencianos han sido sectores
que presentaban desde sus orígenes varias debilidades. Se
trata de sectores compuestos básicamente por empresas de
carácter autóctono. Muchas de ellas de tipo familiar, centradas en la producción de bienes de consumo y con un tamaño muy reducido. Estas características y el hecho de contar
con un mercado local en la Unión Europea y una tradición
exportadora centrada en los mercados próximos han supuesto una situación de escasa incorporación en materia tecnológica y, consecuentemente, en el nivel de capacitación de
los trabajadores que emplean, con un modelo basado, sobre
todo, en competir en costes, en costes reducidos del factor
Número 73
trabajo.
Por otra parte, el nivel de industrialización de la economía valenciana sigue siendo elevado en relación a la media
española, por lo que las debilidades de los sectores industriales tradicionales y la crisis en que se encuentran hace
doblemente importante una acción política inmediata para
reducir su impacto en términos de crecimiento económico y
de reducción de empleo.
Los datos sobre la evolución del comercio exterior y del
índice de productividad industrial de la Comunidad
Valenciana son actualmente muy preocupantes. De hecho,
el peso del volumen de las exportaciones valencianas sobre
el total nacional ha disminuido durante los últimos años, al
igual que la tasa de cobertura.
Por otra parte, durante el pasado año 2003, el índice de
productividad industrial mostró descensos en la producción,
sobre todo en los sectores tradicionales: el mueble, el juguete, el calzado, el textil y, en menor medida, sobre el sector
cerámico.
Estos datos, aunque matizados por sectores, muestran
una continuidad alarmante en el año 2004. Resulta cada vez
más evidente que la debilidad estructural del tejido industrial valenciano se está traduciendo ya en pérdida efectiva
de cuotas de mercado, no solamente en lo que son los mercados exteriores, sino también en el mercado interior, no
solo en el europeo, sino en el español también.
La inmensa capacidad productiva de los países asiáticos,
la reducción de los costes de transporte y su competitividad
en términos de coste del factor trabajo, junto con una política agresiva de entrada en el mercado europeo al amparo de
los acuerdos de la OMC, y, en algunos casos, unas prácticas
de competencia ilegítima, requieren de una acción decidida
e inmediata.
Sin embargo, durante los últimos años, durante los
nueve o casi diez años de gobierno del Partido Popular,
podemos decir que más que una “década prodigiosa” para
los sectores industriales tradicionales, ha sido una “década
fantasiosa”, una década de propaganda, una década sin soluciones, una década de mirar hacia otro lado cuando encontrábamos un problema. Porque ustedes, con aquello del
“España va bien”, escondían una Comunidad Valenciana
regular o mal en industria. Con aquello del “eje de la prosperidad” esconden ustedes la prosperidad de algunos, pero
no de todos, y con aquellos lemas que utilizan normalmente en las campañas electorales, como “Juntos vamos a más”,
o “Avanzamos juntos”, sí que es verdad que avanzamos,
pero hacia el caos industrial.
Prueba de ello son los diversos indicadores económicos
que señalan la situación de debilidad de la producción, de la
exportación y del empleo en los sectores como el calzado,
el textil, el juguete, y lo hacen de forma reiterada y persistente en el tiempo, que es lo grave.
Miren, en el año 2003, el PIB en la Comunidad
Valenciana, de acuerdo con datos del INE, creció un 1,9%
frente al 2,4% de la media nacional. En términos de PIB per
cápita el crecimiento en la Comunidad Valenciana fue
menos de la mitad del conjunto de España, un 0,8% frente
al 1,8% de la media nacional. Este menor crecimiento se
concentra en sectores muy concretos. De acuerdo con la
misma fuente, los sectores que tuvieron un resultado neto
negativo en el año 2003 en la Comunidad Valenciana fueron
el sector agrícola, con una reducción del 2,5%, el industrial,
con una pérdida del 1,1%, y el energético, con una reducción del 0,2%.
Esta debilidad de los sectores tradicionales se confirma
en el año 2004, en el que el índice de producción industrial
Número 73
16/02/2005
hasta junio del 2004 solamente había aumentado un 1,5%,
pero la pérdida era todavía peor, o los resultados eran peores en los sectores tradicionales. Como un indicador sintético de la situación, el IPI correspondiente a la producción de
bienes de consumo, que son los bienes a los que se dedican
los sectores tradicionales, se redujo un 2,9%.
Los datos de las exportaciones no son mucho más satisfactorios. En los primeros seis meses del 2004 los principales sectores exportadores valencianos relacionados con las
industrias tradicionales han experimentado caídas significativas. El calzado redujo las exportaciones un 12%, el textil,
un 6,4%, y el mueble, un 61%.
La crisis de estos sectores tiene su correlato en la destrucción de empleo industrial. En el último trimestre del
año 2002, según la EPA, registraba la existencia de
425.500 empleos en la industria valenciana. En el segundo
trimestre del año 2004 el número de empleos era de
400.300, con una pérdida neta de 25.000 puestos de trabajo. Estos datos son corroborados por los datos del CES,
que aumenta la destrucción de empleo hasta 27.000 puestos de trabajo.
El incremento del desempleo industrial tiene una incidencia especial en la provincia de Alicante, dada la concentración territorial de los sectores industriales que caracteriza a la industria valenciana, el textil, el juguete, el calzado.
Entre 1995 y el año 2002, el porcentaje de activos empleados en la industria en la provincia de Alicante ha pasado de
representar el 30,5% del total a tan solo el 25,6%.
Esta situación es todavía más grave si realizamos un
análisis comarcal, sobre todo en aquellas comarcas donde se
ubican el textil y el calzado. L'Alcoià y el Vinalopó encabezan la estadística del crecimiento del paro comarcal registrado en el año 2003 en Alicante. Los datos correspondientes al sector del calzado son especialmente indicativos de la
situación de estos sectores.
En el año 2003, el sector valenciano del calzado redujo
sus trabajadores en un 5,2%, y el valor de las exportaciones
en algo más del 11%. El sector del calzado se concentra en
la Comunidad Valenciana, porque tiene dos terceras partes
de lo que es el sector a nivel nacional: dos terceras partes.
Señorías, la crisis de los sectores valencianos no es un
crisis coyuntural, por más que ustedes se empeñen o por
más que determinados factores coyunturales como la fortaleza del euro o la debilidad de determinadas economías
como la francesa o la alemana, acentúen todavía más esta
situación de crisis.
Señorías, señor conseller, es urgente tomar medidas,
implantar política activas industriales ya. Es una responsabilidad suya como conseller, y nuestra como representantes
de la Comunidad Valenciana. Debemos de realizar políticas
industriales activas ya.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora
Rosa María Barrieras Mombrú)
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, il·lustre diputada.
Té la paraula l'honorable conseller, senyor Nieto.
El senyor conseller d’Empresa, Universitat i Ciència:
Señora presidenta.
Señoría Marco.
Señorías.
Permítame hacer un preámbulo antes de contestar la
política general del Consell: aunque la interpelación se
Pàgina 2.697
refiere a los sectores productivos, está conselleria se creó no
únicamente para hacer mejor lo que se hacía por separado,
sino para que cada producto, cada programa, cada iniciativa
procedente del ámbito de la ciencia, de la empresa, de la
universidad, llevara al beneficio de los otros sectores simplemente por el hecho de estar gestionados.
Decíamos en su día, desde (inintel·ligible) al transconocimiento. Es decir, hablaremos de los sectores productivos,
pero lo universitario está pensado en la empresa y lo científico está pensado para la empresa y viceversa.
Es una pregunta anterior a mi incorporación al Consell.
Yo creo que pertinente, incluso después de que en diciembre, en la intervención sobre la política general de la
Conselleria, tuviera el honor de estar aquí. Es pertinente
porque en nuestra acción y en nuestra realidad, cada día,
como tendré ocasión de explicar, se incorporan hechos, iniciativas, realidades, que es bueno que se sepan.
También, y para terminar el preámbulo, les decía a ustedes el día de mi intervención aquí, y tiene vigencia hoy, que
la condición necesaria para que cada día una sociedad pueda
abrir las puertas del bienestar, de la libertad, de la educación, del debate de ideas, de la universidad, etcétera, es que
la sociedad sea capaz de generar riqueza. Si no se genera
riqueza, no hay posibilidad de que una sociedad sea libre.
No existe ni un solo ejemplo en el mundo que avale lo contrario. Cuando una sociedad vive en paz y libertad, todos le
damos legitimidad a la generación de riqueza, pero hay un
colectivo que especialmente se compromete con esta tarea,
que arriesga más que nadie y es la parte intelectualmente
más tensada del proceso. Me refiero a la empresa, me refiero a los empresarios y a los trabajadores.
El vivir diario de una empresa que haga bien sus deberes es, intelectualmente hablando, un compromiso social de
los más violentos que puede encontrarse en la sociedad.
Por tanto, en relación con la empresa y su importancia,
tenemos el deber de ayudar, de reconocer el esfuerzo de la
empresa, no escandalizar humildemente, porque no hay
soluciones milagrosas. Se sabe mucho más de lo que no hay
que hacer, y eso es por razones de experiencia, que de lo que
hay que hacer, porque, obviamente, son razones de riesgo
las que marcan el camino.
Los cuatro ejes de la política general del Consell para los
sectores productivos, manufactureros, etcétera, son los
siguientes: el primero tiene que ver con la socioeconomía
real, con toda la socioeconomía real. El primero tiene que
ver con lo que existe, porque es muy importante, es muy
importante que funcione, es muy importante que tenga
ambición, que sepa resistir al mercado y usar las posibilidades del mercado global.
En este sentido, ahora lo detallaré con más detalle, estamos
trabajando, por supuesto, en todo lo que tiene que ver con los
sectores de una cierta entidad, con los pactos sectoriales y con
unas mesas de trabajo, que ya llevamos nueve, y ahora les
comentaré, que luego se incorporarán las conclusiones al
Pavace; estamos en paralelo trabajando en unas mesas en un
programa que llamamos el Pase, programa de ayuda a sectores emergentes, que ahora diré los que son; apoyo al comercio
y apoyo a la artesanía, y apoyo a todo lo que cada día nos
exige esta socioeconomía real. Este es el primer eje.
El segundo eje tiene que ver con lo que no existe aún,
con lo no nato, con la generación de riqueza que está
demandando un emprendedor, una oportunidad o una iniciativa, porque solo en lo que aún no estamos haciendo está
basado el futuro de lo que estamos haciendo.
Y el tercer eje tiene que ver... Lo llamamos pedagogía,
lo dijimos aquí, pedagogía de la globalidad. Porque está
Pàgina 2.698
16/02/2005
demostrado que cuando los actores de una sociedad son
capaces de saber qué está pasando, hay más posibilidades de
triunfar, de avanzar, que si no lo saben. Los elementos de la
globalidad, con su importancia, su intensidad y su concurrencia, nunca los ha habido antes, y hay riesgos razonables
de que no se entienda qué pasa y nos interesa muchísimo
que nuestros jóvenes, nuestros empresarios, nuestros profesores, nuestros gestores, sepan las reglas del juego de ese
mundo tan apasionante en algunos aspectos y tan exigente
en otros.
Y, finalmente, hay un eje, lo digo para que no haya
duda también, que es la política de la Conselleria consigo
misma. Todo lo que haga esta Conselleria ha de poder
resistir un análisis de rentabilidad social, económica, de
ética, de sentido común, toda línea, todo programa, todo lo
que hagamos.
En relación con las actuaciones para la economía real,
para la economía que tenemos hoy, lo primero que hemos
hecho ha sido establecer unas mesas sectoriales, en donde
nos hemos reunido ya en ellas, el calzado, el textil, el mueble, la cerámica, el agroalimentario, el juguete, metal-mecánico, el transporte, etcétera. Mesas en donde están involucrados las asociaciones empresariales, los institutos tecnológicos, etcétera, y la Conselleria. Como consecuencia de
un debate, se creó una mesa de trabajo, y esperamos sobre
el mes que viene y el otro, que puedan estas mesas, con
alguna más que falta, como el turismo, que puedan hacer y
firmar un pacto plurianual a unos años, a tres años, cuatro
años, o a dos-tres años, de futuro y de las políticas de la
Conselleria para ello.
En paralelo, como digo, estamos actuando sobre sectores emergentes importantes como el biomédico, que queremos darle importancia, a los que vamos a hacer un tratamiento parecido, el sector de moda, el de diseño, el terciario avanzado... Es decir, sectores que tienen más que ver con
la gestión de conocimiento y de tecnologías emergentes que
con lo tradicional.
Estamos estableciendo también un plan de comercio,
para que realmente afronte lo problemas del comercio en el
futuro, los problemas del comercio que no se tratan, creo yo,
adecuadamente, en el sentido de que los problemas que
emergen tienen que ver con un tipo de demanda, con un tipo
de nicho de necesidad, que no se cubre en estos momentos.
El éxito que tienen las tiendas étnicas o las tiendas de 24
horas abiertas tienen mucho que ver muchísimas veces con
demandas no atendidas y con consumidores sin criterio para
reconocer y para exigir calidad. Y por supuesto, el sector de
la artesanía, revitalizando una comisión de artesanía que
hay que revitalizarla y darle sentido e interacción con el
ámbito de, por ejemplo, hostelería y otros ámbitos donde
puede tener futuro.
Y por supuesto, con todo lo que exige cada día. Hace un
rato he venido de Alicante, en donde por primera vez cuatro
comunidades autónomas que representan al 95% del ámbito del calzado nos hemos reunido el conseller de Castilla-La
Mancha, un servidor y los directores generales de la administración tanto de Baleares como de La Rioja, y la Fice,
que es la patronal del calzado, y hemos elaborado un manifiesto para elevar al Gobierno central, que a su vez presione
a políticas de Europa, y también el papel de las autonomías.
O ayer mismo, que por la mañana estuvimos con la Sepi
viendo el problema que tiene Izar Manises y el papel de la
conselleria en el mismo. A mediodía, viendo la participación de la Comunidad Valenciana en los planes de competitividad territorial, en donde afortunadamente nos trajimos
un 20% del total de lo que se repartió, con lo cual el Impiva
Número 73
podrá este año dar a la pequeña empresa unos 16 millones
de euros en total. Y anteayer, por ejemplo, con el ICE para
las políticas que tienen que ver con la acción en el exterior.
Todo lo que nos afecta cada día, además de todo lo que
tiene que ver con el futuro. Y en particular, de estos pactos
que le hablaba, políticas de formación a la carta dirigidas a
empresas. Por ejemplo, una nueva carrera que vamos a establecer, un currículo que vamos a establecer de agentes
comerciales, que se ha quedado obsoleta esa formación. La
reorganización de las redes Redit, con institutos nuevos,
aunque estos institutos nuevos los pienso poner en el
siguiente bloque de acciones no natas. Actuación sobre
mesas específicas como la de la minería, que tiene un abanico de actuaciones enorme, tanto el sector de la cerámica
como el calzado, etcétera.
En relación con las actuaciones de lo no nato, les digo
las políticas que están en marcha en estos momentos.
Hace poco presentamos a los medios, y en unos días,
cuando la Federación de Municipios y Provincias defina las
fechas, pero no será muy tarde, se establecerá…
(Ocupa la presidència el president, senyor Julio de España
Moya)
El senyor president:
Vaya terminando, señor conseller, por favor.
El senyor conseller d’Empresa, Universitat i Ciència:
–Gracias– ...Se establecerá por primera vez en la historia de España, en la historia de la Comunidad Valenciana,
una actuación para que cualquier municipio, por pequeño
que sea, para cualquier iniciativa por pequeña que sea, tenga
la posibilidad de ofrecer a la carta suelo industrial según las
necesidades de todo tipo, según temáticas, según formación,
etcétera, el plan Isis, Iniciativas para Suelo Industrial y de
Servicios. Bueno, pues se hará una oficina específica con
esa finalidad.
Si me permite, termino y después continúo, o como
usted quiera. Me queda un rato todavía.
El senyor president:
Usted dispondrá de cinco minutos más de réplica.
El senyor conseller d’Empresa, Universitat i Ciència:
Pues muchas gracias, señor presidente. Continuaré,
señora…
El senyor president:
Tiene la palabra, señora diputada.
La senyora Marco Gual:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Jo la veritat és que no volia, senyor conseller, que vosté
donara solucions miraculoses. A Milagrosa la dejamos en
otra conselleria. Pero soluciones, solucions se poden donar,
i se poden donar més fàcilment si sabem d’on partim i
coneixem correctament la realitat de què partim que si no la
coneixem. I seria més fàcil donar solucions si durant huit
anys haguérem fet política industrial que si durant huit anys
no hem fet política industrial.
I això és el que vosté ha dit, i m’ha donat la raó. És a dir,
Número 73
16/02/2005
huit anys sense fer política industrial. Perquè si ha de vindre
vosté aquí a fer ara política industrial i s’ha de reunir vosté
amb taules sectorials per a avaluar les polítiques i a vore
quina política fem, això constata el fracàs de huit anys de
política industrial del Partit Popular, constata huit anys de
fracàs del Partit Popular en matèria industrial.
Vosté m’ha parlat de quatre eixos, quatre eixos de la
conselleria: socioeconomia real, que és allò que existix. Jo
li vaig a dir una cosa: si no sabem d’on partim i no sabem a
on volem anar, no podem implementar absolutament ninguna política. I si sabem a on volem arribar i partim d’un diagnòstic erroni d’allò que és la realitat, encara que implementem qualsevol política no arribarem mai a l’objectiu, la
comunitat que aconseguirem no serà la que realment volem.
I això és el que vosté fa amb el que està dient en socioeconomia real.
Quant al que vosté me diu, una segona és la generació de
riquesa, en allò que és el no nat. Si allò no nat és el que mos
hem despertat ahir i avui en la bola esta de cristall que vol
fer vosté amb Izar, la bola esta, jo no sé què dir-li, perquè si
mos hem d’inventar projectes altra vegada ruïnosos per a
poder donar cabuda a una empresa, jo crec que seria millor
un altre tipus de polítiques. I ho té molt fàcil: el 51% se va
a privatitzar, només ha d’entrar el Consell a comprar eixe
51% en el Sepiva, que n’hi ha una empresa pública per a
poder comprar esta empresa, Izar, i poder donar-li una solució viable a estos treballadors.
Quant a pedagogia de la realitat, vaja vosté i conte-li allò
de la pedagogia de la realitat als 25.000 treballadors que han
perdut el seu treball durant l’any 20053, vaja i diga’ls-ho a
ells. Vosté vorà com no li fan massa cas. O quan vénen el
Comité d’Empresa de Primayor a dir que “no tenim lloc de
treball, que hem de donar de menjar als nostres fills”. Vaja i
conte’ls a ells això de la pedagogia de la realitat.
També ha parlat vosté de la política de la conselleria en
si mateixa. Si un s’ha de ficar d’acord amb si mateix per a
poder tirar endavant, seguirem fent no-política industrial
durant la resta de la legislatura, i seguirem en sempre la
mateixa cosa.
Jo me’n recorde quan vosté va vindre aquí en la seua
compareixença ara fa sis mesos i mos va comentar allò que
volia fer, i jo ara sí que li vull comentar, senyor conseller,
que ja n’hi ha prou de bones intencions, ja n’hi ha prou. Han
passat sis mesos, és hora ja dels fets, i els fets és fer política industrial per a poder tindre una comunitat que puga conviure els sectors tradicionals amb els sectors de tecnologia
avançada, que puga conviure la indústria amb el turisme i
amb el comerç, i poder tindre una comunitat competitiva, si
podem, la més competitiva d’Espanya, una economia competitiva en el nou mercat, en la Unió Europea. Això és el que
hem de fer. I per a fer això, s’han d’aplicar polítiques actives industrials, i no bones intencions, sinó polítiques.
I els seus pressupostos, els pressupostos que vosté va
aportar aquí a esta cambra, són exactament els mateixos
dels anys d’abans, és a dir, no-política industrial. I en l’únic
que s’han incrementat un 109 els pressupostos és en la política d’ajuda a la deslocalització. No creguem que eixa siga
la millor política industrial per a esta comunitat, no la deslocalització sinó apostar per la investigació, pel desenvolupament, per la innovació, per la transferència de tecnologia,
per ser competitius. Ahí és on hem de fer una verdadera
aposta, no per la deslocalització.
No res més i moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Pàgina 2.699
Muchas gracias, señora diputada.
Tiene la palabra el señor conseller.
El senyor conseller d’Empresa, Universitat i Ciència:
Gracias, señor presidente.
Pues voy a tener que empezar, señoría, por la pedagogía,
porque es lo que más necesitada está.
I+D, innovación. Mire usted, señora diputada. Una
empresa ha de producir competitivamente, eso es verdad, y
eso es verdad que para que sea posible ha de asumir desarrollo tecnológico.
Ha de producir lo que el cliente quiere comprar. Ahí no
está el desarrollo tecnológico por ninguna parte, ahí está
algo que tiene que ver más con el talento y con la investigación y con la innovación.
Ha de producir el acceso, la proximidad de lo que el
cliente quiere comprar al bien producido. Tampoco se ve
por ninguna parte la investigación ahí ni el desarrollo tecnológico ahí ni la innovación ahí.
Ha de superar la decisión del cliente que, como soberano, dice: “y ahora este producto es el que quiero”.
Tampoco hay ahí por ningún lado, la ley más implacable
del mercado.
Ha de generar adicción del cliente en el producto.
Tampoco es ahí donde está el I+D como pieza fundamental.
Ha de hacer el prototipo de la competencia, porque ha de
saber que lo que tiene en el mercado acaba muriendo, y eso
sí que es el I+D, pero un I+D avanzado, es decir, un I+D que
no es el I+D de las tiendas de todo a cien, porque muchas
veces cuando se habla de I+D, el I+D está al alcance de
mucha gente, como digo, en tiendas de todo a cien.
Y, como empresario, ha de asumir las oportunidades que
le brinda el mercado y la legitimidad de usar todo ese espacio de operaciones.
En definitiva, cultura de globalidad junto con I+D, junto
con talento y junto con muchos aspectos de solidaridad con
el papel de la empresa.
Por tanto, hemos de hacer lo pertinente, que es lo que
estamos haciendo. Estamos actuando sobre lo que existe y
actuando sobre lo que aún no está. Y en lo que no está, está
esa política o, por primera vez, sacaremos, está previsto
hacer próximamente una empresa del propio Sepiva para
todo el sistema valenciano de ciencia y tecnología, todo lo
que tiene que ver en cuanto a generación de empresas o formación de paquetes tecnológicos de una cierta entidad para
integrarlos en las empresas que existen, sea posible.
Tenemos un sistema valenciano muy potente y tenemos que
extraer también de ahí todo aquello que sustituya, como
decía, a lo que está haciéndose.
Y está previsto hacer en esta legislatura el instituto tecnológico del mármol, el del turrón y el helado, el tecnológico del vino, el tecnológico de la salazón, el tecnológico del
terciario avanzado, el tecnológico del diseño. Y está previsto hacer, como decía antes, en aquellos sectores emergentes,
plataformas específicas como las que tienen que ver con las
agroalimentarias, la biomedicina, las piscifactorías, nuevas
energías, etcétera.
Tenemos, por tanto, un mundo de posibilidades que
armar en todo lo que es la unión del conocimiento, del riesgo, de la creación de la riqueza, etcétera. Como los parques
científicos, que se pondrán en las universidades, parques
científicos, no aparcamientos científicos; parques científicos, es decir, ámbitos en donde la ciencia ideologiza la
empresa, ámbitos en donde pueda haber empleadores del
conocimiento, donde pueda haber retenes de la empresa
para dialogar con el conocimientos de las universidades y
donde pueda haber institutos de gran componente empresarial y donde pueda haber empresas de alta componente
científica, como la que hace unos días hemos traído, por
primera vez, fíjese, por primera vez ha venido a España la
Analogical Device. Una empresa de las más importantes
del mundo en electrónica ha decidido venirse a España, ha
elegido Valencia y ha decidido instalarse en el campus de
la Universidad Politécnica de Valencia, en este parque
científico. Como se instalará en otro momento cuando
haya parques científicos, porque con este conseller lo
sabrá, y con los rectores actuales lo sabrá. Y habrá parques científicos para eso, porque ese es el futuro también,
ese es el motor que tirará de todo lo que existe. Y lo que
existe está condenado a cambiar, porque si no cambia,
muere.
Y por eso yo le pediría a usted y a todos que, cuando
hablemos de sectores, la palabra tradicional la vayamos
dejando. Nada de lo tradicional, nada que tenga cien años,
doscientos, la historia que quiera, nada de eso que exista
hoy, compita hoy, viva hoy, nada de eso se ha hecho sin
innovar continuamente. Por tanto, la empresa de hoy que
venda calzado, que venda mueble, compitiendo y triunfando, es una empresa que a todos los efectos es una empresa
avanzada y competitiva. Por tanto, no le pongamos adiciones que no le den valor añadido. Quitémosles, quitemos lo
de tradicional y dejemos lo de tradicional para aquellos
casos como puede ser la gastronomía o productos gastronómicos, que sí que a lo mejor tiene sentido decir gastronomía
tradicional, pero en lo demás, no, por favor. Como la
empresa familiar. Tampoco le pongamos aquello que no le
da valor añadido.
Muchas gracias.
DIARI DE SESSIONS DE LES CORTS
VALENCIANES
DIARIO DE SESIONES DE LAS CORTES
VALENCIANAS
Subscripcions: Servici de Publicacions de les Corts, plaça
de Sant Llorenç,4. 46003 Valéncia. Telèfon 96 387 61 00
- http:// www.cortsvalencianes.es -
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de las Cortes,
Plaza San Lorenzo,4. 46003 Valencia. Teléfono: 96 387 61 00
- http:// www.cortsvalencianes.es -
Imprimix: Edimark S.L. - c / Borrasca 1, 46014 València
ISSN: 1133-2492
Dip. Leg.: V-1.013-1983
Imprime: Edimark S.L. - c / Borrasca 1, 46014 Valencia
ISSN: 1133-2492
Dip. Leg.: V-1.013-1983
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Se levanta la sesión hasta mañana a las diez de la mañana.
(S’alça la sessió a les 19 hores i 36 minuts)