Índex UAB d`Activitat Turística 2011

ÍNDEX UAB
D’ACTIVITAT TURÍSTICA
10 ANYS FENT PREVISIONS
Conjuntura, prediccions per Catalunya i Espanya i
anàlisi del turisme de creuers.
Juny 2011. Bellaterra
ÍNDICE UAB
DE ACTIVIDAD TURÍSTICA
10 AÑOS HACIENDO PREVISIONES
Coyuntura, predicciones para Cataluña y España y
análisis del turismo de cruceros.
Junio 2011. Bellaterra
ÍNDEX UAB
D’ACTIVITAT
TURÍSTICA 2011
10 ANYS FENT PREVISIONS
Conjuntura, prediccions per Catalunya i
Espanya i anàlisi del turisme de creuers.
Juny 2011. Bellaterra
ÍNDICE UAB
DE ACTIVIDAD
TURÍSTICA 2011
10 AÑOS HACIENDO PREVISIONES
Coyuntura, predicciones para Cataluña y España y análisis del turismo de cruceros.
Junio 2011. Bellaterra
Direcció tècnica / Dirección técnica
sumari
Professor del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili
Índex de taules i gràfics
6
Investigadors / Investigadores
Sigles utilitzades en el text
11
Gemma Cànoves Valiente
Presentació
13
Lluis Garay Tamajón
1. L’activitat turística internacional en el 2010 i
avanç de les perspectives globals per al 2011 16
David Martínez Bestard
2.Previsions sobre l’evolució de l’activitat turística a catalunya en l’any 2011:
bones expectatives
28
David Rodríguez Borràs
3.Previsions de creixement de la demanda turística a espanya durant el 2011: un “bon” any
58
Francesc J. Uroz Felices
4.El turisme de creuers a barcelona. La conjunció reeixida de la promoció, les infraestructures i la nova demanda amb una ciutat d’atractius únics
83
Albert Vancells Farraró
Apèndix. El turisme a catalunya: evolució i perspectives de futur. La visió de la administració pública
99
Juan Antonio Duro Moreno
Catedràtica del Departament de Geografia de la UAB. Directora de Recerca
i Formació Continua EUTDH
Professor EUTDH. Professor de la UOC
Professor del Departament d’Economia de la Universitat de les Illes Balears
Professor EUTDH. Professor del Departament d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra
Professor EUTDH. Professor del Departament d’Empresa
de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professor EUTDH. Professor del Departament d’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona
Assessorament en l’edició / Asesoramiento en la edición
Mª Angels Rodriguez Garcia
Roser Fàbrega Jurado
Assessorament en la redacció / Asesoramiento en la redacción
Victoria Salvador Herreros
Joan Massanés Vilaplana
Resum executiu
106
Bibliografia
110
114
Siglas utilizadas en el texto
119
Roger Nicholson
Presentación
121
CInERT
1. La actividad turística internacional en el 2010 y avance de las perspectivas globales para el 2011 124
2.Previsiones sobre la evolución de la actividad turística en cataluña en 2011: Buenas expectativas
136
(Centre Internacional d’Estudis i Recerca del Turisme/UAB)
Edició / Edición
500 exemplars
Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera
Vila Universitària. Campus UAB
08193 Bellaterra - Cerdanyola del Vallès (Barcelona)
Tel.: 93 592 97 10 - Fax: 93 581 74 95
[email protected]
www.eutdh.cat
3.Previsiones de crecimiento de la demanda turística en españa durante el 2011: un “buen” año
4.El turismo de cruceros en barcelona. La conjunción exitosa de la promoción, las infraestructuras y la nueva demanda con una ciudad de atractivos únicos
166
191
ISBN-13
978-84-694-4029-2
Apéndice. El turismo en cataluña: evolución y perspectivas de futuro. La visión de la administración pública
Disseny gràfic i maquetació / Diseño gráfico y maquetación
Espai Gràfic, Igualada
Resumen ejecutivo
215
Bibliografía
219
Executive summary
222
Impressió / Impresión
Unigràfic, SL
Dipòsit legal / Depósito legal
B-24496-11
sumario
Índice de tablas y gráficos
Traducció a l’ Anglès / Traducción al Inglés
208
ÍNDEX UAB
D’ACTIVITAT
TURÍSTICA 2011
10 ANYS FENT PREVISIONS
Conjuntura, prediccions per Catalunya i
Espanya i anàlisi del turisme de creuers.
Juny 2011. Bellaterra
Índex de taules i gràfics
Pàg. 16 Gràfica 1.1. Evolució del PIB mundial i de
les economies desenvolupades, 1980-2010 i
previsió 2011-2016
Pàg. 17 Taula 1.1. Nombre de turistes internacionals
per grans regions mundials, 2008-2010
Pàg. 17 Taula 1.2. Volum de turistes internacionals
per principals països receptors, 2009-2010
Pàg. 18 Requadre 1.1. L’impacte de l’erupció del volcà
Eyjafjallajökull en el turisme mundial
Pàg. 20 Gràfica 1.2. Creixement del PIB dels països
de l’OCDE previst per al 2011
Pàg. 21 Gràfica 1.3. Evolució de la confiança del consumidor en l’Eurozona, 2002-2011
Pàg. 22 Gràfica 1.4. Evolució i perspectives del preu
del querosè en el període 2009-2010 i previsió per al 2011
Pàg. 23 Requadre 1.2. Principals canvis en el turisme
en l’última dècada
Pàg. 24 Taula 1.3. Nombre de turistes internacionals
per grans regions mundials, 2000 i 2010
Pàg. 24 Taula 1.4. Evolució de la quota de mercat de
turistes internacionals per regions, 2000 i 2010
Pàg. 26 Taula 1.5. Volum de turistes internacionals
per principals països receptors, 2000 i 2010
Pàg. 26 Taula 1.6. Ingressos turístics per principals
països receptors, 2000 i 2009
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Pàg. 32 Gràfica 2.4. Creixement anual de l’Índex
UAB, component estranger, 2005-2011
Pàg. 33 Taula 2.2. Volum de turistes estrangers a
Catalunya, període 2001-2011
Pàg. 33 Gràfica 2.5. Creixement anual del nombre
de turistes estrangers a Catalunya, 2002-2011
Pàg. 35 Taula 2.3. Previsió del nombre de turistes
estrangers a Catalunya per a mercats emissors per al 2011 i comparativa amb la situació
en el 2010
Pàg. 35 Gràfica 2.6. Previsió de creixement del nombre de turistes estrangers a Catalunya per a
mercats emissors per al 2011
Pàg. 36 Gràfica 2.7. Creixement del nombre de
turistes estrangers a Catalunya per mercats
emissors en diversos períodes: 2001-2006,
2006-2010 y 2010-2011
Pàg. 36 Taula 2.4. Volum de pernoctacions de turistes estrangers a Catalunya, 2001-2011
Pàg. 37 Gràfica 2.8. Creixement del nombre de pernoctacions d’estrangers, 2002-2011
Pàg. 38 Taula 2.5. Previsió del volum de pernoctacions d’estrangers per mercats emissors a
Catalunya per al 2011 i comparativa amb la
situació en el 2010
Pàg. 26 Taula 1.7. Ranking de països emissors per despesa en turisme internacional en 2000 i 2009
Pàg. 39 Gràfica 2.9. Previsió de creixement del
nombre de pernoctacions de turistes estrangers segons mercats emissors a Catalunya
per al 2011
Pàg. 29 Taula 2.1. Evolució dels indicadors turístics
de demanda agregada per a Catalunya disponibles per al primer quadrimestre de 2010
i 2011
Pàg. 39 Gràfica 2.10. Previsió de creixement del
nombre de pernoctacions de turistes estrangers segons mercats emissors a Catalunya
per al període 2001-2011
Pàg. 30 Gràfica 2.1. Creixement interanual del
volum de turistes estrangers a Catalunya,
primer quadrimestre, 2001-2011
Pàg. 40 Taula 2.6. Durada de les estades mitjanes
dels turistes estrangers a Catalunya, 2001-2011
Pàg. 30 Gràfica 2.2. Creixement interanual de la
despesa total real dels turistes estrangers a
Catalunya, primer quadrimestre, 2005-2011
Pàg. 31 Gràfica 2.3. Índex UAB, component estranger a Catalunya, 2005-2011
6
Índex UAB d’Activitat Turística
Pàg. 40 Gràfica 2.11. Evolució de la durada de l’estada mitjana dels turistes estrangers a
Catalunya, 2001-2011
Pàg. 41 Taula 2.7. Previsió de durada de les estades
mitjanes dels turistes estrangers per mercats emissors a Catalunya per al 2011 i comparativa amb la situació en 2010
Pàg. 41 Gràfica 2.12. Previsió de creixement de la
durada de les estades mitjanes dels turistes estrangers per al 2011 segons mercats
emissors
Pàg. 42 Taula 2.8. Indicadors de despesa dels turistes estrangers a Catalunya, 2005-2011
Pàg. 42 Gràfica 2.13. Evolució de la despesa total
real dels turistes estrangers, volum de pernoctacions i volum de turistes a Catalunya,
2005-2011 i 2010-2011
Pàg. 43 Gràfica 2.14. Evolució de la despesa total
real dels turistes estrangers a Catalunya,
2005-2011
Pàg. 43 Gràfica 2.15. Evolució de la despesa real per
turista estranger a Catalunya, 2005-2011
Pàg. 44 Gràfica 2.16. Evolució de la despesa real
diària dels turistes estrangers a Catalunya,
2005-2011
Pàg. 45 Taula 2.9. Descomposició del creixement de
la despesa total real per factors mutliplicatius a Catalunya, 2005-2011 i 2010-2011
Pàg. 45 Diagrama 2.1. Previsió de la descomposició
de la despesa real dels turistes estrangers
per factors a Catalunya per al 2011
Pàg. 46 Gràfica 2.17. Evolució de la quota de visitants estrangers per tipologia a Catalunya,
per al període 2004-2010
Pàg. 47 Gràfica 2.18. Evolució dels turistes estrangers per tipus d’allotjament a Catalunya,
2004-2010
Pàg. 47 Gràfica 2.19. Evolució de les pernoctacions
dels turistes estrangers per tipus d’allotjament a Catalunya, 2004-2010
Pàg. 48 Gràfica 2.20. Índex de concentració del
turisme estranger per mercat d’origen a
Catalunya, 2004-2010
Pàg. 48 Taula 2.10. Turistes estrangers per país d’origen a Catalunya, 2004 i 2010
Pàg. 49 Taula 2.11. Pernoctacions de turistes
estrangers a Catalunya per país d’origen,
2004 i 2010
Pàg. 49 Gràfica 2.21. Evolució de l’activitat turística
dels turistes procedents de la resta del món
a Catalunya, 2004-2010
Pàg. 50 Gràfica 2.22. Evolució de l’activitat turística
dels turistes procedents del Regne Unit a
Catalunya, 2004-2010
Pàg. 51 Gràfica 2.23. Índex de concentració del
turisme estranger per marques turístiques a
Catalunya, 2004-2010
Pàg. 51 Taula 2.12. Turistes estrangers per marca turística de destinació a Catalunya, 2004 i 2010
Pàg. 52 Taula 2.13. Pernoctacions d’estrangers per
marca turística de destinació a Catalunya,
2004 i 2010
Pàg. 52 Gràfica 2.24. Evolució del turisme estranger
a Barcelona, 2004-2010
Pàg. 53 Gràfica 2.25. Evolució del turisme estranger
a la Costa Brava, 2004-2010
Pàg. 44 Gràfica 2.26. Índex de concentració del
turisme interior per Comunitat Autònoma
d’origen a Catalunya, 2004-2010
Pàg. 54 Taula 2.14. Turistes espanyols per tipus de
Comunitat Autònoma d’origen a Catalunya,
2004 i 2010
Pàg. 55 Taula 2.15. Pernoctacions de turistes espanyols per tipus de Comunitat Autònoma
d’origen a Catalunya, 2004 i 2010
Pàg. 55 Taula 2.16. Turistes espanyols per tipus
d’allotjament a Catalunya, 2005 i 2010
Pàg. 56 Taula 2.17. Pernoctacions de turistes espanyols per tipus d’allotjament a Catalunya,
2005 i 2010
Pàg. 57 Taula 2.18. Síntesi de previsió i d’evolució
d’indicadors de demanda turística per a
Catalunya en 2010 i previsió per al 2011
Pàg. 60 Taula 3.1. Evolució dels indicadors turístics
de demanda agregada per a Espanya disponibles per al període gener-abril dels anys
2010 i 2011
Pàg. 60 Gràfica 3.1. Creixement interanual del
volum de turistes estrangers a Espanya, primer quadrimestre, 2001-2011
Índex UAB d’Activitat Turística 7
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Pàg. 61 Taula 3.2. Nombre de turistes estrangers a
Espanya, 2001-2011
Pàg. 61 Gràfica 3.2. Creixement del nombre de
turistes estrangers a Espanya, 2000-2011
Pàg. 62 Taula 3.3. Previsió del nombre de turistes estrangers a Espanya per grans mercats
emissors per a 2011 i comparativa amb la
situació al 2010
Pàg. 62 Gràfica 3.3. Previsió de creixement del nombre de turistes estrangers a Espanya per
grans mercats emissors per al 2011
Pàg. 63 Taula 3.4. Nombre de viatgers hotelers a
Espanya en el període 2000-2010 i previsió
pel 2011
Pàg. 64 Gràfica 3.4. Creixement del nombre de viatgers hotelers a Espanya, 2000-2011
Pàg. 65 Taula 3.5. Previsió del nombre de viatgers
hotelers a Espanya per grans mercats emissors pel 2011 comparativa amb la situació
al 2010
Pàg. 65 Gràfica 3.5. Previsió de creixement del nombre de viatgers hotelers a Espanya per grans
mercats emissors pel 2011
Pàg. 66 Taula 3.6. Nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya en el període 2000-2010 i
previsió pel 2011
Pàg. 66 Gràfica 3.6. Creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya, 2000-2011
Pàg. 67 Taula 3.7. Previsió del nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya per grans mercats
emissors pel 2011 i comparativa amb la situació en el 2010
Pàg. 68 Gràfica 3.7. Previsió de creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya
per grans mercats emissors pel 2011
Pàg. 68 Gràfica 3.8. Evolució de la durada mitjana de les estades hoteleres a Espanya,
2000-2011
Pàg. 70 Gràfica 3.9. Creixement de la despesa total
real dels turistes estrangers a Espanya en el
període 2005-2011
8
Índex UAB d’Activitat Turística
Pàg. 70 Taula 3.8. Previsió de la despesa total real
dels turistes estrangers a Espanya per grans
mercats emissors pel 2011 i comparativa amb
la situació en el 2010
Pàg. 71 Gràfica 3.10. Previsió de creixement de la
despesa total real dels turistes estrangers a
Espanya per grans mercats emissors pel 2011
Pàg. 71 Gràfica 3.11. Previsió de creixement de la
despesa total real dels turistes estrangers
a Espanya per grans mercats emissors en el
període 2004-2011
Pàg. 72 Gràfica 3.12. Evolució i previsió de creixement de la despesa real per turista estranger
a Espanya en el període 2005-2001
Pàg. 72 Taula 3.9. Previsió de la despesa real per
turista estranger a Espanya per grans mercats emissors pel 2011 i comparativa amb la
situació en el 2010
Pàg. 73 Gràfica 3.13. Previsió del creixement de la
despesa real per turista estranger a Espanya
per grans mercats emissors pel 2011
Pàg. 73 Gràfica 3.14. Comparació del creixement
de la despesa real dels turistes estrangers
i ingressos reals a Espanya en el període
2005-2010
Pàg. 74 Gràfica 3.15. Evolució del nombre de turistes
internacionals a Espanya, 2000-2010
Pàg. 75 Gràfica 3.16. Evolució de la quota de turistes
i excursionistes internacionals a Espanya,
2000-2010
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Pàg. 77 Taula 3.13. Entrades de turistes internacionals a Espanya per Comunitat Autònoma de
destinació per a 2000, 2005 i 2010
Pàg. 78 Gràfica 3.18. Evolució de la quota de mercat en turistes internacionals de les illes a
Espanya, 2000-2010
Pàg. 78 Taula 3.14. Perfil sociodemogràfic de turistes internacionals a Espanya, 2005 i 2010
Pàg. 79 Taula 3.15. Turistes internacionals a Espanya
per activitats realitzades, 2005 i 2010
Pàg. 80 Gràfica 3.19. Evolució de l’ús d’Internet pels
turistes internacionals d’Espanya en la planificació del viatge, 2005-2010
Pàg. 80 Taula 3.16. Ús d’Internet pels turistes
internacionals d’Espanya per activitats,
2005 i 2010
Pàg. 82 Taula 3.17. Síntesi de l’evolució dels indicadors turístics per a Espanya en el 2010 i
previsió per al 2011
Pàg. 87 Taula 4.1. Matriu d’origen (mercats) i destinacions (regions) del turisme de creuers a
nivell internacional, 2005
Pàg. 93 Gràfica 4.1. Demanda de turisme de creuers
a Barcelona, 1992-2010
Pàg. 95 Imatge 4.1. Terminals de creuers al port de
Barcelona i principals zones turístiques de la
ciutat en les immediacions, 2011
Pàg. 101 Gràfica A.1. Pes del PIB turístic a Catalunya
per comarques, 2008
Pàg. 75 Taula 3.10. Entrades de turistes internacionals a Espanya segons vies d’accés per a
2000, 2005 i 2010
Pàg. 102 Taula A.1. Turisme a Catalunya, 2004-2010
Pàg. 76 Taula 3.11. Entrades de turistes internacionals a Espanya per país de procedència per a
2000, 2005 i 2010
Pàg. 105 Taula A.3. Evolució dels establiments turístics a Catalunya, 2004-2010
Pàg. 76 Taula 3.12. Entrades de turistes internacionals a Espanya per temporada, en els anys
2000, 2005 i 2010
Pàg. 107 Taula E.1. Síntesi de previsió i d’evolució
d’indicadors de demanda turística per a
Catalunya en el 2010 i previsió per al 2011
Pàg. 77 Gràfica 3.17. Evolució de l’entrada de turistes estrangers a Espanya en els mesos de
juliol i agost en el període 2000-2010
Pàg. 103 Taula A.2. Turisme estranger a Catalunya
segons mercat d’origen, 2004-2010
Pàg. 105 Gràfica A.2. Hotels per categories, 2003-2008
Pàg. 108 Taula E.2. Síntesi de l’evolució d’indicadors
turístics per a Espanya al 2010 i previsió 2011
Índex UAB d’Activitat Turística 9
Sigles utilitzades en el text
AB: Ajuntament de Barcelona
APB: Autoritat Portuària de Barcelona
AVE: Alta Velocitat Espanyola
BRIC: Brasil, Rússia, India i Xina
CA: Comunitat Autònoma
CCAA: Comunitats Autònomes
CCV: Cambra de Comerç de València
CLIA: Cruise Line International Association
ECC: European Cruise Council
EEES: Espai Europeu d’Educació Superior
EEUU: Estats Units
EGATUR: Enquesta de Despesa Turística.
Institut d’Estudis Turístics
EOH: Enquesta d’Ocupació Hotelera
EUA: Estats Units d’Amèrica
EUTDH: Escola Universitària de Turisme i
Direcció Hotelera
FIFA: Federació Internacional de Futbol Associació
FMI: Fons Monetari Internacional
FRONTUR: Estadística de Moviments Turístics a les
Fronteres de l’Institut d’Estudis Turístics
GNP: Gross National Product
IATA: Internacional Air Transport Association
IDESCAT: Institut d’Estadística de Catalunya
IET: Instiut d’Estudis Turístics
Índex UAB: Índex UAB d’Activitat Turística
INE: Institut Nacional d’Estadística
IPC: Índex de Preus al Consum
META: Mediterranean Travel Association
OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
OMT: Organització Mundial del Turisme
PIB: Producte Interior Brut
PIMES: Petites i Mitjanes Empreses
SARS: Severe Acute Respiratory Syndrome
TIC: Tecnologies de la Informació i la Comunicació
UAB: Universitat Autònoma de Barcelona
USA: United States of America
Índex UAB d’Activitat Turística 11
Presentació
L’Índex UAB d’Activitat Turística 2011 (Índex UAB) es
presenta de nou aquest mes de juny de 2011 amb
importants novetats. En aquesta edició commemorem el desè aniversari des de la seva creació i primera
publicació l’any 2000, la qual cosa representa un motiu
d’orgull i de satisfacció per a la UAB i per a l’EUTDH.
L’equip de professors i d’investigadors del Centre
Internacional d’Estudis i Investigació en el Turisme de
l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de
la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH UAB)
que l’ha elaborat és el mateix dels últims anys.
L’indicador UAB de demanda turística, el valor principal del qual està en les previsions i d’altres anàlisis,
ha anat evolucionant en els anys que han transcorregut fins al present 2011. De forma substancial amb
innovació, hem millorat el concepte i els models, la
metodologia i la cuina interna, l’equip d’investigadors
i l’organització, així com la publicació i la difusió. Hem
abordat, amb noves lectures i interpretacions, elements de l’oferta i de la demanda, com són: el mercat
de treball o l’estudi de la indústria hotelera, el sector
de la restauració o el de les agències de viatges, a més
de treballs rigorosos sobre la innovació o la concentració temporal i la capacitat de generació d’ocupació per
part del sector.
En les darreres edicions, hem tractat de comprendre,
amb monografies, què ha passat i què passa amb el
turisme de negocis o el turisme rural, albirant algunes de les tendències de futur. L’any 2007 va suposar
una fita en la realització de l’estudi en incorporar les
previsions turístiques també per a Espanya, a més de
les de Catalunya, consolidant-se les mateixes degut el
seu interès intrínsec.
L’Índex UAB 2011 es compon de quatre parts:
1. L’anàlisi de la conjuntura de l’exercici 2010
2. Les prediccions de l’Índex UAB per a l’any 2011 a
Catalunya i el balanç del turisme a Catalunya en
els últims anys
3. Les previsions de la demanda turística per a tota
Espanya en l’exercici 2011 i el balanç entre els anys
2000-2010
4. Un estudi del turisme de creuers a Barcelona
Per diferents motius, són dignes de destacar en aquest
treball, al marge de la seva estructura habitual, un
estudi de l’evolució i de les tendències quantitatives
del turisme dels últims anys al món, a Catalunya i a
Espanya, que es corresponen respectivament amb el
contingut dels tres primers capítols. El quart, de la
seva banda, és de gran interès per la temàtica que
aborda: el turisme de creuers a Barcelona.
Hem volgut commemorar especialment que una iniciativa investigadora promoguda per la universitat,
sintetitzada com a Índex UAB, d’alt valor científic,
elevat prestigi i referent per la seva qualitat i utilitat,
hagi arribat al seu desè aniversari.
El quart capítol, com hem indicat, està centrat en el
turisme de creuers, una modalitat de turisme i de producte que està adquirint cada vegada una repercussió
i una importància més grans a nivell econòmic, social
i cultural en la nostra societat. A més, hem inclòs un
apèndix dedicat a explicar l’evolució del turisme i
les perspectives de futur segons l’organisme creat
a Catalunya per observar aquest sector1. Finalment,
s’ha realitzat un informe executiu de la publicació
redactat en anglès.
Aprofitem aquest moment i la present edició per
renovar i ampliar el nostre compromís amb la investigació, el coneixement i la intel·ligència al servei del
país i del sector turístic, amb l’objectivitat, independència, informació i nivell professional que el desenvolupament de la nostra activitat requereix.
En períodes de crisis, amb canvis estructurals i més
incertesa que mai, les previsions són encara més
necessàries, atenent al fet que són utilitzades per
les organitzacions empresarials, pels executius i els
empresaris com a informació bàsica per a la fixació
de pressupostos i de tendències, així com per a l’orientació de les decisions d’inversió, d’expansió, de
reestructuració i de contractació en els seus plans de
negocis. Manquen prediccions per fixar el percentat1. En aquesta edició ha col·laborat en Josep Miralpeix, coordinador
de l’Observatori de Turisme de Catalunya fins maig de 2011, a qui
agraïm enormement la direcció del treball que ha realitzat el tècnic
Roger Dobaño.
Índex UAB d’Activitat Turística 13
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
ge esperat de variació o l’interval més raonable, però
molt més encara per conèixer l’evolució i les explicacions sobre la base de les variables que són representatives de la realitat.
En qualsevol cas, convé recordar que la incertesa i el
risc, si bé estrictament són conceptes diferents, en
el si de les organitzacions no ho són tant perquè la
gestió intel·ligent del risc és un aspecte necessari i
aconsellable que ha de ser abordat.
Hem de tenir en compte que realitzar en l’actualitat
previsions turístiques és un exercici que pot induir
a desviacions per sobre de les normals i que vagin
més enllà dels errors merament estadístics. Això és a
causa de l’ambient d’incertesa i de risc, que s’agreuja
en temps de crisi, ja que és freqüent que, davant canvis dràstics de les tendències, siguin difícils de captar
certs comportaments que contenen altres elements
addicionals. En anteriors ocasions hem comentat que
les prediccions contingudes en el present treball són
realitzades en una data determinada, presa com a
referència pel sector i amb les dades disponibles fins
al moment, no introduint-se posteriors retocs o ajustos en els models.
L’any 2011 es presenta a Espanya i a Catalunya amb
unes perspectives favorables a nivell turístic, amb
increments en els mercats emissors tradicionals, si bé
en uns més que en els altres, i amb forts augments en
els mercats emergents. Això és degut al creixement
esperat de les economies d’aquests països, així com a
l’existència de conflictes en destinacions competidores de la Mediterrània, que beneficiaran a les nostres
destinacions, les quals són percebudes com a més
segures, estables i consolidades. Tot i això, l’exercici
també es caracteritzarà per una sèrie de factors com:
un important encariment de les matèries primeres i
dels combustibles; moderats creixements dels tipus
d’interès i de la inflació; una certa estabilitat en els
tipus de canvi de la moneda, amb riscos en deute
sobirà, en el sistema financer i en les mesures de consolidació fiscal i austeritat en la despesa pública, la
qual cosa podria restar força a la demanda final i a la
recuperació global.
14
Índex UAB d’Activitat Turística
La previsió de la demanda turística per a l’any 2011 a
Catalunya apuntaria a un creixement, que hem estimat en el seu component estranger d’un 1,9%. Aquest
augment s’explicaria pel creixement global esperat en
els fluxos de turistes estrangers del 4,2 %, amb una
composició divergent segons els mercats. La durada
de les estades, de la seva banda, mostraria una contracció, en aquest cas d’un – 1,5% i, finalment, la despesa
mitjana diària, com a tercer indicador clau, es podria
situar en la mateixa tendència de caiguda del – 0,6 %.
En definitiva, uns resultats esperats que, sobre la base
dels indicadors utilitzats, posarien de manifest un creixement notable a partir de la recuperació econòmica
ja iniciada l’any 2010, tot això en un context de creixement de les economies catalana i espanyola feble, lent
i fràgil. Els indicadors turístics per a Espanya se situarien en una línia de creixement similar a la catalana.
El turisme, com és sabut, depèn molt del cicle econòmic
i respon amb elasticitat a la marxa de l’economia, de tal
forma que els increments d’aquesta provoquen creixements d’aquell. A més, el turisme, amb el seu efecte multiplicador, produeix expansions de l’activitat econòmica
més que proporcionals i aquestes, a la seva vegada, repercuteixen sobre el mateix de forma directa, però també
indirecta, essent el total dels efectes superior a l’inicial.
Els efectes indirectes del turisme, entesos en la mesura
de l’activitat que les empreses específicament turístiques
promouen, de forma transversal, en el desenvolupament
d’altres empreses del sistema econòmic en una reacció
en cadena, són tan importants sobre el volum d’activitat
com els directes per a la creació i el manteniment de
l’ocupació i de la riquesa o de la producció.
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
polítiques fiscals i monetàries expansives o polítiques
que suposin la devaluació de la nostra moneda, haurem d’actuar amb reformes estructurals en la creació
de noves empreses i de la cultura emprenedora.
Aquestes actuacions s’hauran de donar també: en la
innovació i el desenvolupament, en la competència,
en millores dels mercats de serveis, en canvis reguladors i normatius, en processos administratius, en educació i formació, en sostenibilitat i responsabilitat, en
el sistema d’impostos i taxes, etc., és a dir, en una sèrie
de mesures que afavoreixin la iniciativa, la inversió, el
creixement, la qualitat, la competitivitat i l’ocupació.
Finalment, vull agrair a la Universitat Autònoma de
Barcelona i a tota la comunitat de l’EUTDH la col·
laboració i el suport prestats a tots els nivells, així com
la comprensió i la confiança per dur a terme l’estudi,
fins i tot en els moments de dificultat pressupostària.
F.J. Uroz Felices
Director general de l’Escola Universitària de Turisme
i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de
Barcelona
D’aquí, que el creixement de l’economia del nostre
país, en aquests anys desfavorables i difícils, pugui
i hagi de recolzar-se, entre d’altres mesures, en la
promoció de l’exportació general de béns i serveis,
així com del turisme en particular. En conseqüència,
l’opció estratègica d’aplicar polítiques favorables a
la manifestació del fet turístic és aconsellable amb
caràcter general, pensant en la demanda total interna i estrangera2. Atès que no serà possible aplicar
2. La captació de nous turistes internacionals (en antics y nous mercats) constitueix un desafiament i un repte que amb l’estratègia i
l’enfocament adequat ha de comportar únicament èxits.
Índex UAB d’Activitat Turística 15
1. L’activitat turística internacional en el 2010 i avanç de les perspectives
globals per al 2011
1.1. L’activitat turística internacional en el 2010
L’any 2010 es pot considerar el de la recuperació de
l’activitat turística a nivell mundial. Les últimes dades
disponibles mostren un augment del nombre de
turistes internacionals en un 6,7%, compensant les
pèrdues de l’any 2009 i superant les xifres del 2008.
No obstant això, els efectes de la crisi econòmica
mundial de 2008-2009 no han permès complir les
previsions de la pròpia OMT pel 2010, que xifraven el
nombre total de viatges en 1.006 milions.
L’any 2010 el nombre total de turistes ha crescut un
6,7% a nivell mundial. Amb aquesta xifra pot donar-se
per conclòs el període de crisi del bienni 2008-2009,
en el qual va caure un 4,2%. Cal destacar així mateix
que aquesta evolució positiva es registra en totes les
grans regions, si bé existeixen diferències apreciables
en el ritme de creixement, que oscil·len entre el 3%
d’Europa i el 14% d’Orient Mitjà.
La recuperació de l’activitat turística mundial ve en
bona mesura determinada per la millora als països
emergents, especialment en el cas de Xina i l’Índia, els
quals van sofrir amb menor intensitat els efectes de la
crisi financera i industrial. L’evolució ha estat, en canvi,
molt més discreta a Europa i Amèrica, a causa de la
maduresa del mercat i a la debilitat de la demanda
d’alguns mercats europeus i del nord-americà.
El positiu ritme de creixement del volum de turistes
internacionals es va veure també en l’apartat d’ingressos que, segons les últimes estimacions, es va
incrementar globalment un 5% en termes reals, totalitzant més de 900.000 milions de dòlars1.
La recuperació econòmica ha estat sens dubte el principal factor explicatiu de la recuperació de l’activitat
turística mundial. El PIB mundial ha tornat a créixer
amb força, amb taxes properes al 5%, superant així la
caiguda experimentada l’any 2009. Aquest comportament positiu es produeix també als països desenvolupats. Per exemple, el creixement mitjà del PIB en
l’OCDE es va situar en el 2,8%, registre que contrasta
amb la caiguda del 3,4% observada l’any 2009.
En aquest capítol s’analitzen les claus de l’evolució
en el turisme internacional, així com una sèrie de
dades econòmiques que permeten avançar algunes
de les tendències per a l’any 2011. Per finalitzar, i amb
motiu de la desena edició d’aquest Índex, es realitza
una retrospectiva dels principals fets turístics a nivell
internacional succeïts en l’última dècada.
1. En dòlars USA i ajustats per la inflació.
Gràf. 1.1
Evolució del PIB mundial i de les economies desenvolupades, 1980-2010, i previsió 2011-2016
Percentatges
6
3
Nombre de turistes internacionals per grans regions mundials, 2008-2010
Taula 1.1
Milions de turistes i percentatges
Europa
Àsia-Pacífic
Amèrica
Àfrica
Orient Mitjà
Món
2008
487,2
184,0
147,8
44,3
55,8
919
2009
459,7
181,2
140,6
45,8
52.9
880
2010
471
204
151
49
60
935
Var. 09/08
-5,7
-1,6
-4,9
+3,3
-5,1
-4,2
Var. 10/09
+3,0
+13,0
+8,0
+6,0
+14,0
+6,7
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OMT.
Per països, França, amb 74 milions de turistes, continua sent la principal destinació mundial, si bé el seu
volum ha caigut un 0,3%. Estats Units consolida la
seva segona posició en el rànquing amb 57 milions de
turistes, un 3,8% més que en 2009. Xina arrabassa a
Espanya la tercera posició, després de créixer un 10%
el nombre de turistes, fins als 56 milions. Espanya,
que ocupa la quarta posició, avança en 2010 amb
França
EUA
Xina
Espanya
Itàlia
Regne Unit
Turquia
Alemanya
Malàisia
Mèxic
2
1
0
-1
-2
Economia mundial
-3
16
al cas de la regió americana, amb una taxa del 8%.
Únicament Europa, principal regió mundial per nombre de turistes, presenta una taxa de creixement més
discreta (3%).
un lleuger augment de l’1,5% en volum de turistes
internacionals, la qual cosa suposa una recuperació
de 800.000 dels set milions de turistes perduts en els
dos anys anteriors per causa de la crisi. Cal destacar
també el notable creixement del volum de turistes a
Turquia (8,5%), fet que li permet escalar fins al setè
lloc en la classificació mundial.
Taula 1.2
Milions de turistes i percentatges
4
Font: FMI.
Totes les regions, sense excepció, han vist augmentar
el nombre de turistes, destacant de manera especial
les zones d’Orient Mitjà i d’Àsia-Pacífic amb taxes
de creixement del 14% i del 13,3%, respectivament. El
ritme de creixement també ha estat destacable per
Volum de turistes internacionals per principals països receptors, 2009-2010
5
-4
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Economies desenvolupades
1980
Índex UAB d’Activitat Turística
1984
1988
1992
1996
2000
2004
2008
2012
2016
2009
74,2
54,9
50,9
52,2
43,2
28
23,6
25,5
23,6
21,4
2010
74
57
56
53
43,2
28
25,5
24,2
23,6
21
Var. 10/09
-0,3
3,8
10,0
1.5
0
0
8,1
-5,1
0
-1,9
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OMT.
Índex UAB d’Activitat Turística 17
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
- A Europa l’impacte de la crisi econòmica sobre
les finances públiques de molts països ha afectat
de forma molt important a l’activitat econòmica i
per tant a l’activitat turística de la regió. A tot això
cal afegir el greu incident amb el volcà islandès
Eyjafjallajökull, que va deixar gairebé inactiu l’espai
aeri en el mes d’abril, perjudicant als principals aeroReq. 1.1
ports europeus i les seves connexions interiors i exteriors, especialment amb Amèrica del Nord. Aquesta
situació ha llastrat els resultats globals d’aquestes
dues regions, ja que l’erupció va esdevenir a pocs dies
del període de vacances de primavera, la qual cosa va
produir un gran nombre d’anul·lacions de viatges des
de i cap a Europa.
L’impacte de l’erupció del volcà Eyjafjallajökull en el turisme mundial
Durant el mes d’abril de 2010 va ocórrer un fet inèdit en la història recent del transport. Durant diverses
setmanes el tràfic aeri d’Europa i de l’Atlàntic Nord es va veure seriosament afectat per les cendres emanades pel volcà Eyjafjallajökull, situat a la zona sud d’Islàndia. El zenit del succés es va produir a mitjan
abril, i especialment els dies 18 i 19, en els quals prop del 29% de la capacitat aèria mundial (19.000 vols)
va quedar fora de servei per les cancel·lacions de vols, perjudicant a més d’un milió de passatgers. En el
cas d’Europa aquest percentatge va ascendir al 75%.
Les pèrdues per al sector aeri van ser substancioses. Segons dades de l’IATA, una estimació conservadora
de l’impacte total pot establir-se en 1.700 milions de dòlars, que les aerolínies van deixar d’ingressar. Tan
sols en un dia (el dilluns 19 d’abril) els ingressos perduts van ser de 418 milions de dòlars, tenint conseqüències especialment per a les aerolínies europees (70% del total de pèrdues), però també per a aerolínies d’altres continents. Aquestes xifres no inclouen les despeses extra, com les estades en hotels dels
turistes afectats, a càrrec de les companyies, i que s’estimen van ser properes als 200 milions d’euros. Una
altra estimació a càrrec d’Oxford Economics situa la xifra en 2.200 milions de dòlars, incloent aquesta
també a aeroports i proveïdors d’aerolínies.
A totes aquestes xifres caldria afegir l’impacte que va tenir la cancel·lació de vols en els sectors turístics
de les destinacions afectades. Així, l’estimació d’Oxford Economics situa els ingressos inicialment perduts
en 4.200 milions de dòlars, si bé bona part d’aquests es van poder recuperar, ora per retardar-se el viatge,
ora per l’impacte positiu dels viatgers que van canviar de mitjà de transport o es van quedar atrapats
sense possibilitat de vol de tornada. En total, la pèrdua neta pot situar-se en 1.649 milions de dòlars.
L’erupció, no obstant això, va tenir un petit efecte col·lateral positiu, especialment per al cas d’Islàndia. No
van ser pocs els turistes que es van animar a visitar aquest país per conèixer les seves atraccions naturals
i, particularment, l’activitat volcànica. Els estudis duts a terme per les autoritats turístiques del país no
només no van apreciar cap contracció dels fluxos turístics durant l’estiu de 2010, sinó un creixent interès
dels visitants a conèixer les zones volcàniques d’Islàndia, i en concret, la zona afectada per l’erupció.
18
Índex UAB d’Activitat Turística
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
- El vigorós creixement en el nombre de turistes a
la regió d’Àsia-Pacífic s’explica principalment per
dos motius. El primer d’ells és conjuntural i es deu
a esdeveniments que s’han desenvolupat a la zona,
com l’Exposició Universal de Shanghái o els Jocs de
la Commonwealth a l’Índia. Tampoc cal oblidar el
ressò que van representar els Jocs Olímpics de Pekín
el 2008. El segon factor és estructural i té a veure
amb el fulgurant desenvolupament econòmic dels
països de la regió i especialment de les dues principals
potències: Xina i l’Índia. Aquest desenvolupament
s’ha traduït en un augment de l’oferta turística, especialment aquella de més alta qualitat, la qual cosa ha
anat generant un major flux de visitants procedents
d’altres zones. Així mateix, s’està consolidant la creació d’unes classes mitjanes compostes per milions
de persones, les quals s’estan incorporant a l’activitat
turística, i que es centren majoritàriament en destinacions de la seva regió.
- La incipient recuperació econòmica de la zona nord
(Estats Units i Canadà) i la major integració de les
zones centre i sud han permès un increment en els
viatges a Amèrica, especialment els intraregionals.
Sense grans esdeveniments, l’únic aspecte a destacar
és l’efecte negatiu que va tenir l’erupció del volcà
Eyjafjallajökull en el trànsit aeri transoceànic.
- L’any 2010 va ser un període de relativa estabilitat a
la regió d’Orient Mitjà, la qual cosa va permetre incrementar el nombre de turistes, unit a la seva relativa proximitat a Europa i a la seva favorable posició competitiva. Ja l’any 2009 països com Jordània, Líban, Palestina,
Qatar o Iemen van experimentar augments en el nombre de turistes en un context de caigudes generalitzades. El desenvolupament econòmic de la zona del Golf
Pèrsic i la seva aposta per un fort creixement de l’oferta
turística i d’oci ha implicat un progressiu augment dels
viatges internacionals cap a aquesta àrea, encara que
la crisi econòmica ha afectat seriosament a alguns dels
megaprojectes, sobretot a Dubai i Abu-Dhabi. Les xifres
que s’estan donant en aquesta regió suggereixen un
creixement important com a destinació turística i amb
previsions d’increment en els propers anys donada la
proximitat als futurs grans emissors de turistes que
seran l’Índia i, especialment, Xina.
- Àfrica, que va ser l’única regió que en 2009 va
augmentar el nombre de turistes (3,3%), ha vist incrementar els fluxos en un 6% durant 2010, la qual
cosa confirma la seva condició de destinació turística
emergent. Dues grans raons expliquen aquesta evolució: la relativa estabilitat de la regió en els últims anys,
amb la pràctica absència de conflictes armats significatius; i la celebració per primera vegada en la història
d’un gran esdeveniment esportiu en el continent (el
Campionat Mundial de Futbol a Sud-àfrica2). L’èxit en
l’organització de l’esdeveniment pot permetre que
Àfrica n’aculli d’altres en un futur, tant esportius com
de qualsevol índole, i per tant, contribueixi a l’augment dels fluxos turístics cap a aquesta regió.
En definitiva, en els resultats internacionals de 2010
en arribades de turistes destquen dues grans àrees
geogràfiques: una amb forts creixements, formada per
Àsia-Pacífic i Orient Mitjà, que correspon a economies i
destinacions emergents, i una altra, composta per economies desenvolupades i destinacions madures de creixement molt més moderat, com són Europa i Amèrica.
1.2. Previsions per al 2011
S’espera que pel 2011 l’activitat turística mundial
s’incrementi entre un 4% i un 5%, segons les últimes
estimacions. Aquest creixement serà especialment
important a la regió d’Àsia-Pacífic, pels moviments
intraregionals. A Europa i Amèrica es preveu que
aquest sigui menys intens, degut en la seva major
part a la lenta recuperació econòmica.
Dos successos afectaran de forma molt important
a l’activitat turística i als seus fluxos. El primer és
la situació de revoltes polítiques en grans zones de
l’àrea d’Àfrica i Orient Mitjà. Aquest fet és particularment rellevant perquè ha implicat a països que fins
al moment havien estat els més estables de la regió,
com és el cas de Tunísia, Egipte, Bahrein o Síria, i perquè la naturalesa de les revoltes pot generar incertesa
2. Un estudi recent de l’Oficina de Turisme de Sud-àfrica revela,
entre d’altres impactes rellevants, que més de 300.000 turistes
varen visitar el país amb motiu de la Copa Mundial de la FIFA 2010.
Índex UAB d’Activitat Turística 19
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
sobre l’evolució política de la resta de països de la
zona. És molt probable, per tant, que es produeixi una
contracció en el nombre de turistes en aquestes regions durant aquest any, trencant la tendència positiva
que havien experimentat en els últims temps.
El segon gran impacte de 2011 ve determinat per les
conseqüències del gran terratrèmol de Japó, i especialment de l’incident nuclear de la central de Fukushima.
Dos són els efectes que poden produir-se. El primer,
una contracció del turisme receptor en un país que
registra aproximadament 7,5 milions d’arribades anuals. El segon, potser més important per la grandària
de l’economia nipona, serà la contracció del turisme
emissor, deguda a l’impacte econòmic negatiu que ha
representat el terratrèmol. S’estima que aquest pot
reduir el PIB nipó del segon trimestre entre un 0,5% i
un 1%, si bé es preveu una ràpida recuperació deguda
a l’impuls derivat de les obres de reconstrucció.
Creixement del PIB dels països de l’OCDE previst per al 2011
Percentatges
Gràf. 1.3
Desviació respecte de la mitjana històrica
15
10
5
0
-5
-10
-15
-20
-25
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Font: Comissió Europea.
8
6
4
2
Evolució de la confiança del consumidor a l’eurozona, 2002-2011
Mitja OCDE = 2,3%
0
Després de l’acceleració dels preus dels combustibles
durant la segona meitat de 2010 i inicis de 2011, és
previsible que aquests s’estabilitzin durant la segona
meitat de l’any. Es preveu, per exemple, que el preu del
querosè se situï al voltant dels 325 centaus de dòlar
per galó, una xifra que si bé dobla el valor de mitjan
2009, continua sent inferior als valors registrats en
2008 (Gràfica 1.4.). Un factor que pot incrementar
la variabilitat en els preus és l’efecte del terratrèmol
de Japó en les refineries de querosè. Japó produïa en
2010 240.000 barrils diaris d’aquest combustible, la
qual cosa representa entre el 3% i 4% de la producció
mundial. Cal observar, no obstant això, que tan sols un
canvi abrupte en els preus dels combustibles podria
alterar de manera significativa la demanda turística,
ja que el caràcter altament competitiu del sector del
transport, i especialment de les línies aèries, ha provocat que en la història recent únicament es traslladés
al consumidor final part de l’increment dels costos
energètics i no la seva totalitat.
-2
-4
Grècia
Portugal
Espanya
Itàlia
Islàndia
Irlanda
Dinamarca
França
Països Baixos
Regne Unit
Japó
Bèlgica
Noruega
Àustria
Eslovènia
Suissa
Estats Units
Canadà
Hongria
Alemanya
Nova Zelanda
Rep. Txeca
Finlàndia
Luxemburg
Suècia
Eslovàquia
Mèxic
Austràlia
Polònia
Israel
Corea del Sud
Turquia
Xile
Gràf. 1.2
La recuperació de l’economia mundial experimentada
en 2010 tindrà la seva continuació en 2011. S’espera
que el creixement mundial del PIB se situï en el
4,4% per 2011 i que aquest sigui positiu en totes les
regions del planeta. Si se circumscriu l’anàlisi als
països de l’OCDE, s’observa que pràcticament tots,
excepte Grècia i Portugal, tindran taxes positives de
creixement (Gràfica 1.2.). No obstant això, el ritme
de creixement de les principals economies europees
serà idèntic al del passat exercici, i en el cas d’Alemanya fins i tot s’espera que sigui un punt inferior, fins
al 2,5%. Un cas semblant ocorre als Estats Units, on
la taxa de creixement prevista (2,2%), és mig punt
inferior a la de 2010. En el cas de Japó les previsions
apunten també a una important desacceleració del
creixement, que pot empitjorar pels efectes econòmics associats al gran terratrèmol.
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Font: OCDE.
20
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 21
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 1.4
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Evolució i perspectives del preu del querosè en el període 2009-2010 i previsió per al 2011
Principals canvis en el turisme en l’última dècada
Req. 1.2
Preu de refineria per a usuaris finals, centaus de dòlar USA per galó
350
A continuació es presenten de manera succinta alguns dels principals canvis en la indústria turística
experimentats durant els últims deu anys, i que per motius d’espai no podem considerar en major detall:
300
-Extensió del concepte de turisme a l’indústria de l’oci.
-Consolidació del sector com a element clau de l’economia mundial.
-Més conscienciació del turisme com a font de desenvolupament econòmic local.
-Concepte d’experiència turística per damunt del concepte de producte per a la planificació turística, la qual cosa incrementa la seva diferenciació.
-Reducció de l’estada per viatge.
-Increment del nombre de viatges al llarg de l’any.
-Millora en la formació dels treballadors, així com un increment en la professionalització del sector.
-Més exigència de qualitat per part del turista en productes i destinacions.
-Incorporació del concepte de sostenibilitat com eix del desenvolupament de noves iniciatives i destinacions turístiques.
-Noves pautes de consum degudes a canvis en la piràmide demogràfica (per exemple, sèniors).
- Segmentació més intensa de la demanda en nínxols de mercat.
-Millor adaptació dels productes a les necessitats de cada turista.
-Consolidació i aparició de noves tipologies turístiques que responen als interessos del viatger, com ara
el turisme d’esdeveniments, de negocis, de creuers, de salut, d’espiritualitat, d’aventura.
-Diversificació del sector de l’allotjament, principalment en el dels apartaments i el time-sharing.
-Augment de la mitjana de qualitat dels allotjaments, amb una aposta per hotels i establiments de
millor categoria.
-Augment dels viatges en avió. Reducció, en termes relatius, dels viatges en vehicle privat.
-Auge del paper de les companyies de baix cost com a transport de turistes i dinamització del transport aeronàutic.
-Desenvolupament i auge d’aeroports secundaris. Increment de l’impacte econòmic del turisme en
les territoris.
-Aparició de noves destinacions turístiques com ara les emergents de Xina, Vietnam, Tailàndia o Brasil.
-Major concentració empresarial entre els agents privats.
-Canvis en la distribució i comercialització. Incorporació de les TIC en el sector turístic amb l’ús d’internet.
Canvi d’estratègia cap al consumidor final; de tracte indirecte a tracte directe.
-Increment del coneixement en el sector turístic, tant en disposició de dades estadístiques com en publicacions i articles acadèmics.
-Noves polítiques agressives de preus dels serveis i més sensibilitat del turista cap al preu.
-Major preferència per viatges a destinacions llunyanes.
-Increment de la importància i valor de la marca turística.
-Més conscienciació de la importància de la col·laboració público-privada per a la competitivitat.
-Auge del concepte de clusterització com a instrument de política.
250
200
150
100
gen-09 abr-09
jul-09
oct-09 gen-10
abr-10
jul-10
oct-10
gen-11
abr-11
jul-11
oct-11
Font: Departament d’Energia dels Estats Units.
En resum, es preveu que l’evolució positiva de les variables econòmiques, encara sent moderada en algunes
zones, pot contribuir a la millora de l’activitat turística
dels diversos mercats, la qual cosa pot compensar
l’evolució negativa del preu del combustible.
22
Índex UAB d’Activitat Turística
1.3. Una retrospectiva de l’activitat turística
de l’última dècada
Entre 2000 i 2010 el nombre de turistes internacionals
va créixer un 36,9% a nivell mundial. Les perspectives
de l’OMT xifraven per 2010 un total de 1.000 milions
de turistes internacionals, xifra no gaire llunyana a
la realitat: 935 milions. La no confirmació d’aquestes
dades es deu a dos fets principals que han afectat fortament a l’activitat turística mundial: l’impacte que
han tingut els diferents episodis d’atemptats terroristes després de l’11 de setembre de 2001, i la crisi econòmica iniciada en el 2008. A aquests grans factors
explicatius caldria afegir successos que van tenir una
incidència temporal o espacial limitada, com l’episodi
de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS) de
2002-2003, el tsunami de desembre de 2004, o la grip
A (H1N1) en 2009.
Índex UAB d’Activitat Turística 23
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
L’atac terrorista a Nova York i els posteriors a Bali,
Madrid i Londres, així com les seves conseqüències en
matèria de guerres a Afganistan i l’Iraq, van significar
un alentiment del turisme durant els primers anys de
la dècada. Els atacs de l’11 de setembre de 2001, en el
qual es van emprar avions comercials, van provocar
tant una psicosi negativa cap als viatges amb avió,
com un increment en els controls de seguretat, qüestió que va tenir com a conseqüència una brusca reducció en el nombre de viatges amb avió al llarg dels
mesos posteriors. A aquest factor es va unir una lleu
desacceleració econòmica en alguns països derivada
del final de la “bombolla tecnològica”. Aquests efectes
van suposar un creixement menor al què s’esperava
inicialment i fins i tot descensos en algunes destinacions. Una demostració d’aquests efectes és que en
2001 Espanya va superar per primera vegada als EUA
com a segona destinació receptora de turistes internacionals, posició que no es va revertir fins al 2009.
Taula 1.3
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
El segon gran impacte sobre el turisme a nivell mundial
ha estat la crisi econòmica global de finals de la dècada.
Cal notar, no obstant això, que el seu efecte ha estat molt
diferent a les diferents regions. Així, ha estat més profunda i persistent als països més desenvolupats econòmicament, que són els principals en despesa turística, fet que
va provocar un estancament de l’activitat en 2008 i una
caiguda en 2009, especialment intensa a Europa.
Tot això ha tingut efectes dispars segons les zones.
Mentre el creixement acumulat a Orient Mitjà s’ha
situat en més del 140% en aquest període, aquest
ha crescut tan sols un 17,2% a Amèrica o un 20,1% a
Europa (Taula 1.3.). Aquesta diferent evolució s’ha traduït en un canvi significatiu en les quotes de mercat:
Europa i Amèrica han cedit quota a la resta de grans
regions, la qual cosa ha permès desconcentrar, encara
que sigui lleument, l’activitat turística entre les diferents zones (Taula 1.4).
Nombre de turistes internacionals per grans regions mundials, 2000-2010
Milions de turistes i percentatges
Europa
Àsia-Pacífic
Amèrica
Àfrica
Orient Mitjà
Món
2000
392,2
110,1
128,9
26,5
24,9
683
2010
471
204
151
49
60
935
Var. 10/00
+20,1
+85,3
+17,2
+84,9
+140,9
+36,9
Font: OMT.
Taula 1.4
Evolució de la quota de mercat de turistes internacionals per regions, 2000 i 2010
Percentatges
Europa
Àsia-Pacífic
Amèrica
Àfrica
Orient Mitjà
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OMT.
24
Índex UAB d’Activitat Turística
2000
57,6
16,0
18,8
4,1
3,6
2010
50,4
21,8
16,1
5,2
6,4
Dif. 10/00
-7,2
5,8
-2,7
1,1
2,8
Si bé Europa ha vist incrementar el nombre de
turistes rebuts, el ritme de creixement ha estat molt
menor que en la resta de les zones. Les raons d’aquest
estancament, que ha estat fins i tot descens en algunes destinacions, han estat diverses. En primer lloc, la
relativament pobra evolució econòmica de la regió en
l’última dècada, amb taxes mitjanes de creixement
del PIB clarament inferiors a les d’altres regions del
món. En segon lloc, el fet de tractar-se d’una destinació madura (previsiblement en les últimes fases del
cicle de vida) amb una oferta turística consolidada.
En tercer lloc, i no menys important, cal indicar la
irrupció de destinacions turístiques alternatives en
altres regions.
Un cas semblat és el d’Amèrica, en el qual el creixement en nombre de turistes ha estat encara menor.
En aquesta regió cal distingir entre la zona nord, que
presenta unes característiques similars a Europa, i
Amèrica Llatina, que després d’un inici de dècada
problemàtic en els vessants econòmic i polític ha anat
millorant les seves perspectives. Esment apart mereix
el cas de Brasil, la principal economia de la zona, que
durant aquesta última dècada s’ha convertit en una
de les més prometedores del planeta, tant pel seu
volum com pel seu ritme de creixement.
Les grans beneficiades dels últims anys han estat les
altres zones o regions, amb creixements de més del
80% en el cas d’Àsia-Pacífic i Orient Mitjà, i més
del 140% en el cas d’Àfrica. Aquest increment no
només es deu a una millora de l’oferta turística, sinó
també a l’incipient desenvolupament econòmic que
han experimentat aquests països en l’última dècada.
Probablement aquestes tendències es veuran reforçades en els propers anys, a causa del creixement econòmic d’aquestes àrees, que permetran l’accés a l’activitat turística per a un major segment de la població.
es realitzen per ingressos turístics, l’increment de la
indústria turística xinesa segueix sent notable. Així,
entre 2000 i 2009 aquests es van incrementar en un
145,1%, situant al país asiàtic en cinquè lloc del rànquing mundial i avançant-se a països com Alemanya
o el Regne Unit. Tan sols Turquia i Austràlia, amb increments acumulats de 180,3% i 175,3%, respectivament,
la superen en ritme de creixement. En el pol oposat
trobem el cas dels Estats Units, amb un creixement
acumulat del 14% (Taula 1.6), resultat de la maduresa
del seu mercat i de les incerteses econòmiques i polítiques que ha experimentat en l’última dècada.
Per la part de la despesa turística també es detecten
canvis importants (Taula 1.7.). Així, el creixement acumulat de la despesa turística a Xina s’ha situat en un
233,6% durant aquest període. Rússia també ha vist
augmentar de manera intensa la despesa turística,
amb un increment acumulat del 136,4%, xifra particularment positiva en un país en regressió demogràfica.
En l’altre costat de la balança destaca el cas de Japó,
on la despesa turística ha descendit un 21,3% durant
aquest període, sent l’únic cas de caiguda als països
desenvolupats. L’atonia del creixement econòmic nipó
durant les dues últimes dècades, així com l’envelliment de la població, poden explicar en bona part la
contracció de la despesa turística.
Quant a l’evolució per països receptors, un dels temes
a destacar és el progressiu avanç de Xina en el rànquing, de la cinquena posició del 2000, a la tercera en
el 2010 (Taula 1.5.). Es preveu que en 2011 Xina es converteixi en la segona potència turística mundial i, de
fet, si se li suma Hong Kong i Macau, pot convertir-se
en molt poc temps en la primera. Si les comparacions
Índex UAB d’Activitat Turística 25
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Taula 1.5
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Volum de turistes internacionals per principals països receptors, 2000 i 2010
Milions de turistes i percentatges
França
EUA
Xina
Espanya
Itàlia
Regne Unit
Turquia
Alemanya
Malàisia
Mèxic
2000
75,6
50,9
31,2
47,9
41,2
25,2
Nd
19,0
Nd
19,8
2010
74
57
56
53
43,2
28
25,5
24,2
23,6
21
1.4. Conclusió
Var. 10/00
-2,1
12,0
79,5
10,6
4,9
11,1
27,4
6,0
Font: OMT.
Taula 1.6
Ingressos turístics per principals països receptors, 2000 i 2009
Milers de milions de dòlars USA (preus corrents) i percentatges
EUA
Espanya
França
Itàlia
Xina
Alemanya
Regne Unit
Austràlia
Turquia
Àustria
2000
82,4
30
33
27,5
16,2
18,7
21,9
9,3
7,6
9,8
2009
93,9
53,2
49,4
40,2
39,7
34,7
30,0
25,6
21,3
19,4
Var. 09/00
14,0
77,3
49,7
46,2
145,1
85,6
37,0
175,3
180,3
98,0
El turisme a nivell mundial s’ha recobrat del contratemps que va suposar la crisi econòmica global de
2008-2009, encara que sense arribar a recuperar en
molts casos els registres de volum de turistes o de
despesa anteriors a la crisi. Aquest avançament s’ha
produït en totes les regions, encara que ha estat a
Orient Mitjà i a la regió d’Àsia-Pacífic on l’evolució ha
estat més favorable. La millora de l’activitat econòmica ha estat sens dubte el principal motor d’aquest
canvi, si bé en algunes regions l’activitat turística s’ha
vist alentida per diversos incidents naturals, com va
ser l’erupció del volcà Eyjafjallajökull a l’abril de 2010.
Es preveu que durant 2011 aquesta recuperació es
consolidi i que puguin superar-se els màxims aconseguits en 2007 i 2008, recolzada per la millora i el pols
de l’economia de nombrosos països, especialment
els emergents. No obstant això, la incertesa política
esclatada en el Nord d’Àfrica i Orient Mitjà pot limitar
el creixement en aquestes àrees, i fins i tot moderar
l’activitat turística global.
Font: OMT.
Taula 1.7
Ranking de països emissors per despesa en turisme internacional en 2000 i 2009
Milers de milions de dòlars USA (preus corrents) i percentatges
Alemanya
EUA
Regne Unit
Xina
França
Itàlia
Japó
Canadà
Rússia
Països Baixos
2000
53
64,7
38,4
13,1
22,6
15,7
31,9
12,4
8,8
12,2
2009
81,2
73,2
50,3
43,7
38,5
27,9
25,1
24,2
20,8
20,7
Var. 09/00
53,2
13,1
31,0
233,6
70,4
77,7
-21,3
95,2
136,4
69,7
Font: OMT.
26
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 27
2. Previsions sobre l’evolució de l’activitat turística a Catalunya en l’any 2011:
bones expectatives
2.1. Introducció
En aquest capítol exposem les principals estimacions
sobre la demanda turística a Catalunya pel 2011, centrant-nos en el component estranger, d’indubtable
significació global. Les estimacions abasten la xifra de
turistes, la de pernoctacions i la durada de les estades
mitjanes, distribuïdes per diferents mercats emissors,
i la despesa. Entenem que amb això brindem als
agents dades noves que poden tenir un ús variat. Amb
això, redoblem el nostre interès en abordar temes de
rellevància per al coneixement del sector turístic a
Catalunya i, especialment, assumptes complexos com
el de les previsions turístiques.
Com ja és sabut, les estimacions es fonamenten en la
construcció de models multivariants agregats per a
panells de dades. Les sèries temporals bàsiques han
estat degudament revisades i homogeneïtzades. Els
models seleccionats, com a fonament per a l’elaboració de les previsions, han estat garbellats a partir
de l’ús de diferents criteris de selecció, ben assentats
en la literatura economètrica. Típicament, els models
són del tipus d’ajust parcial; això és, inclouen variables depenents retardades, amb el que es recullen
efectes dinàmics.
Entrant en els resultats, hem de dir que les nostres
prediccions abonen la hipòtesi d’un escenari favorable per a la conjuntura turística catalana en el 2011.
Així, la xifra de turistes podria créixer un 4,2% en tot
l’any, fonamentada en el progrés, ja força assentat, del
grup de països emergents i en els augments dels mercats francès, alemany, nòrdic i britànic (aquest últim
bastant nou, ja que trenca la tendència dels anys
anteriors). Pel que fa al nombre de les pernoctacions,
l’augment seria del 2,6% (el major des de 2006), novament atribuïble a les economies emergents, França i
Alemanya. La despesa real creixeria a un ritme del 2%
i seria un reflex molt aproximat de per on hauria de
transitar el creixement del PIB turístic català (en el seu
component exterior). Si això és així, i amb la previsió
de creixement del PIB global de l’economia catalana
en un 0,9% per al 2011, podríem assistir aquest any a
un augment del pes del sector en l’estructura econòmica del país.
28
Índex UAB d’Activitat Turística
En recents dates, per exemple la Direcció General de
Turisme de la Generalitat de Catalunya ha establert
la hipòtesi que el sector turístic català podria créixer
més del 7% en l’estiu. Observi’s que, donades les dades
concretades fins a abril per a la regió (creixement de
turistes del 0,8%), el pes de l’activitat estiuenca sobre
el total anual i els resultats previsibles en l’últim
trimestre d’any, les nostres estimacions podrien ser
consistents amb la xifra anterior.
En tot cas, no hem d’oblidar que una part d’aquesta
“bona conjuntura” s’atribuiria als “mals” associats a
destinacions parcialment competidores. D’aquesta
forma, la millora d’aquests països, fonamentalment
Tunísia i Egipte, així com la poca memòria que tenen
els turistes (es diu que uns sis mesos), podrien atenuar l’escenari expansiu per a l’any proper. Faríem
bé en pensar, doncs, quina part del creixement és
conjuntural i seguir treballant en millorar els nostres
factors competitius i, especialment, la promoció dels
nostres productes i destinacions. Aquest capítol no
pretén analitzar aquests temes, sinó oferir previsions,
i s’organitza de la següent forma: en la secció segona
es repassen els principals senyals associats als indicadors disponibles per als primers quatre mesos de
l’any; en la tercera, es reflecteixen les estimacions
anuals per als diversos indicadors de demanda considerats i, en la quarta, es revisen sintèticament alguns
dels principals canvis detectats en els indicadors
quantitatius disponibles per a la demanda turística a
Catalunya en el període 2004-2010. Un apartat final
recull les principals consideracions, segons la nostra
consideració, del capítol.
2.2. Resultats dels primers quatre mesos
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
En el cas de la despesa (ho hem adjuntat en milions
d’euros corrents), l’augment concretat en el primer
quadrimestre de 2011 ha estat del 2,2%, lleugerament
superior a l’1,9% materialitzat en el mateix període
del 2010 i, òbviament, molt millor que la reculada
experimentada en 2009 (caiguda del 3,9%).
Tot i això, els indicadors globals de demanda hotelera
revelen creixement però, en aquest cas, menor que el
registrat en el mateix període del 2010. Així, mentre
que el nombre dels viatgers i el de les pernoctacions
en aquests establiments s’han incrementat en un 5% i
un 5,9% respectivament, en el mateix període de l’any
anterior aquestes magnituds van créixer a ritmes del
13,2% i el 14,9%. Aquesta diferència es deu, en una part
significativa, a la pitjor evolució que ha registrat en
el primer quadrimestre d’aquest any el mercat nacional. Així, mentre que en 2011 el volum dels viatgers
hotelers d’aquest origen ha minvat un 1,3% (i les seves
pernoctacions un 0,3%) l’any anterior va augmentar
un 10,5% i un 11,3%. En contrast, l’evolució del mercat
estranger és molt positiva, encara que a un ritme de
creixement lleugerament menor que l’any 2010. En
particular, aquest flux ha augmentat un 10,7%, tant
en el cas del volum dels viatgers com el de les pernoctacions en establiments hotelers. Així les coses, una
de les principals novetats quantitatives dels primers
mesos d’aquest any, més enllà de la dinàmica global,
és l’evolució tan dispar entre el mercat nacional i l’exterior, explicada per la diferent conjuntura econòmica
i grau d’incertesa i desconfiança.
En tot cas, i atès que els indicadors hotelers són
parcials i no recullen el muntant total dels fluxos,
davant els senyals existents, probablement hauríem
de decantar-nos per la versemblança d’un escenari
fins i tot més expansiu que el de l’any passat.
Evolució dels indicadors turístics de demanda agregada per a Catalunya
disponibles per al primer quadrimestre de 2010 i 2011
Turistes, viatgers, pernoctacions, milions d’euros constants i percentatges
Turistes estrangers
Viatgers Hotelers
Espanyols
Estrangers
Pernoctacions Hoteleres
Espanyols
Estrangers
Despesa estrangers
2010
3.231.674
3.821.662
1.828.635
1.993.026
9.053.471
3.938.236
5.115.234
2.405
2011
3.257.035
4.012.426
1.805.530
2.206.896
9.587.810
3.927.688
5.660.123
2.458
Variación Anual
0,8%
5,0%
-1,3%
10,7%
5,9%
-0,3%
10,7%
2,2%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estudis Turístics i INE.
Les dades disponibles fins al mes d’abril de 2011 ens
permeten, en primer lloc, salvar el biaix del calendari
associat a la Setmana Santa i, en segon lloc, tenir ja
concretats una mica més del 25% dels turistes anuals.
Aquestes dates indiquen resultats variats. Pel que fa al
volum de turistes estrangers, hauria crescut un 0,8%,
xifra inferior a la del total d’Espanya, però superior a
les reculades viscudes a Catalunya en 2009 (un significatiu descens del -11,5%) i 2010 (caiguda del -3,4%).
Índex UAB d’Activitat Turística 29
Taula 2.1
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 2.1
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Creixement interanual del volum de turistes estrangers a Catalunya,
Primer quadrimestre, 2001-2011
2.3. Les previsions de demanda turística a Catalunya per 2011
Percentatges
2.3.1. Índex UAB
20,0%
14,7%
15,0%
13,0%
10,0%
12,5%
13,6%
13,6%
8,5%
5,0%
1,9%
0,0%
0,8%
-3,4%
Índex UAB, component estranger a Catalunya, 2005-2011
-10,0%
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
110,0
107,9
108,0
106,0
106,0
104,0
Creixement interanual de la despesa total real dels turistes estrangers a Catalunya,
primer quadrimestre, 2005-2011
Percentatges
100,0
102,1
100,0
98,8
96,0
94,0
10,0%
10,0%
8,3%
8,0%
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, IET i INE.
6,0%
2,0%
102,0
105,9
105,6
98,0
12,0%
4,0%
Gràf. 2.3
Índexs
-11,5%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estudis Turístics.
Gràf. 2.2
L’augment previst per al 2011 deixaria a l’Índex UAB
en el seu valor màxim des que es construeix la sèrie,
aconseguint una entrada del 107,9. Com s’observa,
l’Índex va captar la substancial regressió de l’activitat
ocorreguda en l’exercici del 2009, en el que aquesta va
minvar en un 6,5 %1.
-0,1%
-5,0%
-15,0%
L’activitat turística, sintetitzada en l’Índex UAB d’Activitat Turística, podria augmentar en un 1,9% en el 2011.
Aquesta xifra és, en tot cas, superior a les pròpies previsions de la Generalitat de Catalunya en termes de
creixement econòmic global per a aquest any (0,9%).
L’augment, no obstant això, estaria lluny del registrat
per l’Índex en el 2010, que va ser del 7,2%. En aquest
sentit, l’any passat el sector es va configurar com un
gran matalàs davant la profunditat de la crisi i els
seus efectes devastadors sobre l’estructura econòmica catalana i el seu teixit productiu.
2,8%
2,4%
1,9%
2,2%
2010
2011
0,0%
-2,0%
-4,0%
-6,0%
-3,9%
2005
2006
2007
2008
Nota: Els percentatges estan basats en valors en euros corrents.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estudis Turístics.
30
Índex UAB d’Activitat Turística
2009
1. En tot cas, falta per veure l’impacte de la demanda associada als
mercats nacional, català i de la resta d’Espanya, sobre l’activitat per
a l’any 2011. Aquest impacte, com se sap, no és calculat en aquest
capítol. Si les “intuïcions a la baixa” es confirmen, l’evolució del component global hauria de ser una mica inferior a l’aquí expressada.
Índex UAB d’Activitat Turística 31
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 2.4
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Creixement anual de l’índex UAB, component estranger, 2005-2011
Volum de turistes estrangers a Catalunya, període 2001-2011
Percentatges
Milers de turistes i percentatges
8,0%
6,0%
4,0%
7,2%
4,4%
3,8%
2,1%
2,0%
1,9%
0,0%
-0,3 %
-2,0%
-4,0%
-6,0%
-8,0%
2006
2007
2008
2009
Nivell
10.715
12.325
12.393
13.171
14.663
15.810
15.892
15.027
13.598
14.207
14.805
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Variació
15,0%
0,6%
6,3%
11,3%
7,8%
0,5%
-5,4%
-9,5%
4,5%
4,2%
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
-6,5%
2005
Taula 2.2
2010
2011*
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, IET i INE.
Creixement anual del nombre de turistes estrangers a Catalunya, 2002-2011
Gràf. 2.5
Percentatges
2.3.2. Turistes
El 2010 va ser un bon any. Després de la reculada del
volum de turistes estrangers en el 2009 del 9,5%, que
va continuar amb el decreixement ja iniciat en 2008,
el 2010 va tenir un augment positiu d’aquesta xifra,
un 4,5%, totalitzant més de 600.000 turistes. Aquest
increment era difícil de predir per endavant, almenys
en aquesta magnitud. La recuperació d’alguns dels
mercats tradicionals no feia preveure un canvi tan
dràstic entre 2009 i 2010. Sospitem que l’evolució dels
preus i la proliferació de descomptes de tot tipus2,
així com l’existència d’una espècie de nivell mínim
en la demanda (associat possiblement a un efecte
de fidelització) va poder encoratjar a aquesta més de
l’esperat al principi.
En aquest sentit, s’afronta ara 2011 amb perspectives
novament positives, almenys pel que fa a la demanda estrangera, encara que amb desencadenants una
mica diferents als de l’any 2010. Ara, al creixement
econòmic dels mercats emergents i l’esperada recuperació dels mercats tradicionals, s’uneixen els pro-
32
Índex UAB d’Activitat Turística
bables efectes de la inestabilitat d’alguns països/
zones competidors, amb la consegüent redirecció
dels fluxos.
Específicament, les nostres previsions apuntarien a un
augment del volum de turistes estrangers de l’ordre
del 4,2%, en línia amb l’increment de l’any anterior.
D’aquesta manera, podríem arribar a aconseguir els
14,8 milions de turistes, encara a 1,1 milions de distància dels 15,9 assolits en el 2007. Si per a l’any 2011 es
compleixen aquests pronòstics, el creixement en el
bienni 2009-2011 arribaria fins al 8,9%. Des de l’any
2007 fins al 2009 s’haurien perdut 2,3 milions de
turistes, dels quals podrien recuperar-se 1,2 milions en
el període 2010-2011.
20,0%
15,0%
15,0%
11,3%
10,0%
7,8%
6,3%
5,0%
0,6%
0,0%
4,2%
2010
2011*
0,5%
-5,0%
-5,4%
-10,0%
-15,0%
4,5%
-9,5%
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Nota: *previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
2. La gestió dinàmica dels preus i les polítiques de màrqueting i
comercialització en Internet per part del sector podrien estar darrere
i explicar en part el resultat final en el volum de turistes estrangers.
Índex UAB d’Activitat Turística 33
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
La distribució de la previsió global per als mercats
emissors indica un creixement positiu en tots els indicats. Comencem amb els grans. En primer lloc, i pel
que fa al principal d’ells, el francès (ni més ni menys
que el 25% del total), s’espera un creixement del 3,1%,
encoratjat per la proximitat i el coneixement de les
nostres destinacions, la capacitat competitiva dels
nostres productes, la seva previsió de creixement (i
minvament de l’atur) i cert desplaçament de fluxos
des d’altres potencials competidors amb problemes.
Aquest increment portaria a rebre una mica més
de 3,6 milions de turistes francesos a l’any. Aquest
augment i el del 2010, sumats, permetrien recuperar
en una petita part les pèrdues ocorregudes en els
anys 2008 i 2009 (en el bienni negre 2007-2009 el
volum de turistes gals es va reduir en un 20,3%; és
a dir, gairebé 0,9 milions de turistes perduts). No fa
falta subratllar la significació d’aquest mercat per a la
recuperació del turisme a Catalunya i, per tant, de la
seva economia.
Encara és qualitativament més significatiu el resultat
esperat per al mercat britànic, segon en pes relatiu
(10,3% en el 2010) després del francès. Així, s’espera
un augment del volum de turistes britànics del 3,6%
(fins a arribar a l’1,5 milions), en clar contrast amb el
declivi del 13,2% de l’any anterior. De fet, des del 2005
-any en el qual van arribar a Catalunya 2,3 milions de
turistes d’aquesta nacionalitat- el mercat britànic no
ha parat de retrocedir fins a reduir-se als 1,5 milions
del 2010 (l’espectacular descens en el període 20052010 ha estat d’un 37,2%). Per tant, el 2011 pot suposar un canvi a millor en el “procés d’enfonsament”
d’aquest mercat.
Pel que fa al turisme alemany, que aglutina una mica
més del 8% dels fluxos globals, s’espera una recuperació que podria arribar en el 2011 a un 4,5%, -és el
mercat tradicional de major creixement-, amb la qual
cosa el volum global seria ja d’1,2 milions de turistes
d’aquesta nacionalitat. Aquesta previsió estaria esperonada pel creixement econòmic esperat (i l’atenuació
de l’atur), clarament més gran que la mitjana de la
zona euro, i també per l’efecte desplaçament. Aquesta
dada és qualitativament important, ja que suposaria
un canvi respecte a la tendència a la baixa iniciada
34
Índex UAB d’Activitat Turística
en l’any 2007 i que va portar a reduir el volum global
un 22,5% en el període 2006-2010. De fet, del 2006 al
2010 la xifra de turistes alemanys va caure en 335.000.
Així doncs, l’any 2011 podria permetre recuperar uns
52.000 turistes.
El mercat italià continuaria la seva senda de recuperació, iniciada ja en el 2010, i s’espera un augment de la
xifra de turistes d’aquesta nacionalitat de l’ordre del
2,6%. Si aquest finalment es produeix, el seu volum
hauria crescut en el període 2001-2009 un 6,3%,
havent incrementat la xifra en termes absoluts en
63.000. Aquest mercat, que va viure un gran creixement a mitjans de la dècada anterior, impulsat per
l’increment de la marca Barcelona, va registrar una
important caiguda entre 2006 i 2009, de 343.000
turistes (25,6% menys).
Per al mercat conjunt belga i holandès, de major estabilitat que l’italià, per exemple, s’espera un augment
del 2,9%, que trencaria les caigudes que es vénen
materialitzant des del 2007. Així, el període 20062010 ha vist minvar el nombre de turistes belgues i
holandesos en un 14% (217.000).
Finalment, pel que fa a la resta de mercats, es preveuen alces significatives. Un esment especial mereix
el cas dels turistes provinents dels països nòrdics, el
volum dels quals podria experimentar un augment
del 8,6%, que ve a reforçar el substancial creixement
d’aquest mercat en l’any 2010. Així, en el bienni 20092011 es podria assistir a un progrés del volum de turistes d’aquestes procedències de l’ordre del 34%, fins
a aconseguir uns 655.000. De fet, dels mercats individualitzats, aquest és el més expansiu des de 2001,
amb un creixement del 127%. També volem ressaltar
el comportament esperat al mercat que agrupa a la
resta de països, en el qual es troben els emergents, i
pel qual es preveu un augment del 5%, que perllonga
el creixement del 2009. De fet, aquest és un altre dels
mercats generalment expansius, i el segon dels individualitzats en la taula sobre la base del seu creixement
en el període 2001-2011 (78%).
En un altre ordre de coses, les prediccions en nombre
de turistes a Catalunya per al conjunt dels quatre
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
o cinc primers mercats emissors revelarien un nou
descens en el pes relatiu d’un punt percentual, com
ha vingut succeint en els últims anys des de 2007,
i una reducció en la concentració per mercats. La
resta dels mercats estrangers i, especialment els
emergents, estarien augmentant la seva quota de
participació, consolidant una tendència fins i tot en
anys de fort retrocés.
Previsió del nombre de turistes estrangers a Catalunya
per a mercats emissors per al 2011 i comparativa amb la situació en el 2010
Taula 2.3
Milers de turistes i percentatges
2010
1.152
1.325
3.526
1.034
603
304
1.464
4.799
14.207
Alemanya
Bèlgica i Holanda
França
Itàlia
Països Nòrdics
Suïssa
Regne Unit
Resta estrangers
TOTAL
2011*
1.204
1.364
3.635
1.061
655
332
1.516
5.039
14.805
Var. 11/10*
4,5%
2,9%
3,1%
2,6%
8,6%
9,1%
3,6%
5,0%
4,2%
Var. 10/09
-5,0%
-1,3%
2,1%
3,6%
23,8%
4,8%
-13,2%
16,2%
4,5%
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Previsió de creixement del nombre de turistes estrangers a Catalunya
per a mercats emissors per al 2011
Gràf. 2.6
Percentatges
10,0%
9,0%
9,1%
8,6%
8,0%
7,0%
6,0%
5,0%
5,0%
4,5%
4,0%
3,6%
3,0%
3,1%
2,9%
França
Bèlgica i
Holanda
2,6%
2,0%
1,0%
0,0%
Suïssa
Països
Nòrdics
Resta
estrangers
Alemanya
Regne Unit
Itàlia
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Índex UAB d’Activitat Turística 35
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 2.7
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Creixement del nombre de turistes estrangers a Catalunya per a mercats emissors
en diversos períodes: 2001-2006, 2006-2010 i 2010-2011
Creixement del nombre de pernoctacions d’estrangers, 2002-2011
Percentatges
Percentatges
140,0%
127,4%
120,0%
100,0%
80,0%
66,4%
60,0%
40,0%
20,0%
0,0%
-20,0%
-40,0%
-60,0%
2001-2006
2006-2010
2001-2011*
98,1%
44,7%
12,2%
25,2%
-9,1%
-22,5%
Alemanya
56,7%
78,1%
64,6%
58,6%
10,7%
7,2%
-14,1%
Bèlgica i
Holanda
-15,6%
França
-25,4% -24,1%
Itàlia
Països
Nòrdics
Suïssa
Regne Unit
2.3.3. Pernoctacions
El volum previst de pernoctacions a Catalunya per a l’any
2011 aconseguiria els 107,1 milions; això és un 2,6% més que
l’any anterior. Aquesta previsió implica un nou augment
en aquesta variable, que s’uneix al registrat en el 2010.
Encara que no es compensa, els dos últims anys podrien
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
36
Índex UAB d’Activitat Turística
12,6%
10,0%
3,0%
2,8%
1,1%
0,0%
-4,8%
-3,7%
-3,6%
2007
2008
2,6%
-5,9%
-15,0%
Resta
estrangers
significar un canvi en la tendència registrada per a la xifra
de les pernoctacions des de 2007, en el qual es van concretar tres anys de regressió, fins a aconseguir una reducció
del 12,6% en el període 2006-2009. Aquesta previsió
d’augment, a més, ha de ser degudament valorada, ja que
és un indicador més proper al possible impacte econòmic
del turisme exterior al territori que el volum de turistes.
Nivell
90.847
104.111
99.099
111.536
114.918
118.168
113.827
109.762
103.267
104.405
107.124
14,6%
-10,0%
Volum de pernoctacions de turistes estrangers a Catalunya, 2001-2011
Milers de pernoctacions i percentatges
15,0%
-5,0%
-34,8%
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Taula 2.4
13,8%
-6,7%
-22,9%
20,0%
5,0%
49,0%
27,2%
Gràf. 2.8
Variació
14,6%
-4,8%
12,6%
3,0%
2,8%
-3,7%
-3,6%
-5,9%
1,1%
2,6%
2002
2003
2004
2005
2006
2009
2010
2011*
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Per mercats, en tots els casos detallats es pronostica
un augment, situació que contrastaria amb la disparitat manifestada l’any anterior. Destaca, per volum
de generació individual, el francès (26% del total), la
previsió del qual podria aconseguir els 27,6 milions
de pernoctacions a Catalunya, un 1,4% més que l’any
anterior. Aquest mercat ha mostrat una reducció significativa en el volum de pernoctacions del 23,6% en
el període 2006-2009 (més de 8 milions de pernoctacions menys). L’augment previst des del 2009 només
permetria recuperar 1,6 milions.
Tres mercats li segueixen per dimensió: l’alemany, el
belga i holandès (conjuntament) i el britànic. En el cas
alemany, l’augment previst és significatiu, un 3,2%, i
implica un canvi substancial en relació a la reducció
d’aquest en 2010 (amb una caiguda del 19%, que si fa
no fa es pot considerar un enfonsament). D’aquesta
manera, s’aconseguirien prop d’11,7 milions de pernoctacions. En tot cas, encara quedaria marge per aconseguir els gairebé 15 milions assolits en el 2008. En el
cas britànic, s’espera una recuperació del volum de les
seves pernoctacions de l’1,7%, enfront de la reculada
de l’any 2010. Amb una previsió d’11,3 milions de pernoctacions, la xifra aconseguiria un nivell proper al del
2008. En tot cas, el més cridaner d’aquest mercat és el
retrocés estructural del nombre de les seves pernoctacions des de 2004, any en què es va aconseguir el
màxim (18,8 milions). Des de llavors i fins al 2010, per
exemple, la xifra hauria minvat un 41,1%, que significa
7,7 milions de pernoctaciones perdudes. Pel que fa als
mercats belga i holandès, amb gairebé 13 milions de
pernoctacions, creixerien un 1,4%, en la línia de l’1% de
l’any anterior. Aquest mercat, més o menys estabilitzat en els 15 milions de pernoctacions fins a 2005, es
va arribar a situar en els 12,7 milions en 2009 (va sofrir
un retrocés del 15% entre 2005 i 2009). Per tant, des de
2009 hauria iniciat una lenta recuperació.
El mercat italià, amb una gran expansió fins al 2006
(va passar de 3,7 milions de pernoctacions en el 2001
a 9,7 en el 2006), es recuperaria de manera molt lleu
en 2011. En tot cas, podria trencar la seva tendència
regressiva, que li ha portat a perdre 3,3 milions de
pernoctacions de 2007 a 2010. El volum de pernoctacions dels turistes dels països nòrdics seguiria la seva
Índex UAB d’Activitat Turística 37
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
senda de creixement en el 2011, amb un augment previst del 4,3% i gairebé 4,3 milions de pernoctacions,
després de l’espectacular ascens en el 2010. Sense
anar més lluny, aquest és el mercat que exhibeix un
major augment des del 2001, amb un creixement dels
fluxos a Catalunya del 91%, o 2 milions més en xifres
absolutes. Un altre dels mercats expansius seria el
que agrupa a la resta de països, que amb un 4,4% de
previsió, continuaria també la senda alcista. De fet,
des del 2001 el volum de pernoctacions d’aquest grup
s’hauria incrementat en un 74%, és a dir, 12,8 milions
de pernoctacions més.
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
El balanç dels mercats britànic i alemany en els últims
anys és clarament negatiu, amb descensos del 7,8% i
del 20,8% respectivament.
De nou, igual que ocorregués en el nombre de turistes,
una anàlisi complementària sobre els 4 o 5 principals
mercats emissors europeus ens mostraria que aquests
redueixen la seva aportació conjunta en volum de pernoctacions a Catalunya, com és habitual en els últims
exercicis. Per contra, el grup de la resta de països
estrangers guanyaria quota de mercat i afavoriria una
major diversificació en la dependència de la demanda.
Previsió de creixement del nombre de pernoctacions de turistes estrangers
segons mercats emissors a Catalunya per al 2011
Gràf. 2.9
Percentatges
5,0%
4,4%
4,5%
4,3%
4,0%
3,6%
3,5%
3,2%
3,0%
2,5%
2,0%
1,7%
1,5%
1,4%
1,4%
0,9%
1,0%
Taula 2.5
0,5%
Previsió del volum de pernoctacions d’estrangers per mercats emissors
a Catalunya per al 2011 i comparativa amb la situació en el 2010
0,0%
Milers de pernoctaciones y porcentajes
Alemanya
Bèlgica i Holanda
França
Itàlia
Països Nòrdics
Suïssa
Regne Unit
Resta estrangers
Total
2010
11.290
12.816
27.235
6.309
4.086
2.725
11.098
28.846
104.405
2011*
11.651
12.997
27.623
6.367
4.260
2.823
11.286
30.115
107.124
Var. 10/11*
3,2%
1,4%
1,4%
0,9%
4,3%
3,6%
1,7%
4,4%
2,6%
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Var. 09/10
-19,1%
1,0%
4,7%
-4,3%
13,2%
-5,5%
-3,4%
10,8%
1,1%
Resta
estrangers
Països
Nòrdics
Suïssa
Alemanya
Regne Unit
França
Bèlgica i
Holanda
Itàlia
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Previsió de creixement del nombre de pernoctacions de turistes estrangers
segons mercats emissors a Catalunya per al període 2001-2011
Gràf. 2.10
Percentatges
100,0%
90,7%
80,0%
73,6%
69,5%
60,0%
40,0%
23,6%
20,0%
0,0%
-7,8%
-20,0%
-40,0%
Països
Nòrdics
Resta
Estrangers
Itàlia
França
Regne Unit
-11,2%
Bèlgica i
Holanda
-20,8%
-20,9%
Alemanya
Suïssa
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
38
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 39
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
2.3.4. Estada Mitjana
En relació a la durada de les estades mitjanes, es preveu una reducció en el 2011, en línia amb el succeït en
2010. Per tant, el “bon” any es tradueix més en termes
de volums de turistes que en pernoctacions. La durada
Taula 2.6
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
de l’estada mitjana arribaria a ser en el 2011 de 7,24
nits, lluny de les 8,5 documentades en 2001, 2002 o
2004. Sembla, de fet, que típicament els “bons anys”
vénen associats amb reduccions de les estades mitjanes. En tot cas, sembla que la sèrie temporal té en
l’actualitat menys marge de variació que en el passat.
Dies d’estada i percentatges
Nivell
8,48
8,45
8,00
8,47
7,84
7,47
7,16
7,30
7,59
7,35
7,24
Variació
-0,4%
-5,3%
5,9%
-7,4%
-4,6%
-4,2%
2,0%
4,0%
-3,2%
-1,5%
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Gràf. 2.11
Evolució de la durada de l’estada mitjana dels turistes estrangers a Catalunya, 2001-2011
Dies d’estada
8,48
8,47
8,45
2010
9,80
9,67
7,72
6,10
6,78
8,96
7,58
6,01
7,35
Alemanya
Bèlgica i Holanda
França
Itàlia
Països Nòrdics
Suïssa
Regne Unit
Resta estrangers
Total
2011*
9,68
9,53
7,60
6,00
6,51
8,51
7,44
5,98
7,24
Var. 10/11*
-1,3%
-1,5%
-1,6%
-1,7%
-4,0%
-5,0%
-1,8%
-0,6%
-1,5%
Var. 09/10
-14,9%
2,4%
2,5%
-7,7%
-8,6%
-9,8%
11,3%
-4,7%
-3,2%
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Previsió de creixement de la durada de les estades mitjanes dels turistes estrangers
per al 2011 segons mercats emissors
8,0
-1,0%
Gràf. 2.12
-0,6%
-1,3%
-2,0%
7,84
7,16
7,35
7,30
-1,5%
-1,6%
-1,7%
-1,8%
-3,0%
7,59
7,47
7,5
7,24
7,0
-4,0%
-4,0%
-5,0%
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
40
Dies d’estada i percentatges
0,0%
8,0
6,5
Taula 2.7
Percentatges
9,0
8,5
suís (caiguda del 5%) i el nòrdic (4%). En l’altre extrem,
la menor caiguda es produiria al mercat que agrupa a
la resta d’estrangers. En tot cas, la reducció seria inferior, generalment, a la produïda en 2010.
Previsió de durada de les estades mitjanes dels turistes estrangers
per mercats emissors a Catalunya per al 2011 i comparativa amb la situació en 2010
Durada de les estades mitjanes dels turistes estrangers a Catalunya, 2001-2011
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Per mercats, les majors estades mitjanes en durada
correspondran a alemanys (9,7), belgues i holandesos
(9,5) i suïssos (8,5). En termes evolutius, la reducció
prevista per al 2011 es nota en tots els mercats detallats, destacant-se, en tot cas, la documentada per al
Índex UAB d’Activitat Turística
2010
2011*
-6,0%
-5,0%
Resta
estrangers
Alemanya
Bèlgica i
Holanda
França
Itàlia
Regne Unit
Països
Nòrdics
Suïssa
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Índex UAB d’Activitat Turística 41
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
2.3.5. Despesa
Les previsions indiquen un augment de la despesa
real dels turistes estrangers (en euros de 2010) del 2%
en el 2011; això és, s’arribaria a un global de 10.727 milions d’euros. El creixement del 2011 seria menor que el
registrat en 2010, el qual va ascendir a un apreciable
Taula 2.8
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
7,6%. De fet, el salt de la despesa real del 2009 al 2010
sembla massa voluminós per al raonable en funció
d’altres indicadors. En tot cas, i més enllà de comparacions més o menys esbiaixades, el creixement del 2%
no és gens menyspreable. Se situaria, per exemple, en
línia amb l’augment produït en 2006, i no gaire lluny
de l’esperat en el volum de les pernoctacions.
Despesa
total
9.905
10.127
10.527
10.491
9.775
10.517
10.727
Variació
4,6%
2,2%
4,0%
-0,3%
-6,8%
7,6%
2,0%
Despesa per
turista
676
641
662
698
719
740
725
Variació
-6,0%
-5,2%
3,4%
5,4%
3,0%
3,0%
-2,1%
Despesa per
turista i dia
86,2
85,7
92,5
95,6
94,7
100,7
100,1
Variació
1,5%
-0,6%
7,9%
3,3%
-1,0%
6,4%
-0,6%
Evolució de la despesa total real dels turistes estrangers, volum de pernoctacions i
volum de turistes a Catalunya, 2005-2011 i 2010-2011
Percentatges
10527
10517
10491
10400
10127
9905
9775
9600
9400
9200
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estudis Turístics, de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Turisme
de la Generalitat de Catalunya.
La despesa per turista, donat el major augment del
volum de turistes estrangers previst sobre la despesa,
registraria una caiguda des dels 740 euros de 2010
fins als 725 del 2011. Malgrat aquesta, el nivell assolible estaria, com mostra la gràfica adjuntada, en els
nivells més alts del període. Encara que aquest declivi
trenca amb la trajectòria ascendent registrada des de
2006, no és menys cert que ha de comparar-se amb
un any com el 2010, de creixement espectacular. Així
les coses, l’increment d’aquesta variable de despesa
des del 2005 hauria estat del 7,3% (i des del 2006,
del 13,1%).
6,0%
760
2,6%
1,0%
2,0%
676
-6,8%
2005 - 2011*
2010 - 2011*
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estudis Turístics, de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de
Turisme de la Generalitat de Catalunya.
662
641
640
Turistes
Pernoctacions
Despesa
725
698
660
-4,0%
Índex UAB d’Activitat Turística
700
680
-2,0%
-8,0%
719
720
0,0%
-6,0%
740
740
4,2%
4,0%
Gràf. 2.15
Euros constants
8,3%
8,0%
42
10600
Evolució de la despesa real per turista estranger a Catalunya, 2005-2011
10,0%
2,0%
10727
9800
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estudis Turístics, de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Turisme
de la Generalitat de Catalunya.
Gràf. 2.13
10800
10000
Milions d’euros constants, euros constants i percentatges
Gràf. 2.14
Milions d’euros constants
10200
Indicadors de despesa dels turistes estrangers a Catalunya, 2005-2011
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Evolució de la despesa total real dels turistes estrangers a Catalunya, 2005-2011
620
600
580
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estudis Turístics, de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Turisme
de la Generalitat de Catalunya.
Índex UAB d’Activitat Turística 43
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Per la seva banda, la despesa per turista i dia es
mantindria bastant estable, amb només una lleugera reculada del 0,6%. Podria aconseguir en 2011 els
100,1 euros, per la qual cosa s’hauria produït un crei-
Gràf. 2.16
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
xement del 16,2% des del 2005. Aquests 100 euros
del 2010 i de la previsió del 2011 són els registres
més alts de la sèrie disponible.
Euros constants
100,7
100,0
95,6
95,0
90,0
85,0
100,1
94,7
2005-2011*
1,0%
-8,0%
15,0%
8,0%
Taula 2.9
2010-2011*
4,1%
-1,6%
-0,6%
2,0%
Nota: Els percentatges han sorgit de transformacions logarítmiques. *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estudis Turístics, de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Turisme
de la Generalitat de Catalunya.
Previsió de la descomposició de la despesa real dels turistes estrangers
per factors a Catalunya per al 2011
92,5
86,2
Percentatges
Turistes
Estada Mitjana
Despesa Mitjana Dia
Total
Evolució de la despesa real diària dels turistes estrangers a Catalunya, 2005-2011
105,0
Descomposició del creixement de la despesa total real per factors multiplicatius
a Catalunya, 2005-2011 i 2010-2011
85,7
Diag. 2.1
Despesa total dels turistes estrangers
10.727 millones € (-2%)
80,0
75,0
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estudis Turístics, de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Turisme
de la Generalitat de Catalunya.
La descomposició de l’evolució de la despesa real
total de manera trifactorial ens il·lustraria el caràcter
expansiu del model de creixement de l’any 2011. Això
és, l’increment vindria explicat fonamentalment per
l’expansió dels volums de turistes. En tot cas, i malgrat
el caràcter compensador de la durada de l’estada mitjana i de la variable de despesa, aquesta darrere, com
hem dit, baixa poc. El model és, doncs, menys desequilibrat del que podria semblar. L’anàlisi conjunta des
de 2005 ofereix una imatge molt dispar. En efecte, el
creixement de la despesa des de llavors (i fins al 2011)
es fonamenta en el bon comportament de la despesa
mitjana diària, en què és molt poc poblacional (amb
prou feines creix el flux de turistes) i en què pateix
la caiguda en la durada de les estades mitjanes. Així
doncs, la minva en la durada de l’estada es compensa,
bàsicament, per l’augment de la despesa per estada.
44
Índex UAB d’Activitat Turística
En el cas del 2011 la compensació ve donada en contrast per l’evolució dels turistes.
Volum de turistes
14.805 milers (+4,2%)
Estada mitjana
7,24 dies (-1,5%)
Despesa mitjana diària
100,1 € (-0,6%)
Nota: euros de l’any 2010.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estudis Turístics, de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Turisme
de la Generalitat de Catalunya.
2.4. Evolució d’indicadors de demanda
turística a Catalunya per al període 2004-2010
Les dades que es presenten a continuació corresponen
al període 2004-2010, espai de temps per al qual es disposa d’una sèrie homogènia a nivell de mercats emissors, tipologia d’allotjaments i marques turístiques,
procedent de diversos monogràfics elaborats per l’Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
de sempre un important moviment d’excursionistes
provinent de França, la qual cosa explica tant la seva
importància relativa com també la relativa estabilitat
al llarg del temps, amb independència dels canvis en
els mitjans de transport.
2.4.1. Turisme estranger
A diferència del que ocorre a Espanya, s’observa una
relativa estabilitat entre el percentatge de turistes i el
d’excursionistes, amb un lleuger predomini d’aquests
primers sobre els últims. Cal tenir en compte que
la situació fronterera de Catalunya ha facilitat des
Índex UAB d’Activitat Turística 45
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 2.17
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Evolució de la quota de visitants estrangers per tipologia a Catalunya,
per al període 2004-2010
Evolució dels turistes estrangers per tipus d’allotjament a Catalunya, 2004-2010
Percentatge sobre el total
Percentatge sobre el total
100
100
80
80
48,4
49,1
46,9
47,2
47,8
51,3
48,5
60
20
0
60
44
8,1
40
40
51,6
50,9
53,1
52,8
52,2
48,7
51,5
20
0
2004
Gràf. 2.18
2005
2006
Turistes
2007
2008
2009
2010
Excursionistes
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
D’altra banda, durant aquests últims anys s’ha produït un increment del pes relatiu dels establiments
hotelers, que ha anat en detriment dels altres tipus
d’allotjament. L’ascendent importància dels hotels es
repeteix també quan s’empra el nombre de les pernoctacions com a variable de referència, si bé el ritme de
creixement d’aquesta ha estat inferior al del nombre
de turistes. Una possible explicació a aquest fenomen
és que el volum de turistes que ha fet incrementar
el total es decanta majoritàriament per una estada
de curta durada, essent l’hotel el tipus d’allotjament
òptim, la qual cosa és compatible amb la disminució
de la durada de les estades mitjanes observades en
aquest període i especialment en el subperíode 20042007. Tampoc cal oblidar que durant aquests últims
anys els preus de l’habitatge a Catalunya van tocar
sostre, la qual cosa va fer menys atractiva l’adquisició
de segones residències per part de turistes estrangers,
si bé aquest efecte és quantitativament molt menor.
48
6,7
43
41
38
36
6,7
6,9
6,5
6,6
52
55
57
2007
2008
2009
48
45
50
2004
2005
2006
Hotels
Càmpings
30
6,7
64
2010
Altres
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Evolució de les pernoctacions dels turistes estrangers per tipus d’allotjament
a Catalunya, 2004-2010
Gràf. 2.19
Percentatge sobre el total
100
80
60
72
71
69
68
68
6,2
6,4
6,4
6,7
6,9
6,8
22
22
23
24
25
25
29
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
40
20
0
65
72
Hotels
Càmpings
6,9
Altres
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
46
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 47
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Durant aquests últims anys s’ha produït una tendència a una major diversificació de l’origen dels
turistes. Aquest patró es detecta, no tant en l’evolució
de l’índex de concentració (que fins i tot va evolucionar a l’alça al principi del període), sinó sobretot en
l’important avanç del nombre de turistes provinents
de la resta del món, que s’ha fet majoritàriament a
costa del mercat britànic, la quota de mercat del qual
Gràf. 2.20
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
ha minvat en més de sis punts percentuals durant el
període. Aquesta tendència a la baixa també s’aprecia
al mercat alemany, si bé la magnitud de la caiguda
(dos punts percentuals) és clarament inferior a la del
cas britànic. L’evolució de les pernoctacions segueix
una senda similar, amb unes taxes de variació més
suavitzades pel que fa a les de turistes.
Índex de concentració del turisme estranger per mercat d’origen a Catalunya, 2004-2010
Índex de Herfindahl, 2004=100
120
110
100
100
100
104
108
103
106
104
Turistes
Pernoctacions
108
101
101
100
99
100
98
Pernoctacions de turistes estrangers a Catalunya per país d’origen, 2004 i 2010
Taula 2.11
Percentatge sobre el total i punts percentuals
2004
24,3
13,4
13,8
2,8
6,5
16,9
2,2
1,2
2,1
0,4
16,3
França
Alemanya
Bèlgica i Països Baixos
Suïssa
Itàlia
Regne Unit
Països Nòrdics
Rúsia
Estats Units
Japó
Resta del món
2010
26,1
10,8
12,3
2,6
6
10,6
3,9
3,1
4,3
0,5
19,7
Var. 04/10
1,8
-2,6
-1,5
-0,2
-0,5
-6,3
1,7
1,9
2,2
0,1
3,4
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
90
Evolució de l’activitat turística dels turistes procedents de la resta del món a Catalunya, 2004-2010
80
Percentatges
70
60
30
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Font: Elaboració pròpia
Taula 2.10
20
Turistes estrangers per país d’origen a Catalunya, 2004 i 2010
15
Percentatge sobre el total i punts percentuals
França
Alemanya
Bèlgica i Països Baixos
Suïssa
Itàlia
Regne Unit
Països Nòrdics
Rúsia
Estats Units
Japó
Resta del món
25
2004
26,0
10,3
11,0
2,6
7,8
16,5
2,5
1,0
3,3
1,2
17,9
2010
24,8
8,1
9,3
2,1
7,3
10,3
4,2
2,7
5,2
1,2
24,6
Var. 04/10
-1,2
-2,2
-1,7
-0,5
-0,5
-6,2
1,7
1,7
1,9
0
6,7
10
5
0
2004
2005
2006
Turistes
2007
2008
2009
2010
Pernoctacions
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
48
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 49
Gràf. 2.21
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 2.22
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Evolució de l’activitat turística dels turistes procedents del Regne Unit a Catalunya, 2004-2010
Índex de concentració del turisme estranger per marques turístiques a Catalunya, 2004-2010
Percentatges
Índex de Herfindahl, 2004=100
120
20
100
16
100
100
102
103
101
101
104
106
102
104
98
93
90
14
94
80
12
10
116
110
18
Gráf. 2.23
70
60
2004
2005
2006
Turistes
2007
2008
2009
2010
Pernoctacions
2004
2005
2006
Font: Elaboració pròpia.
2007
Turistes
2008
2009
2010
Pernoctacions
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
On si s’observa una creixent concentració del nombre
de turistes és en les destinacions, essent la ciutat de
Barcelona la principal responsable, amb un increment
significatiu en el seu pes (ha passat de suposar el
32,7% al 46,5% del total català). Aquesta tendència a
la concentració espacial, tot i això, no es trasllada a
les pernoctacions, les quals no només no incrementen
la seva concentració, sinó que disminueixen el seu
volum sensiblement en el període analitzat. Aquest
fet es deu en bona part a la progressiva pèrdua de
pes de la marca Costa Brava, que ha vist reduir la
seva quota sobre el total català en termes de turistes
estrangers (del 35,5% al 25%) i, en major mesura, de
pernoctaciones (del 43,3% al 31,4%).
50
Índex UAB d’Activitat Turística
Turistes estrangers per marca turística de destinació a Catalunya, 2004 i 2010
Taula 2.12
Percentatge sobre el total i punts percentuals
Costa Brava
Costa Daurada
Pirineus
Catalunya Central
Costa del Garraf
Costa de Barcelona - Maresme
Terres de Lleida
Barcelona
2004
35,5
13,1
2,7
2,4
5,2
6,8
0,8
32,7
2010
25
11,6
1,6
2,3
6
6,3
0,6
46,5
Var. 04/10
-10,5
-1,5
-1,1
-0,1
0,8
-0,5
-0,2
13,8
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Índex UAB d’Activitat Turística 51
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Taula 2.13
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Pernoctacions d’estrangers per marca turística de destinació a Catalunya, 2004 i 2010
Evolució del turisme estranger en la Costa Brava, 2004-2010
Percentatge sobre el total i punts percentuals
Percentatge sobre el total de Catalunya
2004
43,3
12,9
2
1,4
4,1
11,2
0,4
24,5
Costa Brava
Costa Daurada
Pirineus
Catalunya Central
Costa del Garraf
Costa de Barcelona - Maresme
Terres de Lleida
Barcelona
2010
31,4
14
1,1
1,4
5,1
11
0,3
35,9
Var. 04/10
-11,9
1,1
-0,9
0
1
-0,2
-0,1
11,4
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Gràf. 2.25
50
45
40
35
30
25
20
Gràf. 2.24
2004
Evolució del turisme estranger a Barcelona, 2004-2010
Percentatge sobre el total de Catalunya
2006
Turistes
2007
2008
2009
2010
Pernoctacions
50
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
40
2.4.2. Turisme interior
30
20
10
2004
2005
2006
Turistes
2007
2008
2009
2010
Pernoctacions
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
52
2005
Índex UAB d’Activitat Turística
L’evolució del turisme interior durant el període de
referència presenta unes pautes diferents a les que
es poden observar en el cas del turisme estranger. Un
exemple d’això el tenim en el grau de concentració
en funció de la comunitat autònoma d’origen, el qual
presenta importants variacions al llarg del temps,
però sense seguir un patró clar. El mateix pot dir-se
si atenem a l’evolució del volum de turistes i de pernoctacions per a les principals comunitats emissores
(excepte en el cas de l’epígraf que engloba a la resta
de comunitats autònomes).
En tot cas, el gruix dels turistes espanyols prové de les
regions limítrofes -Aragó i Comunitat Valenciana- i
de Madrid, en aquest cas per l’efecte cabdal, el seu
pes poblacional i les bones comunicacions existents.
En el cas de les pernoctacions es manté el lideratge
d’aquestes tres regions. Els hotels segueixen encapçalant la demanda nacional, seguits de l’ús d’habitatge
de familiars i amics.
Índex UAB d’Activitat Turística 53
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 2.26
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Índex de concentració del turisme interior per Comunitat Autònoma d’origen a Catalunya,
2004-2010
Pernoctacions de turistes espanyols per tipus de Comunitat Autònoma d’origen a Catalunya,
2004 i 2010
Índex de Herfindahl, 2004=100
Percentatge sobre el total i punts percentuals
140
2004
15,9
14,3
7,9
8,4
16,4
4,4
8,1
1,4
13,7
2010
9,3
15
6,4
12,1
16,5
4,5
11,8
1,8
22,6
Var. 04/10
-6,6
0,7
-1,5
3,7
0,1
0,1
3,7
0,4
8,9
40
Andalusia
Aragó
Illes Balears
Comunitat Valenciana
C. de Madrid
Navarra
País Basc
La Rioja
Resta de C.A.
20
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme dels Espanyols 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
120
100
100
100
110
127
121
100
117
116
99
106
115
103
103
99
80
60
Taula 2.15
0
2004
2005
2006
2007
Turistes
2008
2009
2010
Pernoctacions
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme dels Espanyols 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Taula 2.14
Tampoc s’aprecien tendències clares en l’evolució
de l’activitat turística segons el tipus d’allotjament
emprat, ja que en la majoria dels casos el signe de
la variació és canviant segons l’any de referència.
Solament als apartaments s’observa una clara evolució a la baixa, especialment si considerem el cas
de les pernoctacions. Aquest fet és plausible ja que
la demanda d’apartaments de lloguer per part dels
turistes nacionals està generalment associada a un
perfil de turista basat en llargues estades de sol i platja, el qual ha anat perdent pes relatiu en les últimes
dues dècades.
Turistes espanyols per tipus de Comunitat Autònoma d’origen a Catalunya, 2004 i 2010
Turistes espanyols per tipus d’allotjament a Catalunya, 2005 i 2010
Percentatge sobre el total i punts percentuals
Percentatge sobre el total i punts percentuals
Andalusia
Aragó
Illes Balears
Comunitat Valenciana
C. de Madrid
Navarra
País Basc
La Rioja
Resta de C.A.
2004
10,1
15,2
8,1
16,5
16,9
3,8
7,8
1,6
15,2
2010
9,3
16,3
5
16,4
18,3
3,8
8,3
1,5
21,1
Var. 04/10
-0,8
1,1
-3,1
-0,1
1,4
0
0,5
-0,1
5,9
Hotels
Càmpings
Habitatge propi
Apartaments
Familiars o amics
Turisme rural
D’altres
2005
42,1
2,3
7,2
9,6
33,6
0,5
4,6
Taula 2.16
2010
44,2
2
6,2
4,6
28,9
0,4
13,7
Var. 05/10
2,1
-0,3
-1
-5
-4,7
-0,1
9,1
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme dels Espanyols 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme dels Espanyols 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
54
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 55
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Taula 2.17
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Pernoctacions de turistes espanyols per tipus d’allotjament a Catalunya, 2005 i 2010
Síntesi de previsió i d’evolució d’indicadors de demanda turística per a Catalunya
en 2010 i previsió per al 2011
Percentatge sobre el total i punts percentuals
Hotels
Càmpings
Habitatge propi
Apartaments
Familiars o amics
Turisme rural
D’altres
2005
33,9
2,7
7,5
18,8
28,4
0,4
8,3
2010
37,2
3,2
8,1
9,3
32,1
0,5
9,6
Var. 05/10
3,3
0,5
0,6
-9,5
3,7
0,1
1,3
Font: Elaboració pròpia a partir del document: Principals Magnituds Turístiques. Turisme dels Espanyols 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Taula 2.18
Milers de turistes, milers de pernoctacions, dies d’estada, milions d’euros constants, euros constants, índexs i percentatges
Turistes estrangers
Pernoctacions estrangeres
Estades mitjanes estrangers
Despesa total
Despesa per turista
Despesa mitjana diària
Índex UAB
2010
14.207
104.405
7,35
10.517
740
100,7
105,9
2011*
14.805
107.124
7,24
10.727
725
100,1
107,9
Var. 10/11*
4,2%
2,6%
-1,5%
2,0%
-2,1%
-0,6%
1,9%
Nota: *Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
2.5. A manera de síntesi
Catalunya és una economia capdavantera a Espanya.
Amb una aportació al PIB espanyol del 18,6% en 2010,
el teixit productiu català gaudeix d’avantatges competitius en certs sectors, afavorits pel seu major grau
d’internacionalització. Tot i això, igual que la resta
d’Espanya i d’Europa, s’enfronta al futur amb reptes
importants. Superar la crisi econòmica i activar el
seu motor a una velocitat adequada requereix plantejaments estratègics eficients i eficaços. Dit d’una
altra manera, les polítiques econòmiques catalana i
espanyola haurien de regir-se per criteris rigorosos,
que es deixessin notar en els sectors i en les mesures
de suport. Creiem que, a hores d’ara, no cal fer un
gran esforç per convèncer que el sector turístic, en
gran mesura, hauria de ser central en aquesta política.
Per pes, per qualitat i per idoneïtat. Amb un creixement important en els últims anys, el sector turístic
català ha mostrat, fins i tot, un caràcter equilibrador
del territori, contribuint al fet que les comarques de
menor nivell inicial i menor desenvolupament mostrin majors taxes de creixement.
La promoció del sector no és, tot i això, només una
qüestió estructural. Ho és també en termes conjunturals, com a via fonamental per sortir abans de la crisi o
per alleujar els seus efectes. És ara, en un any de baix
creixement i amb unes dramàtiques xifres d’atur, en el
qual les finances públiques es troben en una situació
56
Índex UAB d’Activitat Turística
difícil, quan, lamentablement, alguns es recorden que
tenim un sector que ens pot salvar del desastre.
Les previsions d’evolució de la demanda turística a
Catalunya amb una arrel exterior per al 2011 se sintetitzen en la taula 2.18. S’observen bons registres en
termes generals, com ja s’ha manifestat. L’activitat
turística creixeria un 1,9%; els turistes en volum un
4,2%; les pernoctacions en un 2,6% i la despesa total
en euros un 2%. El bon comportament dels mercats
emergents, així com la recuperació dels tradicionals
(de gran pes en el total), serien elements explicatius
determinants d’aquesta evolució esperada.
En tot cas, hem de posar en el degut context aquests
resultats. En primer lloc, les xifres poden veure’s
influenciades en part per l’efecte desplaçament des
de destinacions parcialment competidores, les quals
tenen problemes d’estabilitat. La resolució o atenuació d’aquests pot originar un canvi en les perspectives,
no tant per aquest any com per al que ve. En segon
lloc, aquestes previsions es basen en la demanda
estrangera. En la mesura en què el mercat nacional
romangui en atonia o, en el seu perjudici, empitjori,
les perspectives globals seran menys optimistes, en
particular en les destinacions on el pes del turisme
interior sigui més gran.
Índex UAB d’Activitat Turística 57
3. Previsions de creixement de la demanda turística a Espanya
durant el 2011: un “bon” any
3.1. Introducció
En aquest capítol s’aborden les estimacions de demanda turística per a Espanya íntegrament. Després d’un
any horribilis per al turisme, com 2009, en el qual els
fluxos de turistes estrangers es van reduir amb una
xifra històrica del 8,8%, el 2010 va implicar un canvi
que sembla que tindrà continuació en el 2011, donades les favorables perspectives existents en aquests
moments. Hi ha diferents elements que creiem que
actuen encoratjant aquesta sensació optimista: en
primer lloc, els principals mercats emissors estan
creixent, encara que alguns d’ells probablement poc.
En segon lloc, la majoria dels països emergents està
en processos de creixement significatius, la qual cosa,
atesa la millora en el nostre posicionament exterior,
hauria d’ajudar, sens dubte, a la nostra recuperació.
I en tercer lloc, el que probablement sigui el factor
més important aquest any: la inestabilitat existent
en determinades destinacions del Mediterrani, parcialment competidores, fet que afegeix un plus de risc
que pot motivar en els turistes un procés de substitució en benefici de destinacions estables, consolidades
i atractives. Entre els principals beneficiats s’espera
comptar amb algunes destinacions espanyoles1. Les
dades del primer quadrimestre de l’any, per exemple,
així ho demostren.
Una altra cosa diferent pot succeir amb el mercat
nacional. Tenallat per la debilitat macroeconòmica,
l’enorme llast de la desocupació i els ajustos del sector
públic, nacional, regional i local, el mercat propi hauria de mostrar, com a molt, una clara atonia, a l’espera
d’anys millors. En tot cas, és previsible la debilitat en
variables com les pernoctacions hoteleres, malgrat
les estratègies de rebaixa de preus, cosa que fa poc
probable que tornin a intensificar-se amb el mateix
ritme que en anys anteriors. Bé és cert que la situació econòmica de moltes llars pot portar a ajustar
sobretot els pressupostos de viatges però, almenys, se
seguirà viatjant. També és cert que els ajustos poden
decantar el turisme domèstic cap a opcions d’allot1. Així ha passat en altres moments de la història del turisme a
Espanya, en els quals factors geopolítics i externs expliquen en part
l’esdevenir de la demanda turística.
58
Índex UAB d’Activitat Turística
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
jament no contemplades en les nostres previsions,
com és el cas de campaments i/o opcions residencials,
pròpies, de parents, o d’amics. En tot cas, i malgrat
l’anterior, s’espera que, en net, els volums de viatgers i
de pernoctacions en establiments hotelers del mercat
domèstic no siguin gaire puixants en el 2011.
Entrant en els números, la previsió de volum de turistes estrangers a Espanya podria augmentar una xifra
gens menyspreable del 4%, clarament superior a l’1%
de l’any anterior. No es recuperaran els 58,7 milions
del 2007, però almenys una part es podria recobrar.
Respecte al nombre de viatgers hotelers, en el qual
ja podem incloure als nacionals, la previsió és d’un
augment del 4,8%, on contrasta l’increment del nombre d’estrangers, 9,7%, amb el lleuger augment del
nombre d’espanyols, 1%. En el cas de les pernoctacions, amb un creixement del 4,9%, les associades als
estrangers es mourien un 8,3% enfront del nimi 0,2%
de les pernoctacions d’espanyols. Finalment, les previsions de despesa, que només es refereixen al mercat
exterior, n’auguren un augment del 2,1% en termes
reals, una xifra bona, superior al 0,2% del 2010.
Està per veure amb precisió quina part d’aquests augments s’atribueix a la pura conjuntura dels nostres
competidors i quina part a la nostra pròpia recuperació. El que és clar és que una part no insignificant
l’aporta, en efecte, la inestabilitat de la zona del
Magrib i del Nord d’Àfrica2. Per tant, no hem d’oblidar
que hem de seguir treballat per reforçar les bases
competitives del sector a Espanya. Primer, perquè s’ho
mereix. Segon, perquè, tal com va el creixement econòmic global al país, ho necessita. Tercer, perquè els
conflictes en les destinacions competidores generen
una demanda efímera (prestada).
les previsions de demanda turística “poblacional”
pel 2011. En la secció tercera es revisen les previsions
relatives a la despesa del mercat estranger. En la secció quarta es duu a terme una revisió dels principals
canvis, quantitatius i qualitatius, esdevinguts en l’evolució de la demanda turística a Espanya en l’ultima
dècada. Finalment, una secció recull les principals consideracions abocades en el capítol a manera de síntesi.
3.2. Les previsions sobre turistes i pernoctacions pel 2011
3.2.1. Els primers quatre mesos
En els moments d’escriure aquest text es coneixen
ja alguns indicadors conjunturals de demanda turística que ens poden permetre esbossar no només la
situació en els primers mesos de l’any, sinó també els
senyals per a la resta de mesos.
En efecte, disposem ja de les dades que van de gener a
abril i que, per tant, cobreixen els fluxos registrats amb
motiu de les vacances de Setmana Santa. Típicament, els
fluxos d’aquests primers quatre mesos aporten el 25%
dels anuals, per la qual cosa ja és un pes relatiu a tenir
en compte. Les dades que s’han recopilat provenen de
l’Encuesta Frontur3, de l’Instituto de Estudios Turísticos,
i de l’Encuesta de Ocupación en Alojamientos Hoteleros,
que realitza l’Instituto Nacional de Estadística.
El capítol s’organitza de la forma següent. En la secció
segona se sintetitzen els principals resultats conjunturals associats al primer quadrimestre, així com
Les dades fins a abril procedents de l’Encuesta Frontur
indiquen un augment del flux de turistes estrangers a
les destinacions espanyoles del 8,5%, xifra molt superior a la de l’any anterior. Per mercats emissors els més
puixants han estat, entre els grans, el britànic (9,1%) i
el francès (6%). Entre la resta destaquen els augments
dels Països Nòrdics, Holanda, Bèlgica i Suïssa. Per
zones, les destinacions de major creixement han estat
les Canàries (22,6%) i la Comunitat Valenciana (10,4%).
2. El lector recordarà com la incertesa generada pel terrorisme o els
conflictes socials o bèl·lics en el Mediterrani va convertir Espanya
en destinació refugi dels turistes europeus en èpoques passades.
Alguns d’aquests fets van ser: la guerra dels Balcans, 1992-1995;
terrorisme a Egipte, 1997; la guerra de l’Iraq, 2003; atacs terroristes a
Sharm el Sheik, 2005; integrisme islàmic, 2006; Primavera àrab, 2011.
3. Com se sap, Frontur és l’estadística dels moviments turístics en
fronteres que permet conèixer el nombre de turistes que arriba a
Espanya i les seves característiques bàsiques de residència, destinació, comportament, durada de l’estada, etc.
Aquest sensible augment s’atribueix a diversos factors:
en primer lloc, als problemes d’estabilitat que pateixen destinacions del Nord d’Àfrica (com ara Tunísia,
Egipte) i l’Orient Mitjà, que han motivat un efecte de
substitució en favor de destinacions estables, com
són les espanyoles; i, en segon lloc, l’erupció del volcà
islandès, a l’abril del 2010, que va afectar significativament l’espai aeri europeu i va motivar nombroses
cancel·lacions de viatges. En la mesura en què aquests
problemes puguin entrar en un procés de minoració i,
sobretot, s’arribi als mesos de major demanda, s’espera que aquests ritmes d’augment s’atenuïn.
Pel que fa a les dades hoteleres, aquestes reflecteixen, fins al mes d’abril, un creixement acumulat del
nombre de viatgers del 5,4%, atribuïble a l’evolució
del mercat estranger, que creix substancialment un
12,9%, esperonat pels bons resultats de Canàries.
Per contra, el volum de viatgers residents a Espanya
només augmenta un lleu 0,6%, altament determinat
per la situació laboral i econòmica, que al costat de
la incertesa, està llastrant el consum privat. Quant
al nombre de pernoctacions, aquest hauria crescut
els primers quatre mesos fins i tot en major mesura
que la xifra de viatgers, arribant al 10%. En aquest cas,
també es nota el contrast entre el mercat espanyol i
l’exterior. En particular, el volum de les pernoctacions
hoteleres generades per residents nacionals hauria
augmentat un nimi 0,2%, que contrasta amb l’increment de gairebé un 19% del nombre de les pernoctacions associades a visitants estrangers. Així les coses, en
aquests primers quatre mesos la durada de l’estada
mitjana dels espanyols hauria minvat molt lleugerament, mentre que la dels estrangers hauria crescut.
Índex UAB d’Activitat Turística 59
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Taula 3.1
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Evolució dels indicadors turístics de demanda agregada per a Espanya disponibles per al període gener-abril dels anys 2010 i 2011
Turistes, viatgers, pernoctacions i percentatges
Turistes estrangers
Viatgers Hotelers
Espanyols
Estrangers
Pernoctacions hoteleres
Espanyols
Estrangers
2010
12.720.383
20.870.877
12.715.574
8.155.303
61.012.993
28.993.504
32.019.489
2011
13.795.626
21.995.467
12.790.740
9.204.726
67.090.116
29.038.172
38.051.945
Variació Anual
8,5%
5,4%
0,6%
12,9%
10,0%
0,2%
18,8%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos i l’INE.
Gràf. 3.1
Creixement interanual del volum de turistes estrangers a Espanya,
primer quadrimestre, 2001-2011
10,0%
5,0%
8,5%
4,2%
3,9%
1,3%
6,1%
3,0%
1,7%
Variació Anual
2,1%
4,7%
3,6%
1,0%
3,1%
6,6%
3,7%
1,1%
-2,5%
-8,8%
1,0%
4,0%
Creixement del nombre de turistes estrangers a Espanya, 2000-2011
8,0%
Gràf. 3.2
6,6%
6,0%
-5,0%
4,0%
-4,3%
2,0%
4,7%
3,6%
2,1%
4,0%
3,7%
3,1%
1,1%
1,0%
1,0%
0,0%
-10,0%
-2,0%
-12,3%
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2009
2011
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.
3.2.2. Previsions de volum de turistes estrangers pel 2011
La taula adjunta resumeix les previsions sobre el
volum de turistes estrangers a rebre en tot l’any 2011,
seguint la metodologia Frontur. En particular, es preveu un augment del 4% (2,1 milions de turistes), fins
arribar als 54,8 milions de turistes, xifra encara llunyana als 58,7 milions materialitzats en 2007. D’aquesta
manera, donada la baixada del volum experimentada
en el 2009, en el qual la xifra va caure en 6,5 milions
Índex UAB d’Activitat Turística
respecte al 2007, s’haurien recuperat gairebé 3,9
milions en el 2011, si les previsions es concreten. Això,
en tot cas, ens dóna una idea de l’ajust experimentat
en 2009. Així, si el creixement del volum de turistes
estrangers pel 2011 es confirma, seria aquest el tercer
millor any de creixement des del 2000 i ens situaria
en la banda baixa de les previsions internacionals
realitzades per l’OMT per aquest any, que situen la
forquilla de creixement mundial entre el 4 i el 5%.
-2,5%
-4,0%
-6,0%
-8,0%
-10%
60
Turistes
46.402.928
48.565.344
50.330.623
50.853.815
52.429.832
55.913.778
58.004.462
58.665.504
57.192.014
52.177.640
52.677.187
54.808.482
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Percentatges
2,8%
00%
-15,0%
Turistes i Percentatges
Taula 3.2
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.
Percentatges
5,3%
Nombre de turistes estrangers a Espanya, 2001-2011
-8,8%
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.
S’observarien bons resultats per tots els grans mercats. El creixement l’encapçalaria el mercat italià, amb
un augment esperat del 7,3% i el del grup de la resta
de països, amb un 5%. Important, en tot cas, és l’increment del turisme britànic, pel seu ritme, 3,6%, el seu
pes i el seu patró anterior. En aquest sentit, i després
d’arribar a un màxim de 16,3 milions de turistes britànics rebuts aconseguit en 2007, la seva regressió ha
estat important, perdent des d’aquest exercici i fins al
2010 3,9 milions de turistes o, dit d’una altra manera,
Índex UAB d’Activitat Turística 61
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
experimentant un declivi del 23,7%. La previsió per
2011 significa un canvi en la tendència descendent
pel que és el mercat més important d’Espanya, que
va concentrar en el 2010 el 23,6% dels fluxos internacionals totals. D’altra banda, la recuperació prevista
d’altres mercats tradicionals com l’alemany i el fran-
Taula 3.3
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
cès, que havien perdut prop d’1 milió de turistes des
del 2006 serien, així mateix, importants. No obstant
això, el conjunt dels tres o quatre principals mercats
baixaria la seva quota relativa en 2011, com a mostra
que s’estaria reduint la dependència i concentració.
Previsió del nombre de turistes estrangers a Espanya
per grans mercats emissors per a 2011 i comparativa amb la situació al 2010
Turistes i percentatges
Alemanya
França
Itàlia
Regne Unit
Resta
Total
2010 8.813.689
8.135.861
3.487.801
12.429.951
19.809.885
52.677.187
2011* 9.079.861
8.313.634
3.741.982
12.876.277
20.796.728
54.808.482
Var. 11/10*
3,0%
2,2%
7,3%
3,6%
5,0%
4,0%
Var. 10/09
-1,4%
2,3%
9,4%
-6,5%
5,4%
1,0%
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
3.2.3. Demanda hotelera prevista pel 2011
Com a complement a les estimacions anteriors s’han
incorporat, com és habitual, les prediccions relatives a
la demanda hotelera pel que fa a les variables centrals.
S’addicionen, doncs, els resultats previstos pel 2011
relatius als viatgers en establiments hotelers i les pernoctacions generades, així com la variable secundària
resultant; això és, la durada mitjana de l’estada en
aquest tipus d’allotjaments. Oferir dades per als establiments hotelers és significatiu per diverses raons. En
primer lloc, perquè aquest tipus de viatgers acostuma
a tenir una incidència econòmica superior sobre les
destinacions; generalment, els turistes allotjats tenen
un major impacte per dia que la resta. En segon lloc,
perquè les dades sobre demanda hotelera, per la seva
pròpia naturalesa, poden contenir una major precisió
que els corresponents a l’enquesta Frontur. I en tercer
Previsió de creixement del nombre de turistes estrangers a Espanya
per grans mercats emissors per al 2011
Percentatges
7,0%
7,3%
6,0%
5,0%
Entrant ja en les estimacions, les prediccions auguren
un creixement en el nombre dels viatgers hotelers del
4,8% en tot l’exercici del 2011 (fins a aconseguir els 86
milions). Si aquest creixement es confirma, l’any 2011
batria els registres històrics del volum d’aquest tipus
de viatgers abans registrat, allà pel 2007, just abans
de l’adveniment de la crisi. Aquest creixement previst,
sumat al de 2010, implicaria que en dos anys el nombre de viatgers hauria augmentat en un 11,5%. En un
moment de crisi econòmica com l’actual, aquestes previsions han de ser valorades en la seva justa mesura.
Nombre de viatgers hotelers a Espanya en el període 2000-2010 i previsió pel 2011
Viatgers hotelers i percentatges
Gràf. 3.3
lloc, com a punt més rellevant per a nosaltres, perquè
la utilització d’aquestes dades ens permet incorporar
la demanda nacional a les previsions, un fet especialment important en un exercici com l’actual, en el qual,
com veurem, s’espera un comportament dispar al del
component estranger.
5,0%
4,0%
3,6%
3,0%
3,0%
2,2%
2,0%
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Viatgers hotelers
65.026.763
65.692.863
65.639.413
68.538.043
73.194.304
77.347.586
81.855.900
84.423.433
82.998.877
77.140.316
82.115.175
86.039.671
Taula 3.4
Variació Anual
1,2%
1,0%
-0,1%
4,4%
6,8%
5,7%
5,8%
3,1%
-1,7%
-7,1%
6,4%
4,8%
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.
1,0%
0,0%
Itàlia
Resta
estrangers
Regne Unit
Alemanya
França
Font: Elaboració pròpia.
62
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 63
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 3.4
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Creixement del nombre de viatgers hotelers a Espanya, 2000-2011
Previsió del nombre de viatgers hotelers a Espanya
per grans mercats emissors pel 2011 i comparativa amb la situació al 2010
Percentatges
8,0%
6,8%
6,0%
6,4%
5,8%
4,8%
4,4%
4,0%
2,0%
5,7%
3,1%
1,2%
1,0%
0,0%
-0,1%
-2,0%
-6,0%
-7,1%
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.
El detall per grans mercats il·lustra la disparitat en
la demanda que s’espera en el component nacional
respecte a l’estranger. En efecte, en el cas de residents
a Espanya es preveu un tebi augment de l’1%, menor
que el registrat per aquest mercat en el 2010. L’atonia
econòmica del país, unida als alts registres d’atur, originarien una gran debilitat de la demanda d’allotjament, que es notaria en l’hotelera (està per veure com
afectarà a altres demandes d’allotjament). La xifra de
viatgers residents a Espanya, que podria assolir en
el 2011 gairebé els 46,8 milions, no arribaria als 48,6
milions aconseguits en 2007. Donat el pes d’aquest
mercat en el total de viatgers (significa el 56% del
total), el seu menor augment contribueix a reduir
significativament el valor del creixement global dels
viatgers, que, com hem vist anteriorment, se situaria
en el 4,8%.
Pel que fa al mercat estranger, s’espera que el volum
de viatgers en el 2011 arribi als 39,3 milions, un 9,7%
superior a la xifra de 2010. Aquest seria el nivell més
alt registrat mai. Per mercats, destaca l’augment en el
grup de la resta de països, que integra sobretot mer-
64
Índex UAB d’Activitat Turística
2011* 6.879.753
4.210.861
2.844.277
7.296.730
18.028.452
46.779.598
86.039.671
Var. 11/10*
5,9%
8,7%
11,1%
6,7%
12,5%
1,0%
4,8%
Var. 10/09
6,7%
10,9%
14,4%
6,5%
16,5%
2,6%
6,4%
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
-1,7%
-4,0%
-8,0%
Viatgers hotelers i percentatges
2010 Alemanya
6.496.462
França
3.873.837
Itàlia
2.560.105
Regne Unit
6.838.547
Resta estrangers
16.029.790
Espanyols
46.316.434
Total
82.115.175
Taula 3.5
cats emergents, l’increment dels quals arribaria fins
al 12,5%, una xifra certament elevada i que confirma
la seva forta capacitat de creixement (a més de ser el
major registre històric en el nivell). La resta de grans
mercats també registrarien augments, com l’italià
(amb una previsió de l’11,1% i el major registre històric
en el nivell), el francès (amb un 8,7% i el major registre
històric en el nivell), el britànic (amb un 6,7%, encara
lluny dels 8 milions aconseguits en 2007) i l’alemany
(amb un 5,9%, allunyat encara dels 7,2 milions obtinguts en 2007). Està per veure, per exemple, quina part
d’aquest augment es manté en exercicis posteriors,
en particular pel que fa als mercats francès i britànic,
una vegada resolta la inestabilitat del Magrib i Nord
d’Àfrica. De forma anàloga, els turistes alemanys
haurien optat per destinacions espanyoles davant els
problemes d’inestabilitat a Egipte i Tunísia.
Previsió de creixement del nombre de viatgers hotelers a Espanya
per grans mercats emissors pel 2011
Gràf. 3.5
Percentatges
14,0%
12,0%
12,5%
11,1%
10,0%
8,7%
8,0%
6,7%
6,0%
5,9%
4,0%
2,0%
1,0%
0,0%
Resta
estrangers
Itàlia
França
Regne Unit
Alemanya
Espanyols
Font: Elaboració pròpia.
Així mateix, les dades hoteleres ens permeten estendre les previsions a un altre indicador de demanda
agregada, més proper a la noció d’impacte econòmic
sobre les destinacions que les poblacionals, com són
les pernoctacions hoteleres. Les nostres dades apuntarien, en aquest sentit, cap a un nou augment del
volum d’aquestes del 4,9%, aconseguint ja gairebé 281
milions en el 2011. L’increment es trobaria, doncs, en
línia amb allò previst per als viatgers; la durada mitjana de les estades, llavors, es mantindria en un registre
semblat al de l’any anterior.
L’augment previst de les pernoctacions hoteleres en el
2011 s’uniria al registrat en l’exercici del 2010, que va
ser del 6,7%, i resultaria en un increment en els últims
dos anys de quasi un 12%, xifra bastant significativa.
Índex UAB d’Activitat Turística 65
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
El nombre de pernoctacions hoteleres en el 2011 no
només recupera el nivell d’abans de la crisi, sinó que
fins i tot el supera, en concret, en un 3,7% (any 2007
= 271,7 milions). De fet, el creixement esperat en el
Taula 3.6
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
volum de les pernoctacions hoteleres en el 2011 seria
el tercer registre més alt dels últims 10 anys, després
del què es va obtenir l’any passat i el de l’exercici del
2006 (6,3%).
Nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya en el període 2000-2010 i previsió pel 2011
Pernoctacions hoteleres i percentatges
Pernoctacions
232.374.441
233.931.939
227.619.179
233.323.908
239.933.824
251.091.659
267.027.859
271.689.481
268.551.841
250.984.811
267.922.498
280.997.030
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Variació Anual
-1,5%
0,7%
-2,7%
2,5%
2,8%
4,7%
6,3%
1,7%
-1,2%
-6,5%
6,7%
4,9%
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.
Gràf. 3.6
Creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya, 2000-2011
Percentatges
el cas francès, els registres previstos (11,5 milions i
8,3% d’augment) serien el màxim històric. Pel que fa
al mercat britànic, les 41,5 milions de pernoctacions
hoteleres estarien encara lluny de les màximes (45-46
milions) registrades en el període 2002-2003.
Una anàlisi complementària de la distribució de les
pernoctacions hoteleres a Espanya ens porta a concloure que les previsions de 2011 apunten a que el
mercat espanyol perdria participació en conjunt, així
com que els grans mercats emissors a 3 o 4 països
es mantindrien o guanyarien pes relatiu, de com a
màxim un punt percentual.
Previsió del nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya
per grans mercats emissors pel 2011 i comparativa amb la situació en el 2010
Taula 3.7
Pernoctacions hoteleres i percentatges
Alemanya
França
Itàlia
Regne Unit
Resta estrangers
Espanyols
Total
2010 42.052.208
10.584.055
8.215.586
39.074.384
54.717.065
113.279.200
267.922.498
2011* 44.617.393
11.462.532
9.111.085
41.536.070
60.764.192
113.505.758
280.997.030
Var. 11/10*
6,1%
8,3%
10,9%
6,3%
11,1%
0,2%
4,9%
Var. 10/09
5,8%
10,0%
13,8%
6,6%
14,0%
3,2%
6,7%
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
8,0%
6,7%
6,3%
6,0%
4,9%
4,7%
4,0%
2,5%
2,0%
El repartiment per mercats posa de manifest la debilitat del mercat espanyol, amb un gairebé imperceptible augment del 0,2% en el 2011 (i 113,5 milions de
pernoctacions hoteleres esperades), i que contrasta
amb l’increment del 8,3% previst per al mercat exterior (i 167,5 milions de pernoctacions). El volum de
pernoctacions creix a registres elevats en tots els
mercats consignats en la taula però, en particular, en
el grup de la resta de països (11,1%) i Itàlia (10,9%). En
el cas del mercat alemany, per exemple, l’augment
del 6,1% i el volum de pernoctacions previstes (44,6
milions) permeten apropar-nos molt als nivells més
alts aconseguits en els exercicis del 2006 i 2008. En
2,8%
1,7%
0,7%
0,0%
-2,0%
-1,2%
-1,5%
-2,7%
-4,0%
-6,0%
-8,0%
-6,5%
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.
66
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 67
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 3.7
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Previsió de creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya
per grans mercats emissors pel 2011
3.3. Previsions sobre despesa turística
Percentatges
12,0%
11,1%
10,9%
10,0%
8,3%
8,0%
6,3%
6,0%
6,1%
4,0%
2,0%
0,0%
0,2%
Resta
estrangers
Itàlia
França
Regne Unit
Alemanya
Espanyols
Font: Elaboració pròpia.
Finalment, s’ha inclòs un gràfic que permet verificar
l’evolució de la durada mitjana de les estades hoteleres. En aquest sentit, la seva inspecció ens permet delimitar amb nitidesa dues etapes en el període 20002011. Una primera, que transcorreria des del 2000 fins
Gràf. 3.8
al 2005, en la qual s’observa una clara reducció de la
durada de l’estada, coincidint amb l’auge de les companyies aèries de baix cost, les city-breaks i l’augment
de la quantitat de viatges per any. A partir de llavors,
en la segona etapa, el registre s’estabilitza.
Evolució de la durada mitjana de les estades hoteleres a Espanya, 2001-2011
Dies
3,70
3,60
3,57
3,56
3,50
3,47
3,40
3,40
3,30
3,28
3,25
3,26
2005
2006
3,20
3,22
3,24
3,25
3,26
3,27
2008
2009
2010
2011*
3,10
3,00
2000
2001
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
68
Índex UAB d’Activitat Turística
2002
2003
2004
2007
En aquest capítol es revisen les previsions relatives a la
despesa dels turistes. En aquest sentit, els models de
previsió utilitzats s’han centrat en l’anàlisi de la despesa feta pels turistes estrangers en els seus viatges
a Espanya, prenent les dades bàsiques procedents de
l’Encuesta de Gasto Turístico del Instituto de Estudios
Turísticos EGATUR. Abans de res, hem de subratllar
que aquestes xifres no equivalen exactament a les
dels ingressos turístics generats, que estarien estrictament associats al PIB turístic o al propi PIB. Encara
que no equivalen, no obstant, cada vegada s’haurien
de semblar més. 4 Això és així tant pels propis canvis
en l’organització del viatge, pels quals s’ha incrementat el pes de les despeses en destinació, com pels
canvis en la pròpia metodologia de construcció dels
ingressos, que depenen d’aquestes xifres de despesa.
En tot cas, i més enllà d’aquesta associació, les previsions de despesa ens informen sobre una característica
fonamental dels turistes que atraiem procedents de
l’exterior: el seu comportament.
del 3,9%. Després de l’augment del 2010, aquest grup
totalitzaria un increment de la despesa des de 2009
del 10,1%. També els mercats francès i italià podrien
registrar increments positius de la despesa, de l’1,4% i
l’1,1% respectivament. El creixement del mercat francès des del 2009 hauria estat del 3%, encara que amb
un nivell de despesa que segueix encara sense aconseguir els 5.200 milions assolits en el 2007. En el cas
britànic es perfila un interessant creixement positiu,
que trencaria amb la tendència contínuament negativa de la seva despesa des del 2004. De tota manera,
el nivell de despesa prevista per als britànics, 10.248
milions, està lluny del màxim de 15.414 milions d’euros
assolits en 2004. La caiguda acumulada en el període
2004-2011 seria, llavors, del 33,5%. D’altra banda, la
despesa dels alemanys registraria un lleu descens del
0,9%, amb una reculada clarament menor a la de l’any
anterior i arribant a un nivell de despesa que se situaria a 1.600 milions del màxim aconseguit en el 2006.
Les xifres de despesa turística dels no residents en
els seus viatges a Espanya se subministren prenent
valors reals (en base 2010) i descomptant l’efecte
inflació per raons analítiques, pel qual s’ha utilitzat
l’IPC general. Específicament, s’ha decidit utilitzar el
component general, i no estrictament el denominat
turístic, ja que entenem que els turistes poden adquirir a Espanya potencialment un ampli ventall de béns
de consum, més enllà dels estrictament associats a
hostaleria i restauració. En tot cas, si s’utilitzés alternativament aquest IPC restringit, la imatge resultant
no variaria significativament de la que aquí s’exposa.
Les dades revelen que la despesa real dels estrangers
al 2011 podria augmentar en un 2,1% en relació al 2010,
que és la xifra de major augment anual des del 2007.
Així, el volum de despesa assoliria en el 2011 gairebé
els 50.000 milions d’euros, lluny, de tota manera, dels
54.200 milions aconseguits en el 2007.
Per grans mercats, l’augment més significatiu es
produiria en el grup de la resta de països, en el qual
es troben els emergents, que concretaria una xifra
4. De fet, des de l’any 2004, les dades dels ingressos turístics de la
balança de pagaments del Banco de España venen significant entre
el 80% i el 84% de la xifra de despeses turístiques de l’EGATUR.
Índex UAB d’Activitat Turística 69
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 3.9
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Creixement de la despesa total real dels turistes estrangers a Espanya en el període 2005-2011
Percentatges
2,0%
1,7%
5,0%
2,1%
1,3%
4,0%
0,2%
0,0%
2,0%
-3,2%
-4,0%
1,4%
1,1%
1,0%
-6,0%
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
-0,7%
Resta
estrangers
França
Itàlia
Regne Unit
Alemanya
Previsió de creixement de la despesa total real dels turistes estrangers a Espanya
per grans mercats emissors en el període 2004-2011
Milions d’euros constants i percentatges
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
-1,0%
Font: Elaboració pròpia.
Previsió de la despesa total real dels turistes estrangers a Espanya
per grans mercats emissors pel 2011 i comparativa amb la situació en el 2010
Alemanya
França
Itàlia
Regne Unit
Resta
Total
1,0%
0,0%
-7,0%
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
Taula 3.8
3,9%
3,0%
-2,0%
-8,0%
Gràf. 3.10
Percentatges
3,4%
4,0%
Previsió de creixement de la despesa total real dels turistes estrangers a Espanya
per grans mercats emissors pel 2011
2010
8.491
4.911
2.869
10.152
22.506
48.929
2011* 8.431
4.981
2.901
10.248
23.384
49.945
Var. 11/10*
-0,7%
1,4%
1,1%
1,0%
3,9%
2,1%
Var. 10/09
-4,3%
1,5%
1,3%
-8,1%
6,0%
0,2%
Gràf. 3.11
Percentatges
30,0%
23,4%
20,0%
18,8%
12,5%
10,0%
0,0%
-1,8%
-10,0%
-13,1%
-20,0%
-30,0%
-40,0%
-33,5%
Resta
estrangers
França
Itàlia
Total
Alemanya
Regne Unit
Font: Elaboració pròpia.
70
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 71
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
La relativització de la despesa pel nombre de turistes (estrangers) indicaria una reducció de l’1,9%, que
ampliaria lleugerament la contracció ja experimentada en el 2010, i que va arribar al 0,7%. Aquest resultat
sembla raonable davant la necessitat dels turistes
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
d’ajustar pressupostos donada la conjuntura. El resultat negatiu es demostra en tots els mercats consignats, amb majors alces per al mercat italià, alemany
i britànic.
Previsió del creixement de la despesa real per turista estranger a Espanya
per grans mercats emissors pel 2011
Percentatges
0,0%
-1,0%
Gràf. 3.12
2,3%
-3,6%
-5,0%
2,0%
-6,0%
1,0%
-5,8%
-7,0%
0,0%
-1,0%
-0,7%
-0,7%
-2,0%
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.
Itàlia
6,0%
4,0%
2011* 928
599
775
796
1.124
911
Var. 11/10*
-3,6%
-0,8%
-5,8%
-2,5%
-1,0%
-1,9%
3,4%
1,3%
2,1%
2,0%
0,5%
0,2%
-2,0%
Euros constants i percentatges
2010
963
604
823
817
1.136
929
1,7%
2,5%
0,0%
Previsió de la despesa real per turista estranger a Espanya
per grans mercats emissors pel 2011 i comparativa amb la situació en el 2010
Índex UAB d’Activitat Turística
Alemanya
Percentatges
2,0%
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
Regne Unit
Comparació del creixement de la despesa real dels turistes estrangers i ingressos reals
a Espanya en el període 2005-2010
-4,6%
Alemanya
França
Itàlia
Regne Unit
Resta
Total
Resta
estrangers
Font: Elaboració pròpia.
-4,0%
2005
França
-1,9%
-2,3%
-3,0%
72
-2,5%
-4,0%
2,0%
Taula 3.9
-1,0%
-3,0%
Percentatges
-5,0%
-0,8%
-2,0%
Evolució i previsió de creixement de la despesa real per turista estranger a Espanya
en el període 2005-2011
3,0%
Gràf. 3.13
Var. 10/09
-3,0%
-0,7%
-7,4%
-1,7%
0,6%
-0,7%
-4,0%
-3,2%
-6,0%
-4,3%
-8,0%
-7,0%
Despeses
-8,7%
-10,0%
2005
2006
2007
2008
2009
Ingressos
2010
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos i el Banco de España.
Índex UAB d’Activitat Turística 73
Gràf. 3.14
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Sobre la base dels indicadors avançats anteriorment
sobre el turisme internacional, estem en situació
d’afirmar que aquest podria créixer més que l’economia espanyola en el seu conjunt, recuperant part
del què s’ha perdut, i que el turisme intern encara no
s’hauria recuperat de la crisi. Amb tot, Espanya mantindria el seu lideratge en el mapa turístic global.
Gràf. 3.15
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
3.4. Evolució de la demanda turística a
Espanya en la darrera dècada: alguns “fets” quantitatius
Evolució de la quota de turistes i excursionistes internacionals a Espanya, 2000-2010
Gràf. 3.16
Percentatges
El nombre de turistes internacionals va augmentar un
13,5 %, en termes acumulats, en el període 2000-2010.
Aquest creixement, no obstant això, ha tingut dues
fases diferents. En una primera, que es va allargar
fins a 2007, el nombre de turistes internacionals va
créixer de manera sostinguda fins a fregar la xifra de
60 milions. A partir de 2008, i com a conseqüència de
la crisi econòmica internacional, la xifra es va reduir al
voltant d’un 10% des del màxim del cicle.
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Evolució del nombre de turistes internacionals a Espanya, 2000-2010
Turistes
2000
2001
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
60.000.000
2002
2003
2004
2005
Turistes
2006
2007
2008
2009
2010
Excursionistes
50.000.000
Els aeroports constitueixen, sense cap gènere de
dubtes, la principal via d’accés dels turistes internacionals. Aquesta primacia s’ha reafirmat lleument
en els últims anys, passant d’una quota del 74,1%
de l’any 2000 al 77,1% de 2010. Aquest lleu augment
45.000.000
Entrades de turistes internacionals a Espanya segons vies d’accés per a 2000, 2005 i 2010
55.000.000
s’ha produït a costa dels accessos per carretera, que
en termes relatius van caure tres punts percentuals
durant aquest període. Els accessos per port i especialment per ferrocarril, van continuar constituint
xifres marginals.
Taula 3.10
Percentatge sobre el total
40.000.000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
Aeroport
Carretera
Port
Ferrocarril
2000
74,1
23,0
2,3
0,6
2005
72,8
23,5
3,2
0,5
2010
77,1
19,9
2,7
0,3
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
L’augment en el nombre de turistes internacionals
ha anat acompanyat per un increment encara més
important en el nombre d’excursionistes5, el que ha
significat que la quota de turistes sobre el conjunt de
5. Entre els visitants distingim turistes (realitzen almenys una pernoctació) i excursionistes (no pernocten).
74
Índex UAB d’Activitat Turística
visitants internacionals hagi caigut sis punts percentuals durant la darrera dècada. Així doncs, el nombre
de visitants d’un sol dia va passar del 37,8% del total
de visitants de l’any 2000 al 43,8% de 2010.
Si ho analitzem per països, l’aspecte més destacat de
la darrera dècada ha estat el procés de desconcentració de l’origen dels turistes. El mercat alemany, segon
en importància, va veure com es reduïa el seu pes
relatiu en sis punts percentuals, especialment durant
la primera part de la dècada. El mercat britànic també
va perdre pes relatiu, tres punts percentuals i mig,
si bé aquest procés va ocórrer en els últims anys de
la dècada. En canvi, es detecten lleugers avanços en
mercats com l’italià, que va guanyar dos punts percentuals, o el dels països nòrdics. El mercat francès,
per la seva banda, va guanyar pes en aquests anys
amb tres punts percentuals.
Índex UAB d’Activitat Turística 75
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Taula 3.11
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Entrades de turistes internacionals a Espanya per país de procedència per a 2000, 2005 i 2010
Percentatge sobre el total
Alemanya
Bèlgica
França
Irlanda
Itàlia
Països Baixos
Portugal
Regne Unit
Suïssa
Països Nòrdics
Resta Europa
Estats Units
Resta Amèrica
Resta del món
2000
22,7
3,6
12,1
4,6
4,1
3,0
27,1
2,5
12,2
2,4
2,9
2,8
2005
17,7
3,3
15,9
2,4
5,3
4,4
3,6
28,8
2,1
5,1
4,9
1,6
2,4
2,5
2010
16,7
3,1
15,5
2,2
6,6
4,3
3,6
23,6
2,2
6,8
7,1
2,2
2,8
3,2
Nota: A l’any 2000 els visitants d’Irlanda i els països nòrdics eren inclosos en l’epígraf “Resta d’Europa”.
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
Contra el que es pogués pensar a primera vista, els canvis d’hàbits turístics no han implicat canvis en l’estacionalitat: aproximadament un 25% de turistes estrangers
va realitzar la seva entrada entre els mesos de gener i
abril, prop del 45% entre maig i agost, i el 30% restant
entre setembre i desembre. Les variacions al llarg de la
passada dècada van ser poc significatives i, contra el
que pugui pensar-se, van reforçar la temporada estival
en detriment del primer i tercer quadrimestre.
Taula 3.12
Entrades de turistes internacionals a Espanya per temporada, en els anys 2000, 2005 i 2010
Percentatge sobre el total
Gener - Abril
Maig – Agost
Setembre - Desembre
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
2005
24,4
45,2
30,4
Gràf. 3.17
Percentatge sobre el total
30
28
26
24
22
20
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
Si s’analitza el patró d’arribades específicament per
als mesos de juliol i agost, es pot observar amb
major nitidesa aquesta estabilitat. El percentatge de
turistes estrangers que van arribar a Espanya al juliol
i agost va constituir el 26,5% del total anual l’any
2010, una desena percentual per sobre de la mitjana
de la dècada.
2000
24,7
44,9
30,4
Evolució de l’entrada de turistes estrangers a Espanya
en els mesos de juliol i agost en el període 2000-2010
2010
24,2
46,1
29,7
Els canvis de tendència en el sector turístic sí han implicat, no obstant això, una substancial desconcentració
espacial. Així, Catalunya i particularment la Comunitat
de Madrid van veure fortament incrementada la seva
quota de mercat, en detriment de les comunitats
insulars (Balears i Canàries). En aquest últim cas, la
quota de mercat conjunta va caure gairebé deu punts
percentuals en el total de la dècada, tot mostrant un
descens sostingut. L’explicació a aquest fet pot residir en l’emergència del turisme de ciutats (el que ha
beneficiat especialment a Madrid), propulsat pels vols
de baix cost i la maduresa dels mercats de sol i platja
de les illes, en els quals aquests vols han substituït als
xàrter en lloc de generar nova demanda.
Entrades de turistes internacionals a Espanya
per Comunitat Autònoma de destinació per a 2000, 2005 i 2010
Taula 3.13
Percentatge sobre el total
Andalusia
Illes Balears
Canàries
Catalunya
Comunitat Valenciana
Comunitat de Madrid
Resta de CCAA
2000
15,1
21,6
21,6
19,2
9,1
6,0
7,4
2005
14,9
17,3
16,9
25,1
9,7
6,1
10,0
2010
14,1
17,4
16,3
25,0
9,5
8,8
8,8
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
76
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 77
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 3.18
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Evolució de la quota de mercat en turistes internacionals de les illes a Espanya, 2000-2010
Percentatge sobre el total
25
20
En els últims anys no s’han produït modificacions
importants pel que fa a les activitats realitzades pels
turistes internacionals, encara que sí es detecten
petits canvis. La majoria d’ells continuen realitzant
activitats de tipus cultural (51%) i recreatives (22%)
l’any 2010, encara que aquestes perden pes, com
també les activitats de caràcter esportiu. En aquest
últim cas han estat les activitats nàutiques, que arros-
seguen una forta caiguda des de 2005, les que llastren
els resultats. En canvi, les visites a parcs temàtics i,
especialment, a balnearis i centres de talassoteràpia
guanyen terreny, passant en aquest últim cas del 2,1%
de 2005 al 6,1% de 2010. Una altra dada a tenir en
compte és el lleuger avanç del nombre dels turistes
estrangers que no realitzen activitats.
Turistes internacionals a Espanya per activitats realitzades, 2005 i 2010
Percentatge sobre el total
15
10
2000
2001
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
2002
2003
2004
2005
Balears
El perfil sociodemogràfic del turista no ha experimentat importants variacions en els últims anys. Es
detecta una lleugera tendència a l’alça de turistes
femenines (47,2% l’any 2010 pel que fa al 46% del
2005), així com també de turistes joves, en detriment
dels perfils més sènior i infantil.
Taula 3.14
Taula 3.15
2006
2007
2008
2009
2010
Canàries
En un futur, ja present, s’haurà d’incloure el vector
demogràfic i social en l’anàlisi de la demanda turística. Haurà de ser un element clau en les estratègies
de les destinacions i de les empreses i en el disseny
de productes.
Perfil sociodemogràfic de turistes internacionals a Espanya, 2005 i 2010
Percentatge sobre el total
Home
Dona
Perfil de turistes per sexe
2005
2010
54,0
52,7
46,0
47,2
Menor de 15 anys
De 15 a 24 anys
De 25 a 44 anys
De 45 a 64 anys
Més de 64 anys
Perfil de turistes per edats
2005
2010
5,6
5,1
8,7
10,8
41,0
42,4
34,3
32,3
10,4
9,4
Culturals
Recreatives
Esportives
Gastronòmiques
Assistència a esdeveniments esportius
Balnearis i centres de talassoteràpia
Visita a parcs temàtics
Visites a familiars
No realitzen activitats
2005
54,1
24,3
16,5
11,3
2,1
2,1
6,5
11,9
25,5
2010
51,3
22
12
9,7
3
6,1
8,7
11
29,3
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
L’ús d’Internet per a la programació de l’activitat turística ha crescut de manera significativa entre 2005,
primer any pel qual es disposa d’estadístiques, i 2010.
Així, en 2005 tan sols un 39,1% de turistes internacionals utilitzava Internet per planificar el seu viatge,
xifra que va augmentar fins al 56,1% de 2010 (Gràfica
3.19). Per activitats destaca el fort avanç del seu ús
com a eina per realitzar reserves i pagaments, especialment pel que fa al transport, que augmenta vint
punts percentuals. També s’incrementa fortament
l’ús d’Internet per efectuar reserves i pagaments
d’allotjaments, tot i que aquests encara estan vint
punts per sota dels corresponents al transport.
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
78
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 79
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Gràf. 3.19
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Evolució de l’ús d’internet pels turistes internacionals d’Espanya
en la planificació del viatge, 2005-2010
no s’ha produït en la seva dimensió temporal. Les
entrades de turistes estrangers no només no es van
reduir en termes relatius en el quadrimestre d’estiu,
sinó que fins i tot van augmentar lleument.
•S’observa també una desconcentració de la destinació dels turistes estrangers. Les destinacions tradicionals de sol i platja, i especialment les illes, cedeixen terreny a destinacions més urbanes, que són
els principals beneficiaris de l’expansió de l’activitat
turística dels últims anys. Aquest canvi de perfil es
manifesta també en l’edat dels turistes: augmenten
lleugerament els turistes joves en detriment dels
sèniors i de les famílies.
•Internet s’ha convertit en una eina gairebé imprescindible en la planificació i gestió dels viatges.
Aquesta tendència, que ja es produïa en els usos
informatius, s’ha ampliat en els últims anys a les
reserves i pagaments. No obstant això, encara té
recorregut pel que fa a la gestió dels allotjaments i
especialment de la resta d’activitats turístiques.
Percentatge sobre el total de turistes internacionals
70,0%
60,7%
60,0%
51,7%
50,0%
40,0%
39,1%
54,4%
56,1%
43,2%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
Taula 3.16
3.5. A manera de síntesi
Ús d’internet pels turistes internacionals d’Espanya per activitats, 2005 i 2010
Percentatges i percentatges sobre usuaris
Percentatge d’ús
Ús per a consultes
Ús per a reserves
Ús per a pagaments
2005
39,1
96,8
69,5
61
2010
56,6
97,4
87
80,2
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
Així les coses, els principals canvis que podem detectar en el turisme internacional a Espanya, a través dels
indicadors quantitatius, són els següents:
•Espanya continua sent un país molt dependent del
turisme que arriba per via aèria. Aquesta dependència es va veure reforçada lleugerament durant
la darrera dècada, en detriment de les entrades per
carretera. Incidències naturals diverses, protestes
laborals o amenaces terroristes han mostrat la fragilitat de dependre excessivament del tràfic aeri.
80
Índex UAB d’Activitat Turística
Encara que la ubicació geogràfica d'Espanya, situada
en una península perifèrica del nucli europeu, no
facilita el desenvolupament d’alternatives a aquesta
situació, no per això s’hauria de deixar d’insistir en
la necessitat de millorar els accessos a la Península
per carretera i, especialment, ferroviaris.
•Es detecta una lleugera desconcentració pel que fa
als mercats d’origen. En altres paraules, el sector
turístic espanyol té una menor dependència de certs
mercats, amb les conseqüències positives que això
comporta. En canvi, sí s’observa que aquest procés
Hi ha bones perspectives per a la demanda turística
a Espanya a nivell global. Assentada en els problemes
d’estabilitat en algunes de les nostres destinacions
competidores d’Àfrica i l’Orient Mitjà, però sense
menysprear, de cap manera, el paper dels nostres
avantatges competitius, sembla que la conjuntura turística podria salvar els mobles de l’economia
d’aquest país novament (els ingressos turístics exteriors ja van pujar en 2010 un 2,1%), al costat del sector
exportador. Amb creixements significatius als nostres
mercats tradicionals (cal ressaltar el canvi de tendència del britànic) i en els emergents, sembla que el 2011
permetrà recuperar parcialment les pèrdues acumulades per la demanda des de l’any 2007 en alguns
dels indicadors. A més ha de tenir-se en compte que
els principals subsectors turístics, com ha demostrat
algun estudi6, generen intensament més ocupació
que la resta de l’economia, fet que ajuda a que, vistes
les circumstàncies d’atur generalitzat, n’augmentin, si
cap, les bondats associades al sector.
Així mateix, el capítol ha fet un repàs a les principals
tendències quantitatives de la demanda turística a
Espanya en la darrera dècada, coincidint, aproximadament, amb els anys de trajectòria d’aquest informe.
El tema és que, passada la conjuntura favorable del
2011, només quedaran els nostres factors competitius
com a desencadenants del creixement. I és aquí on
novament han de jugar un paper els agents públics.
Una part de la demanda turística, i per tant de
l’oferta, és bastant fidel. Però una altra, cada vegada
més gran, no és captiva i es mou comparant preus,
qualitats i informació en temps real i esperant fins a
l’últim moment per decidir on viatja, com i què gasta.
La seva atracció depèn, òbviament, del bon treball de
les nostres empreses, però també de les polítiques
públiques. És en aquest terreny on a la política turística li queda molt camí per recórrer. No es reclama,
únicament, que hi hagi política turística -això es dóna
per descomptat-, sinó que aquesta vagi d’acord amb
el pes, les capacitats competitives i les perspectives de
desenvolupament del sector. Amb un potencial enorme d’augment als mercats emergents (dit d’una altra
manera, els mercats xinès i nord-americà), poc es pot
jugar en el tauler mundial sense, per exemple, una
bona promoció. A més, s’ha de treballar per facilitar
l’expedició de visats i, si escau, esmenar la falta de vols
o connexions aèries.
Es pot i s’ha d’aportar un major coneixement sobre el
perfil dels nous turistes a captar (per exemple, països
BRIC) i sobre el que realment necessiten i consumeixen els turistes dels mercats tradicionals.
6. Duro (2009), per exemple.
Índex UAB d’Activitat Turística 81
4. El turisme de creuers a Barcelona.
La conjunció reeixida de la promoció,
les infraestructures i la nova demanda
amb una ciutat d’atractius únics
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Taula 3.17
Síntesi de l’evolució dels indicadors turístics per a Espanya en el 2010 i previsió per al 2011
Turistes, viatgers, pernoctacions, milions d’euros constants, euros constants i percentatges
Turistes estrangers
Viatgers Hotelers
Espanyols
Estrangers
Pernoctacions Hoteleres
Espanyols
Estrangers
Despesa estrangers
Despesa estrangers per turista
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
2010
52.677.187
82.115.175
46.316.434
35.798.741
267.922.498
113.279.200
154.643.298
48.929
929
2011*
54.808.482
86.039.671
46.779.598
39.260.073
280.997.030
113.505.758
167.491.272
49.945
911
Var. 11/10*
4,0%
4,8%
1,0%
9,7%
4,9%
0,2%
8,3%
2,1%
-1,9%
4.1. Introducció
En l’actualitat Barcelona és el principal port europeu
de creuers i se situa a nivell mundial entre la quarta i
la cinquena destinació d’aquesta tipologia. Amb prop
de dos milions i mig de passatgers arribats l’any 2010 i
amb un increment d’aquest flux al voltant d’un 9% en
plena etapa de crisi econòmica, les perspectives indiquen que aquest es mantindrà o augmentarà al llarg
del 2011. No obstant això, aquest espectacular desenvolupament és relativament recent, encara que hagi existit activitat creuerista a la ciutat des de fa molt temps.
Aquest capítol analitza l’èxit del turisme de creuers
a la ciutat de Barcelona en les últimes tres dècades.
S’ha passat d’una situació en la qual la seva existència era pràcticament marginal, a una altra en la qual
Barcelona s’ha erigit com la principal destinació de
turisme de creuers en el Mediterrani i una de les principals a nivell mundial. Per entendre aquesta espectacular progressió analitzarem les diferents dinàmiques
que ho han propiciat: l’enlairament de Barcelona
com una de les destinacions turístiques urbanes
més importants a nivell internacional després de les
Olimpíades de 1992, l’auge del turisme de creuers de
forma global en els últims lustres i la intervenció conjunta del sector públic i privat per propiciar una nova
etapa de desenvolupament d’aquesta tipologia.
4.2. Revisió de la literatura
La literatura acadèmica i científica respecte al turisme
de creuers és, en general, encara molt escassa, i tant o
més ho és en relació al cas de Barcelona, malgrat que
es tracta d’un dels principals fenòmens turístics dels
últims anys a la ciutat. De fet, entre els primers estudis científics a nivell internacional cal destacar aquells
que s’han escrit des de finals dels vuitanta (Lawton
i Butler (1987)) i especialment ja en la dècada dels
noranta (Hall i Braithwaite (1990); Dwyer i Forsyth
(1996); Dwyer i Forsyth (1998)), principalment centrats
al mercat nord-americà i la destinació del Carib, que
fins avui havien estat absolutament predominants.
També en la mateixa època començaven a escriure a
Espanya autors com Esteve (1998), que amb el pas del
82
Índex UAB d’Activitat Turística
temps es convertiria en un dels majors especialistes al
nostre país. En els següents anys diferents referències
aportarien nous punts de vista al tema (Butler (1999);
Pérez (1999); Capacci (2000); Wood (2000); Yepes et al.
(2000)), amb els que la literatura sobre aquest tema
s’aniria ampliant gradualment.
En aquest mateix sentit, i per al cas espanyol, potser
una de les referències més interessants sigui la tesi
doctoral de Murias (2002), que encara que centrada en
aspectes d’infraestructura i tecnologia portuària, oferia també una interessant visió de l’evolució de l’oferta i la demanda en aquest sector. En els anys següents,
i fins a arribar a l’actualitat, noves referències han
ampliat la literatura referent al creuerisme, ja sigui
en forma d’articles en revistes científiques (Johnson
(2002); Kester (2003); Mazorra (2005); Weaver (2005);
Brida i Zapata-Aguirre (2008); García (2008); Marusic
et al. (2008); Andriotis i Agiomirgianakis (2010); Brida
i Zapata (2010)), com també pel que fa als estudis
realitzats per Manuel Butler des del món acadèmic
(Butler (2001)) i per a l’Organització Mundial del
Turisme (OMT) a principis i finals de la dècada (OMT
(2003); OMT (2008)).
En aquesta literatura s’observa la predominança,
pràcticament total, de les referències relacionades
amb el cas del Carib, principal destinació històrica del
turisme de creuers i del mercat nord-americà, que fins
a la primera dècada del present segle ocupava i mobilitzava a un 90 per cent de la demanda d’aquest producte. No en va, les principals companyies del sector
segueixen sent nord-americanes. En aquest sentit, els
temes estudiats han estat variats, especialment centrats en l’oferta (Lawton i Butler (1987)), observant els
processos de concentració i internacionalització (Hall i
Braithwaite (1990)); Wood (2000), l’impacte econòmic
i social en les destinacions d’aquest negoci (Dwyer i
Forsyth (1996); Dwyer i Forsyth (1998); Braun (2002);
Brida i Zapata-Aguirre (2008); Brida i Zapata (2010)),
les implicacions mediambientals del seu desenvolupament (Johnson (2002)) i la percepció canviant de la
demanda (Andriotis i Agiomirgianakis (2010)).
En tot cas, és important ressaltar l’escassetat d’estudis científics existents per al cas del Mediterrani,
Índex UAB d’Activitat Turística 83
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
la qual cosa en part té la seva lògica atès que el seu
enlairament ha estat relativament recent i el seu pes
en relació a altres destinacions també ho és (Drisdale
(1997)). En aquesta dinàmica, Barcelona, com el principal port base d’aquesta destinació regional, és el perfecte exemple de l’explosió del turisme de creuers en
aquesta regió i a nivell internacional, i és en relació a
aquest element i a la importància que està adquirint
aquesta tipologia per a la pròpia ciutat, que es justifica la present anàlisi.
4.3. Metodologia
Referent a la metodologia utilitzada hem tingut en
compte la literatura anteriorment presentada, especialment pel que fa a les referències de l’OMT, però
també per observar les anàlisis de diferent tipus que
s’han realitzat fins avui. En tot cas, l’escassetat o
absència de treballs referent al creuerisme a Barcelona
ens ha obligat a recórrer a altres referències. Algunes
d’elles es relacionen directament amb l’evolució dels
aspectes clau que ha considerat l’anàlisi, com l’impuls de la promoció turística a la ciutat (Duran 2002),
l’evolució de les infraestructures portuàries (Alemany
2002) i el desenvolupament de la demanda creuerista (Paniagua 2005). Per a aquest últim aspecte, a
part dels comentaris i anàlisis presentades en informes com el de l’OMT o l’European Cruise Council,
s’han tingut en compte les estadístiques relatives a
aquesta tipologia que ofereix l’Autoritat Portuària de
Barcelona (APB 2006-2009) des de fa uns anys.
En tot cas, convé sempre ser cauts amb la informació
facilitada referent al nombre de persones que visiten
les destinacions gràcies al turisme de creuers, ja que
solen existir confusions en distingir entre passatgers
i creueristes. En aquest sentit, mentre els passatgers
embarquen en un port amb la finalitat de traslladarse (pel motiu que sigui) a un port de destinació, els
creueristes embarquen amb l’objectiu de realitzar un
itinerari i per motius de vacances. Aquest aspecte ha
estat tingut en compte en el moment de presentar
les dades referents a la demanda, que es tracten
especialment en l’apartat setè. Finalment, l’estructura d’aquest treball és la següent: s’inicia amb una
84
Índex UAB d’Activitat Turística
presentació de l’evolució del turisme de creuers a
nivell internacional, que serveix per situar al lector en
el context, per a continuació realitzar un breu recorregut pels seus antecedents a Barcelona. El següent
apartat, central en la nostra anàlisi, mostra l’impacte
dels Jocs Olímpics de 1992 en aquesta tipologia, ja
que sense aquest esdeveniment seria impossible
entendre el posterior desenvolupament del turisme
a la ciutat de forma general i del creuerisme en particular. Posteriorment, dos apartats mostren l’explosió
del fenomen en aquesta destinació, tant en l’última
dècada com en la seva situació actual. El treball finalitza amb les principals conclusions i línies de treball
proposades de cara al futur.
4.4. Una breu síntesi de l’evolució del turisme
de creuers des dels seus orígens a l’actualitat
A causa del seu enlairament recent, i de la mateixa
forma que succeeix amb altres tipologies turístiques,
el turisme de creuers sol ser considerat com un producte turístic actual, una concepció bastant equivocada. De fet, el turisme de creuers, al costat d’altres
productes post-fordistes, és una de les tipologies
que millor representen la transformació de l’activitat
turística a partir de la recuperació de fenòmens que
reneixen després d’una crisi que es perllonga dècades
i que ve després d’una primera etapa d’esplendor, just
en l’època en la qual el turisme naixia com a activitat
d’oci moderna. De fet, Murias (2002) situa el seu origen en la dècada dels quaranta del segle XIX, quan
apareixen en els diaris de la ciutat alemanya d’Hamburg les primeres ofertes de viatge relacionades amb
aquest tipus de turisme.
Òbviament es tractava d’una activitat d’oci especialment elitista, reservada a grans fortunes i, de fet, seria
aquest tipus de demanda la que faria ric a figures com
Thomas Cook i facilitaria la consolidació de la seva
companyia en una de les primeres agències de viatge
de la història i avui dia en un dels operadors turístics
internacionals més grans (Towner (1985)). Cook va
començar el seu negoci traslladant a famílies obreres
al camp, però es considera que estaria organitzant ja
creuers per a clients adinerats cap a 1841, uns lustres
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
abans que entrés en lliça altra de les grans companyies navilieres a nivell internacional (també en relació
al transport de mercaderies), la companyia britànica Peninsular and Oriental Steam Ship Navigation
Company, més coneguda per P&O, els primers creuers
del qual s’iniciarien cap a 1858.
De fet, generalment (Fernández (1991)) es considera que el període inaugural del turisme de creuers
transcorre entre mitjans del segle XIX i l’esclat de la
Primera Guerra Mundial, quan les companyies navilieres comencen a interessar-se per aquest nou negoci,
com en el cas de la mateixa P&O, Cunard o White Line
(la naviliera del famós Titanic). El seu èxit es basava en
la reproducció d’un fenomen recurrent en el turisme
(Buzard (1993)): el mimetisme en les activitats lligades
a l’oci i el turisme, ja que una gran part d’aquests primers viatges en creuer reproduïa el clàssic itinerari que
havien seguit dècades abans els corrents de viatgers
aristòcrates del Grand Tour, amb destinacions com
Itàlia, Grècia o Egipte, ara accessibles a una nova classe
social, la burgesa. El creuer era el mitjà perfecte per
compatibilitzar les necessitats d’aquests clients amb
el desplaçament a diferents destinacions exòtiques.
Després d’aquesta primera etapa inaugural, una nova
era s’iniciaria després de la fi de la Primera Guerra
Mundial, quan la crisi de la navegació transatlàntica
(deguda a diferents elements, entre ells les retallades
en l’admissió d’immigrants en diferents països americans) obligaria a moltes companyies que disposaven
de bucs de línia a transformar-los en creuers donada
la forta caiguda en la demanda de viatgers (Murias
(2002)). En certa mesura, l’anterior i el present període
es poden considerar com una primera etapa daurada
del turisme de creuers, que en tot cas seguiria estant
reservat durant aquests anys d’entreguerres a una
demanda molt restringida, d’alt nivell adquisitiu. I, de
nou, l’esclat de la Segona Guerra Mundial interrompria i transformaria el seu desenvolupament, ja que
la major part dels bucs seria destinada al transport
de tropes o serveis logístics i la majoria d’aquests
van ser enfonsats o fortament danyats en el conflicte
(Fernández (1991)). La immediata postguerra no oferia tampoc un context afavoridor, amb una aviació
encara incipient i escassos mitjans per impulsar una
activitat turística tant des de la perspectiva de l’oferta
com per l’impuls de la demanda.
La situació canviaria notablement a partir dels anys
seixanta, especialment a causa del desenvolupament
de l’aviació comercial i de la irrupció en el tràfic aeri
transatlàntic del Boeing 747 de la Pan Am, més conegut
com a Jumbo, que amb els seus més de 400 passatgers
transformaria totalment el món del transport a llarga
distància i condemnaria definitivament a les companyies navilieres transatlàntiques, ja afectades per les
restriccions en l’entrada d’immigrants als Estats Units
i altres països. És a partir d’aquest moment quan les
companyies es veuen forçades a buscar nous mercats
per sobreviure. Si la dificultat es troba en l’adaptació
dels bucs de línia en centres d’oci amb tot tipus de serveis per al turista, la resposta (especialment al mercat
nord-americà) va ser hàbil i es va centrar a oferir preus
significativament reduïts als quals va poder accedir un
segment de la població molt més ampli. Aquest va ser
l’inici de la popularització definitiva d’aquesta tipologia i quan apareixen les principals companyies modernes: Carnival, Royal Caribbean Cruise Line o Princess.
En aquest sentit, un dels principals avanços resulta de
l’estratègia d’aquestes companyies per vendre al buc
com la principal destinació, a part dels llocs que es
vagin visitant durant el viatge, i de l’adaptació de les
companyies navilieres al creixement de la demanda
amb nous i majors vaixells de creuers. És així com els
vaixells es van fent cada vegada més grans i atractius
i ofereixen un major nombre de serveis al turista. La
introducció en l’última dècada de vaixells amb major
capacitat va precisament en aquesta línia. Així, si en
els seixanta els creuers tenien una grandària relativament modesta, entorn de les 20.000 tones, en l’actualitat hi ha vaixells que poden superar les 150.000
(com el Queen Mary 2). De la mateixa forma, si en els
noranta els bucs podien arribar als 1.500 passatgers,
avui dia poden superar perfectament els 2.500.
Amb el creixement dels bucs es facilita la transformació del producte i els creuers passen d’oferir la fórmula
del all inclusive, és a dir oferir pràcticament tots els
serveis que el client requereix en el mateix buc, que
es paguen de forma conjunta, a afegir un conjunt de
Índex UAB d’Activitat Turística 85
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
serveis extra que es paguen per separat. L’increment
de la capacitat implica, a més, que les companyies
han d’estar més preparades en altres aspectes, com
la seguretat per a passatgers i tripulació, temes
que adquireixen major importància dins dels serveis
oferts. En tot cas, permet captar el creixement de la
demanda i generar rendibilitats i ingressos a bord
més alts derivats de l’efecte escala, però també cal
tenir en compte que la grandària de les naus pot venir
limitada per factors comercials i econòmics: el risc
d’assumir altes inversions en un sol buc és molt elevat
i a l’abast de poques companyies.
Cal tenir en compte que la concentració de l’oferta
està en aquesta línia, així com la capacitat per disposar de bucs amb una oferta flexible, que els permeti
operar en diferents contextos o concentrar-se en
destinacions molt competitives. De fet, el gigantisme
en el sector del creuer està realment a l’abast de molt
pocs, especialment els tres grans grups que dominen
el sector (Carnival Corporation, Royal Caribbean i Star
Cruises). Finalment, també és convenient reconvertir
la imatge dels creuers i l’efecte dissuasori d’oferir un
producte cada vegada més massificat. La flexibilitat
ha de venir també per la capacitat per poder segmentar als clients en diferents grups, als quals es poden
oferir diferents serveis.
El paper de les companyies també seria decisiu per
impulsar l’aparició de les primeres associacions regionals, com la Cruise Lines International Association
a Amèrica o la Cruise Europe a Europa, el paper de
la qual serà clau per canalitzar la relació entre companyies i ports i la cooperació entre aquests últims
(Murias (2002)). En aquest mateix sentit, l’adaptació
de les infraestructures portuàries també va ser determinant per al desenvolupament d’aquest tipus de
tràfic. Finalment, la globalització ha tingut també un
impacte decisiu en l’oferta creuerista, tant a través del
procés d’internacionalització que s’ha produït, com
especialment en la creixent concentració en el sector,
la qual cosa ha reduït el nombre d’operadors i ha
incrementat el seu poder de negociació.
En relació a la concentració de l’oferta cal dir que en
l’actualitat tres grans grups (Carnival Corporation,
86
Índex UAB d’Activitat Turística
Royal Caribbean i Star Cruises) controlen el 88 per
cent de l’oferta mundial i es presenten com a grans
companyies multimarca (OMT (2008)). La major part
de les companyies s’inclina en els últims anys per
ampliar l’oferta en els segments de renda mitjana,
que són els que més estan creixent, i a més s’inicia
un important procés d’especialització en els itineraris
i els tipus de buc. Quant als mercats, augmenta l’interès pel temàtic i especialment pel mercat familiar.
El creixement de l’oferta es reflecteix també, entre
altres elements, en el fet que les principals navilieres
se situen entre les primeres empreses turístiques pel
que fa a capitalització borsària i taxa de rendibilitat.
L’oferta de turisme de creuers assolia en 2006 els
300.000 llits (OMT (2008)), l’equivalent a la meitat de
la capacitat hotelera d’una regió turística tan important com el Sud-est Asiàtic, la qual cosa dóna una idea
del seu volum.
D’altra banda, malgrat que es pugui entendre com una
tipologia amb un resort en constant moviment, està
demostrat el seu enorme impacte en les destinacions
en les quals situa les seves principals escales. Com
es pot apreciar en la Taula 4.1, la principal destinació
en l’actualitat segueix sent el Carib, especialment en
l’època hivernal, on rep gran part de la demanda nordamericana, que es manté amb diferència com la més
important a tot el món, encara que el seu creixement
és bastant lent (cap a un tres per cent interanual a
mitjan de la dècada passada). El Mediterrani (veure
Taula 4.1), la destinació que més s’ha expandit en els
últims anys (entre mitjans dels noranta i mitjans de la
dècada passada pràcticament va doblegar la demanda captada), se situa en segona posició però encara a
distància del Carib, amb una demanda que es reparteix entre els mercats europeu i nord-americà.
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Matriu d’origen (mercats) i destinacions (regions) del turisme de creuers
a nivell internacional, 2005
Taula 4.1
Milers de passatgers en creuers per origen (mercats) i regions (destinacions)
Origen/Destinació Carib Mediterrani Nord d’Europa Alaska Amèrica del Sud Àsia-Pacífic Total
Regne Unit
300
467
190
22
12
7
998
Alemanya
125
314
192
-
20
-
651
Itàlia
48
423
42
-
-
-
513
Espanya
51
311
17
-
-
-
379
França
55
152
26
-
-
-
233
Resta d’Europa
78
268
34
-
-
-
380
EEUU i Canadà
6.713
1.822
1.033
858
294
132 10.852
Japó
18
10
-
20
-
75
123
Total
7.388
3.767
1.534
900
326
214 14.129
Font: OMT (2008).
A continuació els segueixen, també a distància, l’Europa Atlàntica, Alaska, Amèrica del Sud i Àsia-Pacífic.
En general, el turisme de creuers segueix unes pautes molt similars a les de les destinacions terrestres
quant als principals mercats que capta cada destinació, que segueixen sent regionals. Aquesta és una de
les raons per les quals destinacions com Àsia-Pacífic
té un menor creixement que unes altres, ja que la
demanda regional segueix sent relativament baixa
en comparació. Finalment és interessant observar que
la major part de macro-destinacions del turisme de
creuers té un comportament estacional que permet
a les navilieres diversificar les seves operacions en
aquestes destinacions i millorar la rendibilitat dels
seus actius -estiu en el Mediterrani, Carib a l’hivern,
per exemple- (Castejón 1998).
Des de la perspectiva de la demanda, amb la definitiva
popularització (i fins i tot massificació en segons quines
destinacions) d’aquest tipus de turisme, el creixement
mitjà en les últimes dècades ha estat espectacular, proper al 8%. Amb prop de 15 milions de turistes en 2005
(veure Taula 4.1), és sens dubte una de les tipologies
protagonistes de la transformació del turisme contemporani. El principal mercat que ha conformat aquesta
demanda ha estat el nord-americà, amb Miami com
a port base emblemàtic i amb el Carib com a principal
destinació de les escales dels creuers. Europa és el
següent mercat en importància, encara que a distància del nord-americà. En tot cas s’aprecien en aquesta
tipologia distribucions molt similars a les que es produeixen en el turisme en general, amb diferents macroregions a nivell internacional en la qual es concentren
mercats i destinacions. Encara així, el creixement del
mercat nord-americà a Europa i del nombre d’europeus
que realitzen creuers en el Carib també ha anat en
augment en els últims anys. En tot cas el turisme de
creuers segueix experimentant una demanda ascendent i encara es considera que és una tipologia amb
un enorme potencial, ja que existeixen mercats que
encara tenen molt recorregut (especialment Àsia). En
aquest sentit, la Cruise Line International Association
(CLIA (2006)) estima un mercat potencial de prop de 30
milions de turistes en els següents anys.
D’altra banda, el perfil d’aquesta demanda (OMT (2008))
assenyala un alt nombre de passatgers primerencs, que
realitzen un viatge en creuer per primera vegada. A més,
i malgrat la idea generalitzada, no es tracta d’un viatger
majoritàriament de la tercera edat: la seva edat mitjana se situa al voltant dels 49 anys (i tendeix a baixar),
disposen d’ingressos alts, estan generalment casats
(més d’un 80%), tenen educació universitària (prop d’un
60%) i estan ocupats a temps complet (també prop
Índex UAB d’Activitat Turística 87
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
d’un 60%). El turisme de creuers pot a més vincular-se
fàcilment amb les noves tendències de la demanda,
doncs es pot oferir en poc temps una experiència de
viatge interessant. És en aquest sentit que un dels
principals interessos de l’oferta se centra recentment a
poder oferir itineraris curts (de 3 a 4 dies), més especialitzats i adaptats a les disponibilitats de temps lliure de
la societat actual, abaratint a més el paquet contractat
i podent accedir així a un major segment de demanda.
En definitiva, tots els indicadors situen al turisme
de creuers com un dels negocis amb millor present i
majors perspectives de futur en els propers anys. Són
moltes les destinacions d’aquest producte que han
realitzat una important aposta en els últims anys. I
entre aquestes principals destinacions a nivell internacional es troba Barcelona, que és al seu torn una de les
places destacades de turisme urbà a Europa. El desenvolupament de la ciutat com a destinació de creuers és
dilatat en el temps, però la seva posició entre els primers és relativament recent. En els següents apartats
analitzarem com s’ha produït aquesta evolució.
4.5 El turisme de creuers a la Barcelona pre-olímpica
L’enlairament de Barcelona com a destinació del turisme
de creuers és relativament recent, encara que els seus
inicis puguin remuntar-se lluny en el temps. De fet, la
seva aparició vindria facilitada per la gran transformació operada en el port marítim de la ciutat al segle XIX,
especialment a partir de la creació de la Junta d’Obres a
finals d’aquest, que va emprendre la seva consolidació
estructural. Es té notícia de la creació de les primeres
navilieres que operaven en el port de Barcelona ja a inicis del mateix segle (Ybarra, creada en 1823), encara que
durant tota aquesta centúria predominessin els desplaçaments de viatgers per motius llunyans a l’oci i pràcticament sempre en relació al desplaçament d’emigrants
des de la Península i especialment en direcció a les colònies i països independents de l’àmbit llatinoamericà (un
aspecte en el qual no difereix d’altres ports europeus).
A la fi del XIX la labor de la Junta d’Obres del port de la
ciutat donaria lloc al primer moll transversal, situat on
88
Índex UAB d’Activitat Turística
avui trobem el moll de Barcelona; pels mateixos anys
començaria a funcionar la companyia Transatlàntica
(1881), i ja a principis del XX la Transmediterránea (1917),
que absorbia a anteriors companyies com la Marítima
de Barcelona (Murias (2002)). Aquestes navilieres generalment cobrien línies regulars i entre els seus viatgers
es trobaven bàsicament emigrants, encara que també
els primers viatgers que es desplaçaven per mar en
primera classe i per motius d’oci. La diferència entre la
primera classe i les altres (segona i tercera) era abismal
i els serveis de primera eren realment luxosos, encara
que el nombre de passatgers, en contrast amb les altres
dues, era molt escàs. A diferència d’altres països la situació no va canviar excessivament en les primeres dècades del segle XX, ja que el nombre de viatgers embarcats o desembarcats amb motius purament turístics
en els ports espanyols va seguir sent molt reduït. I és
que resulta obvi que a Barcelona, i malgrat l’impuls
d’organitzacions com la Societat d’Atracció de Forasters
(Garay i Cànoves (2009)), la situació social del moment
no afavoria precisament l’arribada del tipus de turista
creuerista. De fet, aquesta mateixa situació va ser la que
va provocar fins i tot que la naviliera Transmediterránea
traslladés la seva seu central a Madrid.
L’esclat de la Guerra Civil i la posterior postguerra va
perpetuar l’escàs trànsit de viatgers per mar vinculats
amb l’oci. Durant la contesa, com també va ocórrer en
les guerres mundials, molts bucs van ser utilitzats amb
diferents propòsits (transport d’armament, hospitals
mòbils, presons fins i tot) i una gran part d’ells va ser
destruïda (Fernández (1991)). De fet no seria fins a passada la postguerra, quan una iniciativa un xic peculiar
reactivaria l’escàs trànsit de creuers a la ciutat. Va ser
en 1956 quan la companyia Transmediterránea va
transformar un dels seus bucs, el Ciudad de Toledo,
en buc-exposició, presentant els avanços de la indústria espanyola -un projecte propagandístic vinculat
al règim franquista- en una travessia per 16 països
americans (Gómez (1991)). Pocs anys després, en 1961,
un altre buc de la companyia, el Villa de Madrid, va
realitzar un creuer pel Mediterrani amb destinació
en el port del Pireu i amb un altre motiu excepcional:
les noces dels Prínceps d’Astúries. Mentre, el port de
Barcelona, amb un caràcter eminentment industrial,
seguia creixent a l’empara de nous projectes com el
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Pla General de Desenvolupament de 1965-1966, estenent-se cap al delta del Llobregat, amb la construcció
d’un port interior al costat del riu (Alemany (2002)).
Ja en els anys setanta apareixeran els que es poden
considerar els primers serveis dedicats al turisme de
creuers. És la companyia Ybarra, que amb els seus bucs
Cabo San Vicente i Cabo San Roque iniciaran diferents
rutes turístiques, especialment en direcció a Amèrica
Llatina, tot i que el producte encara estava pensat
per a un públic d’alt poder adquisitiu i que disposava
de suficient temps com per poder embarcar-se en
un viatge de llarga durada. De fet, a part de l’escassa
demanda internacional que també arribava, i, segons
Paniagua (2005), en els setanta tan sols uns 20.000
espanyols triaven un creuer per realitzar les seves
vacances, romanent aquesta xifra gairebé constant
fins a mitjan anys noranta, en els quals va començar
un creixement sostingut que conduiria a les xifres
actuals, que superen els 300.000 creueristes (Paniagua
(2005)). Amb l’arribada de la democràcia i els canvis
polítics també es produïren modificacions que afectarien al turisme de creuers. Per començar, en 1978 el
port de Barcelona aconseguia el seu Estatut d’Autonomia del Port, la qual cosa significava un pas més enllà
envers a la seva gestió local, més eficient i emprenedora. I és precisament en aquesta època en la qual el
Port de Barcelona es desenvolupa a partir d’una concepció funcional i es divideix ja en tres zones, el Port
Vell, el Port Comercial i el Port Logístic, ampliant més
endavant encara més les seves infraestructures amb
la compra de terrenys al Consorci de la Zona Franca.
Serà entre finals dels anys setanta i inicis dels vuitanta que apareixen a Espanya noves companyies
dedicades al negoci del creuerisme com ara l’operador
turístic Unión Lloyd, la companyia Central de Cruceros,
sorgida dels departaments marítims de diferents
agències de viatge (Meliá, Marsans i Wagon Lit) o
l’operador turístic Latitud 4. Amb tot, encara en la
dècada dels vuitanta del segle XX Barcelona seguia
rebent a un escàs nombre de turistes de creuers, ja
que no era una destinació especialment reconeguda
a nivell internacional i tenia encara menor projecció
entre el turista elitista que seguia predominant en
aquesta tipologia en l’Europa dels anys vuitanta. A
això calia sumar que Barcelona no era encara una
destinació turística els recursos de la qual resultessin
especialment atractius per al públic en general. Amb
tot, algunes de les primeres experiències de navilieres
espanyoles com Transmediterránea van tenir la ciutat
de Barcelona com a port base durant aquests anys.
A mitjan dècada dels vuitanta aquesta companyia
decidia fer un pas més després d’experimentar amb
viatges de curt trajecte (caps de setmana amb petites
escales en les Illes Balears) i realitzar viatges de vuit
dies pel Mediterrani amb sortida a la Ciutat Comtal.
No obstant això, tot canviaria en breu a partir de la
celebració dels XXV Jocs Olímpics de Barcelona el
juliol de 1992. Al voltant de la preparació de l’esdeveniment es mobilitzaria tota la ciutat, la regió i el país,
escometent una profunda transformació de les infraestructures i de la pròpia imatge de la urbs. I la zona
portuària i les activitats relacionades no van quedar
al marge. L’obertura de la ciutat al mar i el fet que
l’any 1987 es començava a elaborar el Pla Estratègic de
Barcelona es van concretar en un ambiciós projecte
que transformaria aquesta infraestructura i facilitaria
l’explosió del turisme de creuers en els següents anys.
4.6. 1992, l’any clau: l’impacte dels Jocs Olímpics i
la creació de l’Autoritat Portuària de Barcelona
Avui dia no hi ha dubte que els Jocs Olímpics de 1992
van marcar un abans i un després en el desenvolupament turístic de Barcelona, des de pràcticament tots
els àmbits i repercutint en una àmplia varietat de productes i tipologies turístiques. El turisme de creuers
no ha estat una excepció. Els Jocs van significar una
prova de foc per a la gestió del port i per a la ciutat
de Barcelona quant a la seva capacitat d’albergar
un important nombre de creuers durant la celebració d’un esdeveniment de gran rellevància com una
Olimpíada. Com explicarem a continuació, el Port de
Barcelona va saber estar a l’altura acollint en les seves
instal·lacions fins a onze grans creuers que van servir
d’hotels flotants durant l’esdeveniment.
Com és sabut, Barcelona tenia ja una dilatada experiència en relació a la celebració de grans esdeveniments,
Índex UAB d’Activitat Turística 89
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
iniciada amb la celebració de l’Exposició Universal de
Barcelona, continuada amb la de 1929 i amb altres
importants fites com els Mundials de 1982. L’elecció de
Barcelona com a seu dels XXV Jocs Olímpics va portar
al consistori municipal a un nou procés de reflexió, en
el qual es buscava una profunda transformació de la
ciutat, però en el que el turisme havia de ser un dels
eixos centrals del desenvolupament futur de la ciutat.
Amb aquest propòsit es van iniciar ja en 1987 les primeres reunions entre l’Ajuntament, representat pel
Patronat Municipal de Turisme, i el Comitè de Turisme
de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de la
ciutat. S’estrenava així una col·laboració que donaria
com a fruit el Pla Estratègic, en el qual es considerava
de forma molt especial el potencial de la urbs per ser
una important destinació turística internacional en el
futur, aprofitant l’impacte que hauria de suposar la
celebració dels Jocs (Duran (2002)).
turisme total pertanyia a aquesta tipologia en 1990, a
només dos anys dels Jocs), a una destinació on el pes
del turisme de vacances és avui dia majoritari -encara
que segueix sent important el segment de negocis
(Duran (2002))-. Això sense tenir en compte que la ciutat també s’ha convertit en una de les principals destinacions del turisme de conferències i convencions,
amb diferents esdeveniments (com el World Mobile
Congress) de rellevància internacional, o que és una de
les destinacions destacades quant a esdeveniments
culturals (Sónar) o esportius (com el torneig Conde de
Godó o les diferents carreres d’atletisme que es realitzen de manera regular al llarg de l’any), i que també
ofereix una àmplia oferta de turisme de sol i platja.
El Pla va tenir una primera etapa entre 1989 i 1991
dedicada a l’anàlisi i la diagnosi de la situació turística
de la ciutat i una altra etapa entre 1991 i 1993 en la
qual es van definir els plans d’actuació. El procés va ser
altament participatiu i el seu èxit va concloure amb la
creació en 1993 d’un organisme de promoció turística,
Turisme de Barcelona, la responsabilitat del qual en
l’enlairament de la ciutat com a destinació és innegable, especialment en relació a la seva labor quant
a la inversió en la promoció turística i el branding de
la ciutat. Amb la definició del Pla i la posterior creació
de Turisme de Barcelona es va passar d’una etapa en
la qual es promocionava Barcelona de forma genèrica
a una nova en la que els objectius eren la promoció
específica i l’especialització a partir de la identificació
de diferents segments de mercat, entre els quals es
trobava el mercat del turisme de creuers.
Inclòs en aquest ampli grup de nous productes i nous
mercats d’èxit a la ciutat es troba, sense cap dubte, el
turisme de creuers. De fet, el Pla Estratègic va percebre
des d’un principi a aquesta tipologia com un element
estratègic, creant el que es va denominar un Pla d’Hotels Marítims que hauria d’impulsar a Barcelona com
la principal destinació de creuers en el Mediterrani. El
Pla s’iniciava considerant la capacitat d’allotjament
dels creuers com a suport als hotels de la ciutat per a
l’acolliment durant els Jocs. Es va tractar d’un test arriscat, que posava a prova la gestió dels grans creuers en
unes instal·lacions portuàries un tant provisionals i que
inicialment no s’havien dotat per a això. Malgrat els
riscos, l’experiència va ser un èxit i durant la celebració
dels Jocs onze bucs van oferir els seus serveis a la ciutat
(Castejón (1998)), convertint-se en la segona gran concentració d’allotjament, després de la Vila Olímpica. El
resultat va ser una logística adequada amb un correcte
funcionament, la qual cosa va demostrar la capacitat
organitzativa dels gestors del port i va evidenciar la
potencialitat de Barcelona per promoure el creuerisme.
Entre les principals mesures, el Pla Hotels va ser el de
major impacte alhora que un dels més controvertits,
ja que va incidir en un espectacular creixement d’un
35% de les places hoteleres en els dos anys anteriors
a la celebració de l’esdeveniment. No obstant això, és
indiscutible que la imatge projectada al món va servir
per transformar la visió de Barcelona, percebuda com
un centre industrial amb un turisme majoritàriament
de negocis (es considera que al voltant d’un 70% del
Així mateix, tan important com la pròpia estratègia
público-privada, quant a la potenciació del turisme,
van anar el conjunt d’actuacions urbanístiques dutes a
terme en paral·lel a la preparació dels Jocs. Amb aquestes la trama urbana es va obrir al mar després de dècades de donar-li l’esquena, especialment a través de la
remodelació del Port Vell, la construcció dels nous barris marítims i la creació de nous espais públics (platges
i passejos) en el litoral de la ciutat. Els canvis s’esten-
90
Índex UAB d’Activitat Turística
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
drien a la principal infraestructura que necessitava
aquest tipus de turisme, el port. Resulta interessant
en aquest sentit que, just en 1992, fossin suprimides
a tot Espanya les juntes d’obres i els ports autònoms,
essent creades així les autoritats portuàries. En efecte,
la Llei de 24 de novembre de 1992 de Ports de l’Estat i
de la Marina Mercant suprimia les Juntes d’Obres i els
Ports Autònoms i creava l’Ens Públic Ports de l’Estat
amb la missió de coordinar i controlar l’eficàcia del
sistema portuari, així com les seves autoritats, responsables de la gestió dels ports. D’aquesta forma el Port
de Barcelona es rebateja com Autoritat Portuària de
Barcelona, naixent una institució el paper de la qual
ha estat clau per entendre el desenvolupament de les
infraestructures portuàries en els següents anys, especialment important respecte a la possibilitat d’acollir
la creixent demanda de turistes que ha tingut lloc.
l’Ajuntament de Barcelona (AB 1992-2011). Diferents
elements van jugar al seu favor, com el propi desenvolupament (quantitatiu i també qualitatiu) de l’oferta, que
va créixer més d’un 30% (AB 1992-2011), els importants
canvis associats a la transformació de la demanda,
amb l’impacte de les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) o l’aprofitament de la seva renda
de situació ampliat pel desenvolupament espectacular
de les companyies aèries de baix cost. Barcelona té a
més l’avantatge de estar ubicada en el centre d’una
destinació tradicional de sol i platja, el conformat pel
litoral català. Després de dècades de relatiu abandó, el
patrimoni natural de la ciutat (especialment les platges,
encara que disposa en la seva proximitat d’interessants
parcs naturals) i específicament el cultural es revitalitzava i es posava en valor per a un públic internacional que
redescobria els seus atractius després d’anys de letargia.
En aquest sentit, a partir de 1992 els dos elements
comentats se sumarien per afavorir a l’èxit del turisme de creuers que avui dia coneixem. D’una banda,
el paper de Turisme de Barcelona en la projecció de
Barcelona com una interessant destinació urbana
a nivell internacional, rebent un creixent nombre
de visitants i, d’altra banda, el paper de l’Autoritat
Portuària en l’adaptació del port de Barcelona i la seva
relació amb les organitzacions navilieres, han estat
claus per poder acollir el desenvolupament d’un nou
corrent de turistes, els creueristes, que s’ha sumat a
altres segments de demanda el creixement de la qual
ha estat espectacular en les dues últimes dècades.
D’altra banda, i tornant a la incidència de la seva renda
de situació, Barcelona no solament se situa a escassa
distància dels grans mercats europeus (escurçada amb
la proliferació de les companyies de baix cost), sinó que
a més està localitzada en la conca mediterrània, amb tot
el que això significa quant a la possibilitat de convertirla en el centre de desplaçaments a nombroses destinacions que compten amb espectaculars recursos, tant
naturals com històrics, culturals i climàtics. Així mateix,
per les distàncies del Mediterrani, la ciutat compta amb
l’avantatge que es troba a una nit de navegació d’altres
importants ports d’escala. Això significa que ofereix
àmplies possibilitats de ser una destinació que complementa mar i terra com n’hi ha poques arreu el món.
4.7. L’arribada d’una nova demanda i la transformació de les infraestructures
Tenint en compte aquests elements i després de l’èxit
de l’experiència olímpica, els gestors de l’Autoritat
Portuària de Barcelona van entendre les potencialitats
que oferia la ciutat per tenir èxit en el turisme de creuers, impulsant un tràfic de passatgers que en principi
no havia de suposar un increment important en inversions en infraestructures i que a canvi podia reportar
uns notables beneficis. Va ser amb aquesta intenció
que es va configurar un Pla Especial, consensuat entre
l’administració municipal i l’Autoritat Portuària, amb
l’objectiu de procedir a una reordenació del Port Vell,
preveient la localització de noves terminals per a
línies regulars i també per a creuers (Castejón (1998)).
Com ja és conegut, l’èxit del turisme en la Barcelona
post-olímpica és especialment singular, i és un exemple de com s’ha sabut rendibilitzar i projectar la marca
Barcelona gràcies a l’esdeveniment olímpic. En els
noranta, i amb la breu excepció dels anys de crisi immediatament posteriors als Jocs, l’arribada de turistes a
la ciutat va créixer de manera considerable. Entre l’any
1991 i el 2005 el nombre de turistes que pernoctaven a
la ciutat pràcticament es va triplicar, passant de poc més
d’un milió set-cents mil a més de cinc milions segons
Índex UAB d’Activitat Turística 91
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Amb l’increment de les escales de creuers a la ciutat
entraria en funcionament l’estiu de 1994 la primera
Terminal A, en el moll de l’adossat, una estació marítima que ocupava dos antics hangars que després de la
caiguda del tràfic de passatgers dècades abans, estaven
dedicades a la càrrega general. A l’any següent, l’estiu
de 1995, entraria en funcionament l’Estació Marítima
Internacional, i en finalitzar la dècada dels noranta el
port de Barcelona comptava ja amb cinc estacions marítimes per a creuers i dos que es podien intercanviar amb
els ferris. Les cinc terminals exclusives (A i B del moll
adossat, la del Port Vell i les dues del moll de Barcelona)
oferien prop de 2.000 metres de línia d’atracada i prop
de 15.000 metres quadrats d’àrees construïdes per al servei als bucs. El port de Barcelona s’havia convertit així en
la infraestructura més completa per a creuers d’Espanya.
De fet el cas de Barcelona va ser particular en relació a
l’impuls del turisme de creuers, doncs encara que es va
valorar la possibilitat de crear un nou ens que agrupés
als agents involucrats en el negoci del creuer, com en
altres ciutats europees, finalment va ser la mateixa
Autoritat Portuària la que es va fer càrrec de desenvolupar el nou tràfic, encara que en estreta col·laboració
amb el consorci Turisme de Barcelona, en una fórmula
d’associació operacional que s’ha demostrat realment
reeixida. Mentre l’Autoritat Portuària se centrava a
atendre als armadors i a les tripulacions com a clients,
Turisme de Barcelona s’ocupava de desenvolupar tot
allò relacionat amb la promoció i comunicació turística. En aquest sentit, Turisme de Barcelona es preocupava per cuidar la imatge de la ciutat en l’arribada dels
turistes a la destinació i focalitzava la seva promoció
exterior en les agències de viatges internacionals,
especialment nord-americanes, mentre l’Autoritat
Portuària s’encarregava de promocionar el creuerisme
a la ciutat en les fires internacionals especialitzades
(com per exemple, la Seatrade Mediterranean Cruise
and Ferry Convention, que ja se celebrava a Barcelona a
mitjan noranta, o la reunió de META, la Mediterranean
Travel Association, que s’ha congregat per primera
vegada a Barcelona en 2007).
Gràcies a l’impuls de Turisme de Barcelona i l’Autoritat
Portuària, Barcelona ha passat a ser el principal port
base de creueristes (port d’inici i finalització de trajec-
92
Índex UAB d’Activitat Turística
tes) del Mediterrani. Perquè això fos així era necessari
que les companyies navilieres de creuers veiessin els
avantatges d’operar a la ciutat. Aquestes companyies
trien els ports base i els d’escala segons els avantatges
que aquests els reporten, ja sigui pel propi atractiu
de la destinació com també pels serveis logístics que
els ofereixen les autoritats portuàries. Entre aquests
últims, no solament es tracta de disposar d’unes instal·
lacions d’embarcament òptimes i segures, sinó d’infraestructures relacionades amb l’oci que puguin resultar
interessants, així com especialment una bona connexió
(relació inter-modal) amb altres mitjans de transport
(l’aeroport del Prat està ben connectat amb la zona portuària, a menys de mitja hora de distància). En aquest
tipus de decisions intervenen a més altres factors com
els propis mercats i els preus, així com l’habilitat de les
companyies d’intermediació per organitzar la xarxa de
vendes, però en tot cas segueix sent indubtable el pes
que té el propi atractiu de la ciutat com a destinació
turística internacional, fenomen que s’ha desenvolupat
especialment en els últims lustres (Montero (1996)).
Aquesta evolució de l’oferta d’instal·lacions i de la
promoció de Barcelona com a destinació ha tingut la
seva traducció en un desenvolupament espectacular
de la demanda, com es pot apreciar en la Gràfica 4.1.
S’hi mostra el notable augment del nombre de passatgers en creuers a la ciutat, que en el període analitzat mostra una mitjana propera al 18% d’increment,
amb alguns exercicis on la taxa de creixement interanual es va situar propera fins i tot al 30%. Resulta a
més interessant saber que segons l’OMT (2008) molts
d’aquests viatgers són repetidors, de fet entre un
40 i un 60%, una xifra realment alta i pràcticament
insòlita en altres tipologies turístiques. Tenint en
compte que segons les estadístiques oficials de Ports
de l’Estat, el creixement de la demanda en el període
2002-2009 en el conjunt de ports espanyols ha estat
elevat (un 12% en els vuit últims anys, des dels quals
es disposa d’estadístiques fiables) però lleugerament
inferior al registrat a la Ciutat Comtal (per sobre del
16% en el mateix període) i considerant que el creixement a nivell internacional se situa entorn del 8 per
cent per al mateix període, podem apreciar com el cas
Barcelona ha estat realment únic en els últims anys.
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Demanda de turisme de creuers a Barcelona, 1992-2010
Gràf. 4.1
Nombre de passatgers en creuers (embarcats, desembarcats i en trànsit)
2.500.000
2.000.000
1.500.000
1.000.000
500.000
0
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Autoritat Portuària de Barcelona cedides a l’Ajuntament de Barcelona (AB 1992-2011).
Seguint amb la perspectiva de la demanda, cal dir que
a més del propi atractiu de la ciutat, la seva correcta
promoció i la millora dels serveis portuaris especialitzats en els últims anys, el seu enlairament com a
destinació creuerista ha coincidit afortunadament
amb dos elements que li afecten de forma directa: el
desenvolupament del Mediterrani com a destinació
( ja que Barcelona n’és port base d’itineraris) i el del
mercat europeu ( ja que, a part del mercat nord-americà, la ciutat es beneficia especialment del creixement d’aquest mercat). Referent al Mediterrani com
a destinació creuerista, el seu desenvolupament ha
estat posterior en el temps a altres destinacions, especialment a la zona del Carib, l’evolució de la qual es va
iniciar ja en la dècada dels anys seixanta. En els últims
anys la seva quota no ha fet més que créixer, especialment en l’estació estival, en la qual segons l’OMT
(2008) aconsegueix ja el 30% del total internacional
(mentre que a l’hivern suposa tan sols un 5%, la qual
cosa expressa de nou les possibilitats existents al respecte). Amb tot, es tracta d’una destinació que encara
té moltes possibilitats de creixement, especialment
en relació a la possibilitat d’incorporar noves destinacions en el Mediterrani Oriental i el Nord d’Àfrica,
zones que habitualment han presentat problemes de
seguretat i/o qualitat però que poden aportar importantíssims recursos i productes turístics.
De la mateixa manera que el desenvolupament del
Mediterrani com a destinació creuerista afecta positivament a la pròpia evolució de Barcelona com a
port base d’itineraris dins el mateix mar, també és
important el desenvolupament dels propis mercats
europeus. En aquest context, el turisme de creuers
va acusar una excessiva dependència de la demanda
nord-americana fins a ben entrats els anys noranta,
en els quals va entrar en lliça el mercat britànic, especialment a partir de 1996 quan van aparèixer en el
negoci nous operadors turístics d’aquest país. Cap a
finals de la dècada dels noranta diferents fenòmens
impulsarien el creixement de la demanda: d’una
banda, la consolidació de les navilieres europees i la
Índex UAB d’Activitat Turística 93
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
irrupció de les grans companyies nord-americanes.
D’altra banda, l’entrada al segle XXI veuria a més la
incorporació d’un nou element, el creixement espectacular de la demanda de l’Europa continental, que
en poc temps arribaria a superar (en summa) a l’elevada quota britànica, com es pot apreciar en l’anterior
Taula 4.1. En ella també es podia veure l’important pes
que està adquirint Alemanya.
Pel que fa al mercat espanyol, de la mateixa forma
que en el conjunt del mercat europeu, l’any 2001 va
ser un any de veritable inflexió. Després de dècades de
presentar dades realment marginals, la demanda de
turisme de creuers a Espanya va començar a augmentar a un ritme realment important. En concret, s’estima que el mercat espanyol va créixer al voltant d’un
40% entre 1999 i 2004, sent el de major creixement a
tota Europa (Paniagua (2005)). Aquest desenvolupament s’ha basat especialment en la important inversió realitzada per les companyies nacionals (Royal
Hispania, Spanish Cruise Line, Pullmantur Cruceros,
Globalia) que va donar com a resultat que a mitjans
de la dècada passada la xifra de negocis del sector
pràcticament assolís els 400 milions, juntament amb
el desembarcament de les grans companyies transnacionals, però també pel propi desenvolupament de
la demanda turística nacional. En aquest sentit, considerem que el futur de les companyies espanyoles
passa per l’aprofitament de la maduresa del turista
de creuers espanyol a través d’una especialització dels
operadors en destinacions o producte, i també per
l’entrada com a operadors globals en nous mercats,
especialment Amèrica del Sud. A Barcelona, després
de la finalització dels Jocs Olímpics, diferents bucs
d’aquestes companyies han estat operant, dedicantse total o parcialment al mercat espanyol. Aquest ha
estat el cas del Don Juan, Costa Romántica, Seawind
Crown, Costa Victoria, Costa Riviera o Melody, just
després dels Jocs, o ja a mitjan dècada passada els
bucs Oceanic, Mistral, New Flamenco, Costa Fortuna,
Costa Mágica, MSC Lírica, MSC Sinfonía o l’espectacular
Splendour of the Seas.
94
Índex UAB d’Activitat Turística
4.8. Barcelona, primera destinació de turisme
de creuers a la Mediterrània
Arribant ja a l’actualitat, és indubtable que el turisme
de creuers és una de les tipologies i un dels mercats
de major creixement a tot el món. Les seves característiques el converteixen en un bon exemple del
que alguns han anomenat nou turisme, almenys pel
que fa a gran part de la configuració del producte,
des del vessant de l’oferta. Tal com indica la Cambra
de Comerç de València (CCV (2009)) en el seu estudi
sobre aquest tema, aquesta oferta presenta diferents
atractius entre els quals es podrien destacar la seva
configuració multi-destinació (diferents destinacions
a visitar en el mateix viatge), el fet d’incloure un hotel
mòbil (comoditat i avanç de temps), el ser pràcticament un tot inclòs (serveis inclosos en el buc) o la
flexibilitat, comoditat i seguretat del desplaçament.
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Després de les inversions realitzades en els últims
anys per Creuers del Port de Barcelona, que gestiona i
explota actualment les terminals del port, i la mateixa
Autoritat Portuària, la ciutat de Barcelona s’aprofita
de les excel·lents infraestructures disponibles per acollir el turisme de creuers, com les diferents terminals,
diversos molls i instal·lacions de servei dedicades a
aquest efecte i especialment del fet que aquestes es
trobin a escassa distància del centre de la ciutat i de
les principals connexions de transport metropolità i
aeri i ferroviari de mitjana i llarga distància. Les instal·
lacions del port també són capdavanteres pel que fa a
seguretat i logística específica per al tràfic de creuers.
Cal destacar que Barcelona ha estat l’únic port citat
explícitament en les jornades tècniques de la convenció Sea Trade Cruise Shipping com a model d’innovació
i eficiència. En tot cas cal tenir en compte que per
als gestors del port de Barcelona el tràfic de creuers
segueix sent un negoci complementari a l’important
tràfic comercial que mou una infraestructura d’aquestes característiques.
Terminals de creuers al port de Barcelona i principals zones turístiques de la ciutat
en les immediacions, 2011
Aquest mercat resulta a més cada vegada més interessant per a moltes destinacions, especialment grans
ciutats portuàries, ja que és conegut que també
genera importants ingressos durant l’estada i visita
dels turistes a la ciutat d’atracada. El perfil mitjà del
creuerista resulta especialment atractiu, tenint en
compte que es tracta d’un turista de mitjana edat (al
voltant de 45 anys) amb ingressos mitjans o alts. En
els últims anys també ha crescut el segment més jove,
encara que especialment s’ha notat la incorporació
del mercat familiar.
I és en aquest context que Barcelona s’ha convertit
en una destinació capdavantera del turisme de creuers a nivell internacional (primera destinació europea), sent la base de sortida i l’escala de nombrosos
itineraris que discorren pel Mediterrani. Els punts
clau de l’èxit de Barcelona en aquesta tipologia es
troben, entre d’altres, en elements com la intel·ligent
promoció de la destinació, que parteix de l’època de
les Olimpíades, una eficient col·laboració entre les
autoritats, les inversions necessàries però graduals
quant a la infraestructura portuària, la seguretat de
la destinació (especialment si es compara amb el
Mediterrani Oriental) i el desenvolupament de nous
productes relacionats a partir d’una bona segmentació de la demanda.
Font: Elaboració pròpia a partir d’imatges de Google Earth™ i de la informació de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB (2011)).
En relació a aquestes instal·lacions les terminals
actuals es poden observar en la Imatge 4.1, estant
especialitzades en diferents serveis. Tal com informa
l’Autoritat Portuària (APB (2011)), quatre d’elles, A, B, C
i D, operen en el moll adossat. Les tres primeres tenen
com a concessionària a Creuers del Port de Barcelona
i la D a Palacruceros. La terminal A es va renovar el
2008 després de demolir l’antiga, que portava més
de quinze anys en funcionament, amb la finalitat
d’acollir als futurs megacreuers. El projecte incloïa
l’expansió de 3.600 m2 a 6.200 m2, i incorporava les
últimes novetats en matèria de seguretat i confort
per als viatgers. La terminal B, també en el moll adossat, es va inaugurar així mateix recentment (2005) i
està preparada per operar amb els vaixells de 140.000
tones i 3.600 passatgers, els més grans del món que
transiten actualment pel Mediterrani. Pel que fa a la
terminal C (2005), ha estat remodelada fa poc temps
i dóna servei a les diferents operatives de trànsit.
Quant a la terminal D (2007), és una moderna instal·
Índex UAB d’Activitat Turística 95
Imatge 4.1
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
lació de gairebé 10.000 metres quadrats i és d’ús preferencial per als creuers del grup Carnival.
Les dues següents terminals, Nord i Sud, se situen
en el moll de Barcelona, integrades en el centre de
negocis World Trade Center, com indica l’Autoritat
Portuària (APB (2011)). La seva proximitat al centre
de la ciutat és tal, que permet que els turistes vagin
caminant fins a la Plaça de Colom en tan sols 5
minuts. A més d’aquestes dues, el moll de Barcelona
consta d’una terminal d’atracada addicional, en el costat Est, l’ús del qual s’intercanvien les dues anteriors
per realitzar les seves operatives de trànsit. Finalment,
dues terminals se situen a la zona històrica del port,
en el Port Vell (la M) i en el moll de les Drassanes (la
terminal Z). Pel que fa a la terminal M, en l’anomenat
moll d’Espanya del Port Vell, està integrada totalment
en el complex lúdic Maremágnum. És la terminal més
petita i dóna servei als vaixells de capacitat i eslora
menors. Finalment, la terminal Z, en Drassanes i en
el moll anomenat de Barcelona, és perpendicular a
les del World Trade Center. Es tracta d’una estació
marítima de ferris que ocasionalment serveix com a
terminal de creuers, raó per la qual té les seves instal·
lacions adaptades a aquest efecte.
En la imatge es pot observar de forma precisa allò
apuntat anteriorment: com el Port de Barcelona reuneix les condicions tècniques per a la recepció de
nombrosos bucs i, especialment, la proximitat dels
serveis urbans i els principals atractius turístics de
la ciutat als voltants d’aquestes instal·lacions. Sent
Barcelona un port base, els turistes poden decidir
allotjar-se a la ciutat, gaudir dels seus atractius i posteriorment embarcar sense haver de realitzar grans
desplaçaments. De la mateixa forma, si Barcelona és
una escala més dins d’un itinerari, els principals recursos turístics estan tan propers a la zona de desembarcament que és perfectament factible poder visitar-los
en una o dues jornades.
Centrant-nos en aquesta demanda, en el passat any
2010 i malgrat la crisi, es va batre un nou rècord en
l’arribada de viatgers amb més de 2.300.000 passatgers de creuers a la ciutat. Barcelona representa prop
d’un 40% del moviment creuerista en els ports espa-
96
Índex UAB d’Activitat Turística
nyols. A més, per a l’exercici 2011, l’Autoritat Portuària
espera superar les 900 escales i arribar als 2,5 milions
de creueristes, especialment gràcies a l’arribada de
nous bucs amb major capacitat, element facilitat per
la constant millora de les instal·lacions portuàries. Cal
assenyalar que el sector ha estat preocupat recentment per l’important creixement en el preu del combustible, però Barcelona és, justament, un dels ports
millor localitzats per sortejar en gran mesura aquest
inconvenient, donada la seva proximitat a molts altres
ports turístics del Mediterrani Occidental. Gràcies
a aquests elements, la major part de les navilieres
segueixen confiant en el Port de Barcelona i està previst que per als propers anys mantinguin les escales i
segueixin utilitzant la ciutat com a port base.
També en relació a la demanda i les seves repercussions, els principals atractius per al turista de creuers
a la ciutat (amb un alt percentatge de repetidors)
són l’art, l’arquitectura, la història, el comerç, la gastronomia, el bon transport públic i la seguretat. És
important assenyalar que el turisme de creuers no ha
suposat un desavantatge per la hoteleria de la ciutat,
especialment perquè Barcelona és un port base i en
aquest sentit el que suposa és una oportunitat per a
aquest sector, ja que molts turistes pernocten alguns
dies abans d’embarcar o just quan acaben el viatge.
De fet, en els últims anys en els quals el creixement
del turisme de creuers ha estat tan important, l’increment de turistes i pernoctacions també ha estat
notable i la capacitat hotelera no s’ha ressentit, ans
al contrari, ha continuat augmentant tant en nous
establiments com en pernoctacions, tal com indicàvem anteriorment.
En relació a l’impacte d’aquest tipus de turisme a
la ciutat, segons l’OMT (2008) s’estimava que l’any
2006 ascendia a més de 150 milions d’euros, tenint
en compte una despesa mitjana per dia i turista de
creuers de 90 euros i un preu mitjà per habitació
hotelera de 115 euros. Es considerava que un 82%
dels creueristes no pernoctaven, però que un 11% ho
feien una nit, un 5% dues nits i un 2% tres nits. La
distribució de la despesa per creuerista es distribuïa
de la següent manera: uns 100 euros en compres,
uns 115 en restauració i uns 40 euros en oci i visites.
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
També l’any 2006 la European Cruise Council juntament amb Euroyards, MedCruise i Cruise Europe van
prendre la decisió de realitzar un estudi (ECC (2007))
sobre l’impacte dels creuers en les economies locals,
amb la finalitat de fer-ho arribar a les administracions
locals, nacionals i regionals europees. Aquest estudi
indicava que a Barcelona el negoci dels creuers estaria
sent responsable de 14.000 llocs de treball, amb una
remuneració total superior als 400 milions d’euros. En
tot cas, la mateixa Autoritat Portuària considera que
tenint en compte que els creuers ocupen entre un 10 i
un 15% de la línia d’atracada del port, només generen
un 3,5% de la xifra del seu negoci, amb el que la major
part dels seus beneficis no repercuteixen en aquesta
infraestructura sinó a la pròpia ciutat, fet que sembla
demostrar la simbiosi existent entre la dinàmica de la
urbs i aquesta tipologia turística.
En relació a les perspectives de futur, tot fa indicar que
si les previsions es confirmen, el Port de Barcelona té
en els futurs anys un important potencial per créixer,
ja que encara existeix un mercat objectiu molt ampli,
especialment a Europa, que actualment solament
ocupa una quarta part del volum mundial de creueristes. Àdhuc tenint en compte les diferències existents
a nivell internacional quant a aquesta tipologia ( ja
sigui per localització, mercats, etc.), l’OMT entén que
el futur del creuerisme passa per l’impuls de diferents
elements als quals els agents implicats en aquest sector a Barcelona hauran de parar esment.
Entre aquests elements de futur es poden destacar,
des de la perspectiva de l’oferta, la necessitat d’una
major flexibilitat, la situació d’oligopoli en la qual pot
incórrer el sector, l’aposta per bucs cada vegada més
grans ( just en aquestes dates arriben a Barcelona
alguns dels majors del món com el Liberty of the
Seas o el Queen Mary 2), l’esforç per la innovació i la
millora dels serveis, la creixent regulació en diferents
destinacions i els temes relacionats amb la seguretat.
També resulta evident que els aspectes relacionats
amb la sostenibilitat i la responsabilitat seran claus
per entendre l’evolució del negoci. Quant a la demanda, els canvis socio-demogràfics (envelliment de la
població, diferents unitats familiars, segmentació
de les vacances), el procés de globalització, el canvi
climàtic o l’ús de les tecnologies de la informació i
la comunicació, també jugaran un paper important.
Barcelona, com a destinació internacional, haurà d’estar atenta a aquests canvis per poder afrontar els
riscos i aprofitar els avantatges que apareixeran en
aquest nou escenari.
4.9. Conclusions
En aquest treball s’ha demostrat la importància del
turisme de creuers per a la ciutat de Barcelona i com
aquest ha passat d’ocupar una posició marginal en el
període previ a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992
a situar-se en l’actualitat en una posició de lideratge
internacional. En aquest mateix sentit, el treball ha
mostrat també la importància dels agents locals en
l’impuls al desenvolupament d’aquesta tipologia. La
preparació dels Jocs va ser fonamental per a l’adaptació de les infraestructures portuàries per al tràfic
turístic, i tant o més rellevant va ser el paper del consorci Turisme de Barcelona en la projecció de la ciutat
com a destinació turística en general i creuerista en
particular.
La decidida implicació d’aquests agents es va veure, a
més, beneficiada per un conjunt d’elements d’oferta i
demanda que han propiciat l’espectacular creixement
del creuerisme en les dues últimes dècades. Des del
punt de vista de l’oferta, cal destacar l’òptima renda
de situació de Barcelona; la ciutat se situa a escassa
distància dels principals ports del Mediterrani, propera als principals recursos turístics del citat mar i
també als principals mercats emissors europeus que
es veuen facilitats pels mitjans de transport de baix
cost. Tot això recolzat per l’excel·lent situació de les
infraestructures portuàries pel que fa a altres serveis
de transport a curta, mitjana i llarga distància (transport urbà, AVE, Aeroport), així com als principals recursos turístics de la ciutat. Finalment, també per la seva
bona connexió amb importants zones turístiques
tradicionals (Costa Brava, Costa Daurada).
L’ampliació i millora de les infraestructures dedicades
als creuers, juntament amb els adequats serveis de
logística a la mateixa zona portuària, ha facilitat el
Índex UAB d’Activitat Turística 97
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
desembarcament de les grans companyies navilieres,
cada vegada més poderoses en un context de concentració i globalització del sector. L’element vinculat
a la seguretat de Barcelona com a destinació també
ha estat clau en un sector molt sensible a aquests
aspectes, encara més quan el Mediterrani Oriental
continua lluny de poder competir amb l’Occidental
a causa d’una percepció d’escassa seguretat. A més,
el desenvolupament creuerista també s’alimenta de
l’àmplia i diversa oferta hotelera a la ciutat, que sent
port base de gran nombre de trajectes creueristes,
facilita la pernoctació a molts turistes que parteixen
o tornen de realitzar-los.
D’altra banda, encara que estem parlant d’una activitat amb molts elements representatius d’una
estructura de mercat específica, es reprodueixen
patrons dels mercats genèrics/massificats més tradicionals (massificació, estacionalitat, control de
grans companyies).
L’article ha posat de manifest que la demanda de
turisme de creuers a Barcelona ha crescut de manera espectacular en els últims anys, beneficiada per
diferents elements que fan atractiu a aquest tipus
de turisme i a la destinació Barcelona, que se situa
a la quarta posició a Europa. Aquesta evolució positiva se situa, a més, en un context de creixement del
Mediterrani com a destinació regional, en el qual s’ha
expandit notablement el mercat nord-americà, necessitat de diversificació (el Carib és ja una destinació
madura), alhora que s’ha produït un important increment en els últims anys del mercat europeu, especialment del nombre de turistes alemanys (restant pes al
mercat britànic, que era majoritari), mentre el mercat
espanyol experimentava també un significatiu desenvolupament des de l’inici del present segle. Hem comprovat que el turisme de creuers s’ha popularitzat i en
gran mesura ha abandonat les seves característiques
minoritàries i elitistes. S’ha beneficiat a més d’altres
fenòmens, com el creixement del mercat de la Tercera
Edat (més gent gran amb majors ingressos i major
disponibilitat de temps d’oci), així com de la seva
capacitat per donar servei a segments específics, com
el turisme familiar.
98
Índex UAB d’Activitat Turística
En definitiva, Barcelona és ja una de les principals
destinacions creueristes a nivell internacional, la qual
cosa pot afegir interès al seu reconegut atractiu
en altres tipologies. No obstant això, per mantenir
aquesta posició, els responsables de la promoció turística, les autoritats portuàries i les companyies que
operen a la ciutat hauran d’estar atents als nous riscos
i oportunitats derivats de l’actual context social i econòmic. Entre aquests, es podrien destacar els aspectes
vinculats amb la seguretat, la necessitat constant
d’innovació en matèria logística, els elements relacionats amb la necessitat d’una major especialització del
creuer que donin resposta a la creixent segmentació
de la demanda i, finalment, la major preocupació de la
demanda pels aspectes relacionats amb la sostenibilitat i la responsabilitat social.
Apèndix
El turisme a Catalunya: evolució i perspectives de futur.
La visió de la administració pública
La conjuntura al llarg de l’última dècada
Els últims deu anys, el turisme a Catalunya ha mantingut un ritme creixent fins el 2007, on va assolir xifres
històriques en afluència turística.
Les noves tecnologies, Internet, el boom del sector
aeri, noves destinacions i mercats i la major facilitat
de moviments entre països, són factors que han anat
modificant l’escenari turístic. El sector està vivint un
canvi de paradigma, passant d’una situació de demanda, en la que el turisme venia amb facilitat, a una
situació d’oferta, en la que cal atraure als turistes, dins
un escenari d’una gran competència amb altres destinacions, que augmenta en intensitat, i enfrontant-se
a un client cada cop més informat i heterogeni.
La bona marxa del sector i del context econòmic
general es va veure frenada en el 2008 degut a l’esclat d’una crisi econòmica que ha tingut una gran
repercussió en els països desenvolupats i de la qual no
es preveu una sortida immediata. Una crisi financera
que ha sacsejat els fonaments de diverses economies,
provocant importants plans d’ajustos microeconòmics, especialment per restablir el sistemes financers/
bancaris; però sobretot plans macroeconòmics que
també han incidit en la contracció de la demanda,
fenòmens que han comportat destrucció d’ocupació i
la reducció del consum.
Un factor agreujant i a la vegada condicionant, ha
estat l’alt nivell d’endeutament dels agents econòmics
(administració pública, famílies i empreses) que ha provocat una falta de solvència en l’estructura econòmica
i ha generat importants dèficits i deutes que encallen
encara més l’activitat del sector financer, en existir una
conjuntura de desconfiança i d’expectatives negatives
que no ajuden a sortir de la crisi, cosa que afecta directament les inversions, el crèdit concedit i el consum
d’empreses, famílies i administracions públiques.
Paral·lelament, el gran augment de la demanda de la
Xina i dels països amb economies emergents (Brasil i
l’Índia) i els moviments especulatius que l’han acompanyat, ha provocat un increment dels preus de les commodities (especialment dels preus dels aliments bàsics
i del petroli, i d’altres matèries primeres que al llarg dels
últims anys han assolit màxims històrics), fet que ha
provocat una situació d’estagflació [inflació i estancament econòmic] que està afectant particularment als
països en vies de desenvolupament, fins el punt de ser
un dels detonants de les revoltes del món àrab.
D’altra banda, hi podem afegir períodes d’enfortiment
de l’Euro envers la resta de divises, incloent-hi la infravalorada moneda xinesa. La conseqüència directa és
una major contracció de les exportacions de l’Eurozona i, en referència al turisme, una menor entrada
de turistes, especialment d’un mercat tant important
com el britànic.
Els nous patrons del turisme
Un dels motius més rellevants en els canvis de patrons
de consum de turisme ha vingut de la mà del sorgiment de les companyies aèries low-cost, que han
tingut el seu màxim esplendor al llarg de l’última
dècada. Aquest model de negoci ha vingut propiciat
per la liberalització del sector aeri, les millores tecnològiques que han permès una millor discriminació de
preus i la creixent integració europea. Tot plegat ha
fet que viatjar a destinacions estrangeres i nacionals
europees fos més econòmic, afavorint un augment
del mercat europeu amb el fenomen de les citybreaks; escapades curtes i puntuals a ciutats ben connectades amb aeroports. Un fenomen que ha tingut
conseqüències positives per minorar l’estacionalitat, i
que ha fet emergir noves destinacions.
El volum de trànsit aeri ha crescut molt i això ha afavorit la inversió en infraestructures aeroportuàries:
l’ampliació de l’aeroport del Prat, la construcció de
l’aeroport d’Alguaire i l’emergència de l’aeroport de
Girona i – en menor mesura – el de Reus.
Tot i això, el creixent preu del petroli planteja un futur
incert que pot tenir una incidència rellevant sobre els
preus de l’aviació i els moviments turístics.
Un altre factor determinant ha estat l’aparició de
noves tecnologies i la plena consolidació d’Internet i
Índex UAB d’Activitat Turística 99
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
els nous sistemes d’informació i contractació, que han
ajudat a revaloritzar el sector turístic, millorant-ne
el coneixement, l’accessibilitat, la qualitat i alhora la
seva competitivitat i rendibilitat.
simplificant la normativa i racionalitzant els tràmits
per alleugerar així les càrregues substantives i administratives que pesen sobre el sector, especialment
sobre els empresaris autònoms i les PIMES.
En conseqüència, el cost de viatjar ha disminuït i això
ha facilitat l’emergència de noves destinacions i mercats, però també ha contribuït a l’evolució del turista,
cada cop més informat i heterogeni i, per tant, a la
necessitat d’oferir un producte turístic més complet,
diferenciat, especialitzat i segmentat. El turista busca
viure noves experiències, valora la diferenciació i l’autenticitat, cerca una variació en les seves activitats.
Cal treballar de forma conjunta per resoldre les necessitats d’informació i de coneixement, tot millorant
la capacitat analítica del sector, mitjançant eines i
sistemes integrals d’informació compartits que permetrien generar coneixement i optimitzar la gestió
empresarial i la qualitat. Així, es contribuiria a afavorir
la confiança i la seguretat en la presa de les decisions
i la seva major rendibilitat i eficiència en la gestió, la
producció i promoció dels recursos turístics i, alhora,
permetria el coneixement de l’impacte de les actuacions i l’avaluació de les accions realitzades.
És per això que la segmentació i ordenació del producte turístic, la seva complementarietat i les sinèrgies entre territoris i agents, han de ser factors claus
per la bona marxa del sector a mitjà i llarg termini:
segments com l’enoturisme i el turisme gastronòmic,
el senderisme i el cicloturisme, l’ecoturisme, la potenciació de rutes i paquets turístics, l’accessibilitat al
patrimoni cultural o la reorientació del model turístic
de sol i platja, han de ser elements que ajudin a dinamitzar i ordenar el sector.
Les oficines de turisme són el primer contacte dels
demandants d’informació turística i s’han de constituir com elements actius de dinamització i sensibilització en el territori, amb capacitat d’interrelacionar
els agents públics i privats i, per tant, de contribuir al
desenvolupament econòmic i turístic del seu entorn.
El paper de les oficines ha de guanyar rellevància, ja
que a partir d’ara podran comercialitzar. És a dir, tindran la capacitat de generar ingressos i de realitzar
despeses corrents. Això implica que podran vendre
productes i serveis turístics, cosa que facilitarà la participació de professionals qualificats del turisme en la
dinamització del sector.
De la mateixa manera que amb la nova legislació
les oficines seran més autònomes, també econòmicament, s’haurà de potenciar i donar suport al
mateix temps a la iniciativa privada, ja que és cabdal
per generar activitat econòmica i ocupació en els
diferents territoris. Un primer pas per assolir aquest
objectiu és facilitar i agilitzar la gestió empresarial,
100
Índex UAB d’Activitat Turística
Perquè tot això sigui possible, cal un canvi d’actitud
ferma per part dels agents del sector. Cal establir una
intensa i estreta coordinació i cooperació en la cadena
de valor del turisme entre els sectors públics i privats
dels diferents territoris.
És necessari fer un plantejament en vistes a la viabilitat a llarg termini i per això s’ha de promoure un
turisme sostenible i responsable, quelcom que ja s’ha
subratllat en les darreres comunicacions de la Unió
Europea i l’Organització Mundial del Turisme.
Aquest fet implica la protecció de les formes culturals
locals vinculades amb el seu entorn, tot potenciant
les identitats singulars dels territoris que són una
important font de competitivitat alhora que un factor
diferenciador i únic. A tot això, s’ha de procurar que el
desenvolupament turístic tingui una incidència efectiva i equilibrada en el territori.
L’objectiu és generar un model turístic de referència per Catalunya. És necessari un Pla Estratègic de
Turisme pels propers anys amb un horitzó a llarg
termini (2020) i un Pla de Màrqueting Turístic, que
serveixin com a guia i que defineixin uns criteris
orientadors per a tothom, que junt amb el desenvolupament d’un bon sistema de coneixement i d’intel·ligència ens permetria valorar i ajustar les accions a
emprendre per assolir la màxima eficàcia i eficiència
possible amb els recursos disponibles.
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Pes del PIB turístic a Catalunya per comarques, 2008
Gràf. A.1
w < 10%
10% < w < 12%
w > 12%
Font: J. A. Duro et al. (2010). “Estimació del PIB turístic per Catalunya, marques i comarques 2005 - 2008”.
El turisme, un sector estratègic clau
El turisme juga un paper molt important en les economies de les destinacions turístiques. El sector turístic
contribueix a estimular el desenvolupament de les infraestructures, l’ocupació i les inversions, disposant d’una
enorme capacitat de creació i manteniment d’ocupació i
d’ingressos per a les destinacions receptores, promovent
el comerç, el creixement i l’assentament de la població
en el territori, especialment a les zones rurals.
Tot i els canvis, el pes econòmic i ocupacional del sector turístic a Catalunya s’ha mantingut relativament
estable al voltant de l’11%, on el major pes respon particularment a les comarques pirenaiques i costaneres1.
L’entrada d’ingressos que aporta el turisme a
Catalunya representa el 26% de les exportacions en
la balança de pagaments, essent el sector exportador
més important2.
Cal destacar que al llarg dels últims 5 anys el sector
turístic ha crescut a Catalunya; de mitjana, un punt
més que l’economia en general. Aquesta última dada
remarca encara més el component estratègic que
suposa el turisme per cadascuna de les comarques
catalanes ja que, a part de tenir un pes important, ha
ajudat a estabilitzar l’economia en temps de recessió
(2008 – 2010), un període marcat pel decreixement
econòmic. El sector turístic va presentar creixements
econòmics en vàries comarques catalanes i és, en termes generals, l’activitat econòmica més estable dins
el sector serveis3. Aquesta última dada és especialment rellevant si tenim en compte els efectes indirectes del turisme: pel seu caràcter transversal, la bona
marxa del sector genera un important impacte sobre
altres sectors econòmics no directament vinculats.
A Catalunya hi ha una concentració en els segments
del turisme al litoral i a la ciutat de Barcelona, però
al llarg dels últims anys hi ha hagut una progressiva
desconcentració. És a dir, les regions tradicionalment
menys turístiques (amb un menor pes del PIB turístic)
presenten majors creixements que les destinacions
més madures.
Índex UAB d’Activitat Turística 101
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
A més, podem afirmar que el turisme és un motor pel
creixement econòmic, ja que aquelles comarques que
presenten menors PIB inicials per càpita (estimació
del període 2005-2008) tenen creixements del PIB
turístic superiors4 .
Taula A.1
Un cop d’ull a les xifres turístiques de Catalunya
Turisme estranger a Catalunya segons mercat d’origen, 2004-2010
La Mediterrània és la principal àrea turística del
món, i segons les previsions de l’OMT ho seguirà sent
durant les properes dècades tot i l’emergència dels
mercats asiàtics.
Any
En Milers
França
Índex 100
Estada mitjana
En Milers
Alemanya
Índex 100
Estada mitjana
Bèlgica
En Milers
i
Índex 100
Països Baixos
Estada mitjana
En Milers
Suïssa
Índex 100
Estada mitjana
En Milers
Itàlia
Índex 100
Estada mitjana
En Milers
Regne Unit
Índex 100
Estada mitjana
En Milers
Països Nòrdics
Índex 100
Estada mitjana
En Milers
Rússia
Índex 100
Estada mitjana
En Milers
Estats Units
Índex 100
Estada mitjana
En Milers
Japó
Índex 100
Estada mitjana
En Milers
Altres
Índex 100
Estada mitjana
Turisme a Catalunya, 2004-2010
Milers de viatgers, índex i dies d’estada
Turisme català
Turisme català
Turisme resta
Turisme estranger
Any
a segona residència
no segona residència
d’Espanya a Catalunya
a Catalunya
Índex ÍndexÍndex Índex
en 100= estada
en 100= estada
en 100= estada
en 100= estada
milers 2004 mitjana milers 2004 mitjana milers 2004 mitjana milers 2004 mitjana
2004 10.615 100
3,3
4.149 100
4,4 3.806 100
6,2 13.170 100
8,5
2005 10.857
102
3,2
4.521 109
4,1 4.508 118
6,1 14.662
111
7,8
2006 11.355
107
3,4 4.803
116
4,2 4.475 118
6,0 15.810 120
7,5
2007
11.219 106
3,5
5.314
128
4,0 4.881 128
5,8 15.892
121
7,2
2008
11.532 109
3,4
5.910
142
3,9
5.164 136
5,6 15.027
114
7,3
2009 12.010
113
3,2 6.508
157
3,5
4.777 126
5,5 13.597 103
7,6
2010
11.302 106
3,0
5.270
127
3,5 4.574 120
5,2 14.207 108
7,4
Font: Observatori de Turisme de Catalunya.
Catalunya és una destinació capdavantera a nivell
mundial, sent el 18è país que més turistes estrangers rep, al voltant de 26 milions en total, dels quals
més de 14 milions són estrangers i la resta residents
(52% estrangers, 22% de la resta de l’estat espanyol
i un 26% catalans) que generen en conjunt uns 160
milions de pernoctacions; sense tenir present els que
viatgen a segones residències.
Dins el context de l’estat espanyol, Catalunya és la
comunitat que més turistes estrangers rep [representa més del 25% del total del turisme estranger a
Espanya] i la segona destinació quant a recepció de
turistes d’arreu de l’Estat5.
102
Índex UAB d’Activitat Turística
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Taula A.2
Milers de turistes, índex i dies d’estada
2004
3.427
100
7,9
1.353
100
11,1
1.453
100
10,7
340
100
9,3
1.025
100
7,0
2.175
100
8,7
324
100
7,6
132
100
10,2
435
100
5,3
154
100
3,0
2.353
100
7,8
2005
3.966
116
8,3
1.427
105
10,3
1.497
103
10,0
328
97
7,6
1.064
104
6,4
2.330
107
7,4
407
126
7,9
146
111
9,8
458
105
4,8
114
74
6,8
2.925
124
6,3
2006
4.180
122
8,1
1.487
110
10,1
1.542
106
9,1
326
96
8,1
1.341
131
7,2
2.244
103
7,0
474
146
7,1
225
171
7,6
516
119
4,4
159
103
2,4
3.316
141
5,9
2007
4.332
126
8,0
1.440
106
9,7
1.473
101
8,9
331
97
7,3
1.283
125
7,5
2.158
99
6,0
583
180
7,4
255
193
7,6
549
126
3,5
155
101
2,2
3.333
142
5,6
2008
3.802
111
7,9
1.393
103
10,7
1.400
96
9,3
327
96
8,5
1.138
111
7,0
2.029
93
6,6
573
177
7,6
294
223
6,8
552
127
4,7
155
101
2,1
3.364
143
5,4
2009
3.453
101
7,5
1.212
90
11,5
1.343
92
9,4
290
85
9,9
998
97
6,6
1.686
78
6,8
487
150
7,4
238
181
7,0
648
149
5,9
154
100
2,3
3.089
131
6,5
2010
3.526
103
7,7
1.152
85
9,8
1.325
91
9,7
304
89
9,0
1.034
101
6,1
1.464
67
7,6
603
186
6,8
389
295
8,4
739
170
6,0
173
112
3,1
3.498
149
5,9
Fuente: Observatori de Turisme de Catalunya.
Índex UAB d’Activitat Turística 103
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
El pes del model de sol i platja a Catalunya – amb la
Costa Brava i la Costa Daurada al capdavant – és una
realitat present. A aquests territoris s’ha afegit en la
darrera dècada la ciutat de Barcelona com a gran centre turístic mundial, amb la recepció el 2010 de més de
5,15 milions de turistes estrangers6.
Tanmateix, tot i que en xifres absolutes encara es
mantenen a distància, és rellevant destacar els increments i dinàmiques que s’observen en altres zones
com les Terres de Lleida o les Terres de l’Ebre.
S’ha de continuar treballant perquè existeixi complementarietat entre els mercats madurs i emergents, ja que és una relació en la que ambdós surten
guanyant; els primers augmenten la seva oferta
turística i els segons es recolzen en mercats rellevants de gran potencial.
Cal caminar cap a un model en el qual la destinació
de litoral no sigui només sinònim de sol i platja, sinó
també de turisme nàutic, turisme gastronòmic, turisme cultural, turisme de natura, turisme pesquer,...
afegint així valor a la destinació amb una oferta més
rica, completa i integral que ha de satisfer les característiques de la demanda actual.
El mercat estranger més rellevant és el francès, amb
més de 3,5 milions de turistes (representant el 25% del
total de turistes estrangers i el 15% del total que emet
França). Probablement, el seu pes anirà en augment
amb la posada en marxa del tren d’alta velocitat a
territori català, ja que reduirà encara més les distàncies amb França i facilitarà l’arribada de turistes de l’arc
Mediterrani i del centre d’Europa.
L’origen majoritari de turistes estrangers a Catalunya
és el mercat europeu i representa el 90% del turisme
estranger, i és que no podem oblidar que el turisme de
proximitat és i seguirà sent el més rellevant, del que
cal tenir cura per la seva accessibilitat.
El 40% del turisme estranger va a la ciutat de
Barcelona, el 28,5% s’adreça a la Costa Brava i el 13%
a la Costa Daurada. Per contrastar-ho, els catalans
i espanyols que van a la Costa Daurada i a la Costa
104
Índex UAB d’Activitat Turística
Brava representen el 35%, la resta es reparteix força
homogèniament pel conjunt del territori7.
Cal destacar l’evolució de mercats com l’escandinau,
el rus o el dels Estats Units, entre d’altres, i els països
amb un gran potencial com l’Índia o la Xina, que són
els que presenten majors creixements: mercats on
s’han de dirigir prioritàriament les polítiques d’atracció, de promoció i de posterior fidelització.
S’ha d’aconseguir que el flux de turistes provinents
dels mercats emergents, dels quals l’OMT preveu que
tindran un creixement molt significatiu, sigui creixent
i estable – independentment de situacions conjunturals favorables – i per això s’ha de fer un esforç analític
per conèixer-los, esbrinar les seves característiques i
necessitats i poder promocionar Catalunya de forma
eficient a aquests països on les classes mitjanes estan
guanyant pes.
Finalment, si fem un cop d’ull a l’evolució dels establiments turístics catalans, veiem com tant l’augment del nombre d’hotels com de càmpings ha estat
moderat, estable i en consonància amb les necessitats
del mercat. El turisme rural ha experimentat un creixement rellevant, tot i que el pes d’aquests establiments, en termes de llits, és petit.
És destacable assenyalar com els hotels de tres i quatre estrelles han anat en augment, en detriment dels
hotels i hostals d’una estrella, factor que ha d’ajudar a
millorar la qualitat i rendibilitat del sector.
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Evolució dels establiments turístics a Catalunya, 2004-2010
Número d’establiments i índex
Any
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Hotels
2.570
2.591
2.624
2.671
2.735
2.800
2.825
Índex 100
100
101
102
104
106
109
110
Taula A.3
Càmpings Índex 100
349
100
345
99
345
99
344
99
347
99
347
99
362
104
Turisme Rural Índex 100
1.283
100
1.457
114
1.669
130
1.777
139
1.859
145
1.950
152
2.029
158
Font: Observatori de Turisme de Catalunya.
Hotels per categories, 2003-2008
Gràf. A.2
Nombre d’establiments
1.200
1.000
800
600
984
925
488
937
891
503
400
200
0
940
862
516
968
980
993
998
817
793
774
757
537
551
576
605
616
389
404
954
824
350
199
221
253
284
304
18
18
20
25
31
36
39
48
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
1 Estrella
2 Estrelles
3 Estrelles
4 Estrelles
5 Estrelles
A tall de conclusió, destacar que la bona marxa del
turisme serà de ben segur un dels puntals que ha
d’ajudar a sortir el país de la crisi, però per això és
imprescindible que el sector faci un esforç d’adaptació
davant la nova conjuntura.
És necessari innovar en els serveis i productes turístics
i generar coneixement per poder entendre l’entorn i
actuar de la manera més eficient i eficaç. En aquest
procés, cal que els sectors públic i privat cooperin i
coordinin esforços, i que la iniciativa privada prengui
una posició ferma en voler aplicar un model turístic
de qualitat, responsable i sostenible a llarg termini.
Roger Dobaño
1. J. A. Duro et al. (2010). “Estimació del PIB turístic per Catalunya, marques i comarques 2005 – 2008”. Observatori de Turisme de Catalunya.
2. Font: IDESCAT (2009).
3. Anuari econòmic comarcal de Caixa Catalunya, 2010. Setembre 2010.
4. J. A. Duro et al. (2010). “Estimació del PIB turístic per Catalunya, marques i comarques 2005 – 2008”. Observatori de Turisme de Catalunya.
5. Font: IDESCAT (2011).
6. Turisme de Barcelona (2011).
7. Font: IDESCAT i Observatori de Turisme de Catalunya (2011).
Índex UAB d’Activitat Turística 105
Resum executiu
1. Introducció
L’Índex UAB d’Activitat Turística viu, amb aquesta, la
seva desena edició. Moltes coses han passat en el sector turístic des de l’any 2000, del que data la primera
publicació. En aquesta edició hem volgut, a més de
facilitar la informació habitual, dur a terme una succinta retrospectiva de l’evolució turística dels últims
anys. Per a això hem incorporat en diversos capítols
una anàlisi de les principals tendències quantitatives
en els diversos indicadors disponibles, tant per al cas
d’Espanya com de Catalunya.
En termes concrets, el treball inclou els habituals
capítols sobre previsions de demanda turística per
a Catalunya i Espanya. En el primer cas, no hi ha cap
altra institució que les realitzi. A més, hem incorporat
un monogràfic sobre el turisme de creuers, seguint
el nostre criteri d’analitzar formats de turisme emergents i amb capacitat potencial de creixement a
Espanya i Catalunya.
Esperem que aquesta informació sigui útil per als
diversos agents i contribueixi, en la mesura de les
seves possibilitats, a millorar el coneixement del sector, així com la seva necessària reputació i influència.
106
Índex UAB d’Activitat Turística
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
2. Previsions sobre l’evolució de
l’activitat turística a Catalunya en el 2011:
bones expectatives
Malgrat la situació econòmica, i especialment l’espanyola, les nostres prediccions abonen la hipòtesi d’un
escenari favorable per a la conjuntura turística catalana en el 2011. Així, la xifra de turistes podria créixer
un 4,2% en tot l’any, fonamentada en el progrés, ja
bastant assentat, del grup de països emergents i els
augments del mercat francès, alemany, nòrdic i britànic (aquest últim bastant nou ja que trenca la tendència dels anys anteriors). Pel que fa a les pernoctacions,
l’augment seria del 2,6% (el més alt des de 2006),
novament atribuïble als mercats emergents, França i
Alemanya. La despesa real s’incrementaria a un ritme
del 2% i seria un reflex molt aproximat de per on hauria de transitar el creixement del PIB turístic català.
Si això és així, i amb la previsió de creixement del PIB
global de l’economia catalana en un 0,9% per 2011,
podríem assistir enguany a un augment del pes del
sector en l’estructura econòmica del país.
En tot cas, no hem d’oblidar que una part d’aquesta
“bona conjuntura” s’atribueix als “mals” associats
amb destinacions parcialment competidores. Així, la
millora en la situació d’aquests països, fonamentalment Tunísia i Egipte, així com la poca memòria que
tenen els turistes (es diu que uns sis mesos), podrien
esvair els seus efectes per a l’any proper. Fóra convenient pensar, doncs, quina part del creixement és
conjuntural i seguir treballant en millorar els nostres
factors competitius i, especialment, la promoció dels
nostres productes i destinacions.
Síntesi de previsió i d’evolució d’indicadors de demanda turística per a catalunya
en el 2010 i previsió per al 2011
Taula E.1
Milers de turistes, milers de pernoctacions, dies d’estada, milions d’euros constants, euros constants i percentatges
Turistes estrangers
Pernoctacions estrangers
Durada mitjana estades estrangers
Despesa total
Despesa per turista
Despesa mitjana diària
Índex UAB
2010
14.207
104.405
7,35
10.517
740
100,7
105,9
2011*
14.805
107.124
7,24
10.727
725
100,1
107,9
Var. 10/11*
4,2%
2,6%
-1,5%
2,0%
-2,1%
-0,6%
1,9%
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
3. Previsions de creixement de la demanda
turística a Espanya durant el 2011:
un “bon” any
Després d’un any horribilis per al turisme com va ser
el 2009, en el qual els fluxos de turistes estrangers es
van contreure en un percentatge històric de 8,8%, el
2010 va implicar un canvi, que sembla que tindrà continuació en el 2011, donades les favorables perspectives existents en aquests moments. Hi ha diferents
elements que creiem que actuen encoratjant aquesta
sensació optimista: en primer lloc, els principals mercats emissors s’estan reactivant, encara que alguns
probablement més que uns altres. En segon lloc, la
majoria dels països emergents està en processos de
creixement significatius, la qual cosa, atesa la millora
en el nostre posicionament exterior, hauria d’ajudar,
sens dubte, a la nostra recuperació. I en tercer lloc,
-el que probablement sigui el factor més important
d’enguany-, la inestabilitat existent en determinats
destinacions del Mediterrani, parcialment competidors, fet que afegeix un plus de risc que pot motivar
en els turistes un procés de substitució en benefici de
destinacions estables, consolidats i atractius. Entre els
principals beneficiats s’espera comptar amb algunes
destinacions espanyoles. Les dades del primer quadrimestre de l’any, per exemple, així ho demostren.
Una altra cosa diferent pot succeir amb el mercat
nacional. Tenallat per la debilitat macroeconòmica,
l’enorme llast de la desocupació i els ajustos del sector
públic, nacional, regional i local, el mercat propi hauria de mostrar, com a molt, una clara atonia, a l’espera
d’anys millors. En tot cas, és previsible la debilitat en
variables com el volum de les pernoctacions hoteleres,
malgrat les estratègies de rebaixa de preus, ja que és
poc probable que torni a intensificar-se amb el mateix
ritme que en anys anteriors. És cert que la situació
econòmica de moltes llars pot portar a ajustar sobretot els pressupostos de viatges però, almenys, se
seguirà viatjant. També és cert que els ajustos poden
decantar el turisme domèstic cap a opcions d’allotjament no contemplades en les nostres previsions, com
és el cas de campaments i/o opcions residencials, pròpies, de parents, o d’amics. En tot cas, i malgrat l’anterior, s’espera que, netament, els volums de viatgers i
de pernoctacions en establiments hotelers del mercat
domèstic no siguin gaire puixants en el 2011.
Entrant en els nombres, la previsió de volum de turistes estrangers a Espanya podria augmentar en una
xifra gens menyspreable: un 4%, clarament superior
a l’1% de l’any anterior. No s’arribarà a la xifra de 58,7
milions de turistes estrangers del 2007 però, almenys,
una part es podria recobrar. Respecte al nombre de
viatgers hotelers, en el qual ja podem incloure als
nacionals, la previsió és d’una pujada del 4,8%, on
Índex UAB d’Activitat Turística 107
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
contrasta el considerable augment del volum d’estrangers, 9,7%, amb el lleuger del nombre d’espanyols,
1%. En el cas del nombre de pernoctacions, amb un
creixement del 4,9%, les associades als estrangers
sumarien un 8,3% enfront del nimi 0,2% de creixement del volum de les pernoctacions dels espanyols.
Finalment, les previsions de despesa, que només es
refereixen al mercat exterior, auguren un augment
d’aquest del 2,1% en termes reals, una xifra bona,
superior al 0,2% del 2010.
Taula E.2
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Està per veure, amb precisió, quina part d’aquests
augments s’atribueix a la pura conjuntura dels nostres
competidors i quina part a la nostra pròpia recuperació. El que és clar és que una part no insignificant la hi
porta, en efecte, la inestabilitat de la zona del Magrib i
del Nord d’Àfrica. Per tant, no hem d’oblidar que hem de
seguir treballant per reforçar les bases competitives del
sector a Espanya. Primer, perquè l’hi mereix. Segon, perquè, tal com va el creixement econòmic global al país,
ho necessita. Tercer, perquè els conflictes en les destinacions competidores generen una demanda efímera.
Síntesi de l’evolució d’indicadors turístics per a Espanya al 2010 i previsió 2011
Turistes, viatgers, pernoctacions, milions d’euros constants, euros constants i percentatges
Turistes estrangers
Viatgers hotelers
Espanyols
Estrangers
Pernoctacions hoteleres
Espanyols
Estrangers
Despesa estrangers
Despesa estrangers per turista
2010
52.677.187
82.115.175
46.316.434
35.798.741
267.922.498
113.279.200
154.643.298
48.929
929
2011*
54.808.482
86.039.671
46.779.598
39.260.073
280.997.030
113.505.758
167.491.272
49.945
911
Var. 10/11*
4,0%
4,8%
1,0%
9,7%
4,9%
0,2%
8,3%
2,1%
-1,9%
Nota: * Previsió Índex UAB.
Font: Elaboració pròpia.
4. El turisme de creuers a Barcelona.
La conjunció reeixida de la promoció,
les infraestructures i la nova demanda
amb una ciutat d’atractius únics
infraestructures portuàries per al tràfic turístic, i tant
o més rellevant va ser el paper del consorci Turisme de
Barcelona en la projecció de la ciutat com a destinació
turística en general i creuerista en particular.
En aquest capitol es demostra la importància del
turisme de creuers per a la ciutat de Barcelona, i com
aquest ha passat d’ocupar una posició marginal en el
període previ a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992
a situar-se en l’actualitat en una posició de lideratge
internacional. En aquest mateix sentit, es mostra
també la importància dels agents locals en l’impuls al
desenvolupament d’aquesta tipologia. La preparació
dels Jocs va ser fonamental per a l’adaptació de les
La decidida implicació d’aquests agents es va veure a
més beneficiada per un conjunt d’elements d’oferta
i demanda que han propiciat l’espectacular creixement del creuerisme en les dues últimes dècades. Des
del punt de vista de l’oferta, cal destacar l’òptima
renda de situació de la ciutat de Barcelona; la ciutat
se situa a escassa distància dels ports més importants del Mediterrani, propera als recursos turístics
més destacats del citat mar i també als principals
108
Índex UAB d’Activitat Turística
mercats emissors europeus que es veuen facilitats
pels mitjans de transport de baix cost. Tot això recolzat per l’excel·lent situació de les infraestructures
portuàries pel que fa a altres serveis de transport a
curta, mitjana i llarga distància (transport urbà, AVE,
Aeroport), així com als principals recursos turístics de
la ciutat. Finalment, també per la seva bona connexió
amb importants zones turístiques tradicionals (Costa
Brava, Costa Daurada).
L’ampliació i millora de les infraestructures dedicades
als creuers, juntament amb els adequats serveis de
logística a la mateixa zona portuària, ha facilitat el
desembarcament de les grans companyies navilieres,
cada vegada més poderoses en un context de concentració i globalització del sector. L’element vinculat
a la seguretat de Barcelona com a destinació també
ha estat clau en un sector molt sensible a aquests
aspectes, encara més quan el Mediterrani Oriental
encara està lluny de poder competir amb l’Occidental
a causa d’una percepció d’escassa seguretat. A més,
el desenvolupament creuerista també s’alimenta de
l’àmplia i diversa oferta hotelera a la ciutat, que sent
port base de gran nombre de trajectes creuristes, facilita la pernoctació a molts turistes que parteixen o
tornen de fer-los.
D’altra banda, encara que estem parlant d’una activitat amb molts elements representatius d’una estructura de mercat específica, en ella es reprodueixen
patrons dels mercats genèrics més tradicionals (massificació, estacionalitat, control de grans companyies).
L’article ha posat de manifest que la demanda de
turisme de creuers a Barcelona ha crescut de manera espectacular en els últims anys, beneficiada per
diferents elements que fan atractiu a aquest tipus de
turisme i a la destinació Barcelona, que es posiciona al
quart lloc d’Europa. Aquesta evolució positiva se situa
a més en un context de creixement del Mediterrani
com a destinació regional, en el qual s’ha expandit
notablement el mercat nord-americà, necessitat de
diversificació (el Carib és ja una destinació madura),
alhora que s’ha produït un important increment en
els últims anys del mercat europeu, especialment
del nombre de turistes alemanys (restant pes al mercat britànic, que era majoritari), mentre el mercat
espanyol experimentava també un desenvolupament
significatiu des de l’inici del present segle. Hem comprovat que el turisme de creuers s’ha popularitzat i en
gran mesura ha abandonat les seves característiques
minoritàries i elitistes. S’ha beneficiat a més d’altres
fenòmens, com el creixement del mercat de la Tercera
Edat (més gent gran amb majors ingressos i major
disponibilitat de temps d’oci) així com de la seva
capacitat per donar servei a segments específics, com
el turisme familiar.
En definitiva, Barcelona és ja una de les principals
destinacions creueristes a nivell internacional, la qual
cosa pot afegir interès al seu reconegut atractiu
en altres tipologies. No obstant això, per mantenir
aquesta posició, els responsables de la promoció turística, les autoritats portuàries i les companyies que
operen a la ciutat hauran d’estar atents als nous riscos
i oportunitats derivats de l’actual context social i econòmic. Entre aquests, es podrien destacar els aspectes
vinculats amb la seguretat, la necessitat constant
d’innovació en matèria logística, els elements relacionats amb la necessitat d’una major especialització del
creuer que donin resposta a la creixent segmentació
de la demanda i, finalment, la major preocupació de la
demanda pels aspectes relacionats amb la sostenibilitat i la responsabilitat social.
Índex UAB d’Activitat Turística 109
Bibliografia
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
AB (1992-2011), “Anuari Estadístic de la ciutat de
Barcelona”, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Capacci, A., (2000), “El mercado de cruceros mediterráneo”, Papers de turisme, (27), pp. 7.
Alegre, J. y Ll. Pou, (2003), “La estancia media de los
turistas en las Islas Baleares: determinantes microeconómicos e implicaciones sobre la evolución del gasto
agregado”, documento de trabajo.
Castejón, R., (1998), “El tráfico de grandes cruceros en Barcelona. Un nuevo elemento de relación
entre el puerto y la ciudad”, Le Havre, Association
Internationale Villes & Ports.
Alemany, J., (2002), “El port de Barcelona. Un passat,
un futur”, Barcelona, Port de Barcelona.
CCV, (2009), “El turismo de cruceros”, Valencia, Cámara
de Comercio, Industria y Navegación de Valencia.
Andriotis, K. y G. Agiomirgianakis, (2010), “Cruise
visitors’ experience in a Mediterranean port of call”,
International Journal of Tourism Research, 12(4), pp.
390-404.
CINERT-EUTDH, (2008), Ínforme d’activitat hotelera:
situació i previsions pel 2008, Bellaterra.
APB, (2006-2009), “Memòria corporativa”, Barcelona,
Autoritat Portuària de Barcelona.
APB, (2011), “Barcelona Cruise Facilities, 2011”, Autoritat
Portuària de Barcelona.
Braun, B. M., (2002), “The impact of the Cruise Industry
on a Region’s Economy: A Case Study of Port Canaveral,
Florida”, Tourism Economics, 8(3), pp. 281-288.
Brida, J. G. y S. Zapata-Aguirre, (2008, “The impacts
of the cruise industry on tourism destinations”, Milano:
University of Milano Bicocca, Research Unit on
Sustainable Development.
Brida, J. G. y S. Zapata, (2010), “Cruise tourism: economic, socio-cultural and environmental impacts”,
International Journal of Leisure and Tourism
Marketing, 1(3), pp. 205-226.
CINERT-EUTDH, (2009), Ínforme d’activitat hotelera:
situació i previsions pel 2009, Bellaterra.
Deal, T. y Jenkins, W. A. (1994). “Managing the Hidden
Organization”. Nueva York.
Drisdale, J., (1997), “Evolution of the cruise market in the Mediterranean and Easter Atlantic”,
Portnewspaper, 116, pp. 11-12.
Duran, P., (2002), The impact of the Olympic Games
on tourism. Barcelona: the legacy of the Games 1992–
2002. Barcelona: l’herència dels Jocs. 1992-2002.
M. Moragas and M. Botella. Barcelona, Planeta y
Ajuntament de Barcelona.
Duro, J.A. i Rodríguez, D., (2009), “La capacidad para
generar empleo del turismo en España y sus regiones:
un análisis comparativo sectorial para el período 19952006”, Revista de Análisis Turístico, nº 8, pp. 44-50.
ECC, (2007), “Contribution of Cruise Tourism to the
Economies of Europe”, Brussels, European Cruise
Council.
Esteve, R., (1998). “El turismo de cruceros”, en La
Actividad Turística Española, pp. 627-636.
EUTDH (2000), Índex UAB d’Activitat Turística.
Prediccions per a la temporada 2000 a Catalunya,
Bellaterra.
EUTDH (2001), Índex UAB d’Activitat Turística.
Prediccions per a la temporada 2001 a Catalunya,
Bellaterra.
EUTDH (2002), Índex UAB d’Activitat Turística.
Prediccions per a la temporada 2002 a Catalunya,
Bellaterra.
EUTDH (2005), Índex UAB d’Activitat Turística. Anàlisi
de conjuntura de la demanda, prediccions i estudi
d’empreses hoteleres, Bellaterra.
EUTDH (2006), Índex UAB d’Activitat Turística. Anàlisi
de conjuntura de la demanda, prediccions i estudis
especials, Bellaterra.
García, J., (2008), “El Mediterráneo europeo”: Una
imagen de marca común frente a los países lejanos
para los destinos tradicionalmente turísticos de la
Unión Europea.” Documentos de trabajo en análisis
económico. Economical Analysis Working Papers, 7(4)
Garcia-Muñoz, T. y Pérez, T., (2000), “An econometric model for international tourism flows to Spain”,
Applied Economics Letters, 7, 525-529.
Gómez, M., (1991), “Todo Avante”. Madrid, Compañía
Trasmediterránea.
Greene, W.H., (1997), Econometric Analysis, PrenticeHall, New Jersey.
Hall, J. A. y R. Braithwaite, (1990), “Caribbean cruise
tourism: A business of transnational partnerships”,
Tourism Management, 11(4), pp. 339-347.
Johnson, D., (2002), “Environmentally sustainable
cruise tourism: a reality check”, Marine Policy, 26(4),
pp. 261-270.
Kester, J. G. C., (2003), “Cruise tourism,” Tourism
Economics, 9(3), pp. 337-350.
EUTDH (2007), Índex UAB d’Activitat Turística. Anàlisi
conjuntural de demanda, prediccions per a Catalunya i
Espanya i estudi especial, Bellaterra.
Lawton, L. J. y R. Butler, (1987), “Cruise ship industrypatterns in the Caribbean 1880-1986”, Tourism
Management, 8(4), pp. 329-343.
EUTDH (2008), Índex UAB d’Activitat Turística.
Prediccions de demanda turística per Catalunya i
Espanya i estudis especials, Bellaterra.
LEDESMA et al., (1999), “Panel Data and Tourism
Demand: the Case of Tenerife”, Documento de Trabajo
nº 17, FEDEA, Madrid.
Butler, M., (1999), “Estudios de Productos Turísticos:
Cruceros”. Madrid, Turespaña.
Duro, J.A. et al, (2010), “Estimació del PIB turístic per
Catalunya, marques i comarques, 2005-2008”, Observatori
de Turisme de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
EUTDH (2009), Índex UAB d’Activitat Turística.
Prediccions de demanda turística per a Catalunya i
Espanya i estudi especial, Bellaterra.
Lim, C., (1997), “An Econometric Classification and
Review of International Tourism Models”, Tourism
Economics, 4, 2, 171-185.
Butler, M., (2001). “Análisis económico y oportunidades para España en el mercado de los cruceros turísticos”, Madrid, Universidad Politécnica.
Dwyer, L. y P. Forsyth (1996), “Economic impacts
of cruise tourism in Australia”, Journal of Tourism
Studies, 7, pp. 36-45.
Fernández, F, L., (1991), “Historia general del turismo
de masas”, Alianza Editorial, Madrid.
Maddala, G.S., (1993), Econometrics of Panel Data, Vol
I y II, Elgard Publishing Limited.
Buzard, J., (1993), “The beaten track: European tourism, literature, and the ways to culture, 1800-1918”,
Oxford, Oxford University Press.
Dwyer, L. y P. Forsyth, (1998), “Economic significance
of cruise tourism”, Annals of Tourism Research, 25(2),
pp. 393-415.
Garay, L. A. y G. Cànoves (2009), “El desarrollo turístico en Cataluña en los dos últimos siglos: una perspectiva transversal”. Documents d’Anàlisi Geogràfica (53),
pp. 29-46.
Martínez-García, E. y Raya, J.M. (2009),
“Determinantes de la demanda temporal de turismo:
una aproximación microeconómica con un modelo de
duración”, Investigaciones Económicas, vol. 33, 271-302.
110
Índex UAB d’Activitat Turística
Índex UAB d’Activitat Turística 111
Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis. Juny 2011. Bellaterra
Mazorra, P., (2005), “El mercado de los cruceros
en España. Una perspectiva histórica (1994-2004)”
Estudios turísticos, (165), pp. 131.
Song, H. y Witt, S.F., (2000), Tourism demand modelling and forecasting, modern econometric approaches, Advances in Tourism Research Series, Pergamon,
Amsterdam.
Towner, J., (1985), “The grand tour:: A key phase in the
history of tourism”, Annals of Tourism Research, 12(3),
pp. 297-333.
ÍNDICE UAB
DE ACTIVIDAD
TURÍSTICA 2011
Montero, L., (1996), “Estrategias de los puertos base
de cruceros en el Mediterráneo” Boletín de Puertos del
Estado, 35, pp. 16-20.
Weaver, A., (2005), “The McDonaldization thesis and
cruise tourism”, Annals of Tourism Research, 32(2), pp.
346-366.
10 AÑOS HACIENDO PREVISIONES
Coyuntura, predicciones para Cataluña y España y análisis del turismo de cruceros.
Junio 2011. Bellaterra
Moser, P. (1997) “Expectations of Users of Conference
Interpretation”.
Witt, S. y Witt, C., (1995), “Forecasting tourism demand:
A review of empirical research”, International Journal
of Forecasting, 11, 447-475.
Marusic, Z. et al. (2008), “The Socioeconomic Impacts of
Cruise Tourism: A Case Study of Croatian Destinations”,
Tourism in Marine Environments, 5 2(3), pp. 131-144.
Murias, R. (2002), “La industria del crucero en el siglo XXI.
Implicación en los puertos españoles y perspectivas de
futuro”, Departamento de Ciencia e Ingeniería náuticas,
Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya. PhD.
Navinés, F. y Ronquillo, A., (2001), “Modelos de
Previsión de la demanda turística alemana y británica
en Baleares y por Islas”, Estudios Turísticos, nº 147, p.
95-102.
OMT (2003), “La actividad de los cruceros turísticos en
el mundo”, Madrid, Organización Mundial del Turismo.
OMT (2008), “Turismo de cruceros: situación actual y
tendencias”, Madrid, Organización Mundial del Turismo.
Paniagua, A., (2005), “El mercado de los cruceros
en España. Una perspectiva histórica (1994-2004)”,
Estudios turísticos, (165), pp. 131-160.
Pérez, P., (1999), “El turismo de cruceros: unos de los
segmentos más dinamicos de la industria turistica”,
Gestión de hoteles, (6), pp. 58-63.
Song, H. et. AL., (2003), “Modelling and forecasting the
demand for Hong Kong tourism”, International Journal
of Hospitality Management, 22, 435-451.
Song, H. y Li, G., (2008), “Tourism demand modelling
and forescasting. A review of recent research, Tourism
Management”, 29, 203-220.
112
Índex UAB d’Activitat Turística
Wood, R. E. (2000), “Caribbean cruise tourism:
Globalization at sea”, Annals of Tourism Research,
27(2), pp. 345-370.
Yepes, V. et al., (2000), “Tráfico de cruceros en el mercado turístico mediterráneo”, CIT2000, Valencia.
Índice de tablas y gráficos
Pàg. 124 Gráfica 1.1. Evolución del PIB mundial y de
las economías desarrolladas, 1980-2010 y
previsión 2011-2016
Pàg. 125 Tabla 1.1. Número de turistas internacionales
por grandes regiones mundiales, 2008-2010
Pàg. 125 Tabla 1.2. Volumen de turistas internacionales
por principales países receptores, 2009-2010
Pàg. 126 Recuadro 1.1. El impacto de la erupción del
volcán Eyjafjallajökull en el turismo mundial
Pàg. 128 Gráfica 1.2. Crecimiento del PIB de los países
de la OCDE previsto para 2011
Pàg. 129 Gráfica 1.3. Evolución de la confianza del
consumidor en la Eurozona, 2002-2011
Pàg. 130 Gráfica 1.4. Evolución y perspectivas del
precio del keroseno en el período 2009-2010
y previsión para 2011
Pàg. 131 Recuadro 1.2. Principales cambios en el
turismo en la última década
Pàg. 132 Tabla 1.3. Número de turistas internacionales
por grandes regiones mundiales, 2000-2010
Pàg. 132 Tabla 1.4. Evolución de la cuota de mercado de turistas internacionales por regiones,
2000 y 2010
Pàg. 134 Tabla 1.5. Volumen de turistas internacionales
por principales países receptores, 2000 y 2010
Pàg. 134 Tabla 1.6. Ingresos turísticos por principales
países receptores, 2000 y 2009
Pàg. 134 Tabla 1.7. Ranking de países emisores por gasto
en turismo internacional en 2000 y 2009
Pàg. 137 Tabla 2.1. Evolución de los indicadores turísticos de demanda agregada para Cataluña
disponibles para el primer cuatrimestre de
2010 y 2011
Pàg. 138 Gráfica 2.1. Crecimiento interanual del volumen de turistas extranjeros en Cataluña,
primer cuatrimestre, 2001-2010
Pàg. 138 Gráfica 2.2. Crecimiento interanual del
gasto total real de los turistas extranjeros en
Cataluña,primer cuatrimestre 2005-2011
Pàg. 139 Gráfica 2.3. Índice UAB, componente extranjero en Cataluña, 2005-2011
114
Índice UAB de Actividad Turística
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Pàg. 140 Gráfica 2.4. Crecimiento anual del Índice
UAB, componente extranjero, 2005-2011
Pàg. 141 Tabla 2.2. Volumen de turistas extranjeros
en Cataluña, 2001-2011
Pàg. 141 Gráfica 2.5. Crecimiento anual del número de
turistas extranjeros en Cataluña, 2002-2011
Pàg. 143 Tabla 2.3. Previsión del número de turistas
extranjeros en Cataluña por mercados emisores para 2011 y comparativa con la situación en 2010
Pàg. 143 Gráfica 2.6. Previsión de crecimiento del
número de turistas extranjeros en Cataluña
por mercados emisores para 2011
Pàg. 144 Gráfica 2.7. Crecimiento del número de
turistas extranjeros en Cataluña por mercados emisores en diversos períodos: 20012006, 2006-2010 y 2010-2011
Pàg. 144 Tabla 2.4. Volumen de pernoctaciones de
turistas extranjeros en Cataluña, 2001-2011
Pàg. 145 Gráfica 2.8. Crecimiento del número de pernoctaciones de extranjeros, 2002-2011
Pàg. 146 Tabla 2.5. Previsión del volumen de pernoctaciones de extranjeros por mercados emisores en Cataluña para 2011 y comparativa con
la situación en 2010
Pàg. 147 Gráfica 2.9. Previsión de crecimiento del
número de pernoctaciones de turistas
extranjeros según mercados emisores en
Cataluña para 2011
Pàg. 147 Gráfica 2.10. Previsión de crecimiento
del número de pernoctaciones de turistas
extranjeros según mercados emisores en
Cataluña para el período 2001-2011
Pàg. 148 Tabla 2.6. Duración de las estancias medias de
los turistas extranjeros en Cataluña, 2001-2011
Pàg. 148 Gráfica 2.11. Evolución de la duración de la
estancia media de los turistas extranjeros en
Cataluña, 2001-2011
Pàg. 149 Tabla 2.7. Previsión de duración de las estancias medias de los turistas extranjeros por
mercados emisores en Cataluña para 2011 y
comparativa con la situación en 2010
Pàg. 149 Gráfica 2.12. Previsión de crecimiento de
la duración de las estancias medias de los
turistas extranjeros para 2011 según mercados emisores
Pàg. 150 Tabla 2.8. Indicadores de gasto de los turistas extranjeros en Cataluña, 2005-2011
Pàg. 150 Gráfica 2.13. Evolución del gasto total real de
los turistas extranjeros, volumen de pernoctaciones y volumen de turistas en Cataluña,
2005-2011 y 2010-2011
Pàg. 151 Gráfica 2.14. Evolución del gasto total real de
los turistas extranjeros en Cataluña, 2005-2011
Pàg. 151 Gráfica 2.15. Evolución del gasto real por
turista extranjero en Cataluña, 2005-2011
Pàg. 152 Gráfica 2.16. Evolución del gasto real diario de
los turistas extranjeros en Cataluña, 2005-2011
Pàg. 153 Tabla 2.9. Descomposición del crecimiento
del gasto total real por factores multiplicativos en Cataluña, 2005-2011 y 2010-2011
Pàg. 153 Diagrama 2.1. Previsión de la descomposición del gasto real de los turistas extranjeros
por factores en Cataluña para 2011
Pàg. 154 Gráfica 2.17. Evolución de la cuota de visitantes extranjeros por tipología en Cataluña,
para el período 2004-2010
Pàg. 155 Gráfica 2.18. Evolución de los turistas extranjeros por tipo de alojamiento en Cataluña,
2004-2010
Pàg. 155 Gráfica 2.19. Evolución de las pernoctaciones de los turistas extranjeros por tipo de
alojamiento en Cataluña, 2004-2010
Pàg. 156 Gráfica 2.20. Índice de concentración del
turismo extranjero por mercado de origen
en Cataluña, 2004-2010
Pàg. 156 Tabla 2.10. Turistas extranjeros por país de
origen en Cataluña, 2004 y 2010
Pàg. 157 Tabla 2.11. Pernoctaciones de turistas extranjeros en Cataluña por país de origen, 2004 y 2010
Pàg. 157 Gráfica 2.21. Evolución de la actividad turística de los turistas procedentes del resto del
mundo en Cataluña, 2004-2010
Pàg. 158 Gráfica 2.22. Evolución de la actividad turística de los turistas procedentes del Reino
Unido en Cataluña, 2004-2010
Pàg. 159 Gráfica 2.23. Índice de concentración del
turismo extranjero por marcas turísticas en
Cataluña, 2004-2010
Pàg. 159 Tabla 2.12. Turistas extranjeros por marca
turística de destino en Cataluña, 2004 y 2010
Pàg. 160 Tabla 2.13. Pernoctaciones de extranjeros
por marca turística de destino en Cataluña,
2004 y 2010
Pàg. 160 Gráfica 2.24. Evolución del turismo extranjero en Barcelona, 2004-2010
Pàg. 161 Gráfica 2.25. Evolución del turismo extranjero en la Costa Brava, 2004-2010
Pàg. 162 Gráfica 2.26. Índice de concentración del
turismo interior por Comunidad Autónoma
de origen en Cataluña, 2004-2010
Pàg. 162 Tabla 2.14. Turistas españoles por tipo
de Comunidad Autónoma de origen en
Cataluña, 2004 y 2010
Pàg. 163 Tabla 2.15. Pernoctaciones de turistas españoles por tipo de Comunidad Autónoma de
origen en Cataluña, 2004 y 2010
Pàg. 163 Tabla 2.16. Turistas españoles por tipo de
alojamiento en Cataluña, 2005 y 2010
Pàg. 164 Tabla 2.17. Pernoctaciones de turistas españoles por tipo de alojamiento en Cataluña,
2005 y 2010
Pàg. 165 Tabla 2.18. Síntesis de previsión y de evolución de indicadores de demanda turística
para Cataluña en 2010 y previsión para 2011
Pàg. 168 Tabla 3.1. Evolución de los indicadores turísticos de demanda agregada para España
disponibles para el período enero-abril de los
años 2010 y 2011
Pàg. 168 Gráfica 3.1. Crecimiento interanual del volumen de turistas extranjeros en España, primer cuatrimestre, 2001-2011
Pàg. 169 Tabla 3.2. Número de turistas extranjeros en
España, 2001-2011
Índice UAB de Actividad Turística 115
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Pàg. 169 Gráfica 3.2. Crecimiento del número de
turistas extranjeros en España, 2000-2011
mercados emisores para 2011 y comparativa
con la situación en 2010
Pàg. 170 Tabla 3.3. Previsión del número de turistas
extranjeros en España por grandes mercados emisores para 2011 y comparativa con la
situación en 2010
Pàg. 179 Gráfica 3.10. Previsión de crecimiento del gasto
total real de los turistas extranjeros en España
por grandes mercados emisores para 2011
Pàg. 170 Gráfica 3.3. Previsión de crecimiento del
número de turistas extranjeros en España
por grandes mercados emisores para 2011
Pàg. 179 Gráfica 3.11. Previsión de crecimiento del
gasto total real de los turistas extranjeros en
España por grandes mercados emisores en el
período 2004-2011
Pàg. 171 Tabla 3.4. Número de viajeros hoteleros en
España en el período 2000-2010 y previsión
para 2011
Pàg. 180 Gráfica 3.12. Evolución y previsión de crecimiento del gasto real por turista extranjero
en España en el período 2005-2011
Pàg. 172 Gráfica 3.4. Crecimiento del número de viajeros hoteleros en España, 2000-2011
Pàg. 180 Tabla 3.9. Previsión de gasto real por turista
extranjero en España por grandes mercados
emisores para 2011 y comparativa con la
situación en 2010
Pàg. 173 Tabla 3.5. Previsión del número de viajeros
hoteleros en España por grandes mercados
emisores para 2011 y comparativa con la
situación en 2010
Pàg. 173 Gráfica 3.5. Previsión de crecimiento del
número de viajeros hoteleros en España por
grandes mercados emisores para 2011
Pàg. 174 Tabla 3.6. Número de pernoctaciones hoteleras en España en el período 2000-2010 y
previsión para 2011
Pàg. 174 Gráfica 3.6. Crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en España, 2000-2011
Pàg. 175 Tabla 3.7. Previsión del número de pernoctaciones hoteleras en España por grandes
mercados emisores para 2011 y comparativa
con la situación en 2010
Pàg. 181 Gráfica 3.13. Previsión del crecimiento del
gasto real por turista extranjero en España
por grandes mercados emisores para 2011
Pàg. 181 Gráfica 3.14. Comparación del crecimiento del
gasto real de los turistas extranjeros e ingresos reales en España en el período 2005-2010
Pàg. 182 Gráfica 3.15. Evolución del número de turistas internacionales en España, 2000-2010
Pàg. 183 Gráfica 3.16. Evolución de la cuota de turistas y excursionistas internacionales en
España, 2000-2010
Pàg. 183 Tabla 3.10. Entradas de turistas internacionales en España según vías de acceso para
2000, 2005 y 2010
Pàg. 186 Gráfica 3.18. Evolución de la cuota de mercado en turistas internacionales de las islas
en España, 2000-2010
Pàg. 186 Tabla 3.14. Perfil sociodemográfico de turistas internacionales en España, 2005 y 2010
Pàg. 187 Tabla 3.15. Turistas internacionales en
España por actividades realizadas, 2005 y
2010
Pàg. 188 Gráfica 3.19. Evolución del uso de Internet
por los turistas internacionales de España
en la planificación del viaje, 2005-2010
Pàg. 188 Tabla 3.16. Uso de Internet por los turistas
internacionales de España por actividades,
2005-2010
Pàg. 190 Tabla 3.17. Síntesis de la evolución de los
indicadores turísticos para España en 2010 y
previsión para 2011
Pàg. 195 Tabla 4.1. Matriz de origen (mercados) y
destino (regiones) del turismo de cruceros a
nivel internacional, 2005
Pàg. 201 Gráfica 4.1. Demanda de turismo de cruceros en Barcelona, 1992-2010
Pàg. 204 Imagen 4.1. Terminales de cruceros en el
puerto de Barcelona y principales zonas
turísticas de la ciudad en las inmediaciones,
2011
Pàg. 210 Gráfica A.1. Peso del PIB turístico en
Cataluña por comarcas, 2008
Pàg. 211 Tabla A.1. Turismo en Cataluña, 2004-2010
Pàg. 212 Tabla A.2. Turismo extranjero en Cataluña
según mercado de origen, 2004-2010
Pàg. 176 Gráfica 3.7. Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en España por
grandes mercados emisores para 2011
Pàg. 184 Tabla 3.11. Entradas de turistas internacionales en España por país de procedencia para
2000, 2005 y 2010
Pàg. 176 Gráfica 3.8. Evolución de la duración de
las estancias medias hoteleras en España,
2000-2011
Pàg. 184 Tabla 3.12. Entradas de turistas internacionales en España por temporada, en los años
2000, 2005 y 2010
Pàg. 214 Gráfica A.2. Hoteles por Categorías, 20032008
Pàg. 178 Gráfica 3.9. Crecimiento del gasto total real
de los turistas extranjeros en España en el
período 2005-2011
Pàg. 185 Gráfica 3.17. Evolución de la entrada de
turistas extranjeros en España en los meses
de julio y agosto en el período 2000-2010
Pàg. 216 Tabla E.1. Síntesis de previsión y de evolución de indicadores de demanda turística
para Cataluña en 2010 y previsión para 2011
Pàg. 178 Tabla 3.8. Previsión de gasto total real de los
turistas extranjeros en España por grandes
Pàg. 185 Tabla 3.13. Entradas de turistas internacionales en España por Comunidad Autònoma
de destino para 2000, 2005 y 2010
Pàg. 217 Tabla E.2. Síntesis de la evolución de indicadores turísticos para España en 2010 y
previsión 2011
116
Índice UAB de Actividad Turística
Pàg. 214 Tabla A.3. Evolución de los establecimientos
turísticos en Cataluña, 2004-2010
Índice UAB de Actividad Turística 117
Siglas utilizadas en el texto
AB: Ayuntamiento de Barcelona
APB: Autoridad Portuaria de Barcelona
AVE: Alta Velocidad Española
BRIC: Brasil, Rusia, India y China
CA: Comunidad Autónoma
CCAA: Comunidades Autónomas
CCV: Cámara de Comercio de Valencia
CLIA: Cruise Line Internacional Association
ECC: European Cruise Council
EEES: Espacio Europeo de Educación Superior
EEUU: Estados Unidos
EGATUR: Encuesta de Gasto Turístico del Instituto de
Estudios Turísticos
EOH: Encuesta de Ocupación Hotelera
EUA: Estados Unidos de América
EUTDH: Escuela Universitaria de Turismo y Dirección Hotelera
FIFA: Federación Internacional de Fútbol Asociación
FMI: Fondo Monetario Internacional
FRONTUR: Estadística de Movimientos Turísticos en las Fronteras del Instituto de Estudios Turísticos
GNP: Gross National Product
IATA: Internacional Air Transport Association
IDESCAT: Instituto de Estadística de Cataluña
IET: Instituto de Estudios Turísticos
Índice UAB: Índice UAB de Actividad Turística
INE: Instituto Nacional de Estadística
IPC: Índice de Precios del Consumo
META: Mediterranean Travel Association
OCDE: Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico
OMT: Organización Mundial del Turismo
PIB: Producto Interior Bruto
PYMES: Pequeñas y Medianas Empresas
SARS: Severe Acute Respiratory Syndrome
TIC: Tecnologías de la Información y la Comunicación
UAB: Universidad Autónoma de Barcelona
USA: United States of America
Índice UAB de Actividad Turística 119
Presentación
El Índice UAB de Actividad Turística 2011 (Índice UAB) se
presenta de nuevo este mes de junio de 2011 con importantes novedades. En esta edición conmemoramos el
décimo aniversario desde su creación y primera publicación en el año 2000, lo que representa un motivo de
orgullo y de satisfacción para la UAB y para la EUTDH.
El equipo de profesores e investigadores del Centro
Internacional de Estudios e Investigación en el Turismo
de la Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera
de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH UAB)
que lo ha elaborado es el mismo de los últimos años.
El indicador UAB de demanda turística, cuyo valor
principal está en las previsiones y otros análisis, ha
ido evolucionando en los años que han transcurrido
hasta el presente. De forma sustancial con innovación,
hemos mejorado el concepto y los modelos, la metodología y la cocina interna, el equipo de investigadores
y la organización, así como la publicación y la difusión.
Hemos abordado, con nuevas lecturas e interpretaciones, elementos de la oferta y de la demanda, como
son: el mercado de trabajo o el estudio de la industria
hotelera, el sector de la restauración o el de las agencias de viajes, además de trabajos rigurosos sobre la
innovación o la concentración temporal y la capacidad
de generación de empleo por parte del sector.
En los últimos números, hemos tratado de comprender, con monografías, qué ha pasado y qué pasa con
el turismo de negocios o el turismo rural, vislumbrando algunas de las tendencias de futuro. El año 2007
supuso un hito en la fabricación del citado estudio
al incorporar las previsiones turísticas también para
España, además de las de Cataluña, consolidándose
las mismas dado su interés intrínseco.
El Índice UAB 2011 se compone de cuatro partes:
1. El análisis de la coyuntura del ejercicio 2010
2. Las predicciones del Índice UAB para el año 2011 en
Cataluña y el balance del turismo en Cataluña en
los últimos años
3. Las previsiones de demanda turística para toda
España en el ejercicio 2011 y el balance entre los
años 2000-2010
4. Un estudio del turismo de cruceros en Barcelona
Por distintos motivos, son dignos de destacar en
este trabajo, al margen de su estructura habitual, un
estudio de la evolución y de las tendencias cuantitativas del turismo de los últimos años en el mundo, en
Cataluña y en España, que se corresponden respectivamente con el contenido de los tres primeros capítulos. El cuarto, a su vez, es de gran interés por la temática que aborda: el turismo de cruceros en Barcelona.
Hemos querido conmemorar especialmente que una
iniciativa investigadora promovida por la universidad,
sintetizada como Índice UAB, de alto valor científico,
elevado prestigio y referente por su calidad y utilidad,
haya llegado a su décimo aniversario.
El capitulo cuarto, como hemos indicado, está centrado en el turismo de cruceros, una modalidad de
turismo y de producto que está adquiriendo cada
vez una mayor repercusión e importancia económica,
social y cultural en nuestra sociedad. Además, hemos
incluido un apéndice dedicado a relatar la evolución
del turismo y las perspectivas de futuro según el organismo creado en Cataluña para observar este sector1.
Por último, se ha realizado un informe ejecutivo de la
publicación, redactado en inglés.
Aprovechamos este momento y el presente número
para renovar y ampliar nuestro compromiso con la
investigación, el conocimiento y la inteligencia al servicio del país y del sector turístico, con la objetividad,
independencia, información y profesionalidad que el
desarrollo de nuestra actividad requiere.
En períodos de crisis, con cambios estructurales y más
incertidumbre que nunca, las previsiones son aún más
necesarias, atendiendo al hecho de que son utilizadas
por las organizaciones empresariales, por los ejecutivos y los empresarios como información básica para
la fijación de presupuestos y de tendencias, así como
para la orientación de las decisiones de inversión, de
1. Esta edición ha contado además con la colaboración de Josep
Miralpeix , coordinador del Observatorio de Turismo de Cataluña
hasta mayo de 2011, al cual agradecemos enormemente la dirección del trabajo que ha realizado el técnico Roger Dobaño.
Índice UAB de Actividad Turística 121
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
expansión, de reestructuración y de contratación en
sus planes de negocios. Hacen falta predicciones para
fijar el porcentaje esperado de variación, o el intervalo
más razonable, pero mucho más aún para conocer la
evolución y las explicaciones en base a las variables
que son representativas de la realidad.
En cualquier caso, conviene recordar que la incertidumbre y el riesgo, si bien estrictamente son conceptos diferentes, en el seno de las organizaciones no lo
son tanto, porque la gestión inteligente del riesgo es
algo necesario y aconsejable, que debe ser abordado.
Debemos tener en cuenta que realizar en la actualidad previsiones turísticas es un ejercicio que puede
inducir a desviaciones por encima de las normales y
que vayan más allá de los errores meramente estadísticos. Ello es debido al ambiente de incertidumbre
y de riesgo, que se agrava en tiempos de crisis, ya
que es frecuente que, ante cambios drásticos de las
tendencias, sean difíciles de captar ciertos comportamientos que contienen otros elementos adicionales.
En anteriores ocasiones hemos comentado que las
predicciones contenidas en el presente trabajo son
realizadas en una fecha determinada, tomada como
referencia por el sector y con los datos disponibles
hasta el momento, no introduciéndose posteriores
retoques o ajustes en los modelos.
El año 2011 se presenta en España y en Cataluña con
unas perspectivas favorables en el ámbito turístico,
con incrementos en los mercados emisores tradicionales, en unos más que en otros, y con fuertes
aumentos en los mercados emergentes. Ello es debido
al crecimiento esperado de las economías de estos
países, así como a la existencia de conflictos en destinos competidores del Mediterráneo, que beneficiarán
a nuestros destinos, los cuales son percibidos como
más seguros, estables y consolidados. No obstante,
el ejercicio también se caracterizará por una serie de
factores como: un importante encarecimiento de las
materias primas y de los combustibles; moderados
crecimientos de los tipos de interés y de la inflación;
una cierta estabilidad en los tipos de cambio de la
moneda, con riesgos en deuda soberana, en el sistema
financiero y en las medidas de consolidación fiscal y
122
Índice UAB de Actividad Turística
austeridad en el gasto público, lo que podría restar
fuerza a la demanda final y a la recuperación global.
La previsión de la demanda turística para el año 2011
en Cataluña apuntaría a un crecimiento, que hemos
estimado en su componente extranjero de un 1,9%.
Este aumento se explicaría por el crecimiento global
esperado en los flujos de turistas extranjeros del 4,2
%, con una composición divergente según mercados.
La duración de las estancias, por su parte, mostrarían una contracción, en este caso de un – 1,5% y, por
último, el gasto medio diario, como tercer indicador
clave, se podría situar en la misma senda de caída
del – 0,6 %. En definitiva, unos resultados esperados
que, en base a los indicadores utilizados, pondrían de
manifiesto un crecimiento notable a partir de la recuperación económica ya iniciada en el año 2010, todo
ello en un contexto de crecimiento de las economías
catalana y española débil, lento y frágil. Los indicadores turísticos para España se situarían en una banda
de crecimiento similar a la catalana.
El turismo, como es sabido, depende mucho del ciclo
económico y responde con elasticidad a la marcha de
la economía, de tal forma que los aumentos de ésta
provocan crecimientos de aquél. Además, el turismo,
con su efecto multiplicador, produce expansiones de
la actividad económica más que proporcionales y
éstas, a su vez, repercuten sobre el mismo de forma
directa, pero también indirecta e inducidamente,
siendo el total de los efectos superior al inicial. Los
efectos indirectos del turismo, entendiendo como tales
la estimación en la medida de la actividad que las
empresas específicamente turísticas promueven, de
forma transversal, en el desarrollo de otras empresas
del sistema económico en una reacción en cadena,
son tan importantes sobre el volumen de la actividad
como los directos para la creación y el mantenimiento
del empleo y de la riqueza o la producción.
De ahí, que el crecimiento de la economía de nuestro
país, en estos años desfavorables y difíciles, pueda y
deba apoyarse, entre otras medidas, en la promoción
de la exportación general de bienes y servicios, así
como del turismo en particular. En consecuencia, la
opción estratégica de aplicar políticas favorables a
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
la manifestación del hecho turístico es aconsejable
a todos los efectos, pensando en la demanda total
interna y extranjera2. Dado que no será posible aplicar
políticas fiscales y monetarias expansivas o políticas
que supongan la devaluación de nuestra moneda,
tendremos que actuar con reformas estructurales
en la creación de nuevas empresas y de la cultura
de emprendimiento. Estas actuaciones tendrán que
darse también: en innovación y desarrollo, en competencia, en mejoras de los mercados de servicios,
en cambios reguladores y normativos, en procesos
administrativos, en educación y formación, en sostenibilidad y responsabilidad, en el sistema de impuestos y tasas, etc., es decir, en una serie de medidas que
favorezcan la iniciativa, la inversión, el crecimiento, la
calidad, la competitividad y el empleo.
Por último, quiero agradecer a la Universitat Autònoma
de Barcelona y a toda la comunidad de la EUTDH la
colaboración y el apoyo prestados a todos los niveles,
así como la comprensión y confianza para llevar a
cabo el estudio, incluso en los momentos de dificultad
presupuestaria.
F.J. Uroz Felices
Director general de l’Escola Universitària de Turisme
i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de
Barcelona
2. La captación de nuevos turistas internacionales (en viejos y nuevos mercados) constituye un desafío y un reto que con la estrategia
y el enfoque adecuado ha de comportar sólo éxitos.
Índice UAB de Actividad Turística 123
1. La actividad turística internacional en el 2010 y avance de las perspectivas
globales para el 2011
1.1. La actividad turística internacional en el 2010
El año 2010 puede considerarse el de la recuperación
de la actividad turística a nivel mundial. Los últimos
datos disponibles muestran un aumento del número
de turistas internacionales en un 6,7%, compensando
las pérdidas del año 2009 y superando las cifras del
2008. Sin embargo, los efectos de la crisis económica
mundial de 2008-2009 no han permitido cumplir las
previsiones de la propia OMT para el 2010, que cifraban el número total de viajes en 1.006 millones.
En el año 2010 el número total de turistas ha crecido
un 6,7% a nivel mundial, con lo que puede darse por
concluido el período de crisis del bienio 2008-2009,
en el que cayó un 4,2%. Cabe destacar asimismo que
esta evolución positiva se registra en todas las grandes regiones, si bien existen diferencias apreciables
en el ritmo de crecimiento, que oscilan entre el 3% de
Europa y el 14% de Oriente Medio.
La recuperación de la actividad turística mundial viene en
buena medida determinada por la mejoría en los países
emergentes, especialmente en el caso de China y la India,
los cuales sufrieron con menor intensidad los efectos de
la crisis financiera e industrial. La evolución ha sido, en
cambio, mucho más discreta en Europa y América, debido
a la madurez del mercado y a la debilidad de la demanda
de algunos mercados europeos y del norteamericano.
El positivo ritmo de crecimiento del volumen de turistas internacionales se vio también en el apartado
de ingresos que, según las últimas estimaciones, se
incrementó globalmente un 5% en términos reales,
totalizando más de 900.000 millones de dólares1.
La recuperación económica ha sido sin duda alguna
el principal factor explicativo de la recuperación de la
actividad turística mundial. El PIB mundial ha vuelto a
crecer con fuerza, con tasas cercanas al 5%, superando
así la caída experimentada en el año 2009. Este comportamiento positivo se produce también en los países
desarrollados. Por ejemplo, el crecimiento medio del
PIB en la OCDE se situó en el 2,8%, registro que contrasta con la caída del 3,4% observada en el año 2009.
En este capítulo se analizan las claves de la evolución
en el turismo internacional, así como una serie de
datos económicos que permiten adelantar algunas
de las tendencias para el año 2011. Para finalizar, y con
motivo de la décima edición de este Índice, se realiza
una retrospectiva de los principales hechos turísticos
a nivel internacional sucedidos en la última década.
Graf. 1.1
Evolución del pib mundial y de las economías desarrolladas, 1980-2010 y previsión 2011-2016
Porcentajes
6
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Todas las regiones, sin excepción, han visto aumentar
el número de turistas, destacando de manera especial
las zonas de Oriente Medio y de Asia-Pacífico con
tasas de crecimiento del 14% y del 13,3%, respectivamente. El ritmo de crecimiento también ha sido
destacable para el caso de la región americana, con
una tasa del 8%. Únicamente Europa, principal región
mundial por número de turistas, presenta una tasa de
crecimiento más discreta (3%).
Número de turistas internacionales por grandes regiones mundiales, 2008-2010
Tabla 1.1
Millones de turistas y porcentajes
Europa
Asia-Pacífico
América
África
Oriente Medio
Mundo
2008
487,2
184,0
147,8
44,3
55,8
919
2009
459,7
181,2
140,6
45,8
52.9
880
2010
471
204
151
49
60
935
Var. 09/08
-5,7
-1,6
-4,9
+3,3
-5,1
-4,2
Var. 10/09
+3,0
+13,0
+8,0
+6,0
+14,0
+6,7
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la OMT.
Por países, Francia, con 74 millones de turistas, continúa siendo el principal destino mundial, si bien su
volumen ha caído un 0,3%. Estados Unidos consolida
su segunda posición en el ranking con 57 millones de
turistas, un 3,8% más que en 2009. China arrebata
a España la tercera posición, tras crecer un 10% el
número de turistas, hasta los 56 millones. España, que
ocupa la cuarta posición, avanza en 2010 con un ligero
aumento del 1,5% en volumen de turistas internacionales, lo que supone una recuperación de 800.000 de
los siete millones de turistas perdidos en los dos años
anteriores por causa de la crisis. Cabe destacar también el notable crecimiento del volumen de turistas
en Turquía (8,5%), hecho que le permite escalar hasta
el séptimo puesto en la clasificación mundial.
5
Volumen de turistas internacionales por principales países receptores, 2009-2010
4
Millones de turistas y porcentajes
3
2
1
0
-1
-2
Economia mundial
-3
Fuente: FMI.
-4
Economies desenvolupades
1980
1984
1988
1. En dólares USA y ajustados por la inflación.
124
Tabla 1.2
Índice UAB de Actividad Turística
1992
1996
2000
2004
2008
2012
2016
Francia
EUA
China
España
Italia
Reino Unido
Turquía
Alemania
Malasia
México
2009
74,2
54,9
50,9
52,2
43,2
28
23,6
25,5
23,6
21,4
2010
74
57
56
53
43,2
28
25,5
24,2
23,6
21
Var. 10/09
-0,3
3,8
10,0
1.5
0
0
8,1
-5,1
0
-1,9
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la OMT.
Índice UAB de Actividad Turística 125
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
- En Europa el impacto de la crisis económica sobre
las finanzas públicas de muchos países ha afectado de
forma muy importante a la actividad económica y por
ende a la actividad turística de la región. A todo ello
cabe añadir el grave incidente con el volcán islandés
Eyjafjallajökull, que dejó casi inactivo el espacio aéreo
en el mes de abril, perjudicando a los principales
Rec. 1.1
aeropuertos europeos y sus conexiones interiores y
exteriores, especialmente con América del Norte. Esta
situación ha lastrado los resultados globales de estas
dos regiones, ya que la erupción acaeció a pocos días
del período vacacional de primavera, lo que produjo
un gran número de anulaciones de viajes desde y
hacia Europa.
El impacto de la erupción del volcán Eyjafjallajökull en el turismo mundial
Durante el mes de abril de 2010 ocurrió un hecho inédito en la historia reciente del transporte. Durante
varias semanas el tráfico aéreo de Europa y del Atlántico Norte se vio seriamente afectado por las cenizas
emanadas por el volcán Eyjafjallajökull, situado en la zona sur de Islandia. El cénit del suceso se produjo
a mediados de abril, y en especial los días 18 y 19, en los que cerca del 29% de la capacidad aérea mundial
(19.000 vuelos) quedó fuera de servicio por las cancelaciones de vuelos, perjudicando a más de un millón
de pasajeros. En el caso de Europa este porcentaje ascendió al 75%.
Las pérdidas para el sector aéreo fueron sustanciosas. Según datos de la IATA, una estimación conservadora del impacto total puede establecerse en 1.700 millones de dólares, que las aerolíneas dejaron de
ingresar. Tan sólo en un día (el lunes 19 de abril) los ingresos perdidos fueron de 418 millones de dólares,
teniendo consecuencias en especial para las aerolíneas europeas (70% del total de pérdidas), pero también para aerolíneas de otros continentes. Estas cifras no incluyen los gastos extra, como las estancias
en hoteles de los turistas afectados, a cargo de las compañías, y que se estiman fueron cercanos a los
200 millones de euros. Otra estimación a cargo de Oxford Economics sitúa la cifra en 2.200 millones de
dólares, incluyendo ésta también a aeropuertos y proveedores de aerolíneas.
A todas estas cifras cabría añadir el impacto que tuvo la cancelación de vuelos en los sectores turísticos
de los destinos afectados. Así, la estimación de Oxford Economics sitúa los ingresos inicialmente perdidos
en 4.200 millones de dólares, si bien buena parte de éstos se pudieron recuperar, ora por retrasarse el
viaje, ora por el impacto positivo de los viajeros que cambiaron de medio de transporte o se quedaron
atrapados sin posibilidad de vuelo de retorno. En total, la pérdida neta puede situarse en 1.649 millones
de dólares.
La erupción, sin embargo, tuvo un pequeño efecto colateral positivo, especialmente para el caso de
Islandia. No fueron pocos los turistas que se animaron a visitar este país para conocer sus atracciones
naturales y, particularmente, la actividad volcánica. Los estudios llevados a cabo por las autoridades
turísticas del país no sólo no apreciaron contracción alguna de los flujos turísticos durante el verano de
2010, sino un creciente interés de los visitantes en conocer las zonas volcánicas de Islandia, y en concreto,
la zona afectada por la erupción.
126
Índice UAB de Actividad Turística
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
- El vigoroso crecimiento en el número de turistas en
la región de Asia-Pacífico se explica principalmente
por dos motivos. El primero de ellos es coyuntural y
se debe a eventos que se han desarrollado en la zona,
como la Exposición Universal de Shanghái o los Juegos
de la Commonwealth en la India. Tampoco cabe olvidar el eco que representaron los Juegos Olímpicos
de Pekin en 2008. El segundo factor es estructural y
tiene que ver con el fulgurante desarrollo económico de los países de la región y en especial de las dos
principales potencias: China y la India. Este desarrollo
se ha traducido en un aumento de la oferta turística,
especialmente aquella de más alta calidad, lo que ha
ido generando un mayor flujo de visitantes procedentes de otras zonas. Asimismo, se está consolidando la
creación de unas clases medias compuestas por millones de personas, las cuales se están incorporando a la
actividad turística, centrándose mayoritariamente en
destinos de su región.
- La incipiente recuperación económica de la zona
norte (Estados Unidos y Canadá) y la mayor integración de las zonas centro y sur han permitido un
incremento en los viajes en América, especialmente
los intrarregionales. Sin grandes eventos, el único
aspecto a destacar es el efecto negativo que tuvo
la erupción del volcán Eyjafjallajökull en el tránsito
aéreo transoceánico.
- El año 2010 fue un período de relativa estabilidad
en la región de Oriente Medio, lo que permitió incrementar el número de turistas, unido a su relativa
cercanía a Europa y a su favorable posición competitiva. Ya en el año 2009 países como Jordania, Líbano,
Palestina, Qatar o Yemen experimentaron aumentos
en el número de turistas en un contexto de caídas
generalizadas. El desarrollo económico de la zona del
Golfo Pérsico y su apuesta por un fuerte crecimiento
de la oferta turística y de ocio ha implicado un progresivo aumento de los viajes internacionales hacia
esta área, aunque la crisis económica ha afectado
seriamente a algunos de los megaproyectos, sobretodo en Dubai y Abu-Dabi. Las cifras que se están dando
en esta región sugieren un crecimiento importante
como destino turístico y con previsiones de incremento en los próximos años dada la cercanía a los futuros
grandes emisores de turistas que serán la India y,
especialmente, China.
- África, que fue la única región que en 2009 aumentó
el número de turistas (3,3%), ha visto incrementar los
flujos en un 6% durante 2010, lo que confirma su condición de destino turístico emergente. Dos grandes
razones explican esta evolución: la relativa estabilidad
de la región en los últimos años, con la práctica ausencia de conflictos armados significativos, y la celebración por primera vez en la historia de un gran evento
deportivo en el continente (el Campeonato Mundial
de Fútbol en Sudáfrica2). El éxito en la organización
del evento puede permitir que África acoja otros en
un futuro, tanto deportivos como de cualquier índole,
y por tanto, contribuya al aumento de los flujos turísticos hacia esa región.
En definitiva, en los resultados internacionales de
2010 en llegadas de turistas destacan dos grandes
áreas geográficas: una con fuertes crecimientos, formada por Asia-Pacífico y Oriente Medio, que corresponde a economías y destinos emergentes, y otra,
compuesta por economías desarrolladas y destinos
maduros de crecimiento mucho más moderado, como
son Europa y América.
1.2. Previsiones para el 2011
Se espera que para el 2011 la actividad turística mundial se incremente entre un 4% y un 5%, según las últimas estimaciones. Este crecimiento será especialmente importante en la región de Asia-Pacífico, por los
movimientos intrarregionales. En Europa y América se
prevé que éste sea menos intenso, debido en su mayor
parte a la lenta recuperación económica.
Dos sucesos afectarán de forma muy importante a
la actividad turística y a sus flujos. El primero es la
situación de revueltas políticas en grandes zonas del
área de África y Oriente Medio. Este hecho es particularmente relevante porque ha implicado a países
2. Un estudio reciente de la Oficina de Turismo de Sud-Africa
revela,entre otros impactos relevantes, que más de 300.000 turistas visitaron el país con motivo de la Copa Mundial de la FIFA 2010.
Índice UAB de Actividad Turística 127
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
que hasta el momento habían sido los más estables
de la región, como es el caso de Túnez, Egipto, Bahréin
o Siria, y porque la naturaleza de las revueltas puede
generar incertidumbre sobre la evolución política del
resto de países de la zona. Es muy probable, por tanto,
que se produzca una contracción en el número de
turistas en estas regiones durante este año, rompiendo la tendencia positiva que habían experimentado
en los últimos tiempos.
El segundo gran impacto de 2011 viene determinado
por las consecuencias del gran terremoto de Japón,
y en especial del incidente nuclear de la central de
Fukushima. Dos son los efectos que pueden producirse. El primero, una contracción del turismo receptor en
un país que registra aproximadamente 7,5 millones de
llegadas anuales. El segundo, quizá más importante
por el tamaño de la economía nipona, será la contracción del turismo emisor, debida al impacto económico
negativo que ha representado el terremoto. Se estima que éste puede reducir el PIB nipón del segundo
trimestre entre un 0,5% y un 1%, si bien se prevé una
La recuperación de la economía mundial experimentada en 2010 tendrá su continuación en 2011. Se
espera que el crecimiento mundial del PIB se sitúe
en el 4,4% para 2011 y que éste sea positivo en todas
las regiones del planeta. Si se circunscribe el análisis
a los países de la OCDE, se observa que prácticamente todos, salvo Grecia y Portugal, tendrán tasas
positivas de crecimiento (Gráfica 1.2.). No obstante,
el ritmo de crecimiento de las principales economías
europeas será idéntico al del pasado ejercicio, y en el
caso de Alemania incluso se espera que sea un punto
inferior, hasta el 2,5%. Un caso parecido ocurre en los
Estados Unidos, donde la tasa de crecimiento prevista (2,2%), es medio punto inferior a la de 2010. En
el caso de Japón las previsiones apuntan también a
una importante desaceleración del crecimiento, que
puede empeorar por los efectos económicos asociados al gran terremoto.
Crecimiento del PIB de los países de la ocde previsto para 2011
Evolución de la confianza del consumidor en la eurozona, 2002-2011
Gráf. 1.3
Desviación respecto de la media histórica
15
10
5
0
-5
-10
-15
-20
-25
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Fuente: Comisión Europea
Porcentajes
8
6
4
Media OCDE = 2,3%
2
0
Tras la aceleración de los precios de los combustibles
durante la segunda mitad de 2010 e inicios de 2011, es
previsible que éstos se estabilicen durante la segunda
mitad del año. Se espera, por ejemplo, que el precio
del keroseno se sitúe alrededor de los 325 centavos
de dólar por galón, una cifra que si bien dobla el valor
de mediados de 2009, continúa siendo inferior a los
valores registrados en 2008 (Gráfica 1.4.). Un factor
que puede incrementar la variabilidad en los precios
es el efecto del terremoto de Japón en las refinerías
de keroseno. Japón producía en 2010 240.000 barri-
les diarios de este combustible, lo que representa
entre el 3% y 4% de la producción mundial. Nótese,
sin embargo, que tan sólo un cambio abrupto en los
precios de los combustibles podría alterar de manera
significativa la demanda turística, ya que el carácter
altamente competitivo del sector del transporte, y en
especial de las aerolíneas, ha provocado que en la historia reciente únicamente se trasladara al consumidor
final parte del incremento de los costes energéticos y
no su totalidad.
-2
-4
Grecia
Portugal
España
Italia
Islandia
Irlanda
Dinamarca
Francia
Paises Bajos
Reino Unido
Japón
Bélgica
Noruega
Austria
Eslovenia
Suiza
Estados unidos
Canadá
Hungría
Alemania
Nueva Zelanda
Rep. Checa
Finlandia
Luxemburgo
Suecia
Eslovaquia
Méjico
Australia
Polonia
Israel
Corea del Sur
Turquía
Chile
Gráf. 1.2
rápida recuperación debida al impulso derivado de las
obras de reconstrucción.
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Fuente: OCDE.
128
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 129
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 1.4
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Evolución y perspectivas del precio del keroseno en el período 2009-2010 y previsión para 2011
Principales cambios en el turismo en la última década
Rec. 1.2
Precio de refinería para usuarios finales, centavos de dólar USA por galón
350
A continuación se presentan de manera sucinta algunos de los principales cambios en la industria turística experimentados durante los últimos diez años, y que por motivos de espacio no podemos considerar
en mayor detalle:
300
250
200
150
100
ener-09 abr-09
jul-09
oct-10 ener-10
abr-10
jul-10
oct-10 ener-11
abr-11
jul-11
oct-11
Fuente: Departamento de Energía de los Estados Unidos.
En resumen, se prevé que la positiva evolución de
las variables económicas, aún siendo moderada en
algunas zonas, puede contribuir a la mejora de la
actividad turística de los diversos mercados, lo que
puede compensar la evolución negativa del precio
del combustible.
130
Índice UAB de Actividad Turística
1.3. Una retrospectiva de la actividad turística
de la última década
Entre 2000 y 2010 el número de turistas internacionales creció un 36,9% a nivel mundial. Las perspectivas
de la OMT cifraban para 2010 un total de 1.000 millones de turistas internacionales, cifra no muy lejana a
la realidad: 935 millones. La no confirmación de estos
datos se debe a dos hechos principales que han afectado fuertemente a la actividad turística mundial:
el impacto que han tenido los distintos episodios de
atentados terroristas tras el 11 de septiembre de 2001,
y la crisis económica iniciada en el 2008. A estos grandes factores explicativos cabría añadir sucesos que
tuvieron una incidencia temporal o espacial limitada,
como el episodio del síndrome respiratorio agudo
severo (SARS) de 2002-2003, el tsunami de diciembre
de 2004, o la gripe A (H1N1) en 2009.
- Extensión del concepto de turismo a la industria del ocio.
- Consolidación del sector como elemento clave de la economía mundial.
- Mayor concienciación del turismo como fuente de desarrollo económico local.
-Concepto de experiencia turística por encima del concepto de producto para la planificación turística,
lo cual incrementa su diferenciación.
- Reducción de la estancia por viaje.
- Incremento del número de viajes a lo largo de un año.
- Mejora en la formación de los trabajadores, así como un incremento en la profesionalización del sector.
- Mayor exigencia de calidad por parte del turista en productos y destinos.
- Incorporación del concepto de sostenibilidad como eje del desarrollo de nuevas iniciativas y destinos turísticos.
- Nuevas pautas de consumo debido a cambios en la pirámide demográfica (por ejemplo, séniors).
- Segmentación más intensa de la demanda en nichos de mercado.
- Mayor adaptación de los productos a las necesidades de cada turista.
- Consolidación y aparición de nuevas tipologías turísticas, respondiendo a los intereses del viajero, como
son el turismo de eventos, de negocios, de cruceros, de salud, de espiritualidad, de aventura.
- Diversificación del sector del alojamiento, principalmente en el de los apartamentos y el time-sharing.
- Aumento de la calidad media de los alojamientos, con una apuesta por hoteles y establecimientos de
mejor categoría.
- Aumento de los viajes en avión. Reducción, en términos relativos, de los viajes en vehículo privado.
- Auge del papel de las compañías de bajo coste como transporte de turistas y dinamización del transporte aeronáutico.
- Desarrollo y auge de aeropuertos secundarios. Incremento del impacto económico del turismo en los territorios.
- Aparición de nuevos destinos turísticos como los emergentes de China, Vietnam, Tailandia o Brasil.
- Mayor concentración empresarial entre los agentes privados.
- Cambios en la distribución y comercialización. Incorporación de las TIC en el sector turístico con el uso
de internet. Cambio de estrategia hacia el consumidor final; de trato indirecto a trato directo.
- Incremento del conocimiento en el sector turístico, tanto en disposición de datos estadísticos como en
publicaciones y artículos académicos.
- Nuevas políticas agresivas de precios de los servicios y más sensibilidad del turista al precio.
- Mayor preferencia por viajes a destinos lejanos.
- Incremento de la importancia y valor de la marca turística.
- Mayor concienciación de la importancia de la colaboración público-privada para la competitividad.
- Auge del concepto de clusterización como instrumento de política.
Índice UAB de Actividad Turística 131
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
El ataque terrorista en Nueva York y los posteriores en
Bali, Madrid y Londres, así como sus consecuencias en
materia de guerras en Afganistán e Irak, significaron
una ralentización del turismo durante los primeros
años de la década. Los ataques del 11 de septiembre
de 2001, en el que se emplearon aviones comerciales,
provocaron tanto una psicosis negativa hacia los viajes en avión, como un incremento en los controles de
seguridad, cuestión que tuvo como consecuencia una
brusca reducción en el número de viajes en avión a lo
largo de los meses posteriores. A este factor se unió
una leve desaceleración económica en algunos países
derivada del final de la “burbuja tecnológica”. Estos
efectos supusieron un crecimiento menor al esperado
inicialmente e incluso descensos en algunos destinos. Una demostración de estos efectos es que en
2001 España superó por primera vez a los EUA como
segundo destino receptor de turistas internacionales,
posición que no se revertió hasta el 2009.
Tabla 1.3
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
El segundo gran impacto sobre el turismo a nivel mundial
ha sido la crisis económica global de finales de la década.
Cabe notar, sin embargo, que su efecto ha sido muy distinto en las distintas regiones. Así, ha sido más profunda
y persistente en los países más desarrollados económicamente, que son los principales en gasto turístico, hecho
que provocó un estancamiento de la actividad en 2008
y una caída en 2009, especialmente intensa en Europa.
Todo ello ha tenido efectos dispares según las zonas.
Mientras el crecimiento acumulado en Oriente Medio
se ha situado en más del 140% en este período, éste
ha crecido tan sólo un 17,2% en América o un 20,1%
en Europa (Tabla 1.3.). Esta distinta evolución se ha
traducido en un cambio significativo en las cuotas de
mercado: Europa y América han cedido cuota al resto
de grandes regiones, lo que ha permitido desconcentrar, aunque sea levemente, la actividad turística entre
las distintas zonas (Tabla 1.4).
Número de turistas internacionales por grandes regiones mundiales, 2000-2010
Millones de turistas y porcentajes
Europa
Asia-Pacífico
América
África
Oriente Medio
Mundo
2000
392,2
110,1
128,9
26,5
24,9
683
2010
471
204
151
49
60
935
Var. 10/00
+20,1
+85,3
+17,2
+84,9
+140,9
+36,9
Fuente: OMT.
Tabla 1.4
Evolución de la cuota de mercado de turistas internacionales por regiones, 2000 y 2010
Porcentajes
Europa
Asia-Pacífico
América
África
Oriente Medio
Fuente: Elaboración propia a partir de los datos de la OMT.
132
Índice UAB de Actividad Turística
2000
57,6
16,0
18,8
4,1
3,6
2010
50,4
21,8
16,1
5,2
6,4
Dif. 10/00
-7,2
5,8
-2,7
1,1
2,8
Si bien Europa ha visto incrementar el número de
turistas recibidos, el ritmo de crecimiento ha sido
mucho menor que en el resto de las zonas. Las razones
de este estancamiento, cuanto no caída en algunos
destinos, han sido diversas. En primer lugar, la relativamente pobre evolución económica de la región en
la última década, con tasas medias de crecimiento del
PIB claramente inferiores a las de otras regiones del
mundo. En segundo lugar, el hecho de tratarse de un
destino maduro (previsiblemente en las últimas fases
del ciclo de vida) con una oferta turística consolidada.
En tercer lugar, y no menos importante, cabe indicar
la irrupción de destinos turísticos alternativos en
otras regiones.
Un caso parecido es el de América, en el que el crecimiento en número de turistas ha sido aún menor. En
esta región cabe distinguir entre la zona norte, que
presenta unas características similares a Europa, y
Latinoamérica, que tras un inicio de década problemático en lo económico y político ha ido mejorando
sus perspectivas. Mención aparte es el caso de Brasil,
la principal economía de la zona, que durante esta
última década se ha convertido en una de las más prometedoras del planeta, tanto por su volumen como
por su ritmo de crecimiento.
Las grandes beneficiadas de los últimos años han sido
las otras zonas o regiones, con crecimientos de más
del 80% en el caso de Asia-Pacífico y Oriente Medio,
y más del 140% en el caso de África. Este incremento
no sólo se debe a una mejora de la oferta turística,
sino también al incipiente desarrollo económico que
han experimentado estos países en la última década.
Probablemente estas tendencias se verán reforzadas
en los próximos años, debido al crecimiento económico de estas áreas, que permitirán el acceso a la actividad turística para un mayor segmento de la población.
comparaciones se realizan por ingresos turísticos, el
incremento de la industria turística china sigue siendo notable. Así, entre 2000 y 2009 éstos se incrementaron en un 145,1%, situando al país asiático en quinto
lugar del ranking mundial y adelantándose a países
como Alemania o el Reino Unido. Tan sólo Turquía y
Australia, con incrementos acumulados de 180,3% y
175,3%, respectivamente, la superan en ritmo de crecimiento. En el polo opuesto encontramos el caso de
los Estados Unidos, con un crecimiento acumulado del
14% (Tabla 1.6), resultado de la madurez de su mercado y de las incertidumbres económicas y políticas que
ha experimentado en la última década.
Por la parte del gasto turístico también se detectan
cambios importantes (Tabla 1.7.). Así, el crecimiento
acumulado del gasto turístico en China se ha situado
en un 233,6% durante este período. Rusia también
ha visto aumentar de manera intensa el gasto turístico, con un incremento acumulado del 136,4%, cifra
particularmente positiva en un país en regresión
demográfica. En el otro lado de la balanza destaca el
caso de Japón, donde el gasto turístico ha descendido
un 21,3% durante este período, siendo el único caso
de caída en los países desarrollados. La atonía del
crecimiento económico nipón durante las dos últimas
décadas, así como el envejecimiento de la población,
pueden explicar en buena parte la contracción del
gasto turístico.
En cuanto a la evolución por países receptores, uno de
los temas a destacar es el progresivo avance de China
en el ranking, de la quinta posición del 2000, a la tercera en el 2010 (Tabla 1.5.). Se prevé que en 2011 China
se convierta en la segunda potencia turística mundial
y, de hecho, si se le suma Hong Kong y Macao, puede
convertirse en muy poco tiempo en la primera. Si las
Índice UAB de Actividad Turística 133
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Tabla 1.5
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Volumen de turistas internacionales por principales países receptores, 2000 y 2010
Millones de turistas y porcentajes
Francia
EUA
China
España
Italia
Reino Unido
Turquía
Alemania
Malasia
Méjico
2000
75,6
50,9
31,2
47,9
41,2
25,2
Nd
19,0
Nd
19,8
2010
74
57
56
53
43,2
28
25,5
24,2
23,6
21
1.4. Conclusión
Var. 10/00
-2,1
12,0
79,5
10,6
4,9
11,1
27,4
6,0
Fuente: OMT.
Tabla 1.6
Ingresos turísticos por principales países receptores, 2000 y 2009
Miles de millones de dólares USA (precios corrientes) y porcentajes
EUA
España
Francia
Italia
China
Alemania
Reino Unido
Australia
Turquía
Austria
2000
82,4
30
33
27,5
16,2
18,7
21,9
9,3
7,6
9,8
2009
93,9
53,2
49,4
40,2
39,7
34,7
30,0
25,6
21,3
19,4
Var. 09/00
14,0
77,3
49,7
46,2
145,1
85,6
37,0
175,3
180,3
98,0
El turismo a nivel mundial se ha recobrado del contratiempo que supuso la crisis económica global de
2008-2009, aunque sin llegar a recuperar en muchos
casos los registros de volumen de turistas o de gasto
anteriores a la crisis. Este avance se ha producido en
todas las regiones, aunque ha sido en Oriente Medio
y en la región de Asia-Pacífico donde la evolución ha
sido más favorable. La mejora de la actividad económica ha sido sin duda alguna el principal motor de
este cambio, si bien en algunas regiones la actividad
turística se ha visto ralentizada por diversos incidentes naturales, como fue la erupción del volcán
Eyjafjallajökull en abril de 2010.
Se prevé que durante 2011 esta recuperación se consolide y que puedan superarse los máximos conseguidos en 2007 y 2008, apoyada por la mejora y el pulso
de la economía de numerosos países, en especial los
emergentes. Sin embargo, la incertidumbre política
desatada en el Norte de África y Oriente Medio puede
limitar el crecimiento en estas áreas, e incluso moderar la actividad turística global.
Fuente: OMT.
Tabla 1.7
Ranking de países emisores por gasto en turismo internacional en 2000 y 2009
Miles de millones de dólares USA (precios corrientes) y porcentajes
Alemania
EUA
Reino Unido
China
Francia
Italia
Japón
Canadá
Rúsia
Países Bajos
2000
53
64,7
38,4
13,1
22,6
15,7
31,9
12,4
8,8
12,2
2009
81,2
73,2
50,3
43,7
38,5
27,9
25,1
24,2
20,8
20,7
Var. 09/00
53,2
13,1
31,0
233,6
70,4
77,7
-21,3
95,2
136,4
69,7
Fuente: OMT.
134
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 135
2. Previsiones sobre la evolución de la actividad turística en Cataluña en 2011:
buenas expectativas
2.1. Introducción
En este capítulo exponemos las principales estimaciones acerca de la demanda turística en Cataluña para
el 2011, centrándonos en el componente extranjero,
de indudable significación global. Las estimaciones
abarcan la cifra de turistas, la de pernoctaciones y
la duración de las estancias medias, distribuidas por
diferentes mercados emisores, y el gasto. Entendemos
que con ello brindamos a los agentes datos nuevos,
que pueden tener un uso variado. Con ello, redoblamos nuestro interés en abordar temas de relevancia
para el conocimiento del sector turístico en Cataluña
y, en especial, asuntos complejos como el de las previsiones turísticas.
Como ya es sabido, las estimaciones se fundamentan
en la construcción de modelos multivariantes agregados para paneles de datos. Las series temporales
básicas han sido debidamente revisadas y homogeneizadas. Los modelos seleccionados, como fundamento para la elaboración de las previsiones, han sido
cribados a partir del uso de diferentes criterios de
selección, bien asentados en la literatura econométrica. Típicamente, los modelos son del tipo de ajuste
parcial; esto es, incluyen variables dependientes retardadas, con lo que se recogen efectos dinámicos.
Entrando en los resultados, hemos de decir que nuestras predicciones abonan la hipótesis de un escenario
favorable para la coyuntura turística catalana en el
2011. Así, la cifra de turistas podría crecer un 4,2% en
todo el año, fundamentada en el progreso, ya bastante asentado, del grupo de países emergentes y en los
aumentos de los mercados francés, alemán, nórdico y
británico (este último bastante novedoso, por cuanto
rompe la tendencia de los años anteriores). En lo que
respecta al número de las pernoctaciones, el aumento
sería del 2,6% (el mayor desde 2006), nuevamente
atribuible a las economías emergentes, Francia y
Alemania. El gasto real crecería a un ritmo del 2% y
sería un reflejo muy aproximado de por dónde debería transitar el crecimiento del PIB turístico catalán
(en su componente exterior). Si esto es así, y con la
previsión de crecimiento del PIB global de la economía
catalana en un 0,9% para 2011, podríamos asistir este
136
Índice UAB de Actividad Turística
año a un aumento del peso del sector en la estructura
económica del país.
En recientes fechas, por ejemplo, la Dirección General
de Turismo de la Generalitat de Catalunya ha establecido la hipótesis de que el sector turístico catalán
podría crecer más del 7% en el verano. Obsérvese que,
dados los datos concretados hasta abril para la región
(crecimiento de turistas del 0,8%), el peso de la actividad veraniega sobre el total anual y los resultados
previsibles en el último trimestre de año, nuestras estimaciones podrían ser consistentes con la cifra anterior.
En todo caso, no hemos de olvidar que una parte de
esta “buena coyuntura” se atribuiría a los “males”
asociados con destinos parcialmente competidores.
De esta forma, la mejora de estos países, fundamentalmente Túnez y Egipto, así como la poca memoria
que tienen los turistas (se dice que unos seis meses),
podrían atenuar el escenario expansivo para el año
próximo. Haríamos bien en pensar, pues, qué parte
del crecimiento es coyuntural, y seguir trabajando en
mejorar nuestros factores competitivos y, en especial,
la promoción de nuestros productos y destinos. Este
capítulo no va a analizar estos temas, sino ofrecer
previsiones, y se organiza de la siguiente forma: en
la sección segunda se repasan las principales señales
asociadas a los indicadores disponibles para los primeros cuatro meses del año; en la tercera, se reflejan
las estimaciones anuales para los diversos indicadores
de demanda considerados; y en la cuarta, se revisan
sintéticamente algunos de los principales cambios
detectados en los indicadores cuantitativos disponibles para la demanda turística en Cataluña en el
período 2004-2010. Un apartado final recoge las principales consideraciones vertidas, a nuestro entender,
en el capítulo.
2.2. Resultados de los primeros cuatro meses
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
que respecta al volumen de turistas extranjeros, éste
habría crecido un 0,8%, cifra inferior a la del total
de España, pero superior a los retrocesos vividos en
Cataluña en 2009 (un abultado descenso del -11,5%) y
2010 (caída del -3,4%). En el caso del gasto (lo hemos
adjuntado en millones de euros corrientes), el aumento concretado en el primer cuatrimestre de 2011 ha
sido del 2,2%, ligeramente superior al 1,9% materializado en el mismo período del 2010, y obviamente
mucho mejor que el retroceso experimentado en
2009 (caída del 3,9%).
Sin embargo, los indicadores globales de demanda hotelera revelan crecimiento pero, en este caso,
menor que el registrado en el mismo período del 2010.
Así, mientras que el número de los viajeros y el de
las pernoctaciones en estos establecimientos se han
incrementado en un 5% y un 5,9%, respectivamente,
en el mismo período del año anterior estas magnitudes crecieron a ritmos del 13,2% y el 14,9%. Esta
diferencia se debe, en una parte significativa, a la peor
evolución que ha registrado en el primer cuatrimestre
de este año el mercado nacional. Así, mientras que
en 2011 el volumen de los viajeros hoteleros de este
origen ha menguado un 1,3% (y sus pernoctaciones
un 0,3%) en el año anterior aumentó un 10,5% y un
11,3%. En contraste, la evolución del mercado extranjero es muy positiva, aunque a un ritmo de crecimiento
ligeramente menor que en el año 2010. En particular,
este flujo ha aumentado un 10,7%, tanto en el caso del
volumen de los viajeros como el de las pernoctaciones
en establecimientos hoteleros. Así las cosas, una de
las principales novedades cuantitativas de los primeres meses de este año, más allá de la dinámica global,
es la evolución tan dispar entre el mercado nacional y
el exterior, explicada por la distinta coyuntura económica y grado de incertidumbre y desconfianza.
En todo caso, y dado que los indicadores hoteleros son
parciales y no recogen el montante total de los flujos,
ante las señales existentes probablemente habríamos
de decantarnos por la verosimilitud de un escenario
incluso más expansivo que el del año pasado.
Evolución de los indicadores turísticos de demanda agregada para Cataluña
disponibles para el primer cuatrimestre de 2010 y 2011
Tabla 2.1
Turistas, viajeros, pernoctaciones, millones de euros constantes y porcentajes
Turistas Extranjeros
Viajeros Hoteleros
Españoles
Extranjeros
Pernoctaciones Hoteleras
Españoles
Extranjeros
Gasto Extranjeros
2010
3.231.674
3.821.662
1.828.635
1.993.026
9.053.471
3.938.236
5.115.234
2.405
2011
3.257.035
4.012.426
1.805.530
2.206.896
9.587.810
3.927.688
5.660.123
2.458
Variación Anual
0,8%
5,0%
-1,3%
10,7%
5,9%
-0,3%
10,7%
2,2%
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos e INE.
Los datos disponibles hasta el mes de abril del año,
que nos permiten, en primer lugar, salvar el sesgo del
calendario asociado a la Semana Santa y, en segundo
lugar, tener ya concretados algo más del 25% de los
turistas anuales, indican resultados variados. Por lo
Índice UAB de Actividad Turística 137
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 2.1
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Crecimiento interanual del volumen de turistas extranjeros en Cataluña,
primer cuatrimestre, 2001-2010
2.3. Las previsiones de demanda turística
en Cataluña para 2011
Porcentajes
2.3.1. Índice UAB
20,0%
15,0%
17,4%
13,0%
10,0%
12,5%
13,6%
13,6%
8,5%
5,0%
1,9%
0,0%
0,8%
-3,4%
Índice UAB, componente extranjero en Cataluña, 2005-2011
-10,0%
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
110,0
107,9
108,0
106,0
106,0
104,0
Crecimiento interanual del gasto total real de los turistas extranjeros en Cataluña,
primer cuatrimestre, 2005-2011
Porcentajes
100,0
102,1
100,0
98,8
96,0
94,0
10,0%
10,0%
8,3%
8,0%
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, IET e INE.
6,0%
2,0%
102,0
105,9
105,6
98,0
12,0%
4,0%
Gráf. 2.3
Índices
-11,5%
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.
Gráf. 2.2
El aumento previsto para el 2011 dejaría al Índice UAB
en su valor máximo desde que se construye la serie,
alcanzando una entrada del 107,9. Como se observa,
el Índice captó la sustancial regresión de la actividad
ocurrida en el ejercicio del 2009, y donde ésta menguó en un 6,5%1.
-0,1%
-5,0%
-15,0%
La actividad turística, sintetizada en el Índice UAB
de Actividad Turística, podría aumentar en un 1,9%
en el 2011. Esta cifra es, en todo caso, superior a las
propias previsiones de la Generalitat de Catalunya en
términos de crecimiento económico global para este
año (0,9%). El aumento, sin embargo, estaría lejos del
registrado por el Índice en el 2010, que fue del 7,2%.
En este sentido, el año pasado el sector se configuró
como un gran colchón ante la profundidad de la crisis
y sus efectos devastadores sobre la estructura económica catalana y su tejido productivo.
2,8%
2,4%
1,9%
2,2%
0,0%
-2,0%
-4,0%
-6,0%
-3,9%
2005
2006
2007
2008
Nota: Los porcentajes están basados en valores en euros corrientes.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.
138
Índice UAB de Actividad Turística
2009
2010
2011
1. En todo caso, falta por ver el impacto de la demanda asociada
a los mercados nacional, catalán y del resto de España, sobre la
actividad para el año 2011. Este impacto, como se sabe, no es calculado en este capítulo. Si las “intuiciones bajistas” se confirman,
la evolución del componente global habría de ser algo inferior a la
aquí expresada.
Índice UAB de Actividad Turística 139
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 2.4
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Crecimiento anual del índice UB, componente extranjero, 2005-2011
Volumen de turistas extranjeros en Cataluña, 2001-2011
Porcentajes
Miles de turistas y porcentajes
8,0%
6,0%
4,0%
7,2%
4,4%
3,8%
2,1%
2,0%
1,9%
0,0%
-0,3 %
-2,0%
-4,0%
-6,0%
-8,0%
2006
2007
2008
2009
Nivel
10.715
12.325
12.393
13.171
14.663
15.810
15.892
15.027
13.598
14.207
14.805
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Variación
15,0%
0,6%
6,3%
11,3%
7,8%
0,5%
-5,4%
-9,5%
4,5%
4,2%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
-6,5%
2005
Tabla 2.2
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, IET e INE.
Crecimiento anual del número de turistas extranjeros en Cataluña, 2002-2011
Gráf. 2.5
Porcentajes
2.3.2. Turistas
2010 fue un buen año. Después del retroceso del volumen de turistas extranjeros en el 2009 del 9,5%, que
continuó con el decrecimiento ya iniciado en 2008,
el 2010 exhibió un aumento positivo de esta cifra,
un 4,5%, totalizando más de seis cientos mil turistas.
Éste incremento era difícil de predecir de antemano,
al menos en esta magnitud. La recuperación de algunos de los mercados tradicionales no hacía prever un
cambio tan drástico entre 2009 y 2010. Sospechamos
que la evolución de los precios y la proliferación de
descuentos de todo tipo2, así como la existencia de
una especie de nivel mínimo en la demanda (asociado
posiblemente a un efecto de fidelización) pudo alentar a ésta más de lo esperado en un principio.
En este sentido, se afronta ahora 2011 con perspectivas
nuevamente positivas, al menos en lo que respecta a
la demanda extranjera, aunque bajo desencadenantes algo diferentes a los del año 2010. Ahora, al crecimiento económico de los mercados emergentes y la
esperada recuperación de los mercados tradicionales
140
Índice UAB de Actividad Turística
se unen los probables efectos de la inestabilidad de
algunos países/zonas competidoras, con la consiguiente redirección de los flujos.
Específicamente, nuestras previsiones apuntarían a
un aumento del volumen de turistas extranjeros del
orden del 4,2%, en línea con el incremento del año
anterior. De esta manera, podríamos llegar a alcanzar
los 14,8 millones de turistas, todavía a 1,1 millones de
distancia de los 15,9 logrados en 2007. Si para 2011 se
cumplen estos pronósticos, el crecimiento en el bienio
2009-2011 llegaría hasta el 8,9%. Desde el año 2007
hasta el 2009 se habrían perdido 2,3 millones de turistas, de los que podrían recuperarse 1,2 millones en el
período 2010-2011.
20,0%
15,0%
15,0%
11,3%
10,0%
7,8%
6,3%
5,0%
0,6%
0,0%
4,2%
2010
2011*
0,5%
-5,0%
-5,4%
-10,0%
-15,0%
4,5%
-9,5%
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
2. La gestión dinámica de los precios y las políticas de marketing
y comercialización en Internet por parte del sector podrían estar
detrás y explicar en parte el resultado final en el volumen de turistas extranjeros.
Índice UAB de Actividad Turística 141
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
La distribución de la previsión global por mercados
emisores indica un crecimiento positivo en todos los
detallados. Comencemos con los grandes. En primer
lugar, y por lo que respecta al principal de ellos, el
francés (nada menos que el 25% del total), se espera
un crecimiento del 3,1%, alentado por la proximidad
y conocimiento de nuestros destinos, la capacidad
competitiva de nuestros productos, su previsión de
crecimiento (y atenuación del paro) y cierto desplazamiento de flujos desde otros potenciales competidores con problemas. Este incremento llevaría a recibir
algo más de 3,6 millones de turistas franceses en el
año. Este aumento y el del 2010, sumados, permitirían
recuperar en una pequeña parte las pérdidas ocurridas en 2008 y 2009 (en el bienio negro 2007-2009 el
volumen de turistas galos se redujo en un 20,3%; esto
es, casi 0,9 millones de turistas perdidos). No hace
falta subrayar en demasía la significación de este
mercado para la recuperación del turismo en Cataluña
y, por ende, de su economía.
Si cabe, es cualitativamente más significativo el resultado esperado para el mercado británico, segundo
en peso relativo (10,3% en 2010) tras el francés. Así,
se espera un aumento del volumen de turistas británicos del 3,6% (hasta llegar a los 1,5 millones), en
claro contraste con el declive del 13,2% habilitado el
año anterior. De hecho, desde 2005, -año en el que
llegaron a Cataluña 2,3 millones de turistas de esta
nacionalidad-, el mercado británico no ha parado de
retroceder hasta reducirse a los 1,5 millones del 2010
(el espectacular descenso en el período 2005-2010 ha
sido de un 37,2%). Por tanto, el 2011 puede suponer un
cambio a mejor en el proceso de “hundimiento” de
este mercado.
En lo que respecta al turismo alemán, que aglutina
algo más del 8% de los flujos globales, se espera una
recuperación que podría alcanzar en el 2011 un 4,5%,
-es el mercado tradicional de mayor crecimiento-, con
lo que el volumen global alcanzaría ya los 1,2 millones
de turistas de esta nacionalidad. Esta previsión estaría
espoleada por el crecimiento económico esperado
(y la atenuación del paro), claramente mayor que la
media de la zona-euro y también por el efecto desplazamiento. Este dato es cualitativamente importante,
142
Índice UAB de Actividad Turística
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
por cuanto supondría un cambio respecto a la tendencia bajista iniciada en 2007 y que llevó a reducir el
volumen global un 22,5% en el período 2006-2010. De
hecho, del 2006 al 2010 la cifra de turistas teutones
cayó en 335.000. Así pues, el año 2011 podría permitir
recuperar unos 52.000 turistas.
4 primeros mercados emisores revelarían un nuevo
descenso en el peso relativo de un punto porcentual,
como ha venido sucediendo en los últimos años desde
2007, y una reducción en la concentración por merca-
El mercado italiano continuaría su senda de recuperación, iniciada ya en el 2010, y se espera un aumento
de la cifra de turistas de esta nacionalidad del orden
del 2,6%. Si éste finalmente se produce, su volumen
habría crecido en el período 2001-2009 un 6,3%,
habiendo incrementado la cifra en términos absolutos en 63.000. Este mercado, que vivió un gran
crecimiento a mediados de la década anterior impulsado por el auge de la marca Barcelona, registró una
importante caída entre 2006 y 2009, que alcanzó los
343.000 turistas (25,6% menos).
Previsión del número de turistas extranjeros en Cataluña
por mercados emisores para 2011 y comparativa con la situación en 2010
Para el mercado conjunto belga y holandés, de mayor
estabilidad que el italiano, por ejemplo, se espera un
aumento del 2,9%, que rompería las caídas que se
vienen materializando desde el 2007. Así, el período
2006-2010 ha visto menguar el número de turistas
belgas y holandeses en un 14% (217.000).
Finalmente, en lo que se refiere al resto de mercados, se prevén alzas significativas. Mención especial
merece el caso de los turistas provenientes de los países nórdicos, cuyo volumen podría experimentar un
aumento del 8,6%, que viene a reforzar el substancial
crecimiento de este mercado en 2010. Así, en el bienio
2009-2011 se podría asistir a un progreso del volumen
de turistas de estas procedencias del orden del 34%,
hasta alcanzar unos 655.000. De hecho, de los mercados individualizados, éste es el más expansivo desde
2001, con un crecimiento del 127%. También queremos
resaltar el comportamiento esperado en el mercado
que agrupa al resto de países, en el que se encuentran
los emergentes, y para el que se prevé un aumento del
5%, que prolonga el crecimiento del 2009. De hecho,
este es otro de los mercados generalmente expansivos, y el segundo de los individualizados en la tabla en
base a su crecimiento en el período 2001-2011 (78%).
En otro orden de cosas, las predicciones en número
de turistas en Cataluña para el conjunto de los 5 o
dos. El resto de los mercados extranjeros y, en especial,
los emergentes, estarían aumentando su cuota de
participación, consolidando una tendencia incluso en
años de fuerte retroceso.
Tabla 2.3
Miles de turistas y porcentajes
2010
1.152
1.325
3.526
1.034
603
304
1.464
4.799
14.207
Alemania
Bélgica y Holanda
Francia
Italia
Países Nórdicos
Suiza
Reino Unido
Resto extranjeros
TOTAL
2011*
1.204
1.364
3.635
1.061
655
332
1.516
5.039
14.805
Var. 11/10*
4,5%
2,9%
3,1%
2,6%
8,6%
9,1%
3,6%
5,0%
4,2%
Var. 10/09
-5,0%
-1,3%
2,1%
3,6%
23,8%
4,8%
-13,2%
16,2%
4,5%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Previsión de crecimiento del número de turistas extranjeros en Cataluña
por mercados emisores para 2011
Gráf. 2.6
Porcentajes
10,0%
9,0%
9,1%
8,6%
8,0%
7,0%
6,0%
5,0%
5,0%
4,5%
4,0%
3,6%
3,0%
3,1%
2,9%
Francia
Bélgica y
Holanda
2,6%
2,0%
1,0%
0,0%
Suiza
Paises
Nórdicos
Resto
extranjeros
Alemania
Reino Unido
Italia
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Índice UAB de Actividad Turística 143
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 2.7
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Crecimiento del número de turistas extranjeros en Cataluña por mercados emisores
en diversos períodos: 2001-2006, 2006-2010 y 2010-2011
Crecimiento del número de pernoctaciones de extranjeros, 2002-2011
Porcentajes
Porcentajes
140,0%
127,4%
120,0%
100,0%
80,0%
66,4%
60,0%
40,0%
20,0%
0,0%
-20,0%
-40,0%
-60,0%
2001-2006
2006-2010
2001-2011*
98,1%
44,7%
12,2%
25,2%
-9,1%
-22,5%
Alemania
56,7%
78,1%
64,6%
58,6%
10,7%
7,2%
-14,1%
Bélgica y
Holanda
-15,6%
Francia
-25,4% -24,1%
Italia
Paises
Nórdicos
Suiza
Reino Unido
2.3.3. Pernoctaciones
El volumen estimado de pernoctaciones en Cataluña para
2011 alcanzaría los 107,1 millones; esto es, un 2,6% más que
el año anterior. Esta previsión implica un nuevo aumento en esta variable, que se une al registrado en el 2010.
Aunque no se compensa, los dos últimos años podrían
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
144
Índice UAB de Actividad Turística
12,6%
10,0%
3,0%
2,8%
1,1%
0,0%
-4,8%
-3,7%
-3,6%
2007
2008
2,6%
-5,9%
-15,0%
Resto
extranjeros
significar un cambio en la tendencia registrada por la cifra
de las pernoctaciones desde 2007, donde se concretaron
tres años de regresión, hasta alcanzar una reducción del
12,6% en 2006-2009. Esta previsión de aumento, además,
ha de ser debidamente valorada, por cuanto es un indicador más próximo al posible impacto económico del turismo exterior en el territorio que el volumen de turistas.
Nivel
90.847
104.111
99.099
111.536
114.918
118.168
113.827
109.762
103.267
104.405
107.124
14,6%
-10,0%
Volumen de pernoctaciones de turistas extranjeros en Cataluña, 2001-2011
Miles de pernoctaciones y porcentajes
15,0%
-5,0%
-34,8%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Tabla 2.4
13,8%
-6,7%
-22,9%
20,0%
5,0%
49,0%
27,2%
Gráf. 2.8
Variación
14,6%
-4,8%
12,6%
3,0%
2,8%
-3,7%
-3,6%
-5,9%
1,1%
2,6%
2002
2003
2004
2005
2006
2009
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Por mercados, en todos los casos detallados se pronostica un aumento, situación que contrastaría con la disparidad manifestada en el año anterior. Destaca, por
volumen de generación individual, el francés (26% del
total), cuya previsión podría alcanzar los 27,6 millones
de pernoctaciones en Cataluña, un 1,4% más que el año
anterior. Este mercado ha documentado una reducción
significativa en el volumen de pernoctaciones del
23,6% en el período 2006-2009 (más de 8 millones de
pernoctaciones menos). El aumento previsto desde el
2009 sólo permitiría recuperar 1,6 millones.
Tres mercados le siguen por dimensión: el alemán, el
belga y holandés (conjuntamente) y el británico. En el
caso alemán, el aumento previsto es significativo, un
3,2%, e implica un cambio substancial en relación a la
reducción de éste en 2010 (con una caída del 19%, que
poco más o menos se puede considerar un hundimiento). Con ello, se alcanzarían cerca de 11,7 millones de
pernoctaciones. En todo caso, todavía quedaría trecho
para lograr los casi 15 millones logrados en 2008. En
el caso británico, se espera una recuperación del volumen de sus pernoctaciones del 1,7%, frente al retroce-
so del año 2010. Con una previsión de 11,3 millones de
pernoctaciones, la cifra alcanzaría un nivel próximo
al del 2008. En todo caso, lo más llamativo de este
mercado es el retroceso estructural del número de
sus pernoctaciones desde 2004, año en que se alcanzó
el máximo (18,8 millones). Desde entonces y hasta el
2010, por ejemplo, la cifra habría menguado un 41,1%,
que significa 7,7 millones de pernoctaciones perdidas.
Por lo que respecta al mercado belga y holandés, con
casi 13 millones de pernoctaciones, éste crecería un
1,4%, a la estela del 1% del año anterior. Este mercado,
más o menos estabilizado en los 15 millones de pernoctaciones hasta 2005, se llegó a situar en los 12,7
millones en 2009 (sufrió un retroceso del 15% entre
2005 y 2009). Por tanto, desde 2009 habría iniciado
una lenta recuperación.
El mercado italiano, con una gran expansión hasta
el 2006 (pasó de 3,7 millones de pernoctaciones en
2001 a 9,7 en 2006), se recuperaría de manera muy
leve en 2011. En todo caso, podría romper su tendencia regresiva, que le ha llevado a perder 3,3 millones
de pernoctaciones de 2007 a 2010. El volumen de
Índice UAB de Actividad Turística 145
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
pernoctaciones de los turistas de los países nórdicos
seguiría su senda de crecimiento en el 2011, con un
aumento previsto del 4,3% y casi 4,3 millones de pernoctaciones, tras el espectacular ascenso en 2010. Sin
ir más lejos, éste es el mercado que exhibe un mayor
aumento desde el 2001, con un crecimiento de los
flujos en Cataluña del 91%, o 2 millones más en cifras
absolutas. Otro de los mercados expansivos sería el
que agrupa al resto de países, que con un 4,4% de
previsión, continuaría, asimismo, la senda alcista. De
hecho, desde el 2001 el volumen de pernoctaciones de
este grupo se habría incrementado en un 74%; esto es,
12,8 millones de pernoctaciones más.
El balance de los mercados británico y alemán en los
últimos años es claramente negativo, con descensos
del 7,8% y del 20,8%, respectivamente.
De nuevo, al igual que ocurriera en el número de
turistas, un análisis complementario sobre los 4 o 5
principales mercados emisores europeos nos mostraría que éstos reducen su aportación conjunta en
volumen de pernoctaciones en Cataluña, como viene
siendo habitual en los últimos ejercicios. Por contra, el
grupo del resto de países extranjeros ganaría cuota de
mercado y favorecería una mayor diversificación en la
dependencia de la demanda.
Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones de turistas extranjeros
según mercados emisores en Cataluña para 2011
Porcentajes
50%
4,5%
4,4%
4,3%
4,0%
3,6%
3,5%
3,2%
3,0%
2,5%
2,0%
1,7%
1,5%
1,4%
1,4%
0,9%
1,0%
Tabla 2.5
0,5%
Previsión del volumen de pernoctaciones de extranjeros por mercados emisores
en Cataluña para 2011 y comparativa con la situación en 2010
0,0%
Miles de pernoctaciones y porcentajes
Alemania
Bélgica y Holanda
Francia
Italia
Países Nórdicos
Suiza
Reino Unido
Resto extranjeros
Total
2010
11.290
12.816
27.235
6.309
4.086
2.725
11.098
28.846
104.405
2011*
11.651
12.997
27.623
6.367
4.260
2.823
11.286
30.115
107.124
Var. 10/11*
3,2%
1,4%
1,4%
0,9%
4,3%
3,6%
1,7%
4,4%
2,6%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Gráf. 2.9
Var. 09/10
-19,1%
1,0%
4,7%
-4,3%
13,2%
-5,5%
-3,4%
10,8%
1,1%
Resto
extranjeros
Paises
Nórdicos
Suiza
Alemania
Reino Unido
Francia
Bélgica y
Holanda
Italia
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones de turistas extranjeros
según mercados emisores en Cataluña para el período 2001-2011
Gráf. 2.10
Porcentajes
100,0%
90,7%
80,0%
73,6%
69,5%
60,0%
40,0%
23,6%
20,0%
0,0%
-7,8%
-20,0%
-40,0%
Paises
Nórdicos
Resto
extranjeros
Italia
Francia
Reino Unido
-11,2%
Bélgica y
Holanda
-20,8%
-20,9%
Alemania
Suiza
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Dirección General de Turismo (Generalitat de Cataluña).
146
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 147
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
2.3.4. Estancia Media
En relación a la duración de las estancias medias, se
prevé una reducción en el 2011, en línea con lo sucedido en 2010. Por tanto, el “buen” año se traduce más
en términos de volúmenes de turistas que en pernoctaciones. La duración de la estancia media llegaría a
Tabla 2.6
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
ser en el 2011 de 7,24 noches, lejos de las 8,5 documentadas en 2001, 2002 o 2004. Parece, de hecho, que
típicamente los “buenos años” vienen asociados con
reducciones de las estancias promedio. En todo caso,
parece que la serie temporal tiene en la actualidad
menos margen de variación que en el pasado.
Días de estancia y porcentajes
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
documentada para el suizo (caída del 5%) y el nórdico
(4%). En el otro extremo, la menor caída se produciría
en el mercado que agrupa al resto de extranjeros. En
todo caso, la reducción seria inferior, generalmente, a
la producida en 2010.
Previsión de duración de las estancias medias de los turistas extranjeros
por mercados emisores en cataluña para 2011 y comparativa con la situación en 2010
Duración de las estancias medias de los turistas extranjeros en Cataluña, 2001-2011
Nivel
8,48
8,45
8,00
8,47
7,84
7,47
7,16
7,30
7,59
7,35
7,24
Por mercados, las mayores estancias medias en duración corresponderán a alemanes (9,7), belgas y holandeses (9,5) y suizos (8,5). En términos evolutivos la
reducción prevista para 2011 se nota en todos los
mercados detallados, destacándose, en todo caso, la
Variación
-0,4%
-5,3%
5,9%
-7,4%
-4,6%
-4,2%
2,0%
4,0%
-3,2%
-1,5%
Tabla 2.7
Días de estancia y porcentajes
2010
9,80
9,67
7,72
6,10
6,78
8,96
7,58
6,01
7,35
Alemania
Bélgica y Holanda
Francia
Italia
Países Nórdicos
Suiza
Reino Unido
Resto extranjeros
Total
2011*
9,68
9,53
7,60
6,00
6,51
8,51
7,44
5,98
7,24
Var. 10/11*
-1,3%
-1,5%
-1,6%
-1,7%
-4,0%
-5,0%
-1,8%
-0,6%
-1,5%
Var. 09/10
-14,9%
2,4%
2,5%
-7,7%
-8,6%
-9,8%
11,3%
-4,7%
-3,2%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Gráf. 2.11
Evolución de la duración de la estancia media de los turistas extranjeros en Cataluña, 2001-2011
Días de estancia
Porcentajes
9,0
8,5
0,0%
8,48
8,47
8,45
8,0
8,0
-1,0%
-1,3%
7,16
7,35
7,30
-1,5%
-1,6%
-1,7%
-1,8%
-3,0%
7,59
7,47
7,24
7,0
-4,0%
-4,0%
-5,0%
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
148
-0,6%
-2,0%
7,84
7,5
6,5
Previsión de crecimiento de la duración de las estancias medias de los turistas extranjeros
para 2011 según mercados emisores
Índice UAB de Actividad Turística
2010
2011*
-6,0%
-5,0%
Resto
extranjeros
Alemania
Bélgica y
Holanda
Francia
Italia
Reino Unido
Paises
Nórdicos
Suiza
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Índice UAB de Actividad Turística 149
Gráf. 2.12
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
2.3.5. Gasto
Las previsiones indican un aumento del gasto real de
los turistas extranjeros (en euros de 2010) del 2% en el
2011; esto es, se llegaría a un global de 10.727 millones
de euros. El crecimiento del 2011 sería menor que el
registrado en 2010, y que ascendió a un apreciable
7,6%. De hecho, el salto del gasto real del 2009 al
Tabla 2.8
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
2010 parece demasiado voluminoso para lo razonable
en función de otros indicadores. En todo caso, y más
allá de comparaciones más o menos sesgadas, el crecimiento del 2% no es nada desdeñable. Se situaría,
por ejemplo, en línea con el aumento producido en
2006, y no muy lejos del esperado en el volumen de
las pernoctaciones.
Gasto
total
9.905
10.127
10.527
10.491
9.775
10.517
10.727
Variación
4,6%
2,2%
4,0%
-0,3%
-6,8%
7,6%
2,0%
Gasto por
turista
676
641
662
698
719
740
725
Variación
-6,0%
-5,2%
3,4%
5,4%
3,0%
3,0%
-2,1%
Gasto por
turista y dia
86,2
85,7
92,5
95,6
94,7
100,7
100,1
Variación
1,5%
-0,6%
7,9%
3,3%
-1,0%
6,4%
-0,6%
Evolución del gasto total real de los turistas extranjeros, volumen de pernoctaciones y
volumen de turistas en Cataluña, 2005-2011 y 2010-2011
Porcentajes
-4,0%
10517
10491
10400
10127
9905
9775
9600
9400
9200
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos, del Instituto Nacional de Estadística y de la Direcció General
de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
El gasto por turista, dado el mayor aumento del volumen de turistas extranjeros previsto sobre el gasto,
registraría una caída desde los 740 euros de 2010
hasta los 725 del 2011. A pesar de ésta, el nivel alcanzable estaría, como se vislumbra en la gráfica adjuntada, en los niveles más altos del período. Aunque
este declive rompe con la trayectoria ascendente
registrada desde 2006, no es menos cierto que ha de
compararse con un año como el 2010, de crecimiento espectacular. Así las cosas, el incremento de esta
variable de gasto desde el 2005 habría sido del 7,3% (y
desde el 2006, del 13,1%).
760
2,6%
1,0%
2,0%
676
-6,8%
2005 - 2011*
2010 - 2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos, del Instituto Nacional de Estadística y de la Direcció
General de Turisme de la Generalitat de Catalunya
662
641
640
Turistas
Pernoctaciones
Gasto
725
698
660
-16,0%
Índice UAB de Actividad Turística
700
680
-14,0%
-20,0%
719
720
-12,0%
-18,0%
Gráf. 2.15
740
740
4,2%
-6,0%
150
10527
Euros constantes
8,3%
-2,0%
-10,0%
10600
Evolución del gasto real por turista extranjero en Cataluña, 2005-2011
0,0%
-8,0%
10727
9800
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos, del Instituto Nacional de Estadística y de la Direcció General
de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Gráf. 2.13
10800
10000
Millones de euros constantes, euros constantes y porcentajes
Gráf. 2.14
Millones de euros constantes
10200
Indicadores de gasto de los turistas extranjeros en Cataluña, 2005-2011
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Evolución del gasto total real de los turistas extranjeros en Cataluña, 2005-2011
620
600
580
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos, del Instituto Nacional de Estadística y de la Dirección General
de Turismo (Generalitat de Cataluña).
Índice UAB de Actividad Turística 151
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Por su parte, el gasto por turista y día se mantendría bastante estable, con sólo un ligero retroceso
del 0,6%. Podría alcanzar en 2011 los 100,1 euros,
por lo que se habría producido un crecimiento del
Gráf. 2.16
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
16,2% desde el 2005. Estos 100 euros del 2010 y de
la previsión del 2011, son los registros más altos de
la serie disponible.
Euros constantes
100,7
100,0
95,6
95,0
90,0
85,0
100,1
94,7
2005-2011*
1,0%
-8,0%
15,0%
8,0%
Tabla 2.9
2010-2011*
4,1%
-1,6%
-0,6%
2,0%
Nota: Los porcentajes han surgido de transformaciones logarítmicas. * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos, del Instituto Nacional de Estadística y de la Direcció General
de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Previsión de la descomposición del gasto real de los turistas extranjeros
por factores en Cataluña para 2011
92,5
86,2
Porcentajes
Turistas
Estancia Media
Gasto Medio Diario
Total
Evolución del gasto real diario de los turistas extranjeros en Cataluña, 2005-2011
105,0
Descomposición del crecimiento del gasto total real por factores multiplicativos
en Cataluña, 2005-2011 y 2010-2011
85,7
Diag. 2.1
Gasto total de los turistas extranjeros
10.727 millones € (-2%)
80,0
75,0
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos, del Instituto Nacional de Estadística y de la Direcció General
de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
La descomposición de la evolución del gasto real total
de manera trifactorial nos ilustraría el carácter expansivo del modelo de crecimiento en el año 2011. Esto es,
el incremento vendría explicado fundamentalmente
por la expansión de los volúmenes de turistas. En
todo caso, y a pesar del carácter compensador de
la duración de la estancia media y de la variable de
gasto, ésta ultima, como hemos dicho, declina poco.
El modelo es, pues, menos desequilibrado de lo que
pudiera parecer. El análisis conjunto desde 2005 ofrece una imagen muy dispar. En efecto, el crecimiento
del gasto desde entonces (y hasta 2011) se fundamenta en el buen comportamiento del gasto medio diario,
en que es muy poco poblacional (apenas crece el flujo
de turistas) y en que padece la caída en la duración
de las estancias medias. Así pues, la mengua en la
duración de la estancia se compensa, básicamente,
152
Índice UAB de Actividad Turística
por el aumento del gasto por estancia. En el caso del
2011 la compensación viene dada, en contraste por la
evolución de los turistas.
Volumen de turistas
14.805 miles (+4,2%)
Estancia media
7,24 días (-1,5%)
Gasto medio diario
100,1 € (-0,6%)
Nota: Euros del año 2010.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos, del Instituto Nacional de Estadística y de la Direcció General
de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
2.4. Evolución de indicadores de demanda
turística en Cataluña para el período
2004-2010
Los datos que se presentan a continuación corresponden al período 2004-2010, espacio de tiempo para
el que se dispone de una serie homogénea a nivel
de mercados emisores, tipología de alojamientos y
marcas turísticas, procedente de diversos monográficos elaborados por el Observatori de Turisme de la
Generalitat de Catalunya.
estos primeros sobre los últimos. Cabe tener en cuenta que la situación fronteriza de Cataluña ha facilitado
desde siempre un importante movimiento de excursionistas proveniente de Francia, lo que explica tanto
su importancia relativa como también la relativa estabilidad a lo largo del tiempo, con independencia de los
cambios en los medios de transporte.
2.4.1. Turismo extranjero
A diferencia de lo que ocurre en España, se observa
una relativa estabilidad entre el porcentaje de turistas
y el de excursionistas, con un ligero predominio de
Índice UAB de Actividad Turística 153
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 2.17
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Evolución de la cuota de visitantes extranjeros por tipología en Cataluña,
para el período 2004-2010
Evolución de los turistas extranjeros por tipo de alojamiento en Cataluña, 2004-2010
Porcentaje sobre el total
Porcentaje sobre el total
100
100
80
80
48,4
49,1
46,9
47,2
47,8
51,3
48,5
60
20
0
50,9
53,1
52,8
52,2
48,7
51,5
20
0
2004
2005
2006
Turistas
2007
2008
2009
2010
Excursionistas
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Por otra parte, durante estos últimos años se ha producido un incremento del peso relativo de los establecimientos hoteleros, que ha ido en detrimento de los
otros tipos de alojamiento. La ascendente importancia de los hoteles se repite también cuando se emplea
el número de las pernoctaciones como variable de
referencia, si bien el ritmo de crecimiento de ésta ha
sido inferior al del número de turistas. Una posible
explicación a este fenómeno es que el volumen de
turistas que ha hecho incrementar el total se decanta
mayoritariamente por una estancia de corta duración,
siendo el hotel el tipo de alojamiento óptimo, lo que
es compatible con la disminución de la duración de
las estancias medias observadas en este período y en
especial en el subperíodo 2004-2007. Tampoco cabe
olvidar que durante estos últimos años los precios
de la vivienda en Cataluña tocaron techo, lo que hizo
menos atractiva la adquisición de segundas residencias por parte de turistas extranjeros, si bien este
efecto es cuantitativamente mucho menor.
154
60
44
8,1
40
40
51,6
Índice UAB de Actividad Turística
Gráf. 2.18
48
6,7
43
41
30
38
36
6,7
6,9
6,5
6,6
52
55
57
2007
2008
2009
48
45
50
2004
2005
2006
Hoteles
Campings
6,7
64
2010
Otros
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Evolución de las pernoctaciones de los turistas extranjeros por tipo de alojamiento
en Cataluña, 2004-2010
Porcentaje sobre el total
100
80
60
65
72
72
71
69
68
68
6,2
6,4
6,4
6,7
6,9
6,8
22
22
23
24
25
25
29
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
40
20
0
Hoteles
Campings
6,9
Otros
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Índice UAB de Actividad Turística 155
Gráf. 2.19
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Durante estos últimos años se ha producido una
tendencia a una mayor diversificación del origen de
los turistas. Este patrón se detecta no tanto en la
evolución del índice de concentración (que incluso
evolucionó al alza al principio del período), sino sobre
todo en el importante avance del número de turistas
provenientes del resto del mundo, que se ha hecho
mayoritariamente a expensas del mercado británico,
Gráf. 2.20
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
cuya cuota de mercado ha mermado en más de seis
puntos porcentuales durante el período. Esta tendencia a la baja también se aprecia en el mercado alemán,
si bien la magnitud de la caída (dos puntos porcentuales) es claramente inferior a la del caso británico.
La evolución de las pernoctaciones sigue una senda
similar, con unas tasas de variación más suavizadas
con respecto a las de turistas.
Índice de concentración del turismo extranjero por mercado de origen en Cataluña, 2004-2010
Índice de Herfindahl, 2004=100
105,0
100,0
95,0
100
100
104
108
103
106
104
Turistas
Pernoctaciones
108
101
101
100
99
100
98
Pernoctaciones de turistas extranjeros en Cataluña por país de origen, 2004 y 2010
Tabla 2.11
Porcentaje sobre el total y puntos porcentuales
2004
24,3
13,4
13,8
2,8
6,5
16,9
2,2
1,2
2,1
0,4
16,3
Francia
Alemania
Bélgica y Países Bajos
Suiza
Italia
Reino Unido
Países Nórdicos
Rusia
Estados Unidos
Japón
Resto del Mundo
2010
26,1
10,8
12,3
2,6
6
10,6
3,9
3,1
4,3
0,5
19,7
Var. 04/10
1,8
-2,6
-1,5
-0,2
-0,5
-6,3
1,7
1,9
2,2
0,1
3,4
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
90,0
85,0
Evolución de la actividad turística de los turistas procedentes del resto del mundo
en Cataluña, 2004-2010
80,0
Porcentajes
75,0
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Fuente: Elaboración propia.
Tabla 2.10
15
Porcentaje sobre el total y puntos porcentuales
Francia
Alemania
Bélgica y Países Bajos
Suiza
Italia
Reino Unido
Países Nórdicos
Rusia
Estados Unidos
Japón
Resto del Mundo
25
20
Turistas extranjeros por país de origen en Cataluña, 2004 y 2010
2004
26,0
10,3
11,0
2,6
7,8
16,5
2,5
1,0
3,3
1,2
17,9
30
2010
24,8
8,1
9,3
2,1
7,3
10,3
4,2
2,7
5,2
1,2
24,6
Var. 04/10
-1,2
-2,2
-1,7
-0,5
-0,5
-6,2
1,7
1,7
1,9
0
6,7
10
5
0
2004
2005
2006
Turistas
2007
2008
2009
2010
Pernoctaciones
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
156
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 157
Gráf. 2.21
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 2.22
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Evolución de la actividad turística de los turistas procedentes del Reino Unido en cataluña,
2004-2010
Porcentajes
Índice de concentración del turismo extranjero por marcas turísticas en Cataluña, 2004-2010
Índice de Herfindahl, 2004=100
120
20
100
16
90
14
80
100
100
102
103
101
101
104
106
102
104
98
93
94
70
12
10
116
110
18
Gráf. 2.23
60
2004
2005
2006
Turistas
2007
2008
2009
2010
Pernoctaciones
2004
2005
2006
Fuente: Elaboración propia.
2007
Turistas
2008
2009
2010
Pernoctaciones
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Turistas extranjeros por marca turística de destino en Cataluña, 2004 y 2010
Donde sí se observa una creciente concentración del
número de turistas es en los destinos, siendo la ciudad
de Barcelona la principal responsable, con un incremento significativo en su peso (ha pasado de suponer
el 32,7% al 46,5% del total catalán). Esta tendencia a la
concentración espacial, sin embargo, no se traslada a
las pernoctaciones, las cuales no sólo no incrementan
su concentración, sino que disminuyen su volumen
sensiblemente en el período analizado. Este hecho
se debe en buena parta a la progresiva pérdida de
peso de la marca Costa Brava, que ha visto reducir su
cuota sobre el total catalán en términos de turistas
extranjeros (del 35,5% al 25%) y, en mayor medida, de
pernoctaciones (del 43,3% al 31,4%).
158
Índice UAB de Actividad Turística
Tabla 2.12
Porcentaje sobre el total y puntos porcentuales
Costa Brava
Costa Daurada
Pirineus
Catalunya Central
Costa del Garraf
Costa de Barcelona - Maresme
Terres de Lleida
Barcelona
2004
35,5
13,1
2,7
2,4
5,2
6,8
0,8
32,7
2010
25
11,6
1,6
2,3
6
6,3
0,6
46,5
Var. 04/10
-10,5
-1,5
-1,1
-0,1
0,8
-0,5
-0,2
13,8
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Índice UAB de Actividad Turística 159
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Tabla 2.13
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Pernoctaciones de extranjeros por marca turística de destino en Cataluña, 2004 y 2010
Evolución del turismo extranjero en la Costa Brava, 2004-2010
Porcentaje sobre el total y puntos porcentuales
Porcentaje sobre el total de Cataluña
2004
43,3
12,9
2
1,4
4,1
11,2
0,4
24,5
Costa Brava
Costa Daurada
Pirineus
Catalunya Central
Costa del Garraf
Costa de Barcelona - Maresme
Terres de Lleida
Barcelona
2010
31,4
14
1,1
1,4
5,1
11
0,3
35,9
Var. 04/10
-11,9
1,1
-0,9
0
1
-0,2
-0,1
11,4
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Gráf. 2.25
50
45
40
35
30
25
20
Gráf. 2.24
2004
Evolución del turismo extranjero en Barcelona, 2004-2010
Porcentaje sobre el total de Cataluña
2005
2006
Turistas
2007
2008
2009
2010
Pernoctaciones
Fuente: elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
50
40
2.4.2. Turismo interior
30
20
10
2004
2005
2006
Turistas
2007
2008
Pernoctaciones
2009
2010
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme Estranger 2004-2010, Observatori de Turisme de
Catalunya, Generalitat de Catalunya.
La evolución del turismo interior durante el período
de referencia presenta unas pautas diferenciadas a
las que pueden observarse para el caso del turismo
extranjero. Un ejemplo de ello lo tenemos en el
grado de concentración atendiendo a la comunidad
autónoma de origen, el cual presenta importantes
variaciones a lo largo del tiempo, pero sin seguir un
patrón claro. Lo mismo puede decirse si atendemos
a la evolución del volumen de turistas y de pernoctaciones para las principales comunidades emisoras
(salvo para el caso del epígrafe que engloba al resto
de comunidades autónomas).
taciones se mantiene el liderazgo de estas tres regiones. Los hoteles siguen encabezando la demanda
nacional, seguidos del uso de vivienda de familiares
y amigos.
En todo caso, el grueso de los turistas españoles proviene de las regiones limítrofes, -Aragón y
Comunidad Valenciana-, y de Madrid, en este caso
por el efecto capital, su peso poblacional y las buenas
comunicaciones existentes. En el caso de las pernoc-
160
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 161
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 2.26
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Índice de concentración del turismo interior por Comunidad Autónoma de origen en Cataluña,
2004-2010
Pernoctaciones de turistas españoles por tipo de Comunidad Autónoma de origen en cataluña,
2004 y 2010
Índice de Herfindahl, 2004=100
Porcentaje sobre el total y puntos porcentuales
140
2004
15,9
14,3
7,9
8,4
16,4
4,4
8,1
1,4
13,7
2010
9,3
15
6,4
12,1
16,5
4,5
11,8
1,8
22,6
Var. 04/10
-6,6
0,7
-1,5
3,7
0,1
0,1
3,7
0,4
8,9
40
Andalucía
Aragón
Illes Balears
Comunidad Valenciana
C. de Madrid
Navarra
País Vasco
La Rioja
Resto de C.A.
20
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme dels Espanyols 2004-2010, Observatori de Turisme
de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
120
100
100
100
110
127
121
100
117
116
99
106
115
103
103
99
80
60
Tabla 2.15
0
2004
2005
2006
2007
Turistas
2008
2009
2010
Pernoctaciones
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme dels Espanyols 2004-2010, Observatori de Turisme
de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Tabla 2.14
Tampoco se aprecian tendencias claras en la evolución
de la actividad turística según el tipo de alojamiento
empleado, ya que en la mayoría de casos el signo de
la variación es cambiante según el año de referencia.
Solamente en los apartamentos se observa una clara
evolución a la baja, especialmente si consideramos el
caso de las pernoctaciones. Este hecho es plausible
ya que la demanda de apartamentos de alquiler por
parte de turistas nacionales está generalmente asociada a un perfil de turista basado en largas estancias
de sol y playa, el cual ha ido perdiendo peso relativo en
las últimas dos décadas.
Turistas españoles por tipo de Comunidad Autónoma de origen en Cataluña, 2004 y 2010
Turistas españoles por tipo de alojamiento en Cataluña, 2005 y 2010
Porcentaje sobre el total y puntos porcentuales
Porcentaje sobre el total y puntos porcentuales
Andalucía
Aragón
Illes Balears
Comunidad Valenciana
C. de Madrid
Navarra
País Vasco
La Rioja
Resto de C.A.
2004
10,1
15,2
8,1
16,5
16,9
3,8
7,8
1,6
15,2
2010
9,3
16,3
5
16,4
18,3
3,8
8,3
1,5
21,1
Var. 04/10
-0,8
1,1
-3,1
-0,1
1,4
0
0,5
-0,1
5,9
Hoteles
Campings
Vivienda propia
Apartamentos
Familiares o amigos
Turismo rural
Otras
2005
42,1
2,3
7,2
9,6
33,6
0,5
4,6
Tabla 2.16
2010
44,2
2
6,2
4,6
28,9
0,4
13,7
Var. 05/10
2,1
-0,3
-1
-5
-4,7
-0,1
9,1
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme dels Espanyols 2004-2010, Observatori de Turisme
de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme dels Espanyols 2004-2010, Observatori de Turisme
de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
162
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 163
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Tabla 2.17
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Pernoctaciones de turistas españoles por tipo de alojamiento en Cataluña, 2005 y 2010
Síntesis de previsión y de evolución de indicadores de demanda turística para Cataluña
en 2010 y previsión para 2011
Porcentaje sobre el total y puntos porcentuales
Hoteles
Campings
Vivienda propia
Apartamentos
Familiares o amigos
Turismo rural
Otras
2005
33,9
2,7
7,5
18,8
28,4
0,4
8,3
2010
37,2
3,2
8,1
9,3
32,1
0,5
9,6
Var. 05/10
3,3
0,5
0,6
-9,5
3,7
0,1
1,3
Fuente: Elaboración propia a partir del documento Principals Magnituds Turístiques. Turisme dels Espanyols 2004-2010, Observatori de Turisme
de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Miles de turistas, miles de pernoctaciones, días de estancia, millones de euros constantes, euros constantes,
índices y porcentajes
2010
2011*
Var. 10/11*
Turistas Extranjeros
14.207
14.805
4,2%
Pernoctaciones Extranjeros
104.405
107.124
2,6%
Estancias Medias Extranjeros
7,35
7,24
-1,5%
Gasto total
10.517
10.727
2,0%
Gasto por turista
740
725
-2,1%
Gasto medio diario
100,7
100,1
-0,6%
Índice UAB
105,9
107,9
1,9%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
2.5. A modo de síntesis
Cataluña es una economía líder en España. Con una
aportación al PIB español del 18,6% en 2010, el tejido
productivo catalán goza de ventajas competitivas
en ciertos sectores, auspiciadas por su mayor grado
de internacionalización. Sin embargo, al igual que
el resto de España y Europa, se enfrenta al futuro
con retos importantes. Superar la crisis económica y
activar su motor a una velocidad adecuada requiere planteamientos estratégicos eficientes y eficaces.
Dicho de otra manera, la política económica catalana,
y española, debería regirse por criterios rigurosos, que
se dejaran notar en los sectores y en las medidas de
apoyo. Creemos que, a estas alturas, no hay que hacer
un gran esfuerzo para convencer de que el sector
turístico, en gran medida, debería ser central en esta
política. Por peso, por calidad y por idoneidad. Con un
crecimiento importante en los últimos años el sector
turístico catalán ha mostrado, incluso, un carácter
equilibrante en el territorio, contribuyendo a que las
comarcas de menor nivel inicial y menor desarrollo
muestren mayores tasas de crecimiento.
La promoción del sector no es, sin embargo, sólo
una cuestión estructural. Lo es también en términos
coyunturales, como vía fundamental para salir antes
de la crisis o para aliviar sus efectos. Es ahora, en un
año de bajo crecimiento y con unas dramáticas cifras
de paro, en el que las finanzas públicas se encuen-
164
Índice UAB de Actividad Turística
tran agobiadas, cuando, lamentablemente, algunos
se acuerdan de que tenemos un sector que nos puede
salvar del desastre.
Las previsiones de evolución de la demanda turística
en Cataluña con una raíz exterior para el 2011 se sintetizan en la tabla 2.18. Se observan buenos registros
en términos generales, como ya se ha manifestado.
La actividad turística crecería un 1,9%; los turistas en
volumen un 4,2%; las pernoctaciones en número un
2,6% y el gasto total en euros un 2%. El buen comportamiento de los mercados emergentes, así como
la recuperación de los tradicionales (de gran peso en
el total), serían elementos explicativos determinantes
de esta evolución esperada.
En todo caso, hemos de poner en debido contexto
estos resultados: en primer lugar, las cifras pueden
verse influenciadas en parte por el efecto desplazamiento desde destinos parcialmente competidores,
que tienen problemas de estabilidad. La resolución o
atenuación de éstos puede originar un cambio en las
perspectivas, no tanto para este año como para el que
viene. En segundo lugar, estas previsiones se basan en
la demanda extranjera. En la medida en que el mercado nacional permanezca en atonía o, en su perjuicio,
empeore, las perspectivas globales serán menos optimistas, en particular en los destinos donde el peso del
turismo interior sea mayor.
Índice UAB de Actividad Turística 165
Tabla 2.18
3. Previsiones de crecimiento
de la demanda turística en España
durante el 2011: un “buen” año
3.1. Introducción
En este capítulo se abordan las estimaciones de
demanda turística para España en su totalidad.
Después de un año horribilis para el turismo, como
2009, en el que los flujos de turistas extranjeros se
contrajeron con una cifra histórica del 8,8%, el 2010
implicó un cambio que parece que tendrá continuación en el 2011, dadas las favorables perspectivas existentes en estos momentos. Hay diferentes elementos
que creemos que actúan alentando esta sensación
optimista: en primer lugar, los principales mercados
emisores están creciendo, aunque algunos de ellos
probablemente poco. En segundo lugar, la mayoría
de los países emergentes están en procesos de crecimiento significativos, lo cual, dada la mejora en
nuestro posicionamiento exterior, habría de ayudar,
sin duda, a nuestra recuperación. Y en tercer lugar, el
que probablemente sea el factor más importante este
año: la inestabilidad existente en determinados destinos del Mediterráneo, parcialmente competidores,
hecho que añade un plus de riesgo que puede motivar
en los turistas un proceso de sustitución en beneficio
de destinos estables, consolidados y atractivos. Entre
los principales beneficiados se espera contar con
algunos destinos españoles1. Los datos del primer
cuatrimestre del año, por ejemplo, así lo demuestran.
Otra cosa distinta puede suceder con el mercado
nacional. Atenazado por la debilidad macroeconómica, el enorme lastre del desempleo y los ajustes
del sector público, nacional, regional y local, el mercado propio debería mostrar, como mucho, una clara
atonía, a la espera de años mejores. En todo caso, es
previsible la debilidad en variables como las pernoctaciones hoteleras, a pesar de las estrategias de rebaja
de precios, que es poco probable que vuelvan a intensificarse con el mismo ritmo que en años anteriores.
Bien es cierto que la situación económica de muchos
hogares puede llevar a ajustar sobre todo los presupuestos de viajes pero, al menos, se seguirá viajando.
También es cierto que los ajustes pueden decantar
1. Así ha ocurrido en otros momentos de la historia del turismo
en España, en los que factores geopolíticos y externos explican en
parte el devenir de la demanda turística.
166
Índice UAB de Actividad Turística
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
el turismo doméstico hacia opciones de alojamiento
no contempladas en nuestras previsiones, como es
el caso de campamentos y/o opciones residenciales,
propias, de parientes, o de amigos. En todo caso, y
a pesar de lo anterior, es esperable que, en neto, los
volúmenes de viajeros y de pernoctaciones en establecimientos hoteleros del mercado doméstico no
anden precisamente muy pujantes en el 2011.
Entrando en los números, la previsión de volumen de
turistas extranjeros en España podría aumentar una
cifra nada desdeñable del 4%, claramente superior
al 1% del año anterior. No se van a recuperar los 58,7
millones del 2007, pero al menos una parte se podría
recobrar. Respecto al número de viajeros hoteleros, en
el que ya podemos incluir a los nacionales, la previsión
es de un aumento del 4,8%, donde contrasta el incremento del número de extranjeros, 9,7%, con el ligero
aumento del número de españoles, 1%. En el caso de
las pernoctaciones, con un crecimiento del 4,9%, las
asociadas a los extranjeros se moverían un 8,3% frente al nimio 0,2% de las pernoctaciones de españoles.
Finalmente, las previsiones de gasto, que sólo se refieren al mercado exterior, auguran un aumento de éste
del 2,1% en términos reales, una cifra buena, superior
al 0,2% del 2010.
Está por ver con precisión qué parte de estos aumentos se atribuye a la pura coyuntura de nuestros competidores y qué parte a nuestra propia recuperación.
Lo que está claro es que una parte no insignificante
se la lleva, en efecto, la inestabilidad de la zona del
Magreb y del Norte de África2. Por tanto, no debemos
olvidar que hemos de seguir trabajado para reforzar
las bases competitivas del sector en España. Primero,
porque se lo merece. Segundo, porque, tal y como va el
crecimiento económico global en el país, lo necesita.
Tercero, porque los conflictos en los destinos competidores generan una demanda efímera (prestada).
2. El lector recordará como la incertidumbre generada por el terrorismo o los conflictos sociales o bélicos en el Mediterráneo convirtió
a España en destino refugio de los turistas europeos en épocas
pasadas. Algunos de los hechos fueron: la guerra de los Balcanes,
1992-1995; terrorismo en Egipto, 1997; la guerra de Irak, 2003; ataques terroristas en Sharm el Sheik, 2005; integrismo islámico, 2006;
Primavera árabe, 2011.
El capítulo se organiza de la forma siguiente. En la
sección segunda se sintetizan los principales resultados coyunturales asociados al primer cuatrimestre,
así como las previsiones de demanda turística “poblacional” para el 2011. En la sección tercera se revisan las
previsiones relativas al gasto del mercado extranjero.
En la sección cuarta se lleva a cabo una revisión de
los principales cambios, cuantitativos y cualitativos,
acaecidos en la evolución de la demanda turística en
España en la última década. Finalmente, una sección
recoge las principales consideraciones vertidas en el
capítulo a modo de síntesis.
3.2. Las previsiones sobre turistas y
pernoctaciones en 2011
3.2.1. Los primeros cuatro meses
En los momentos de escribir este texto se conocen
ya algunos indicadores coyunturales de demanda
turística que nos pueden permitir esbozar no sólo la
situación en los primeres meses del año, sino también
las señales para el resto de meses.
En efecto, disponemos ya de los datos que van de
enero a abril y que, por tanto, cubren los flujos
ocurridos con motivo de las vacaciones de Semana
Santa. Típicamente, los flujos de estos primeros cuatro
meses aportan el 25% de los anuales, por lo que ya es
un peso relativo a tener en cuenta. Los datos que se
han recopilado provienen de la Encuesta Frontur3, del
Instituto de Estudios Turísticos, y de la Encuesta de
Ocupación en Alojamientos Hoteleros, que realiza el
Instituto Nacional de Estadística.
Los datos hasta abril procedentes de la Encuesta
Frontur indican un aumento del flujo de turistas
extranjeros en los destinos españoles del 8,5%, cifra
muy superior a la del año anterior. Por mercados emisores los más pujantes han sido, entre los grandes, el
británico (9,1%) y el francés (6%). Entre el resto des-
tacan los aumentos de los Países Nórdicos, Holanda,
Bélgica y Suiza. Por zonas, los destinos de mayor crecimiento han sido las Canarias (22,6%) y la Comunidad
Valenciana (10,4%).
Este sensible aumento se atribuye a diversos factores: en primer lugar, a los problemas de estabilidad
que padecen destinos del Norte de África (i.e. Túnez,
Egipto) y Oriente Medio, que han motivado un efecto
de substitución en favor de destinos estables, como
son los españoles; y, en segundo lugar, la erupción
del volcán islandés, en abril del 2010, que afectó significativamente al espacio aéreo europeo y motivó
numerosas cancelaciones de viajes. En la medida en
que estos problemas puedan entrar en un proceso
de minoración y, sobre todo, se llegue a los meses de
mayor demanda, es esperable que estos ritmos de
aumento se atenúen.
En lo que respecta a los datos hoteleros, éstos reflejan,
hasta el mes de abril, un crecimiento acumulado del
número de viajeros del 5,4%, atribuible a la evolución
del mercado extranjero, que crece substancialmente
un 12,9%, espoleado por los buenos resultados de
Canarias. Por el contrario, el volumen de viajeros
residentes en España sólo aumenta un leve 0,6%,
altamente determinado por la situación laboral y económica, que junto a la incertidumbre, está lastrando
el consumo privado. En cuanto al número de pernoctaciones, éste habría crecido los primeros cuatro
meses incluso en mayor medida que la cifra de viajeros, llegando al 10%. En este caso, también se nota el
contraste entre mercado español versus exterior. En
particular, el volumen de las pernoctaciones hoteleras
generadas por residentes nacionales habría aumentado un nimio 0,2%, que contrasta con el incremento de
casi un 19% del número de las pernoctaciones asociadas a visitantes extranjeros. Así las cosas, en estos primeros cuatro meses la duración de la estancia media
de los españoles habría menguado muy ligeramente,
mientras que la de los extranjeros habría crecido.
3. Como se sabe, Frontur es la estadística de los movimientos turísticos en fronteras que permite conocer el número de turistas que
llega a España y sus características básicas de residencia, destino,
comportamiento, duración de la estancia, etc.
Índice UAB de Actividad Turística 167
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Tabla 3.1
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Evolución de los indicadores turísticos de demanda agregada para España
disponibles para el período enero-abril de los años 2010 y 2011
Turistas, viajeros, pernoctaciones y porcentajes
Turistas Extranjeros
Viajeros Hoteleros
Españoles
Extranjeros
Pernoctaciones hoteleras
Españoles
Extranjeros
2010
12.720.383
20.870.877
12.715.574
8.155.303
61.012.993
28.993.504
32.019.489
Número de turistas extranjeros en España, 2001-2011
Turistas y porcentajes
2011
13.795.626
21.995.467
12.790.740
9.204.726
67.090.116
29.038.172
38.051.945
Variació Anual
8,5%
5,4%
0,6%
12,9%
10,0%
0,2%
18,8%
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos e INE.
Gráf. 3.1
Crecimiento interanual del volumen de turistas extranjeros en España,
primer cuatrimestre, 2001-2011
10,0%
5,0%
8,5%
4,2%
3,9%
1,3%
6,1%
3,0%
1,7%
Crecimiento del número de turistas extranjeros en España, 2000-2011
8,0%
Gráf. 3.2
6,6%
6,0%
-5,0%
4,0%
-4,3%
2,0%
4,7%
3,6%
2,1%
4,0%
3,7%
3,1%
1,1%
1,0%
1,0%
0,0%
-10,0%
-2,0%
-12,3%
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2009
2011
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.
3.2.2. Previsiones de volumen de turistas extranjeros en 2011
La tabla adjunta resume las previsiones acerca del
volumen de turistas extranjeros a recibir en todo el
año 2011, siguiendo la metodología Frontur. En particular, se prevé un aumento del 4% (2,1 millones de
turistas), hasta llegar a los 54,8 millones de turistas,
cifra todavía lejana a los 58,7 millones materializados
en 2007. De este modo, dada la bajada del volumen
experimentada en el 2009, en el que la cifra cayó en
Índice UAB de Actividad Turística
6,5 millones respecto al 2007, se habrían recuperado
casi 3,9 millones en el 2011, si las previsiones se concretan. Esto, en todo caso, nos da una idea del ajuste
experimentado en 2009. Así, si el crecimiento del
volumen de turistas extranjeros para el 2011 se confirma, sería éste el tercer mejor año de crecimiento
desde el 2000 y nos situaría en la banda baja de las
previsiones internacionales realizadas por la OMT
para este año, que sitúan la horquilla de crecimiento
mundial entre el 4 y el 5%.
-2,5%
-4,0%
-0,6%
-8,0%
-10%
168
Variación Anual
2,1%
4,7%
3,6%
1,0%
3,1%
6,6%
3,7%
1,1%
-2,5%
-8,8%
1,0%
4,0%
Porcentajes
2,8%
00%
-15,0%
Turistas
46.402.928
48.565.344
50.330.623
50.853.815
52.429.832
55.913.778
58.004.462
58.665.504
57.192.014
52.177.640
52.677.187
54.808.482
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.
Porcentajes
5,3%
Tabla 3.2
-8,8%
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.
Se observarían buenos resultados para todos los grandes mercados. El crecimiento lo encabezaría el mercado italiano, con un aumento esperado del 7,3% y el del
grupo del resto de países, con un 5%. Importante, en
todo caso, es el incremento del turismo británico, por
su ritmo, 3,6%, su peso y su patrón anterior. En este
sentido, y tras llegar a un máximo de 16,3 millones
de turistas británicos recibidos alcanzado en 2007, su
regresión ha sido importante, perdiendo desde este
ejercicio y hasta el 2010 3,9 millones de turistas o,
Índice UAB de Actividad Turística 169
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
lo que es lo mismo, experimentando un declive del
23,7%. La previsión para 2011 significa un cambio en
la tendencia descendente para el que es el mercado
más importante de España, que concentró en el 2010
el 23,6% de los flujos internacionales totales. Por otra
parte, la recuperación prevista de otros mercados
Tabla 3.3
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
tradicionales como el alemán y el francés, que habían
perdido cerca de 1 millón de turistas desde el 2006
serían, asimismo, importantes. No obstante, el conjunto de los tres o cuatro principales mercados bajaría
su cuota relativa en 2011, como muestra de que se
estaría reduciendo la dependencia y concentración.
Previsión del número de turistas extranjeros en España
por grandes mercados emisores para 2011 y comparativa con la situación en 2010
Turistas y porcentajes
Alemania
Francia
Italia
Reino Unido
Resto
Total
2010 8.813.689
8.135.861
3.487.801
12.429.951
19.809.885
52.677.187
2011* 9.079.861
8.313.634
3.741.982
12.876.277
20.796.728
54.808.482
Var. 11/10*
3,0%
2,2%
7,3%
3,6%
5,0%
4,0%
Var. 10/09
-1,4%
2,3%
9,4%
-6,5%
5,4%
1,0%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
Gráf. 3.3
Viajeros hoteleros y porcentajes
Porcentajes
7,3%
6,0%
5,0%
5,0%
4,0%
3,6%
3,0%
3,0%
2,2%
2,0%
1,0%
0,0%
Como complemento a las estimaciones anteriores
se han incorporado, como viene siendo habitual, las
predicciones relativas a la demanda hotelera en lo
que respecta a las variables centrales. Se adicionan,
pues, los resultados previstos para el 2011 relativos
a los viajeros en establecimientos hoteleros y sus
pernoctaciones generadas, así como la variable secundaria resultante; esto es, la duración media de la
estancia en este tipo de alojamientos. Ofrecer datos
para los establecimientos hoteleros es significativo
por diversas razones. En primer lugar, porque este
tipo de viajeros acostumbra a tener una incidencia
económica superior sobre los destinos; generalmente,
los turistas alojados tienen un mayor impacto por día
que el resto. En segundo lugar, porque los datos sobre
demanda hotelera, por su propia naturaleza, pueden
contener una mayor precisión que los correspondientes a la encuesta Frontur. Y en tercer lugar, como
punto más relevante para nosotros, porque la utilización de estos datos nos permite incorporar la demanda nacional a las previsiones, un hecho especialmente
importante en un ejercicio como el actual, en el que,
como veremos, se espera un comportamiento dispar
al del componente extranjero.
Entrando ya en las estimaciones, las predicciones
auguran un crecimiento en el número de los viajeros
hoteleros del 4,8% en todo el ejercicio del 2011 (hasta
alcanzar los 86 millones). Si este crecimiento se confirma, el año 2011 batiría los registros históricos del volumen de este tipo de viajeros antes registrado, allá por
el 2007, justo antes del advenimiento de la crisis. Este
crecimiento previsto, sumado al de 2010, implicaría
que en dos años el número de viajeros habría aumentado en un 11,5%. En un momento de crisis económica
como el actual, estas previsiones deber ser valoradas
en su justa medida.
Número de viajeros hoteleros en España en el período 2000-2010 y previsión para 2011
Previsión de crecimiento del número de turistas extranjeros en España
por grandes mercados emisores para 2011
7,0%
3.2.3. Demanda hotelera prevista para 2011
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Viajeros hoteleros
65.026.763
65.692.863
65.639.413
68.538.043
73.194.304
77.347.586
81.855.900
84.423.433
82.998.877
77.140.316
82.115.175
86.039.671
Variación Anual
1,2%
1,0%
-0,1%
4,4%
6,8%
5,7%
5,8%
3,1%
-1,7%
-7,1%
6,4%
4,8%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.
Italia
Resto
extranjeros
Reino Unido
Alemania
Francia
Fuente: Elaboración propia.
170
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 171
Tabla 3.4
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gràf. 3.4
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Crecimiento del número de viajeros hoteleros en España, 2000-2011
Previsión del número de viajeros hoteleros en España
por grandes mercados emisores para 2011 y comparativa con la situación en 2010
Porcentajes
8,0%
6,8%
6,0%
6,4%
5,8%
4,8%
4,4%
4,0%
2,0%
5,7%
3,1%
1,2%
1,0%
0,0%
-0,1%
-2,0%
-6,0%
-7,1%
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.
El detalle por grandes mercados ilustra la disparidad en la demanda que se espera en el componente
nacional respecto al extranjero. En efecto, en el caso
de residentes en España se prevé un tibio aumento
del 1%, menor que el registrado por este mercado en
el 2010. La atonía económica del país, unida a los altos
registros de paro, originarían un gran debilidad de la
demanda de alojamiento, que se notaría en la hotelera (está por ver cómo afectará a otras demandas de
alojamiento). La cifra de viajeros residentes en España,
que podría alcanzar en 2011 casi los 46,8 millones, no
alcanzaría los 48,6 millones logrados en 2007. Dado
el peso de este mercado en el total de viajeros (significa el 56% del total), su menor aumento contribuye
a reducir significativamente el valor del crecimiento
global de los viajeros, que, como hemos visto anteriormente, se situaría en el 4,8%.
En lo que respecta al mercado extranjero, se espera
que el volumen de viajeros alcance en el 2011 los 39,3
millones, un 9,7% superior a la cifra de en 2010. Éste
sería el nivel más alto registrado nunca. Por mercados, destaca el crecimiento aumento en del grupo
172
Índice UAB de Actividad Turística
2011* 6.879.753
4.210.861
2.844.277
7.296.730
18.028.452
46.779.598
86.039.671
Var. 11/10*
5,9%
8,7%
11,1%
6,7%
12,5%
1,0%
4,8%
Var. 10/09
6,7%
10,9%
14,4%
6,5%
16,5%
2,6%
6,4%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
-1,7%
-4,0%
-8,0%
Viajeros hoteleros y porcentajes
2010 Alemania
6.496.462
Francia
3.873.837
Italia
2.560.105
Reino Unido
6.838.547
Resto extranjeros
16.029.790
Españoles
46.316.434
Total
82.115.175
Tabla 3.5
del resto de países, que integra sobre todo mercados emergentes, y cuyo incremento llegaría hasta el
12,.5%, una cifra ciertamente elevada y que confirma
su elevada fuerte capacidad de crecimiento (además
de ser el mayor registro histórico en el nivel). El resto
de grandes mercados también registrarían aumentos, como el italiano (con una previsión del 11,.1% y el
mayor registro histórico en el nivel), el francés (con
un 8,.7% y el mayor registro histórico en el nivel), el
británico (con un 6,.7%, todavía lejos de los 8 millones
alcanzados en 2007) y el alemán (con un 5,.9%, pero
todavía alejado aún del los 7,.2 millones obtenidos
en 2007). Está por ver, por ejemplo, qué parte de este
aumento se mantiene en ejercicios posteriores, en
particular en lo que respecta a los mercados francés y
británico, una vez resuelta la inestabilidad del Magreb
y Norte de África. De forma análoga, los turistas alemanes habrían optado por destinos españoles ante
los problemas de inestabilidad en Egipto y Túnez.
Previsión de crecimiento del número de viajeros hoteleros en España
por grandes mercados emisores para 2011
Gráf. 3.5
Porcentajes
4,0%
3,0%
12,5%
11,1%
2,0%
8,7%
1,0%
6,7%
0,0%
5,9%
-1,0%
-2,0%
-3,0%
-4,0%
1,0%
Rest0
extranjeros
Italia
Francia
Reino Unido
Alemania
Españoles
Fuente: Elaboración propia.
Asimismo, los datos hoteleros nos permiten extender
las previsiones a otro indicador de demanda agregada, más próximo a la noción de impacto económico
sobre los destinos que los poblacionales, como son las
pernoctaciones hoteleras. Nuestros datos apuntarían,
en este sentido, hacia un nuevo aumento del volumen
de éstas del 4,9%, alcanzando ya casi 281 millones en
el 2011. El incremento estaría, pues, en línea con el pre-
visto para los viajeros, con lo que la duración media de
las estancias se mantendría en un registro parecido al
del año anterior.
El aumento previsto de las pernoctaciones hoteleras
en el 2011 se uniría al registrado en el ejercicio del
2010, que fue del 6,7%, y motivaría un incremento en
los últimos dos años de casi el 12%, cifra bastante sig-
Índice UAB de Actividad Turística 173
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
nificativa. El número de pernoctaciones hoteleras en
el 2011 no sólo recupera el nivel de antes de la crisis,
sino que incluso lo supera, en concreto, en un 3,7%
(año 2007 = 271,7 millones). De hecho, el crecimiento
Tabla 3.6
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
esperado en el volumen de las pernoctaciones hoteleras en el 2011 sería el tercer registro más alto de los
últimos 10 años, después del obtenido el año pasado
y del ejercicio del 2006 (6,3%).
Número de pernoctaciones hoteleras en España en el período 2000-2010 y previsión para 2011
Pernoctaciones hoteleras y porcentajes
Pernoctaciones
232.374.441
233.931.939
227.619.179
233.323.908
239.933.824
251.091.659
267.027.859
271.689.481
268.551.841
250.984.811
267.922.498
280.997.030
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Variación Anual
-1,5%
0,7%
-2,7%
2,5%
2,8%
4,7%
6,3%
1,7%
-1,2%
-6,5%
6,7%
4,9%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.
Gráf. 3.6
Crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en España, 2000-2011
Porcentajes
8,0%
6,0%
2,5%
2,0%
Un análisis complementario de la distribución de
las pernoctaciones hoteleras en España nos lleva a
concluir que las previsiones de 2011 apuntan a que el
mercado español perdería participación en conjunto,
así como que los grandes mercados emisores a 3 o 4
países se mantendrían o ganarían peso relativo, de
como máximo un punto porcentual.
Previsión del número de pernoctaciones hoteleras en España
por grandes mercados emisores para 2011 y comparativa con la situación en 2010
Tabla 3.7
Pernoctaciones hoteleras y porcentajes
Alemania
Francia
Italia
Reino Unido
Resto extranjeros
Españoles
Total
2010 42.052.208
10.584.055
8.215.586
39.074.384
54.717.065
113.279.200
267.922.498
2011* 44.617.393
11.462.532
9.111.085
41.536.070
60.764.192
113.505.758
280.997.030
Var. 11/10*
6,1%
8,3%
10,9%
6,3%
11,1%
0,2%
4,9%
Var. 10/09
5,8%
10,0%
13,8%
6,6%
14,0%
3,2%
6,7%
4,9%
4,7%
4,0%
(11,5 millones y 8,3% de aumento) serían el máximo
histórico. En lo que respecta al mercado británico, las
41,5 millones de pernoctaciones hoteleras estarían
todavía lejos de las máximas (45-46 millones) registradas en el período 2002-2003.
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
6,7%
6,3%
El reparto por mercados pone de manifiesto la debilidad del mercado español, con un casi imperceptible
aumento del 0,2% en el 2011 (y 113,5 millones de pernoctaciones hoteleras esperadas), y que contrasta con
el incremento del 8,3% previsto para el mercado exterior (y 167,5 millones de pernoctaciones). El volumen
de pernoctaciones crece a registros elevados en todos
los mercados consignados en la tabla pero, en particular, en el grupo del resto de países (11,1%) e Italia
(10,9%). En el caso del mercado alemán, por ejemplo,
el aumento del 6,1% y el volumen de pernoctaciones
previstas (44,6 millones) permiten acercarnos mucho
a los niveles más altos alcanzados en los ejercicios del
2006 y 2008. En el caso francés, los registros previstos
2,8%
1,7%
0,7%
0,0%
-2,0%
-1,2%
-1,5%
-2,7%
-4,0%
-6,0%
-8,0%
-6,5%
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.
174
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 175
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 3.7
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en España
por grandes mercados emisores para 2011
3.3. Previsiones sobre gasto turístico
Porcentajes
2,0%
11,1%
10,9%
1,0%
0,0%
8,3%
-1,0%
6,3%
-2,0%
6,1%
-3,0%
-4,0%
-5,0%
-6,0%
0,2%
Resto
extranjeros
Italia
Francia
Reino Unido
Alemania
Españoles
Fuente: Elaboración propia.
Finalmente, se ha incluido un gráfico que permite verificar la evolución de la duración media de las estancias
hoteleras. En este sentido, su inspección nos permite
delimitar con nitidez dos etapas en el período 20002011. Una primera, que transcurriría desde el 2000
Gráf. 3.8
hasta el 2005, en la que se observa una clara reducción
de la duración de la estancia, coincidiendo con el auge
de las compañías aéreas de bajo coste, las city-breaks y
el aumento de la cantidad de viajes por año. A partir de
entonces, en la segunda etapa, el registro se estabiliza.
Evolución de la duración de las estancias medias hoteleras en España, 2000-2011
Dias
3,70
3,60
3,57
3,56
3,47
3,50
3,40
3,40
3,28
3,20
3,25
3,26
2005
2006
3,22
3,24
3,25
3,26
3,27
2008
2009
2010
2011*
3,10
3,00
2000
2001
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
176
Índice UAB de Actividad Turística
2002
2003
2004
2007
En este capítulo se revisan las previsiones relativas al
gasto de los turistas. En este sentido, los modelos de
previsión utilizados se han centrado en el análisis del
gasto llevado a cabo por los turistas extranjeros en
sus viajes a España, tomando los datos básicos procedentes de la Encuesta de Gasto Turístico del Instituto
de Estudios Turísticos EGATUR. Ante todo, hemos de
subrayar que estas cifras no equivalen exactamente a
las de los ingresos turísticos generados, que estarían
estrictamente asociados al PIB turístico o al propio
PIB. Aunque no equivalen, empero, cada vez se deberían parecer más4 . Ello es así tanto por los propios
cambios en la organización del viaje, por los que se ha
incrementado el peso de los gastos en destino, como
por los cambios en la propia metodología de construcción de los ingresos, que dependen de estas cifras de
gasto. En todo caso, y más allá de esta asociación, las
previsiones de gasto nos informan sobre una característica fundamental de los turistas que atraemos
procedentes del exterior: su comportamiento.
se hallan los emergentes, que concretaría una cifra
del 3,9%. Tras el aumento del 2010, este grupo totalizaría un incremento del gasto desde 2009 del 10,1%.
También los mercados francés e italiano podrían
registrar incrementos positivos del gasto, del 1,4% y
el 1,1% respectivamente. El crecimiento del mercado
francés desde el 2009 habría sido del 3%, aunque con
un nivel de gasto que sigue todavía sin alcanzar los
5.200 millones logrados en el 2007. En el caso británico se perfila un interesante crecimiento positivo, que
rompería con la tendencia continuamente negativa
de su gasto desde el 2004. De todas formas, el nivel
de gasto previsto para los británicos, 10.248 millones,
está lejos del máximo de 15.414 millones de euros
logrados en 2004. La caída acumulada en el período
2004-2011 sería, entonces, del 33,5%. Por otra parte, el
gasto de los alemanes registraría un leve descenso del
0,9%, con un retroceso claramente menor al del año
anterior y alcanzando un nivel de gasto que se situaría a 1.600 millones del máximo alcanzado en 2006.
Las cifras de gasto turístico de los no residentes en
sus viajes a España se suministran tomando valores
reales (en base 2010) y descontando el efecto inflación por razones analíticas, para el que se ha utilizado el IPC general. Específicamente, se ha decidido
utilizar el componente general, y no estrictamente
el llamado turístico, puesto que entendemos que los
turistas pueden potencialmente adquirir en España
un amplio abanico de bienes de consumo, más allá
de los estrictos asociados a hostelería y restauración.
En todo caso, si se utilizara alternativamente este IPC
restringido, la imagen resultante no variaría significativamente de la aquí expuesta.
Los datos revelan que el gasto real de los extranjeros
en 2011 podría aumentar en un 2,1% en relación al 2010,
que es la cifra de mayor aumento anual desde el 2007.
De esta manera, el volumen de gasto alcanzaría en
2011 casi los 50.000 millones de euros, lejos, de todas
maneras, de los 54.200 millones alcanzados en 2007.
Por grandes mercados, el aumento más significativo
se produciría en el grupo del resto de países, en el que
4. De hecho, desde el año 2004, los datos de ingresos turísticos de la
balanza de pagos del Banco de España vienen significando entre el
80% y el 84% de la cifra de gastos turísticos de la EGATUR.
Índice UAB de Actividad Turística 177
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 3.9
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Crecimiento del gasto total real de los turistas extranjeros en España en el período 2005-2011
Porcentajes
2,0%
1,7%
5,0%
2,1%
1,3%
4,0%
0,2%
0,0%
2,0%
-3,2%
-4,0%
1,4%
1,1%
1,0%
-6,0%
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
-07%
Resto
extranjeros
Francia
Italia
Reino Unido
Alemania
Previsión de crecimiento del gasto total real de los turistas extranjeros en España
por grandes mercados emisores en el período 2004-2011
Millones de euros constantes y porcentajes
Nota: * previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
-1,0%
Fuente: Elaboración propia.
Previsión de gasto total real de los turistas extranjeros en España
por grandes mercados emisores para 2011 y comparativa con la situación en 2010
Alemania
Francia
Italia
Reino Unido
Resto
Total
1,0%
0,0%
-7,0%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
Tabla 3.8
3,9%
3,0%
-2,0%
-8,0%
2010
8.491
4.911
2.869
10.152
22.506
48.929
2011* 8.431
4.981
2.901
10.248
23.384
49.945
Var. 11/10*
-0,7%
1,4%
1,1%
1,0%
3,9%
2,1%
Var. 10/09
-4,3%
1,5%
1,3%
-8,1%
6,0%
0,2%
Porcentajes
30,0%
23,4%
20,0%
18,8%
12,5%
10,0%
0,0%
-1,8%
-10,0%
-13,1%
-20,0%
-30,0%
-40,0%
-33,5%
Resta
extranjeros
Francia
Italia
Total
Alemania
Reino Unido
Fuente: Elaboración propia.
178
Gráf. 3.10
Porcentajes
3,4%
4,0%
Previsión de crecimiento del gasto total real de los turistas extranjeros en España
por grandes mercados emisores para 2011
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 179
Gráf. 3.11
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
La relativización del gasto por el número de turistas
(extranjeros) indicaría una reducción del 1,9%, que
ampliaría ligeramente la contracción ya experimentada en el 2010, y que alcanzó el 0,7%. Este resultado
parece razonable ante la necesidad de los turistas de
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
ajustar presupuestos dada la coyuntura. El resultado
negativo se demuestra en todos los mercados consignados, con mayores alzas para el mercado italiano,
alemán y británico.
Previsión del crecimiento del gasto real por turista extranjero en España
por grandes mercados emisores para 2011
Porcentajes
0,0%
-1,0%
Gráf. 3.12
2,3%
-3,6%
-5,0%
2,0%
-6,0%
1,0%
-5,8%
-7,0%
-1,0%
-0,7%
-0,7%
-2,0%
-3,0%
2006
2007
2008
2009
2010
2011*
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.
Italia
6,0%
4,0%
2011* 928
599
775
796
1.124
911
Var. 11/10*
-3,6%
-0,8%
-5,8%
-2,5%
-1,0%
-1,9%
3,4%
1,3%
2,1%
2,0%
0,5%
0,2%
-2,0%
Euros constantes y porcentajes
2010
963
604
823
817
1.136
929
1,7%
2,5%
0,0%
Previsión de gasto real por turista extranjero en España
por grandes mercados emisores para 2011 y comparativa con la situación en 2010
Índice UAB de Actividad Turística
Alemania
Porcentajes
2,0%
Nota: * previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
Reino Unido
Comparación del crecimiento del gasto real de los turistas extranjeros e ingresos reales
en España en el período 2005-2010
-4,6%
Alemania
Francia
Italia
Reino Unido
Resto
Total
Resto
extranjeros
-1,9%
-2,3%
2005
Francia
Fuente: Elaboración propia.
-4,0%
180
-2,5%
-4,0%
2,0%
Tabla 3.9
-1,0%
-3,0%
Porcentajes
-5,0%
-0,8%
-2,0%
Evolución y previsión de crecimiento del gasto real por turista extranjero en España
en el período 2005-2011
3,0%
Gráf. 3.13
Var. 10/09
-3,0%
-0,7%
-7,4%
-1,7%
0,6%
-0,7%
-4,0%
-3,2%
-6,0%
-4,3%
-8,0%
-7,0%
Gastos
-8,7%
-10,0%
2005
2006
2007
2008
2009
Ingresos
2010
Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos y Banco de España.
Índice UAB de Actividad Turística 181
Gráf. 3.14
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
En base a los indicadores avanzados anteriormente
sobre el turismo internacional, estamos en situación
de afirmar que éste podría crecer más que la economía española en su conjunto, recuperando parte de lo
perdido, y que el turismo interno todavía no se habría
recuperado de la crisis. Con todo, España mantendría
su liderazgo en el mapa turístico global.
Gráf. 3.15
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
3.4. Evolución de la demanda turística
en España en la última década:
algunos “hechos” cuantitativos
Evolución de la cuota de turistas y excursionistas internacionales en España, 2000-2010
Gráf. 3.16
Porcentajes
El número de turistas internacionales aumentó un
13,5 %, en términos acumulados, en el período 20002010. Este crecimiento, sin embargo, ha tenido dos
fases distintas. En una primera, que se alargó hasta
2007, el número de turistas internacionales creció de
manera sostenida hasta rozar la cifra de 60 millones.
A partir de 2008, y como consecuencia de la crisis económica internacional, la cifra se redujo alrededor de
un 10% desde el máximo del ciclo.
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Evolución del número de turistas internacionales en España, 2000-2010
Turistas
2000
2001
2002
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
60.000.000
2003
2004
2005
Turistas
2006
2007
2008
2009
2010
Excursionistas
50.000.000
Los aeropuertos constituyen, sin ningún género de
dudas, la principal vía de acceso de los turistas internacionales. Esta primacía se ha reafirmado levemente
en los últimos años, pasando de una cuota del 74,1%
del año 2000 al 77,1% de 2010. Este leve aumento se
45.000.000
Entradas de turistas internacionales en España según vias de acceso para 2000, 2005 y 2010
55.000.000
ha producido a costa de los accesos por carretera, que
en términos relativos cayeron tres puntos porcentuales durante este período. Los accesos por puerto y en
especial por ferrocarril, continuaron constituyendo
cifras marginales.
Tabla 3.10
Porcentaje sobre el total
40.000.000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
Aeropuerto
Carretera
Puerto
Ferrocarril
2000
74,1
23,0
2,3
0,6
2005
72,8
23,5
3,2
0,5
2010
77,1
19,9
2,7
0,3
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
El aumento en el número de turistas internacionales ha ido acompañado por un incremento aún más
importante en el número de excursionistas5, lo que ha
significado que la cuota de turistas sobre el conjunto
5. Entre los visitantes distinguimos turistas (realizan al menos una
pernoctación ) y excursionistas (no pernoctan).
182
Índice UAB de Actividad Turística
de visitantes internacionales haya caído seis puntos
porcentuales durante esta última década. Así pues,
el número de visitantes de un solo día pasó del 37,8%
del total de visitantes del año 2000 al 43,8% de 2010.
Si lo analizamos por países, el aspecto más destacado
de la última década ha sido el proceso de desconcentración del origen de los turistas. El mercado alemán,
segundo en importancia, vio reducir su peso relativo
en seis puntos porcentuales, especialmente durante
la primera parte de la década. El mercado británico
también perdió peso relativo, tres puntos porcentua-
les y medio, si bien este proceso ocurrió en los últimos
años de la década. En cambio, se detectan ligeros
avances en mercados como el italiano, que ganó dos
puntos porcentuales, o el de los países nórdicos. El
mercado francés, por su parte, ganó peso en estos
años con tres puntos porcentuales.
Índice UAB de Actividad Turística 183
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Tabla 3.11
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Entradas de turistas internacionales en España por país de procedencia para 2000, 2005 y 2010
Porcentaje sobre el total
Alemania
Bélgica
Francia
Irlanda
Italia
Países Bajos
Portugal
Reino Unido
Suiza
Países Nórdicos
Resto Europa
Estados Unidos
Resto de América
Resto del Mundo
Tabla 3.12
2000
22,7
3,6
12,1
4,6
4,1
3,0
27,1
2,5
12,2
2,4
2,9
2.8
2005
17,7
3,3
15,9
2,4
5,3
4,4
3,6
28,8
2,1
5,1
4,9
1,6
2,4
2,5
2010
16,7
3,1
15,5
2,2
6,6
4,3
3,6
23,6
2,2
6,8
7,1
2,2
2,8
3,2
Evolución de la entrada de turistas extranjeros en España
en los meses de julio y agosto en el período 2000-2010
Porcentaje sobre el total
30
28
26
24
22
20
2000
2001
2002
2003
2004
Nota: En el año 2000 los visitantes de Irlanda y de los Paises Nórdicos eran incluidos en el epígrafe “Resto de Europa”.
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
Contra lo que se pudiera pensar a primera vista, los cambios de hábitos turísticos no han implicado cambios en
la estacionalidad: aproximadamente un 25% de turistas
extranjeros realizó su entrada entre los meses de enero
y abril, cerca del 45% entre mayo y agosto, y el 30% restante entre septiembre y diciembre. Las variaciones a lo
largo de la pasada década fueron poco significativas y,
contra lo que pueda pensarse, reforzaron la temporada
estival en detrimento del primer y tercer cuatrimestre.
Los cambios de tendencia en el sector turístico sí
han implicado, no obstante, una sustancial desconcentración espacial. Así, Cataluña y particularmente
la Comunidad de Madrid vieron fuertemente incrementada su cuota de mercado, en detrimento de las
comunidades insulares (Baleares y Canarias). En este
último caso, la cuota de mercado conjunta cayó casi
diez puntos porcentuales en el total de la década,
Si se analiza el patrón de llegadas específicamente
para los meses de julio y agosto, puede observarse
con mayor nitidez esta estabilidad. El porcentaje de
turistas extranjeros que llegaron a España en julio y
agosto constituyó el 26,5% del total anual en el año
2010, una décima porcentual por encima de la media
de la década.
Entradas de turistas internacionales en España por temporada, en los años 2000, 2005 y 2010
Porcentaje sobre el total
Enero-Abril
Mayo – Agosto
Septiembre-Diciembre
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
2000
24,7
44,9
30,4
2005
24,4
45,2
30,4
2010
24,2
46,1
29,7
Gráf. 3.17
2005
2006
2007
2008
2009
2010
observándose un descenso sostenido. La explicación a
este hecho puede residir en la emergencia del turismo
de ciudades (lo que ha beneficiado especialmente a
Madrid), propulsado por los vuelos de bajo coste y la
madurez de los mercados de sol y playa de las islas,
en los que éstos vuelos han sustituido a los chárter en
lugar de generar nueva demanda.
Entradas de turistas internacionales en España
por Comunidad Autónoma de destino para 2000, 2005 y 2010
Tabla 3.13
Porcentaje sobre el total
Andalucía
Islas Baleares
Canarias
Cataluña
Comunidad Valenciana
Comunidad de Madrid
Resto de CCAA
2000
15,1
21,6
21,6
19,2
9,1
6,0
7,4
2005
14,9
17,3
16,9
25,1
9,7
6,1
10,0
2010
14,1
17,4
16,3
25,0
9,5
8,8
8,8
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
184
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 185
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 3.18
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Evolución de la cuota de mercado en turistas internacionales de las islas en España, 2000-2010
Porcentaje sobre el total
25
20
En los últimos años no se han producido modificaciones importantes en lo que respecta a las actividades
realizadas por los turistas internacionales, aunque sí
se detectan pequeños cambios. La mayoría de ellos
continúan realizando actividades de tipo cultural
(51%) y recreativas (22%) en el año 2010, aunque éstas
pierden peso, como también las actividades de índole
deportivo. En este último caso han sido las actividades
náuticas, que arrastran una fuerte caída desde 2005,
las que lastran los resultados. En cambio, las visitas a
parques temáticos y, en especial, a balnearios y centros de talasoterapia ganan terreno, pasando en este
último caso del 2,1% de 2005 al 6,1% de 2010. Otro
dato a tener en cuenta es el ligero avance del número
de los turistas extranjeros que no realizan actividades.
Turistas internacionales en España por actividades realizadas, 2005 y 2010
Porcentaje sobre el total
15
10
2000
2001
2002
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
2003
2004
2005
Baleares
El perfil sociodemográfico del turista no ha experimentado importantes variaciones en los últimos
años. Se detecta una ligera tendencia al alza de turistas femeninas (47,2% en el año 2010 con respecto al
46% del 2005), así como también de turistas jóvenes,
en detrimento de los perfiles más sénior e infantiles.
Tabla 3.14
Tabla 3.15
2006
2007
2008
2009
2010
Canarias
En un futuro, ya presente, deberá incluirse el vector
demográfico y social en el análisis de la demanda
turística. Tendrá que ser un elemento clave en las
estrategias de los destinos y de las empresas y en el
diseño de productos.
Perfil sociodemográfico de turistas internacionales en España, 2005 y 2010
Porcentaje sobre el total
Hombre
Mujer
Menor de 15 años
De 15 a 24 años
De 25 a 44 años
De 45 a 64 años
Mayor de 64 años
Perfil de turistas por sexo
2005
2010
54,0
52,7
46,0
47,2
Perfil de turistas por edades
2005
2010
5,6
5,1
8,7
10,8
41,0
42,4
34,3
32,3
10,4
9,4
Culturales
Recreativas
Deportivas
Gastronómicas
Asistencia a eventos deportivos
Balnearios y centros de talasoterapia
Visita a parques temáticos
Visitas a familiares
No realizan actividades
2005
54,1
24,3
16,5
11,3
2,1
2,1
6,5
11,9
25,5
2010
51,3
22
12
9,7
3
6,1
8,7
11
29,3
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
El uso de Internet para la programación de la actividad
turística ha crecido de modo significativo entre 2005,
primer año para el que se dispone de estadísticas, y
2010. Así, en 2005 tan sólo un 39,1% de turistas internacionales utilizaba Internet para planificar su viaje,
cifra que aumentó hasta el 56,1% de 2010 (Gráfica
3.19). Por actividades destaca el fuerte avance del
uso como herramienta para realizar reservas y pagos,
especialmente por lo que concierne al transporte,
que aumenta veinte puntos porcentuales. También se
incrementa fuertemente el uso de Internet para realizar reservas y pagos de alojamientos, aunque éstos
aún están veinte puntos por debajo de los correspondientes al transporte.
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
186
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 187
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Gráf. 3.19
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Evolución del uso de internet por los turistas internacionales de España
en la planificación del viaje, 2005-2010
va que este proceso no se ha producido en su dimensión temporal. Las entradas de turistas extranjeros
no sólo no se redujeron en términos relativos en el
cuatrimestre de verano, sino que incluso aumentaron levemente.
•Se observa también una desconcentración del destino de los turistas extranjeros. Los destinos tradicionales de sol y playa, y en especial las islas, ceden
terreno a destinos más urbanos, que son los principales beneficiarios de la expansión de la actividad
turística de los últimos años. Este cambio de perfil
se manifiesta también en la edad de los turistas:
aumentan ligeramente los turistas jóvenes en detrimento de los séniors y de las familias.
•Internet se ha convertido en una herramienta casi
imprescindible en la planificación y gestión de los
viajes. Esta tendencia, que ya se producía en los usos
informativos, se ha ampliado en los últimos años a las
reservas y pagos. No obstante, ésta aún tiene recorrido por lo que respecta a la gestión de los alojamientos y en especial del resto de actividades turísticas.
Porcentaje sobre el total de turistas internacionales
70
60,7%
60
51,7%
50
40
39,1%
54,4%
56,1%
43,2%
30
20
10
0
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
Tabla 3.16
3.5. A modo de síntesis
Uso de internet por los turistas internacionales de España por actividades, 2005 y 2010
Porcentajes y porcentajes sobre usuarios
Porcentaje de uso
Uso para consultas
Uso para reservas
Uso para pagos
2005
39,1
96,8
69,5
61
2010
56,6
97,4
87
80,2
Fuente: Instituto de Estudios Turísticos.
Así las cosas, los principales cambios que podemos
detectar en el turismo internacional en España, a través de los indicadores cuantitativos, son los siguientes:
•España continúa siendo un país muy dependiente
del turismo que llega por vía aérea. Esta dependencia se vio reforzada ligeramente durante la última
década, en detrimento de las entradas por carretera.
Incidencias naturales diversas, protestas laborales
o amenazas terroristas han mostrado la fragilidad
de depender en exceso del tráfico aéreo. Aunque
188
Índice UAB de Actividad Turística
la ubicación geográfica de España, situada en una
península periférica del núcleo europeo, no facilita
el desarrollo de alternativas a esta situación, no por
ello debería dejar de insistirse en la necesidad de
mejorar los accesos a la Península por carretera y, en
especial, ferroviarios.
•Se detecta una ligera desconcentración por lo que
respecta a los mercados de origen. En otras palabras,
el sector turístico español tiene una menor dependencia de ciertos mercados, con las consecuencias
positivas que ello comporta. En cambio, sí se obser-
Hay buenas perspectivas para la demanda turística en
España a nivel global. Asentada en los problemas de
estabilidad en algunos de nuestros destinos competidores de África y Oriente Medio, pero sin desdeñar, de
ningún modo, el papel de nuestras ventajas competitivas, parece que la coyuntura turística podría salvar los
muebles de la economía de este país nuevamente (los
ingresos turísticos exteriores ya subieron en 2010 un
2,1%), junto al sector exportador. Con crecimientos significativos en nuestros mercados tradicionales (hay que
resaltar el cambio de tendencia del británico) y en los
emergentes, parece que el 2011 va a permitir recuperar
parcialmente las pérdidas acumuladas por la demanda
desde el año 2007 en algunos de los indicadores. Debe
tenerse en cuenta, además, que los principales subsectores turísticos, como ha demostrado algún estudio6,
generan intensamente más empleo que el resto de la
economía, con lo que, dada la lacra del paro general,
aumentan, si cabe, las bondades asociadas al sector.
Asimismo, el capítulo ha hecho un repaso a las
principales tendencias cuantitativas de la demanda
turística en España en la última década, coincidiendo, aproximadamente, con los años de singladura de
este informe.
El tema es que, pasada la coyuntura favorable del 2011,
sólo quedarán nuestros factores competitivos como
desencadenantes del crecimiento. Y es aquí donde
nuevamente han de jugar un papel los agentes públicos. Una parte de la demanda turística, y por tanto de
la oferta, es bastante fiel. Pero otra, cada vez mayor,
no es cautiva y se mueve comparando precios, calidades e información en tiempo real y esperando hasta
el último momento para llevar a cabo la decisión de
dónde viaja, cómo y qué gasta. Su atracción depende,
obviamente, del buen quehacer de nuestras empresas, pero también de las políticas públicas. Es en este
terreno donde a la política turística le queda mucho
camino por recorrer. No se reclama, únicamente, que
haya política turística -esto se da por descontado-,
sino que ésta vaya acorde con el peso, las capacidades competitivas y las perspectivas de desarrollo del
sector. Con un potencial enorme de aumento en los
mercados emergentes (léase chino y norteamericano), poco se puede jugar en el tablero mundial sin,
por ejemplo, una buena promoción. Además, se debe
trabajar para facilitar la expedición de visados y, en su
caso, subsanar la falta de vuelos o conexiones aéreas.
Se puede y se debe aportar mayor conocimiento sobre
el perfil de los nuevos turistas a captar (p.e. países
BRIC) y sobre lo que realmente necesitan y consumen
los turistas de los mercados tradicionales.
6. Duro (2009), por ejemplo.
Índice UAB de Actividad Turística 189
4. El turismo de cruceros en Barcelona.
La conjunción exitosa de la promoción,
las infraestructuras y la nueva demanda
con una ciudad de atractivos únicos
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Tabla 3.17
Síntesis de la evolución de los indicadores turísticos para España en 2010 y previsión para 2011
Turistas, viajeros, pernoctaciones, millones de euros constantes, euros constantes y porcentajes
Turistas Extranjeros
Viajeros Hoteleros
Españoles
Extranjeros
Pernoctaciones Hoteleras
Españoles
Extranjeros
Gasto Extranjeros
Gasto Extranjeros por turista
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
2010
52.677.187
82.115.175
46.316.434
35.798.741
267.922.498
113.279.200
154.643.298
48.929
929
2011*
54.808.482
86.039.671
46.779.598
39.260.073
280.997.030
113.505.758
167.491.272
49.945
911
Var. 11/10*
4,0%
4,8%
1,0%
9,7%
4,9%
0,2%
8,3%
2,1%
-1,9%
4.1. Introducción
En la actualidad Barcelona es el principal puerto europeo de cruceros y se sitúa a nivel mundial entre el cuarto y el quinto destino de esta tipología. Con cerca de
dos millones y medio de pasajeros llegados en el año
2010 y con un incremento de este flujo de alrededor de
un 9% en plena etapa de crisis económica, las perspectivas son que éste se sostenga o aumente a lo largo
del 2011. Sin embargo, este espectacular desarrollo es
relativamente reciente, aunque haya existido actividad
crucerista en la ciudad desde hace mucho tiempo.
Este capítulo analiza el éxito del turismo de cruceros
en la ciudad de Barcelona en las últimas tres décadas.
Se ha pasado de una situación en la que su existencia
era prácticamente marginal, a otra en la que Barcelona
se ha erigido como el principal destino de turismo de
cruceros en el Mediterráneo y uno de los principales
a nivel mundial. Para entender esta espectacular progresión analizaremos las diferentes dinámicas que lo
han propiciado: el despegue de Barcelona como uno
de los destinos turísticos urbanos más importantes
a nivel internacional tras las Olimpiadas de 1992, el
auge del turismo de cruceros de forma global en los
últimos lustros y la intervención conjunta del sector
público y privado para propiciar una nueva etapa de
desarrollo de esta tipología.
4.2. Revisión de la literatura
La literatura académica y científica respecto al turismo
de cruceros es, en general, todavía muy escasa, y tanto
o más lo es en relación al caso de Barcelona, a pesar
de que se trata de uno de los principales fenómenos
turísticos de los últimos años en la ciudad. De hecho,
entre los primeros estudios científicos a nivel internacional cabe destacar aquellos que se han escrito
desde finales de los ochenta (Lawton y Butler (1987))
y especialmente ya en la década de los noventa (Hall
y Braithwaite (1990); Dwyer y Forsyth (1996); Dwyer y
Forsyth (1998)), principalmente centrados en el mercado norteamericano y el destino caribeño, que hasta
la fecha habían sido absolutamente predominantes.
También en la misma época empezaban a escribir
190
Índice UAB de Actividad Turística
en España autores como Esteve (1998), que con el
paso del tiempo se convertiría en uno de los mayores
especialistas en nuestro país. En los siguientes años
diferentes referencias aportarían nuevos puntos de
vista al tema (Butler (1999); Pérez (1999); Capacci
(2000); Wood (2000); Yepes et al. (2000)), con lo que la
literatura al respecto iría ampliándose gradualmente.
En este mismo sentido, y para el caso español, quizás
una de las referencias más interesantes sea la tesis
doctoral de Murias (2002), que aunque centrada en
aspectos de infraestructura y tecnología portuaria,
ofrecía también una interesante visión de la evolución de la oferta y la demanda en este sector. En los
años siguientes, y hasta llegar a la actualidad, nuevas
referencias han ampliado la literatura al respecto del
crucerismo, ya sea en forma de artículos en revistas
científicas (Johnson (2002); Kester (2003); Mazorra
(2005); Weaver (2005); Brida y Zapata-Aguirre (2008);
García (2008); Marusic et al. (2008); Andriotis y
Agiomirgianakis (2010); Brida y Zapata (2010)), como
también por lo que respecta a los estudios realizados
por Manuel Butler desde el mundo académico (Butler
(2001)) y para la Organización Mundial del Turismo
(OMT) a principios y finales de la década (OMT (2003);
OMT (2008)).
En dicha literatura se observa la predominancia, prácticamente total, de las referencias relacionadas con el
caso del Caribe, principal destino histórico del turismo de cruceros y del mercado norteamericano, que
hasta la primera década del presente siglo ocupaba
y movilizaba a un 90 por ciento de la demanda de
este producto. No en vano, las principales compañías
del mismo siguen siendo norteamericanas. En este
sentido, los temas estudiados han sido variados,
especialmente centrados en la oferta (Lawton y Butler
(1987)), observando los procesos de concentración e
internacionalización (Hall y Braithwaite (1990)); Wood
(2000), el impacto económico y social en los destinos
de este negocio (Dwyer y Forsyth (1996); Dwyer y
Forsyth (1998); Braun (2002); Brida y Zapata-Aguirre
(2008); Brida y Zapata (2010)), las implicaciones
medioambientales de su desarrollo (Johnson (2002))
y la percepción cambiante de la demanda (Andriotis y
Agiomirgianakis (2010)).
Índice UAB de Actividad Turística 191
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
En todo caso, es importante resaltar la escasez
de estudios científicos existentes para el caso del
Mediterráneo, lo que en parte tiene su lógica dado
que su despegue ha sido relativamente reciente y
su peso en relación a otros destinos también lo es
(Drisdale (1997)). En esta dinámica, Barcelona, como
el principal puerto base de este destino regional, es
el perfecto ejemplo de la explosión del turismo de
cruceros en esta región y a nivel internacional, y es en
relación a este elemento y a la importancia que está
adquiriendo esta tipología para la propia ciudad, que
se justifica el presente análisis.
4.3. Metodología
Al respecto de la metodología utilizada hemos tenido
en cuenta la literatura anteriormente presentada,
especialmente por lo que respecta a las referencias
de la OMT, pero también para observar los análisis
de diferente tipo que se han realizado hasta la fecha.
En todo caso, la escasez o ausencia de trabajos al
respecto del crucerismo en Barcelona nos ha obligado a recurrir a otras referencias. Algunas de ellas
se relacionan directamente con la evolución de los
aspectos clave que ha considerado el análisis, como el
impulso de la promoción turística en la ciudad (Duran
2002), la evolución de las infraestructuras portuarias (Alemany 2002) y el desarrollo de la demanda
crucerista (Paniagua 2005). Para éste último aspecto,
aparte de los comentarios y análisis presentados en
informes como el de la OMT o el European Cruise
Council, se han tenido en cuenta las estadísticas relativas a esta tipología que ofrece la Autoritat Portuària
de Barcelona (APB 2006-2009) desde hace unos años.
En todo caso, conviene siempre ser cautos con la información facilitada al respecto del número de personas
que visitan los destinos gracias al turismo de cruceros,
ya que suelen existir confusiones al distinguir entre
pasajeros y cruceristas. En este sentido, mientras los
pasajeros embarcan en un puerto con el fin de trasladarse (por el motivo que fuere) a un puerto de destino,
los cruceristas embarcan con el objetivo de realizar un
itinerario y por motivos vacacionales. Este aspecto ha
sido tenido en cuenta en el momento de presentar los
192
Índice UAB de Actividad Turística
datos referentes a la demanda que se tratan especialmente en el apartado séptimo. Finalmente, la estructura de este trabajo es la siguiente: se inicia con una
presentación de la evolución del turismo de cruceros a
nivel internacional, que sirve para situar al lector en el
contexto, para a continuación realizar un breve recorrido por los antecedentes del mismo en Barcelona. El
siguiente apartado, central en nuestro análisis, muestra el impacto de los Juegos Olímpicos de 1992 en
esta tipología, ya que sin dicho evento sería imposible
entender el posterior desarrollo del turismo en la ciudad de forma general y del crucerismo en particular.
Posteriormente, dos apartados muestran la explosión
del fenómeno en este destino, ya sea en la última
década como en su situación actual. El trabajo finaliza
con las principales conclusiones y líneas de trabajo
propuestas de cara al futuro.
4.4. Una breve síntesis de la evolución
del turismo de cruceros desde sus orígenes
a la actualidad
Debido a su despegue reciente, y de la misma forma
que sucede con otras tipologías turísticas, el turismo
de cruceros suele ser considerado como un producto
turístico actual, una concepción bastante equivocada. De hecho, el turismo de cruceros, junto a otros
productos post-fordistas, es una de las tipologías que
mejor representan la transformación de la actividad
turística a partir de la recuperación de fenómenos
que renacen tras una crisis que se prolonga décadas
y que sucede a una primera etapa de esplendor, justo
en la época en la que el turismo nacía como actividad de ocio moderna. De hecho, Murias (2002) sitúa
su origen en la década de los cuarenta del siglo XIX,
cuando aparecen en los diarios de la ciudad alemana
de Hamburgo las primeras ofertas de viaje relacionadas con este tipo de turismo.
Obviamente se trataba de una actividad de ocio especialmente elitista, reservada a grandes fortunas y, de
hecho, sería este tipo de demanda la que haría rico a
figuras como Thomas Cook y facilitaría la consolidación de su compañía en una de las primeras agencias
de viaje de la historia y hoy en día en uno de los mayo-
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
res turoperadores internacionales (Towner (1985)).
Cook comenzó su negocio trasladando a familias
obreras al campo, pero se considera que estaría organizando ya cruceros para clientes adinerados hacia
1841, unos lustros antes de que entrara en liza otra de
las grandes compañías navieras a nivel internacional
(también en relación al transporte de mercancías), la
compañía británica Peninsular and Oriental Steam
Ship Navigation Company, más conocida por P&O,
cuyos primeros cruceros se iniciarían hacia 1858.
De hecho, generalmente (Fernández (1991)) se considera que el período inaugural del turismo de cruceros
transcurre entre mediados del siglo XIX y el estallido
de la Primera Guerra Mundial, cuando las compañías
navieras empiezan a interesarse por este nuevo negocio, como en el caso de la misma P&O, Cunard o White
Line (la naviera del famoso Titanic). Su éxito se basaba
en la reproducción de un fenómeno recurrente en el
turismo (Buzard (1993)): el mimetismo en las actividades ligadas al ocio y el turismo, ya que una gran parte
de estos primeros viajes en crucero reproducía el clásico itinerario que habían seguido décadas antes las
corrientes de viajeros aristócratas del Grand Tour, con
destinos como Italia, Grecia o Egipto, ahora accesibles
a una nueva clase social, la burguesa. El crucero era el
medio perfecto para compatibilizar las necesidades
de estos clientes con el desplazamiento a diferentes
destinos exóticos.
Tras esta primera etapa inaugural, una nueva era
se iniciaría tras el fin de la Primera Guerra Mundial,
cuando la crisis de la navegación transatlántica (debida a diferentes elementos, entre ellos los recortes en
la admisión de inmigrantes en diferentes países americanos) obligaría a muchas compañías que disponían
de buques de línea a transformarlos en cruceros dada
la fuerte caída en la demanda de viajeros (Murias
(2002)). En cierta medida, el anterior y el presente
período se pueden considerar como una primera
etapa dorada del turismo de cruceros, que en todo
caso seguiría estando reservado durante estos años
de entreguerras a una demanda muy restringida,
de alto nivel adquisitivo. Y, de nuevo, el estallido de
la Segunda Guerra Mundial interrumpiría y transformaría su desarrollo, ya que la mayor parte de los
buques sería destinada al transporte de tropas o servicios logísticos y de ellos la mayoría fueron hundidos
o fuertemente dañados en el conflicto (Fernández
(1991)). La inmediata posguerra no ofrecía tampoco un
contexto favorecedor, con una aviación todavía incipiente y escasos medios para impulsar una actividad
turística tanto desde la perspectiva de la oferta como
por el impulso de la demanda.
La situación cambiaría notablemente a partir de los
años sesenta, especialmente a causa del desarrollo
de la aviación comercial y de la irrupción en el tráfico
aéreo transatlántico del Boeing 747 de la Pan Am, más
conocido como Jumbo, que con sus más de 400 pasajeros transformaría totalmente el mundo del transporte a larga distancia y condenaría definitivamente
a las compañías navieras transatlánticas, ya afectadas
por las restricciones en la entrada de inmigrantes en
los Estados Unidos y otros países. Es a partir de este
momento cuando las compañías se ven forzadas a
buscar nuevos mercados para sobrevivir. Si la dificultad
estriba en la adaptación de los buques de línea en centros de ocio con todo tipo de servicios para el turista,
la respuesta (especialmente en el mercado norteamericano) fue hábil y se centró en ofrecer precios significativamente reducidos a los que pudo acceder un segmento de la población mucho más amplio. Este fue el
inicio de la popularización definitiva de esta tipología y
cuando aparecen las principales compañías modernas:
Carnival, Royal Caribbean Cruise Line o Princess.
En este sentido, uno de los principales avances resulta
de la estrategia de estas compañías para vender al
buque como el principal destino, aparte de los lugares
que se vayan visitando durante el viaje, y de la adaptación de las compañías navieras al crecimiento de la
demanda con nuevos y mayores barcos de cruceros.
Es así como los barcos se van haciendo cada vez más
grandes y atractivos y ofrecen un mayor número de
servicios al turista. La introducción en la última década de barcos con mayor capacidad va precisamente en
esta línea. Así, si en los sesenta los cruceros tenían un
tamaño relativamente modesto, entorno a las 20.000
toneladas, en la actualidad hay barcos que pueden
superar las 150.000 (como el Queen Mary 2). De la
misma forma, si en los noventa los buques podían
Índice UAB de Actividad Turística 193
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
llegar a los 1.500 pasajeros, hoy en día pueden superar
perfectamente los 2.500.
Con el crecimiento de los buques se facilita la transformación del producto y los cruceros pasan de ofrecer la fórmula del all inclusive, es decir ofrecer prácticamente todos los servicios que el cliente requiere
en el mismo buque, que se pagan de forma conjunta,
a añadir un conjunto de servicios extra que se pagan
por separado. El incremento de la capacidad implica,
además, que las compañías deben estar más preparadas en otros aspectos, como la seguridad para
pasajeros y tripulación, temas que adquieren mayor
importancia dentro de los servicios ofertados. En todo
caso, permite captar el crecimiento de la demanda y
generar rentabilidades e ingresos más altos a bordo
derivados del efecto escala, pero también hay que
tener en cuenta que el tamaño de las naves puede
venir limitado por factores comerciales y económicos:
el riesgo de asumir altas inversiones en un solo buque
es muy elevado y al alcance de pocas compañías.
Hay que tener en cuenta que la concentración de la
oferta está en esta línea, así como la capacidad para
disponer de buques con una oferta flexible, que les permita operar en diferentes contextos o concentrarse en
destinos muy competitivos. De hecho, el gigantismo en
el sector del crucero está realmente al alcance de muy
pocos, especialmente los tres grandes grupos que dominan el sector (Carnival Corporation, Royal Caribbean
y Star Cruises). Finalmente, también es conveniente
reconvertir la imagen de los cruceros y el efecto disuasorio de ofrecer un producto cada vez más masificado.
La flexibilidad debe también venir por la capacidad para
poder segmentar a los clientes en diferentes grupos, a
los que se pueden ofrecer diferentes servicios.
El papel de las compañías también sería decisivo
para impulsar la aparición de las primeras asociaciones regionales, como la Cruise Lines International
Association en América o la Cruise Europe en Europa,
cuyo papel será clave para canalizar la relación entre
compañías y puertos y la cooperación entre estos últimos (Murias (2002)). En este mismo sentido, la adaptación de las infraestructuras portuarias también fue
determinante para el desarrollo de este tipo de tráfico.
194
Índice UAB de Actividad Turística
Finalmente, la globalización ha tenido también un
impacto decisivo en la oferta crucerista, ya sea a través
del proceso de internacionalización que se ha producido, como especialmente en la creciente concentración
en el sector, lo que ha reducido el número de operadores y ha incrementado su poder de negociación.
En relación a la concentración de la oferta cabe decir
que en la actualidad tres grandes grupos (Carnival
Corporation, Royal Caribbean y Star Cruises) controlan
el 88 por ciento de la oferta mundial y se presentan
como grandes compañías multimarca (OMT (2008)).
La mayor parte de las compañías se inclina en los
últimos años por ampliar la oferta en los segmentos
de renta media, que son los que más están creciendo,
y además se inicia un importante proceso de especialización en los itinerarios y los tipos de buque.
En cuanto a los mercados, aumenta el interés por lo
temático y especialmente por el mercado familiar.
El crecimiento de la oferta se refleja también, entre
otros elementos, en el hecho de que las principales
navieras se sitúan entre las primeras empresas turísticas por lo que respecta a capitalización bursátil y
tasa de rentabilidad. La oferta de turismo de cruceros
alcanzaba en 2006 las 300.000 camas (OMT (2008)),
el equivalente a la mitad de la capacidad hotelera de
una región turística tan importante como el Sudeste
Asiático, lo que da una idea de su volumen.
Por otro lado, a pesar de poder entenderse como una
tipología con un resort en constante movimiento, está
demostrado su enorme impacto en los destinos en los
que sitúa sus principales escalas. Como se puede apreciar en la Tabla 4.1, el principal destino en la actualidad
sigue siendo el Caribe, especialmente en la época invernal, donde recibe gran parte de la demanda norteamericana, que se mantiene con diferencia como la más
importante en todo el mundo, aunque su crecimiento
es bastante lento (hacia un tres por ciento interanual
a mediados de la década pasada). El Mediterráneo
(ver Tabla 4.1), el destino que más se ha expandido
en los últimos años (entre mediados de los noventa y
mediados de la década pasada prácticamente dobló la
demanda captada), se sitúa en segunda posición pero
todavía a distancia del Caribe, con una demanda que se
reparte entre los mercados europeo y norteamericano.
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Matriz de origen (mercados) y destino (regiones) del turismo de cruceros
a nivel internacional, 2005
Tabla 4.1
Miles de pasajeros en cruceros por origen (mercados) y regiones (destinos)
Origen/
Caribe Mediterráneo Norte de Europa Alaska
Destino
Reino Unido
300
467
190
22
Alemania
125
314
192
-
Italia
48
423
42
-
España
51
311
17
-
Francia
55
152
26
-
Resto de Europa
78
268
34
-
EEUU y Canadá
6.713
1.822
1.033
858
Japón
18
10
-
20
Total
7.388
3.767
1.534
900
Sudamérica Asia-Pacífico Total
12
20
-
-
-
-
294
-
326
7 998
-
651
-
513
-
379
-
233
-
380
132 10.852
75
123
214 14.129
Fuente: OMT (2008).
A continuación les siguen, también a distancia, la
Europa Atlántica, Alaska, Sudamérica y Asia-Pacífico.
En general, el turismo de cruceros sigue unas pautas muy similares a las de los destinos terrestres en
cuanto a los principales mercados que capta cada
destino, que siguen siendo regionales. Ésta es una de
las razones por las cuales destinos como Asia-Pacífico
tiene un menor crecimiento que otros, ya que la
demanda regional sigue siendo relativamente baja
en comparación. Finalmente es interesante observar
que la mayor parte de macro-destinos del turismo
de cruceros tiene un comportamiento estacional que
permite a las navieras diversificar sus operaciones en
estos destinos y mejorar la rentabilidad de sus activos
-verano en el Mediterráneo, Caribe en invierno, por
ejemplo- (Castejón 1998).
Desde la perspectiva de la demanda, con la definitiva popularización (e incluso masificación en según
qué destinos) de este tipo de turismo, el crecimiento
medio en las últimas décadas ha sido espectacular,
cercano al 8%. Con cerca de 15 millones de turistas
en 2005 (ver Tabla 4.1), es sin duda alguna una de
las tipologías protagonistas de la transformación del
turismo contemporáneo. El principal mercado que ha
conformado esta demanda ha sido el norteamericano,
con Miami como puerto base emblemático y con el
Caribe como principal destino de las escalas de los
cruceros. Europa es el siguiente mercado en importancia, aunque a distancia del estadounidense. En
todo caso se aprecian en esta tipología distribuciones
muy similares a las que se producen en el turismo en
general, con diferentes macro-regiones a nivel internacional en la que se concentran mercados y destinos.
Aún así, el crecimiento del mercado norteamericano
en Europa y del número de europeos que realizan
cruceros en el Caribe también ha ido en aumento en
los últimos años. En todo caso el turismo de cruceros
sigue experimentando una demanda ascendente y
aún se considera que es una tipología con un enorme potencial, ya que existen mercados que todavía
tienen mucho recorrido (especialmente Asia). En este
sentido, la Cruise Line International Association (CLIA
(2006)) estima un mercado potencial de cerca de 30
millones de turistas en los siguientes años.
Por otro lado, el perfil de esta demanda (OMT (2008))
señala un alto número de pasajeros primerizos, que
realizan un viaje en crucero por primera vez. Además,
y a pesar de la idea generalizada, no se trata de un
viajero mayoritariamente de la tercera edad: su edad
media se sitúa alrededor de los 49 años (y tiende a
bajar), disponen de ingresos altos, están generalmente casados (más de un 80%), tienen educación univer-
Índice UAB de Actividad Turística 195
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
sitaria (cerca de un 60%) y están empleados a tiempo
completo (también cerca de un 60%). El turismo de
cruceros puede además vincularse fácilmente con
las nuevas tendencias de la demanda, pues se puede
ofrecer en poco tiempo una experiencia de viaje interesante. Es en este sentido que uno de los principales
intereses de la oferta se centra recientemente en
poder ofrecer itinerarios cortos (de 3 a 4 días), más
especializados y adaptados a las disponibilidades de
tiempo libre de la sociedad actual, abaratando además el paquete contratado y pudiendo acceder así a
un mayor segmento de demanda.
En definitiva, todos los indicadores sitúan al turismo
de cruceros como uno de los negocios con mejor
presente y mayores perspectivas de futuro en los
próximos años. Son muchos los destinos de este producto que han realizado una importante apuesta en
los últimos años. Y entre estos principales destinos a
nivel internacional se encuentra Barcelona, que es a
su vez una de las destacadas plazas de turismo urbano en Europa. El desarrollo de la ciudad como destino
de cruceros es dilatado en el tiempo, pero su posición
entre los primeros es relativamente reciente. En los
siguientes apartados vamos a analizar cómo se ha
producido esta evolución.
4.5. El turismo de cruceros
en la Barcelona pre-olímpica
El despegue de Barcelona como destino del turismo de
cruceros es relativamente reciente, aunque sus inicios
puedan remontarse lejos en el tiempo. De hecho, su
aparición vendría facilitada por la gran transformación
operada en el puerto marítimo de la ciudad en el siglo
XIX, especialmente a partir de la creación de la Junta
de Obras a finales del mismo, que emprendió su consolidación estructural. Se tiene noticia de la creación
de las primeras navieras que operaban en el puerto de
Barcelona ya a inicios del mismo siglo (Ybarra, creada
en 1823), aunque durante toda esta centuria predominaran los desplazamientos de viajeros por motivos
lejanos al ocio y prácticamente siempre en relación al
desplazamiento de emigrantes desde la Península y
especialmente en dirección a las colonias y países inde-
196
Índice UAB de Actividad Turística
pendientes del ámbito latinoamericano (un aspecto en
el que no difiere de otros puertos europeos).
A finales del XIX la labor de la Junta de Obras del
puerto de la ciudad daría lugar al primer muelle
transversal, situado donde hoy se ubica el muelle de
Barcelona; por los mismos años empezaría a funcionar la compañía Transatlántica (1881), y ya a principios
del XX la Transmediterránea (1917), que absorbía a
anteriores compañías como la Marítima de Barcelona
(Murias (2002)). Estas navieras generalmente cubrían
líneas regulares y entre sus viajeros se encontraban
básicamente emigrantes, aunque también los primeros viajeros que se desplazaban por mar en primera
clase y por motivos de ocio. La diferencia entre la
primera clase y las demás (segunda y tercera) era
abismal y los servicios de primera eran realmente
lujosos, aunque el número de pasajeros, en contraste
con las otras dos, era muy escaso. A diferencia de otros
países la situación no cambió excesivamente en las
primeras décadas del siglo XX, ya que el número de
viajeros embarcados o desembarcados con motivos
puramente turísticos en los puertos españoles siguió
siendo muy reducido. Y es que resulta obvio que en
Barcelona, y a pesar del impulso de organizaciones
como la Sociedad de Atracción de Forasteros (Garay y
Cànoves (2009)), la situación social del momento no
favorecía precisamente la llegada del tipo de turista
crucerista. De hecho, esta misma situación fue la que
provocó incluso que la naviera Transmediterránea
trasladara su sede central a Madrid.
El estallido de la Guerra Civil y la posterior posguerra
perpetuó el escaso tránsito de viajeros por mar vinculados con el ocio. Durante la contienda, como también
ocurrió en las guerras mundiales, muchos buques fueron utilizados con diferentes propósitos (transporte de
armamento, hospitales móviles, cárceles incluso) y una
gran parte de ellos fue destruida (Fernández (1991)).
De hecho no sería hasta pasada la posguerra, cuando
una iniciativa un tanto peculiar reactivaría el escaso
tránsito de cruceros en la ciudad. Fue en 1956 cuando
la compañía Transmediterránea transformó uno de
sus buques, el Ciudad de Toledo, en buque-exposición,
presentando los avances de la industria española
-un proyecto propagandístico vinculado al régimen
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
franquista- en una travesía por 16 países americanos
(Gómez (1991)). Pocos años después, en 1961, otro
buque de la compañía, el Villa de Madrid, realizó un
crucero por el Mediterráneo con destino en el puerto
de El Pireo y con otro motivo excepcional: la boda
de los Príncipes de Asturias. Mientras, el puerto de
Barcelona, con un carácter eminentemente industrial,
seguía creciendo al amparo de nuevos proyectos como
el Plan General de Desarrollo de 1965-1966, extendiéndose hacia el delta del Llobregat, con la construcción
de un puerto interior junto al río (Alemany (2002)).
Ya en los años setenta aparecerán los que se pueden
considerar los primeros servicios dedicados al turismo de cruceros. Es la compañía Ybarra, que con sus
buques Cabo San Vicente y Cabo San Roque iniciarán
diferentes rutas turísticas, especialmente en dirección
a Latinoamérica, aunque el producto todavía estaba
pensado para un público de alto poder adquisitivo y
que disponía de suficiente tiempo como para poder
embarcarse en un viaje de larga duración. De hecho,
aparte de la escasa demanda internacional que también llegaba, y, según Paniagua (2005), en los setenta
tan solo unos 20.000 españoles elegían un crucero
para realizar sus vacaciones, permaneciendo esta cifra
casi constante hasta mediados de los años noventa, en los que comenzó un crecimiento sostenido
que conduciría a las cifras actuales, que superan los
300.000 cruceristas (Paniagua (2005)). Con la llegada
de la democracia y los cambios políticos también se
produjeron modificaciones que afectarían al turismo de cruceros. Para empezar, en 1978 el puerto de
Barcelona conseguía su Estatuto de Autonomía del
Puerto, lo que significaba un paso más allá en cuanto a una gestión local del mismo, más eficiente y
emprendedora. Y es precisamente en esta época en
la que el Puerto de Barcelona se desarrolla a partir
de una concepción funcional y se divide ya en tres
zonas, el Port Vell (Puerto Viejo), el Puerto Comercial y
el Puerto Logístico, ampliando de nuevo más adelante sus infraestructuras con la compra de terrenos al
Consorcio de la Zona Franca.
Será entre finales de los años setenta e inicios de los
ochenta que aparecen en España nuevas compañías
dedicadas al negocio del crucerismo como el turope-
rador Unión Lloyd, la compañía Central de Cruceros,
surgida de los departamentos marítimos de diferentes agencias de viaje (Meliá, Marsans y Wagon Lit) o el
turoperador Latitud 4. Con todo, todavía en la década
de los ochenta del siglo XX Barcelona seguía recibiendo a un escaso número de turistas de cruceros, ya que
no era un destino especialmente reconocido a nivel
internacional y tenía aún menor proyección entre el
turista elitista que todavía predominaba en esta tipología en la Europa de los años ochenta. A esto cabía
sumar que Barcelona no era todavía un destino turístico cuyos recursos resultaran especialmente atractivos para el público en general. Con todo, algunas de
las primeras experiencias de navieras españolas como
Transmediterránea tuvieron la ciudad de Barcelona
como puerto base durante estos años. A mediados de
la década de los ochenta esta compañía decidía dar
un paso más tras experimentar con viajes de corto
trayecto (fines de semana con pequeñas escalas en
las Islas Baleares) y realizar viajes de ocho días por el
Mediterráneo con salida en la Ciudad Condal.
No obstante, todo iba a cambiar en breve a partir de la
celebración de los XXV Juegos Olímpicos de Barcelona
en julio de 1992. Alrededor de la preparación del
evento se iba a movilizar toda la ciudad, la región y el
país, acometiendo una profunda transformación de
las infraestructuras y de la propia imagen de la urbe.
Y la zona portuaria y las actividades relacionadas no
quedaron al margen. La apertura de la ciudad al mar
y el hecho de que en el año 1987 se comenzaba a elaborar el Plan Estratégico de Barcelona se concretaron
en un ambicioso proyecto que transformaría esta
infraestructura y facilitaría la explosión del turismo
de cruceros en los siguientes años.
4.6. 1992, el año clave: el impacto
de los Juegos Olímpicos y la creación
de la Autoritat Portuària de Barcelona
Hoy en día no cabe duda que los Juegos Olímpicos de
1992 marcaron un antes y un después en el desarrollo
turístico de Barcelona, desde prácticamente todos los
ámbitos y repercutiendo en una amplia variedad de
productos y tipologías turísticas. El turismo de cruce-
Índice UAB de Actividad Turística 197
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
ros no ha sido una excepción. Los Juegos significaron
una prueba de fuego para la gestión del puerto y para
la ciudad de Barcelona en cuanto a su capacidad de
albergar un importante número de cruceros durante
la celebración de un evento de gran relevancia como
una Olimpiada. Como explicaremos a continuación, el
Puerto de Barcelona supo estar a la altura acogiendo en
sus instalaciones hasta once grandes cruceros que sirvieron de hoteles flotantes durante el acontecimiento.
Como es conocido, Barcelona tenía ya una dilatada
experiencia en relación a la celebración de grandes
eventos, iniciada con la celebración de la Exposición
Universal de Barcelona, continuada con la de 1929 y
con otros importantes hitos como los Mundiales de
1982. La elección de Barcelona como sede de los XXV
Juegos Olímpicos llevó al consistorio municipal a
un nuevo proceso de reflexión, en el que se buscaba
una profunda transformación de la ciudad, pero en
el que el turismo debía ser uno de los ejes centrales
del desarrollo futuro de la ciudad. Con este propósito se iniciaron ya en 1987 las primeras reuniones
entre el Ayuntamiento, representado por el Patronato
Municipal de Turismo, y el Comité de Turismo de la
Cámara de Comercio, Industria y Navegación de la
ciudad. Se estrenaba así una colaboración que daría
como fruto el Plan Estratégico, en el que se consideraba de forma muy especial el potencial de la urbe para
ser un importante destino turístico internacional en el
futuro, aprovechando el impacto que debería suponer
la celebración de los Juegos (Duran (2002)).
El Plan tuvo una primera etapa entre 1989 y 1991 dedicada al análisis y la diagnosis de la situación turística
de la ciudad y otra etapa entre 1991 y 1993 en la que
se definieron los planes de actuación. El proceso fue
altamente participativo y su éxito concluyó con la
creación en 1993 de un organismo de promoción turística, Turisme de Barcelona, cuya responsabilidad en
el despegue de la ciudad como destino es innegable,
especialmente en relación a su labor en cuanto a la
inversión en la promoción turística y el branding de la
ciudad. Con la definición del Plan y la posterior creación de Turisme de Barcelona se pasó de una etapa en
la que se promocionaba Barcelona de forma genérica
a una nueva en la que los objetivos eran la promoción
198
Índice UAB de Actividad Turística
específica y la especialización a partir de la identificación de diferentes segmentos de mercado, entre los
que se encontraba el mercado del turismo de cruceros.
Entre las principales medidas, el Plan Hoteles fue el de
mayor impacto a la par que uno de los más controvertidos, ya que incidió en un espectacular crecimiento
de un 35% de las plazas hoteleras en los dos años
anteriores a la celebración del evento. Sin embargo, es
indiscutible que la imagen proyectada al mundo sirvió para transformar la visión de Barcelona, percibida
como un centro industrial con un turismo mayoritariamente de negocios (se considera que alrededor de
un 70% del turismo total pertenecía a esta tipología
en 1990, a solo dos años de los Juegos), a un destino
donde el peso del turismo vacacional es hoy en día
mayoritario -aunque sigue siendo importante el segmento de negocios (Duran (2002))-. Esto sin tener en
cuenta que la ciudad también se ha convertido en
uno de los principales destinos del turismo de conferencias y convenciones, con diferentes eventos (como
el World Mobile Congress) de relevancia internacional,
o que es uno de los destinos destacados en cuanto
a eventos culturales (Sónar) o deportivos (como el
torneo Conde de Godó o las diferentes carreras de
atletismo que se realizan de manera regular a lo largo
del año), y que también ofrece una amplia oferta de
turismo de sol y playa.
Incluido en este amplio grupo de nuevos productos y
nuevos mercados de éxito en la ciudad se encuentra,
sin lugar a dudas, el turismo de cruceros. De hecho,
el Plan Estratégico percibió desde un principio a esta
tipología como un elemento estratégico, creando lo
que se denominó un Plan de Hoteles Marítimos que
debería impulsar a Barcelona como el principal destino de cruceros en el Mediterráneo. El Plan se iniciaba
considerando la capacidad de alojamiento de los cruceros como apoyo a los hoteles de la ciudad para la
acogida durante los Juegos. Se trató de un test arriesgado, que ponía a prueba la gestión de los grandes
cruceros en unas instalaciones portuarias un tanto
provisionales y que inicialmente no se habían dotado
para ello. A pesar de los riesgos, la experiencia fue
un éxito y durante la celebración de los Juegos once
buques ofrecieron sus servicios en la ciudad (Castejón
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
(1998)), convirtiéndose en la segunda gran concentración de alojamiento, tras la Villa Olímpica. El resultado
fue una logística adecuada con un correcto funcionamiento, lo que demostró la capacidad organizativa de
los gestores del puerto y evidenció la potencialidad de
Barcelona para promover el crucerismo.
Asimismo, tan importante como la propia estrategia
público-privada, en cuanto a la potenciación del turismo, fueron el conjunto de actuaciones urbanísticas
llevadas a cabo en paralelo a la preparación de los
Juegos. Con éstas la trama urbana se abrió al mar después de décadas de darle la espalda, especialmente a
través de la remodelación del Port Vell, la construcción
de los nuevos barrios marítimos y la creación de nuevos espacios públicos (playas y paseos) en el litoral de
la ciudad. Los cambios se extenderían a la principal
infraestructura que necesitaba este tipo de turismo,
el puerto. Resulta interesante en este sentido que,
justo en 1992, fueran suprimidas en toda España las
juntas de obras y los puertos autónomos, creándose
así las autoridades portuarias. En efecto, la Ley de 24
de noviembre de 1992 de Puertos del Estado y de la
Marina Mercante suprimía las Juntas de Obras y los
Puertos Autónomos y creaba el Ente Público Puertos
del Estado con la misión de coordinar y controlar la
eficacia del sistema portuario, así como sus autoridades, responsables de la gestión de los puertos. De
esta forma el Port de Barcelona se rebautiza como
Autoritat Portuària de Barcelona, naciendo una institución cuyo papel ha sido clave para entender el
desarrollo de las infraestructuras portuarias en los
siguientes años, especialmente importante respecto
a la posibilidad de acoger la creciente demanda de
turistas que ha tenido lugar.
En este sentido, a partir de 1992 los dos elementos
comentados se sumarían para favorecer al éxito del
turismo de cruceros que hoy en día conocemos. Por un
lado, el papel de Turisme de Barcelona en la proyección
de Barcelona como un interesante destino urbano a
nivel internacional, recibiendo un creciente número
de visitantes y, por otro lado, el papel de la Autoritat
Portuària en la adaptación del puerto de Barcelona y
su relación con las organizaciones navieras, han sido
claves para poder acoger el desarrollo de una nueva
corriente de turistas, los cruceristas, que se ha sumado
a otros segmentos de demanda cuyo crecimiento ha
sido espectacular en las dos últimas décadas.
4.7. La llegada de una nueva demanda y
la transformación de las infraestructuras
Como ya es conocido, el éxito del turismo en la
Barcelona post-olímpica es especialmente singular, y
es un ejemplo de cómo se ha sabido rentabilizar y proyectar la marca Barcelona gracias al evento olímpico.
En los noventa, y con la breve excepción de los años de
crisis inmediatamente posteriores a los Juegos, la llegada de turistas a la ciudad creció de manera considerable. Entre el año 1991 y el 2005 el número de turistas
que pernoctaban en la ciudad prácticamente se triplicó, pasando de poco más de un millón setecientos mil
a más de cinco millones según el Ayuntamiento de
Barcelona (AB 1992-2011). Diferentes elementos jugaron a su favor, como el propio desarrollo (cuantitativo
y también cualitativo) de la oferta, que creció más
de un 30% (AB 1992-2011), los importantes cambios
asociados a la transformación de la demanda, con
el impacto de las tecnologías de la información y la
comunicación (TIC) o el aprovechamiento de su renta
de situación ampliado por el desarrollo espectacular
de las compañías aéreas de bajo coste. Barcelona
tiene además la ventaja de situarse en el centro de
un destino tradicional de sol y playa, el conformado
por el litoral catalán. Después de décadas de relativo
abandono, el patrimonio natural de la ciudad (especialmente las playas, aunque dispone en su cercanía
de interesantes parques naturales) y específicamente
el cultural se revitalizaba y se ponía en valor para un
público internacional que redescubría sus atractivos
tras años de letargo.
Por otro lado, y volviendo a la incidencia de su renta de
situación, Barcelona no solo se sitúa a escasa distancia de los grandes mercados europeos (acortada con la
proliferación de las compañías de bajo coste), sino que
además está localizada en la cuenca mediterránea,
con todo lo que ello significa en cuanto a la posibilidad de convertirla en el centro de desplazamientos
a numerosos destinos que cuentan con especta-
Índice UAB de Actividad Turística 199
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
culares recursos, tanto naturales como históricos,
culturales y climáticos. Asimismo, por las distancias
del Mediterráneo, la ciudad cuenta con la ventaja de
que se encuentra a una noche de navegación de otros
importantes puertos de escala. Ello significa que ofrece amplias posibilidades de ser un destino que complementa mar y tierra como pocos en todo el mundo.
Teniendo en cuenta estos elementos y tras el éxito de
la experiencia olímpica, los gestores de la Autoritat
Portuària de Barcelona entendieron las potencialidades que ofrecía la ciudad para despegar en el turismo de cruceros, impulsando un tráfico de pasajeros
que en principio no debía suponer un incremento
importante en inversiones en infraestructuras y que a
cambio podía reportar unos notables beneficios. Fue
con esta intención que se configuró un Plan Especial,
consensuado entre la administración municipal y la
Autoritat Portuària, con el objetivo de proceder a una
reordenación del Port Vell, previendo la localización
de nuevas terminales para líneas regulares y también
para cruceros (Castejón (1998)).
Con el incremento de las escalas de cruceros en la
ciudad entraría en funcionamiento en el verano de
1994 la primera Terminal A, en el muelle del adosado,
una estación marítima que ocupaba dos antiguos
hangares que tras la caída del tráfico de pasajeros
décadas antes, estaban dedicadas a la carga general. Al año siguiente, en verano de 1995, entraría en
funcionamiento la Estación Marítima Internacional,
y al finalizar la década de los noventa el puerto de
Barcelona contaba ya con cinco estaciones marítimas
para cruceros y dos que se podían intercambiar con
los ferris. Las cinco terminales exclusivas (A y B del
muelle adosado, la del Port Vell y las dos del muelle de
Barcelona) ofrecían cerca de 2.000 metros de línea de
atraque y cerca de 15.000 metros cuadrados de áreas
construidas para el servicio a los buques. El puerto de
Barcelona se había convertido así en la infraestructura más completa para cruceros de España.
De hecho el caso de Barcelona fue particular en relación al impulso del turismo de cruceros, pues aunque
se valoró la posibilidad de crear un nuevo ente que
agrupara a los agentes involucrados en el negocio del
200 Índice UAB de Actividad Turística
crucero, como en otras ciudades europeas, finalmente
fue la misma Autoritat Portuària la que se hizo cargo
de desarrollar el nuevo tráfico, aunque en estrecha
colaboración con el consorcio Turisme de Barcelona,
en una fórmula de asociación operacional que se ha
demostrado realmente exitosa. Mientras la Autoritat
Portuària se centraba en atender a los armadores y a
las tripulaciones como clientes, Turisme de Barcelona
se ocupaba de desarrollar todo lo relacionado con la
promoción y comunicación turística. En este sentido,
Turisme de Barcelona se preocupaba por cuidar la
imagen de la ciudad en la llegada de los turistas al
destino y focalizaba su promoción exterior en las
agencias de viajes internacionales, especialmente
norteamericanas, mientras la Autoritat Portuària se
encargaba de promocionar el crucerismo en la ciudad
en las ferias internacionales especializadas (como
por ejemplo, la Seatrade Mediterranean Cruise and
Ferry Convention, que ya se celebraba en Barcelona
a mediados de los noventa, o la reunión de META, la
Mediterranean Travel Association, que se ha congregado por primera vez en Barcelona en 2007).
Gracias al impulso de Turisme de Barcelona y la
Autoritat Portuària, Barcelona ha pasado a ser el
principal puerto base de cruceristas (puerto de inicio
y finalización de trayectos) del Mediterráneo. Para
que esto fuera así era necesario que las compañías
navieras de cruceros vieran las ventajas de operar en
la ciudad. Estas compañías eligen los puertos base y
los de escala según las ventajas que éstos les reportan, ya sea por el propio atractivo del destino como
también por los servicios logísticos que les ofrecen las
autoridades portuarias. Entre éstos últimos, no solo se
trata de disponer de unas instalaciones de embarque
óptimas y seguras, sino de infraestructuras relacionadas con el ocio que puedan resultar interesantes, así
como especialmente una buena conexión (relación
inter-modal) con otros medios de transporte (el aeropuerto del Prat está bien conectado con la zona portuaria, a menos de media hora de distancia). En este
tipo de decisiones intervienen además otros factores
como los propios mercados y los precios, así como la
habilidad de las compañías de intermediación para
organizar la red de ventas, pero en todo caso sigue
siendo indudable el peso que tiene el propio atracti-
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
vo de la ciudad como destino turístico internacional,
fenómeno que se ha desarrollado especialmente en
los últimos lustros (Montero (1996)).
Esta evolución de la oferta de instalaciones y de la
promoción de Barcelona como destino ha tenido
su traducción en un desarrollo espectacular de la
demanda, como se puede apreciar en el Gráfico 4.1. En
el mismo se muestra el notable aumento del número
de pasajeros en cruceros en la ciudad, que en el periodo analizado muestra un promedio cercano al 18%
de incremento, con algunos ejercicios donde la tasa
de crecimiento interanual se situó cercana incluso al
30%. Resulta además interesante saber que según la
OMT (2008) muchos de estos viajeros son repetidores,
de hecho entre un 40 y un 60%, una cifra realmente
alta y prácticamente insólita en otras tipologías turísticas. Teniendo en cuenta que según las estadísticas
oficiales de Puertos del Estado, el crecimiento de la
demanda en el período 2002-2009 en el conjunto de
puertos españoles ha sido elevado (un 12% en los ocho
últimos años, desde los que se dispone de estadísticas
fiables) pero ligeramente inferior al registrado en la
Ciudad Condal (por encima del 16% en el mismo período) y considerando que el crecimiento a nivel internacional se sitúa en torno al 8 por ciento para el mismo
período, podemos apreciar como el caso Barcelona ha
sido realmente único en los últimos años.
Demanda de turismo de cruceros en Barcelona, 1992-2010
Gráf. 4.1
Número de pasajeros en cruceros (embarcados, desembarcados y en tránsito)
2.500.000
2.000.000
1.500.000
1.000.000
500.000
0
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Autoritat Portuària de Barcelona cedidos al Ayuntamiento de Barcelona (AB 1992-2011).
Índice UAB de Actividad Turística 201
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Siguiendo con la perspectiva de la demanda, cabe
decir que además del propio atractivo de la ciudad, su
correcta promoción y la mejora de los servicios portuarios especializados en los últimos años, su despegue como destino crucerista ha coincidido afortunadamente con dos elementos que le afectan de forma
directa: el desarrollo del Mediterráneo como destino
(ya que Barcelona es puerto base de itinerarios en
el mismo) y el del mercado europeo (ya que, aparte
del mercado norteamericano, la ciudad se beneficia
especialmente del crecimiento de este mercado). Al
respecto del Mediterráneo como destino crucerista, su
desarrollo ha sido posterior en el tiempo a otros destinos, especialmente en la zona del Caribe, cuya evolución se inició ya en la década de los años sesenta. En
los últimos años su cuota no ha hecho más que crecer,
especialmente en la estación estival, en la que según
la OMT (2008) alcanza ya el 30% del total internacional (mientras que en el invierno supone tan solo un
5%, lo que expresa de nuevo las posibilidades existentes al respecto). Con todo, se trata de un destino que
todavía tiene muchas posibilidades de crecimiento,
especialmente en relación a la posibilidad de incorporar nuevos destinos en el Mediterráneo Oriental
y el Norte de África, zonas que habitualmente han
presentado problemas de seguridad y/o calidad pero
que pueden aportar importantísimos recursos y productos turísticos.
De la misma manera que el desarrollo del Mediterráneo
como destino crucerista afecta positivamente a la
propia evolución de Barcelona como puerto base de
itinerarios en el mismo, también es importante el
desarrollo de los propios mercados europeos. En este
contexto, el turismo de cruceros acusó una excesiva
dependencia de la demanda norteamericana hasta
bien entrados los años noventa, en los que entró en
liza el mercado británico, especialmente a partir de
1996 cuando aparecieron en el negocio nuevos operadores turísticos de este país. Hacia finales de la década de los noventa diferentes fenómenos impulsarían
el crecimiento de la demanda: por un lado, la consolidación de las navieras europeas y la irrupción de las
grandes compañías norteamericanas. Por otro lado, la
entrada en el siglo XXI vería además la incorporación
de un nuevo elemento, el crecimiento espectacular
202
Índice UAB de Actividad Turística
de la demanda de la Europa continental, que en poco
tiempo llegaría a rebasar (en suma) a la elevada cuota
británica, como se puede apreciar en la anterior Tabla
4.1. En ella también se podía ver el importante peso
que está adquiriendo Alemania.
Por lo que respecta al mercado español, de la misma
forma que en el conjunto del mercado europeo, el año
2001 fue un año de verdadera inflexión. Tras décadas
de presentar datos realmente marginales, la demanda
de turismo de cruceros en España empezó a aumentar
a un ritmo realmente importante. En concreto, se estima que el mercado español creció alrededor a un 40%
entre 1999 y 2004, siendo el de mayor crecimiento en
toda Europa (Paniagua (2005)). Este desarrollo se ha
basado especialmente en la importante inversión realizada por las compañías nacionales (Royal Hispania,
Spanish Cruise Line, Pullmantur Cruceros, Globalia)
que dio como resultado que a mediados de la década
pasada la cifra de negocios del sector prácticamente
alcanzara los 400 millones, junto con el desembarco
de las grandes compañías transnacionales, pero también por el propio desarrollo de la demanda turística
nacional. En este sentido, consideramos que el futuro
de las compañías españolas pasa por el aprovechamiento de la madurez del turista de cruceros español
a través de una especialización de los operadores en
destinos o producto, y también por la entrada como
operadores globales en nuevos mercados, especialmente Sudamérica. En Barcelona, tras la finalización
de los Juegos Olímpicos, diferentes buques de estas
compañías han estado operando, dedicándose total o
parcialmente al mercado español. Este ha sido el caso
del Don Juan, Costa Romántica, Seawind Crown, Costa
Victoria, Costa Riviera o Melody, justo tras los Juegos,
o ya a mediados de la década pasada los buques
Oceanic, Mistral, New Flamenco, Costa Fortuna, Costa
Mágica, MSC Lírica, MSC Sinfonía o el espectacular
Splendour of the Seas.
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
4.8. Barcelona, primer destino del turismo de
cruceros en el Mediterráneo
Llegando ya a la actualidad, es indudable que el turismo de cruceros es una de las tipologías y uno de los
mercados de mayor crecimiento en todo el mundo.
Sus características le convierten en un buen ejemplo
de lo que algunos han llamado nuevo turismo, al
menos por lo que respecta a gran parte de la configuración del producto, desde la vertiente de la oferta.
Tal y como indica la Cámara de Comercio de Valencia
(CCV (2009)) en su estudio al respecto, esta oferta presenta diferentes atractivos entre los que se podrían
destacar su configuración multidestino (diferentes
destinos a visitar en el mismo viaje), el hecho de
incluir un hotel móvil (comodidad y avance de tiempo), el ser prácticamente un todo incluido (servicios
incluidos en el buque) o la flexibilidad, comodidad y
seguridad del desplazamiento.
Este mercado resulta además cada vez más interesante para muchos destinos, especialmente grandes
ciudades portuarias, ya que es conocido que también
genera importantes ingresos durante la estancia y
visita de los turistas en la ciudad de atraque. El perfil
medio del crucerista resulta especialmente atractivo,
teniendo en cuenta que se trata de un turista de
mediana edad (alrededor de 45 años) con ingresos
medio-altos. En los últimos años también ha crecido
el segmento más joven, aunque especialmente se ha
notado la incorporación del mercado familiar.
Después de las inversiones realizadas en los últimos
años por Creuers del Port de Barcelona, que gestiona
y explota actualmente las terminales del puerto, y la
misma Autoritat Portuària, la ciudad de Barcelona se
aprovecha de las excelentes infraestructuras disponibles para acoger al turismo de cruceros, como las diferentes terminales, diversos muelles e instalaciones
de servicio dedicadas a tal efecto y especialmente del
hecho de que éstas se encuentren a escasa distancia
del centro de la ciudad y de las principales conexiones
de transporte metropolitano y aéreo y ferroviario de
media y larga distancia. Las instalaciones del puerto
también son líderes por lo que respecta a seguridad
y logística específica para el tráfico de cruceros. Cabe
destacar que Barcelona ha sido el único puerto citado
explícitamente en las jornadas técnicas de la convención Sea Trade Cruise Shipping como modelo de
innovación y eficiencia. En todo caso hay que tener en
cuenta que para los gestores del puerto de Barcelona
el tráfico de cruceros sigue siendo un negocio complementario al importante tráfico comercial que mueve
una infraestructura de estas características.
Y es en este contexto que Barcelona se ha convertido
en un destino líder del turismo de cruceros a nivel
internacional (primer destino europeo), siendo la base
de salida y la escala de numerosos itinerarios que discurren por el Mediterráneo. Los puntos clave del éxito
de Barcelona en esta tipología se encuentran, entre
otros, en elementos como la inteligente promoción del
destino, que parte de la época de las Olimpiadas, una
eficiente colaboración entre las autoridades, las inversiones necesarias pero graduales en cuanto a la infraestructura portuaria, la seguridad del destino (especialmente si se compara con el Mediterráneo Oriental)
y el desarrollo de nuevos productos relacionados a
partir de una buena segmentación de la demanda.
Índice UAB de Actividad Turística 203
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Imagen 4.1
Terminales de cruceros en el puerto de Barcelona y principales zonas turísticas de la ciudad
en las inmediaciones, 2011
Fuente: Elaboración propia a partir de imágenes de Google Earth™ y de información de la Autoritat Portuària de Barcelona (APB (2011)).
En relación a estas instalaciones las terminales actuales se pueden observar en la Imagen 4.1, estando especializadas en diferentes servicios. Tal y como informa
la Autoritat Portuària (APB (2011)), cuatro de ellas, A,
B, C y D, operan en el muelle adosado. Las tres primeras tienen como concesionaria a Creuers del Port
de Barcelona y la D a Palacruceros. La terminal A se
renovó en 2008 tras demoler la antigua, que llevaba
más de quince años en funcionamiento, con el fin de
acoger a los futuros megacruceros. El proyecto incluía
la expansión de 3.600 m2 a 6.200 m2, e incorporaba
las últimas novedades en materia de seguridad y
confort para los viajeros. La terminal B, también en el
muelle adosado, se inauguró asimismo recientemente (2005) y está preparada para operar con los barcos
de 140.000 toneladas y 3.600 pasajeros, los más
grandes del mundo que transitan actualmente por
el Mediterráneo. Por lo que respecta a la terminal C
(2005), ha sido remodelada hace poco tiempo y da servicio a las distintas operativas de tránsito. En cuanto
a la terminal D (2007), es una moderna instalación de
casi 10.000 metros cuadrados y es de uso preferencial
para los cruceros del grupo Carnival.
204 Índice UAB de Actividad Turística
Las dos siguientes terminales, Norte y Sur, se sitúan
en el muelle de Barcelona, integradas en el centro de
negocios World Trade Center, como indica la Autoritat
Portuària (APB (2011)). Su proximidad al centro de la
ciudad es tal, que permite que los turistas vayan caminando hasta la Plaza de Colón en tan sólo 5 minutos.
Además de estas dos, el muelle de Barcelona consta
de una terminal de atraque adicional, en el lado Este,
cuyo uso se intercambian las dos anteriores para
realizar sus operativas de tránsito. Finalmente, dos
terminales se sitúan en la zona histórica del puerto,
en el Port Vell (la M) y en el muelle de las Drassanes
(Atarazanas, la terminal Z). Por lo que respecta a la
terminal M, en el llamado muelle de España del Port
Vell, está integrada totalmente en el complejo lúdico Maremágnum. Es la terminal más pequeña y da
servicio a los barcos de capacidad y eslora menores.
Finalmente, la terminal Z, en Drassanes y en el muelle llamado de Barcelona, es perpendicular a las del
World Trade Center. Se trata de una estación marítima
de ferris que ocasionalmente sirve como terminal de
cruceros, con lo que tiene sus instalaciones adaptadas
a tal efecto.
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
En la imagen se puede observar de forma precisa lo
apuntado anteriormente: cómo el Puerto de Barcelona
reúne las condiciones técnicas para la recepción de
numerosos buques y, especialmente, la cercanía de los
servicios urbanos y los principales atractivos turísticos
de la ciudad en las inmediaciones de estas instalaciones. Siendo Barcelona un puerto base, los turistas
pueden decidir alojarse en la ciudad, disfrutar de sus
atractivos y posteriormente embarcar sin tener que
realizar grandes desplazamientos. De la misma forma,
si Barcelona es una escala más dentro de un itinerario,
los principales recursos turísticos están tan cercanos a
la zona de desembarco que es perfectamente factible
poder visitarlos en una o dos jornadas.
Centrándonos en esta demanda, en el pasado año
2010 y a pesar de la crisis, se batió un nuevo récord en
la llegada de viajeros con más de 2.300.000 pasajeros
de cruceros en la ciudad. Barcelona representa cerca
de un 40% del movimiento crucerista en los puertos
españoles. Además, para el ejercicio 2011, la Autoritat
Portuària espera superar las 900 escalas y llegar a
los 2,5 millones de cruceristas, especialmente gracias
a la llegada de nuevos buques con mayor capacidad, elemento facilitado por la constante mejora
de las instalaciones portuarias. Cabe señalar que el
sector ha estado preocupado recientemente por el
importante crecimiento en el precio del combustible,
pero Barcelona es, justamente, uno de los puertos
mejor localizados para sortear en gran medida este
inconveniente, dada su cercanía a otros muchos puertos turísticos del Mediterráneo Occidental. Gracias a
estos elementos, la mayor parte de las navieras siguen
confiando en el Puerto de Barcelona y está previsto
que para los próximos años mantengan las escalas y
sigan utilizando la ciudad como puerto base.
También en relación a la demanda y sus repercusiones, los principales atractivos para el turista de
cruceros en la ciudad (con un alto porcentaje de
repetidores) son el arte, la arquitectura, la historia, el comercio, la gastronomía, el buen transporte
público y la seguridad. Es importante señalar que el
turismo de cruceros no ha supuesto una desventaja
para la hotelería de la ciudad, especialmente porque
Barcelona es un puerto base y en ese sentido lo que
supone es una oportunidad para este sector, ya que
muchos turistas pernoctan algunos días antes de
embarcar o justo cuando acaban el viaje. De hecho, en
los últimos años en los que el crecimiento del turismo
de cruceros ha sido tan importante, el incremento de
turistas y pernoctaciones también ha sido notable y
la capacidad hotelera no se ha resentido, sino al contrario, ha continuado aumentando tanto en nuevos
establecimientos como en pernoctaciones, tal y como
indicábamos anteriormente.
En relación al impacto de este tipo de turismo en la
ciudad, según la OMT (2008) se estimaba que en el
año 2006 ascendía a más de 150 millones de euros,
teniendo en cuenta un gasto medio por día y turista
de cruceros de 90 euros y un precio medio por habitación hotelera de 115 euros. Se consideraba que un
82% de los cruceristas no pernoctaban, pero que un
11% lo hacían una noche, un 5% dos noches y un 2%
tres noches. La distribución del gasto por crucerista
se distribuía de la siguiente manera: unos 100 euros
en compras, unos 115 en restauración y unos 40 euros
en ocio y visitas. También en el año 2006 la European
Cruise Council junto con Euroyards, MedCruise y
Cruise Europe tomaron la decisión de realizar un
estudio (ECC (2007)) sobre el impacto de los cruceros
en las economías locales, con el fin de hacerlo llegar a
las administraciones locales, nacionales y regionales
europeas. Este estudio indicaba que en Barcelona el
negocio de los cruceros estaría siendo responsable
de 14.000 puestos de trabajo, con una remuneración
total superior a los 400 millones de euros. En todo
caso, la misma Autoritat Portuària considera que
teniendo en cuenta que los cruceros ocupan entre un
10 y un 15% de la línea de atraque del puerto, tan solo
generan un 3,5% de la cifra de su negocio, con lo que
la mayor parte de sus beneficios no repercuten en
esta infraestructura sino en la propia ciudad, hecho
que parece demostrar la simbiosis existente entre la
dinámica de la misma y esta tipología turística.
En relación a las perspectivas de futuro, todo hace
indicar que si las previsiones se confirman, el Puerto
de Barcelona tiene en los futuros años un importante
potencial para crecer, ya que todavía existe un mercado objetivo muy amplio, especialmente en Europa,
Índice UAB de Actividad Turística 205
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
que actualmente solo ocupa una cuarta parte del
volumen mundial de cruceristas. Aun teniendo en
cuenta las diferencias existentes a nivel internacional
en cuanto a esta tipología (ya sea por localización,
mercados, etc.), la OMT entiende que el futuro del
crucerismo pasa por el impulso de diferentes elementos a los que los agentes implicados en este sector en
Barcelona deberán prestar atención.
Entre estos elementos de futuro se pueden destacar,
desde la perspectiva de la oferta, la necesidad de una
mayor flexibilidad, la situación de oligopolio en la que
puede incurrir el sector, la apuesta por buques cada
vez mayores ( justo en estas fechas llegan a Barcelona
algunos de los mayores del mundo como el Liberty of
the Seas o el Queen Mary 2), el esfuerzo por la innovación y la mejora de los servicios, la creciente regulación en diferentes destinos y los temas relacionados
con la seguridad. También resulta evidente que los
aspectos relacionados con la sostenibilidad y la responsabilidad serán claves para entender la evolución
del negocio. En cuanto a la demanda, los cambios
socio-demográficos (envejecimiento de la población,
diferentes unidades familiares, segmentación de las
vacaciones), el proceso de globalización, el cambio
climático o el uso de las tecnologías de la información
y la comunicación, también jugarán un papel importante. Barcelona, como destino internacional, deberá
estar atenta a estos cambios para poder afrontar los
riesgos y aprovechar las ventajas que aparecerán en
este nuevo escenario.
4.9. Conclusiones
En este trabajo se ha demostrado la importancia del
turismo de cruceros para la ciudad de Barcelona y
como éste ha pasado de ocupar una posición marginal en el período previo a la celebración de los Juegos
Olímpicos de 1992 a situarse en la actualidad en una
posición de liderazgo internacional. En este mismo
sentido, el trabajo ha mostrado también la importancia de los agentes locales en el impulso al desarrollo
de esta tipología. La preparación de los Juegos fue
fundamental para la adaptación de las infraestructuras portuarias para el tráfico turístico, y tanto o
206 Índice UAB de Actividad Turística
más relevante fue el papel del consorcio Turisme de
Barcelona en la proyección de la ciudad como destino
turístico en general y crucerista en particular.
La decidida implicación de dichos agentes se vio además beneficiada por un conjunto de elementos de
oferta y demanda que han propiciado el espectacular
crecimiento del crucerismo en las dos últimas décadas.
Desde el punto de vista de la oferta, cabe destacar
la óptima renta de situación de Barcelona; la ciudad
se sitúa a escasa distancia de los principales puertos
del Mediterráneo, próxima a los principales recursos
turísticos del citado mar y también a los principales
mercados emisores europeos que se ven facilitados
por los medios de transporte low cost. Todo ello apoyado por la excelente situación de las infraestructuras
portuarias por lo que respecta a otros servicios de
transporte a corta, media y larga distancia (transporte
urbano, AVE, Aeropuerto), así como a los principales
recursos turísticos de la ciudad. Finalmente, también
por su buena conexión con importantes zonas turísticas tradicionales (Costa Brava, Costa Dorada).
La ampliación y mejora de las infraestructuras dedicadas a los cruceros, junto con los adecuados servicios
de logística en la misma zona portuaria, ha facilitado
el desembarco de las grandes compañías navieras,
cada vez más poderosas en un contexto de concentración y globalización del sector. El elemento vinculado
a la seguridad de Barcelona como destino también ha
sido clave en un sector muy sensible a estos aspectos,
máxime cuando el Mediterráneo Oriental aún está
lejos de poder competir con el Occidental debido a
una percepción de escasa seguridad. Además, el desarrollo crucerista también se alimenta de la amplia
y diversa oferta hotelera en la ciudad, que siendo
puerto base de gran número de trayectos cruceristas,
facilita la pernoctación a muchos turistas que parten
o regresan de realizarlos.
Por otro lado, aunque estamos hablando de una
actividad con muchos elementos representativos de
una estructura de mercado específica, se reproducen
patrones de los mercados genéricos/masificados más
tradicionales (masificación, estacionalidad, control de
grandes compañías).
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
El artículo ha puesto de manifiesto que la demanda
de turismo de cruceros en Barcelona ha crecido de
manera espectacular en los últimos años, beneficiada
por diferentes elementos que hacen atractivo a este
tipo de turismo y al destino Barcelona, que se sitúa
en el cuarto puesto en Europa. Esta evolución positiva
se ubica, además, en un contexto de crecimiento del
Mediterráneo como destino regional, en el que se
ha expandido notablemente el mercado norteamericano, necesitado de diversificación (el Caribe es ya
un destino maduro), a la vez que se ha producido un
importante incremento en los últimos años del mercado europeo, especialmente del número de turistas
alemanes (restando peso al mercado británico, que
era mayoritario), mientras el mercado español experimentaba también un significativo desarrollo desde
el inicio del presente siglo. Hemos comprobado que
el turismo de cruceros se ha popularizado y en gran
medida ha abandonado sus características minoritarias y elitistas. Se ha beneficiado además de otros
fenómenos, como el crecimiento del mercado de la
Tercera Edad (más gente mayor con mayores ingresos
y mayor disponibilidad de tiempo de ocio), así como
de su capacidad para dar servicio a segmentos específicos, como el turismo familiar.
En definitiva, Barcelona es ya uno de los principales
destinos cruceristas a nivel internacional, lo que puede
añadir interés a su reconocido atractivo en otras
tipologías. No obstante, para mantener esta posición,
los responsables de la promoción turística, las autoridades portuarias y las compañías que operan en la
ciudad deberán estar atentos a los nuevos riesgos y
oportunidades derivados del actual contexto social y
económico. Entre éstos, se podrían destacar los aspectos vinculados con la seguridad, la necesidad constante de innovación en materia logística, los elementos
relacionados con la necesidad de una mayor especialización del crucero que den respuesta a la creciente
segmentación de la demanda y, finalmente, la mayor
preocupación de la demanda por los aspectos relacionados con la sostenibilidad y la responsabilidad social.
Índice UAB de Actividad Turística 207
Apéndice
El turismo en Cataluña: evolución y perspectivas de futuro.
La visión de la administración pública
La coyuntura a lo largo de la última década
Los últimos diez años, el turismo en Cataluña ha mantenido un ritmo creciente hasta el 2007, donde logró
cifras históricas en afluencia turística.
Las nuevas tecnologías, Internet, el boom del sector
aéreo, nuevos destinos y mercados y la mayor facilidad de movimientos entre países, son factores que
han ido modificando el escenario turístico. El sector
está viviendo un cambio de paradigma, pasando de
una situación de demanda, en la que el turismo venía
con facilidad, a una situación de oferta, en la que
hay que atraer a los turistas, dentro de un escenario
de una gran competencia con otros destinos, que
aumenta en intensidad, y enfrentándose a un cliente
cada vez más informado y heterogéneo.
La buena marcha del sector y del contexto económico
general se vio frenada en el 2008 debido al estallido de una crisis económica que ha tenido una gran
repercusión en los países desarrollados y de la cual
no se prevé una salida inmediata. Una crisis financiera que ha sacudido los fundamentos de varias
economías, provocando importantes planes de ajustes microeconómicos, especialmente para restablecer
los sistemas financieros/bancarios; pero sobre todo
planes macroeconómicos que también han incidido
en la contracción de la demanda, fenómenos que han
comportado destrucción de ocupación y la reducción
del consumo.
Un factor agravante y a la vez condicionante, ha sido el
alto nivel de endeudamiento de los agentes económicos (administración pública, familias y empresas) que
ha provocado una falta de solvencia en la estructura
económica y ha generado importantes déficits y deudas que encallan todavía más la actividad del sector
financiero, al existir una coyuntura de desconfianza y
de expectativas negativas que no ayudan a salir de la
crisis, cosa que afecta directamente a las inversiones,
el crédito concedido y el consumo de empresas, familias y administraciones públicas.
Paralelamente, el gran aumento de la demanda de
China y de los países con economías emergentes
208 Índice UAB de Actividad Turística
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
(Brasil y la India) y los movimientos especulativos que
lo han acompañado, ha provocado un incremento
de los precios de las commodities (especialmente de
los precios de los alimentos básicos y del petróleo, y
otras materias primas que a lo largo de los últimos
años han logrado máximos históricos), hecho que ha
provocado una situación de estagflación [inflación y
estancamiento económico] que está afectando particularmente a los países en vías de desarrollo, hasta el
punto de ser uno de los detonantes de las revueltas
del mundo árabe.
Aún así, el creciente precio del petróleo plantea un
futuro incierto que puede tener una incidencia relevante sobre los precios de la aviación y los movimientos turísticos.
Por otro lado, podemos añadir periodos de fortalecimiento del Euro hacia el resto de divisas, incluyendo la
infravalorada moneda china. La consecuencia directa
es una mayor contracción de las exportaciones de
la Eurozona y, en referencia al turismo, una menor
entrada de turistas, especialmente de un mercado tan
importante como el británico.
En consecuencia, el coste de viajar ha disminuido y
esto ha facilitado la emergencia de nuevos destinos y
mercados, pero también ha contribuido a la evolución
del turista, cada vez más informado y heterogéneo
y, por lo tanto, a la necesidad de ofrecer un producto
turístico más completo, diferenciado, especializado y
segmentado. El turista busca vivir nuevas experiencias, valora la diferenciación y la autenticidad, busca
una variación en sus actividades.
Los nuevos patrones del turismo
Uno de los motivos más relevantes en los cambios
de patrones de consumo de turismo ha venido de
la mano del surgimiento de las compañías aéreas
low-cost. Este modelo de negocio, que ha tenido su
máximo esplendor a lo largo de la última década y
ha venido propiciado por la liberalización del sector
aéreo, las mejoras tecnológicas que han permitido
una mejor discriminación de precios y la creciente
integración europea, ha hecho que viajar a destinos
extranjeros y nacionales europeos fuera más económico, favoreciendo un aumento del mercado europeo
con el fenómeno de las city-breaks; escapadas cortas y
puntuales a ciudades muy bien conectadas con aeropuertos. Un fenómeno que ha tenido consecuencias
positivas para aminorar la estacionalidad, y que ha
hecho emerger nuevos destinos.
El volumen de tránsito aéreo ha crecido mucho y
esto ha favorecido la inversión en infraestructuras
aeroportuarias: la ampliación del aeropuerto del Prat,
la construcción del aeropuerto de Alguaire y la emergencia del aeropuerto de Girona y – en menor medida
– el de Reus.
Otro factor determinante ha sido la aparición de nuevas tecnologías y la plena consolidación de Internet
y los nuevos sistemas de información y contratación,
que han ayudado a revalorizar el sector turístico,
mejorando el conocimiento, la accesibilidad, la calidad
y a la vez su competitividad y rentabilidad.
Es por eso que la segmentación y ordenación del producto turístico, su complementariedad y las sinergias
entre territorios y agentes, deben ser factores claves
para la buena marcha del sector a medio y largo plazo:
segmentos como el enoturismo y el turismo gastronómico, el senderismo y el cicloturismo, el ecoturismo, la potenciación de rutas y paquetes turísticos, la
accesibilidad al patrimonio cultural o la reorientación
del modelo turístico de sol y playa, tienen que ser elementos que ayuden a dinamizar y ordenar el sector.
Las oficinas de turismo son el primer contacto de los
demandantes de información turística y se tienen que
constituir como elementos activos de dinamización y
sensibilización en el territorio, con capacidad de interrelacionar los agentes públicos y privados y, por lo
tanto, de contribuir al desarrollo económico y turístico
de su entorno.
El papel de las oficinas tiene que ganar relevancia,
puesto que a partir de ahora podrán comercializar.
Es decir, tendrán la capacidad de generar ingresos y
de realizar gastos corrientes. Esto implica que podrán
vender productos y servicios turísticos, cosa que faci-
litará la participación de profesionales calificados del
turismo en la dinamización del sector.
Del mismo modo que con la nueva legislación las
oficinas serán más autónomas, también económicamente, se tendrá que potenciar y apoyar al mismo
tiempo a la iniciativa privada, puesto que es capital
para generar actividad económica y ocupación en los
diferentes territorios. Un primer paso para lograr este
objetivo es facilitar y agilizar la gestión empresarial,
simplificando la normativa y racionalizando los trámites para aligerar así las cargas sustantivas y administrativas que pesan sobre el sector, especialmente
sobre los empresarios autónomos y las PYMES.
Hay que trabajar de forma conjunta para resolver
las necesidades de información y de conocimiento,
mejorando la capacidad analítica del sector, mediante
herramientas y sistemas integrales de información
compartidos que permitirían generar conocimiento
y optimizar la gestión empresarial y la calidad. Así, se
contribuiría a favorecer la confianza y la seguridad en
la toma de las decisiones y una mayor rentabilidad y
eficiencia en la gestión, la producción y promoción de
los recursos turísticos y, a la vez, permitiría el conocimiento del impacto de las actuaciones y la evaluación
de las acciones realizadas.
Para que todo esto sea posible, hace falta un cambio de
actitud firme por parte de los agentes del sector. Hay
que establecer una intensa y estrecha coordinación y
cooperación en la cadena de valor del turismo entre los
sectores públicos y privados de los diferentes territorios.
Es necesario efectuar un planteamiento en vistas a la
viabilidad a largo plazo y para ello se tiene que promover un turismo sostenible y responsable, algo que ya
se ha subrayado en las últimas comunicaciones de la
Unión Europea y la Organización Mundial del Turismo.
Este hecho implica la protección de las formas culturales locales vinculadas con su entorno, potenciando
las identidades singulares de los territorios, que son
una importante fuente de competitividad a la vez que
un factor diferenciador y único. A todo esto, se tiene
que procurar que el desarrollo turístico tenga una
incidencia efectiva y equilibrada en el territorio.
Índice UAB de Actividad Turística 209
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
El objetivo es generar un modelo turístico de referencia para Cataluña. Es necesario un Plan Estratégico de
Turismo para los próximos años con un horizonte a
largo plazo (2020) y un Plan de Marketing Turístico,
que sirvan como guía y que definan unos criterios
Gráf. A.1
orientadores para todo el mundo, que junto al desarrollo de un buen sistema de conocimiento y de inteligencia nos permitiría valorar y ajustar las acciones a
emprender para lograr la máxima eficacia y eficiencia
posible con los recursos disponibles.
Peso del pib turístico en Cataluña por comarcas, 2008
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
do por el decrecimiento económico. El sector turístico
presentó crecimientos económicos en varias comarcas
catalanas y es, en términos generales, la actividad económica más estable dentro del sector servicios3. Este
último dato es especialmente relevante si tenemos en
cuenta los efectos indirectos del turismo: por su carácter transversal, la buena marcha del sector genera un
importante impacto sobre otros sectores económicos
no directamente vinculados.
Además, podemos afirmar que el turismo es un motor
para el crecimiento económico, puesto que aquellas
comarcas que presentan menores PIB iniciales per
cápita (estimación del periodo 2005-2008) tienen
crecimientos del PIB turístico superiores4 .
En Cataluña hay una concentración en los segmentos
del turismo en el litoral y en la ciudad de Barcelona,
pero a lo largo de los últimos años ha habido una progresiva desconcentración. Es decir, las regiones tradicionalmente menos turísticas (con un menor peso del
PIB turístico) presentan mayores crecimientos que los
destinos más maduros.
El Mediterráneo es la principal área turística del
mundo, y según las previsiones de la OMT lo seguirá
siendo durante las próximas décadas aún contando
con la emergencia de los mercados asiáticos.
Una ojeada a las cifras turísticas de
Cataluña
Turismo en Cataluña, 2004-2010
Tabla A.1
Miles de viajeros, índice y días de estancia
w < 10%
10% < w < 12%
w > 12%
Fuente: J. A. Duro et al. (2010). “Estimación del PIB turístico de Catalunya, marcas y comarcas 2005 - 2008”.
El turismo, un sector estratégico clave
El turismo juega un papel muy importante en las economías de los destinos turísticos. El sector turístico
contribuye a estimular el desarrollo de las infraestructuras, la ocupación y las inversiones, disponiendo de
una enorme capacidad de creación y mantenimiento
de ocupación y de ingresos para los destinos receptores, promoviendo el comercio, el crecimiento y el
asentamiento de la población en el territorio, especialmente en las zonas rurales.
Aún con los cambios, el peso económico y ocupacional del sector turístico en Cataluña se ha mantenido
relativamente estable alrededor del 11%, donde el
210
Índice UAB de Actividad Turística
mayor peso responde particularmente a las comarcas
pirenaicas y costeras1.
La entrada de ingresos que aporta el turismo a Cataluña
representa el 26% de las exportaciones en la balanza de
pagos, siendo el sector exportador más importante2.
Hay que destacar que a lo largo de los últimos 5 años
el sector turístico ha crecido en Cataluña; de media,
un punto más que la economía en general. Este último
dato remarca todavía más el componente estratégico
que supone el turismo para cada una de las comarcas catalanas puesto que, aparte de tener un peso
importante, ha ayudado a estabilizar la economía en
tiempo de recesión (2008 – 2010), un periodo marca-
Turismo catalàn
Turismo catalàn
Turismo resto
Turismo extranjero
Año en segunda residencia no segunda residencia de España en Cataluña
en Cataluña
Índice ÍndiceÍndiceÍndice
en 100= estancia
en 100= estancia
en 100= estancia
en 100= estancia
miles 2004 media miles 2004
media miles 2004 media miles 2004 media
2004 10.615 100
3,3
4.149 100
4,4 3.806 100
6,2 13.170 100
8,5
2005 10.857
102
3,2
4.521 109
4,1 4.508 118
6,1 14.662
111
7,8
2006 11.355
107
3,4 4.803
116
4,2 4.475 118
6,0 15.810 120
7,5
2007
11.219 106
3,5
5.314
128
4,0 4.881. 128
5,8 15.892
121
7,2
2008
11.532 109
3,4
5.910
142
3,9
5.164 136
5,6 15.027
114
7,3
2009 12.010
113
3,2 6.508
157
3,5
4.777 126
5,5 13.597 103
7,6
2010
11.302 106
3,0
5.270
127
3,5 4.574 120
5,2 14.207 108
7,4
Fuente: Observatori de Turisme de Catalunya.
Cataluña es un destino líder a nivel mundial, siendo
el 18º país que más turistas extranjeros recibe, alrededor de 26 millones en total, de los cuales más de
14 millones son extranjeros y el resto residentes (52%
extranjeros, 22% del resto del estado español y un
26% catalanes) que generan en conjunto unos 160
millones de pernoctaciones; sin tener en cuenta los
que viajan a segundas residencias.
Dentro del contexto del estado español, Cataluña es
la comunidad que más turistas extranjeros recibe
[representa más del 25% del total del turismo extranjero en España] y el segundo destino en cuanto a
recepción de turistas de todo el Estado5.
Índice UAB de Actividad Turística 211
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Tabla A.2
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Turismo extranjero en Cataluña según mercado de origen, 2004-2010
Miles de turistas, índice y días de estancia
Año
Miles
Francia
Índice 100
Estancia media
Miles
Alemania
Índice 100
Estancia media
Bélgica
Miles
y
Índice 100
Paises Bajos
Estancia media
Miles
Suiza
Índice 100
Estancia media
Miles
Italia
Índice 100
Estancia media
Miles
Reino Unido
Índice 100
Estancia media
Miles
Paises Nórdicos
Índice 100
Estancia media
Miles
Rusia
Índice 100
Estancia media
Miles
Estados Unidos
Índice 100
Estancia media
Miles
Japón
Índice 100
Estancia media
Miles
Otros
Índice 100
Estancia media
Fuente: Observatori de Turisme de Catalunya.
2004
3.427
100
7,9
1.353
100
11,1
1.453
100
10,7
340
100
9,3
1.025
100
7,0
2.175
100
8,7
324
100
7,6
132
100
10,2
435
100
5,3
154
100
3,0
2.353
100
7,8
2005
3.966
116
8,3
1.427
105
10,3
1.497
103
10,0
328
97
7,6
1.064
104
6,4
2.330
107
7,4
407
126
7,9
146
111
9,8
458
105
4,8
114
74
6,8
2.925
124
6,3
2006
4.180
122
8,1
1.487
110
10,1
1.542
106
9,1
326
96
8,1
1.341
131
7,2
2.244
103
7,0
474
146
7,1
225
171
7,6
516
119
4,4
159
103
2,4
3.316
141
5,9
2007
4.332
126
8,0
1.440
106
9,7
1.473
101
8,9
331
97
7,3
1.283
125
7,5
2.158
99
6,0
583
180
7,4
255
193
7,6
549
126
3,5
155
101
2,2
3.333
142
5,6
2008
3.802
111
7,9
1.393
103
10,7
1.400
96
9,3
327
96
8,5
1.138
111
7,0
2.029
93
6,6
573
177
7,6
294
223
6,8
552
127
4,7
155
101
2,1
3.364
143
5,4
2009
3.453
101
7,5
1.212
90
11,5
1.343
92
9,4
290
85
9,9
998
97
6,6
1.686
78
6,8
487
150
7,4
238
181
7,0
648
149
5,9
154
100
2,3
3.089
131
6,5
2010
3.526
103
7,7
1.152
85
9,8
1.325
91
9,7
304
89
9,0
1.034
101
6,1
1.464
67
7,6
603
186
6,8
389
295
8,4
739
170
6,0
173
112
3,1
3.498
149
5,9
El peso del modelo de sol y playa en Cataluña – con la
Costa Brava y Costa Dorada al frente – es una realidad
presente. En estos territorios se ha añadido en la última década la ciudad de Barcelona como gran centro
turístico mundial, con la recepción en 2010 de más de
5,15 millones de turistas extranjeros6.
Aun así, a pesar de que en cifras absolutas todavía se
mantienen a distancia, es relevante destacar los incrementos y dinámicas que se observan en otras zonas
como las Tierras de Lleida o las Tierras del Ebro.
Se tiene que continuar trabajando para que exista
complementariedad entre los mercados maduros y
emergentes, puesto que es una relación en la que
ambos salen ganando; los primeros aumentan su
oferta turística y los segundos se apoyan en mercados
relevantes de gran potencial.
Hay que dirigirse hacia un modelo en el que el destino de litoral no sea sólo sinónimo de sol y playa, sino
también de turismo náutico, turismo gastronómico,
turismo cultural, turismo de naturaleza, turismo pesquero,... añadiendo así valor al destino con una oferta
más rica, completa e integral que tiene que satisfacer
las características de la demanda actual.
El mercado extranjero más relevante es el francés, con
más de 3,5 millones de turistas (representando el 25%
del total de turistas extranjeros y el 15% del total que
emite Francia). Probablemente, su peso irá en aumento con la puesta en marcha del tren de alta velocidad a
territorio catalán, puesto que reducirá todavía más las
distancias con Francia y facilitará la llegada de turistas
del arco Mediterráneo y del centro de Europa.
El origen mayoritario de turistas extranjeros en
Cataluña es el mercado europeo y representa el
90% del turismo extranjero, y es que no podemos
olvidar que el turismo de proximidad es y seguirá
siendo el más relevante, al que hay que cuidar por
su accesibilidad.
y españoles que van a la Costa Dorada y a la Costa
Brava representan el 35%, el resto se reparte bastante
homogéneamente por el conjunto del territorio7.
Hay que destacar la evolución de mercados como
el escandinavo, el ruso o el de los Estados Unidos,
entre otros, y los países con un gran potencial como
la India o China, que son los que presentan mayores
crecimientos: mercados donde deben dirigirse prioritariamente las políticas de atracción, de promoción y
de posterior fidelización.
Se tiene que conseguir que el flujo de turistas provenientes de los mercados emergentes, de los que la
OMT prevé que tendrán un crecimiento muy significativo, sea creciente y estable – independientemente
de situaciones coyunturales favorables – y por eso se
tiene que hacer un esfuerzo analítico para conocerlos,
averiguar sus características y necesidades y poder
promocionar Cataluña de forma eficiente en estos
países donde las clases medias están ganando peso.
Finalmente, si damos un vistazo a la evolución de los
establecimientos turísticos catalanes, vemos como
tanto el aumento del número de hoteles como de
campings ha sido moderado, estable y en consonancia
con las necesidades del mercado. El turismo rural ha
experimentado un crecimiento relevante, a pesar de
que el peso de estos establecimientos, en términos de
camas, es pequeño.
Es destacable señalar como los hoteles de tres y
cuatro estrellas han ido en aumento, en detrimento
de los hoteles y hostales de una estrella, factor que
tiene que ayudar a mejorar la calidad y rentabilidad
del sector.
El 40% del turismo extranjero va a la ciudad de
Barcelona, el 28,5% se dirige a la Costa Brava y el
13% a Costa Dorada. Para contrastarlo, los catalanes
212
Índice UAB de Actividad Turística
Índice UAB de Actividad Turística 213
Tabla A.3
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Resumen ejecutivo
Evolución de los establecimientos turísticos en Cataluña, 2004-2010
1. Introducción
Número de establecimientos e índice
Año
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Hoteles Índice 100
2.570
100
2.591
101
2.624
102
2.671
104
2.735
106
2.800
109
2.825
110
Campings Índex 100
349
100
345
99
345
99
344
99
347
99
347
99
362
104
Turismo Rural Índice 100
1.283
100
1.457
114
1.669
130
1.777
139
1.859
145
1.950
152
2.029
158
El Índice UAB de Actividad Turística vive, con ésta, su
décima edición. Muchas cosas han pasado en el sector
turístico desde el año 2000, del que data la primera
publicación. En esta edición hemos querido, además
de facilitar la información habitual, llevar a cabo una
sucinta retrospectiva de la evolución turística de los
últimos años. Para ello hemos incorporado en diversos capítulos un análisis de las principales tendencias
cuantitativas en los diversos indicadores disponibles,
tanto para el caso de España como de Cataluña.
En términos concretos, el trabajo incluye los habituales capítulos sobre previsiones de demanda turística
para Cataluña y España. En el primer caso, no hay ninguna otra institución que las realice. Además, hemos
incorporado un monográfico sobre el turismo de cruceros, siguiendo nuestro criterio de analizar formatos
de turismo emergentes y con capacidad potencial de
crecimiento en España y Cataluña.
Fuente: Observatori de Turisme de Catalunya.
Gráf. A.2
Hoteles por categorias, 2003-2008
Número de establecimientos
1.200
1.000
800
600
984
925
488
937
891
503
400
200
0
940
862
516
954
968
980
993
998
817
793
774
757
551
576
605
616
389
404
824
537
350
199
221
253
284
304
18
18
20
25
31
36
39
48
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
1 Estrella
2 Estrellas
3 Estrellas
4 Estrellas
5 Estrellas
A modo de conclusión, destacar que la buena marcha
del turismo será a buen seguro uno de los puntales
que tiene que ayudar a salir al país de la crisis, pero
para eso es imprescindible que el sector haga un
esfuerzo de adaptación ante la nueva coyuntura.
Es necesario innovar en los servicios y productos turísticos y generar conocimiento para poder entender el
entorno y actuar de la manera más eficiente y eficaz. En
este proceso, hace falta que los sectores público y privado
cooperen y coordinen esfuerzos, y que la iniciativa privada tome una posición firme para aplicar un modelo turístico de calidad, responsable y sostenible a largo plazo.
Roger Dobaño
214
Índice UAB de Actividad Turística
Esperamos que esta información sea útil para los
diversos agentes y contribuya, en la medida de lo posible, a mejorar el conocimiento del sector, así como su
necesaria reputación e influencia.
2. Previsiones sobre la evolución de
la actividad turística en Cataluña en 2011:
buenas expectativas
A pesar de la situación económica, y en especial la
nacional, nuestras predicciones abonan la hipótesis
de un escenario favorable para la coyuntura turística
catalana en el 2011. Así, la cifra de turistas podría crecer
un 4,2% en todo el año, fundamentada en el progreso,
ya bastante asentado, del grupo de países emergentes
y los aumentos del mercado francés, alemán, nórdico
y británico (este último bastante novedoso por cuanto
rompe la tendencia de los años anteriores). En lo que
respecta a las pernoctaciones, el aumento sería del
2,6% (el mayor desde 2006), nuevamente atribuible
a los mercados emergentes, Francia y Alemania. El
gasto real se incrementaría a un ritmo del 2% y sería
un reflejo muy aproximado de por dónde debería
transitar el crecimiento del PIB turístico catalán. Si
esto es así, y con la previsión de crecimiento del PIB
global de la economía catalana en un 0,9% para 2011,
podríamos asistir este año a un aumento del peso del
sector en la estructura económica del país.
En todo caso, no hemos de olvidar que una parte de
esta “buena coyuntura” se atribuye a los “crisis” asociados con destinos parcialmente competidores. Así,
la mejora en la situación de estos países, fundamentalmente Túnez y Egipto, así como la poca memoria
que tienen los turistas (se dice que unos seis meses),
podrían desvanecer sus efectos para el año próximo.
Haríamos bien en pensar, pues, qué parte del crecimiento es coyuntural y seguir trabajando en mejorar
nuestros factores competitivos y, en especial, la promoción de nuestros productos y destinos.
1. J. A. Duro et al. (2010). “Estimació del PIB turístic per Catalunya, marques i comarques 2005 – 2008”. Observatori de Turisme de Catalunya.
2. Fuente: IDESCAT (2009).
3. Anuari econòmic comarcal de Caixa Catalunya, 2010. Septiembre 2010.
4. J. A. Duro et al. (2010). “Estimació del PIB turístic per Catalunya, marques i comarques 2005 – 2008”. Observatori de Turisme de Catalunya.
5. Fuente: IDESCAT (2011).
6. Turisme de Barcelona (2011).
7. Fuente: IDESCAT y Observatori de Turisme de Catalunya (2011).
Índice UAB de Actividad Turística 215
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Tabla E.1
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Síntesis de previsión y de evolución de indicadores de demanda turística para Cataluña
en 2010 y previsión para 2011
Miles de turistas, miles de pernoctaciones, días de estancia, millones de euros constantes, euros constantes y porcentajes
Turistas Extranjeros
Pernoctaciones Extranjeros
Duración media Estancias Extranjeros
Gasto total
Gasto por turista
Gasto medio diario
Índice UAB
2010
14.207
104.405
7,35
10.517
740
100,7
105,9
2011*
14.805
107.124
7,24
10.727
725
100,1
107,9
Var. 10/11*
4,2%
2,6%
-1,5%
2,0%
-2,1%
-0,6%
1,9%
número de viajeros hoteleros, en el que ya podemos
incluir a los nacionales, la previsión es de una subida
del 4,8%, donde contrasta el considerable aumento
del volumen de extranjeros, 9,7%, con el ligero del
número de españoles, 1%. En el caso del número de
pernoctaciones, con un crecimiento del 4,9%, las asociadas a los extranjeros sumarían un 8,3% frente al
nimio 0,2% de crecimiento del volumen de las pernoctaciones de los españoles. Finalmente, las previsiones
de gasto, que sólo se refieren al mercado exterior,
auguran un aumento de éste del 2,1% en términos
reales, una cifra buena, superior al 0,2% del 2010.
Está por ver, con precisión, qué parte de estos aumentos se atribuye a la pura coyuntura de nuestros competidores y qué parte a nuestra propia recuperación.
Lo que está claro es que una parte no insignificante
se la lleva, en efecto, la inestabilidad de la zona del
Magreb y del Norte de África. Por tanto, no debemos
olvidar que hemos de seguir trabajando para reforzar
las bases competitivas del sector en España. Primero,
porque se lo merece. Segundo, porque, tal y como va
el crecimiento económico global en el país, lo necesita.
Tercero, porque los conflictos en los destinos competidores generan una demanda efímera.
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
Síntesis de la evolución de indicadores turísticos para España en 2010 y previsión 2011
Tabla E.2
Turistas, viajeros, pernoctaciones, millones de euros constantes, euros constantes y porcentajes
3. Previsiones de crecimiento de la demanda
turística en España durante el 2011:
un “buen” año
Después de un año horribilis para el turismo como fue
el 2009, en el que los flujos de turistas extranjeros
se contrajeron en un porcentaje histórico de 8,8%, el
2010 implicó un cambio, que parece que tendrá continuación en el 2011, dadas las favorables perspectivas
existentes en estos momentos. Hay diferentes elementos que creemos que actúan alentando esta sensación optimista: en primer lugar, los principales mercados emisores se están reactivando, aunque algunos
probablemente más que otros. En segundo lugar, la
mayoría de los países emergentes está en procesos
de crecimiento significativos, lo cual, dada la mejora
en nuestro posicionamiento exterior, debería ayudar,
sin duda, a nuestra recuperación. Y en tercer lugar, -el
que probablemente sea el factor más importante este
año-, la inestabilidad existente en determinados destinos del Mediterráneo, parcialmente competidores,
hecho que añade un plus de riesgo que puede motivar
en los turistas un proceso de sustitución en beneficio de destinos estables, consolidados y atractivos.
Entre los principales beneficiados se espera contar
con algunos destinos españoles. Los datos del primer
cuatrimestre del año, por ejemplo, así lo demuestran.
216
Índice UAB de Actividad Turística
Otra cosa distinta puede suceder con el mercado
nacional. Atenazado por la debilidad macroeconómica, el enorme lastre del desempleo y los ajustes del
sector público, nacional, regional y local, el mercado
propio debería mostrar, como mucho, una clara atonía, a la espera de años mejores. En todo caso, es
previsible la debilidad en variables como el volumen
de las pernoctaciones hoteleras, a pesar de las estrategias de rebaja de precios, ya que es poco probable
que vuelva a intensificarse con el mismo ritmo que
en años anteriores. Bien es cierto que la situación
económica de muchos hogares puede llevar a ajustar
sobre todo los presupuestos de viajes pero, al menos,
se seguirá viajando. También es cierto que los ajustes
pueden decantar el turismo doméstico hacia opciones
de alojamiento no contempladas en nuestras previsiones, como es el caso de campamentos y/o opciones
residenciales, propias, de parientes, o de amigos. En
todo caso, y a pesar de lo anterior, es esperable que, en
neto, los volúmenes de viajeros y de pernoctaciones
en establecimientos hoteleros del mercado doméstico
no anden precisamente muy pujantes en el 2011.
Entrando en los números, la previsión de volumen de
turistas extranjeros en España podría aumentar en
una cifra nada desdeñable: un 4%, claramente superior al 1% del año anterior. No se va a alcanzar la cifra
de 58,7 millones de turistas extranjeros del 2007 pero,
al menos, una parte se podría recobrar. Respecto al
Turistas Extranjeros
Viajeros Hoteleros
Españoles
Extranjeros
Pernoctaciones Hoteleras
Españoles
Extranjeros
Gasto Extranjeros
Gasto Extranjeros por turista
2010
52.677.187
82.115.175
46.316.434
35.798.741
267.922.498
113.279.200
154.643.298
48.929
929
2011*
54.808.482
86.039.671
46.779.598
39.260.073
280.997.030
113.505.758
167.491.272
49.945
911
Var. 10/11*
4,0%
4,8%
1,0%
9,7%
4,9%
0,2%
8,3%
2,1%
-1,9%
Nota: * Previsión Índice UAB.
Fuente: Elaboración propia.
4. El turismo de cruceros en Barcelona.
La conjunción exitosa de la promoción,
las infraestructuras y la nueva demanda
con una ciudad de atractivos únicos
En este capitulo se demuestra la importancia del
turismo de cruceros para la ciudad de Barcelona, y
como éste ha pasado de ocupar una posición marginal en el período previo a la celebración de los Juegos
Olímpicos de 1992 a situarse en la actualidad en una
posición de liderazgo internacional. En este mismo
sentido, se muestra también la importancia de los
agentes locales en el impulso al desarrollo de esta
tipología. La preparación de los Juegos fue fundamen-
tal para la adaptación de las infraestructuras portuarias para el tráfico turístico, y tanto o más relevante
fue el papel del consorcio Turisme de Barcelona en
la proyección de la ciudad como destino turístico en
general y crucerista en particular.
La decidida implicación de dichos agentes se vio además beneficiada por un conjunto de elementos de
oferta y demanda que han propiciado el espectacular
crecimiento del crucerismo en las dos últimas décadas.
Desde el punto de vista de la oferta, cabe destacar la
óptima renta de situación de la ciudad de Barcelona; la
ciudad se sitúa a escasa distancia de los puertos más
importantes del Mediterráneo, próxima a los recursos
Índice UAB de Actividad Turística 217
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
turísticos más destacados del citado mar y también
a los principales mercados emisores europeos que
se ven facilitados por los medios de transporte lowcost. Todo ello apoyado por la excelente situación de
las infraestructuras portuarias por lo que respecta a
otros servicios de transporte a corta, media y larga
distancia (transporte urbano, AVE, Aeropuerto), así
como a los principales recursos turísticos de la ciudad. Finalmente, también por su buena conexión
con importantes zonas turísticas tradicionales (Costa
Brava, Costa Dorada).
La ampliación y mejora de las infraestructuras dedicadas a los cruceros, junto con los adecuados servicios
de logística en la misma zona portuaria, ha facilitado
el desembarco de las grandes compañías navieras,
cada vez más poderosas en un contexto de concentración y globalización del sector. El elemento vinculado
a la seguridad de Barcelona como destino también ha
sido clave en un sector muy sensible a estos aspectos,
máxime cuando el Mediterráneo Oriental aún está
lejos de poder competir con el Occidental debido a
una percepción de escasa seguridad. Además, el desarrollo crucerista también se alimenta de la amplia
y diversa oferta hotelera en la ciudad, que siendo
puerto base de gran número de trayectos cruceristas,
facilita la pernoctación a muchos turistas que parten
o regresan de realizar los mismos.
Por otro lado, aunque estamos hablando de una
actividad con muchos elementos representativos de
una estructura de mercado específica, en ella se
reproducen patrones de los mercados genéricos más
tradicionales (masificación, estacionalidad, control de
grandes compañías).
El artículo ha puesto de manifiesto que la demanda
de turismo de cruceros en Barcelona ha crecido de
manera espectacular en los últimos años, beneficiada
por diferentes elementos que hacen atractivo a este
tipo de turismo y al destino Barcelona, que se sitúa
en el cuarto puesto de Europa. Esta evolución positiva
se ubica además en un contexto de crecimiento del
Mediterráneo como destino regional, en el que se
ha expandido notablemente el mercado norteamericano, necesitado de diversificación (el Caribe es ya
un destino maduro), a la vez que se ha producido un
218
Índice UAB de Actividad Turística
importante incremento en los últimos años del mercado europeo, especialmente del número de turistas
alemanes (restando peso al mercado británico, que
era mayoritario), mientras el mercado español experimentaba también un significativo desarrollo desde
el inicio del presente siglo. Hemos comprobado que
el turismo de cruceros se ha popularizado y en gran
medida ha abandonado sus características minoritarias y elitistas. Se ha beneficiado además de otros
fenómenos, como el crecimiento del mercado de la
Tercera Edad (más gente mayor con mayores ingresos
y mayor disponibilidad de tiempo de ocio) así como de
su capacidad para dar servicio a segmentos específicos, como el turismo familiar.
En definitiva, Barcelona es ya uno de los principales
destinos cruceristas a nivel internacional, lo que puede
añadir interés a su reconocido atractivo en otras
tipologías. No obstante, para mantener esta posición,
los responsables de la promoción turística, las autoridades portuarias y las compañías que operan en la
ciudad deberán estar atentos a los nuevos riesgos y
oportunidades derivados del actual contexto social y
económico. Entre éstos, se podrían destacar los aspectos vinculados con la seguridad, la necesidad constante de innovación en materia logística, los elementos
relacionados con la necesidad de una mayor especialización del crucero que den respuesta a la creciente
segmentación de la demanda y, finalmente, la mayor
preocupación de la demanda por los aspectos relacionados con la sostenibilidad y la responsabilidad social.
Bibliografía
AB (1992-2011), “Anuari Estadístic de la ciutat de
Barcelona”, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Capacci, A., (2000), “El mercado de cruceros mediterráneo”, Papers de turisme, (27), pp. 7.
Alegre, J. y Ll. Pou, (2003), “La estancia media de los
turistas en las Islas Baleares: determinantes microeconómicos e implicaciones sobre la evolución del gasto
agregado”, documento de trabajo.
Castejón, R., (1998), “El tráfico de grandes cruceros en Barcelona. Un nuevo elemento de relación
entre el puerto y la ciudad”, Le Havre, Association
Internationale Villes & Ports.
Alemany, J., (2002), “El port de Barcelona. Un passat,
un futur”, Barcelona, Port de Barcelona.
CCV, (2009), “El turismo de cruceros”, Valencia, Cámara
de Comercio, Industria y Navegación de Valencia.
Andriotis, K. y G. Agiomirgianakis, (2010), “Cruise
visitors’ experience in a Mediterranean port of call”,
International Journal of Tourism Research, 12(4), pp.
390-404.
CINERT-EUTDH, (2008), Ínforme d’activitat hotelera:
situació i previsions pel 2008, Bellaterra.
APB, (2006-2009), “Memòria corporativa”, Barcelona,
Autoritat Portuària de Barcelona.
APB, (2011), “Barcelona Cruise Facilities, 2011”, Autoritat
Portuària de Barcelona.
Braun, B. M., (2002), “The impact of the Cruise Industry
on a Region’s Economy: A Case Study of Port Canaveral,
Florida”, Tourism Economics, 8(3), pp. 281-288.
Brida, J. G. y S. Zapata-Aguirre, (2008), “The impacts
of the cruise industry on tourism destinations”, Milano:
University of Milano Bicocca, Research Unit on
Sustainable Development.
Brida, J. G. y S. Zapata, (2010), “Cruise tourism: economic, socio-cultural and environmental impacts”,
International Journal of Leisure and Tourism
Marketing, 1(3), pp. 205-226.
CINERT-EUTDH, (2009), Ínforme d’activitat hotelera:
situació i previsions pel 2009, Bellaterra.
Deal, T. y Jenkins, W. A. (1994). “Managing the Hidden
Organization”. Nueva York.
Drisdale, J., (1997), “Evolution of the cruise market in the Mediterranean and Easter Atlantic”,
Portnewspaper, 116, pp. 11-12.
Duran, P., (2002), The impact of the Olympic Games on
tourism. Barcelona: the legacy of the Games 1992–2002.
Barcelona: l’herència dels Jocs. 1992-2002. M. Moragas
and M. Botella. Barcelona, Planeta y Ajuntament de
Barcelona.
Duro, J.A. y Rodríguez, D., (2009), “La capacidad para
generar empleo del turismo en España y sus regiones:
un análisis comparativo sectorial para el período 19952006”, Revista de Análisis Turístico, nº 8, págs. 44-50
Butler, M., (1999), “Estudios de Productos Turísticos:
Cruceros”. Madrid, Turespaña.
Duro, J.A. et al, (2010), “Estimació del PIB turístic per
Catalunya, marques i comarques, 2005-2008”, Observatori
de Turisme de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Butler, M., (2001). “Análisis económico y oportunidades para España en el mercado de los cruceros turísticos”, Madrid, Universidad Politécnica.
Dwyer, L. y P. Forsyth (1996), “Economic impacts of
cruise tourism in Australia”, Journal of Tourism Studies,
7, pp. 36-45.
Buzard, J., (1993), “The beaten track: European tourism,
literature, and the ways to culture, 1800-1918”, Oxford,
Oxford University Press.
Dwyer, L. y P. Forsyth, (1998), “Economic significance
of cruise tourism.” Annals of Tourism Research, 25(2),
pp. 393-415.
Índice UAB de Actividad Turística 219
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
ECC, (2007), “Contribution of Cruise Tourism to the
Economies of Europe”, Brussels, European Cruise Council.
Esteve, R., (1998). “El turismo de cruceros”, en La
Actividad Turística Española, pp. 627-636.
EUTDH (2000), Índice UAB de Actividad Turística.
Predicciones para la temporada 2000 en Cataluña,
Bellaterra.
EUTDH (2001), Índice UAB de Actividad Turística.
Predicciones para la temporada 2001 en Cataluña,
Bellaterra.
EUTDH (2002), Índice UAB de Actividad Turística.
Predicciones para la temporada 2002 en Cataluña,
Bellaterra.
EUTDH (2005), Índice UAB de Actividad Turística.
Análisis de la demanda coyuntural, predicciones y estudio de empresas hoteleras, Bellaterra.
EUTDH (2006), Índice UAB de Actividad Turística.
Anàlisis de la demanda coyuntural, predicciones y estudios especiales, Bellaterra.
EUTDH (2007), Índice UAB de Actividad Turística.
Anàlisis de la demanda coyuntural, predicciones para
Cataluña y España y estudio especial, Bellaterra.
EUTDH (2008), Índice UAB de Actividad Turística.
Predicciones de demanda turística para Cataluña y
España y estudios especiales, Bellaterra.
EUTDH (2009), Índice UAB de Actividad Turística.
Predicciones de demanda turística para Cataluña y
España y estudio especial, Bellaterra.
EUTDH (2010), Índice UAB de Actividad Turística. Anàlisis
de coyuntura, previsiones para Cataluña y España y
anàlisis del turismo de negocios, Bellaterra.
Fernández, F, L., (1991), “Historia general del turismo
de masas”, Alianza Editorial, Madrid.
220
Índice UAB de Actividad Turística
Garay, L. A. y G. Cànoves (2009), “El desarrollo turístico en Cataluña en los dos últimos siglos: una perspectiva transversal”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, (53),
pp. 29-46.
García, J., (2008), “El Mediterráneo europeo”: Una
imagen de marca común frente a los países lejanos
para los destinos tradicionalmente turísticos de la
Unión Europea.” Documentos de trabajo en análisis
económico. Economical Analysis Working Papers, 7(4)
Garcia-Muñoz, T. y Pérez, T., (2000), “An econometric model for international tourism flows to Spain”,
Applied Economics Letters, 7, 525-529.
Gómez, M., (1991), “Todo Avante”. Madrid, Compañía
Trasmediterránea.
Greene, W.H., (1997), Econometric Analysis, PrenticeHall, New Jersey.
Análisis de coyuntura, previsiones para Catalunya y España y análisis del turismo de negocios. Junio 2011. Bellaterra
Marusic, Z. et al. (2008), “The Socioeconomic Impacts of
Cruise Tourism: A Case Study of Croatian Destinations”,
Tourism in Marine Environments, 5 2(3), pp. 131-144.
Song, H. y Li, G., (2008), “Tourism demand modelling
and forescasting. A review of recent research, Tourism
Management”, 29, 203-220.
Mazorra, P., (2005), “El mercado de los cruceros
en España. Una perspectiva histórica (1994-2004)”
Estudios turísticos, (165), pp. 131.
Song, H. y Witt, S.F., (2000), Tourism demand modelling and forecasting, modern econometric approaches, Advances in Tourism Research Series, Pergamon,
Amsterdam.
Ministerio de Industria, Comercio y Turismo.
Turespaña – Spain Convention Bureau. (2007)
“Estudio del turismo de negocios en España – 2006”,
BCF Consultors. Madrid.
Montero, L., (1996), “Estrategias de los puertos base
de cruceros en el Mediterráneo” Boletín de Puertos del
Estado, 35, pp. 16-20.
Weaver, A., (2005), “The McDonaldization thesis and
cruise tourism”, Annals of Tourism Research, 32(2), pp.
346-366.
Moser, P. (1997) “Expectations of Users of Conference
Interpretation”.
Witt, S. y Witt, C., (1995), “Forecasting tourism demand:
A review of empirical research”, International Journal
of Forecasting, 11, 447-475.
Hall, J. A. y R. Braithwaite, (1990), “Caribbean cruise
tourism:: A business of transnational partnerships”,
Tourism Management, 11(4), pp. 339-347.
Murias, R. (2002), “La industria del crucero en el siglo XXI.
Implicación en los puertos españoles y perspectivas de
futuro”, Departamento de Ciencia e Ingeniería náuticas,
Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya. PhD.
Johnson, D., (2002), “Environmentally sustainable
cruise tourism: a reality check”, Marine Policy, 26(4),
pp. 261-270.
Navinés, F. y Ronquillo, A., (2001), “Modelos de
Previsión de la demanda turística alemana y británica en
Baleares y por Islas”, Estudios Turísticos, nº 147, p. 95-102.
Kester, J. G. C., (2003), “Cruise tourism”, Tourism
Economics, 9(3), pp. 337-350.
OMT (2003), “La actividad de los cruceros turísticos en
el mundo”, Madrid, Organización Mundial del Turismo.
Lawton, L. J. y R. Butler, (1987), “Cruise ship industry-patterns in the Caribbean 1880-1986”, Tourism
Management, 8(4), pp. 329-343.
OMT (2008), “Turismo de cruceros: situación actual y
tendencias”, Madrid, Organización Mundial del Turismo.
LEDESMA et al., (1999), “Panel Data and Tourism
Demand: the Case of Tenerife”, Documento de Trabajo
nº 17, FEDEA, Madrid.
Lim, C., (1997), “An Econometric Classification and
Review of International Tourism Models”, Tourism
Economics, 4, 2, 171-185.
Maddala, G.S., (1993), Econometrics of Panel Data, Vol
I y II, Elgard Publishing Limited.
Towner, J., (1985), “The grand tour: A key phase in the
history of tourism” Annals of Tourism Research, 12(3),
pp. 297-333.
Wood, R. E.. (2000), “Caribbean cruise tourism:
Globalization at sea”, Annals of Tourism Research,
27(2), pp. 345-370.
Yepes, V. et al., (2000), “Tráfico de cruceros en el mercado turístico mediterráneo”, CIT2000, Valencia.
Paniagua, A., (2005), “El mercado de los cruceros
en España. Una perspectiva histórica (1994-2004)”,
Estudios turísticos, (165), pp. 131-160.
Pérez, P., (1999), “El turismo de cruceros: unos de los
segmentos mas dinamicos de la industria turistica”,
Gestión de hoteles, (6), pp. 58-63.
Song, H. et. AL., (2003), “Modelling and forecasting the
demand for Hong Kong tourism”, International Journal
of Hospitality Management, 22, 435-451.
Índice UAB de Actividad Turística 221
Executive summary
1. Introduction
This is the tenth edition of the UAB Index of Tourist
Activity and since the first one in 2000, many things
have changed in the tourism industry. Apart form
providing the customary information, we have also
attempted to display a succinct timeline of the development of tourism over the last few years. With this
in mind, we have included the main quantitative
trends for different available indicators in both Spain
and Catalonia.
Specifically, this work comprises the habitual chapters
on forecasts for tourism demand in Catalonia and
Spain. In the former case there is no other institution
currently carrying out such forecasts and besides, we
have included a monograph on cruise ship tourism, in
consonance with our continuing practice of analysing emerging tourism formats with potential growth
capacity in Spain and Catalonia.
We hope this information is useful for different practitioners and contributes, wherever possible, to the
improvement of knowledge in the industry as well as
its reputation and influence.
Table E.1
2. Forecast for the development of tourist
activity in Catalonia 2011: a good outlook
3. Tourism demand growth forecast for 2011:
a “good” year.
Despite the current economic situation, and in particular the Spanish economic situation, our forecast
points to the hypothesis of a favourable scenario
in Catalonia for 2011. During the whole year, the
number of tourists is likely to rise by 4.2%, based on
the progress of a group of emerging markets and an
increase in the French, German, Scandinavian and
British markets, the latter of which reverses recent
years’ trends. Overnight stays are expected to increase
by 2.6% (the highest since 2006), once again owing to
emerging markets, France and Germany. Real spending should increase by 2% and would approximately
mirror GNP for tourism in Catalonia. Should this
be borne out, together with the forecast of a 0.9%
increase in Catalan GNP for 2011, we may witness an
increase in the importance of the tourism sector in
the country’s economic structure.
However it should not be forgotten that this “good
situation” owes much to problems associated with
partially competing destinations such as Tunisia and
Egypt and that the short memory of tourists (estimated to be six months) could overturn these effects
by next year. It might be advisable then to consider
that part of this growth is merely situational and to
continue working to improve our competitive factors:
especially our products and destinations.
After the annus horribilis 2009 for tourism, in which
inbound tourism traffic decreased by 8.8%, 2010 represented a change, which given the current favourable outlook, may well continue during 2011. There
exist several factors which we believe are encouraging this optimistic feeling: first of all, outbound markets are recovering, albeit not all at the same rate;
secondly, most emerging countries are undergoing
significant growth processes, thereby contributing to
our growth; thirdly, and most importantly this year,
the current instability in some Mediterranean destinations adds a certain risk factor, setting off a process
of substitution in favour of destinations considered
to be stable, consolidated and attractive. It is hoped
that several Spanish destinations are among those
favoured by this third factor and our data from the
first four months of the year seem to bear it out.
A synthesis of the evolution of tourism indicators for Spain 2010 and a forecast for 2011
Thousands of tourists, thousands of overnight stays, length of stay in days, millions of constant euros,
constant euros and percentages
Overseas tourists
Overseas tourists overnight stays
Average length of stays
Total spending
Spending per tourist
Average daily spending
UAB Index
Note: * UAB Index forecast.
Source: Own work.
222
UAB Index of Tourist Activity
2010
14,207
104,405
7.35
10,517
740
100.7
105.9
2011*
14,805
107,124
7.24
10,727
725
100.1
107.9
Var. 10/11*
4.2%
2.6%
-1.5%
2.0%
-2.1%
-0.6%
1.9%
Nevertheless, the Spanish market may show another
trend. Gripped by macroeconomic weakness, the enormous burden of unemployment and public, national,
regional and local sector adjustment, the Spanish
market should show a clear trend toward stagnancy
and with better times to come.
figure of 58.7 million overseas visitors is not expected
to be reached but at least part of it may be regained.
The number of hotel guests (including Spanish tourists) is expected to rise by 4.8%, largely thanks to the
considerable increase in overseas visitors (9.7%) in
marked contrast to the rise in Spanish hotel guests
(1%). There is expected to be an increase in overnight
stays to the tune of 4.9%, 8.3% of which would be for
overseas visitors compared to the diminutive growth
of 0.2% in Spanish guests. Finally, forecasts for an
increase in inbound visitor expenditure are around
2.1% in real terms, which is a good figure compared
to the 0.2% of 2010.
It remains to be seen just what proportion of this
improvement may be due to the current situation
of our competitors or our own economic recovery.
What seems to be clear is that a significant part of it
is caused by the instability in North Africa. Therefore
it should not be forgotten that we must continue
working to reinforce competitiveness in Spain. First,
because it is worthwhile and secondly, bearing in
mind nationwide economic growth, it is necessary.
And thirdly because conflict in competing destinations is miniscule.
In any case, weakness is foreseeable in variables such
as the volume of overnight stays, despite room-rate
discounting strategies, given that they are unlikely
to be offered at a similar rhythm to previous years.
It seems certain that the financial situation of many
households will restrict holiday budgets but at least
people will continue to travel. It is also certain that
budget adjustment causes Spanish holidaymakers
to lean toward unforeseen accommodation choices,
such as campsite and/or private residential choices
in the homes of relatives or friends. In any case and
despite the aforementioned trends, the net volume
of travelers and overnight stays in domestic market
hotels is not expected to be buoyant in 2011.
Turning now to figures, the volume of inbound tourists to Spain is expected to rise by a far from negligible 4%, clearly above last year’s figure by 1%. The 2007
UAB Index of Tourist Activity 223
Table E.2
A synthesis of the evolution of tourism indicators for Spain 2010 and a forecast for 2011
Tourists, travellers, overnight stays, millions of constant euros, constant euros and percentages
Overseas tourists
Hotel Guests
Spanish
Overseas guests
Overnight Stays in Hotels
Spanish
Overseas Guests
Overseas visitor spending
Overseas visitor spending per tourist
2010
52,677,187
82,115,175
46,316,434
35,798,741
267,922,498
113,279,200
154,643,298
48,929
929
2011*
54,808,482
86,039,671
46,779,598
39,260,073
280,997,030
113,505,758
167,491,272
49,945
911
Var. 10/11*
4.0%
4.8%
1.0%
9.7%
4.9%
0.2%
8.3%
2.1%
-1.9%
Note: * Forecast UAB index.
Source: Own work.
4. Cruise ship tourism in Barcelona. A successful combination of promotion,
infrastructure and new demand for a city
with unique attractions.
In this chapter we demonstrate the importance of
cruise ship tourism to the city of Barcelona and how
its marginal market position prior to the 1992 Olympic
Games has given way to one of international leadership. In this sense the importance of local agents/figures as a boost to development of this typology is also
shown. The preparation of the Olympic Games was
fundamental to the adaptation of port infrastructure
for tourist traffic, as was the role of the consortium
Turisme de Barcelona in the projection of the city as
a tourist destination in general and as a cruise ship
destination in particular.
This involvement was further enhanced by a number
of elements of supply and demand, which have fostered the spectacular growth of cruise line tourism in
recent decades.
As far as offer is concerned, the location of Barcelona
should be mentioned. It is situated near the most
important ports in the Mediterranean and its most
significant tourism resources, as well as the main
outbound European markets, which all boast budget
224
UAB Index of Tourist Activity
transport facilities and services. All this is supported
by its excellent situation regarding proximity to other
transport services such as urban transport, the Ave
high-speed train, the airport, and the city’s main
tourism resources. It is also well connected to the
traditional tourist areas such as the Costa Brava and
Costa Dorada.
The extension and improvement of infrastructure for
cruise ships together with the provision of logistics
services in the port area has facilitated the arrival of
the main cruise lines, which are becoming more of a
force in the context of concentration and globalization of the tourism industry. The safety of Barcelona
as a tourist destination has also been a key factor in
an industry which is sensitive to such factors, especially when the eastern Mediterranean is far from
competing with the west due to a perceived lack of
safety and security. Besides, this, cruise destination
development owes much to the wide range of hospitality on offer in Barcelona, enabling it to become
a base port for numerous cruise routes, facilitating
tourists’ overnight stays either prior to or on arrival
from cruise holidays.
from traditional, generic markets are present, such
as overcrowding, seasonality and control by large
companies.
The article has shown that demand for cruise ship
tourism in Barcelona has grown spectacularly in the
last few years, owing to different elements which
make this type of tourism and Barcelona attractive; so
much so that it is now the fourth tourism destination
in Europe. This positive evolution may be considered
in the context of growth of the Mediterranean as a
regional destination and the expansion of the North
American market, which was needy of diversification
due to the maturity of the Caribbean. This positive
development has been accompanied by a an increase
in the European market; especially German tourists
in place of the British market, which used to have the
majority share. Meanwhile, the Spanish market has
experimented a significant increase since the turn of
the century. We have shown that cruise ship tourism
has become popular and has left behind its minority image and elitist features. Other factors have
also contributed, such as growth in the senior market (more elderly people with increasing disposable
income and available leisure time) and the industry’s
ability to cater for family tourism.
Barcelona has definitely become then one of the main
cruise ship destinations in the world, which may add
interest to its appeal in other spheres. Nevertheless,
if it is to maintain this position, tourism promoters
and management of port authorities, as well as other
companies operating in the city should be aware of
new risks and opportunities derived from the current
social and economic situation, among which should
be mentioned security, the need for innovation in
logistic aspects and the need for more specialized
cruises which respond to the increasing segmentation of demand. Finally, concerns about sustainability
and social responsibility should be addressed.
On the other hand, although we are discussing an
activity with plenty of representative elements of a
specific market structure, certain familiar patterns
UAB Index of Tourist Activity 225
www.eutdh.cat
www.uab.cat
www.youtube.com/user/eutdh
blogs.uab.cat/eutdh/
www.facebook.com/eutdh
twitter.com/eutdh
PREMI A LA
COMPETIVITAT
GENCAT
PVP 30,00 €
Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera
Vila Universitària. Campus de la UAB
08193 Bellaterra - Cerdanyola del Vallès (Barcelona)
Telèfon: 93 592 97 10 - Fax: 93 581 74 95
Correu electrònic: [email protected]