UN TI-10S DE PA_PER

Anuncio
NUMERO
1 3.
1.
LOPEZ, EDITOR, ( Barcelona ).
DIUMENJE 13 AGOST 1865.
-
REDACCIÓ,
Carror
PREU DE SUSCRIPCIÓ,
Ample, 26.
BARCELONA.
•••••¦•¦¦•¦¦••¦•¦•• •¦•¦••¦•¦
Al
4 rals.
roes
PUNTS DE SUSCRIPCIó.
FORA DE BARCELONA.
Trimestre
1 2 rals.
LLIBRERIA ESPANYOLA
SURTIRÁ UN COP CADA. SEMANA.
L LOPEZ
Ample 26,
Carrer
,
(Si
EDITOR,
,
y Rambla del
Aliíj
,
20.
Deu
vol).
LA suseRwló COMENSA SEMPRE
lo 15 de cada
BARCELONA.
mar,
UN TI-10S DE PA_PER
LO DIUMENGE... !A FORA!
?Me
sabrian dir
qué hi
fa la
gent á fora?
lesa,
he nascut insensible á los atractius de la natura
senyor, mólt al contrari: me agrada la bravesa de lo
no
no
torrent, y lo ímpetu de sas ayguas bramadoras, me compla
buen los diversos graus de color ved que á la vista presen
tan las airosas
espigas de lo blat tendre, los pámpols de la
vinya entre oliveras
!encara!
me sento
y los cuadros de
lo ánimo
silenciosa vesprada, allá
pa
en
hortalissas, y
encara
penetrat de melancolía, si á la
la vall
tranquila y solitaria, so
una de aquellas folias
Iluny lo rústich fluviol, repetint
senzillas y gemegosas, cóm la que din :
«Adeu siau, mon pare,
«adeu, mare y germana...»
que sempre la escolto ab esgarrifansas mentres dura la llar
ga modulació de la última nota.
ro
que no está 'I dinar?
Vosté dina pitjor que á Barcelona, per
aquella bárbara
«aquí de qualsevol mo.
!ni sisquera
adona de que li ha caigut un sabatot!
Se aixeca ab la cara embotornada, se grata tot lo enor
me cos, y dona quatre pasos á las palpentas. La seba muller
está cona tots los diumenjes á la galería, llegint un ventall
que sap de memoria y notant á las vehinas.
Ja ha passat lo dia; perque entre rentarse, vestirse y allá
y
panxut, que quaranta anys ha que
acana metódicament betas y calicó, 6 bé Osa arrós y fideus;
vosté que té una dona tau janota, grassona y de bon véurer,
magatsem y pis gran ab aygua viva á Barcelona... ?cóm és
que va á fora los diumenges? Li demano per favor, borne,
?qué hi fa vosté al Putchet, en una casa com un cop de
Puny, ab estadants á sobra, á sota, á devant y als costats,
Iluny del carnisser, de la fleca, del estanch y de la iglesia;
que no pot donar un pas fora de casa sens ficarse en la pols
fins als genolls; que de dia no pot passeijar perque lo sol
estabella y de nit tampoch, per mor de la fosca y la serena?
borne
Vosté se 'n va á fora ab la fresca y ha de carregar ab
las claus de casa, ab lo xocolate, ab ciurons, y fins peix...
(no m' ho neguiI) y fins llar... ho sé de cert...
«ja voldria ser á casa.»
Soposem que ja hi es. Are li
gust hi troba á anar á fora?
torno á
preguntar: ?quin
—Jo li diré: lo metí pare...
—No ho agafi tan per amunt. Vosté, ?cóm es que hi vá?
—Home, jo veix que tothom fa lo mateix...
—!Basta! Me ho habla figurat. Obeiheix maquinalment
la
pressió de la costum que no compren, y per disculpar
á
sa ridiculesa gosaria á dir que rendia homenatjé á la me
hi
es
lo senyor Andreu?
—Si busca los senyors de aquí devant, son á la torre.
—Mil gracias.—Ja que tinch temps, arribaré á véurer
en
Félix y la seba dona.
No tinch
abuy bon
acert.
—Son á la torre.
Trobo un conegut y tot saludantme me din:
—Adeu: me 'n vaij á la torre.
Alto, dich jo, ?aquel també te torre? y tot passant sento
se
de—«nos en aurem de anar;»— «diumenje hem de dur tal
«!ey, tanca bé!»— «?not descuidas pas res?» —se
cosa»
acabala tarde, y antes de arribar á mijt camí, comensa á dir:
no
—Bé. Tornaré un altre dia. Recados.
Truco un altre dia. Ningú 'm respon.
Torno á trucar y una vehina sud á dirme:
--?Noya,
costura de que «á fora com á fora»
do;» y antes de acabar lo dinar ja no pot mes ,de son, de
moscas, de burjit de criaturas de altri, y voste, home pan
xut, entre mitj de la florida y próvida vejetació, símbol uni
versal, inmens y solemnisim de lo misten de la vida,
vosté se ha tirat á jéurer com un fardo y ronca y pu t á subí.,
alegro de que m` interrompi, perque anaba á din;
ase.
—Deu les guart. ?Que
—Son á la torre tots.
ho diu bufant.
—
Pero, vosté,
—Me
pero
Vosté va á missa torrantse y en torna rostintse. Trau lo
mocador de herbas, se '1 passa per cara y coll; tira sobre lo
Bit la levita, y diu alló de: !es un gust estar á la fresca! pe
1.
Jo
ajuda á buscar estelletas pera fer foch; pren xo
colate en una cadira coixa, menja figas... y ja pica '1 sol.
Vosté ajusta los porticons y obra de bat á bat las portas
del corredor... jo ho he vist.
Vosté
senyoreta diu á un jovenet:
—Demá serem á la torre.
que
una
fora... y tothom té torre...!
Men vaij á fora. ?Central cap á Gracia? pujo.
!Quina sort! al baixar trobo en Félix. Me porta á la
!Es dir que tothom
va á
torre...
ni té la meytat dels mobles que ja escasseijaban per la
casa de Barcelona; la torre es un primer pis que reb tota la
pols deis carruatjes y per aixó diu que es alegre; no 's cap
'mojador y per aixó diu que
's mono; no dona al
que
en
lo
millor
per
aixó
diu
es
puesto, y tot es
y
canap
torre,
me
acaba
de apesarar
excelencia
de
la
plicantme la
dihentme:
—!Es rnolt millor aquesta que la de lo Andreu!
en
lo
!Qué será la
Y son pochs
que
no
pare...
moria de
Home panxut: tú est elector, alcalde de barri, obrar de
la parroquia, clavad de germendats; pero...
de lo Andreu!
los que van á patir á fora sois perque los
'1s coneixen sentin dir: !son á la torre!
son
vol dir?...
IV.
No
puch
sufrir la vanitat deis altres ; prou castich
Urt
UN TROS DE PAP'ER.
2
!Vaija,
que tant mateix lo cristianisme
mil ha fet ben poca feinal
Aqueixa gen 1, ?per qué va á fora?
tinch ab la tuba, y per no patir, surto de casa en Félix.
Ja que jo també so á fora, vull gosarne; me 'n vaix camps
á través.
Fa fresquela; !oy da! Lo sol ja es baix; per aquí hi ha de
haber una font; me ve copa lo aneil al dit; ja tina fet un pro
grama: un quart de séurer, cigarret y trago de aiga, y !que
m`
Si
foca
maiechs.
De tan
en
tan y cau bé
?ahónt anirá?
Aixó
Sento gatsara. Se acostan corrents y cridant quince ó
seise minyons de la edat que jo tenia quant no la volia te
nir. !Bonas caras! !bon color! Los bull la sanch, los surt lo
pél moya; esbotsan las camisaá; festejan, fan campana...
!Quin jep ha rebut un! !Y qué 131 'I torna! !No son
mancos! Hola, !diu que han fet gimnástica! aixó me agra
da. Se han cuit ells lo dinar y lo han fet tot massa salat...
vullguian; pero, ey, ab butacas, ab llibres, ab mosquiteras,
ab bustos ó estátuas que no siguian de gerrer, ab totas las
comoditats que la cultura y la eivilisació fan indispensables,
sobre tot á foca; pero ?piset llogat? ?vehins? ?carros? ?pols?
?poch siti? ?sol? ?burga...? Fajín= d' aquí
S'
en tornan cantant
encara en
Anemsen.
desentonadament,.
sento las dallas:
me
ha don",
------o-O-h~34,3 o
Noyeta,
aquella que ab flors jugan,
que fan jochs florals,
!te 'u diuhen,de cosas!
de elogis !te 'n fan!
pera casarse
no '1 van á buscar.
mes
Deu
siti
cP
aquella gent que
en
ella no somías
creyenthi casar,
sino !ay! te quedabas
qué
ab un pam de nas.
Jo al menys ab franquesa
te dich que no 'm plaus,
no5 eta, la noya
convida un diu
dona la sopa crua, os condemna
martini de moscas, y os fa passar k dia esplicantvos 1' his
toria de tres gallinas, las vicissituts de sis monjeteras, las
raresas de dos abarcoquers, lo preir del terreno y las pi
cardías del ajuntament.
menje á la
ser
sos versos no 'a sentan,
y aixis tot fangant
VI.
parleu
os
que
vas
á
fangar.
soya torre: os
Aquestos
PM; BUNYEGAS.
—1¦1¦11¦11M4444---..
LO CÓLERA.
tenen casa á foro., sino una especie de ga
bia paradora pera cassar coneguts. !Pobre del que hi can!
no
un poblot de prop de Barcelona van agafar
tal po del
que
cólera
varén posar guardas per Iota los encontorns.
Al cap d' un ralo se 'la presenta,' no un vehi de cinta',
que eran los que 'la feyan posi no lo inaleix cólera en per
En
VII.
Cap al tan torno á Barcelona, entre milj d' una mul
titud avinada. Veig bornes que van fent tantinas; las suas
mullera los guian ab un cistell al cap y las criaturas entre
,
sona.
—!Arri allá!
—!Lluny d' aquí.
—!Fuera bruto!
peus.
son
lían anat a beurer vi, molt vi, vi barato, vi sol...
Rabian passat tota la senmana treballani; y son premi,
goig, son ideal era béurer
poble hi habla pelat.
guardas veyent semblant felonia lo citan
1' arcalde y com tenian testimonia y tot, Ji preguntan:
Los
—?Cóm es qué habent dat paraula d' honor, no 1'
curnplerta?
—Si, senyor, contestá '1 cólera, jo no mes n' hi
tres, los altres
a'
han mort de po.
-› >1.1
154-34,5
44
—
LOS DOS GATS.
.
Un
diumenge
al matí
En un carrer que no 'a molt Iluny d'
Un gat d' aquella de posició social
Va trobá á un pobre gat de Catedral.
aquí,
vial. tia gatás,
ben plantat, flexible j gras
aquells que quant aga. un testarut
llshiá mayor, te de durmite/ pelut.
Y era
altte infelis
Un recort miserable y estentis
De algo que haba estat
No 'a
podia
Com
en
afirmar si aranya ó
gat.
aquel estrafalari mon
•
La desditxa mes grossa es ser pelon,
Y ert conta de vestir al despullat
Si la pell
Lo regalat
serveix
queda pelat.
milord,
Que estaba aquell malí de boa humor,
Al que
era
próxim séu
va
interpelá
Ab los mio/s que tradueixo al catalá:
?Ahóni,vas,
Tan
sense
ser
inédit y duptós
tú que sembla que
has fos?
?Qué
que no aspiran
premi tan alt.
Tens sort de no enténdrels,
tens sort que á la vall
á fora... Ja ho sé y... ben fol.
No 'ni
—Donchs entri.
L' endemá cuasi tot lo
Ilkotut,
mitxas ni
sabatas ni vanos,
ni molt menos guants;
Per fi se 'n van fent braseel, donantse las mana, repo
sant lo cap d' ella en lo d'
!Quina estranyesa! M` han fet suspirar al mabeix temps
per
pego altre tan,
pintas,
raspall,
temps una rialleta, y 's burla de sí mateixa
perque plora sena saber de qué...
Are de prompte ven que es fosch; sent una por infantil;
suspiraban ells dos... Jo lambe me 'n valj.
A vosaltres, ditxosa parella, no os preguntaré
Ips
vestit estripat,
no saps que son
y fa al mateix
aquell
duricias,
mana ab
los ulls negra-blaus,
lo cos sonsa forma,
cabells esgarriats,
las dents ennegridas,
los llavis... !Ah! escoltan un rossinyol, y per sentirlo
millor se donan las máns. !Misteris acústichs!
La sombra creix; lo temps passa, y ella no s' en adonan.
Calla lo rossinyol, ella aixeca lo cap, y está tala plorosa
de
fangar,
las
balp de
las sejs envissas,
en
anar
en
lo can mora,
bon rato!.
caminar, ella, repenijantse en lo bras d' eh, y
ell portantla airosament, que no 1' hi pesa una palla.
Van cap á la arboleda... ella lo fa aturar posantse lo dit
sap
la noya
te 'n vas á
sentirlos!
Tornan á
se 'n
—S1,—va contestar.
--
la vall;
que quant lo sol s' alsa
que vius
Mes veig allí caminar de brasset dos que semblan mi
vis ó promesos...
S' aturan. Se parlan á la orella !com si algú pogués
anilla y no
no
—?Nos dona paraula de que no mes ne matará tres?
Lo cólera, colerich de que se duptés de lo que ell do
F.A.BUL.A.
V.
se 'n
gnardas, 'y al 4111w4I,
sobre sí ala
va posar
SOBRE GUSTOS...
.
de bona gana
tan callat.
aixó
X.
alSnyan,
se
11111
; per
hi aniré may á fora.
!bona senyal! Lo jove deu ser capás de fer un dinar; deu es
guerrarlo sempre per gallarda ignorancia de aquest art,
propi de donas, y den tenir la valentia de menjarlo encara
que salabreiji una miqueta massa.
La juventut es imprudencia, passió, forsa, temeritat...
!ay massa poch que 'n queda despres de tot aixó!
!Oh me 'n alegro de que aquetsminyons vaijin á fora, los
diumenjes, en lloch de migrarse en un café malsá ó en pit
jor siti! !Cóm se robusteixen! corren, saltan, se duhen á
cabal!... !qué ajoguessats esta& tot aixó no ho podrian fer á
Barcelona, y !no hi ha remey! la naturalesa los hi obliga.
Compsench ab gust que aquets ininyons mijin á Ira.
no
dir
Parleume d' una casa espayosa, á fora; d' una casa
gran, ventilada, ab un jardí, ab un-hort, ab sombra d' ar
brea, ab soroll d' ayguas, ab aucells que volin per ahont
xiquet de
un
'm deixeu entrar será pitxor, perque un ralo
mimaren, entraré y Ilavors vos mataré á iota.
—Si
vos en
empetin la basa!
!Ajá! seyemhi.
aneu
no va á
—Ca, ea, fora, y si 1' acostas no menjas may ni
divuit sietes y
VIII.
soledat...
que
aqueixa gent
en
Y• tots li apuntan las escopetas.
—Deixeumé entrar, no mes ne iinch de matar tres.
has fet de ton passat?
Que ni '1 terreno 't 'queda per ser gat.
Si ets tisich pateixas de barretas,
?Perqué no vas á Vichy 6 á Cald'etas?
?De qué 't serveix lo Iloch allá ahout t.' amparas?
?De qué 't serveix que 't diguin gat deis fraras?
!Si en lloch de menjar ratas com loa abres
Las ratas se hos andrapan á vosaltres!
Escapat, emancipat, y avisparsa.
!La esclavitut del negre es una farsa!
Fixat en mi; repara quina palpissos;
gitanu fina daria '1s rissos.
Péls que
un
?No
goig aquel greix
't fa
Que dech
mes que á las ratas al bon
peix?
Es dir que sena deixarlo respirá
A la alsada 'n digné de un campaná
Tantas, que hasta alguns gossos del vaina'
S' hi van fer un fart de riure. !Era molt gat!
Pero la Providencia, que, essent festa,
No degué anar aquell dia á fer la siesta,
Per castigar taus fuma fa venir bé
Que un gitano atravessi aquel! carré.
Al vencer aquell molió,
Los ulls se 1' hi inflan de satisfacció,
S' hi acosta á poch á poch, s' ajup,
L' agafa pél clatell y '1 fica al sach.
De modo, que aquell gat tan convocan°
Va fer nit á la puja d' un gitano.
Aixó ensenyará,
Lector, que de ningú no 't deus burlá,
Pues segons lo que 41s llibres nos esplican,
Cuan un pensa estar be los polla '1 pican.
DONA YENEMA GATgLI.
ACTUALITATS.
1
Li
Alelearicirla
-Fassirri 1Q fa-v-Gr do clei,c.arrrie exitrai^, qile á
—
-
yicyme
,
ja.
som.
so
lo del a_r-ky 54.
coriegiit,
so
ja
-veden..
rio
lo del aiay 35.
!A.tr-Éis!
-Ora
dit
os
?
? 11Dorielis erx.travá.xs
pebrots
y torriz'A.teclis y
-v-e-tiverri
°fui
tierdrá.ti-iés.
UN TROS DE PAPER.
4
portiehs de 'n Xifré hi ha.
Pel cólera de '1 84 y sota
bia un xuflero que cridaba
!Horchata fresca! !fresquita la horchata! !Mentide lo có.
Lo primer, un dia que lo gat va agarrase á lo meu noy,
que 'm pensaba que lo escanyaba.
Lo segon un dia que lo meu borne va agafar lo gat y
'm pensaba que in' escanyaba á mi.
FÁBULAS.
,
manjar fruita y altres porquerías
va
Se
morí á Marsella un tal Matías,
Y un d' Ancona quant menos s' ho pensaba
Se '1 va emportá en Banyeta y no 'n menjaba.
'era!
Per
Se `ns ha dit que '1 Sr. Farriols está ensenyant alguna
gosos de terra nova pera presentarnos lo cuadro del Porti
llo de la paz.
! Galenos ! en tan tilda situació
Parlen ciar, ?qué hem de fer, menjarne ó no?
BONAVENTURA GATELL.
-
Avans de que regís 1' actual Códich penal, quant esta
ba en us la pena de assots, un advocat que sempre tenia
son pensament ticsat en las apelacions y en los recursos, de
fengué á un gitano en una causa per la cual al cap y al
fi se `lcondemná á ser assotat. Portaban al pobre gitano á
En Pep, aticionat al bou menjá,
va morir reventat com una aglá.
En Juan, que té atició á noyas saladas,
está matan de un fart de bastonadas.
Pere, aticionat á lo vi bó,
camina malament, parla Ojo.
En aquel mon tan vil,
no 'a pot tenir un gust per cap estil.
En
—Senyora Roseta,
? que no sap lo cas?
! Un cas ! ! Reyna santíssima ! deixam
que no rnenjin tomátechs !
á
casa
anar
á avisar
—?En qué
un mestre
—?En qué
Dos espanyols van anar á Paris, y entrant en un café
demana 1' un de ella absenta y lo mosso 1' hi serveix. Lo
altre espanyol, determinantse de pendrer també alguna co
—En que lo que de ella més
sembla
se
—En que té
,
un
pintor?
una
escala á
mili borne?
ull.
un
se setnbla Roma á un vestit de dona?
—En que a' hi fan frares.
—?En qué se sembla una butaca á la lotería?
—En que a' hi assentan.
—?En qué se semblan los gabinets á lo julivert?
serveix,
es
las fullas.
—•
-
Solució del geroglifich anterior.
cerveza.
Mr. m` á dit
Escolá, rala-pa,
menja ratas pera sopa.
la.
servez
temporadeta.
----.-rup-sts4-0o-14-4,4
Recepta contra lo cólera.
Habent sentit á dir que la por es molt perjudicial en
temps de cólera a' ha determina' que en lo campanar de
la Seo 5' hi constituesca una comissió de autoritats en la
actitut del negre de la riba.
44
CHARADA.
,
Se posan uns mossos de la esquadra á la frontera.
Ve lo cólera, y ells lo agafan.
Inmediatament lo fusellan , fent veurer que traetaba de
,
Véurels y
fugir,
Dalt de la Riba se estaban
sobre un y quatre ajessats,
varios companys, amohinats
tot será ha.
escaparse
cuento
á
casas
—?En qué
dirigia la paraula á un francés 1'
Lo mosso sen va al laulell, agafa una
botella d' absenta y una copa, y la porta al espanyol.—
?Qui I' hi demana aixó?—digué aquel. Y lo francés, veyent
que 1' espanyol I' hi rettassaba la botella, I' hi digué:—
hi demana
Pero ?cóm es que ve lo cólera?
—llome ha sentit á dir que aquí lo clima era 6XCel
lent , y ha pensat : déixamhi anar, que passaré una bona
vet-aquí
de
paleta.
—En que té
sa, sense recordarse que
—
Y
sembla
se
ÂD
apli
-.***411>41-41-4-0-4-
sufrir la seva comdemna, quant per lo cual trobá á son de
fensor y I' hi digué:—Veiji vosté ahont me portan, á rebrer
assots.—No passeu cuidado,
contestá 1' advocat pen
sant ab sos recursos; no passeu cuidado, que tot lo que vos
fassin, se donará de nulitat.
PAU BUNYEGAS.
—
Mentide... y pom.
Can decap á las xufias y voranit viola.
Si de c,as no os passa, vos dem permís perque ‘ns
quen aquet cuento.
acabat.
per tres y quart que 'la voltaban.
Y un contaba un meu quart
Tranquilisis senyora, que del cólera no n' hi ha por.
hl' en alegro, perque aixis no hi haurá bullanga.
—?Qué té que véurer...?
Cm son duas cosas que sempre van plegadas...
—
,
QGG)O--4,---0-041540
menjant
—
EPIGRAMAS.
—
lo combat, noy Enrich,
vaig tenir tanta sanch freda!
—No es estrany; si feya un griso
que jelaba fina gas pedras!
Que '1 quart
—? Din que ve
cólera ?
—? Quí li ha dit ?
—Lo diari.
per
—Donchs si '1 diari ho porta , casi
—? Que no té por vusté ?
—No,
senyor:
perque fa molla
aclimatada la rabia ;
ha gran diferencia.
Pent
alabansas la Pepa
de las gracias de sa noya,
ja
veu
primer,
era u
y dos,
se
veya
per contarlo un mentidé,
al qui, lo meu tot lambe,
—!En
L INGLÉS.
segon ó
dant varias voltas tercer
que '1 degué deixar ben fart.
no
's
ser
badoch,
se
1' hi
deya.
pot duptar.
GEROGLIFICH.
que so casat yja tinch
V. que de 1' un á I' altre no hi
am ya
rae
la
deya:—Té un ull molt bonich.—
No deya ulis, perque era bórnia.
—? Diu que ve '1 cólera?
—Millor: 1' altre vegada vaig quedar viudo.
—Donchs ara, ?per qué '1 necessita ?
—Perque 'm vaig tornar á casar.
PAU BUNYEGAS.
á esposarse los Cuadros al
viu. Poden los pares de familia permetrer la assistencia á los
seus tills sens temor de que se ruborissin , puig tins las
ninfas gastan enaguas.
Lo dimecres
?Quin
es
van
lo mérit
quieta
si%
tol
comensar
principal
(lela que fan
un
Cuadro
al viu?
Estarse
!fin
Pa
com
si fossin morts.
!Qué cólera
Estiguin alegres y deixintse de
Lopez ha impres y ven per dos rals
Lo POLLASTRE AIXALAT, que fa esqueixar de dure.
Si '1 com
pran ja estich jo ben segú que 'la fa mes bé que tot lo lau
dan° y carbonato del mon. !Ahont van ab cólera, no es re '1
ni cólera!
brochs, mitin ara,
en
La solució 's dará
cólera! POLLASTRE A1XALAT, LICE1STAS Y CRUZADOS,
S1NGLOTS
POÉTICOS y tot per un ral ó dos lo mes cart.
Deixintse de cólera.
Fora bo que tot dient aixó
ara
passés alió
del chu
tingut en
ma
vida, dehia
una
de
-
E. R.
!Ah que no ho saben!
Ja 'la ho contaré.
lo número que vé.
Ara disaimulin.
fiero.
Dos sustos molt grans he
dona.
en
Barcelona.
—
Casimir.° MiralleEs,
ca
1865.—Imprenta de Narcla Remires y Companyia Pasde
de Escudillara, número 4.
,
-
có1
lii
Descargar