Plafó 6

La novel·la realista: Oro y escorias,
La Nevatilla, Las metamorfosis
de un erudito i El final de una leyenda
En la novel·la Oro y escorias, de caràcter autobiogràfic, assumeix
plenament l’estil del moviment realista de l’època, amb el referent clar de
José M. de Pereda, que elevà el costumisme folklòric i pintoresc a la categoria
de gran literatura, com es desprèn d’aquest fragment de l’obra:
Vea Ud. qué empresa más hermosa para un joven
de su ingenio: seguir prudentemente los pasos de
Pereda, pintar nuestra tierra tal cual es, con
sus bellezas y sus miseriucas, sus costumbres y
sus tipos; empresa alta, es verdat, y no para todos;
pero verdaderamente digna de un artista de veras...
Coberta de la seva primera obra en castellà Oro y escorias (1893)
(Col·lecció Xavier Martín)
En aquestes obres, Ruiz i Pablo fa un retrat minuciós dels personatges,
els ambients i els llocs, inspirats en l’illa on va viure gran part de la
seva vida, com la descripció que podem llegir a La Nevatilla i que tant
ens recorda un indret molt concret de Maó, o aquesta referència a les
regates que se celebraven as Castell (Villarnuevo en la ficció)
durant les festes patronals.
Festa de Santa Anna, festivitat després del dia de Sant Jaume,
en la qual se celebraven grans regates as Castell.
Ruiz i Pablo descriu unes escenes semblants al cap. XV d’Oro y Escorias
(Col·lecció Xavier Martín)
Alrededor de este punto, brujuleaban las innúmeras embarcaciones de
recreo y de pesca, las unas a la vela, semejando gigantescas aves marinas;
las otras al remo, atestadas de espectadores: entre todas se distinguían,
por lo rápido de sus movimientos, las que habían de tomar parte en la lucha...
Com a bon exponent de la literatura
realista, vol reflectir la realitat com
la veu, amb ús de frases llargues,
una adjectivació rica, descripcions
acurades i l’adequació del registre
lingüístic a cada personatge.
La Catedral de Ciutadella, Villañeja a les seves obres, apareix descrita
en diferents episodis de Metamorfosis de un erudito i El final de una leyenda
La esbelta nave gótica resplandecía, con su dorado retablo
lleno de cirios encendidos y los grandes ventanales policromos
que el sol rasgava proyectando oblicuamente sobre la multitud
sus rayos azules, rojos, verdes y amarillos; al lado del Evangelio,
los concejales, de frac, al cuello la ancha cinta roja de donde
pendía la medalla concejil y en la mano las altas y elegantísimas
palmas, del color del oro viejo, daban una nota singular al
conjunto [...]. (El final de una leyenda).
DEPARTAMENT DE CULTURA, PATRIMONI
I EDUCACIÓ