7 maig - 2 agost 09 - Museu d`Història de Catalunya

• Visites comentades, per a tothom,
tots els diumenges a les 12 i a les 13 h.
10.00 – 19.00 h
dimarts, dijous, dissabtes /
martes, jueves, sábado /
Tuesday, Thursday, Saturday
Durada: 1 h. Inclòs en el preu de l’entrada.
• Visites comentades, per a grups d’adults,
amb guies especialitzats, de dimarts a diumenge,
concertació prèvia al telèfon 93 225 42 44.
10.00 – 20.00 h
dimecres / miércoles / Wednesday
Durada: 1 h. Preu: tarifa d’entrada més 58,52 euros per grup.
10.00 – 19.00 / 20.00 – 23.00
divendres / viernes / Friday
• Visites comentades, per a grups escolars,
adaptades a tots els nivells educatius.
De dimarts a divendres, concertació prèvia
al telèfon 93 225 42 44.
10.00 – 14.30 h
festius / festivos / holidays
Durada: 1 h. Preu: 58,52 euros per grup.
Tancat / Cerrado /Closed
dilluns / lunes / Monday
• Taller per a famílies amb nois i noies de 6 a 12 anys,
QUATRE reines per a DUES corones, els diumenges 24 i 31 de maig,
7, 14, 21 i 28 de juny, 5, 12, 19 i 26 de juliol i 2 d’agost, a les 11.30 h.
Durada: 2 h. Inclòs en el preu de l’entrada.
Beatriu d’Aragó. Francesco Laurana. © The Frick Collection, Nova York. Disseny gràfic: Estudi Miquel Puig
7 MAIG - 2 AGOST 09
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
A L’ENTORN DE L’EXPOSICIÓ:
Tarifa normal: 3 euros
Tarifa reduïda: 2 euros
• Joc de descoberta, per tal de revelar, junts petits i grans,
Tarifa normal: 3 euros
Tarifa reducida: 2 euros
els secrets de quatre princeses. Visita lliure.
Demaneu el quadern de joc a les taquilles.
Inclòs en el preu de l’entrada.
Normal entrance fee: € 3
Reduced entrance fee: € 2
• Visites nocturnes, de 20 a 23 h, els divendres 22 i 29 de maig,
5, 12, 19 i 26 de juny i 3, 10, 17, 24 i 31 de juliol.
S’oferiran activitats per conèixer la relació entre Catalunya i
Hongria, com ara música, menjar, espectacles...
Consulteu el programa a www.mhcat.cat.
Museu d’Història
de Catalunya
Plaça de Pau Vila, 3
08003 Barcelona
tel. 93 225 47 00
www.mhcat.cat
3
1
Preu: 5 euros per persona.
4
5
2
La distància geogràfica i les diferències culturals que separen
les terres catalanes de les hongareses no han estat un obstacle
per a l’establiment de vincles històrics entre els dos països.
Centrant-se en l’edat mitjana, l’exposició mostra la naturalesa
d’uns lligams que, si bé inicialment foren circumstancials, a partir
del segle xii es bastiren sobre les estratègies matrimonials de
llurs dinasties governants. A partir d’aquí coneixerem les vides de
quatre princeses, educades des de la naixença per a un matrimoni
adolescent i per al viatge a països llunyans, separades de la seva
terra natal i la seva família. Cadascuna representa una manera
diferent de ser reina, fruit del moment i dels condicionants
familiars i culturals. Són Constança d’Aragó, Violant d’Hongria,
Beatriu d’Aragó i Maria d’Habsburg. Quatre princeses viatgeres
de terres llunyanes.
La distancia geográfica y las diferencias culturales que separan
las tierras catalanas de las húngaras no han sido un obstáculo
para el establecimiento de vínculos históricos entre ambos
países. Centrándose en la edad media, la exposición muestra
la naturaleza de unos lazos que, aunque inicialmente fueron
circunstanciales, a partir del siglo XIII se construyeron sobre las
estrategias matrimoniales de sus dinastías gobernantes. A partir
de ahí, conoceremos las vidas de cuatro princesas, educadas desde
su nacimiento para un matrimonio adolescente y para el viaje a
países lejanos, separadas de su tierra natal y su familia. Cada una
representa una manera diferente de ser reina, fruto del momento
y de los condicionantes familiares y culturales. Son Constanza
de Aragón, Violante de Hungría, Beatriz de Aragón y María de
Habsburgo. Cuatro princesas, viajeras de tierras lejanas.
The physical distance and the cultural differences that separate the
lands of Catalonia from those of Hungary have not been an obstacle
to the forging of historic links between the two countries. Focusing
on the Middle Ages, the exhibition reveals the nature of certain
bonds which, though purely circumstantial to begin with, were from
the 12th century onwards built on the matrimonial strategies of
the respective ruling dynasties. Here we will learn about the lives
of four princesses who were educated from birth for a teenage
marriage and a journey to far lands that would separate them from
the country of their birth and their families. Each of them had a
different way of being queen, because of the times they lived in
and the influence their families and culture had on them. They are
Constance of Aragon, Violant of Hungary, Beatrice of Aragon and
Mary of Habsburg. Four princesses, travellers in far lands.
Constança d’Aragó
Filla d’Alfons I el Cast, és educada al monestir de Sixena i, el 1196,
als setze anys, es casa amb Emeric d’Hongria. Constança arriba al
país magiar amb una copiosa cort de cavallers, dames i trobadors,
però l’acollida resulta poc càlida: en un ambient de guerra entre el
rei i el seu germà Andreu, la nova reina és considerada una intrusa.
Quan Emeric mor, Andreu usurpa el tron i ella ha de fugir a Àustria
amb el seu fill i legítim hereu del regne, el rei Ladislau III. Amb la
mort prematura d’aquest, Constança abandona per sempre més
l’escenari hongarès i retorna a Sixena. Més tard es casa en segones
núpcies amb Frederic I de Sicília i II de Germània, quinze anys més
jove que ella. És un matrimoni reeixit en què Constança exerceix
com a consellera i tutora del seu marit. El 1220 Frederic és coronat
emperador i la seva consort esdevé també sobirana del Sacre
Imperi Romà Germànic.
Constanza de Aragón
Hija de Alfonso I el Casto, es educada en el monasterio de Sixena
y en 1196, a los dieciséis años, se casa con Emerico de Hungría.
Constanza llega al país magiar con una nutrida corte de caballeros,
damas y trovadores, pero la acogida resulta poco cálida: en un
ambiente de guerra entre el rey y su hermano Andrés, la nueva
reina es considerada una intrusa. Cuando Emerico muere, Andrés
usurpa el trono y ella tiene que huir a Austria con su hijo, el
príncipe Ladislao, legítimo heredero del reino. Con la muerte
prematura de éste, Constanza abandona para siempre el escenario
húngaro y regresa a Sixena. Más tarde se casa en segundas
nupcias con Federico I de Sicilia y II de Germania, quince años
más joven que ella. Es un matrimonio exitoso en el que Constanza
ejerce como consejera y tutora de su marido. En 1220 Federico
es coronado emperador y su consorte se convierte también en
soberana del Sacro Imperio Romano Germánico.
Constance of Aragon
The daughter of Alfons I the Chaste, she was educated at Sixena
Monastery and in 1196, at the age of sixteen, she was married to
Emeric of Hungary. Constance arrived in Hungary with a large
entourage of knights, noble ladies and troubadours but her
reception was less than warm. In the warlike atmosphere that
pertained between the king and his brother Andrew the new queen
was considered an intruder. When Emeric died, Andrew usurped
the throne and Constance was forced to flee to Austria with her
son, and legitimate heir to the throne, prince Ladislaus. When
Ladislaus died prematurely Constance abandoned Hungary for ever
and returned to Sixena. Later she would marry again, to Frederick I
of Sicily and II of Germany, who was fifteen years her junior. It was
a successful marriage in which Constance acted as councillor and
tutor to her husband. In 1220 Frederick was crowned Emperor and
his wife too became a sovereign of the Holy Roman Empire.
Violante de Hungría
Una generación más tarde tiene lugar un nuevo enlace entre la
dinastía de Barcelona de los reyes de Aragón y la de Árpád de
los reyes de Hungría. En 1235, Violante, hija de Andrés II y, por
lo tanto, sobrina de Emerico, se casa con Jaime I el Conquistador,
sobrino de Constanza. Todo indica que los dos esposos viven
enamorados el uno del otro. Violante ejerce el papel de mediadora
en asuntos diplomáticos y disputas feudales. También acompaña al
rey y le sirve de apoyo en los momentos difíciles, y resulta ser una
devota patrocinadora de iglesias y monasterios. Pero, por encima
de todo, cumple con el requerimiento de tener una numerosa
descendencia que satisfaga los intereses de la dinastía: diez
hijos e hijas que se convierten en peones de las jugadas políticas
interiores y exteriores de la dinastía de Barcelona. Antes de morir
y de ser enterrada en el monasterio de Vallbona de les Monges,
Violante deja todavía un importante legado a su familia política
al contribuir decisivamente a llevar a tierras catalanas un nuevo
modelo de santidad aristocrática: el de su hermanastra santa
Isabel de Hungría.
Violant of Hungary
A generation later there were renewed matrimonial relations
between the House of Barcelona of the Crown of Aragon and that
of Árpád in the kingdom of Hungary. In 1235, Violant, the daughter
of Andrew II, and therefore Emeric’s niece, married James I the
Conqueror, Constance’s nephew. All the evidence suggests that
the couple loved each other. Violant played a mediating role in
diplomatic affairs and in feudal disputes. She also accompanied
her husband and supported him during difficult times and was a
devout patron of churches and monasteries. Above all, however,
she fulfilled the requirement of providing numerous descendants
to satisfy the interests of the dynasty with ten sons and daughters
who would become the pawns of the House of Barcelona’s foreign
and domestic political intrigues. By the time she died and was
buried in the convent of Vallbona de les Monges, she had left her
political family an important legacy with her decisive contribution
to bringing a new model of aristocratic saintliness to the Catalan
lands, that of her stepsister saint Elisabeth of Hungary.
Violant d’Hongria
Una generació més tard hi ha un nou enllaç entre el casal de
Barcelona dels reis d’Aragó i el d’Árpád dels reis d’Hongria. El
1235, Violant, filla d’Andreu II i, per tant, neboda d’Emeric, es casa
amb Jaume I el Conqueridor, nebot de Constança. Tot indica que
els dos esposos viuen enamorats l’un de l’altre. Violant exerceix
el paper de mitjancera en afers diplomàtics i disputes feudals.
També acompanya el rei i li fa costat en els moments difícils, i
resulta ser una devota patrocinadora d’esglésies i monestirs. Però,
per damunt de tot, compleix amb el requeriment de tenir una
nombrosa descendència que satisfaci els interessos de la dinastia:
deu fills i filles que esdevenen peons de les jugades polítiques
interiors i exteriors del casal de Barcelona. Abans de morir i de ser
enterrada al monestir de Vallbona de les Monges, Violant encara
deixa un important llegat a la seva família política, en contribuir
decisivament a portar a terres catalanes un nou model de santedat
aristocràtica: el de la seva germanastra santa Isabel d’Hongria.
Beatriu d’Aragó
Cal esperar fins al darrer quart del segle xv per tornar a trobar
un nou lligam entre les cases governants dels dos països. Es fa a
través del regne de Nàpols, en aquell moment pont entre Hongria
i la Corona d’Aragó, i de la mà de la néta d’Alfons IV el Magnànim,
Beatriu, que el 1476 contrau matrimoni amb Maties Hunyadi,
dit Corví, el gran rei del Renaixement hongarès. Amb Beatriu
arriben a Hongria les manifestacions més preuades de la cultura
cortesana dels Aragó de Nàpols. Ella és una princesa molt refinada
i preocupada pel foment de les arts i el seu propi enriquiment
intel·lectual. No engendra, però, l’hereu necessari per assegurar la
seva posició i, a la mort del rei Maties, malda per mantenir-se en el
poder a través d’un casament amb el pretendent al tron, Vladislau
de Bohèmia. Finalment, repudiada per aquest segon marit, Beatriu
torna a Nàpols per trobar-hi un país devastat per la guerra on, a
més a més, la seva família ha estat destronada pel seu cosí Ferran
el Catòlic.
Maria d’Habsburg
Al cap de vint anys, el 1521, Maria d’Habsburg, germana de
l’emperador Carles i néta dels Reis Catòlics, es casa amb Lluís II
d’Hongria; tots dos són encara adolescents. Les històries i
tradicions ens narren el gran amor que van sentir l’un per l’altra.
Però als cinc anys de matrimoni, a causa de les guerres turques,
Maria perd el marit, el poder i la independència. A partir de llavors,
com que no es vol tornar a casar, decideix seguir el camí de la dona
virtuosa. La seva imatge de fembra jove i encisadora es transforma
en la d’una vídua trista i malaltissa. Influïda per l’erasmisme, Maria
resulta ser una gran dona d’estat, efectiva i capaç, forta i decidida,
i demostra una gran habilitat al servei dels interessos dels seus
dos germans, Carles i Ferran, pels qui porta la regència dels Països
Baixos fins al 1555.
Catalunya i Hongria acaben llur existència medieval en la perifèria
del gran imperi dels Habsburg, sense dinastia pròpia i amb la seva
independència i capacitat de decisió ben disminuïdes. Sota el
govern d’aquesta nissaga bicèfala, llurs relacions ja no són fruit
de la política exterior de dues dinasties nacionals, sinó que són
conseqüència d’una nova lògica imperial abassegadora.
1 El papa Gregori IX. Mosaic
de Santa Maria in Vincis,
Roma (segle xiii).
Museo di Roma. MR 5651.
© de la fotografia: Museo di Roma.
2 Jaume I falconer (1262).
Musée Languedocien, Montpellier.
Collections de la Société Archeologique
de Montpellier.
© de la fotografia: Musée Languedocien,
Montpellier. Collections de la Société
Archeologique de Montpellier.
(Claude Bertrand).
Beatriz de Aragón
Hay que esperar hasta el último cuarto del siglo XV para volver
a encontrar un nuevo vínculo entre las casas gobernantes de
ambos países. Es a través del reino de Nápoles, en aquellos
momentos puente entre Hungría y la corona de Aragón, y de
la mano de la nieta de Alfonso IV el Magnánimo, Beatriz, que
en 1476 contrae matrimonio con Matías Hunyadi, llamado
Corvino, el gran rey del Renacimiento húngaro. Con Beatriz
llegan a Hungría las manifestaciones más preciadas de la cultura
cortesana de los Aragón de Nápoles. Ella es una princesa muy
refinada y preocupada por el fomento de las artes y su propio
enriquecimiento intelectual. Al no engendrar al heredero
necesario para asegurar su posición, a la muerte del rey Matías
se afana en mantenerse en el poder a través de su matrimonio
con el pretendiente al trono, Vladislao de Bohemia. Finalmente,
repudiada por su segundo marido, Beatriz vuelve a Nápoles donde
encuentra un país devastado por la guerra donde además su
familia ha sido destronada por su primo Fernando el Católico.
María de Habsburgo
Veinte años después, en 1521, María de Habsburgo, hermana del
emperador Carlos y nieta de los Reyes Católicos, se casa con Luis II
de Hungría; ambos son todavía adolescentes. Las historias y
tradiciones nos cuentan el gran amor que sintieron el uno hacia el
otro. Pero a los cinco años de su matrimonio, a causa de las guerras
turcas, María pierde al marido, el poder y la independencia. Ante su
deseo de no volverse a casar, decide seguir a partir de entonces el
camino de la mujer virtuosa. Su imagen de mujer joven y encantadora
se transforma en la de una viuda triste y enfermiza. Influida por el
erasmismo, María resulta ser una gran mujer de Estado, efectiva y
capaz, fuerte y decidida, y demuestra una gran habilidad al servicio
de los intereses de sus dos hermanos, Carlos y Fernando, por los que
asume la regencia de los Países Bajos hasta 1555.
Cataluña y Hungría ponen fin a su existencia medieval en la
periferia del gran imperio de los Habsburgo sin dinastía propia
y con su independencia y capacidad de decisión muy mermadas.
Bajo el gobierno de esta saga bicéfala, sus relaciones ya no son
fruto de la política exterior de dos dinastías nacionales, sino que
son consecuencia de una nueva lógica imperial acaparadora.
3 Pacio Bertini (segle xiv). Caritat
de la tomba de Sança de Mallorca
(1345-1352), reina de Nàpols.
4 Guillem Seguer (segle xiv).
Marededéu del claustre de
Vallbona de les Monges (v. 1340).
Musée des Beaux-Arts de Lyon.
© de la fotografia: Musée des Beaux-Arts
de Lyon (Alain Basset).
Monestir de Vallbona de les Monges.
© de la fotografia: MHC (Pepo Segura)
Beatrice of Naples
It would not be until the last quarter of the 15th century before
ties were renewed between the ruling houses of the two countries.
This would come about through the kingdom of Naples, at that
time a bridge between Hungary and the Crown of Aragon, with the
marriage in 1476 of Beatrice, the granddaughter of Alphonse IV
the Magnanimous, with Matthias Corvinus of Hungary, the great
king of the Hungarian Renaissance. Beatrice brought with her to
Hungary many of the most highly regarded features of the House
of Aragon’s court culture in Naples. She was a highly refined
princess who was concerned about encouraging the arts as well
as developing her own intellectual interests. She did not, however,
give birth to the heir that would have ensured her position and
when Matthias died she strove to stay in power by marrying the
pretender to the throne, Vladislaus of Bohemia. Eventually rejected
by her second husband, she returned to Naples only to discover
a country devastated by war where, furthermore, her family had
been dethroned by her cousin, Ferdinand the Catholic.
Mary of Habsburg
Twenty years later, in 1521, Mary of Habsburg, the sister of Charles V,
Holy Roman Emperor and granddaughter of the Catholic Monarchs,
married Louis II of Hungary. They were both teenagers. History
and tradition tell us of the great love they had for each other but
after five years of marriage Mary lost her husband, power and
independence on account of the Turkish wars. Since she did not
wish to remarry, she determined thenceforth to follow a virtuous
woman’s life. Her image as a young and charming woman became
that of a sad, weak widow. Influenced by Erasmism, she proved to
be a great stateswoman. She was effective, capable, strong and
decisive and showed great ability in the service of the interests of
her two brothers Charles and Ferdinand, on behalf of whom she
would govern the Netherlands until 1555.
Catalonia and Hungary ended the mediaeval period on the
periphery of the great Hapsburg empire without their own
dynasties, and with their independence and decision-making ability
much diminished. Under the rule of this two-headed lineage their
relations would no longer be the result of the foreign policies of
two national dynasties, but rather, the consequence of a new,
monopolising imperial logic.
5 Sella de muntar feta d’os
(v. 1420-1440).
Magyar Nemzeti Múzeum, Budapest. 55.3117.
© de la fotografia: Magyar Nemzeti Múzeum.