219 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Surt els Diumengea
Seomanari Català
SUSCRIPCIO
r 5 0 ptcs., trimestr»'-
ANY V
-^^
ÍHH-'^
Redacció y Administració
Pl;isa;i del Dr. Rpbert, n." 11
tfjtc
Anmicisy Esqueies-
iàSíí
Pr(,'.i:V eoiivcncionul*
Kurn. 219
CAMPRODON. 8 DE NOVEMBRE DE 1908
I j
Catalunya y £1 Rei
permet tíl llnch de que «iiaposéin; repassin nostres
lectors tot.s aquots disciii-sos qne iMsci'teTri nvni com
a documents importantíssinis de 1M histoiia de nostru
poble.
A ^ ^ i u e son acabades íes festes y els obsequis que
""''•Catalunya ha vingut dedicant aquestos dfes a
.X.
•,
nostres Monarques; are que D. Alfonso y D." Victo' rïà lijan deixat aquesta terra, emportantsen un agradoslsítim recort del bon entusiasme ab què'ls rebé tot
tírfKxbte català, ara que ells, en A llur repòs de son
«Senor:
. í
'JrtilWymeditaràn y compararan tot lo que sobre el
Por circunstancias (>Rpec;t:ile3 m-i hallo desemp^í*«i^cter, el treball, les ciències, les arts sobresurt en
fi-ndo la Alcaldia de estaCÜndnd} i-sto in« proporles' regions espanyoles que han visitat; avui que els
ciona la altisima honra y la íntinj-r s·^r,isf;K*/;ic'm lie
Monarques hitn vist d'aprop el nostre poble, comunirecibir la visita de VV: MM. y saludaros en nombre
cantse ben directament fins ab les mes modestes clado Barcelona.
ses socials, nosaltres podem capir també, en tota sa
Però, à fin de interpretar con fiiayor fidelidiid
extenció, la grandíssima trascendencia de aquesta los aentimiejjtos domis r-onciudadaiios, los deseos
darrera visita dels reis de Espanya, que marcarà una flel piteblo qiie, en iiniúji do ini.s üouipaàeros de
hérmosa fita, de dolsa recordansa, en la sortosa evo- Consistorip,/ne , t p j o à estíj;casu para la, Ailmirj^Ititíé íjne, pera el be general de la nació espanyola, triíclóh •iieisii^ tiiteirseíi, pAnmitídiíifi;qiui.06 dirjja.la
va deBsènrotllantse en la marxa política del país. palabrti^çn lUH-stro idioroa.propio, ya que ppc nae•Deixant de banda la munió dobsequisabquehan dio lie él damos iu debida. expresiúii à uuestro seor
sig-nt festeijats y saludats a tot arreu els Monarques tir y de èl no.s scrviaii).-^ los l)ijns de la tierra catapèr nostre poble, els archs de triomf, ela banquets es- lana, para dirig·irnos à Dius y à iiiustros ?en.'s màs
• ^ïléndits, les festes teatrals, els fastuosos saraus, les qiieridos.
Haidíssimes parades militars y les obligades visites
Nnnca mejor oportuiiidad qno en estos riioménals monuments notables, a les fàbriques rifis impor- tos en que deseamos que nr.estro alecto y nuestras
tants. Universitat, catedrals etc. e t c , deixant apart aspiracioiies lleguen ain niixtificacioii'.'S que exi^-'n
tbta aquella interminable sèrie de atencions que no la traducción de nuesíro pensainiento, en la sesfuhauran fet altre cosa que confirmar en el cor dels ridad de que lleg-àis biea dispiiestos à reeogrerlos
Mdharques els sentiments nobilíssims dels catalans, como ,nota3 preciosas para !a soluciòn de los granert queda de les reials visites quelcom mes positiu, des problemas que afectat) à nuestra pàtria.
en queda algóm mes perdurable que elcambi cordiaEjemplos parecidos acabais de, encontrar seguKssim de tin mútuo afecte, y de entre totes les mani- ramente, en vuestra recién visita àUerrius extrànfestacions oficials y oficioses de Rei y poble la que jeras, en alguna de las cuales h.^bréis podido obserdoiinina,' y flotant joiosament pels aires arreu per var que regiones pertenecieiites al mÍ9;mo EstoMio se
" tbtà la terra catalana va sentintse ab mes intensitat, expresan en diferentes ^C'ïguas sitj que eilo q«eà ihidf* que va apagàntse el sorollós freisejar dels au- ;bran|t(e ni ateoúe era lo màs míainao lacordialidad 'te
tómovils, dels cascos.dels cavalls impacients, de les relaciones que«ntre las misnoaa han de existir.
músiques y déls còròs atronantels espais, de lés anaAl volvèr nuevamente à Barcelona, acpmpafiades y vingudes de tants servidors, de tants admira- . do,; esta vez, por ivuestra augusta esposa,y con t o dors, de tot'un pbble en febrósípoviment, lo que pèl dos los esplfindores de la realeza^ veuís a realizar
' ^1 cíni de tot vei íesèbnant diolsament en la quietut ac- la raàs alta ,íinalidad de vuestra suprema jerarquia^
'èual, lo (j^ue iries àgi·iirà a son Rei el poble de Cata- venis à conocer .y f^ apreciar personalraente las asjijjlunya, lo q,ue a tots enHha corprès de ver entusias- piraciones y neçesidades del pueblo catalàn, lo cual'
-imffl^t 8pn les paraules primeres del Rei a Barcelona, es muy digno dealabanzii.
..,,l?a salutació derRei à Catalunya; escoltémla la resSiete mesea ha que V. M. ipaíiguró perí3onalposta de Ü.Altonso 5:111 a la salutació qtie, en cata- mente una de las uiejoras màs trascendentales de
-'KÏ^iB^ï^fldrasei»,J" Alcaldie de Barcelona, fixemse en la i esta Ciudad, la de la reforma y saneaminto del
i ,*iW?P?*<?ï>pcí,ar dels joves Monarques en escbltar la i casco viejo de la misma* La piq^ieta puesta en ma•lI(Píçafllç«^Jl^i^^a y sobre tot guardéni en nostre cor i nos de V. M. por el representoate de la Ciudad hizo
/ ^'ftin.pn^tó.aflivide'ls agravis de la gent malvada y caer la piedra de) primer edificio liamado à desapacom a proba d'carner a nostre mare Catalunya, aques- reçer, y ahora, si V, M. me ^o permite tehdré la
t^s reiaja paraules: «Ya en anteriores ocasiones dije honra de ensefiaroa eltrabajo que^. à pesar de loS
que es el reciproco amor el vinculo que con mis pue- «bstàcuips^que una obra de tal magnitud trae apablos anhelo es^rechar cada dia mas, y, para comuni- rejados, se ha realizado por el poderoso esfuerzo de
^ r ma ellos »««i % i a í í « a t e giktas a oii oldo Todas Barcelona consig'uiendo el derribo de màs desesenlas Lenguas Naciomles pareciéndome cada vez Pre- ta casas çn un jesipacio de tiempo tan insigniflcante.
JeribU 1^ expresiónque mejor conserve la intimidad
Mucha^ otras sou las neçesidades.que,, esta Ciuingènua de los corazooes que deseo sentir cercanos dad desea que hallen satisfacción eompletaj Ünas
al mío.»
afectan à la salu\i pública, otras al mejorjamiento
Y no parióm de la, contestació del Monafcà al 8e- de las condiciones de la clase obrera!'y otras al com1 hyor President de la Diputació perquè ao hen8«ho pleménlX) de 9U desarrollo arbano.
L'ALGALOEDEMRGELONAÍSÏELil
f^
"I
Ei Ayníitalmi·'uCt'» q^fií -ino honro f.f» prt·aidir
siempre atento al bf4-n»?sítarde niM>»irn oítiin-adíP
Ban^dortii, Hé IKI preoctipado de afeii*<lBrA'di«.ll»w
neeesiíhidoM,. Jan ttene estud^iada» y pfoypdíada»
iiiiiïs ya y otr;t.s m'.iy p·ronto K^niíi semetiülní»»/. J*»pOdtíftW piibtrítos, y rl pueblo, de Baneuloíia q*!*. ^ieVt^'. hoy oc-íiMón de dcinKkStnircéHao emplenin* «skQfg-iae y stv esfíler^o ecowmfco, espera coflrfiadamf^e
vuestra suprema tntervencíón para la sfMjUció^fl'íi'erjtMe d« los citadospBobiBinasi
Y nflda Tifj de daíci rofttfspecto à otras pitMir^e»de eSràcter poiítlco y legislativu porque -nM^ultíif»»'represervtàittes en Cortes^ que son e x p r e a i ^ f i ^ e l í ííin:i de nwesvtra voluntulj tienen exp+íeat» ya efl.jíl
Parlamento cuanto en d4C'lM>9en<i<jkviie«eti iB»r0ploi^aí*
••
-• '^> " "
.'
•
i;ónto3t-i él R-eyr-''
- ttSeftflf Alflalde: • ,
'
'••••'
i'
.,l. . .:
• ', ' . . ; ; / .
i
:• i- •• v
•!;. - -
• .1
i ••,•..
. .:•
; ;.
R«fíb*i el'salliílo dt> Ia;icia<r:ni)iè, .BartelOBO-wnla singli tai-«stlMaCiÓH en qbe la tén(!|y>.yiC(^Tie(ipQndo à Ina mu«Ktía"*ï(ïnovadaà ahóra dessw biietíi afecto con los ' votos feniienfces qu« la reinn y y?© fcaoemos por sn prosperidad y engrand«6iiniente.!, • ,•
Ya ('n anteriores ocasioneadijeíiqiie «s el r t ^ p r o co ïl'mor el vinculo qite cou n»» pn^blotafllielo^Mtrpdiarcndií dia màs, y paraconautiicar ctKielJos,
son ignalmiente firratas 4 mi oWo totas laaleftgua»
iiacionnles. pareciéndome cada f«5! prefBrty»la expresión qne naejor conserr<n In intiraidíid ioge»«a
de los coraííone» qne deseo sen-tir céTcano» al mif*.
Barcelona, qu<! ya tiei>e iwiïchos títaloa parasentirse satisftícha de si raisma, està llamada à un en^andecimiento que ningrno de %vM ohidadaooa «nsíii con màs veras qtie yo. Me coinplacerà ver l«<pujanza con q-tte entra en ejecuci<ki la teforma urbana
que t n v e à dicha inaugurar miesesi atdis; »«té nerapre para nw ventnroao poder seííttndawf Tuestres«8fiiferw)^ y atestóiguaroa la cooipeoetr^ción d© mi»
deseoB con los vtjestpoajtí a President» J de la Piputaeión Provincial de
Barcelona dijo à S. M. EI Rey:.
«Seflor:
e Sfl nombre de la Dipatacióiï doy g^raeias 4 V V .
MM. por el \ttmnt q«e nos dispensao al visitar esta
casa antigup palacio d<í^ la Gloriosa gpeneralidart de
Catalana, honrada iniïnmeirabiea veCespor ymiil<t09
antepíísadoa.
I'
'- ' '•
Y puèdo decirinnwneraWe» «reocspo*^*» »qaí,.
eonao en casi toda la coronà,de Arag·óo, las JPJputiwiones no soaorgafliwnoe nuevos oaeidoívJ^liWplo
del constitucionalisaíOv /cuya grjirod^aa: ,p£^»^ pfusca y reduce à proporcioneirii«rig·nl·So«ii^ y mez^linaSj & pesar deíduwní-o·· e»fueF»M í*aliZ*to08,
Buestra obra act^Wil".
'
Sin embargo, seaor, d&da 1* limitaeióo de «uestras facaltàdef»^ estaobra és dligrna de' ser expuesta-^
bfevéífri«riïe·A VV.MJflf.'• •
•'• " '
>-••
» Laéiputación h<i còhstrtíldo Una red dè càrreteras provincialeí de tnàs de800'kllóphetf(« qàe e s túrï* etí constríKícióh' él·léétraibitédeé^basía. •
A pesar de <\aè la í«í«ílatírà partit^lar * a «feado
I ^odètbsas' iní*tiíütífameS' y por lo tanto- las corpora-
^m
«dones odeiales deben limitarse A suplir defieiencias,
^ DiputAción destin:i nniiHlinwntn màs de dos millones y raedio à atencioiies bwuéíicas, caotidad centupHcada por el celo con qnn la administran las
jnRtaaautóuotnagencarfradas de aplicaria.
KRnrden de la citsefi.·uiz·i so^tiene la Diputación,
ei hMtUato y, lasEseui·las Nonnaics; però ha creado
Itideraàs varias esciielas especiales, de miiy distinta
il^l^ortancia, quecontriboye» ea'la una en su esfera
al progr^BO de nnestro país.
TCeíieiaos, la Escuela de In^enieros indnstriales,
duraAiu mnchos afios única en Espana; la de Nàutica, la de Agricultura que viene à completar las
ensefialMwa agficolas que se dan en la Granja d«l
Estado; la de Artés y Oficiós, que juntaiiiente con
las de este mismo caràcter que subvenciona en <Uferentes poblaciones, sirninistra obrcros y contramaestres intelif^entes à nuestra indústria; la Escuela de Bellas Artés, de donde han salido artistas emi-.
nentos; la de Arquitecturn, que ha formado una
pléyade de arquitectos autores del embelleciïniento
de nuestra Barcelona.
Però adeinàs de estàs institucionns dedicadns à
la eusenanza, esto es, à la difusión, à la trasmisión
de la cultura, de la ciència, ha creído la Diputación
que debia fomentar la investigración de los elementos de nuestra personalidad, à saber, de la lengua,
el arte, la historia de Catalufia. Tal es el objeto del
Instituto de Estudiós Catalanes.
Penetrada, asimismo, de la trascendencia de los
mtTseos para el proíjreso de la cultura, ha juntado
taa esfuerzod à los del Ayantaraiento para dotar à
Barcelona de un Museo dig'no de su importància.
T ha hecho màs, ha adquirido los vastos campos
hoy solitarioe, que cubren las ruinas de la antigua
Ciudad d& Anapurias, y hace allí excnvaciones que,
aïwirtede nutrir noestro Museo, contribuyen à r e solver iwportantes problemas de la historia raeditèPHlnea.
Però esta obra no llena la magnitud de nnestras
aspiracbn«H, pues en Cataluüa—y este es uno de
lòa Fisgos m ^ caracteristicos del momento actual—
el recuerdo de las grandezas pasadas y la visión de
In» fiíagBifieencias jr esplendores en que se desen"VtiidNra. te^sitttteftcióa « » I m ^randes vaciooes europeas, ha engendradd un ideal, un deseo ferviert«
de renovación en todos los ordenes de la actividad
colectiva y este ideal, este deseo irresistible, es el
Moretode nuertta fuerza, la causa de la transformaciós que en Cataluila està operàndose.
BMe ideal en el ordeo puraraente administrativo,
propio de la corporación que presido—único de
que debò hac^rtoe eco en este momento, se concreta en el deseo de construir una red de ferrocarriles
secuadaridS) que surcando las cueneas de noestros
rioB, liejen i las màs a{Hirtada8 comarcas el impulso fecundante de la capital; se concreta en el deseo
de regfularizar el régimen de nuestras corrientes
j^uviales, especialmente el Llobregat; en el deseo
de fundar Mbliotecas, laboratorios y todas las instttuciones fue formitn el utillaje inteleotual de que
pueden disponer los hombres de estudio en los otros
paíMs; M el deseo, en fln, dé levantar en nuestra
Barcelona una UBiveraidad industrinl que faciíite à
patrODOS y obreros los medios de intensificar nuestn» actividad productiva, y Uamando à su seno la
jQveutud de todas las regiones espafiolas sea el
a g ^ t e propulsor de transito, terminado ya en todos
los países, del estado puramente agrícola à un estado de désarrollo integral de todas las formas de la
producción econòmica.
Mas,
para que este ideal, seüor, encarne en la
rettlicU^, espreciso que desaparezca la cofilfusión
eïlstente entre las funciones del Estado y las de los
Q i ^ a i s m o s loeales; que las haciendas locales no
Éeasv como han sido basta hoy, simples escuelas de
la hacienda del Estado; que caigan las trabas de la
centrfeli^ción v ^ ^ n t e , en una palabra, que sepamos Vol ver à las sanas tradiciones de uuestro país
Ò iDspiramoe en el ejet&plo de las instituciones similares de Inglaterra y Aleiaania.
Àtemania, vígortzando sos organismos locales
iaià^ó la obra de reconstitudón nacional que la
)séa,9: pasar en 60 aüos de las humillaciones de Jena
ÍKllk.B^oióa de gran poteacia mundial.
i 4 reeibiroe en esta casa, à vos, sefior soberano
die>uftp8Ís.itonde en otro tiempo florecieron coo tod^smect^d» esplendores las libertades locales, y à
-«te,vSe3oBa%.q$ia aparte de compartir esta soberanía,
hal^éifttiBBÜIOtVKwsitra, cuna en una gran n a c ^ a poderQ0Befy(relats loAspoderosas naciones y maestra
<l»toda» en'4i^i^d«y> autonomia, no encuentro
modo de salodaro»- n ^ a d e c u a d o à la representacions con que 08 dirijo la palabra que evocar la co-
LA
FONT-NOVA
rrelación inexorable existente entre la grandeza y
poderío de los estades y la fuerza y vigor de sus libertades locales, y hacer votos para que la reforma
Sr. Dr. do «LA FONT-NOVAD.—Camprodon.
de nuestra vida local actualmente iniciada sea el
Baget 5 de Novembre de 1908.
principio, el punto de partida de una era de resnrMolt Sr. meu, y de ma consideració mes distingigimiento vig·orso que permita de nuevo à Espana
dn: Després de saludarln, iiü do dirli que d' una maelevarse en las alturas del iinperio.
nera especial va oridni·iiie 1' atenci() un solt publicat
Que siempre, sefior, el imperio acompafl.i à los el prcíxim pnssnt Diumeng • per el periódich que V.
pueblos que í«(Je/í quererlo, que es lo mismo que I tan dignariiont dirigeix, queixantso de que son moldecir: à los que siiben merecerlo.»
I tes los persones d' aqueixa vila, que. fent sovint lo
Se levanta el Rey y iee:
vi:itge u Barcelona, tenen d' aturarse a Snt, Joan les
«Sefior Presidente:
Abadesses una hora; o sia, desde l'arrivada del tren,
Ahora, como en vistas prooedentes. tengo espe- a les 11 del maií, fins al tiiitx-dia, hora on que marcial oomplaceiTciu al saludar à la Diputación en es- xan los cotxes, per convenir, segons sembla, o podria
te antiguo palacio de la Generaüdad de (lataliina.
do M solt deduliirstí, d' aquest modo a algun particuSé el loable celo con qiu! sabé responder cons- lar o empresa en dany d' interessos en tot cas per
tanteinente esta corporación à 1O:Í votos ile los pue- Camprodon molt respectables, a mes dels particulars
blos, y el realce que dan à su representación leg.jl que en dit solt.ja s" enurneran.
tradiciones que estos am ui vivamente, las cuales,
Però, mos lie fit encar per nii se podran veurer la
adaptadas »\ tiempo, vivitican el prestiute y abonan foiça y la. nilió do la queixa sobredita, si, a 'Is danys
nuestra confianza en un porvenir mejor,
causats à la Vila. s'hi anyadeixen lo8 que tal aturaEstoy bien convencido del valor iüestimable qne ment prodneix en la Comarca, ja que '1 cotxe arriva
esta continuidad orgànica de la vida rmcional tiene a los 2 a Camprodon, y '1 viatger de fóra, sobretot lo
para que no se frusteu los riji-atídios y alcnncenios qui, en lo que resta de dia, ha de fer tres o mes holos progresos que anhelanios. Por cwto mismo 8Í;^·ü res de nanií per arrivar a sa casa, y el qui es també
con atención asidua las deliberaciones ca qiKt, pur molt natural (\\\^\ baixant de '1 cotxe s' alimenti pera
iniciativa de mi Gobierno, las Cortes j)rep;irau una empendrer de.nou son viatje, o. que s' aturi colque
expansión libre de la vida local y aún \oi |)U8Ílile8 xicli pera provehirse dels utensilis convenients sí es
estímulos para las naturaU's y saludables en^rgías necessari. Y, com en lo hivern fa poca tarda, y enque en las visitudes pasadas hayan padeciílo inayòr care que sia a peu, sobretot per la part de Tragorà,
de Favert, de Bolós, de Rocabruna, de Baget ab son
quebranto.
El amor vivísiïno à nuestra Espafia que la reina Fornell? y Salarsa hi hà uns camins deixats de la
coniparte y que aínbos hetnos de imbuir en el co- ma diviíifi; resulta que. tant si vé bé com si nó, s'ha
razón de nuestros hijos, no consiste en procurar de pernoet ir à Camprodon, si no 's vol caminar a les
coiiocer las aspiraciones de luiestros pueblos .y en- fosques y exposarse a una segura trencada de coll
caminar ordenadamente todas nuestras acciones a que ni 'Is cotxers per ells voldrien.
Li 8«mbla, Sr. Director, lo dit una prova pera
su bien y su progreson.
confirmar lo rahonable del solt de -1 seu periódich.—
^No':"—Donchs aqui 'n va un' altra que pot ser valga
quelcom un poch mes aprofitable. La correspondència de Barcelona, segons se veu. arriva també per
Snt. Joan les Abadesses. ^ ab lo cotxe de les 2 de la
tarde. Mes, com los peatons de correus, segons jo he
dels ttitiicL· Guspira de Sol y Raig de Llu^aa.. , sentit dir, de Baget, de Molló, y de Setcasas tenen
oUigacióde, 8<jrtÍT peç spu .de«tí< de , Cà,H>prQ)íóp, a
Ja 80 aquí, simpdtichs companys Raig de L·luna y mitx-dla, jà'que Uï^vïírs per Olot ha arrivat. 1* corGuspira de Sol, però no com Duch dels Abruzos co- respondència oficial, si n' hi ha de la Provincià, com
manant, no; la Estrella Polar apareix per primera si fÓBsem encare fa ja 30, o 40 anys, que, encare que
volta a les planes de «LA PONT-NOVA» per oferirse, algun dels dits peatons no mivxi a l'hora designada,
per portar el seu humil esfors a l'obra de cultura, de s'dstà la correspondència aquí detinguda 24 hores en
civisme, de germanor; mes jai; companys meus, el perjudici dels comerciants de la comarca, qui per
meu cor dafalleix pensant y tement que no es arribat sos negocis forsosament han de tenir relacions ab la
encare per nostre vila 1' hora de funda 1' associació capital de '1 Principat y altre» pobles del trajecte,
que assoliu y que de vostres escrits traspua, nostres' perquè no reben aquells lo correu a temps dc^nt.
paisans no respondrien a n' els nostres anhels, no ha Nu li parlo de periódichs, ja que assi n» n ' a r r i van
arribat encare l'hora suprema, lesfors qu' ens ajun- gaires, ^ c e p t u a t s los del Sr. Mestre, Sr. Rector, E s ti per defensar interessos públichsy particulars, avui tanquer y Secretari. Però també li puch dir que
per avui per sort no atacats encare. No obstant, jo quant hi ha alguna nova d' importància, se sab pritinch fe y esperança, que l'inercia qu'ens separa s'ha mer per los que han vingut de Camprodon, malgrat
de convertir tart o d' hora en vital cohesió, qu' ens tot lo mal camí y la fosca, que per lo periódich; puig
agrupi y per aquella hora conteu sempre en mi are aquest fent la vago y '1 dormilech, s' ha estat tot un
y després. Jo ve voldria que no esperéssim la desgra- jorn, per aqui a dormir la siesla.
Per deprompte, no li sembla tot això una anocia qu' ens ajunti a comeroians, industrials, propietaris, menestrals y obrers. Per tots seria de gran malíai' Donchs, si. Es aixís y encare gràcies. Lo que
benefici un centre: per uns d'informació, per altres trobo mes estrany es que, exceptuant a V. ningú fins
d' instrucció y per aignns de literatura. Que s' ense- al present s' ha ocupat d' est laberinto^ ben digne de
nyés a r ignorant, sé socorres al necesitat, qu' es de- que s' hi posi remei per qui correspon. Si serà cert,
fensés a r injustament atacat, que fos guia de bons com dihuen en la garrotxa, que 'Is montanyechs son
uns aturats,... y solsament bons pera pagaria conpatricis y cau de bona llevor.
tribució y parar V esquena., això si, malehint de caY nosaltres, amichs del sistema planetari, ens
da-cap a '1 cobrador y murmurant d'ell per... íforrequeixem de l'isolament en que obligats vivim, ^qué
ra? No fora convenient que obtinguessem, com tants
no faran aqueixes xamoses flors boscanes que veiem
altres llochs, algun favor de mes o menos, encar que
creuar lleugeres per aquets, a I' hivern, deserts carfos sols aliviP Y, si no 's posa remei a quant V. en
rers y quin únich consol en arrivant certa edat es fer
dit solt molt be, crech, deixa entendrer; fóra útil
ganxet a casa y anar H missa d' onze tots els diumen^
una campanya excitant a les autoritats de Camproges. Per sort el cinematògraf a tots ens ha proporciodon y sa comarca a fi de que se dignessen intervenat un nou Iloch d' esplai venint a trencar la mononirhi?
,
tonia de les tardes festives d' hivern y a ^quina hora
Entre
tant,
per
la
queixa
formulada,
per
la
conde moda per alguns (de 5 a 6 tarde) dona idea de
veniència
de
tota
nostra
abandonada
motitanya,
y,
lo que seria la part recreativa del centre en embrió,
per
lo
desitx
de
que
tinga
efecte
la
fregada
d'
òrdllee
allà,r elegant digoent fineses a les senyoretes, el casat y encara d' htimor, fent festes, el gumós fletxant, de'l dit solt, rebi la mes entusiasta felicitació are V,
d'un
' ^ '
les mares retallant y les sogres... dormint.
BAGETÍ.
Aixís, amichs, no gasteu inútilment vostre esfors
no caigueu en el desehgany y esperem per forsa o de
bon grat conformarse, però si algun es creu al esforç
per aixecar bandera y dir seguiume, jo seré el primer com a soldat de fila y ben-vingut sigui el dia y
Novembre, dia 1. (Dvamengè).
1' home qti' ens porti a la fundació y realisaciò de
A les If del ntatis
nostres desitjós.
REMITIT
OllTRlBEIfl ALS COMENTARIS
£1 meu termòmetre
ESTRELLA POLAR,
Eren moltes les persones que ea. aqviest».
• hora corrien ja pe 'Is carrers, anant de dret
a r església de Santa Maria aont si celebra-
_i:..
LA FONT-NOVA
ba una lluidíssima funció. Però aquestes persones, no anaven arraulides, no; donaven la
cara al aire, de plé a plé; desafiantio, y
aquest, no gossaba, o temia agraviarles aquelles oares que totes rialleres pujaven carrer
de Valencià amunt, mirant <ie fit a fit els
hermosos raigs de sol que ja '% destacaven en
els cims de les montanjes que tenien al de,vant.
—Nü sembla pas dia de TotsSants.
—V^eritat que no?
—No reconlo (|ue en la diada d' avui, haguéssim tingut tan bon temps.
Això eren les converses de totes les persones que 's topaven, conegudes.
Sol espléndit.... templada temperatura —
horitzó desallotj.it de tota clase de boires
Termòmetre, estacionat a 5 graus, y al temps
que el matí creixia, el termòmetre, anava
aunientaot en graus. En una paraula: un
matí hermosissim.
A les 3 de la tarde.
Va seguint el temps hermós.... Un cel....
blavlssim.... ni una alenada de fret.... De
per lots els recoos, surten aquelles paraules:
«No sembla pas dia de Tots-Sans».
Esclà que no; el termòmetre marca 17
graus.... DO sembla no, dia de Tots-Sants.
Dilluns^ 2.—A les 7 del mati:
Com 8Í fum s' escapés eu 1' aire, se anava
tapant tot 1' horitzó.... Dia d' ànimes.... dia
trist.... Aixís ho demostra el temps que tenim a l.t vista.,.. Boires de neu... Un cel tapat y melangiós....
Avui, ja no se senten aquelles veus d' air;
aquelles que estaven joioses del bon temps....
avui 86 'Is hi ha oambiat el semblant, y toUii elles, arraulides, diuen:
—;Quin dia mes rúful!
— —UUÍQ temps tan negre. Es ben bé diada
dels morts.
. ,—Em sembla que nevarà.
—També pot ser, també.
Jo estich esperimentant el termòmetre, y
veig que ja no es igual que air; ja queda
mes baixet... ja no mes marca 1 grau (sobre
0).... ja ha baixat.... malo.... mdlorwm— segueix un cel de neu.... de neu
A les 3 de la tarde.
Molt nubolot... grisonch n'es tot l'espai....
eàs amenassà allò... allò... blanch... 12 graus...
boires tristos dominen...
Dimars, 3.—A les 7 del matL
Sembla que hauríem de tunir un bon dia.
Les montanyes d' Ull de Ter, son clares y
boüiqaes y el sol hi bat de plé a plé.,.. mes
al élm de Coll d'Ares està molt núvol....
Farà bó? No ho sé... Estem a 6 graus.
Ales 3 de la tarde
j .Mitj núvol y mitj seré.... el sol va sortint
y tapàtítse.... Estem a 12 graus.
jsq v.M
Dimecres., 4.—A les 7 del mati.
J» han fugit totes les boires.... està seré....
2 graus (sobre 0) marca el termòmetre.
Ales 3 de la tarjle.
Sense geng ^i j^jjjg de sol.... les boires, se
ham estacionat eo nostre horitzó.... Estenia
14 graus.
Í>iJotíè., 5.—A les 7 del mati.
El temps segueix «ixis mateix. Sembla
vulgui sortir el sol. El termòmetre, ha aumentat un xich. Es pot ben transitar sens neceskat de cap abrigall, 7 graus (sobre (V).
A les 3 de la tarde.
Ja tenim els carrers molls... La pluja menuda ens ha visitat... Para la pluja... Segueix
núvol... Estem a .12 graus.
Divendres dia 6.—A les 7 del mati.
Una boirina atapaid», lliscaba pel cim de
Coll d' Ares, pro era transparenta, ab un tó
grisench com si al darrera lii hagués una in-,
uiensa claror... Carrers molls de la pluja menuda que ha caigut durant la nit... 9 graus.
Han rebut felicitacions- d' wnineot» personalitats musicals, entre elles F. Parés, director de la banda de múüiea de bi GMiardia Bepublicana; y de la cobla eatatiHia en parfon
ab elogi diaris tan imp·>rtant« com <vLeFigaró», «Le Matint, «t'jiourrjal»', «L'Echo
de París», e t c , del debut que va celebrar es»
el Teatre Olimpie.
EU crítichs musicals d' aq^aeixo» diaris semostraren agradablemeat sorpresos «1 escoltar
els sons dels típichs instruuients de 1«^ eu4)la j
La tartana m' espera; aixis es que m' en del ritme y melodies de les triades sardanes
vaig a EipoU a veureral Eei.
del repertori. Tots els^en varen fer on xa«doMBRCÜRI.
rós elogi.
El nostre bon amich ens paria ab molt e n tusiasme de la obra dels luúsichs de la coblat
donant a conèixer la música popular catalaEn el pròxim nombre donarem compte do na en el centre mondial de Paris. ^SeicALsa.les festes organisades a Kipoll ab motiu de la ment; es altament meritòria la tasw qtteeitè
visita de S. M. El Rei; cosa impossible avui realisant dita cobla, y nwaltres y tats els
bous fills de Catalunya no podem menys queper la falta material de espai.
donalshi una coral enhorabona y desitjarlo»
Dos orquestes te contractades el vel poble honra y profiten tant artística com patriòtica
de Vilallonga pera la festa major que comen- «tournée.»
sa el dia 10 del corrent, festivitat de S. Mar- El BMetí Oficial del 28 del passat publica on»
tí; la de TortellA y la de aquesta vila son les circular del Gobern civil d' aquesta Provinencarregades de executar el programa lo qual cià, cridant 1' iiteuciò de tots els Ali^ldes^
fa esperar que serà nombrosfsaima la concu- presidents de les Juntes locals de Befor^Dlés
rrència en (iit poble.
Socials sobre lo que 's diuposa en la È. 0 .
Circular del 7 del passat, que tracta de la
La funció de teatre anunciada, pel dia 25
renovació de les Juntes provincials y l«eal«r
prop passat, y que per causa del mal temps
publicada en el número 124 de dit Boliatl; a
no pogué celebrarse, tindrà Uocb avui a les
fi de que donguia t' exacte cumpliment a lo»
8 y >^ de la nit en el Teatre-Casino. Se posarà en escena I' interesant drama de Iglesias, qtte en ella se disposa.
Participa la mateixa circular del 28 que«Lo Mare Eterna,* pels actors, senyoreta
en
el sorteig verificat per la ^unta proyipoial
Regí y senyors Joan Glar«t, Jaume Soler,
Miquel Boda, Joseph Rovira, Marian Espi- de ReforpiHS 8éetal«j pera fitxar la^ OMtat <^9r
s* ha de renovar, els faa'OeríMpMt emMür a l *
go! y Pere Aubert.
Vocals y Suptento dels partits jtiitàeial· dePera les pròximes festes de S. Martí de Vi- Figueras, Olot y Puigcerdà, debentse en sa
lallonga, ha sigut aumentada la orquesta de consecuencia una volta sometidea léa Inntes^
aquesta vila, havent contractat per aquells locals corresponents a n' aquells pürtítÍ87pfo~
dies al director de la banda mui>icipal de Olot cedir a 1' elecció de V^cfl y^uplefi, j ^ àac^
D. Joan Casanova y al músich de la pròpia de formar part d' aquesta iiuita piovkioitd^
Altre circular manant als AtealdM é» la^
banda D. Ramon Palé.
provincià, que no ho hagint fet, q w e a e l
En aquesta ímprouta m impritueixen talo- iiuprorogable pbç d» d^s dial remetia e »
naris per el sorteig àe Nadal, a preus mòdichs. aquest Gobern Civil estadistiea d' eRÚgració*
que s' els te reolan»ada, baix la pena de noCridem la atenció de nostres dignes auto- fero, d' aplioàrleshi k muíta correspeneut^
ritats respecte I' espectacle que presenta la
El BdUü Oficial del 26 del passat pablic»
plassa de toros, tots els dies festius, aont si
un
Reiul decret creant els Tribanals indusreuneixen bon nombre de xicots, aprenents
en sa majoria, a jugar al set y mitj, com a trials, entre altres, de Girona, Olot, Figuebona manera de infiltrarse lentament vici ta» ras, La Bisbal, Puigcerdà y Santa Coloma de^
Farnés y dictant les regles qua han de tenirabominable com ho es el del joch.
se en compte pera la constitució y formació*
De La Veu de Catalunya:
de dits Tribunals, y u«a cirottiàr presérlbiot
Hem vist una carta d' un entusiasta amicb V us d' uniforme al personal ée Sanitat de
nostre Iresident a Paris, parlantnos de la ports y fronteres; y publicà- adèMéf ' Tari»
((tournée)) artística de la cobla deu «Pep de edietes y annnois de Jotjata j hMdpkièm de ia
Figueras», donantnos algunes noticies.
Provincià.
I
II
Diu el nostre araich:
Llegim en «La Vanguardia^. ,
La cobla den «Pep de Figueras», desde
nffdòlase de la posibüidad de qiie tos reies visi'x
el dia 17 del actual que 's troba a Paris do- ten nuevamettte a Barcelona dprantt Íàjr4m«èíera
nant a conèixer la típica y oHgiqal música de próaima, permanerietUe en ella una larga temporada.
la sardana, la dança empordanesa, que s' ha
AMdese que si el viége 'te tlXjftt rmlP^Uf, SS.
convertit en dança nacional catalana.
MM. 9i«i(0fitn Hgunós pMéòlot de la provincià deJa fa dos anys que 'Is mateixos músiohs se €ferona, çme do» Alfonio Hene gran interès en eonocer.
en anaren a Marsella a realisar la mateixa
Unòde estos seria el de Camprodon, detde domdetasca patriòtica, y ara, ab la ajuda dels cata* se dirigiren d Olld«iTef%m d JP^neo, inaugwlans residents a Paris,' els tenim aquí entu- rando el re/ugié consíruido aíHpor el «.Centre Excursionista*. , con arreglo a los pianos y i^^ la di^
siasmant arreu al auditorL
receióH del arquitecto dqn Jeranimo ffattotelí..
r.A FOíNT-iNOVA
4
O u •(
(I
I* jv. isr TU isr c I
j;;..-:')!!
• i'!!'!''
=f=t=^
^frff
'
0
DELS
IB IN
uif..-,-
.1.1,1
, i,ti,",'i
.
..' . . 1
.,•
; r
«:..-
PROBEÜLO Y OS CONVENCEREU DE QUE ES CERT
OE V£H!T,. A TOTES LES FARR1ACIES „,
:"•*
PREU rSO pias:
_:::^:;_
'ES„::T;.^@líFfflEïA
OE!
i.'asif 1,11111
I
•
>
.
.
'
!
••.'tí
^'- •.Qiiiesiii, SOI.il-,..;:,,:,::
Nou medicament per combatrer ab èxit'1 dolot'delEstómàg y facilitaria digestió.
De venta €n totes les farmàcies, ..
jF?ÏF*C>ï.ï
; t '
iyi.MSfmmi>4
,
.y^*p'Sofcíetait!»n<5niina·de seg-ups sobre ik-vkl:v contra incendis y segurs irrnríüjijs. M
,, ,j
,, _ .
DA
CURA HNSTANTANEAM'ÍNT
EL MAL DE CAIXALS
I . .•^.,,^.í^^assa deJ,,Dr. íiobert, Camprodon.
Tt -i
i 01^
,
;. •
BSglISIIfiS
'-,
, CpjJital .social ptes. 10.000000 GnransiQs (leposjtades ptes. 12.000000.
, Beppesentant die líi comarca, Joseph Giiich-Carratera de Ribes Ripoll.
', 'ÈoèiiT^iaiM
GKltipt'ÓàóA, Joírh Moreít.
'•'
*
\^A C^\
ASOCIACIÚ WTUA N.ACIONAL D£ PREVISIÚ J
. Agena a tota idea política y de lucre
•:
>uy ^ ^ l . i i
• i . l m - i · ; . : • . ; : . , . :•: . ^ : .:.nM
j l E j Ç J ^ O J L · . I . ^ ^ í.,
Vteàta 'cPéi peManéA'de totèà cïa^és' a pvQMP *ís iriea ecíonótnichs
.'aiB t^tí Ito comaréài / É N E K O S Ü P È R Ï O R - P R C M T I T Ü T , EÇON,0MÍA,
• ' iSeTirregiajcitoís els desperfectes,a prens convencionals.
• . i|Ottai®ï!odoBÍà»I -^rofcteu aquesta casa que es la mellor y mes burata de
.,.totio.,„_,,,.^/•,,;;
, • .
,. ; <.
. ,^ ,j ^
" L·effklmeadfeoustltuiila ab arn-glò ii la Llei de 30 ifé JrníiyÜò 1^87'^ íiíscrita
en ttlG-overn Civil dé Burcelótía.
.,
Üomicili Rncial:—Xuclí. 17. l+T. Barcelona.
La primera que fimcioiKi eii tota ííjpaiiy.·i, ab caràcter f,'·imeral pi;r el sistema
del verdaíler mutualisme en ses Seccions 1." 3." y 4.''
..
;
.^
i ^ T O R E S de totes .çlases? (Preus baratíssíms!
4-i.
L
BBAI HOTEL RESTiOaUT PIRISI
AÍ^TIGA GASA POKrlPIDOR
(Preuï? econópiichs)
Sei-vicir invmelLoirabrJe
l'U
lilil.
Se Vètíffeft"*^ s"» àtíoven tota ctasQ de rellotjes a prens
mòttf&dUvts.-^Valén-cia;í"Sii Camprodon.
'SÉEiàiÉltJk
;•! '
é
w.fV
^S-O-O O <S SS S OX»
I! U' í '
-Cambres í(b tot confort., Establiment de primer onlr^.—Amples salons
y h e m ó § jardí coifpletameïit'rerormat de noti.-- sérvicí a ia ííaVtíi a tótïiora.—.St! serveixen! apatíi il'encàrrecli.
••' ' •
' • • -''lí^n
• ^ ,
::im%:M:^M'^-
A-i'Jr" . J I ^ I ^ I · ' Ï '
iKft,a4#.ftSta irT^prçrat^'^,,fóo tp^a classe de trevalls, c<ï(tn
! sQai: fà€tttre!%„,Pja,pep timbrat, sobres, ,circi4Jars,.,ftr,ograr
:í;mes,tai:yetes)ieitc.,^etç,.- .,;, i . l u ^ · · ;
-:. ÍÍ^"
Tinta xina, tt«tar-de copiar, tinta negre, paper de barba,
llapis tinta; ïlapfè fàbeH plumillès, porta.;pliipil!,es,, ple\, gaderes, gomes Ijoxi^dores, pappr^.d' escriu,rçr, 7 so^r^es,
^V
Piass* del De. Robert, líl Camprodon,, ,
PB,ATS|I^EJV[OÍiLÒ (Pirineus Orientals.^
11-.li
..
JIT i iüiUliili ;llij
^ >ll3
^ i'.'.^
Aritmètica—Oúleuls mercantils-Reforma de lletra, Ortòí/fafíà,' ^Correspondència y documentació^.
' .'
'
.
' eWnpIfes cbweTÍi>».-^Comers—Francés—Estiudistèórichp-pràctichBjjé.ra t e nedò^de LlibïM.
. '
i
Coniferénciefeparticulars pera les asip^natiiréade 2;" Ensenyausa—Prepa••;•
{ •
••''i'-
^ ' ·
•
...
'•••J'l i i ' •
' i
'•>!'•
• - ; ' .
i?i..t
; : (.
ració pe^a carreres e^ecials.
Paciència y esnaçríiment en la ("risènyansa.
Camprodon.
Carrer, dé Valencià 27j-)..
„^j^
«HI
Mi
I
I l)t
^
I
:;-l\. i '
1 1 ACíïJBigTA I M f f l l S T i r i W É'Sit
Mé'b'tes, juer«et8 y objectes tornejats; gran assurtit en llits y cadires
• * Carrer dè ValèQCia, 37
CAMPRODON
íi_