ROMEA & CHIVAS TEATRE A DEBAT PRESENTA: “HACIA EL MITO DEL NUEVO MILENIO” Conferència a càrrec de FERNANDO ARRABAL Teatre Romea. 1 de desembre de 2003 FERNANDO ARRABAL Fernando Arrabal, malgrat ser una de les personalitats més controvertides del seu temps, ha rebut l’aplaudiment internacional per la seva obra dramàtica (La noche también es un sol, Jóvenes bárbaros de hoy, Las delicias de la carne etc.), narrativa (Baal Babilonia, La torre herida por el rayo, La hija de King Kong etc.), cinematogràfica (Viva la muerte, ¡Adiós Babilonia!, Iré como un caballo loco etc. ) i poètica. Arrabal neix a Melilla l’agost de 1932. El 1936 el seu pare, militar, és arrestat i condemnat a mort per mantenir-se fidel a la República després de l’alçament franquista. La pena de mort del seu pare és commutada per 30 anys de presó. Els anys següents la família es trasllada primer a Ciudad Rodrigo, on Arrabal aprèn a llegir i escriure, i després a Madrid, on rep una beca per a alumnes superdotats. L’any 1942 el seu pare aconsegueix escapar-se i mai més se’n torna a saber res. Arrel d’aquest traumatisme, com va escriure el premi Nobel Vicente Aleixandre, "el coneixement que aporta Arrabal està tenyit d’una llum moral que es troba en la matèria mateixa del seu art". Després d’estudiar a Tolosa, València i Madrid, l’any 1955 rep una beca per estudiar a França, on coneix la seva dona, Luce Moreau, amb qui ha tingut dos fills. Des d’aleshores viu a París. L’any 1958 estrena una obra seva per primera vegada: Los hombres del triciclo, en el teatre Bellas Artes de Madrid, i un any més tard ho fa a París amb l’obra Pique-Nique en campagne. A París entra en contacte amb els surrealistes i coneix André Bretón. Amb Jodorowsky i Topor el 1963 funda el moviment pànic, que ell mateix defineix com “la crítica de la razón pura, la pandilla sin leyes y sin mando, la explosión de todo, el respeto irrespetuoso al dios Pan, el himno al talento…loco, es el rechazo a la seriedad, el canto a la falta de ambigüedad…es el arte de vivir que tiene en cuenta la confusión y el azar, es el principio de indeterminación con la memoria por medio,… Y todo lo contrario”. El 1967 és arrestat a Espanya per haver escrit “una dedicatòria pànica”, i alliberat un mes més tard després de la protesta internacional. Un cop a París, participa activament en els fets del maig del 68. La seva obra ha estat prohibida a Espanya durant el franquisme i fins i tot el 1976 Arrabal va ser declarat un dels sis espanyols que no podien tornar a Espanya malgrat l’obertura del país després de la mort de Franco. Ha escrit un centenar d’obres de teatre i actualment és l’autor espanyol viu que s’ha estrenat més vegades arreu del món, fins al punt que el 1969 es van produir 140 estrenes simultànies d’obres seves. El seu teatre complert s’ha recollit a la col·lecció clàssics castellans de l’editorial Espasa. Ha publicat dotze novel·les, 453 de llibres de poesia (il·lustrats per Dalí, Magritte, Amat, Picasso, Saura...), diversos llibres d’assaig i la seva famosa Carta al General Franco en vida del dictador. També ha escrit i dirigit set llargmetratges. D’altra banda, Arrabal publica articles als diaris ABC, El País, El Mundo, L’Express, The New York Times, L’Attelier du Roman i Clarin. Ha rebut, entre molts d’altres, el Premi Nadal de Novel·la (1982), el Premi Mundial de Teatre (1985), la Medalla de Oro de las Bellas Artes del Ministeri de la Cultura (1986), el Gran Premi de Teatre de l’Acadèmia Francesa (1993), el Nabokov de novel·la (1994) i l’Espasa d’assaig (1994). Recentment se li ha concedit el Premi Nacional de Literatura Dramàtica per la seva obra Carta de Amor (Como un suplicio chino). TEATRE EN CASTELLÀ Ceremonia por un negro asesinado La marcha real La torre de Babel (Oye, patria mi aflicción) En la cuerda floja (Balada del tren fantasma) Pic-nic El triciclo El laberinto Inquisición El rey de Sodoma ...Y pondrán esposas a las flores El cementerio de automóviles El Arquitecto y el Emperador de Asiria Las delicias de la carne Fando y Lis Guernica La bicicleta del condenado Teatro Bufo (Róbame un billoncito. Apertura orangután. Punk y Punk y Colegram) Teatro pánico (El gran ceremonial, Los cuatro cubos, La primera comunón, Los amores imposibles, Strip-tease de los celos, La juventud ilustrada, Una cabra sobre una nube, ¿Se ha vuelto Dios loco?) La travesía del imperio Como lirio entre espinas Bestialidad erótica Carta de amor (Como un suplicio chino) …