DSCCV 30 (Comisión de Coordinación

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 30/i II
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2014
COMISSIÓ DE COORDINACIÓ, ORGANITZACIÓ
I RÈGIM DE LES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
realitzada el dia 26 de juny de 2014
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Rafael Maluenda Verdú
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 35 minuts)
Compareixences del vicepresident del Consell i conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, senyor José Ciscar Bolufer, per a informar i valorar les noves notícies aparegudes a diversos
mitjans de comunicació que qüestionen l’actuació de diversos membres del Consell en relació amb
l’elaboració de les informacions emeses als informatius de RTVV, i per a explicar les actuacions realitzades des de la vicepresidència de La Generalitat després de la denúncia pública d’un responsable dels
informatius de RTVV de la possible ocultació i manipulació de la informació referida a l’accident del
metro de València del 3 de juliol de 2006 als informatius de RTVV, presumptament ordenada per membres del govern valencià, sol·licitades pel Grup Parlamentari Socialista (RE números 74.342 i 74.345) .....
pàgina 3
Intervencions dels diputats senyor Josep Lluís Moreno Escrivà (GP Socialista), senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP
Esquerra Unida), senyor Enric Xavier Morera Català (GP Compromís) i senyor Eduardo Ovejero Adelantado (GP Popular).
Compareixença del vicepresident del Consell i conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i
Aigua, senyor José Ciscar Bolufer, per a informar sobre els plans del Consell per a elaborar un projecte de
llei del sector audiovisual, sol·licitada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 85.001) ..................
Intervencions dels diputats senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), senyor Enric Xavier Morera
Català (GP Compromís) i senyor Josep Lluís Moreno Escrivà (GP Socialista) i de la diputada senyora M.ª Elena
Bonet Mancheño (GP Popular).
pàgina 11
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
Compareixença d’un membre del Consell, que fa el secretari autonòmic de Turisme i Comerç, senyor
Daniel Marco Blanes, per a explicar els contractes de patrocini de clubs de futbol per part d’empreses
públiques de La Generalitat (RTVV, CACSA, SPTCV, Aerocas, Ciutat de la Llum i AVT), sol·licitada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 83.744), a la qual s’acumula la sol·licitada pel
secretari autonòmic de Turisme i Comerç, a petició pròpia (RE número 86.280) ......................................
Pàgina 2
pàgina 21
Intervencions dels diputats senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), senyor Enric
Xavier Morera Català (GP Compromís) i senyor Javier Carlos Macho Lorenzo (GP Socialista) i de la
diputada senyora M.ª José García Herrero (GP Popular).
Compareixença del vicepresident del Consell i conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, que fa el secretari autonòmic d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, senyor Alfredo
González Prieto, perquè en relació amb l’informe de la Sindicatura de Comptes de l’exercici 2012 i pel
que fa a les empreses públiques grup RTVV, Radiotelevisió Valenciana, SA, Ràdio Autonomia, SA,
Televisió Autonòmica Valenciana, SA, i Entitat Pública d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, explique i reta compte de les reserves, els desviaments pressupostaris, les irregularitats i les objeccions legals recollides en aquest informe, com també de les mesures que adoptarà per evitar-ne la
repetició, per resoldre les que es puguen i per exigir les responsabilitats que, si escau, tinga previst
demanar per mala gestió o per irregularitats detectades, sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 77.281), a la qual s’acumula la sol·licitada pel secretari autonòmic d’Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua, a petició pròpia (RE número 88.009) ...........................................................................
pàgina 32
Intervencions dels diputats senyor Josep Lluís Moreno Escrivà (GP Socialista), senyor Jesús Ignacio Blanco
Giner (GP Esquerra Unida) i senyor Enric Xavier Morera Català (GP Compromís) i de la diputada senyora
Ángela María Barceló Martorell (GP Popular).
Informe sobre el compliment de la Resolució 319/VIII, aprovada per la comissió en la reunió del 14
d’octubre de 2013 (RE número 86.259) ...........................................................................................................
(S’alça la reunió a les 15 hores i 28 minuts)
pàgina 42
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de La Generalitat realitzada el dia 26 de
juny de 2014. Comença la reunió a les 10 hores i 35 minuts. Presideix el diputat senyor Rafael Maluenda
Verdú. Reunió número 30/i II.
El senyor president:
Bon dia.
Es reprén la sessió.
Compareixences del vicepresident del Consell i conseller
de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua,
senyor José Ciscar Bolufer, per a informar i valorar les
noves notícies aparegudes a diversos mitjans de
comunicació que qüestionen l’actuació de diversos
membres del Consell en relació amb l’elaboració de les
informacions emeses als informatius de RTVV, i per a
explicar les actuacions realitzades des de la
vicepresidència de La Generalitat després de la denúncia
pública d’un responsable dels informatius de RTVV de la
possible ocultació i manipulació de la informació referida
a l’accident del metro de València del 3 de juliol de 2006
als informatius de RTVV, presumptament ordenada
per membres del govern valencià, sol·licitades pel Grup
Parlamentari Socialista (RE números 74.342 i 74.345)
El senyor president:
Continuant amb l’orde del dia que teníem previst correspon substanciar el punt 7, que és compareixença del vicepresident del Consell i conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, per a informar i
valorar les noves notícies aparegudes a diversos mitjans de
comunicació, que qüestionen l’actuació de diversos membres del Consell en relació amb l’elaboració de les informacions emeses als informatius de Radiotelevisió Valenciana, que sol·licita el Grup Parlamentari Socialista,
registre d’entrada número 74.342, i que està acumulada en
també compareixença del vicepresident per a explicar les
actuacions realitzades des de la vicepresidència de La Generalitat després de la denúncia pública d’un responsable
dels informatius de Radiotelevisió Valenciana, de la possible ocultació i manipulació de la informació referida a
l’accident del metro de València del 3 de juliol del 2006,
als informatius de Radiotelevisió Valenciana, presumptament ordenada per membres del govern valencià, que
sol·licita igualment el Grup Parlamentari Socialista, amb
registre d’entrada 74.345.
Per tant, donem la benvinguda al senyor vicepresident, i
té la paraula en este moment.
El senyor conseller de Presidència, i Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories, en primer lloc, vull deixar clar des del principi d’esta compareixença, una vegada més, el respecte i la
consideració més absoluta que li mereixen al Consell les
víctimes i els seus familiars de l’accident del metro que va
tindre lloc en l’estació de Jesús el 3 de juliol del 2006.
I vull deixar també molt clar l’absoluta predisposició del
Consell a col·laborar amb la justícia, amb fiscals, jutges i tribunals. S’està col·laborant activament i així va a seguir sent.
Pàgina 3
Els recorde que fa poc més d’un any, el 10 de maig de
2013, el Consell va acordar posar a disposició del ministeri
fiscal, així com de qualsevol instància judicial que resulte
competent, la documentació que es troba en poder de La
Generalitat relacionada amb el tràgic accident del metro,
perquè es procedisca a la investigació que en l’exercici de
les seues funcions puga considerar-se oportuna.
Prova d’això és que l’advocacia de La Generalitat està
personada en la instrucció que es porta a terme en estos
moments, amb l’objectiu d’aclarir tots i cada un dels fets i
qualsevol de les responsabilitats que puga haver-hi.
Dit açò, tinc la convicció que a qualsevol de nosaltres,
si haguérem tingut algun familiar entre els 43 difunts o
els 47 ferits, tota cobertura ens haguera paregut incompleta i insuficient. I qualsevol error en el tractament informatiu de l’accident podria ser percebut pels familiars
com una autèntica tragèdia.
No tenim la certesa que fóra així, però si les víctimes ho
han percebut d’esta manera, el Consell comprén la indignació que puguen sentir. I, en este cas, insistixc, si així ho
perceben les víctimes, no tenim cap problema a demanar
disculpes per això.
Passat el temps, podem pensar si haguera segut més
oportú interrompre la programació o introduir més programes especials, destinar més mitjans o fer-ho d’una altra
manera, però els responsables d’informatius de Radiotelevisió Valenciana van haver de prendre en eixe moment una
sèrie de decisions gens fàcils, i van optar per la programació que els vaig a detallar a continuació.
El 3 de juliol, a les 13 hores i 3 minuts es produïx el tràgic accident. A les 14 hores 1 minut en l’informatiu de Canal
9 es dóna una última hora amb les primeres notícies que van
arribant. Es parla d’un accident en les vies del metro amb
persones atrapades i desconeiximent del que ha passat exactament, de les causes i de si n’hi ha o no víctimes.
Es mobilitza una llançadora de les que ja es trobaven en
altres punts de directe i es produïx la primera connexió
amb imatges. Açò ocorre a les 14 hores 32 minuts, mitja
hora després de l’inici de l’informatiu.
A partir d’eixe moment, eixe equip queda instal·lat en la
parada del metro del carrer Jesús, des d’on es continuaran
realitzant directes fins a les 00:00 hores de la nit en
l’informatiu de Punt 2. En concret, l’informatiu de les
14:00 hores que habitualment acabava a les 15 hores 15
minuts, es prorroga fins a les 15 hores 42 minuts, en què es
donava testimoni directe des del lloc de l’accident, des dels
hospitals on s’ha traslladat les víctimes, i les primeres valoracions de les autoritats.
A les 17:00 hores es produïx un avanç informatiu amb
directes des del lloc de la tragèdia, els hospitals i l’Institut
Anatòmic Forense. A les 18 hores 13 minuts i per espai de
dos hores i quaranta minuts Canal 9 emet un especial informatiu sobre la tragèdia del metro, que inclou connexions en
directe amb el carrer Jesús, l’Institut Anatòmic Forense, els
hospitals Peset i General i el ple extraordinari del Consell.
A més, s’arrepleguen entrevistes a víctimes, cap de
bombers, regidor de seguretat i voluntaris, entre altres. A
continuació s’emet l’informatiu de les 21:00 hores, que
dura quaranta minuts on s’informa sobre el succés, durant quaranta minuts.
A les 23:30 es produïx un nou avanç informatiu amb una
connexió en directe amb la parada de Jesús. A les 00:00 hores
en l’informatiu de Punt 2 es recopilen dades i testimonis.
El dia 4 de juliol, la programació de Canal 9 es va dedicar íntegrament a informar sobre el succés durant més
d’onze hores pràcticament ininterrompudes. Els servicis informatius de la cadena van estar informant sobre a última
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
hora dels ferits, les possibles causes de la tragèdia, els testimonis d’autoritats i, sobretot, els dels familiars que es van
acostar fins al tanatori municipal de València.
Des de les tres edicions dels informatius, bon dia, migdia i segona edició, fins als especials que es van realitzar al
llarg del dia, pràcticament tota l’emissió de Canal 9 va estar dedicada a l’accident.
El tercer dia de dol a la comunitat, Canal 9 va continuar
amb la seua programació especial sobre la tragèdia del metro. Als informatius diaris es van afegir dos programes especials, un pel matí i, un altre, per a la vesprada, fonamentalment des de la localitat de Torrent, d’on procedien
moltes de les víctimes mortals. En total, el dia 5 de juliol es
van dedicar a l’accident quasi nou hores de programació.
En resum, Canal 9 va modificar la seua graella de programació i va mobilitzar tot el personal dels servicis informatius
per a donar total cobertura a l’accident. En l’informatiu de les
14:00 hores del dia 3, quaranta-cinc minuts després de produir-se la tragèdia, Canal 9 va donar el primer avanç, amb la
lògica cautela al desconéixer dates i magnitud de l’accident.
No obstant això, va mobilitzar un equip per a retransmetre
imatges en directe del que estava passant.
Des d’eixe moment i durant els tres dies següents, van
ser més de vint-i-sis hores d’informació contínua des de
tots els punts de la tragèdia: el lloc de l’accident, l’Institut
Anatòmic Forense, hospitals, tanatoris, institucions, etcètera, perquè tots els ciutadans pogueren seguir l’última hora
de l’accident, els testimonis de les víctimes, familiars i autoritats i els funerals.
Cal assenyalar que en 2007 el Defensor del Poble, Enrique Múgica, va tancar la investigació que havia iniciat sobre este tema a instàncies de l’associació de víctimes. I la
va tancar perquè va considerar suficient el total de 237
notícies que televisió valenciana va emetre en el primer any
després de l’accident.
Reitere, senyories, que mirant arrere, és humà pensar
que les coses van poder fer-se millor, en este cas i en molts
altres. L’experiència acumulada pels mitjans de comunicació en altres accidents, com el de Barajas en el 2008 o el de
l’AVE a Santiago en 2013, evidencien que el tractament informatiu de les grans tragèdies és molt complicat.
L’accident del metro que va patir València el juliol del
2006 va ser una tragèdia nacional, les imatges i testimonis de
la qual van ser registrades no sols per les càmeres de Canal 9
sinó per les de moltes altres televisions públiques i privades.
Finalment, senyories, he de transmetre’ls, des del més
profund respecte a les víctimes, que hem de deixar actuar la
justícia i reiterar-los que el Consell col·laborarà, seguirà
col·laborant com fins ara ho ha fet amb ella, amb la justícia, perquè s’aclarisquen tots els fets.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté.
Les compareixences han segut sol·licitades pel Grup
Parlamentari Socialista i, per tant, correspon intervindre, en
primer lloc, a l’il·lustre diputat senyor Josep Moreno.
El senyor Moreno Escrivà:
Moltes gràcies, senyor president.
Article 20 de la Constitució espanyola. «Es reconeixen i es
protegixen aquestos drets, entre altres el de comunicar i rebre
lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió.»
El punt 2 diu que l’exercici d’aquestos drets no pot restringir-se mitjançant cap tipus de censura prèvia i que la llei
Pàgina 4
regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social dependents de l’estat, de qualsevol tipus d’ens públic, garantint així l’accés als mitjans
de comunicació socials de tots els grups socials i polítics
significatius, respectant el pluralisme de la societat i les des
diverses llengües d’Espanya.
La Llei de creació de Radiotelevisió Valenciana en el seu
article 2.1 diu que és obligat respectar els principis
d’objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions, així
com la separació entre informació i opinions, identificant
aquells que les sustenten, el respecte al pluralisme polític, (so
d’un mòbil) –perdó– cultural i lingüístic, religiós i social.
Açò són dos lleis vigents en aquest país. Si estem
d’acord amb açò, la primera pregunta és: han mamprés
vostés algunes accions judicials contra la senyora Amparo
Fernández, el senyor Frederic Ferri, la senyora Yolanda
Mármol, el senyor Vicent Devís o qualsevol altre dels
membres de la plantilla de Radiotelevisió Valenciana que
els han acusat a vostés d’haver vulnerat aquestes lleis, de
manera greu i directa en alguns casos? ¿Sí o no? Eixa és la
primera pregunta que m’agradaria que em contestés.
La segona pregunta: és... –un segon, disculpen–. La senyora Amparo Fernández dia –és transcripció literal–: «Las
imágenes del accidente del metro llegaron a toda España
–és presentadora d’informatius de Radiotelevisió Valenciana–, las imágenes llegaron a toda España a través de las televisiones autonómicas, però el problema va vindre
després, les conseqüències, les veus que es varen silenciar,
la investigació en un accident i també el rerefons polític
que hem pogut llegir en altres diaris i escoltar en altres televisions. Canal 9 va tindre una actitud indigna per a una televisió pública que devia haver estat al costat dels ciutadans... les ordres per silenciar aquelles veus, per no entrar
en la investigació, per callar... moltes coses varen eixir del
despatx del palau, del palau de La Generalitat, del mateix
despatx que continuen eixint ordres.»
Frederic Ferri, editor d’informatius: «Hi han casos de
familiars, de gent que ha perdut la dependència, i un any
més tard li aproven l’ajuda. Anaven a emetre-ho, duies un
equip, i una cridada del conseller del ram, un catòlic
apostòlic romà que li diuen Cotino, despenja el telèfon i te
diuen: «Eso no sale.» T’ho dien en castellà. I tu, que tens el
material gravat i l’entrevista feta, què fas?, ho denuncies?
Res. A casa.»
Yolanda Mármol: «Ens exigien gravar Eduardo Zaplana
pel seu perfil bo. M’encarregaren que fera una oda quan va
deixar la presidència. M’esbroncaren quan varen aparéixer
imatges de Zaplana amb la trànsfuga que el va fer alcalde
de Benidorm. Després, passà a ser innombrable, no podia
anomenar-lo, malgrat que era el portaveu del PP al
Congrés. Quan Camps va prendre el control de la televisió
ens van ordenar que deixàrem de dir-li «Francesc» per a
dir-li «Francisco». Em varen prohibir que parlés de Zapatero. Varen prohibir que emetérem la informació sobre el xec
bebé. Quan escrivies «fracaso estrepitoso» t’ho canviaven
per «èxit discret». Quan es varen desplegar a lloar les meravelles de Terra Mítica no podíem ni informar que no n’hi
havia ni una sola àrea d’ombra. Es pagaven directes milionaris perquè Camps apareguera des de l’Amazona. No em
deixaren posar mai declaracions de l’oposició. Ens prohibiren utilitzar la paraula «recortes». Quan parlaven de manifestacions no podien ser «miles de manifestantes» i no
podíem dir que «col·lapsaven un carrer», havíem de dir que
«transcurría por». I ens prohibien emetre cartes explícites
que parlaren contra Rajoy o contra el PP.»
El senyor Vicent Devís, periodista en la delegació de
Brussel·les, dia que arribaven limusines i avions privats.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
Alguns directors generals ordenaven «sácame dos planitos,
que no se entere el conseller». «Ens prenien per empleats
seus i ens feien agafar plànols perquè paregueren que havien tingut reunions importants quan en realitat no els havia rebut ningun comissari ni ningú.»
Tot açò són manifestacions publicades als mitjans de comunicació que els acusen a vostés i al seu govern d’haver conculcat els dos articles, com a poc, que els he llegit abans. Han
pres vostés alguna decisió respecte a açò? Han incoat algun
expedient, alguna investigació per determinar si realment el
senyor Cotino va o no fer eixa cridada? Si com el senyor Ferri
diu en el cas de l’accident del metro la senyora Nuria Romeral
va cridar per telèfon i va ordenar que no es donaren informacions? ¿Ho han fet o no ho han fet? Jo crec que no ho han fet.
Jo crec que vostés, des del govern, varen bastir una xarxa de
comissaris polítics que es dedicaven a controlar les informacions, com denuncien els treballadors, i que es dedicaven a
atemorir els treballadors i a perseguir-los, com denuncien els
treballadors, i vostés no han fet res.
Una xarxa de comissaris polítics, que és, per cert,
l’últim episodi del seu gran escàndol de gestió, senyor Ciscar: 16 comissaris polítics, 16 assessors nomenats pel seu
govern, segons la inspecció de treball, –cite– que estaven
contractats amb una clàusula que establia en la seua estipulació segona que es mantindria la seua vigència, és a dir, el
seu contracte, mentre el director general de Radiotelevisió
Valenciana, el senyor Jaraba, continuara en el seu càrrec i
que devien cessar quan ell cessara, varen ser mantinguts
pel senyor Jaraba en el seu lloc de treball.
Jo, ací, si vosté no em desmentix, l’acuse d’haver-ho ordenat vosté, perquè sé que el senyor Jaraba és un pusil·lànime polític, incapaç de prendre una decisió d’aquest
abast sense el consentiment de qui en este cas era el seu superior.
Tramaren per a oblidar acomiadar setze assessors amb
noms i cognoms. Alguns d’ells: el marit de la senyora Nuria Romeral, mentre ella era directora de la ràdio pública,
se’ls va oblidar acomiadar-lo; un altre, el senyor Bertomeu,
el qual vostés nomenaren conseller de radiotelevisió, també
se’ls va oblidar acomiadar-lo. I això, el seu talp –perquè és
seu, jo sé que vosté és que li diu que em cride– ja m’ha donat la factura del seu oblit, de la seua negligència.
El seu talp diu que eixos setze oblits han costat 395.000
euros en indemnitzacions, als quals cal sumar el salari de
l’any i mig que han estat improcedentment contractats en la
televisió, és a dir, des de desembre de 2012 a maig de 2014
han cobrat 783.000 euros. És a dir, l’oblit, que si vosté no
me’l desmentix, ordenat pel seu govern de tots estos assessors enxufats per vosté, ens ha costat un milió d’euros.
¿Per què dic que ho ha ordenat vosté? Molt fàcil. Si
vosté no ha ordenat açò, ho té facilíssim, ara mateixa ha
d’anunciar que va a prendre mesures legals per a esbrinar si
açò va ser una decisió negligent com... com apunta la inspecció de treball, o no.
Si vostés no perseguixen el senyor Jaraba, si vostés no
perseguixen el senyor Reig, perquè el seu oblit de setze assessors del PP dedicats a amenaçar periodistes, a controlarlos i a extorsionar-los, i a corregir les seues informacions,
si vosté no ordena immediatament això i no ho anuncia és
perquè és vosté el que li ho va ordenar i perquè sap que
quan vagen a pel senyor Jaraba, el senyor Jaraba... el senyor Jaraba confessarà.
Malauradament els episodis de manipulació no han acabat. La Unió de Periodistes Valencians denuncia que el Consell condiciona el treball dels periodistes i els professionals
de la informació. Els acusa a vostés, concretament al departament dirigit per vosté –ara la senyora Johnson ja no està–,
Pàgina 5
d’haver pressionat els companys de Televisió Espanyola
perquè no preguntaren al president Alberto Fabra. ¿Ha obert
vosté alguna investigació respecte a qui va fer açò que denuncien els periodistes valencians, la principal associació de
professionals valencians? ¿Ha fet vosté alguna cosa respecte
a totes estes greus acusacions?
Per cert, i acabe, no insulte les víctimes del metro. ¡No
eixiren ni una sola vegada en eixa televisió! Ningun familiar, ningun representant de l’associació de víctimes, ningú,
fins a l’últim dia, en l’última hora i per una finestra, mai,
vosté, ni el seu govern, ni els comissaris que posà allí...
El senyor president:
Pregue finalitze.
El senyor Moreno Escrivà:
...per un milió d’euros d’indemnitzacions indecents, mai
els deixaren parlar. Hui, vosté no ha de donar explicacions.
Ha de demanar disculpes.
El senyor president:
Moltes gràcies.
En representació del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
l’il·lustre diputat senyor Ignasi Blanco té la paraula.
El senyor Blanco Giner:
Senyor Ciscar, s’ha de tindre molt poca vergonya i molt de
cinisme per a dir que la manipulació de Canal 9 en el cas de
l’accident del metro és qüestió de la percepció de les víctimes.
Quinze minuts d’informatiu dedicats a la visita del papa,
que encara faltava cinc dies perquè vinguera a València,
amb un to d’eufòria, d’entusiasme, quan acaben de morir
43 valencians i valencianes, és un insult a la intel·ligència i
a la dignitat de les víctimes i de tota la societat valenciana.
No és la percepció de les persones que malauradament pergueren familiars. És la percepció de tots i de totes els que
sabem com han manipulat vostés durant vint anys la ràdio i
la televisió pública.
Perquè la manipulació i la censura no les ha inventades
el Partit Popular, però això sí, les ha portades a nivells propis del No-Do franquista. Fins i tot, eixa és la percepció
dels alcaldes del PP. ¿Per què es pensa vosté que li demanen que torne? ¿Per què es pensa vosté que ploren per la
pèrdua de Canal 9 i que tiren la culpa dels resultats electorals, de la davallada de 22 punts del seu partit al fet que no
tinguen ja un instrument de manipulació i propaganda? Si
estan reconeguent-ho. Si estan diguent: «Nosaltres teníem
un instrument per a vendre-li a la gent fum, per a contar-li
mentires, per a manipular l’opinió pública en favor nostre.»
I, ara, pobrets, ja no.
Les víctimes de tot açò, més enllà del tràgic succés del metro, que mai vostés es penediran suficient, les víctimes són tots
i totes els valencians, que ens hem quedat, per la seua gestió,
pel saqueig i la ruïna de Radiotelevisió Valenciana pel seu partit..., el seu partit, ¿eh?, que ara vostés parlen d’este Consell;
no, no, este partit, el Partit Popular, durant vint anys ha saquejat i ha arruïnat Radiotelevisió Valenciana i ara ens hem quedat sense mitjans de comunicació públics, sense mitjans de comunicació públics en valencià, perquè sense mitjans de
comunicació públics en valencià, plurals i de qualitat ja portàvem massa temps. I això és una tragèdia per a tota la societat
valenciana. I les víctimes som tots i totes, els ciutadans de hui
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
i els del futur, els nostres xiquets i xiquetes. I, ¿vostés diuen
que és la percepció de les víctimes? ¡Per favor!
Vostés, durant aquells dies, van fer un tractament absolutament secundari de l’accident del metro. Però el pitjor no és
que li donaren més ressò a la visita del papa –que s’ha de tindre poca vergonya, ¿eh?, la visita del cap d’una església,
d’una confessió privada per damunt de les vides dels valencians–, sinó el pitjor és que el tractament va ser absolutament
manipulador, donant sempre la versió oficial del Consell:
«L’accident fortuït», «inevitable i imprevisible», «inevitable
i imprevisible», eixe era constantment l’estribillo que cantaven les locucions de Canal 9 i de Radiotelevisió Valenciana
en general. Per tant, al servei d’un Consell que volia escurrir
el bulto de les seues responsabilitats.
Que foren els últims en interrompre la programació
quan l’accident del metro tenia lloc en esta ciutat, que emeteren un concurs després de l’informatiu quan estaven els
cossos calents i que, després, la programació especial anara
trufada de propaganda, de publicitat de la visita del papa és
absolutament indignant.
Ja li ho hem dit, no sols la manipulació se va produir en
aquells dies; després, des del 2006 fins al 2013, durant set
anys no van donar vostés en la televisió públic cap informació de les 82 concentracions que cada dia 3 va convocar
l’Associació de Víctimes de l’Accident del Metro 3 de Juliol en la plaça de la Mare de Déu de València per a exigir
veritat, justícia i reparació, cap ni una.
I el 3 de maig del 2013, després d’un programa de televisió privada –tristament, perquè havia d’haver sigut la pública–, que va donar a conéixer a tota Espanya el que havia
passat ací i l’actuació del seu Consell i d’alguns insignes
dirigents del Partit Popular, com el senyor Juan Cotino,
vostés van dedicar 25 segons d’imatges amb dos veus, la de
la presentadora de l’informatiu i la de la consellera Bonig.
Finalment, Beatriz Garrote, la representant de l’associació,
només va poder parlar en Canal 9 quan estava alliberada de
control polític i a punt de ser tancada en una operació policial...
El senyor president:
Pregue finalitze.
El senyor Blanco Giner:
...de les dictadures més bananeres.
«L’exponent màxim de sectarisme i control d’un mitjà
públic, l’arravatament pepero que s’ha viscut en Canal 9»,
són paraules de l’última cap d’informatius del seu govern,
Esmeralda Velasco.
No hi ha dubte que la societat valenciana és perfectament conscient del que vostés van fer amb la radiotelevisió
pública i, per tant, el que caldria en estos moments, seria,
com ha dit el senyor Moreno, una disculpa i, clar, li diria el
propòsit d’esmena, però ja no és possible, perquè vostés...
El senyor president:
Pregue acabe, senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
...han assassinat Radiotelevisió Valenciana. Així que
confiem en la seua derrota electoral per a poder tornar a posar en marxa uns mitjans de comunicació públics, que són
necessaris...
Pàgina 6
El senyor president:
Gràcies.
El senyor Blanco Giner:
...i, sobretot, que és necessari gestionar-los d’una manera radicalment diferent a com ho han fet vostés.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Il·lustre diputat senyor Enric Morera, de Compromís, té
la paraula.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor vicepresident, ha dit vosté que el Consell està
disposat a cooperar amb la justícia. Doncs posen..., en la
faena perquè... els casos que impliquen directament a membres del Consell o a anteriors membres del Consell són del
tot gravíssims.
I ací s’ha citat una qüestió que m’agradaria que vosté la
rebatera, perquè s’ha dit per part dels treballadors de la Radiotelevisió Valenciana, que vostés van tancar d’una forma
molt negativa, que el president d’estes Corts, el senyor
Juan Cotino, va ordenar i silenciar informatius en Radiotelevisió Valenciana.
I si el president de Les Corts no ha denunciat estes persones, estos extreballadors que han fet esta acusació tan gravíssima en una democràcia és que tenim un problema, un problema molt greu, i que és un símptoma d’una gravíssima malaltia
que ha afectat la gestió del Partit Popular en els últims anys. I
no són casos aïllats o puntuals, sinó que és una metàstasi que
ens afecta al benestar de tots els ciutadans i que ha provocat la
gravíssima situació econòmica i social que estem patint i, per
tant, posen-se vostés a col·laborar.
Perquè el que vam vore, i és motiu de la compareixença,
en els moments de l’accident de metro més greu que ha patit, per descomptat, el País Valencià, però..., Europa, és que
el Consell, el moment..., el que volia era silenciar, ocultar i
apartar a les víctimes, molestaven. I tota l’actuació informativa que es va fer va ser per a negar eixa realitat.
No sols això, sinó que tenim ja fundades sospites, i les
vam transmetre a estes Corts, que n’hi havien actituds delictives d’ocultació de proves i de destrucció de proves. Tot
això s’està, en estos moments, analitzant en la reobertura
de la causa judicial.
Col·laboren també vostés amb la justícia perquè volem saber qui va destruir la caixa negra i qui va destruir
tantes proves, com els llibres del recorregut, etcètera, a
banda del que suposarà la responsabilitat... la responsabilitat en la negligència de la gestió de la línia 1 del metro quan ja n’hi havien indicis claríssims que eixa línia
necessitava millores. Però dit això, i tornem al cas, cooperar amb la justícia.
Senyor vicepresident, ¿vosté creu que és normal que hàgem d’aguantar un president de Les Corts que, segons mos
han dit els treballadors, els va ordenar silenciar, ocultar o
decidir què se posava o no en la radiotelevisió pública?
¿Vosté creu que podem aguantar –notícia de hui– un
president de Les Corts que compra, sent ell conseller de
medi ambient, 66 totterrenys a una empresa de la trama
Gürtel quan l’empresa pública VAERSA...
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor president:
Senyor Morera, eixa no és la qüestió.
El senyor Morera Català:
Sí, és que afecta directament..., és la qüestió.
El senyor president:
Centre’s en la qüestió, per favor.
El senyor Morera Català:
Perquè estic segur que si vostés..., si tinguérem Radiotelevisió Valenciana, haveren ordenat que això se silenciara en Radiotelevisió Valenciana. Eixa és la qüestió. Eixa és la qüestió.
I la qüestió és que la mateixa persona que ordena silenciar o no emetre segons quines coses és president d’estes
Corts. ¡És que està en tots els fregaos! ¡Està implicat en
tot! No podem ja..., és que qualsevol cosa que passa, la implicació és directa. 66 totterrenys, sent ell conseller de medi
ambient, de l’empresa VAERSA, estan detinguts el senyor
Enrique Simó i el Felipe Espinosa, i ací ningú ha dit res…
El senyor president:
Senyor Morera, atenga’s a la qüestió, per favor.
El senyor Morera Català:
...i se compra a una empresa de la trama Gürtel.
M’atenc a la qüestió: el seu nebot en converses amb el
senyor Enrique Ortiz...
El senyor president:
Senyor Morera, per favor, el cride a la qüestió per
primera volta.
El senyor Morera Català:
Vaaal. Estem parlant, senyories de manipulació informativa, d’ocultació d’informació. Van fer una televisió que
no estava a l’altura del que necessitava el poble valencià. I
jo dic que cooperen vostés amb la justícia, que me sume al
que s’ha dit ací de demanar que eixos setze assessors del
PP, que ahir se va saber per un informe de la inspecció del
treball, que no ens coste un euro públic perquè d’una forma
absolutament irregular van entrar a formar part de la plantilla de Radiotelevisió Valenciana. Defense vosté el que és
públic, coopere amb la justícia, perquè estic convençut que
si vostés no haveren tingut l’extrafinançament que el Tribunal de Cuentas ha acreditat en les seues campanyes electorals, i un ús pervers de la nostra radiotelevisió per a la finalitat partidista del Partido Popular, vostés ara no tindrien
majoria absoluta.
Per tant, la meua recomanació és que cooperen a fons
amb la justícia perquè la implicació de membres del Consell en casos gravíssims de corrupció ja no es pot aguantar.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Il·lustre diputat senyor Eduardo Ovejero, del Grup Popular, té la paraula.
Pàgina 7
El senyor Ovejero Adelantado:
Sí, muchas gracias, señor presidente.
Señor vicepresidente, usted en su intervención ha procurado ser estricto relatando pormenorizadamente la cobertura informativa que dentro de la dificultad que conlleva el tratamiento de las grandes tragedias –usted así lo ha indicado
también– realizó Canal 9 referente al fatal accidente del metro
en julio de 2006, tal como le solicitaba el Grupo Socialista.
Ha sido respetuoso, como no podía ser de otra forma,
con las víctimas y solidarizándose con el dolor de sus familiares. Ha dejado muy claro la predisposición del Consell,
como es su obligación, a colaborar con la justicia, con fiscales, jueces y tribunales, personada incluso, la abogacía de
La Generalitat, en la instrucción para esclarecer todos y
cada uno de los hechos y las responsabilidades que pudiera
haber. Incluso aunque otros grupos, a la vista de lo que han
intervenido, solo oyen lo que les interesa, ha pedido perdón
si alguien se siente ofendido por algunas actuaciones.
Resaltando estas partes que destaco de su comparecencia, señor vicepresidente, es suficiente para que comprenda
que el Grupo Popular ha quedado satisfecho de su relato al
igual que deberían estar el resto de los grupos.
Pero no, una vez más, aunque en este especial caso deberían haber sido prudentes en sus manifestaciones, estamos hablando de víctimas humanas y del dolor de sus familiares, han continuado con su controversia oportunista y
frívola atacando, incluso condenando, ya no solo actuaciones sino a personas.
Como liberal convencido, creo en que toda persona tiene
derecho a la libertad de pensamiento y de expresión pero, a su
vez, toda persona tiene derecho al respeto de su honra y al reconocimiento de su dignidad. Hoy aquí, creo, se ha vulnerado
ese principio. Ese derecho que comprende la libertad de buscar, recibir y difundir informaciones e ideas de toda índole,
debe ir paralelo e íntimamente relacionado con el de que nadie
puede ser objeto de injerencias arbitrarias o abusivas en su
vida privada ni de ataques ilegales a su honra o reputación,
pues para eso, señoría, ya está un estado de derecho... en un
estado de derecho ya está la justicia.
Si no creemos en la libertad de expresión para la gente
aunque no compartamos sus ideas, no creemos en ella para
nada y, por ello, todos los que así pensamos debemos con
nuestras actuaciones intentar que prevalezca la verdad, no
las opiniones y declaraciones subjetivas de los que intenten
manipularla para lograr sus objetivos. Y hoy, aquí, de nuevo, se ha pretendido.
Hoy ha comparecido usted aquí para explicar las acciones realizadas desde su departamento tras una denuncia que
quiere poner en evidencia la posible colisión de algunas actuaciones de responsables políticos con los principios con
los que ha intentado entroncar esta intervención. Pero sin
olvidar también que la libertad es el derecho que tienen las
personas de actuar libremente, pensar y hablar sin hipocresía, estaba seguro que usted matizaría, para aclarar, y seguro que continuará haciéndolo, alguna de estas acciones.
Algunos deberían recordar o saber que la libertad de
expresión no es la licencia para decir cualquier cosa.
Señor Ciscar, usted conoce que esa libertad ha existido
siempre, pero unas veces, i inexplicadamente, como privilegio de algunos; otras veces, la mayoría, como derecho de todos.
Por ello sé que trabaja y trabajará para que ese derecho
de «todos» prevalezca sobre la prebenda de algunos. Y, en
especial, porque no se conculquen los dos artículos que
hoy, en esta comisión, se ha dado lectura explícita.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
Señor vicepresidente, reitero, usted ha sustanciado, de forma coherente, lo que se solicitaba como tema prioritario de esta
comparecencia. Y lo demás es por añadidura. Usted mismo.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ovejero.
Honorable senyor vicepresident.
El senyor conseller de Presidència i Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua:
Moltes gràcies, senyor president.
Miren, em demanen vostés una mena de prova diabòlica. Demanen que explique detalls de la programació, de
l’edició, dels continguts dels informatius, que només podria
explicar si, efectivament, havera donat algun tipus de consigna. Però com no va ser així, no ho puc explicar.
Senyor Moreno, pregunta vosté si hem emprés o anem a
emprendre accions judicials contra els responsables de Radiotelevisió Valenciana d’aquell moment. Doncs mire, cap,
cap acció judicial. En qualsevol cas, estes accions judicials
correspondria prendre-les a les persones que pogueren sentir-se directament al·ludides o ofeses. Es tracta, per tant, de
decisions personals, no d’una decisió del Consell.
Miren, jo ho he contat en la meua compareixença abans,
en la meua primera intervenció, tota la cobertura informativa que es va fer des de Radiotelevisió Valenciana respecte
de l’accident del metro. Des d’eixe mateix moment i durant
els tres dies següents varen ser més de vint-i-sis hores
d’informació contínua des de tots els punts de la tragèdia.
Segur que va poder haver-hi errors en la cobertura, però
d’ací a dir que hi va haver una estratègia de manipulació
informativa, dista un llarg tram.
Senyories, jo no tinc elements de juí el suficientment
fundats per a dubtar que els professionals varen actuar amb
equanimitat, neutralitat informativa, amb la major responsabilitat i sense cap tipus de pressions. Per tant, sota el meu
punt de vista i segons el meu coneiximent del tema, els puc
afirmar que no va haver-hi cap tipus de manipulació informativa al respecte.
I és veritat que s’han produït algunes afirmacions per
part d’alguns responsables de Radiotelevisió Valenciana
que estaven allí en eixe moment, però jo, al respecte, també
vull dir algunes qüestions.
Miren, estes persones treballaven en l’any 2006 en Radiotelevisió Valenciana. Si diuen que va haver-hi manipulació i pressions, jo l’única cosa que puc dir-los és que acudisquen a la justícia i que ho denuncien. Jo crec, crec, i ho
dic amb tot el respecte a eixos professionals, que no és acceptable si s’afirma que varen haver-hi ingerències o pressions de qualsevol tipus, en este o en qualsevol altre cas,
com els que vostés han apuntat en la seua intervenció, tarden set anys a dir-ho, set anys, i que no acudisquen als tribunals pensant que si no totes, algunes d’estes persones
ocupaven llocs de responsabilitat aleshores en l’àrea
d’informatius de Radiotelevisió Valenciana.
Si des del seu lloc de treball és cert que varen percebre
o varen vore o varen patir manipulació, per què no ho van
denunciar aleshores? On queda l’ètica professional que deu
mantindre qualsevol, qualsevol professional, qualsevol periodiste? O és que en el 2006 els fets no els varen paréixer
de la suficient gravetat per a denunciar-ho aleshores?
I a mi no em servix d’excusa possibles temors a represàlies. Jo pense que ningun professional pot pensar que per
complir amb la seua obligació el puguen represaliar.
Pàgina 8
Miren, qualsevol periodista, qualsevol professional es
sotmet o deu sotmetre’s a unes regles deontològiques de
comportament professional, que vostés les poden trobar, les
poden vore en la pàgina web de la Federació
d’Associacions de Periodistes d’Espanya, allí estan. En el
preàmbul d’eixe codi deontològic, s’establix que l’exercici
professional del periodisme representa un important compromís social. En eixe codi deontològic s’arreplega, entre
altres coses, que el periodista actuarà sempre mantenint els
principis de professionalitat i ètica; que tenen el dret a invocar la clàusula de consciència, quan el mitjà del qual depenga pretenga una actitud moral que lesione la seua dignitat professional. Es reconeix el deure que correspon al
periodiste de vigilar escrupolosament el compliment, per
part de les administracions públiques, de la seua obligació
de transparència informativa.
Quan un ix set anys després que suposadament ocorregueren els fets, diguent el que diu, entenem que ha vulnerat
tots eixos principis ètics que els acabe de referir i que crec,
i ho dic amb tot el respecte per a estes persones, que com a
periodistes deurien de complir.
En conseqüència, senyories, estos professionals tenien
no sols el dret sinó també l’obligació moral, l’obligació
moral d’oposar-se a qualsevol tipus de manipulació sense
que per això pogueren ser sancionats per l’empresa.
Per tant, insistixc, hi ha massa incerteses, massa dubtes
raonables per a admetre sense discussió, com vostés fan,
totes les seues manifestacions per a concedir un alt grau de
fiabilitat com vostés diuen.
Pregunten vostés també si el govern ha ordenat alguna investigació al respecte. Miren, és que al Consell no li consta ni
cap escrit ni cap denúncia formal davant cap organisme oficial. És que no tenim cap document registrat que mos detalle,
que mos detalle una sèrie de fets concrets, que explique quines
són les actuacions concretes que tenen de ser objecte d’anàlisi
o d’examen. No coneguem cap denúncia davant cap òrgan de
la justícia amb el qual pugam col·laborar.
Si ja de per si, com he dit, és qüestionable que la denúncia arribe set anys després enmig d’un procés d’ERO,
d’una incertesa, que no se sabia en eixe moment a qui podia afectar, se sabia que anava a afectar més de la mitat de
la plantilla, doncs entendran vostés que no donem només
perquè sí fiabilitat a unes manifestacions que, insistixc, ni
s’han posat en coneiximent de l’administració pel conducte
reglamentari ni hem vist cap denúncia davant els tribunals.
Quan a la referència que fan vostés a eixos setze treballadores segons una notícia que va aparéixer en el dia
d’ahir, només dir-los el que ja hem dit voltes vegades: és
responsabilitat de Radiotelevisió Valenciana la contractació
i el seu cessament. Són decisions que competixen a
l’empresa, no al Consell.
Jo mai li he dit, mai, a cap director de Radiotelevisió
Valenciana ni de cap altra empresa pública, mai, a qui havia de contractar o a qui havia de cessar. I no sé si això,
senyor Moreno, satisfà les seues expectatives, però és el
que és, és el que hi ha, és la realitat, és la veritat.
I acabe. Ho he dit en la primera meua intervenció. El
Consell no té la certesa que les coses foren així com es
diuen, però si les víctimes ho han percebut d’eixa manera,
el Consell comprén la indignació que puguen sentir, ho
comprén. I en este cas, i en este cas, si així ho perceben les
víctimes –ho he dit abans i ho torne a dir– no tenim cap
problema en demanar disculpes per això.
Moltes gràcies.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor vicepresident.
Torns de rèplica.
Senyor Moreno.
El senyor Moreno Escrivà:
Moltes gràcies, senyor president.
Mire, vosté està diguent, perquè jo ho entenga: si algú denuncia alguna cosa que és il·legal i va contra la llei, públicament, vostés no prenen cap prevenció ni investiguen res. Per
exemple, si algú els diu: «Un tal Blasco està saquejant els
fons de cooperació.» Vostés no investiguen res. Posen
l’advocacia de La Generalitat a defendre’l fins que un tribunal
l’acuse. La seua resposta davant del coneiximent de qualsevol
irregularitat és «bé, doncs que vagen als tribunals». No li pareix prou que públicament un gran nombre de treballadors de
la televisió manifesten que s’ha conculcat la llei.
«Incertesa.» Li pareix a vosté una incertesa anys sense que
Beatriz Garrote, sense que cap familiar de les víctimes del metro aparega en la televisió pública? Això li pareix a vosté una
incertesa de manipulació?! Ho està diguent seriosament?
Un milió d’euros per un oblit d’un director general que
s’oblida d’acomiadar a tots els seus assessors. Això, si és
negligència, vostés ho han de perseguir immediatament en
els tribunals; si no, és una ordre per a comprar el silenci
d’eixos comissaris.
Jo no esperava de vosté hui que expliqués res. Jo he
vingut ací a que vosté escolte, a que no puga eludir el sopapo que li hem de pegar, la multitud… –dialèctic–, la
multitud de dades. Vostés són el paradigma de la manipulació. Vostés intentaren posar un diputat, el senyor Villaescusa, de cap d’Informatius. Quan això va esdevenir en
un escàndol majúscul, digueren, «bé, doncs cap
d’Informatius, no; director general».
Després posaren el cap de gabinet de Presidència, el
senyor Carrascosa, de director general; després posaren una
altra cap de gabinet, la senyora Genoveva Reig, cap de comunicació, de directora general; després posaren el cap de
premsa de Camps de director general; després posaren
una… xica imputada per corrupció, que li diuen Lola Johnson, la posaren de consellera; per cert, l’única entrevista
que en nou anys va donar Paco Camps, li la donà a Nuria
Romeral. Vosté…, apareix la senyora Nuria Romeral, la
qual, a més, passà de cap de premsa a cap de la ràdio pública, en Infotelevisió, va aparéixer una notícia en la qual se
veia com la senyora Nuria Romeral, li donava instruccions
a la periodista de Canal 9, que cobria Presidència, de què
havia d’emetre eixe dia. Està gravat, estava en un vídeo, ho
vegueren vostés. Això, sí, contra Infotelevisió sí que actuaren; contra les TDT que emeten prostitució encoberta, no,
però Infotelevisió, immediatament, multa i a tancar-la.
Les declaracions es pactaven despatx a despatx. Vostés
manipularen les imatges de l’arribada del papa –ho han denunciat els treballadors–; ho hi havia ni Déu, esperant el papa
pels carrers. Seleccionaren i muntaren els plànols perquè pareguera que n’hi havia gent en les carreteres esperant el papa.
Vostés prohibiren que s’informara de suborn i que es diguera
«cohecho», i canviaven el que els lingüistes posaven quan corregien la paraula correcta i posaven «suborn», vostés, el senyor Motes, la senyora Johnson, canviaven això.
Vostés varen protagonitzar un escàndol que es va conéixer en tota Espanya, en la cobertura de la Primavera Valenciana; vostés, en Canal 9 només treien policies ferits; no informaren ni una sola vegada, ni una sola vegada, dels
motius de les protestes estudiantils, mai, manipularen; i els
Pàgina 9
treballadors, eixos que vosté diu que no digueren res, es posaren davant del despatx del director general protestant per
la indecència. I sap què els passà? El mateix que els ha passat a tots els treballadors de Radiotelevisió Valenciana que
s’han atrevit a plantar-los cara. Han segut represaliats, com
vostés represaliaren fins a dos dones que es varen atrevir a
denunciar que estaven sent víctimes d’abusos sexuals per
un membre del seu partit i les posaren les primeres en la
llista d’acomiadament de l’ERO!
Vostés prohibien informar de notícies com l’augment de
l’atur en la Comunitat Valenciana. La senyora Esmeralda
Velasco, de la seua tan denostada senyora Vidal, que també
va manipular, i tant que va manipular!, va anar amb un escrit per tota la redacció obligant els periodistes, increpantlos perquè firmaren un escrit de suport que el firmà tan
poca gent que va ser incapaç… La senyora Esmeralda Velasco i la senyora Vidal, sota la seua direcció, també política, no informaren sobre que ens estan enverinant a la gent
de la meua comarca, amb aigua enverinada amb pesticides;
quan deu alcaldes vingueren ací varen ser fins i tot expulsats –acabe de seguida,…
El senyor president:
Pregue finalitze.
El senyor Moreno Escrivà:
...senyor president–. La senyora Vidal va ocultar les
seues pròpies manifestacions en esta comissió diguent que
les clàusules de confidencialitat eren il·legals. Vostés són
un rosari de vergonya, de vergonya i manipulació i conculcació cínica d’un dret fonamental...
El senyor president:
Pregue que acabe, senyor Moreno.
El senyor Moreno Escrivà:
...–acabe– perquè la democràcia puga existir, que és que
els ciutadans sàpiguen la veritat. I la veritat és que vostés
són uns manipuladors i el govern més corrupte que ens ha
tocat en la història d’este país.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Moreno.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Senyor Ciscar, la veritat és que sorprén escoltar-lo dir
algunes coses. Vosté no creu que hi haguera una estratègia
de manipulació informativa, però en quin món viu vosté?
És que només ha d’eixir al carrer i preguntar-li a qualsevol
persona! Era vox populi, que Canal 9 era la televisió del
Partit Popular, fins a uns límits propis d’estudi patològic.
Quantes vegades no hem hagut d’explicar-li a la gent,
les forces d’esquerres que estaven defensant Radiotelevisió Valenciana quan s’anuncia el seu tancament, per
què ho féiem? Perquè la gent ens deia, «però si era la televisió del PP», era l’instrument de propaganda del PP. I
vosté diu que no hi havia una estratègia de manipulació
informativa? Però si fins i tot la Sindicatura de Greuges,
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
en l’any 2009, va haver de demanar que es respectaren
els principis fundacionals, els principis legals!
I després diu vosté que els professionals, el que havien
de fer era oposar-se a qualsevol tipus de manipulació sense
que per això pogueren ser sancionats per l’empresa. Són
paraules literals seues. Ho diu seriosament? De veritat s’ho
creu? No sap vosté que els casos de depuració ideològica,
de desplaçament i inclús assetjament laboral a les persones
crítiques han sigut molt nombrosos, en Canal 9? No sap
vosté que fins i tot al presentador de pilota valenciana, Josep Lluís Fitó, se l’aparta de les retransmissions pel fet que
estava dirigint una obra de teatre que se va estrenar que es
dia Corruptia? Fins a la pilota valenciana!
Sap vosté l’any 1995, quantíssima gent, magnífics professionals que posaren en marxa Canal 9 quedaren arraconats en els programes del segon canal, esportius, mediambientals, programes molt bons, precisament perquè no
pogueren estar en informatius? Sap vosté al llarg dels anys,
dels més de díhuit anys en què el seu partit ha gestionat la
televisió i la ràdio públiques, quants casos de depuració
s’han produït? Sap vosté com es va confeccionar el primer
ERO? I com queien pràcticament tots excepte els que tenien el blindatge de ser representants sindicals, tots aquells
que havien denunciat la manipulació i la censura?
És increïble que vosté diga això? I un ja no sap si
pensar que vosté s’ho acaba creient o té el cinisme de fer
eixe tipus d’afirmacions quan podria callar-se-les, quan
podria solucionar la papereta d’una manera més de tràmit. La manipulació i la censura és el pitjor que li podia
passar a un mitjà públic, perquè a vostés, a vosté, als
seus, al seu partit, li ha pogut servir per a guanyar eleccions, però a la societat l’ha perjudicat amb la pèrdua de
prestigi i amb la pèrdua d’audiència, del 19 al 4 per cent.
Eixa és la trajectòria de Canal 9 sota la seua gestió. I de
la il·lusió dels primers moments, no exempta de crítiques, no exempta de problemes, de denúncies també de
manipulació, a la desesperació de tantíssima gent que no
podia, malgrat creure en els mitjans de comunicació públics, seguir la informació per Canal 9 ni per Ràdio 9.
Era pràcticament un exercici de comentari de text vore
les notícies. No s’havia de llegir entre línies. Era tan
burda la manipulació que li vaig a dir, pense que no era
ni tan efectiva com podia haver sigut, perquè vostés no
són ni capaços de fer-ho bé.
Però, clar, no sols manipularen i censuraren, ja li ho he
dit, sinó que saquejaren i arruïnaren Radiotelevisió Valenciana. Vostés no són capaços ni de mantindre l’instrument
de propaganda. Vostés són una vergonya per a este país. El
seu partit ha enfonsat les nostres institucions, les ha tirat
pel fang, ens ha fet patir la vergonya que els valencians i
valencianes sigam identificats...
El senyor president:
Pregue finalitze.
El senyor Blanco Giner:
...com els que patim la corrupció, el malbaratament, la
desvergonya política més gran, que no va a acabar amb declaracions com les seues. Rectifiquen, per favor.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Senyor Morera.
Pàgina 10
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor vicepresident, jo, quan l’escolte, tinc la sensació
que vosté va com un boxejador noquejat i ja no sap com
parar els colps. Però em preocupa que continue vosté intentant tapar el que és una evidència palmària. I és que vostés
mos han enfonsat en la més absoluta misèria, i açò és un
dels casos palmaris.
Miren, n’hi ha un símbol molt important que demostra
claríssimament tot el rosari de manipulacions, d’ingerència,
d’ús privatiu de la Radiotelevisió Valenciana, que és... que
va tindre lloc l’últim dia de l’emissió, quan... crec que va ser
vosté, que va enviar allí Paco Telefunken, el senyor de Gata,
no va poder tancar i per ordre del jutjat se va tancar Radiotelevisió Valenciana. Uns pocs minuts abans, va poder entrar
Beatriz Garrote, per una finestra, sí, per una finestra, però la
presidenta de l’associació de víctimes del metro va poder entrar a última hora, quan ja vostés no tenien el control manipulador de Radiotelevisió Valenciana. Va ser l’única entrevista que se li va poder fer a la presidenta de l’associació de
víctimes que havia defensat les víctimes. Vosté creu que és
normal que en una democràcia, que en un règim de llibertats,
la presidenta de l’accident més greu d’Europa de ferrocarril
no haja pogut parlar mai en Radiotelevisió Valenciana? A
partir d’ahí, tota la resta, sobra.
Qui va donar les ordres perquè no se l’entrevistara o no
diguera la seua opinió?, en un mitjà públic!, pagat amb diners públics!, però usat privativament per un partit. Des del
2006, juliol del 2006, fins novembre del 2013, no va poder
mai parlar. Ens pot explicar per què? Diu, «no era cosa
meua, era cosa dels responsables d’allí d’Informatius i tal».
Bé, açò mos fa riure.
Però, clar, mos fa riure i a vostés l’hauria de fer plorar o
preocupar-se perquè ha dit una cosa molt greu. Ha dit que dels
assessors posats a dit sense mèrit, sense capacitat, del senyor
Jaraba, que després se’ls va reconvertir perquè pogueren cobrar dels diners públics de tots els valencians i que la inspecció de treball ha dit que ahí n’hi ha un ús fraudulent, vostés
diu que això no és cosa seua, no és cosa del govern, que és
cosa dels responsables del moment. Home!, això és una irresponsabilitat, senyor vicepresident. Això és gravíssim, el que
ha dit vosté ací. Això és d’una gravetat!... perquè, senyor vicepresident, de tot l’ús pervers que han fet els directius de Radiotelevisió Valenciana posats en la (inintel·ligible) ... de la
majoria absoluta del PP, que fora de pressupost han gastat més
de mil tres-cents milions d’euros, d’acord amb el que ens diu
el síndic de Comptes, vostés no tenen cap responsabilitat? De
vigilando, d’eligendo, de controlar eixes persones que han
gastat uns diners que no podien gastar d’una forma tan notable. 1.300 milions d’euros!
I, clar, si vosté diu, «no, això és cosa d’ells»; és a dir,
vostés envien allí unes persones que comencen a gastar uns
diners fora de pressupost o a col·locar sus amiguitos del
alma, perquè cobren unes indemnitzacions que no els pertoquen. I el Consell no fa res. Són uns irresponsables. Són
uns grandíssims irresponsables! I hauran d’explicar-ho,
hauran de dir la seua, perquè açò, nosaltres considerem que
este és un cas més, que forma part, creiem, de la qüestió de
l’administració deslleial d’una societat pública amb diners
públics, però un ús pervers i privatiu del Partido Popular.
Hauran d’explicar-ho.
I si vosté hui ací no mos diu en esta comissió que ha fet
una gestió perquè eixos senyors no cobren uns diners quan
tenim la gravíssima situació social, és que vostés són irresponsables, irresponsables. No estan col·laborant amb la
justícia, no estan col·laborant amb la decència, no estan
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
col·laborant en aclarir per què la televisió ha arribat on ha
arribat. Al contrari. Jo el veig ací com un boxejador rebent
colps, intentant (inintel·ligible) ... i esperant que escampe el
temporal. Però és que cada moment ix una cosa nova.
Vosté mos pot dir... –ara mos dirà que no és cosa seua–
per què se licita en 240.000 euros la neteja i els jardins de
l’edifici de Radiotelevisió Valenciana? Ens ho pot dir?
Amb la gravíssima situació que tenim, eixos diners no anirien millor a altres finalitats més urgents i més necessàries?
Clar, és que estan vostés desbordats. Estan com un boxejador... Però el problema no és eixe. El problema és que esta
agonia, de govern, mos va a enfonsar encara més...
El senyor president:
Pregue finalitze.
El senyor Morera Català:
...i mos va a portar a una situació gravíssima.
Jo li demane, van a actuar vostés contra eixes dènou
persones que estan cobrant uns diners que no els pertoquen
segons la inspecció de treball?
Ens pot dir vosté per què en eixos set anys –i l’opinió
personal li demane, l’opinió personal– per què la presidenta
de l’associació de víctimes no va ser mai entrevistada en
Radiotelevisió Valenciana? Opinió personal, ja sé que no és
cosa seua, opinió personal.
Pàgina 11
qualsevol càrrec d’elecció o designació política era incompatible amb ser membre del consell d’administració i era
també incompatible amb l’exercici de funcions d’alta direcció en partits polítics o organitzacions sindicals.
Senyor Moreno, parlar amb vehemència no convertix les
opinions en fets, no els convertix. Insistisc, no hi ha cap
denúncia administrativa, ni judicial que coneguem en els tribunals i amb els quals puguem col·laborar, no n’hi ha cap.
I per la resta, miren, jo sé que vostés no van a fer cas del
que es diga, però si hi ha hagut, insistisc, errors, i pot haverlos-hi hagut, perquè és molt difícil el tractament de les situacions d’emergència o de catàstrofe, és molt difícil i s’ha demostrat, jo pense, moltes vegades al llarg de la història, jo no li
donaria la intencionalitat que vostés li donen pels fets que he
tractat d’explicar en la meua compareixença.
I estic d’acord en que es pot paréixer més o menys el
temps que s’ha donat per al tractament informatiu de
l’accident del metro. Però crec que s’ha donat tractament
informatiu. I s’ha donat un tractament informatiu en el qual
jo no tinc per què dubtar dels professionals d’aleshores.
I vull insistir en una cosa. Si després de set anys encara
pensen que va haver-hi algun tipus de pressió o
d’ingerència, ahí estan els tribunals de justícia.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor vicepresident.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Per a concloure este debat, té la paraula l’honorable senyor vicepresident per temps de cinc minuts.
El senyor conseller de Presidència i Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua:
Moltes gràcies, senyor president.
Jo reitere una vegada més, des de la meua experiència i
des del meu coneixement personal, va poder haver-hi
errors. Però confondre això directament amb una manipulació jo no ho tinc gens clar.
Parlen vostés, parlen vostés de manipulació al llarg dels
anys. Bé, tot és interpretable. Parla vosté del Lluís Vives.
Mire, els pot paréixer poc o molt, però la realitat respecte del
tractament informatiu de les protestes dels estudiants del Lluís
Vives és que només en Canal 9 es van emetre 25 vídeos, 14
sumaris, 5 connexions en directe, 12 platós i 8 pastilles. Insistisc, pot paréixer poc o no, però eixa és la realitat.
Miren, el govern del president Fabra, el govern del Partit Popular, ha intentat, abans d’haver d’extingir el servici
de radiotelevisió pública, ha intentat incrementar si cap les
garanties d’independència, de transparència de Radiotelevisió Valenciana.
No obliden vostés que quan es va aprovar la Llei
3/2012, de l’estatut de Radiotelevisió Valenciana, a banda
d’establir com a declaracions generals allò de l’absoluta independència, transparència, la prohibició que es pogueren
rebre instruccions, directrius o qualsevol classe d’indicació
imperativa del Consell, ni dels grups polítics, ni de cap
grup econòmic, social o altres institucions o entitats, va regular minuciosament les característiques, els requisits i les
condicions que havien de complir la direcció general i els
membres del consell d’administració. Es va establir un règim d’incompatibilitats en el qual la condició de membre
de Les Corts o del Consell era incompatible. L’exercici de
Compareixença del vicepresident del Consell i conseller
de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua,
senyor José Ciscar Bolufer, per a informar sobre els
plans del Consell per a elaborar un projecte de
llei del sector audiovisual, sol·licitada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 85.001)
El senyor president:
Passem al punt vuit, que és compareixença del vicepresident del Consell sobre els plans del Consell per a elaborar
un projecte de llei del sector audiovisual, que sol·licita el
Grup Parlamentari d’Esquerra Unida.
Per a substanciar esta compareixença, té la paraula
l’honorable senyor vicepresident del Consell.
El senyor conseller de Presidència i Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories, comparec davant esta comissió per atendre la
sol·licitud del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida en la qual
se’m demana que informe a esta comissió sobre els plans del
Consell per elaborar un projecte de llei del sector audiovisual.
Abans de començar, he de fer una precisió que afecta
substancialment el contingut del projecte de llei en fase
d’elaboració i, en conseqüència, el de la compareixença
mateixa que hui em porta ací.
L’àmbit d’aplicació del projecte de llei s’ha delimitat
amb més precisió i es limitarà a la comunicació audiovisual
radiofònica i televisiva, no incloent-hi la regulació del foment del sector audiovisual en els seus diversos aspectes de
formació, creació, producció, comercialització i difusió.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
No obstant això, el projecte de llei manté una línia de
continuïtat amb la Llei 1/2006, del sector audiovisual, i introduïx una regulació de certes matèries que no van ser regulades en la llei de 2006, com el servici de comunicació
audiovisual radiofònica o els servicis de comunicació audiovisual televisiva i radiofònica per cable i el registre de
prestadors del servici de comunicació audiovisual, que
substituïx el registre de concessionaris de ràdio i televisió.
Vol dir açò que el Consell obvia regular o promoure el
sector audiovisual? És obvi que no, ja que és un dels nostres compromisos de promoció cultural i econòmica. Però
igual que succeeix en la llei estatal 7/2010, de 31 de març,
general de la comunicació audiovisual, s’estima preferible
la regulació d’esta matèria, del que és el foment del sector
audiovisual, en un àmbit diferent.
Entrant ja en l’àmbit competencial, que és propi de la
secretaria autonòmica de comunicació, em centraré en el
contingut del projecte de llei de comunicació audiovisual.
Com molts de vostés coneixen, el 10 de maig de 2013,
el Consell va aprovar el II Pla de simplificació i reducció
de càrregues administratives de La Generalitat, pla SIRCA
II, la vigència del qual s’estén al període 2013-2015.
En este nou pla SIRCA II, tenint en compte l’experiència
adquirida, està previst que les actuacions en l’àmbit normatiu
tinguen un especial desenrotllament, a fi d’evitar tota regulació innecessària i simplificar aquella que resulte excessivament complexa, ja que hi ha una relació directa entre qualitat
normativa i reducció de càrregues administratives. I, com a
conseqüència d’això, d’increment o pèrdua de competitivitat.
Posteriorment, l’acord del Consell, de 22 de novembre de
2013, va aprovar incorporar noves accions de simplificació,
reducció de càrregues administratives i impuls de
l’administració electrònica, en el marc del mencionat pla SIRCA II.
En el seu annex II, segon, es preveu de manera concreta
este projecte com l’elaboració i aprovació d’un avantprojecte de llei de comunicació audiovisual, en el qual
s’establirà un nou règim jurídic de la ràdio i de la televisió
adaptat a la regulació bàsica estatal sobre la matèria, derogant així la Llei 1/2006, de 19 d’abril, de La Generalitat,
del sector audiovisual.
El text de l’avantprojecte es troba en fase d’un
avançat esborrany, a l’espera que es tanquen algunes
qüestions sobre les quals estem treballant per a elevar-lo
a la comissió de secretaris autonòmics i subsecretaris i
posteriorment al Consell, com a pas previ a la fase consultiva, i després a la seua tramitació ja com a projecte
de llei a esta cambra. Però el que és evident és que les línies mestres d’eixe text ja les tenim clares i en elles em
detindré en esta exposició.
En primer lloc, la futura llei tindrà un àmbit
d’aplicació més restringit que l’anterior de 2006; es limitarà a la comunicació audiovisual, radiofònica i televisiva, però sense incloure, com he dit abans, la regulació del sector audiovisual en les qüestions relatives a
formació, creació, producció, comercialització i difusió,
que seran objecte de regulació i gestió per part de la
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, coincidint
d’esta manera amb el model legislatiu estatal, en el qual
el foment de la cinematografia i de l’audiovisual és objecte d’una llei específica i no s’inclou en la nova llei
de comunicació audiovisual.
En canvi, està previst que la futura llei aborde la regulació
del servici de ràdio difusió sonora per ones terrestres, la televisió i la ràdio per cable i que establisca un registre de prestadors
de servicis de comunicació audiovisual.
D’altra banda, per a complir amb el nostre objectiu
Pàgina 12
de simplificació i bona tècnica normativa, en la futura
llei s’evitaran repeticions innecessàries d’aspectes ja regulats per la legislació bàsica estatal, com són les qüestions relatives a les comunicacions comercials o altres.
Quant a altres novetats previstes, d’acord amb la legislació
estatal que té caràcter bàsic, l’atorgament de llicències de TDT
s’efectuarà per mitjà de concurs, d’acord amb la llei de patrimoni de La Generalitat i no d’acord amb la llei de contractes
del sector públic, com fins ara estava establert.
De fet, com les seues senyories coneixen, totes les concessions administratives que hi havia a la comunitat, 47
concessions de TDT locals i 2 autonòmiques i 81 emissores
de ràdio, han sigut transformades en llicències en compliment estricte del que disposa la Llei 7/2010, de 31 de març,
general de la comunicació audiovisual, que té en este punt
caràcter bàsic. L’acord del Consell es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, de 2 d’agost de
2011. I, com els he dit, afecta a totes les concessions.
Així mateix, l’esborrany d’avantprojecte preveu expressament que la transmissió, disposició o gravamen de les accions o participacions de les societats titulars de llicències
de TDT local o autonòmica, se subjectaran a requisits i límits que s’establisquen reglamentàriament i en el plec de
condicions del concurs corresponent.
En un altre ordre de coses, com a conseqüència del cessament de les emissions analògiques, en la nova llei desapareixerà lògicament la regulació de la garantia analògica.
Senyories, el Consell, en línia amb l’estratègia del pla
SIRCA II, entén que és necessari que la nova llei supere rigideses innecessàries. I, per això, moltes de les obligacions
que apareixen regulades en la vigent llei està previst que es
traslladen als plecs de condicions que tenen més flexibilitat
i capacitat d’adaptació a la realitat social i econòmica.
Entre eixes obligacions, que tenim previst que desapareguen, es troba, per exemple, que s’aprove un pla tècnic
d’implantació temporal i territorial en ocasió de cada concurs de llicències de TDT autonòmiques o locals que es
convoque. Serà en el plec de condicions del concurs on
s’establirà la seqüència temporal i territorial d’implantació
del servici, així es guanyarà en eficiència i en adaptabilitat.
D’altra banda, i pel que fa a la gestió compartida dels
canals múltiplex, seguirà encomanant-se a un sector del
múltiplex digital. Però, a diferència de la llei actual que regula les funcions i composició del gestor, la nova regulació
per a evitar duplicitats té previst remetre’s a la legislació
estatal quant a la seua constitució, funcionament i competències i obligacions.
Una altra de les obligacions que pretenem eliminar és
que els acords de producció sindicada de continguts televisius entre televisions locals siguen prèviament autoritzats
pel departament competent en matèria audiovisual, ja que
la legislació bàsica no exigix esta autorització administrativa prèvia i evidencia un intervencionisme administratiu excessiu i inadequat.
D’altra banda, i pel que fa a les infraccions, el Consell
pretén adaptar la regulació autonòmica a la normativa estatal bàsica, eliminant reiteracions innecessàries i suplint
omissions que la pràctica ha evidenciat. És de ressenyar
que la presumpció de certesa i el valor probatori de les actes d’inspecció s’estendrà també als informes d’inspecció.
Fins ací, una succinta exposició de qui són, amb poques
paraules, les principals novetats que introduirà la futura llei
del sector audiovisual valencià, que el Consell s’ha compromés a escometre.
Hem vist en algun mitjà de comunicació com algun de
vostés ja ha manifestat que el que es pretén per part del
Consell amb esta nova llei és afavorir uns davant d’altres.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
Però no, senyories, la intenció és molt més simple i senzilla, encara que per això no menys ambiciosa: la d’articular
un text amb una tècnica normativa millor que aporte seguretat jurídica a tots els operadors en el mercat audiovisual.
El que pretenem amb la nova llei és oferir un marc legal
que permetrà desenrotllar tot el potencial que el mencionat
sector ens oferix com a integrant essencial de l’economia
social i de l’oci.
Per això, La Generalitat a més de concretar este nou
marc jurídic, continuarà prestant tot el suport a este sector
amb la pròxima posada en marxa del Pla estratègic del sector audiovisual 2014-2015.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté.
Sol·licitada pel Grup d’Esquerra Unida, correspon intervindre al senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Ui, quina por! Quina por i quina olor. Quina pudor fa tot
açò, senyor Ciscar. Estan vostés treballant en una nova llei,
a punt de perdre La Generalitat, segurament la voldran tindre aprovada abans d’anar-se’n, ¿veritat? (Veus i rialles)
Quina por i quina pudor!
El primer que hauria de respondre vosté hui ací és, per
què han incomplit la llei vigent de 2006. Abans de plantejar-se’n una nova, ¿per què vostés no han creat el consell
d’audiovisual? Està en l’Estatut i està en la llei. Li llisc, article 5: «Mitjançant una llei específica, es crearà el consell
de l’audiovisual de la Comunitat Valenciana.» Vostés no
han presentat cap projecte de llei i han passat huit anys.
Ahí no tenien pressa per a adaptar-se.
Vostés han reconegut... Vosté ha reconegut ací que
s’està incomplint la llei al no exigir la producció pròpia i el
percentatge de programació en valencià a les concessionàries de la TDT.
Vosté va dir en una interpel·lació, que li vaig jo fer, aquella
frase de «el 17% de les TDT complixen el mínim del 25% de
la programació en valencià». Frase equívoca que podria conduir a algú a pensar que és que el 17% de la programació en
TDT s’emet en valencià. No. Això traduït és: «No sabem quin
percentatge en total de programació s’emet en valencià. No
sabem, el 2, el 3, el 4%, si arriba. Però el que sí que sabem és
que el 83% de les TDT incomplixen la llei i el plec de clàusules.» Vosté ho sap, vosté ho reconeix en seu parlamentària i
vosté no fa res. I la llei també parla de les seues competències
de vigilància, d’inspecció i sanció. I vosté l’ha incomplit, el
seu partit l’ha incomplit.
¿Per què ara una nova llei? ¿Per què just abans de perdre el Consell de la Generalitat valenciana?
¿Volen vostés reforçar legalment el tancament de Radiotelevisió Valenciana pel que puga passar amb el recurs
d’inconstitucionalitat?
¿Volen vostés dificultar la comesa d’un nou govern,
d’una nova majoria parlamentària que vullga recuperar mitjans de comunicació públics de titularitat autonòmica, en
valencià i sense corrupció?
¿Volen vostés legalitzar les concessions de TDT anul·lades
pel suprem? Segurament no, perquè moltes d’elles ja ni interessen a les empreses de la xarxa corrupta a què vostés van beneficiar. Estan inactives, llogades. L’espai radioelèctric públic,
que té un valor econòmic, llogat pels concessionaris al tarot, a
la pornografia, a la telebotiga. I vosté sense fer res. Tal vegada
ara hi hagen unes altres trames a què beneficiar.
Pàgina 13
I per això vosté diu que canvien l’aplicació de la llei de contractes per la llei de patrimoni. Ui! Quina por i quina pudor!
És de les poques vegades que un se n’adona que té més
informació i més coneixement, encara que siga per la funció que està desenvolupant, qui compareix que qui li pregunta. Un ja s’ha acostumat que no tinguen ni idea els qui
vénen per ací, eh?, ni idea. Però vosté segurament sí que
sap per què la llei de patrimoni i no la llei de contractes.
Vosté sí que sap què vol fer el seu partit abans d’anar-se’n,
allò de para lo que me queda en el convento...
Si vostés volen aprovar-ho abans de final de legislatura,
m’agradaria que ens anunciara el calendari. Si ja està en fase
d’avantprojecte, si va a ser enviat ja als organismes consultius,
quan es pensa presentar com a projecte de llei a estes Corts.
Perquè remetre’s al pla de simplificació i reducció de càrregues informatives... Per cert, bona simplificació deixar tot el
sector audiovisual fora de la llei. És una simplificació... Que
diu vosté que després ja serà la conselleria d’educació. Quan?
Eixa cosa igual no els corre tanta pressa, veritat?
Tot el títol tercer de l’actual llei es referix al foment del
sector audiovisual. Això queda fora perquè, segurament,
els interessa molt més les TDT que el cinema, que la producció audiovisual del País Valencià que està sota mínims.
Està sota mínims perquè vostés l’han matat, entre altres coses han matat Radiotelevisió Valenciana.
I vostés ara deslliguen la ràdio i la televisió del sector
audiovisual quan, precisament, Radiotelevisió Valenciana,
que era la ràdio i la televisió dels valencians, era la que havia d’haver construït al seu voltant un sector audiovisual
potent, com ha passat en altres autonomies. Però vosté
sempre a donar-li negoci als amics de Madrid.
Vostés no han cregut mai en la indústria pròpia, en la
indústria valenciana. Es peguen cops de pit amb la senyera
i vostés no fan res pels valencians i les valencianes, per la
seua llengua, per la seua cultura.
Eixe pla de simplificació parlava que l’avantprojecte havia
d’estar en abril de 2014. Estem en juny. Vostés estan farts
d’incomplir plans i previsions, però jo voldria saber quines
són les previsions que vostés tenen per a este projecte de llei.
Intentarem parar-ho. Intentarem que no s’aprove. Perquè vosté sap que van a perdre la Generalitat valenciana i
el que vol és obligar-nos a derogar també eixa llei, a fer un
esforç legislatiu més gran per a fer la llei que meresquen
els valencians i les valencianes, el sector audiovisual i, sobretot, per a recuperar Radiotelevisió Valenciana.
Per altra banda, vosté no ho ha dit hui, però sí que en les
notícies que de l’entorn de Presidència es van donar a alguns mitjans, a algunes agències, es parlava d’un avantprojecte consensuat amb el sector. Jo voldria preguntar-li, amb
qui? Perquè, precisament, ahir em vaig reunir amb el sector, amb la mesa sectorial de l’audiovisual del País Valencià, on estan empreses, professionals, treballadors –ara ja
extreballadors, la majoria– de Radiotelevisió Valenciana i
universitats públiques i privades, on estan els guionistes,
els actors i actrius, directors, dobladors, tècnics, productores..., i no han parlat amb vostés. No han sigut rebuts per
vostés, malgrat que ho han demanat. Estan patint el ninguneig del Consell cap a la plataforma, cap a la mesa sectorial, que aglutina tot el sector. Per això, voldria saber amb
qui o amb quins s’han reunit vostés. Tal vegada, entendre’m millor les coses si respon a eixa pregunta.
Li voldria preguntar per què no hi ha hagut transparència en tot este procés.
Vosté ve ací a comparéixer perquè al senyor Maluenda se
li va escapar en una intervenció contrària a la moció subsegüent presentada per este diputat, després de la interpel·lació que li vaig fer a vosté mateix. I va ser el senyor Mo-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
reno, que tenia ahí l’orella ficada, qui va escoltar les paraules
del senyor Maluenda diguent que estaven preparant una nova
llei de comunicació audiovisual. Perquè vosté, en la resposta
a la meua interpel·lació, havia parlat del «pla» del sector audiovisual –que ha de ser el que prepara la conselleria
d’educació–. I en eixe sembla que no hi ha pressa o que simplement és maquillar, amb les ajudes que ja existien, pujant
una miqueta la dotació que mai compensarà la pèrdua de Radiotelevisió Valenciana, per a dir que tenen un pla estratègic,
quan no tenen vostés estratègia ni molt menys plans.
Vosté ha dit algunes de les coses que volen canviar.
¿Van vostés també a eliminar la previsió de creació del
consell audiovisual? Pregunta concreta, espere resposta
concreta. ¿Van vostés a eliminar les obligacions a les llicenciatàries –ja no seran concessionàries, sinó llicenciatàries– de TDT respecte a la producció pròpia, a la programació referida al País Valencià, a quota en valencià; van
vostés a eliminar tot això?
Que vostés conceben la ràdio i la televisió sense mitjans
públics i deslligades del sector audiovisual és una tragèdia,
és una irresponsabilitat i és una maniobra capciosa perquè
només els interessa deixar per al futur terra cremada.
TDT, TDT party al seu servei per a fer oposició a una
nova majoria parlamentària que regenerarà estes Corts i
canviarà les lleis que vostés vullguen fer...
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
...aprofitant una majoria que ja no és real. Tenen vostés
majoria de diputats, però han perdut la majoria de la població que ja els ha retirat...
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Un avantprojecte de llei per al sector audiovisual. Però,
¿n’hi haurà sector audiovisual si no se prenen mesures urgents i de xoc per a pal·liar la gravíssima crisi que tenim?
Eixa és la pregunta.
Perquè ja li dic que la nostra posició claríssima és que
Radiotelevisió Valenciana ha de tornar. Vostés l’han tancada, han fet un gravíssim error no sols de costos directes,
sinó indirectes; però, mentres la nova ràdio i televisió pública valenciana feta amb els professionals no estiga en
marxa, doncs, vostés, si foren sensats... I per això a mi
m’agradaria utilitzar esta compareixença per a buscar algun
tipus de reflexió i d’acció i de decisió per part del Consell
que vaja més enllà d’una llei.
Perquè, mire, efectivament, vostés, després de les últimes
eleccions, no estan en condicions de continuar hipotecant el
nostre futur. Vostés no tenen la majoria social. Tenen la majoria reduïda per (inintel·ligible)..., i, per tant, no poden prendre
decisions que ens puguen hipotecar el pròxim futur.
Jo crec que seria bo i sensat que vostés no continuaren
reproduint els errors del passat. Què vull dir amb això? Primera, diu: «Ja tenim les idees clares.» Qui? Vostés? O amb
qui tenen les idees clares? Perquè, efectivament, per a un
govern sensat, de sentit comú, responsable, hauria de tindre
Pàgina 14
les idees clares amb el sector, amb el sector audiovisual. I
sabem, per declaracions del sector i perquè hem parlat, que
no s’han reunit amb el sector audiovisual. Fer una llei sense
comptar amb el sector és un gravíssim error, però de llibre.
¿I què ens diu el sector, senyor vicepresident, i jo li vull
dir? Doncs, que el sector de l’audiovisual, per una sèrie de
circumstàncies i per uns mals governs, doncs, està en una situació catatònica. Està en una situació d’un 90% de desocupació. Els millors professionals se n’estan anant fora; aquelles persones que han estat formades en esta indústria, que
està baix mínims i està en una situació de pràcticament tancar per falta d’expectatives, per falta de treball, per falta
d’eixe motor, eixe buc insígnia que sí, que ha actuat d’una
manera molt de donar suport als arrimats al poder, però està
en una situació gravíssima.
¿I què seria el més lògic per a poder superar esta situació, tenint en compte –com ho tenim, des de Compromís–
que este és un sector estratègic, necessari no només per a
l’economia productiva, sinó per a la nostra identitat com a
poble, per a la nostra llengua, per a la nostra cultura, per a
tindre una finestra que ens projecte al món? ¿Què hauria de
fer el govern valencià, més que fer lleis sense consensuar
amb ningú? Fer un pla de xoc.
Jo li propose, senyor vicepresident, que facen vostés un
pla de xoc. Però un pla de xoc vol dir recursos per a evitar
el col·lapse d’este sector; recursos econòmics, dineraris,
pressupost, diners. Menys recursos en propaganda –com
vam vore...–, sinó més recursos perquè el sector no acabe
enfonsant-se i que se puguen elaborar continguts.
Continguts per a què? Doncs, continguts per a buscar convenis que se puguen traslladar a l’emissió en el que hauria de
ser una televisió digital terrestre, realment, del terreny: adaptar
les realitats; que se puguen oferir continguts en línia, per
exemple, per exemple, sense que puga servir de...; encomanar
faenes a les productores perquè se puguen disposar eixos continguts, sent de titularitat pública amb càrrega de treball, als
emissors que puguen existir en estos moments en el mercat.
Buscar fórmules. Parlar. Dialogar amb el sector. Perquè
podem tindre una llei... I ens ha preocupat molt el que ha
dit vosté sobre la (inintel·ligible) ... del patrimoni, ens ha
preocupat moltíssim. Crec que això denota la voluntat de
dejarlo atado y bien atado abans del col·lapse del govern.
Ens preocupa moltíssim. Però el que ens preocupa moltíssim és que continuen vostés hipotecant el nostre futur; que
continuen vostés enfonsant-nos; que continuen vostés, com
el boxejador noquejat, sense donar respostes a la necessària
resposta que necessita el sector.
Jo li propose que parlen amb el sector; que busquem un
pressupost de cara a 2015, que busquem eixe pressupost
que ja existix, que hi havia, per a dinamitzar el sector, parlant amb el sector; dialoguen vostés amb la mesa sectorial
de l’audiovisual; i que pugam, fins que no tingam la nova
ràdio i televisió pública valenciana feta amb els professionals, que pugam evitar la caiguda lliure que el seu mal govern ha provocat en la nostra societat. Eixa és la nostra proposta. Més enllà de la llei i, per descomptat, les noves lleis,
consensuables, mirem els professionals, mirem els que són
directament implicats en la qüestió...
El senyor president:
Pregue finalitze.
El senyor Morera Català:
...perquè, sense això, continuaran vostés impassibles l’ademán,
repetint-se els errors que mos han portat a esta situació.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Senyor Moreno.
El senyor Moreno Escrivà:
Senyor Ciscar. (El senyor Moreno connecta un aparell d’àudio)
El senyor president:
Senyor Moreno, no estan autoritzades pel reglament les
reproduccions d’àudio.
El senyor Moreno Escrivà:
Senyor Ciscar, eixa és la meua vehemència. La meua
vehemència, a diferència del seu cinisme, se suporta directament en fets, declaracions, escrits, hores. Vostés estagueren anys manipulant moltes hores. Vostés només
mos ha dit les hores que estagueren manipulant cada
cosa. Quantes hores estagueren manipulant l’accident del
metro?, quantes hores estagueren manipulant les manifestacions? Vosté acostuma a mentir, i ara li ho demostraré, si em fa vosté un xicotet favor.
Les seues últimes paraules en la Comissió de Control de
Radiotelevisió Valenciana varen ser textualment: «Vull
anunciar un pla per al sector audiovisual que està consensuant-se, que està fent-se amb el sector audiovisual.» Són
eixes les seues paraules, sí o no? Sí. Mire, li presente el
sector audiovisual. Me’l pot assenyalar, amb qui ha estat
vosté reunit? Té vosté guionistes...
El senyor president:
Senyor Moreno (inintel·ligible) ... a la comissió.
El senyor Moreno Escrivà:
...té vosté productors, té vosté periodistes, té vosté representants de la Unió de Periodistes, té vosté a tot el sector audiovisual ahí assegut. Me pot dir en qui o me pot reconéixer vosté que va mentir l’altre dia? Com va mentir el
senyor Serafín Castellano fa ja uns quants mesos, i d’això
parlarem després.
Mire, vaig a fer-los un favor. Vaig a traduir les paraules
del senyor Ciscar, en eixe anunci de llei de l’audiovisual.
La cosa va d’esta manera: primer, tanquem la Radiotelevisió Valenciana, després anunciem una desconnexió de la radiotelevisió pública espanyola, diguent que ahí hi haurà
una finestreta que controlarem mosatros de dos hores, i que
tot està ja amanyat i pactat. Després, anuncie que tinc set
milions d’euros per a repartir per als que es porten bé. Amb
eixos set milions d’euros se sufragaran, si fa falta, part de
la producció que s’emeta en eixa zona de control i, com
molt bé dia l’altre dia un representant d’una associació de
productors, vostés comencen una estratègia –paraules d’ell
en la facultat– d’extorsió, a extorsionar-les, les productores
valencianes. Per què? Perquè vostés necessiten que algú
avale eixa mentida que vosté va dir l’altre dia, que és que
vosté està consensuant alguna cosa amb algú.
Vosté no està consensuant amb ningun sector, amb ningun partit polític, amb ningun actor social. Vosté ho està
consensuant amb un grapadet d’empreses, que són les de
sempre i que són els seus amics. Però, vol que li facen el
paper de sector audiovisual, que no tenen. Així les coses,
Pàgina 15
vosté no es reunix amb els actors, no es reunix amb els dobladors, no es reunix amb els productors independents, no
es reunix amb les universitats –tampoc s’ha reunit vosté
amb ningun representant de les universitats–, no es reunix
vosté amb els periodistes, no es reunix vosté amb ningú.
Tot això per a què? Per a donar cobertura, per a fer-los
xantatge –paraules d’ells, no meues, val? La vehemència és
d’ells, no meua. És d’un dels productors– per a extorsionarlos, perquè avalen una nova llei audiovisual. Quin és el sentit
d’eixa nova llei audiovisual? Facilet. Ara ja sabem per què el
govern de la Generalitat valenciana du dos anys, dos anys,
sense complir una sentència ferma del Tribunal Suprem que
l’obliga a readjudicar les llicències de TDT que varen adjudicar majoritàriament a les trames de corrupció Gürtel, Brugal, etcètera, etcètera. Les que presumptament els finançaven
a vostés. Vostés no volen una llei audiovisual, vostés volen
un paraigua perquè els permeta, com la senyora Johnson – i
vosté no troba en qui substituir-la, se n’ha anat, la nomenaren a d’ella presidenta de la taula esta–, doncs és per a vore
com ho organitzen per a tornar a readjudicar a les màfies habituals, a les màfies en què vostés solen fer aquestes coses.
Vull dir, torne a readjudicar una altra vegada un mapa audiovisual per a deixar-li a qualsevol govern futur el mapa mediàtic valencià totalment enverinat. Perquè vostés són conscients que una llei es pot tornar a promulgar, però, com
remous una adjudicació, si això ja està fet en base a una llei
que estaguera vigent? Eixe és el pla.
Per a posar-li la guinda, també estan treballant en la
cosa de la liquidació del patrimoni. Això com és? Com no
es van donar només el set milions i altres que s’inventaran
vostés, doncs no passa res. Necessiteu, amics de la TDT
party feixista, necessiteu una unitat mòbil que val
1.800.000 euros? Mosatros vos la liquidem per 270.000.
Necessiteu pantalles de plasma que la senyora Vidal va
comprar per centenars de milers d’euros? Tranquils, són
vostres per unes desenes.
Vostés no tenen ninguna credibilitat, com ja s’ha dit ací
–acabe de seguida, senyor president–, per a impulsar ninguna llei. Vostés no han perseguit a ningú en la passada
llei. Règim sancionador, diu. Vostés només han perseguit
sense que mediara denúncia, TV3, Acció Cultural, Info TV
i Tele Elx. Vostés són exactament...
El senyor president:
Pregue finalitze.
El senyor Moreno Escrivà:
...com els amics als quals pretenen protegir en esta llei.
D’açò va això. I per favor, assenyale-me’n un amb el qual
s’haja reunit.
El senyor president:
Gràcies, senyor Moreno.
Il·lustre diputada senyora Elena Bonet.
La senyora Bonet Mancheño:
Muchas gracias, presidente.
Muchas gracias, vicepresidente, y muchas gracias por su
comparecencia en esta comisión.
Tal y como usted ha explicado, se está preparando
una nueva ley de comunicación audiovisual. Estamos
hablando de un proyecto de ley en fase de elaboración
que va a sustituir la de 2006 y que se adaptará a la
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
regulación básica estatal sobre la materia. Así, esta medida se incluye en el plan de simplificación y reducción
de cargas administrativas de La Generalitat SIRCA II,
tal y como usted ha explicado perfectamente.
Esta medida, incluida en el acuerdo del ejecutivo del que
usted es vicepresidente, el 22 de noviembre de 2013, por el que
se aprobaron acciones encaminadas a la simplificación, reducción de cargas administrativas e impulso de la administración
electrónica, en el marco del plan SIRCA II, tal como usted
–vuelvo a repetir– nos ha explicado pormenorizadamente.
Así, lo que se pretende es establecer un nuevo régimen jurídico de la radio y televisión adaptado a la regulación básica estatal sobre la materia, derogando la Ley 1/2006, de 19 de abril,
de La Generalitat, del sector audiovisual. Ciertamente es el momento de cumplir con este mandato y realizar una adaptación
práctica a la legislación de rango superior, fuera de las insidias
de la oposición que, no contenta con querer sembrar la duda de
todas y cada una de las acciones del gobierno con el objetivo
de obtener rédito político, lo cierto y verdad es que aquí de lo
que se habla es de la adaptación a un nuevo régimen jurídico y
a la regulación básica del estado, después de que se aprobara en
2010 la ley audiovisual.
Hoy en día ya no hay televisiones analógicas, por ejemplo, y no tienen sentido las medidas de ordenación que se
incluían. Además, la ley estatal no habla de concesiones de
televisión digital terrestre, sino de licencias. Hay que adaptarse, entre otras cosas, a esta denominación. La nueva ley
estatal, Ley 6/2013, de 1 de agosto, de modificación de la
Ley 7/2010, de 31 de marzo, general de la comunicación
audiovisual, supone una reforma de hondo calado y abre la
puerta a nuevas alternativas y oportunidades inexistentes
anteriormente a su promulgación. Y desde luego –señor
Ciscar, lo ha explicado perfectamente–, todo este proceso
determina la necesaria modificación de la legislación autonómica –lo ha explicado perfectamente, insisto–, que entre otras cuestiones, además, evitará las duplicidades innecesarias y además aportará mayor seguridad jurídica a
todas las operadoras del mercado audiovisual.
Y de eso es de lo que se trata, señor Ciscar, nosotros le
entendemos perfectamente. Es de lo que se trata, y le agradezco, una vez más, sus explicaciones, porque son claras y
concisas. Es evidente que, cuando se gobierna, no siempre
la oposición está de acuerdo. Esto es lo normal, salvo que
esta oposición, esta, la que tenemos aquí, en las Cortes Valencianas, tiene la negación absoluta como norma ante
cualquier iniciativa del Consell. Estamos acostumbrados,
qué le vamos a hacer.
En fin, señor vicepresidente, desde mi grupo apoyaremos este proyecto de ley cuando llegue a esta casa para su
tramitación. Coadyuvaremos. Por cierto, un proceso abierto
a todos los grupos, como no podría ser de otra manera, a
través de las posibles enmiendas al texto. Y estaremos al
lado, desde luego, sin ninguna duda, de esta iniciativa del
Consell, en aras a la dinamización, racionalización y modernización del sector que nos ocupa.
Nada más, señor vicepresidente, y muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Bonet.
Honorable senyor vicepresident.
El senyor conseller de Presidència i Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua:
Moltes gràcies, senyor president.
Mire, senyor Blanco, doncs volem aprovar la llei abans
Pàgina 16
que acabe la legislatura, entre altres raons perquè no pensem perdre les pròximes eleccions. Pensem guanyar-les.
Pensem guanyar-les i governar. I no em negarà vosté que
tenim una aspiració legítima i democràtica. O és que també
van a prohibir-nos que vullgam guanyar les eleccions i que
les guanyem? Per tant, vostés anticipen moltes coses, i jo
de vostés aniria amb molta cura en tot el que van diguent,
no siga que els ixca el tir per la culata, com es sol dir.
Per eixa raó i per altres raons en esta legislatura volem
aprovar eixa llei i altres lleis que estan ja en Corts, i altres
lleis que arribaran, que entraran en Corts. I no me diguen
vostés teories de la conspiració i coses fosques. Les coses
són molt més senzilles, i ni fan olor ni fan pudor. Aquí hi
ha una llei nova de l’estat, de 2010, que és legislació bàsica, i hi ha un pla de reducció de càrregues i simplificació
administrativa, i el que va a fer-se és adaptar-mos, dins
d’eixa filosofia de fer una administració més àgil i mes reduïda, i dins de la necessitat i obligació que tenim de complir el que és legislació bàsica estatal, doncs adaptar-nos a
la llei. Jo els he dit els punts més importants que té la llei.
Pense que no n’hi ha res rar ni res anormal. Parlen vostés
del tema que ara dependrà de la llei de patrimoni, i no dependrà de la llei de contractes del sector públics. Doncs,
molt bé. Si és que és una qüestió merament jurídica. Ho establix la legislació bàsica estatal. Ara són llicències i no
són concessions, i eixe és el motiu, eixa és la raó.
Però no n’hi ha res rar, perquè això serà en esta comunitat autònoma i en qualsevol altra comunitat autònoma
d’Espanya. No estem fent res diferent al que estan obligades a fer les altres comunitats autònomes, perquè –insistixc– hi ha una llei bàsica estatal, una legislació bàsica que
obliga en tot el territori espanyol.
Mire, s’ha fet referència a deixar fora de la llei el sector
audiovisual. No, en absolut. Jo ho he dit molt clar en la
meua compareixença. Una cosa és el que establix esta llei, i
una altra cosa és el foment del sector audiovisual, que les
competències estan en la conselleria que tinga les competències en matèria de cultura, en este cas la Conselleria
d’Educació, Cultura i Esport, i des d’allí totes les mesures
que s’hagen de prendre, que s’hagen de fer respecte d’això.
I, com ja hem avançat en alguna que altra ocasió, una
d’eixes mesures és l’elaboració d’un pla estratègic d’ajuda
al sector audiovisual. A tot el sector. Ja voran vostés el pla.
A tot el sector. Són ajudes que al final es pot presentar
qualsevol, en lliure i pública concurrència. No me diguen
vostés coses fosques on no les hi han. La compareixença de
hui no tractava sobre el suport al sector audiovisual en eixe
pla estratègic, però bé, ho hem explicat en altres qüestions i
no n’hi ha problema de tornar-ho a comentar, a fer una breu
referència a eixe pla estratègic que està ultimant-se i que
–insistixc– en breu va a ser aprovat i presentat. I una de les
qüestions fonamentals és efectivament donar ajudes al sector, ajudes per al foment del sector, perquè és fonamental i
necessari en estos moments.
Per això eixe pla per als anys 2014-2015 incorpora set milions d’euros, dels quals dos d’ells aniran amb càrrec al pressupost del 2014, i la resta amb càrrec al pressupost del 2015.
Són ajudes bianuals, és a dir, donen un termini per a la realització de les produccions i els projectes de dos exercicis. Són
bianuals, però hi haurà una convocatòria tots els anys.
Les ajudes van a potenciar totes les fases de la producció, des de l’escriptura del guió, passant pel desenrotllament de projectes, curtmetratges, continguts digitals, multiplataforma... Si vol, puja vosté ací. (Rient).
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor president:
Senyor Moreno, per favor, respecte la intervenció.
(Veus) Senyor Moreno, que no és el seu torn. (Algú fa:
«Xxxt!») Tindrà l’ocasió d’intervindre.
El senyor conseller de Presidència i Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua:
No és una qüestió de talp, és que ho han dit públicament. És a dir, que ja ho havien dit i que ara anava a reiterar-ho, i vosté ho sap. Mos havíem quedat en multiplataforma. Val, doncs també llargmetratges, així com totes les
modalitats: documentals, animació i ficció. Però bé, este
pla no van a ser només ajudes. També s’impulsaran altres
qüestions, com pot ser el descobriment de nous talents i la
difusió en noves plataformes de difusió a través dels curtmetratges i els continguts multiplataforma transmedia i
crossmedia. I després no em pregunte què és transmedia i
crossmedia, perquè li diré que no ho sé. (Rialles) Però estic
llegint-ho. L’animació serà un dels punts forts del pla estratègic amb un augment considerable en la inversió.
L’animació s’ha convertit en un referent en la producció
audiovisual valenciana i es pretén el seu foment dins del
pla estratègic, a més de posar en marxa cicles formatius específics, i per a tot això es formalitzarà un conveni entre la
Societat de Garantia Recíproca, de manera que es facilitarà
l’accés al crèdit a les empreses, l’Ivace i Culturarts, que
s’encarregarà de les mesures de foment.
Preguntava el senyor Blanco per quins són els passos
que van a donar-se, en quina fase es troba. Doncs ho he dit
en la meua intervenció, es troba en l’esborrany
d’avantprojecte, en una fase molt avançada, pendent ja de
tancar qüestions mínimes, passarà a la comissió de secretaris autonòmics i subsecretaris, posteriorment al Consell
com a pas previ a la fase consultiva i, després, a la seua tramitació com a projecte de llei en esta cambra.
Senyor Moreno, jo quan li parle de vehemència... la vehemència no és una qualitat necessàriament negativa, jo no li ho
he dit amb cap sentit, bé, perquè vosté és vehement, i crec que
tots estem d’acord que vosté és vehement. Mire, jo vaig dir que,
efectivament, m’havia reunit amb representats del sector i vosté
ha dit «¿amb qui s’ha reunit?». Doncs, mire, jo m’he reunit amb
qui va demanar parlar amb mi, i qui va demanar parlar amb mi
van ser els representants de l’Associació Valenciana
d’Audiovisuals, i em vaig reunir conjuntament amb la consellera d’educació que és qui té les competències de foment del sector audiovisual, i, bé, doncs, mos reunirem les vegades que siga
necessari amb les persones que ho demanen. Si no n’hi ha cap
problema, no n’hi ha cap inconvenient, si el que volem és que
este pla estratègic tinga el major consens possible dins de tot el
sector.
I, per últim, vullc referir-me a una altra referència que
ha fet vosté en relació a l’execució de la sentència de les
TDT locals. Mire, doncs, és una execució que no és fàcil,
que és complexa, des de la secretaria autonòmica de comunicació s’està ultimant perquè és…, sí, dos anys, dos anys
perquè és complexa, però és que, miren, dins d’eixe termini
de dos anys que vostés compten ja han de comptar més de
sis mesos que es va haver de decidir en el tribunal en què
consistia exactament l’execució de la sentència, i això
s’havia de decidir per a poder executar-la, ¿eh?, perquè no
n’hi hagen dubtes perquè –insistisc– és un tema molt complex; mire, és un tema en què es varen presentar vint-i-huit,
vint-i-huit recursos contenciosos administratius, vint-i-huit,
davant del TSJ, i cap es va estimar, quatre davant del Suprem, que per una qüestió formal u d’ells s’ha estimat i és
Pàgina 17
la sentència que estem executant. Com sap, es va haver de
canviar la composició de la taula de valoració, açò és una
cosa que vosté sap perquè està ben informat, en este cas,
pel diari oficial de La Generalitat, que es va publicar en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en concret, el 19
de maig, i es va haver de canviar la composició per a adaptar-ho a la nova estructura administrativa de Presidència de
La Generalitat.
I és veritat que està vacant ara el lloc de secretaria autonòmica de Comunicació però és nomenarà i, només es nomene,
doncs es reprendrà el que és l’execució de la sentència.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté.
Torns de rèplica.
¡Ah!, senyor Blanco, no sabia si volia retirar-lo o no.
(Veus) Esta presidència no pot endevinar les coses.
Té la paraula.
El senyor Blanco Giner:
Senyor Ciscar, diu vosté que van a aprovar moltes lleis fins
que acabe la legislatura, aprofite per a preguntar-li si l’Estatut
d’autonomia de la Comunitat Valenciana també va a ser reformat o van vostés, com a Consell o com a mesa de Les Corts
arrogant-se competències que són del ple, a tornar a demanar el
seu ajornament en el ple del Congrés dels Diputats, ¿eh?
La llei més important que tenim els valencians i les valencianes, vostés van anunciar la reforma a bombo i platerets quan
estava el senyor Camps pretenent fer-li oposició des del govern
al senyor Zapatero, i, ara, no saben com llevar-se-la de damunt.
L’altre dia li ho preguntaren, un altre grup li ho va preguntar en
la sessió de control i no va respondre.
El senyor president:
Senyor Blanco, està en torn de rèplica i estem parlant
del projecte de llei de l’audiovisual.
El senyor Blanco Giner:
I de les moltes lleis que vol aprovar el Consell abans
d’acabar la legislatura.
El senyor president:
Sí, però no repetisca qüestions que no s’han plantejat.
El senyor Blanco Giner:
Senyor Maluenda, no es fique nerviós.
El senyor president:
¡En absolut!, no deu ficar-se vosté, ¿eh?
El senyor Blanco Giner:
Diu vosté que és una qüestió merament jurídica el tema de si
s’aplica la llei de patrimoni o la llei de contractes, ¡no senyor!, si
vosté diu que això ve per una llei, que és la Llei 5/2013, aprovada
per les Corts Generals, és una qüestió eminentment política, o ¿qui
pensa vosté que ha aprovat les lleis?, ¿els magistrats? Les autonòmiques les aprovem ací, jo sóc legislador, encara no crec que han
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
aprovat cap llei. ¡Les fan vostés!, ¡el Partit Popular! Per tant, no
desvie l’atenció diguent que són qüestions jurídiques.
Després, ens parla del sector audiovisual que, efectivament, vosté diu que queda fora de l’àmbit d’aplicació del
nou projecte de llei que vostés volen presentar, però venia
preparat amb la resposta que, fins i tot, el senyor Moreno
llegia a l’uníson amb vosté, per a dir-nos que tenen un pla.
I jo li diria, ¿vostés tenen un diagnòstic?, perquè abans de
fer un pla ¡s’ha de fer un diagnòstic!, ¿tenen un diagnòstic?, ¿qui l’ha fet?, ¿han comptat amb el sector per a ferlo?, ¿saben com està?, ¿o simplement volem maquillar la
situació amb les ajudes existents posant-li un nom que
també és i diguent-li «pla estratègic». S’haurien de vostés
prendre seriosament allò del sector audiovisual per la seua
importància econòmica, social i cultural.
I ja entrant en el tema de l’esborrany d’avantprojecte
–que diu vosté–, que després passarà a la comissió, de subsecretaris i, després, al Consell, a la fase consultiva i a Les
Corts, vullc dir-li, ¿en quin moment de tots eixos pensen
vostés comptar amb el sector, pensen reunir-se amb els que
li ho han demanat, amb els altres que també li ho han demanat i vosté no ha volgut rebre’ls ja més que li ho demanen?, ¿en quin moment pensa vosté reunir-se amb la mesa
sectorial de l’audiovisual, per exemple? «Participació», és
una de les paraules tan boniques que vostés utilitzen, «participació», «transparència», i, després, el que tenen són
sentències per opacitat, i elaboren vostés esborranys
d’avantprojectes –eixe és el títol– sobre un sector ¡amb el
que no han comptat!
També li he preguntat preguntes concretes, m’agrada fer
preguntes concretes i remarcar-les, i vostés no donen mai
respostes concretes: ¿per què han incomplit la llei vigent?,
¿per què no han presentat un projecte de llei del consell de
l’audiovisual?, li hem preguntat si vostés pensen llevar això
de la llei, concretament, si n’hi havia un esborrany
d’avantprojecte apareixerà o no apareixerà el consell de
l’audiovisual, ¡ens ho podria dir!, si pensen modificar les
obligacions de les llicenciatàries ara de TDT respecte a la
producció pròpia i a la programació.
I, per últim, li he preguntat quan es preveu la seua
aprovació, i diu vosté «que abans que acabe la legislatura», m’agradaria saber si tenen pensats els terminis
d’una manera més concreta perquè vosté confon els desitjos amb les realitats, diu que tornaran a guanyar, però
les preses el delaten.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Bé, una cosa tenim clara de la compareixença del vicepresident, i és que volen guanyar les eleccions, bé (rient),
és un objectiu legítim però ja no jugaran amb dòping, ja no
aniran a les eleccions com anava Armstrong en els tours,
amb una ràdio i televisió pública pagada per tots al seu servici, espere que no vagen amb un pressupost de campanya
unflat per la trama corrupta Gürtel, els Correa, els Bigotes i
tot això, que el Tribunal de Comptes que, bé, que sembla
que té una gran estima per les famílies i els enxufismes
doncs controle, efectivament –i s’ha denegat a petició nostra–, que controlen molt clarament el seu finançament en
les campanyes electorals.
Pàgina 18
I, després, jo crec que n’hi ha una cosa que per a vostés
és mortal, és mortal i s’ha vist en esta compareixença, i és
que van fer una llei del sector audiovisual quan el sector
audiovisual ¡està morint-se! Vostés estan en el «todo para
el pueblo pero sin el pueblo», i hem tingut alguns exemples
ara, recentment, és a dir, vostés estan legislant un sector
que si no se prenen mesures de xoc ¡va a morir!, ¡va a desintegrar-se!, ¡va a desaparéixer! per culpa de les polítiques
públiques –com mosatros denominem– d’austericidi.
Hui n’hi ha Consejo de Política Fiscal y Financiera en
Madrid, ¡clar!, i se queixa el conseller que no n’hi ha ingressos, ¿com han d’haver ingressos si estan vostés enviant
a la desocupació, al paro, a la desaparició al sector productiu, a l’economia real, a l’economia productiva amb les
seues decisions? I el que és més preocupant, és que, ¡escolte!, nosaltres des de l’oposició mos reunim amb tot el món,
però que un govern a la petició del sector organitzat en la
mesa de l’audiovisual valencià no s’haja reunit encara i
mos diga que tenen la llei pràcticament enllestida, ¡és que
és una bogeria!, ¡és que és una barbaritat!, jo no m’ho explique, ¿com van a fer una llei que teòricament va a dirigirse a un sector que està morint-se i vostés no es reunixen
amb el sector?, és que no té…, ¡és de cotolengo! Això indica que vostés no estan en el govern de la solució dels problemes de la gent, no parlen amb la gent, no parlen amb els
ciutadans, no parlen amb les empreses, no parlen amb els
professionals i ho van fent, segurament, perquè estan governat para los amiguitos del alma perquè ací ja mos coneguem tots, i eixa és la causa de la gravíssima situació
econòmica i social que tenim.
Mire, jo, estes compareixences… sempre te’n vas amb
una sensació de dir, bé, he intentat aportar perquè el govern
desperte o que el govern en eixa situació de boxejador noquejat se pose un poc les piles perquè l’herència que mos
van a deixar és horrible, és desastrosa, és un solar, és un
deute estratosfèric i és un sector arruïnat. No volem que
continuen vostés arruïnant el sector audiovisual valencià i
per això cal un pla de xoc, no una llei, que d’acord que s’ha
de fer una llei però facen la llei comptant amb el sector.
Jo li parle en nom de les universitats que estan en la
mesa sectorial valenciana, la Universitat Jaume I, de catedràtics de periodisme, de professors universitaris,
d’investigadors, ¿sap vosté que els joves que estan en cursos de formació o en la universitat no van a trobar faena
ací?, perquè no n’hi ha sector; li parle en nom de
l’associació d’actors i actrius professionals valencians que
li han demanat a vosté una reunió, el senyor Ferran Gadea;
li demane en nom dels Escriptors de l’Audiovisual Valencià, EDAV; li parle en nom del col·lectiu professional del
doblatge; li parle en nom del col·lectiu de l’Associació Valenciana de Productors Independents, Avapi; li parle en
nom de la Unió de Periodistes; li parle en nom de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular per a una
nova ràdio i televisió pública; li parle en nom de directors i
productors de cinema valencià; li parle en nom de la plataforma d’afectats per l’ERO de Radiotelevisió Valenciana; li
parle en nom de l’Associació de Treballadors de
l’Audiovisual Valencià. Això és poble valencià, tota esta
gent li ha demanat a vosté reunir-se, parlar, dialogar, que se
prenguen mesures de xoc per a evitar que el sector desaparega, i vosté mos està parlant ací d’una llei de bases que
s’ha d’adaptar i adaptar al que siga la normativa, però ¡escolte!, parlen, ¿quin diagnòstic han fet del sector?, ¿tenen
un llibre blanc?, ¿saben el sector en quina situació es troba?
I ja sé que –crec–, realment,…
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor president:
Pregue finalitze.
El senyor Morera Català:
…necessitaríem un nou govern que escolte el poble i
que faça les polítiques amb el poble, no de fora del poble i
arruïnant un sector que, des del nostre punt de vista, és estratègic.
Dialoguen, parlen amb ells i intentem buscar consensos…
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
El senyor Morera Català:
…perquè no s’acabe matant el sector.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Moreno.
El senyor Moreno Escrivà:
Senyor vicepresident, ha reconegut vosté que està ultimant una llei, i a la pregunta de ¿amb qui?, al final m’ha dit
que amb representants d’una associació patronal que representa una part d’eixa mateixa patronal i prou, ¿val?, no recorde jo si algun representant d’eixa associació és el que
els va acusar a vosté d’extorsionar-los perquè igual eixa
reunió no va ser una reunió, va ser una extorsió, no ho sé,
¡pense-ho!; però, en qualsevol cas, això vosté coincidirà
amb mi que no és el sector audiovisual. Li han fet el llistat
ja algunes d’eixes associacions que conformen una gran
quantitat de ciutadans que formen part del sector audiovisual com, per exemple, el sindicat d’actors majoritari, que
esperen una resposta des de novembre de vosté, diga’m per
què no els ha rebut des de novembre.
Per cert, si no està vosté negociant amb cap sector i està
negociat vosté amb quatre empreses, un missatge per a
elles, transmeta’l en la pròxima reunió: demanaré tots els
contractes de Canal 9 amb la Generalitat valenciana i, si el
seu talp m’ajuda, també amb el Partit Popular, de qualsevol
empresa que resulte estranyament beneficiada per eixe pla
fantasma que vosté anuncià.
I, ara, anem al guió. Serafín Castellano, mes de maig... mes
de maig..., vosté sí que sap que Serafín Castellano..., no farà
com la senyora Macías que ja no el coneixien, que dia que era
un home que dia rumors, Serafín Castellano era conseller de
governació i secretari general del seu partit, en maig d’este
mes, sobre Radiotelevisió Espanyola: «Però mentres és fa
aquesta qüestió hui mateixa... –dia– hui mateixa, el consell
d’administració de Radiotelevisió Espanyola, al senyor Morera li pareixerà una tonteria, però nosaltres entenem que no, se
va a fer una desconnexió des de les set fins a les nou per a donar informació d’allò nostre, de la comunitat en valencià, com
ha de ser en el sentit, entenem..., –perdone, és que és una traducció literal– defensa de la nostra llengua, que és en defensa
dels valencians. I ara anem a tindre també un acord, que ja ha
donat via oberta el consell d’administració de Radiotelevisió
Espanyola i que en les pròximes setmanes –en les pròximes
setmanes– es procedirà a firmar un conveni en este sentit perquè la cultura, el turisme, l’economia tinguen espai a través
d’eixa desconnexió.»
Pàgina 19
El senyor..., un membre del seu govern va dir açò:
«Respecte al sector audiovisual –va afegir en el mateix fòrum, cite textual–, el sector audiovisual és fonamental per a
donar una base important a allò nostre, estem treballant
també en un pla estratègic amb el sector audiovisual per a
l’any 2014-2015 –llija, llija–. Estan previstos set milions
d’euros en la convocatòria que es farà per a l’any 20142015, set milions d’euros en convocatòries que potenciaran
totes les fases de la producció: l’escriptura del guió, el desenrotllament del projecte», papapà, papapà, papapà. En
maig. ¿Açò no és un poc rar, senyor Ciscar? ¿Com és possible que fa mesos el senyor Serafín Castellanos anuncie...
–membre del seu govern– anuncie literalment el mateix
que vosté està diguent hui després d’haver-se reunit amb no
sé qui i després d’haver, supose, ultimat coses...? Tenia tot
el detall el senyor Serafín Castellanos, que no és conseller
de cultura, ¿eh?, és de governació –incendis, repressió de
manifestacions... coses aixina–; ara, delegat del govern.
El senyor Serafín Castellanos, com vosté, es veu que
deu ser una norma del govern, mentí. Mentí, segons el senyor Montoro; mentí, segons el senyor Echenique, i que em
desmentisquen els meus companys de la comissió de control, mentí, segons la senyora Macías, que és secretària autonòmica sota les seues ordres.
Perquè la senyora Macías va dir que «todo esto eran rumores», i tots els anteriorment citats han dit que no hi ha
ningun conveni, que, per descomptat, el consell
d’administració no sap absolutament res de tota esta història de Radiotelevisió Espanyola, perquè és il·legal el que
vostés pretenien en un principi, i han passat setmanes i setmanes i vostés no han firmat ningun conveni.
Extorsió, no és una paranoia d’este diputat. Açò és un
anunci per al sector audiovisual: «Tinc set milions, porteuvos bé i només els donaré a qui m’ajude a guanyar les eleccions, perquè les tinc molt, molt, molt amorrades. I jo no sé
guanyar eleccions si no és amb trampa, si no és amenaçant
periodistes, si no és perseguint-los en l’advocacia de La
Generalitat quan denunciaven els casos de corrupció en cooperació, si no és donant la xarxa de difusió i d’antenes públiques perquè determinades empreses facen negocis, mentres a altres les perseguisc fins a les últimes conseqüències
i els demane l’últim duro.» Vostés no saben guanyar unes
eleccions en democràcia.
Vostés necessiten reeditar el règim de corrupció i terror
informatiu en el qual vostés han aconseguit les seues majories absolutes. I d’açò va esta història. Este és el resum.
I l’acuse a vosté i al seu govern de no estar treballant
amb cap sector, de no estar impulsant ningun... –acabe de
seguida– ningun pla estratègic, de no estar redactant ninguna llei per a potenciar el sector audiovisual. L’acuse d’estar
reeditant eixa extorsió de la qual els productors l’acusaven.
I li dic que va a ser vosté incapaç de dir-me quin dia...
El senyor president:
Pregue acabe.
El senyor Moreno Escrivà:
...ha comunicat als escriptors, al senyor Ferran Gadea,
als professionals de la informació, als periodistes, a ningú
que va a reunir-se amb ells, perquè no té ninguna intenció
de fer-ho.
Pensa tirar endavant eixos dos pactes del seu projecte
–acabe de veritat–, pensa tirar-los endavant eixos dos pactes i contar-mos el de sempre: «No, en el proceso de enmiendas a la ley...
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor president:
Moltes gràcies...
El senyor Moreno Escrivà:
...doncs ja vostés fagen el que vullguen.»
El senyor president:
Senyor Moreno, no se’n passe.
El senyor Moreno Escrivà:
No, els perseguirem fins al final i no se n’aniran d’ací
amb una nova llei audiovisual,...
El senyor president:
Gràcies, senyor Moreno.
El senyor Moreno Escrivà:
...els ho avise.
El senyor president:
Per cert, és senyor Castellano, en singular.
Per a concloure esta compareixença té la paraula
l’honorable senyor vicepresident.
Pàgina 20
Mire, senyor Morera, jo ja he detallat, les ajudes més
pròximes que va a rebre el sector audiovisual. No vaig a
tornar sobre... sobre elles.
Insistisc, en general, és que estem parlant..., esta llei és
una qüestió bàsicament jurídica, no és política.
És una qüestió jurídica. Que siga llicència i no siga concessió no exclou el concurs públic i la pública concurrència, així que ningú deu tindre cap temor, però de veritat
que és que és una qüestió merament, merament o bàsicament jurídica. Jo he fet una relació de tots els punts més
importants que van a tractar-se. Doncs jo crec que haver
d’adaptar-mos al tema, per exemple, de les infraccions estatals perquè ho diu la llei bàsica, doncs no és una qüestió
política. Per a mosatros és una qüestió jurídica.
O haver de suprimir tot el tema de la regulació de la televisió analògica, doncs és una qüestió tècnica. La televisió analògica ja no existix. (Algú diu: «¿El consell audiovisual van a llevar-lo?»)
El senyor president:
Senyor Blanco, respecte la intervenció. (Veus)
¡Senyor Moreno!
¡Senyor Blanco! ¡Per favor!
El senyor conseller de Presidència i Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua:
(Inoïble) ... encara no he arribat, senyor Blanco.
El senyor president:
El senyor conseller de Presidència i Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua:
Moltes gràcies.
Mire, senyor Moreno, jo no estic negociant amb ningú.
Jo el que faig és rebre a totes aquelles persones, no amb la
urgència que m’agradaria per qüestions d’agenda i per
qüestions..., no, no, tinc molta gent en la cua, de veritat, de
tots els sectors.
Insistisc, m’agradaria, m’agradaria poder disposar de
més temps per a poder atendre a tot el món com es mereix,
però jo no estic negociant amb ningú. Qui vol parlar amb
mi, jo el rep; entre altres coses, i açò que no... que no significa que vullc escurrir el bulto, ni molt menys, però el
pla estratègic no és una competència de presidència; és una
competència d’educació i cultura, i des d’allí també està
parlant-se amb molta gent.
Mire, vosté diu que açò és per a guanyar eleccions. Si
el Govern d’Espanya aprova una reforma fiscal per a baixar els impostos és electoralista. Si ací fem un pla estratègic per a ajudar al sector audiovisual és electoralista. Fem
el que fem és tot electoralista. Bé, (veus) doncs mire, mala
sort, però anem a seguir...
El senyor president:
Per favor, senyories, guarden silenci.
El senyor conseller de Presidència i Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua:
...anem a seguir fent-ho, perquè tenim la responsabilitat, mentres els ciutadans no diguen el contrari, de governar, fins l’últim dia.
¡Per favor!
El senyor conseller de Presidència i Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua:
...encara no he arribat.
Aleshores, és..., insistisc, i ho he dit ben clar en la meua
primera intervenció, per una banda, estem parlant del que és
el foment, que no és en l’àmbit de la llei i, per l’altra banda, és
la qüestió tècnica, que és al que esta llei es referix.
El consell de l’audiovisual no va a desaparéixer. És regularà en l’àmbit que s’haja de regular, no necessàriament
en esta llei, però no és intenció del govern d’Alberto Fabra
que el consell de l’audiovisual desaparega.
Mire, i per acabar..., bé, l’aprovació parlamentària que
vosté m’ha dit: en el primer o en el segon trimestre de 2015 i
abans que acabe la legislatura, és el que li puc dir. (Veus)
Parla vosté si també anem a aprovar l’Estatut
d’autonomia. De veritat que ens agradaria, el que passa és
que per a això el necessitem a vosté. Ens agradaria, també
per a eixa regeneració democràtica que vostés moltes vegades diuen, ens agradaria aprovar amb vostés una reforma
de l’Estatut d’autonomia on es contemple la rebaixa del
nombre de diputats, on els ciutadans puguen elegir... (veus)
puguen elegir almenys a un terç dels membres de les Corts
Valencianes amb llistes obertes i que garantim la representació a totes les comarques.
Senyor Morera, vosté ha segut sempre un defensor de la
comarcalització, i jo també. Tenim una oportunitat immillorable per a donar-li protagonisme... per a donar-li protagonisme a les comarques a través d’una cosa tan important
com són unes eleccions autonòmiques.
I ens agradaria, ahí, clavar també el desaforament, parlar-ho tot conjuntament amb vostés. Això també és Estatut
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
d’autonomia. I seguim sense entendre, vostés, per què no
accedixen a parlar, a reunir-se sobre estos temes. Entenem
que també estos temes interessen als ciutadans; és més interessen moltíssim als ciutadans.
Hem fet ajustos en tota l’administració. Hem de fer
ajustos també en les Corts Valencianes. Seria bo, seria un
gran exemple per a tots els valencians que vostés accediren
a reunir-se i a parlar d’estes coses.
Moltes gràcies.
Pàgina 21
Compareixença d’un membre del Consell, que fa el
secretari autonòmic de Turisme i Comerç, senyor Daniel
Marco Blanes, per a explicar els contractes de patrocini
de clubs de futbol per part d’empreses públiques de La
Generalitat (RTVV, CACSA, SPTCV, Aerocas,
Ciutat de la Llum i AVT), sol·licitada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 83.744),
a la qual s’acumula la sol·licitada pel secretari
autonòmic de Turisme i Comerç, a petició pròpia
(RE número 86.280)
El senyor president:
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor vicepresident.
Senyories, finalitzat este punt, agraïm la presència i la
informació que mos ha facilitat el senyor vicepresident i es
suspén... (Veus)
¿Què vol? ¿Per a què vol la paraula?
Donem la benvinguda al senyor Daniel Marco, perquè el
punt que anem a substanciar és el punt 9, que és compareixença d’un membre del Consell per a explicar els contractes
de patrocini de clubs de futbol per part d’empreses públiques
de La Generalitat, RTVV, CACSA, SPTCV –que no sé el
que és, perdonen; (algú diu: «Proyectos temáticos.») ah,
efectivament, projectes temàtics; la esse és el que no me quadrava– Aerocas, Ciutat de la Llum i Agència Valenciana de
Turisme, que sol·licita el Grup Parlamentari Esquerra Unida
i que s’acumula amb la compareixença, a petició pròpia, del
senyor Daniel Marco Blanes, secretari autonòmic de turisme
per a informar sobre la mateixa qüestió.
Per tant, té la paraula el senyor Marco.
El senyor Morera Català:
Sí, per al·lusions...
El senyor president:
Senyora, per favor, no faça ostentació... Per favor, senyora, no m’obligue a desallotjar... no m’obligue, per favor.
Guarde, guarde..., i després faça l’ús que crega convenient,
però respecte la institució. Moltes gràcies.
El senyor Morera Català:
Simplement, president, com el vicepresident ha fet
al·lusió a una qüestió que no estava en l’ordre del dia i
m’ha al·ludit directament, m’agradaria en mig minut poder
precisar la nostra posició.
El senyor president:
Senyor Morera, el seu temps ha acabat. Ha tingut
l’oportunitat, perquè estàvem en torn de rèplica, la seua
senyoria haguera pogut utilitzar el torn per al que haguera
cregut convenient. Com no ho ha fet, este punt,...
El senyor Morera Català:
Però...
El senyor president:
...senyor Morera, està finalitzat i se suspén la sessió per
cinc minuts.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
Muchas gracias, presidente.
Señorías, voy a intentar ser lo más rápido posible porque... para que no se alargue mucho la comisión.
Comparezco a petición propia y de forma acumulada a
otra iniciativa presentada por el Grupo Parlamentario de
Esquerra Unida para explicar la política de patrocinios a los
clubs de fútbol por parte de La Generalitat.
Ello me permite referirme a una concreta modalidad de
promoción de las marcas institucionales de las administraciones públicas como es el patrocinio deportivo, que ha tenido un notable crecimiento en las últimas décadas y que
tiene actualmente gran relevancia.
El patrocinio institucional del deporte ha resultado una estrategia seguida por grandes empresas y por el conjunto de las
administraciones públicas en España. Los valores asociados al
deporte, la fama de los deportistas, la de los equipos, la repercusión internacional de las competiciones y el impacto mediático de estas actividades ha provocado el crecimiento de esos
patrocinios por parte de las administraciones. Esto ha sido una
tónica que venía siendo habitual en las estrategias de márquetin de las empresas y ha sido incorporada en el patrocinio institucional del conjunto de administraciones. Y ello es fruto de
un cambio general en las estrategias de márquetin que se ha
producido a nivel global.
Unas estrategias que han pasado de estar vinculadas a
las empresas y centradas en la publicidad directa, a centrarse en valores, la imagen y el compromiso concreto del deporte individual o colectivo basado en la asociación de las
organizaciones públicas a la marca del deporte.
El deporte, y en concreto el fútbol, es un fenómeno cultural
y mediático de masas que consigue audiencias que ninguno
otro espectáculo de masas consigue, aportando desde el punto
de vista comunicativo los valores positivos del deporte que refuerzan la imagen de las marcas asociadas a él.
Esta tendencia constante y creciente ha sido transversal
afectando a todo tipo de administraciones y se ha utilizado
al margen de tendencias políticas, al ser manifiesta la extre-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
mada eficiencia de este tipo de instrumento como herramienta de márquetin muy eficaz.
No voy a entrar en realizar una exhaustiva enumeración de las entidades locales, municipios y diputaciones o
comunidades autónomas que han acudido a este instrumento de promoción y tampoco a efectuar un pormenorizado análisis retrospectivo de cómo la asociación a la
marca turística fue un instrumento iniciado con anterioridad a 1995 por parte del extinto (inintel·ligible) ... a la
marca Mediterránea. Pero sí que quiero poner de manifiesto que el Consell, en el ámbito de patrocinios a los
clubs de fútbol, lo que hemos hecho ha sido utilizar un
instrumento explorado desde muchas otras instancias vinculando la imagen turística de la comunitat y su promoción turística con la imagen de los clubs de fútbol.
Estamos convencidos de que la trayectoria, impactos y
recorrido mediático de los clubs de fútbol de la comunidad
ha sido un elemento adicional muy positivo para situar a la
Comunidad Valenciana en el mapa.
En este contexto, el patrocinio, con independencia de su
forma jurídica realizada para instrumentar la relación, el
propio contrato de patrocinio previsto en la ley o la fórmula
convencional se convierte en los últimos años en una alternativa real, conocida y socialmente popular y aceptada por
la que el protagonista deportivo utiliza su propia actividad
como escaparate para la publicidad.
Como señala algún actor, el patrocinador busca dar publicidad de su marca o a sus productos utilizando para ello
la imagen, normalmente positiva, de los deportistas de élite. Esta vía de patrocinio publicitario permite a las administraciones públicas rentabilizar el impacto mediático de la
imagen y los valores asociados al deporte. Y, en nuestro
caso, el patrocinio ha sido un elemento esencial de promoción turística de la Comunitat Valenciana.
Se podrá ser partidario o no de este tipo de actuaciones,
pero lo cierto es que son una realidad patente y palmaria,
utilizada por toda clase de equipos y administraciones.
Por ello mismo, no tendría sentido que de entrada se
ponga en duda su idoneidad. Se podrá debatir sobre el punto de vista jurídico acerca de la distinción entre el convenio
o el contrato de patrocinio. Se podrá discrepar sobre los
matices concretos de uno u otro tipo de patrocinio, pero no
puede negarse la obviedad. Y por ello creo que los límites
del debate se sitúan en una posición que no lleva necesariamente al conflicto. Y ello por las cinco razones que les expongo a continuación.
En primer lugar, porque la actividad de promoción ha sido
útil y eficaz y la asociación de la marca turística a los equipos
de fútbol de nuestra tierra ha tenido un impacto positivo colaborando en los buenos resultados turísticos alcanzados.
En segundo lugar, porque en un determinado contexto
económico esta actividad ha permitido en coherencia con la
situación y el respeto por el ordenamiento jurídico, contribuir a ayudar a los equipos de fútbol profesional de la Comunidad Valenciana, en justa correspondencia con la labor
que estos realizan y al igual que se hacía en otros territorios
y por parte de otras administraciones, en un contexto en
que ciertamente aun existiendo voces que de un lado reprochaban esta situación no eran menos y desde luego sí eran
más notorias las que tendían a reprochar que no hubiera
una mayor contribución desde las instituciones.
De hecho, y en tercer lugar, aun comprendiendo que alguna formación política pudiera sustentar la no conveniencia de utilizar este tipo de entidades como instrumentos
para la promoción turística, no parece que esta postura
haya sido generalizada en España.
En cuarto lugar, porque espero que coincidamos en que
Pàgina 22
el juicio político sobre esta alternativa ha de ser realizado
para todas las instituciones atendiendo al contexto en que
se produjeron, porque en caso contrario parecería que solo
se utiliza un determinado criterio tratándose de la Comunitat Valenciana. En este sentido, algunas voces críticas con
la promoción de la imagen de la comunidad a través de los
equipos de fútbol no han sido igual de valientes y rotundas
en otras autonomías.
Por último, y no por ello menos importante, la política
de patrocinios, como cualquier otra, ha de ser flexible y
adaptarse a los tiempos y al contexto económico y, por ello,
lo que era asumible en una determinada etapa no es asumible ahora. De ahí, que desde el inicio de esta legislatura el
Consell ha sido capaz de reformular sus prioridades no
siendo justo valorar las decisiones abordadas hace ocho,
diez años, con el contexto económico, las reglas y las prioridades económicas de 2014.
Desde el Consell no renunciamos a los instrumentos de
promoción de la Comunidad Valenciana porque han sido
útiles y eficaces. Pueden volver a serlo y a día de hoy la comunidad tiene una imagen sólida ganada, entre otras cosas,
gracias a la labor que se hizo en el pasado.
En este sentido, una parte de las actuaciones en materia
de patrocinio a los clubs de fútbol profesionales de La Generalitat se llevaron a cabo a través de la Agencia Valenciana de Turismo, con el objeto de impulsar la promoción de
nuestro territorio y lograr una eficaz transmisión de la imagen de la comunitat.
La agencia, como saben, tiene a su cargo el impulso y ejecución de la política turística de La Generalitat en relación con
el impulso de la calidad, innovación, desarrollo y mejora del
sector turístico, así como lo referente a la información y difusión de la Comunidad Valenciana. Una política de la que forman parte importante la realización de las actividades adecuadas para la mejor promoción de la oferta turística de la
comunitat ante los mercados nacionales e internacionales.
Por ello, y considerando que la proyección del deporte
es un elemento transmisor de los valores asociados a la comunitat como destino turístico, la agencia estableció en varios ejercicios presupuestarios líneas nominativas de subvención destinadas a incentivar actuaciones de promoción
de nuestra imagen turística ante los potenciales usuarios,
contribuyendo así a posicionar la marca turística regional
en el mercado turístico y contribuyendo a generar flujos de
viajes hacia la Comunidad Valenciana.
Con carácter general, el objeto de todos los convenios
suscritos con entidades deportivas del ámbito futbolístico
ha sido la difusión de la imagen y marca del destino comunitat y por ende de la globalidad y diversidad de los recursos, productos y destinos turísticos.
En este marco, la agencia ha suscrito en el período
2007-2011, un total de veinticuatro convenios de colaboración con las siguientes entidades vinculadas al ámbito futbolístico de la Comunidad Valenciana: diez convenios con
el Elche Club de Fútbol, por un importe total de 1.874.000
euros, incluyendo también la Fundación Elche Club de Fútbol; cinco con el Hércules de Alicante, por un importe total
de 1.726.500 euros, incluyendo tanto al Hércules... (algú
parla amb el micròfon desconnectat) –¿perdón?–...
El senyor president:
Más despacio, que puedan tomar nota.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
...sí, sí, claro. Diez convenios con el Elche por un importe de un millón ochocientos setenta y cuatro, es el primero que he dicho, incluyendo también la Fundación Elche
Club de Fútbol; cinco con el Hércules de Alicante, por un
importe de 1.726.500 euros, incluyendo tanto al Hércules
Club de Fútbol, Sociedad Anónima Deportiva, como a la
Fundación Hércules de Alicante; cuatro convenios con el
Levante, por un importe total de 2.482.500 euros relativo al
Levante y también en la temporada 2010-2011 con la Fundación de la Comunidad Valenciana Cien Años; cinco con
el Villarreal por un importe total de 2.110.000 euros.
En todos los casos, las cantidades abonadas por la
Agencia Valenciana de Turismo lo han sido por los gastos
en los que se ha incurrido en las actividades de fomento y
promoción de la comunidad y su marca turística, en las
competiciones deportivas en las que han participado los
respectivos clubes y durante los años objeto del convenio
suscrito entre las partes, aplicando en todos ellos el mismo
régimen jurídico, el derivado de lo establecido en la Ley
38/2003, de 17 de noviembre, general de subvenciones, así
como en su reglamento de desarrollo aprobado por Real decreto 887/2006, de 21 de julio, y en lo establecido para este
tipo de transferencias corrientes en el texto refundido de la
Ley de la hacienda pública de La Generalitat.
Señorías, del mismo modo, la Ciudad de las Artes y las
Ciencias ha sido capaz de convertirse en un importante motor del crecimiento de nuestra oferta turística y de servicios, siendo un factor esencial en la consolidación de nuevos segmentos turísticos entre ellos el turismo de ciudad, el
turismo de cruceros y el turismo cultural. Y ello nos ha permitido un fuerte posicionamiento nacional e internacional
como región con identidad propia, con una completa y variada oferta de ocio y con un destino de experiencias de
atractivo permanente.
En la difusión de la imagen de CACSA, uno de los
instrumentos utilizados ha sido los patrocinios a clubs de
fútbol, debido a la gran proyección que tienen desde el
punto de vista de comunicación, aglutinando a un público
muy numeroso y diverso, con gran presencia en los medios de comunicación y espacios de publicidad muy
atractivos, resultando todo ello de una eficacia comunicativa que se consideró adecuada.
Así, CACSA, en los años 2004 y 2005 formalizó sendos
contratos de patrocinio con la entidad Levante Unión Deportiva por los siguientes importes: 2004, 445.689,66 euros, IVA excluido; 2005, 450.000 euros, IVA excluido.
Estos contratos de patrocinio son contratos publicitarios
en los que se participa en la actividad del Levante Unión
Deportiva con una aportación económica, y cuya contraprestación es la publicidad de la Ciudad de las Artes y de
las Ciencias en los medios y soportes del club de fútbol.
Como no podía ser de otro modo, las contrataciones
efectuadas por CACSA se formalizaron de acuerdo con la
normativa aplicable de contratación pública vigente en las
fechas que se realizaron y teniendo en cuenta la naturaleza
de cada contratación.
Por otra parte, en las contrataciones efectuadas por CACSA
debo señalarles que se ha llevado un seguimiento exhaustivo
del cumplimiento de las prestaciones así como del impacto publicitario y promoción de la ciudad de las artes.
También en el ámbito de la promoción de la comunitat
cabe situar los distintos convenios de patrocinio y esponsorización deportiva suscritos por Aerocas en el marco de las
acciones emprendidas para dar a conocer esta infraestructura y situarla en el ámbito de la promoción de uno de los ac-
Pàgina 23
tivos más importantes desde el punto de vista del ocio y del
turismo con que va a contar la provincia de Castellón.
Aerocas suscribió distintos convenios con el Club Deportivo Castellón y con el Villarreal Club de Fútbol. En
concreto, estamos hablando de cinco convenios con el Club
Deportivo Castellón entre las temporadas 2004-2005 y
2009-2010 por un importe global de 2,5 millones de euros,
y de otros cinco convenios con el Villarreal Club de Fútbol
entre las temporadas 2006-2007 y 2010-2011 por un importe global de 18,7 millones de euros.
Además de los convenios y contratos a los... (Remors)
Villarreal, entre las temporadas 2006-2007 y 2010-2011, un
importe global de 18,7 millones de euros.
Además de los convenios y contratos a los que me he
referido correspondientes a empresas públicas cuya gestión
se haya en el ámbito de la Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo, La Generalitat ha llevado a cabo
actuaciones de patrocinio de clubs de fútbol a través de
otros entes, como es el caso de la Sociedad de Proyectos
Temáticos de la Comunidad Valenciana o Ciudad de la Luz.
Distinto es el caso de Radiotelevisión Valenciana en el que
lo que se ha producido han sido principalmente contratos
de adquisición de derecho de admisión de retransmisiones
deportivas para atender su propia programación o vender a
terceros dichos derechos.
En cualquier caso, las líneas generales de actuación en
lo que se refiere a los patrocinios deportivos son las que les
he señalado y me referiré a los datos concretos de estas empresas de La Generalitat que no están encuadrados en mi
conselleria en mis posteriores intervenciones a efectos tanto de no alargarme demasiado en esta primera intervención
como de permitirles encauzar el debate a las cuestiones que
planteen sus señorías.
Para finalizar, únicamente señalar que a pesar de que el
patrocinio deportivo sigue siendo una modalidad altamente
considerada por parte de las empresas y de las administraciones, las restricciones presupuestarias y económicas junto
a nuevas alternativas emergentes, como las posibilidades
que ofrece el universo digital, las redes sociales, etcétera,
están haciendo que el dinero invertido disminuya.
En el caso de La Generalitat, ello se ha traducido en el hecho de que CACSA, con posterioridad a 2006 no ha suscrito
ningún tipo de acuerdo o contrato de patrocinio. En el caso de
la Agencia Valenciana de Turismo, no ha firmado ningún convenio desde 2011, y lo mismo pasa con Aerocas.
En el conjunto de La Generalitat he de decirles que en la
presente legislatura no se ha firmado ningún tipo de contrato o acuerdo de patrocinio con clubs de fútbol, ni hay previsto, al menos en el ámbito de las competencias que tenemos, que se vaya a firmar en los próximos meses.
Y, por todo ello, como les señalaba al principio, la política de patrocinios, como cualquier otra, debe ser flexible y
adaptarse al contexto económico. Y hoy las prioridades de
los ciudadanos y, por tanto, del Consell, son otras que
cuando se suscribieron estos convenios. Pero ello no supone, como algunos puedan pensar, una oportunidad para la
crítica indiscriminada a los patrocinios llevados a los clubs
de fútbol profesionales, que se han mostrado como un mecanismo de alto rendimiento de cara a la promoción y difusión de la marca «Comunidad Valenciana».
Muchas gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Marco.
Senyor Blanco.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor Blanco Giner:
Bé, senyor Marco, en primer lloc, lamente la seua
presència ací en compte d’un membre del Consell. I no li
tinc mania però no és el mateix.
Nosaltres no sabíem molt bé perquè, clar, Radiotelevisió
Valenciana depén del senyor Ciscar; CACSA, la Societat
Projectes Temàtics, Aerocas depén del senyor Buch; la
Ciutat de la Llum, de la senyora Català, i, per tant, no
sabíem molt bé de qui havíem de demanar la compareixença. I vam dir «un membre del Consell». I vosté no és un
membre del Consell. Vosté, com és habitual, va demanar
comparéixer a petició pròpia just quan arribà el moment de
convocar la comissió perquè no vingueren els seus caps. I
és una llàstima perquè no parlen amb la mateixa llibertat.
Vosté no va a eixir-se’n del guió, no va a donar més informació que la que li hagen permés donar i, de tota manera,
una informació contradictòria amb les respostes parlamentàries que jo he rebut. De fet, acabe de demanar al meu
grup parlamentari que em baixe les respostes perquè no
coincidixc amb les xifres i voldria aclarir-les.
En qualsevol cas, començant pel principi, vosté defensa
el patrocini esportiu dels clubs de futbol professionals com
a un mecanisme d’altíssima rendibilitat per a la marca «Comunitat Valenciana». I jo, això, no sé si és rendible perquè
no sé si tenen estudis. Afirmar-ho de manera gratuïta em
sembla una miqueta... vaja, poc seriós, val? Sobretot perquè vosté ha dit que no es poden posar en dubte la idoneïtat
i la utilitat. Però el que sí que es pot posar en dubte és el
cost. I la rendibilitat es calcularà en funció del cost, costbenefici. Si vostés tenen algun estudi que diga qui és el benefici quantificable d’eixos contractes de patrocini i veiem
el cost, podrem traure conclusions; si no, és un brindis al
sol, és una frase més o menys afortunada però completament gratuïta. I el cost ha sigut altíssim.
El Consell, des del 2003 fins al 2011, en a penes huit
anys, es va gastar vora quatre-cents milions d’euros en el
futbol: en els avals de l’Institut Valencià de Finances, en els
drets pagats per Radiotelevisió Valenciana i en els contractes de patrocini de diverses empreses públiques que vosté
ha esmentat, i alguna més. Són molts milions! Molts milions d’euros que nosaltres ens atrevim a dir que no són
rendibles ni ara ni en un altre context econòmic. Justificarho perquè la majoria ho vol, perquè altres institucions ho
fan, perquè hi havia un context, em sembla poc seriós. I nosaltres som coherents i hem mantingut sempre una posició
crítica respecte a este tipus de despeses, sempre. I jo parle
del País Valencià perquè sóc diputat del País Valencià. Però
si es fa en altres administracions, jo també ho criticaré, de
la mateixa manera.
Després, a més a més, vosté no ha aclarit algunes coses
que sí que ha anunciat. Es donaven patrocinis als clubs de
futbol i a les fundacions. Jo voldria que m’explicara per
què es patrocinen fundacions. Quin tipus de subterfugi legal estan utilitzant vostés per a en compte de patrocinar el
club de futbol que té una samarreta que lluïx en uns partits
que s’emeten per televisió, patrocinen la seua fundació, per
què? Per qüestions fiscals, per qüestions legals? Fa també
olor, eixe tema.
Després voldria que vosté m’aclarira el que hem preguntat i no hem rebut resposta, i és quin ús es feia de les
prebendes, els privilegis, que aconseguien les empreses públiques a canvi dels contractes de patrocini. Li pose un
exemple: contracte d’esponsorització esportiva entre
l’aeroport de Castelló i el Vila-real Club de Futbol, signat
el 30 de setembre de 2010, més de quatre milions d’euros
Pàgina 24
–raca!– i, entre altres coses, les obligacions del Vila-real, a
banda d’incloure publicitat, són entregar a Aerocas samarretes i equipatges del Vila-real Club de Futbol fins a un
màxim de cent vestits. Una llotja empresa número 1, (inintel·ligible) ... blaus, amb un mínim de vint-i-huit localitats
en l’estadi del Vila-real. Totes les localitats que Aeroport
de Castelló sol·licite amb suficient antelació en la zona en
què existixca disponibilitat preferentment en tribuna, fins a
un màxim de vint-i-cinc localitats per partit, i la possibilitat
de viatjar amb l’expedició dels partits de l’Europa League
amb un màxim de sis persones per desplaçament. Aeroport
de Castelló: vora sixanta entrades en llotja vip o en tribuna
i sis persones de viatge debades en els partits de la champions, de l’Europa League, millor dit. I equipatges. Molt
bé, per a què, per a qui. Sap vosté qui era el president
d’Aerocas? Carlos Fabra. Se suposa que a ell o a la resta de
directrius d’esta empresa pública els caurien eixes 60 entrades cada partit en el Madrigal, i eixos cents equipatges, que
no valen quatre milions d’euros, ni molt menys, però que sí
que són una prebenda, que no se sap molt bé quin sentit té
que es pose en este contracte i que es repeteix en la resta de
contractes de l’Agència Valenciana de Turisme, de la Societat Projectes Temàtics, i de Radiotelevisió Valenciana.
En el cas de la tele m’agradaria saber, perquè hi haurà
una explicació... bé, a la millor resulta que les places per
a viatjar amb l’equip eren ocupades pels periodistes que
cobrien la informació esportiva, podria ser, o no, eh?, o
podria ser que no, no tenim resposta, però, clar, què fa
Aeroport de Castelló o la Societat Projectes Temàtics o
l’Agència Valenciana de Turisme amb sixanta entrades?
A qui li les dóna? Ho hem preguntat. I sap vosté quina
resposta ens han donat? Que no tenen registre i que no
saben quin ús es feia.
A vore si al final estàvem pagant tots els valencians el
puro que es fumava Carlos Fabra en la llotja del Vila-real! I
això és una indecència. Una qüestió menor, si vol vosté, en
termes quantitatius, però molt greu en termes qualitatius,
d’ètica dels responsables polítics, que estan manejant els
diners públics d’una manera molt alegre, molt alegre.
Voldria una resposta. Si vosté no sap en tots els casos,
en totes les empreses, en tots els anys, en tots els equips, sí
que me diga més o menys, perquè ho he preguntat i no hem
rebut resposta per escrit, quin ús se li donava. No sé, es feia
un sorteig? O anaven els consellers? Ens preocupa.
Després, més preguntes; bé, ja li dic que les dades no
coincidixen. Estic esperant a vore si me poden baixar les
(inintel·ligible) ... perquè no les tenia ací preparades, però,
de moment, avançar-li: d’Aerocas, m’alegre que ho concrete perquè nosaltres havíem calculat vora vint milions
d’euros al Vila-real, però no tenim totes les dades; vosté
diu 18,7 milions d’euros, perfecte, s’apropa molt, més dos
milions i mig del Club Esportiu Castelló, són 21,2 milions
d’euros en dos clubs de futbol professionals. Mare!, per un
aeroport que no sé quin era el benefici de la publicitat. Si
algú s’equivocà i va anar allí a agafar un vol encara està esperant, eh?, encara està esperant.
Vosté creu que és raonable gastar-se més de vint milions
d’euros fent publicitat d’un aeroport que no funciona?, que
estava en obres en aquell moment? Vosté creu que això és
rendible? Inqüestionable, la seua idoneïtat? Seriosament,
cal tindre arrestos, eh?
Després, de CACSA vosté me parla del patrocini del
Llevant, però segons les respostes, encara que sense desglossament de les xifres, també va patrocinar el València i
el Vila-real Club de Futbol, i vosté no ho ha esmentat. Algun problema hi ha.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
De l’Agència Valenciana de Turisme, tampoc coincidixen les xifres i, a banda d’això, està la Ciutat de la Llum i
la Societat Projectes Temàtics que vosté no ha volgut donar-les tampoc, però que són vora deu milions d’euros. En
total, ja li dic, ens apropem als quatre-cents si sumem avals
i drets de Radiotelevisió Valenciana, que no es compraven
a preu de mercat, entre altres coses perquè se compraven
els drets d’emissió als clubs de futbol, per exemple, en el
cas del València, a trenta, i se revenien a vint; la pèrdua de
deu neta, la pagàvem tots els valencians i valencianes a
través de Radiotelevisió Valenciana, i la guanyaven o les
empreses gestores de drets, Mediapro i Audiovisual Sport,
o els clubs de futbol. Vull pensar que vostés volien afavorir
els clubs de futbol, vull pensar, eh?, i me sembla mal i ho
critique, i ho denunciaré, perquè al final era per a fitxatges
ruïnosos i comissions d’intermediaris i màfies, però vull
pensar-ho, perquè si en compte de beneficiar el València,
volien beneficiar Roures, encara és pitjor, eh?
Després diu vosté que açò és feia per la seua utilitat i
eficàcia en la promoció de la marca turística, però, en segon lloc, també, per ajudar els equips de futbol. Això és
una miqueta incoherent. Són dos raons completament distintes i, de fet, en l’any 2010, vostés digueren que anaven a
salvar els clubs de futbol, concretament l’Hèrcules, digueren, «vamos a salvar al Hércules con 6 millones de euros
en cuatro años». Això està en la premsa, que després no li
han pagat, per cert.
Per tant, se contradiuen, deixen de manifest que açò és
una qüestió política, no és una inversió publicitària rendible, sinó que és una qüestió política, de fer-se fotos,
d’ajudar els equips de futbol amb els diners de tots i de totes, als que els agrada el futbol i als que no, i no el futbol
base, precisament, per a promoció de l’esport, sinó el futbol professional que té altre tipus d’ingressos però, a més a
més, és que després no ho han complit. Per què no li han
pagat vostés a l’Hèrcules que els ha guanyat en els tribunals? Explique alguna cosa d’això, perquè hi ha una
sentència que condemna...
El senyor president:
Pregue finalitze, senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
...La Generalitat i, concretament, la Societat Projectes
Temàtics, si no recorde mal, o a l’Agència Valenciana de
Turisme, no tinc ara les dades, a pagar-li a l’Hèrcules pel
contracte firmat d’un milió i mig d’euros cada temporada,
malgrat que l’Hèrcules va baixar a segona. I, per tant, quina
és la rendibilitat si pagues el mateix...
El senyor president:
Senyor Blanco...
El senyor Blanco Giner:
...a un equip que està en primera i a un equip que està en
segona; un equip que ix per la tele, un equip que no ix per
la tele? Aclarixca-ho vosté perquè és important.
I per què el València no va estar finançat per l’Agència
Valenciana de Turisme? També és un dubte que tinc jo.
Pàgina 25
El senyor president:
Senyor Blanco, per favor...
El senyor Blanco Giner:
Deu convenis amb l’Elx, cinc amb l’Hèrcules, quatre
amb el Llevant i cinc amb el Vila-real...
El senyor president:
Respecte el temps.
El senyor Blanco Giner:
...Per què no n’hi va haver cap amb el València Club de
Futbol? Alguna raó n’hi ha; segurament perquè hi havia un
aval de l’Institut Valencià de Finances?
Moltes gràcies.
El senyor president:
Senyor Blanco..., gràcies.
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Bé, jo crec que és un tema important, importantíssim.
Per descomptat, nosaltres no som partidaris que diners públics vagen a finançar empreses privades ni en la modalitat
de patrocini deportiu ni en les altres modalitats, ni que siga
en unes altres èpoques.
I vosté mos ha parlat ací de les bondats d’eixe «patrocinio en la promoción turística», «su idoneidad», «su impacto positivo», que no han sabut calibrar, no n’hi ha cap informe que demostre eixe impacte tan positiu, el que suposa
el patrocini comercial però, bé, va ser una decisió d’un govern, del govern del PP, que en tot cas ha segut qüestionada
per la Unió Europea, per atemptar directament a la competència i per donar diners públics a unes empreses privades, unes societats anònimes esportives i, per tant, n’hi ha
obert un procediment d’infracció contra l’estat espanyol
per unes pràctiques que se consideren que són atemptatòries, és a dir, ahí ja no estem opinant ni valorant la mesura
sinó que, entenem que és una mesura que des de la Unió
Europea va directament al que és la bombolla del futbol espanyol. I, en eixe sentit, a nosaltres ens preocupa que Espanya siga l’estat més infractor de la Unió Europea i, en
este cas, amb la complicitat d’un govern, del govern del PP,
que per tres procediments ha donat algun tipus d’ajudes
vulnerant la competència i creant una bombolla que s’ha
expressat en els últims anys. Per tant, quina situació se troba i quines al·legacions han fet al procediment d’infracció
de la Unió Europea respecte a esta qüestió.
Segona qüestió, com és possible que un govern, el seu govern, el govern del PP done patrocini a unes empreses privades si estes no estan al front de la seua seguretat social o els
seus pagaments a hisenda? A qualsevol empresari, si se’n passa un dia de la seua declaració d’IRPF o d’IVA, és directament
sancionat i se li carrega una sanció administrativa important,
però tenim un govern, el govern del PP, que si vosté no m’ho
desmentix, ha estat, a través d’este embolic de convenis,
acords, patrocinis, etcètera, etcètera, subvencionant, vulnerant
la competència a unes empreses privades que en molts casos
dels clubs de futbol no estan al dia dels seus pagaments a hisenda, ni en IRPF ni en seguretat social. Això com és possi-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
ble? Estem parlant dels cinc clubs; estem parlant de l’Elx, de
l’Hèrcules, del Llevant, del Vila-real o del València. Com és
possible això? Ens podem fiar d’un govern, ens podem fiar
d’un govern, el que siga, –segurament en altres comunitats
autònomes, jo no conec la dada, però s’haurà fet (inintel·ligible) ...– que paga a unes empreses que no estan al dia en
les seues obligacions tributàries?
L’exigència que tenim amb qualsevol xicoteta empresa,
qualsevol autònom, la tenim, la té el govern que actua
d’una forma, des del nostre punt de vista, poc diligent subvencionant aquells que no estan al corrent del pagament?
Com és possible això? Això ens ho pot explicar.
I, després, com a tercera qüestió, sí que m’interessaria
saber qui és l’autor o qui va decidir pagar, en el cas de televisió valenciana concretament, la compra d’adquisició de
drets d’emissió si no estaven en el pressupost, si no n’hi havia una partida en el pressupost per a l’adquisició d’estos
drets, que després es van revendre mal a un tercer operador.
Però qui va donar l’ordre? Va ser el Consell, va ser...? De
qui és la competència? Del director de Radiotelevisió Valenciana? Amb quin manament? Per què? Per quin motiu?
N’hi havia consignació pressupostària per a fer això?
Això són dubtes que nosaltres tenim i que ens agradaria
que se pogueren aclarir en esta comissió parlamentària, estes
tres coses. Quines al·legacions s’han fet al procediment
d’infracció de la Unió Europea? Per què se paga per part
d’una administració uns convenis, uns patrocinis, si les empreses societats anònimes esportives no estaven al corrent
del seu pagament en hisenda o seguretat social? I, tercer, qui
va donar l’ordre per adquirir uns drets televisius en Radiotelevisió Valenciana sense tindre consignació pressupostària?
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Il·lustre diputat senyor Javier Macho, del Grup Socialista, té la paraula.
El senyor Macho Lorenzo:
Gracias.
Buenos días.
Estamos tratando hoy aquí un tema que tiene, yo creo,
mucha relación con una pregunta que hice yo hace poco en
el pleno. Aquella se refería en exclusiva a los avales que se
le regalaron a los clubes privados de fútbol. Y hoy vamos a
tratar también todo lo que tiene que ver con patrocinios,
con derechos de imagen a esos clubes de los que yo hablé
entonces y también a otros.
En esencia, y ya se lo comento aquí, viene a ser lo mismo, desde nuestro punto de vista. Se trata de dedicar ingentes cantidades de dinero con la excusa que sea, pero sin
duda de dinero público, a empresas que son privadas, para
satisfacer objetivos básicamente políticos, aunque aquí se
cuente otra cosa, con la excusa de la importancia y de la
trascendencia social de esas empresas en tanto clubes de
fútbol que mueven los sentimientos de la gente.
En Alicante conocemos muy bien, yo conozco personalmente muy bien de qué se trata, estuve en el ayuntamiento
y sé de qué se trata cuando se hablan estas cosas. Y sé
cómo se pueden manipular de forma muy vergonzosa muchas veces los sentimientos históricos de la gente hacia un
club para hacer negocios, para buscar réditos políticos y sobre todo, como siempre, para ayudar a amigos, si se dice
así, o para enriquecer a algunas personas. En el fondo siempre se ha tratado de eso y, por mucho que aquí se digan
Pàgina 26
otras cosas, nosotros no nos vamos a equivocar en eso.
No seré yo, desde luego, quien le quite importancia a la
repercusión pública de los sentimientos que provoca un deporte de masas como es el fútbol, evidentemente no. Pero sí
que es cierto que hay que decir bien claro que la realidad esa
no justifica en ningún caso el desvío masivo de dinero público de todos para contentar a unos pocos y enriquecer a unos
cuantos, que es básicamente de lo que se trata. Porque se habla de un auténtico desvío masivo de fondos públicos, porque entre avales, patrocinios, publicidades y otros mecanismos, el Partido Popular ha privatizado cerca de cuatrocientos
millones de euros en los últimos años destinándolos a esto.
El otro día en el debate sobre los avales fue muy curioso, porque el conseller Buch me acusó de tirar de demagogia por comparar el gasto en avales futbolísticos con el gasto en alimentación infantil. Yo estoy muy cerca de la señora
Bonig y no sé si puede ser que se me haya pegado algo, yo
espero que no, y si es así que se me pase, pero hoy voy a
continuar un poco en esa línea. Voy a comparar el destino
de un dinero, que creemos que se ha malgastado, con el
destino que podría o que debería de haber tenido.
Comparando con algunas cosas, por ejemplo con política deportiva, los datos son admirables. Miren, en materia
deportiva con esos 400 millones de euros privatizados por
el Partido Popular se podría haber mantenido la actual política deportiva en materias como –atención– deporte base,
juegos deportivos y deporte federado durante al menos trescientos años. Esa es la realidad, son simples matemáticas.
Este año nos gastamos poco más de 1.200.000 en deporte
base, en juegos deportivos y en deporte federado y es que
las comparativas son muy importantes aquí.
Con esos 400 millones se podría asegurar la actual política
en infraestructuras deportivas durante los próximos 234 años,
porque este año estamos destinando entorno solo al un millón
setecientos mil euros. Y voy a recordar la cifra de 400 millones de euros que se han privatizado por los mecanismos estos.
Con estos 400 millones de euros se podría mantener la
actual política en materia de formación deportiva, planes
deportivos, programas deportivos y residencias para deportistas durante los próximos casi mil años. Es el hecho. Porque ahora estamos destinando poco más de cuatrocientos
mil euros al año. Es que si no comparamos no hay una referencia de qué estamos haciendo con el dinero público.
Si cambiamos de tema, yo por irme a Alicante, que por
cierto allí hay tantas promesas incumplidas por el Consell
que he echado mano de ellas un poco para ver qué podríamos haber hecho en Alicante con esos 400 millones de euros, que esto es ampliable posiblemente a mucho otros sitios. Pues, por ejemplo, el centro de congresos de Alicante,
con un coste estimado de 50 millones de euros, el soterramiento de Conde de Vallellano que se nos prometió con un
coste estimado de 80; el plan especial de la isla de Tabarca,
una joya que está abandonada, con un coste total de unos
12; los cuatro centros de salud que se prometieron; el trabajo integral para toda la fábrica de tabacos, etcétera. Bueno,
con todo esto quedaría por gastar dos terceras partes. Es
para que nos centremos.
Y la pregunta es: en materia de servicios sociales, que es
lo que yo comparaba en el pleno, que sin duda hoy en día
es lo más urgente, hay que preguntarse ¿en estos tiempos
qué podríamos estar haciendo con un fondo social de emergencia de 400 millones de euros?
Yo puedo entender al señor Marco cuando dice que existe
una rentabilidad publicitaria en todo esto. Sí y eso es cierto.
Pero todo hay que medirlo, todo hay que medirlo. Los que
conocemos un poco este tema tenemos claro que más allá de
esa excusa, porque el márquetin puede ser útil para algunas
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
cosas. Pero aquí el márquetin se ha utilizado como excusa
para ayudar a ciertas personas, a ciertos clubes, como han
apuntado aquí, a fundaciones, cosa que es bien extraña, para
ayudar, como se ha apuntado aquí, a entidades privadas que
deben dinero a lo público, que no pagan el IRPF, que no pagan IVA, etcétera. Y eso es injustificable.
Y termino aquí. Solo comentar que la demagogia esta de
los número no es tanto eso, son matemáticas puras.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Macho.
Ilustre diputada señora María José García, del Grupo
Popular, té la paraula.
Pàgina 27
uno de los clubs de fútbol «Bienvenido a casa, campeón» y
es lícito y se utiliza, como decía, por todas las comunidades
autónomas para esta publicidad también de retorno. Como
también hay un estudio del gobierno de Aragón en el que
se habla también del retorno publicitario como la contraprestación también que se tiene en este patrocinio.
También, señor secretario autonómico, es totalmente lógico, y en ello igualmente el Grupo Parlamentario Popular
coincide con el criterio del Consell, es que en los últimos
años, y en función de las dificultades económicas por las
que venimos atravesando, pues que las prioridades y los esfuerzos de la Generalitat valenciana hayan cambiado y que
lógicamente se dirijan a la atención de las personas.
Nada más y muchas gracias.
La senyora García Herrero:
El senyor president:
Gracias, señor presidente.
Señor secretario autonómico, en primer lugar, darle las
gracias en nombre del Grupo Parlamentario Popular por su
presencia y su comparecencia ante esta comisión de coordinación para explicarnos lo que han sido los contratos de patrocinio con los clubes de fútbol por parte de las empresas
públicas de La Generalitat.
Yo creo, señor secretario autonómico, y creo que el grupo
totalmente coincide, que lo ha hecho usted de una forma clara,
concisa y concreta. Y que los datos son los que son y son los
que usted ha dado hoy. Porque hay que recordar que el patrocinio, además, señorías, viene definido en la Ley 34/1998,
como aquel en que el patrocinado, a cambio de una ayuda
económica para la realización de su actividad deportiva, benéfica, cultural, científica o de otra índole, se compromete a colaborar con la publicidad del patrocinador. Y esta vía del patrocinio, señorías, permite a las administraciones públicas,
además de procurar financiación de la actividad deportiva,
rentabilizar esta inversión en forma de publicidad.
Como usted ha dicho, señor secretario autonómico, se
podrá debatir sobre la distinción entre convenio, contrato
de patrocinio o incluso mecenazgo, porque además aquí sí
que es verdad que hay muchas y diferentes opiniones de organismos, de expertos, incluso diferente jurisprudencia en
la que lógicamente no voy a entrar ahora.
De lo que no cabe duda, señorías, y como usted ha explicado, señor Marco, es que el impacto social del deporte
a nivel individual y colectivo y en concreto, y como hablamos, del fútbol, es indiscutible y tremendo en todo el mundo, como estamos observando continuamente y máximo en
estos días con el campeonato del mundo. Y que es evidente
que el deporte y sus protagonistas tienen una importantísima capacidad de movilización, gracias a la influencia de
los grandes medios de comunicación. Y que la utilización
de los clubs para publicidad y potenciación de las marcas
se realiza por todo tipo de administraciones por tener un
importantísimo efecto promocional y mediático.
Desde el Grupo Parlamentario Popular coincidimos con
usted, señor Marco, en que en su momento ha sido muy
efectivo el que los equipos de la comunitat, promocionaran
la marca «Comunitat Valenciana» y su repercusión en el turismo y en su territorio y a todos los niveles. Y esto no es
exclusivo, como decía, de la Comunidad Valenciana, porque otras y numerosas comunidades autónomas y otras administraciones con diferentes gobiernos han realizado y realizan esta práctica del patrocinio siendo la misma
generalizada, pública y notoria.
Y como muestra, señorías, sirve un botón. La comunidad autónoma andaluza ahora mismo está patrocinando a
Moltes gràcies, senyora García Herrero.
Té la paraula el secretari autonòmic de Turisme i Comerç, el senyor Daniel Marco.
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
Pues voy a intentar contestar al máximo posible las alusiones que me han hecho sus señorías.
En primer lugar, el hecho de mi presencia aquí, como representante del gobierno valenciano y el por qué mi relación… Yo tengo responsabilidades, como sabe, señor Blanco,
en tres de las sociedades por las que preguntaba usted, que son
Aerocas, CACSA y Agencia Valenciana de Turismo. Y, como
tal, yo creo que soy el miembro del gobierno que más vinculación tiene en número de sociedades por las que usted pregunta
y esa es la razón por la que comparezco yo aquí.
La información que le he dado es de la que dispongo y
la que me han facilitado las entidades a las que les hemos
pedido información. Y si hay alguna divergencia, pues podemos verla, pero la información es la que tengo y de la
que disponemos en este momento en el gobierno.
Señor Macho, como he dicho en la primera intervención, hay que adaptar las políticas a cada momento. En eso
estoy de acuerdo con usted y ahora no es momento de patrocinios. Y por eso en este momento, en primer lugar,
quiero recalcar que en la presente legislatura no se ha firmado ningún tipo de contrato o patrocinio con clubs de fútbol, ni se ha previsto firmar alguno.
En cuanto a las alternativas, pues, bueno, por ejemplo el
PSOE en Zaragoza se patrocinó el equipo del Zaragoza y también habría alternativas a avalar al Zaragoza y por incumplimiento de las obligaciones ese equipo se ha tenido que ejecutar el aval. Como le digo, son temas que se han hecho en todas
las regiones y se prestan, también es verdad, a la demagogia
de qué se podría haber hecho. Pero estamos hablando de patrocinio y este es dinero de cada patrocinio.
En segundo lugar, señor Blanco, hablaba usted de 400
millones de euros, pero es consciente de que ahí mezclamos muchos conceptos. (Remors) Sí, pero estamos hablando hoy en la comparecencia sobre patrocinios. Estamos hablando de que ahí mezclamos varios conceptos, uno son los
avales, de los cuales hubo una comparecencia hace poco
del director general del Instituto Valenciano de Fianzas,
que ya compareció y que explicó que la concesión de avales a clubs de fútbol no se basa en criterios estrictamente
económicos sino que se tuvieron en cuenta otros aspectos
de tipo social. Además, la Generalitat valenciana está trabajando para liberarse de estos avales, especialmente el
otorgado al Valencia y recuperar el dinero que se invirtió.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
También ha mezclado otro concepto dentro de esos 400
millones de los que habla usted, que son los derechos de emisión. Y eso nos remite a la televisión valenciana. En la televisión valenciana, como otras televisiones de ámbito nacional o
autonómico, firmó en pasadas legislatura contrato de adquisición de derechos de emisión de retransmisiones deportivas
para atender su programación deportiva y para poder vender,
en su caso, dichos derechos de emisión a terceros.
En concreto se compraron los derechos de emisión de
partidos de fútbol de la liga, la copa, la champions y otras
competiciones internacionales. También compraron derechos de partidos amistosos, derechos de colaboración comercial, inserción de logotipos de la televisión valenciana y
participación en programas informativos y adquisición de
derechos de explotación de mascota y otros derechos.
Según la Sindicatura de Cuentas y de la cuenta general sobre la compra de derechos de emisión de retransmisiones deportivas, no solo de fútbol, el importe pasó de 64,2 millones
en 2005 a 79,8 millones en 2007, para ir reduciéndose progresivamente a partir del año 2007. En 2010 dejan de estar en vigor los contratos con Valencia, Levante y Villarreal y únicamente se firma un contrato con el Villarreal por dos
temporadas más. En 2012 no se emitían partidos de liga de
primera división, solo de segunda y se suspendió el contrato
del Villarreal y finalizó el contrato de la Champions League.
Y, por otra parte, el grupo Radiotelevisión Valenciana
vendió derechos de emisión adquiridos con anterioridad.
Esos derechos se vendieron a terceros e ingresó por la venta de estos derechos que había previamente adquirido 26,4
millones en 2005, 42,7 millones en 2007 y 22,3 millones en
2009 y, a partir de ahí, cifras menores hasta 2010.
Por lo tanto, de esos cuatrocientos millones de que habla usted, por lo menos en la parte que son emisiones, se
vendieron a terceros y también hubo unos ingresos. Entonces, no es cierta la cantidad de la que habla usted de cuatrocientos millones.
Vuelvo a los patrocinios. Me ha dicho… Bueno, contesto,
si quiere, señor Morera. Me hablaba usted de la vulneración
de la competencia. Yo ahí me tengo que remitir a las palabras
del conseller Moragues, que estuvo aquí el 11 de junio. Sus
palabras son que no se incumplió la legalidad en la concesión
de avales y que los apoyos han sido en condiciones de mercado y no distorsionaban la competencia en ninguno de los casos. Esa es la información que me dicen desde hacienda.
Y, luego, volviendo a los patrocinios, bueno, hay una
pregunta también previa, el tema de las sociedades que no
están al corriente de las obligaciones tributarias y seguridad
social. Ahí me voy a detener en un caso que conozco con
más detalle, por ser un caso de la Agencia Valenciana de
Turismo que conozco con mayor…, y tengo más cercano.
Tengo aquí información sobre… Le podría toda la retahíla de hechos, pero, por ejemplo, el Levante Unión Deportiva. Con fecha 6 de agosto de 2008, por parte de la administración concursal –que está en concurso de
acreedores–, se dirigió escrito a la Agencia Valenciana de
Turismo en su condición de administración concursal y se
emplazaba, con carácter inmediato, al pago de la cantidad
adeudada al Levante club de fútbol.
Con fecha 9 de septiembre de 2008, por parte del Juzgado de lo Mercantil número 2, se dirigió a la agencia providencia del procedimiento concursal ordinario. Y decía esa
providencia que la declaración de «en concurso» del Levante no eximía del pago de las cantidades que se le adeudaban a la Agencia Valenciana de Turismo.
De acuerdo con lo establecido en la Ley general de subvenciones, el convenio se resolvió por parte de la entonces
consellera de Turismo, y fue resuelto el 13 de enero de
Pàgina 28
2009. Dicha resolución de ese convenio fue objeto de un
recurso de demanda de juicio incidental, promovida por el
Levante, y hay sentencia del juez de lo mercantil número 2
de Valencia, con fecha 1 de febrero de 2010, que condenaba a la Agencia Valenciana de Turismo a dar cumplimiento
del contrato. Entonces, la sentencia se apeló y el resultado
fue, al final, que tenía que pagar la Agencia Valenciana de
Turismo la cantidad que se adeudaba al Levante.
Entonces, ¿por qué se paga a entidades que no están al
corriente? Porque nos obligó un juez. Pero, bueno, todo
con legalidad y taquígrafos y porque nos lo dijo un juez.
(Veus) ¿Eh? De acuerdo.
Volviendo a los patrocinios, dice usted, señor Blanco,
que no he querido dar la información de SPTCV, de Ciudad de la Luz y de televisión valenciana. Televisión valenciana, ya le he dado los datos que manejo yo, que no
son de patrocinio, son, como digo, de compra de derechos. Y ahora le voy a dar, como he dicho en la primera
intervención, le voy a dar los datos de las sociedades que
no están en mi ámbito competencial.
Por un lado, Ciudad de la Luz suscribió contratos de patrocinio con el Elche y el Hércules Club de Fútbol, del que
luego usted me ha dicho el tema del juicio, pero eso entrará
en la parte de la Sociedad de Proyectos Temáticos.
El 26 de mayo de 2004 se firmó contrato de esponsorización entre Elche y Sociedad de Proyectos Temáticos por el
que, a cambio de la cesión de derechos y realización de acciones promocionales, Sociedad de Proyectos Temáticos abonaría
al Elche 775.000 euros, IVA incluido, para las temporadas
2004 y 2005, patrocinio del primer y segundo equipo, y 20042005 y 2005-2006 resto de equipos de fútbol base.
El 22 de octubre de 2004 se produce la subrogación de
ese contrato entre Sociedad de Proyectos Temáticos y Ciudad de la Luz.
Según datos de Ciudad de la Luz, los pagos realizados
eran de 128.000 euros en 2004 y 647.275 en 2005.
Con el Hércules se firmó un contrato de esponsorización el 23 de junio de 2005 para la temporada 2005-2006,
por importe de 522.000 euros, IVA incluido, que se pagaron
en diciembre de 2005.
Entramos en Sociedad de Proyectos Temáticos, que ha
mantenido relaciones contractuales con el Villarreal, el Levante, el Elche, Castellón y Hércules.
Con el Villarreal, las relaciones contractuales están finalizadas y, hasta la fecha, se han abonado un total de 7.830.000
euros, IVA incluido, de acuerdo con contratos de 1 de julio de
2004, para las temporadas 2004-2005, 2006-2007.
Contrato de 28 de julio de 2004, que es una adenda al
anterior, por el cual se adquieren nuevas obligaciones de
publicidad estática y patrocinio por parte del Villarreal para
la temporada 2004-2005.
26 de mayo de 2005, nueva adenda al contrato, por el
que se amplía el patrocinio deportivo para la temporada
2005-2006.
Contrato de 5 de julio de 2010, otro contrato de esponsorización deportiva con el Villarreal para seis temporadas.
14 de diciembre de 2010, se acuerda no patrocinar la
temporada 2010-2011, al estar ya el equipo patrocinado por
el aeropuerto de Castellón, y el patrocinio se inicia en la
temporada 2011-2012, finalizando en la de 2016-2017.
El 2 de octubre de 2012, de mutuo acuerdo, se resuelve
el contrato y se acuerda negociar el contrato a la baja.
Con el Levante Unión Deportiva, las relaciones contractuales se encuentran vigentes, siendo la temporada 20132014 la última a patrocinar.
Hasta la fecha, se han abonado un total de 3.540.000
euros, IVA incluido, de acuerdo con contratos de 28 de
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
febrero de 2011… (Se sent una veu que diu: «¿Puede
repetir, por favor? La cantidad.») 3.540.000. El 28 de
febrero de 2011 se suscribe contrato de esponsorización para las temporadas 2010-2011 a 2013-2014. Y el
1 de agosto de 2013 se renegocia el contrato, modificando calendario de pagos de la cuantía ya devengada
pendiente de pago y se reducen los importes contractuales previstos.
Con el Elche Club de Fútbol, el 26 de mayo de 2004
se suscribe contrato de esponsorización deportiva con el
club en los siguientes términos: 775.000 euros, IVA incluido, por la temporada 2004-2005, patrocinio de primer
y segundo equipo; y 2004-2005 y 2005-2006 resto de
equipos del fútbol base.
Bueno, en fecha 22 de octubre de 2004, como ya he dicho, se subroga el mencionado contrato entre la Sociedad
de Proyectos Temáticos y Ciudad de la Luz.
Con el club de fútbol Castellón, el 5 de septiembre de
2005 se suscribe contrato de esponsorización deportiva para
la temporada 2005-2006, por importe de 522.000 euros.
Con el Hércules, el 28 de febrero de 2011 se suscribe
contrato de esponsorización para cuatro temporadas, a
razón de 1.500.000 euros por temporada, excepto la primera. (Remors)
Se ha facturado –este es el caso que usted aludía del
tema del juicio–, se ha facturado y se adeuda el importe correspondiente a la primera temporada de 2010-2011. Y el
importe correspondiente a las siguientes temporadas está
sub iúdice, como usted bien ha dicho, al haber bajado el
Hércules de división y no haberse fijado de mutuo acuerdo
los honorarios, lo que impide determinar los importes que
se van a abonar o se abonarán en el presente y próximo
ejercicio presupuestario.
No se ha procedido al pago, como usted decía, por diversas razones:
En el caso del importe de la primera temporada, por la
no presentación en plazo de la memoria acreditativa del
cumplimiento del contrato y por la falta de legitimación
que active al Hércules para reclamar el pago, al existir una
cesión del contrato respecto a los derechos de cobro de la
primera temporada a favor de la CAM.
Con relación a la segunda temporada, no se ha procedido al pago por la necesidad de renegociar el importe del
mismo, al haber descendido el Hércules a segunda división.
Y, señorías, esta es toda la información de la que disponemos en este momento y que, una vez más, cumpliendo
con nuestro compromiso de transparencia, ponemos a su
disposición.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Marco.
Senyor Blanco, torn de rèplica.
El senyor Blanco Giner:
Senyor Marco, en cinc minuts no vaig a tindre prou per
a tot el que voldria dir-li.
Sí apuntar que vosté no ha respost per què es patrocinen fundacions; que vosté no ha respost quin ús es fa de
les entrades i dels equipatges; que vosté no ha explicat
per què el València Club de Futbol no és beneficiari de
cap contracte de patrocini ni amb l’Agència Valenciana
de Turisme ni amb la Societat Projectes Temàtics, és
molt cridaner –Vila-real, Elx, Llevant, Castelló, Hèrcules..., pràcticament tots els equips de futbol de primera i
Pàgina 29
segona divisió del País Valencià, i no el València Club
de Futbol–, no ho ha explicat; i que vosté, després, ha
donat unes dades que no coincidixen amb les respostes
parlamentàries del conseller Máximo Buch –i ara podria
començar jo a llegir-li-les i les compararíem, però és que
no me dóna temps en cinc minuts; però no coincidixen
en alguns casos, en altres sí.
En qualsevol cas, tinga vosté clar que jo este tema me
l’he treballat i que, a partir d’informació oficial dels informes de la Sindicatura de Comptes i de respostes parlamentàries, puc afirmar que sumant tots eixos conceptes són
vora quatre-cents milions d’euros.
Igual que puc afirmar que, en el cas de Radiotelevisió
Valenciana, que vosté citava les quanties d’unes temporades o d’uns exercicis pressupostaris, millor dit, perquè parlava de Sindicatura de Comptes, el resum és:
Televisió valenciana comprava els drets d’emissió als
clubs i es va gastar en això 350 milions d’euros des de
2002 a 2011 –i no estem comptant els anteriors, eh?, que
també n’hi havia–; i, després, els venia a tercers, a Audiovisual Sport o Mediapro, per 218 milions d’euros en eixos
anys. Resultat net, 132 milions d’euros de pèrdues netes.
Eixa operació i revenda, sense que quedara res, produïa
132 milions de pèrdues netes que no se justifiquen de cap
de les manera. És finançament encobert, fraudulent i presumptament il·legal, i que jo no puc denunciar perquè ha
prescrit el delicte, simple i planerament, perquè ho he estudiat. I si no fóra pel termini de prescripció, estarien ja, segurament, imputades persones tan rellevants com Pedro
García o José Vicente Villaescusa.
I, després, comprava drets de retransmissió a les mateixes empreses a què havia venut els drets d’emissió dels
equips valencians. I es va gastar 115 milions d’euros en eixos anys. I, després, va obtindre d’ingressos 12 milions.
Resultat net, 103 milions d’euros de pèrdues..., d’inversió,
millor dit, però evidentment una inversió ruïnosa.
En total, 234 milions d’euros. 234 milions d’euros que
Radiotelevisió Valenciana va perdre o va invertir de manera ruïnosa en el negoci del futbol.
Per tant, no parle vosté de xifres molt més reduïdes,
referides a uns exercicis, pretenent que ens cregam això.
El que estic diguent està suportat en documentació oficial, i ho sap vosté.
Per altra banda, li vaig a llegir una clàusula molt habitual del contracte, per exemple, de l’aeroport de Castelló
amb el Vila-real Club de Futbol: «Las partes acuerdan que
los términos y condiciones del presente contrato son confidenciales y, a tal efecto, se obligan a mantenerlos reservados y a no divulgarlos a ningún tercero, incluidos medios
de comunicación, sin previo consentimiento por escrito de
la otra parte.»
Una altra pregunta, perquè açò també està en els contractes de la Societat Projectes Temàtics, de l’Agència Valenciana de Turisme..., tots els contractes, de televisió valenciana en tots. Clàusula de confidencialitat. Indecent,
vergonyosa, qüestionable jurídicament i reprovable èticament. Li pregunte, per què? Per què? ¿Per què es volia
amagar, si era tan rendible, si era tan magnífic, tan normal,
tan exitós? ¿Per què es volia amagar als valencians i les valencianes el coneixement d’estos contractes? Responga.
Després, vosté ha dit: «Des de 2011 ja no s’han fet contractes.» Però vosté, d’alguna manera, volia amagar la informació que hi han contractes en vigor i ha destacat vosté,
per exemple, el cas de la Societat Projectes Temàtics. Però,
¿i el cas de televisió valenciana?
El Vila-real Club de Futbol té vigent un contracte en televisió valenciana per a esta temporada i la següent, si se
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
manté en primera divisió –que se manté–, de vora tres milions d’euros per any.
¿Va a pagar-li Radiotelevisió Valenciana, empresa en
procés de liquidació que ha acomiadat tota la plantilla i que
va tancar el senyal d’una manera autoritària el 29 de novembre de 2013, va a pagar-li tres milions d’euros a l’any
al Vila-real que es penja la medalleta d’haver renunciat a
subvencions públiques i és mentida, perquè ahí portava el
logotip de Canal 9 i per això cobrava tres milions d’euros a
l’any? (Veus) Va a pagar-ho? Vull saber-ho.
¿Ha fet algun tipus d’acció l’empresa pública Radiotelevisió Valenciana –que no depén de la seua competència;
però jo he demanat la compareixença per a explicar això i,
per tant, no me diga que no ho sap vosté perquè, si no, que
havera vingut qui hauria d’haver vingut? ¿Va a pagar Radiotelevisió Valenciana sis milions d’euros per dos temporades al Vila-real Club de Futbol, per una publicitat que
s’ha lluït només durant uns mesos i que no té cap tipus de
sentit, ni abans ni per suposat ara que no existix una televisió que porte tal nom?
Vosté parlava de rendibilitat i preus de mercat. Evidentment no són. Si l’Hèrcules té dret legal a cobrar el mateix
en segona que en primera és perquè vostés firmaren un
contracte que no preveia eixa situació. I l’Hèrcules guanyarà; de fet, ja ha guanyat la sentència. Vosté ha dit que
està sub iudice. No està sub iudice, hi ha una sentència; que
vostés podran apel·lar, però la sentència els condemna a pagar, igual que els va condemnar a pagar al Llevant també.
És que perden vostés totes les sentències, sap per què? No
per la llei, sinó pel contracte que firmaren. Vostés firmen
un contracte que els lliga de mans i peus, que perjudica els
interessos generals i després, clar,...
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
...qualsevol jutge ha de condemnar-los.
En definitiva, una ruïna, una vergonya.
El senyor president:
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Molt breument perquè, efectivament, mos estem lamentant de la situació que patim en estos moments i eixa situació ve derivada per la gestió que han fet els governs del PP
en el present i en un passat molt recent. I el modus operandi és idèntic. El modus operandi és que diners públics,
usats d’una forma més que dubtosa, a través d’un sector
públic empresarial i societari, com són totes les empreses
que feen estos contractes de patrocini, Radiotelevisió Valenciana, CACSA, Sociedad Parques Temáticos de la Comunidad Valenciana, Aerocas, és a dir, és una burla al contribuent valencià de com s’han malversat els seus diners
públics en unes accions que no han provocat eixe magnífic
impacte que se parlava.
Ací estem parlant d’unes ajudes als amiguets. La pregunta
és: ¿van vostés a pagar-li al senyor Enrique Ortiz, propietari
de l’Hèrcules Club de Futbol, eixes quantitats? És que... és
que... el senyor Enrique Ortiz, que hem tingut el coneixement
Pàgina 30
d’eixes escoltes que fa amb Vicente Cotino i implicat..., i imputat que està en casos de gravíssima corrupció.
Clar, tot açò és perseguible penalment, però el problema
és que no hem pogut tindre accessos als contractes, perquè
els contractes tenien clàusules de confidencialitat que són
nul·les de ple dret. Això ho ha fet el seu govern. Perquè si
no, açò estaria ja denunciat en els tribunals per a buscar
l’interés públic, perquè l’interés públic no continue sent
danyat i perquè l’interés públic i els recursos públics no
s’usen de la forma que els han usat vostés.
Però, clar, com que han posat ahí clàusules de confidencialitat i hem reclamat insistentment els contractes, i hem
tingut accés, ¿quan? Quan han prescrit els delictes. Eixa és
la realitat que tenim en el govern. Eixa és la indecència que
tenim en la gestió pública dels afers públics. Això és el que
tenim. Eixa és la realitat.
Perquè vostés, ací, han dilapidat els nostres diners d’una
forma..., per a beneficiar els amiguitos del alma. I això no
es pot consentir. I això és una autèntica indecència quan
s’està passant la que s’està passant.
Efectivament, la compareixença és de patrocini, però
sobre els drets de televisió, eixa magnífica operació que ha
provocat una enorme minva en les arques públiques, ¿qui
va autoritzar... –si ens ho pot contestar vosté– qui va autoritzar la compra d’eixos drets de televisió sense consignació pressupostària? ¿El director de televisió? ¿El consell?
¿Qui la va autoritzar?
I, després, clar, vosté ens ha dit una cosa que és, un poquet, de traca, diu: «Estamos obligados por la justicia a pagar unas cantidades» en el cas de l’Hèrcules i del Levante.
Ha dit vosté que (inintel·ligible) ... Però, clar, és que qui va
acordar... qui va acordar fer eixos convenis de patrocini ja
estava creant el gravíssim error, estava cometent una situació que legalment no era correcta.
Per tant, si tu has acordat..., has fet un acord de patrocini, després és lògic que l’entitat beneficiària, en este cas, el
Levante Club de Fútbol, en concurs de creditors, exigisca
l’acompliment d’un acord que no s’havia d’haver fet. ¿Qui
va decidir eixe acord, eixe acord de patrocini amb el Levante? Diu: «No, estamos cumpliendo la legalidad.» ¿Cumpliendo la legalidad? ¿Com se fa un acord, en este cas, amb
el Levante, o amb els altres, amb l’Hèrcules i tal, a unes societats que no estan al corrent del pagament d’hisenda o de
seguretat social? És que açò és, és, és...
Clar, ¿tu com acordes un contracte de patrocini a través
d’una societat instrumental, una societat del sector públic,
gestionant els nostres diners de la forma que s’han gestionat, amb una empresa que està en deute amb
l’administració pública? ¿Qui és el crack que va autoritzar
açò? ¿És que no se demanaven requisits per a conveniar?
¿No se demanaven requisits com se li demana a tota persona que ha d’acreditar una subvenció pública, a qualsevol
entitat, qualsevol societat civil?
Si n’hi han ciutadans que no tenen recursos i per no estar al corrent del pagament de l’IBI, no se’ls dóna una ajuda pública! Però en este cas, ajudes milionàries a entitats
privades que no estaven al corrent del pagament.
Diu: «No, es que nos ha obligado la sentencia judicial.»
Però, ¿qui és el que va acordar estos convenis amb entitats
que no estaven al corrent dels seus pagament en hisenda?
És que..., la veritat és que és tot molt denunciable, molt denunciable. I realment jo crec que han fet molt de mal al benestar del poble valencià amb tot este tipus de contractes i
d’ajudes a amiguitos del alma.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Senyor Macho.
El senyor Macho Lorenzo:
Gracias.
Señor Marco, yo entiendo que entiendo que usted quiere
tener una línea argumental, más o menos construida, en
base a «hacía falta esto, esto era bueno para la comunidad».
En fin, no estamos en enero, pero esto tuvo una vuelta, porque esto era un buen márquetin, etcétera. Pero en esa línea
argumental yo le encuentro algunos fallos.
Vamos a ver. Uno, usted ha hablado de la utilidad que
tuvo en su momento, de la eficacia, de los buenos resultados territoriales la ciudad de Valencia, etcétera.
Y, de repente, de que eso era tan maravilloso, se pasa del
todo a la nada, de admitir que ahora no hay nada, ni nada
para el futuro.
Si tan bueno era y ustedes lo defienden tanto…, hombre, las cosas tienen una medida. Si usted defiende que
era tan bueno, yo puede entender que no se gaste tanto y
se gaste algo, pero no que pasen del todo a la nada,
¿vale? Ahí, su línea argumental, en términos de venta,
de márquetin, de la buena imagen de la comunidad, etcétera tiene alguna complicación.
Otra, que ya se ha puesto de manifiesto, pero que es importante señalar, es que, por un lado, usted mantiene que
todo esto se gastaba en términos de márquetin y de venta de
la imagen de la Comunidad Valenciana al exterior y que
eso nos venía muy bien, pero también afirma que era parte
de un plan de ayudas al fútbol. De hecho, ha llegado a afirmar una cosa muy curiosa, dice: «Escuchamos voces que
pedían más.» Yo conozco algunas de esas voces, esos siempre piden más, ¿eh?
Es muy complicado que se defienda una cosa y la contraria: o se hacía por márquetin o se hacía para ayudar a los clubes. O por lo menos ahí hay una incongruencia importante.
Otra cosa. Las excusas que tienen que ver con el tema
de las complicaciones que hay ahora en los tribunales. Vamos a ver, cuando uno firma algo, hay que preguntar:
¿quién firma los acuerdos, los convenios, los patrocinios?
¿Quién? ¿Quién? ¿Qué partes firman? ¿Qué se firma? ¿Qué
se firma? Porque que a ustedes les extrañe ahora que haya
quien exija los derechos que se firmaron, pues es curioso.
Y, también, yo les diría que en este mundo particular del
fútbol hay que ser muy conscientes de con quién se firma,
con quién te juegas los cuartos, nunca mejor dicho. Nunca
mejor dicho. Es muy importante.
Yo creo que ustedes tenían claro con quién se firmaba,
qué se firmaba y todo eso, y por eso pusieron las cláusulas
de confidencialidad, para intentar que nadie más que ustedes accediesen durante mucho tiempo a los datos.
Desde el Grupo Socialista creemos que es un paquete
completo todo. Cuando se habla de 400 millones, es verdad, incluyen muchas cosas; también, los avales.
Los avales ya se sabe que se dieron por motivaciones
políticas, se ha reconocido aquí, en comisión. Se dieron sin
garantías de ser devueltos, se dieron en contra del informe
de los técnicos, etcétera. Esas dudas han llegado a la Comisión Europea. Más allá de lo que diga el conseller, las dudas de la Comisión Europea son muy importantes y pueden
determinar que al final esas ayudas sean declaradas ilegales
y el reino de España, no ya la comunidad, el reino de España quede ante la Comisión Europea como un estado que
ha concedido ayudas ilegales. Y eso, hombre, bueno no es.
Pàgina 31
Además, cuando se analiza los contratos de patrocinio,
aparecen, además de las grandes cifras y de las cláusulas de
confidencialidad, que ya se han comentado y es muy interesante el estudiarlas, porque yo creo eso poco tiene que ver
con el márquetin de la comunidad, aparecen las condiciones, que ya se han comentado, pero que es bueno que se oigan otra vez, esas condiciones de detalle que aparecen
prácticamente en todos, que tienen que ver con disponer de
localidades vip, de pases de tribuna, de palcos de empresa,
de viajes pagados por el club de turno a los partidos de la
Champions, las habitaciones gratis en los hoteles, los vuelos formando parte de la expedición del club. Eso, yo no sé
qué tiene que ver con la imagen de la comunidad en el exterior. No lo sé, porque yo creo que no tiene nada que ver.
Pero sí que se puede entender mucho más si se piensa…, bueno, vamos a decir si se piensa mal o si se piensa
conociendo bien cómo funciona este mundo. Ese, desde
nuestro punto de vista, era algo necesario para un mantenimiento de una cierta red clientelar que ustedes han trabajado con denuedo los últimos años. Es un aderezo…, que es
el aderezo que faltaba para describir las operaciones que se
diseñaron para obtener, y lo repito, ya lo he comentado antes, réditos políticos y económicos. Unas operaciones que,
bajo la excusa del cariño a los clubes, solo buscaban aprovecharse del dinero público. Eso, cuando uno conoce esto y
lo estudia un poco, es más que evidente.
Al final, el dinero se dedicó en vez de a cosas convenientes para la mayoría, a cosas convenientes para una minoría muy determinada, que en cada pueblo o ciudad hay
gente que los conoce por sus nombres y por sus apellidos.
Termino. Este tipo de funcionamiento no es casual. Esto
lo encontramos en muchos temas que afectan a cómo se gobierna esta comunidad. Esto es el paradigma, es el paradigma, es un ejemplo claro y lamentablemente ya conocido de
cómo han funcionado las cosas y me temo que es un ejemplo
claro de cómo aun funcionan las cosas en esta comunidad.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Macho.
I ja per a finalitzar esta compareixença, per temps de
cinc minuts, té la paraula el senyor Marco.
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
Muchas gracias, presidente.
Voy a tratar también de sintetizar todos los puntos que
me han dicho, que son muchos.
En primer lugar, no quiero entrar en el tema de Canal 9,
porque, como le digo, esta comparecencia era sobre patrocinios, no sobre derechos de emisión. Entonces, muchas de
las preguntas que ustedes formulan y que me formulan a mí
sobre Canal 9, yo le he dado la información que tengo, que
son de derechos de emisión y no puedo contestarlas porque
no me corresponden. (Veus)
Los contratos de patrocinio… (Veus)
El senyor president:
Senyor Blanco, respecte la intervenció.
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
Yo, respecto a patrocinios, le he dado la información
que tengo. Yo creo que vuelve a mezclar usted en los 400
millones importes de varios temas. Le recuerdo que esta
comparecencia es de patrocinios y que los… (veus)
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor president:
Senyor Moreno, per favor, guarde silenci.
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
...datos que usted maneja no son correctos…
El senyor president:
Perdó, senyor Blanco.
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
Me ha acusado de ocultar información… o información
que yo mismo he dicho. Yo he dicho que no se ha firmado
ningún nuevo patrocinio en esta legislatura, y me reitero, y
no he escondido ninguna información, le he dado la que
tengo…, de contratos vigentes, he dicho firmados.
Entonces, en mi última intervención, primero quiero remarcar algunos puntos. En primer lugar, la asociación de la marca
turística de la Comunidad Valenciana a los equipos de fútbol ha
tenido un impacto positivo en los resultados turísticos.
En segundo lugar, en un determinado contexto económico y
con respeto al ordenamiento jurídico –que ahora, si quieren,
entraré en algunos de los puntos, con detalle, que han hecho ustedes–, esta actividad nos ha permitido ayudar a los clubs de
fútbol profesional de la Comunidad Valenciana.
De hecho, y en tercer lugar, comprendiendo que alguna
formación política pueda no estar de acuerdo con la promoción turística a través de este instrumento, quiero detenerme en el caso de Andalucía. (Veus)
La Junta de Andalucía…
El senyor president:
¡Senyor Blanco! ¡Per favor! Senyor Blanco, el cride a
l’ordre per primera volta. ¡Pregue guarde silenci! Senyor
Blanco, no m’obligue, per favor.
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
Le quiero dar…, la Junta de Andalucía firmó en octubre
de 2013 un acuerdo de patrocinio con el Sevilla y el Real
Betis Balompié. Los presidentes del Sevilla y del Betis firmaron… (veus)
El senyor president:
¡Senyor Blanco!
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
...de manera conjunta con el conseller de Turismo y Comercio de aquella comunidad, que es de Izquierda Unida, y
en dicho…, pero lo que dijo su consejero en la firma es que
–en la firma de dicho patrocinio– estaba enmarcado en la
estrategia de esta consejería para impulsar el nombre de
Andalucía. (Algú diu: «Lo de contestar a las preguntas…»)
Pàgina 32
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
«Es un orgullo que dos clubs centenarios, como el Sevilla y el Betis, representen a esta comunidad por Europa y
que por eso está interesado en ligar deporte de élite a la
proyección de Andalucía como referente turístico mundial.» Eso son palabras de su partido en 2013; entonces,
será aplicable a esta comunidad también.
Lo último en estos puntos, y ahora contestaré en la medida que el tiempo me lo permita alguna de las sus preguntas, es que lo que era asumible en un determinada etapa, no
es asumible ahora. Y eso se ha traducido en el hecho de que
en CACSA, con posterioridad a 2006, no ha suscrito
ningún tipo de acuerdo o contrato de patrocinio.
En la cuestión de la legalidad, la contratación de
CACSA de patrocinios se elevó…, fue analizada por el
Tribunal de Cuentas y, en sus autos de liquidación provisional, que luego fueron ratificados, se estableció que todas las actuaciones y el precio estaban justificados por el
Tribunal de Cuentas.
En el caso de la Agencia Valenciana de Turismo no se
ha firmado ningún convenio desde 2011 y, en cuanto a la
compatibilidad con la Unión Europea de la que han hablado, los convenios que se han firmado en la Agencia Valenciana de Turismo son compatibles con la normativa europea de ayudas públicas al no afectar sus disposiciones a los
intercambios comerciales entre los estados miembros, conforme a lo dispuesto en el artículo correspondiente del tratado de funcionamiento de la Unión Europea, ya que el beneficiario del convenio no es una empresa productora de
bienes o prestadora de servicios en el mercado, sino una
asociación, fundación sin ánimo de lucro y su objeto es la
realización de una actividad deportiva. Eso, contestando a
alguna de las preguntas que me han hecho.
En cuanto a lo que me decía de las entradas, yo no dispongo de esa información, y usted la ha pedido por escrito
y ya se la he contestado, señor Blanco, le doy la información que tengo, bueno, sí, me quedaba lo del Hércules; lo
del Hércules Club de Fútbol, la situación actual.
«El Hércules Club de Fútbol presentó demanda de juicio ordinario en reclamación de cuantía y solicitud de medidas cautelares en 2012 ante el Juzgado de Primera Instancia Número 4 de Alicante, en reclamación de la cantidad
correspondiente a las temporadas 2010, 2011 y 2012.
»El 31 de marzo de 2014 el juzgado ha dictado sentencia estimando en todas sus partes la demanda del Hércules
y la abogacía de La Generalitat, en estos momentos, ha interpuesto un recurso de apelación ante la Audiencia Provincial de Alicante a la que se ha opuesto el club de fútbol estando pendiente la vista del recurso.» Por eso le decía yo
que estaba sub iúdice.
Y por mi parte, eso es todo, presidente.
El senyor president:
Muchísimas gracias, señor Marco.
Senyories, suspenem per un minut, ¿eh?, per a despedir
el senyor Marco i donar entrada al secretari autonòmic
d’agricultura.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
El senyor president:
¡Senyor Blanco, el cride a l’ordre per segona volta! I
l’advertisc que a la tercera m’obligarà a expulsar-lo.
Senyories, es reprén la sessió.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
Compareixença del vicepresident del Consell i conseller
de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, que fa
el secretari autonòmic d’Agricultura, Pesca, Alimentació i
Aigua, senyor Alfredo González Prieto, perquè en relació amb
l’informe de la Sindicatura de Comptes de l’exercici 2012 i pel
que fa a les empreses públiques grup RTVV, Radiotelevisió
Valenciana, SA, Ràdio Autonomia, SA, Televisió Autonòmica
Valenciana, SA, i Entitat Pública d’Aigües Residuals de la
Comunitat Valenciana, explique i reta compte de les reserves, els
desviaments pressupostaris, les irregularitats i les objeccions
legals recollides en aquest informe, com també de les mesures
que adoptarà per evitar-ne la repetició, per resoldre les que es
puguen i per exigir les responsabilitats que, si escau, tinga previst
demanar per mala gestió o per irregularitats detectades,
sol·licitada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 77.281), a la qual s’acumula la
sol·licitada pel secretari autonòmic d’Agricultura, Pesca,
Alimentació i Aigua, a petició pròpia (RE número 88.009)
El senyor president:
Donem la benvinguda al secretari autonòmic
d’agricultura que ve a substanciar el punt 10, que és: compareixença del vicepresident del Consell per a informar sobre…, relacionat amb l’informe de la Sindicatura de Comptes de l’exercici 2012 i pel que fa a les empreses públiques
Grup Radiotelevisió Valenciana, SA, Ràdio Autonomia Valenciana, Televisió Autonòmica Valenciana i Entitat Pública Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, que explique i reta compte de les reserves, els desviaments
pressupostaris, les irregularitats i les objeccions legals recollides en este informe, com també de les mesures que
adoptarà per a evitar-ne la repetició, per a resoldre les que
es puguen i per a exigir les responsabilitats que, si escau,
tinga previst demanar per mala gestió o per irregularitats
detectades, que sol·licita el Grup Parlamentari Socialista i
que s’acumula amb la compareixença del secretari autonòmic d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua per a informar sobre la mateixa qüestió –no la repetisc–, sol·licitada a
petició pròpia.
Per això s’encontra ací el secretari autonòmic, senyor
Alfredo González, que té la paraula per a substanciar la
compareixença.
El senyor secretari autonòmic d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Pesca:
Moltes gràcies, president.
Molt bon dia a tots, president i senyores i senyors diputats.
Comparezco ante esta comisión a solicitud del Grupo Socialista y a petición propia para informar a sus señorías sobre el
informe de la Sindicatura de Cuentas del ejercicio 2012.
En relación con la Entidad Pública de Saneamiento
de Aguas Residuales –la llamaremos a partir de ahora
EPSAR para abreviar– y del Grupo Radiotelevisión Valenciana que incluye el ente público Radiotelevisión Valenciana, RTVV, y las sociedades Televisión Valenciana
y Radio Autonomía Valenciana.
En primer lugar, en el escrito del Grupo Socialista se
pide dar cuenta de las reservas, desvíos presupuestarios,
irregularidades y objeciones legales que recoge el informe
de sindicatura. En este sentido, debo decir que la Sindicatura de Cuentas ha realizado un trabajo muy profundo y muy
riguroso de examen y valoración de las cuentas de ambas
entidades. Como resultado de ese trabajo la sindicatura formula diversas apreciaciones sobre la gestión y la contabili-
Pàgina 33
dad de ambas entidades, acompañadas en muchos casos de
las recomendaciones correspondientes.
Es evidente que las valoraciones emitidas por la sindicatura en su informe en el 2012 son críticas con diversos aspectos de la gestión realizada. Por eso están los órganos fiscalizadores de cuentas, para analizar las cuentas y la
gestión y para advertir de posibles debilidades o realizar
propuestas de mejora.
La obligación de las entidades fiscalizadas, es decir, la EPSAR y Radiotelevisión Valenciana, en este caso, es estudiar
esas críticas y esas propuestas y hacer lo necesario para cumplirlas, si es el caso, aunque también puede haber en ocasiones
diferencia de criterio dentro del máximo respeto hacia la sindicatura y sus funciones, si cabe entender, con un razonamiento
sólido; que no se han tenido en cuenta determinadas circunstancias o situaciones específicas o que se ha hecho una interpretación de normas o principios que pueden admitir otra interpretación o aplicación igualmente legítima.
Con independencia de esas valoraciones y de las posibles discrepancias legítimas, lo que no hay en el informe de
la sindicatura son referencias a desvíos presupuestarios o a
irregularidades –como dice el escrito del Grupo Socialista–. Si la sindicatura hubiese encontrado indicios de infracciones que conllevasen menoscabo de los fondos públicos,
no se habría limitado a hacerlo constar en su informe y a
proponer medidas correctoras, sino que habría puesto en
marcha los mecanismos que establece la normativa para
exigir las responsabilidades contables que procedan, bien
por la propia sindicatura o por el tribunal de cuentas,
además de trasladarlo al Consell y a la jurisdicción competente, si fuera el caso, pero no ha sido así.
Y por tanto, aun sin negar en lo más mínimo la importancia de las objeciones que se contienen en el informe,
creo que es importante precisar que estamos hablando de
eso, de objeciones a determinados aspectos de la gestión
sobre los que la sindicatura propone medidas correctoras
pero no de otro tipo de cuestiones.
Entrando a comentar, concretamente, los informes objeto de la comparecencia, me voy a referir, en primer lugar, al
Grupo Radiotelevisión Valenciana.
Para valorar adecuadamente el informe de la Sindicatura
de Cuentas sobre Radiotelevisión Valenciana creo que hay que
tener en cuenta el informe de auditoría de cuentas que realiza
la intervención general de La Generalitat como paso previo a
la inclusión de las cuentas del grupo en la cuenta general de
La Generalitat que se pone a disposición de la sindicatura. De
ese informe de auditoría se concluye lo siguiente:
«Las cuentas anuales consolidadas del ejercicio 2012
adjuntas expresan en todos los aspectos significativos la
imagen fiel del patrimonio y de la situación financiera del
ente público Radiotelevisión Valenciana y sus sociedades
dependientes, las cuales están en estado de disolución-liquidación al 31 de diciembre de 2012, así como de los resultados de sus operaciones y sus flujos de efectivo correspondientes al ejercicio anual terminado en dicha fecha, de
conformidad con el marco normativo de información financiera que resulte de aplicación y, en particular, con los principios y criterios contables contenidos en el mismo.»
Por tanto, hay un punto de partida importante y es que
las cuentas de 2012 expresan en todos los aspectos significativos la imagen fiel del patrimonio y la situación financiera real del grupo y sus empresas, otra cosa es la realidad
económica que reflejan esas cuentas. Las cuentas de Radiotelevisión Valenciana del año 2012 reflejan una situación
de desequilibrio patrimonial con un patrimonio neto negativo, a 31 de diciembre de ese año, de 1.039 millones de euros –como se señala en el informe.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
Las cuentas del grupo reflejan, sin ninguna duda, una situación financiera muy grave, es la situación que la propia
empresa describe con claridad en la memoria y en las cuentas que rinde y que la Sindicatura de Cuentas acepta como
expresión real de la situación. Esa situación no ha sido consecuencia de una gestión ilícita o de desviaciones presupuestarias ilegítimas, sino que –como señala la propia sindicatura– es la consecuencia de un modelo de financiación
legal y públicamente conocido, introducido por la Ley
9/1999, un modelo que se aplicó de acuerdo siempre con
las leyes de presupuestos de La Generalitat que establecían
en cada ejercicio el límite de las operaciones de crédito que
podía concertar el ente público para financiar el funcionamiento de la radio y la televisión autonómica.
Por otra parte, ese modelo de financiación no era ninguna excepción; modelos similares se aplicaban en aquellos
años en otros ámbitos como Radiotelevisión Española, que
en el año 2006 alcanzó un endeudamiento de más de 7.800
millones de euros, deuda que el gobierno del Partido Socialista decidió que el estado asumiera en su totalidad en 2007
mediante dos emisiones de letras del tesoro y que hay que
recordar que supusieron cinco mil puestos de trabajo en un
ERE que hizo Radiotelevisión Española. También era el
caso de la corporación catalana de medios audiovisuales
con más de mil cuatrocientos millones de euros.
La situación financiera de Radiotelevisión Valenciana se
hizo insostenible como consecuencia de la confluencia de
diversos factores: por un lado evidente, la crisis económica,
la caída de los ingresos públicos y la creación dificultad de
obtener créditos bancarios; y, por otra parte, la multiplicación de la oferta televisiva: cable, televisión por satélite, las
públicas y la privada, generalistas y temáticas, estatales,
autonómicas, locales, comarcales, que todo ello llevó a una
competencia desmedida por captar la audiencia agudizada,
aún más con la puesta en marcha de la TDT, y a una caída
radical de los ingresos publicitarios.
En consecuencia, 2008 fue el último año en que se siguió el modelo de financiación introducido por la Ley
9/1999, y a partir de ese año se puso fin al crecimiento del
endeudamiento.
En 2012 –como saben– La Generalitat puso en marcha
un nuevo modelo de gestión económicamente viable a
través de la Ley 3/2012, del estatuto de Radiotelevisión Valenciana, y se inició un proceso imprescindible de reducción de plantilla a través de un ERE.
Como consecuencia de ese nuevo modelo, en 2013 Radiotelevisión Valenciana entró en estado de disolución-liquidación y se realizaron las operaciones necesarias para el
reequilibrio patrimonial del grupo, tal como se describe en
el informe de la sindicatura. Al mismo tiempo, se puso en
marcha la nueva sociedad Radiotelevisión Valenciana,
SAU, creada por esa ley que he citado anteriormente, la
3/2012, como entidad gestora del servicio público de radio
y televisión; sin embargo, la nulidad del procedimiento de
despido colectivo decretada por el TSJ el pasado mes de
noviembre hizo inviable este nuevo modelo de gestión llevando al Consell a la necesidad de poner fin al servicio de
radio y televisión autonómica a través de la Ley 4/2013, de
supresión de la prestación de los servicios de radiodifusión
y televisión de ámbito autonómico de titularidad de La Generalitat, así como la disolución y liquidación de Radiotelevisión Valenciana.
Por tanto, estamos hablando de las cuentas y la gestión
de un grupo de empresas en situación de liquidación y que
en este momento no tienen más estructura ni más funciones
que las estrictamente necesarias para concluir de forma ordenada ese proceso de liquidación.
Pàgina 34
En otras circunstancias, las diversas apreciaciones y recomendaciones expresadas por la sindicatura en su informe
habrían dado lugar a las correspondientes rectificaciones en
la gestión o se podrían haber planteado razones fundadas
de discrepancia por parte de la empresa, pero la situación
de disolución-liquidación no da lugar a plantear qué medidas se van a adoptar para cumplir las recomendaciones de
la sindicatura. No obstante, podemos revisar las principales
conclusiones que formula la sindicatura como consecuencia de la revisión financiera de las cuentas.
En primer lugar, una de las objeciones que recoge el informe es que la memoria del grupo no informa de las normas de valoración aplicadas para reflejar la imagen fiel de
las operaciones tendentes a realizar el activo, cancelar las
deudas y, en su caso, repartir el patrimonio resultante.
Este punto fue contestado por el consejo de liquidación, responsable de la formulación de las cuentas del 2012, en el sentido de que en la fecha de reformulación de las cuentas, julio de
2013, no existía la obligación de facilitar esa información.
Esa obligación era exigible a partir de octubre, como
consecuencia de una resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas publicada en el Boletín Oficial
del Estado el 25 de octubre del año 2013.
En todo caso, se trata de una cuestión escasamente relevante en la práctica, puesto que la Ley 3/2012 establece las garantías suficientes para que pueda desarrollar de forma ordenada la liquidación y cumplir las obligaciones exigibles.
En segundo lugar, otra de las objeciones de la sindicatura es que no se había contabilizado ni estimado el importe
de los intereses de demora resultantes de la realización de
pagos fuera del plazo establecido.
Es cierto que, en 2012, el grupo Radiotelevisión Valenciana
saldó un gran número de pagos pendientes, concretamente
139,5 millones de euros, gran parte, el 90%, unos 120 millones,
lo hizo acogiéndose al plan de pago a proveedores, que conllevaba la renuncia explícita por parte de los acreedores a cualquier reclamación de intereses, por lo que parece razonable que
las cuentas, a 31 de diciembre, no recogiesen la estimación de
unos intereses que no se iban a generar.
En tercer lugar, también señala la sindicatura que no se
habían contabilizado, a 31 de diciembre, los pasivos que pudieran derivarse del llamado plus de convenio, como consecuencia de la Sentencia de la Audiencia Nacional de 13 de abril de
2013, que estableció la obligación de reintegrar los descuentos
en nómina que se habían efectuado para cumplir otra sentencia
de la propia audiencia de noviembre de 2011.
Evidentemente, la sentencia a que se refiere la sindicatura es posterior –como he dicho, del año 2013– al cierre
de las cuentas del año 2012. Y esa devolución de los descuentos en nómina se está solucionando en el marco de la
liquidación de los contratos de trabajo como consecuencia
del ERE de extinción, incluyendo la regularización de los
correspondientes pagos a la seguridad social.
Otra de las objeciones de la sindicatura es que no se ha podido estimar razonablemente el efecto que sobre las cuentas
anuales pudieran tener las consecuencias derivadas de las medidas previstas en la Ley 4/2013 por la que se aprueba la disolución y liquidación de Radiotelevisión Valenciana.
Nuevamente, la sindicatura está haciendo referencia a
hechos muy posteriores al 31 de diciembre del año 2012 y
en las cuentas aparecía debidamente reflejada una provisión de 34 millones de euros para hacer frente a las obligaciones derivadas del ERE iniciado en aquel momento, por
lo que no cabe entender que esta observación suponga una
salvedad a las cuentas del año 2012.
Ahora, en estos momentos, voy a pasar a referirme al
informe de la Sindicatura de Cuentas referente a la Enti-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
dad Publica de Saneamiento de Aguas Residuales,
–abreviado, EPSAR.
En este caso la situación es completamente distinta. Estamos hablando de una entidad que continúa y va a continuar
prestando el servicio público de saneamiento y depuración de
aguas residuales de competencia de La Generalitat.
En el informe de 2012 la sindicatura emite sus opiniones sobre las cuentas y la gestión de la empresa y formula una serie de recomendaciones, las más significativas están sintetizadas en el apartado de conclusiones
generales del informe.
Algunas de esas conclusiones…, es una mera constatación de la situación sin implicar crítica alguna hacia la gestión de la EPSAR. Así, la sindicatura señala que el desarrollo futuro de las operaciones y la capacidad para entender
los pasivos mostrados en el balance de la entidad, a 31 de
diciembre de 2012, están sujetos a la continuidad del apoyo
financiero por parte de La Generalitat y a la generación de
recursos suficientes. Esa es una realidad indiscutible,
señorías, señalada por la propia EPSAR en la memoria de
las cuentas 2012.
La continuidad del apoyo de La Generalitat queda demostrada tanto por la inclusión de la EPSAR en los mecanismos extraordinarios de financiación a los que alude el
propio informe de la sindicatura, como por el hecho de que
la EPSAR ha quedado excluida del proceso de reestructuración del sector público, circunstancia esta que también se
refleja en otra de las conclusiones del informe.
Por eso mismo, la observación de la sindicatura, en el
sentido de que la memoria de las cuentas anuales no hace
ninguna mención a los aspectos relativos al plan de reestructuración del sector público empresarial valenciano, responde obviamente a que la EPSAR no se ha visto afectada
por ese plan ni en 2012, ni posteriormente.
También hay observaciones de la sindicatura relativas a
cuestiones de técnica contable que tienen poco que ver con
la gestión de la empresa. Por ejemplo, la observación relativa a los intereses de demora que la EPSAR contabiliza
cuando son reclamados por el contratista acreedor, mientras
que, según la sindicatura, deberían contabilizarse en el ejercicio los correspondientes adeudos vencidos y pendientes
del pago del cierre, aunque no hayan sido reclamados.
Otra de las observaciones se refiere a una serie de
deficiencias de control interno en los sistemas de información analizados.
Las deficiencias señaladas por la sindicatura se refieren
a la seguridad de los sistemas informáticos de la EPSAR.
Sobre este punto hay que destacar que la propia sindicatura
señala que, después de haber realizado sus comprobaciones, no ha detectado que esas deficiencias se hayan traducido en incorrecciones materiales en las cuentas anuales del
ejercicio 2012.
Por tanto, las cuentas son correctas, con independencia
de que la sindicatura entiende que hay aspectos de los sistemas informáticos de la EPSAR que serían susceptibles de
diversas mejoras.
En este sentido, entendemos que el análisis que hace la
sindicatura sería apropiado para otro tipo de organización
más amplia, con una plantilla más grande y con un elevado
número de personas con acceso a las aplicaciones informáticas. Pero la EPSAR, aunque gestiona un presupuesto importante y un gran número de instalaciones, es un organismo de pequeña dimensión con una plantilla reducida y, por
tanto, con un pequeño número de usuarios de las aplicaciones informáticas.
Por eso, y teniendo en cuenta sobre todo que el sistema
actual funciona adecuadamente y no genera incorrecciones
Pàgina 35
en las cuentas, como reconoce la sindicatura, no se ha considerado necesario poner en funcionamiento todos los mecanismos de seguridad que sugiere la sindicatura, que
tendrían un coste alto y exigirían contratar nuevo personal,
tanto para poner en marcha esos sistemas, como para efectuar un seguimiento y gestión adecuados.
Por último, la sindicatura menciona otras dos cuestiones
en sus conclusiones generales. Una de ellas se refiere a los
convenios de financiación de las instalaciones de depuración, señalando en el informe que la EPSAR está modificando determinadas cláusulas de los convenios para subsanar las deficiencias señaladas por la propia sindicatura.
Y la otra, se refiere a la demora en el pago de sus obligaciones por parte de la EPSAR. Es cierto que las dificultades financieras de los años de crisis han dificultado mucho
el cumplimiento de las obligaciones y se ha incurrido en
demoras que no tienen otra justificación que la situación
económica. Lo hemos mencionado anteriormente con Radiotelevisión Valenciana y lo mismo ha ocurrido con la EPSAR y con todos los organismos del sector público en el
Comunidad Valenciana y fuera de la misma, pero creo que
aquí hay que destacar sobre todo el gran esfuerzo que se ha
realizado en los últimos años para sanear las cuentas de la
EPSAR y reducir todo lo posible la demora en los pagos.
En este sentido, creo que es importante señalar que la
EPSAR consiguió reducir la deuda con contratistas de obra
en un 59% entre 2012 y 2013 y, en estos momentos, esa
deuda está completamente saldada. Creo que cabe destacar
que la entidad ha pasado del año 2010 en que cerró el ejercicio con –24 millones de euros al año 2013, con +39 millones de euros.
Quedo a su disposición para todas las cuestiones que les
parezca oportuno comentar.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor González.
Senyor Moreno.
El senyor Moreno Escrivà:
Moltes gràcies, senyor president.
Faltava vosté per vindre. Me’ls han enviat a tots ja. Era
vosté..., han anat rascant i han arribat a agricultura i aigua
per a vindre a parlar de la televisió valenciana. La qual
cosa, en fi, jo ja... m’ho vaig a començar a prendre..., no,
anem a fer una cosa, vaig a intentar..., perquè jo, en el fons,
açò de la tele jo no ho volia. Jo volia ser d’agricultura.
Aleshores, aprofitant que està vosté ací, igual li pregunte
alguna cosa, perquè jo visc davant d’una orde de salustianes, que no me paguen i coses d’eixes, igual podem aprofitar açò perquè vosté m’aclarisca algunes coses que, encara
que no li ho parega, estan relaciones amb la tele.
Llig vosté bé. Llegir, llig bé. Però la qüestió és: ¿serà capaç
de contestar-me alguna pregunta que no tinga vosté escrita?
Per exemple, vosté està parlant que els informes no donen cap cosa de la qual preocupar-se, ¿val? Vosté, per
exemple, ¿me pot explicar com és possible que la Sindicatura de Comptes, que audita totes les conselleries, audita a
l’EPSAR, audita a Radiotelevisió Valenciana, no hasca vist
res del que els jutges han acabat veient en totes les empreses que vosté ha dit? Vull dir, ¿què passa? ¿Que el que el
jutge ha trobat en la visita del papa la Sindicatura de
Comptes no ho mirava? ¿Que el que els jutges han trobat
en el saqueig d’EMARSA la Sindicatura de Comptes..., què
passa que no ho veu?
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
En cooperació, ¿què passa? ¿Que els de la Sindicatura
de Comptes se n’anaven de discoteca? ¿O la cosa va més
pel que diu la Sindicatura de Comptes i que vosté..., en el
que li han preparat malament retorçut, que és que els oculten informació a la Sindicatura de Comptes?
Li pose només un exemple de l’últim que vosté ha dit de
l’EPSAR. Vosté ha dit: «Bueno, la EPSAR dice que el programa informático que tenemos igual no está bien gestionado y,
claro, no ha encontrado nada.» No, l’EPSAR no diu això.
La Sindicatura de Comptes diu de l’EPSAR que vostés
tenen un sistema que dificulta..., «condiciona l’eficàcia de
control intern i no aporten un nivell de confiança suficient
per a garantir-ne la correcta execució i per reduir el risc
d’errors i irregularitats». És a dir, que tenen vostés un sistema informàtic que qualsevol delinqüent pot modificar. I,
clar, si el modifiques, afig a continuació el síndic: «Clar,
com que no sabem si açò ho han manipulat, no trobem
res», evidentment.
¡Clar! Però, ¿sap quin és el problema? Que els dos últims gestors de l’EPSAR eren un tal Juan José Morenilla i
un tal Bernácer, imputats per un jutge per saquejar les empreses públiques que se dediquen a la gestió dels residus.
¿Va vosté entenent la cosa?
Si, segons vosté, la gestió de la Radiotelevisió Valenciana ha segut tan impol·luta, ¿per què estan jutjant els directors generals, en este cas, el director general Pedro García,
per haver saquejat les arques públiques d’eixa mateixa televisió en la qual, segons vosté, mai han trobat res per la visita del papa? En la qual per a la mateixa visita en Galícia
pagaren 800.000 euros i nosaltres, 14 milions, ¿per què?
¿Per què Triskel? ¿Per què acaben d’imputar a altres directius d’eixa radiotelevisió valenciana, tan ben gestionada,
per malversació de fons públics? ¿Perquè els jutges valencians són tots de Compromís, d’Esquerra Unida i el PSOE?
¿O perquè vostés estaven gestionant això amb opacitat
també per a la Sindicatura de Comptes?
¿Me pot dir quants casos de corrupció hi han associats
al deute de Televisió Espanyola? ¿Me’n pot citar un?
¿Noms de directius processats per malversació de fons públics d’eixe deute? ¿Està diguent vosté de veritat que 1.300
milions d’euros de deute, a més dels pressupostos, és en
fi...? ¿Ho està diguent seriosament?
Mire, la Sindicatura de Comptes, respecte a Radiotelevisió Valenciana, fa èmfasi en una cosa en la qual em vull detindre especialment i que ha sustentat la denúncia del sindicat Comissions Obreres; també, per a perseguir als
dirigents del seu partit, nomenats pel seu partit, per malversació de fons públics, i m’explique.
En diu moltes. Se para, per exemple, en factures a una
productora, la productora Adriática, en la qual no apareixen
els programes emesos, però, sobretot, i en açò és en el que
em vull centrar, parla d’una gran quantitat de deute generat
després que no existiren ben complimentats els fulls de
sol·licitud de despesa i les autoritzacions per part dels gestors econòmics de la televisió per a gastar eixos 1.300 milions d’euros durant tots eixos anys.
Que, per cert, recordarà vosté que la Sindicatura de
Comptes, de manera reiterada, els ha anat informant que
Radiotelevisió Valenciana estava immersa dins de les causes de dissolució de l’empresa, no en el 2012; en el 2011,
en el 2010, en el 2009... Ja duen vostés molt anys saquejant-la i molts anys en eixa situació, però mai havien fet
res. Aixina que no se li ocórrega tornar-me a dir que las reformas i la cosa esta de la nueva ley i l’ERO i tal tenia a
vore alguna cosa amb l’informe de 2012. Tenia a vore amb
una altra cosa de la qual també parlarem ara.
Però la clau i la pregunta és: vosté és conscient –vosté,
Pàgina 36
no, qui sàpia d’açò, no sé si li ho han escrit– que durant
anys hi han milers de gastos, de despeses fetes en la radiotelevisió pública valenciana quan els mateixos tècnics dien
«no n’hi ha consignació pressupostària» i els gestors gastaven malgrat això? I que això és una pràctica claríssima i aixina ho ha apreciat ja un jutge, per això els ha imputat, i
continuarà, de malversació de fons públics? Si jo li dic ara
a vosté, que en sa casa, en Castelló, on siga que vixca, ara
mateixa acaben de vore entrar a u per la finestra, vosté
s’esperarà a que la policia i el jutge alcen o la policia
l’avise o tal? Vosté no anirà a vore què estan fent en sa
casa? A que sí? Cridarà al veí, cridarà al seu familiar, cridarà a qui siga i dirà, «escolta, que m’han dit que hi ha un
tio entrant per la finestra de casa». A que sí? Doncs això és
el que li havia dit contínuament la Sindicatura de Comptes.
Vostés no han fet mai res, m’ho pot explicar, per què?
Només hi ha una explicació, que el que entrava per la finestra no era un desconegut per a vostés; era algú a qui
vostés havien enviat a furtar el collar de sa mare. No sé si
entén el símil.
Parla vosté que l’informe avala tot el procés de liquidació de Radiotelevisió Valenciana… Anem a vore, «la nulidad declarada por la sentencia» no provoca el tancament.
El tancament el provoca las ilegalidades cometidas en el
ERE que hacen que los jueces se lo anulen. Els ho he explicat ja cinc vegades. Vosté és el cinqué secretari autonòmic
a qui li ho he d’explicar.
Vinga, li ho explicaré amb un altre exemple. Imagine’s
que a vosté li agrada el futbol, i va conduint un jugador del
seu equip de futbol borratxo com una cuba i atropella tres
ueletes en un parc. Les atropella, en mata una. Vosté, vosté
culparia la Guàrdia Civil que el deté i se l’endú i el condemna que no puga jugar la final de la champions? El titular seria, «Por culpa de las detenciones de la Guàrdia Civil
de tráfico Paquito Sonsoles no puede jugar la final de la
champions»? O, «El grado de alcoholemia y el asesinato de
dos ancianas»? Ho entén? És el mateix. Vostés delinquiren,
vostés feren un ERO il·legal, vostés vulneraren els drets fonamentals dels ciutadans, dels ciutadans que vostés administraven, i vostés provocaren la nul·litat, i vostés tancaren
després la televisió valenciana!
Vostés s’han llegit l’auto del jutge de l’EPSAR per això
que els estan diguent que n’hi ha u entrant per la finestra?
Perdó, del cas EMARSA. Diu, textualment: «El coste real
de la gestión agrícola de los lodos producidos en Pinedo
fue de 18 euros por tonelada de lodo deshidratado, conforme a los precios de mercado. Este precio –diu el jutge, no
ho diu el senyor Blanco, ni el senyor Morera ni jo, un jutge–, este precio fue deliberadamente ignorado con el ilícito
propósito… –ah, perdone, sap per qui? Per Cuesta, Morenilla i Bernácer, li sonen?, EPSAR, eixa que va d’estupenda,
que no ha passat res, segons vosté, val?– con el ilícito
propósito de adueñarse, junto a otros imputados, de la diferencia entre el precio que financiaba la gestión agrícola de
los lodos y el coste real de esa operación.» Això, en el meu
poble, jo sóc de Riola, es diu «robar», val?
Resposta del seu –acabe de seguida–, resposta del seu
vicepresident del govern, el senyor Ciscar, a la mateixa
qüestió, també contemplada en l’informe, val? «El precio
de 18 euros por tonelada que se menciona en la pregunta no
es precio normal de tratamiento de lodos. Dicho importe
puede considerarse como normal.» Vostés, amb Morenilla,
Crespo… els lladres!, i el jutge diguent el contrari.
Ninguna d’estes coses els va dur a habilitar, després de
llegir, el que els estava diguent la sindicatura, el que els estaven diguent les denúncies…
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
El senyor president:
Pregue acabe.
El senyor Moreno Escrivà:
...algun mecanisme de control.
Ara quan torne a intervindre me pot dir un mecanisme
de control habilitat, una acció del seu govern, un expedient,
una sola investigació que destapara el que al final han destapat els jutges i la policia?
Gràcies.
El senyor president:
Gràcies, senyor Moreno.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Jo a estes alçades del matí o de la vesprada o del dia ja
no sé molt bé què dir. Efectivament, ve el secretari autonòmic d’agricultura i aigua a parlar de dos empreses, en el cas
de Radiotelevisió Valenciana un grup d’empreses, i mos
llig la seua intervenció, com també és habitual. Per al cas
de Radiotelevisió Valenciana, sense que ningú li ho haja
demanat, ens torna a justificar la decisió de tancament.
Imagine que l’argumentari és el mateix, segurament paraula per paraula, literal i... no sé, de vegades un està a punt de
caure en la desesperació. (Algú, amb el micròfon desconnectat, diu: «Tranquil.»)
Venim d’una compareixença anterior en què un altre secretari autonòmic dia que anava a contestar i no contestava
res. Jo li preguntava pel contracte del Vila-real vigent amb
Radiotelevisió Valenciana o per què se li donaven a uns
clubs i altres no determinats contractes de patrocini, o per
què es fea a través de fundacions... no sé, coses concretes i
ell ha acabat parlant-me del Betis.
Jo ja no sé què fer. Estic desesperat. I acabe de decidir optar per la mateixa tècnica. Tinc un amic que parla de la tècnica
del «zumbido del moscardón» per a lligar. Jo vaig a utilitzar-la
per a la intervenció. Vosté m’ha llegit, jo li vaig a llegir.
Hi ha una denúncia de CGT al Tribunal de Comptes
sobre la gestió de Radiotelevisió Valenciana que cita,
precisament, l’informe de la sindicatura del 2012. Hi ha
moltes referències: factures que no complixen requisits
del Pla de pagament a proveïdors i que han estat incloses; despeses contractades de forma directa vulnerant la
llei de contractes; personal directiu que no cessa dels
seus càrrecs de forma automàtica al cessar el director
general; despeses d’assessorament jurídic que també han
sigut fetes sense atendre els principis i normes establertes en la llei de contractes i sense la prèvia autorització
de l’advocacia; factures sense contracte; despeses la relació de les quals no es troba acreditat que tinga relació
amb la realització d’un programa; no s’ha pogut comprovar l’adequació i raonabilitat de la documentació presentada per a la justificació de despeses per un import de
424.837 euros... I de tot això vosté no ha respost res.
Bé, doncs jo vaig a llegir-li una de les observacions,
només una, a vore si vosté me dóna alguna explicació.
«Existe un saldo deudor de dos televisiones locales por
importe de 1.302.600 euros. Este saldo corresponde a los
servicios facturados por televisión valenciana en concepto
de codificación, inyección de datos, multiplexación, transporte y difusión de las señales de televisión digital terrestre
desde el ejercicio 2008-2012.
Pàgina 37
»Existe un reiterado incumplimiento de las televisiones
de atender a sus obligaciones. Los servicios prestados por
televisión valenciana no fueron documentados contractualmente hasta el 30 de marzo de 2010 en que se formalizó un
contrato con una de estas dos televisiones con efectos retroactivos al 1 de enero de 2008.
»Debido al incumplimiento en el pago por parte de la
televisión local, el 15 de diciembre de 2010, se suscribió un
anexo al contrato citado en el párrafo anterior para poder
efectuar el pago de las cantidades adeudadas mediante
compensación con las inserciones publicitarias que televisión valenciana pudiese encargar a la citada televisión en
un futuro. Posteriormente, el 30 de noviembre de 2012, se
acordó una nueva modificación contractual en relación con
la forma y el plazo de pago de los importes adeudados.
»En cuanto a la otra televisión local, hasta el 30 de
noviembre de 2012, no se regularizó la situación mediante la suscripción de un contrato con efectos retroactivos desde el 1 de enero de 2008. En este contrato también se contempla el pago aplazado de las cantidades
adeudadas por compensación con inserciones publicitarias
en algunos de los medios de comunicación del grupo de
empresas en el que se integra la televisión deudora.
»A la fecha de realización del informe de fiscalización
en septiembre del 2013, estas televisiones deudoras no han
atendido los pagos estipulados con algunas excepciones,
sin que a la referida fecha el grupo televisión valenciana
haya iniciado las gestiones y aplicado las medidas legales
tendentes a que se hagan efectivos.»
És a dir, en cinc anys, no ha fet res Radiotelevisió Valenciana per a cobrar el deute de Las Provincias Televisión
y Mediterráneo Televisión.
Ha quedat clar que vosté llig millor que jo (algú parla
amb el micròfon desconnectat) i vull saber si vosté respon
a la meua pregunta.
El senyor president:
Per favor, no dialoguen. (Algú diu: «Perdón.»)
Gràcies, senyor Blanco.
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Trobe que és una compareixença interesantíssima. Al
principi he vist ahí això de l’EPSAR i no m’he adonat...,
però no, el tema està en el control dels diners públics per
part d’un govern, el seu govern i la falta de control dels organismes d’auditoria interns que tenim.
Tenim un greu problema. Tenim un greu problema i
vosté, en la seua compareixença m’ha recordat al que mos
dia l’expresident de La Generalitat, «está todo perfectamente auditado». Si estiguera «todo perfectamente auditado» no tindríem, hui mateixa, la notícia que dos exdirectors
de VAERSA han segut detinguts i ahí s’haurà d’obrir un
expedient informatiu per a vore... un expedient judicial per
a vore què ha passat ahí. No tindríem (inintel·ligible) ... en
el jutge d’imputació del jutge Castro, doncs n’hi han quatre
alts càrrecs de La Generalitat afectats i imputats i no
tindríem tota la situació de desgavell que tenim.
No está todo perfectamente auditado i m’ha preocupat
molt la seua intervenció quan ha dit, quan ha dit que «se
hacían objeciones, recomendaciones por parte de la sindicatura»... No. Un govern responsable no hauria obviat les
apreciacions tan clares i tan directes de la Sindicatura de
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
Comptes. I no les hauria rebutjat, sistemàticament, durant
tant de temps, perquè ha llegit vosté la part de l’informe
que potser a vosté li interesse, però ací tinc jo l’informe directament, referit a Radiotelevisió Valenciana, sobre incompliments legals per part del seu govern, del govern del
PP, i són palmàries.
Ací les tinc. En tinc moltes que formen part del cos de
la nostra denúncia perquè només mos han deixat la possibilitat que defensem el que és públic en els tribunals. La nostra denúncia, que ha segut admesa a tràmit, i que vorem el
recorregut que té. Nosaltres pensem que molt, perquè és
una radiografia a un modus operandi. Un modus operandi
de saqueig sense control dels diners públics.
Per tant, m’ha preocupat molt la seua intervenció, perquè ací n’hi han des d’incompliments, de vulneracions de
normatives, de contractació irregular, de no (inintel·ligible)
... al que n’hi ha en decrets... és a dir, un tall d’irregularitats
manifest que tenen com a objectiu abusar de les condicions
estatutàries perquè al marge de les elementals normes
comptables, financeres, mercantils i administratives, comprometre fons públics.
I la pregunta és: com hem arribat a un deute segons assenyala la memòria de mil trenta-nou milions d’euros que
sumats als que s’havien pagat sumaven uns mil tres-cents?
Com se paguen fora de pressupost estos diners? Qui dóna
l’ordre de pagar? I com i per què s’incomplixen sistemàticament les disposicions, els requeriments, les objeccions,
les amonestacions que fa la Sindicatura de Comptes? No un
any sinó reiteradament pensant que la publicació de
l’informe de sindicatura en això ja se complix el tràmit i
està «todo perfectamente auditado». No van fer res. No van
fer res. I la conseqüència de tot això és un forat econòmic
de 1.300 milions d’euros. Qui és el responsable d’això?
Qui, sense informe de l’interventor, com trau estes despeses de diners públics? És que el modus operandi és molt
clar: una entitat amb gestió privada però de diners públics!
I este modus operandi el podem posar en altres entitats del
sector públic valencià.
Per tant, m’ha preocupat moltíssim el que vosté ha vingut
ací... «No, tal, no, objeciones, recomenda...» No, no, no, no. A
vostés els indicaven una sèrie de qüestions d’incompliment
flagrants de la normativa contractual. I no han fet res. Doncs,
bé, jo crec que tenim un greu problema, per culpa seua,
d’auditoria pública i de descontrol dels diners públics.
I jo, la pregunta, i és l’única perquè jo... crec que ja...
Qui, per part del Consell va donar l’ordre als directors de la
ràdio o de la televisió –podíem posar també el cas de
l’EPSAR– perquè contractaren o perquè compraren o adquiriren o... en els processos de... tal, programes, productes,
serveis, fora de pressupost de la mateixa Radiotelevisió Valenciana? Qui va ser? O és que estos senyor actuaven por
su cuenta y riesgo, els directors de la ràdio i de la tele? Qui
del Consell autoritzava estes pràctiques que segons vosté
són legals, són correctes, són usuals? Per què se feia això?
Me pot donar alguna explicació al respecte?
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Il·lustre diputada senyora Ángela Barceló, del Grup Popular, té la paraula.
La senyora Barceló Martorell:
Gracias, señor presidente.
Señorías.
Señor secretario autonómico, en primer lugar, darle las
Pàgina 38
gracias en nombre del Grupo Popular por su comparecencia en esta comisión de coordinación.
Como usted bien ha explicado, es evidente que las valoraciones que emite la sindicatura son críticas en algunos aspectos de la gestión realizada así como también es lógico
que pueda haber diferencias de criterio. Y, mire, señor
González, el Grupo Popular con lo que se queda del informe de la Sindicatura de Cuentas es que en este informe no
hay referencia a desvíos presupuestarios o a irregularidades, como dan a entender grupos de la oposición.
Para nosotros queda claro que los recursos del grupo Radiotelevisión Valenciana y de la Entidad Pública de Saneamiento
de Aguas Residuales no han sido empleados de manera fraudulenta. Y, claro, entendemos que si la sindicatura hubiera encontrado algo o tuviera la mínima sospecha de alguna infracción
que derivase en un menoscabo de los fondos públicos, hubiera
establecido el mecanismo que establece la normativa para,
como es lógico, exigir las responsabilidades oportunas.
Señor González, sabemos en este grupo lo difícil que es
tomar decisiones que no gustan pero que a veces son necesarias, pues gobernar es tomar decisiones. Le doy las gracias por sus explicaciones pues con ellas nos ha aclarado
todo lo referente a la sindicatura con respecto a Radiotelevisión Valenciana y a la EPSAR.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Barceló.
Senyor González.
El senyor secretari autonòmic d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua:
Gràcies, president. Vaig a vore si puc contestar adequadament les senyories.
Se han hecho una serie de matizaciones en general o de preguntas y demás que voy a intentar contestar, agradeciendo de
antemano el que se me reconozca que leo bien, lo cual se agradece. Desde la escuela casi que nadie me lo había dicho.
Bueno, bromas a parte o... comentarios que igual no vienen al tema, y pido disculpas, (remors) yo creo que tenemos que poner... yo lo he intentado explicar en la intervención, el sistema de financiación que había en la
Radiotelevisión Valenciana. Yo creo que ustedes que,
además, me consta que han hecho un seguimiento profuso
del tema, lo conocen sobradamente.
Hay un modelo de financiación hasta el año 1999 y hay
un modelo de financiación desde el año 2000 hasta el año
2008, que viene probablemente generado porque de esa
misma manera, por el tema del plan de contabilidad, pues
se accedía a los créditos financieros de una manera diferente y contabilizaban o no contabilizaban como deuda de las
entidades. Ese supongo que sería el por qué en aquellos
momentos se cambió el modelo de financiación por un modelo de financiación que era completamente legal. Un modelo de financiación que fue por una ley del año 1999 que
decía que lo que no aportaba la Generalitat valenciana, en
este caso mediante la subvención correspondiente, se podía
acudir al endeudamiento con unos límites que establecía la
ley de presupuestos. Y eso se cumplió a rajatabla en esos
años, lo cual también es cierto que generó una deuda que es
la que está ahí, la que creo que nadie pone en duda.
Y ese fue el principal lastre que tenía Radiotelevisión
Valenciana en cuanto al tema económico. Un modelo en
el que, como se ha intentado explicar, se le puso coto o
se cambió a partir de ese año 2009, para que pudiese
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
subsumirse esa deuda por parte de la propia Generalitat
valenciana, como hizo, que lo he explicado, Radiotelevisión Española en su momento, con esos cinco mil despidos que supuso y esa asunción de la deuda de 7.800 millones de euros, y como hizo la entidad corporativa de
Cataluña, que lo hizo de la misma manera con unos mil
cuatrocientos millones de euros. Ese es el sistema que se
trataba con la ley 3 de poner remedio y de intentar conseguir esa viabilidad económica.
Evidentemente estamos aquí hablando del informe
de la Sindicatura de Cuentas del año 2012. Yo cuando
me refería en algún momento en que algunas de las recomendaciones que hace la sindicatura ya no vienen a
cuento, en el sentido de que, evidentemente, en la gestión, si la empresa no está, pues difícilmente se puede
hacer lo que dice la sindicatura.
Yo creo que esa... en el tema del informe, es la clave.
Luego, ustedes pues han hecho alguna serie de matizaciones y algún símil pero, bueno, lo que se deriva es que nunca se ha hecho pago sin solicitud y sin contabilización.
Los gastos de funcionamiento y los programas al final
no son limitativos, son estimativos. Y hay que tener en
cuenta una cosa que creo que aquí a veces pasa desapercibida, que el ente luego tenía dos empresas pero esas empresas funcionaban también con contabilidad privada, no con
contabilidad pública en ese sentido. Estaban regidas en las
normas de la contabilidad privada.
El señor Blanco se refería a la justificación del argumento de cerrar. Hablaba de que yo había introducido lo de
cerrar. Lo acabo de explicar. Es lógico. Si la Sindicatura de
Cuentas te dice que tomes unas decisiones en el ejercicio
siguiente y en ese ejercicio se ha procedido al cierre, era
para explicar el porqué de ello.
Luego ha hablado de algunos contratos y demás que me
consta que ya han habido, como ustedes mismos han manifestado, intervenciones y comparecencias anteriores a la
mía donde creo que ha quedado suficientemente debatido y
entiendo que no soy yo quien debe de dar esas explicaciones porque ya quien ha pedido la comparecencia supongo
que las habrá dado.
Y luego, el señor Morera, hablaba del control de los dineros públicos. Y ponía, si no lo he entendido mal, igual ho
he entés jo malament, la falta de control de los organismos... en los organismos internos. Entiendo que hace referencia a la auditoría, a la intervención de La Generalitat.
Hombre, yo soy funcionario público de la Generalitat valenciana y yo soy un firme defensor de lo público y me
consta que ustedes son defensores de lo público. Y el cuerpo de interventores de La Generalitat me extraña... yo por
lo menos nunca he dado ningún tipo de orden ni siquiera
ninguna conversación al respecto con ellos en el tiempo
que estoy en la gestión. Pero me extraña que ellos puedan
asumir o puedan relajarse en su obligación que es la intervención, con lo cual a mí me ha... no sé, me ha parecido...
ja dic que igual ho he entés jo malament.
Luego, los otros temas que hablaba de VAERSA o de
Castro, del juez Castro con Nóos y tal, pues, eso, lo mismo, supongo que dará para otras comparecencias diferentes a la que hay aquí.
Entonces, cuando decía que quién ha dado la orden en el
Consell pues, señor Morera, al final, es que no es la orden,
es lo que le he explicado, es el modelo de financiación que
estaba establecido, que ha sido absolutamente legal y que
la intervención, como no puede ser de otra manera, pues
hace una serie de recomendaciones al respecto.
Cuando hablaba de la quiebra, que es verdad que lo
dice, en aquel momento... luego habla de disolución cuan-
Pàgina 39
do se cambió el sistema contable, pues es por el modelo de
financiación. Eso se ha justificado por activa y por pasiva y
yo creo que está más que admitido por parte de la propia
sindicatura. Lo que pasa es que la sindicatura, evidentemente, si la contabilidad es la que es, que así lo he manifestado yo también en la intervención, no puede hacer otra
cosa que advertirlo.
Yo no sé si he contestado o era lo que esperaban o no,
pero, bueno, si hay alguna cosa más, pues en el siguiente
turno... Bueno, sí que voy a acabar, –y perdone– voy a acabar con una cosa que creo que es importante porque,
además, ese sí que es el tema. Yo lo que creo que sí que es
importante, y lo he dicho, en cuanto a que en la gestión de
la EPSAR se ha pasado de -24 a +39 millones en cuatro
años, con lo cual muy mal la gestión no se habrá hecho, yo
creo que es importante que tengamos en cuenta unos datos
en la Comunidad Valenciana, que espero y que confío en
que a ustedes también, como valencianos, les dé gozo el
que sea así. Hemos pasado en estos años de 206 depuradoras a 462. De depurar 285 hectómetros cúbicos al año a
442. De eliminar 199.000 toneladas de fangos, que hablaban antes, a 356.000, y de obtener unos rendimientos de
depuración de 79 a más del 97%. Están viniendo de muchos países europeos a ver nuestras instalaciones porque
somos un verdadero modelo.
Y lo último, porque sé que a ustedes hay cosas que les
interesa, en alguna ocasión, en 2008 se inició un procedimiento sancionador contra España, por vertidos en zonas
sensibles, había 58 depuradoras de las cuales 9 estaban en
la Comunidad Valenciana. Pues bien, decirles que el 22 de
abril ha habido un dictamen motivado por parte de la comisión en que ha quedado excluida del procedimiento sancionador la Comunidad Valenciana. Supongo que será porque
la propia comisión ha entendido que no debemos de hacer
tan mal las cosas en esta materia.
Era simplemente, aprovechando que estaba el tema de la
depuradora, y que estoy seguro que a ustedes estos datos
les habrán alegrado, pues el que sean conocedores de ellos.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor González.
Senyor Moreno.
El senyor Moreno Escrivà:
Anem a vore, senyor González, si vosté sap llegir bé,
sabrà que no m’ha contestat a res. Són dos coses que solen
anar vinculades amb les capacitats. O siga, vosté és una
persona que sembla que té capacitats i sap que no m’ha
contestat a ninguna de les coses que li he preguntat.
De fet, mesures que adoptarà per evitar la repetició i si
van a exigir responsabilitats de tots els casos de corrupció
que se’n deriven de les anomalies que reiteradament la sindicatura li anava indicant. Perquè vosté no va ser capaç
d’indicar-me un sol cas en què la sindicatura... és que ha
anat a la fiscalia, la policia o alguna cosa d’aquestes.
Vostés tenen un òrgan fiscalitzador per a advertir-los de
possibles alarmes. Li posava abans un exemple molt senzill, que vosté tampoc m’ha contestat. No sé si és que pensa
que no hauria d’anar a vore què està passant en sa casa si
algú entra per la finestra.
Però, mire, em cau vosté bé, o igual serà l’hora de... Per
cert, una altra pregunta que no m’ha contestat: quins són
els casos de corrupció associats al deute de TV3 i al deute
de Televisió Espanyola? Intente dir-me’ls. Jo li n’he dit un
muntó de televisió valenciana. Però diga-me’n un, un, que
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
estiga relacionat amb eixe deute. Perquè ací el problema no
ha segut només generar el deute per una acció negligent. És
que el deute es generava per a robar, robar!, no comprar coses que les teníem ahí... Ara si tinguérem 1.300 milions en,
jo què sé, en barretes d’or, doncs, estarien ahí les barretes
d’or, però és que les robaven. No sé si vosté llig els diaris.
La senyora Barceló no, perquè ha dit que «no ha pasado
nada fraudulento en EMARSA y en Radiotelevisió Valenciana». Però vosté igual els llig, els diaris. I sabrà que sí
que han passat i moltes coses.
Li vaig a fer un favor, perquè em cau vosté bé. Una de
les coses bones que ha tingut açò del cas Blasco és advertir-li a vosté que obviar recomanacions de la Sindicatura de
Comptes pot constituir un delicte de prevaricació. Al senyor Blasco, de fet, l’han condemnat exactament per això,
val? Enduga-s’ho a casa això i vaja pensant-ho.
Mire, en els exercicis anteriors ja informava la sindicatura de la importància que les sol·licituds de despesa com a
instrument de control pressupostari es formalitzaren adequadament. Hi han milers de sol·licituds de despesa en què
no consta la consignació pressupostària. Eixe és el motor
de les denúncies que duran els responsables, primer, a ser
imputats i, després, a delatar-los, els responsables del seu
govern que els ordenaren que saquejaren la televisió per a
finançar presumptament el seu partit.
En la revisió efectuada de les obligacions de pagament
anteriors s’ha comprovat l’existència de dues factures per
un import conjunt de 2.013.000 euros, que no complixen
els requisits exigits per l’acord 6/2012 del Consell de Política Financera, (inintel·ligible) ..., a una productora que es
diu Alba Adriática. Això està ahí. No apareixen eixos diners. No apareixen eixos programes que no se varen programar mai. De fet, al final, se pagà –ho diu la mateixa Sindicatura de Comptes– amb programes que havien segut
emesos en Castella-la Manxa.
Triskel. La directora general nomenada per vostés,
després de vore l’informe precedent de la Sindicatura de
Comptes, va demanar un informe a dos companys seus,
igual amics, el senyor Luis Miguel del Baño i Emilio Solano, que digueren que uns contractes, que uns programes
comprats per 630.000 euros no en valien més de 60.000.
Segons l’informe de la Sindicatura de Comptes eixos contractes continuen intactes i el deute exactament igual.
Vostés no han fet res.
I anem al cas que li ha posat el senyor Blanco damunt
de la taula i al qual vosté tampoc ha contestat res. El cas de
Vocento Cope, que també està en l’informe de la Sindicatura de Comptes i que substancia diverses de les denúncies.
Empreses privades utilitzen una infraestructura pública
sense pagar res, empreses privades la utilitzaven quan no
mediava –si vosté és funcionari públic segurament açò ho
entendrà– quan no mediava ningun contracte que regulés la
relació entre eixes empreses i la mateixa Generalitat. I al final de tot eixe embolic resulta, i ara anem a l’agricultura,
resulta que se permet a eixa empresa i a empreses relacionades amb el senyor Cotino, en el cas de Terra Natura, pagar inauditament en espècie.
I li vaig preguntar l’altre dia al senyor conseller i ara li
ho pregunte a vosté a vore si tinc més fortuna. Mon pare
pot pagar amb caixons de salustianes l’IBI? Els llauradors
valencians poden pagar amb les taronges que no els paguen
i que es podrixen en l’arbre per la seua negligent gestió…
Podem pagar els impostos amb espècie o això només està
reservat a les trames de corrupció?
Ahir, sense anar més lluny, un fuster del meu poble me
deia, «puc pagar amb taulers?». Me pot vosté dir un exemple de pagament amb espècie que no afecte les seues tra-
Pàgina 40
mes de corrupció o les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes? Un cas.
Me pot dir jo, com a ciutadà, o el senyor Maluenda,
com a ciutadà, quin impost podem pagar en espècie. Ell escriu molt bé, en coses que ha escrit, jo no sé..., el que sí que
sàpiga fer. Me pot dir un cas, un sol cas, o és un cas de sinvergüenseria i d’obviar les alarmes que ha encés la Sindicatura de Comptes. Diga-me’n un perquè jo me’n vaja content hui d’ací a les tres de la vesprada.
El senyor president:
Gràcies, senyor Moreno.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Senyor secretari autonòmic, diu el reglament que té dret
a un segon torn aquell diputat que haja sigut contradit en
les seues paraules. Si el senyor Maluenda fóra estricte no
me donaria a mi la veu ara, perquè jo no he sigut contradit
en cap de les meues paraules.
Jo m’he dedicat a llegir-li una part de l’informe de la
Sindicatura de Comptes que vosté ha de vindre a explicat,
referit al múltiplex, a les dos empreses que emeten a través
del múltiplex i que no paguen mai, perquè, a més a més,
han estat molts anys sense contracte. I jo pensava que vosté
captava la indirecta, que si jo li llegia eixa part de l’informe
és perquè volia que vosté m’explicara, tal com diu la compareixença, que explique i reta compte de les reserves, desviaments pressupostaris, irregularitats i objeccions legals
recollides en aquest informe. Com a mínim és una reserva,
és una irregularitat i és una objecció legal. Desviació pressupostària, no ho sé.
Per tant, jo és que no tinc res més a dir que demanar-li
que en l’últim torn m’explique la situació de l’impagament
de les obligacions contractualment assumides amb efectes
retroactius 2008 per part de les empreses del grup Vocento,
del grup de la Cope, que emeten pel múltiplex de Radiotelevisió Valenciana.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Sí, moltes gràcies, senyor president.
És més senzill i no s’ha de complicar tant. Efectivament,
mosatros sobre els funcionaris públics no tenim res a dir, sí
dels responsables polítics que han portat a esta situació.
Anem a vore, estes Corts aprovem un pressupost, un
pressupost per a la corporació de ràdio i televisió, l’extinta
i liquidada, en procés de liquidació, ràdio i televisió. Un
pressupost públic, són diners públics. I fora d’eixe pressupost algú ha decidit contractar béns i serveis sense estar
consignats en eixe pressupost que hem aprovat ací.
Això ha provocat un deute estratosfèric de 1.300 milions d’euros, fora d’eixe pressupost que hem aprovat ací. I
vosté ve a dir «bé, això ho fan tots, això és una cosa que
passa» i ha tirat un poc, li ha llevat ferro al que reiteradament i constantment el síndic de comptes els ha advertit al
govern, per això diu que fallen els controls, ha advertit no
només incorreccions, no, no, incompliments dels gestors
sobre la contractació pública.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
Vosté m’ha donat la sensació que intenta relativitzar totes eixes despeses que s’han fet fora de pressupost. Però el
que està clar és que estos actes s’han realitzat per persones
concretes, actes deliberats, dolosos i reiterats, tendents a
descapitalitzar o endeutar una entitat pública per a beneficiar terceres persones encara per determinar. Això és el que
ha passat.
I jo el que li demane, li demane a vosté que és funcionari, això, eixa decisió d’eixos delegats de ràdio i televisió,
¿actuaven lliurement? Actuaven seguint un mandat? I si
eixe mandat era d’algú que els deia que havien de comprar
açò, allò o allò altre o actuaven por su cuenta y riesgo.
Això és el que han d’explicar.
I si vosté ens pot dir, ens pot aclarir, vosté com a funcionari i ara en estos moments com a responsable del Consell
en esta àrea dir, escolte, si jo tinc un pressupost i me bote
eixe pressupost amb advertiment d’il·legalitat per part de
l’interventor, ¿això què és?
És que tot això ha provocat un forat en els últims anys
de 1.300 milions d’euros, 1.300 milions d’euros més fora
de pressupost! I, clar, si ací estem parlant que el cas de cooperació del condemnat senyor Blasco, estem parlant de 2
milions d’euros i estem parlant del cas Nóos, que n’hi han
imputats responsables del govern valencià, encara no condemnats, quatre alts càrrecs, en este cas, què estem parlant.
Jo crec que això mereix una reflexió per part del govern,
vore com s’han obviat, com s’han deixat al marge tots els
informes de sindicatura i mereix aclarir i saber qui va donar
l’ordre i qui és el responsable d’eixa ordre. Perquè diu,
«no, hi ha una comptabilitat privada... un no sé què». No, a
vore, fora del pressupost qui haja comés i decidit contractar, pagar uns diners públics per a no saber quina qüestió,
tenint ordre en contra de l’interventor, haurà de respondre. I
si són eixes persones que estaven al front de la ràdio i la televisió, són eixes. I si és el responsable polític d’un govern
que no ha mirat pèl i que ha tirat amb pólvora de rei, que
isca també.
Jo li demane una opinió o una reflexió sobre esta qüestió, perquè els informes han sigut reiteradament deixats en
un calaix per part d’un govern que no ha tingut en compte
tots els advertiments d’il·legalitat que anualment la Sindicatura de Comptes a vostés els formulaven. I ha tingut,
com a conseqüència, que tingam un deute públic 1.300 milions d’euros més elevat del que caldria.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Per a finalitzar, per temps de cinc minuts, té la paraula
el senyor González.
El senyor secretari autonòmic d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua:
Moltes gràcies, president.
Anem a vore, casos de corrupción que se comentan. Lo
de robar, señor Moreno, eso evidentemente lo dice usted, lo
tendrá que determinar la justicia con la cual no me cabe la
menor duda que se colabora y que está a disposición el
Consell de toda la documentación que pida.
En cuanto a las recomendaciones del caso Blasco que
decía, hombre, vamos a ver, en la parte sobre todo que a mí
me compete, que es la EPSAR y en la que está, le puedo
asegurar, 18 de junio de 2014, no tengo ningún inconveniente en darlo a los grupos si lo estiman oportuno, contestamos a todas las recomendaciones que nos hace la Sindicatura de Cuentas diciéndole las medidas que estamos
Pàgina 41
adoptando al respecto para, en la medida, evidentemente,
como decía al principio, de los diferentes criterios que puede tener la sindicatura, con lo que luego es la gestión de los
entes y cómo se pueden interpretar esas normas, pues cómo
entendemos que de las recomendaciones y del escrito que
ha hecho la Sindicatura de Cuentas las medidas que vamos
a adoptar. No tengo ningún inconveniente en si su grupo lo
desea o cualquier de los otros grupos hacérselo llegar.
Con lo cual yo creo que, por lo menos la parte en la que
sí que tengo una competencia, que es la EPSAR, le puedo
asegurar que tenemos muy presente no solo lo que nos diga
la Sindicatura de Cuentas sino cualquier institución o cualquier entidad que tenga competencias al respecto.
En los otros temas que decía, hombre, evidentemente, y
será la justicia la que lo tendrá que decir, en la información
que he recabado a mí me dicen que no había gastos sin
consignación presupuestaria. Esa es la información que yo
tengo. Ya le digo que evidentemente si ustedes manifiestan
las cosas tendrá que hacer (inintel·ligible) ...
Y cuando los pagos fuera de presupuesto, que también
lo ha dicho el señor Morera ahora, yo lo he explicado, pero
es que si al final ustedes lo repiten yo también lo tengo que
repetir, es el tema de la financiación, señor Morera.
A ver, la ley de presupuestos efectivamente aprobaba un
presupuesto para la Generalitat valenciana. Y en todo lo
que no llegaba, lo que no llegaba, Radiotelevisión Valenciana tenía la opción de endeudarse, tenía la opción de endeudarse, era una opción legal, era una opción que se
aprobó en una ley en este parlamento. Y ese endeudamiento de esos años, de 2002 a 2008, que es lo que usted puede
entender que es lo de fuera de presupuestos, pero estaba
previsto en una ley, en esa ley del año 1999 hasta 2009. Entonces, ahí es donde están esos 1.300 millones, es ahí donde se generó esa deuda.
Y el gobierno valenciano en esta legislatura, y me consta que lo debatieron ustedes en el pleno de las Cortes y en
las comisiones, seguramente, les puso remedio mediante
una ley para el cual intentaba la asunción de las deudas,
que es lo que al final no pudo ser por los motivos que todos
ustedes conocen.
También me han preguntado por lo de Vocento y la
Cope. Yo lo que he venido a decir es que eso ya ha sido tratado en otras comisiones específicas de ese tema. Bueno,
está en el informe, pero ya ha sido tratado por esas comparecencias por parte de quien entiendo que tiene la capacidad de habérselo explicado con mayor detalle que yo. Por
lo cual, pues, bueno…
Y lo de las salustianas o los tableros, señor Moreno, lo del
IBI es competencia del ayuntamiento, se lo pregunta al ayuntamiento de su municipio. (Rialles i remors) Molt bé, molt bé.
Lo que le comentaba al señor Morera era eso, lo del forat que vosté ha dit és per això, és per l’endeutament, es la
parte que no estaba en la ley de presupuestos; esa era otra
parte y esa parte era absolutamente legal, porque Radiotelevisión Valenciana, que estaba formada por dos entidades
estaba sometida, en ese caso, al derecho privado, y podían
gestionar y contratar, que eso estoy seguro que también ha
sido objeto de otros muchos debates que han tenido aquí.
Las peculiaridades de los contratos que tenía la Radiotelevisión Valenciana como era contratos con la FORTA, porque era normal que si contrataban con Universal, con Paramount o con los demás, pues eran unos contratos que iban
con la FORTA, porque era una negociación de todas las televisiones. Y eso la Sindicatura de Cuentas en ocasiones
comentaba que no lo acababa de ver y se atenía a las explicaciones oportunas y demás. Pero por la singularidad y la
peculiaridad que tiene un ente, como Radiotelevisión Va-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
26.06.2014
lenciana, el cual me consta que usted tiene unos conocimientos muy grandes, quizás mejor, incluso mayores, que
los míos. Y sabe perfectamente que esto es así.
En cuanto, y ya por acabar, que veo que se enciende la
lucecita y tienen ganas de acabar, yo en el tema de la EPSAR, que es la que absolutamente es competencia y tal, estoy a su entera disposición para que podamos debatirlo, hablarlo, ustedes o cualquiera de su grupo, y puedan incluso,
si desean, visitar alguna planta, como en algún otro sitio
hemos tenido, porque de verdad que somos una referencia
no solo a nivel nacional sino internacional. Y creo que debemos estar orgullosos, como valencianos, de ello.
Y si ha habido otras cosas, pues, evidentemente, la justicia pondrá a cada uno en su sitio, como además es su obligación y como además la abogacía de la Generalitat valenciana también está ejerciendo de acusación al respecto.
Con lo cual, vuelvo a repetir, si quieren del tema de depuradoras, EPSAR y demás, alguna explicación, alguna cosa en
concreto, no tengan la menor duda en ponerse en contacto
conmigo que gustosamente se lo intentaré facilitar.
Nada más, muchas gracias a todos y buenas tardes.
Pàgina 42
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor González.
Informe sobre el compliment
de la Resolució 319/VIII, aprovada
per la comissió en la reunió
del 14 d’octubre de 2013
(RE número 86.259)
El senyor president:
Passem a l’últim punt de l’ordre del dia, que és l’informe
sobre el compliment de la resolució 319/VIII, aprovada per la
comissió en la reunió del 14 d’octubre de 2013. En la carpeta
tenen les seues senyories l’informe que envia el Consell en
què dóna compte del compliment de la resolució.
Senyories, moltes gràcies per la seua col·laboració.
S’alça la sessió.
(S’alça la reunió a les 15 hores i 28 minuts)