Història de la meva mort Albert Serra RECULL DE PREMSA Cinema Truffaut de Girona Dijous 10 d’octubre de 2013, 21.00 30 LA VANGUARDIA CULTURA JUEVES, 10 OCTUBRE 2013 El director de Banyoles presenta su ‘Història de la meva mort’, sobre Drácula y Casanova, dentro del festival Temporada Alta, en Girona Honor de Albert Serra MANÉ ESPINOSA Albert Serra, con gafas negras, junto a Vicenç Altaió, protagonista de Història de la meva mort, ayer SALVADOR LLOPART Barcelona E l pasado mes de agosto Albert Serra se alzó con el Leopardo de Oro, el premio grande del festival de cine de Locarno, por su Història de la meva mort, una aproximación a dos figuras emblemáticas de la cultura occidental: Casanova y Drácula. El primero, representante de la luz y de la razón, del poder de la palabra y de la sensualidad feliz. El segundo, Drácula, emblema de la oscuridad, representante de las pasiones desatadas y del deseo voraz... Luz y oscuridad, frente a frente. A la manera de Serra, claro, que siempre es una manera personal e intransferible. De singularidad garantizada, como sabrán quienes hayan visto cualquiera de las anteriores películas de Serra. Honor de cavalleria (2006), sin ir más lejos, una mirada desmitificadora y, por momentos, irónica, sobre la figura del Quijote: una mirada inesperada, como el mismo Serra. Pero todo lo que el director de Banyoles –que ayer cumplía 38 años– tiene de Quijote, por seguir con la magna creación de Cervantes como referencia, lo tiene de Sancho en su visión del lanzamiento de su película, de la que también es productor. Història de la meva mort, que ya pasó por el Reina Sofía, se presenta esta noche, con honores de première catalana, en el festival Temporada Alta de Girona. Un evento abierto a todo tipo de manifestaciones artísticas que, con la película de Serra, inicia su propuesta cinematográfica. La proyección tendrá lugar en el Cinema Truffaut de Girona (con todas las entradas agotadas). “El rodaje, más que una expe- Tras su paso por Temporada Alta, el filme se presentará el 23 de octubre en la Filmoteca riencia inenarrable, fue, por el contrario, una experiencia decididamente narrable”, afirma el escritor y poeta Vicenç Altaió, quien encarna a Casanova en el filme. Y que barrunta la idea de escribir un libro al respecto: “Una experiencia iluminadora, liberadora, transgresora, insoportable y francamente pesada, que otro menos interesado que yo en el proceso no hubiera aguantado: las mejores vacaciones de mi vida”, afirmaba ayer Altaió, hasta hace poco director del Arts Santa Mònica, durante la presentación del filme de Serra en la Filmoteca de Catalunya. Allí Història de la meva mort tendrá otro preestreno el próximo 23 de octubre.“No quiero que se muera el mismo viernes de su estreno (previsto para diciembre)”, afirmó Serra de Història de la meva mort, que apuesta por el estreno multiplicado. “Se estrenará en salas; en internet, legalmente, y también en DVD, además de su emisión por TV3 una semana después”, explicó Serra, que añadió: ¿Funcionará? No lo sé. Lo único que sé es que la exhibición, en España, no funciona de la misma manera que en otros lugares, donde la caída de la exhibición en sala no ha sido tan brutal”. ¿Las causas? ¿Quizá la mala calidad de las películas españolas, como anteayer afirmaba el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro? “Estoy de acuerdo con el ministro, pero seguramente diferiremos en lo que él y yo consideramos que es la calidad”.¿Y qué es, en definitiva, Història de la meva mort? Digamos que un conjunto de ideas disfrazadas de película. O viceversa: una película, como las de Serra, inexplicable fuera del universo Serra, disfrazada de ideas. Algo inesperado. Un acontecimiento seguro. Por el honor de Albert Serra. c Julià Guillamon Un delirio mortal L a Biblioteca de Catalunya presenta estos días una exposición bibliográfica sobre Antoni de Capmany i de Montpalau (1742-1813), historiador, filólogo, político y economista. Me ha recordado a mi amigo Joan Perucho, que murió hace diez años. Perucho descubrió a Capmany a finales de los años cincuenta, el personaje le gustó y cuando escribió la novela Les històries naturals (1960) llamó al protagonista Antoni de Montpalau, en recuerdo del autor de las Memorias históricas sobre la marina, el comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, uno de los precedentes de la Renaixença. Debía conocerle a través del opúsculo de Víctor Balaguer Reseña de la función cívico-religiosa celebrada en Barcelona para la traslación de las cenizas de Don Antonio de Capmany y de Montpalau y su biografía (1857) porque en esta obra aparece el retrato de Capmany que Erwin Bechtold redibujó en la cubierta de la primera edición de Les històries naturals. Capmany era diputado y murió en Cádiz en la época de las Cortes. Murió pobre y el cuerpo no pudo trasladarse a Barcelona hasta 1854. Fue recibido con gran pompa. Pero el Ayuntamiento no disponía de un panteón, los restos se depositaron primero en la iglesia de Santa Mònica, y más adelante, provisionalmente, en una urna en el Archivo Municipal. Perucho debió releer la obra de Balaguer a principios de los noventa, vio la noticia del depósito y tuvo un delirio genial: fue tirando del hilo, siguiendo el rastro de Capmany, confrontando los textos que hablaban de la grandiosidad de los desfiles funerarios y la desaparición del cuerpo, que no se encontraba en el Archivo, ni en la Catedral, tampoen el cementeLos restos de Capmany co rio de Poblenou, fueron a parar, de donde –¡horror!– habían desprovisionalmente, al aparecido tamArchivo Municipal bién los restos de Bonaventura Carles Aribau, otro padre de la patria. Estaba obsesionado con estas desapariciones y escribía unos artículos furibundos, totalmente alucinados, tronchantes. Acabó publicando una novela sobre el tema, El baró de Maldà i les bèsties del infern (1994). Recuerdo que, mientras la preparaba, el economista Fabián Estapé declaró en una entrevista que tenía en su despacho los huesos de Ildefons Cerdà. Perucho lo explicaba con gestos indignados y grandes aspavientos. Daba mucha risa. Yo creía que mi amigo, que por aquel entonces tenía setenta y cuatro años, pensaba en la futilidad de los honores y de la gloria literaria. La gente olvidaría sus poemas y novelas, como había olvidado la obra de Capmany. Ahora reconozco el miedo a la muerte, la fijación obsesiva por el cuerpo, reducido obscenamente a materia inerte, la misma obsesión de los poetas románticos, de Edgar Allan Poe en Ligeia o Berenice. La muerte, que Perucho había querido exorcizar a través de la fantasía de Antoni de Montpalau, el naturalista que sale a la caza de un vampiro, que representa lo terrible y lo inexplicable del mundo. 30 LA VANGUARDIA CULTURA DIJOUS, 10 OCTUBRE 2013 El director de Banyoles presenta la seva ‘Història de la meva mort’, sobre Dràcula i Casanova, dins del festival Temporada Alta, a Girona Honor d’Albert Serra MANÉ ESPINOSA Albert Serra, amb ulleres negres, amb Vicenç Altaió, protagonista d’Història de la meva mort, ahir SALVADOR LLOPART Barcelona E l mes d’agost passat Albert Serra es va alçar amb el Lleopard d’Or, el premi gran del festival de cinema de Locarno, per la seva Història de la meva mort, una aproximació a dues figures emblemàtiques de la cultura occidental: Casanova i Dràcula. El primer, representant de la llum i de la raó, del poder de la paraula i de la sensualitat feliç. El segon, Dràcula, emblema de la foscor, representant de les passions desencadenades i del desig voraç... Llum i foscor, cara a cara. A la manera de Serra, que sempre és una manera personal i intransferible. De singularitat garantida, com sabran els qui hagin vist qualsevol de les anteriors pel·lícules de Serra. Honor de cavalleria (2006), sense anar més lluny, una mirada desmitificadora i, en molts moments, irònica, sobre la figura del Quixot: una mirada inesperada, com el mateix Serra. Però tot el que el director de Banyoles –que ahir feia 38 anys– té de Quixot, per seguir amb la magna creació de Cervantes com a referència, ho té també de Sancho en la seva visió del llançament de la pel·lícula, de la qual també és pro- ductor. Història de la meva mort, que ja va passar pel Reina Sofia, es presenta aquesta nit, amb honors de première catalana, al festival Temporada Alta de Girona. Un esdeveniment obert a tota mena de manifestacions artístiques que, amb la pel·lícula de Serra, inicia la seva proposta cinematogràfica. La projecció tindrà lloc al cinema Truffaut de Girona (amb totes les entrades exhaurides). “El rodatge, més que una expe- Després del seu pas per Temporada Alta, el film es presentarà el 23 d’octubre a la Filmoteca riència inenarrable, va ser, al contrari, una experiència decididament narrable”, afirma l’escriptor i poeta Vicenç Altaió, que encarna Casanova al film. I que dóna voltes a la idea d’escriure un llibre sobre això: “Una experiència il·luminadora, alliberadora, transgressora, insuportable i francament pesada, que un altre de menys interessat que jo en el procés no hauria aguantat: les millors vacances de la meva vida”, afirmava ahir Altaió, fins fa poc director de l’Arts Santa Mònica, durant la presentació del film de Serra a la Filmoteca de Catalunya, on Història de la meva mort tindrà una altra preestrena el 23 d’octubre. “No vull que el film es mori el mateix divendres de l’estrena (prevista per al desembre)”, va afirmar Serra d’Història de la meva mort, que apostarà per l’estrena multiplicada. “S’estrenarà en sales; a internet, legalment, i també en DVD, a més de l’emissió per TV3 una setmana després”, va explicar Serra, que va afegir: “Funcionarà? No ho sé. L’únic que sé és que l’exhibició, a Espanya, no funciona de la mateixa manera que en altres llocs, on la caiguda no ha estat tan brutal”. Les causes? Potser la mala qualitat de les pel·lícules espanyoles, com abans-d’ahir afirmava el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro? “Estic d’acord amb el ministre, però segurament diferirem en el que ell i jo considerem que és aquesta qualitat de què parlem”. I què és, en definitiva, Història de la meva mort? Diguem que un conjunt d’idees disfressades de pel·lícula. O viceversa: una pel·lícula, com les de Serra, inexplicable fora de l’univers Serra, disfressada d’idees. Una cosa inesperada, segur. Un esdeveniment. Per l’honor d’Albert Serra.c Julià Guillamon Un deliri mortal L a Biblioteca de Catalunya presenta aquests dies una exposició bibliogràfica sobre Antoni de Capmany i de Montpalau (1742-1813), historiador, filòleg, polític i economista, que m’ha fet pensar en el meu amic Joan Perucho, mort ara fa deu anys. Perucho va descobrir Capmany a finals dels anys cinquanta, el personatge li va agradar i quan va escriure la novel·la Les històries naturals (1960) va batejar el protagonista amb el nom d’Antoni de Montpalau, en record de l’autor de les Memorias históricas sobre la marina, el comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, un dels precedents de la Renaixença. El devia conèixer a través de l’opuscle de Víctor Balaguer Reseña de la función cívico-religiosa celebrada en Barcelona para la traslación de las cenizas de Don Antonio de Capmany y de Montpalau y su biografía (1857) perquè en aquest opuscle hi surt el retrat de Capmany que Erwin Bechtold va redibuixar a la coberta de la primera edició de Les històries naturals. Capmany era diputat i va morir a Cadis mentre s’hi celebraven les Corts. Va morir pobre i el cos no es va poder traslladar a Barcelona fins al 1854. Va ser rebut amb molta pompa. Però com que l’Ajuntament no tenia panteó, les despulles es van dipositar primer a l’església de Santa Mònica, i més endavant, provisionalment, en una urna a l’Arxiu Municipal. Perucho devia rellegir l’obra de Balaguer a començaments dels anys noranta, va veure la notícia d’aquest dipòsit i va tenir un deliri genial: va anar estirant el fil, seguint el rastre de Capmany, confrontant els textos que descrivien les cerimònies funeràries amb la desaparició del cos, que no era a l’arxiu, ni a la catedral, tampoc no el va al cemenLes restes de Capmany trobar tiri del Poblevan anar a parar el nou, d’on –horhavien des1857, provisionalment, ror!– aparegut també a l’Arxiu Municipal les despulles de Bonaventura Carles Aribau, un altre pare de la pàtria. Estava obsessionat amb aquestes desaparicions i n’escrivia uns articles furibunds, totalment al·lucinats, divertits. Va acabar fent-ne una novel·la, El baró de Maldà i les bèsties de l’infern (1994). Recordo que, mentre la preparava, l’economista Fabià Estapé va declarar en una entrevista que tenia al seu despatx els ossos d’Ildefons Cerdà. Perucho ho explicava amb grans escarafalls i gestos indignats i feia petar de riure. Jo creia que el meu amic, que en aquell moment tenia setanta-quatre anys, pensava en la futilitat dels honors i de la glòria literària. La gent s’oblidaria dels seus poemes i de les seves novel·les, de la mateixa manera que s’havia oblidat de l’obra de Capmany. Ara hi veig la por de la mort, la fixació obsessiva pel cos, reduït obscenament a matèria inert, la mateixa obsessió dels poetes romàntics, d’Edgar Allan Poe a Ligeia o Berenice. La mort, que Perucho havia volgut exorcitzar a través de la fantasia d’Antoni de Montpalau, el naturalista que surt a la caça d’un vampir, que representa tot allò que hi ha al món de terrible i inexplicable. EL PAÍS, jueves 10 de octubre de 2013 5 CATALUÑA La vida de Roser Capdevila, madre de ‘Les Tres Bessones’, en el Palau Robert Una exposición recoge la trayectoria de la ilustradora y sus personajes TRANSPORTES FLIX, S. A. TRASLADO DE DOMICILIO SOCIAL Esta sociedad ha trasladado su domicilio social a (08292) Esparraguera (Barcelona), Polígono Industrial Sud, Camí de Sant Cristofol, 1. Esparraguera, a 1 de octubre de 2013 El administrador, Armando Andres Chacón PAULA MONTAÑÀ Barcelona Roser Capdevila es capaz de transformar unos cuantos cartones pintados en una orquesta de cámara para hacer play-back. En sus manos, un vaso vacío, espaguetis y cuatro botones se convierten en un decorativo jarrón con flores y cualquier caja de zapatos puede cobrar vida en forma de teatrín ambulante. Pero lo que le ha dado el reconocimiento público que hoy tiene en casi todo el mundo son, sin duda, sus ilustraciones y el hecho de ser la madre de Les Tres Bessones. Hace ya 30 años de la primera edición del cuento Som les tres bessones, basado en la propia vida de la autora y las aventuras, tan llenas de imaginación, de sus tres hijas: Anna, Teresa y Helena. Un cuento que dio el salto a la televisión y que acabaría formando parte de la infancia de miles de niños y niñas de más de 150 países diferentes. Ellas fueron el gran éxito de Roser Capdevila, pero no han sido ni el inicio ni el final de una trayectoria profesional muy ligada a sus vivencias personales. Desde el cuento La cosidora, que marcó el inicio de su carrera como ilustradora con el Premio Apel·les Mestres en 1981, hasta los primeros esbozos que hizo para la película Les Tres Bessones i Gaudí. Tres incubadoras de juguete, un viejo pupitre y delantales estampados. Todo esto muestra la exposición Llapis i... acció! Roser Capdevila dibuixa, que se puede visitar en el Palau Robert de Barcelona hasta el mes de abril de 2014. Una exposición que vincula y recrea escenas y objetos de su vida íntima ALGASCA S. A. CONVOCATORIA DE JUNTA GENERAL ORDINARIA Se acuerda convocar la junta general ordinaria de accionistas de la sociedad para su celebración el próximo 19 de noviembre de 2013, a las 13 horas, en el domicilio social, Ronda Universitat, número 1, 2º, de Barcelona, con el fin de debatir y, en su caso, aprobar los asuntos incluidos en el siguiente Llapis i... acció! es la exposición sobre la vida de Roser Capdevila y Les Tres Bessones. / vanessa miralles (palau robert) La muestra recrea escenas y objetos, como pupitres viejos, de la dibujante con dibujos y cuentos como el de La jirafa Palmira que, igual que la creadora, conducía una Vespa y le apasionaba la música. Y si el volumen del material publicado supera los 300 títulos, las obras pensadas y creadas expresamente para regalar entre su círculo de amistades y familia son igual de numerosas. Desde que era una niña, Capdevila ha estado siempre vinculada al mundo del arte y la cultura y para ella la ilustración ha sido mucho más que un trabajo. “Tengo un diario personal y cada día escribo con dibujos lo que me ocurre o está ocurriendo a mi alrededor”, explica. En la exposición también se puede ver una muestra del lado más privado e inédito hasta ahora: decenas de páginas con escenas cargadas de humor e ironía, libritos únicos y personalizados, figuras de cartón para sus nietos o un cabaret con el que hizo la última actuación en París. Ante tal cantidad de material, la inevitable elección de lo que se iba a exponer no fue fácil. La crítica de arte Mercè Alsina, una de las comisarias, explica que tampoco resultó fácil decidir el modo de colocar aquellas obras de pequeño formato en un espacio tan grande como la sala del Palau Robert. Pero el resultado final ha satisfecho a Alsina y a Anna Batet, una de las tres mellizas y también comisaria de la exposición. Ella misma también comenta que su madre “es incapaz de tener proyectos a largo plazo entre manos, es una persona hiperactiva”. Los 74 años de Roser Capdevila no le han quitado vitalidad ni energía y repite con alegría cómo se llegó a emocionar viendo el trato que recibían todos sus dibujos y recuerdos. Ahora afirma categórica que ella ya ha dibujado bastante y que, de momento, lo que más le apetece es dedicarse a hacer visitas guiadas por su exposición. Casanova y Drácula ‘actúan’ en Temporada Alta El festival de teatro programa la última película del director Albert Serra ANNA PAZOS, Barcelona De blanco a negro, de la luz a la sombra, de la razón al oscurantismo. Del cambio de paradigma en la transición del siglo de las luces al del romanticismo gótico nos habla el director catalán Albert Serra en su última película, Història de la meva mort, que tras haber ganado el Leopardo de Oro en el festival de Locarno se presenta hoy en el cine Truffaut de Girona. El filme inaugura así el festival de teatro y artes escénicas Temporada Alta, siendo la primera vez que se incluye una propuesta cinematográfica en el programa principal del certamen. “El cine alimenta cada vez más al teatro cuando antes era al revés”, argumentó ayer el director artístico de Temporada Alta, Salvador Sunyer, justificando este casamiento del festival con el séptimo arte. El filme de Serra se estrenará el 23 de octubre en la Filmoteca de Catalunya y a principios de diciembre en las salas comerciales del país. La película narra un episodio inventado de la vida del seductor Casanova, que durante un viaje hacia el sur en sus últimos días de vida verá cómo su mundo de racionalismo y sensualidad ligera sucumbe ante uno más oscuro y violento, encarnado en la figura de un estandarte del romanticismo del XIX como Drácula. “La idea era poner dos imaginarios en escena”, aclaró Serra durante la presentación del filme. El catalán, autor entre otros del largometraje de 120 horas Els tres porquets, se había puesto como reto “conseguir que las imágenes transmitieran ideas filosóficas más bien abstractas, pero que salieran de forma espontánea y natural, sin que quedara pretencioso”. Serra negó, no obstante, que los actores improvisaran, pese a reconocer que la película presenta ciertas ambigüedades en el guion que pueden confundir al espectador. “Contra el término improvisación siempre prefiero usar el de performance, conceptualmente más cerrado e intenso, aporta más energía”, puntualizó, para rematar que “esta es una película profundamente ideológica construida a través de la estética". En cine, televisión y DVD El poeta y museólogo Vicenç Altaió, que encarna a Casanova, elogió el proceso creativo de Serra durante el montaje de la película, calificándolo de “un tipo de construcción que recuerda al que Joyce trabajaba en sus novelas, o al perfectismo del mejor Barça haciendo una de sus jugadas redondas”. Altaió negó ser el protagonista del filme, pese a interpretar al personaje principal, argumentando que “en este tipo de cine el protagonista es el mismo autor, en este caso Albert Serra”, ya que los actores no son más que “la masa de pizza que el artista modela a su gusto”. Altaió alabó asimismo la figura históri- ca del propio Casanova en tanto que arquetipo presente en la tradición de varios pueblos mediterráneos: “de catalanes a venecianos, todos tienen algo de Casanova, esta figura que seduce, persuade, engaña. Y no obliga, como el Don Juan del imaginario español”, se aventuró. Serra hizo especial hincapié en lo novedoso de la presentación comercial de la película, que quiere ser una alternativa más viable al simple estreno convencional en sala. “Estamos realizando una serie de actos presentando el filme, explicándolo y enmarcándolo, estimulando la curiosidad del público”, detalló el director, “y el mismo día que se presente en los cines se emitirá en la TV-3 y saldrá a la venta en DVD”. Respeto al premio de Locarno, Serra declaró que “me es más bien indiferente”, pero admitió la ayuda que un reconocimiento así supone en términos de marketing y difusión de la película. ORDEN DEL DÍA Primero. Examen y aprobación, en su caso, de las cuentas anuales de la sociedad (Memoria, balance y cuenta de pérdidas y ganancias correspondientes al ejercicio 2011, así como el informe de gestión y la propuesta de aplicación de resultados. Segundo. Examen y aprobación, en su caso, de las cuentas anuales de la sociedad (Memoria, balance y cuenta de pérdidas y ganancias) correspondientes al ejercicio 2012, así como el informe de gestión y la propuesta de aplicación de resultados. Tercero. Aprobación, en su caso, de la gestión de los administradores. Cuarto. Determinación, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 21 de los estatutos sociales, de la retribución de la administradora. Quinto. Nombramiento del auditor de cuentas de la sociedad para realizar la auditoría de las cuentas anuales. Se informa a los accionistas de que en el domicilio de la sociedad se encuentran a su disposición los documentos que han de ser sometidos a la aprobación de la junta. En todo, podrán obtenerlos, de forma gratuita e inmediata, solicitándolos previamente en el mismo domicilio. Barcelona, 2 de octubre de 2013 La administradora única de la sociedad Montserrat Ferrer Gumá CITY RESTAURANT, S.L.U. (sociedad escindida) BCN MAREMAGNUM 2013, S.L.U. (sociedad beneficiaria) ANUNCIO DE ESCISIÓN PARCIAL De conformidad con lo dispuesto en los artículos 42, 43 y 73 de la Ley 3/2009 sobre Modificaciones Estructurales de las Sociedades Mercantiles, se hace público que el socio único de CITY RESTAURANT, S.L.U., y BCN MAREMAGNUM 2013, S.L.U., ha acordado el día 30 de septiembre de 2013 en junta general y universal de socios, por unanimidad, la escisión parcial (la “escisión”) de CITY RESTAURANT, S.L.U. En virtud de la escisión, la entidad CITY RESTAURANT, S.L.U., escindirá en bloque, a favor de la sociedad BCN MAREMAGNUM 2013, S.L.U., todos sus activos y pasivos afectos al restaurante McDonald’s, sito en Barcelona, C/ Moll D’Espanya, 5, local 6A y 6B, Centro Comercial Maremagnum, que constituye una unidad económica autónoma. Se hace constar, asimismo, que por aplicación del artículo 78 bis de la Ley 3/ 2009, sobre Modificaciones Estructurales de las Sociedades Mercantiles, no ha sido preciso elaborar el balance de escisión, ni el informe de los administradores sobre el proyecto de escisión. Asimismo, se hace constar el derecho que asiste a los socios y acreedores de las sociedades intervinientes de obtener el texto íntegro del acuerdo adoptado, así como el derecho de oposición que corresponde a los acreedores en el plazo de un mes desde la publicación del último anuncio de escisión parcial, todo ello conforme a lo establecido en los artículos 43 y 44 de la Ley 3/2009, de 3 de abril, sobre Modificaciones Estructurales de las Sociedades Mercantiles, por remisión que a los mismos hace el artículo 73 de la citada Ley Barcelona, 30 de septiembre de 2013 El administrador único de la sociedad escindida, Ramón Lamazares Oller 34 DIJOUS, 10 D’OCTUBRE DEL 2013 ara cultura CLÀSSICS JUVENILS AMB L’ARA LITERATURA El ‘professor’ Cortázar, a les llibreries Alfaguara publica les classes de literatura de l’autor de ‘Rayuela’ Clases de literatura. Berkeley 1980 és l’últim llibre inèdit de Cortázar, tot i que els textos que recull no fossin concebuts per ser publicats. El volum és una guia de primera per conèixer l’escriptor. JORDI NOPCA Un viatge a l’horror, el territori dominat pel Kurtz ‘El cor de les tenebres’, de Joseph Conrad “Remuntaraquellriueraretrocediralsprimersorígens delmón,quanlavegetaciós’anavaatapeintdamuntla terra i els grans arbres eren els reis. Un rierol sec, un gran silenci, un bosc impenetrable”. I allà, en les profunditats del Congo, en el govern de l’horror, hi havia elKurtz,l’assassídelahumanitatopotserl’últimimés pur reducte d’humanitat. JosephConradvaescriureElcordelestenebresquan s’acabava el segle XIX i el colonialisme europeu fabricava un ordre mundial basat en un concepte industrial de l’explotació. En aquesta realitat criminal, l’Àfrica era un territori on l’home blanc actuava sense moral i sense llei; o si més no, amb una moral i una llei que suposadament havien desaparegut d’Europa. El Kurtz és un empleat d’una empresa belga que l’envia al Congo permanteniriperfeccionarl’explotació.Fatanbélasevafeina,portaelsistematanlluny,queelmateixsistema el considera un perill i encarrega a un altre home, Marlowe, que restableixi l’ordre. Comença així el viatgedeMarlowealcordelestenebres,quenoésresmés que el mirall que la civilització blanca no volia mirar. Conrad fa servir Marlowe com a narrador d’una història que és també la història del segle XX. Parla de la banalitat del mal abans que el concepte fos articulat. Explica el poder autodestructiu que la humanitat va exhibir en les guerres posteriors i sobretot denuncia la mentida com a refugi psicològic de qui no vol ser responsable del crim. Francis Ford Coppola ho Col·lec va entendre així quan va converció tir El cor de les tenebres en la Aquest cap amb l’AR de setmana pel·lícula Apocalypse now. A, ‘El no i del pijama d ‘Aloma’ pe ratlles’ i er només 9,95 € BARCELONA. L’últim inèdit de Julio Cortázar (1913–1984) és una lliçó magistral sobre literatura a càrrec d’un escriptor que reconeix, ja a la primera sessió del curs, que no és sistemàtic, ni es dedica a la crítica, ni és teòric: “A mesura que els problemes de feina van apareixent, busco solucions”. Carles Álvarez, editor de Clases de literatura. Berkeley 1980 (Alfaguara), reconeix que Aurora Bernárdez, marmessora del llegat del seu exmarit, no recorda com van arribar a les seves mans les cintes que recollien les vuit sessions del curs. “Tinc dues intuïcions. O bé va ser a través de Galaxia Gutenberg, que en va editar les obres completes, o de Saúl Yurkevich, responsable del seu llegat fins que va morir el 2005”, explica. Després d’editar Cuentos inolvidables según Cortázar (Alfaguara, 2006), Álvarez va treballar amb Bernárdez a Papeles inesperados (2009), en els cinc volums de la correspondència –publicats l’any passat– i en la transcripció d’aquestes classes delicioses. Es dedica a explicar-hi el temps i la fatalitat en el conte fantàstic, el conte realista, la musicalitat i l’humor; el procés d’escriptura de Rayuela, i la presència de l’erotisme en la literatura. «No és un llibre gens tècnic –assegura l’edi- Cortázar el 1983, tres anys després d’haver-se passat dos mesos a la Universitat de Berkeley impartint classes de literatura. EFE tor–. Ell creia que a Berkeley es trobaria alumnes molt cultes i molt preparats i no va ser així. En una carta diu: “Tuve que bajar el tiro”». Durant els dos mesos que va durar el curs, Cortázar es va arribar a fer amic d’alguns alumnes. Als últims minuts de cada classe, obria un torn de preguntes, que tot sovint eren polítiques: “Li demanaven so- bre Fidel Castro, sobre el cas Padilla [que va provocar una primera ruptura entre els intel·lectuals llatinoamericans i la Revolució Cubana] i sobre si Nicaragua seria envaïda pels Estats Units”. A més de respondre afablement, Julio Cortázar va arribar a visitar la festa de Halloween de Berkeley vestit de comte Dràcula.e CINEMA Albert Serra estrena el nou film al Temporada Alta Els cinemes Truffaut de Girona acullen l’estrena d’Història de la meva mort, d’Albert Serra, dins de la programació del festival Temporada Alta. El film arribarà a les sales comercials al desembre. Casanova, Dràcula i Don Juan XAVIER CERVANTES BARCELONA. Després de guanyar a Locarno, Història de la meva mort d’Albert Serra segueix fent camí. De moment ja s’ha vist als festivals de Busan (Corea del Sud), Toronto, Vancouver i Londres, al Centre Pompidou de París i al Museu Reina Sofia de Madrid. Avui es projecta als cinemes Truffaut de Girona, dins del festival Temporada Alta, i el 23 d’octubre es passarà a la Filmoteca de Catalunya. L’estrena comercial, a principis de desembre, serà simultània en cinemes, internet i DVD, i també hi haurà una projecció a Televisió de Catalunya. Serra explica que en comptes de fer “la típica sortida a sales comer- cials que deixa la pel·lícula desemparada” a la cartellera, va plantejar muntar preestrenes en llocs on “el públic ja està preparat per veure la pel·lícula”. El propòsit és que “reneixi la curiositat” pel cinema, i el resultat li dóna la raó: les entrades per veure Història de la meva mort a Girona ja s’han exhaurit. Vicenç Altaió i Albert Serra, actor i director d’Història de la meva mort, ahir a la Filmoteca. CÈLIA ATSET “El repte era agafar el meu estil d’abans i enriquir-lo, emmarcat en una narrativa més convencional. La gent que l’ha vist la suporta millor que les altres, tot i que dura més”, diu Serra sobre un film que planteja un xoc entre el racionalisme “sensual i suggeridor” de Casanova i el romanticisme “metafísic i violent” de Dràcula. L’exdirector del Centre d’Art Santa Mònica, Vicenç Altaió, interpreta un Casanova crepuscular en una pel·lícula “d’idees” que ell considera “profundament ideològica” i que “parla de la nostra època millor que molts tractats polítics”. Altaió defensa Casanova com a mite de “tots els venecians i els catalans i de bona part d’Europa” perquè “encisa, persuadeix i enganya”, mentre que el mite “dels castellans”, Don Juan, “imposa”.e BORN EL BARRI RENOVA LA SEVA OFERTA GASTRONÒMICA FERNANDO FRANCO, GUILLEM CLUA, PAU MIRÓ I JORDI CASANOVAS... 4 - 10 D’OCTUBRE 2013 MÉS / MORE / MÁS: TIMEOUT.CAT ALBERT SERRA 1,95€ LA CORONACIÓ DE L’ENFANT TERRIBLE DEL CINEMA EUROPEU #286 NO ENS AGRADA? ONINS ANALITZEM PER QUÈ ELS BARCEL L EL TURISME CE RE B AM E UR VE A N CE COMEN 618 Albert Serra L’enfant terrible es corona. 658 La revolució... de Casanovas, Clua i Miró. IVÁN MORENO Sumari Reportatges 12 18 22 24 No ens agrada? Els lectors de Time Out diuen que el turisme és el principal problema de BCN. Ho discutim amb Itziar González i Pere Duran. 32 Albert Serra Josep Lambies s’agenolla davant del director català, sincer, directe i presumit. 35 Tatuatges Eugènia Sendra busca quins són els tatuatges de moda. LA NOSTRA PORTADA Fotografia: Iván Moreno LES ESTRELLES DE TIME OUT BARCELONA 46 Menjar i beure Ricard Martín torna a trepitjar el barri del Born i troba locals nous i assequibles. Botigues La moda se suma al fenomen Km. 0 o això és el que es topa Laia Beltran a Barea. A la ciutat El festival Petits Camaleons fa possible l’equació nens i música. 42 Gaudeix Moritz Art Aina Mercader es prepara per al SWAB, l’ARCO dels barcelonins. IIIII Excel·lent IIII Molt bo CISCO/LTW MARIA DIAS 622 Tatuatges Els dibuixos a la pell tornen a estar de moda. 50 58 64 67 Cinema Fernando Franco signa un brillantíssim debut a La herida. Comenta la pel·li amb Josep Lambies. 56 L’Altre Cinema 69 74 Teatre Andreu Gomila idea un complot amb Guillem Clua, Jordi Casanovas i Pau Miró, al Teatre Lliure. Dansa Bàrbara Raubert transmet la seva fascinació per Philippe Genty. Llibres Benjamín Prado vol curar el món amb el seu nou llibre, Ajuste de cuentas. III Bo 76 78 81 82 II Passable Música Javier Blánquez us diu què heu de veure del nou festival de l’Heliogàbal. Clàssica Neix la nova Orquestra Da Camera, diu Xavier Cester. Nit Us posem sobre la pista del nou club Marhes. Gai i lèsbic J. M. Sarri no es perdrà una sessió de ioga en pèl. Pots sentir-me Twerking i Janelle Monáe. Jo, BCN Javier Berltrán. I Dolent www.timeout.cat 3 UN BÉ DE LA HUMANITAT ALBERT SERRA TOCA EL CIM AMB ‘HISTÒRIA DE LA MEVA MORT’, UNA PEL·LI SOBRE “LA BELLESA DE LA INJUSTÍCIA’ Per Josep Lambies Retrat Iván Moreno 18 www.timeout.cat Em pregunto quant de coratge ha d’arribar a acumular Albert Serra abans de sortir al carrer de motu propio amb aquesta pinta d’emissari de Belzebú a punt d’oficiar un encontre amb les criatures del subsòl. No es pot negar que té l’aplom d’una vaca sagrada mamelluda i amb pèl fort. Li ve de fàbrica, igual que aquests deliris heretats d’algun heroi díscol com Aguirre el Col·lèric i la seva poca vergonya, préstec dels dandis eduardians que s’embolicaven de dalt a baix amb bates de vellut verd. “Has d’entendre que jo ja no sóc un espectador qualsevol –m’explica–. Jo sóc un creador, un cineasta. Fa temps que em vaig convertir en protagonista del món”. Hi ha qui diu que aquest Albert Serra tan raonable i modest com un sobirà amb ceptre i corona ostentant davant la cort va néixer l’any 2008, quan El cant dels ocells va guanyar la Quinzena de Realitzadors de Canes. Aquell dia el vam canonitzar com a símbol sacre del cinema català. Doncs sí, Abert Serra és una vaca sagrada i consagrada. I com a tal exerceix el dret a l’extravagància sempre que en té ocasió. Avui, sense anar més lluny, el veiem sortir dels baixos d’Andergraun Films, la seva productora, situada al límit entre Gràcia i Sant Gervasi, amb una fila sensacional. Du una camisa daurada que devia comprar de saldo a algun crupier d’Atlantic City i una pota de pollastre resseca penjada sobre el nas. A les mans, un faisà embalsamat que va clavat dalt d’un pastís d’attrezzo, amb fruita confitada de cartró-pedra, que podria servir d’ofrena al fill de Satanàs. I al coll, una creu de plata que sembla el salconduit per anar a tallar caps durant la reconquesta de Terra Santa. “És que la gent normal té molt mal gust –diu ara, fent-se l’estilista–. No sé si te n’has adonat, però la gent és molt cutre”. El millor de tot és aquesta mena d’arnès per a bèsties de càrrega de la Pachamama que porta per barret. De Napoleó a Kubrick Algun dia algú li traurà la màscara de soca-rel i descobrirà què hi ha a sota del personatge. Pobre de mi, no seré jo, mitòman i calçasses, qui assumeixi tan ambiciós repte. Jo em quedo amb l’Albert Serra agosarat, el que té un fons d’armari que sembla sortit d’una sastreria de Saville Row i el que apareix disfressat de xaman. Em quedo amb l’Albert Serra del rellotge d’or i les ulleres fosques, el que assegura que es compra la roba l’últim dia de rebaixes perquè és quan la massa acrítica ja s’ha emportat les coses lletges. O perquè vol fer veure que en realitat la roba li importa un rave. El que, viva encarnació del rei Herodes, em diu: “Només permetria que un nen aparegués en una pel·lícula meva si me’l deixessin matar i rostir en una paella”. Perquè aquest és l’Albert Serra que el 29 d’agost de fa dos anys era al Prat amb un bagul de 50 quilos ple de perruques, a punt d’embarcar en un vol cap a Romania. Història de la meva mort es va rodar a Viscri, un poblet de la província de Brasov, amb oques, gallines i escassos indicis d’electricitat. Molt a prop hi havia les pastures on Stanley Kubrick havia planificat emplaçar les escenes de NOMÉS PERMETRIA QUE UN NEN PETIT APAREGUÉS EN UNA DE LES MEVES PEL·LÍCULES SI ME’L DEIXESSIN ROSTIR EN UNA PAELLA batalla d’aquell famós Napoleó que havia d’interpretar David Hemmings, el fotògraf de Blow-up, i que va quedar en paper mullat. Ara fa dos anys, Albert Serra s’aventurava en aquestes terres maleïdes, on encara ronden els fantasmes del que mai no va ser. “Coses de l’atzar –replica–. No estava pas previst anar a seguir la pista de Napoleó, però ho vaig llegir en aquell llibre de la Taschen i em va fer certa gràcia. Esclar que m’hauria agradat més si no fos perquè Kubrick és un dels directors més dolents que ha donat la història del cinema”. Aprofitant que ha encès el braser, dobla l’aposta sense encongir les espatlles, més estrident: “N’hi ha un que encara és pitjor que Kubrick, però: es diu Francis Ford Coppola”. MITES SOKÚROV “Sap treballar amb els actors i fer coses originals. La setmana passada vaig estar-lo entrevistant per a un llibre que sortirà a França. És un gran creador, com jo”. APICHATPONG “La pel·lícula aquella de l’Oncle Boonmee, la recordes? A mi em va agradar, era arriscada. El que passa és que li vaig trobar alguns peròs, i quan vaig haver d’escriure’n un article la vaig posar a parir”. LA MERDA “És un tema que cada vegada m’interessa més. A Història de la meva mort hi és molt present, des que veiem l’Altaió llepant l’anus a una dona”. És un virtuós de la boutade polèmica, un buscabregues insolent i tants altres atributs que se m’escapen. De sota aquest bigoti a dues aigües tan compacte que es podria confondre amb un sintètic de la Industrial Bolsera fa rajar una barreja anàrquica de morbo i erudició. Li passa, sobretot, quan parla de la pel·lícula. “Un amic meu que la va veure em va dir que és una història sobre el terror de la bellesa i sobre la bellesa del terror –il·lustra–. Jo he millorat una mica la consideració, i ara m’agrada dir que és una pel·lícula sobre la injustícia de la bellesa i la bellesa de la injustícia”. Afegiu a aquestes nobles paraules una mica d’humor escatològic, culs i cagarros, i mitja dotzena de conills esbudellats. Això és Història de la meva mort, una obra mestra. Veieu-la i començareu a entendre per què se’ns presenta vestit com la cabra sacerdotessa dels aquelarres de Goya. De Casanova a Dràcula “Jo sóc un bé de la humanitat”, diu la vaca sagrada, donant-se-les d’indolent segons costum de la seva aureolada casta. Albert Serra, profeta i Judes d’una religió que encara està per batejar, es manté dalt d’un pedestal com Simó l’Estilita. Porta la llegenda personal que ha anat creant a còpia d’anys d’esforç com una boa de xinxilla embolicada al voltant del coll, i l’èpica tan ben collada que es fa difícil distingir-lo de qualsevol dels seus estrambòtics personatges. Albert Serra és el Quixot, Sancho i els Reis de l’Orient. I ara també la impossible fusió superguerrera entre Giacomo Casanova, el gran seductor de la civilització occidental, i el comte Dràcula, l’aŀlucinada batalla d’egos que entre sang, excrements i converses sobre Voltaire vertebra aquesta última pel·lícula. “Vaig triar aquest parell de figures perquè amb elles podia explorar els límits entre el plaer i el dolor”, exposa el director. Història de la meva mort és un esdeveniment titànic de l’altura d’un campanar, tan inversemblant com la idea de Fitzcarraldo de fer passar un vaixell pels cims de les muntanyes amazòniques. No ho dic per la pel·lícula, una d’aquelles meravelles que et regiren les entranyes. Ho dic per tot el que hi ha darrere: les tenebres gòtiques del romanticisme i el refinament iŀlustrat del Segle de les Llums, les esplanades romaneses i les dependències senyorials de tres www.timeout.cat 19 castells del sud de França, anècdotes alcohòliques i etíliques, el poeta Vicenç Altaió amb perruca blanca, la cara empolvorada i una piga al pòmul segons moda de l’època, i un brut de més 440 hores de metratge que ha costat un any i escaig de reduir a una durada humana. Però Albert Serra insisteix: ell és un bé de la humanitat, i sembla que aquest estatus l’autoritza a dilapidar temps i diners en una pel·lícula amb factura de baix pressupost. “El món és millor gràcies a mi”, repica, una mica cregudet. De Herzog a Serra Els rodatges d’Albert Serra són coneguts per dues coses: hi ha mam servit a esportes i les catàstrofes sempre vénen de tres en tres. Ell no se n’amaga pas. Fa tres anys va filmar una mena de fals making of que duia un títol molt devot, El MANIES KECHICHE “Per veure aquesta cosa de les lesbianes del cabell blau que va guanyar a la Palma d’Or a Canes mira’t una pel·lícula meva, que és molt més original”. CARABÉN “Jo no sóc un moralista, i la situació econòmica no m’afecta especialment, però si un dia em veig desnonat em recordaré de tots els que han fet apologia de la banca, com el cantant de Mishima”. ELS PEDAGOGS KUBRICK ÉS UN DELS DIRECTORS MÉS DOLENTS QUE HA DONAT LA HISTÒRIA DEL CINEMA, DESPRÉS DE FRANCIS FORD COPPOLA senyor ha fet en mi meravelles, finançat pel CCCB com a part de la correspondència que va mantenir amb el cineasta argentí Lisandro Alonso per a l’exposició Totes les cartes. “Sempre he defensat que les meves pel·lícules tenen un punt lúdic i desastrós que per raons estètiques no arriba a sortir a la superfície –rebufa–. El senyor ha fet en mi meravelles va ser una excusa per mostrar d’una vegada per totes com és treballar amb mi”. Dinars opulents amb discussions acalorades, insults, exabruptes i llamp de rellamp, actors que prediquen com un capellà de Berlanga amb llargs sermons sobre 20 www.timeout.cat “No m’agraden els nens, però ells no en tenen cap culpa. La culpa és dels pares que els deixen fer el que volen. Els nens no tenen capacitat de pensar, i per tant se’ls hauria de picar quan es porten malament, com es fa amb totes les bèsties”. la desfeta de l’URSS i una bodega plena de vi de taula. Així és com s’organitza la kermesse héroïque. Albert Serra, geni i figura, cap d’una troupe ambulant que el segueix allà on va com si els seus fossin els passos de Moisès guiant els jueus a través del desert, no es deixa intimidar per cap hecatombe. “Confio molt en mi –diu l’animal sacrosant–. Sóc capaç de mirar els desastres amb optimisme i sempre me n’acabo sortint, perquè sóc espavilat”. Si es presentés la necessitat, separaria les aigües del Mar Roig. És un nou i actualitzat Werner Herzog vingut de Banyoles per anar d’expedició cap a la conquesta de l’inútil. Fins i tot té un Klaus Kinski divo i torracollons com un borinot en plena migdiada d’estiu: el seu compatriota Toti Pau, un milhomes amb la llengua més bruta que una claveguera que havia de fer de Dràcula però a última hora li van agafar cagarrines. “No s’hi pot treballar pas, ja no el tornaré a cridar mai més –diu Werner Serra–. Només sap fer coses cutres. No sé si és perquè és dolent, perquè té pànic escènic o perquè està boig, però no és un actor ni és res”. Sort que Eliseu Huertas va salvar els mobles, amb un crepat digne de Gary Oldman. No m’atreviria a aventurar quantes més incidències li van posar pals a les rodes. D’això, qui en sap un niu és el poeta mallorquí Jaume C. Pons Alorda, que el 29 d’agost del ¿DOLOR O PLAER? ¿Què us estimeu més, una xarrupada al coll amb els ullals de Dràcula o els dits pansits de Casanova sobre el sexe? 2011 també viatjava en aquell avió rumb a Romania amb escala a Munic que es va enlairar del Prat a quarts de set del matí. Albert Serra l’havia fet cridar perquè s’ocupés del quadern de bitàcola, un diari de rodatge trepidant amb recompte d’ampolles de whisky, converses manicomialment lascives, on s’explica la història de com van espellofar un bou de les dimensions d’un rinoceront africà. Tinc constància que l’ha convertit en un llibre, que quan vegi la llum deixarà aquestes atrevides línies meves al nivell del betum. “Si algú fa una pel·lícula amb mi és perquè es vol divertir –conclou Albert Serra–. Perquè una pel·lícula meva és com una sublimació de la vida, i tothom s’ha d’engrescar”. I així és com l’emissari de Belzebú amb la camisa de crupier d’Atlantic City i l’expressió garratibada del Timothy Treadwell de Grizzly man es torna a ficar dins la seva cova del barri de Gràcia i tira la cortina, convençut que en l’última hora i mitja ha tornat a fer història. EL MUNDO. JUEVES 10 DE OCTUBRE DE 2013 49 CULTURA / EM2 la fascinación que provocaba en las mujeres («yo no las siento; ellas sienten a través mío», sentencia Altaió en un diálogo filosófico cumbre), que recuerda su polémica con Voltaire o su aspiración de escribir un diccionario sobre las variedades de quesos. La técnica del film es otro de los cambios que se aprecian en este nuevo trabajo de Serra: hay planos más cortos, personajes femeninos, más música, diálogos hipnóticos. «‘Història de la meva mort’ es una película ideológica hecha desde la estética» «La distribución de siempre no funciona y tenemos que probar otra cosa» Dos pelucas ajadas, a la manera de naturalezas muertas, en un fotograma de la película. / EL MUNDO Cine / ‘Història de la meva mort’ Un Casanova contra la oscuridad Albert Serra anticipa el estreno de su nueva película, que hoy se proyecta en Girona JAVIER BLÁNQUEZ / Barcelona En el momento de afrontar el estadio inicial de su cuarta película, Albert Serra se planteó algunos retos. El primero, «traducir ideas filosóficas en imágenes, pero sin que eso la convirtiera en algo pretencioso o teatral», dicho en sus propias palabras. Història de la meva mort, galardonada con el Leopardo de Oro en el pasado festival de Locarno, trata, según ese punto de partida, sobre el tránsito de un mundo de orden –el del siglo XVIII, modernizado por las ideas de la Ilustración– a uno dominado por la naturaleza y un regreso a la superstición, el del XIX romántico. Lo hace Serra a través de dos personajes vehiculares: un Giacomo Casanova crepuscular (interpretado por Vicenç Altaió, actor no profesional, ex director del Centre d’Arts Santa Mònica) y un conde Drácula sanguinario, antagonista del caballero veneciano en una ‘confrontación’ final con trasfondo abstracto. «Yo no he visto nunca una pelícu- la del género fantástico», afirmaba ayer Serra en la rueda de prensa de presentación de Història de la meva mort en Barcelona. «Y me pareció interesante trabajar con elementos sobrenaturales por esta vez. Pero aunque haya un Drácula, esta película es otra cosa». A lo que Vicenç Altaió añadía una interesante reflexión: «es una película ideológica, pero hecha desde la estética». El Casanova de Serra está inspirado en el de sus extensísimas memorias, Historia de mi vida –el título de la película, evidentemente, apela a ese título trocando la vida por la muerte, la edad de gloria que quiso preservar el Casanova histórico en su texto por el declive físico en una época pre-revolucionaria que iba a dar punto final al equilibrio rancio del Antiguo Régimen–. Pero todos los hechos y diálogos son inventados: éste es un Casanova que dialoga sobre la necesidad de sustituir el cristianismo por la nueva ciencia, que recuerda sus amoríos y Albert Serra, en una imagen de archivo. / DOMÈNEC UMBERT «Me preguntan si los diálogos están escritos o se improvisaron. La palabra improvisar no me gusta», explica Serra. «Es como si cualquier cosa valiera. Para mí, los diálogos en Història de la meva mort son como performances: hay un orden, un texto cerrado, pero con mucho espacio para que acontezca lo imprevisto». Tras el triunfo en Locarno y un pase especial hace unas semanas en Madrid, dentro del Centro de Arte Reina Sofía, la película se prepara para su estreno en salas. Hoy se proyecta en el festival Temporada Alta de Girona –centrado en las artes escéncias; «la película podía encajar, porque es más teatral que Honor de Cavalleria o El cant dels ocells»–, y el 23 de octubre en la Filmoteca de Catalunya, antes de llegar a salas ya en diciembre –«y también a la televisión, a la edición en DVD y la descarga legal, todo a la vez; la distribución habitual ya sabemos que no funciona bien y hay que probar otra cosa, donde cada formato ayude al otro»–. Como el resto de la obra de Serra, Història de la meva mort es una película autoral, lenta e inteligente. Pero ahora, quizá, más accesible que antes. «Dura dos horas y media y he detectado que se va menos gente de la sala, y eso que El cant dels ocells duraba una hora menos», comenta Serra, con una tímida sonrisa. 6 Jueves. 10 de octubre de 2013 • LA RAZÓN Cataluña El maestro Cortázar Montblanc recuerda con una pluma la inmortalidad de la obra de Balzac Un volumen recoge los textos de las clases que el autor de «Rayuela» realizó en la Universidad de Berkeley en 1980 Archivo L. R. BARCELONA- En el otoño de 1980, el escritor Julio Cortázar ya era algo más que un nombre consagrado. Es en esa época, cuando la universidad de Berkeley, California, lo invitó a dar una serie de conferencias durante dos meses para hablar de su oficio de escritor y literatura. Esas charlas permanecían hasta ahora inéditas y se recogen ahora por primera vez en un libro, «Clases de literatura», editado por Alfaguara, bajo el cuidado de Carles Álvarez Garriga, especialista en la obra del autor de «Historias de cronopios y de famas». Es un tiempo en el que ha leído más de 10.000 libros, escuchado unos 6.000 discos –sobre todo de jazz– y había visto numerosas exposiciones, especialmente en París, la ciudad que se había convertido en su hogar y en su centro de operaciones literarias. Cortázar habla de cuentos, del nacimiento de su célebre «Rayuela», de los autores que admiraba e incluso de su pasión por la música jazz. BARCELONA- Con el ciclo novelístico «La Comedia Humana», Honoré de Balzac construyó una de las obras literarias más interesantes surgidas en la Francia del siglo XIX. Su legado inspira todavía a otros escritores e incluso a los instrumentos con los que uno puede iniciarse en el oficio de las letras. Montblanc presentó el pasado martes, durante una cena el restaurante Caelis de Barcelona, una pluma de edición limitada con la que quiere recordar al considerado como padre del realismo. La estilográfica, como explicó Hubert Wiese, consejero delegado de Montblanc Iberia, se inspira en el «dandismo» de la sociedad europea del siglo XIX, encarnado en la estética de la decadencia y la elegancia individual de Balzac, para quien el estilo era un imperativo existencial. La noble resina negra y la laca gris del cuerpo, con su refinado guilloché, hace referencia al típico corte de los pantalones que llevaban los refinados caballeros parisinos. La pluma tienen un plumín de oro de 750 en plaqué rodiado lleva un fino grabado en láser de las iniciales de Balzac. De esta manera, Honoré de Balzac con la Montblanc Writers Edition, una lista de la que ya forman parte genios como Dickens o Proust. Quince grabaciones El responsable de la edición explicó ayer que el libro es el resultado de la transcripción de una quincena de grabaciones, conservadas por Aurora Bernárdez, la heredera del escritor. «Lo escuché y me pareció una maravilla, pero había que transcribirlo y darle un orden», dijo Álvarez Garriga. Uno de los aciertos de la obra es que permite al lector asistir a esas clases en las que el profesor acabó haciéndose amigo de los alumnos. «No es técnico hablando. Como él dijo “tuve que bajar el tiro”, por lo que el nivel puede parecer Julio Cortázar habla en sus clases de su creación literaria el de unas clases de instituto. No da nada por hecho y no se muestra para nada superior», remarcó el responsable de «Clases de literatura». Gracias al libro podemos saber algo más del proceso de escritura de Cortázar. Interesante es, por ejemplo, la información que da sobre la redacción de «Rayuela». Álvarez apuntó que en sus clases el autor hablaba que «los capítulos de “Rayuela” no tenían un orden: tenía un problema físico: no tenía espacio suficiente para ver los capítulos y entonces decidió combinarlos al azar. Eso no lo había explicado nunca». Tampoco se escapa la larga sombra de sus intereses políticos en estas charlas, aunque no de una manera tan extensa porque «“seguramente debía estar pactado con la universidad, pero no rehuye las respuestas políticas sobre Padilla, El Salvador o Nicaragua cuando le preguntan los alumnos». Con este volumen parece que concluye el goteo que en los últimos años ha habido de obras inéditas. A la espera de que se retome el proyecto de la obra completa, para el año que viene está previsto un libro en el que hace tiempo que trabaja Álvarez Garriga. Con la intención de que aparezca el próximo 12 de febrero, coincidiendo con el centenario del nacimiento del autor, «Cortázar de la A a la Z» será un álbum biográfico con imágenes y textos poco conocidos. Archivo Víctor Fernández «CLASES DE LITERATURA» Julio Cortázar ALFAGUARA 312 páginas, 18,50 euros. Quim Vila; Hubert Wiese, consejero delegado de Montblanc Iberia, y el chef Romain Fornell Efe Albert Serra contrapone ilustración y romanticismo en su nueva película C. Sala Vicenç Altaió, ayer en la sede de la Filmoteca de Cataluña durante la presentación de la película BARCELONA- Para Albert Serra, el cine no es sólo un entretenimiento, sino que es un arte performativo capaz de materializar ideas complejas y emocionar al espectador. Ésta es el objetivo de su última película, «Història de la meva mort», que tras llevarse el gran premio del Festival de Locarno, hoy se preestrena en Cataluña en el Cine Truffaut de Girona, dentro del Festival Temporada Alta. «El reto era conseguir que ideas abstractas pudiesen traducirse en imágenes sin ser teatral o pedante. Buscamos la espontaneidad, algo puro y sencillo», aseguró ayer Serra. El escritor y crítico de arte Vicenç Altaió protagoniza la película en el papel de un anciano Casanova, en los días previos a su muerte. La cinta contrapone el mundo racionalista de la ilustración, que representa Casanova, y el romanticismo que le siguió, más abierto a la metafísica, a lo esotérico y al poder de lo sobrena- tural, que en la película representa la figura de Drácula. «El filme es el más accesible que he hecho nunca. Al menos es el que menos gente se levanta del cine durante la proyección. Tiene mucho diálogo, psicología y una dramaturgia. Quería demostrar que podía elevar mi estilo», aseguró Serra. La película se proyectará en la Filmoteca el 23 de octubre y a principios de diciembre llegará simultaneamente a las salas comerciales, la televisión, DVD e internet. | 36 Cultura i Espectacles | EL PUNT AVUI DIJOUS, 10 D’OCTUBRE DEL 2013 Albert Serra preestrena avui ‘Història de la meva mort’ al Temporada Alta, i el 23 d’octubre el presenta a la Filmoteca Casanova i Dràcula ja són aquí Bernat Salvà BARCELONA Guanyar un dels grans festivals de cinema internacionals és una fita molt excepcional, per al cinema català, però Albert Serra és també un cineasta atípic. Parla del Lleopard d’Or a Locarno per Història de la meva mort com si fos gairebé accidental: “He estat membre d’un jurat i sé que el que es decideix és completament aleatori”, diu. Però reconeix que “ajuda a la producció i la distribució de la pel·lícula, gràcies al premi la gent la coneix molt més”. Perquè el públic encara la conegui millor, la pel·lícula es preestrena avui al cinema Truffaut de Girona, dins del festival Temporada Alta, i el dia 23 es presenta a la Filmoteca de Catalunya. “El mateix Albert Serra ha fet teatre; el món del teatre cada cop es barreja més amb el del cinema”, explicava ahir a Barcelona Salvador Sunyer, director artístic del Temporada Alta. Esteve Riambau, director de la Filmoteca, recorda que ja “El repte de la pel·lícula era traduir idees filosòfiques en imatges”, diu el cineasta van dedicar una retrospectiva completa a Albert Serra el 2010, i veu “coherent” la preestrena a Barcelona del seu nou film. Aquestes dues presentacions i les que es faran en altres festivals precedeixen l’estrena comercial a casa nostra, a primers de desembre, que aposta per una nova fórmula: “L’estrenarem gairebé simultàniament a tots els formats –explica Albert Serra–, en sales de cinema, a Televisió de Catalunya, surt en DVD un pack amb totes les meves pel·lícules, en internet per descàrregues legals... Les estrenes comercials són cada cop més difícils per a aquest tipus de cinema, i vaig pensar que no faria la típica sortida de la pel·lícula en sales, desemparada, amb públic que no sap exactament què va a veure.” Pensa que amb presentacions i Vicenç Altaió i Albert Serra, ahir, davant la Filmoteca de Catalunya ■ TONI GARRIGA / EFE Casanova i Dràcula Albert Serra defineix Història de la meva vida com “un episodi inventat de la vida de Casanova en un moment crepuscular”, que juga amb el títol de les seves memòries, Història de la meva vida. I hi afegeix: “Posa en imatges dos mons: el segle XVIII, representat per Casanova, que és un món de sensualitat, suggestió, racionalisme... i el segle XIX, que comença a sucumbir davant el romanticisme, que és més fosc, violent i esotèric.” Segons el cineasta de Banyoles, “el repte de la pel·lícula era traduir idees i conceptes filosòfics en imatges, fer una pel·lícula amb un contingut complex, però sense que per això resulti teatral o pretensiosa”. En aquest sentit, “és una pel·lícula profundament ideològica feta a través de l’estètica, no de la filosofia”, diu el poeta Vicenç Altaió, que prova sort al cinema per interpretar Giacomo Casanova. “A Venècia, Catalunya i bona part d’Europa –diu Altaió sobre el personatge– domina Casanova, que és un mite que encisa, persuadeix. Els espanyols, en canvi, tenen un altre mite, Don Juan, que és un personatge que s’imposa. Són dues maneres diferents de fer.” ■ acompanyant la pel·lícula, “arribarem a llocs on el públic està més preparat pel que va a veure”, i els diferents formats “es beneficien els uns als altres”. El 23 d’octubre, la pel·lícula s’estrena a França, i al novembre arribarà a Portugal, i potser a Itàlia. ART TEATRE MÚSICA LITERATURA OBITUARI ‘La pregària’, de Fortuny, ja pertany al MNAC Tot venut per a l’estrena de ‘Boig per tu’, a Vic Mishima farà un segon concert a la sala Apolo Murakami i Roth, entre els favorits a guanyar el Nobel Mor Philip Chevron, guitarra de The Pogues El dibuix de Marià Fortuny La pregària ja forma part del fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) gràcies a la campanya de micromecenatge que va impulsar la Fundació Amics del MNAC en el marc de l’exposició La batalla de Tetuan. Un total de 241 persones han contribuït a pagar els 45.000 euros que costava l’obra, que era en mans de col·leccionistes privats. ■ REDACCIÓ El musical Boig per tu de Sau s’estrena dissabte al teatre l’Atlàntida de Vic amb les entrades exhaurides. El director de l’obra i membre de Sau, Pep Sala, ha explicat que es tracta d’una comèdia juvenil “molt divertida i fresca”. Boig per tu reunirà 13 actors –sota les ordres de Ricard Reguant– i cinc músics. A partir del 5 de desembre, l’espectacle es programarà a la sala Barts de Barcelona. ■ REDACCIÓ Mishima van anunciar ahir un segon concert a la Sala Apolo de Barcelona per acomiadar la gira de L’Amor Feliç. El nou recital s’ha programat pel dimecres 20 de novembre, després que les entrades pel 22 de novembre s’exhaurissin en menys de dos dies. Les del nou concert es posen avui a la venda. Un cop acabada la gira de L’amor feliç, Mishima començarà a treballar en un nou disc. ■ REDACCIÓ El japonès Haruki Murakami i escriptors nord-americans com ara Joyce Carol Oates i Philip Roth, així com autors menys coneguts com la bielorussa Svetlana Alexijevitx i el noruec Jon Fosse, dominen els pronòstics de les cases d’apostes per guanyar el premi Nobel de Literatura, que es donarà a conèixer aquest matí a Estocolm. El xinès Mo Yan va ser el guanyador l’any passat. ■ AGÈNCIES El músic irlandès Philip Chevron, guitarrista de la banda de folk-punk The Pogues, va morir dimarts als 56 anys víctima d’un càncer. “Era únic. La ciutat de Dublín i el món s’han fet una mica més petits”, va lamentar el grup en un comunicat. Virtuós dels instruments de corda i lletrista reconegut, Chevron també havia estat fundador, l’any 1976, del grup Radiators from Space. ■ AGÈNCIES Pep Sala, en la presentació ahir a Vic del musical ■ ACN | 42 Cultura i Espectacles | EL PUNT AVUI DISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 2013 ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Crònica Imma Merino ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Albert Serra al Truffaut Noves vies de finançament per al sector cultural Redacció BARCELONA La tropa d’Història de la meva mort va arribar al Cinema Truffaut de Girona sense l’autor, Albert Serra, que era a Londres per presentar en un festival de cinema aquesta seva obra dins del periple mundial que va començar triomfalment l’agost passat a Locarno, d’on es va endur el Lleopard d’Or, nom del primer premi que s’escau a una pel·lícula on, a partir de l’emergència poderosa de la destrucció representada per la figura de Dràcula, apareixen animals depredadors. I també perquè, enmig de la putrefacció, hi ha una merda que s’hi converteix en or, fet que s’obre a moltes metàfores possibles. Una és la capacitat baudelairiana d’un autor, com ho és Albert Serra, de convertir qualsevol matèria, inclosa la merda o qualsevol carronya, en una creació artística, com ho és Història de la meva mort, que proposa un viatge de Casanova a Dràcula, de la llum a la tenebra, del plaer al dolor, de la seducció a la destrucció, del racionalisme a la barbàrie, de la paraula al crit, dels homes menjant a les bèsties devorant. El punt d’inflexió vaig sentir-lo violentament quan, en ple acte sexual de Casanova amb una jove, es trenca el vidre a través del qual es contempla l’escena. En la primera projecció pública a Catalunya d’Història de la meva mort, dins del festival Temporada Alta, no hi era, doncs, l’autor, però la tropa estava ben comandada per la productora i actriu (notable en aquest film) Montse Triola i en formaven part personalitats ben singulars, com ara els intèrprets de Casanova (el poeta i traficant d’idees Vicenç Altaió) i Dràcula (el pensador sempre lliure Eliseu Huertas), a més dels dos Lluís tan fortament lligats a la construcció Un fotograma del film que es va estrenar dijous al Cinema Truffaut de Girona dins el festival Temporada Alta ■ ARXIU del cinema d’Albert Serra i a la conversió que fa de les figures mítiques en personatges humans: en Carbó, el Quixot d’Honor de cavalleria que també va ser un dels Tres Reis d’El cant dels ocells i que en aquesta ocasió té un breu paper com l’interlocutor del Casanova lector; i en Serrat, que sempre hi representa la innocència des de la seva encarnació de Sancho fins Albert Serra va pujant esglaons sense que se sàpiga el lloc de l’escala on pot arribar a la més recent de Pompeu, criat de Casanova, passant per un altre dels Tres Reis. També hi eren les joves actrius de la pel·lícula (Noelia Rodenas, Clara Visa i Clàudia Robert) i l’anglès banyolitzat Mike Landscape, que obre el film encarnant un poeta que, havent estat només capaç de completar una oda, afirma que ha descobert que és alta, molt alta, l’escala de la poesia i que, només al primer esglaó, intueix que no arribarà més enllà. Alta, molt alta, és l’escala del cinema quan es trenquen les seves convencions per aventurar-s’hi creant imatges que menen al pensament. I, tanmateix, Albert Serra va pujant esglaons sense que se sàpiga el lloc de l’escala on pot arribar. I el cas és que la tropa va convidar a mirar lliurement la pel·lícula, que dura dues hores i vint minuts. Fem-ne l’el·lipsi. Només diré personalment que vaig sortir-ne tan impressionada que encara em costa parlar-ne. Reprenem el relat al final de la projecció, que va ferse en una còpia en 35 mm. Va discutir-se a propòsit de la hipotètica excessiva foscor de les imatges. A mi em va semblar, i em consta que no vaig ser l’única, que la projecció va ser impecable i que la textura dels 35 mm (que la indústria vol eliminar a costa del digital, que tot ho fa més pla, més lluminós, més net, més superficial) em transmetia un inquietant misteri mentre em semblava que hi reconeixia les llums i les ombres de part de la història de la pintura... i de la humanitat. En fi, l’autor no hi era, però, evidentment, hi va ser a través de la seva obra. El Departament de Cultura ha signat dos convenis amb l’Institut Català de Finances (ICF) i Triodos Bank amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses i entitats culturals. D’una banda, Cultura impulsa una línia de préstecs de 20 milions d’euros a través de l’ICF per finançar projectes d’inversió en actiu fix (per a aquelles necessitats estructurals de les empreses) i/o circulant (per a necessitats de liquiditat), adreçada específicament al teixit cultural català. Els préstecs per a inversió seran d’entre 30.000 i un milió d’euros, a retornar en un màxim de set anys, amb dos anys de carència inclosos, i els préstecs per a circulant, d’entre 30.000 i 600.000 euros, a retornar en un màxim de quatre anys, amb un any de carència inclòs. L’ICF aporta els recursos i gestiona la línia, mentre que Cultura assumeix part del risc creditici de les operacions. Pel que fa al conveni signat amb Triodos Bank, té com a objectiu avançar l’import de les ajudes i subvencions concedides pel Departament de Cultura. L’import del préstec serà del 90% de l’import total de l’ajuda o subvenció, que haurà de ser d’un mínim de 10.000 euros. La durada del préstec és d’un màxim d’un any i hi poden aspirar tots els beneficiaris d’una ajuda o subvenció de l’ICEC o de l’OSIC pendent de cobrar el 2013. ■ —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Crònica —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— El guru de la música Valèria Gaillard – – – – – – – – – – – – – – – – – – – Va aparèixer a l’escenari així, amb posat entremaliat, el serrell lateral, vestit de rigorós negre, talment un guru de la música, i és que Lang Lang és més que un pianista, és un fenomen que també arrasa a casa nostra. Prova d’això, un auditori, un dijous, ple a vessar (les entrades feia dies que estaven exhaurides per aquest inici de temporada Auditori Més). El públic era ben heterogeni i s’hi podia veure a platea fins i tot Josep Carreras, que no es va voler perdre l’espectacle del músic xinès de 31 anys, que crea nous adeptes a la música clàssica. Molts joves, això sí, espectadors que treien els mòbils per retratar l’estrella en plena acció, o que es feien fotos al costat de la seva imatge al cartell promocional del vestíbul. S’asseu al piano, s’ho rumia i engega. Per començar, Mozart, unes sonates que s’avenen amb la seva personalitat –s’endevina– juganera i alegre. Lang Lang senyoreja el piano. Les seves mans recorren el teclat fent esclatar un so ara saltironant, ara melindrós, i ja té tothom a la butxaca. És aquella sensació que la música es complau entre els seus dits, un prodigi d’habilitat i precisió que deixa tothom bocabadat. Amb tot, la sala es pot dir que entra en calor més endavant, amb les balades fogoses de Chopin: és la segona part. Aquí veiem un altre Lang Lang, més greu, més passional. L’emoció se l’endú i les frases trepidants del compositor polonès semblen, de vegades, mormolades, més que tocades amb tots els ets i uts. Però no importa. És Lang Lang i el públic l’aplaudeix fins i tot abans d’hora, quan encara no ha acabat la peça. L’ovació és unànime i l’artista, generós, regala tres bisos de Chopin. DdG www.diaridegirona.cat RECICLEU-ME DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES. SETMANA A LA VISTA DILLUNS 7 D’OCTUBRE premi internacional del festival de Locarno, es podrà veure a les 9 de la nit al Truffaut. Serra va aconseguir aquest prestigiós guardó amb la història de les relacions entre Casanova i Dràcula. TEMPORADA ALTA Arrenca la tercera edició del Torneig de Dramatúrgia ANIOL RESCLOSA/ARXIU L’extraordinària acollida que ha tingut en els darrers dos anys l’ha consolidat com una proposta plenament integrada en el Festival Temporada Alta. A les 8 del vespre arrenca a La Planeta de Girona la 3a edició del Torneig de Dramatúrgia. Marc Crehuet i Jordi Casanovas seran els dos primers dramaturgs que s’enfrontaran en aquest peculiar ring on l’humor i la tensió esdevenen les claus de l’èxit. DIJOUS-DIUMENGE 10-13 D’OCTUBRE DIMARTS 8 D’OCTUBRE DISTINCIó Alimentació Tastets i degustacions Firatast arriba a la seva dinovena edició i es presenta com el menjador més gran de les comarques gironines Assolida ja la seva «majoria d’edat» Firatast es presenta de nou al públic com «el menjador més gran de les comarques gironines». Durant quatre dies, del 10 al 13 d’octubre, el Palau de Fires permetrà als visitants poder degustar infinitat de plats diversos i conèixer l’oferta de restaurants, cellers i botigues relacionades amb el món de l’alimentació. La varietat d’estands que cada any no fallen a aquesta cita gastronòmica oferiran tastets per a tots els gustos i s’hi podrà trobar un ampli ventall de plats elaborats, vins, caves i cerveses. Aquest any, Firatast també ha arribat a un acord amb la companyia Renfe per oferir un descompte del 30 per cent en els bitllets per intentar atraure també públic de més enllà de les fronteres gironines. El preu de l’entrada serà de 5 euros i això donarà dret a tres tiquets de degustació que es podran ampliar posteriorment adquirint-los a l’interior del Palau de Fires. Els dos primers dies la fira estarà oberta al públic de 6 de la tarda a les 12 de la nit i les dues darreres jornades l’horari serà de les 12 del migdia a les 12 de la nit. Torres Monsó rebrà el premi Nacional de Cultura 2013 El veterà escultor i artista gironí Paco Torres Monsó rebrà el Premi Nacional de Cultura 2013 de les mans del president de la Generalitat, Artur Mas en un acte que tindrà lloc a Barcelona. A més, la dissenyadora Elsa Peretti, resident a Sant Martí Vell, també serà guardonada. DIJOUS 10 D’OCTUBRE CINEMA Albert Serra porta la seva premiada pel·lícula a Girona «Història de la meva mort», del realitzador banyolí Albert Serra i guanyadora del ESPORTS Homenatge a Middleton El jugador més caristmàtic que ha passat pel bàsquet gironí i que ha marcat tota una època, Darryl Middleton, rebrà un homenatge al pavelló de Fontajau al descans del partit del Barça Regal corresponent a la Lliga Catalana. DIVENDRES 11 D’OCTUBRE TROBADA Els cotxes històrics tornen a les carreteres gironines La 61a edició del mític Rally Costa Brava, que inclou la presència de vehicles històrics que van marcar tota una època, torna a les carreteres gironines. La prova arrenca aquest divendres a Lloret i el punt neuràlgic serà la ciutat de Girona, on hi haurà el parc tancat a la Devesa i el lliurament de premis a la plaça de la Independència. Es correran trams històrics com Clades, Osor, Collsaplana-Espinelves i Els Àngels. granadina M. Agustias Pérez. DISSABTE 12 D’OCTUBRE MÚSICA Adrià Puntí actua a Girona El polifacètic Adrià Puntí actuarà, a les 9 de la nit, a la sala Montsavaltge de l’Auditori de Girona amb el seu espectacle musical «Incompletament Puntí» dins de la programació musical d’aquesta tardor. ■ Diari de Girona DIJOUS, 10 D’OCTUBRE DE 2013 39 TELEVISIÓ TV3 estrenarà la minisèrie «Olor de colònia» La ficció ambientada en una antiga colònia industrial té dos capítols i s’estrenarà els propers dies 14 i 15 d’octubre en horari de nit. 48 MÚSICA Un disc aplega les composicions de Ninyín Cardona Salseta Discos publica «Serendípia», dedicat al malaguanyat guitarrista de Sopa de Cabra. 40 Cultura i Societat ESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ CORREU ELECTRÒNIC [email protected] Serra reflexiona sobre la transició del racionalisme al romanticisme al nou film «Història de la meva mort», que es preestrenarà aquest vespre a Girona, és una obra sensual i que parla del desig ACN BARCELONA | ACN La preestrena d'Història de la meva mort, la nova pel·lícula d'Albert Serra, que el passat mes d'agost va rebre el Lleopard d'Or a la 66a edició del festival de Locarno, serà aquest dijous, en el marc del Temporada Alta, al cinema Truffaut de Girona, i el pròxim 23 d'octubre a la Filmoteca de Catalunya. El film és un «episodi inventat» del final de la vida de Casanova. Albert Serra va explicar ahir en una roda de premsa a Barcelona que li interessava posar en imatges dos imaginaris diferents: el del segle XVIII del racionalisme amb un Casanova «sensual, de la comunicació i la suggestió que sucumbeix davant el món del romanticisme on tot és més metafísic, violent i esotèric». La pel·lícula s'emmarca en el moment que Casanova coneix un nou servent que serà testimoni dels últims moments de la seva vida. La seva visió racionalista del Segle de les Llums es veurà sotragat per una nova força, violenta, esotèrica i emmarcada en el romanticisme i representada per Dràcula. En la presentació a la Filmoteca de Catalunya, Serra va declarar que ha buscat que aquests conceptes abstractes tinguin una materializació visual «d'una forma concreta i sense pretensions». El director ha volgut recrear aquests conceptes a través de les SALA TRUFFAUT Per primera vegada Temporada Alta programa cinema Per primera vegada la programa- Casanova persuadeix, Don Juan imposa Vicenç Altaió, exdirector del centre Arts Santa Mònica, protagonista de la pel·lícula, va afirmar ahir que Albert Serra «deixa fer i després fa» i va afegir que «tots els venecians i catalans són Casanova, mentre que els espanyols tenen un altre mite amb Don Juan». «La diferència és molt manifesta, Casanova encisa, persuadeix, serveix i enganya, mentre que Don Juan imposa», va afegir. A la foto, Altaió i Serra. imatges «d'una forma molt lliure i fresca». Serra va definir el film com a «pur, simple, sensual i que parla del desig». Va remarcar que l'obra està construïda amb idees i diàlegs, però emmarcada «dins d'aquesta innocència i puresa». Serra va remarcar que el film «neix d'una forma més espontània, sota terra i d'una forma molt natural». Va reconèixer que la gent que ha vist la pel·lícula es pregunta si els diàlegs són improvisats o escrits. Serra va dir que li agrada més la paraula performance, on «tot pot ser més previst amb tancament i una intensitat» que no pas la paraula improvisació. Pou: «La qualitat del Govern és ínfima» MADRID | EFE El director teatral català Josep Maria Pou ha titllat l'Executiu espanyol d'«incapaç» i «mediocre» després que el Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, afirmés que el problema del cinema és la qualitat. Pou assegura: «Jo també tinc dret a donar la meva opinió sobre els ministres i el Govern i em sembla que la qualitat és ínfima». «Una de les enormes desgràcies que afecten el poble espanyol és que hagi coincidit un moment tan històric com és la crisi global amb un Govern al complet tan incapaç, tan mediocre i tan mancat de qualitat», va afegir Pou en la presentació de l'obra teatral que dirigeix, Los hijos de Kennedy, que es representarà a Madrid a partir de divendres. Montoro, que va declarar dimarts en una entrevista en la Cadena SER que el problema del cinema no són les ajudes sinó la qualitat, va ser criticat per Pou, qui assegura que, segons la seva opinió, a diferència del de Montoro, té «coneixement de causa». «Jo sí que veig tot el que està fent el Govern cada dia, dubto molt que el senyor Montoro hagi vist totes les pel·lícules del cinema espanyol sobre les quals s'atreveix a opinar», va sostenir Pou. Montoro va dir ahir que les ajudes a l'amortització de pel·lícules pendents de pagament des del 2011 i 2012 seran concedides «aviat» per afavorir la producció de cine espanyol. «En aquesta pel·lícula hi ha aquesta ambigüitat sobretot pel treball dels actors», va declarar. El director va remarcar que a la pel·lícula mai un té la sensació que hi ha hagut un guionista ni que s'ha filmat abans. «La pel·lícula sembla néixer en el moment del visionat». ció de Temporada Alta inclou una proposta cinematogràfica en el seu programa principal, i en la programació complementària es presenten també dues propostes cinematogràfiques relacionades amb el món de les arts escèniques: El cuaderno de barro dirigida per Isaki Lacuesta, sobre la presentació a Mali de la performance Paso Doble de Miquel Barceló i Josef Nadj, i Pina, l'homenatge de Wim Wenders a la gran Pina Bausch. El director del Temporada Altra, Salvador Sunyer, va explicar que el certamen no és de cinema, tot i que han fet coses puntuals amb aquest món i va considerar que en els pròxims anys s'haurien de fer més cites que estan a la frontera entre el teatre i el cinema. El 23 d'octubre tindrà lloc la preestrena a la Filmoteca de Catalunya, després de la que es celebrarà aquesta nit (21 hores) a la sala Truffaut de Girona, amb la presència del realitzador de Banyoles. El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, va expressar la il·lusió que els feia la preestrena i va recordar que la institució ja va dedicar una retrospectiva al cineasta. ACN BARCELONA Homenatge a la poetessa empordanesa Quima Jaume BARCELONA | EFE La poetessa Quima Jaume, natural de Cadaqués, va ser homenatjada ahir a Barcelona en complir-se el 20 aniversari de la seva mort, amb una taula rodona. L'acte, que va tenir lloc al Palau de La Virreina, tenia per objectiu donar visibilitat a l'obra de l'autora i reconèixer la seva aportació a les lletres catalanes. En l'homenatge es va projectar l'audiovisu- al Quima Jaume i el seu món, dedicat a l'univers artístic de l'autora, que va anar acompanyat d'un col·loqui i un recital de poemes amb la participació de diferents personalitats del món literari català. L'acte va ser organitzat pel PEN català conjuntament amb l'Institut Català de les Dones, la Institució de les Lletres Catalanes i els ajuntaments de Barcelona i Cadaqués. Edición: Digital - Sección: Actualitat / Última Hora 2013/10/10 / http://registro Honor de Albert Serra Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol El pasado mes de agosto Albert Serra se alzó con el Leopardo de Oro, el premio grande del <strong>festival</strong> de cine de Locarno, por su Histria de la meva mort, una aproximación a dos figuras emblemáticas de la cultura occidental: Casanova y Drácula. El primero, representante de la luz y de la razón, del poder de la palabra y de la sensualidad feliz. El segundo, Drácula, emblema de la oscuridad, representante de las pasiones desatadas y del deseo voraz... Luz y oscuridad, frente a frente. A la manera de Serra, claro, que siempre es una manera personal e intransferible. De singularidad garantizada, como sabrán quienes hayan visto cualquiera de las anteriores películas de Serra. Honor de avalleria (2006), sin ir más lejos, una mirada desmitificadora y, por momentos, irónica, sobre la figura del Quijote: una mirada inesperada, como el mismo Serra. Pero todo lo que el director de Banyoles -que ayer cumplía 38 años- tiene de Quijote, por seguir con la magna creación de Cervantes como referencia, lo tiene de Sancho en su visión del lanzamiento de su película, de la que también es productor. Histria de la meva mort, que ya pasó por el Reina Sofía, se presenta esta noche, con honores de première catalana, en el <strong>festival</strong> <strong>Temporada Alta</strong> de Girona. Un evento abierto a todo tipo de manifestaciones artísticas que, con la película de Serra, inicia su propuesta cinematográfica. La proyección tendrá lugar en el Cinema Truffaut de Girona (con todas las entradas agotadas). "El rodaje, más que una experiencia inenarrable, fue, por el contrario, una experiencia decididamente narrable", afirma el escritor y poeta Vicenç Altaió, quien encarna a Casanova en el filme. Y que barrunta la idea de escribir un libro al respecto: "Una experiencia iluminadora, liberadora, transgresora, insoportable y francamente pesada, que otro menos interesado que yo en el proceso no hubiera aguantado: las mejores vacaciones de mi vida", afirmaba ayer Altaió, hasta hace poco director del Arts Santa Mònica, durante la presentación del filme de Serra en la Filmoteca de Catalunya. Allí Histria de la meva mort tendrá otro preestreno el próximo 23 de octubre."No quiero que se muera el mismo viernes de su estreno (previsto para diciembre)", afirmó Serra de Histria de la meva mort, que apuesta por el estreno multiplicado. "Se estrenará en salas; en internet, legalmente, y también en DVD, además de su emisión por TV3 una semana después", explicó Serra, que añadió: ¿Funcionará? No lo sé. Lo único que sé es que la exhibición, en España, no funciona de la misma manera que en otros lugares, donde la caída de la exhibición en sala no ha sido tan brutal". ¿Las causas? ¿Quizá la mala calidad de las películas españolas, como anteayer afirmaba el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro? "Estoy de acuerdo con el ministro, pero seguramente diferiremos en lo que él y yo consideramos que es la calidad".¿Y qué es, en definitiva, Histria de la meva mort? Digamos que un conjunto de ideas disfrazadas de película. O viceversa: una película, como las de Serra, inexplicable fuera del universo Serra, disfrazada de ideas. Algo inesperado. Un acontecimiento seguro. Por el honor de Albert Serra. Edición: Digital - Sección: Actualitat / Última Hora 2013/10/10 / http://registro Honor d'Albert Serra Pie de Foto :Europa Espanya Català El mes d'agost passat Albert Serra es va alçar amb el Lleopard d'Or, el premi gran del festival de cinema de Locarno, per la seva Història de la meva mort, una aproximació a dues figures emblemàtiques de la cultura occidental: Casanova i Dràcula. El primer, representant de la llum i de la raó, del poder de la paraula i de la sensualitat feliç. El segon, Dràcula, emblema de la foscor, representant de les passions desencadenades i del desig voraç... Llum i foscor, cara a cara. A la manera de Serra, que sempre és una manera personal i intransferible. De singularitat garantida, com sabran els qui hagin vist qualsevol de les anteriors pel·lícules de Serra. Honor de cavalleria (2006), sense anar més lluny, una mirada desmitificadora i, en molts moments, irònica, sobre la figura del Quixot: una mirada inesperada, com el mateix Serra. Però tot el que el director de Banyoles -que ahir feia 38 anys- té de Quixot, per seguir amb la magna creació de Cervantes com a referència, ho té també de Sancho en la seva visió del llançament de la pel·lícula, de la qual també és productor. Història de la meva mort, que ja va passar pel Reina Sofia, es presenta aquesta nit, amb honors de première catalana, al festival Temporada Alta de Girona. Un esdeveniment obert a tota mena de manifestacions artístiques que, amb la pel·lícula de Serra, inicia la seva proposta cinematogràfica. La projecció tindrà lloc al cinema Truffaut de Girona (amb totes les entrades exhaurides). "El rodatge, més que una experiència inenarrable, va ser, al contrari, una experiència decididament narrable", afirma l'escriptor i poeta Vicenç Altaió, que encarna Casanova al film. I que dóna voltes a la idea d'escriure un llibre sobre això: "Una experiència il·luminadora, alliberadora, transgressora, insuportable i francament pesada, que un altre de menys interessat que jo en el procés no hauria aguantat: les millors vacances de la meva vida", afirmava ahir Altaió, fins fa poc director de l'Arts Santa Mònica, durant la presentació del film de Serra a la Filmoteca de Catalunya, on Història de la meva mort tindrà una altra preestrena el 23 d'octubre. "No vull que el film es mori el mateix divendres de l'estrena (prevista per al desembre)", va afirmar Serra d'Història de la meva mort, que apostarà per l'estrena multiplicada. "S'estrenarà en sales; a internet, legalment, i també en DVD, a més de l'emissió per TV3 una setmana després", va explicar Serra, que va afegir: "Funcionarà? No ho sé. L'únic que sé és que l'exhibició, a Espanya, no funciona de la mateixa manera que en altres llocs, on la caiguda no ha estat tan brutal". Les causes? Potser la mala qualitat de les pel·lícules espanyoles, com abans-d'ahir afirmava el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro? "Estic d'acord amb el ministre, però segurament diferirem en el que ell i jo considerem que és aquesta qualitat de què parlem". I què és, en definitiva, Història de la meva mort? Diguem que un conjunt d'idees disfressades de pel·lícula. O viceversa: una pel·lícula, com les de Serra, inexplicable fora de l'univers Serra, disfressada d'idees. Una cosa inesperada, segur. Un esdeveniment. Per l'honor d'Albert Serra. Edición: Digital - Sección: Comunitats autònomes i províncies 2013/10/09 / http://ccaa.elp Casanova y Drácula actúan en Temporada Alta Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol De blanco a negro, de la luz a la sombra, de la razón al oscurantismo. Del cambio de paradigma en la transición del siglo de las luces al del romanticismo gótico nos habla el director catalán <strong>Albert Serra</strong> en su última película, Història de la meva mort,que tras haber ganado el Leopardo de Oro en el festival de Locarno se presenta hoy en el cine Truffaut de Girona. El filme inaugura así el festival de teatro y artes escénicas Temporada Alta, siendo la primera vez que se incluye una propuesta cinematográfica en el programa principal del certamen. El cine alimenta cada vez más al teatro cuando antes era al revés, argumentó ayer el director artístico de Temporada Alta, Salvador Sunyer, justificando este casamiento del festival con el séptimo arte. El filme de Serra se estrenará el 23 de octubre en la Filmoteca de Catalunya y a principios de diciembre en las salas comerciales del país. La película narra un episodio inventado de la vida del seductor Casanova, que durante un viaje hacia el sur en sus últimos días de vida verá cómo su mundo de racionalismo y sensualidad ligera sucumbe ante uno más oscuro y violento, encarnado en la figura de un estandarte del romanticismo del XIX como Drácula. La idea era poner dos imaginarios en escena, aclaró Serra durante la presentación del filme. El catalán, autor entre otros del largometraje de 120 horas Els tres porquets, se había puesto como reto conseguir que las imágenes transmitieran ideas filosóficas más bien abstractas, pero que salieran de forma espontánea y natural, sin que quedara pretencioso. Serra negó, no obstante, que los actores improvisaran, pese a reconocer que la película presenta ciertas ambigüedades en el guion que pueden confundir al espectador. Contra el término improvisación siempre prefiero usar el de performance, conceptualmente más cerrado e intenso, aporta más energía, puntualizó, para rematar que esta es una película profundamente ideológica construida a través de la estética". El poeta y museólogo Vicenç Altaió, que encarna a Casanova, elogió el proceso creativo de Serra durante el montaje de la película, calificándolo de un tipo de construcción que recuerda al que Joyce trabajaba en sus novelas, o al perfectismo del mejor Barça haciendo una de sus jugadas redondas. Altaió negó ser el protagonista del filme, pese a interpretar al personaje principal, argumentando que en este tipo de cine el protagonista es el mismo autor, en este caso <strong>Albert Serra</strong>, ya que los actores no son más que la masa de pizza que el artista modela a su gusto. Altaió alabó asimismo la figura histórica del propio Casanova en tanto que arquetipo presente en la tradición de varios pueblos mediterráneos: de catalanes a venecianos, todos tienen algo de Casanova, esta figura que seduce, persuade, engaña. Y no obliga, como el Don Juan del imaginario español, se aventuró. Serra hizo especial hincapié en lo novedoso de la presentación comercial de la película, que quiere ser una alternativa más viable al simple estreno convencional en sala. Estamos realizando una serie de actos presentando el filme, explicándolo y enmarcándolo, estimulando la curiosidad del público, detalló el director, y el mismo día que se presente en los cines se emitirá en la TV-3 y saldrá a la venta en DVD. Respeto al premio ganado el pasado agosto en Locarno, Serra declaró que a nivel personal més es más bien indiferente, pero admitió la ayuda que un reconocimiento así supone en términos de márketing, distribución y difusión de la película. En realidad fue una sorpresa y un honor ganar el de Locarno, aunque sé que la concesión de premios en festivales es totalmente aleatoria, opinó. También en el Festival Internacional de Toronto la película de Serra tuvo un buen recibimiento, según el director, quien afirmó con optimismo que se iba de la sala mucha menos gente de lo normal y, en general, el público la soportaba mejor de lo habitual. Edición: Digital - Sección: Llibres / Literatura 2013/10/09 / http://www.ar Albert Serra estrena el nou film al Temporada Alta Pie de Foto :Europa Espanya Català Després de guanyar a Locarno, Història de la meva mort d'<strong>Albert Serra</strong> segueix fent camí. De moment ja s'ha vist als festivals de Busan (Corea del Sud), Toronto, Vancouver i Londres, al Centre Pompidou de París i al Museu Reina Sofia de Madrid. Avui es projecta als cinemes Truffaut de Girona, dins del festival Temporada Alta, i el 23 d'octubre es passarà a la Filmoteca de Catalunya. L'estrena comercial, a principis de desembre, serà simultània en cinemes, internet i DVD, i també hi haurà una projecció a Televisió de Catalunya. Serra explica que en comptes de fer "la típica sortida a sales comercials que deixa la pel·lícula desemparada" a la cartellera, va plantejar muntar preestrenes en llocs on "el públic ja està preparat per veure la pel·lícula". El propòsit és que "reneixi la curiositat" pel cinema, i el resultat li dóna la raó: les entrades per veure Història de la meva mort a Girona ja s'han exhaurit. Casanova, Dràcula i Don Juan "El repte era agafar el meu estil d'abans i enriquir-lo, emmarcat en una narrativa més convencional. La gent que l'ha vist la suporta millor que les altres, tot i que dura més", diu Serra sobre un film que planteja un xoc entre el racionalisme "sensual i suggeridor" de Casanova i el romanticisme "metafísic i violent" de Dràcula. L'exdirector del Centre d'Art Santa Mònica, Vicenç Altaió, interpreta un Casanova crepuscular en una pel·lícula "d'idees" que ell considera "profundament ideològica" i que "parla de la nostra època millor que molts tractats polítics". Altaió defensa Casanova com a mite de "tots els venecians i els catalans i de bona part d'Europa" perquè "encisa, persuadeix i enganya", mentre que el mite "dels castellans", Don Juan, "imposa". Eliminar aquest article de "llegir més tard" Edición: Digital - Sección: Política - Actualitat / Última Hora 2013/10/09 / http://www.eu El film 'Història de la meva mort' d'Albert Serra obrirà el Temporada Alta Pie de Foto :Europa Espanya Català La preestrena a Catalunya de la pel·lícula d'autor 'Història de la meva mort', del director i productor <strong>Albert Serra</strong>, inaugurarà aquest dijous --a la sala Truffaut de Girona-- la programació de cinema del festival de teatre Temporada Alta. El film relata un episodi inventat de la vida del seductor Giacomo Casanova durant els últims dies de la seva vida, un moment de transició entre el personatge que simbolitza el segle XVIII --el segle de les llums, la raó i la sensualitat-- que sucumbeix davant de Dràcula, que encarna el segle XIX --l'època del romanticisme, l'esoterisme i la foscor--. Segons ha assegurat Serra en roda de premsa, es preveu que el film s'estreni el 23 d'octubre a la Filmoteca de Catalunya i a començament de desembre en les sales comercials del país, i alhora s'emetrà per TVC --productora associada de l'obra--, es reeditarà un DVD amb tots els seus llargmetratges, i s'habilitaran descàrregues legals per internet. Aquest llançament multiplataforma respon a la voluntat del director de provar una nova fórmula de distribució per plantar cara a la situació dolenta de la indústria audiovisual, així com per tractar de "beneficiar tot el món". El director ha matisat que si ha presentat la pel·lícula a festivals, ha estat perquè el film es donés a conèixer abans d'entrar al circuit comercial, i així assegurar-se que "la gent sap què veurà". Alhora, ha comentat entre rialles que, tot i que la seva última obra duri una hora més que les seves anteriors --dues hores i mitja aproximadament--, el públic "no se'n va tant de la sala" perquè tot i que conserva el seu estil anterior, la narrativa és més clàssica. La persona que encarna Casanova, l'exdirector d'Arts Santa Mònica Vicenç Altaió, ha assegurat en roda de premsa que ell no és un actor professional, i que l'únic protagonista del film és Serra, ja que com diu aquest últim "l'actor és una massa de pizza que el director ha de modelar". El film ha rebut el Lleopard d'Or en l'última edició del Festival de Cinema de Locarno l'agost passat, i el director vol portar-lo també als festivals de Sevilla, Segòvia i Gijón. PRIMERA VEGADA El director artístic de Temporada Alta, Salvador Sunyer, ha afirmat en roda de premsa que el "cinema cada vegada alimenta més el teatre quan abans era al revés", i que espera que la preestrena de 'Història de la meva mort' --que ja ha esgotat les entrades-- sigui el començament de més col·laboracions amb Serra. De fet, és la primera vegada que el festival inclou una proposta cinematogràfica en el seu programa principal i que incorpora el cinema Truffaut com a espai del certamen. El festival també incorpora els films 'El quadern de fang', d'Isaki Lacuesta; 'Pina', de Wim Wenders, i 'Cineastes', de Mariano Pensotti que, de la mateixa manera que l'obra de Serra, estableixen un diàleg entre el cinema i el teatre. Edición: Servicio Autonómico INTERNET - Sección: Regional Barcelona 2013/10/09 El filme 'Història de la meva mort' de Albert Serra abrirá el Temporada Alta PREESTRENA EN CATALUNYA BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS) El preestreno en Catalunya de la película de autor 'Història de la meva mort', del director y productor <strong>Albert Serra</strong>, inaugurará este jueves --en la sala Truffaut de Girona-- la programación de cine del festival de teatro Temporada Alta. El filme cuenta un episodio inventado de la vida del seductor Giacomo Casanova durante los últimos días de su vida, un momento de transición entre el personaje que simboliza el siglo XVIII --el siglo de las luces, la razón y la sensualidad-- que sucumbe ante Drácula, que encarna el siglo XIX --la época del romanticismo, el esoterismo y la oscuridad--. Según ha asegurado Serra en rueda de prensa, se prevé que el filme se estrene el 23 de octubre en la Filmoteca de Catalunya y a principios de diciembre en las salas comerciales del país, a la vez que se emitirá por TVC --productora asociada de la obra--, se reeditará un DVD con todos sus largometrajes, y se habilitarán descargas legales por Internet. Este lanzamiento multiplataforma responde a la voluntad del director de probar una nueva fórmula de distribución para plantar cara a la mala situación de la industria audiovisual, así como para tratar de "beneficiar a todo el mundo". El director ha matizado que si ha presentado la película a festivales, ha sido para que el filme se diera a conocer antes de entrar en el circuito comercial, y así asegurarse que "la gente sabe lo que va a ver". Asimismo, ha comentado entre risas que, a pesar de que su última obra dure una hora más que sus anteriores --dos horas y media aproximadamente--, el público que asiste a los visionados "no se marcha tanto de la sala" porque aunque conserva su estilo anterior, la narrativa es más clásica. La persona que encarna a Casanova, el exdirector de Arts Santa Mònica Vicenç Altaió, ha asegurado en rueda de prensa que él no es un actor profesional, y que el único protagonista del filme es Serra, ya que como dice este último "el actor es una masa de pizza que el director debe modelar". El filme recibió el Leopardo de Oro en la última edición del Festival de Cine de Locarno el pasado agosto, y el director quiere llevarlo también a los festivales de Sevilla, Segovia y Gijón. PRIMERA VEZ El director artístico de Temporada Alta, Salvador Sunyer, ha afirmado en rueda de prensa que el "cine cada vez alimenta más el teatro cuando antes era al revés", y que espera que el preestreno de 'Història de la meva mort' --que ya ha agotado las entradas-- sea el inicio de más colaboraciones con Serra. De hecho, es la primera vez que el festival incluye una propuesta cinematográfica en su programa principal y que incorpora el cine Truffaut como espacio del certamen. El festival también incorpora los filmes 'El cuaderno de barro', de Isaki Lacuesta; 'Pina', de Wim Wenders, y 'Cineastas', de Mariano Pensotti que, del mismo modo que la obra de Serra, establecen un diálogo entre el cine y el teatro. Edición: Digital - Sección: Agències de Premsa - Cultura 2013/10/09 / http://www.v Albert Serra reflexiona sobre la transició del racionalisme al romanticisme a través de Casanova i Dràcula Pie de Foto :Europa Espanya Català Barcelona (ACN).- La preestrena d''Història de la meva mort', la nova pel·lícula d'<strong>Albert Serra</strong>, que el passat mes d'agost, va rebre el Lleopard d'Or a la 66a edició del festival de Locarno, serà aquest dijous, en el marc del Temporada Alta, al Cinema Truffaut de Girona i el pròxim 23 d'octubre a la Filmoteca de Catalunya. El film és un "episodi inventat" del final de la vida de Casanova. <strong>Albert Serra</strong> ha explicat aquest dimecres que li interessava posar en imatges dos imaginaris diferents: el del segle XVIII del racionalisme amb un Casanova "sensual, de la comunicació i la suggestió que sucumbeix davant el món del romanticisme on tot és més metafísic, violent i esotèric". Edición: Digital - Sección: Cultura 2013/10/09 / http://www.el Casanova i Dràcula ja són aquí Pie de Foto :Europa Espanya Català Guanyar un dels grans festivals de cinema internacionals és una fita molt excepcional, per al cinema català, però <strong>Albert Serra</strong> és també un cineasta atípic. Parla del Lleopard d'Or a Locarno per Història de la meva mort com si fos gairebé accidental: He estat membre d'un jurat i sé que el que es decideix és completament aleatori, diu. Però reconeix que ajuda a la producció i la distribució de la pel·lícula, gràcies al premi la gent la coneix molt més. Perquè el públic encara la conegui millor, la pel·lícula es preestrena avui al cinema Truffaut de Girona, dins del festival Temporada Alta, i el dia 23 es presenta a la Filmoteca de Catalunya. El mateix <strong>Albert Serra</strong> ha fet teatre; el món del teatre cada cop es barreja més amb el del cinema, explicava ahir a Barcelona Salvador Sunyer, director artístic del Temporada Alta. Esteve Riambau, director de la Filmoteca, recorda que ja van dedicar una retrospectiva completa a <strong>Albert Serra</strong> el 2010, i veu coherent la preestrena a Barcelona del seu nou film. Aquestes dues presentacions i les que es faran en altres festivals precedeixen l'estrena comercial a casa nostra, a primers de desembre, que aposta per una nova fórmula: L'estrenarem gairebé simultàniament a tots els formats explica <strong>Albert Serra</strong>, en sales de cinema, a Televisió de Catalunya, surt en DVD un pack amb totes les meves pel·lícules, en internet per descàrregues legals... Les estrenes comercials són cada cop més difícils per a aquest tipus de cinema, i vaig pensar que no faria la típica sortida de la pel·lícula en sales, desemparada, amb públic que no sap exactament què va a veure. Pensa que amb presentacions i acompanyant la pel·lícula, arribarem a llocs on el públic està més preparat pel que va a veure, i els diferents formats es beneficien els uns als altres. El 23 d'octubre, la pel·lícula s'estrena a França, i al novembre arribarà a Portugal, i potser a Itàlia. Casanova i Dràcula <strong>Albert Serra</strong> defineix Història de la meva vida com un episodi inventat de la vida de Casanova en un moment crepuscular, que juga amb el títol de les seves memòries, Història de la meva vida . I hi afegeix: Posa en imatges dos mons: el segle XVIII, representat per Casanova, que és un món de sensualitat, suggestió, racionalisme... i el segle XIX, que comença a sucumbir davant el romanticisme, que és més fosc, violent i esotèric. Segons el cineasta de Banyoles, el repte de la pel·lícula era traduir idees i conceptes filosòfics en imatges, fer una pel·lícula amb un contingut complex, però sense que per això resulti teatral o pretensiosa. En aquest sentit, és una pel·lícula profundament ideològica feta a través de l'estètica, no de la filosofia, diu el poeta Vicenç Altaió, que prova sort al cinema per interpretar Giacomo Casanova. A Venècia, Catalunya i bona part d'Europa diu Altaió sobre el personatge domina Casanova, que és un mite que encisa, persuadeix. Els espanyols, en canvi, tenen un altre mite, Don Juan, que és un personatge que s'imposa. Són dues maneres diferents de fer. Edición: Digital - Sección: Actualitat / Última Hora 2013/10/07 / http://www.d setmana a la vista Pie de Foto :Europa Espanya Català 07.10.2013 | 06:56 L'extraordinària acollida que ha tingut en els darrers dos anys l'ha consolidat com una proposta plenament integrada en el Festival Temporada Alta. A les 8 del vespre arrenca a La Planeta de Girona la 3a edició del Torneig de Dramatúrgia. Marc Crehuet i Jordi Casanovas seran els dos primers dramaturgs que s'enfrontaran en aquest peculiar ring on l'humor i la tensió esdevenen les claus de l'èxit. El veterà escultor i artista gironí Paco Torres Monsó rebrà el Premi Nacional de Cultura 2013 de les mans del president de la Generalitat, Artur Mas en un acte que tindrà lloc a Barcelona. A més, la dissenyadora Elsa Peretti, resident a Sant Martí Vell, també serà guardonada. "Història de la meva mort", del realitzador banyolí Albert Serra i guanyadora del premi internacional del festival de Locarno, es podrà veure a les 9 de la nit al Truffaut. Serra va aconseguir aquest prestigiós guardó amb la història de les relacions entre Casanova i Dràcula. El jugador més caristmàtic que ha passat pel bàsquet gironí i que ha marcat tota una època, Darryl Middleton, rebrà un homenatge al pavelló de Fontajau al descans del partit del Barça Regal corresponent a la Lliga Catalana. La 61a edició del mític Rally Costa Brava, que inclou la presència de vehicles històrics que van marcar tota una època, torna a les carreteres gironines. La prova arrenca aquest divendres a Lloret i el punt neuràlgic serà la ciutat de Girona, on hi haurà el parc tancat a la Devesa i el lliurament de premis a la plaça de la Independència. Es correran trams històrics com Clades, Osor, Collsaplana-Espinelves i Els Àngels. granadina M. Agustias Pérez. El polifacètic Adrià Puntí actuarà, a les 9 de la nit, a la sala Montsavaltge de l'Auditori de Girona amb el seu espectacle musical "Incompletament Puntí" dins de la programació musical d'aquesta tardor. Edición: Digital - Sección: Cultura 2013/10/10 / http://www.d De la transició del racionalisme al romanticisme Pie de Foto :Europa Espanya Català BARCELONA | ACN La preestrena d'Història de la meva mort, la nova pel·lícula d'<strong>Albert Serra</strong>, que el passat mes d'agost va rebre el Lleopard d'Or a la 66a edició del festival de Locarno, serà aquest dijous, en el marc del Temporada Alta, al cinema Truffaut de Girona, i el pròxim 23 d'octubre a la Filmoteca de Catalunya. El film és un "episodi inventat" del final de la vida de Casanova. <strong>Albert Serra</strong> va explicar ahir en una roda de premsa a Barcelona que li interessava posar en imatges dos imaginaris diferents: el del segle XVIII del racionalisme amb un Casanova "sensual, de la comunicació i la suggestió que sucumbeix davant el món del romanticisme on tot és més metafísic, violent i esotèric". La pel·lícula s'emmarca en el moment que Casanova coneix un nou servent que serà testimoni dels últims moments de la seva vida. La seva visió racionalista del Segle de les Llums es veurà sotragat per una nova força, violenta, esotèrica i emmarcada en el romanticisme i representada per Dràcula. En la presentació a la Filmoteca de Catalunya, Serra va declarar que ha buscat que aquests conceptes abstractes tinguin una materializació visual "d'una forma concreta i sense pretensions". El director ha volgut recrear aquests conceptes a través de les imatges "d'una forma molt lliure i fresca". Serra va definir el film com a "pur, simple, sensual i que parla del desig". Va remarcar que l'obra està construïda amb idees i diàlegs, però emmarcada "dins d'aquesta innocència i puresa". Serra va remarcar que el film "neix d'una forma més espontània, sota terra i d'una forma molt natural". Va reconèixer que la gent que ha vist la pel·lícula es pregunta si els diàlegs són improvisats o escrits. Serra va dir que li agrada més la paraula performance, on "tot pot ser més previst amb tancament i una intensitat" que no pas la paraula improvisació. "En aquesta pel·lícula hi ha aquesta ambigüitat sobretot pel treball dels actors", va declarar. El director va remarcar que a la pel·lícula mai un té la sensació que hi ha hagut un guionista ni que s'ha filmat abans. "La pel·lícula sembla néixer en el moment del visionat". Edición: Digital - Sección: Nacional 2013/10/09 / http://www.n El Temporada Alta presentarà l'última pel·lícula d'Albert Serra Pie de Foto :Europa Espanya Català Vicenç Altaió, exdirector de l'Arts Santa Mònica, protagonista de la pel·lícula, i el director <strong>Albert Serra</strong>. Foto: ACN El darrer film d'<strong>Albert Serra</strong>, 'Història de la meva mort', es preestrenarà dins de la programació del festival de teatre 'Temporada Alta', en una primera sessió aquest dijous al cinema Truffaut de Girona, i més endavant, el 23 d'octubre, a la Fimoteca de Catalunya. Així ho ha anunciat el mateix director de la pel·lícula en la presentació que s'ha fet avui a la Filmoteca. Es tracta doncs, de la primera vegada que aquest festival teatral introdueix a la seva programació més destacada un producte cinematogràfic. Serra ha volgut posar en imatges dos imaginaris diferents. Per un costat, el del segle del racionalisme amb un Casanova "sensual, de la comunicació i la suggestió" i per l'altre "el món del romanticisme on tot és més metafísic, violent i esotèric". A la pel·lícula hi apareix precisament Casanova, però amb un capítol inventat de la seva vida, quan li queda poc temps i coneix un servent que li farà veure la seva visió racionalista del Segle de les Llums. Pels espectadors que la vagin a veure, el director ha volgut destacar especialment que és un film que "sembla néixer al moment del visionat", i confessa que qui la veu no té la sensació que hi ha hagut un guionista. Edición: Digital - Sección: Economia 2013/10/09 / http://ecodiar Albert Serra presenta mañana en el Temporada Alta Història de la meva mort Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol Montoro presenta mañana los presupuestos de 2014 en el Congreso (29/09) Economía/Empresas.- IU presenta mañana una moción en la Diputación de Valladolid en apoyo de los trabajadores de Panrico (26/09) IU presenta mañana una moción en la Diputación de Valladolid en apoyo de los trabajadores de Panrico (26/09) Gustavo Duch presenta mañana en Valladolid 'Mucha gente pequeña', una compilación de relatos para transformar el mundo (26/09) Seguir a @elecodiario Barcelona, 9 oct (EFE).- El director <strong>Albert Serra</strong> inaugura mañana en Girona la programación de cine del Festival Temporada Alta con su última película, "Història de la meva mort", ganadora del Leopardo de Oro del Festival de Locarno, en lo que es su preestreno en Cataluña, antes de su estreno en Barcelona el día 23 de octubre. Serra ha explicado hoy en rueda de prensa que, ante la dificultad cada día mayor de estrenar en las salas comerciales, él opta ahora por poder presentar sus trabajos tanto en Festivales como en eventos como el Temporada Alta o en la Filmoteca de Barcelona, donde se podrá ver en una sesión pública el 23 de octubre. A principios de diciembre está previsto su estreno en salas comerciales, su pase por la televisión autonómica TV3, y su salida en DVD. A la vez, estará disponible en internet, de manera que "todos los formatos podrán verse beneficiados" y contribuir a provocar la curiosidad del público. En Francia la película se estrenará comercialmente el día 23 de octubre, en noviembre llegará a Portugal, y en Italia se podrá ver por televisión próximamente. En su último filme, Serra lleva a la pantalla un fresco histórico sobre la transición del Siglo de las Luces al Romanticismo más oscuro, con Drácula y Casanova como protagonistas. A su juicio, se trata de una película "muy dialogada" en comparación con otras suyas, con "un punto bastante teatral", en el que inventa un episodio de la vida de Casanova -interpretado por el gestor cultural Vicenç Altaió- en un momento crepuscular. Quien acuda a las salas se encontrará con un personaje "sensual, en un primer momento, muy de la época del racionalismo, que intenta cambiar el mundo, un mundo, el del siglo XVIII, que poco a poco empieza a sucumbir, a volverse más oscuro". El reto a la hora de armar el filme fue "conseguir que las ideas filosóficas, los conceptos más abstractos pudieran tener una materialización visual, sin pretensiones, surgiendo las atmósferas a través de las imágenes, de manera fresca". A pesar de no querer dar a conocer su método, sí que ha reconocido que la palabra "improvisar" no le gusta. "Prefiero -ha continuado- la performance donde todo nace, nunca tienes la sensación de que ha habido un guionista o alguien que lo ha filmado antes. Lo que se ve en la pantalla es lo que ha nacido en aquel momento", ha apuntado. Por otra parte, cree que es, asimismo, una película "inocente, pura, simple, sensual sobre el deseo, sobre el placer". Para Vicenç Altaió, quien cuando dirigía el Centre d'Arts Santa Mònica organizó una exposición sobre el cineasta y ahora ha sido dirigido por él en esta filmación de dos horas y media, Serra es un "tipo extraordinario, un filólogo que trata el cine como tal, lo que lo hace muy novedoso en la cultura del visual". Aunque él da vida al protagonista, hoy ha aseverado que el único protagonista de este proyecto es <strong>Albert Serra</strong>, y ha sostenido que el actor -él, además, no es profesional- no es más que barro a quien el ceramista le da forma. En este punto, Serra ha intervenido para asegurar que también puede decirse de los actores que son como la masa de una pizza, lo que ha provocado las risas de los presentes. Respecto a las declaraciones efectuadas ayer por el ministro Cristóbal Montoro sobre que uno de los principales problemas del cine español es su calidad, el director ha dicho estar de acuerdo, "pero seguro que no coincidimos en lo que es la calidad". Para Serra, España debería seguir el modelo francés, porque "cuantas más ayudas reciba la Cultura, mejor irá. Cualquier planteamiento que no sea éste se ha demostrado que ha fallado en todo el mundo, menos en Estados Unidos, donde el modelo se basa en las cosas simples", ha opinado. Edición: Digital - Sección: Art 2013/10/10 / http://noticias Albert Serra presenta en Temporada Alta Història de la meva mort Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol Barcelona, 9 oct (EFE).- El director Albert Serra inaugura mañana en Girona la programación de cine del Festival Temporada Alta con su última película, "Història de la meva mort", ganadora del Leopardo de Oro del Festival de Locarno, en lo que es su preestreno en Cataluña, antes de su estreno en Barcelona el día 23 de octubre. Serra ha explicado hoy en rueda de prensa que, ante la dificultad cada día mayor de estrenar en las salas comerciales, él opta ahora por poder presentar sus trabajos tanto en Festivales como en eventos como el Temporada Alta o en la Filmoteca de Barcelona, donde se podrá ver en una sesión pública el 23 de octubre. A principios de diciembre está previsto su estreno en salas comerciales, su pase por la televisión autonómica TV3, y su salida en DVD. A la vez, estará disponible en internet, de manera que "todos los formatos podrán verse beneficiados" y contribuir a provocar la curiosidad del público. En Francia la película se estrenará comercialmente el día 23 de octubre, en noviembre llegará a Portugal, y en Italia se podrá ver por televisión próximamente. En su último filme, Serra lleva a la pantalla un fresco histórico sobre la transición del Siglo de las Luces al Romanticismo más oscuro, con Drácula y Casanova como protagonistas. A su juicio, se trata de una película "muy dialogada" en comparación con otras suyas, con "un punto bastante teatral", en el que inventa un episodio de la vida de Casanova -interpretado por el gestor cultural Vicenç Altaió- en un momento crepuscular. Quien acuda a las salas se encontrará con un personaje "sensual, en un primer momento, muy de la época del racionalismo, que intenta cambiar el mundo, un mundo, el del siglo XVIII, que poco a poco empieza a sucumbir, a volverse más oscuro". El reto a la hora de armar el filme fue "conseguir que las ideas filosóficas, los conceptos más abstractos pudieran tener una materialización visual, sin pretensiones, surgiendo las atmósferas a través de las imágenes, de manera fresca". A pesar de no querer dar a conocer su método, sí que ha reconocido que la palabra "improvisar" no le gusta. "Prefiero -ha continuado- la 'performance' donde todo nace, nunca tienes la sensación de que ha habido un guionista o alguien que lo ha filmado antes. Lo que se ve en la pantalla es lo que ha nacido en aquel momento", ha apuntado. Por otra parte, cree que es, asimismo, una película "inocente, pura, simple, sensual sobre el deseo, sobre el placer". Para Vicenç Altaió, quien cuando dirigía el Centre d'Arts Santa Mònica organizó una exposición sobre el cineasta y ahora ha sido dirigido por él en esta filmación de dos horas y media, Serra es un "tipo extraordinario, un filólogo que trata el cine como tal, lo que lo hace muy novedoso en la cultura del visual". Aunque él da vida al protagonista, hoy ha aseverado que el único protagonista de este proyecto es Albert Serra, y ha sostenido que el actor -él, además, no es profesional- no es más que barro a quien el ceramista le da forma. En este punto, Serra ha intervenido para asegurar que también puede decirse de los actores que son como la masa de una pizza, lo que ha provocado las risas de los presentes. Respecto a las declaraciones efectuadas ayer por el ministro Cristóbal Montoro sobre que uno de los principales problemas del cine español es su calidad, el director ha dicho estar de acuerdo, "pero seguro que no coincidimos en lo que es la calidad". Para Serra, España debería seguir el modelo francés, porque "cuantas más ayudas reciba la Cultura, mejor irá. Cualquier planteamiento que no sea este se ha demostrado que ha fallado en todo el mundo, menos en Estados Unidos, donde el modelo se basa en las cosas simples", ha opinado. (Agencia EFE) Edición: Digital - Sección: Local 2013/10/09 / http://www.g El filme 'Història de la meva mort' de Albert Serra abrirá el Temporada Alta Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol 09/10/2013 - 13:49 BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS) El preestreno en Catalunya de la película de autor 'Història de la meva mort', del director y productor <strong>Albert Serra</strong>, inaugurará este jueves --en la sala Truffaut de Girona-- la programación de cine del festival de teatro Temporada Alta. El filme cuenta un episodio inventado de la vida del seductor Giacomo Casanova durante los últimos días de su vida, un momento de transición entre el personaje que simboliza el siglo XVIII --el siglo de las luces, la razón y la sensualidad-- que sucumbe ante Drácula, que encarna el siglo XIX --la época del romanticismo, el esoterismo y la oscuridad--. Según ha asegurado Serra en rueda de prensa, se prevé que el filme se estrene el 23 de octubre en la Filmoteca de Catalunya y a principios de diciembre en las salas comerciales del país, a la vez que se emitirá por TVC --productora asociada de la obra--, se reeditará un DVD con todos sus largometrajes, y se habilitarán descargas legales por Internet. Este lanzamiento multiplataforma responde a la voluntad del director de probar una nueva fórmula de distribución para plantar cara a la mala situación de la industria audiovisual, así como para tratar de "beneficiar a todo el mundo". El director ha matizado que si ha presentado la película a festivales, ha sido para que el filme se diera a conocer antes de entrar en el circuito comercial, y así asegurarse que "la gente sabe lo que va a ver". Asimismo, ha comentado entre risas que, a pesar de que su última obra dure una hora más que sus anteriores --dos horas y media aproximadamente--, el público que asiste a los visionados "no se marcha tanto de la sala" porque aunque conserva su estilo anterior, la narrativa es más clásica. La persona que encarna a Casanova, el exdirector de Arts Santa Mònica Vicenç Altaió, ha asegurado en rueda de prensa que él no es un actor profesional, y que el único protagonista del filme es Serra, ya que como dice este último "el actor es una masa de pizza que el director debe modelar". El filme recibió el Leopardo de Oro en la última edición del Festival de Cine de Locarno el pasado agosto, y el director quiere llevarlo también a los festivales de Sevilla, Segovia y Gijón. PRIMERA VEZ El director artístico de Temporada Alta, Salvador Sunyer, ha afirmado en rueda de prensa que el "cine cada vez alimenta más el teatro cuando antes era al revés", y que espera que el preestreno de 'Història de la meva mort' --que ya ha agotado las entradas-- sea el inicio de más colaboraciones con Serra. De hecho, es la primera vez que el festival incluye una propuesta cinematográfica en su programa principal y que incorpora el cine Truffaut como espacio del certamen. El festival también incorpora los filmes 'El cuaderno de barro', de Isaki Lacuesta; 'Pina', de Wim Wenders, y 'Cineastas', de Mariano Pensotti que, del mismo modo que la obra de Serra, establecen un diálogo entre el cine y el teatro. Edición: Digital - Sección: Cultura 2013/10/09 / http://www.d Albert Serra reflexiona sobre la transició del racionalisme al romanticisme a través de Casanova i Dràcula Pie de Foto :Europa Espanya Català Barcelona (ACN).- La preestrena d''Història de la meva mort', la nova pel·lícula d'<strong>Albert Serra</strong>, que el passat mes d'agost, va rebre el Lleopard d'Or a la 66a edició del festival de Locarno, serà aquest dijous, en el marc del Temporada Alta, al Cinema Truffaut de Girona i el pròxim 23 d'octubre a la Filmoteca de Catalunya. El film és un "episodi inventat" del final de la vida de Casanova. <strong>Albert Serra</strong> ha explicat aquest dimecres que li interessava posar en imatges dos imaginaris diferents: el del segle XVIII del racionalisme amb un Casanova "sensual, de la comunicació i la suggestió que sucumbeix davant el món del romanticisme on tot és més metafísic, violent i esotèric". Edición: Digital - Sección: Actualitat / Última Hora 2013/10/09 / http://entreten Albert Serra presenta en Temporada Alta Història de la meva mort Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol El director <strong>Albert Serra</strong> inaugura mañana en Girona la programación de cine del Festival Temporada Alta con su última película, "Història de la meva mort", ganadora del Leopardo de Oro del Festival de Locarno, en lo que es su preestreno en Cataluña, antes de su estreno en Barcelona el día 23 de octubre. Serra ha explicado hoy en rueda de prensa que, ante la dificultad cada día mayor de estrenar en las salas comerciales, él opta ahora por poder presentar sus trabajos tanto en Festivales como en eventos como el Temporada Alta o en la Filmoteca de Barcelona, donde se podrá ver en una sesión pública el 23 de octubre. A principios de diciembre está previsto su estreno en salas comerciales, su pase por la televisión autonómica TV3, y su salida en DVD. A la vez, estará disponible en internet, de manera que "todos los formatos podrán verse beneficiados" y contribuir a provocar la curiosidad del público. En Francia la película se estrenará comercialmente el día 23 de octubre, en noviembre llegará a Portugal, y en Italia se podrá ver por televisión próximamente. En su último filme, Serra lleva a la pantalla un fresco histórico sobre la transición del Siglo de las Luces al Romanticismo más oscuro, con Drácula y Casanova como protagonistas. A su juicio, se trata de una película "muy dialogada" en comparación con otras suyas, con "un punto bastante teatral", en el que inventa un episodio de la vida de Casanova -interpretado por el gestor cultural Vicenç Altaió- en un momento crepuscular. Quien acuda a las salas se encontrará con un personaje "sensual, en un primer momento, muy de la época del racionalismo, que intenta cambiar el mundo, un mundo, el del siglo XVIII, que poco a poco empieza a sucumbir, a volverse más oscuro". El reto a la hora de armar el filme fue "conseguir que las ideas filosóficas, los conceptos más abstractos pudieran tener una materialización visual, sin pretensiones, surgiendo las atmósferas a través de las imágenes, de manera fresca". A pesar de no querer dar a conocer su método, sí que ha reconocido que la palabra "improvisar" no le gusta. "Prefiero -ha continuado- la 'performance' donde todo nace, nunca tienes la sensación de que ha habido un guionista o alguien que lo ha filmado antes. Lo que se ve en la pantalla es lo que ha nacido en aquel momento", ha apuntado. Por otra parte, cree que es, asimismo, una película "inocente, pura, simple, sensual sobre el deseo, sobre el placer". Para Vicenç Altaió, quien cuando dirigía el Centre d'Arts Santa Mònica organizó una exposición sobre el cineasta y ahora ha sido dirigido por él en esta filmación de dos horas y media, Serra es un "tipo extraordinario, un filólogo que trata el cine como tal, lo que lo hace muy novedoso en la cultura del visual". Aunque él da vida al protagonista, hoy ha aseverado que el único protagonista de este proyecto es <strong>Albert Serra</strong>, y ha sostenido que el actor -él, además, no es profesional- no es más que barro a quien el ceramista le da forma. En este punto, Serra ha intervenido para asegurar que también puede decirse de los actores que son como la masa de una pizza, lo que ha provocado las risas de los presentes. Respecto a las declaraciones efectuadas ayer por el ministro Cristóbal Montoro sobre que uno de los principales problemas del cine español es su calidad, el director ha dicho estar de acuerdo, "pero seguro que no coincidimos en lo que es la calidad". Para Serra, España debería seguir el modelo francés, porque "cuantas más ayudas reciba la Cultura, mejor irá. Cualquier planteamiento que no sea este se ha demostrado que ha fallado en todo el mundo, menos en Estados Unidos, donde el modelo se basa en las cosas simples", ha opinado. Edición: Digital - Sección: Cultura 2013/10/09 / http://es.notic Albert Serra presenta en Temporada Alta Història de la meva mort Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol Barcelona, 9 oct (EFE).- El director <strong>Albert Serra</strong> inaugura mañana en Girona la programación de cine del Festival Temporada Alta con su última película, "Història de la meva mort", ganadora del Leopardo de Oro del Festival de Locarno, en lo que es su preestreno en Cataluña, antes de su estreno en Barcelona el día 23 de octubre. Serra ha explicado hoy en rueda de prensa que, ante la dificultad cada día mayor de estrenar en las salas comerciales, él opta ahora por poder presentar sus trabajos tanto en Festivales como en eventos como el Temporada Alta o en la Filmoteca de Barcelona, donde se podrá ver en una sesión pública el 23 de octubre. A principios de diciembre está previsto su estreno en salas comerciales, su pase por la televisión autonómica TV3, y su salida en DVD. A la vez, estará disponible en internet, de manera que "todos los formatos podrán verse beneficiados" y contribuir a provocar la curiosidad del público. En Francia la película se estrenará comercialmente el día 23 de octubre, en noviembre llegará a Portugal, y en Italia se podrá ver por televisión próximamente. En su último filme, Serra lleva a la pantalla un fresco histórico sobre la transición del Siglo de las Luces al Romanticismo más oscuro, con Drácula y Casanova como protagonistas. A su juicio, se trata de una película "muy dialogada" en comparación con otras suyas, con "un punto bastante teatral", en el que inventa un episodio de la vida de Casanova -interpretado por el gestor cultural Vicenç Altaió- en un momento crepuscular. Quien acuda a las salas se encontrará con un personaje "sensual, en un primer momento, muy de la época del racionalismo, que intenta cambiar el mundo, un mundo, el del siglo XVIII, que poco a poco empieza a sucumbir, a volverse más oscuro". El reto a la hora de armar el filme fue "conseguir que las ideas filosóficas, los conceptos más abstractos pudieran tener una materialización visual, sin pretensiones, surgiendo las atmósferas a través de las imágenes, de manera fresca". A pesar de no querer dar a conocer su método, sí que ha reconocido que la palabra "improvisar" no le gusta. "Prefiero -ha continuado- la 'performance' donde todo nace, nunca tienes la sensación de que ha habido un guionista o alguien que lo ha filmado antes. Lo que se ve en la pantalla es lo que ha nacido en aquel momento", ha apuntado. Por otra parte, cree que es, asimismo, una película "inocente, pura, simple, sensual sobre el deseo, sobre el placer". Para Vicenç Altaió, quien cuando dirigía el Centre d'Arts Santa Mònica organizó una exposición sobre el cineasta y ahora ha sido dirigido por él en esta filmación de dos horas y media, Serra es un "tipo extraordinario, un filólogo que trata el cine como tal, lo que lo hace muy novedoso en la cultura del visual". Aunque él da vida al protagonista, hoy ha aseverado que el único protagonista de este proyecto es <strong>Albert Serra</strong>, y ha sostenido que el actor -él, además, no es profesional- no es más que barro a quien el ceramista le da forma. En este punto, Serra ha intervenido para asegurar que también puede decirse de los actores que son como la masa de una pizza, lo que ha provocado las risas de los presentes. Respecto a las declaraciones efectuadas ayer por el ministro Cristóbal Montoro sobre que uno de los principales problemas del cine español es su calidad, el director ha dicho estar de acuerdo, "pero seguro que no coincidimos en lo que es la calidad". Para Serra, España debería seguir el modelo francés, porque "cuantas más ayudas reciba la Cultura, mejor irá. Cualquier planteamiento que no sea este se ha demostrado que ha fallado en todo el mundo, menos en Estados Unidos, donde el modelo se basa en las cosas simples", ha opinado.