Descarregar programa - Fundació Studium Aureum

Anuncio
Fundació “Studium Aureum”
“A l’entorn de la família Bach” (IV)
Temporada de concerts 2011-2012 concert núm. 5
Auditori del Conservatori, dilluns 30 d’abril a les 20,30
Telemann-­‐Bach “La connexió”
Carles Ponseti Verdaguer
El 1702, Georg Philipp Telemann, estudiant de dret i primer organista de l’església nova de Leipzig, va refundar el Collegium Musicum. Aquesta entitat agrupava a estudiants universitaris i professionals a l’entorn de la música. Als principals cafès de la ciutat es celebraven concerts que incloïen obres instrumentals i vocals de caràcter profà. El “Collegium” continuà i Gottfried Zimmermann, propietari de la major cafeteria de la ciutat amb una sala amb cabuda per a més de 150 persones i amb un escenari prou ample per poder tocar Pins a 60 músics, va crear un cicle de concerts setmanals de dues hores que és celebraven tot l’any. A Pinals de març de 1729 Johann Sebastian Bach en va assumir la direcció i l’agrupació es rebatejà amb el nom de “Bachische Collegium Musicum”. J. S. Bach hi va treballar durant dotze anys, és a dir, Pins al 1741. Com és de suposar aquesta activitat fou molt important per al compositor: d’una banda per permetre-­‐li composar obres per a ser interpretades, d’altra per la direcció de l’agrupació i Pinalment per la interpretació com a solista al clave dels seus concerts (a més de l’organització, Pinançament i altres qüestions). Bach va interpretar aproximadament uns 500 programes de dues hores, això ens dóna una referència per entendre la importància quant a obres i dedicació. El concert per a clave BWV 1052 és una obra que ell mateix va interpretar amb aquest instrument, essent el concert per tecla més extens que va escriure. El concert, d’un desenvolupament extens i virtuosisme marcat, independitza el discurs de l’instrument solista del de l’orquestra. La mà esquerra deixa de ser un doblatge i assumeix un rol més important i independent. J. S. Bach va escriure vuit concerts per a clave, tres per a dos claves, dos per a tres claves i un per a quatre claves, tots ell per als concerts ordinaris del Bachische Collegium Musicum. J. S. Bach, com hem dit, va obrir el camí per al concert d’instrument de tecla (al cafè Zimmerman va disposar d’un nou clavecí, potent i d’atractiva sonoritat) i els seus Pills varen seguir aprofundint en aquesta forma: ells mateixos crearen i interpretaren altres concerts que serien la base que desembocaria en els concerts de Haydn, Mozart i Beethoven.
Georg Philipp Telemann fou un dels músics més prolíPics, la seva abundosa producció (a prop de set mil obres) es caracteritza per la seva varietat i eclecticisme. Telemann fou un músic que captava immediatament qualsevol peculiaritat estilística, així podia reproduir de manera Pidel la manera francesa, alemanya, italiana o polonesa amb facilitat. Va composar de tot i molt, va exercir de mestre de capella, de Kantor, de director d’òpera, de Koncertmeister.... una vida llarga (86 anys) i proPitosa. Com hem dit abans, va refundar el Collegium Musicum entre d’altres i n i c i a t i v e s . E l 1 7 5 9 v a e s c r i u r e “ D i e Tageszeiten” (Les hores del dia) sobre un text de Friedrich Wilhelm Zachariae. Aquesta obra està dividida en una obertura i quatre cantates. El cicle del pas de les hores està representat pel dematí, el migdia, l’horabaixa i el vespre, associant a cadascun un instrument: l’oboè, la viola de gamba, les Plautes i el fagot. L’atractiu cicle, similar a altres com, les Estacions de Haydn o les quatre estacions de Vivaldi, tenen un concepte cíclic tan del gust de l’època, amb una música de caràcter descriptiu. L’obra de frescor i profunditat remarcables és fruit d’un Telemann madur. L’estil i estructura de les cantates són barrocs, amb pinzellades del nou estil que ve: “el classicisme”. Telemann que estava atent a tot el que passava ja adopta maneres més clàssiques, no de bades comentava als seus alumnes: “havien d ’ e s c r i u re a m b l ’ e s t i l d e l f u t u r ”. Av u i interpretarem la primera de les cantates: El dematí, i la tercera: L’horabàixa.
Telemann-­‐Bach “La conexión”
En 1702, Georg Philipp Telemann, estudiante de derecho y primer organista de la iglesia nueva de Leipzig, refundó el Collegium Musicum. Esta entidad agrupaba a estudiantes universitarios y profesionales al entorno de la música. En los principales cafés de la ciudad se celebraban conciertos que incluían obras instrumentales y vocales de carácter profano. El "Collegium" continuó y Gottfried Zimmermann, propietario de la mayor cafetería de la ciudad con una sala con cabida para más de 150 personas y con un escenario suficientemente amplio para poder tocar hasta 60 músicos, creó un ciclo de conciertos semanales de dos horas que se celebraban todo el año. A finales de marzo de 1729 Johann Sebastian Bach asumió la dirección y la agrupación se rebautizó con el nombre de "Bachische Collegium Musicum". J. S. Bach trabajó allí durante doce años, es decir, hasta el 1741. Como es de suponer esta actividad fue muy importante para el compositor: por un lado por permitirle componer obras para ser interpretadas, por otro por la dirección de la agrupación y finalmente por la interpretación como solista en el clave de sus conciertos (además de la organización, financiación y otras cuestiones).
Bach interpretó aproximadamente unos 500 programas de dos horas, eso nos da una referencia para entender la importancia en cuanto a obras y dedicación. El concierto para clave BWV 1052 es una obra que él mismo interpretó con este instrumento, siendo el concierto para tecla más extenso que escribió. El concierto, de un desarrollo extenso y virtuosismo marcado, independiza el discurso del instrumento solista del de la orquesta. La mano izquierda deja de ser un doblaje y asume un rol más importante e independiente. J. S. Bach escribió ocho conciertos para clave, tres para dos claves, dos para tres claves y uno para cuatro claves, todos ellos para los conciertos ordinarios del Bachische Collegium Musicum. J. S. Bach, como hemos dicho, abrió el camino para el concierto de instrumento de tecla (en el café Zimmerman dispuso de un nuevo clavecín, potente y de atractiva sonoridad) y sus hijos siguieron profundizando en esta forma: ellos mismos crearon e interpretaron otros conciertos que serían la base que desembocaría en los conciertos de Haydn, Mozart y Beethoven.
Georg Philipp Telemann fue uno de los músicos más prolíficos, su abundante producción (cerca de siete mil obras) se caracteriza por su variedad y eclecticismo. Telemann fue un músico que captaba inmediatamente cualquier peculiaridad estilística, así podía reproducir de manera fiel la manera francesa, alemana, italiana o polaca con facilidad. Compuso de todo y mucho, ejerció de maestro de capilla, de Kantor, de director de ópera, de Koncertmeister .... una vida larga (86 años) y provechosa. Como hemos dicho antes, refundó el Collegium Musicum entre otras iniciativas. En 1759 escribió "Die Tageszeiten" (Las horas del día) sobre un texto de Friedrich Wilhelm Zachariae. Esta obra está dividida en una obertura y cuatro cantatas. El ciclo del paso de las horas está representado por la mañana, el mediodía, la tarde y la noche, asociando a cada uno un instrumento: el oboe, la viola de gamba, las flautas y el fagot. El atractivo ciclo, similar a otros como, las Estaciones de Haydn o las cuatro estaciones de Vivaldi, tienen un concepto cíclico tan del gusto de la época, con una música de carácter descriptivo. La obra de frescura y profundidad destacables es fruto de un Telemann maduro. El estilo y estructura de las cantatas son barrocos, con pinceladas del nuevo estilo que viene: "el clasicismo". Telemann que estaba atento a todo lo que pasaba ya adopta formas más clásicas, no en vano comentaba a sus alumnos: "tenían que escribir con el estilo del futuro". Hoy interpretaremos la primera de las cantatas: La mañana, y la tercera: La tarde.
STUDIUM AUREUM
Solistes
Marcela Inguanzo; soprano
Antonio Aragón; tenor
Cor
Sopranos:
M José Campaner, Rosana Delgado, Bàrbara Femeníes, M Antònia Riutort, Francesca M Salas
Contralts: Amelia Forteza, Joana Furió, Petra Genestra, Margalida M Riutort, M de Gràcia Salas, Montserrat Sobrevias, M del Mar Tugores
Tenors: Sergi Gil, Pau Juaneda, Guillem Nicolau, Joan Gabriel Riera
Baixos: Joan Brunet, Guillem Cortés, Pere Deyà, Llorenç Melià, Joan Carles Simó Orquestra
Concertino: Ramon Andreu
Violins: Laura Álvarez, Alfredo Ardanaz, Xavier Pericàs, Lourdes Pons, Sebastià Pou
Violes: Fernando Villegas, M José Gómez de la Vega
Violoncels: Miquel Àngel Aguiló, Dmitry Struchkov
Contrabaix: Anna Endzelm-­Sobolewska
Flautes: Enrique Sánchez, Marta Alcover
Oboè: Joan Rodriguez
Clave:
Javier Núñez
Director
Carles Ponseti Verdaguer
Johann Sebastian Bach 1685-­1750
Concert per a clave en re m BWV 1052
Allegro
Adagio
Allegro
Solista: Javier Núñez
Georg Phillip Telemann 1681-­1767
“Die Tageszeiten” (Les hores del dia)
1. Sinfonia Cantata “Der Morgen” (el dematí)
1. Coro
2. Aria e coro
3. Recitativo
4. Aria
5. Coro
Cantata “Der Abend” (L’horabaixa)
1. Aria e coro
2. Recitativo 3. Aria
4. Coro
Der Morgen
El matí
La mañana Sinfonia
Simfonia
Sinfonia
Coro
Vom Aufgang bis zum Untergang
erschalle Herr, dein Lobgesang!
Cor
Des de la sortida Pins a la posta
ressoni fort el cant de lloança al sol!
Coro
¡Desde la salida hasta la puesta resuene fuerte el canto de alabanza al sol!
Aria e Coro
Der Morgen kommt, mit ihm die Freude.
O sieh, mit blitzendem Geschmeide
schmückt sich für dich das Feld.
Indem du aus dem Meere steigest
und dich mit Pomp den Völkern zeigest,
frohlockt dir eine halbe Welt.
Ària i cor
El matí arriba i amb ell l’alegria.
Oh, mira, que amb joies guspirejants s’adorna el camp per a tu!
Per emergir de la mar i mostrar-­‐te amb pompa als pobles, mig món et mostra la seva alegria.
Aria y coro
La mañana llega, y con ella la alegría.
¡Oh mira, con joyas centelleantes se adorna el campo para ti!
Por emerger del mar y mostrarte con pompa a los pueblos, medio mundo te muestra su alegría.
Recitativo
Der ganze Himmel schwimmt in Glanz,
die güldnen Stunden führen ihren Tanz
um dich herum und grüssen, Sonne, dich.
Und alle Sphären klingen,
und alle Harmonie dringen
auf zum Olymp und grüssen, Sonne, dich.
Dir singt die helle Kriegstrompete
im waffenvollen Feld,
dir sing des Hirten sanfre Flöte
im stilen Tal.
Dich grüsst, o Sonne, die Natur,
de Blumen Pracht, die Kreatur.
Doch du, o Mensch,
weih deine frohen Lieder der Macht,
die wundervoll das Nichts gebären hiess
und Erden schuf und Sonnen leuchten liess.
Recitatiu
Tot el cel neda en esplendor,
les hores daurades marquen llur ball al teu voltant i et saluden, sol.
I totes les esferes sonen, i tots els boscs canten, i totes les harmonies condueixen a l’Olimp i et saluden, sol.
A tu et canta la clara trompeta de guerra al camp d’armes,
a tu et canta la suau Plauta del pastor a la silenciosa vall.
A tu et saluda, oh sol, la natura,
la magniPicència de les Plors, la creació.
Però tu, home, consagra les teves alegres cançons al poder que meravellosament va fer néixer el no res i creà la terra i feu il·luminar el sol.
Recitativo
Todo el cielo nada en esplendor, las horas doradas marcan su baile en torno a ti y te saludan, sol.
Y todas las esferas suenan, y todos los bosques cantan, y todas las armonías conducen al Olimpo y te saludan, sol.
A ti te canta la clara trompeta de guerra en el campo de las armas, a ti te canta la suave Plauta del pastor en el silencioso valle. A ti te saluda, oh sol, la naturaleza, la magniPicencia de las Plores, la creación. Pero tú, hombre, consagra tus alegres canciones al poder, que maravillosamente hizo nacer la nada y creó la tierra e hizo alumbrar al sol.
Aria
O Allmacht, gross in Sonnenglanz
und gross in Pinstrer Nacht.
Verschmäh nicht Morgenopfer ganz,
von Sterblichen gebracht!
Jauchzt ihr voll Ehrfurcht, dunkle Wälder,
jauchzt ihr, erwachte, frohe Felder,
jaucht ihr, laut wallend, Ozean,
und du, o Mensch, o bete an!
Ària
Oh Totpoderós, gran en brillantor solar i gran en fosca nocturna!
No menyspreïs del tot el sacriPici del matí que ofereixen els mortals! Cridau-­‐li d’alegria plena de respecte, boscos obscurs; cridau-­‐li de joia, camps alegres, tot d’una en despertar; crida de joia, onejant sorollosament, oceà. I tu, home, resa-­‐li!
Aria
¡Oh Todopoderoso, grande en brillo solar y grande en oscuridad nocturna!
¡No desprecies del todo el sacriPicio de la mañana que ofrecen los mortales! Gritadle de júbilo lleno de respeto, bosques oscuros; gritadle de júbilo, campos alegres recién despiertos; grita de júbilo, ondeando ruidosamente océano, y tu hombre rézale!
Coro
Willkommen, holdseliger Morgen,
willkommen! Die Schatten, die dich verborgen,
entPliehn, und die Freude wird laut.
Dich mit Musik zu empfangen,
hat die Natur mit Verlangen
dein Wiedererwachen erschaut.
Cor
Benvingut, matí encantador,
benvingut! Les ombres que t’amaguen fugen i l’alegria augmenta. Per tal de rebre’t amb música, la natura albira amb desig el teu despertar. Coro
¡Bienvenida, mañana encantadora, bienvenida! Las sombras que te esconden huyen y la alegría aumenta.
Para recibirte con música, la naturaleza divisa con deseo tu despertar.
Der Abend
El capvespre
La tarde
Aria e Coro
Senke dich von Purpurwolken,
holder Abend, sanft herab!
Hauche reine, frische Lüfte,
schüttle Tau und Rosendüfte
von feuchten Schwingen ab.
Ària i cor
Davalla suaument dels núvols color porpra, graciós capvespre.
Exhala brises pures i fresques,
lleva la rosada i les aromes de rosa de les teves humides ales.
Aria y coro
Desciende suavemente de las nubes púrpura, graciosa tarde. Sopla brisas puras y frescas, quita el rocío y los aromas de rosa de tus húmedas alas.
Recitativo
Der Wald steht dunkel grün;
von lomgen Mattern erhebet
sich der frische Tau,
der Abend wind erquickt bei kühlem
Schatten das stille Tal, die Au.
Jetzt raucht der Busch,
jetzt wallen die GePilde;
der laute Bach nimmt hell und milde von Felsen ab, uns alles fällt vergnügt Schalf und Traum, vom wind eingewiegt.
Recitatiu
El bosc roman verd i obscur;
en llargues catifes s’aixeca la fresca rosada;
el vent del capvespre refresca amb fredes ombres la vall silenciosa, la prada. Ara l’arbust murmura, ara les pastures onegen.
El rierol renouer brolla clar i suau des dels penyals, i tot cau discretament en el somni, bressolat pel vent de l’oest.
Recitativo
El bosque permanece verde y oscuro, en largas alfombras se levanta el fresco rocío; el viento de la tarde refresca con frías sombras el valle silencioso, la pradera. Ahora el arbusto susurra, ahora los pastos ondean.
El arroyo ruidoso, Pluye claro y manso desde los peñascos, y todo cae distraídamente en el sueño, acunado por el viento del oeste.
Aria
Komm, holder Schlaf!
Die mattern Augen sinken,
die güldnen Sterne winken zur süssen Ruh.
Nichts kam den sanften Schlummer stören;
die Sterne stehn um mich mit ihren Heeren,
der Himmel deckt mich zu.
Ària
Vine, somni favorable!
Els ulls fatigats es tanquen,
els estels daurats fan senyals cap al dolç descans.
Res no pot molestar el son lleuger i suau; les estrelles queden al meu voltant amb llurs exèrcits,
el cel em cobreix.
Aria
Ven, sueño favorable!
Los ojos fatigados se cierran, as estrellas doradas hacen señas hacia el dulce descanso.
Nada puede molestar el sueño suave y ligero; los ángeles permanecen a mi alrededor con sus ejércitos, el cielo me cubre.
Coro
Vom Aufgang bis zum Untergang
erschalle Herr, dein Lobgesang!
Cor
Des de la sortida Pins a la posta
ressoni fort el cant de lloança al sol!
Coro
¡Desde la salida hasta la puesta resuene fuerte el canto de alabanza al sol!
Traducció i adaptació dels textos: Pere Pou i Joan Carles Simó
concert núm. 6
Església de Santa Creu, dilluns 28 de maig a les 20,30
Música a capella del segle XX (III)
Fundació Studium Aureum
2011-­2012
www.fundaciostudiumaureum.cat email: [email protected]
Descargar