La bona voluntat - Diputació de Girona — Servei de Biblioteques

LUZ Y Ü U IA — 5
CONTE DE NADAL
La bona voluntat
La cantonada era freda a l'hivern; era
una cruïlla de carrers i quan no bufava la
tram untana, la boira ho hum itejava to t. A
l'e stiu era un bon racó, psrò ara el sol
passava baix i relliscava amb prou feines
sobre els te rra ts de les rònegues cases
veïnes.
I si la cantonada era freda, aquell por­
tal era un gel. La gent hi passava ds pres­
sa; no fos cas, deien, de pescar-hi una
calipàndrla. En el portal hi havia, segons
contracte d'inquilinat, una botiga que, ae
ve rita t, no era altra cosa que un racó d'on
l'avarícia de l'am o i el procurador, en
treie n el p ro fit d'un lloguer.
El llogater feia joc amb el portal, amb
la botiga, la m isèria i la fre d o r de la can­
tonada: era un sabater de pega, sorrut,
sense altra companyia que les sabates
que esperaven, arraconades, la carita t
d'unes m itges soles o uns pedaços per
anar tira n t.
Aquell sabater era, doncs, eixut i malagradós; portava al davantal tota la pols
i bru tícia dels carrers del barri i la pega
de m olts anys d ’o fic i i la seva ànima, va
dir-li un dia una veïna, era un tros ds sola.
Li semblava conèixer la gent pel seu
calçat (aquelles de taló alt, liuentes, de
!a donota del barri, les estripades dels
treballador de la fàbrica, les d3| senyor
adroguer i el del «colmado» premsades
per la volum inosa còrpora dels seus amos,
les de tothom ... en fi) i hauríeu d it que
aquella dèria de donar-hi cops i te r servir
el trepant, portava quelcom de rancúnia.
El sabater tenia, però, un am iguet; no
pas el colom que a m igdia feia una vola­
da per la cruïlla de carrers i pessigava
engrunes, ni tampoc el gòs petaner que
escampava els cubells d'escom braries, ni
el gat que ronsejava, to t frogant-se el llom
al brancal de pedra de I entrada. El seu
amic era en Josep, el va ile t dels rellogats
del quart prim era que cada m atí i cada
vespre passava el portal to t dient-li:
— M olt bones, senyor M iquel.
L'havia v is t gairebé néixer aquell minyó,
i era espectador de la seva creixença to t
rc;passant les seves sabates, menudes,
prim er, com una joguina, blanques i llam­
pants aquelles de la Comunió; altes i g ru i­
xudes ara, amb les arrugues i trencs de
qui sap els pa rtits de futbo l i les curses i
jocs de carrer.
Les estim ava ta n t el senyor M iquel les
sabates d ’en Josep, les arreglava amb
tanta cura i les deixava sempre tan poli­
des que semblava que cada repassada i
cada cop de m artell eren les manyagues
que hauria fe t a un fill. Tot el seu odi i
mal cor se li fonien quan passava el vai­
le t i la sola del seu cor s ’entendria i es­
devenia pell de la més fina quan el veia
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
arribar fe liç del col·legi o la parròquia.
En Josep no ho sabia to t això i, val a
dir-ho, passar el portal amb la mòmia del
senyor M iquel, geperut, arronsat davant
la tauleta de treball, li feia m oltes vega­
des, més por que goig.
Aquell m atí d ’hivern, sobretot, baixava
l'escala amb un tre m o lo r més gran que la
vegada que va llençar una sargantana din­
tre la botiga. A llò que volia demanar al
sabater era tan im portant que ni sabia
com començar. Va frenar davant del racó
ple de rampoines i va dir: «Bon dia, se­
nyor M iquel», i va em m udir. El sabater es­
tava avergonyit d'aquell silenci i aquella
mirada esporuguida.
— Bon dia, noi, què et passa? Què vol­
dries?
El que en Josep demanava era tan fora
de to que el sabater va perdre els quatre
claus que portava entre llavis to t esbos­
sant una ganyota que volia ésser un som­
riure i les sabates semblaven o b rir més
la seva boca i ensenyar les seves petites
dents, to t escoltant la proposta.
— Sabeu, senyor M iquel — deia, verm ell
com un p ig o t— , el Vicari vol que faci un
pessebre per al concurs de la Parròquia, /
la mare em diu que a la nostra cambra
de rellogats no hi ha pas lloc per a fer-lo.
NECROLÓGICAS
Nuevamente está de luto la familia de
nuestra Revista.
Lamentamos como buenos cassanenses
— hermanos todos — las desgracias acae­
cidas en tantos hogares que se han visto
privados de la presencia física de los deu­
dos que les han dejado últimamente, y
elevamos nuestras preces por su descan­
so eterno.
Pero no podemos dejar de mencionar
expresamente en estas columnas el óbi­
to de dos personas muy ligadas a nues­
tros quehaceres por lazos familiares.
Por orden cronológico, se trata, en pri­
mer lugar, del conocido industrial y hom­
bre de empresa, don José Albertí Lapedre, padre político de nuestros distingui­
dos colaboradores doña Cinta Masgrau de
Albertí y don Narciso Dalmau Mata.
Persona de edad madura, gozaba de ge­
neral respeto y afecto no solamente en
nuestra población, en la que había fijado
su residencia, sí que también en la vecina
de Campllonch, de donde era oriundo y
donde había instalado su fábrica de con­
servas cárnicas LA SELVA, de merecido
prestigio en todo el mercado nacional. Si
hubiese nacido en Norteamérica, allí le hu­
biesen llamado un «seif made man». Aquí
No podríeu deixar-me, vós, un p e tit racó
de la botiga?
Aquell home no es refeia pas de la sor­
presa. «Caratsos», remugava a dlntre seu;
«quines falò rnies! Quins acudits aquest
noi!» D ’altra part, pensava, to t fregant-se
les mans a! davantal, quina ocasió per a
te n ir a prop el seu amic!
L'endemà, en Josep, començava a la bo­
tiga el pessebre. Una pila de sabates co­
bertes per un sac, eren les muntanyós, la
capsa ru tila n t de betum, penjada d'un til,
era l'estrella.
— Veieu, senyor M iquel? Aquí els pas­
tors, allà els tre s Reis i, més al fons, la
Cova. Sabíeu, sabater, que el Nen Jesús
era més pobre que nosaltres i no tenia ní
un qu artet ni una botiga on néixer? I sa­
bíeu, també, que a la Cova, la n it de Na­
dal, només hi havia gent hum il com nos­
altres i l'àngel cridava a Betlem a la gent
de bona voluntat?
El sabater revifava records de l ’infante­
sa i s ’entendria cada vegada més amb ei
M iste ri de Nadal.
— Que ploreu...? — li preguntava de tan
en quan, el vailet.
— No, noi, no; és el fum d ’aquesta pa­
quetilla que t?m pica els ulls...
El dia de Nadal van tro b a r el sabater
m ort a la botiga. Una fo rta nevada caigu­
da a la n it ho embolcallava to t i el fred
era més viu que mai a la cantonada. Una
veïna, va d ir to t contem plant l'en te rra­
m ent: «Un home estrany; tota la vida sor­
rut i rancuniós i ha m ort amb un som riu­
re i fesom ia d'àngel».
SIST
le llamábamos lisa y llanamente el señor
Albertí, y ya sabíamos todos a quien nos
referíamos. Su cualidad más destaceble,
por encima de su acertada y progresiva vi­
sión industrial y comercial, era su uor¡:!ad
para con todos, su hombría de bien, su
buena disposición para toda obra que re­
quiriera su ayuda. El asto del sepelio cons­
tituyó una verdadera manifestación de la
general estima en que se le tenía.
Después — y casi al momento de cerrar
la edición — el hogar de nuestro amigo
D. Narciso Negre Espinet se ha visto en­
lutado por la pérdida de su esposa doña
María Nin Gíspert, hermana a la vez de
don José, asiduo colaborador-fundador de
nuestra Revista. La bondad de la difunta,
las prendas de todo orden que la adorna­
ban, la entereza y conformidad con que
supo soportar su larga y penosa enferme­
dad, unidas a su casi podríamos llamar ju­
ventud, pues estaba en la plenitud de la
vida, han hecho que este fallecimiento ha­
ya sido también lamentado por un amplio
sector de nuestra población.
Acompañamos en su dolor a los fami­
liares todos de ambos difuntos y hace­
mos votos para que el dador de todo bien
les haya concedido ya la eterna recom­
pensa largamente merecida a su paso por
esta tierra. Que en paz descansen.