pou del comú pozo del común

POU DEL COMÚ
POZO DEL COMÚN
Històricament els habitants de Potries, com d’altres molts llocs, han
disposat de pous per a l’aprofitament de les aigües subterrànies. El
sistema d’aigües potables no va ser una realitat al municipi fins als
anys 50 del segle XX, per tant els pous públics o privats han sigut
fonamentals per al proveïment d’un element tant necessari per a la
vida diària de persones i animals, l’aigua. Per això, el seu manteniment
i neteja era a càrrec de l’autoritat municipal. Tradicionalment les
dones s’acostaven al pou per aigua amb els cànters recolzats a un
costat de la cintura o al cap, també era prou habitual trobarse amb
els burros carregant al llom els anganells, que és un tipus de bastidor
de fusta i espart per transportar els cànters plens d’aigua fins a les
cases, cases que disposaven d’un espai propi per deixar els cànters,
la canterera. (canterer/sellonera).
Históricamente los habitantes de Potries, como de otros muchos
lugares, han dispuesto de pozos para el aprovechamiento de las aguas
subterráneas. El sistema de aguas potables no fue una realidad en el
municipio hasta los años 50 del siglo XX, por tanto los pozos públicos o
privados han sido fundamentales para el abastecimiento de un elemento
tan necesario para la vida diaria de personas y animales, el agua. Por eso
su mantenimiento y limpieza corría a cargo de la autoridad municipal.
Tradicionalmente las mujeres se acercaban al pozo a por agua con los
cántaros apoyados a un lado de la cintura o en la cabeza, también era
bastante habitual encontrarse con los burros con los anganells, que es
un tipo de bastidor de madera y esparto para transportar los cántaros
llenos de agua hasta las casas, casas que disponían de un espacio propio
para dejar los cántaros, la cantarera.
Aquest, el de la bomba o de baix, era el pou públic més sol·licitat del
poble, perquè deien que l’aigua era molt fresca, a més a més estava
enllosat a la part exterior i, segons la tradició oral, era cobert i tancat
amb reixa de ferro. Alguns encara recorden que aquest xicotet carrer es
deia de la bomba perquè, al començament del segle XX, concretament
entre l’any 1910 i 1911, s’instal·là a l’antic pou públic una bomba
per elevar l’aigua i aquest és el nom oficial del carrer aprovat per la
Corporació Municipal l’any 2004. Hi havia un altre pou, amb un
abeurador pels animals, situat al bell mig de la plaça major.
Recreació de l’antic carrer de la Bomba
Recreación de la antigua calle de la Bomba
Este, el de la bomba o el de abajo, era el pozo público más solicitado
del pueblo, porque se decía que el agua era muy fresca, además de estar
enlosado a la parte exterior y, según la tradición oral, estaba cubierto y
cerrado con reja de hierro. Algunos aún recuerdan que esta pequeña calle
se llamaba de la bomba porque, a comienzos del siglo XX, concretamente
entre el año 1910 y 1911, se instaló en el antiguo pozo público una
bomba para elevar el agua y este es el nombre oficial de la calle aprobado
por la Corporación Municipal el año 2004. Había otro pozo, con un
abrevadero para los animales, situado en medio de la plaza mayor.