Noves Tendències en Gestió Púlica

Conferència:
NOVES TENDENCIES EN GESTIÓ PÚBLICA
L’anàlisi dels estats financers del sector públic: el
cas dels Ajuntaments.
VERSIÓ RESUMIDA
Barcelona, 5 d’octubre de 2012
Ponent: Jordi Mabras i Granell
Entitats organitzadores:
Amb la col·laboració de:
NOVES TENDENCIES EN GESTIÓ PÚBLICA
Índex:
• INTRODUCCIÓ
• SECTOR PÚBLIC LOCAL
• ELS ESTATS FINANCERS
– Per a què serveixen
– Què son
• ANÀLISI DE RISCOS
– A qui poden interessar
– Concepte de risc. Tipus de risc
– Planificar la valoració
• CONCLUSIÓ
• Breu comentari de les darreres novetats del sector públic local
2
INTRODUCCIÓ
diariodemallorca.es » Mallorca
24/04/12
Ayuntamientos que no presenten las
cuentas podrían quedar sin ayudas
La Sindicatura de Comptes pide que Govern y consells
no den subvenciones a entidades locales que incumplan
los plazos
RECORTES EN LA ADMINISTRACIÓN
Fuera los ayuntamientos pequeños
Lunes, 23 de abril del 2012
Francesc Xavier Quer Bosch - Alcalde de Crespià - (Crespià (Girona)
España
Presupuestos 2012: Montoro culpa a las
CCAA y ayuntamientos de "las dudas"
sobre España
Hoy, 13:15 h. | Beatriz Toribio
El ministro de Hacienda y Administraciones Públicas, Cristóbal Montoro, ha
defendido los Presupuestos de 2012 como "excepcionales" ante "una crisis
excepcional". Y ha venido a decir que para que se acabe con las dudas sobre España en
los mercados comunidades autónomas y ayuntamientos han de cumplir con el objetivo
de déficit. "Es el único camino", ha dicho
3
España
El Gobierno reubicará las competencias
impropias que lastran las cuentas locales
Según un estudio, los Ayuntamientos dedican el 25 por 100 de su
gasto a gestiones que no les corresponden. Las Autonomías
también prestan servicios que no les corresponden
abc / madrid/santiago
Día 24/04/2012 - 08.37h
Ajuntaments amb problemes
EL SEGRE
24.04.12 - LLEIDA • Segrià
Obres abandonades per promotors privats
costen milers d'euros als ajuntaments
Els municipis paguen la retirada de grues en
obres aturades o finalitzen la urbanització de
carrers fets a mitges
Sindicatura pide se limiten ayudas a
ayuntamientos que no cumplan con cuentas
23-04-2012 / 17:20 h EFE
4
SECTOR PÚBLIC LOCAL
“el Sector Públic Local és un gran
desconegut a nivell econòmic i
financer”
5
SECTOR PÚBLIC LOCAL
CONTADOR DE ENTIDADES LOCALES - Nivel Nacional
Tipos
Ente
Principal
--- 16/09/2012
Entes Dependientes
Org.Autónom o
Adm inistrativo
Ayuntamientos
8.117
1.004
Diputaciones,Consejos y
52
94
Cabildos Insulares
Mancomunidades
1.010
10
Comarcas
81
29
Áreas Metropolitanas
3
0
Agrupaciones de Municipios
80
0
Entidades Locales Menores
3.727
1
Consorcios
1.056
7
Instituciones sin ánimo de lucro
527
0
Fundaciones
420
0
Sociedades Mercantiles < 50%
351
0
de particip. pública (FP, XP)
TOTAL
15.424
1.145
Fuente: Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas
Organism o
Autónom o
Org.Autónom o
Com ercial
E. Pública
Em presarial
Sociedad
Mercantil (*P)
223
27
8
4
44
9
1.437
109
1
8
1
0
0
3
0
0
0
0
2
0
0
0
1
0
0
0
0
2
1
0
0
0
0
0
0
26
14
4
1
1
20
0
0
0
263
15
56
1.612
6
SECTOR PÚBLIC LOCAL
7
SECTOR PÚBLIC LOCAL
8
SECTOR PÚBLIC LOCAL
“L’ Ajuntament és una complexa
empresa de serveis al ciutadà”
“han de cobrir necessitats de tipus
social, econòmic i polític”
9
SECTOR PÚBLIC LOCAL
COMPETENCIAS MUNICIPALES.
Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local. Capítulo III.- Competencias. Artículos 25 y 26.
TODOS
MAS DE 5.000 HABITANTES
MAS DE 20.000 HABITANTES MAS DE 50.000 HABITANTES
OTRAS ACTIVIDADES
alumbrado público
parque público
protección civil
transporte colectivo urbano de viajeros
educación
cementerio
biblioteca pública
prestación de servicios sociales
protección del medio
cultura, juventud y deporte
recogida de residuos
mercado municipal
prevención y extinción de incendios
transporte adaptado para personas
con capacidad de movilidad reducida
promoción dela mujer
limpieza vial
tratamiento de residuos
instalaciones deportivas uso público
vivienda
abastecimiento de agua potable
sanidad
alcantarillado
ocupación y lucha contra el desempleo
acceso al núcleo de población
archivos, museos, conservatorios de
música y centros de bellas artes
pavimentación y conservación vias
públicas
fomento de estructuras agrarias
control alimentos y bebidas
Elaboración propia
10
ESTATS FINANCERS
PER A QUÉ SERVEIXEN ELS ESTATS FINANCERS:
• En general, el fi dels estats financers és:
– Gestió.- obtenir informació per a la presa de decisions. Estudi de costos i rentabilitat dels
serveis públics que es presten
– Control.- veure compliment controls legals, triple e (economia, eficiència i eficàcia)
– Divulgació i anàlisis.- informació al públic en general, valoració deficiències estructurals
econòmiques i valoració sanejament
• Objectiu dels estats financers:
–
–
–
–
Veure situació financera
Valorar la solvència
Capacitat de pagament
Rendició de comptes al ciutadà
11
ESTATS FINANCERES
QUE SON ELS ESTATS FINANCERS
• Documentació homogènia que fixa la Comptabilitat Pública:
Qui exerceix el control intern de la gestió economicofinancera del sector públic
estatal i a la vegada és el centre directiu i gestor de la comptabilitat pública és la
Intervención General de la Administración del Estado (IGAE) que depen de la
Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos del Ministerio de Hacienda y
Administraciones Públicas.
• La legislació més recent d’ aplicació al sector públic local és:
– Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
– Orden EHA/4041, 4042 y 4043/2004, de 23 de noviembre, por la que se aprueban las
Instrucciones para los modelos de contabilidad local
– Resolución de la Intervención General de la Administración del Estado, de 28 de julio de
2006, por la que se recomienda un formato normalizado de la Cuenta General de las
entidades locales en soporte informático, que facilite su rendición
– Orden EHA/1037/2010, de 13 de abril, por la que se aprueba el Plan General de
Contabilidad Pública
12
ESTATS FINANCERS - ANÀLISI DE RISCOS
A QUI LI POT INTERESSAR CONEIXER ELS ESTATS FINANCERS
•
•
•
•
•
Proveïdors de bens i serveis (Empreses i autònoms).- Per a conèixer la capacitat de pagament
de la Institució que es tracti
Sistema financer.- Capacitat de compliment amb puntualitat dels compromisos de deute
adquirits
Empleats i funcionaris.- Garantia de cobrament de les seves nòmines e ingressos
Ciutadans del municipi.- Manteniment de la prestació dels serveis públics que han de prestar
Altres Organismes públics i privats.- Vigilància i control en el seguiment i compliment dels
preceptes legals als que està subjecte. Suport com a consultoria o auditoria
“en resum, hi ha que poder valorar el risc”
CONCEPTE DE RISC
•
•
El concepte de risc admet moltes visions depenent de qui sigui l'avaluador
Una definició amplia però ajustada a la realitat seria:
“LA INCERTEÇA PER PART DE L’ AVALUADOR DE QUE QUALSEVOL
CONTINGÈNCIA DESFAVORABLE PUGUI IMPEDIR EL COMPLIMENT PUNTUAL
DELS COMPROMISOS ADQUIRITS PER UNA INSTITUCIÓ”
13
ANÀLISI DE RISCOS
Creació document base:
14
15
ANÀLISI DE RISCOS
PRINCIPALES RATIOS E INDICADORES
SECTOR PÚBLICO LOCAL
RATIOS LEGALES
RATIOS FINANCIEROS
RATIOS COMPLEMENTARIOS
INDICADORES DE GESTION
AHORRO NETO
CAPACIDAD DE RETORNO. Deuda viva
INGRESOS POR HABITANTE
EJECUCIÓN PRESUPUESTO DE INGRESOS
DEUDA VIVA
AHORRO BRUTO
GASTO POR HABITANTE
EJECUCION PRESUPUESTO DE GASTOS
TESORERIA
LIQUIDEZ INMEDIATA
INVERSIÓN POR HABITANTE
DILIGENCIA EN EL PAGO
CAPACIDAD DE RETORNO. Amortitzación
anual
SOLVENCIA A CORTO PLAZO
DEUDA PER CAPITA
EFICACIA RECAUDADORA
REMANENTE DE TESORERIA
PERIODO MEDIO DE COBRO
SUPERAVIT O DEFICIT POR HABITANTE
CONCENTRACION BANCARIA
SUPERAVIT / DEFICIT
PERIODO MEDIO DE PAGO
FUNCIONARIOS POR HABITANTE
ACCESO AL CREDITO
CARGA FINANCIERA
TRAMO POBLACIÓN
LEY DE ESTABILIDAD PRESUPUESTARIA
CORRELACIÓN I/G
RECORRIDO FISCAL
ESTRUCTURA DE INGRESOS
ESTRUCTURA DE GASTOS
16
ANÀLISI DE RISCOS
- Establir la valoració o ràting
MODELO DE VALORACION DE LAS CC.LL.
Pagina 0. - Resumen valoración
AYUNTAMIENTO DE:
HABITANTES:
RESUMEN VALORACIÓN
SUPERÁVIT / DÉFICIT - Ley estabilidad AHORRO NETO
DATOS
VALORACIÓN
-0,08 (en %)
1,64 (en %)
REMANENTE DE TESORERIA
0,002 (en %)
ENDEUDAMIENTO A LARGO PLAZO
38,23 (en %)
CARGA FINANCIERA
RETORNO DEUDA
PONDERACION VALOR ABSOLUTO
7,23 (en %)
6 años
RECORRIDO FISCAL
105,00 (en %)
NUEVA DEUDA ASUMIBLE
5.046,2 en miles Euros
CAPACIDAD PUNTUALIDAD DE PAGO
111,37 días
DISCIPLINA RECAUDADORA
288,78 días
…
…
…
…
RATING
17
NOVES TENDENCIES EN GESTIÓ PÚBLICA
CONCLUSIONS:
Només amb la valoració o el Rating elaborat no és suficient per prendre una
decisió, però és un dels elements més rellevants per a fer-ho.
Cal tenir el coneixement del significat de les ràtios i indicadors que s'obtenen
en el model per donar-los el valor i la ponderació adequada en funció de la
destinació pel qual es procedeix a l'estudi de la Corporació.
No existeix una veritat absoluta de coneixement de l’estat exacte d’una
Institució per molta informació que ens facilitin, però de ben segur que
seguint una línia de treball similar a l’anunciada i utilitzant criteris semblants
en la seva globalitat, en tindrem una aproximació ben propera a la realitat que
ens permetrà treballar des de la perspectiva que sigui.
18
NOVES TENDENCIES EN GESTIÓ PÚBLICA
CONCLUSIONS:
Amb un Rating ben elaborat, de ben segur que les empreses d'aquest país
tindrien moltes menys objeccions a Concursar per a les licitacions que es
realitzen en el sector públic en general, i al local en especial. D'altra banda,
és evident la importància que una àmplia concurrència de licitadors té en el
preu, que no en la qualitat, el que tindria molt a veure en un estalvi cert per
al sector públic.
Així doncs, l'existència d'una eina contrastada que fos oferta per una
empresa especialitzada i de prestigi (a imatge del tipus de Standard’s &
Poor's, Moody' s, Fitch, ...) la qual amb absoluta independència fos capaç de
valorar la situació financera i sobretot la capacitat de puntualitat en el
pagament de les corporacions locals seria sens dubte un èxit i un pas
endavant en la consecució de l'augment del prestigi, de la credibilitat i de la
imatge positiva d'un sector públic local que ara per ara està en entredit.
19
NOVES TENDENCIES EN GESTIÓ PÚBLICA
“sector capital en l’economia del país”
“és bàsic per l’arrencada de l’activitat
econòmica”
“cal que tant la Institució com especialment els
seus dirigents guanyin prestigi, avui sota terra”
20
NOVES TENDENCIES EN GESTIÓ PÚBLICA
“imprescindible donar confiança al sector
econòmic perquè licitin amb tranquil·litat”
“ara no toca inaugurar, sinó gestionar”
“Les darreres mesures han de permetre un nou
començar quasi del no rés, que no permetran
excuses”
21