Prevenció de Riscos Laborals De la Llei a l`Estratègia

Prevenció de Riscos Laborals
De la Llei a l’Estratègia
Les empreses opinen
MÚTUA COL·LABORADORA AMB
LA SEGURETAT SOCIAL NÚM. 151
Segueix-nos a:
www.asepeyo.cat
Introducció
Prou coneguda per tothom, ens la presentaren i ens la férem nostra.
La Llei de prevenció de riscos laborals compleix 20 anys.
Com és? Com caracteritzar-la? Què ens aporta? Realment, la
coneixem bé del tot? No ens referim a si som capaços de recordar
amb precisió i detalladament aquest o aquell punt dintre dels seus 54
articles, la qüestió és què sabem de la seva naturalesa, i quins són
els seus eixos principals.
El nucli de la llei és dual: empresa – prevenció. Cert és que inclou
altres qüestions també importants com la funció dels organismes
públics implicats, o el paper que exerceixen els serveis de prevenció
aliens, o la representació especialitzada dels treballadors. En suma,
emperò, les dites qüestions es plantegen si es relacionen amb la
realitat de l'empresa i en la necessitat de prevenir riscos.
El concepte empresa aglutina un engranatge diversificat en diferents
plans: persones, materials, processos, ambient, instal·lacions, etc.
Tanmateix, la Llei de prevenció de riscos laborals s’adreça especialment a l'equip directiu de l’empresa –des de l'alta direcció fins a la
primera línia de directors o supervisors– amb responsabilitats a cada
nivell de direcció en correspondència amb la seva autoritat, ateses
les funcions, tasques i deures de prevenció que els són propis –com
succeeix en altres àmbits empresarials. Però també perquè la llei
obliga a integrar la prevenció en tota la línia jeràrquica i en cadascuna de les decisions a adoptar.
I el personal especialista en prevenció de riscos laborals? A diferència del que massa sovint es considera, la seva responsabilitat és la
pròpia de l'expert i el seu poder es basa en el coneixement. En cap
cas el tècnic especialista no hauria de substituir l'autoritat de la línia
jeràrquica i, per tant, tampoc la responsabilitat d’aquesta. Altra cosa
és que sigui més o menys freqüent que hi hagi una tendència a
desviar l'atenció cap a aquest col·lectiu de tècnics o especialistes pel
fet que es consideri més pràctic.
Per tant, el focus d'atenció de la llei està sobre el col·lectiu que
constitueix la línia jeràrquica amb funcions de direcció. La llei enfoca
les responsabilitats de l'equip directiu per aconseguir una prevenció
eficaç amb un clar objectiu, el de la seguretat i salut dels treballadors.
El segon element és la prevenció, o el que és igual, la suma de principis i d’activitats preventives que cal desenvolupar en el si de cada
organització. La llei estableix tres activitats fonamentals de gestió
2
Asepeyo, Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social núm. 151
3
preventiva: el pla de prevenció de riscos laborals, l'avaluació dels
riscos i la planificació de l'activitat preventiva. La resta d'obligacions
són activitats que s’han de fer en la mesura que ho requereixin les
tres activitats principals esmentades. I és que conèixer la llei significa
conèixer aquestes tres activitats conceptualment i portar-les a la
pràctica.
El pla, l'avaluació i la planificació són elements propis de la gestió, i
no tant activitats tècniques de control dels riscos, fet que és consistent amb allò indicat anteriorment sobre el paper fonamental a exercir
per part de l'equip directiu.
En resum, la llei estableix les responsabilitats de la línia jeràrquica o
de l’equip directiu respecte a la protecció de la seguretat i salut dels
treballadors. Aquesta n’és l’essència.
Llavors, si en aquests 20 anys la llei ha estat objecte de diverses
modificacions, caldria preguntar-nos, s'han introduït, realment, les
millores necessàries? Convé escoltar què diuen les persones directament afectades: els equips directius de les empreses (principalment
en ells recau aquest deure) i els treballadors (en ells recau el dret de
protecció).
Les empreses, mitjançant els seus directius i els seus òrgans especialitzats, ens transmeten un missatge clar i reiterat: la llei encara suporta
algun punt indeterminat i alguns requeriments innecessaris, aspectes
que obliguen a parar una atenció desmesurada a sengles formes de
compliment, i això resta força a la gestió eficaç i eficient del risc.
La preocupació principal dels treballadors és el compliment real i
efectiu de la llei, que en la pràctica es tradueix a aconseguir controls
eficaços dels riscos en els llocs de treball. O sigui que la millora
principal que es reclama no és tant en el contingut de la llei, sinó la
seva aplicació.
Des del punt de vista de la gestió s'han introduït millores relatives a la
importància de la integració de l'activitat preventiva a l’empresa
(modificació de l'article 14.2, per la Llei 54/2003), i altres temes
conceptuals sobre el pla, l'avaluació i la planificació (modificacions de
l'article 16.1 i 16.2 per la Llei 54/2003).
A destacar les diverses modificacions quant al nombre de treballadors perquè l'empresari assumeixi personalment la prevenció.
Establerta inicialment en 5 treballadors, s’augmenta a 10 treballadors (modificació de l'article 30.5 per la Llei 25/2009), i més endavant a 25 (modificació de l'article 30 per la Llei 14/2013).
4
És molt positiva l'aprovació d'aquestes modificacions, ja que apunten
cap a una integració preventiva més gran. Amb tot, després de 20
anys s’haurien d'introduir noves millores per eliminar obstacles a
aquesta integració, i per clarificar i simplificar certes obligacions
preventives.
I què ha succeït a la sinistralitat espanyola des de l'aprovació de la
llei? A Espanya, l'any 1995, data en què s’aprova, el nombre
d'accidents amb baixa declarats en jornada per cada cent mil treballadors (índex d'incidència) és de 6.060. A partir d'aquest any l’índex
registra un augment gradual (per això alguns en qüestionen
l'efectivitat), fins a arribar a un índex màxim de 7.558, l'any 2000. Des
de llavors s’ha comptabilitzat un descens fins a l'any 2012 (dràstic a
partir del 2007).
L'any 2012 l'índex d'incidència baixa fins al 2.949. De l'any 2000 al
2007 (7 anys) l'índex disminueix un 22% i del 2007 al 2012 (5 anys),
un 50%. En els anys 2013 i 2014 l'índex d'incidència es manté pràcticament estable (lleugers augments del 2% i el 3%, respectivament),
aconseguint el 2014 un valor de 3.111.
Això no obstant, no és fàcil extraure conclusions d’aquesta evolució a
partir de la simple observació de l'índex d'incidència d’accidents amb
baixa. Caldria també estudiar amb profunditat la possible influència
d'altres variables: les etapes d'acceleració o desacceleració de
l'economia; la temporalitat dels llocs de treball; la regulació de les
condicions i causes d'acomiadament; les variacions en la població
treballadora (immigració); l'evolució dels accidents sense baixa, etc.
Per bé que és difícil avançar en aquestes anàlisis, sí que considerem
que s’hi hauria de treballar amb més intensitat.
Unes altres classes d'anàlisis, d'igual o major importància, són les
basades en enquestes a empreses i treballadors, dutes a terme per
organismes oficials. Aquests estudis reflecteixen el que tots,
d'alguna manera o un altre, observem en el nostre dia a dia: en el
món laboral, i d’una manera generalitzada des de l'aprovació de la
llei, existeix una major atenció i millor actuació en l'àmbit de la
prevenció de riscos, la qual es concreta en l'adopció de més i millors
mesures preventives per al control del risc.
Més enllà de l'interès sobre els estudis de la incidència de la llei en el
conjunt de la població treballadora d'Espanya, cada organització
hauria de fer-se i respondre's les seves pròpies preguntes: Com ha
millorat la responsabilitat de la direcció i la gestió de la prevenció de
riscos laborals en la nostra organització en els últims 20 anys? Quin
nivell d'integració de l'activitat preventiva s'ha aconseguit? Ha incidit
5
en una millora efectiva en el control dels riscos? Com ha evolucionat
la sinistralitat? Aquest treball se l’hauria de fer cada organització de
forma individualitzada –ningú no el pot fer per a un altre.
La publicació que ara presentem va en aquesta línia. Hem demanat a
un total de tretze empreses l'evolució de la prevenció en les seves
organitzacions en aquests 20 anys transcorreguts d’ençà de
l'aprovació de la Llei de prevenció de riscos laborals, i també sobre
com pensen encarar el futur de la prevenció.
Els agraïm molt sincerament la seva col·laboració. Considerem que
les seves respostes poden ser font d'inspiració i reflexió per a altres
empreses pensant en com poden millorar la prevenció.
Els animem a incloure activitats per reflexionar amb tots els agents i
totes les parts implicades sobre aquestes i altres qüestions en els
plans d'empresa dissenyats per promoure la seguretat i salut, de cara
a aquest final d'any en què es compleix el 20è aniversari o per als
propers. Quan comparin la realitat actual en prevenció de l'empresa
amb la de l'any 1995 trobaran una informació o resultat d’interès. I
sempre, tothom amb el mateix objectiu: treballar junts per un futur
amb llocs de treball més segurs.
Xavier Panadés Gella
Director de Seguretat i Higiene
6
7
Yolanda López Hernández
Tècnic en Prevenció de Riscos
Laborals
AUSA
www.ausa.com
L'empresa AUSA és familiar, amb vocació innovadora, enfocada a
dissenyar, fabricar i comercialitzar vehicles industrials compactes, sobretot per a la construcció, municipalitats, indústria i agricultura, entre altres
sectors. Fou fundada el 1956 i actualment disposa de filials a França, el
Regne Unit, Alemanya, Mèxic, el Brasil i la Xina. Comercialitza els
productes a més de 80 països a través de més de 500 distribuïdors en
els 5 continents.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
La Llei de PRL va suposar l’eina per incrementar la consciència a tots
els nivells sobre la necessitat i la possibilitat d’evitar accidents i
malalties professionals. Des d’aleshores, hem pogut afinar més els
objectius i arribar millor a tots els àmbits de la nostra activitat.
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
Creiem que la prevenció s’entendrà cada vegada més com una inversió en la millora del clima laboral i, per tant, també els nostres
esforços van en aquesta direcció.
8
9
El Sistema de Gestió de Seguretat de Croda Ibérica, SA està integrat
dins de tots els sistemes de gestió de l'empresa (qualitat; seguretat i
salut laboral; medi ambient; enginyeria; responsabilitat social corporativa), i està documentat formalment sobre la base d'un Manual de
Sistema de Gestió.
Jaume Figueras Esgleas
Director SHE
CRODA
www.croda.com
Croda Ibérica, SA – Mevisa Site és una empresa dedicada a la fabricació
i comercialització de productes químics en general, la qual forma part de
Croda International Plc, una multinacional anglesa amb seu a Cowick
Hall, Snaith, East Yorkshire.
Dissenya i produeix productes tensioactius que s'utilitzen en múltiples
aplicacions com la indústria tèxtil, paper, adobats, farmàcia, cosmètica i
agricultura.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
Croda Ibérica SA-Mevisa Site treballa amb tècniques de prevenció
des dels seus inicis al 1975. Durant tot aquest temps ha anat elaborant i posant en funcionament normatives de prevenció que li han
permès mantenir uns estàndards acceptables.
Però és a l'any 1993 quan s'implanta un Sistema de Gestió de la
Prevenció basat en els principis del Control Total de Pèrdues i dels
Sistemes de Qualitat, que infonen a l'organització una visió més
àmplia de com es pot utilitzar el sistema com a eina de gestió per al
control de costos de l’empresa, influint també, en altres àrees molt
importants (qualitat, productivitat...).
A l’any 1995 amb l’entrada en vigor de la Llei de PRL l'empresa, amb
l'afany d'optimitzar l'eficiència i eficàcia del sistema implantat, constitueix un sistema de gestió Integrat en tota l'organització el qual es
basa en la millora contínua.
A partir d'aquest manual, cada un dels sistemes de gestió que
l'integren estableix el seu propi manual de gestió, en què es descriu
la política específica del sistema que representa, així com l'autoritat i
els recursos assignats, el control documental, l'organització adient
per a l’activitat, els estàndards i les normes d’aplicació presos com a
referència de compliment i els elements del sistema de gestió que el
configuren; tot això dins d'un cercle de millora contínua.
L'any 2006 l’empresa certifica el seu sistema de gestió prenent com
a referent la certificació OHSAS 18001, per tal de millorar i donar
resposta a la norma i a la legislació en prevenció.
La prevenció plantejada es converteix en una activitat que es
fonamenta en el compromís i lideratge de la direcció i de tots els
comandaments intermedis. D’altra banda, es requereix la participació
i implicació de totes les persones, pròpies o alienes, per tal de
desenvolupar una cultura preventiva sòlida en la qual tothom actuï
sempre evitant que no s’accidenti ningú.
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
Tot el personal de Croda Iberica, SA - Mevisa site està plenament
convençut que la prevenció és una eina fonamental per eliminar,
reduir o minimitzar els riscos laborals. Per tant, la plantilla vetlla pel
compliment de les normes de seguretat en prevenció de riscos
laborals establert i segueix el nostre lema: “RES DEL QUE FEM
JUSTIFICA QUE ENS ACCIDENTEM”.
Creiem que el futur de la prevenció passa per continuar treballant
amb tot el personal de l’organització, tot millorant els canals
d’informació de consulta, diàleg i resolució de conflictes. Millorant la
integració dels treballadors en la organització es genera una millora
del clima laboral i una cultura positiva de seguretat i salut.
Per tal d'aconseguir aquest propòsit, l'empresa vol aconseguir
entorns de treball segurs i saludables. Per aquest motiu integra la
prevenció en la gestió de l'activitat diària, d’igual manera i amb
idèntics esforços que els dedicats a la qualitat, productivitat, clients i
costos, per tal d’arribar a ser una empresa competitiva, líder i referent
en matèria de seguretat.
10
11
Durant molts anys hem anat treballant en diferents projectes els
quals ens han aportat molts beneficis a nivell de prevenció. Aquests
són els més significatius:
- Creació i implantació d'un grup de participació plena en la presa
de decisions en seguretat i salut laboral, liderat per la direcció i
format per: treballadors, delegats de prevenció, tècnics responsables de seguretat i salut de l'empresa (servei de prevenció propi) i
tècnics representants de l'autoritat laboral de l'administració de la
Generalitat de Catalunya –Departament d'Empresa i Ocupació. Tot
plegat, amb la voluntat ferma de potenciar la participació dels
treballadors i dels seus representants, i de fer créixer una integració superior de la prevenció a tots els nivells jeràrquics de
l'empresa.
Un altre projecte remarcable es l’acció formativa que donem en PRL,
i que nosaltres denominem “píndoles preventives”. En tenim sistematitzades unes cinquanta i totes elles disposen de suport visual. Es
tracte d’activitats formatives de petita durada (no gaire més de mitja
hora, incloent-hi el debat a què inciten) per tal de conscienciar sobre
temes clau associats al comportament de les persones, com per
exemple els nostres valors o els aspectes clau de seguretat. Es
necessari aquest debat permanent i intermitent per consolidar que
les persones se sentin orgulloses del que fan i siguin capaces
d’autocontrolar les seves actuacions.
- A partir de les observacions preventives fetes pels treballadors que
ocupen els llocs de treball, com també de les visites de camp i de
les reunions del grup de participació plena s’analitzen diverses
tasques de les àrees de treball, amb l’adopció de solucions de
millora pel que fa a les condicions de seguretat i salut en el treball.
- Totes aquestes millores implantades han propiciat més integració
dels treballadors de l'empresa en l'organització, la qual cosa ha
generat més implicació, participació i compromís de tota
l'organització i un lideratge actiu en seguretat i salut de la direcció
de l'empresa, amb la qual cosa s’aconsegueix ser empresa més
competitiva, fomentar la innovació en matèria preventiva i, com a
resultat, ser una empresa socialment responsable i sostenible.
12
13
M. Carmen Hidalgo Rabaneda
Coordinadora del Servei
de Prevenció Propi
FUNDACIÓ HOSPITAL
L’ESPERIT SANT
www.hospitalesperitsant.com
La Fundació Hospital de l'Esperit Sant és un hospital comarcal integrat
al sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) i
ubicat a Santa Coloma de Gramenet. La seva àrea d'actuació és el
Barcelonès Nord i el el Baix Maresme dins de la Regió Sanitària de
Barcelona. Més del 90% de l'activitat que realitza l'organització és
concertada amb el sector públic i la resta són serveis d'assistència a
mútues i particulars.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
La prevenció en la Fundació Hospital Esperit Sant ha tingut una
evolució lenta però sense pausa. En els començaments, es percebia
com un element aliè a l'organització i no com a part integrant
d'aquesta. Però en el transcurs dels anys, l’àrea a què faig referència
s'ha anat coneixent i el concepte de la seguretat i salut en el treball
s'ha ampliat. Això ha estat gràcies, en primer lloc, a la intensa labor
d'aproximació que han fet les persones que es dediquen a la prevenció de riscos laborals, les quals han treballat perquè aquest enfocament es vegi com alguna cosa quotidiana.
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
Fins ara hem estat treballant per cimentar la base del nostre sistema
de gestió intern, i ara comencem a consolidar-lo. Volem cuidar els
professionals, ja que com més bé treballin, més qualitat rebran als
pacients. Amb tot, la tasca principal que tenim al davant és fer de la
prevenció un procés transversal a l'hospital.
I per a això és necessari recordar, sensibilitzar i vetllar perquè aquesta s'integri en tota l'organització, mitjançant un equip multidisciplinari
que dedica tota o part de la seva jornada a l'àrea de seguretat i salut
en el treball.
A destacar l'aposta que va fer la Direcció de RH per un nou equip i
una nova manera de gestionar, tant els recursos propis com els
aliens, i la important participació del Comitè de Seguretat i Salut. En
segon lloc, aquest creixement de la prevenció s'ha donat gràcies al
procés, encara en curs, d'implementar gradualment el sistema de
gestió de prevenció al centre.
14
15
Manu Martínez Martínez
Tècnic de Prevenció de Riscos
Laborals
HITACHI
www.jci-hitachi.com
www.hitachiaircon.es
HITACHI AIR CONDITIONING PRODUCTS EUROPE SAU és una
empresa creada l'any 1993 que té com a activitat principal la fabricació
d'equips d'aire condicionat industrial.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
En el nostre cas podem dir que abans de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals la nostra empresa ja treballava amb criteris
preventius en la seguretat, salut i higiene de tot el personal. Evidentment, existien certes manques a causa del desconeixement generalitzat sobre prevenció, que gràcies a l'aparició llei, a l'aportació de
personal tècnic d’Asepeyo i a la implicació, tant de la direcció com de
tot el personal a implantar-la, es van esmenant gradualment iniciantse una cultura preventiva que no ha parat d'evolucionar.
A dia d'avui podem dir que la nostra empresa no ha deixat d'invertir
recursos, tant materials com personals en matèria de prevenció de
riscos laborals a nivell de formació, informació, gestió, etc. Tot això
ha generat una cultura preventiva reconeguda i integrada pel nostre
personal, qui reconeix trobar-se en un entorn de treball segur i de
millora contínua per part dels tècnics de prevenció, amb el suport i la
implicació de la direcció i del comitè de seguretat i salut.
16
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
Realment no sé com serà la prevenció en un futur, però sí que crec
com hauria de ser, que, resumit, seria la conscienciació de prioritzar
cada vegada més la seguretat del personal com a recurs principal
dins de qualsevol empresa, per no dir el principal, el qual generi
entorns de treball segurs, que a la vegada siguin més eficaços i
eficients i, que per tant, generin un benefici personal que a la vegada
en reporti un d'econòmic, per descomptat.
Quant als projectes en prevenció de la nostra empresa, tenim la sort,
com he dit abans, d'estar sempre en millora contínua en matèria de
prevenció de riscos i, per tant, de participar en qualsevol projecte
d'empresa dins de l'àmbit de la prevenció. Tot això a banda de plans
de formació, coordinació i gestió que desenvolupem i planifiquem
cada any i posem en pràctica diàriament.
17
Francesc Xavier Fàbrega Ferran
Responsable de Seguretat
i Medi Ambient
LAFARGA
www.lafarga.es
La Farga és una empresa metal·lúrgica que fabrica i comercialitza
semielaborats de coure i els seus aliatges per a mercats elèctrics,
d'envasos metàl·lics, ferroviaris, de canonades, d'automoció, de
massissos i conductors especials.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
La Farga, tot i pertànyer en un sector d’elevada accidentalitat, el
metal·lúrgic, ha aconseguit una reducció dels accidents i de
l'absentisme en més d'un 90% respecte a la data d'aprovació de la
Llei de PRL.
També la posterior implantació de determinades eines, com ara el
sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals a l'any 2004, ha
estat clau per a la consecució dels objectius de reduir l’accidentalitat
que s'estableixen cada any; millorar la sensibilització de la plantilla, i
integrar els nombrosos requisits normatius en el treball diari de
l'empresa.
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
Des de la Farga no entenem una millora en prevenció de riscos
laborals que no passi per una major conscienciació dels treballadors.
És necessari un canvi de cultura en què prevalgui la prevenció a tots
els nivells. La prevenció no és una prioritat, és un valor. Les prioritats
canvien, però els valors, no. En aquest sentit s'està duent a terme un
pla d'actuació anomenat “0 accidents i més enllà”. Aquest pla consta
d'accions com:
- La creació d'equips transversals cercant cohesionar el grup i fer
millores en els processos productius a partir de l'anàlisi dels llocs
de treball per part de treballadors de diferents seccions.
- La modificació del procediment de les noves incorporacions amb
l'objectiu de conscienciar el nou personal envers la importància
de la prevenció de riscos laborals de l'empresa. També, una
campanya de sensibilització de les plantes productives.
- La revisió dels elements de seguretat de cada màquina, per part
dels treballadors, abans de ser utilitzada. També, la comunicació
de millores, i la seva ràpida execució.
- La identificació del personal capdavanter, i amb conductes exemplars de prevenció, posant-los com a exemple per a la resta de
l'organització. També la creació de l’“agent preventiu”, personal
que actua com a mentor davant la detecció de situacions insegures o de males pràctiques.
18
19
Wheels Espanya, encara que som conscients que queda camí per
córrer i marge de millora. Mai no és suficient si es tracta de la integritat
i la salut de la gent.
Félix Herrero Ábalos
Safety and Enviroment Manager
Maxion Wheels
www.maxionwheels.com
MAXION WHEELS ESPAÑA, SLU, antiga planta Hayes Lemmerz
Manresa, SL, adquirida pel grup IOCHPE-MAXION, dedicada al subministrament dels fabricants d'equips amb les rodes de més alta qualitat i
tecnologies més innovadores durant més de 100 anys.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
Abans de la seva publicació, de la qual ara es compliran els 20 anys,
el concepte i la gestió de la salut en el treball es limitava pràcticament
a polítiques de fets consumats.
Només les grans empreses que podien comptar amb recursos propis
en matèria de prevenció (personal mèdic, sanitari, tècnics especialistes
en matèria de seguretat amb experiència contrastada), podien fer un
pas més enllà, però sempre, vist com un apèndix de la resta d'activitats
de l'empresa.
No es produeix un pas qualitatiu remarcable fins a l'arribada de la
LPRL. Podem afirmar que durant tots aquests anys la LPRL ha estat el
referent que ens ha permès tenir una visió integradora de la prevenció
en el Sistema de Gestió de l'empresa i actuar en tots els nostres
projectes de forma pro activa i fent de la millora contínua una meta en
si mateixa.
Durant tots aquests anys hem anat millorant dia a dia i, substancialment, els índexs de sinistralitat i els nivells de risc. Hem treballat no
sols sobre la base estadística dels accidents, sinó a través de l'estudi
dels incidents i quasiaccidents que ens mostren una major riquesa
d'informació per treballar des de la prevenció (proactivament) i anteposant el concepte de seguretat en cada nou projecte, maquinària, útil o
tasca a desenvolupar.
20
Estem satisfets amb els resultats obtinguts fins ara i, sobretot, pel que
fa a l'evolució dels processos i el seguiment de la prevenció en Maxion
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
No el sabria vaticinar. Hi ha tal varietat de fets canviants a la nostra
societat que se'm fa impossible intuir el futur. Això no obstant, voldria
ser positiu i pensar que encara és possible, que s’ha de millorar. Al
nostre país fa ja anys que es va instaurar la conscienciació de la
societat del benestar i encara que aquesta situació sigui variable en
el temps, la societat mateixa exigeix donar respostes a les seves
demandes, siguin en àmbit o l’entorn que siguin. Conceptes com el
creixement sostenible, respecte al medi ambient, declaracions de
compromís (RSC), dissenys intel·ligents, etc. són respostes a les
exigències de la societat, en la qual haurien d'implicar-se encara més
tots els agents socials. Tal vegada la prevenció en si mateixa no és i
serà part d'aquest concepte?
En relació amb els nostres projectes, hem pres com a eixos dinamitzadors del sistema l'avaluació, el pla de prevenció i la planificació de
l'activitat preventiva, però focalitzem paral·lelament les actuacions
tècniques amb les actuacions psicosocials.
21
D'altra banda, aspectes tals com la participació, implicació, comunicació (feedback), formació, l’anàlisi, la priorització, i l'estudi de les
conductes s'estan desenvolupant en aquests moments amb programes a tres anys, dirigits a tots els nivells de l'organització.
Amb això es persegueix consolidar una cultura preventiva com a
hàbit de treball, la qual formi part de la pròpia cultura industrial que
Maxion Wheels Espanya té des de fa dècades.
Solament una dada per a la reflexió: entre el 85% - 90% dels
incidents que es produeixen a nivell mundial en la nostra organització, la causa primària és conducta insegura, mentre que entre el 10%
-15% són produïts per condicions insegures.
L'home té la capacitat de controlar l'entorn, la maquinària i les seves
conductes davant el risc, però per a això cal prendre la decisió
adequada i actuar de forma segura. D'això, també en depèn la
cultura en matèria de prevenció.
22
23
David Ojuel Bolaño
Managing Director
MEDIEURO
www.kaitari.com
Finalment, cal destacar el paper dels tècnics en PRL, els quals han
establert una relació totalment fluïda entre empreses constructores i
empreses especialitzades en prevenció i seguretat. Els tècnics veuen
en empreses com la nostra un suport total per a la proposta de
solucions i la seva avaluació.
KAITARI® (MEDIEURO, SL) és una enginyeria en prevenció de riscos
laborals especialitzada en el desenvolupament de productes dirigits a
evitar la caiguda d'objectes i de persones a diferent nivell. Es tracta
d'un equip multidisciplinari amb més de 18 anys d'experiència amb una
seguretat innovadora, un ampli coneixement i una experiència aplicable
en qualsevol situació de l'àmbit del manteniment industrial i del sector
de la construcció.
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals
de prevenció a la vostra empresa?
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
Per bé que es constati un gran canvi i una evolució a partir d'aparició
de la LPR, encara falta molt camí per recórrer.
Els professionals de Kaitari Safety Engineering (www.kaitari.com)
dedicats a la prevenció de riscos des de fa més de 25 anys, hem vist
com a partir de l'aparició de la Llei de PRL es va professionalitzant el
sector; va augmentat el coneixement i, per tant, l'exigència respecte
als sistemes de seguretat utilitzats; apareixen les figures responsables i els tècnics especialitzats en la matèria; creix la conscienciació
dels propis treballadors i, el més important, la manera com es va
gestant un canvi cultural necessari en un país amb índexs de
sinistralitat elevats.
Segons l'INE existeix una vinculació directa entre la disminució de
l'activitat econòmica i la reducció d'accidents laborals. És a dir, que no
podem atribuir a la LPRL el 100% de la reducció d'accidents laborals
dels últims 10 anys, sinó que la crisi financera que travessem hi té
també alguna cosa a veure.
És clar que l'aparició de la Llei de PRL suposa un punt d'inflexió en el
sector. A partir d'aquest moment les empreses, institucions públiques
i usuaris finals disposen d'un marc legal d'actuació, fins al moment
inexistent i, sobretot, d'unes normes i una definició dels sistemes de
prevenció a utilitzar homogeneïtzades i estandarditzades.
Si bé l'efecte de la llei no va ser immediat (perquè era necessari, a
més a més, un canvi cultural) sí que al cap de 20 anys podem dir que
s'ha consolidat al país l'ús de sistemes certificats; que és inconcebible, en aquests moments, que un cap d'obra implementi pel seu
compte i risc sistemes casolans o de prevenció de la seva pròpia
collita; i que per a les empreses especialitzades en PRL sigui habitual
rebre consultes de manera sistemàtica dels clients preocupats i
24
implicats en la prevenció de riscos dels llocs de treball de les seves
empreses.
Ens sembla obvi que el proper pas ha de ser la normalització de la
prevenció. És a dir, considerar-la com una part dels processos d'una
empresa i implementar-la en tots els processos operacionals de
l'organització. El responsable de prevenció és cada dia més conscient
dels riscos existents dins de la seva empresa, la qual cosa li permet
anticipar-s’hi, i, la seva opinió és cada vegada més considerada per
l’staff directiu, de la qual inclou la corresponent partida als seus
pressupostos anuals.
Kaitari desenvolupa productes relacionats amb la prevenció de riscos,
de manera que el nostre principal projecte d'empresa és donar solució
a les situacions concretes que ens plantegen cada dia els nostres
clients. Tenim la capacitat d'assessorar en el procés d'implementació
de sistemes estandarditzats, o de desenvolupar sistemes a mesura
que el client els necessiti. A assenyalar que els nostres serveis són
cada dia més sol·licitats, sobretot en el sector de la construcció.
25
Sergi Soler Sala
Tècnic del Servei de Prevenció
Propi
MONTAJES RUS, SL
www.montajesrus.com
L’activitat es concentra en el sector de la mineria, en el manteniment
industrial i en la reparació i construcció d'instal•lacions elèctriques i
hidràuliques, d’estructures metàl•liques i de grans mecanitzats. La seva
àmplia oferta de serveis fa que tingui centres de treball repartits a tot
Espanya i que s'hagin executat diversos projectes a França.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
Vàrem passar de no aplicar gairebé cap criteri preventiu per iniciativa
pròpia a integrar la prevenció en tots els àmbits de la companyia,
amb la creació d'un Servei de Prevenció Propi fa 7 anys, que no tan
sols s'ha mantingut fins ara sinó que s'ha consolidat com a un dels
pilars fonamentals de l'empresa.
Fa vint anys cap treballador rebia amb prou feines formació preventiva, en canvi actualment es dediquen més de 3.000 hores anuals en
formació a tots els treballadors.
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
Crec que la prevenció acabarà formant part del mínim detall de qualsevol tasca que duem a terme, per insignificant que aquesta sigui, tot i
que potser caldran certes millores d'agilització documental, ja que la
legislació actual és massa carregosa en aquest sentit.
Entre els nostres projectes de prevenció destaquen, per una banda, el
desenvolupament d'una xarxa interna de comunicació sobre aspectes
preventius, tant entre els deferents departaments que configuren
l'empresa com entre els propis comandaments que han de vetllar pel
compliment de la prevenció. Per altra banda, incidir en el factor humà
com una de les principals causes d'accidents a la companyia, és a dir,
passar de complir no només amb els documents de rigor sinó també
en procediments que dia rere dia han de ser supervisats.
L'empresa ha aconseguit difondre i ordenar la seguretat i la salut en
tots el aspectes del seu funcionament amb l'aplicació de la Llei de
prevenció.
26
27
Joan Martínez Macià
Industrial Strategy
& Sustainability Director
PUIG
www.puig.com
Puig és una empresa familiar de moda i fragàncies amb seu a Barcelona,
dirigida en l'actualitat per la tercera generació de la família. Puig destaca
per la seva capacitat de construir marques a través de la moda i,
especialment, per traduir aquesta imatge al món de les fragàncies a
través d’storytelling i l'excel•lència dels seus productes.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
Abans de l'aparició de la Llei de PRL, ja estàvem compromesos a
Puig amb la salut dels nostres empleats. Dúiem a terme nombroses
activitats preventives: la implantació d'un Pla d'emergències amb la
realització de simulacres, mesuraments a l'entorn de treball, ús d’EPI
en les tasques escaients, impartició de formació a noves incorporacions, investigació dels accidents per evitar-ne la repetició, etc.
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
El futur de la prevenció passa per promoure un canvi cultural en la
societat amb el desenvolupament de profunds valors en aquesta
matèria, atès que aquests valors són els que ens han de guiar cap a
unes actuacions o conductes més segures. És a dir, creiem que s'ha
d'anar cap a una visió de la seguretat més centrada en les persones.
Val a dir que amb aquest propòsit Puig ja va iniciar fa uns anys
(2012) el “projecte zero accidents”.
Amb l'aparició de la llei, el nostre compromís s’intensifica com a
conseqüència de comparar la nostra realitat amb el nou marc, raó
per la qual constituïm un Servei de Prevenció Propi i creem un
comitè permanent de direcció, al qual anomenem CDPRL (comitè de
direcció per a la prevenció de riscos laborals), com a òrgan per a la
presa de decisions derivades de la gestió de l'activitat preventiva i la
seva adequació al nou entorn legal.
Al llarg dels anys aquesta activitat ens ha permès que la cultura
preventiva s’hagi anat arrelant en tots els nivells de l'organització i
que la prevenció de riscos laborals hagi passat a considerar-se una
responsabilitat personal, més que no pas una obligació a complir.
28
29
María José Casellas Gresa
Responsable de Prevenció de
Riscos Laborals & Wellbeing
SANITAS
www.sanitas.es
Sanitas Residencial avui és una empresa especialitzada en la prestació
de serveis assistencials a les persones dependents, la qual també
desenvolupa altres serveis d'atenció social complementaris, fruit de la
seva particular evolució històrica com a organització, aspirant cobrir
totes les necessitats des dels punts de vista biològic, psicològic i social
per a tots els seus residents.
Sanitas Residencial ofereix un servei integral a persones dependents
en centres residencials propis o de propietat de clients institucionals. El
propòsit és cuidar de la salut de la gent perquè visqui més i millor i sigui
més feliç. Tot el que es fa i es pensa està guiat per aquesta ambició: els
nostres valors, la nostra estratègia, el nostre model de negoci, la nostra
estructura directiva... I per a aconseguir aquest objectiu ens hem proposat de cara al 2020 procurar uns resultats extraordinaris, ser el soci de
salut de moltes més persones i aconseguir que la gent estigui encantada de treballar amb nosaltres.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
Entenem la prevenció com un procés totalment integrat en la creació
i gestió de tots els nostres processos i serveis cap als nostres treballadors, treballadores i clients. És aquesta evolució la que haurien de
seguir totes les organitzacions empresarials en matèria de PRL.
Un dels nostres projectes consisteix a aconseguir reduir
l’accidentalitat causada per trastorns musculoesquelètics en la mobilització dels nostres residents, augmentant la utilització d'ajudes
majors i menors als nostres centres, així com en formació cap als
nostres treballadors i treballadores, que contribueixi a l'adopció de
bons hàbits posturals per minimitzar aquests riscos. D'igual manera,
estem invertint en una millora de la salut laboral en l'àmbit psicosocial (formacions, tríptics, protocols específics) i amb un programa de
benestar a nivell de grup (denominat Sanitas Smile), on la companyia promociona la salut a nivell global.
Hem recorregut un llarg camí de conscienciació i sensibilització
perquè la prevenció estigui present en tots els òrgans de l'empresa,
des de la Direcció fins a totes les persones que treballen en els
nostres centres. La llei de PRL ha servit per a donar un entorn jurídic
adequat a les activitats que es duen a terme en la nostra empresa,
on el nostre principal objectiu és tenir la millor cura cap als nostres
residents i, per a això, és clau que els nostres empleats i empleades
treballin en un entorn de salut i benestar. Per tot això, la normativa
ens permet desenvolupar eines que afavoreixen les condicions de
treball dels nostres treballadors i treballadores, les quals repercuteixen positivament en l'atenció cap als nostres residents.
30
31
Isabel Vera Zabala
Responsable Seguretat i Higiene
SEALED AIR PACKAGING
www.sealedair.com
La fàbrica de SEALED AIR PACKAGING d'Abrera, integrada en la
divisió de Product Care del grup SEALED AIR, dóna solució als
exigents desafiaments d’embalatge especialitzat i de protecció del
nostre món, sempre canviant, per mitjà de solucions pràctiques i fetes a
mida. A través d'una àmplia gamma d'indústries, utilitzem la nostra
experiència per maximitzar-ne el rendiment i l'eficàcia, alhora que
reduïm la quantitat d'energia i de matèries primeres necessàries per a
obtenir valuosos actius per mitjà de la cadena de distribució – seguretat
i protecció. Sealed Air vol crear un món que funcioni millor tot reimaginant les indústries per a les quals treballa. Unint idees enginyoses i
àmplia experiència es descobreixen noves possibilitats i es desenvolupen nous enfocaments que milloren els negocis i el món en què vivim.
L’empresa s'especialitza transformant solucions integrades i sostenibles
en resultats positius per als negocis.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
1. Una millor anàlisi de la legislació i la seva aplicació en seguretat i
salut a la feina.
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
La línia va encaminada a integrar la prevenció de riscos laborals en
la gestió general de l'empresa com una dimensió més. Se li ha de
donar una importància equivalent per aconseguir un alt nivell en la
gestió de la prevenció de riscos laborals. Per això, cal que des de la
Direcció es fomenti una cultura preventiva a tots els nivells i per a
tots els departaments.
Entre els futurs projectes, es pretén aconseguir una plena
col·laboració de tots els estaments de l'empresa.
Perquè tots els empleats aconsegueixin voluntàriament aquest
compromís han de comprendre quin és aquest objectiu i per què es
persegueix. La comunicació eficaç és fonamental en aquest punt del
procés, ja que permet que tots els nivells de l'organització coneguin
la importància de “fer prevenció” a l'empresa. Si el procediment de
comunicació és bo, permet, a més, el flux bidireccional d'informació,
amb el qual s'obtenen següents avantatges addicionals.
2. Una millora contínua de les condicions de treball respecte de tots
els treballadors per igual, amb especial atenció als treballadors
d'empreses de treball temporal dels últims anys per raó de la
situació del mercat laboral.
3. Una millora de les condicions de seguretat i salut laboral, amb
inversions en nova maquinària, millora de les existents i una
evolució important en el disseny i la qualitat dels equips de
protecció individual.
4. Més implicació de l'empresari i treballadors en la millora de la
seguretat i salut dels treballadors.
32
33
Birgit Heuts
Directora del Servei
de Prevenció Mancomunat
SERHS
www.serhs.com
SERHS és una corporació formada per 58 empreses, estructurada en
6 grans divisions de negoci (distribució de productes peribles i no
peribles; turisme i viatges; hotels; gestió i producció alimentària;
projectes; serveis i noves tecnologies), amb 2.529 treballadors, 1.451
accionistes (el 43% dels quals són treballadors o familiars de treballadors de SERHS), especialitzada en productes i serveis per al
sector de l’hoteleria, la restauració i les col·lectivitats, i considerat
com el “Primer grup turístic de Catalunya” que dóna servei a més de
40.000 clients.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
Les empreses del Grup Serhs han evolucionat progressivament des
de l’entrada en vigor la Llei de prevenció de riscos laborals. Però el
progrés més important es nota amb el canvi organitzatiu, això és la
creació del servei de prevenció mancomunat al 2008. Amb aquest
canvi es consolida el sistema de Gestió PRL a nivell transversal en
totes les empreses de Serhs i, en conseqüència, s’aconsegueix una
reducció considerable de la sinistralitat laboral. Aquesta iniciativa
també motiva la certificació, del sistema de gestió PRL, amb
l'OHSAS 18001.
34
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
La prevenció ha de continuar evolucionant en les empreses, sobretot
s'ha de continuar treballant en el foment de la cultura preventiva. A
Serhs el benestar i la seguretat laboral dels treballadors és uns dels
objectius que formen part de la política preventiva. A mitjà / llarg termini
l'objectiu serà actuar sobre el benestar i la salut dels treballadors, més
enllà de la lluita contra la sinistralitat, disminuint l'absentisme laboral,
tant d’accidents de treball com de malalties comunes. El futur serà
fomentar una "empresa saludable" considerant la salut dels treballadors
un bé tangible que té una influència directa en la productivitat de
l'empresa.
35
circumstàncies, que a part d’estar formades i informades la seva
actitud així ho manifesta, i que en tot moment tenen desenvolupada
la percepció de risc i les possibles conseqüències de les seves
accions.
skis
Enric Casas Bardolet
Director gerent
SKIS ROSSIGNOL
www.rossignol.com
Avui, no es contempla un equip o un procés insegur. Avui es persevera permanentment perquè la cultura de la prevenció arribi a totes les
persones de l’organització. Avui fem gimnàstica preventiva abans de
començar a treballar.
Com prou bé evoca la PRL, la seguretat és cosa de tots.
L'empresa va començar el maig de 1971 i un any després aparegué el
primer parell d’esquís fet a la comarca de Bages. L'any 2011, en el 40è
aniversari de la planta, es fabricà el parell que fa 15 milions. Entre
aquestes dues dates hi ha la història de l'evolució humana, tecnològica
i empresarial d'una fàbrica que avui produeix esquís d'alta gamma per
a la pràctica d'esquí nòrdic i esquís per a l'esport alpí familiar.
Quina ha estat l'evolució de la prevenció a la vostra empresa, d’ençà de
l'aparició de la Llei de PRL fins ara?
En els 20 anys d’aplicació de la PRL el canvi en la percepció de totes
les qüestions relacionades en la prevenció ha sofert un gir de 180
graus. D’unes interpretacions a les primeres lectures de la PRL de
‘rebuig’, de ‘més feina’, de ‘no cal’... s’ha passat a una integració de
la prevenció completa i total en el procés global de l’empresa.
Avui, prevenció és sinònim de qualitat i de rendiment. No es pot
entendre una cosa sense les altres, i totes tres estan directament
interrelacionades formant un cercle virtuós quan s’aborden de
conjunt.
Fa 20 anys un resguard a la màquina era un obstacle que dificultava
la feina. Avui, en canvi, és un element inqüestionable i indispensable
que garanteix la seguretat de les persones.
Fa 20 anys la utilització de EPI era inexistent. Avui a ningú se li acut
entrar a treballar sense EPI, i no per a la possible amonestació que
d’aquest fet se’n pogués derivar, sinó per la necessitat i dependència
que s’ha generat sobre aquestes proteccions.
Com veieu el futur la prevenció i, en concret, quins són els projectes principals de prevenció a la vostra empresa?
Al nostre entendre la prevenció ha d’acabar essent un element de la
formació integral de les persones, perquè la prevenció no ha de ser
exclusiva del món laboral. La prevenció haurà de ser present en tot
l’univers de la persona. Caldrà que des de molt abans de la seva
incorporació al mercat de treball les persones rebin una formació
adient capaç de desenvolupar una vertadera cultura de seguretat, i
que en arribar a l’empresa només calgui formar-les sobre la prevenció específica del lloc de treball.
La prevenció acabarà fluint indissolublement en tothom, i d’una
manera definitiva tothom estarà ‘vacunat’ contra actes i o accions
insegurs.
En aquest sentit, la nostra empresa centra els esforços a difondre la
cultura de la prevenció en tots els seus empleats, en el fet
d’assegurar-se que tothom hagi comprès quins són els actes segurs i
quins són els comportaments insegurs. En què tothom sigui capaç
d’identificar els riscos residuals dels llocs de treball i pugui obrar en
conseqüència a aquests, per tal de treballar de forma segura.
Alhora, estem fent molt d’èmfasi en temes d’ergonomia, de salut
postural, d’estiraments, tant en l’àmbit laboral com en l’extralaboral.
Fa 20 anys el millor treballador era el més valent, aquell que era
capaç de fer les accions més destacades ni que fossin imprudents;
de fet, no existia el concepte ‘imprudent’. Avui, les millors persones
són les que en tot moment tenen comportaments adaptats a les
36
37
Valoracions de l’activitat preventiva realitzada per Asepeyo
“És altament satisfactòria, fa molts anys que treballem conjuntament i això fa que hi hagi una relació de treball excel·lent. Sempre
ha estat d’ajuda, de suport i de millora en l’aplicació de noves
tècniques preventives”.
Jaume Figueras
Croda Ibérica, SA
“La Mútua és part del camí per aconseguir la gestió integrada de la
prevenció que s'està duent a terme en la FHES”.
M. Carmen Hidalgo
Fundació Hospital de l’Esperit Sant
Sergi Soler
Montajes Rus, SL
“Ens aporten un assessorament tècnic molt important per valorar
els canvis normatius, així com tallers especialitzats en diversos
temes. Ens és molt útil per poder minimitzar les possibles seqüeles
que puguin tenir els nostres treballadors i treballadores en cas
d'accident laboral”.
María José Casellas
Sanitas Residencial
“Col·labora activament en matèria de prevenció pel que fa a
facilitar-nos informació, tant a través dels newletters com del Portal
de Prevenció. Tot plegat resulta de gran utilitat”.
“Molt bona. Són grans col·laboradors quan es requereix la seva
ajuda”.
Manu Martínez
Hitachi Air Conditioning Products Europe, SAU
Isabel Vera
Sealed Air Packaging
“Ens hem sentit totalment recolzats en la gestió de l’accidentalitat”.
“És un servei molt apreciat. La Mútua ofereix un conjunt d'ajudes
que contribueixen a disminuir la sinistralitat”.
Francesc Xavier Fàbrega
La Farga Lacambra, SAU
38
“Ens sentim amb la plena seguretat que rebem una assistència d'un
servei d'allò més expert”.
Birgit Heuts
SERHS
39
Llei
de Prevenció
Riscos Laborals
anys
20
-DES DE 1995-