Lars y una chica de verdad - Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

“LARS Y UNA CHICA DE VERDAD”
“Lars y una chica
de verdad”
Craig Gillespie, 2007
Títol original: Lars and the real girl.
Dirigida per: Craig Gillespie, 2007.
Qualificació: No recom. menors de 7 anys.
Nacionalitat: Estats Units.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Intèrprets: Emily Mortimer, Ryan Gosling.
Empresa distribuïdora: Versus Entertaiment, S.L.
Format: 35 mm. Durada original: 107 minuts.
Sinopsi: Lars (Ryan Gosling), un jove enormement tímid i dolç que viu en una petita
localitat al costat del seu germà (Paul Schneider) i la seva cunyada (Emily Mortimer),
duu finalment a casa Bianca, la noia dels seus somnis. El problema és que Bianca és
un nina que va encarregar per Internet, encara que Lars la tracta com si fos una persona
real. Encoratjats per una doctora (Patrícia Clarkson) i en un esforç per comprendre’l,
la seva família decideix seguir amb la fantasia de Lars, de la que aviat acabarà
participant–ne tot el poble.
Valoració temàtica espiritual: Temes: Maduració personal, Relacions interpersonals,
Amistat, Església i Sentit de la vida.
Destinataris: Tots, preferentment Batxillerat.
V Setmana del Cinema Espiritual 2008
L’altre mirada
1
ANALISI DE LA PEL·LÍCULA
En un moment de la pel·lícula Lars està llegint a
Bianca un passatge del “Quixot” en el que aquest
llegeix uns versos a Dulcinea. Creus que el guió vol
plantejar algun paral·lelisme entre Lars i el personatge
de Miguel de Cervantes? Fes una llista de semblances
entre ambdós així com la forma de reacció dels altres
personatges.
LARS LINDSTROM
ALONSO QUIJANO
z __________________________________________________________________________________________
z __________________________________________________________________________________________
z __________________________________________________________________________________________
z __________________________________________________________________________________________
z __________________________________________________________________________________________
z __________________________________________________________________________________________
z __________________________________________________________________________________________
z T’has fixat que en aquesta pel·lícula no hi ha cap
“dolent”? Per què creus que no hi ha personatges
antagònics? Creus que aquesta decisió té alguna cosa a
veure amb el fons que es planteja?
V Setmana del Cinema Espiritual 2008
2 L’altre mirada
z Aquesta pel·lícula se l’ha comparat amb les
pel·lícules d’un director clàssic: Franz Capra (1887–
1991). Hi ha una pel·lícula important de la història del
cinema que es diu ¡Qué bello es vivir! (1946) que té un
estil comú. Pots trobar els motius d’aquesta comparança?
“LARS Y UNA CHICA DE VERDAD”
SELECCIÓ D’ESCENES
1. Es tracta d’una al·lucinació
(Gus i Karin estan al despatx de la doctora
Dagmar i discuteixen entre ells sobre la situació
de Lars)
Dra. Dagmar: eso es lo que hay que averiguar. Es
posible que se haya estado descompensando
paulatinamente.
Karin: ¿Y nosotros no nos hemos dado cuenta?
Dra. Dagmar: ¿Ha habido algún cambio en la
familia en el último año?
Gus: Te repito que debe estar en un hospital
Karin: No, mi tío Barth estuvo en uno de esos
lugares y no regresó.
(La doctora els mira mentre discuteixen)
Gus: Pero necesita más ayuda de la que podemos
darle.
Gus: No todo está exactamente igual. Excepto
que Karin está embarazada y Lars está pirado.
Dra. Dagmar: Mirad. Esto no es necesariamente
negativo. Lo que llamamos enfermedad mental no
siempre es una enfermedad, puede ser una comunicación, una forma de resolver algo.
Gus: estupendo y cuando cambiará
Karin: Te dije que algo iba mal y no me escuchaste
Dra. Dagmar: Cuando ya no lo necesite
Dra. Dagmar: ¿Me permitís? ¿Lars es funcional?
¿Va a trabajar, se lava, se viste solo?
Karin: ¿Cómo podemos ayudar?
Gus: De momento...
Dra. Dagmar: Siguiéndole la corriente
Dra. Dagmar: ¿Ha tenido algún episodio violento?
Gus y Karin: (Contesten a la vegada, ella fa
gestos indicant a Gus) No
Karin: Oh no, nunca. Es un cielo. Ni siquiera
levanta la voz.
Gus: Oh, por Dios, no, no, no. No ¿fingir que es
real? No lo haré, no puedo.
Gus: Vale. Hay que arreglarlo ¿Podrá arreglarle?
Dra. Dagmar: Ella es real
Dra. Dagmar: No lo sé, Gus. No creo que sea
psicótico o esquizofrénico. Y no creo que esto sea
genético o debido a un problema cerebral.
Gus: No
Dra. Dagmar: ¿Está ahí fuera?
Gus: Entonces qué demonios está pasando aquí.
Gus: Sí, ya lo pillo. Sí, no voy ha hacerlo.
Dra. Dagmar: Yo diría que tiene un delirio.
Gus: Un delirio. ¿Qué demonios hace él con un
delirio? ¡Por amor de Dios!
Dra. Dagmar: De todos modos no le haréis
cambiar de idea. Bianca está aquí por alguna
razón.
V Setmana del Cinema Espiritual 2008
L’altre mirada
3
Gus: Si, pero, pero...
Lars: ¿Y yo cómo lo se? la gente hace lo que le da
la gana. les da igual.
Dra. Dagmar: No se trata de una opción.
Karin: ¿Qué nos das igual? No nos das igual.
Karin: Está bien, está bien. De acuerdo, lo haremos.
Cueste lo que cueste.
Gus: Si, si, ya. Y todo el mundo se reirá de él.
Dra. Dagmar: ¿Y tú?
Lars: No que va...
Karin: Eso no es verdad. Todas las personas de este
pueblo hacen lo imposible para que Bianca se sienta
cómoda. ¿Porqué crees que tiene tanto lugares a
dónde ir y tantas cosas que hacer? ¡Eh! ¡Eh!
Gus: (Riu nerviós).
2. No tot és igual, tens persones que
t’estimen
(Lars està enfadat perquè s’han endut Bianca a una
reunió).
Lars: Es mi novia y no debería tener que consultar su
agenda para verla.
Lars: No lo se.
Karin: Pues gracias a ti (plora). Porque todas esas
personas te quieren. Empujamos su silla de ruedas,
le llevamos al trabajo, le traemos a casa, la lavamos,
la vestimos, la levantamos, la acostamos. La llevamos a cuestas.
(Entra furiós a casa mentre Karin fa la gimnàstica
preparatòria per al part. Surt al jardí a tallar llenya,
Karin s’abriga i surt amb ell).
Y ella no es pequeña, Bianca es una chica muy, muy
grande (plora). Nada de eso es fácil, para ninguno de
nosotros, pero lo hacemos. Lo hacemos por ti. Así
que no puedes decirme que nos da igual (se’n va
plorant).
Karin: ¿Estás bien?
3. Quan vas saber que erets adult?
Lars: ¿Cómo se sentiría ella si me fuera yo? Si la
abandonara...
(Lars i Gus xerren junts. Gus intenta fugir de las
preguntes de Lars però finalment les afronta).
Karin: Ella no te ha abandonado. Volverá.
Lars: ¿Cuándo supiste que eras adulto? (...)
V Setmana del Cinema Espiritual 2008
4 L’altre mirada
“LARS Y UNA CHICA DE VERDAD”
Gus: Siempre hay un niño dentro, pero creces cuando
aprendes a hacer lo correcto. Y no correcto para ti, lo
correcto para todos. Incluso aunque duela.
Lars: De acuerdo, ¿cómo qué?
Gus: En fin, como no tratar mal a los que te rodean.
Vale. No engañar a tu mujer, ocuparte de la familia,
admitir cuando te equivocas o al menos intentarlo. es
todo lo que se me ocurre. Y parece fácil, pero por lo que
sea no lo es.
Lars: Lo sé, porque no hay nada fácil.
Gus: Sí, como papá. No tenía porque cuidar de dos hijos
él solo. Pudo dejarnos en un orfanato, hay mucha gente
que lo hace, pero nos quería. Intentó hacer lo correcto
aunque no sabía como, aunque tuviera el corazón roto.
(S’emociona). No debí dejarte solo con él. Estaba
demasiado triste, eso me asustó y yo salí huyendo. Eso
fue egoísta y lo lamento.
Lars: (Es mostra acollidor i escolta el seu germà). No
pasa nada (somriu).
Gus: De acuerdo.
4. Les intervencions del pare Bock
(Després de la primera seqüència on Karin invita a
esmorzar Lars, aquest marxa cap a l’església. Allà se
sent el sacerdot).
P. Bock: En todo el mundo hay libros y libros y libros
de leyes pero en todo este mundo solo hay una ley y
no necesitamos preguntar Señor qué debo hacer,
porque el Señor ya nos ha dicho lo que debemos hacer:
amarnos los unos a los otros. Esa es, amigos, la única
ley de verdad. Amar es un acto de Dios. Que la gracia
de nuestro Señor Jesucristo, el amor de Padre y la
presencia del Espíritu Santo estén con vosotros ahora
y siempre.
(Gus i Karin han anat a veure el rector i un grup
feligresos per demanar–los ajuda perquè des de les
instruccions de la doctora Dagmar segueixin el
corrent al deliri de Lars. Alguns s’hi han oposat
rotundament, mentre que d’altres ho accepten. La
discussió puja de to davant la possibilitat de portar
Bianca a l’església. Llavors intervé el sacerdot).
P. Bock: Pues la pregunta es como siempre, ¿qué haría
Jesús?
(Dóna una palmellada, mira un dels opositors i en la
següent escena s’escolten cants d’himnes litúrgics.
Bianca està en la cadira de rodes amb un llibre de
cants entre les mans. El sacerdot es dirigeix a la
comunitat).
P. Bock: Me gustaría aprovechar la ocasión para dar
la bienvenida a todos los visitantes de nuestra iglesia.
(Acabat l’ofici el sacerdot acomiada a la porta els
assistents).
V Setmana del Cinema Espiritual 2008
L’altre mirada
5
P. Bock: Bianca me alegro de verte. Lars, que Dios
te bendiga.
Lars: Pero se pasará con el tiempo. Es lo que
dicen todos, ¿no?
(A la celebració de comiat de Bianca dirà el
sacerdot).
Karin: Es cierto, al menos eso creo. Pero nunca
habrá nadie como ella.
P. Bock: Lars nos pidió que hoy no vistiéramos de
luto. Lo dijo para recordarnos que este no es un
funeral corriente. Estamos aquí para conmemorar
la vida extraordinaria de Bianca. Desde su silla de
ruedas Bianca nos llegó y conmovió a todos de una
forma que nunca hubiéramos imaginado. Fue un
referente, fue una lección de coraje. Y Bianca nos
quiso a todos en especial a Lars. En especial a él.
(Lars sonríe).
(La càmera va recorrent tots els personatges
intercalant el reverend Bock i a Lars. Al fons de
l’església hi ha Margo especialment emocionada).
5. De Bianca a Margo
(Han anat al cementiri a acomiadar Bianca. Lars
duu una jaqueta clara amb una flor rosa en el trau
i el seu jersei nou. Mentre tots van marxant
s’acosta Margo, la doctora Dagmar vistes des de
la distància i després es retira somrient. Estan
sols).
Lars: Me pidió que no estuviera triste, pero no
puedo evitarlo.
Margo: Ya, yo tampoco.
V Setmana del Cinema Espiritual 2008
6 L’altre mirada
Karin: Me parece que deberíamos alcanzar a los
demás.
Lars: ¿Te apetece pasear?
APUNTS PER APROFUNDIR
1. Els camins per a creure
Lars està creixent com persona. La doctora Dagmar li diagnostica una al·lucinació ja que tracta a
Bianca, el canell, com un ésser humà. Però també
assenyala, com psicòloga, que de vegades una
malaltia mental és un intent per a resoldre quelcom. Després descobrirem que en la seva història
hi ha algunes ferides. Així la primera té alguna
cosa a veure amb la mort de la seva mare durant
el part. Aquesta experiència li ocasiona un sentiment de culpa que li costa de superar. A més,
sembla ser que el seu propi pare, arran de la mort
de la mare, el va criar mentre estava marcat per
una depressió. Tot això va fer de Lars un ésser una
miqueta especial.
“LARS Y UNA CHICA DE VERDAD”
No obstant això, el protagonista intenta créixer i lluita
per seguir endavant. La seva timidesa extrema contrasta
amb el seu desig de sinceritat i la seva bondat. Aquestes
qualitats es converteixen en aliats que l’ajudaran a
sortir cap endavant.
Algunes persones davant la malaltia mental de Lars
reaccionen amb preocupació i rigor. Així el seu germà
Gus intenta ingressar–lo perquè li treguin “això” del
cap. També un dels contertulians a l’església intenta
marginar–lo pel seu comportament anormal. Però hi ha
d’altres persones que creuen en ell i li donen oportunitats per a créixer.
Curiosament el procés de Lars acaba qüestionant al seu
propi germà que reconeix la seva irresponsabilitat quan
va marxar de casa deixant–lo tot sol amb el seu pare
malalt. Així el camí de creixement que emprèn Lars
també ajuda uns altres a créixer.
La mort–enterrament de Bianca expressa un salt en el
creixement de Lars que s’obre a la relació amb Margo
i aprèn una nova forma d’abordar els seus problemes.
També a través d´ella s’obrirà en la seva relació amb
la doctora Dagmar. És molt significativa la seva
dificultat per a deixar–se tocar i com a poc a poc va
superant–la.
A través de la mediació de Bianca, Lars comença a
deixar–se ajudar. Es converteix en una persona humil
amb disposició a millorar i a avançar. En aquest sentit
aprèn ell també a escoltar i a ajudar els altres. Així ho
fa amb Margo a l’escena on fa la respiració artificial
al seu osset.
Veiem com Lars creix en la mesura que aprèn a
expressar–se i a escoltar els altres. La comunicació és
la gran porta per al creixement.
Prova un dia tu sol de gravar com et sents,
procura sincerar–te indicant les teves preocupacions i el teu estat d’ànim. Series
capaç ara de compartir–los amb algú?
Tots tenim ferides que ens costen acceptar i
guarir; pensa en les ferides que tenia Lars?
Pensa en les ferides d’algú que et sigui
proper? Pensa en alguna de les teves pròpies
ferides?
3. Ens salven els altres.
2 . On ensenyen a comunicar?
La gran dificultat de Lars és la comunicació. Ha anat
creixent en ell una forta inseguretat que li dificulta la
relació i així acaba fugint dels altres, especialment
d’aquells als que aprecia.
Curiosament Bianca es converteix en mediadora i
facilitadora de la comunicació. Amb la nina va aprenent a expressar els seus sentiments i vivències.
Lars està envoltat d’un grup de persones que estan
disposades a ajudar–lo. La seva cunyada Karin és la
més significativa ja que des del començament fins al
final està al seu costat. La doctora Dogmar, amb el seu
acompanyament respectuós però clarificador, el guia
en aquest camí de superació, sovint difícil. La majoria
d’habitants del poble, amb petits gestos, li donen una
mà perquè surti endavant.
És molt significativa l’escena de la conversa amb
Karin quan ell diu, fonamentant–se en la seva experiència infantil, que la gent sempre l’abandona. Però
ella li demostra emocionada com molta gent el vol i fa
moltes coses cada dia per a ell. És, sens dubte aquesta
experiència de sentir–se estimat i acompanyat, la que
permet que Lars superi les seves ferides i dificultats,
creixent per a convertir–se en una persona adulta.
V Setmana del Cinema Espiritual 2008
L’altre mirada
7
És significatiu que malgrat l’absència de la seva mare
està envoltat de personatges femenins que l’ajuden i
l’empenyen cap endavant.
No estàs tan sol com et sembla. Imagina que
tens una gran dificultat (una malaltia o una
prova difícil en la teva vida) Fes una llista de
les persones amb les que podràs comptar–hi.
Pensa si no t’has deixat algú i et doni una
sorpresa...
què hauria fet Jesús i apareix en la següent escena
saludant Bianca i Lars. En aquest sentit es ressalta
l’Església com una comunitat que acull i ajuda a
créixer les persones. Serà en aquest ambient on Gus
i Karin troben suport i ajuda per abordar el problema
de Lars.
En “el funeral” el sacerdot assenyala en quina mesura
les proves serveixen per al creixement i que no cal
abandonar–se davant les dificultats. Més enllà dels
obstacles hi ha una sortida. L’esperança en l’amor que
ve de Déu dóna coratge per assumir i vèncer les petites
i les grans creus de la vida. Així Bianca es converteix
en un símbol de que una debilitat/malaltia pot ser
ocasió meravellosa per avançar.
Què en penses d’aquest Déu que és amor?
Creus que existeix o és una invenció dels
nostres desitjos? Creus que et pot ajudar a
creure en aquest Déu?
4. Estimeu–vos els uns als altres:
l’Església com societat
No és una casualitat que la pel·lícula comenci amb una
reflexió del pare Bock a l’església que assenyala que la
gran llei és la d’estimar–nos els uns als altres i que
estimar és un acte de Déu. Aquesta afirmació emmarca
el tema de la pel·lícula que mostra en quina mesura
l’amor ens salva.
Quan es planteja la possibilitat que Lars porti a
Bianca a l’església, el pare Bock es pregunta
Guíes elaborades per Setmana Cinema Espiritual.