Cuaderno Central Poemas de Maria Mercè Marçal Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 47 Divisa Al azar agradezco tres dones: haber nacido mujer, de clase baja y nación oprimida. Y el turbio azul de ser tres veces rebelde. Poema original Divisa // A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. // I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. 48 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 49 Luna de Valencia 1 Vamos al terrado, amigo, que nos refresque la cara la luna, cresta naranja entre dientes de nublada; que nos refresque la cara —vamos al terrado, amigo— blanca luna, naranjilla del naranjo nebuloso. 2 Siete lunas ojerosas y una sed agria bajo las siete naranjas de amada clara; de amada clara, sí, de amada clara, siete lunas ojerosas y una sed agria. Poema original Lluna de València // 1 // Amic, sortim al terrat, / ai que ens remulli la cara / la lluna, gall de taronja / entre dents de nuvolada; / ai que ens remulli la cara / —amic, sortim al terrat— / la lluna, la tarongina / del taronger ennuvolat. // 2 // Set llunes ulleroses / i una set agra / sota les set taronges / de l’amor clara; / de l’amor clara, sí, / de l’amor clara, / set llunes ulleroses / i una set agra. 50 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 51 Estropajo de esparto Trapo del polvo, una escoba y más paños un plumero, cepillo, y estropajo de esparto, gamuza, jabón duro, lejía, arena, bayeta, netol, jabón en polvo, azulete y lebrillo Cubo, barreño, sacudidor, esponja, pala de la basura, balde y ceniza, aguarfuerte, rodillas. Sale el guerrero al campo de batalla. Poema original Fregall d’espart // Drap de la pols, escombra, espolsadors, / plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, / sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra, / i sabó en plos, blauet, netol, galleda. // Cossi, cubell, i picamatalassos, / esponja, pala de plegar escombraries, / gibrell i cendra, salfumant, capçanes. // Surt el guerrer vers el camp de batalla. 52 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 53 Subiré la tristeza a la buhardilla, con muñecas sin ojos y el paraguas quebrado, cartapacios vencidos y tarlatanas viejas. Bajaré los peldaños con traje de alegría, que tejieron las arañas sin seso. Y habrá amor desmigado al fondo del bolsillo. Poema original Pujaré la tristesa dalt les golfes / amb la nina sense ulls i el paraigua trencat, / el cartipàs vençut, la tarlatana vella. / I baixaré les graus amb vestit d’alegria / que hauran teixit aranyes sense seny. // Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques. 54 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 55 VII Te quiero porque sí. Que el cuerpo me lo pide. Que has venido en la ola, sin orden ni concierto. Que brotes del boscaje enraman tu cabaña, sin cerrojos ni trancas, en verde desvarío. Porque quiero. Que me sorbe de raíz la locura. Porque es amor, dallado, el que grana en mi cama. Porque llevo, roblada, el ansia de escorpión que excita lo salobre y encrespa la bahía. Que en exceso soy frágil para ponerle freno a la marea viva que me posee a ciegas. Y en exceso soy fuerte para plegarme al hado, que ha aceptado, sin mí, las pizcas del estrago. Porque el agua más honda no quiere paz ni tregua y pregona bien alto mi estirpe peregrina. Poema original VII // T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana. / Perquè has vingut de l’ona sense ordre ni concert. / Perquè el brull del boscatge t’enrama la cabana / sense panys ni bernats, en un desvari verd. // Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia. / Perquè és l’amor, dallat, que ha granat al meu llit. / Perquè duc, ben reblat, el bleix de l’escorpit / que provoca el salobre i encrespa la badia. // Perquè sóc massa fràgil per bastir l’aturall / a la marea viva que en nega a l’endeví. / Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí / que ha signat, sense mi, les busques de l’estrall. // Perquè l’aigua més fonda no vol ni pau ni treva i pregona ben fort que sóc d’estirp romeva. 56 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 57 Hiedra, que del galerno de amor vivo naciste, trepas ahora desde los residuos a corazón desierto. Dime, ¿abrazas o estrangulas la altiva torre franca de mis días? Poema original Heura que de l’oratge / de l’amor viu naixies / i ara des de l’engruna, / a cor desert, t’enfiles / Digues, / ¿abraces o escanyes / l’altiva torre franca dels meus dies? (Estos poemas han sido traducidos al castellano por Luisa Cotoner) 58 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 59 Porque te siento hermana puedo llamarte extranjera Sin tregua esbozada, sin tregua abolida esta guerra que a ti me une en un pacto de sangre irrestañable. Porque te sé extranjera puedo llamarte hermana (De La hermana, la extranjera, 1981-1984) Poema original És perquè et sé germana que puc dir-te estrangera / Sense treva esbossada, sense treva abolida / aquesta guerra que m’uneix a tu / en un pacte de sang inestroncable. / És perquè et sé estrangera que puc dir-te germana 60 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 61 Si nos añadimos tú y yo, pieza a pieza, como un engaste viviente, dos figuras se perfilan completas, contundentes: una de ellas se erige sólidamente, segura, con los atributos de la mujer íntegra y como ella, también, sin solución herida. La otra surge, poco hábil, de un pasado desconocido, se bosqueja como un gesto vacilante, avanza dando traspiés, tienta caminos no transitados, se pierde y se encuentra, habla sin lengua… Y, así, si cada una, por separado, nos une y nos hace indistintas —-mitad junto a mitad— entre ellas dos luchan sin darnos tregua y sellan con sangre el pacto del deseo. Poema original Si ens afegim tu i jo, peça per peça, / com un encaix vivent, dues figures / es perfilen completes, contundents: / una d’elles es dreça sòlidament, segura, / amb tots els atributs de la dona com cal / i com ella, també, sense retop ferida. / L’altra s’arrenca, balba, d’un passat insabut, / s’esbossa com un gest tentinejant, avança / a batzegades, tempta camins sense fressar, / es perd i es troba, parla sense llengua... / I, així, si cadascuna, per separat, ens lliga / i ens fa indestriables –meitat vora meitat- / entre elles dues lluiten sense donar-nos treva / i segellen amb sang el pacte del desig. 62 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 63 Mi amor sin casa. La sombra de mi amor sin casa. La bala que atraviesa la sombra de mi amor sin casa. Las hojas que cubren la bala que atraviesa la sombra de mi amor sin casa. El viento que arranca las hojas que cubren la bala que atraviesa la sombra de mi amor sin casa. Mis ojos que arraigan en el viento que arranca las hojas que cubren la bala que atraviesa la sombra de mi amor sin casa. Mi amor que se refleja en los ojos que arraigan en el viento que arranca las hojas que cubren la bala que atraviesa la sombra de mi amor sin casa. (De Deshielo, 1984-1988) Poema original El meu amor sense casa. / L’ombra del meu amor sense casa. / La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa. / Les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu / amor sense casa. / El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa / l’ombra del meu amor sense casa. / Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles / que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa. / El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent / que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra / del meu amor sense casa. 64 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 65 A Renée Vivien Dos mujeres: un pacto más allá del deseo, inscrito en todas partes y en ninguna. Dos mujeres: juntas para nacer y hacer nacer, vivas en el nombre y en la carne. Un pacto: a ultranza, a partir de aquí y en el deseo. Poema original A Renée Vivien// Dues dones: un pacte / més enllà del desig, / inscrit arreu i enlloc. // Dues dones: alhora / fer néixer i néixer, vives / en el nom i en la carn. // Un pacte: més enllà, / ençà i en el desig. 66 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 67 I Te he negado madre tres veces y ciento. Y no cantaba el gallo afuera. Son ciegas, sordas, mudas nuestras traiciones. Y la derrota. (De Razón del cuerpo, 1991-1998) Poema original I // T’he negat / mare / tres cops / i cent. / I cap gall no cantava / defora. / Són cegues, sordes, mudes / les nostres traicions. / I la derrota 68 Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel 69 Por ti regreso de un lejano exilio como si volviera de ninguna parte. Y a la vez te sé tierra natal, mi antigua luz, y el lugar en que la culpa se transformaba en carne. Vuelvo a ti, por ti, al espacio ciego desde el que huí sin poder olvidar; deseo sin remedio, raíz herida aferrada, clavada cuerpo adentro. Por ti regreso de un lejano exilio, refugio contra ti, desde donde traicionar el primer abrazo y donde elegir, desde la añoranza, unas manos enlazadas. Vuelvo a ti, por ti, al viejo juzgado sin horario ni nombre, fundida en la piel de tus caminos que conocen mi piel, cercada en los ojos que ya se atreven a sostener tu mirada, como si volviera de ninguna parte. (De Deshielo [Desglaç] (1984-1988) (Traducción al castellano de Neus Aguado) Poema original Per tu retorno d’un exili vell / com si tornés d’enlloc. I alhora et sé / terra natal, antiga claror meva, / i l’indret on la culpa es feia carn. // Retorno en tu, per tu, a l’espai cec / d’on vaig fugir sense poder oblidar; / desig sense remei, ferida arrel / arrapada, clavada cos endins. // Per tu retorno d’un exili vell, / refugi contra tu, des d’on trair / la primera abraçada i on triar, / des de l’enyor, l’escanyall d’unes mans. // Retorno en tu, per tu, al vell jutjat / sense horari ni nom, fosa en la pell / dels teus camins que em coneixen la pell, / closa en els ulls que ja gosen fitar / el teu esguard, com si tornés d’enlloc. (Estos poemas han sido traducidos al castellano por Neus Aguado) 70