204269 ZURGAI_Junio 2011_P. 4-5_4-5

Anuncio
Cuaderno Central
Poemas de Maria Mercè Marçal
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
47
Divisa
Al azar agradezco tres dones: haber nacido mujer,
de clase baja y nación oprimida.
Y el turbio azul de ser tres veces rebelde.
Poema original
Divisa // A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe
baixa i nació oprimida. // I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
48
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
49
Luna de Valencia
1
Vamos al terrado, amigo,
que nos refresque la cara
la luna, cresta naranja
entre dientes de nublada;
que nos refresque la cara
—vamos al terrado, amigo—
blanca luna, naranjilla
del naranjo nebuloso.
2
Siete lunas ojerosas
y una sed agria
bajo las siete naranjas
de amada clara;
de amada clara, sí,
de amada clara,
siete lunas ojerosas
y una sed agria.
Poema original
Lluna de València // 1 // Amic, sortim al terrat, / ai que ens remulli la cara / la
lluna, gall de taronja / entre dents de nuvolada; / ai que ens remulli la cara / —amic,
sortim al terrat— / la lluna, la tarongina / del taronger ennuvolat. // 2 // Set llunes
ulleroses / i una set agra / sota les set taronges / de l’amor clara; / de l’amor clara,
sí, / de l’amor clara, / set llunes ulleroses / i una set agra.
50
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
51
Estropajo de esparto
Trapo del polvo, una escoba y más paños
un plumero, cepillo, y estropajo de esparto,
gamuza, jabón duro, lejía, arena, bayeta,
netol, jabón en polvo, azulete y lebrillo
Cubo, barreño, sacudidor, esponja,
pala de la basura,
balde y ceniza, aguarfuerte, rodillas.
Sale el guerrero al campo de batalla.
Poema original
Fregall d’espart // Drap de la pols, escombra, espolsadors, / plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, / sabó
de tall, baieta, lleixiu, sorra, / i sabó en plos, blauet, netol,
galleda. // Cossi, cubell, i picamatalassos, / esponja, pala
de plegar escombraries, / gibrell i cendra, salfumant,
capçanes. // Surt el guerrer vers el camp de batalla.
52
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
53
Subiré la tristeza a la buhardilla,
con muñecas sin ojos y el paraguas quebrado,
cartapacios vencidos y tarlatanas viejas.
Bajaré los peldaños con traje de alegría,
que tejieron las arañas sin seso.
Y habrá amor desmigado al fondo del bolsillo.
Poema original
Pujaré la tristesa dalt les golfes / amb la nina sense ulls i el
paraigua trencat, / el cartipàs vençut, la tarlatana vella. / I
baixaré les graus amb vestit d’alegria / que hauran teixit aranyes sense seny. // Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
54
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
55
VII
Te quiero porque sí. Que el cuerpo me lo pide.
Que has venido en la ola, sin orden ni concierto.
Que brotes del boscaje enraman tu cabaña,
sin cerrojos ni trancas, en verde desvarío.
Porque quiero. Que me sorbe de raíz la locura.
Porque es amor, dallado, el que grana en mi cama.
Porque llevo, roblada, el ansia de escorpión
que excita lo salobre y encrespa la bahía.
Que en exceso soy frágil para ponerle freno
a la marea viva que me posee a ciegas.
Y en exceso soy fuerte para plegarme al hado,
que ha aceptado, sin mí, las pizcas del estrago.
Porque el agua más honda no quiere paz ni tregua
y pregona bien alto mi estirpe peregrina.
Poema original
VII // T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana. / Perquè has vingut de l’ona sense
ordre ni concert. / Perquè el brull del boscatge t’enrama la cabana / sense panys ni bernats,
en un desvari verd. // Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia. / Perquè és l’amor,
dallat, que ha granat al meu llit. / Perquè duc, ben reblat, el bleix de l’escorpit / que provoca el salobre i encrespa la badia. // Perquè sóc massa fràgil per bastir l’aturall / a la marea
viva que en nega a l’endeví. / Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí / que ha
signat, sense mi, les busques de l’estrall. // Perquè l’aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d’estirp romeva.
56
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
57
Hiedra, que del galerno
de amor vivo naciste,
trepas ahora desde los residuos
a corazón desierto.
Dime,
¿abrazas o estrangulas
la altiva torre franca de mis días?
Poema original
Heura que de l’oratge / de l’amor viu naixies
/ i ara des de l’engruna, / a cor desert, t’enfiles / Digues, / ¿abraces o escanyes / l’altiva
torre franca dels meus dies?
(Estos poemas han sido traducidos al
castellano por Luisa Cotoner)
58
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
59
Porque te siento hermana puedo llamarte extranjera
Sin tregua esbozada, sin tregua abolida
esta guerra que a ti me une
en un pacto de sangre irrestañable.
Porque te sé extranjera puedo llamarte hermana
(De La hermana, la extranjera, 1981-1984)
Poema original
És perquè et sé germana que puc dir-te estrangera / Sense treva
esbossada, sense treva abolida / aquesta guerra que m’uneix a tu / en
un pacte de sang inestroncable. / És perquè et sé estrangera que puc
dir-te germana
60
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
61
Si nos añadimos tú y yo, pieza a pieza,
como un engaste viviente, dos figuras
se perfilan completas, contundentes:
una de ellas se erige sólidamente, segura,
con los atributos de la mujer íntegra
y como ella, también, sin solución herida.
La otra surge, poco hábil, de un pasado desconocido,
se bosqueja como un gesto vacilante, avanza
dando traspiés, tienta caminos no transitados,
se pierde y se encuentra, habla sin lengua…
Y, así, si cada una, por separado, nos une
y nos hace indistintas —-mitad junto a mitad—
entre ellas dos luchan sin darnos tregua
y sellan con sangre el pacto del deseo.
Poema original
Si ens afegim tu i jo, peça per peça, / com un encaix vivent, dues figures / es perfilen completes, contundents: / una d’elles es dreça sòlidament, segura, / amb tots els atributs de la dona com cal / i com ella,
també, sense retop ferida. / L’altra s’arrenca, balba, d’un passat insabut,
/ s’esbossa com un gest tentinejant, avança / a batzegades, tempta
camins sense fressar, / es perd i es troba, parla sense llengua... / I, així,
si cadascuna, per separat, ens lliga / i ens fa indestriables –meitat vora
meitat- / entre elles dues lluiten sense donar-nos treva / i segellen amb
sang el pacte del desig.
62
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
63
Mi amor sin casa.
La sombra de mi amor sin casa.
La bala que atraviesa la sombra de mi amor sin casa.
Las hojas que cubren la bala que atraviesa la sombra de mi
amor sin casa.
El viento que arranca las hojas que cubren la bala que atraviesa
la sombra de mi amor sin casa.
Mis ojos que arraigan en el viento que arranca las hojas
que cubren la bala que atraviesa la sombra de mi amor sin casa.
Mi amor que se refleja en los ojos que arraigan en el viento
que arranca las hojas que cubren la bala que atraviesa la sombra
de mi amor sin casa.
(De Deshielo, 1984-1988)
Poema original
El meu amor sense casa. / L’ombra del meu amor sense casa. / La bala que travessa
l’ombra del meu amor sense casa. / Les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu / amor sense casa. / El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala
que travessa / l’ombra del meu amor sense casa. / Els meus ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles / que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense
casa. / El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent / que arrenca les
fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra / del meu amor sense casa.
64
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
65
A Renée Vivien
Dos mujeres: un pacto
más allá del deseo,
inscrito en todas partes
y en ninguna.
Dos mujeres: juntas
para nacer y hacer nacer, vivas
en el nombre y en la carne.
Un pacto: a ultranza,
a partir de aquí y en el deseo.
Poema original
A Renée Vivien// Dues dones: un pacte
/ més enllà del desig, / inscrit arreu i enlloc. // Dues dones: alhora / fer néixer i
néixer, vives / en el nom i en la carn. //
Un pacte: més enllà, / ençà i en el desig.
66
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
67
I
Te he negado
madre
tres veces
y ciento.
Y no cantaba el gallo
afuera.
Son ciegas, sordas, mudas
nuestras traiciones.
Y la derrota.
(De Razón del cuerpo, 1991-1998)
Poema original
I // T’he negat / mare / tres cops / i cent. / I cap
gall no cantava / defora. / Són cegues, sordes,
mudes / les nostres traicions. / I la derrota
68
Carmen Isasi. Técnica: Tinta sobre papel
69
Por ti regreso de un lejano exilio
como si volviera de ninguna parte. Y a la vez te sé
tierra natal, mi antigua luz,
y el lugar en que la culpa se transformaba en carne.
Vuelvo a ti, por ti, al espacio ciego
desde el que huí sin poder olvidar;
deseo sin remedio, raíz herida
aferrada, clavada cuerpo adentro.
Por ti regreso de un lejano exilio,
refugio contra ti, desde donde traicionar
el primer abrazo y donde elegir,
desde la añoranza, unas manos enlazadas.
Vuelvo a ti, por ti, al viejo juzgado
sin horario ni nombre, fundida en la piel
de tus caminos que conocen mi piel,
cercada en los ojos que ya se atreven a sostener
tu mirada, como si volviera de ninguna parte.
(De Deshielo [Desglaç] (1984-1988)
(Traducción al castellano de Neus Aguado)
Poema original
Per tu retorno d’un exili vell / com si tornés d’enlloc. I alhora et sé / terra natal, antiga claror
meva, / i l’indret on la culpa es feia carn. // Retorno en tu, per tu, a l’espai cec / d’on vaig
fugir sense poder oblidar; / desig sense remei, ferida arrel / arrapada, clavada cos endins. //
Per tu retorno d’un exili vell, / refugi contra tu, des d’on trair / la primera abraçada i on triar,
/ des de l’enyor, l’escanyall d’unes mans. // Retorno en tu, per tu, al vell jutjat / sense horari
ni nom, fosa en la pell / dels teus camins que em coneixen la pell, / closa en els ulls que ja
gosen fitar / el teu esguard, com si tornés d’enlloc.
(Estos poemas han sido traducidos al castellano por Neus Aguado)
70
Descargar