cineastas - Temporada alta

CINEASTAS
de Mariano Pensotti
El Canal (Factoria Cultural Coma Cros)
Foto: Bea Borges
Diumenge 24 de novembre, 18h
www.marianopensotti.com
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
Fitxa
Text i direcció: Mariano Pensotti
Intèrprets: Horacio Acosta, Elisa Carricajo, Valeria Lois, Javier Lorenzo i Marcelo Subiotto
Escenografia i vestuari: Mariana Tirantte
Música i so: Diego Vainer
Il·luminació: Alejandro Le Roux
Coreografia: Luciana Acuña
Coproducció: Complejo Teatral de Buenos Aires, Grupo Marea, Kunstenfestivaldesarts Bruselas, Wiener Festwochen, HAU Hebbel Am Ufer Berlin, Holland Festival, Festival d’Automne Paris, El Cultural San Martin i Festival Theaterformen Hannover / Braunschweig
Dades
Dia i hora: Diumenge 24 de novembre, 18h
Lloc: El Canal (Factoria Cultural Coma Cros)
Preus: 28€
Durada: 1h 40min
ESPECTACLE EN CASTELLÀ
ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL
Espectacle inclòs dins de:
02
Amb el suport de:
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
Presentació
No hi ha ningú millor que els cineastes per explicar-nos la diferència entre el cinema i la vida, entre
la ficció i la realitat. Per això l’argentí Mariano Pensotti ha escollit un cineasta malalt o un director de
cinema tan pobre que treballa al McDonalds com a punt de partida del seu darrer experiment teatral.
Dos escenaris simultanis: a una banda el dia a dia dels cineastes, a l’altra banda les ficcions que
han anat filmant, i nosaltres enmig d’aquesta col·lisió conceptual. Valent-se de totes les tècniques
narratives del cine i de cinc actors superdotats, Cineastas, el retorn d’aquest jove prodigi al festival
després de presentar-nos Marea i A vegades sembla que et veig, és un teixit d’històries i ficcions
que ens farà riure i plorar de debò, com passa a la vida real, la pel·lícula més bona de totes.
Cineastas
Mariano Pensotti també forma part de la nova fornada de creadors argentins: ja ho hem vist a Temporada Alta gràcies a Marea i se’ns fa estrany que no hagi dirigit cap pel·lícula en un país que ha
fet moltes coses per al cinema contemporani, potser per això ha aixecat aquesta obra, on quatre
cineastes ens expliquen la vida tot estavellant el seu món contra els espectadors impàvids que assistiran a un film que serà tan real com la seva experiència.
Andreu Gomila. Suplemement de Temporada Alta de La Vanguardia. 30 setembre 2013
03
Foto: Bea Borges
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
Sinopsi
Cineastas es centra en les històries de quatre realitzadors de Buenos Aires i les pel·lícules que
filmen al llarg d’un any. De manera simultània es representen per un costat les vides personals dels
cineastes, les circumstancies en les que es troben, i per un altre costat, les pel·lícules que realitzen.
L’espai on es desenvolupa l’obra és una escenografia que presenta dos escenaris simultanis, un
per la vida i l’altre per les ficcions, permetent contrastar aquests dos plans que s’expliquen al mateix
temps.
Un director de pel·lícules comercials que s’assabenta que té una malaltia incurable i modifica la
comèdia que està realitzant perquè inclogui successos de la seva vida personal i el que li passa.
Una directora experimental es separa del seu marit mentre realitza un documental sobre la separació de la Unió Soviètica a través de les seves pel·lícules musicals. Una directora independent filla
d’un desaparegut que sorprenentment torna viu el 2013 i desequilibra la vida burgesa dels seus fills.
Un cineasta molt pobre que treballa en un McDonalds per viure i roba diners per filmar una pel·lícula
que intenta ridiculitzar les multinacionals i el seu imaginari.
Cineastas explora una faceta particular de la complexa relació que existeix entre realitat i ficció: de
quina manera la vida, les experiències quotidianes, influeixen a les ficcions, però sobretot, en quina
mesura, les nostres vides han estat construïdes a partir de ficcions. El cinema, l’art en general, com
a formador de personalitat: som el que les pel·lícules, els llibres i la televisió ens han fet ser.
Són les obres d’art càpsules que acceleren les nostres vides efímeres per a la posteritat? O en realitat són les vides vehicles perquè les obres d’art s’eternitzin fent repetir coses que hem vist en elles
milers de vegades prèviament? Les nostres ficcions reflecteixen el món o és el món una projecció
distorsionada de les nostres ficcions?
04
Foto: Bea Borges
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
El director diu...
Són les obres de teatre càpsules del temps que acceleren les nostres vides efímeres per a la posteritat? O en realitat són les vides vehicles perquè les obres d’art s’eternitzin, fent-nos repetir coses
que hem vist milers de vegades prèviament? Les nostres ficcions reflecteixen el món o és el món
una projecció distorsionada de les nostres ficcions?.
L’obra es constitueix sobre la tensió entre l’efímer i el que és durador. El cinema té la pretensió d’accelerar l’experiència, d’atrapar el temps, mentre que el teatre, igual que la vida, és una experiència
efímera on el temps es dilueix. El contrast entre les vides dels cineastes, impreservables, i les seves
pel·lícules, obres que esperen que durin per sempre està permanentment present.
Ens interessava explorar una faceta particular de la complexa relació que existeix entre realitat i
ficció: de quina manera la vida, les experiències quotidianes, influeixen en les ficcions i sobretot en
quina mesura les nostres vides han estat construïdes a partir de ficcions. El cinema, i l’art en general, com a formador de personalitat: som el que les pel·lícules, llibres i la televisió ens han fet ser.
Tres anys enrere vaig començar a realitzar una sèrie d’entrevistes a diferents cineastes de Buenos
Aires. Em va interessar explorar el vincle entre les seves vides privades i les seves pel·lícules, específicament centrant-me en el que passava mentre filmaven un projecte, quines circumstàncies
personals estaven visquent els cineastes i quines coses de la seva vida es modificaven pel contacte amb aquesta ficció.
Un temps després vaig començar a fer entrevistes a diverses persones per intentar descobrir quant
de les seves vides havia estat modelat per les ficcions que havien consumit al llarg dels anys. De
quina manera reaccionaven les experiències seguint patrons que havien vist abans a les pel·lícules,
per exemple.
Aquest va ser el punt de partida de Cineastas. De les entrevistes originals gairebé no apareix res
a l’obra, és completament fictícia, ja que la idea no era desenvolupar una feina documental sinó, al
contrari, explorar a l’extrem les possibilitats de la ficció en la construcció d’un món.
Lateralment l’obra es proposa com el possible retrat d’una ciutat, Buenos Aires, a través del particular retall d’històries dels seus cineastes. La ciutat, també escenari del contrast entre el que és
efímer (els habitants) i el que és durador (la ciutat en sí), com un espai susceptible de ser narrat a
través del es vides reals dels seus habitants però també a partir de les ficcions que aquests construeixen. Buenos Aires, molt present a les històries, una ciutat particular a la que els seus habitants
05
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
sovint es veuen reflectits no tant pel que son sinó pel que creuen ser. Mai coneixem les ciutats per
les històries dels seus habitants, les coneixem per la seva producció ficcional.
A Cineastas, un reduït elenc de cinc actors representa i ho narra absolutament tot, encavalcant una
multitud de personatges. Sense la utilització de filmacions o vídeo, són els actors els únics encarregats de fer presents tant les vides com les pel·lícules en escena. Existeix el cinema efímer? En un
esforç que assumeixen com èpic els actors intenten donar cos a aquestes preguntes.
L’espai on es desenvolupa l’obra és un dispositiu que presenta dos escenaris simultanis, un per les
seves vides i l’altra per les ficcions, a la manera d’un recurs clàssic del cinema, l’split screen, que
permet contrastar dos esdeveniments que succeeixen al mateix temps.
En els últims anys és freqüent que moltes pel·lícules de producció internacional es filmin a Buenos
Aires. És una ciutat barata i fonamentalment molts dels seus carrers recorden carrers d’altres ciutats, europees en la seva majoria, com si la ciutat en sí també fos una reproducció fictícia d’altres
llocs preexistents, llocs que en molts casos ja no existeixen a les seves ciutats originals degut a les
guerres o canvis polítics dels últims cent anys. Una ciutat que preserva ciutats desaparegudes, o
una ciutat que són varies sobreposades, una damunt de l’altra.
La superposició de dues idees que formen una tercera que va ser justament la que va agafar Einsestein per la seva teoria del muntatge cinematogràfic. Molts dels seus conceptes sorgeixen dels
ideogrames japonesos on dos imatges sobreposades formen una tercera. El muntatge segons ell
és: “Una idea que sorgeix de la col·lisió dialèctica entre les altres dues”.
Les vides i les seves ficcions també xoquen per potser formar un tercer pla.
A Cineastas la narració i la representació estan d’alguna manera dissociats amb la presència d’un
narrador en viu que explica coses que no es veuen en escena. Com si fos la veu en off d’una
pel·lícula el narrador completa la vida dels personatges a partir del que veiem representat, i al
mateix temps, es fa una idea de com explicar quelcom que transforma els esdeveniments narrats
però també al narrador.
El passat de les persones està construït de relats, el present està construït per ficcions.
Paraules d’alguns cineastes:
“Jo vaig començar amb la ficció i vaig dsecobrir el real, però darrere del real hi ha de nou la ficció”.
Jean-Luc Godard
06
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
“El cinema consisteix en que finalment l’ésser humà aconsegueixi preservar el temps”.
Andrei Tarkovski
“Només l’efímer es durador”.
Ingmar Bergman
“El meu temps és personal, desmesurat, si un home viu cinquanta anys jo vull fer cinquanta anys
de pel·lícula”
Leonardo Favio
Mariano Pensotti, Buenos Aires, 2013
07
Foto: Bea Borges
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
Mariano Pensotti
Mariano Pensotti (Buenos Aires, 1973) es autor y director de teatro.
Se formó en cine, teatro y artes visuales en Buenos Aires, España e Italia.
En teatro, como autor y director, ha estrenado más de quince obras entre las que se destacan “El
Pasado es un animal grotesco” (2010/2013) estrenada en el Complejo Teatral de Buenos Aires y
presentada en más de 20 festivales internacionales entre los que se cuentan el Kunstenfestivaldesarts (Bruselas), Festival de Otoño (Madrid), Theaterformen (Hannover), HAU Hebbel am Ufer (Berlin), Auawirleben (Berna), Norwich & Norfolk Festival (Inglaterra), Kampnagel Festival (Hamburg),
Zürcher Theater Spektakel (Zürich), Tempo Festival (Rio de Janeiro), Fiac (Bahia), Rotterdamse
Schowburg (Rotterdam), Frascati Theater (Amsterdam) Under The Radar (Nueva York) On the
Boards (Seattle), Yerba Buena (San Francisco) y Redcat (Los Angeles), “A veces creo que te veo”
(2010/1013) estrenada en el HAU Hebbel am Ufer de Berlin y presentada en Buenos Aires, Cologne, Bruselas, Zürich, Varsovia, Salamanca, Copenhage, Helsinki, Girona, Paris, México y Seul,
“La Marea” (2005/2013), estrenada en el Festival Internacional de Buenos Aires y luego presentada al Kunstenfestivaldesarts (Bruselas), Hebbel am Ufer Theater (Berlin), Homo Novus Festival
(Riga), Dublin Festival (Ireland), Festival Automne en Normandie (Rouen), Carrefour International
de Théâtre (Québec), Festival Transamériques (Montréal), Yokohama (Japón), Festival Temporada
Alta (Girona), Norfolk & Norwich Festival (Inglaterra), Metropolis Copenhague (Dinamarca) Push
Festival (Vancouver) y Perth Festival (Australia), “Infinite Jest” (2012) estrenada en el teatro HAU
Hebbel am Ufer de Berlin, y “Enciclopedia de vidas no vividas” (2010) estrenada en el Schauspielhaus Graz (Austria) y presentada en el Steirischer Herbst Festival.
Junto a la escenógrafa Mariana Tirantte forma el Grupo Marea en el que colabora además el músico
Diego Vainer.
Algunos de sus trabajos se centran en el desarrollo de una dramaturgia muy personal y el trabajo
con actores, y en otros casos desarrolla intervenciones urbanas concebidas para espacios públicos. En sus obras frecuentemente hay un entrecruzamiento entre el teatro, la literatura y las artes
visuales.
Sus textos se han traducido a más de diez idiomas. Ha recibido numerosos premios por sus trabajos en la Argentina y el extranjero.
08
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
La premsa ha dit
“Cineastas es una obra maestra. Una obra sobre el teatro, el cine y la realidad.
Pensotti demuestra su enorme talento como escritor en una obra conmovedora e igualmente
ingeniosa. Un entretejido de historias fascinantes, Cineastas dice mucho del deseo humano de
escapar de la realidad. Visualmente el uso de las escenas paralelas es sorprendente. Cineastas
es una necesidad absoluta. Hermoso teatro que dura.”
Theaterkrant (Holanda) por Moos van den Broek
“Una noche de teatro absoluto. ¿Es el arte más que la vida? Cinco actores virtusos que nos guían
implacables a través de las historias. Una obra magnífica”
Nachtkritik (Alemania) por Martin Pesl
“La obra indaga por la relación entre las vidas y la ficción, pero más profundamente por la relación
entre lo que somos y lo que hacemos. El trabajo de los actores es especialmente impresionante y
emotivo, cinco ‘heroes’ que llevan adelante con brillantez el complejo mecanismo de la obra. Un
archivo épico de la vida cotidiana.”
Der Standard (Austria) por Isabella Reicher
“El contraste entre las escenas de la parte de abajo y las de arriba de la magnífica escenografía
de Cineastas va narrando estas historias formidables. La última obra de Pensotti genera una
hermosa colisión conceptual entre la realidad y la ficción. Cinco actores interpretan decenas de
personajes en historias a veces hilarantes y a veces de gran dramatismo. Una obra maestra.”
Wiener Zeitung (Austria) por Petra Paterno
09
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
“Mariano Pensotti se pregunta si nos ponemos a nosotros mismos en las ficciones que creamos
o si por el contrario son las ficciones las que construyen nuestra identidad. En un mundo excesivamente mediatizado las ciudades en sí se han vuelto el reflejo de otras ciudades, con sus
habitantes permanentemente ‘actuando’ de otra persona, de alguien que les gustaría ser y no
son. Cineastas adapta técnicas narrativas del cine (la pantalla dividida, la voz en off, el montaje
superpuesto) para crear un teatro impactante. El trabajo de Pensotti siempre tiene muchas capas, usando brillantemente dispositivos teatrales de manera novedosa, pero a la vez se mantiene
profundamente humano, basado en el trabajo con los actores, que nos presentan a personas que
uno podría tener sentadas al lado en el autobús. A medida que nos involucramos con ellos, se nos
plantean preguntas sobre nuestro ser interior. ¿Somos lo que pensamos que somos? ¿Lo que
nos motiva es real?”
British Theater Guide (Inglaterra) por Jackie Fletcher
Foto: Bea Borges
010
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
La nación. Alejandro Cruz. 06/08/2013
011
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
012
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
013
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
014
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
015
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
016
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
017
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
018
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
Venda Anticipada
Avantatges i descomptes
019
CINEASTAS
de Mariano Pensotti
Identifica els espectacles de Temporada Alta
Els espais
020