Plató i la seva filosofìa

PLATÓ
Contexts polític i filosòfic
• Plató és un filòsof grec que viu a Atenes al s. V aC.
− La polis d’eixa època és el bressol del pensament filosòfic grec.
− Viu la democràcia atenesa en l’esplendor de la polis i la oligarquia dels 30
tirans quan es perd la Guerra del Peloponés.
• Pas del mite al logos: Canvi radical en la concepció del coneixement, sobretot de
la natura, per les poques eixides que donen les teories anteriors.
• Les convulsions polítiques que viu li duen a interessar-se per la política.
− La condemna de Sòcrates fa que no vulga entrar en la participació política.
• Té 5 influències en la seua filosofia:
− Sofistes: Són qui durant la democràcia formen els ciutadans que triomfaran en
l’àmbit polític ensenyant-los a persuadir amb l’art de l’oratòria. Teories com el
relativisme (no veritats absolutes), l’escepticisme (dubtar-ho tot), el
convencionalisme (lleis i morals ho són per convencions humanes) i
empirisme polític (és bo allò que la majoria diu). Plató pensa el contrari.
− Sòcrates: Problemes morals i polítics, coneixement de l’essència i mètode
maièutic.
− Heràclit: Concepció del canvi permanent.
− Parmènides: Característiques de l’Ésser.
− Pitagòrics: Concepció dualista de l’ésser humà, immortalitat de l’ànima i
importància de les matemàtiques.
• L’objectiu de la República és fer un escrit polític per a poder aconseguir un estat
just que garantisca la felicitat de tots els seus membres.
Teoria de les Idees
• Plató creu que existeixen les veritats universals, objectives i absolutes sobre la
realitat.
• Aquestes veritats s’anomenen Idees: la noció única, eterna i inalterable d’una
cosa.
− Les Idees són les essències (allò que està en tots els individus de la mateixa
classe) que les coses copien o imiten.
− No provenen dels sentits perquè estarien en continu canvi i el coneixement
dels sentits és enganyós.
− Constitueixen l’objecte del vertader coneixement.
− Són immaterials, eternes i immutables.
− Les Idees són més reals que els objectes percebuts pels sentits perquè:
1) L’objecte participa de la Idea imitant-la, aleshores la Idea és la causa.
2) L’objecte naix i mor a diferència de la Idea que prevaleix eterna.
3) L’objecte està en continu canvi, però la Idea sempre està igual.
− Les Idees són principis unificadors de la unitat, d’elles ragen les còpies
captades pels sentits.
− Hi ha Idees de totes les coses: valors ètics i estètics,magnituds, objectes
matemàtics, éssers naturals, coses artificials...
1) No n’hi ha de coses imperfectes (brutícia, lletjor, injustícia...) perquè no
s’interpreten com a realitats, sinó com a mancança de realitat.
Dualisme ontològic
• Si les Idees no se situen en el món material i físic significa que hi ha un altre món.
• Plató distingeix dos graus de realitat:
−
•
Món sensible: Material, múltiple, canviant, efímer...
1) És l’esfera dels realitats que es perceben per mitjà dels sentits.
2) És inferior a l’altre món perquè està en continu procés de canvi.
3) És el món de l’esdevenir perquè està entre el ser i el no-res absolut.
− Món intel·ligible: Immaterial, immutable, invisible, etern...
1) És transcendent perquè les realitats es perceben sols per mitjà de la raó.
2) És superior a l’altre món perquè les realitats seues mai canvien.
3) On pertanyen les Idees. Dins de les Idees hi ha un jerarquia on en es
troben les Idees inferiors o ens matemàtics que necessiten del món
sensible i copies altres Idees, i les Idees superiors que sols necessiten
d’elles mateixes per a aconseguir el coneixement. Les Idees més superiors
són les de Justícia, Bellesa, Saviesa i Ser, però sobre totes aquestes i les
demés és troba la Idea de Bé que és la Idea suprema d’on raja tot el
demés (Idees i objectes sensibles).
Hi ha una relació entre el móns sensible i l’intel·ligible.
− Mite de Demiürg: Un artesà plasma el model de les Idees perfectes amb una
argila caòtica, mòbil i amorfa, aleshores li n’ixen imitacions imperfectes.
− Les realitats visibles del món sensible imiten imperfectament les Idees del
món intel·ligible.
Dualisme epistemològic
• Si hi ha dos graus realitats significa que també hi ha coneixement d’aquestes.
• Plató distingeix dos graus de coneixement:
− Coneixement sensorial (doxa): Fosc, confús, inestable, relatiu, contingent...
1) És el saber sobre les realitats sensibles.
2) No se’n pot aconseguir un coneixement estricte per la inestabilitat.
− Coneixement racional (episteme): Clar, vertader, objectiu, estable, etern...
1) És el saber de les realitats intel·ligibles.
2) És el vertader i únic coneixement.
• Símil de la línia: Dins de cada tipus de coneixement hi ha una divisió:
− Coneixement sensorial (doxa):
1) Imaginació: Coneixement sobre les ombres dels objectes visibles.
2) Creença: Coneixement sobre els objectes sensibles directament.
− Coneixement racional (episteme):
1) Saber matemàtic: Coneixement sobre els ens matemàtics. Invariable i
objectiu, però es necessita el món sensible.
2) Raó: Coneixement sobre les Idees. És perfecte i vertader percebut
solament per l’enteniment.
Educació (paideia)
• Allò que vol Plató és trobar la veritat i s’haurà d’aconseguir mitjançant l’educació.
• Ascensió de l’ésser:
− Mite de la caverna: Hi ha uns presoners encadenats al fons d’una caverna que
no coneixen res més que això. Darrere d’ells hi ha un mur per on passen per
darrere d’aquest uns portadors d’objectes que el sobrepassen. Un foc més
lluny fa que les ombres dels objectes es reflectisquen en la pared que veuen
els presoners. D’aquesta manera els presoners creuen que l’única realitat és
l’ombra dels objectes. Un d’ells aconsegueix desencadenar-se i ix a poc a poc
de la caverna costosa i dolorosament. Quan arriba fora veu que que la realitat
és completament distinta i decideix tornar a baixar-hi per a ajudar els seus
companys a eixir-ne.
−
Per a aconseguir arribar a les Idees s’ha de fer un recorregut pels diferents
graus del coneixement.
− Aquest camí serà costós, llarg i dolorós.
• És necessari un educador que conduga la gent pel camí correcte de l’educació.
− Sols qui coneix les Idees és qui ensenya als altres (qui torna a la caverna a
traure’n els demés).
• S’ensenya diverses coses: la poesia, la música, les matemàtiques, etc. per a
arribar al saber matemàtic.
− Molt pocs que estan més preparats poden arribar a l’última part, la Dialèctica i
seran els filòsofs. Arriben a l’últim grau de coneixement, la raó, on aprendran
les Idees superiors, en especial les de Justícia i Bé.
• Hi ha dues etapes:
− Ironia: Qüestionar les creences del deixeble fins que s’adone que no sap allò
que creia saber.
− Maièutica: El deixeble “dona a llum” el coneixement que habitava dins seu.
Teoria de la reminiscència o anàmnesi
• Mite del carro alat: L’ànima habita el món intel·ligible volant sobre un carro, però
cau al món sensible i s’aferra a un cos, cosa que fa que oblide les Idees encara
que estan dins seua.
• Hi ha un innatisme del coneixement: L’ànima de la persona ja ha conegut les
Idees, però en estar al món sensible les ha oblidades.
• Humilitat socràtica: educació és activa perquè la persona no aprén coses noves,
sinó que recorda tot allò que l’ànima ha oblidat.
Dualisme antropològic
• Plató diu que el cos humà està dividit en dues parts:
− Cos: La part material i mortal.
1) És la presó de l’ànima de la qual cal que s’allibere i l’arrossega cap a allò
sensible.
2) S’inclina cap a allò material amb passions i apetits, cosa que provoca
ambicions i guerres.
− Ànima: La part immaterial i immortal.
1) És la part més important de l’ésser humà perquè infon vida al cos.
2) La seua funció específica és el coneixement mitjançant la racionalitat.
3) És la realitat intermèdia entre els dos móns, encara que el seu lloc propi
és l’intel·ligible.
Ànima
• L’ànima està dividida en tres parts:
−
•
•
•
Part apetitiva: Es troba al baix ventre i és la font de apetits i desitjos
materials. La seua virtut és la moderació.
− Part irascible: Es troba al pit i és la font de emocions i passions nobles. La
seua virtut és la valentia.
− Part racional: Es troba al cap i és la font de la intel·ligència i la raó. La més
pura. La seua virtut és la saviesa.
En cada ànima predomina una de les parts.
Hi ha una jerarquia natural: apetitiva < irascible < racional.
S’ha d’aconseguir una harmonia en l’anima:
− Mite del carro alat: Hi ha un carro tirat per un cavall blanc i noble (part
irascible) i un altre negre i dolent (part apetitiva). L’auriga (part racional) ha de
conduir el cavall a la seua voluntat per a que vaja pel camí correcte.
− L’ harmonia en l’ànima consisteix en respectar la jerarquia natural: la part
racional mana sobre les altres parts.
− És l’única manera que hi haja justícia i que les virtuts de cada part de l’ànima
es puguen desenvolupar.
Estat Ideal
• Al igual que hi ha una divisió de l’ànima, per a Plató hi ha una divisió de la
societat.
− Productors: A qui els predomina la part apetitiva. La seua funció és produir
tot allò que la comunitat necessita. Conserven la propietat privada.
− Guardians: A qui els predomina la part irascible. Coneixen les Idees inferiors
(ens matemàtics). La seua funció és defensar la polis. No tenen ni propietat
privada ni família, sols una comunitat de dones i fills.
− Governants: A qui els predomina la part racional. Coneixen les Idees
superiors , en especial la Idea de Justícia i de Bé. Són la classe superior i la
seua funció és governar la polis justament. No tenen ni propietat privada ni
família.
• L’Estat Ideal de Plató és una comunitat d’individus que es coordinen per a
beneficiar-se tots de la contribució de tots.
− El bé comú més important és la justícia entesa com a harmonia, unitat i
cohesió social.
− Organicista: L’Estat és com un organisme viu on cada òrgan executa una
funció en benefici del conjunt.
− Comunitarista: La vida de l’individu sols té sentit al si d’una comunitat on
exerceix una funció específica.
− Estatalista: S’anteposa l’estat per damunt del de l’individu pel bé de la
comunitat.
− Com en la jerarquia natural de les parts de l’ànima hi ha una jerarquia social
de les classes que la componen que s’ha de respectar amb la submissió pel bé
comú: productors < guardians < governants.
Teoria del filòsof-governant
• Si els governants es troben a la cúspide de la jerarquia social vol dir que són qui
manen sobre les altres classes.
• Plató proposa com a sistema polític la meritocràcia (poder dels millors en virtut i
saber).
− Teoria de l’elit: El govern de l’Estat ha de recaure en una minoria que
destaca per la seua formació, la superioritat moral i el coneixement del bé
aconseguit a través de:
1) Seleccionar les millors naturaleses que posseïsquen cartes capacitats
innates.
Potenciar aquestes naturaleses mitjançant l’educació per a la possible
contemplació de les Idees.
Els filòsofs que han arribat a la Dialèctica són l’única classe social que coneix
les Idees de Justícia i de Bé i, per tant, els únics que poden governar la polis
amb justícia.
Intel·lectualisme moral: El filòsof coneix les Idees de Justícia i de Bé per tant
serà l’únic que actua bé i justament.
2)
−
−