EL KIOSKOde la Comunitat

EL KIOSKO de la Comunitat
Número 5, novembre 2015
Notícies i molt més!!!!!!.
Bateig del Pablo
BAUTIZO DE PABLO
El pasado 1 de noviembre estuvimos en Madrid bautizando al pequeño Pablo. Os dejamos unas fotos de
recuerdo de aquel precioso día. ¡Bienvenido a la comunidad cristiana Pablete!
Pregària original a Sant Jeroni de la Murtra.
Una pregària original és la que vam tenir el grup de Badalona pels vols de sants Teresa. La Dolors, del
grup, ens parla d’una exposició petita i bonica que hi ha a sant Jeroni de la Murtra, dedicada a la santa.
El punt de partida és la relació que té Teresa, malalta, amb la vida de sant Jeroni, que llegeix i que la
motiva. A l’exposició es reprodueix una cel·la de l’època, uns quants plafons amb contingut divers, una
recopilació de llibres i obres de la santa, una exposició de marededéus del Carme... i una reproducció del
Crist que , en aquella època, tenia Teresa.
L’exposició és molt interessant i la gaudim. I el Crist ens toca. Un Crist nu, despullat. On s’ha vist que
crucifiquessin als esclaus i traïdors amb la roba posada? Ni que fos la roba més íntima, si és que la
duien! Tot fora. I sobta fer pregària davant un Crist nu a la creu... El que hi ha a l’exposició és similar al
que tenia Teresa, però a la mateixa expo hi ha una foto del veritable. Aprenem molt, i tant!
El punt diferent també el dóna el poder-nos trobar al Monestir i poder-hi accedir fora d’hores de visita. I
la cirereta la posa el nostre estimat Josep ... que ens prepara una rebuda a base de una petita dinàmica
d’encendre espelmes dient que aportem cadascú a la trobada... i ens fa gaudir d’una xocolata desfeta
amb melindros servida a la mateixa cuina dels monjos! Al que és espai “museístic”. Amb taula ben
parada, mantell i flors que no faltin!
Sortir de Badalona ciutat i anar vers el camp. Entrar al monestir. Menjar a la cuina, enorme, dels monjos.
Veure l’exposició. Pregar davant el Crist nu. Tot plegat genera el clima de germanor i confiança que fa
que la pregària, encara que curta per tanta novetat i per l’ocasió especial, sigui viscuda, agraïda, viva.
Us recomano visitar el monestir. Tindreu una grata sorpresa... Us poso enllaç a informació.
Ah! També hi poseu anar a l’eucaristia. Us podeu plantejar un diumenge diferent!
http://www.lamurtra.cat/ (web del Monestir
)
https://www.facebook.com/events/991702847558637 (visita guiada des de Oficina Turisme)
Tenim “pregoners” de la comunitat a Verbum Dei España
A les pàgines del Verbum Dei España trobàvem a faltar sempre més notícies de Barcelona. I això passava
perquè ningú es podia fer càrrec del tema. Doncs si, ens faltava alguna persona que tingués cura
d’aportar-hi alguna notícia de la nostra comunitat, de fer el contacte... d’estar-hi un poc pendent!
Doncs ja ho tenim! La Maria Jesús i el Rafa seran els nostres “reporters intrèpids”!!! Articulista i fotògraf
faran un tàndem fantàstic. Han iniciat el contacte amb una missionera, Gemma, que duu el tema i
podran aportar coses de la nostra comunitat. Moltes gràcies! I bona feina!
Trobada de novembre
Tercer dissabte de mes? Trobada de la comunitat a Cerdanyola!
Fan les pautes Yolanda i Pep. I el missatge amb deures? Lluc 6,36 : “Sigueu misericordiosos com ho és el
vostre Pare”
Sis anys de casats de Maria i Gonzalo
La trobada de la comunitat del dissabte 21 de novembre coincideix amb el sisè aniversari de casats de la
Maria i el Gonzalo! No falten ni el pastís ni les felicitacions!
Qui és qui?
Hola família,
Sóc la Ivette, membre de la comunitat des de fa uns 20 anys...
Vaig començar de joveneta, en un grup de joves de la parròquia del barri portat per la missionera Joana
Mº Serra (ara és a Mallorca). I des d’aleshores hem caminat plegats en recessos, trobades en petit
comitè i internacionals, grups de pregària, actes solidaris, etc. De tot una mica!
Estic encertadíssima de formar part d’aquesta gran família!
He trobat aquesta definició de família:
Podríamos definir la familia como la unión de personas que comparten un proyecto vital de
existencia en común que se supone duradero, en el que se generan fuertes sentimientos de
pertenencia a dicho grupo, en el cual existe un compromiso personal entre sus miembros y se
establecen intensas relaciones de intimidad, reciprocidad y dependencia.
Desde que nacemos, la familia se constituye como el principal grupo de apoyo y de sostenimiento.
I… per a mi el Verbum Dei i tots el qui en formem part som família!
Us presento els meus dos homes... (també família jeje!!)
l’Enric, el meu marit des del 20 de juliol del 2012. Ens coneixem des de P5 que anàvem a la mateixa
classe.
El meu petit, l’Eloi que va néixer el 16 d’agost del 2014. És una mica trasto... com que té 1 any i poc no
para de tenir “genials idees”: enrotllar-se amb paper de wc, menjar-se la terra de les plantes, amagar el
comandament de la TV, utilitzar la crema de pastanaga com a mascareta capil·lar... bé, quotidianitats
com aquestes!
Us enviem una forta abraçada!
Enric, Ivette, Eloi
EiE ;-)
Història i històries del Verbum
Hoy en este rincón de lectura os invito a zambullirnos en el alma de poeta de un evangelizador y
enamorado de Jesús y de su misión.
Adjunto el extracto de la publicación de un libro editado el verano de 2015 por Isabel Fornari, misionera
de la Fraternidad Verbum Dei titulado, A solas, Oraciones de un evangelizador
Su perfil de apóstol, misionero, evangelizador y su pasión por llegar hasta los confines de la tierra sin
escatimar esfuerzos, sin evadir naufragios, sin decir nunca no a las más mínimas insinuaciones del
Espíritu lo hace comparable a una barca… algo de ello intenta reflejar este soneto… Esa barca es Jaime
Esa barca desafiando los vientos
ese bregar contra viento y marea
ese decir si sea lo que sea
y ese decir no a nuevos intentos.
De orilla a orilla, contadas a cientos
Por la ribera, de aldea en aldea,
predicando ese evangelio que crea
el resurgir de nuevos movimientos.
Solo oración y evangelización
Son la energía de esa barca a solas
cual pionera de nuestra embarcación.
Se calman las más encrespadas olas
Porque en el a solas de la oración,
Dios va en la barca y es su rompeolas.
Gra de sorra
Avui ens comparteix el seu testimoni el Daniel García Gomis, jove de la comunitat!
Hace casi 10 años que entré a estudiar en los Jesuitas del Clot, y unos pocos que acabé. Ya desde un
principio estuve vinculado a la comunidad Sant Pere Claver que forma parte de la escuela. Desde que
tenía 12 años participo en sus grupos de jóvenes y ahora en el de universitarios. Este año todo ha
cambiado un poco, no solo participo como joven, también estoy de catequista-monitor-domador de
fieras del grupo de 4º de la ESO. La oportunidad surgió a raíz de una propuesta que nos hicieron a los
universitarios y como casi cada verano estoy con niños en Siete Aguas me pareció un paso natural.
Los grupos de Pans&Cate, aunque toda la vida ha sido pans, son algo más que un grupo de jóvenes.
Básicamente las “reuniones” tienen dos partes. Como cualquier grupo tenemos nuestras dinámicas
adaptadas a cada edad y grupo, lo que viene a ser la catequesis de toda la vida. Pero lo que lo hace
especial es la parte de pans, en todos los grupos antes de hacer nada, se come, ya sea al mediodía o a la
hora de merendar. Para los monitores y los niños es una parte fundamental, donde se habla y se
comparte una comida mientras hablamos de cómo ha ido la semana o cualquier tema de actualidad.
La experiencia de llevar un grupo, junto con otro catequista en el que siempre me puedo apoyar, es algo
nuevo para mí. Creo además que supone una gran responsabilidad, muchos de estos niños vienen de una
familia católica e incluso están en otras comunidades, pero para algunos supone su única puerta al
mundo de la fe. El estar allí para ellos e intentar acompañarlos en su camino puede ser complicado pero
también tiene sus momentos de felicidad. Cada día supone una aventura, nunca sabes cómo van a
aparecer y si entraran o no en la dinámica que se ha preparado. En cualquier caso siempre hay alguno
que se lleva una experiencia positiva e incluso te lo agradecen. Como cualquier voluntariado con niños en
muchos momentos acaba siendo tú el que aprende, están en una edad difícil pero no tan lejos de algo
que viví yo hace poco. Compartir con ellos, darles tu opinión y ver sus reflexiones no está tan lejos de lo
que hacemos en el grupo de universitarios o en el de jóvenes de Cerdanyola.
Entrar a formar parte de un equipo de monitores con experiencia también le aporta a uno cosas nuevas,
pero a la vez quiero pensar que siendo el más joven del grupo ayudo con un punto de vista diferente. De
momento y por primera vez en mucho tiempo hemos conseguido que el grupo de universitarios monte un
espacio de oración para todos los jóvenes. En diciembre empezaremos con el proyecto para jóvenes y
llevado por jóvenes.
Probablemente no suponga un gran esfuerzo estar allí un par de horas por semana y hay muchos otros
sitios que requieren gente, pero para el ajetreado horario de un universitario hasta el momento está
siendo una experiencia muy gratificante y en la que puedo aportar mi granito de arena.
Daniel
Foto: grupo de pans universitarios
Obro els llavis i aspiro amb delit
Una nova proposta literària que ens fa arribar en F.Xavier Simarro.
En l’època de la immediatesa, del correu electrònic, de la missatgeria ràpida via telèfon mòbil, dos amics
s’escriuen cartes al llarg de sis mesos. Entre l’inici de l’estiueig i les celebracions familiars de Nadal.
Quaranta cartes creuades ( aquest és el subtítol del llibre ) l’any 2011 entre Vicenç Villatoro i Francesc
Torralba, o a la inversa.
Les missives travessen paisatges i les idees passen d’una ment a l’altra. El correu postal (sí, aquell mitjà
de comunicació personal que aviat s’estudiarà als llibres d’Història ) vehicula: paraules, pensaments,
idees, experiències. Morgovejo, Barcelona, Matadepera, Port de la Selva, Manacor, Martinet; una
geografia diversa com diversos són els punts de vista que intercanvien un filòsof i un escriptor, un teòleg i
un periodista, un creient i un no creient.
Un epistolari que ens desvetlla bocins de l’ànima. En Villatoro ens parla del dolor de recordar a la dona
morta fa un any. En Torralba comenta la importància de l’atenció plena. El valor de ser el més receptiu
possible a l’instant. Ens pondera la bellesa del present.
Aborden temes amb delit i obren interrogants al lector, els que ells mateixos es plantegen: el misteri del
mal, Déu creat o Déu creador?, la mort i el consol, i d’altres. Peces fragmentades, si, però plenes de
sentit. Potser un gir de complicitat envers el nom de l’editorial?
Quaranta cartes que mostren un segell de qualitat ensobrat en un volum de 349 pàgines amb una
invitació al diàleg escrita per l’editor, Ignasi Moreta. Creieu-me, amb les cames creuades i asseguts a la
millor butaca o sofà, llegiu aquest llibre publicat el febrer del 2012, un dietari que ens ajuda a creure en
la intel·ligència i el bon criteri.
Fragmenta editorial ens presenta “ Amb Déu o sense”, un nou volum, el
vint-i-cinquè, de la seva col·lecció Assaig.
Receptes
MENS SANA IN CORPORE SANO.
Cuando uno llega a Siete Aguas siempre vuelve con ideas nuevas. De este último retiro del puente del
Pilar, hemos sacado un grupo de chicas (por ahora…), que compartimos recetas de cocina saludables.
Desde desayunos, sopas, verduras extrañas que encontramos en el mercado como la col kale o el
colirábano… todo ello compartido por whatsapp en formato papel, fotografía, audio… ¡y quién sabe si
dentro de poco video!
Todo el que quiera, puede unirse al grupo, la administradora, encantada, os abre las puertas (María:
636727020).
Os dejamos un par de recetas:
JUDÍAS VERDES CON SEMILLAS Y CÚRCUMA:
Ingredientes:
-
Judías verdes (medio kilo).
8-10 almendras crudas
1 cucharada de cúrcuma.
1 cucharadita de pimentón.
1 cucharada de semillas varias: sésamo, lino, pipas de girasol y calabaza…
Vinagre de manzana
Manos a la obra:
1. Se hierven (o se hacen al vapor) las judías en trocitos pequeños de unos 3-4 cm.
2. En un mortero se machacan: 8 o 10 almendras crudas, pimentón rojo, cúrcuma, pimienta negra y
mezcla de semillas.
3. En una sartén se sofríe un ajo picado y se echa el revuelto del mortero y un chorrito de vinagre de
manzana.
4. Se añaden a la sartén las judías hervidas y se revuelve todo.
CREMA DE CALABAZA Y LECHE DE COCO:
Ingredientes:
-
Calabaza (medio kilo aprox.).
1 cebolla grande.
2 patatas medianas tirando a grandes.
Puerro y zanahoria opcional.
1 lata de leche de coco. (ver beneficios en internet).
Agua o caldo que cubra.
1 cucharadita de curry.
1 cucharadita de nuez moscada.
Sal y pimienta al gusto.
Jengibre opcional.
Manos a la obra:
1. Pelamos y troceamos las verduras
2. Vertemos la leche de coco en la olla y cuando esté empezando a hervir echamos las verduras,
añadimos las especias y salpimentamos. Lo dejamos unos cinco minutos cocinándose, vamos
removiendo.
3. Añadimos el agua (o el caldo) y dejamos cocer diez minutos más.
4. Trituramos.
Gràcies Maria per les receptes!!!!
Per a pensar
No ho veig clar
El Papa va dir en una de les seves al·locucions catequètiques: «Si una persona diu que ha trobat Déu amb
una total certesa i cap incertesa el toca, alguna cosa no acaba d'anar bé». És bo tenir-ho present. He
sentit dir ja massa vegades a moltes persones que no segueixen endavant en la seva vida cristiana o
espiritual «perquè no ho veuen clar». Com si el «veure-ho clar» fos condició necessària per viure una vida
que és essencialment recerca, horitzó, desig, confiança...
Llavors l'espai dels creients sembla exclusivament ocupat per persones plenes de certeses, sense cap
escletxa pel dubte i la pregunta. Aquest ideal fa mal i és un obstacle en el camí de moltes persones
plenes de sensibilitat però acomplexades per la «certesa dura i simple» de molts creients. Una fe viscuda
en profunditat no és una fe tancada, és una fe dinàmica, en obertura constant. I la comunitat de creients
una comunitat de febleses, de dubtes i de persones que s'ajuden a través de la paraula i el testimoni.
Equip PregariaCat
Comunitat de Barcelona.
Aquest número de El Kiosko ha estat possible gràcies a: F.Xavier Simarro, Ivette Puerta, Maria Casado, Daniel
García Gomis, Yolanda de la Fuente i Teresa Català
(A El Kiosko les cursives són expressions textuals dels col·laboradors)