Urgente: 8000€ para juicio contra responsables de la venta de

Urgente: 8000€ para juicio
contra responsables de la
venta de viviendas de la
Comunidad de Madrid a Goldman
Sachs
Las afectadas buscan desesperadamente
8000€ para iniciar proceso penal.
Queda una semana y piden su ayuda AQUÍ.
Mientras Blackstone y Goldman Sachs estan enfangados en
decenas de desahucios de los 6.000 pisos protegidos comprados
en España buscando beneficios que dupliquen los 420 millones
invertidos.
2935 VIVIENDAS DEL IVIMA
2935 FAMILIAS AFECTADAS
Esta campaña de crowdfunding tiene como objetivo principal
sufragar los gastos del equipo jurídico que lleva la causa
penal contra los máximos responsables de la venta de 2935
viviendas públicas de la Comunidad de Madrid y defender los
derechos de todos los madrileños y futuros adjudicatarios de
viviendas del Instituto de la Vivienda de Madrid (IVIMA), ya
que lo que se ha producido es un expolio del patrimonio de la
Comunidad de Madrid.La venta de las viviendas públicas a un
fondo buitre, sin previo aviso a sus inquilinos, además está
suponiendo la modificación de muchas de las condiciones para
los legales adjudicatarios de estas viviendas, como la
supresión de ayudas al alquiler, la subida de cuotas de
comunidad, el pago del IBI o la tasa de basuras como si fuesen
propietarios, la supresión de las juntas de administración
vecinal y la expulsión de sus casas a quienes no puedan
comprarlas al llegar al 7º año de contrato.
La Asociación Afectados IVIMA y sus participantes buscan como
objetivos principales los siguientes puntos:
• La suspensión cautelar y posterior anulación de la venta de
viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La paralización de cualquier nueva venta de viviendas
públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La prórroga automática de los alquileres de las viviendas
públicas de IVIMA y EMVS.
• El ofrecimiento preferente a los inquilinos de la compra de
sus viviendas y al mismo precio que costó su construcción.
• El mantenimiento de las ayudas de reducción del alquiler del
IVIMA.
• La paralización de cualquier desahucio por impago provocado
por motivos económicos.
• La reducción significativa del actual precio de módulo
oficial para las viviendas de protección oficial.
¡Defendemos nuestras casas, no queremos que especulen con
ellas! ¡No queremos que nos obliguen a irnos de nuestros
barrios!
+++info en Afectadas IVIMA y en GOTEO.ORG
28-F Jornada de sobirania
alimentària i cooperativisme
a la ciutat
“NO trobaràs una feina digna en la
puta vida, cooperativitza’t”
Jornada de sobirania
alimentària i cooperativisme
a la ciutat
reivindiquem el dret a decidir les polítiques
agrícoles i alimentàries.
CENTRE COMUNITARI PORTA-SÓLLER, plaça SÓLLER
<METRO>L1 Fabra i Puig, L4 Llucmajor, L5 Virrei
HORARIS
TALLERS
9:30 a 10
Acollida i presentació
10 a 11
Taller: Cooperativisme – Col·lectiu Ronda,
InoTool Project
11 a 11:30
Descans
11:30 a 12:30
Taller: diferents models d’associacionisme i
comercialització. EcoXarxa-CiC + Projecte
Cruïlles.
12:30 a 13:30
Taller: Criteris socials. Miquel Vallmitjana
– expert en cooperativisme
13:30 a 16
Dinar popular
16 a 17
Taller: Producció. La Veganeria, El Cor de la
Llavor
17 a 18
Taller: L’hort com a cohesió social. Can
Masdeu, PAH SAlt, Porta’m a L’Hort
18- 18:30
Descans
18:30 a 19
Posada en comú
TALLERS: participen Col·lectiu Ronda, Can Masdeu, La
Veganeria, El Cor de la Llavor, EcoXarxa-CiC + Projecte
Cruïlles, Porta’m a L’Hort, PAH Salt, InoToolProject,
Secretaria Internacional CC.OO.
PONENTS: Ricard BELLERA- (Secretaria Int. CC.OO), Valenti
VALENCIA– (Col·lectiu Ronda), Carles TELL– (EcoXarxaCoop.Integral Catalana ), Xavi MONTAGUT- (escritor, Projecte
Cruïlles), Miquel VALLMITJANA- (EcologistesenAcció- Expert
Biotecnologia), Pau QUIMER- (La Veganeria), Adria BRUCH- (Cor
de la Llavor), alvaro (Can Masdeu), Marta AFUERA (horts PAH
Salt)
. -tot el dia activitats a la plaça Sóller i Barra de BAR –
10 – 13 hores
17-19h
Fira Mostres Artesania a
plaça Sóller
Soller CLOWN : per a famílies – Titelles,
màscares, malabars,slackline.
19h
Cabaret: “el pais de les meravelles“
22 a 1 h
NIT DE DJ’s: The Sound on the Box +
NANDISCK (Elkolektiv-k)
ORGANITZA: Avv Porta, Federació Entitats Transforma Porta,
Asc. 500×20, ASiA, Assemblea Aturats de Nou Barris, Asc.
Juvenil S.Cultural Porta, Porta’m a L’Hort, Agrupament Scout
Creu del Sud.
“NO trobaràs una feina digna en la
puta vida, organitza’t”
Sobirania Alimentaria: és el dret dels pobles a determinar les
polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir
dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder
alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de
transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç
agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un
desenvolupament sostenible i garantir la seguretat
alimentària. Una estratègia que vol trencar amb les polítiques
agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del
Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
Agroecologia: disciplina que aborda l’estudi i classificació
dels sistemes agrícoles, tot considerant la perspectiva
ecològica i socioeconòmica d’una manera integrada. El seu
objectiu bàsic és intentar crear agroecosistemes similars als
ecosistemes naturals, que s’insereixin harmònicament a la
natura.
L’Economia Social i Solidària: La conformen multitud
d’iniciatives de producció, comercialització, consum i
finançament que funcionen dia a dia sota lògiques més
democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les
persones, el medi ambient i els territoris, que no pas les
empreses capitalistes. Adopten la forma de cooperatives i
altres empreses de propietat col·lectiva (de productors/es,
consumidors/es o usuaris/es), d’associacions dedicades al camp
social o al desenvolupament local, de xarxes d’intercanvi,
d’horts comunitaris, de sistemes de gestió comunal, de
pressupostos públics participatius, etc.
“Juntes construïm alternatives
socialment justes ecològicament
sostenibles”
conclusions i estratègies de
la xerrada contra la llei
mordassa
Majoria de multes econòmiques per
reprimir els pobres.
Entre 100 i 600.000 € per evitar un
desnonament.
L’onze de desembre del 2014 es va aprovar al congrés el
dictamen del Projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, més
coneguda com a Llei Mordassa, que es va aprovar el 25 de
novembre a la comissió d’Interior. El text s’ha de debatre
encara al senat i tornarà al congrés només en el cas que la
cambra alta hi introdueixi alguna modificació. Si tot segueix
el seu procediment la llei es farà efectiva un mes després de
que es publiqui al BOE. L’objectiu clar d’aquesta llei és
criminalitzar els moviments socials i la protesta política al
carrer.
Davant d’aquesta situació a 500×20 hem cregut oportú començar
a informar-nos; organitzar-nos i actuar per fer front comú a
la repressió institucional. En aquest sentit el dia 18 de
febrer vam organitzar una xerrada sota el títol “Els moviments
socials versus la Llei Mordassa” a càrrec de l’advocat José
Ángel Gallegos al Centre Comunitari Porta-Soller i moderada
pel company Antoni Tallada.
A la xerrada vam convidar, via xarxes socials, a totes les
entitats, moviments i ciutadans interessats a participar,
compartir estratègies i reflexionar en col·lectiu. Com va dir
el nostre ponent “la desinformació és un arma en tota guerra”
i “la llei mordassa és un arma del capitalisme contra el
pobre”.
La xerrada i posterior debat es va centrar en aquells articles
de la llei que fan referència a les pràctiques i accions de
protesta habitual que s’utilitzen en el moment d’aturar
desnonaments:
Faltar al respecte dels agents; ocupar qualsevol immoble aliè
i contra la voluntat del propietari, no portar el DNI al
damunt i no haver-ne denunciat la pèrdua o robatori; desobeir
o resistir-se a l’autoritat; negar-se a dissoldre una reunió o
manifestació; entrar en infraestructures o instal·lacions de
serveis bàsics per a la comunitat; intentar impedir a una
autoritat o treballador públic l’exercici de les seves
funcions i el compliment o l’execució d’acords o resolucions
administratives o judicials (…)
Com va comentar José Ángel Gallegos la majoria d’articles
d’aquesta llei preveuen sancions administratives, és a dir
multes econòmiques, de 100-600.000 euros. Quan ens toquen la
butxaca és més fàcil aturar-nos, vivim temps precaris, i també
les sancions econòmiques són càstigs més acceptats per la
societat i els organismes internacionals que aquelles sancions
que tenen com a resultat penes de presó.
Conclusions en el debat
Algunes de les conclusions del debat foren:
No tenim por i seguirem lluitant al carrer per la
justícia social.
Més que mai ara els moviments socials, veïnals i els
ciutadans en general hem de compartir experiències,
reflexions i sumar forces per lluitar pels drets
socials.
No hem de permetre que s’arribi a aprovar aquesta llei
repressora; ens hem de mobilitzar, organitzar-nos i fer
accions massives en aquest sentit, però també hem de
preparar-nos; informar-nos i ser intel·ligents davant un
més que probable nou context.
L’empoderament col·lectiu; el suport mutu i
solidaritat continuen essent la nostra millor arma.
la
Cal apel·lar als actors polítics perquè es posicionin
davant d’aquest atac, aprofitant l’any electoral, amb
mesures concretes per fer-li front en els seus
programes, com ara derogacions de lleis repressives,
amnisties de sancions il·legítimes i implicacions de
suport.
Es van produir moltes idees i reflexions sobre estratègies per
eludir les sancions sobre accions concretes i també van sorgir
noves formes d’actuar, en cas que la llei s’aprovi.
Evidentment no donarem pistes a l’estat en aquest text,
continuarem pensant en comú les millors maneres per seguir
actuant, perquè lluitar pels drets no és il·legal, i convidem
a tots els moviments socials a treballar conjuntament i
repensar el nou context.
Per més informació sobre la llei mordassa podeu consultar el
següent link:
http://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/docu
ments/proyecto_lopsc_11-07-14.pdf
Com va dir el nostre ponent “per ser activista també hem
d’estudiar les lleis”
INFORMA’T-DIFON-ACTUA
dimecres 18 febrer – 18,30
hores : xerrada / debat llei
mordassa.
Aquesta primavera és farà efectiva la Llei Mordassa (Llei de
Seguretat Ciutadana) que conjuntament amb les últimes mesures
del govern en matèria penal, tenen com objectiu paralitzar i
criminalitzar els moviments socials i la protesta política al
carrer.
Davant aquestes lleis es el nostre deure informar-nos,
organitzar-nos i actuar per fer front a la repressió
institucional.
Ens espera un escenari de confrontació on el empoderament
col·lectiu, el suport mutu i les estratègies compartides seran
les eines determinants per tal guanyar la batalla i poder
continuar lluitant contra les injustícies, les desigualtats i
la manca de democràcia
Cal que activem aquests recursos el més aviat possible sinó
volem que la feina i l’experiència que hem acumulat lxs
activistes durant els darrers anys passin a un estat
d’hibernació un cop més.
No podem deixar que el dens període electoral en el que estem
immersos no ens deixi veure la importància de mantenir un pols
al carrer vers als poders oligarques i antidemocràtics, doncs
la lluita que ens espera per fer-los forà es preveu llarga i
intensa i no la guanyarem només votant, tal com s’està
demostrant a Grècia i altres països que estan fent front al
neoliberalisme.
Cal apel·lar als actors polítics perquè es posicionin davant
d’aquest atac, amb mesures concretes per fer-li front, com ara
derogacions de lleis repressives, amnisties de sancions
il·legítimes i implicacions de suport.
Os comminem a fer assemblees i comissions en els vostres
territoris i espais d’actuació per tal d’utilitzar la
intel·ligència i la força col·lectiva d’avant dels reptes que
s’ens presenten.
¡¡¡¡LLUITAR PELS NOSTRES DRETS NO ÉS IL·LEGAL¡¡¡
Tanmateix os volem convidar a una posada en comú que farem en
el districte de 9 barris el proper:
Dimecres 18 de febrer a les 18,30 h. Centre Comunitari Porta.
c/Estudiant – Baixos plaça Sóller
P.D.: Aquest tema és cabdal. Feu difusió per les xarxes.
Imprimeix el cartell i enganxa’l al teu espai. Gracies x
lluitar.
martes 10 febrero – PARADOS 2
DESAHUCIOS MAÑANA EN 9BARRIS.
No hará falta nuestra solidaridad.
EL desahucio de Ciutat Meridiana ha sido aplazado en juzgados.
EL desahucio de Sagrera ya tiene piso de emergencia y
entremedio un apartamento- puente
gracias a tod@s !!!!
#MaGorettiEsQueda,
aturat
desnonament,
esperem
solucions de l’Ajuntament
La companya MªGoretti amb una depressió de segon grau que
l’acompanya fa molts anys ha respirat tranquila momentàneament
aquest mati. A les 09,50 dos Mossos d’Esquadra han comunicat
als nostres companys que porten el cas que el desnonament
estava aturat.
La Comissió judicial ni tant sols s’ha dignat venir a parlar i
entregar el document perceptiu que el desnonament està aturat.
Se gurament després del soroll mediàtic del cas alguna trucada
de molt amunt ha aturat el cas que estava fent-se una bola de
neu que acompanyava el dia més fred de l’hivern.
Però com sempre aquestes coses, mal fetes, no acaben de moment
bé. MªGoretti ni les solidàries que l’acompanyen no tenen la
seguretat de que acabi amb una atenció com cal. Com deia
Rafael, un jubilat que compasivament la visitava i li portava
menjar “… ha hagut molta negligència de Serveis Socials,
estava totalment abandonada, s’hagues pogut morir d’inanició
sola al pis… ”
Més d’un centenar de persones al
desnonament.
MªGoretti ha confesat al company Toni TALLADA de 500×20, que
porta el seu cas que aquesta nit no havia pogut dormir. Toni
li ha explicat que decenes de persones estaven a baix per
aturar el desnonament i ha arrancat a plorar.
La nostra Associació vol agrïr elsuport de la gent solidària,
del suport de la PAH i de partits com ICv-EUiA i Podem de Nou
Barris i persones com Ada Colau de Guanyem que ha estat tot el
desnonament amb nosaltres.
La Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple, no és una
enfermetat reconeguda, pero Maria està impossibilitada fins i
tot per sortir al carrer. Quan ens va demanar ajuda des del
Facebook de 500×20 estava en una situació limit, fins i tot
sense menjar.
Ara exigim responsabilitats a l’Àrea de qualitat de Vida, sr
Angel Miret i als Cap de Serveis Socials, doncs un cas així no
deuria haver passat mai: viu sola, capa ajuda pública i un pis
e n un estat lamentable. Exigim respostes perquè fins que no
hi hagi una alternativa estable #MaGorettiEsQueda
Inquilinos
precarizados,
propietarios empobrecidos y
fondos
inmobiliarios
en
conflicto
Paisajes en la larga crisis inmobiliaria y financiera en el
Estado español
Inquilinos precarizados,
propietarios empobrecidos y fondos
inmobiliarios en conflicto
La SAREB, popularmente conocida como banco malo, realizaba en
agosto del 2014 la mayor operación mayorista vendiendo a un
fondo inmobiliario 23 préstamos hipotecarios con un valor de
casi 200 millones de euros respaldados por 20 edificios
residenciales destinados al alquiler en Madrid (1). Se estima
que los fondos buitre, en su mayor parte de EE.UU,. han
adquirido en 2013 activos inmobiliarios por valor de 3.000
millones de euros y en el 2014 por valor de 7000 millones.
Mientras aquí las empresas tienen enormes dificultades de
financiación, los fondos buitre americanos gozan de buena
salud espoleados por las compras masivas de títulos de deuda
de la Reserva Federal (máquina de imprimir dinero). Y se han
lanzado a comprar nuestro país.
El discurso para este caso, que lo es, sería que ante la
emergencia habitacional que vive el país con 70.000 desahucios
en 2013 (2) esos 20 edificios seguro que podrían aliviar la
situación de miles de familias. Con el dinero público que el
Estado español ha puesto para salvar inmobiliarias y bancos
esos edificios deberían ser considerados patrimonio estatal a
cambio de las enormes ayudas estatales a las entidades
financieras y las quitas generalizadas de estas a las
inmobiliariasque deben estar detras de esas 3000 propiedades
ahora vendidas.
Pero el foco de atención no lo queremos poner de momento en
las consideraciones sociales.
Llama la atención que desde el inicio de la crisis hay un
hervidero de compras de inmuebles para entrar en el mercado
del alquiler en nuestro país. Los cálculos señalan que en los
próximos años entraran en alquiler hasta 500.000 viviendas
porqué un porcentaje creciente de hogares ya no dan el perfil
de solvencia para comprar. Detrás de esos cálculos seguramente
están la privatización de los parques de vivienda pública de
Madrid y de edificios en Barcelona, las ventas masivas de la
SAREB y las plataformas inmobiliarias de los 7 bancos grandes,
algunas con la gestión cedida a terceros.
El PPsoe lleva años preparando el terreno en lo que parecería
una acción deliberada o que el lobby financiero-inmobiliario
tiene mucha influencia entre sus señorias en los pasillos del
Congreso de Diputados. Han empeorando las condiciones de los
inquilinos con reformas legislativas que desequilibran en
favor de ese lobby. Pero también se han cambiando las
condiciones fiscales para crear un mercado profesional del
alquiler con las SOCIMI (3) que como explicaremos representará
un caballo de Troya contra los pequeños propietarios en este
mercado en auge.
En los próximos años asistiremos pues a un creciente control
del monopolio financiero-inmobiliario sobre el parque de
vivienda. En primer lugar porqué tiene cautivo el mercado de
la vivienda en propiedad al controlar el crédito hipotecario
concediendo hipotecas sólo para sus pisos, de manera que
arruinan a los pequeños propietarios y constructoras que
intentan vender los suyos en un mercado saturado.
Pero el control se extenderá al mercado de alquiler bajo ese
eufemismo de “mercado profesional del alquiler“. La compra
masiva del parque de vivienda más nuevo y valioso por parte de
los fondos inmobiliarios, que son vehículos disfrazados de la
misma banca nacional o extranjera, les facilitará la fijación
de rentas de alquiler al poseer la mayoría de la oferta del
mercado. Las ventajas fiscales de las Socimis aprobadas por el
PPsoe darán también ventajas fiscales inigualables respecto de
los pequeños caseros lo que les permitirá aplicar una agresiva
política de rentas de alquiler.
Este dominio del llamado mercado profesional del alquiler
también se verá reforzado por control de los perfiles
financieros y de solvencia de los arrendatarios a través de
las cuentas bancarias y las tarjetas de crédito dentro de la
colaboración entre banca y fondos inmobiliarios. Asimismo, las
tareas de mantenimiento de grandes propiedades y edificios
abarata los costes de reparaciones y pagos, gestión de cobros
y impagados. Y la ventaja competitiva la cerraran con el poder
disuasorio de un ejército de abogados capaz de maniobrar y
presionar para agilizar los procesos de desalojo por impago de
alquileres uno de los males de cabeza de los pequeños
propietarios. Ya lo dijo Carme Chacón, ministra socialista en
el 2010, que iban a agilizar los trámites de desahucios por
impago de alquiler.
Los pequeños propietarios no pueden competir con este “mercado
profesional de alquiler” pero nunca se enfrentaran a esa mafia
que los empobrece ni a esas leyes que hacen el trabajo sucio
de juntar su peor oferta (propietarios empobrecidos) con la
peor demanda solvente (inquilinos precarizados). Nuestra
legislación en materia de vivienda tiene como resultado esa
guerra entre pobres donde solo puede ganar la banca. Hay miles
de foros donde los propietarios maldicen los supuestos malos
inquilinos con eufemismos tipo “morosos profesionales” que
acaban generando aún más frustración y animadversión hacía los
arrendatarios en situación más precaria.
Pero el peor efecto de esas leyes antisociales es la
existencia de miles de pisos vacíos de pequeños propietarios
que se deterioran sin uso por miedo a los problemas con los
inquilinos. Ante ese fenómeno algunos argumentan a favor de
subvencionar los pisos vacíos de los pequeños propietarios.
Esa no es una buena solución.
Primero porqué si quieren libre mercado este exige libre
competencia. Y segundo porqué subvencionar los alquileres
tiene como resultado su encarecimiento, como ocurrió con la
Renta Básica de Emancipación (RBE) de Zapatero. Y finalmente
las agencias públicas de gestión de pisos cedidos han sido un
fracaso económico y de oferta (Sociedad Pública de Alquiler,
bolsas municipales de alquiler social, etc). Si queremos que
las clases populares precarizadas puedan acceder a la vivienda
no puede ser sobre la base de cargar sobre el erario público
el mantenimiento artificial de precios en favor de los
propietarios y más en un período histórico deflacionario.
El derecho a la vivienda de las clases populares se situa al
margen del mercado y se llama alquiler social universal o
alquiler público asequible. Y para tener un parque
considerable de viviendas públicas de alquiler no se trata de
reactivar la construcción porqué si algo sobra en este país es
vivienda. Se trata de tomar las que hay y para ello tiene que
haber un perdedor: la expropiación forzosa de los pisos de la
Banca y las grandes inmobiliarias pondría en el mercado un
millón de viviendas como mínimo nuevas o en muy buen estado.
Con ese stock si se puede intervenir en el mercado libre
hundiendo los precios.
Pero volvamos a los pisos de los pequeós propietarios. Si
finalmente queremos evitar el malbaratamiento del parque de
vivienda en desuso la solución en Europa pasa gravar
fiscalmente las viviendas que no son primera residencia aún
más que los pisos vacíos que son más difíciles de detectar. Ya
se encargaran sus dueños movilizarlos bajando precios ante la
competencia del alquiler público.
Igualmente las administraciones públicas pueden ofrecer la
opción a los propietarios de la cesión temporal de edificios y
pisos a la administración con la contrapartida de la exención
total de impuestos y la rehabilitación. La gestión de un
parque de vivienda aislada tiene difícil administración pero
ello se puede salvar por la cesión a cambio del mantenimiento
a unidades familiares por largos períodos de tiempo.
Salva TORRES
activista de la Asociación 500×20
Artículos recomendados para profundizar:
Los fondos inmobiliarios extranjeros imponen la ley del más
fuerte en el país.
.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.1.- sareb coloca 200 millones en préstamos respaldados con
edificios de viviendas en alquiler. En Idealista.com
2.- desahucios de vivienda en 2013: se desalojaron a 67.189
personas, el 57% por impago del alquiler. En Idealista.com
3.- Las socimi animan el mercado con más de 1.600 millones en
compras
dimecres 4: desnonament Camp
de l’Arpa, persona 38 anys
amb sindrome SSM.
ATENCIÓ DESNONAMENT D’UNA PERSONA MALALTA
A CAMP DE L’ARPA
DIA: Dimecres, febrer 4 a les 9 h.
LLOC: Sant Antoni Mª Claret, 229
METRO: L5 – blava- Camp de l’Arpa
Concentració prèvia des de 9 barris amb metro Virrei Amat a
les 8,30 h,
Mª Goretti ens ha demanat ajuda,
el que sigui.
Maria Goretti té 38 anys. Pateix Síndrome de Sensibilitat
Múltiple (fatiga crònica, fibromiàlgia i hipersensibilitat
química)
amb derivació a Síndrome de Sensibilitat Central. Tot això
combinat amb una depressió de 2n grau.
No té cap paga doncs sanitat no reconeix la seva malaltia. Ha
passat ja 2 cops pel tribunal mèdic.
L’única família que té és la seva mare major a Galícia.
Quan ens va cridar al desembre desesperada perquè tenia
desnonament (el 3r) ens vam quedar impactats.
No tenia menjar, ni assistència mèdica i amb prou feines
forces per fer les coses més necessàries.
Els protocols de Serveis Socials no estan dissenyats per a una
persona en aquestes circumstàncies.
Des Sanitat tampoc sembla que li hagin ajudat molt.
L’Administració no té, ara per ara, un allotjament previst per
a ella.
Dimecres vindrà el forense i segons valori l’únic que pot
dictaminar és que se li ingressi en una unitat d’emergències
15 dies.
I després que? on anirà a parar? Ningú sap.
‘És el nostre deure, com a societat civil solidària, exigir a
l’administració un pis públic per a ella, amb l’atenció
especialitzada que requereix la seva enfermedad¡¡
SI NO LI DONEN SOLUCIONS, ELS SEUS DIES PODEN ESTAR COMPTATS¡¡
Estarem presents en el seu desnonament, a exigir respostes i
si no n’hi ha, el pararem¡¡
SI, ES POT, ENTRE TODXS.¡¡¡
T’ESPEREM EL DIMECRES.
9barris:
Amb
colaboració
Mossos desnonen x sorpresa
familia
+
Crueltat!!
nen
4anys.
Des de Avv C.Meridiana ens arriba…
FAMILIA DESAHUCIADA POR EL MÉTODO “DESAHUCIO EXPRES” AQUÍ LOS
VEMOS CON TODO AQUELLO QUE HAN PODIDO SACAR DE LA VIVIENDA.
TRES O CUATRO FURGONAS DE MOSSOS, COMITIVA JUDICIAL Y LOS
CERRAJEROS.
DE LOS SERVICIOS SOCIALES NADA Y ESO QUE HABÍA UNA CRIATURA DE
CUATRO AÑOS.
HACE POCO EN LA REUNIÓN QUE MANTUVIMOS CON EL TRIAS DIJO QUE
SI LOS SERVICIOS SOCIALES NO SE PRESENTABAN NO SE PODÍA LLEVAR
A TERMINO EL DESALOJO, HE AQUÍ EL EJEMPLO.
¿ DONDE PODRÁN DORMIR HOY?
Xerrada -debat : x un Servei
de
Salut
100%
públic
i
universal.
PERQUÈ VOLEM DECIDIR SOBRE LA
NOSTRA SALUT
I EL SISTEMA SANITARI PÚBLIC A
CATALUNYA
Ponents:
Pep Marti, metge i membre del CAPS
Francesca SAVATER, metgessa i presidenta FOCAP
Albano DANTE, membre de la revista Cafe amb Llet
Dia: divendres 6 febrer 18,30h
Lloc: centre civic Can Baste, Fabra i Puig 274
Metro: Línia 5 blava Virrei Amat