dossier - Salut10

6
La Ribera Área de Salud 10
DOSSIER
Salut 10
7
DOSSIER
Dia Mundial
Sense Tabac
Els Professionals
Sanitaris contra el Tabac
C
ada 31 de maig se celebra a tot el món el Dia Mundial
Sense Tabac, a iniciativa de la Organització Mundial
de la Salut (OMS). Els cigarrets han format part de la
vida social durant tants anys que hui moltes persones
pensen que són un hàbit “normal”. Però els cigarrets no són una
cosa normal. Encara que comparats amb altres drogues, són
barats i fàcils de comprar, són també molt addictius i causen
moltes infermetats, fins i tot, la mort. A més, les investigacions
demostren que el fum ambiental del tabac pot afectar a la salut
de qui no fuma.
A la Comunitat Valenciana, un 36% de la població es declara
fumadora. A més, cada fumador assegura que consumix cada dia
una mitjana de 18 cigarrets, segons dades de la Enquesta de Salut
de la Comunitat Valenciana de l'any 2001. S'observa, segons esta
Enquesta, una certa tendència a la disminució en el número total
de persones fumadores. No obstant, hi ha altres dades més alarmants com és el fet que cada vegada es comença a consumir
tabac a edats més primerenques o l'increment del consum entre
les dones.
La nostra comarca no és cap excepció. S'estima que cada any
moren a La Ribera prop de 75 persones com a conseqüència de
bronquitis crònica o enfisema pulmonar, dos infermetats directament relacionades amb el consum del tabac i que es caracteritzen
per una dificultat de pas de l'aire pels bronquis.
8
La Ribera Área de Salud 10
Fumar és en l'actualitat la primera causa d'infermetat, incapacitat i mort prematura en les societats industrialitzades.
Comparant les morts per tabac amb altres causes de mort, tenim
que el número de morts com a conseqüència del tabac es 7,4
voltes superior que a causa de Diabetes Mellitus, 9,6 voltes més
que la cirrosis i altres infermetats del fetge i fins 13,6 voltes superior als accidentes de trànsit.
Però el tabac, a més de matar, causa nombroses infermetats
com càncer y complica la curació d'altres malalties. D'acord amb
les dades de l'Enquesta Nacional de Salut, entre un 6% i un 15%
dels costos dels sistemes públics d'atenció sanitària foren ocasionats pel tabaquisme. Al consum de tabac, s'atribuix el 4,5% dels
ingressos hospitalaris, el 6,3% de los consultes extrahospitalàries, el 16% de la mortalitat i el 12% del total d'anys potencials
perduts en majors de 15 anys.
En total, s'estima que els costos directes derivats del tabaquisme pugen fins els 3.918,44 milions d'euros anuals, distribuïts
en malalties com la infermetat pulmonar obstructiva crònica
(1.414,63 milions), infermetat cerebrovascular (1.332,44 milions),
infermetat coronària (520,11milions), càncer de pulmó (231,52
milions) i baix pes al nàixer (81,07 milions).
Però el tabac no sols perjudica a qui fuma, també a qui està
al voltant. Una dada: s'estima que a tota la Unió Europea moren
cada any a causa del fum del tabac entre 55.000 y 94.000
Salut 10
DOSSIER
persones no fumadores. La Organització Mundial de la Salut recomana, fins i tot, que es prohibisca fumar en públic ja que és la única
mesura que assegura un aire pur i net per a tots. I és que el fum
ambiental del tabac conté més de 4.000 productes químics en
forma de partícules i gasos, la major part d'ells nocius per a la salut.
Per això, molts dels no fumadors que respiren el fum
ambiental del tabac sofrixen moltes de les mateixes infermetats
que els fumadors habituals. Les mortes conseqüència de cardiopaties i càncer de pulmó s'han associat causalment amb l'exposició al fum del tabac. Este també causa una ampla varietat
d'efectes adversos en els xiquets com bronquitis, pneumònia, etc.
L'exposició de los dones durant l'embaràs al fum del tabac reduix
el creixement fetal, entre altres efectes adversos.
PROFESSIONALS SANITARIS
El Dia Mundial Sense Tabac de 2005 està dedicat a la tasca
dels professionals sanitaris. Amb el lema Els Professionals Sanitaris
contra el Tabac, l'Organització Mundial de la Salut vol centrar
l'atenció en la importància dels professionals sanitaris per a protegir
la salut de la població i promoure estils de vida sense tabac.
Els professionals de la salut tenen un paper fonamental en el
control del tabaquisme ja que el seu contacte diari i directe amb
gran part de la societat els convertix en un col·lectiu clau per a
aconseguir i assegurar l'accessibilitat de qualsevol estratègia de
prevenció i control del tabaquisme. El seu paper no es limita a
la prestació de suport i tractament dels fumadors, sinó que tenen
una funció modèlica i educadora clau.
Els professionals sanitaris han d'ajudar als fumadors en el seus
intents d'abandonar l'hàbit tabàquic, especialment en els pacients
amb infermetats relacionades amb el tabac. Els estudis han
demostrat que el Consell dels professionals de la salut sobre els
perills de fumar i la importància de deixar-ho és un dels mètodes
més rentables per reduir-ne el consum.
www.mundiagua.com
902 36 15 64
MEJORAMOS LA CALIDAD DEL AGUA PARA MEJORAR
TU CALIDAD DE VIDA
SERIES COMPACT ELEGANT
SOLICITE PRESUPUESTO
SIN COMPROMISO
SERIES COMPACT
DEPURADORA
(OSMOSIS INVERSA)
DESCALCIFICACIÓN,
OSMOSIS INVERSA,
GRUPOS DE PRESIÓN Y
FONTANERÍA EN GENERAL
DESCALCIFICADOR
DOSSIER
Prevenció
primària del
tabaquisme
Segons l'última enquesta escolar, realitzada pel Pla Nacional sobre Drogues al
desembre del 2004, un 28'7% dels estudiants fumen habitualment i inicien el consum
als 13'1 anys. D'estos, un 87'8% continuen el seu consum al llarg del temps.
Davant d'estes dades, pareix evident que un deure de l'administració és protegir a
la població més jove de diversos factors de risc per a la seua salut, entre ells, l'hàbit
tabàquic. Per a això, és necessari realitzar activitats de prevenció. En la nostra comarca,
comptem amb les Unitats de Prevenció Comunitària de les Drogodependències i Altres
Trastorns Addictius (UPC), recursos públics, especialitzats i gratuïts, per a abordar esta
prevenció.
10
La Ribera Área de Salud 10
DOSSIER
XAVIER TORREMOCHA VENDRELL.
Tècnic Promoció de la Salut. Centre Salut
Pública Alzira.
AMPARO CLEMENTE CORBERÀ.
Coordinadora Unitat Prevenció Comunitària
de l'Ajuntament de Carcaixent.
L
a a prevenció del consum de tabac gira al voltant de tres
objectius fonamentalment:
- D'una banda, reduir l'oferta d'esta substància tòxica.
- D'una altra, reduir la demanda, és a dir, el nombre de
consumidors.
- I finalment, retardar les edats d'inici del consum, ja que
pareix comprovat que com més es retarde l'inici, més difícil
és realitzar un consum abusiu.
Per a aconseguir estos objectius, les actuacions en la comarca
es dirigixen cap a tres àmbits d'intervenció. El primer seria la
família, que és un dels pilars fonamentals en la prevenció del
consum de drogues. En este sentit, cal tindre en compte que una
major permissibilitat dels pares respecte al consum apareix associada a majors consums, mentres que una prohibició expressa
s'associa a menors consums. D'altra banda, els pares han de ser
models de comportament, no han de fumar davall cap circumstància davant dels seus fills, ni han de deixar que els seus fills
fumen en la casa. Cal implicar-se emocionalment en l'educació
d'eixos fills i fomentar actituds saludables. Per a ajudar els pares
en esta labor, es realitzen Escoles de Pares i Mares anualment.
Un altre àmbit d'intervenció és l'escola, que és el lloc on es
troben els nostres jóvens durant més temps, i, per tant, el lloc
idoni per a fer prevenció. Entre les estratègies més efectives estan
el desenvolupament de Programes de Prevenció Escolar de les
Drogodependències i els Programes d'Educació per a la Salut.
Estos programes estan finançats per distintes administracions
(Direcció General d'Atenció a la Dependència, Conselleria de
Sanitat, Conselleria d'Educació, etc.). Entre els programes que
s'oferixen en la nostra Comunitat tenim l'Envit: el desafiament
de viure sense drogues i el Barbacana, dirigits a l'alumnat d'ESO
i el Previndre per a viure, dirigit a l'alumnat d'Educació Infantil i
Primària. També s'ha d'aprofitar la Xarxa d'Escoles Promotores
de Salut, per a fer dels nostres centres espais de salut integrals,
amb la participació de tota la comunitat educativa. S'ha de
fomentar que s'establisquen polítiques contra el tabac i altres
drogues, per exemple, constituint-se centres sense fum.
Les Unitats de Prevenció Comunitària (UPC) assumixen el
suport i seguiment directe de l'aplicació d'estos programes en els
centres escolars de les seues respectives zones. Correspon als
equips de formació dels Centres de Formació, Innovació i
Recursos Educatius (CEFIRE) la capacitació del professorat.
A més, es desenvolupen altres activitats preventives en els
centres docents de l'Àrea 10, com l'Aula de Tabac, que són
gestionades pel Centre de Salut Pública d'Alzira. És una ferramenta didàctica amb suport de monitors, dirigida als alumnes de
Salut 10
1r i 2n d'ESO. Constituïx un instrument més per a disminuir la
incorporació de nous fumadors/s i retardar l'edat d'inici del
consum de tabac. Els continguts de l'aula són: la història del cultiu
de tabac, les substàncies nocives i els seus efectes sobre la salut,
les estratègies publicitàries de les companyies tabaqueres, la repercussió per a la salut en els fumadors passius i el gasto econòmic
que suposa per als fumadors el consum diari d'un nombre determinat de cigarrets.
A més tots els anys, es convida des del Centre de Salut Pública
d'Alzira, a la participació dels centres d'Educació Secundària
Obligatòria en el desenvolupament d'un Projecte Educatiu de
Prevenció del Tabaquisme, activitat docent que inclou objectius
educatius de tipus cognitiu, actitudinals i procedimentals per a
previndre el tabaquisme. L'any 2005, el projecte guanyador de
la comarca, ha sigut al mateix temps guanyador a la Comunitat
Valenciana i ha sigut atorgat al Col·legi Públic l'Alcocera de
Polinyà del Xúquer, que ha desenvolupat un projecte educatiu
transversal denominat "NO ET FUMES LA VIDA", que ha
realitzat distintes activitats des de les diferents Àrees, com a llenguatge (dones i tabac, l'interés de la indústria tabaquera), anglés
(elaboració d'un decàleg saludable) o plàstica i tecnologia
(imatges i còmics, la botella fumadora). Este projecte en la seua
metodologia ha combinat exposicions d'experts, abordatge des
de l'aula, treball en grup i han participat els tres estaments de la
comunitat escolar (alumnes, professorat i pares-mares).
Finalment, cal tenir en compte la intervenció en la comunitat.
És fonamental canviar les actituds socials cap al consum de tabac
i fer complir les polítiques relacionades amb el tabac. Entre les
mesures que es poden utilitzar, amb l'objectiu de reduir la disponibilitat del tabac, està augmentar el seu preu i els impostos relacionats amb esta substància. També s'han de controlar els
comerços que es dediquen a la seua venda. Fa falta fer complir
la legislació vigent d'edat mínima per a consumir, en el nostre
cas, díhuit anys, amb ordenances municipals que controlen i
sancionen l'incompliment de la normativa actual. També seria
interessant formar les persones que vendran tabac, conscienciant-los de la importància de verificar el DNI dels compradors,
ensenyant-los habilitats de negociació i de com negar-se amablement a vendre tabac a menors, així com d'assumir la responsabilitat personal i legal de la seua venda. Seria convenient eliminar
les promocions o retirar els productes associats al tabac dirigits
als xiquets. És imprescindible conscienciar la població perquè
protesten davant de la venda de tabac a menors i denuncien
estes situacions quan les presencien. És necessari afavorir que la
comunitat assumisca la responsabilitat i la participació activa en
la protecció de la seua salut, evitant el tabaquisme passiu, potenciant els espais sense fum i fomentat la norma social de no fumar.
En esta labor, és essencial la implicació preventiva dels mitjans
de comunicació social. En este sentit, des del Centre de Salut
Pública d'Alzira, inclòs en el Programa de Mitjans de
Comunicació i Salut, es treballa en la difusió de missatges preventius i de promoció de la salut, a través dels mitjans de comunicació comarcals (premsa escrita, ràdio, etc.) dels principals
problemes de salut pública, entre els que es troba en un lloc
destacat el tabaquisme.
Finalment és convenient oferir suport als distints sectors de
la població de fumadors per a abandonar eixe consum, amb la
realització de cursos de deshabituació tabàquica i campanyes de
sensibilització i informació sobre els riscos associats al consum.
11
DOSSIER
Consecuencias
del Consumo de
Tabaco sobre la
Salud
E
n la actualidad el consumo del tabaco es el principal
problema de salud pública en los países desarrollados, no
sólo por su magnitud, sino por las consecuencias sanitarias que conlleva y por los enormes costes económicos y
sociales que genera. El tabaquismo, más que un hábito, es una
forma de drogodependencia puesto que la nicotina es una droga
adictiva que tiene las características de las demás drogas, es decir,
produce tolerancia, dependencia física y psicológica. Incluso está
presente en mayor o menor medida un síndrome de abstinencia
tras abandonar su consumo.
Hasta ahora el uso del tabaco se ha asociado a más de veinticinco
enfermedades. Representa uno de los factores de riesgo más
importantes para la salud de la población española. En nuestro país,
como en el resto de países desarrollados, es la principal causa de
mortalidad prematura y evitable. Más de 70.000 estudios y numerosos informes emitidos por los principales organismos sanitarios
del mundo han puesto en evidencia los efectos nocivos que el
tabaco tiene para la salud y establecen, sin lugar a dudas, la asociación entre su consumo y la elevada morbi-mortalidad de la población fumadora.
Así, según la Organización Mundial de la Salud, el tabaco
causa la muerte de cuatro millones de personas anualmente, y se
prevé que si continúan las tendencias de consumo actuales, en
el año 2020 se producirán 10 millones de muertes por esta causa,
que ocurrirá en los individuos que fuman actualmente.
12
La Ribera Área de Salud 10
El hábito de fumar influye en el desarrollo de uno de cada tres
cánceres, especialmente en el broncopulmonar, pero también en
los cánceres de cavidad oral (labios, boca, lengua y glándulas salivares), laringe, faringe, esófago, estómago, hígado, páncreas,
colon y recto, riñón, vías urinarias, cérvix uterino y endometrio,
genital y de mama, así como en las leucemias y en los mielomas.
En la actualidad se han descrito al menos 43 sustancias con capacidad carcinogenética en el humo del cigarrillo. El 90% de las
muertes por cáncer de pulmón están ocasionadas por el tabaco,
circunstancia que se ha puesto en relación con haber heredado
versiones alteradas de un gen reparador del ADN -llamado XPDy del gen de la ciclina D1 (CCND1), lo que incrementa el riesgo
de cáncer de pulmón en individuos expuestos a los carcinógenos
del tabaco.
El tabaquismo es el factor de riesgo aislado mas importante
para la Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC).
Aproximadamente un 20% de los fumadores desarrollarán bronquitis crónica, habiendo sido fumadores el 90% de los pacientes
con EPOC.
El 34% de los fallecimientos de causa cardiovascular que acontecen en los hombres de 35-69 años y el 11% entre las mujeres
son atribuibles al tabaquismo. Así, se ha demostrado que el tabaco
es el responsable de un 20-25% de las anginas de pecho.
Además, el tabaquismo es un importante agente causal de
accidentes cerebrovasculares agudos, enfermedad arterial peri-
DOSSIER
PREVENCIÓ PRIMÀRIA DEL TABAQUISME.
Dr. Pedro Cordero.
Coordinador del Servicio de Neumología
del Hospital de La Ribera.
férica y ulcus séptico, así como responsable de cambios estéticos
en las personas, como mal aliento, mal olor, tinción dental y un
aumento de las arrugas faciales.
En España, en el año 2000 hubieron 54.672 muertes relacionadas con el consumo de tabaco que representaron el 16% de
todas las muertes. La mortalidad es más elevada en hombres que
en mujeres. Las categorías diagnósticas que más contribuyeron
fueron el cáncer traqueobroncopulmonar (27,9%) en los hombres
y las enfermedades cardiovasculares (42%) en las mujeres. Los
fumadores presentan un exceso de mortalidad del 70% en relación con los no fumadores y su expectativa de vida se acorta de
6 a 9 años en función del consumo de tabaco y de la duración
del hábito.
Es importante destacar que el impacto del Aire Contaminado
por el Humo del Tabaco (ACHT) tiene sobre la mortalidad
Salut 10
humana es dos veces mayor que el producido por el conjunto de
todos los contaminantes ambientales reconocidos como tóxicos
y que son objeto de control. Hoy en día conocemos además que
el humo de la corriente secundaria, que es el que se libera fundamentalmente al medio ambiente entre calada y calada, contiene
algunas sustancias tóxicas en concentraciones muy superiores al
humo principal que es el que inhala el fumador. De esta manera,
los no fumadores expuestos al ACHT presentan mayor riesgo de
padecer cáncer de pulmón, enfermedades cardiovasculares y
respiratorias. La OMS estimó que en el mundo aproximadamente
está expuestas 700 millones de personas al ACHT. En España el
12% de las personas que no fuman se ven involuntariamente
sometidas a respirar ACHT hasta 8 horas al día y un 40% lo hace
durante una hora al día. Como consecuencia, mueren unas
5.000-6.000 personas al año por enfermedades relacionadas con
el tabaquismo pasivo.
Por otro lado, se ha demostrado que el consumo del tabaco
en la mujer embarazada puede producir trastornos del desarrollo
del feto, en la función pulmonar del recién nacido, muerte súbita
del lactante, otitis media, sinusitis, bronquitis, neumonías, cataratas y cólicos de los neonatos. La misma observación se ha realizado en el fumador pasivo durante la infancia ya que éstos un
mayor riesgo de infecciones respiratorias, mayor riesgo de infecciones respiratorias, mayor número de ingresos hospitalarios y de
absentismo escolar.
DOSSIER
Adicción
a la
nicotina
Unidad de
Conductas Adictivas
y Patología Dual
La Unidad de Conductas Adictivas y Patología Dual (UCADU), anteriormente denominada UCA, está situada en la Calle Onda, a 50
metros del Centro de Salud de Alzira. Es una unidad específica del
Servicio de Psiquiatría y Salud Mental del Departamento 11.
14
La Ribera Área de Salud 10
DOSSIER
Salut 10
E
sta unidad se encarga del tratamiento especializado de
todo tipo de adicciones de los ciudadanos de la comarca.
El equipo que forma esta Unidad es multidiscipinar,
formado por un psiquiatra, Dr. Gonzalo Haro, una
psicóloga, María Calatayud, una enfermera, Consuelo Añó y
una auxiliar, Librada Adriá. En esta unidad se trata tanto el abuso
como la dependencia de varias sustancias como son la cocaína,
heroína, alcohol, benzodiazepinas, cannabis y, por supuesto, la
nicotina. Además de la adicción a estas sustancias se abordan
también las adicciones conductuales, principalmente la ludopatía
o juego patológico.
Muchos de los pacientes que presentan algún problema adictivo padecen además alguna enfermedad mental asociada. A esta
enfermedad doble se le llama Patología Dual. Hay estudios que
hablan de una prevalencia del 60% de Patología Dual entre los
pacientes que son tratados en este tipo de unidades. A veces
esta enfermedad mental asociada es la causa de la adicción, pero
en otras es la adicción la que se ha complicado con una enfermedad mental. Por ello, desde este año se realiza un tratamiento
integral e integrado de ambos trastornos en la UCADU, de
manera que los pacientes con cualquier tipo de adicción que
además presentan otra enfermedad mental no tienen que desplazarse también a la Unidad de Salud Mental del Hospital de La
Ribera, sino que reciben el tratamiento y seguimiento integrado
de su Patología Dual en esta unidad.
Además de la asistencia clínica, en la UCADU se están realizando simultáneamente 5 estudios científicos, principalmente
para mejorar en el conocimiento de la genética de las adicciones,
de pruebas de imagen como SPECT cerebral para el diagnóstico
de trastornos de la personalidad, así como un estudio sobre variables que pueden influir en la gravedad de la dependencia de la
nicotina o tabaquismo.
Dentro del tratamiento de las adicciones, la UCADU dispone
desde el año 2002 de un programa específico para el tratamiento
de la dependencia de la nicotina o tabaquismo. Inicialmente se
ofrecía a los pacientes que acudían para tratamiento de otra adicción, pero posteriormente también se ofreció a los familiares de los
mismos que así lo solicitaban. Se ofrecerá progresivamente a
pacientes con patologías orgánicas severas asociadas a tabaquismo.
ADICCIÓN A LA NICOTINA
Dr. Gonzalo Haro.
Psiquiatra. Unidad de Conductas Adictivas
y Patología Dual. Servicio de Psiquiatría.