Pla de Turisme de Districte de Nou Barris

Anuncio
La sostenibilidad como elemento de
competitividad turística para la ciudad y las
empresas de Barcelona
Ángel Díaz
28 noviembre 2013
1
¿Por qué estamos hoy aquí?.
Es necesario para la ciudad hablar de
sostenbilidad
2
Turistes i pernoctacions
Turistes:
Var. 12/11: + 0,67%
Pernoctacions: Var. 12/11: + 2,59%
* En hotels. Any 2012.
Font: Gremi d’Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona (a partir de 2010) .
3
Distribució de la mobilitat dels turistes per Barcelona
Font: Eric Fisher. Locals and Tourists. Anàlisi Flickr. No és una mostra estadísticament significativa.
5
Distribució places hoteleres per districte
20.000
18.000
16.000
14.000
12.000
10.000
1*
8.000
2*
6.000
3*
4.000
4*
2.000
5*
0
SarriàSant
Gervasi
Gràcia
HortaGuinardó
Nou
Barris
Sant
Andreu
Sant
Martí
0
0
0
251
0
0
294
189
93
241
52
228
286
0
0
4.441
404
854
1.874
324
44
0
252
1.548
5.122
9.364
5.485
2.201
1.491
0
516
0
0
8.903
3.668
1.678
150
2.935
170
192
0
0
0
516
Ciutat
Vella
Eixample
SantsLes Corts
Montjuïc
1*
1.260
174
161
2*
1.402
984
3*
5.781
4*
5*
Font: Turisme de Barcelona 31-12-2011
6
Barcelona ciutat. Impacte Econòmic del turisme
Directe + Indirecte
Facturació
(milions €)
6.500 – 8.000 €
% S./ PIB Barcelona
8% - 10%
Facturació per dia
(milions €)
18 – 22 €
Font: Estudi Impacte de l’activitat turística a Barcelona 2007, AQR – UB / Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona.
7
El turismo es una actividad muy importante para la ciudad
y requiere de una gestión integral y muy proactiva
orientada hacia la corrección de los desequilibrios y la
sostenibilidad
8
¿Por qué estamos hoy aquí?.
Es necesario entender el cambio radical en el
que estamos inmersos
9
¿Se acuerdan?
10
Pero es que hace dos días…
11
¿Cuánto tiempo les queda?
?
?
?
12
¿Nos los imaginábamos?
“El consumidor no sabe lo que quiere hasta que no lo ve”. Steve Jobs
13
¿Y a estos?
1994
1998
1999
2004
2005
2006
14
¿Y esto qué es?
Un teléfono
Una agenda
Un mapa
Un profesor
Un libro
Un juego
Una regla
Una linterna
Un tocadiscos
Una radio
Una televisión
Un cine
Un test de IQ
Una cámara
Una estación meteorológica
Un bloc de notas
….
15
¿Y esto?
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Google Search
Google Maps
Google Space
Google Adwords
Google Academic
Google Gmail
Google+
Google Chrome
Google Code
Google Alerts
Google Blogs
Google Analytics
Google …
Google ¿Ángel Díaz?
16
EL MUNDO ESTÁ EN UN PROFUNDO
CAMBIO ESTRUCTURAL
17
Estamos en varias revoluciones
REVOLUCIONES DE EVOLUCIÓN
- La revolución de la digitalización
- La revolución del medioambiente
- La revolución del consumidor
- La revolución de los entornos de vida
- La revolución de la biotecnología
Estamos en varias revoluciones
REVOLUCIONES DE RUPTURA
- Revoluciones sociales
- Revoluciones económicas
- Revoluciones productivas
-…
¿Y EN TURISMO?
20
Hoteles de ciudad
Hoteles vacacionales
20 años
En turismo, grandes cambios en la oferta …
Hoteles con encanto
Hoteles boutique
All suites hotels
Budget hotel
Hoteles oficina
Hoteles de convenciones
Hoteles de aeropuerto
Hoteles familiares
Hoteles temáticos
Hotels Feng Shui
Hotels gays
Hotels tecnológicos
Hotels del bienestar
...
… en la estructura de la intermediación …
Grandes redes vs. agencias on-line
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
Viajes El Corte Inglés: 2.020 (- 12%)
Globalia (Viajes Halcón-Ecuador) 1.190 (- 10%)
Viajes Marsans: 1.159 (desaparecida)
Viajes Iberia(Orizonia) 692 (-14%)
Carlson Wagonlit Travel (-26%)
eDreams: 650 +7%.
Rumbo: 455 +11%.
Viajes Barceló: 452 (-15%)
Lastminute: 220 +10%.
Viajes Eroski : 210 (-19%)
Atrapalo: +4%.
Logitravel: 91 +40%
… en el transporte …
•
En junio del 2010, las low cost representaron el 58% de les llegadas de
pasajeros internacionales.
•
Ocupación media, 81,8%, 10 puntos per encima de las tradicionales
•
Desde el Reino Unido y Alemania, el 63,5% de los viajeros
•
Mayor uso de internet, 77,7% contra el 58,5%
•
74% no contrataron ningún paquete turístico, contra el 56.1%
Font: IET. Informe anual 2009, compañías Low cost
… y en el producto !!!!
•
Erase una vez, hace muchos años…
Barcelona = Una excursión
…Barcelona Toros
…Barcelona Fuentes
…Barcelona Corte Inglés
… ahora los productos son otros …
… y serán todavía más diferentes
26
Estamos inmersos en cambios radicales
•
Nuevos clientes:
– Chinos, Indios, Rusos, Ucranianos, Indonesios, Árabes, Brasileños, Estadounidenses, …
•
Nuevos perfiles:
– Millenials, Netzens, …
•
Nuevos formatos:
– Hostels, Pod hotels, Yotels, Boutiques, …
•
Otras necesidades:
– Compras, naturaleza, …
•
Otros canales:
– E-lo que sea
– Redes sociales
•
¿Y NOSOTROS?. El sector turístico y el sector comercial han sido reactivos por
naturaleza
27
El mundo en general, y los parámetros de referencia del
sector turístico en particular, están cambiando de forma
radical, y no está claro que nosotros lo estemos haciendo
en la misma medida.
28
¿Sostenibilidad? La ciudad tiene una larga
tradición en medidas de sostenibilidad
29
Una larga tradición en sostenibilidad
•
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Agenda 21 de Barcelona
•
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022
•
Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona 2015
•
Creació de la Taula Turisme-Ciutat
•
Creació de la Direcció Operativa de Tuisme i Esdeveniments
•
Certificació Biosphere World Class Destination
•
Plans de Turisme de Districte
•
Declaració. La Visió 2020 pel Turisme Responsable de Catalunya: La Declaració de
Barcelona
30
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Agenda 21 de Barcelona
OBJECTIUS
1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà.
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de
qualitat.
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una
ciutat saludable.
5. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovables
6. Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la
reutilització i el reciclatge.
7. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d’equitat
i participació.
8. Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un
desenvolupament sostenible.
9. Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació
i la comunicació ambiental.
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la
cooperació internacional.
31
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022
OBJECTIUS
1. Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de la ciutat
2. Espai públic i mobilitat: del carrer per circular al carrer per viure-hi
3. Qualitat ambiental i salut: dels estàndards a l’excel·lència
4. Ciutat eficient, productiva i d’emissions zero: de la Barcelona
tecnològica a la Barcelona intel·ligent
5. Ús racional dels recursos: de la societat del consum al consum
responsable
6. Bon govern i responsabilitat social: de la intervenció sectorial a la
coordinació efectiva
7. Benestar de les persones: de la ciutat acollidora a la societat
cohesionada
8. Progrés i desenvolupament: de la preocupació per la sostenibilitat
a una economia que s’hi fonamenti
9. Educació i acció ciutadana: de la conscienciació a la
coresponsabilització amb coneixement de causa
10. Resiliència i responsabilitat planetària: de la resposta puntual a
l’acció global
32
8. Progrés i desenvolupament: de la preocupació per la
sostenibilitat a una economia que s’hi fonamenti
LÍNIES D’ACCIÓ
•
Fomentar la inversió en la nova economia de la ciutat autosuficient i intel·ligent, amb un entorn favorable
per generar, captar i retenir talent. Impulsar iniciatives d’alt valor afegit, especialment les relacionades
amb el coneixement, la creativitat o la innovació.
•
Internalitzar els costos socials i ambientals, incloure’ls en la comptabilitat i donar-la a conèixer. Incorporar
aquests criteris en la fiscalitat, establint tributs dissuasoris i incentivadors (bonificacions, exempcions,
ajudes, etc.).
•
Cercar la prosperitat dins dels límits del planeta, implementant criteris ètics (economia social i solidària,
banca ètica, responsabilitat social, etc.).
•
Evolucionar cap a una economia baixa en emissions, prioritzant la reducció del consum d’energia i
impulsant l’ús d’energies renovables amb menys impacte.
•
Establir l’ecodisseny i l’ecoproducció, basats en el cicle de vida, com a procediments prioritaris de creació
de productes i serveis. Eliminar l’obsolescència programada.
•
Impulsar l’ocupació verda, entesa com aquella que contribueix substancialment a preservar o restaurar la
qualitat ambiental (treball en empreses del sector ambiental i en departaments de medi ambient d’altres
sectors).
•
Avançar en un turisme sostenible en equilibri amb el territori i que reverteixi positivament en la
comunitat local. Aconseguir la coresponsabilització de les institucions, la indústria turística i els visitants en
l’ús eficient dels recursos naturals, el manteniment de la qualitat ambiental i la preservació del patrimoni
cultural material i immaterial.
•
Fomentar l’emprenedoria, la petita empresa i les cooperatives. Afavorir el petit comerç de proximitat i els
eixos comercials dels barris.
•
Intensificar la col·laboració publicoprivada. Promoure i consolidar la col·laboració entre universitat,
empresa, Administració i teixit associatiu per impulsar l’economia de la innovació.
•
Buscar indicadors alternatius al PIB per mesurar el benestar social (balanç social, economia del bé comú,
índex de desenvolupament humà, índexs de felicitat, etc.).
33
Pla Estratègic de Turisme. Visió
La Visió intenta visualitzar com ens imaginem la Barcelona turística en un futur. A què aspirem. És una
situació desitjada. La declaració d’on volem estar en el futur.
•
“Al 2020, Barcelona segueix essent reconeguda com la destinació turística més dinàmica i vibrant
de la Mediterrània i una de les principals del món, i s’ha consolidat com una destinació que va molt
més enllà dels seus límits administratius.
•
És una ciutat on el turisme està totalment inserit a la seva dinàmica econòmica, comercial, social i
cultural i on la ciutadania reconeix els visitants de tota mena com uns ciutadans (temporals) més.
El caràcter hospitalari dels barcelonins fa que sigui una ciutat volguda, amable i diferent.
•
Una ciutat metropolitana que es distingeix per la seva sostenibilitat ambiental, per la seva
excel·lència en el servei, per una contínua capacitat de sorprendre i per la novetat de les seves
propostes. La cultura, la creativitat i el coneixement són motors de la ciutat i el seu territori.
•
La ciutat real, la seva identitat i el seu dinamisme en són la base del seu atractiu i no hi ha lloc per
als “guetos” ni per als barris exclusivament turístics.
•
L’activitat turística segueix contribuint a l’èxit de Barcelona i ho fa afavorint la millora de la
qualitat de vida i la cohesió social dels seus ciutadans, al manteniment i creació de nous
equipaments, a l’èxit d’altres sectors econòmics i a la difusió de Barcelona al món”.
36
Pla Estratègic de Turisme. Principis del model turístic
Tres principis bàsics que defineixen el Model turístic:
•
La coherència amb el Model de ciutat
–
–
–
•
L’equilibri o relació sinèrgica visitant-resident
–
–
•
El Model turístic ha de ser plenament coherent amb el Model de ciutat. La relació entre turisme i ciutat s’ha
de fonamentar en l’alimentació recíproca i a base de sinèrgies positives, en un sentit bidireccional.
En aquest sentit, la gestió de les activitats del turisme urbà no es pot dissociar del marc conceptual i
operatiu de la gestió de la ciutat.
El Model de turisme forma part i a la vegada ajuda a conformar el Model de ciutat, de manera que la
coherència entre ambdós models és cabdal, especialment perquè el turisme indueix l’evolució de la ciutat i
viceversa.
La relació establerta entre residents i visitants que proposa el Model turístic de Barcelona ha de ser
equilibrada, en el sentit que no s’han de produir ni competències ni conflictes entre uns i altres.
La convivència entre visitants i residents no només ha de ser harmònica, sinó que també ha de ser
sinèrgica, basant-se en els intercanvis i aportacions recíproques, tan culturals com econòmiques, entenent
que ha de ser enriquidora i mútuament constructiva.
La sostenibilitat econòmica, social, ambiental i patrimonial
–
–
–
–
El principi de la sostenibilitat es basa en la idea que la satisfacció de les necessitats del present no ha de
comprometre les necessitats de les futures generacions. Cal abordar la sostenibilitat de forma global i amb
mesures polítiques, socials i econòmiques que requereixin la implicació del conjunt de la societat.
En definitiva, el creixement de l’activitat turística ha d’efectuar-se dintre d’uns paràmetres d’equilibri i
d’equitat en els que el creixement de l’activitat produeixi el menys desgast possible i aporti el màxim de
beneficis.
El desenvolupament sostenible d’una destinació és un procés de canvi qualitatiu que ha de ser fruit d’una
voluntat política i que ha de comptar amb la participació local i també del visitant, així com l’adaptació del
marc legal i el disseny d’instruments de planificació i gestió.
A Barcelona, cal tendir vers un desenvolupament turístic basat en l’equilibri entre la preservació del
patrimoni social i cultural, la viabilitat econòmica de l’activitat turística i l’equitat social del seu
desenvolupament.
37
Pla Estratègic de Turisme. Repte de la sostenibilitat
Repte 9 > Del creixement “accelerat” en anys de bonança a la consolidació d’un
creixement sostenible “post-crisi”
• Apostar per a la sostenibilitat com a garantia per a consolidar l’èxit turístic de la
destinació a llarg termini
– Vetllar per la sostenibilitat turística de Ciutat Vella
– Millorar la competitivitat dels sectors implicats en el desenvolupament turístic de la
destinació
– Mantenir un increment moderat del nombre de visitants, recuperant les xifres del
període d’abans de la crisi
– Recuperar la despesa mitjana dels visitants a nivells similars d’abans de la crisi
– Fomentar l’increment de l’estada mitjana global a la ciutat
41
Pla Estratègic de Turisme. Programa sostenibilitat ambiental
Integrar criteris de sostenibilitat ambiental en la planificació i gestió del turisme a Barcelona.
•
Des del seu inici, el Pla Estratègic ha assumit com un dels seus principis inspiradors el de la sostenibilitat, que fa referència a l’equilibri econòmic, social, ambiental i
patrimonial del territori. Tanmateix, la importància cabdal dels aspectes ambientals justifica l’existència d’un Programa que aplegui totes aquelles actuacions que
tenen per objecte la sostenibilitat ambiental.
•
Els fluxos creixents de visitants suposen un repte a la gestió ambiental de la ciutat. Les activitats de tota mena que desenvolupen a la ciutat persones que no són
residents permanents, tenen tendència a créixer a mig i llarg termini. En aquest context, és necessari aplicar criteris de sostenibilitat per evitar que es degradi la
qualitat urbana, aspecte fonamental de l’atractiu turístic de la ciutat.
El concepte de sostenibilitat ha d’incorporar-se com a senyal d’identitat de la ciutat, amb la implicació tant dels residents com dels visitants.
•
La sostenibilitat és un avantatge competitiu per avançar cap a un model turístic de més qualitat. Una bona gestió ambiental és indispensable per garantir la qualitat
urbana de la ciutat, la seva atractivitat i el valor afegit a l’economia i la vitalitat social i cultural que poden aportar totes les formes de turisme avançat.
•
La ciutat de Barcelona té una llarga trajectòria en l’aplicació de pràctiques ambientals com ho demostra el fet que hagi estat una de les ciutats finalistes a la
Capitalitat Verda Europea pel 2012 i 2013.
•
Aquesta valoració reconeix l’esforç desenvolupat a Barcelona els darrers anys per mitigar el soroll, per l’adaptació del transport públic fent-lo més accessible, per l’alt
nivell d’estalvi d’aigua, així com per la potenciació i l’estructura compacta i mixta de la ciutat i el seu nivell de convivència social i qualitat de vida, factors importants,
també, per a l’atractiu de la ciutat.
Avaluació de l’impacte ambiental de l’activitat turística -0801•
Avaluar de forma periòdica l’impacte ambiental que genera el turisme a Barcelona.
•
Es pretén analitzar les implicacions de les estratègies a debat en el Pla Estratègic de Barcelona en la planificació i gestió ambiental de la ciutat, en relació a l’espai
públic i la mobilitat, l’habitatge i els equipaments, la producció i consum d’energia, el cicle de l’aigua i el tractament de residus urbans.
•
L’increment, la variabilitat temporal i geogràfica i la diversitat d’activitats realitzades per persones no residents permanentment a la ciutat crea noves oportunitats de
desenvolupament econòmic i revitalitza social i culturalment la ciutat, però també suposa un repte per a la gestió eficient i sostenible.
•
Avaluació de l’impacte ambiental de l’activitat turística -080101Valorització i promoció turística dels actius ambientals de la destinació -0802•
Posar de relleu el patrimoni natural i les bones pràctiques de gestió ambiental de la destinació, afavorint que els visitants facin un ús i un gaudi ambientalment
responsable i juguin un paper de subjecte actiu en el manteniment d’un entorn urbà de qualitat.
•
Un entorn natural de qualitat (platges, parcs), així com els elements de natura urbana, són cada cop més valorats pels visitants. A més, la gestió ambiental de la ciutat
amb solucions innovadores és un aspecte atractiu i emergent per determinats sectors professionals.
•
Les bases estratègiques de màrqueting turístic que es presenten en el Programa 5 assenyalen també la importància creixent dels aspectes ambientals en la promoció
turística de les ciutats.
•
La valorització dels actius ambientals (com les platges, els parcs, equipaments de divulgació de la natura...) i la necessària i desitjada coresponsabilització ambiental
dels visitants són dues de les actuacions proposades.
•
Valorització dels actius ambientals -080201- Corresponsabilització ambiental dels visitants -080202Foment de l’expertesa, la innovació i les bones pràctiques ambientals -0803•
Fomentar l’expertesa, la innovació i les bones pràctiques amb l’objectiu que el turisme a Barcelona sigui reconegut per la seva excel·lència en la pràctica ambiental.
•
Aquesta actuació aplega aquelles accions adreçades a la incorporació i conscienciació d’una bona praxi ambiental per tal que esdevingui un valor intrínsec a l’activitat
turística de la destinació.
•
Destacar el fet que enguany s’ha posat en marxa, en el marc dels Plans Extraordinaris d’Ocupació Local 2010, una anàlisi de la sostenibilitat ambiental dels hotels de
Barcelona que permetrà conèixer i sensibilitzar en relació el nivell de desenvolupament i la pràctica del sector hoteler en matèria ambiental. Aquest Pla s’impulsa a
partir de la Direcció de Promoció Territorial i Turisme i el Gremi d’Hotels de Barcelona amb el suport de Barcelona Activa i l’Àrea de Medi Ambient.
42
•
Desenvolupament i difusió de bones pràctiques ambientals en l’oferta turística -080301- Promoció de les certificacions ambientals en la indústria turística -080302•
Foment de l’expertesa, la innovació i la formació de personal en matèria ambiental -080303-
Pla Estratègic de Turisme. Enfortiment posicionament estratègic
Iniciatives i projectes per enfortir el posicionament estratègic de Barcelona -1503•
Identificar i donar suport a projectes i iniciatives singulars i excel·lents que ajudin a enfortir el
posicionament estratègic de Barcelona.
•
De forma reiterada, durant la fase d’Anàlisi i Diagnosi del Pla s’ha fet palesa la qualitat i varietat de l’oferta
turística de la destinació. Per tal de mantenir la seva qualitat i ajust al Model Proposat, Barcelona
necessita projectes amb alts estàndards d’innovació i excel·lència per tal de no defraudar a cap dels seus
públics, començant pels propis ciutadans i ciutadanes.
•
Així mateix, en el seu procés d‘evolució, les ciutats turístiques necessiten enfortir estratègies de
desenvolupament que els permetin capitalitzar totes les inversions fetes al llarg de molts anys d’inversió
en atractius i equipaments turístics.
•
Aquesta actuació planteja la necessitat d’identificar noves iniciatives i projectes que incorporin la vocació
d’excel·lència i referència internacional, destacant la implantació del Sistema de Turisme Responsable per
tal d’obtenir la certificació BIOSPHERE en la categoria de destinació, contribuint, d’aquesta manera, a la
projecció i consolidació de Barcelona com a destinació turística innovadora, líder, sostenible, diferenciada i
de qualitat.
Projectes innovadors d’especial interès -150301Certificació com a destinació turística sostenible “Biosphere destination” -15030243
Taula Turisme-Ciutat i Direcció Operativa Turisme i
Esdeveniments
•
Dos òrgans de gestió del turisme a la ciutat de Barcelona
•
Capacitat de generar una visió transversal de l’activitat turística
•
Capacitat d’incidir en les polítiques de ciutat per entendre els impactes i els
efectes del turisme, i de analitzar informació i prendre decisions per a millorar la
gestió turística de la ciutat
•
Capacitat de desenvolupar mesures operatives per tal de fer Barcelona més
atractiva pels turistes i més acollidora per a la població local
44
Certificació Biosphere World Class Destination
A. INSTRUMENTS PER UNA POLÍTICA DE TURISME RESPONSABLE
REQUISIT A1. POLÍTICA DE TURISME RESPONSABLE
REQUISIT A2. PLA D’ACCIÓ
REQUISIT A3. ESTABLIMENT D’UNA ORGANITZACIÓ FUNCIONAL RESPONSABLE
REQUISIT A4. MARKETING RESPONSABLE
REQUISIT A5. ESTABLIMENT DE MESURES PER AL MONITOREIG DEL TURISME SOSTENIBLE
REQUISIT A6. MESURES PER PREVENIR L’ESTACIONALITAT
REQUISIT A7. REQUISITS LEGALS I REGLAMENTARIS
REQUISIT A8. MESURES PER PREVENIR ELS EFECTES NEGATIUS COM CONSEQUÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC
REQUISIT A9. GESTIÓ I CONTROL DELS CONSUMS DE PRODUCTES I SERVEIS
REQUISIT A10. SEGURETAT DEL TURISTA
REQUISIT A11. IMPLICACIÓ DEL TURISTA EN EL SISTEMA DE TURISME RESPONSABLE I FOMENT DEL COMPORTAMENT RESPONSABLE DEL
TURISTA
REQUISIT A12. GESTIÓ RESPONSABLE DELS SERVEIS TURÍSTICS
REQUISIT A13. QUALITAT EN EL SERVEI AL TURISTA
REQUISIT A14. SERVEIS D’INFORMACIÓ AL TURISTA
REQUISIT A15. ACCESSIBILITAT
B. DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC DE LA DESTINACIÓ I LA COMUNITAT LOCAL
REQUISIT B1. GESTIÓ RESPONSABLE A L’ÀMBIT ECONÒMIC
REQUISIT B2. FOMENT DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE LA COMUNITAT LOCAL
REQUISIT B3. GENERACIÓ D’OPORTUNITATS LABORALS EN EL SECTOR TURÍSTIC I CAPACITACIÓ PER LA SEVA CORRECTA GESTIÓ I MILLORA
REQUISIT B4. EINES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN MATÈRIA DE TURISME I MEDICIÓ DE LA SATISFACCIÓ DE LA POBLACIÓ LOCAL
REQUISIT B5. ACCÉS DE LA POBLACIÓ ALS RECURSOS DE LA DESTINACIÓ
REQUISIT B6. POLÍTICA DE PREVENCIÓ D’EXPLOTACIÓ COMERCIAL, SEXUAL O DE QUALSEVOL ALTRA ÍNDOLE
REQUISIT B7. FOMENT DE L’EFECTE MULTIPLICADOR I DEL COMERÇ JUST I/O LOCAL
45
Certificació Biosphere World Class Destination
C. CONSERVACIÓ I MILLORA DEL PATRIMONI CULTURAL
•
REQUISIT C1. GESTIÓ RESPONSABLE EN L’ÀMBIT SOCIO-CULTURAL
•
REQUISIT C2. PLA DE MANEIG DELS VISITANTS I DE LA CAPACITAT DE CÀRREGA DE LA DESTINACIÓ
•
REQUISIT C3. INTEGRACIÓ EN LA REALITAT CULTURAL DE LA DESTINACIÓ
•
REQUISIT C4. PARTICIPACIÓ EN LA CONSERVACIÓ DELS RECURSOS CULTURALS
•
REQUISIT C5. FOMENT DEL CONEIXEMENT PER PART DELS VISITANTS
•
REQUISIT C6. EINES PER AL SUPORT AL DESENVOLUPAMENT I MANTENIMENT DE LA CULTURA DE LA DESTINACIÓ PER PART DELS
TURISTES
D. CONSERVACIÓ AMBIENTAL
•
REQUISIT D1.PROTECCIÓ DEL PAISATGE I ESTUDIS D’AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL
•
REQUISIT D2. TRANSPORT SOSTENIBLE
•
REQUISIT D3.RECURSOS NATURALS
•
REQUISIT D4.GESTIÓ I CONTROL DE L’ENERGIA
•
REQUISIT D5.GESTIÓ I CONTROL DE L’AIGUA
•
REQUISIT D6. CONTROL DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA I DE LES EMISSIONS D’EFECTE HIVERNACLE
•
REQUISIT D7. GESTIÓ I CONTROL DELS RESIDUS
Annex 1. Disseny del Sistema d’Indicadors per al seguiment del STR.
46
Plans de Turisme de Districte
Objectius generals
•
Redistribució a tot el territori dels ingressos i de la riquesa generada pel turisme
•
Generació i dinamització de nous fluxos turístics a tota la ciutat
Font: Josep Ros. Plans de Turisme de Districte. Fase I.
47
Declaració. La Visió 2020 pel Turisme Responsable de
Catalunya: La Declaració de Barcelona
•
•
•
•
•
Nosaltres, els participants en l’organització de la conferència reconeixem que el turisme ha
contribuït en gran mesura al desenvolupament de Barcelona i Catalunya, i que la majoria de la
població de la ciutat i del país està orgullosa de viure aquí. Experiències turístiques més
enriquidores poden contribuir a crear nous mitjans de vida, noves activitats culturals i de lleure i
nous equipaments per la població local, enriquint les experiències tant del visitant com del
resident.
El turisme d’experiències pot ser compartit entre el turista nacional i internacional, els
treballadors i els habitants de la destinació.
Agraïm la contribució de tots els assistents en el debat i formulació d’aquesta Declaració Final de la
conferència “La visió pel Turisme Responsable de Catalunya 2020: La declaració de Barcelona” en
la que el sector públic i privat relacionat amb el turisme ha acordat certs criteris, directrius i
compromisos a implementar pel futur desenvolupament del turisme en el nostre territori. Un
turisme en pro de l’impuls de “millors llocs per viure, i en conseqüència, millors llocs per visitar”,
valorant al resident, l’entorn i el ciutadà en trànsit.
Ha estat molt enriquidor escoltar experts internacionals debatre els 5 temes de la conferencia i ens
comprometem a treballar, juntament amb la resta d’actors envers la responsabilitat econòmica,
social i mediambiental del turisme en el nostre territori- volem utilitzar el turisme, no ser
utilitzats pel turisme. Reconeixem que aquest camí no serà fàcil, però amb el compromís i acció de
cada un dels implicats en aquests propers anys, esperem explicar en futures conferències els
reptes i progressos realitzats a partir d’aquesta declaració.
Esperem participar en les futures edicions de Conferències Internacionals de Turisme Responsable i
compartir la nostra experiència en fer el turisme més responsable.
57
La ciudad lleva mucho tiempo trabajando para ser más
sostenible, y la gestión turística de la ciudad ha hecho de
la sostenibilidad uno de sus ejes fundamentales de
actuación
58
En qué consiste la sostenibilidad desde el
punto de vista del destino
59
Es un dilema territorial
•
•
El sector turístico tiene como su sustrato fundamental de competitividad el
territorio.
¿Cuál es el debate?: preservar o desarrollar el territorio
PRESERVAR
• Es la forma de dejar algo a las futuras
generaciones
• Es mantener el atractivo
• Es mantener el equilibrio
• ...
DESARROLLAR
• Es la forma de crear riqueza
• Es la forma de que muchos puedan
compartir el atractivo
• Es lo que justifica el interés
• ...
Preservación
Desarrollo
Puesta en valor
del territorio
Sostenibilidad
60
El reto es cómo gestionar y hacer compatibles diferentes
rentabilidades de una forma integral
•
¿Es posible generar desarrollo, sobre la base de poner en valor los recursos,
creando rentabilidad para todos los protagonistas, y preservando los valores
esenciales del territorio?
PONER EN VALOR EL TERRITORIO,
GENERANDO NEGOCIO
GESTIONANDO LAS RENTABILIDADES
Económica
Ambiental /
Patrimonial
Social
Rentabilidad
Local
Emocional
De interés
general
61
Desde el punto de vista público …
62
Tener claros los ámbitos de actuación del sector público
•
•
Un esquema de gestión que permita ordenar las funciones de lo público,
priorizarlas y enfocarlas a la obtención de resultados concretos y medibles
Hay que evaluar qué capacidades y qué necesidades tiene el destino
Administración
Gestión
•
Gestión
de un
destino
Promoción
Al final tiene que existir una única visión para que el destino sea competitivo
Y planificando el destino con una visión global
Proyecto sostenible de desarrollo y gestión turística
Visión territorial
En dónde estoy
Qué capacidades
tengo
Qué soy
Qué puedo ofrecer
Qué recursos
tengo
Qué retorno
quiero
Visión sostenible
Visión tecnológica
Cómo lo tengo que
hacer
Con qué
herramientas
cuento
64
Visión
territorial
Capacidad recibir
al turista
Movilidad del
turista
Atractivo para el
turista
Ocupación de suelo
Accesibilidad al
territorio
Recursos naturales
Servicios
básicos
Distribución turistas
en el territorio
Recursos
patrimoniales
Infraestructuras
básicas
Movilidad por el
territorio
Intangibles
El territorio como elemento de competitividad turística
MERCADO
Mercado objetivo
Número de visitas
/ usuarios
Nivel de gasto
de las visitas
PRODUCTO
GESTIÓN
Buena localización
Buena gestión
Comercialización
Buen producto
Diversidad motivos
Interés operadores
Facilidad gestores
Potencial para posicionar el destino y gestionarlo de forma eficiente
66
RECURSOS
DISPONIBLES
VALOR
AÑADIDO
RETORNOS
ESPERADOS
ATRACCIÓN
INVERSIONES
Públicos y privados
En términos de negocio
Desde el punto de
vista de negocio
Generación de proyectos
estratégicos
Para actividad turística
En términos de sector
Desde el punto del
Impacto económico
Atracción de marcas
de prestigio
Para infraestructuras
turísticas
En términos de territorio
Desde el punto de
vista político
Partenariado con el
sector financiero
Potencial para crear valor, desarrollar áreas de negocio
y generar un modelo sostenible
Visión
sostenible
Concepto de rentabilidad ampliada
Económica
Ambiental /
Patrimonial
Social
Rentabilidad
Local
Concepto integral de sostenibilidad
Emocional
De interés
general
ALS
Arup
Hay una tecnología de la sostenibilidad:
• Agua, Residuos, Energía, Movilidad
• Técnicas pasivas / activas / materiales
Potencial para permanecer en el tiempo
68
Visión
tecnológica
INTERNET
TERRITORIO
SISTEMA DE GESTIÓN
Administración
ACTIVIDADES
TURISMO
Gestió n
de un destino
turístico
IMPACTOS
Promoción
Gestión
MARKETING
Internet como herramienta de gestión y promoción para estructurar
y vender el destino
69
Y desde el punto de vista privado…
70
Diseñar los negocios para garantizar su sostenibilidad
•
Ya no basta con hacer un plan de negocio al uso, se tiene que profundizar mucho
más en el concepto que se quiere vender, el modelo de aportación de valor y el
impacto que se pretende tener sobre el territorio
Plan Integral
Master Plan
•
•
•
•
•
•
Concepto
Diseño
Atractividad
Eficiencia operativa
Encaje con el territorio
Encaje de las unidades
de negocio
Sustainability
Plan
Business Plan
•
•
•
•
•
•
•
Mercado potencial
Precios
Attendance
Inversión
Cuenta de explotación
Financiación
Estructura de gestión
•
•
•
•
Creación de empleo
Impacto económico
Uso eficiente recursos
Tecnologías
constructivas
• Potenciación carácter y
recursos locales
Y estar seguros de que maximizamos la rentabilidad
emocional de nuestros clientes
•
¿Tenemos claro qué es lo que ofrecemos y qué es lo que nos están comprando
nuestros clientes EN EL PERIODO DE TIEMPO MÁS VALIOSO PARA ELLOS?
Mueso
niños
Discoteca
Prod. 3
Jóvenes
Familias
Público 3
Relación
Diversión
Autorrealización
Aprendizaje
Evasión
72
Tanto desde el punto de vista de nuestra oferta …
Museo
niños
Discoteca
Prod. 3
Jóvenes
Familias
Público 3
Relación
Diversión
Autorrealización
Aprendizaje
Evasión
73
... como desde el punto de vista de sus necesidades
Museo
niños
Discoteca
Prod. 3
Jóvenes
Familias
Público 3
Relación
Diversión
Autorrealización
Aprendizaje
Evasión
74
En su conjunto, la sostenibilidad de un destino turístico y
de sus empresas está relacionada con la capacidad de
gestión de unas pocas variables específicas
75
¿Hacia dónde vamos?
76
Evolución
•
Desde nuestro punto de vista:
Sostenibilidad
Calidad
77
Hemos de ir más allá de la sostenibilidad, hemos de ser
inteligentes
Actividad
turística
Sostenibilidad
Territorio
Tecnología
Capacidad de
gestión
Necesidades de
los residentes
Necesidades de
los turistas
Valor económico
78
Evolución
•
Desde nuestro punto de vista hay que ir más allá:
Smart Destination
Sostenibilidad
Calidad
•
El elemento cohesionador es la GESTIÓN: OCUPARSE Y PREOCUPARSE
79
Barcelona tiene todos los elementos
•
Actividad turística:
– Entre los 10 mayores destinos urbanos del mundo
•
Territorio:
– Destino Barcelona
•
Sostenibilidad:
– Compromiso de ciudad
– Certificación Biosphere: compromiso
•
Tecnología:
– World Mobile Capital
•
Gestión:
– Direcció Operativa de Turisme i Esdeveniments
– Turisme de Barcelona
– Sector privado desarrollado y profesionalizado
80
¿Qué es posiblemente lo que nos falta?
CAPACIDAD DE GESTIÓN, Y TRABAJAR
JUNTOS Y ENTENDER QUE COLABORANDO
TENEMOS MAYOR CAPACIDAD DE CREAR
VALOR Y, POR LO TANTO, DE SER MÁS
SOSTENIBLES
81
La sostenibilidad como elemento de
competitividad turística para la ciudad y las
empresas de Barcelona
MUCHAS GRACIAS
Ángel Díaz
[email protected]
28 noviembre 2013
82
Descargar