Escapa`t amb el Botànic - Jardí Botànic de València

▼
Levante EL MERCANTIL VALENCIANO ■ Miércoles, 16 de febrero de 2005
EL
RACÓ DEL
LA PÁGINA VERDE
aula
4
BOTÀNIC
Escapa’t amb el Botànic
Gaudeix d’un cicle de viatges per la Península Ibèrica i un d’excursions per les comarques
Eva Pastor *, València
L’any ha començat donant-nos
molta feina. Per un costat hem de
tractar de fer front a l’ona de fred
que fa uns dies semblava que havia aplegat per quedar-se. Intentar que les baixes temperatures
no ens afecten la salut ni l’ànim és
una tasca gens menyspreable.
Però igual d’important és agafar
energies per enfrontar la primavera, que es troba al girar el cantó, planificant així l’estratègia per
defugir tant les al·lèrgies com
l’astènia, estat de debilitat primaveral no massa agradable.
Després de tant de treball i tant
d’esforç mereixem un descans,
una fugina de la rutina diària. I
ves per on que el Botànic ens pot
ajudar, ja que inicia la seua oferta
cultural de 2005 amb un cicle
d’excursions pel País Valencià i altre de viatges per la península.
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA/ JARDÍ BOTÀNIC
■ Descobrint el País: Deu ex-
TREPITJANT LES COMARQUES. Una vista del «Pico del Remedio», en Chelva, a la comarca dels Serrans.
cursions per fugir de la ciutat i
recórrer les comarques valencianes. Cadascuna de les eixides
va acompanyada d’un guia cultural i un guia botànic.
Aquesta proposta tracta d’acostar tothom als paratges i paisatges més fascinants del nostre
voltant, donat que, tot i habitar
unes terres de riquesa natural
única, encara hi ha molts racons
que romanen oblidats o desco-
✔
La primera eixida serà a
la vall del Jerte i al parc
natural de Montfragüe i
la segona, a Segovia i les
gorges del riu Duratón
neguts per a gran part de nosaltres. En aquest sentit s’han dissenyat les excursions, rutes
guiades per botànics on es mescla la història i cultura de cada
lloc amb la seua flora, la vegetació i el paisatge.
La primera està prevista per
al 19 de febrer i passarà per les
terres de Moixent. Un lloc on
gaudir de la vegetació de ribera
al camí del riu Canyoles, visitant
a més el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses. Tot i això
les propostes al llarg de l’any son
moltes: la Vall d’Albaida, la selva d’Estubeny, la Serra de Mariola, el cap de Sant Antoni o Culla i Benassal entre molts altres.
El Jardí ens ofereix aquesta vegada l’oportunitat de trepitjar les
nostres comarques per apren-
dre, descobrir i gaudir de la
botànica més nostra.
■ Les escapades del Botànic:
L’estrena d’enguany són Les escapades del Botànic. La possibilitat d’afegir una meravellosa trobada amb la natura al recorregut
cultural d’un viatge. Una nova forma de veure la península viatjant
i aprenent al mateix temps, explorant els entorns naturals més
increïbles i els jardins de major
importància.
Un retrobament amb l’oci del
cap de setmana en racons plens
de riquesa cultural i botànica. La
primera escapada serà del 17 al
20 de març, visitant el Jerte i la
seua vall dels cirerers en el millor
moment de l’any, la primavera. Al
mateix temps i combinat amb
aquesta ruta verda, s’anirà a Oropesa (Toledo), Plasència, el parc
natural de Montfragüe i Yuste.
Quatre dies per envoltar-nos de
paratges naturals i respirar.
D’altra banda a octubre s’està
preparant una escapada a Segòvia i les gorges del riu Duratón,
passant també pels jardins de la
Granja de San Ildefonso. Tots dos
per gaudir de la riquesa cultural
de la península envoltats dels millors paisatges i els jardins més
màgics.
Aquests dos cicles d’eixides
estan ideats per acostar a tots a
un entorn on ciència, cultura i natura es fonen, creant un espai per
al descobriment, l’esplai i el saber. Més informació a la xarxa
(http://www.uv.es/jardibotanic/
cultura) y les inscripcions en el
telèfon 963 156 800/06.
* Gabinet de Didàctica del
Jardí Botànic
▼
DESCUBRE LA NATURALEZA
El sapo corredor,un
guerrillero del color
Está salpicado por una tremenda gama de
verdes y ocres a modo de traje de camuflaje
Ricardo Sales/ Lorenzo Carbonell,
Valencia
El sapo corredor es un anfibio que
habita en nuestras montañas donde es fácil verlo cruzando una carretera comarcal. Muchos son víctimas de arrollamientos por los coches que, por lo general, suelen
circular a una velocidad excesiva.
Es crepuscular y nocturno. Durante el día suele permanecer
oculto bajo las piedras y troncos.
Aunque no es raro verlo activo en
pleno día. También puede ser hallado en simpatría con el sapo partero y el sapo de espuelas. Simpatría significa que comparte una
misma región geográfica con
otras especies.
Con la llegada de la primavera,
es fácil observar unos cordones de
huevos a modo de rosario que depositan en pequeños charcos formados por la lluvia. En un breve
periodo de tiempo se desarrollan
los renacuajos, formándose unos
pequeños sapos de color negro
que, curiosamente, no son mayores que una mosca doméstica.
Existe una gran mortandad entre
los recién nacidos.
Se diferencia del sapo común
(Bufo bufo) en que tiene las glándulas paratoideas de forma oblicua. Además es mucho mayor que
el corredor ya que mide una longitud de 21 centímetros (cm), mientras que la hembra del corredor
puede alcanzar una longitud de 9
cm. Ambas especies apenas presentan dimorfismo sexual: en las
dos, el macho es más pequeño.
LORENZO CARBONELL ZARAGOZÁ
No hay dos iguales
Con frecuencia, cuando nos encontramos por el monte con un
sapo corredor, nos causa cierta repulsión debido a su patente aspecto verrugoso. Pero si con nuestra mirada recorremos lentamente su cuerpo, podemos admirar su
extraordinaria belleza. Está salpicado por una tremenda gama de
tonalidades verdes y ocres que forman su librea y que recorren su
robusto cuerpo a modo de un traje de camuflaje; como si de un guerrillero del color se tratara. Y por
si fuera poco, está cubierto por un
sin fin de discretas e impresionantes manchas anaranjadas que
por unos instantes nos cautivarán.
LIBREA IMPRESIONISTA. Sapo corredor (Bufo calamita) fotografiado en el término de Alcublas.
Una «calamidad» desplazándose
Denominado científicamente
«Bufo calamita», el sapo corredor es un anfibio anuro o exento de cola. Alude al nombre de
«corredor» debido a que se desplaza corriendo ó gateando torpemente por tierra en lugar de
hacerlo mediante pequeños saltos como el sapo común (Bufo
bufo) ó la rana común (Rana perezi). La denominación de «calamita», se debe a que es una calamidad por la forma que tiene
para desplazarse.
Detrás de sus ojos, en ambos lados, posee unos abultamientos
que conforman unas glándulas
llamadas paratoideas que secretan un líquido tóxico cuando
un predador intenta devorarlos.
Son inofensivos para el hombre. Esas glándulas están situadas de forma casi paralela y
repletas de pequeños poros. Dicha característica lo diferencia
fácilmente del sapo común ya
que ambos, a simple vista, son
semejantes.
Perfectamente podría haber sido
pintado por artistas impresionistas como Renoir o Monet. Durante la primavera, los machos suelen
adoptar una librea nupcial más
atractiva si cabe. ¡No hay dos sapos iguales!
En su verde mirada queda reflejado el bosque en el que en su
día habitó y que poco a poco estamos destruyendo. No aconsejo a
nadie que mire directamente a los
seductores ojos de un sapo corredor porque nos puede atrapar por
siempre con su encanto. Y entonces, irremediablemente desearemos haber nacido sapo.