RÚA FERNÁNDEZ, Carolina (edició, introducció i notes). Fons

CEHI- Universitat de Barcelona (juliol 2015)
RÚA FERNÁNDEZ, Carolina (edició, introducció i notes). Fons
Albert Pérez i Baró (1902-1989). Catarroja, Barcelona: Editorial
Afers, Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la
Universitat de Barcelona, 2015.Elspapers del Pavelló de la
República, 14. 127 pàgs. [13,5 x 21].
El número 14 de la col·lecció “Els papers del Pavelló de la
República”, ens permet endinsar-nos en la biografia del polític i
sindicalista Albert Pérez Baró (1902-1989), i de retruc en el món de
les col·lectivitzacions a Catalunya durant la Guerra Civil. Albert Pérez Baró jugà un
important paper en el desenvolupament de la tasca col·lectivitzadora des de la
Generalitat de Catalunya. En la seva joventut, aquest gracienc que havia estudiat a
l’Escola de Comerç i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, va militar a les joventuts
socialistes i va ser un dels fundadors del Partido Comunista de España (que abandonà el
1926). També va ser membre del Sindicat Mercantil, adscrit a la CNT, fins el 1933.
Però parlar de Pérez Baró és parlar de les col·lectivitzacions durant la Guerra
Civil. Aquesta associació és el resultat de la seva col·laboració en l’elaboració i
desenvolupament del Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer (24-X-1936). Hem
de recordar que, a Catalunya, el fracàs del cop d’estat del 18 de juliol comportà una
radicalització obrera que portà a molts treballadors a fer-se amb el control de les seves
empreses. El govern de la Generalitat, amb el decret de col·lectivitzacions, va
institucionalitzar legalment aquesta dinàmica, d’acord amb una idea fonamental que es
reflectia a la part expositiva del decret: “s’imposa la supressió del concepte de la renda
que no procedeixi del treball”. El resultat no seria altre que la col·lectivització
obligatòria de totes les empreses industrials de més de cent assalariats i d’aquelles amb
propietaris “facciosos”, i la possibilitat de col·lectivitzar aquelles que comprenien entre
50 i 100 treballadors, si tres quartes parts d’aquests així ho manifestaven.
La seva experiència en aquest àmbit, des del secretariat per a l’aplicació del
decret al Departament d’Economia de la Generalitat, es reflectí a la seva obra 30 mesos
de col·lectivisme a Catalunya.Amb la finalització de la guerra arribà l’exili, fins que el
1941 tornà a Catalunya, on s’implicarà en la difusió del cooperativisme, amb la
fundació del Centro de EstudiosCooperativos (prohibit pel règim dictatorial) i
publicacions sobre el món cooperatiu. Tal i com reflecteix el present llibre, amb una
introducció biogràfica del personatge i una contextualització històrica a càrrec de la
historiadora Carolina Rúa Fernández, que també s’ha encarregat de l’edició documental
de l’obra, Pérez Baró “proposava una tercera via, que compatibilitzava la propietat
col·lectiva-estatal i la privada”, dins d’una concepció de la cooperació i el
col·lectivisme que anava més enllà del sistema econòmic, esdevenint “una escola de
ciutadania”.
El llibre inclou la transcripció d’escrits realitzats durant la Guerra Civil,
correspondència amb Manuel Serra i Moret, conferències i xerrades després de la
CEHI- Universitat de Barcelona (juliol 2015)
Guerra Civil i d’altres documents, relacionats amb les col·lectivitzacions i el
cooperativisme.
IHE (Secretaria de la revista)
Traducción de la reseña anterior
El número 14 de la colección “Elspapers del Pavelló de la República”, nos permite
adentrarnos en la biografía del político y sindicalista Albert Pérez Baró (1902-1989), y
por extensión en el mundo de las colectivizaciones en Cataluña durante la Guerra Civil.
Albert Pérez Baró jugó un importante papel en el desarrollo de la tarea colectivizadora
desde la Generalitat de Cataluña. En su juventud, este barcelonés natural del barrio de
Gracia que había estudiado en la Escuela de Comercio y en el Ateneo Enciclopédico
Popular, militó a las juventudes socialistas y fue uno de los fundadores del Partido
Comunista de España (que abandonó en 1926). También fue miembro del Sindicato
Mercantil, adscrito a la CNT, hasta 1933.
Pero hablar de Pérez Baró es hablar de las colectivizaciones durante la Guerra
Civil. Esta asociación es el resultado de su colaboración en la elaboración y desarrollo
del Decreto de Colectivizaciones y Control Obrero (24-X-1936). Tenemos que recordar
que, en Cataluña, el fracaso del golpe de estado del 18 de julio comportó una
radicalización obrera que llevó a muchos trabajadores a hacerse con el control de sus
empresas. El gobierno de la Generalitat, con el decreto de colectivizaciones,
institucionalizó legalmente esta dinámica, de acuerdo con una idea fundamental que se
reflejaba en la parte expositiva del decreto: “s’imposa la supressió del concepte de la
renda que no procedeixi del treball”. El resultado no sería otro que la colectivización
obligatoria de todas las empresas industriales de más de cien asalariados y de aquellas
con propietarios “facciosos”, y la posibilidad de colectivizar aquellas que comprendían
entre 50 y 100 trabajadores, si tres cuartas partes de estos así lo manifestaban.
Su experiencia en este ámbito, desde el secretariado para la aplicación del
decreto en el Departamento de Economía de la Generalitat, se reflejó en su obra 30
mesos de col·lectivisme a Catalunya. Con la finalización de la guerra llegó el exilio,
hasta que en 1941 volvió a Cataluña, donde se implicará en la difusión del
cooperativismo, con la fundación del Centro de Estudios Cooperativos (prohibido por el
régimen dictatorial) y publicaciones sobre el mundo cooperativo. Tal y como refleja el
presente libro, con una introducción biográfica del personaje y una contextualización
histórica a cargo de la historiadora Carolina Rúa Fernández, que también se ha
encargado de la edición documental de la obra, Pérez Baró ““proposava una tercera
via, que compatibilitzava la propietatcol·lectiva-estatal i la privada”, dentro de una
CEHI- Universitat de Barcelona (juliol 2015)
concepción de la cooperación y el colectivismo que iba más allá del sistema económico,
identificándola con “una escola de ciutadania”.
El libro incluye la transcripción de escritos realizados durante la Guerra Civil,
correspondencia con Manuel Serra iMoret, conferencias y charlas después de la Guerra
Civil y otros documentos, relacionados con las colectivizaciones y el cooperativismo.
IHE
(Secretaría de la revista)