La seguretat dels productes

FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
22 DE JUNY DE 2016
La seguretat dels
productes
CRÈDITS
Les opinions recollides en aquest document són representatives dels seus respectius autors
L’IDES no es fa responsable d’aquestes opinions ni les assumeix com a pròpies, mentre no es digui el contrari.
Aquesta edició s’ha tancat en data 17 de juny.
Coordinació editorial: Imma Ros
Organitza / edita (IDES)
Institut d’Estudis de la Seguretat
Col·legis col·laboradors
Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya
Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Col·legi d’Enginyers en Informàtica de Catalunya
Associació Catalana d’Enginyers en Telecomunicacions
Membres protectors de l’IDES
PrevenControl
MC Mutual
Patrocina
Departament d’Empresa i Coneixement
Dipòsit legal: B 15129-2016
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
22 DE JUNY DE 2016
La seguretat dels
productes
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
4
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
PRESENTACIÓ
Els inicis del 2016 han estat per a l’IDES un moment d’inflexió, de reflexió i de nous posicionaments.
Hem analitzat les virtuts i les mancances dels primers divuit anys de la fundació; i després de buscar
noves implicacions i d’establir noves sinèrgies estem ampliant els horitzons de l’IDES.
Certament, venim d’una etapa que ha donat molt bons resultats i, ara, hem plantejat amb
il·lusió i entusiasme com amplificar els objectius de l’IDES com a eina al servei de les empreses,
l’administració i la societat sense perdre la seva essència: contribuir a millorar la seguretat del
nostre país.
Per aconseguir aquesta catarsi, tot just ara que celebrem els 18 anys de la fundació, comptem amb
el suport i el treball colze amb colze dels següents col·legis professionals: Col·legi d’Enginyers
Agrònoms de Catalunya, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Col·legi
d’Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d’Enginyers en Informàtica de Catalunya i Associació Catalana d’Enginyers en Telecomunicacions
Pensem que, per assolir la missió d’augmentar la capacitat social de coneixement, anàlisi, previsió,
minimització i control del risc, cal seguir apostant per la realització de serveis, estudis i activitats
de promoció, difusió i comunicació. Per assolir-ho, ens cal tant la complicitat del màxim d’agents
de la seguretat del nostre país (col·legis professionals, associacions empresarials, clústers, universitats, empreses i Administració) com la diversificació de les temàtiques tractades, apostant per la
innovació i la concentració d’informació de qualitat.
La nostra voluntat és seguir afrontant els vells problemes i els nous reptes com a oportunitats de
progrés per a l’IDES, les entitats que li són afins i la societat en general.
Aquest, és el primer Fòrum de la Seguretat Industrial d’aquest nou IDES, esperem que continuem
complint amb les vostres expectatives amb la nostra manera d’abordar els problemes.
Desitgem que aquest gaudiu del Fòrum de la Seguretat Industrial i d’aquest monogràfic.
Oriol Altisench
Degà del Col·legi del Camins,
Canals i Ports de Catalunya
Sílvia Burés
Col·legi d’Enginyers
Agrònoms de Catalunya
Jordi Guix
Col·legi d’Enginyers
Industrials de Catalunya
Eduard Martin
Col·legi d’Enginyers en
Informàtica de Catalunya
Pedro Linares
Associació Catalana
d’Enginyers de Telecomunicació
5
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
6
ELS RISCOS DELS PRODUCTES
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
M. Luisa Sarrias
Directora del Fòrum de la Seguretat Industrial 2016
Enginyera industrial, postgraduada en Direcció Financera de la Universitat Pompeu
Fabra i tècnica acreditada en Plans d’autoprotecció, actualment és directora de Serveis Generals de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Ha treballat com assessora tècnica de
la Direcció General d’Indústria de la Generalitat de Catalunya i com a tècnica d’obres
i projectes hospitalaris al Servei Català de Salut. També ha realitzat projectes executius d’instal·lacions i direcció d’obra a la seva empresa LS Enginyeria. Té coneixements
d’enginyeria industrial, instal·lacions i manteniment d’energies renovables, certificació
energètica dels edificis, limitació de la demanda energètica, qüestions mediambientals,
condicionament d’aire i càlculs per ordinador.
8
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
ELS RISCOS DELS PRODUCTES
M. Luisa Sarrias
El Fòrum de la Seguretat Industrial és un
espai de trobada i reflexió sobre com podem ajudar en la difusió i el canvi de cultura de la importància de la seguretat en
un sentit transversal en la nostra societat.
Aquest any el títol del Fòrum de la Seguretat Industrial és Els riscos dels productes.
Aquesta temàtica se’m va plantejar quan,
el 2014, vaig tenir la sort d’unir-me durant
dotze mesos a l’equip de la Direcció General d’Indústria, per donar suport a les empreses emprenedores i innovadores en el
sobreesforç de crear un nou producte, una
nova empresa i, posteriorment, comercialitzar-lo al mercat interior i exterior.
Durant aquesta etapa professional, vaig
quedar molt agradablement sorpresa de
la quantitat d’inventors, innovadors i emprenedors que no només tenen una bona
idea, sinó que donen un pas més endavant cap a la fabricació d’un producte pilot , passen totes les certificacions obligatòries i compleixen tots els requeriments
mediambientals, de protecció d’incendis i
assaigs de seguretat.
Un cop superat el període d’autorització
del producte, s’aconsegueix industrialitzar
un producte de molt alta qualitat i amb
garantia de seguretat. Fins aquí ens
trobem una Europa innovadora i amb el
9
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
valor principal de la qualitat de producte,
amb productes altament testats i segurs.
La cara no tan amable la tenim en la
realitat del mercat. En les prestatgeries
d’alguns comerços o en instal·lacions que
es realitzen en aquest país trobem productes que no estan inspeccionats ni analitzats degudament amb el mateix criteri.
Trobem productes sense el marcatge CE,
necessari perquè siguin comercialitzats a
Europa, o fins i tot trobem productes amb
el marcatge CE que contenen China export.
La mateixa problemàtica ens la trobem en
el mercat dels principis actius farmacèutics o dels cosmètics, ja que els productes
europeus passen estrictes controls de qualitat, i fins i tot normatives FDA americanes
(de l’agència responsable de la regulació
dels aliments, els medicaments i els cosmètics), i, en canvi, hi ha principis actius
de països emergents que no compleixen
els requeriments estrictes de fabricació.
Aquests productes representen
perill seriós de seguretat per
10
un
als
ciutadans. Aquesta és la temàtica
que ens preocupa en el Fòrum de la
Seguretat Industrial (perill d’incendi,
electrocucions, explosions…), però no
és menys menyspreable la toxicitat i el
perill ambiental d’aquests productes i
la fabricació en països d’origen que no
compleixen els mínims admissibles de
seguretat laboral i de drets humans.
Uns altres exemples serien bombetes
que enrampen, joguines de plàstic amb
components tòxics per als nadons, teixits
molt inflamables, cosmètics amb productes
no permesos, etcètera.
Quan en la selecció d’un producte preval
el preu davant de la qualitat i la seguretat,
hem de ser conscients que molt probablement aquesta baixada de preu és el resultat d’una reducció dels costos de producció i control.
La nostra obligació, des del Fòrum, és
difondre que un producte autèntic amb
marcatge CE, tot i ser una mica més car,
garanteix la nostra seguretat i un creixement sostenible.
COMPETÈNCIES DE
L’AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM
EN MATÈRIA DE SEGURETAT
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Montserrat Ribera
Directora de l’Agència Catalana de Consum
Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, i
també és diplomada en Fiscalitat i en Anàlisi Financer per EADA.
El 1984 va accedir al mercat laboral treballant d’economista al sector privat en el món
de les assegurances i serveis. El 1988 va entrar a treballar al Centre de desenvolupament i Innovació Empresarial (CIDEM) de la Generalitat on va romandre durant setze
anys com a delegada a la Catalunya central.
Va iniciar-se al món de la política el 1995 quan va esdevenir regidora de CiU a Guardiola de Berguedà. Va ser alcaldessa del seu poble del 14 de juny del 2003 al 13 de juny del
2015. I va ser la primera dona presidenta del Consell Comarcal del Berguedà de 1999
al 2008, organisme del qual també havia estat consellera de diferents àrees com per
exemple Benestar Social. Va ser diputada al Parlament de Catalunya del 2008 al 2015 i
del 1995 al 1999, fou també diputada provincial de la Diputació de Barcelona.
12
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
COMPETÈNCIES DE
L’AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM
EN MATÈRIA DE SEGURETAT
Montserrat Ribera
L’article 2 de la Llei 9/2004 de creació
de l’Agència Catalana del Consum indica
que entre les competències d’aquest organisme hi ha la inspecció i el control de
la disciplina del mercat.
L’article 3.c assenyala que entre les seves
funcions està, d’una banda, la de vetllar
perquè els productes i serveis posats a
disposició dels consumidors i usuaris
incorporin la informació de seguretat i
n’assoleixin els nivells legalment exigibles, i, d’altra banda, establir campanyes
de prevenció.
Normativa bàsica en matèria de seguretat
dels productes
La Directiva 2001/95/CE de seguretat general dels productes introdueix el principi
de cautela que permet actuar i adoptar mesures cautelars per protegir els consumidors en cas d’indicis d’inseguretat, encara
que no hi hagi una certesa científica total.
Aquesta Directiva estableix la base per al
funcionament del RAPEX, la xarxa que permet una interconnexió entre totes les autoritats competents de consum, inclosa la
Comissió Europea. La Directiva s’incorpora
a l’ordenament jurídic de l’Estat mitjançant
el Reial decret 1801/2003, de seguretat
general dels productes.
El Reial decret 1801/2003, entre d’altres,
regula el sistema estatal d’intercanvi ràpid d’informació (SIRI) en forma de xarxa
integrada en el sistema europeu d’alertes
(RAPEX), per tal de facilitar la comunicació i l’intercanvi ràpid d’informació de les
actuacions que s’adoptin en cas de risc.
Una altra normativa de referència seria
el Reglament (CE) 765/2008, pel qual
s’estableixen els requisits d’acreditació i
vigilància del mercat, i la Decisió de la
Comissió, de 16 desembre de 2009, per
la qual s’estableixen les directrius per a
la gestió del RAPEX.
En l’àmbit de Catalunya, cal assenyalar
la Llei 22/2010, de 20 juliol 2010, del
Codi de consum de Catalunya, i el Decret 198/2016, de 23 de febrer, sobre la
inspecció de consum i control de mercat,
el procediment de presa de mostres, les
mesures cautelars i altres actuacions inspectores.
Definició de producte segur,
risc i avaluació del risc
La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del
Codi de consum de Catalunya, defineix
producte segur com aquell que, en condicions d’utilització normals o raonable-
13
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
ment previsibles, no presenta cap risc o
únicament els riscos mínims compatibles
amb l’ús del producte i considerats admissibles. Aquesta mateixa Llei defineix
risc com la probabilitat que la salut, la seguretat o els interessos econòmics de les
persones consumidores pateixin un dany
derivat de la utilització, el consum o la
presència d’un bé o servei.
Per qualificar un risc des del punt de vista
de la seva gravetat, entre altres possibles
circumstàncies, es valora conjuntament
la probabilitat que es produeixi un dany i
la severitat d’aquest.
Es considera risc greu aquell que exigeix
una intervenció ràpida de les administracions públiques, fins i tot en el cas que els
possibles danys per a la salut i la seguretat no es materialitzin immediatament.
La Decisió de la Comissió, de 16 desembre de 2009, per la qual s’estableixen les
directrius per a la gestió del RAPEX, fixa
uns paràmetres per a la realització d’una
avaluació del risc, depenent del producte, consumidor tipus al qual va adreçat,
hipòtesis de lesió, gravetat d’aquesta i
probabilitat que es produeixi un dany.
Així mateix, el Reial decret 1801/2003
de seguretat general dels productes estableix uns criteris per determinar si un
producte és segur o no. Entre d’altres, es
considera que un producte és segur quan
compleix les disposicions normatives de
compliment obligatori a l’Estat que fixin
els requisits de salut i seguretat; també
quan un producte és conforme a normes
tècniques nacionals que siguin transposició d’una norma europea harmonitzada, i
quan això no és possible s’han de tenir en
compte les normes tècniques nacionals
que siguin transposició de normes europees no harmonitzades, normes UNE i,
finalment, recomanacions de la Comissió
Europea i codis de bones pràctiques.
14
Alhora es presumeix que un producte
és insegur quan el producte o les
instal·lacions on s’elabori no tinguin
les
autoritzacions
administratives
necessàries; quan, estant-hi obligat,
el producte hagi estat posat al mercat
sense la corresponent declaració CE de
conformitat, el marcatge CE o qualsevol
altra marca de seguretat obligatòria; no
tingui les dades mínimes que permetin
identificar el productor o pertanyi a una
gamma, lot o remesa de productes de la
mateixa classe o descripció en què s’hagi
descobert algun producte insegur, que
seria el cas d’un producte alertat.
Obligacions dels productors i distribuïdors.
Notificacions voluntàries
Els productors tenen el deure de posar
al mercat únicament productes segurs.
Quan descobreixin o tinguin indicis suficients que han posat al mercat productes
insegurs, han d’adoptar, sense que calgui cap requeriment dels òrgans administratius competents, les mesures adequades per evitar els riscos, inclòs el fet
d’informar els consumidors mitjançant la
publicació d’avisos especials, si s’escau,
retirar els productes del mercat o recuperar-los dels consumidors. Alhora han de
comunicar immediatament aquests fets
als òrgans administratius competents
de la comunitat autònoma afectada. En
cas de productors o distribuïdors amb
seu a Catalunya, n’hauran d’informar a
l’Agència Catalana del Consum, la qual
en farà el seguiment corresponent i pot
requerir mesures addicionals; és el que
es coneix com a notificacions voluntàries
de productors, molt habitual en sectors
com el de l’automoció.
Així mateix, els distribuïdors tenen el
deure de distribuir només productes segurs, per la qual cosa no han de subministrar productes quan sàpiguen o hagin de
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
saber, per la informació que posseeixen i
com a professionals, que no compleixen
aquest requisit i han de col·laborar amb
l’Administració tot proporcionant la informació que se’ls sol·liciti i en la retirada
del producte, si escau.
Xarxa d’alertes
Un producte alertat és aquell producte de
consum insegur, sobre el qual s’han adoptat mesures de restricció a la comercialització, i que és notificat a la xarxa per tal
d’informar-ne a la resta d’autoritats competents en consum per a les actuacions
de control oportunes.
La xarxa d’alertes és un sistema
d’intercanvi ràpid d’informació de productes insegurs i de les mesures adoptades. Funciona en l’àmbit estatal i, alhora,
la xarxa està integrada en la xarxa europea (RAPEX). Té la finalitat de transmetre ràpidament qualsevol informació relativa a l’existència d’un risc i les mesures
de restricció adoptades entre els diferents
organismes de consum d’àmbit nacional
i la resta de països de la Unió Europea.
L’objectiu és el de garantir un alt nivell
de protecció de la salut i seguretat dels
consumidors.
A Catalunya, el punt de contacte de la
xarxa d’alertes és l’Agència Catalana del
Consum.
D’aquesta xarxa d’alertes estan exclosos:
- Productes farmacèutics
- Aliments i pinsos
- Productes sanitaris
I. Com s’origina una alerta?
La troballa d’un producte insegur pot ser
conseqüència de:
- Campanyes de controls de productes:
es programen anualment i focalitzen
el control en determinats grups de
productes. Es duen a terme controls
analítics i d’etiquetatge en laboratoris
oficials o acreditats. Si dels informes
dels laboratoris es desprèn que hi ha
defectes en la composició i/o construcció
que poden generar un risc per a la salut
o seguretat del consumidor, es poden
adoptar mesures cautelars de restricció
a la comercialització.
- Actuacions d’ofici del personal inspector.
- Notificacions voluntàries de productors: quan els productors o distribuïdors
sàpiguen que un producte que ja han
subministrat als consumidors presenta
riscos incompatibles amb el deure general de seguretat, cal que comuniquin
aquests fets immediatament als òrgans
administratius competents de la comunitat autònoma afectada. També han
d’informar de les actuacions dutes a
terme amb la finalitat de preveure els
riscos per als consumidors.
- Denúncies de consumidors que tenen
per objecte productes no segurs.
- Comunicacions d’altres organismes públics (duana, altres organismes públics)
15
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
II. Actuacions inspectores en cas d’alerta ja
publicada
Diàriament es controla el sistema informàtic de la xarxa d’alertes i la bústia de
correus específic per a productes insegurs, per tal de verificar si hi ha alertes
publicades en l’àmbit europeu o estatal que puguin afectar Catalunya, i, per
tant, s’hagin de dur a terme actuacions.
S’inicien les actuacions inspectores a Catalunya en cas de tenir l’empresa responsable aquí, i també en cas que el producte
s’hagi comercialitzat a Catalunya encara
que només hi hagi el distribuïdor o els
distribuïdors.
Les alertes publicades a la xarxa d’alertes
pels organismes de consum d’altres comunitats autònomes s’anomenen CCAA, i
les publicades per altres països de la Unió
Europea s’anomenen CE.
Durant aquestes actuacions, l’inspector
ha de comprovar, entre d’altres, el total
d’unitats comercialitzades, la distribució
i la procedència, pot promoure ulteriors
proves per comprovar la conformitat o no
del producte, i ha de fer el seguiment de
les mesures per a la retirada del producte
del mercat, si escau.
III. Emissió d’una notificació d’alerta
En cas de notificacions voluntàries de
productors, es publiquen quan l’empresa
n’informi a l’Administració competent,
sempre que quedi acreditat el problema
de seguretat. L’Administració pot requerir
dades i mesures addicionals i fer-ne un
seguiment.
En cas d’alertes que derivin d’actuacions
de control de l’Administració, es publiquen una vegada s’hagi iniciat el procediment administratiu i quedi acreditada
la inseguretat del producte.
16
Les notificacions han d’anar acompanyades de l’avaluació del risc corresponent,
les dades de distribució, l’origen del producte i els informes analítics, si se’n disposa, entre d’altres.
Mesures administratives de restricció de la
comercialització
L’Agència Catalana del Consum pot acordar mesures cautelars si hi ha indicis racionals de risc no acceptable per a la salut i la seguretat. Les principals mesures
cautelars són les següents:
- Imposar, per raons de seguretat, condicions prèvies a la comercialització
d’un bé o la prestació d’un servei.
- Immobilitzar béns o obligar a retirarlos del mercat i a recuperar els que estiguin en mans de les persones consumidores, i, si cal, acordar destruir-los
en condicions adequades.
- Suspendre o prohibir l’activitat,
l’oferta, la promoció o la venda de béns
o la prestació de serveis.
Així mateix, es pot obligar a informar
les persones exposades al risc derivat de
l’ús d’un bé o de la prestació d’un servei, de manera immediata i pels mitjans
més adequats, per mitjà de la publicació
d’avisos especials.
Aquestes mesures han de ser proporcionades a la gravetat de les irregularitats
detectades i tan poc restrictives amb la
lliure circulació de mercaderies com sigui possible.
L’adopció de les mesures cautelars obliga a l’inici d’un procediment administratiu durant el qual l’empresa pot fer les
al·legacions i presentar les proves que
consideri oportunes. El procediment fi-
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
nalitza amb una resolució en la qual
s’adopten mesures definitives.
Dades quantitatives
Durant l’any 2015, l’Agència Catalana
del Consum va notificar un total de 152
alertes de productes insegurs a la xarxa.
D’aquestes, un total de 61 corresponien
a notificacions voluntàries de productors.
La resta d’alertes van ser motivades majoritàriament per actuacions de control
programat, actuacions d’ofici i actuacions de control a duana.
Els sectors que a Catalunya generen més
alertes són les joguines, els vehicles (en
aquest cas es tracta de notificacions voluntàries de productors), el material elèctric i lluminàries, la roba i el calçat, i els
equips de protecció individual (EPI).
En l’àmbit europeu, l’any 2015 es van publicar 2.144 alertes, i en l’àmbit estatal,
808. L’Agència Catalana del Consum ha
realitzat actuacions inspectores en totes
aquelles amb empresa responsable o distribuïdor a Catalunya.
17
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
18
GARANTIA DEL MARCATGE CE,
GUIA PER A L’OBTENCIÓ EN NOUS
PRODUCTES
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Carles Masnou
Cap de la Secció de Productes de la
Subdirecció General de Seguretat Industrial
Enginyer industrial, màster per la UAB en Gestió de l’Administració Publica i tècnic
superior en prevenció de riscos laborals, és Cap de la Secció de Productes de la Subdirecció General de Seguretat Industrial, del Departament d’Empresa i Coneixement de
la Generalitat de Catalunya. Des d’aquesta secció es fa un seguiment de l’aplicació de la
Directiva de màquines. Coneixedor dels aparells elevadors, pel fet d’haver realitzat les
tasques d’inspector en aquest camp durant un ampli període de temps. També exerceix
com a professor col·laborador en formació de prevenció en l’àrea d’aparells d’elevació
i manutenció.
20
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
GARANTIA DEL MARCATGE CE,
GUIA PER A L’OBTENCIÓ EN NOUS
PRODUCTES
Carles Masnou
Cal fer un repàs cronològic a les diferents
etapes que ens han permès arribar a la
situació actual.
L’any 1957, es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE), mitjançant el Tractat de Roma, que no deixa de ser la formalització de la unió econòmica.
L’any 1993, mitjançant el Tractat de Maastricht, es crea la Unió Europea (UE) i la
CEE s’hi incorpora passant a denominarse Comunitat Europea (CE).
L’any 2009 té lloc el Tractat de Lisboa.
Les diferents institucions de la CE són
incorporades a l’organització de la UE,
deixant sense contingut la CE i aquesta
deixa d’existir.
Paral·lelament les directives han evolucionat al llarg del temps. Fins a l’any
1985 són directives opcionals, també conegudes com a primeres directives. Es caracteritzen per disposar d’especificacions
tècniques molt detallades, i això implica
un canvi constant com a conseqüència
de les innovacions tecnològiques. Bàsicament són emprades en el sector automobilístic. El fabricant ha d’acomplir-les
si vol comercialitzar el producte a tota
la CEE. En el cas de no acollir-s’hi, cal
acomplir la legislació nacional del país
on el fabricant vol vendre el producte.
Durant el període 1985-1991, les directives d’harmonització o de nouvelle approche van ser la base per a la redacció de
les directives actuals. Es caracteritzen,
d’una banda, per la publicació en el diari
oficial de la CEE, que implica que els diferents països membres estan obligats a
derogar la seva legislació nacional per tal
d’adaptar-la a les directives; i, d’altra banda, incorporen el concepte de requisits
essencials, propietats que ha d’acomplir
obligatòriament el producte, i de caràcter genèric, com, per exemple, que la càrrega transportada no pot caure.
El fabricant es pot acollir al compliment de
normes tècniques harmonitzades (EN), ja
que aquestes tenen la propietat de la presumpció de conformitat d’acompliment
dels requisits essencials de la directiva.
La Comissió vol que les directives no es
modifiquin constantment i, en canvi, siguin les normes harmonitzades les que
s’adeqüin a les millores tecnològiques.
El fabricant disposa d’un sistema
d’avaluació de conformitat de la directiva, per tal de garantir que el producte
acompleix amb la directiva o directives
d’aplicació. No obstant això, el fabricant
està obligat a confeccionar un expedient
tècnic.
21
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
A partir del 1991, les directives són conegudes com les de global approche o
d’enfocament global, i són el model definitiu.
Es caracteritzen per una sèrie trets:
- Unificació del procediments
d’avaluació de conformitat dels
productes, adaptant una estructura
modular.
- La Comissió escull per a cada directiva els mòduls adients del conjunt de l’estructura del procediment
d’avaluació de conformitat.
- El fabricant escull un dels diferents
mòduls del sistema d’avaluació de
conformitat oferts per la directiva.
- A la vegada, s’acullen al compliment
de les normes harmonitzades per la
presumpció de conformitat dels requisits essencials.
- Les directives d’aquest període
obliguen el fabricant a estendre el
document anomenat Declaració CE de
conformitat.
La Declaració CE de conformitat és el document que garanteix que el fabricant ha
realitzat un expedient tècnic com a pas
previ per poder llançar el producte al
mercat de la UE. El fabricant ha d’incloure
22
en la Declaració l’organisme notificat que
hagi intervingut en el procés d’avaluació
de conformitat.
En les diferents directives s’imposa
l’obligació del fabricant d’incorporar el
marcatge CE al producte com a pas previ
a la seva comercialització.
Marcatge CE
És una marca obligatòria per poder comercialitzar el producte en l’espai econòmic europeu (EEE), constituït per la UE,
Islàndia, Noruega i Liechtenstein.
L’EEE està constituït pels països de la UE
més un seguit de països que sense formar
part de la UE participen del mercat únic.
El marcatge CE del producte és obligatori,
a diferència de les marques voluntàries
de qualitat de producte, per exemple,
Aenor, Bureau Veritas, TÜV Rheinland,
TÜV SÜD, etc.
El fabricant no pot marcar el producte
amb altres símbols, llegendes, etc., que
es prestin a confusió o impedeixin la visió
del marcatge CE, per exemple, marcatge
China export.
El marcatge CE del producte implica que
el fabricant ha seguit un procediment
pautat i previ al llançament al mercat.
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
Vigilància de mercat
ratoris, per tal de verificar l’acompliment
dels requisits essencials de seguretat.
Les administracions europees són responsables de realitzar la vigilància dels
productes que s’incorporen al mercat de
la UE.
Tanmateix, les diferents administracions
poden consultar les dades introduïdes
per altres administracions.
Els recursos econòmics i humans de què
disposen les administracions són diferents per a cada país membre.
El ciutadà també te accés a l’ICSMS, però
no li és permès introduir dades dels productes.
Per tal de compartir els coneixements
dels diferents països, la Comissió va encarregar el disseny d’una base de dades
per a la vigilància del mercat. La base de
dades, anomenada ICSMS, permet a les
diferents administracions introduir les
dades dels productes inspeccionats, tant
des d’una perspectiva documental com
del resultat dels assajos realitzats en labo-
Fou establert l’1 de gener del
1994 en un acord[1] entre els
estats membres de l’Associació
Europea de Lliure Comerç
(AELC) i tots els estats membres
de la Unió Europea (UE). L’acord
permet que els estats de l’AELC
participin del mercat únic europeu sense ser part de la Unió Europea.
23
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
24
CENT ANYS DE FABRICACIÓ
RESPONSABLE PENSANT EN LA
SEGURETAT. SIMON
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Xavier Montfort
Enginyer Industrial
Responsable Normalització i Certificació Grup SIMON
Enginyer industrial en l’especialitat electrotècnica per l’Escola Tècnica Superior
d’Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB – UPC), es va incorporar a l’empresa
SIMON el 1995, on ha desenvolupat diferents tasques, inicialment com enginyer de
disseny en l’àrea de dispositius de protecció, posteriorment, el 1999 i fins el 2006 passa a
ser responsable del laboratori de SIMON per a accessoris d’instal·lació com interruptors,
bases d’endoll i dispositius de protecció.
A partir del 2006 i fins l’actualitat passa es responsabilitza de tota l’àrea de normalització,
certificació de producte i propietat industrial, i el 2011 amb la reorganització del grup
SIMON s’afegeix en l’àrea de la seva responsabilitat la part d’enllumenat interior i
exterior del grup.
Actualment, i en representació de SIMON, és president del comitè de certificació
d’AENOR per a accessoris d’instal·lació (CTC-030) i president del comitè de normalització
AEN/CTN 202, relatiu a les regles d’instal·lació elèctrica. També participa en diferents
comitès de normalització internacionals, tant a nivell de CENELEC com de IEC, sent
coordinador del grup de treball encarregat de la norma EN 60669-1.
26
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
CENT ANYS DE FABRICACIÓ
RESPONSABLE PENSANT EN LA
SEGURETAT. SIMON
Xavier Montfort
En les imitacions o falsificacions dels productes normalment es produeix un dany
a les marques reconegudes, però també
hi ha un problema intrínsec de seguretat.
La qualitat dels materials empleats, les
validacions dels projectes i els controls
de qualitat de marques reconegudes no
és el mateix que el que poden utilitzar els
fabricants de baix cost o que fabriquen
imitacions o falsificacions.
Darrere d’una tasca important de disseny i innovació, també hi ha un treball
molt important de validació i verificació
que els productes que es fabriquen compleixen amb tots els requisits de seguretat
establerts per la legislació. Abans de posar el producte en el mercat, és necessari
sotmetre’l a tots els assajos funcionals i
de seguretat per garantir-ne el correcte
funcionament i que es compleixen els requisits bàsics de seguretat establerts per
la legislació.
En aquest sentit, el 2008 es va aprovar un
nou marc legislatiu que consisteix en una
sèrie de mesures per millorar la vigilància
del mercat i l’avaluació de la conformitat. A partir d’aquest nou marc legislatiu
es van revisar una sèrie de directives per
alinear-les amb la Decisió 768/2008/CE,
sobre un marc comú per a la comercialització dels productes, entre les quals la Directiva 2014/35/UE de baixa tensió.
Canvis en la Directiva
2014/35/UE de baixa tensió
Com comentàvem anteriorment, els canvis en la Directiva de baixa tensió han
estat per adaptar-la al nou marc legislatiu. Aquests canvis no han implicat modificacions tècniques, però sí que s’han
tingut presents al realitzar les normes
que donen presumpció de conformitat
amb la Directiva i assegurar que aquestes cobreixen tots els requisits bàsics de
seguretat.
En aquest sentit, un dels principals canvis ha estat la inclusió de l’annex ZZ a
les normes EN que donen presumpció de
conformitat amb alguna de les directives
de nou enfocament, com pot ser la Directiva de baixa tensió.
En l’annex ZZ es detalla quins capítols de
la norma cobreixen els requisits essencials de seguretat que estableix la Directiva. Els requisits essencials de seguretat
estan detallats en l’annex I de la Directiva (vegi’s la figura 1), i, en resum, són els
següents.
Que el producte s’acompanyi, si pot ser
marcat en el mateix producte, de tota
la informació necessària per tal que se’n
faci un ús correcte, i que el material elèc-
27
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
(6
/ 'LDULR2ILFLDOGHOD8QLyQ(XURSHD
$1(;2 ,
35,1&,3$/(6 (/(0(1726 '( /26 2%-(7,926'( 6(*85,'$' 5()(5(17(6$/ 0$7(5,$/ (/e&75,&2'(67,1$'2
$ (03/($56( &21 '(7(50,1$'26 /Ì0,7(6 '( 7(16,Ð1
&RQGLFLRQHV JHQHUDOHV
D /DV FDUDFWHUtVWLFDV IXQGDPHQWDOHV FX\R UHFRQRFLPLHQWR \ REVHUYDQFLD KD GH DVHJXUDU TXH HO PDWHULDO HOpFWULFR VH
XWLOLFH GH PDQHUD VHJXUD \ DFRUGH FRQ VX GHVWLQR ILJXUDUiQ HQ HO PDWHULDO HOpFWULFR R FXDQGR HVWR QR VHD SRVLEOH
HQ HO GRFXPHQWR TXH OR DFRPSDxH
E (O PDWHULDO HOpFWULFR \ VXV FRPSRQHQWHV VH IDEULFDUiQ GH PRGR TXH SHUPLWDQ XQ PRQWDMH \ XQD FRQH[LyQ VHJXURV \
DGHFXDGRV
F (O PDWHULDO HOpFWULFR KDEUi GH GLVHxDUVH \ IDEULFDUVH GH PRGR TXH TXHGH JDUDQWL]DGD OD SURWHFFLyQ FRQWUD ORV
SHOLJURV D TXH VH UHILHUHQ ORV SXQWRV \ D FRQGLFLyQ GH TXH VH XWLOLFH GH PDQHUD DFRUGH FRQ VX GHVWLQR \
VHD REMHWR GH XQ DGHFXDGR PDQWHQLPLHQWR
3URWHFFLyQ FRQWUD ORV SHOLJURV GHULYDGRV GHO SURSLR PDWHULDO HOpFWULFR
6H HVWDEOHFHUiQ PHGLGDV GH tQGROH WpFQLFD GH FRQIRUPLGDG FRQ HO SXQWR D ILQ GH TXH
D ODV SHUVRQDV \ ORV DQLPDOHV GRPpVWLFRV TXHGHQ DGHFXDGDPHQWH SURWHJLGRV FRQWUD HO SHOLJUR GH OHVLRQHV ItVLFDV X
RWURV GDxRV TXH SXHGD SURYRFDU HO FRQWDFWR GLUHFWR R LQGLUHFWR
E QR VH SURGX]FDQ WHPSHUDWXUDV DUFRV R UDGLDFLRQHV SHOLJURVDV
F VH SURWHMD FRQYHQLHQWHPHQWH D ODV SHUVRQDV ORV DQLPDOHV GRPpVWLFRV \ ORV ELHQHV FRQWUD ORV SHOLJURV GH QDWXUDOH]D
QR HOpFWULFD FDXVDGRV SRU HO PDWHULDO HOpFWULFR TXH VH GHVSUHQGDQ GH OD H[SHULHQFLD
G HO VLVWHPD GH DLVODPLHQWR VHD HO DGHFXDGR SDUD ODV FRQGLFLRQHV GH XWLOL]DFLyQ SUHYLVLEOHV
3URWHFFLyQ FRQWUD ORV SHOLJURV FDXVDGRV SRU HIHFWR GH LQIOXHQFLDV H[WHUQDV VREUH HO PDWHULDO HOpFWULFR
6H HVWDEOHFHUiQ PHGLGDV GH RUGHQ WpFQLFR FRQIRUPH DO SXQWR D ILQ GH TXH HO PDWHULDO HOpFWULFR
D UHVSRQGD D ORV UHTXLVLWRV PHFiQLFRV HVSHUDGRV GH PDQHUD TXH QR VH SRQJD HQ SHOLJUR D ODV SHUVRQDV ORV DQLPDOHV
GRPpVWLFRV \ ORV ELHQHV
E UHVLVWD ODV LQIOXHQFLDV QR PHFiQLFDV HQ ODV FRQGLFLRQHV PHGLRDPELHQWDOHV HVSHUDGDV GH PDQHUD TXH QR VH SRQJD HQ
SHOLJUR D ODV SHUVRQDV ORV DQLPDOHV GRPpVWLFRV \ ORV ELHQHV
F QR SRQJD HQ SHOLJUR D ODV SHUVRQDV ORV DQLPDOHV GRPpVWLFRV \ ORV ELHQHV HQ ODV FRQGLFLRQHV GH VREUHFDUJD
SUHYLVLEOHV
Figura 1. Annex I Directiva 2014_35_UE (LVD)
Font: SIMON
28
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
tric i els seus components es fabriquin de
manera que permetin un muntatge i una
connexió segura.
També s’ha de dissenyar i fabricar de manera que quedi garantida la protecció en
els casos següents, amb la condició que el
producte o component s’utilitzi de forma
segura i amb el manteniment adient:
- Protegir les persones i animals
domèstics dels contactes directes i
indirectes.
- Que no es produeixin temperatures,
arcs o radiacions perilloses.
- Protegir les persones, els animals
domèstics i els béns davant de perills
de naturalesa no elèctrics causats per
material elèctric.
- Utilitzar l’aïllament adient per a les
condicions d’utilització previstes.
- Protegir les persones, els animals
domèstics i els béns davant de les
influències externes, com poden ser
els requisits mecànics, les condicions
ambientals o les condicions de
sobrecàrrega previsibles.
En l’apartat següent s’expliquen, a tall
d’exemple, alguns dels assajos que donen presumpció de conformitat amb la
Directiva.
Per tal de comprovar que els requisits bàsics de seguretat estan coberts pels capítols indicats en l’annex ZZ, es designa un
expert que ha de revisar el contingut de
la norma i ha de donar la seva aprovació abans que la norma EN pugui circular
per vot als comitès nacionals.
Exemple d’assajos que donen presumpció de
conformitat amb la Directiva de baixa tensió
Assaig del fil incandescent
Aquest és un assaig descrit a la norma horitzontal UNE-EN 60695-2-11, que posteriorment és adoptat per les diferents normes de producte. Aquesta norma forma
part del conjunt de normes bàsiques de
seguretat.
L’objectiu d’aquest assaig és verificar que
si hi ha un escalfament anormal en una
part conductora això no produeix ignició
dels materials aïllants, i en cas de produir-se aquesta ignició no es propaga
fora del producte.
Aquest assaig és un dels que dóna presumpció de conformitat amb el segon requisit essencial de seguretat de la Directiva: “protecció contra els perills derivats
del mateix material elèctric”.
L’assaig consisteix en una resistència elèctrica amb unes determinades dimensions
que s’escalfa fins a 550ºC, 650ºC, 750ºC,
850ºC o 960ºC, en funció del tipus de
Figura 2. Assaig fil incandescent
Font: SIMON
29
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
producte i de la criticitat de la peça aïllant (vegi’s les figures 2 i 3). La peça
s’apropa a la resistència i es manté en
contacte durant trenta segons, temps durant el qual no s’ha d’iniciar la ignició, i
en cas que es produeixi ignició, al retirar
la peça del contacte amb la resistència, la
flama s’ha d’extingir en menys de trenta
segons. Tampoc pot caure material inflamat que cremi el paper que hi ha a la part
inferior de l’equip.
Assaig de la pressió de la bola
Aquest assaig cobreix el requisit de seguretat relatiu a la protecció davant de possibles sobreescalfaments. De la mateixa
manera que en el cas anterior, hi ha la
norma horitzontal UNE-EN 60695-10-2
que defineix la sistemàtica que cal seguir
per fer l’assaig, i després cada norma de
producte adapta l’assaig a les característiques del producte. Aquesta norma, com
l’anterior, forma part del conjunt de normes bàsiques de seguretat.
Figura 3. Diagrama de flux de temperatura en assaig fil incandescent
Font: SIMON
30
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
Amb aquest assaig s’avalua la fluència
accelerada dels materials aïllants sota
càrrega a elevades temperatures. Consisteix a veure l’empremta que deixa una
bola de 5 mil·límetres de diàmetre que
s’aplica sobre el plàstic amb una força de
20 newton (N) durant una hora, en una
estufa amb una temperatura ambient
que s’especifica en la norma de producte, però que no serà inferior a 125ºC per
a parts que suporten parts actives i de
75ºC per a la resta de parts. El diàmetre
de l’empremta que deixa la bola no ha
de ser superior a 2 mil·límetres de diàmetre.
Seguretat fotobiològica a la llum blava
Amb l’increment de lluminàries amb
tecnologia LED, pren més rellevància la
seguretat biològica a la llum blava. La
norma llistada com a norma que dóna
presumpció de conformitat amb la Directiva de baixa tensió és la UNE-EN 62471.
En aquesta norma es classifica el risc en
quatre nivells en funció de la radiància
ponderada de llum blava (longitud d’ona
entre 300 i 700 nanòmetres):
- RG0: Exempt de risc
(0 < LB ≤ 100 W/(m2.sr))
- RG1: Risc baix
(100 < LB ≤ 10.000 W/(m2.sr))
- RG2: Risc moderat
(10.000 < LB ≤ 4.000.000 W/(m2.sr))
- RG3: Risc elevat
(LB > 4.000.000 W/(m2.sr))
En el cas de RG2, és obligatori que es
marqui la lluminària o làmpada amb la
distància mínima a què s’ha de col·locar
per tal de reduir el grup de risc a RG1.
Conclusions
Aquests canvis en la Directiva el que ha de
permetre és que els requisits en les normes harmonitzades llistades per donar
presumpció de conformitat amb aquesta
directiva siguin consistents respecte als
requisits bàsics de seguretat, de manera
que es tinguin unes normes harmonitzades comunes i amb el mateix criteri que
ens permetin verificar la seguretat dels
productes que llancem al mercat.
Però per assegurar que el producte posat al mercat és segur, és important que
hi hagi una supervisió del mercat i evitar
que els productes que no compleixin amb
els requisits bàsics de seguretat es puguin
comercialitzar. En cas contrari, estarem
penalitzant el fabricant que vol posar un
producte segur al mercat, ja que haurà
d’assumir uns costos de disseny, selecció de material i verificacions superiors
als del fabricant que no compleix amb
aquests requisits, però que igualment té
el producte al mercat.
Figura 4. Làmpada LED
Font: SIMON
31
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
32
DIRECTIVA DE MÁQUINAS VERSUS
RD 1215/1997
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Elena Morales
Responsable tècnica en Seguretat de Màquines de TÜV Rheinland
Enginyer tècnic industrial amb l’especialitat d’electrònica, desenvolupa, a l’àmbit de
la seguretat industrial, les funcions del responsable tècnic de Seguretat Industrial i
Directiva de Màquines col·laborant amb la direcció tècnica del TÜV Rheinland ICT, S.A
a Espanya. Des de 2001 porta el desenvolupament de tasques d’inspeccions en seguretat de màquines segons RD 1215/1997 i d’inspeccions de transports de mercaderies
perilloses ADR. Aquestes tasques inspectores que desenvolupa des dels inicis a TÜV les
compagina amb tasques a l’àmbit de sistemes com a auditora dels estàndards ISO 9001,
ISO 14001, PRL i OSHAS.
34
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
DIRECTIVA DE MÁQUINAS VERSUS
RD 1215/1997
Elena Morales
Existen dos disposiciones legales que
aplican a las máquinas y que en España,
y también en Europa, son de obligado
cumplimiento:
- La Directiva 2006/42/CE, relativa a
las máquinas que afecta a las Máquinas que se comercializan o máquinas
que se ponen a disposición de los trabajadores o consumidores o máquinas
que prestan un servicio a los consumidores y las modificaciones de las máquinas. La aplicación de esta directiva
es responsabilidad del fabricante o del
representante autorizado que debe,
según se establece en la directiva, asegurarse de que la máquina cumple con
los requisitos esenciales de seguridad y
de salud, asegurarse de que se encuentra disponible el expediente técnico,
facilitar las instrucciones, llevar a cabo
el procedimiento de la evaluación de la
conformidad y redactar la declaración
de conformidad
- El Real Decreto 1215 /1997, por el
que se establecen las disposiciones de
seguridad y de salud para la utilización
por los trabajadores de los equipos de
trabajo que es una trasposición de la
directiva 89/655/CEE modificada por
la directiva 95/63/CE. Este Real Decreto afecta a los equipos de trabajo,
es decir, a cualquier máquina, aparato,
instrumento o instalación utilizado en
el trabajo y, en este caso, es responsabilidad del empresario que debe adop-
tar las medidas necesarias para que
los equipos de trabajo que se pongan
a disposición de los trabajadores sean
adecuados al trabajo que deba realizarse y convenientemente adaptados
al mismo, de forma que garanticen las
seguridad y la salud de los trabajadores que utilizan dichos equipos
La Directiva 2006/42/CE y el RD
1215/1997, tienen diferencias y similitudes:
Diferencias
Directiva de máquinas
En el alcance: máquinas
(independientemente de por
quién sea usado)
En las responsabilidades:
fabricantes o representantes autorizados
Cuándo: a todas las máquinas fabricadas posteriormente al año 1995. A
las modificaciones de las
máquinas realizadas posteriormente al año 1995
RD 1215/1997
En el alcance; equipos de trabajo (usados por los trabajadores)
En las responsabilidades: empresario que pone el equipo
de trabajo a disposición de los
trabajadores
Cuándo: a todos los equipos
de trabajo fabricados con anterioridad al año 1995. A todos
los equipo de trabajo puestos
a disposición de los trabajadores, aunque estén marcados.
Periódicamente a todos los
equipos de trabajo (periodicidad no fijada)
Similitudes
Son de obligado cumplimiento en Europa
Ambos tratan los requisitos de seguridad y de salud.
- En Directiva: Requisitos esenciales de seguridad y de salud
- En RD 1215/1997: Disposiciones mínimas de seguridad y de
Salud
35
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
¿Cuáles son los procedimientos de evaluación
de la conformidad de las máquinas, según la
Directiva 2006/42/CE?
La Directiva 2006/42/CE hace una distinción entre dos categorías de máquinas:
Máquinas del anexo IV: Son máquinas,
especialmente peligrosas que para ser comercializadas, si no se fabrican cumpliendo en su totalidad una norma armonizada
o si la norma armonizada que cumplen,
no contiene todos los requisitos esenciales
de seguridad y salud del anexo I de la directiva de máquinas, necesitan de la intervención de un Organismo Notificado.
Resto de las máquinas: Son las que para
ser comercializadas es el propio fabricante el que declara el cumplimiento de la
Directiva.
De este modo, los procedimientos que establece la Directiva para la puesta en el
mercado de las máquinas son:
- Si la máquina no pertenece al anexo
IV: El fabricante aplica el procedimiento de evaluación de la conformidad
con control interno de fabricación de
la máquina y él mismo marca CE.
- Si la máquina pertenece al anexo IV
pero está fabricada con arreglo a normas armonizadas:
- Procedimiento de evaluación de la
conformidad con control interno de
fabricación de la máquina.
- Procedimiento de examen CE de tipo,
más control interno de la fabricación.
Interviene un Organismo Notificado
para el marcado CE.
- Procedimiento de aseguramiento
de calidad total descrito en el anexo
36
X. Es necesaria, también la intervención de un Organismo Notificado.
- Si la máquina pertenece al anexo IV
pero no está fabricada con arreglo a
normas armonizadas:
- Procedimiento de examen CE de tipo,
más control interno de la fabricación.
Interviene un Organismo Notificado
para el marcado CE.
- Procedimiento de aseguramiento
de calidad total descrito en el anexo
X. Es necesaria, también la intervención de un Organismo Notificado.
Según la tipología i diversidad de máquinas que se comercializan en Europa,
para la mayoría, es suficiente que el fabricante o su representante legal declare
la conformidad con la directiva sin ningún otro mecanismo de control por parte
de terceros. Pero, ¿es esto suficiente para
garantizar el cumplimiento de la Directiva de Máquinas que se comercializan en
Europa? La Directiva establece dos mecanismos para la Vigilancia del mercado
mediante:
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
- La impugnación de norma armonizada, por la que los estado miembros
o la Comisión pueden impugnar una
Norma armonizada cuando consideren
que no cubre de manera totalmente satisfactoria los requisitos esenciales de
seguridad y de salud de los que trata.
- La cláusula de salvaguardia relativa a
una máquina: cuando un estado miembro comprueba que una máquina provista del marcado CE, acompañada de
la Declaración de Conformidad y utilizada de acuerdo con su uso previsto o
en condiciones razonablemente previsibles, puede poner en peligro la salud
y la seguridad de las personas y, en su
caso, de animales domésticos o de bienes, puede prohibir su comercialización o su puesta en servicio o limitar su
libre circulación. Para que esto último
ocurra, los estados miembros deberían
establecer mecanismos claros de vigilancia de cumplimiento de la directiva ya que en la mayoría de los casos
esto se da cuando ya se ha producido
el accidente o el daño para la salud del
usuario de la máquina.
Actualmente, existen multitud de máquinas potencialmente peligrosas que pueden provocar accidentes graves para la
salud del usuario y que no figuran en el
anexo IV, por lo que el fabricante o su representante autorizado, puede declarar el
cumplimiento con la directiva sin la intervención del Organismo Notificado ni de
ningún control activo de la Administración Pública.
No obstante, para unos determinados
grupos de máquinas como las grúas torre, aparatos elevadores con velocidad
nominal inferior a 15 m/s y grúas móviles, afectados también por la directiva de
máquinas, existe una legislación propia
en España para la puesta en marcha e
inspecciones periódicas. Las últimas má-
quinas en tener una Instrucción Técnica
Complementaria que las regule fueron
los ascensores de velocidad nominal inferior a 0,15 m/s y, actualmente, ya existe un borrador para regular las escaleras
mecánicas.
Este tipo de regulación legislativa es un
mecanismo que tienen los estados miembros para regular el cumplimiento de la
Directiva de Máquinas. No obstante, también existen otros mecanismos, como por
ejemplo, poniendo en conocimiento de
inspección de trabajo el posible incumplimiento de una máquina para que solicite
la revisión del expediente técnico al fabricante. Las auditorías del RD 1215/1997,
además, pueden servir como un buen
punto de partida para detectar posibles
desviaciones en el cumplimiento de la Directiva de Máquinas. En caso de que aparecieran incumplimientos en esta última
podría indicar de que la evaluación de
riesgos realizada para dar cumplimiento
al expediente técnico no es correcta o que
la máquina haya podido sufrir una serie
de modificaciones por lo que se podría poner en duda el cumplimiento de lo prescrito en la misma directiva.
Otra vía que se extiende, cada día con
más frecuencia, es la confianza que el
mercado deposita con las emisiones de
certificados por tercera parte de una entidad de reconocimiento, como los que
emite TÜV Rheinland, que avalan la Declaración de conformidad del Fabricante.
En conclusión, para velar por la seguridad y la salud de los usuarios de las máquinas y de los equipos de trabajo es necesario asegurarse, por todos los agentes
que intervienen en el mercado (fabricantes, empresarios que compran máquinas,
empresas que modifican máquinas por
lo que se convierten en fabricantes, administraciones públicas, organismos…),
del cumplimiento tanto de la Directiva
de máquinas como del RD 1215/1997.
37
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
En general deberíamos ser más exigentes con el correcto cumplimiento de cada
uno de los requisitos legales, tanto Directiva 2006/42/CE en sus fases de diseño,
fabricación, comercialización y modificación, como del RD 1215/1997 en las
nuevas instalaciones, revisiones periódicas y traslados.
Desde TÜV Rheinland recomendamos someter a las máquinas y equipos de trabajo a auditorías para el cumplimiento de
las disposiciones de la Directiva de Máquinas y del Real Decreto 1215/1997. En
ambos casos, TÜV Rheinland puede intervenir dando un valor añadido a todos
los agentes del mercado, como entidad
de prestigio reconocido internacionalmente, en las siguientes vías:
- Realizando de la auditoría de diagnosis de seguridad de máquinas según al
Real Decreto 1215/1997 (Anexo I) y su
posterior modificación el Real Decreto
2177/2004 sobre seguridad de equipos
y máquinas puestas a disposición de
los trabajadores. Se recomienda la realización de auditorías en los siguientes
casos:
- Después de cada instalación o montaje en un nuevo emplazamiento
- Después de una transformación y/o
modificación del equipo, accidentes o
fenómenos naturales
- Después de una falta prolongada de
uso del equipo
- Comprobaciones periódicas cada 2 años
- Realizando la auditoría in situ de la
máquina para la verificación del cum-
38
plimiento de los requisitos esenciales de
seguridad y salud del Anexo I de la Directiva 2006/42/CE.
- Revisando el expediente técnico de
la máquina para el cumplimiento del
Anexo VII – A en el caso de máquinas o
VII – B en el caso de cuasimáquinas de
la Directiva 2006/42/CE.
- Revisando la evaluación de riesgos de
la máquina según el anexo I de la Directiva de Máquinas o según la norma
armonizada de referencia.
- Revisando la parte eléctrica de la máquina la norma armonizada para equipos eléctricos.
- Revisando los manuales de instrucciones.
Como resumen del presente artículo podemos destacar que existen varios mecanismos legislativos para controlar y
verificar que las máquinas y equipos de
trabajo que usamos sean seguros a partir
de unas directivas y normas aplicables en
el marco europeo. No obstante, aún dista bastante por hacer, desde el punto de
vista de vigilancia de mercado, por parte
de los estados miembros. La responsabilidad de todos los agentes del mercado
que intervienen en el proceso del ciclo de
vida de las máquinas es inherente a cada
agente y existe multitud mecanismos
en el mercado para asegurar el correcto
cumplimiento de la seguridad en las máquinas que utilizamos.
LUCHA DE LA POLICÍA NACIONAL
CONTRA LAS VULNERACIONES DE
LOS DERECHOS DE PROPIEDAD
INTELECTUAL E INDUSTRIAL
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Mónica Dopico
Inspector Jefe, Jefe de Sección de Delitos contra la Propiedad Intelectual
e Industrial de la Comisaría General de Policía Judicial. Cuerpo Nacional
de Policía
En los casi veinte años de profesión ha trabajado en diferentes áreas de investigación
del crimen organizado, falsedades documentales, trafico y trata de seres humanos y
crimen organizado procedente de Europa del Este.
40
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
LUCHA DE LA POLICÍA NACIONAL
CONTRA LAS VULNERACIONES DE
LOS DERECHOS DE PROPIEDAD
INTELECTUAL E INDUSTRIAL
Mónica Dopico
Introducción
La protección de los Derechos de Propiedad Intelectual1 se ha convertido en un
asunto prioritario a nivel europeo, ya que
la vulneración de estos derechos supone
un ataque frontal contra la economía, el
mercado, los consumidores y el empleo.
Los delitos contra la Propiedad Intelectual
conforman uno de los grandes tráficos
del mundo, junto con las drogas, armas
y seres humanos. Los ingentes beneficios
que se obtienen con la comisión de estos
delitos ha propiciado la aparición de organizaciones criminales especializadas y
ha despertado el interés otras ya existentes que, hasta el momento, desarrollaban
sus actividades en el marco de otras tipologías delictivas. La necesidad de blanquear los capitales procedentes de estos
delitos ha propiciado la aparición de tejido empresarial ficticio, necesario para
justiciar los movimientos de capitales y
mercancías.
En el ámbito de la Unión Europea se ha
desarrollado un marco normativo diri-
gido a la protección de los derechos de
Propiedad Intelectual y específicamente
en las CONCLUSIONES DEL CONSEJO
SOBRE LA DETERMINACIÓN DE LAS
PRIORIDADES DE LA UE PARA LA LUCHA CONTRA LA DELINCUENCIA GRAVE Y ORGANIZADA ENTRE 2014 Y 2017,
además de destacar la importancia de
establecer prioridades claras para luchar
contra la delincuencia grave y organizada que puedan aplicarse de manera
realista a escala europea y, si procede, a
escala nacional o regional, en función de
los Planes Estratégicos Plurianuales acordados y mediante los Planes de Acción
Operativos, EL CONSEJO establece, entre otras prioridades, para la lucha contra la delincuencia grave y organizada
entre 2014 y 2017:
• Poner trabas a los grupos de delincuencia organizada implicados en la
producción y distribución de productos
falsificados que violan la reglamentación relativa a la salud pública, la seguridad y la alimentación, y a los grupos
que producen bienes que no cumplen
la normativa correspondiente.
1. Término anglosajón que engloba tanto el concepto de propiedad intelectual como el de industrial
41
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Evolución de la lucha contra las vulneraciones
de los derechos de propiedad intelectual e
industrial dentro de la Policía
Dentro del territorio nacional el Cuerpo
Nacional de Policía cuenta con una amplia infraestructura especializada en la
Investigación de delitos contra la Propiedad Intelectual e Industrial, tanto a nivel
central, cuyo espíritu es la investigación
de grandes organizaciones criminales,
como a nivel regional y provincial.
A nivel central, la Unidad Central de
Delincuencia Especializada y Violenta
(UCDEV), dispone desde el año 2010,
de una sección, formada a su vez por 3
grupos, dedicada de forma exclusiva a
la investigación de delitos relacionados
con la vulneración de derechos de propiedad intelectual e industrial. Ningún
otro cuerpo policial (nacional, regional o
local) dispone de una estructura similar
para la persecución de esta tipología criminal.
Cuenta, además, dentro de la Unidad de
Investigación Tecnológica con un grupo
dedicado en exclusiva a la investigación
de estos delitos, cuando el medio de comisión es digital.
El Cuerpo Nacional de Policía ha sido
pionero en la defensa de los derechos
de propiedad intelectual e industrial. En
una primera etapa, en los años 80, se
crea dentro de la antigua Unidad Central de Policía Judicial, un grupo especializado en varias tipologías: propiedad
intelectual e industrial, consumo y medio ambiente y delincuencia económica.
Posteriormente en 1996 se produce una
escisión formándose la Sección de Delitos contra la Propiedad Intelectual e
Industrial, Consumo y Medio Ambiente,
paso previo a la creación de la Sección de
Delitos contra la Propiedad Intelectual e
42
Industrial, como se ha dicho con anterioridad, en el año 2010.
En la actualidad la sección de delitos contra la propiedad intelectual e industrial
está formada por veinticinco personas,
un Inspector Jefe, Jefe de la Sección, y
las restantes 24 repartidas en 3 grupos
de investigación:
- Grupo de Propiedad Intelectual
- Grupo de Propiedad Industrial
- Grupo de Delincuencia Organizada
Asiática.
Hasta el año 2012 la sección estaba
únicamente compuesta por dos grupos,
Propiedad Intelectual y Propiedad Industrial. La especialización unida a la exclusividad a nivel nacional, convirtieron a
esta sección en un referente para todos
los “actores externos” (entidades de gestión de derechos, representantes de marcas, etc.
Durante algunos años el volumen de denuncias que se recibían y la escasez de
recursos humanos impedían realizar investigaciones complejas y ahondar en el
conocimiento de las estructuras criminales organizadas que manejaban este gran
tráfico.
En el año 2012 se crea un tercer grupo,
Delincuencia Organizada Asiática, con la
finalidad de investigar desde la perspectiva del crimen organizado el tráfico de
productos falsos, así como las conexiones
con otras tipologías delictivas (delitos
contra la Hacienda Pública, Blanqueo de
Capitales, Delito contra la Salud Pública,
Contrabando...).
Como se ha mencionado los delitos contra la Propiedad Intelectual e Industrial
constituyen uno de los grandes tráficos
mundiales. A la cabeza como principal
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
productor o fabricante de falsificaciones
se sitúa Asia, aproximadamente el 80%
de las falsificaciones del mundo son fabricadas en Asia, principalmente en China y Hong Kong.
Esta estructura central se complementa
con un desarrollo periférico; en varias
Jefaturas Superiores existen grupos especializados en esta materia de investigación, asumiendo dicha competencia en
las restantes Jefaturas los grupos de delincuencia tecnológica o económica.
Destacar, además, que el Cuerpo Nacional
de Policía en la rama de Policía Científica
(Documentoscopia), dispone de peritos
especializados, a nivel central y periférico, que realizan los exámenes periciales
de los productos intervenidos, con un
100% de fiabilidad hasta la fecha.
Cabe resaltar que se imparten dentro del
programa de formación de la Policía tres
cursos de especialización en esta materia,
dos dentro de la esfera de investigación
y un tercero dirigido a formas perito en
Policía Científica.
Toda esta actividad nacional se complementa con una importante presencia internacional, la Sección de Delitos contra la Propiedad Intelectual e Industrial
participa con asiduidad en reuniones y
foros internacionales (Europol, Interpol,
OAMI..) y en proyectos formativos bilaterales, miembros del CNP han participado
como docentes en China, Azerbaijan, Paraguay etc..
La creación de grupos especializados en
materia de Propiedad Intelectual e Industrial en varias Jefaturas Superiores
y los años invertidos en formación de
funcionarios de todas las categorías han
permitido a la Sección de Delitos contra la Propiedad Intelectual e Industrial
embarcarse en importantes operaciones
policiales que corroboran la existencia de
estructuras criminales organizadas detrás
de este gran tráfico mundial.
Evolución delictiva
La experiencia histórica del Cuerpo Nacional de Policía en la lucha contra el
crimen organizado especializado en vulneraciones de los derechos de propiedad
intelectual permite confirmar la evolución de esta actividad. Bajo el premisa
criminal de maximizar la rentabilidad es
frecuente que aparezca asociada a otras
comisiones delictivas: fraude de IVA,
fraude aduanero, falsedades documentales, delitos contra la salud pública, contra los consumidores etc…
Las organizaciones criminales ansían llegar al mercado global (legal e ilegal) y no
sólo a una parte (personas que compran
falsificaciones), dirigiendo sus esfuerzos
para lograr introducirse en la cadena legal de distribución. Son varias las estrategias que emplean para la consecución
de este objetivo: perfeccionar la falsificación (cajas, envoltorios, garantías etc…),
mezcla de productos auténticos y falsos
(especialmente en pequeños productos
relacionados con la electrónica o informática), corrupción (compra de voluntades de responsables de compras), pirateo
de páginas de Internet etc…
A lo largo de los años se han producido
profundos cambios en el ámbito de las
vulneraciones de derechos contra la propiedad intelectual e industrial.
- La propiedad intelectual ha evolucionado hacia el mundo digital
principalmente. Internet se ha convertido en el mayor expositor y canal
de distribución y comercialización.
El anonimato que otorga, frente a la
inexistencia de sanciones al consumi-
43
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
dor así como la rapidez y facilidad de
obtención y almacenamiento han revolucionado en los últimos años el fenómeno de la piratería digital.
En los primeros años gran parte de la
actividad de los grupos policiales especializados se basaba en la localización
y desmantelamiento de laboratorios
de producción de obras fonográficas y
videográficas. El “modus operandi” de
estos grupos criminales era bastante
simple: a través de Internet o mediante
grabación en el cine obtenían las obras
originales, que posteriormente se iban
a piratear. En pisos-laboratorio disponían de politostadoras (torres con multitud de unidades de grabación de cds
y dvds) que trabajaban de forma continua. Las obras pirateadas eran posteriormente vendidas en vía pública, en
el denominado “top manta”.
- En cuanto a la propiedad industrial
la evolución ha sido la siguiente:2
• Hasta 1986, la mayoría de los productos falsificados eran productos de
lujo de gran valor. Su destino final
era Europa y Estados Unidos.
• Entre los años 1986 y 1994, los
productos más falsificados fueron los
relacionados con el deporte y el sector textil
• Desde el año 1995 hasta la actualidad se han diversificado las falsificaciones, detectándose un aumento de
bienes de gran consumo y poco valor añadido: pilas, cepillos de dientes, cremas, bolígrafos, repuestos de
vehículos, medicamentos, juguetes
etc…
de productos ya sean de uso o consumo,
desde filtros nucleares hasta productos
alimenticios (comida y bebida), pasando
por vehículos. Es casi imposible pronosticar los cambios que se van a producir, ya
que éstos van íntimamente ligados a las
necesidades y gustos del consumidor y
totalmente condicionados por las modas.
Hace unos años era impensable que los
productos electrónicos fuesen falsificados
y sin embargo hoy representan una cuota
importante dentro del mercado ilícito.
Esta evolución y diversificación viene ligada al crecimiento de las organizaciones criminales que controlan el tráfico
mundial de productos falsos que se han
convertido en auténticas multinacionales del crimen, grandes conocedoras del
mercado y generadoras de ganancias
multimillonarias. Como se mencionó en
párrafo anterior la actividad criminal no
se circunscribe únicamente a la fabricación, importación, comercialización y
distribución de productos falsificados,
sino que asociados a la vulneración de
los derechos de propiedad intelectual o
industrial se detecta, cada vez en mayor
medida, la comisión de otros ilícitos penales:
- Importaciones realizando declaraciones aduaneras falsas
(bajo precio). Declaran en aduana
importaciones por cantidades inferiores, con lo que soportan menos impuestos. En ocasiones los contenedores
procedentes de China realizan escala en otros países, con puertos “poco
fiables”, donde cambian/falsifican el
BL (declaración aduanera), sin que se
haya producido un cambio en la mercancía.
En la actualidad se falsifica cualquier tipo
- Importación con fraude de IVA.
2. Información facilitada por Andema, Asociación para la Defensa de la Marca.
44
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
La empresa importadora es, en muchas
ocasiones, una empresa “ficticia”, ubicada dentro o fuera de España. Una vez
que la mercancía entra en territorio de
la Unión Europea simulan operaciones
de compra-venta entre varias empresas
ficticias (“pantallas”) para camuflar o
dificultar la detección de la defraudación de IVA. Es evidente que para esta
práctica, las organizaciones criminales,
necesitan crear infraestructura empresarial, “fichando” testaferros que figuraran al frente de las empresas ficticias
creadas, protegiendo, de esta forma,
la identidad de los miembros. Otra
práctica que se ha detectado en los últimos tiempos consiste en el “alquiler”
de empresas, empresarios que están
atravesando dificultades económicas
permiten el uso de sus empresas para
realizar importaciones y movimientos
de capitales.
- Facturación falsa. Para justificar
su actividad económica las organizaciones necesitan obtener facturación.
En la venta de facturas falsas el crimen
organizado ha encontrado un importante nicho de negocio. Aunque podría
pensarse que no es una actividad autónoma, sino un medio para cometer las
irregularidades antes definidas, las empresas factureras se han convertido en
una importante fuente de ganancias,
venden facturas a otras empresas-organizaciones para ocultar actividades
ilícitas y blanquear capitales.
- Importación de productos auténticos con defraudación de IVA
y Aduanera: aprovechando el tejido
empresarial fictico creado “ad hoc” algunas organizaciones criminales han
comenzado a importar productos auténticos. Para rentabilizar dicha importación defraudan impuestos y realizan
declaraciones aduaneras fraudulentas
(bajo precio). Esta práctica les permite
establecer precios de mercado imposibles de igualar por los distribuidores
oficiales o importadores legales.
Con este sistema de competencia desleal han logrado conquistar la totalidad
de algunos mercados.
- Mezcla de productos auténticos
y falsos: Importan, manteniendo la
filosofía defraudatoria, partidas auténticas y falsas de un mismo producto,
especialmente en aquellos que se comercializan en “pack”. Posteriormente mezclan los productos auténticos y
falsos y los distribuyen y venden como
auténticos. Con esta actividad logran
bajar, todavía más, el precio de venta.
Los compradores de buena fe, cuando
uno de los productos falla, lo atribuyen
a un defecto de fabricación. Al ser, en
muchos casos, productos en pack (tipo
pilas) los usuarios finales no los devuelven.
- Blanqueo de capitales. Los entramados empresariales de los que disponen las grandes organizaciones van
asociados a entramados bancarios, es
decir, a nombre de cada empresa abren
varias cuentas bancarias en diferentes
bancos y países. La actividad ilícita con
tintes de lícita facilita la evasión de capitales mediante transferencias, camuflando el movimiento de dicho capital
dentro de una actividad comercial.
- Delitos contra la salud pública.
Importación y venta de medicamentos,
alimentos y otros, falsos o de comercio
ilícito provoca todos los años cientos o
miles de muertes en el mundo. A continuación se reseñan, a modo de ejemplo, algunos datos de interés:
- El 10% de la comida y las medicinas del mundo son falsas
- En 1995, 89 personas murieron en
45
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Haiti por culpa de un medicamento
falso
- Nigeria: 50.000 personas fueron vacunadas con una vacuna falsa. 2500
personas murieron
- En 1999, 30 muertos en Camboya
por culpa de una vacuna falsa contra
la malaria.
- Riesgos para la seguridad: las falsificaciones abarcan todos los productos,
filtros nucleares, recambios de automóviles, piezas de aviones, rodamientos…
“Casos curiosos” investigados por la Policía
Nacional
A lo largo de estos más de treinta años
de especialización la Policía Nacional ha
sido testigo de la evolución delictiva, de
cómo las organizaciones criminales han
pasado de importar productos deportivos, de lujo o de moda a impregnar nuestra vida con productos falsificados, abarcando todos los sectores y productos.
Todos los componentes de la Sección de
Imagen 1. Filtros nucleares falsos
Fuente: Cuerpo Nacional de Policía
46
Delitos contra la Propiedad Intelectual
e Industrial coinciden en el objeto más
“raro” incautado hasta la fecha por la Policía Nacional es un filtro nuclear falso
En los últimos años todos los especialistas en la materia coinciden en que se ha
producido un repunte del “Made in Europe”. Algunas organizaciones criminales
han apostado por el control de todo el
proceso, incluida la fabricación, como
medida para incrementar la rentabilidad y dificultar el proceso de detección,
ya que la producción dentro del territorio europeo garantiza evitar la acción de
las aduanas. En muchos casos el “modus
operandi” consiste en fabricar en un país
de la unión europea y vender en otros,
dificultando de esta forma la actuación
policial.
Productos “Made in Spain”
En el marco de la Operación Coba se
desmanteló una fabrica embotelladora
de ron Cohiba. La marca Cohíba de reconocido prestigio por la elaboración de
puros no comercializa alcoholes, si bien,
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
su esfera de protección de marca abarca
todo tipo de productos. En un localidad
española varias personas se dedicaron a
la importación a granel de grandes cantidades de ron de baja calidad, que posteriormente embotellaban, etiquetan y ponían en venta a través de varios canales.
Cuando se realizó el registro en la referida fábrica, esto fue lo que los investigadores se encontraron:
Imagenes 5, 6 y 7. Botellas de ron
Fuente: Cuerpo Nacional de Policía
Imagenes 2, 3 y 4. Botellas de ron
Fuente: Cuerpo Nacional de Policía
47
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Resulta evidente que las condiciones de
salubridad tanto del interior del recinto
como los vertidos exteriores indican que
las condiciones de salubridad en el embotellamiento del referido ron eran mínimas. Si bien el contenido de las botellas
no resultaba dañino para la salud, no hay
de debe descartar el riesgo potencial habida cuenta de las condiciones higiénicas
en las que era manipulado.
Entre los canales de distribución empleados se encontraba la venta on line.
La imagen que se inserta a continuación,
extraída de una página web, confirma
que el precio de venta del ron Cohiba alcanzaba los 190 euros. Conviene resaltar
que el precio del litro de alcohol con que
el que se rellenaban las botellas, apenas
alcanzaba los 5 euros.
Se intervinieron un total de 1392 botellas
preparadas para su venta y 4800 litros de
ron sin embotellar, que equivalían a otras
6850 botellas más. El beneficio que se
obtendría con la venta de estas botellas
podría superar el 1.500.000 euros.
Imagen 8. Venta on line del producto falsificado
Fuente: Cuerpo Nacional de Policía
De todas las operaciones policiales realizadas hasta la fecha por la Policía Nacional, pocas han tenido tanta repercusión
mediática como la denominada Operación
Cavallino. El producto falsificado en este
caso, también “Made in Spain”, no era
otro que vehículos de la marca Ferrari.
La “materia prima” empleada eran vehículo antiguos con estilo /diseño deportivo, como el de la imagen 9.
De forma artesanal y empleando fibra de
carbono los falsificadores modificaban el
exterior de vehículo para imitar el diseño
Ferrari.
48
Vaciaban el interior del vehículo para
adaptarlo al diseño Ferrari Confeccionaban de forma manual algunas piezas
características de esta reconocida marca,
como los tubos del motor que en el diseño original van en la parte trasera de
vehículo o las pinzas de freno. En el caso
de los coches falsificados el uso de estas
piezas era meramente ornamental.
En las siguientes imagenes se puede apreciar todo el proceso.
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
Imagen 9 y siguientes. Proceso de transformación
Fuente: Cuerpo Nacional de Policía
49
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
El sorprendente resultado final, que trataba de imitar hasta el sonido Ferrari se
puede apreciar en las fotografías.
A lo largo de la Operación Cavallino se
intervinieron 17 Ferraris y 2 Aston Mar-
tin falsos en diferentes fases dentro del
proceso de producción. El precio de venta
al público de estos vehículos rondaba los
40.000 euros. El precio final de los 19 vehículos intervenidos ascendería a 760.000
euros.
Conclusiones
1- En el mundo de la falsificación, no
siempre el producto más grande, llamativo y lujoso genera mayores beneficios.
Para este artículo han sido seleccionadas
dos operaciones, de las cientos de miles
que ha desarrollado en Cuerpo Nacional
de Policía, para exponer de forma visual y
práctica como una falsificación de ron puede generar el doble de rentabilidad que la
falsificación de un vehículo de lujo.
2- Desgraciadamente, ningún producto o
sector se encuentra a salvo de las organizaciones criminales especializadas en la
vulneración de los derechos de propiedad
intelectual e industrial.
3- La única forma de luchar contra la falsificaciones es ………LA EDUCACIÓN.
“LA INNOVACIÓN ES LO QUE DISTINGUE A LOS LIDERES DE LOS DEMÁS”
Steve Jobs
50
ACTUACIONS POLICIALS EN ELS
DELICTES CONTRA LA PROPIETAT
INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL
AL PORT VELL DE BARCELONA
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Bernat Baró
Director de Seguretat Corporativa del Port de Barcelona
Mestre industrial en electrònica per la Salle del Congrés i Grau mig en Psicologia per
la Universitat de Barcelona (UB), està titulat en “Criminal Justice Education” (Universitat de Virginia, EEUU) i llicenciat en Criminologia per la UB. Actualment és el cap de
Seguretat Operativa del Port de Barcelona; la seva trajectòria anteriorment ha ocupat
diferents càrrecs dins del cos de Policia/Mossos d’Esquadra (agent, caporal, sergent,
sotsinspector, inspector intendent i comissari) i ha estat condecorat dues vegades amb
la medalla al mèrit policial en la categoria de plata. És coordinador de l’Àrea dels World
Police and Fire Games i president de l’Associació Professional de l’Escala Superior de
Mossos d’Esquadra (APESME). Ha impartit nombrosos cursos i ponències i ha comparegut diverses vegades en mitjans de comunicació i ràdio.
52
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
ACTUACIONS POLICIALS EN ELS
DELICTES CONTRA LA PROPIETAT
INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL
AL PORT VELL DE BARCELONA
Bernat Baró
La venda ambulant irregular a
Barcelona, concentrada al Port Vell
Us parlaré del que judicialment s’anomena
la darrera baula de la cadena de falsificació de marca o delicte contra la seguretat
industrial i intel·lectual, a través del fenomen de la venda ambulant, anomenat
els manters.
No sempre es tracta de màfies que abasteixen els venedors –de vegades sí– fonamentalment amb les samarretes esportives i de clubs. En molts casos els venedors
compren el material als importadors i majoristes dels magatzems xinesos (situats a
les rodalies de Barcelona), i ells mateixos
cusen o planxen manualment les etiquetes que aconsegueixen per altres vies per
posar-les a les sabatilles, roba esportiva,
bosses de mà, etcètera.
Realment no és evident que estiguem
davant del que es podria perseguir com
a delicte contra la propietat industrial,
ja que semblen més aviat imitacions
una mica barroeres que no requereixen
l’actuació pericial de les marques afectades. Als turistes ja els va bé comprar una
bossa de mà que no té res a veure amb un
Louis Vuitton, però que porta una xapa
que dóna l’aparença d’autenticitat. És per
això que els jutges no volen actuar contra
aquests venedors.
D’altra banda, els casos en què la falsificació és més acurada, es tracta com una
problemàtica que no es pot abordar des
d’una perspectiva penal, per la qual cosa
els professionals de la justícia diuen que
cal cercar altres vies d’actuació.
La problemàtica de la
venda ambulant il·legal al Port Vell
El Port Vell de Barcelona és un enclavament privilegiat per la gran quantitat de
persones que s’hi passegen i es caracteritza per:
- Passarel·la rambla de Mar.
- Més de 18 milions de persones a
l’any.
- Zona controlada per videovigilància
(Comissió de Control dels Dispositius
de Videovigilància).
- Concentració de fins a 500 venedors
irregulars.
- Decomisos de material (més de 2,5
tones a l’any).
El conveni que hi ha amb l’Ajuntament
de Barcelona detalla el següent:
53
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
- Delimitació de zones de patrullatge (preventiu) entre la Policia Portuària (PP) i la
Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB).
- El moll d’Espanya: Policia Portuària
- Maremàgnum, zona administrativa
diferent (horaris, EM )
- El moll de Dipòsit: Guàrdia Urbana
- Dispositius conjunts.
- Recolzament.
- Punt d’inflexió des del mes de juny/
juliol de 2015.
En la majoria de casos, les actuacions que
fan els diferents cossos de seguretat pel
que fa a la venda ambulant al Port Vell
no estan enfocades a la persecució del
delicte contra la propietat intel·lectual o
industrial.
- De l’infractor.
- De la policia.
- Mai s’ha de provocar desbandades
per evitar la venda ambulant.
- L’aproximació als venedors ambulants ha de ser sense córrer.
- Es tracta que els venedors marxin
sense causar perill a ningú.
- Si hi ha resistència a ser denunciats i/o l’actuació resulta arriscada
per la manca de suport policial, cal
informar per demanar reforços, i, si
cal, s’abandona momentàniament la
zona. Quan es reben els reforços es
reprèn l’actuació policial.
- Seguretat jurídica
- Que l’actuació policial estigui totalment justificada i s’ajusti al dret.
La infracció administrativa preveu:
- Normativa portuària.
- Al venedor:
- Retirada del gènere (pagament d’una
multa de 50 euros per recollir-lo).
- Problemes en l’aplicació.
- Al comprador:
- Sanció prevista de 50 euros (de difícil aplicació).
La resposta policial a aquest tipus de
pràctica ambulant ha de ser:
- Proporcional, congruent, oportuna
(principis bàsic d’actuació).
- Cossos que intervenen al Port Vell:
- Policia Portuària.
- Guàrdia Urbana (acord amb
l’Ajuntament de Barcelona).
- Mossos d’Esquadra.
- Cos Nacional de Policia de l’Estat .
La seguretat de les actuacions policials
cobreix els àmbits següents:
- Seguretat física
- De tercers (gent gran, nens, dones
embarassades...).
54
Cal dir que actualment hi ha una sèrie
d’actors (polítics, associacions, etcètera),
que estan molt pendents de les actuacions policials i que en ocasions les estan filmant per, si es dóna el cas, poder
denunciar públicament el que pugui ser
o semblar qualsevol desproporció en la
resposta policial, cosa que, en ocasions,
pot resultar relativament fàcil si només
es mostra la resposta policial fora del
context anterior.
Darrerament, però, també es detecten canvis d’actitud en els venedors. En
aquest sentit, s’ha observat un ús progressiu de l’agressivitat, fruit de l’increment
de venedors concentrats (se senten forts
i protegits per certs estaments). Quan es
veuen amb superioritat numèrica i física
manifesta poden resultar força agressius;
són joves i estan en forma, i no tenen gaire a perdre.
Pel que fa a les solucions socials, cal dir
que, de moment, no sembla que funcionin perquè són molt complexes i poden
fer augmentar l’efecte crida.
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
Val a dir que, en temporada alta, els venedors ambulants estan aconseguint
bons beneficis, molt millors que els dels
venedors ambulants tradicionals (artesans i brocanters), que es troben legalment instal·lats al Port Vell, prenent en
consideració que per començar a guanyar diners han de vendre un mínim de
100 euros al dia per pagar les taxes i impostos).
El fenomen de la venda ambulant és força
antic a la nostra ciutat, i al port de Barcelona, en concret, però mai havia arribat a
aquestes quotes o dimensions. Si no hi ha
voluntat política decidida i determinació,
es tracta d’un fenomen que continuarà
creixent (amb l’efecte crida) i desplaçarà altres activitats que estaven regulades,
com ara la venda artesanal, els brocanters, les parades gastronòmiques, etcètera. Aquest tipus de venedors de què es
parla actuen com a depravadors sobre
el territori i anul·len el que tenen al costat, ja que li fan ombra, dit en sentit. De
fet, ja hi ha molts venedors legals que en
comptes de tirar la manta han tirat la tovallola.
55
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
56
LA SEGURIDAD DE LOS
PRODUCTOS DE MATERIAL ELÉCTRICO
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Oscar Querol
Director tècnic de l’Associació de Fabricants de Material Elèctric (AFME)
Enginyer industrial, especialitat Elèctrica per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa (ETSEIT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Al juny de 2000 inicia la seva activitat professional en el sector treballant en tasques
de Normalització i Supervisió de Mercat dins el Departament Tècnic de l’Associació de
Fabricants de Material Elèctric (AFME).
Al setembre de 2005 fou nomenat director de l’Associació Espanyola de Domòtica,
CEDOM i va compaginar el càrrec amb les funcions d’Adjunt a Direcció del Departament
Tècnic de AFME.
Al febrer de 2007, va ser nomenat director del Departament Tècnic de AFME, compaginant el càrrec amb la direcció de CEDOM fins a maig de 2010.
Al gener de 2014 va ser nomenat de nou director de CEDOM i actualment ocupa els dos
càrrecs de Director Tècnic de AFME i Director de CEDOM.
Des de febrer de 2016 és el secretari general de l’Associació Europea de Fabricants de
material elèctric per a instal·lacions domèstiques i petit terciari, CECAPI.
És autor de diverses publicacions
58
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
LA SEGURIDAD DE LOS
PRODUCTOS DE MATERIAL ELÉCTRICO
Oscar Querol
Los fabricantes de material eléctrico ponen en el mercado productos y equipos
para instalaciones eléctricas, tanto fijas
como móviles. Son, en su gran mayoría,
productos destinados a uso profesional,
y su comercialización se hace también,
en la mayoría de los casos, a través del
canal profesional. Se trata de motores,
transformadores, cables, sistemas de
conducción de cables, envolventes, interruptores, seccionadores, relés, fusibles,
contadores, cuadros eléctricos, bases de
toma de corriente, conectores, etcétera.
El marco legislativo de aplicación a la comercialización del material eléctrico en
la Unión Europea (UE) se compone principalmente de la Directiva de baja tensión
y la Directiva de compatibilidad electromagnética, aunque esta última no es una
directiva de seguridad. Ambas exigen la
elaboración de una documentación técnica, la emisión de una Declaración de
conformidad y la colocación del marcado CE. El mecanismo de evaluación de
la conformidad para cada una de las dos
directivas es la autodeclaración.
La primera Directiva de baja tensión
(73/23/EEC) publicada en 1973 fue la
precursora del concepto del nuevo enfoque de la reglamentación de los productos, ya que fijaba por primera vez unos
requisitos esenciales a cubrir por los productos sin definir especificaciones técni-
cas, dejándose estas para las normas de
producto.
Unas normas de producto que, por definición reglamentaria, son voluntarias ya
que las directivas de nuevo enfoque siempre dan la posibilidad de aplicar otros
criterios técnicos para demostrar el cumplimiento. Pero las normas de producto,
elaboradas en nuestro sector por el Comité Europeo de Normalización Electrotécnica (CENELEC), se han convertido
en una extensión de la legislación ya que
son una referencia en materia de seguridad para todos los actores del mercado.
El nuevo enfoque y el enfoque global de la
evaluación de la conformidad ayudaron
a desarrollar el mercado único como el
espacio económico en el que las mercancías, los servicios y las personas pueden
circular libremente en la UE. Un mercado
único que ha generado grandes ventajas,
tales como limitar la intervención pública a lo esencial, ofrecer a la industria una
amplia gama de opciones respecto a la
forma de cumplir sus obligaciones y eliminar las barreras a la libre circulación
de mercancías.
La aplicación de la autodeclaración en
nuestro sector como modo de evaluación
de la conformidad para el cumplimiento
de la legislación de seguridad de productos ha sido fuente de debate permanen-
59
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
temente desde el inicio, debido a que no
todos los actores del mercado juegan con
las mismas reglas, y, por tanto, existe el
riesgo de producirse una competencia
desleal en el mercado. A fin de reducir
dicho riesgo, la Asociación de Fabricantes de Material Eléctrico (AFME) siempre
ha defendido la necesaria existencia de
una activa y eficiente vigilancia del mercado como factor clave para el correcto
funcionamiento de todo el sistema.
Desgraciadamente, la actividad de vigilancia del mercado ha sido generalmente
escasa a lo largo de la historia del mercado único y, en percepción de AFME, insuficiente para generar un sentimiento de
confianza plena en el sistema para todos
los actores del mercado. En consecuencia, nuestra asociación decidió jugar un
papel más activo a través de la ejecución
de acciones de apoyo a la vigilancia del
mercado. Unas acciones que se centraban
en la notificación a la Administración de
aquellos productos que obtuviesen un
resultado no conforme del informe de
ensayos emitido por un laboratorio independiente.
En la actualidad no existen datos que
permitan cuantificar el número de productos no conformes a la legislación en
el mercado de la UE, pero la percepción
de las empresas es que el problema se ha
acrecentado mucho en los últimos años.
Ante este escenario, un grupo de grandes empresas decidió crear la iniciativa
Market Surveillance Support Initiative
(MSSI Electrical) en 2014, con el objetivo de optimizar y difundir las actividades
nacionales de apoyo a la supervisión del
mercado del material eléctrico para uso
doméstico, terciario e industrial.
MSSI Electrical (www.mssi-electrical.org)
es un proyecto europeo enmarcado bajo
el paraguas de las dos asociaciones euro-
60
peas de fabricantes de material eléctrico:
CECAPI, para instalaciones eléctricas domésticas y pequeño terciario, y CAPIEL
para instalaciones eléctricas industriales
y gran terciario.
Aunque AFME ya llevaba años desarrollando actividades de apoyo a la vigilancia del mercado, la aparición del MSSI
Electrical ha brindado la oportunidad
de optimizar las actividades de AFME
en materia de apoyo a la supervisión del
mercado, a través del intercambio de información en MSSI Electrical entre las
principales asociaciones nacionales a nivel europeo.
A raíz de la creación de la iniciativa europea, AFME ha trabajado en la creación
de un nuevo proyecto de supervisión del
mercado llamado Grupo AFME de Apoyo
a la Supervisión de Mercado (GASUM).
El objetivo del proyecto GASUM es conocer el grado de cumplimiento con la
legislación de los productos presentes en
el mercado, y se fundamenta en las siguientes ideas:
- Solo se actúa en aquellos subsectores
en los que se perciba la existencia de
productos no conformes en el mercado.
- Los subcomités de normalización de
productos de Aenor son expertos en
seguridad de los productos, y, en consecuencia, se solicita su opinión para
identificar los requisitos claves de la
norma de producto desde la perspectiva de seguridad y los ensayos asociados a aplicar.
- Se supervisa una cantidad de marcas
representativas del mercado, lo que
significa que se tomarán muestras de
productos de empresas miembro y no
miembro de AFME.
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
- Los únicos informes de ensayos que
se utilizarán para presentar evidencias
de incumplimiento a las autoridades de
vigilancia del mercado serán los emitidos por un laboratorio independiente.
Tras la consulta realizada a nuestros asociados a finales de 2015, AFME ha creado durante el segundo trimestre del año,
los siguientes grupos de trabajo dentro
de GASUM:
- Pequeño material eléctrico (bases de
toma de corriente, clavijas, interruptores electromecánicos, interruptores
electrónicos, reguladores, temporizadores, detectores de movimiento y
presencia, regletas, adaptadores, adaptadores de viaje, prolongadores, enrollacables, conectores y cajas y envolventes para accesorios eléctricos).
- Dispositivos de protección para uso
doméstico y análogo.
- Picas de puesta a tierra.
A finales de 2015, el proyecto GASUM
fue presentado a las autoridades de vigilancia del mercado autonómicas y estatales, recibiéndose una respuesta positiva
por parte de la Administración. De hecho, el Reglamento europeo 765/2008,
por el que se establecen los requisitos de
acreditación y vigilancia del mercado relativos a la comercialización de productos, ya reconoce en el considerando 40 la
posibilidad de que los estados miembros
establezcan cooperación con las asociaciones profesionales sectoriales, si lo consideran conveniente, para aprovechar la
información disponible sobre mercados a
la hora de establecer, aplicar y actualizar
programas de vigilancia del mercado.
Este Reglamento junto a la Decisión
768/2008 sobre un marco común para
la comercialización de los productos de-
finen el nuevo marco legislativo para la
libre comercialización de productos en
la UE. Su publicación y entrada en vigor
ha obligado a la revisión de las directivas de nuevo enfoque, entre las que han
surgido la nueva Directiva de baja tensión (2014/35/UE) y la nueva Directiva de compatibilidad electromagnética
(2014/30/UE).
La revisión de la Directiva de baja tensión no ha significado cambios en los requisitos esenciales de seguridad a cumplir, pero sí la incorporación de algunas
nuevas obligaciones como, por ejemplo,
la de incorporar una dirección postal del
fabricante y/o importador en el producto. Además, ha servido para clarificar las
obligaciones de cada uno de los agentes
económicos: fabricantes, representantes
autorizados, importadores y distribuidores.
Todos los agentes económicos esperan
que la nueva Directiva de baja tensión
(2014/35/UE) sea una herramienta más
eficaz para luchar contra las empresas
que incumplen las reglas de seguridad de
los productos.
Por otro lado, la Comisión Europea ha publicado recientemente una comunicación
que presenta su estrategia del mercado
único, y una evaluación del impacto titulada Mercado único para productos: aplicación y cumplimiento, en la que reconoce abiertamente que hay todavía muchos
productos en el mercado de la UE que no
cumplen con las reglas de los productos
industriales.
La hoja de ruta asociada a esta comunicación anuncia una evaluación del Reglamento europeo 765/2008 y una posible
revisión de este en función del resultado
de la evaluación. También incluye el lanzamiento de una consulta pública antes
de verano de 2016 para conocer la opi-
61
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
nión de todos los actores del mercado.
Entrando en la valoración de la evaluación de impacto presentada por la Comisión Europea, esta ha categorizado el
problema en dos principales razones que
provocan el incumplimiento de las reglas
de los productos industriales:
za para desalentar a las empresas del
incumplimiento. Y destaca también la
fragmentación en las prácticas en supervisión del mercado a nivel de los
estados miembros y en las sanciones
como factores importantes a tener en
cuenta.
- Falta de conocimiento de la legislación europea de aplicación a productos. Es la primera vez que la Comisión
Europea da este argumento y es una
forma de reconocer la complejidad de
la legislación europea, especialmente
para las pymes.
En definitiva, ya no es únicamente la industria quien se queja de la existencia de
productos en el mercado que no cumplen con las reglas, sino que es la propia
Comisión Europea quien reconoce de su
existencia. Este nuevo escenario nos abre
una nueva puerta a las empresas y asociaciones sectoriales para mejorar la eficacia de proyectos europeos y nacionales
de apoyo a las actividades de supervisión
del mercado.
- Escasos alicientes para que las empresas cumplan con las reglas. La Comisión Europea reconoce la escasa fuer-
62
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
INSPECCIÓN, VERIFICACIÓN,
ENSAYOS Y CERTIFICACIÓN MUNDIAL
63
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
64
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
INSPECCIÓN, VERIFICACIÓN,
ENSAYOS Y CERTIFICACIÓN MUNDIAL
Fernando Montes
1. Marcado CE en productos de imitación:
i) Hay distintos tipos de marcado CE:
Conforme a lo que especifiquen las diferentes Directivas que sean de aplicación al producto el marcado CE puede
ser:
(1) Sin número: Productos de poco
riesgo como la mayor parte de productos eléctricos y electrónicos (electrodomésticos, juguetes, productos
electrónicos, informáticos, etc.).
ii) Los productos de consumo generalmente requieren el Marcado CE sin número.
2. La importancia de los informes de ensayo
para el importador de productos “dudosos”.
Los informes de ensayo:
(2) Con número: Productos de mayor
riesgo que el grupo anterior como la
mayor parte de los productos médicos (termómetro clínico, monitor de
vigilancia intensiva), máquinas peligrosas (moto-sierra, sierras para madera), equipos radioeléctricos, aparatos de gas, ascensores, etc.
i) Especifican como el producto cumple
los requisitos esenciales de las Directivas que le sean de aplicación.
ii) Definen el producto (mediante fotos, esquemas, planos, etc.) y sus componentes.
iii) Siempre proporcionan más información al importador, al consumidor y a
las autoridades de vigilancia del mercado interior que una Declaración UE de
Infracciones comunes: el marcado “China Export”.
65
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
conformidad (obligatoria en cualquier
caso).
dentro de los requisitos del producto
inicial.
3. La importancia de la realización de ensayos y verificaciones puntuales en productos
importados: La realización de ensayos y
ii) Para los consumidores reflejan el nivel general de conformidad de los productos en un determinado sector.
verificaciones puntuales por parte de los
importadores, de los consumidores o de
las autoridades de vigilancia del mercado:
iii) Son una herramienta para que las
autoridades de vigilancia del mercado
cumplan su función de asegurar que los
productos son conformes a lo requerido por las Directivas (seguros, ambientalmente sostenibles, funcionalmente
correctos, etc.)
i) A los importadores les aseguran que
el producto que importa a lo largo de
un periodo de tiempo se mantiene
66
La seguretat dels productes
22 de juny de 2016
67
FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL
Organitza
Hi col·labora
Membres protectors
68
Amb el suport i la col·laboració de: