El manual de 1700 de Jaume Esteve, notari de

EL MANUAL DE 1700 DE JAUME ESTEVE,
NOTARI DE PERPINYÀ
FUNDACIÓ NOGUERA
Col·lecció ACTA NOTARIORUM CATALONIAE
Director tècnic: Josep Maria SANS
I
TRAVÉ
FUNDACIÓ NOGUERA
ACTA NOTARIORUM CATALONIAE, 15
El manual de 1700
de Jaume Esteve,
notari de Perpinyà
Volum I
edició a cura de
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
BARCELONA, 2004
© Joan Peytaví Deixona, 2004
Edita: Pagès Editors, S. L.
Carrer Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
Primera edició: agost de 2004
ISBN: 84-9779-194-0
Dipòsit legal: L-726-2004
Enquadernació: Fontanet
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L.
SUMARI
Pàgina
Introducció
Presentació: els arxius notarials nord-catalans . . .
11
La notaria de Perpinyà . . . . . . . . . . . .
15
El notari . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
El volum . . . . . . . . . . . . . . . . . .
23
El context històric i lingüístic
. . . . . . . . .
26
El contingut tipològic . . . . . . . . . . . . .
32
L’aportació documental del manual . . . . . . .
33
Criteris de transcripció . . . . . . . . . . . .
42
Monedes i unitats de superfície . . . . . . . . .
45
Documents . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
47
Índex antroponímic
. . . . . . . . . . . . . . .
641
Índex toponímic . . . . . . . . . . . . . . . . .
673
Índex de comunitats o corts . . . . . . . . . . . .
677
INTRODUCCIÓ
PRESENTACIÓ:
ELS ARXIUS NOTARIALS NORD-CATALANS
Com que es tracta per primera vegada en aquesta col·lecció
de l’estudi i de la transcripció d’un document notarial d’aquella
Catalunya dita del Nord, separada del Principat arran del tractat
dels Pirineus (1659-1660), aprofito l’ocasió per fer algunes remarques pel que fa a l’arxiu i la seua conservació.
A nivell arxivístic, la custòdia de tota la documentació
notarial nord-catalana es fa a l’arxiu departamental dels Pirineus
Orientals (ADPO), avinguda de Pau Alduy, al barri del Molí de
Vent, a la part sud de Perpinyà. La centralització tan emblemàtica
de l’estat republicà francès ha tingut l’avantatge per a l’investigador
d’ordenar la concentració dels arxius de qualsevol procedència
des del seu començament, d’això no se n’escapen els importants
fons notarials dels antics comtats de Rosselló i Cerdanya,
conservats aquí. Per la llei del 29 de setembre i del 6 d’octubre
de 1791, es van traspassar els protocols notarials dels notaris
reials als notaris públics. Perpinyà, això no obstant, va conservar
notaris reials alhora que es creaven càrrecs de notaris públics,
tal com es feia sota l’antic règim. Dotze anys més tard, la llei
del 25 ventôse de l’any XI de la República (15 de maig de 1803)
confirmava la primera, prohibint alhora als notaris de desfer-se
dels seus arxius. Però l’enllestiment d’una política d’arxius estatals
públics amb subseus a cada departament al segle XIX va malmetre
aquella primera pràctica: molts notaris van dipositar als arxius
12
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
els propis protocols. Aquella Llei del Consolat va ser abrogada
per la Llei del 14 de març de 1928 que autoritzava els notaris
a fer llegats dels seus arxius en els dipòsits departamentals. De
fet, cal esperar la Llei del 3 de gener de 1979 perquè aquests arxius
notarials es considerin públics i se n’ordeni la donació obligatòria
a l’arxiu departamental.1
Ja al segle XVIII existia a Perpinyà un important dipòsit
d’arxius notarials a la Chambre du Domaine, antiga Procuració
Reial. Segons sembla aquell havia estat fet per uns quants notaris
que volien escapar a l’impost de conservació de protocols antics.
Atès que durant un temps va ser considerat arxiu judicial, no
es va transferir a l’ADPO fins als anys 1862-1868. Aleshores,
l’arxiver Julià Bernat Alart, personatge cabdal per a la historiografia
de les terres nord-catalanes,2 en va començar la classificació
utilitzant la codificació vigent (sèrie E notaris) que aviat es va
transformar en 3 E.3 Aquesta sèrie s’ha anat ampliant moltíssim
durant els darrers cent cinquanta anys. Les subsèries 3 E 1, -2
i -3 corresponen en aquells primers aplecs documentals i recullen
la part més antiga de l’arxiu. Avui hi ha prop de 90 subsèries,
arbitràriament denominades segons les diverses i constants
donacions de documents fetes pels notaris d’ençà d’un segle i mig.
Tret de la 3 E 4, que va ser ingressada el 1839, les sèries van
entrant més o manco regularment des dels anys 1880. Ara bé,
malgrat el caràcter legalment obligatori, s’ha de precisar que
aquests dipòsits es fan segons la sola voluntat del notari, que n’és
alhora el dipositari legal. Això vol dir que aquest pot fer donacions
successives i totalment desordenades cronològicament, o que pot
retrobar antics arxius perduts i trapassar-los a l’ADPO, cosa que
proporciona un registre només cronològic de les entrades i no
del seu contingut. No cal dir que certs arxius eixamplen el
dipòsit departamental mitjançant compres, ja que els «vells
papers» han esdevingut un negoci avui dia. Dins de la mateixa
1.
ROSSET, Philippe i CAUCANAS, Sylvie, Guide des archives des Pyrénées-Orientales,
Direction des services d’archives des Pyr.-Or., Perpinyà, 1984, p. 93-94.
2.
RASICO, Philip, “Julià Bernat Alart”, Diccionari d’historiografia catalana, dir.
Antoni Simon i Tarrés, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2003, p. 50-51.
3.
En la codificació local de l’ADPO, la sèrie E és genèrica i se subdivideix en
arxius de famílies i títols (1 E), registres d’estat civil i parroquials (2 E), arxius notarials
(3 E) i arxius de corporacions (4 E). Generalment, en el marc de classificació estatal,
els notaris es posen sota el registre de sèrie E o d’una de les seues subsèries.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
13
subsèrie, sí, en canvi, que hi ha una ordenació temporal feta pels
mateixos arxivers o el personal de l’ADPO. Se n’han generat
diversos inventaris molt succints,4 que tan sols –per manca de
temps i de personal adient per a poder llegir-ne els continguts–
recullen el tipus de llibre o d’actes i l’any (registrament numèric).
L’any 2004, l’arxiu notarial de l’ADPO consta de 88 subsèries
(3 E 1 a 3 E 88), corresponent a 1.650 metres lineals, i conserva
llibres del segle XIII al segle XX.5
Cal afegir, d’altra banda, que Alart en va sostreure 131 manuals de qualsevol tipus o notari, generalment baixmedievals o
de la primera part de l’edat moderna, que va col·locar en la sèrie
1 B, entre el fons de la Procuració Reial esdevinguda sota el règim
francès, la Chambre du Domaine. Aquesta transferència de fons
va ser feta sense cap mena de justificació, si no és a vegades per
a constituir sèries temàtiques.
Els arxius notarials de la Catalunya del Nord consten
bàsicament de manuals i lligalls notarials, prou sovint amb les
respectives rúbriques, però tenen també molta documentació
annexa sobretot en el període anterior a la Revolució francesa.
Llibres de les batllies, llibres de senyories eclesiàstiques, capbreus,
possessions, etc., sovintegen entre els centenars de metres
d’arxius, que en fan un dels més rics i més antics de tot l’Estat
francès. El dret escrit, la necessitat d’aquest acte escrit en el món
català, la relativa calma política des de més de dos segles que
ha mantingut el país sense guerres directes i les subsegüents
destrosses, han permès conservar un tal fons.
Hi ha diversos tipus de llibres notarials que en gran part
són classificats per notaries i cronològicament. Cada notari, en
les pròpies rúbriques o índexs, els agrupa segons els llibres
següents.
•
Els manuals (fr. manuels) –com es veurà en el present
treball– contenen protocols de creacions, transports o
intercanvis de censals, vendes a carta de gràcia, debitoris,
àpoques, establiments, permutes, pagaments de drets
4.
Ex. Inventaris: CAUCANAS, Sylvie i PEYRE, André, Sous-série 3 E, archives
notariales, 3 E 3 à 3 E 10, répertoires numériques, Direction des archives départementales,
Perpinyà, 1988, 215 p. o CAUCANAS, Sylvie i PEYRE, André, Sous-série 3 E, archives notariales,
3 E 41 à 3 E 60, répertoires numériques, Direction des archives départementales, Perpinyà,
1992, 206 p.
5.
Segons la informació de Denis Fontaine, encarregat de l’arxiu notarial de
l’ADPO.
14
•
•
•
•
•
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
(foriscapis, censos), fundacions d’aniversaris, etc., actes de
caràcter sovint econòmic, comercial o de servei.
Els plecs (fr. minutes) són lligalls de fulls solts que apleguen
majoritàriament els capítols matrimonials, els testaments,
els inventaris de béns, les concòrdies, les tabes d’encant i
els anomenats «comuns» que poden ser actes de qualsevol
tipus (requisicions, protestes, contractes d’aprenentage,
arrendaments, apel·lacions, consells de diverses entitats
–confraries, universitats–, crides, eleccions i nominacions de
diversos càrrecs –obrers, síndics, etc.–, partides o lletres
de canvi, possessions de termes o senyories, declaracions de tota mena, fes de baptisme, defunció o matrimoni,
procu-racions, a més de pactes i altres declaracions, diversos
contractes d’arrendament i de lloguer (gasalla –arrendament
de bestiar–, parceria, etc.). També s’hi poden trobar actes
que més endavant són assentades en els manuals (establiments, àpoques, etc.). Apareixen a finals del segle XVI i es
generalitzen al XVII, fora dels llibres enquadernats. Poden
entendre’s com els successors d’un cert nombre de nòtules
o fins i tot de pergamins. Per això, el tipus d’actes és més
aviat familiar, de tipus successori, tot i que els contractes
hi siguin ben presents.
Les nòtules (fr. notules), més antigues, semblen precedir els
lligalls. El seu nombre va disminuint durant el segle XVII i
de totes formes, en aquella centúria les reprèn de manera
més formal. Les actes són més completes que en els manuals
però en ser més extenses, a vegades, no hi consten senceres
per falta de temps de redacció. Per aquesta mateixa raó, no
totes les partides redactades en els fulls solts dels lligalls
estan reproduïdes, recopiades en les nòtules. S’acaba llur ús
a finals del segle XVII arreu del país.
Els esborranys o “borradors” (fr. brouillards), com el nom
ho indica, són esments de partides destinats a ser detallats
en els manuals o les nòtules.
Els formularis (fr. formulaires) són reculls o mostres d’actes
que serveixen d’estàndard per a la redacció de les diferents
partides.
El notari és requerit, també, per a la redacció de molts
protocols com ara els capbreus, els registres de corts civils
o eclesiàstiques (de batllia, de vegueria, de tribunal, de
procuració, etc.).
EL
LA
MANUAL DE
NOTARIA DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
15
PERPINYÀ
La notaria de Perpinyà correspon normalment al districte
notarial de la vila de Perpinyà que durant molt temps ha
concentrat la immensa majoria dels notaris nord-catalans.
L’any 1700 Perpinyà compta amb una trentena de notaris
coetanis (Francisco Albafulla, Honorat Albafulla, Josep Anglès,
Josep Anglès i Ruera, Onofre Carrera, Joan Baptista Casals,
Francisco Coll, Francisco Colomer, Antoni Compter, Antoni
Compter i Denolla, Josep Damús i Català, Francesc Diego,
Francesc Domech, Jaume Esteve, Josep Ferriol, Ramon Garriga,
Honorat Geli, Josep Jaubert, Josep Joffre, Pere Morell, Pau
Mundí, Claude Ranchoup –francès–, Carles Rovira, Miquel
Rovira, Pere Sahuc, Honorat Sunyer menor, Emmanuel Tersols
–notari apostòlic–, Abdó Verneda). També trobem notaries a les
poblacions més importants dels Comtats, tot i que s’ha de tenir
sempre present el pes demogràfic i econòmic de Perpinyà.
Per això, aquest apartat també em permet afegir unes
precisions més de caire geogràfic pel que fa al contingut de les
sèries arxivístiques notarials de la Catalunya del Nord.
Si Perpinyà genera el volum més important d’arxius
notarials, la resta del país no deixa de tenir el seu lloc a mesura
que avança el temps i en particular l’època moderna. La resta de
poblacions amb notaries prenen importància sobretot a partir
de mitjan segle XVII.
Les tres primeres sèries fetes per l’arxiver Alart apleguen
bàsicament notaris baixmedievals i dels segles XVI i XVII de moltes
poblacions nord-catalanes amb predomini clar de la capital dels
Comtats. Amb els segles moderns, surten més notaries a les viles
més importants: aquestes produiran el propi arxiu, fins i tot amb
fons grans (Illa, Vinçà, Ceret, Prada) o secundaris destacables,
encara que sovint desiguals pel que fa a l’antiguitat (Elna, Millars,
Tuïr, Vilafranca, Oleta, Sallagosa, Prats de Molló, Arles, Cotlliure,
Ribesaltes, Sant Pau de Fenollet).
Distribució geogràfica sumària dels fons 3 E (les xifres
remeten als codis de la classificació a l’ADPO. Ex. Notaria d’Arles:
3E20 i 3E71):
Argelers: 58, 81.
Cotlliure: 30, 62.
Elna: 35, 78, 87.
Arles: 20, 71.
Ceret: 40, 44, 46, 49, 63, 66-67, Millars: 29, 43, 68.
83.
Illa: 16, 19, 38, 84.
16
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Perpinyà: 1-10, 12-15, 18, 22,
27-28, 31-33, 51-52, 54, 61,
69-70, 74, 76, 80, 86.
Prada: 11, 21, 23, 47, 55, 64, 77,
85.
Prats de Molló: 53.
Ribesaltes: 17, 36, 45, 48, 59.
Sallagosa (/Formiguera/ Montlluís): 56, 73, 88.
Sant Llorenç de la Salanca: 39.
Sant Pau de Fenollet: 34, 41, 57.
La Tor de França (/ Estagell):
42, 72.
Tuïr: 26, 70, 75.
Vilafranca de Conflent / Oleta:
24, 55, 82.
Vinçà: 19, 37, 50, 60, 79.
És clar que altres localitats (el Voló, Argelers), fins i tot
menors (Codalet, Bulaternera, el Soler, etc.) van poder tenir
notaris propis però no van produir masses documentals i aquells
fons generalment dels segles XV o XVI van ser integrats en les
localitats veïnes amb més producció o en els fons de les tres
primeres sèries. Finalment, cal dir que el clergat local actuava
en certs indrets com a notari, sigui apostòlic, sigui com a
dependent d’un notari. Aquesta producció es retroba generalment
barrejada entre els papers del notari de la localitat més gran de
la rodalia o de la vila on residia el senyor.
S’ha de fer notar que molts notaris canvien a Perpinyà arran
de l’any 1700. Coincidència o més segurament manca d’adaptació
a les noves regles de redacció? És diferent en el cas de les altres
notaries de les comarques nord-catalanes.
EL
NOTARI
Jaume Esteve i Lloran neix a «Prada, terra de Conflent»
–com es deia en aquella època– entre els anys 1634 i 1649.6 És
fill de Jacint Esteve, cirurgià a la capital conflentina i de Maria
Lloran, natural de Perpinyà, casats a Prada el 7 de juliol de 1632.
Els avis són l’honorable Pere Mateu Esteve (fill de Gaspar i Clara)
i Verònica Sunyer (filla de Francisco i Clara) casats a la mateixa
vila el 30 de juny de 1584. La família paterna està relacionada
amb les capes dominants de la petita vila: els Sunyer hi
esdevindran ciutadans honrats de Barcelona, rics mercaders i
6.
De tota la descendència Esteve i Lloran, cap fill duu el nom de Jaume entre
els múltiples que se’ls dóna. Segurament Jaume va ser donat més endavant a un d’aquests,
com a vegades passava. Són cinc fills (1637, 1640, 1645, 1647, 1649) i dues filles (1635,
1642).
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
17
notaris –Jaume Esteve tindrà un Sunyer com a escrivent. El
parentiu consta d’apotecaris, cirurgians, adroguers: sa germana
Marianna és casada amb Bonaventura Roig, apotecari de
Perpinyà. L’ascendència materna porta cap a la capital dels
Comtats i els seus menestrals més importants, argenters i
orfebres, apotecaris: son germà Pere hi és doctor en lleis, sa
germana Margarida és casada amb Joan Noguer, apotecari,7
també emparentat amb burgesos honrats de Perpinyà, doctors
en drets i consellers al Consell Sobirà de Rosselló. Els avis
materns són Pere Lloran, mestre argenter i orfebre, i Marianna,
casats a la parròquia de Sant Mateu de Perpinyà el 13 d’octubre
de 1605.
Segurament l’oncle polític, gran doctor en medicina
perpinyanès però oriünd de Cardona, fundador d’una societat de
farmacopea a la vila el 1684, Francesc Terme i Brotons, i el
parentiu dels argenters Lloran són els que fan ingressar Jaume
Esteve al món notarial, un col·lectiu que practica l’homogàmia.
L’oncle Terme és omnipresent en els negocis d’Esteve, segurament
per substituir un pare mort d’hora, el 1654 –en temps de pesta?–: el 1684, any en què Terme munta una societat per obrir
una botiga de farmacopea a Perpinyà,8 Jaume n’és el marmessor
i donatari parcial.9 Jaume Esteve es casa l’any 1678 –segurament
a la seua parròquia de la Real–10 amb Paula Albafulla i Alquer,
nascuda el 18 d’octubre de 1661 i batejada a la Real. És filla de
Josep Albafulla, notari i mercader matriculat de Perpinyà, i
de Maria Alquer, també filla d’un notari perpinyanès. Tot el seu
parentiu té a veure amb el notariat (Albafulla, Ferriol, Llambí,
Mundí) i amb els mercaders (Vaquer, Guitart, Maris). Els capítols
matrimonials es fan amb Josep Llembí, amo del llavors encara
escrivent, tot i que per la grafia sembla que ell mateix els va
escriure.11 Arran d’aquest contracte, Jaume és fet hereu universal
del patrimoni dels Esteve per sa mare, vídua, que se’n reserva,
7.
LAZERME DE REGNES, Philippe, Noblesa catalana, Cavallers y burgesos honrats
de Rosselló y Cerdanya, Imprimerie centrale de l’Ouest, La Roche-sur-Yon, 1976, vol. II,
p. 370.
8.
ADPO, 3 E 9-137, plec de 1684, Josep Ferriol, notari a Perpinyà.
9.
ADPO, 3 E 9-137, plec de 1684, Josep Ferriol, notari a Perpinyà, 13.IV.1684.
10.
Única parròquia de la vila en aquesta situació arxivística –les tres altres tenen
les col·leccions completes des del darrer terç del segle XVI–, els registres parroquials de
Santa Maria la Real són deficients entre 1621 i 1630 i entre 1633 i 1684.
11.
ADPO, 3 E 1-5644, plec de 1678, Josep Llembí, notari a Perpinyà.
18
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
però, l’usdefruit i una quantitat de 100 dobles. El dot de Paula
Albafulla consisteix en un camp de 5 aiminades als confins de
Sant Esteve del Monestir i del Vernet i per 80 dobles d’or. Es
pacta també que durant un any els esposos Esteve s’estaran a
casa de la vídua Albafulla.
Jaume Esteve i Paula Albafulla tenen nou fills, tots batejats
a la «seua» parròquia de Santa Maria la Real de Perpinyà.12
Francisco, Jaume, Josep Tomàs, Jacinto, Eloi (25.VI.16791.X.1714), Galderic, Jaume (17.II.1681-10.XII.1684), Josep, Francisco, Joan Tomàs, Jaume (6.II.1682-23.X.1690), Serafina, Tomasa,
Maria, Teresa, Paula, Josepa (7-III-1684), Domingo, Jacinto,
Jaume (19.VII.1686-?), Maria, Magdalena, Paula (27.XI.168824.XI.1694), Isabel, Maria, Teresa (18.V.1691-10.VI.1695), Josep,
Emmanuel, Jaume (24.XII.1696-7.IX.1701), Paula, Jacinta, Maria,
Teresa (25.X.1701-?). Dos albats (1684, 1690) precisen que
l’enterrament es fa al monestir de Sant Francisco de Paula de
la vila, actualment anomenat convent dels Mínims en la
demarcació parroquial de Sant Jaume.
En aquesta llarga –però corrent per l’època– llista de
mainatges, es recull l’ascens professional de Jaume Esteve, ja que
fins al 1686, el futur notari perpinyanès només es qualifica
d’escrivent: ho és primer a casa de Josep Llembí i després de
Josep Ferriol.13 A partir del naixement de Magdalena, el 1688,
ja és notari i n’exerceix durant quinze anys. Això ho confirma
el seu fons d’arxius conservat:14 manuals rubricats (1689-1704),15
plecs (1689-1704),16 rúbrica de plecs (1690-1704).17 L’activitat
notarial de Jaume Esteve –que s’ha pogut avaluar mitjançant el
nombre de partides– es pot considerar en constant increment i
amb un notable volum a partir dels anys 1694-1695. Sembla que
tan sols una mort prematura va segar la seua trajectòria professional. Es féu notari ja en edat avançada segurament perquè la seva
família no era del ram, la seua actuació es veu iniciada més
tardanament que no ho seria si hagués estat fill de notari com
12.
ADPO, RP Perpinyà, Santa Maria la Real, 5 Mi 397 i -398.
13.
Per això, s’ha pogut identificar la seua lletra mitjançant les seues redaccions
d’actes a casa de Josep Ferriol.
14.
Es troben dipositats a l’ADPO des de l’agost de 1896 en el llegat fet per Edmonde
Affre, notari de Perpinyà, i classificat sota el registre 3 E 9 (395 articles de 1605 a 1798).
15.
ADPO, 3 E 9-157 a 3 E 9-165.
16.
ADPO, 3 E 9-166 a 3 E 9-177.
17.
ADPO, 3 E 9-178.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
19
s’esdevé ja en temps d’activitat del pare (per exemple, els Coll,
pare i fill, Ferriol, Albafulla, etc., que li són coetanis). Per això
mateix potser no ha passat a formar part de les notaries més
grans de la vila.
De la descendència, només tres mainatges sobreviuen. Jacint
passa a ser l’hereu universal, és doctor en filosofia (1706) i doctor
en lleis (1714). Però es mor jove, als 35 anys, i sobretot fadrí
i sense descendència: la seua herència es transmetrà a Paula. Al
moment de testar, el «magnífich Hyacinto Esteva y Albafulla»,
precisa que vol ser enterrat «en l’église et paroisse insigne et
collégialle de Nostre dame de la Real au vas et lieu où se trouve
enterré et inhumé le cadavre de feu s[ieu]r Jacques Esteve, nott[aire]
public et collégié du dit Perp[ig]nan, mon père, que c’est devant
la chapelle du Très Sant Sacrement». Després d’haver encarregat
cinc-centes misses baixes a dir entre la Real, Sant Jaume, Sant
Domingo, Sant Francesc de l’Observança, Sant Francisco de
Paula i Santa Clara, després d’haver llegat 5 lliures franceses a
l’obra de la Real i 50 més a la sagristia de l’orde de Sant Francesc
de l’Observança, nomena sa mare com a hereva universal.
L’homogàmia i l’endogàmia segueixen llur camí, la germana
Serafina Esteve es casa a la Real el 6 de juny de 1706 amb
l’escrivent i futur notari Francesc Coll (fill de Francesc Coll,
major, nét de Bartomeu Coll –aquest natural de Tuïr–, ambdós
notaris importants de Perpinyà). Assistida pel seu germà Jacint
i pels seus oncles, Domingo Llembí, batlle de la Vila, conseller
del rei, i Francisco Albafulla, notari, Serafina, que encara no és
pubilla, rep 4.400 lliures franceses de dot, una quantitat prou
destacable per l’època.18 De fet, seran els cònjuges Coll Esteve
els transmissors de l’herència familiar i professional dels Esteve,
després del traspàs del germà gran de la mare.
No s’escapa del model familiar la tercera supervivent de la nissaga,
Paula, que el 1728 es casa amb el doctor en drets Joan Escribà.
També el mateix fons parroquial de la Real ens assabenta
que l’any 1696 Esteve és cònsol en quart grau de la vila. S’hi troba
la relació de padrins de la societat benestant de Perpinyà, de fet
la seua clientela. Metges, notaris, mercaders, gent del Consell
Sobirà de Rosselló com també burgesia honrada i noblesa titulada
18.
ADPO, 3 E 1-5625, registre de 1706, Francisco Albafulla, notari a Perpinyà,
3.VII.1706.
20
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
hi apareixen amb un lleuger predomini del notariat –un sector
que practica l’homogàmia: els seus oncle i tia, el doctor en
medicina Francesc Terme (1679) i la seua esposa, Elisabet Terme
i Lloran (1682, 1691), Honorat Albafulla, mercader matriculat i
cònsol quart el 1691 (1691), son germà Francisco, notari (1682),
i la seua esposa Maria Teresa (1684), llur mare, Maria (1679),
Galderic Fonollet, uixer del Consell Sobirà de Rosselló, el cirurgià
Josep Blanch (1684), el mercader Domingo Llembí (1686), els
senyors Don Anton d’Oms i de Tord (1688), Magdalena de
Perarnau i Esprer (1688), Josep de Pagès i de Vilanova (1696),
Josepa de Copons (1696). Tots aquests es retrobaran com a
protagonistes de les actes del nostre manual el 1700: són la seua
millor clientela, com veurem més endavant.
Segons el doc. núm. 450 del present manual, Jaume Esteve
s’estaria al carrer dels Ànecs de la parròquia de Santa Maria la
Real. Diu «entre les maizons des dits pupilles Perarnaus et le
not[aire] bas escrit, sizes en la présente ville de Perpignan, paroisse
de la Real, rue nommée dels Ànachs». Actualment, aquest carrer
es diu carrer de Paul de Lamer, entre els carrers Gran de la Real
i Petit de la Moneda, de fet als confins de les dues parròquies
de la Real i de Sant Mateu. Però la casa descrita més avall en
l’inventari de béns de la seua esposa ens situa la casa en un carrer
que va de la plaça del Blat a l’església de la Real, que correspondria a l’actual carrer Petit de la Real. La vídua s’ha traslladat
d’una casa a l’altra entre la mort del marit i la seua mort? L’un
és l’estudi, carrer dels Ànecs, i l’altra, la casa on vivien? No he
pogut trobar, per ara, un document que me’n donés la solució.
Quan Jaume Esteve, encara escrivent, testa per primera i
única vegada, ho fa el 15 de setembre de 1681, amb Josep Llembí
assistit també pel també futur notari, Pau Mundí. Nomena
marmessors la seua esposa, la seua sogra ja vídua, els oncles
Francesc Terme, doctor en medicina, Isabel Terme i Lloran –germana de sa mare–, i Francisco Albafulla, notari públic i mercader.
Dóna l’usdefruit dels seus béns, la restitució del dot de 50 dobles
d’or en cas de mort més 20 dobles de llegat, a la seua muller,
una llegítima de 50 dobles per cada un dels seus fills naixedors
i institueix hereu el seu primogènit Francisco (el futur doctor
en lleis més tard anomenat Jacinto).19
19.
ADPO, 3 E 1-5651, plec de 1681, Joan Pau Jalech, notari a Perpinyà.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
21
El notari es mor el 9 de desembre 1704 a la seua parròquia
i és enterrat l’endemà a la capella del Sant Sagrament de la Real
–de fet, la tomba dels Albafulla– com s’esmenta més amunt amb
«com a cos especial, ab professó de tot lo clero y de la comunitat
de Sant Mateu y missa cantada». En aquesta partida és dit
«mercader y nottari». La vídua «del S[enyo]r Jaume Esteve, mercader q[uòndam] notari col·legiat», Paula Albafulla es mor el 8 de
juliol de 1722 i és enterrada «en lo altar del sagrament de la iglésia
parroquial insigne, col·legiada de Nostre Senyora de la Real, ab
assistència de tot lo clero tant c[anon]ges com beneficiats».20
Més interessants encara per establir el marc familiar seran
els dos documents que contenen el testament de la seua dona
i l’inventari dels béns: segellen el destí del notariat i del patrimoni
de Jaume Esteve i proporcionen una bona quantitat d’informacions
personals sobre la família. Vídua des de fa gairebé onze anys,
viu amb la seua última filla, Paula, que llavors no té encara 14
anys. Paula Esteve i Albafulla, que havia perdut l’hereu, Jacint,
testa el 28 d’abril de 1715 davant del seu besnebot, Honorat
Albafulla Guitart.21 Després de les misses de Jacint, el testament
de sa mare mostra la gran devoció de la família, que recorda
constantment els documents intensament analitzats per Ramon
Sala en l’estudi dels comportaments davant de la mort.22 Malgrat
que aquell decés va tenir lloc set anys més tard, la comunió amb
Déu és fortament omnipresent –fins i tot per l’època– en tot el
testament, Paula Esteve elegeix la seua sepultura començant per
aquestes paraules: «offrant mon âme à Dieu, le priant qu’il luy
plaise, quand sera son saint plaisir, l’appeller de ce monde, retirer
à soy mon âme en paradis, par le mérite de son fils Jésucrist, [j]’élis
la ecclésiastique sépulture à mon corps, dans l’église et paroisse
insigne et collégiale de Nostre Dame de la Real du dit Perp[ig]nan,
au vas et lieu où sont enterrés et inhumés mes encêtres, que c’est
devant la chapelle du très sant sacrement.» Assistida per sa filla
i son cunyat, els cònjuges Coll Esteve, sa germana Maria Teresa
Llembí i Albafulla, i, sobretot, pel reverend Tomàs Ficat, beneficiat de la Real –omnipresent en els arxius notarials Esteve–,
20.
Les tres partides de defunció a ADPO, RP Perpinyà, Santa Maria la Real, 5
Mi 398.
21.
ADPO, 3 E 3-813, registre de 1715, Honorat Albafulla Guitart, notari a Perpinyà.
22.
SALA, Ramon, Le visage de la mort dans les Pyrénées catalanes, Edicions
Economica i CREC-Universitat de Perpinyà, 1991, 457 p.
22
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Paula ordena la celebració de cinc-centes misses baixes, és a dir
no cantades, com ho va fer el seu fill, entre les esglésies i convents
de la Real, Sant Jaume, Sant Josep, Sant Francesc de l’Observança,
Sant Francesc de Paula i una part a voluntat dels marmessors
però a més, senyal recurrent de salvació i devoció profundes, «je
veux et ordonne [...] me soient dittes et célébrées du temps que
je serai agonisante, autres vingt-cinq messes basses». Després
resten els llegats per als vius (50 lliures per als franciscans i 50
per a la criada, 50 pistoles per a la néta i 20 lliures per als néts
neixedors, 600 pistoles per la darrera Paula, l’herència universal
per la més gran, Serafina, ja ben col·locada) i els llegats per als
morts (funda un aniversari per al repòs de sa mare a la Real).
Família, patrimoni, vida i mort, tot està previst i ordenat amb
detall, tot un tipus de societat.23
L’inventari de béns efectuat el 6 d’octubre de 1722,24 tres
mesos després de la seua defunció, accentua el pes de la
descripció de la profunda religiositat. El marc de la quotidianitat
s’encarna veritablement en les moltíssimes representacions de
sants presents en cada peça de la casa. Trenta quadres, làmines,
seixanta «tomos de història y de devoció» poblen la casa del carrer
Petit de la Real, a més d’un simbòlic retrat de «Felip Quint rey
de les Espanyes». Una casa que de segur prové de l’herència
Albafulla, ja que sa germana Llembí n’és veïna i antiga propietària. A més a més del nombre d’estris i mobles detallats –«les
biens meubles ont esté estimés à sept cents livres, monnoye de
France»–, ens assabenta, sobretot, que Paula Esteve ha deixat 60
lliures «trobades en una bolsa», que ha prestat 1.000 lliures a son
germà Francisco i que té 2.190 lliures prestades en capítols o
«masses» de censals que li porten cada any més de 130 lliures
de pensions. També posseeix, com al final ho apunta «naturalment»
en català el notari, un «billet de confidance» per 733 lliures
«provenint de billets de banque, lo qual se és trobat en poder de
d[ita] s[enyo]ra Esteve, lo die de sa mort». Les propietats immobles
són, a més, de la casa, el camp dels confins de Sant Esteve i
el Vernet, aportat com a dot (ara de 8,5 aiminades!), un camp
23.
Per a més detalls del seu funcionament, vegeu PEYTAVÍ DEIXONA, Joan, La família
nord-catalana, matrimonis i patrimonis (segles XVI-XVIII), Ed. El Trabucaire, Canet de
Rosselló, 1996, 187 p.
24.
ADPO, 3 E 3-820, registre de 1722, Honorat Albafulla Guitart, notari a Perpinyà.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
23
de 12 aiminades a Sant Llorenç de la Salanca, un altre d’una
aiminada prop de la capella de Sant Mamert (al mateix Sant
Esteve), un altre de 3 aiminades a Malloles, que conté vint «olius»,
i una vinya d’una aiminada que també té quaranta-quatre oliveres.
EL
VOLUM
El manual notarial transcrit aquí és un volum en foli format
per onze quaderns25 de vint-i-dos bifolis,26 que són uns cinc-cents
cinquanta folis, que porta la cota arxivística ADPO, 3 E 9-163.
Els primers folis no són foliats, la redacció comença al que seria
la pàgina 7 i per això el manual es compon de 354 folis numerats
escrits als quals convé afegir els plecs no foliats –transcrits– i
els dos quaderns de la successió Bordes, de Prada –no transcrits
(vegeu infra).
Els quaderns són tots de la mateixa textura, bastant
gruixuda, que permet que la tinta, perfectament conservada, no
traspassi d’una cara a l’altra del foli. Les dimensions dels folis,
de forma rectangular, són de 31 cm x 20,5 cm, retallats prou
regularment, un xic gastats a les vores i els corns sense que se
n’hagi perdut text. La coberta fa 32,5 cm x 22,5 cm x 10 cm (llom).
Conté 38 plecs no foliats –com en el cas dels lligalls–, inserits
i enquadernats en el lloc en què completen o serveixen de prova
en les diverses actes. Tenint en compte el seu contingut, del qual
parlaré més endavant, aquests són escrits en català, la gran
majoria, en llatí o en francès.
El manual és enquadernat amb un pergamí nou, plegat en
totes les vores sobre 10 cm (com una solapa) per fer el volum
més sòlid.
El llom consta de la menció: M (cosidura) 1700 (cosidura)
segell dels ADPO [ADPO, 3 E 9–1263]. La M és en realitat dues
M, una capgirada sobre l’altra i que s’ha d’interpretrar com
«manual».
A la portada només apareix escrit a dalt una vegada «Esteve»,
apuntat per un arxiver contemporani, i al centre, sense oficialitat,
«J. Esteve, nott[ari]». A la part central, a la dreta, s’ha inscrit una
25.
S’hi inclou els dos darrers de la successió Bordas de Prada, que no han estat
transcrits aquí.
26.
El quadern 4 té 5 bifolis afegits i cosits i el quadern 11 té 8 bifolis més.
24
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
addició, de la mateixa mà que el nostre notari. Diu: «198 [lliures]
+ 16 ll. 10 s. [sumen] 214 ll. 10 s.».
La tinta es troba perfectament conservada. Potser en
qualques plecs entre aquells inserits, per no ser de la mateixa
notaria, la tinta macula parts del document o traspassa a l’altra
cara, però sense que mai arribi a impedir la lectura i la
transcripció.
El volum conté 471 documents (transcrits i numerats de l’1
al 471), més una rúbrica i dos quaderns (24 folis + 50 folis)
interessantíssims de la liquidació de la successió Bordes, de Prada
(1689-1706) amb pagaments de collites, veremes, segades, etc. (tot
en català), que no han estat transcrits per ser massa a fora del
manual i massa gruixuts. Segueixen les rúbriques establertes pel
notari, que ocupen 11 folis i un quart de foli.
D’aquests 471, s’ha atorgat un número a l’escriptura
recordatòria de la prohibició de redactar en llatí i en català segons
l’edicte del 2 d’abril i correspon al 268. Dels 470 que resten, 38
són escriptures inserides com a documents provatoris o annexos
dels redactats en el manual. De fet, el manual de 1700 de Jaume
Esteve consta realment de 432 documents, 267 en llatí, entre
desembre de 1699 i abril de 1700 (61,8%), i 165 en francès, a
partir de principis de maig (38,2%).
El manual comença el 26 de desembre de 1699 (doc. núm. 1)
i s’acaba el 22 de desembre de 1700 (doc. núm. 267).27 El ritme
mensual demostra que sovint hi ha una més gran activitat notarial en el primer semestre (40 documents cada mes, de mitjana)28
que en el segon. En una societat bàsicament agrícola, els treballs
de l’estiu i de la tardor semblen concentrar una més gran
dedicació, per això el temps dels assumptes, dels negocis, dels
contractes abans de les collites, de les vendes abans d’encetarne l’explotació és més aviat cosa d’hivern o de primavera. Aquell
ritme és el següent:
27.
Els tres últims documents són del mes d’octubre i s’han afegit al final perquè
introdueixen els quaderns de comptes de la successió Bordas, de Prada.
28.
Sense comptar aquí els documents relacionats amb el pagament del foriscapi
de la senyoria de la Roca d’Albera, que farien augmentar aquesta mitjana a un poc
més de 53.
EL
MANUAL DE
Part llatina
Desembre 1699:
Gener 1700:
Febrer 1700:
Març 1700:
Abril 1700:
Octubre 1700:
Novembre 1700:
Desembre 1700:
1700
DE
29
89 29
50 30
44
49
22
36
13
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
Part francesa
Maig 1700:
Juny 1700:
Juliol 1700:
Agost 1700:
Setembre 1700:
Altres anys:
25
32
28
27
9
29
7
Dues mans caracteritzen la lletra del manual. La primera
és la del notari Jaume Esteve, un poc inclinada cap a la dreta,
que s’ha pogut establir gràcies al fet que firma certs documents
amb la mateixa grafia i gràcies a altres arxius notarials de Llembí
o Ferriol, del moment en què Esteve feia d’escrivent. Són de la
seua mà els documents següents: 1 (introducció del document
i 2 línies més), 248 a 279 (final f. 192v), 406 a 471 (final del
manual).
La segona, més rodona i més llegible, és la de l’escrivent
Josep Sunyer, compatrici de Prada, fill de notari i que també
esdevindrà notari a la capital conflentina, futur ciutadà honrat
de Barcelona. Aquest col·laborador també li facilitarà, a més del
propi parentiu, la clientela pradenca. Li corresponen els 373
documents següents: 1 a 247, 279 (inici f. 193) a 405.
Puntualment i només en els documents inserits consten
altres lletres que s’han pogut determinar com la dels declarants,
o d’altres notaris (Prada, Arles, Puigcerdà) i s’esmentaran en el
seu moment, al lloc corresponent.
Un tercer escrivent apareix a l’última partida i a l’última
paraula del manual, Josep Ferrussola –també futur notari–, sense
que jo pugui explicar-ne la presència; ja que l’escriptura que fa
constar aquest nom és la d’Esteve. Potser només s’hi troba com
a testimoni.
29.
30.
28 documents sobre el pagament del foriscapi de la senyoria de la Roca d’Albera.
33 documents sobre el pagament del foriscapi de la senyoria de la Roca d’Albera.
26
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
A partir del document 186 del 7 de març, es pot notar l’aparició de notes al marge corresponents al pagament del dret de
control de les actes. Aquest va ser establert per un edicte reial
de març de 1693 i es percep sobre l’enregistrament dels
protocols.31 A Perpinyà l’oficina de control i recaptació es va obrir
el 1697 i no m’explico per què Jaume Esteve, que en altres
registres o plecs anteriors apunta les mateixes mencions, ho
comença a fer tan tard en aquest.
EL
CONTEXT HISTÒRIC I LINGÜÍSTIC
La tria de l’any 1700 no ha estat fruit de la casualitat ja
que l’ha condicionada la repercussió en la documentació notarial
nord-catalana de la promulgació de l’edicte de prohibició del
català a les actes de caire civil i administratiu oficials. L’originalitat
del manual rau, per tant, en el canvi de llengua de redacció a
partir del mes de maig.
El famós edicte del 2 d’abril de 1700 d’interdicció de la
llengua catalana als comtats de Rosselló i Cerdanya és considerat
com una repressió lingüística envers la llengua local, si més no
la primera en el temps i en importància en aquesta part de
Catalunya. Ara bé, s’ha de restringir el seu impacte als documents
administratius i civils: l’ús escrit del català en el món eclesiàstic
perdura fins a l’edicte de 1736 –però molts clergues continuen
llur ministeri oficialment en català durant decennis– i moltes
transaccions comercials es fan en català durant tot el XVIII. L’ús
social i familiar de la llengua a nivell escrit és majoritari a finals
del segle XIX, fins que l’escola republicana obliga els nord-catalans
a anar a l’escola i a tenir un coneixement del francès escrit. És
clar que la llengua oral de comunicació per a tota la població
és el català fins almanco els anys 1920-1930. El trencament de
la cadena de la transmissió té lloc després de la segona guerra
mundial.
El text oficial en versió primera i manuscrita és el següent:
«Édit du roy. Louis, par la grâce de Dieu, roi de France et de Navarre,
à tous présens et à venir, salut. Depuis plus de quarante ans que
31.
ASPART, Jacqueline i PEYRE, André, Répertoire numérique de la sous-série 2 C
(contrôle des actes, insinuations et droits joints), Direction des services d’archives
départementales, Perpinyà, 1984, 91 p.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
27
nous possédons en pleine souveraineté les comtés et vigueries de
Roussillon et Conflans, qui nous ont été cedés, avec une partie du
comté de Cerdaigne, par le Traité de Paix des Pirénnées, les
procédures des justices subalternes des dits pais, les délibérations
des magistrats des villes, les actes des notaires et autres actes publics
ont continué à y être couchés en langue catalane par un usage que
l’habitude seule a autorisé. Mais, comme, outre que cet usage
répugne et est en quelque façon contraire à nostre authorité, à
l’honneur de la nation françoise et même à l’inclination des habitans
des d[its] pays, lesquels en touttes occasions ne témoignent pas
moins de zèle et d’affection pour nostre service que nos anciens
sujets, ils en reçoivent, d’ailleurs, beaucoup de préjudice en ce que,
pour faire instruire leurs enfans dans la d[ite] langue catalane et
les rendre par là capables d’exercer les charges de judicature et de
magistrature, ils se trouvent obligés de les envoyer étudier dans les
villes de la domination d’Espagne, ce qui leur cause de grands frais.
Nous avons jugé que, pour remédier à ces inconveniens, il estoit
à propos d’ordonner qu’à l’avenir toutes les procédures et les actes
publics qui se feront dans les d[its] pays seront couchés en langue
françoise. Sçavoir, faisons que, pour ces causes et autres bonnes
considérations à ce nous mouvans de nostre certaine science, pleine
puissance et autorité royale, nous avons dit, statué, declaré et
ordonné, disons, statuons, déclarons et ordonnons par ces présentes
signées de nostre main, voulons et nous plaît que, dorénavant et
à commencer du premier may prochain, toutes les procédures qui
se feront dans les sièges et jurisdictions des d[its] pays de Roussillon,
Conflans et Cerdagne, comme aussy les délibérations des magistrats
des villes et communautés, les actes des notaires et généralement
tous autres actes publics qui se passeront ès dits pays, seront mis
et couchés en langue françoise à peine de nulité. Défendons à tous
avocats, procureurs, greffiers, notaires et autres de ne se plus servir
pour cet effet de la langue catalane, et aux juges et magistrats de
le souffrir, ni de prononcer leurs jugemens ou délibérations qu’en
langue françoise. Si, donnons en mandaman à nos amez et féaux
con[seil]lers les gens tenans notre Con[se]il Supérieur de Roussillon
que ces présentes ils ayent à faire lire, publier et enregistrer, et le
contenu en icelles faire entretenir, garder et observer sans permettre
qu’il y soit contrevenu en aucune manière. Et, afin que ce soit chose
ferme et stable, nous avons fait mettre notre scel à ces d[ites]
présentes. Donné à Versailles au mois de février l’an de grâce mil
sept cents et de n[ot]re règne le cinquante-septième. [firmat]
28
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Louis».32 La versió porta en el revers «par le roi, Le Teillier. Visa
Phelipeaux» i va segellat amb el gran segell de cera verda que
penja amb llaços de seda verda i carmesí.33
Tal com ho demostra prou clarament el manual que a
continuació transcric i analitzo, el seu efecte és immediat. El 30
d’abril (doc. núm. 267) es redacta l’última partida en llatí –amb
fragment en català– i el 3 de maig (doc. núm. 269) ja s’ha passat
al francès atès que –ho inscriu en català (!), de manera bastant
solemne, Jaume Esteve– s’ha d’aplicar l’edicte a partir de l’1 de
maig (doc. núm. 268).
El mateix dia de la promulgació del document reial, el
Consell Sobirà de Rosselló envia una sèrie d’objeccions al
monarca pel que fa a la seua posada a la pràctica. Existeix un
veritable perill del qual se’n pot desprendre una mena d’il·legalitat:
hi ha una impossibilitat de comprensió de la llengua francesa
per part de la població catalanoparlant. Protagonistes de les actes,
però també testimonis, testadors, enquestats, fins als propis
notaris no podran verificar la certesa dels propòsits del contingut
documental –si més no oralment. El rei i la monarquia, però,
no revocaran llur decisió primera.
Aquesta situació politicolingüística és deguda a la «recent»
conjuntura política eixida del Tractat dels Pirineus de 1659-1660
que separa els comtats de Rosselló i Conflent (1659) i part del
de Cerdanya (1660) de la resta del Principat de Catalunya. Aquell
mateix any 1660, l’edicte de Sant Joan Lohizune organitza llavors
el marc polític dels nous Comtats, la «province de Roussillon»:
aboleix sobretot les institucions polítiques i jurídiques anteriors
i fa passar la nova entitat administrativa sota el govern creat de
nou, el Consell Sobirà de Rosselló. Encara que sembli sovint un
instrument dòcil del poder francès que l’ha creat, la nova cort
no n’és un instrument incondicional: els seus membres no deixen
32.
ADPO, 2 B 7 (original a mà).
33.
Així ho diu la versió impresa com a cartell, a partir dels llibres del Consell
Sobirà de Rosselló (ADPO, 2 B 49, f°5) que afegeix «et scellé du grand sceau de cire
verte pendante avec lacs de soye verte et cramoisi. Leü et publié, l’audience tenant à
ce requerant le procureur général du roi, et registré ès registres de la Cour du Conseil
Souverain de Roussillon, et ordonné que copies collationnées seront envoyeés aux sièges
subalternes et aux magistrats consulaires des villes principales du ressort de la Cour,
pour y être procedé à pareille lecture et enregistrement, comme aussi aux corps des
avocats, notaires et procureurs, pour être lue à leur première assemblée et inserée dans
leurs livres. Ce jourd’hui 2 avril 1700. Signé, Lalu.»
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
29
de fer evidents durant cent cinquanta anys les inadequacions
entre voluntats reials i lleis del país.34
De mica en mica, tot passa a ser sotmès en aquests marcs
d’integració al nou regne. La voluntat de digerir la nova província
i alhora de deslligar-la de la mare pàtria és evident a partir del
mateix tractat: fortificacions defensives, introducció de la llengua
francesa (predicació o escoles –amb poc èxit– en francès, estudis
obligatoris a França, etc.), prohibicions –tot i que poc reeixides–
de contactes entre banda i banda de l’Albera, quadres administratius vinguts de França, dependència a partir del 1678, per
al bisbat d’Elna, del de Narbona –encara que la Cerdanya
«francesa» es manté dins l’òrbita d’Urgell. Tot i que s’hagi parlat
durant qualques decennis del Rosselló com a possible moneda
de canvi del monarca francès per intercanviar amb altres
territoris –del nord flamenc en particular–, els Comtats catalans
no es podran escapar del gran depredador i conqueridor que és
l’absolutisme del rei Sol en aquell moment: què podien fer en
aquella segona meitat de segle XVII uns territoris militarment
conquistats i fortament ocupats, ja políticament reorganitzats,
econòmicament exsangües i demogràficament sense pes de cara
a la potència francesa que estava exercint la supremacia a nivell
europeu? No sols els Comtats no seran retornats, sinó que també
altres terres de la majestat catòlica esdevindran terres de la
majestat cristianíssima. Malgrat tot, l’estatut del país nord-català
roman el d’una província estrangera, depenent de la Secretaria
d’Estat de la Guerra.
D’altra banda, evocant el tema demogràfic, voldria subratllar
que el paper de la forta immigració dita «francesa» en aquesta
porta d’entrada d’Espanya no ha estat pas bàsic per a la conquesta
militar, que responia a criteris d’expansió política i estratègica.
La integració dels llenguadocians, gascons, llemosins o alvernesos
ja era un fet en aquest final de segle XVII, malgrat que la discuteixin
alguns historiadors principatins que segueixen els treballs generals
sobre el fenomen de Nadal i Giralt: l’analitzen massa en clau
34.
Per a completar aquest apartat recomano la lectura de l’excel·lent presentació sintètica del context de Narcís IGLÉSIAS en La llengua del Rosselló, qüestió d’Estat.
La integració lingüística del Rosselló a França (1659-1789), Eumo Editorial, 1998, Vic,
153 p.
30
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
estatal contemporània.35 El poble menut vingut de les regions
occitanes del regne de França, menester demogràfic i necessitat
econòmica de l’època moderna catalana, es barreja bastant de
pressa i s’integra prou bé en la resta de la població –malgrat
friccions latents inherents en aquest tipus de fenomen. De la
mateixa manera, en el cas d’aquest nord de Catalunya –tal com
es veu en algunes actes del present manual notarial– les
poblacions veïnes, llenguadocianes, es relacionen de manera
natural de tota la vida, i la frontera més aviat existeix per als
qui governen que per als qui, mà d’obra necessària i sempre
equilibrada, hi vénen a treballar. Només en cas de guerres, les
autoritats els censaran (1542, 1637).36
Raons pràctiques d’intercomprensió o d’intercomunicació,
voluntat reial i pressió governamental de fer que els súbdits
«catalans» es facin i per tant se sentin «francesos», Narcís Iglésias
descriu perfectament el procés real d’integració al nou regne per
la llengua a partir de la pau dels Pirineus i l’edicte de Sant Joan
Lohizune.37 Des de llavors, trets, paraules, textos, tota una
producció escrita francesa penetra la província catalana, tant en
el marc civil com en l’eclesiàstic. Però 1700 accelera profundament
aquest procés i el volum produït passa a ser dominat per la llengua
del rei, i això d’avui a demà. Tots els notaris, els escrivents, els
procuradors i altres actors de l’escrit administratiu passen del
35.
Llegiu en particular les remarques i les diferents citacions que fa IGLÉSIAS, op.
cit., p. 18-19, de les quals discrepo per haver-ho estudiat amb detall als pobles nordcatalans. Vegeu, entre altres, Joan PEYTAVÍ DEIXONA, Antroponímia, poblament i immigració
a la Catalunya moderna. De la identitat patronímica als Comtats catalans (s. XVI-XVIII),
5 vols., 1507 p.; 3 vols. de bases de dades, 1001 p. Tesi doctoral. Defensada l’11.01.2002,
Universitat de Perpinyà, inèdita; “Les migracions d’occitans vers la Catalunya del Nord
en l’època moderna”, Catàleg de l’exposició Càtars i trobadors. Catalunya i Occitània:
renaixença i futur, Museu d’Història de Catalunya (abril-juliol de 2003), Barcelona, abril
de 2003, p. 170-185. «Els immigrants al Perpinyà modern. El pes demogràfic i el poder
integrador dels occitans», Actes du Congrès «La ville et les pouvoirs», Perpignan, novembre
1997, Ed. Presses Universitaires de Perpignan, 2000, p. 395-406.
36.
Vegeu Joan PEYTAVÍ DEIXONA, Catalans i occitans a la Catalunya del Nord moderna
(s. XVI-XVII) (Presentació històrica i transcripció del fogatge català de 1553, del registre
de la taxa del Batalló de 1643 i de les dues llistes dels immigrants occitans de 15421543 i 1637, a la zona de la Catalunya del Nord), Fundació Salvador Vives Casajuana,
Barcelona, en curs de publicació.
37.
Vegeu N. IGLÉSIAS, op. cit., p. 27-28. Vegeu, també, Ramon SALA, Dieu, le roi,
les hommes, Ed. El Trabucaire, Perpinyà, 1996, 537 p., en particular cap. I, 2 i II, 3.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
31
llatí o del català al francès en els primers dies de maig de 1700.38
Els clergues no es van veure afectats per la prohibició reial. Més
tard, ho van ser amb la declaració reial del 1736 i el decret del
Consell Sobirà de Rosselló del 1738, que els va obligar a redactar
tots els llibres sagramentals en francès; una obligació que encara
va trigar quatre o cinc anys a formalitzar-se.38bis Per això es pot
pensar que hi va haver un període de «formació» i uns manuals
de mostra de redacció, d’exemples estandarditzats –ja adaptats
al nou marc jurídic–, tal com existeixen des de sempre uns llibres
de formularis.39
Dit això, el mateix lector del present manual transcrit aquí
comprovarà les dificultats que implica a la pràctica el canvi de
llengua i, de fet, a partir del doc. núm. 269 –el primer en francès–
es trobarà davant d’una mera versió de traducció textual d’un
original en llatí o en català –segurament sovint il·legible per a
un francòfon d’aquella època i amb prou feines per a un d’avui.
Caldrà molt de temps, uns quaranta a cinquanta anys –pel que
he pogut llegir des de fa anys– perquè els notaris proporcionin
una versió expurgada i correcta en francès a qualsevol indret
d’aquestes comarques.
Tot i això, quan cal explicar, detallar, precisar termes, lèxics,
accions, obres, llocs, el notari torna de seguida a la llengua
materna, ja que el pes i l’exactitud de l’idiomatisme són
indefugibles: les actes amb parts en català són molt corrents, tant
com ho eren en la part llatina. De la mateixa manera, recordo
que totes les partides annexes enquadernades són en català –tret
d’una feta a Besiers, al Llenguadoc. Tot allò «no tan oficial» es
fa en la llengua pròpia.
38.
Un ràpid sondeig en algunes notaries perpinyaneses d’aquell any demostra el
pas al francès en poc temps però no de manera immediata: Pau Mundí passa al francès
el 2 de maig (canvia de quadern a plecs solts enquadernats, ADPO 3 E 7-10), Honorat
Albafulla, parent d’Esteve, ho fa el 3 (ADPO, 3 E 3-770) com Ramon Garriga (ADPO,
3 E 6-9), Josep Ferriol hi passa l’11 de maig (ADPO, 3 E -131). Un xic més tard fa
el canvi Josep Jofre, el 3 de juliol, i confecciona tres índexs per al seu manual de 16991700 (1 de 1699, 1 «index instromentorum 1700» i 1 «índex dels actes francesos de l’any
1700», ADPO, 3 E 4-114)
38bis.
Vegeu N. IGLÉSIAS, op. cit., p. 73-77.
39.
Vegeu, per exemple, els nombrosos reculls de formularis dels anys 1526-1528,
1650-1653, 1693 i 1729 dins ADPO, 3 E 3-972 a -977, que també consten d’un «tractatus
de arte notariatus» setcentista. També se’n troben a Prats de Molló, Ceret, Prada, etc.
32
EL
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
CONTINGUT TIPOLÒGIC
La meua voluntat de trobar una tipologia amb denominació
precisa dels documents a vegades ha fet difícil de diferenciar
protocols molt semblants. Així ha estat el cas en particular per
distingir les vendes a carta de gràcia, les vendes mitjançant la
creació d’un censal i les vendes simples seguides d’un pagament
en forma de creació de censal. Sobretot perquè totes tres partides
descrites van acompanyades d’unes àpoques idèntiques. Ja
s’anuncia aquí una prova referent al fons de les partides que
desenvoluparé més endavant, la de l’endeutament o la insolvència
crònica de la població.
Unes àpoques soltes que trobem corresponen, en canvi, a
pagaments de pensions de censals endarrerrides o de termini
regular. També n’hi ha que remeten a pagaments diversos (vegeu
infra «El contingut documental»). Aquest tipus de document domina
àmpliament el corpus del manual de 1700 de Jaume Esteve: la seua
activitat professional es basa principalment en aquesta tipologia
econòmica, tal com es veurà en el detall donat més avall.
El pagament del dret de foriscapi o lluïsme de la senyoria de
la Roca d’Albera –cobrat pel tutor dels pubills de Perarnau, senyors
del lloc–, també mitjançant comprovants en forma d’àpoca o debitori (en cas d’insolvència) recull igualment una part interessant de
l’activitat del 1700 pel nostre notari.
Finalment, una quarta part dels documents remeten a una
gran diversitat de negocis, tal com ho precisaré més endavant.
•
Documents que dominen a nivell formal: les àpoques i els
debitoris representen el 69,21% dels que s’inscriuen l’any
1700 en el manual.
– àpoques: 268 (56,90%), de les quals 99 (21,02%) són
referents a vendes o censals i 46 (9,77%) al
foriscapi
– debitoris: 58 (12,31%)
També es troben procuracions (19 per 4,03%), donacions,
llicències i altres protocols de representativitat negligible.
•
Documents que dominen a nivell de fons
– els relacionats amb censals i vendes a carta de gràcia:
180 (38,22%), dels quals 81 (17,40%) són creacions de
censals
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
33
–
Els relacionats amb el pagament del foriscapi (àpoques
i debitoris): 64 (13,59%)
– Els relacionats amb el pagament de despeses, obres,
misses, dots, etc.: 101 (21,44%)
En els seus plecs o minutes del mateix any, Jaume Esteve
ha redactat, a més a més, 14 capítols matrimonials, 18 testaments,
4 inventaris de béns, 1 venda d’herència a l’encant, 4 concòrdies,
23 arrendaments i 16 actes classificades en «comuns».40 Un any
d’activitat normal per a Jaume Esteve, que manté aquest ritme
des dels anys 1694-1695.
L’APORTACIÓ
ESTEVE
DOCUMENTAL DEL MANUAL DE
1700
DE
JAUME
El manual, com a document de treball, lliura tota una sèrie
d’informacions i de detalls que permeten el seu ús a molts nivells,
en particular històric, econòmic, filològic, tal com es pot veure
a continuació.
La vila
Perpinyà és el centre de la vida professional de Jaume Esteve.
En descriu perfectament els carrers i les cases de la seua clientela,
majoritàriament els que té a l’entorn immediat, la parròquia de
Santa Maria la Real en primer lloc, i la de Sant Jaume després:
tracta assumptes en 13 carrers de cada una d’aqueixes. Paradoxalment, instal·lat al carrer dels Ànecs, als confins de Sant
Mateu, no té gaire negocis en aquesta parròquia més popular.
La capital provincial té en aquest principi de segle XVIII un xic
més de 10.000 habitants (exactament 2.393 cases): l’historiador
de la vila Antoine de Roux demostra que s’hi observa41 una certa
represa demogràfica entre els anys 1660 i 1690 al mateix temps
que es comença a notar una reapropiació de l’espai urbà per
part dels veïns. De fet això només es pot fer a poc a poc ja que
Perpinyà és plaça militar i en gran activitat guerrera durant tot
el segle XVII: l’enginyer militar Vauban la va reestructurant
40.
ADPO, 3 E 9-173.
41.
DE ROUX, Antoine, Perpignan, de la place forte à la ville ouverte, Ed. Archives
Communales de Perpignan, Perpinyà, 1996, cap. III i IV.
34
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
bastant. Per tant, només és a partir del XVIII que es poden
completar els buits deixats pels estralls bèl·lics i les fortificacions.
Els docs. núm. 143, 146 i 147 del manual demostren que l’any
1700 l’interior del recinte deixa encara espais sense cases amb
possibilitat per edificar.
Esteve coneix força bé, igualment, el món eclesiàstic ja que
precisa sovint detalls dels edificis religiosos que l’envolten (vegeu
llista i referències a l’índex final).
En tot cas, la vila concentra la gran majoria de l’activitat
laboral del notari, tant pel que fa a la documentació com a la
clientela.
El camp nord-català
Fora de Perpinyà, vila de la qual proporciona molts detalls
de vies, portals, rius, agulles (recs) i límits, Jaume Esteve es fa
potser menys precís ja que s’oblida a vegades de donar topònims
de termes. Això no obstant hi té una activitat destacable: només
comptant les mencions de procedència dels clients o de llocs,
esmenta trenta-nou localitats del Rosselló, d’Òpol a Cotlliure i
d’Illa a Vilallonga de la Salanca, amb una forta implantació al
peu de l’Albera. A la resta de comarques, en canvi, hi té poca
activitat –encara que tingui entre els clients gent de Leucata, a
la frontera llenguadociana, i nobles barcelonins–, una actuació
només lligada a la xarxa dels perpinyanesos: Prada, al Conflent,
n’és capdavantera per ser la vila dels seus orígens i dels del seu
escrivent, Josep Sunyer.
Es pot veure, a la lectura de les partides del manual, una
part de l’activitat agrícola, amb una especial atenció al conreu
de la vinya i de l’olivera, molt sovint present en les vendes. També
s’endevina la importància de la gestió dels boscos a través de les
autoritzacions donades per fer llenya, carbó o fer péixer bestiar
a la serra de l’Albera. En aquesta zona, el cobrament del foriscapi
de la Roca d’Albera permet tenir una geografia i una toponímia
bastant precisa de la localitat en aquells anys. Finalment, es pot
comprovar que el notari o el seu escrivent es desplacen a certs
llocs quan aquests assumptes són importants (altra vegada a la
Roca d’Albera o a Prada).
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
35
La clientela
Els clients de Jaume Esteve són la gent del barri i són ells
que defineixen més bé la seua activitat i la geografia que se’n
desprèn. El notari perpinyanès és un home vinculat a l’alta
societat, és el notari dels Perarnau, senyors de la Roca d’Albera,
i els Generés, barons de Sant Esteve, i de llur parentiu, tracta
amb la noblesa immemorial (Banyuls, Oms, Tamarit, etc.) i la
burgesia honrada sovint passada a ser senyora (Tixedor, Pagès,
Taqui, Ros, Jordà, Delpàs, Reart, etc.), els càrrecs polítics
(Sagarra, Copons, Collarés, Dalmau, etc.), els juristes (Garau,
Ortega, Llambí, etc.), els metges o farmacèutics (Maler, Terme,
Amanrich, etc.), els mercaders (o tenders, botiguers, negociants),
els pagesos i els menestrals més rics de la vila (argenters, paraires,
especiers, etc.). Òbviament també viu gràcies a la clientela de
petits artesans (esparters, forners, teulers, sastres, peixoners,
fusters, serrallers, peirers o mestres de cases, moliners, sabaters,
etc.) i bracers però aquests no li porten tants diners com la
precedent i encara menys que els clercs. La comunitat de preveres,
canonges i beneficiats de la Real és clienta preferent i indiscutible
de Jaume Esteve, com també sembla ser-ho la comunitat del
Carme: el notari n’és el gestor dels negocis.
De totes maneres, sembla que siguin els clients perpinyanesos
–i els més importants– els qui estableixen la xarxa de clientela
fora vila. Els senyors dels pobles (Perarnau a la Roca d’Albera
o Banyuls al Conflent o al Vallespir) actuen mitjançant el seu
notari –o un d’ells, evidentment–, en aquest cas Jaume Esteve.
A la resta de la plana rossellonesa no hi ha gaire constància de
lligam particular amb l’oficina. Tot i aquesta actuació vilatana,
Esteve no oblida les seues arrels pradenques, les hi recorda el
seu escrivent i parent Josep Sunyer, més tard notari a la vila
conflentina.
Per això, ens trobem amb un notari urbà, totalment integrat
en el «món d’actuació» perpinyanès i segons uns marcs geogràfics
idèntics als de segles enrere: la vila i el comtat de Rosselló amb
ramificacions fins al Llenguadoc més pròxim, la costa gironina
i la capital de Catalunya.
36
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Els testimonis: puntuals, professionals i francòfons (?)
La clientela compon també el gruix dels testimonis presencials
de les actes. Són gent del barri, companys i sobretot protagonistes
dels assumptes de què tracta el document següent. Uns quants
fins i tot són una mena de «professionals» de la cosa, és a dir
que hi compareixen al moment de la lectura i de la firma de les
actes: els preveres Gaspar i Francisco Beringó (onze vegades cada
un), el fuster Josep Borrell (onze), Francisco Cardona (vint-iquatre pels pagaments del dret de foriscapi a la Roca d’Albera)
són persones que Jaume Esteve deu tenir a l’abast regularment
ad hoc. Els mossos de cases nobles devien fer de testimonis en
qüestions que es referien als seus amos a petició i ordre d’aquests,
com ara Bernat Sicra, Joan Castanyer, Antoni Bosch, Jaume
Martí, Joan Roig, Josep Pasqual o el «presentíssim» Antoni
Vilanova (dinou vegades), de Domingo Generés, i encara Tomàs
Posens, Pere Anul o Pere Blanch, de Miquel de Copons i Tamarit.
Remarco que la major part són d’origen occità, cosa que prova
que constituïen un contingent important de l’estrat social nordcatalà més popular i que potser n’explica la presència un grau
relatiu de comprensió del francès, en tot cas potser més important
que el d’altres autòctons catalanoparlants.
Per això, les vint-i-dues intervencions com a testimoni del
sabater Jaume Regis, sobretot en la part francesa, potser també
s’han de relacionar amb el seu origen francès i el fet que pugui
realment certificar, atestar i potser fins i tot traduir el contingut
del document als protagonistes.
Els immigrants «gavatxos» altra vegada serveixen de mà
d’obra necessària i suficient i en aquest cas a banda de l’activitat
econòmica directa que produeixen. Tot i que occitanoparlants,
una certa comprensió del francès, llengua administrativa i
notarial del regne d’origen, els podria convertir en traductors
d’uns amos poc francòfons.
El contingut documental
El manual i la seua anàlisi presenten tota una sèrie de
documents que per si sols poden ajudar a precisar, comprendre
o explicitar una part de la història dels Comtats en aquella època.
Intentaré esmentar-los destacant primer els de més interès
històric i, segon, els de caire més puntual que, pel detall que
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
37
donen, permeten completar la coneixença que es té d’aquella
història avui dia.
Primer diré que les actes presents en el manual són
merament catalanes: la factura, la tipologia, la redacció de la
formulació, s’inscriuen perfectament en el que es fa des de sempre
en aquestes terres i ben poques coses han evolucionat. Això
sembla normal del tot però no hauria de ser-ho en un país que
ha canviat prou en l’aspecte institucional des fa prop de mig segle:
les actes són del món català i no del francès. Censals, vendes
a carta de gràcia, recaptació de drets feudals catalans, referències
constants al dret romà, tan present en el dret català, ús de
monedes de compte encara en part catalanes o negocis a
Barcelona són exemples que demostren l’adscripció a l’herència
secular, el pes de la història que poc més de quaranta anys de
canvi d’estat no poden pas haver afectat gaire.
En un segon pla, també general, però en un aspecte més
econòmic, es pot notar l’endeutament de la població tenint en
compte el nombre important de censals, cartes de gràcia i
debitoris fets. La insolvència és crònica en la societat nordcatalana del 1700 com ho és en una gran part de la de l’antic
règim, dels més rics que volen engrandir llur potència predial
gràcies a compres repetides als més pobres que per sobreviure
s’endeuten any rere any. Dit això, altres demostren una capacitat
financera impressionant, cadascú al seu nivell: el Capítol de la
Real, certes famílies nobles, els botiguers proveïdors d’aquestes
mateixes famílies o alguns menestrals cobren quantitats interessants.
En tercer lloc, el present manual ens proporciona el detall
de la recaptació del dret de foriscapi a la senyoria de la Roca
d’Albera, amb seixanta-quatre actes. Aquesta senyoria pertany a
la família de Perarnau des del 1624, any en què la va adquirir
Jeroni Perarnau, burgès honrat de Perpinyà i fill de mercader
perpinyanès, besavi dels pubills mencionats, el 1700.42 El lloc i
terme de la Roca el va posseir l’any 1695 en llur nom, Domingo
Generés, baró de Sant Esteve, besoncle dels pubills.43 Un estudi
aprofundit i específic de les dites actes –que no he fet aquí–
permetria de fer-se una idea de la quantitat recollida, del paper
42.
43.
LAZERME DE REGNES, Philippe, op. cit., vol. III, p. 65-67.
ADPO, 3 E 9-168, Jaume Esteve, not. de Perpinyà.
38
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
i de la importància d’aquell dret feudal, ben vigent en entrar al
segle XVIII, i d’una part del pes financer que representa la senyoria
pel seu senyor directe. De fet, també s’aprèn moltes coses sobre
la vida de la comunitat rocatina i el seu territori.
Més puntualment, el manual ofereix moltes dades sobre el
funcionament de la família de Perarnau, la seua vida quotidiana,
la vestimenta, l’educació dels fills, el paper del tutor Generés, com
també se sap coses semblants de les famílies Sagarra o Banyuls
que fan testament i enllesteixen la successió a casa de Jaume
Esteve. Es pot trobar la composició detallada de la comunitat
eclesial de la Real, els càrrecs, els síndics, hom pot veure la
descripció i el funcionament de la fundació d’un aniversari dit
de doble llarg. Ens permet conèixer les tarifes dels fusters, peirers,
serrallers, metges o sastres, i analitzar l’ús de les monedes de
compte (lliures-sous-diners perpinyanesos i francesos), i de pagament (lluïses, dobles, pistoles, francs, reals, escuts), com es pot
estudiar l’ús de «pessetes de quatre sous» (doc. núm. 130). El
volum mostra l’ús de les mesures de superfície (l’aiminada i la
quartonada, «cartonada», al Rosselló i el jornal al Conflent) i de
longitud (la cana de Montpeller i el palm, docs. núm. 118 i 123).
També es podrà apreciar la utilització del cairó en la construcció
(doc. núm. 170).
A continuació, com que també el present estudi s’ha de
considerar com un instrument de treball, s’ofereix una llista
sintètica d’una sèrie d’actes interessants pel seu contingut en
molts àmbits. El nombre col·locat en començar remet al número
de document.
64: finalització d’un acord passat, de 1697, entre dos pagesos
per les vídues respectives.
117: fabricació i transport de dues moles d’Illa a Castell-rosselló.
136: venda a carta de gràcia d’una aiminada amb dues-centes
rabasses al Vernet.
139: pagament d’un dot d’un anell d’or substituït per una
quantitat corresponent.
143, 146, 147: construcció de parets en solars a la parròquia de
Sant Jaume de Perpinyà.
149: creació de jutge per a la vall de Montbram (Sureda).
166: consignació feta per Josep de Tamarit, de Perpinyà, a dos
botiguers occitans de la vila al seu conegut Carles d’Alemany
de Bellpuig, domiciliat a Barcelona.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
39
180: sentència ordenada pel Consell Sobirà de Rosselló –que
resulta sovint difícil de conèixer en els propis arxius del
Consell (ADPO, sèrie 2 B).
183: autorització temporal de fer carbó a la muntanya de l’Albera.
198: reconducció de debitori escalonat de divuit anys.
200, 201: acta d’un cotoner a Perpinyà.
217: «tall» o impost de manteniment de l’agulla de les Lloberes
a Castell-rosselló.
229: cens pagat amb una malla (moneda ínfima de valor de mig
diner).
238: pagament de pensió de cens mitjançant una gallina.
259: acta escrita d’una venda a carta de gràcia a Eus, prèviament
feta oralment.
263: obres fetes per dos peirers francesos.
289: donació de béns per causa d’ingrés a l’orde del Carme.
299: llista dels religiosos del Carme.
372: donació de franc per 3 anys de vuit llaques de mallol a Sant
Hipòlit de la Salanca per Pere Canal, bracer de Sant Llorenç
de la Salanca, al seu fill Francisco, hortolà a Perpinyà.
379: venda d’una casa al costat del joc de pilota d’Òpol.
404, 441: pagament de celebració de dues-centes misses respectivament a Sant Joan i Sant Jaume de Perpinyà.
408, 412: autorització temporal de fer péixer dos-cents porcs i
quaranta porcs, respectivament, a la muntanya de l’Albera.
411: pagament a la mare de la llet maternal donada a la seua
filla per l’oncle tutor.
419: pagament de la crida per la mort i del transport del fèretre
de son pare feta per Feliu Jordà i Reart, burgès honrat de
Perpinyà, al corredor públic de la vila.
425: compra d’un camp de quatre aiminades amb creació de
censal feta per un grup de quatre bracers de Sant Feliu
d’Amunt.
438: debitori per dues bótes d’arengades fet a un habitant de
Cadaqués.
448: pagament d’una part de la baronia de Nyer i del marquesat
de Montferrer pel curador dels pubills de Banyuls, a Pere
d’Ardena d’Hervaut.
40
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Les tres o més llengües del manual
La transcripció del manual l’any 1700 permet de fer un
balanç dels coneixements lingüístics d’un notari perpinyanès. S’hi
troben tres llengües, llatí, català i francès, més castellanismes i
gal·licismes del català o encara dialectalismes del català septentrional o rossellonès. També el pas del llatí al francès ofereix una
multitud de solucions ortogràfiques degudes a la novetat lingüística. S’ha de subratllar el fet que la gran majoria dels topònims
són consignats correctament en català, fins i tot en els hagiotopònims (ex. «Saint Nasary», «Saint Andreu»), mentre que els noms
de pila són traduïts. Són tots aquests trets que he volgut destacar
aquí. No totes les mencions estan recollides.44
— Rossellonismes
La major part són vius entre els parlants actuals que han
adquirit la llengua per transmissió de les generacions
anteriors.
Lèxic: «carrer de la professó» per processó (55), «la mitat
de les obres» (63, 156, 172), «antes» arcaisme considerat
castellanisme ben viu en el rossellonès actual (64), «la ribera»
per riera (73, 97), «aixida» per sortida (74), «mallol», vinya
jove (78) avui no usat, «carrer de la Panna» per paella (110),
«espudassada», primera podada d’arbres o de la vinya que
només és sumària (156), «pairers» per mestres de cases o
paletes (172), «garrafa» per interior del forn (267), «cayró»,
maó d’argila de color roig (267), «cotiu» per erm (279, 292),
«desasset» per disset (448).
Morfologia: «ten» per té, 3ª pers. sg. del verb tenir (186,
195).
Vocalismes: tancament de la o tònica: «puig de las Furcas»
(76), «las cumas» (89), patrònims Rabixú (105), Guixú (110),
Parissú (248), «unza sous» (210), «rostull» (221). Tancament
de la vocal neutra en o: «quoranta-nou, quoranta-tres» (217).
Diftongació etimològica: «Sant Llaurens» (69). Tancament
del diftong ei en i: «sixante lliures» (167).
— Gal·licismes
Corresponen sovint a un vocabulari especialitzat (roba,
perfums). Només els he destacat en els textos en català o
en llatí.
44.
Els números entre parèntesis remeten al número de document.
EL
—
—
—
—
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
41
«Sant Genís de Fontaines» (72, 82), «rotlle» per rôle (167),
«contrarolle» per contrôle (174), «Montlouis» (214), «Real
domène» per domaine (217), «acomodatje ... pudras y
esanças... jarratieres... tafata» per accomodage, poudres,
essences, jarretières, taffetas (245), «pignuers... punyuers... fil
de menaje» per peignoirs (pentinador), fil de ménage (246).
Castellanismes
Introduïts en el català de l’època moderna. Sovint mantinguts
en el dialecte rossellonès d’avui (exemples freqüentíssims
com «menos» o «antes»).
«remiendos» (118), «guasto» (172), «aposento» (186), «detràs»
(193), «menos» (217), «sombrero» (247), «a modo de cofre»
(248), «capillo de sarga» (248), «gènero de fruyt» (259).
El canvi de llengua d’avui a demà va provocar una mena
de traducció literal de l’original llatí –menys sovint català–
al francès: el resultat lingüístic ha originat unes actes
«franceses» però segurament de gran dificultat de comprensió
per a un francòfon de llavors. Incapacitat per trobar
solucions ortogràfiques, forta presència de catalanismes
desconeixement del francès, són raons que expliquen aquell
resultat. En transcric una bona part aquí sense esmentar
el número de les actes, ni reproduir les estructures de frase
totalment idiomàtiques del català, ja que caldria reproduir
tota aquella part.
Incapacitat per resoldre alguns sons (u, eu, ou, o, oi, ch, v).
Algunes grafies són pròpies del francès de 1700
«cutés» (côtés), «oeuuvres» (oeuvres), «feuurent» (furent),
«moyonnant» (moyennant), «nouire» (nuire), «cumme»
(comme), «escripteure» (écriture), «peuvoint» (peuvent),
«seureté» (sûreté), «néaumens» (néanmoins), «conteneues»
(contenues), «s’en despeulle» (s’en dépouille), «receues» (reçues),
«l’an tient» (l’en tient), «sanger» (changer), «aucon» (aucun),
«chacons» (chacuns), «courdonnier» (cordonnier), «deboir»
(devoir), «délibrée» (délivrée), «trebailleur» (travailleur), «tua»
(toit), etc.
No es resol adequadament la vocal neutra
«icella» (icelle), «prendra» (prendre), la «récolta» (récolte),
«prétendra» (prétendre), etc.
Dificultat amb les consonants dobles. Cal dir que algunes
grafies són presents en el francès de 1700
42
—
—
—
—
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
«donnation» (donation), «cella» (celà), «aportées» (apportées),
«actuelement» (actuellement), «Barcelonne» (Barcelone), «médicinne» (médecine), etc.
Vacil·lacions davant s sorda i s sonora. Algunes grafies són
habituals en el francès de 1700
«Poscéder, pocéder» (posséder), «piesse» (pièce), «choces»
(choses), «diocesse» (diocèse), etc.
Llacunes ortogràfiques de morfologia
confusió del possessiu “ses” amb el demostratiu “ces”,
manteniment del grup preposició-article “del” per de le, de
“al” per “a l’”, finals de conjugació d’imperfet -ait en -et.
Catalanismes conservats per expressar nocions massa
idiomàtiques45
«pagès, mallol, cortal, donzell, ayminada, oliveda, cortal, pati,
semals, banch, còrrech».
Catalanismes conservats però retocats amb ortografia
francesitzada
«hereme» (erma), «acoustumé» (acostumat), «porta du cel»
(porta de la sal), «sinch, blanch, moulinier, capbreuer,
quitacions, tabbe, luicion, gremattique, silurgien», etc. Finals
amb -cion o -cions en comptes de -tion o -tions.
CRITERIS
DE TRANSCRIPCIÓ
La transcripció que a continuació s’ofereix respecta al
màxim la grafia present al document, és a dir que s’han mantingut
entre claudàtors ([ ]) les parts no desenvolupades de les
abreviatures usades pel notari. Ara bé, per tal de facilitar la
comprensió, s’ha afegit de tant en tant, alguna lletra (ex.
«mo[i]tié» per moitié, «cl[a]uses» per clauses, «recogno[s]cere» per
recognoscere), però també s’han conservat moltes grafies d’aquell
any del canvi de llengua escrita, per il·lustrar les dificultats que,
de cop i volta, això va produir.
Per això, en la part francesa, el lector trobarà catalanades
que cal atribuir a un desconeixement a vegades ben visible del
francès. Aquelles no s’han posat en cursiva perquè barregen
45.
Vull fer notar que quan més endavant seran traduïdes aquestes paraules, moltes
perdran el valor i la precisió d’allò que definien (ex. pagès per laboureur, donzell per
damoiseau, còrrec per ravin, etc.).
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
43
vocabulari francès i alguna lletra en català, per exemple,
«paraules» per paroles, «massa» per masse, etc. o demostren
vacil·lacions ortogràfiques que els anys de pràctica aniran
corregint, «pevent» per peuvent, «lur» per leur, etc. En canvi sí
que s’hi han posat en cursiva els mots totalment catalans gairebé
impossibles de traduir al francès –si més no en aquella època–
com ara pagès, còrrec, donzell46 o evidentment la gran majoria
de topònims (ex. Salanca, la Roca, Vilallonga, etc.). En la part
llatina, les “creacions” que podrien ser vistes com a neologismes,
com peixonerius, peirerius, s’han deixat en rodona.
He indicat amb barra i contrabarra (\ /) al lloc que els
correspon, el principi i la fi de les parts interlineades o afegides
al marge, tot això amb una referència en nota a peu de document.
Les dues barres (//) que es troben en alguns documents inserits,
assenyalen el canvi de pàgina, ja que aquelles escriptures no
entren en la numeració general del manual feta pel notari. Els
punts suspensius corresponen a espais en blanc del mateix notari,
generalment per dates o noms desconeguts o oblidats perquè són
massa llunyans en el temps. A vegades, l’anunci de documents
inserits és subratllat pels mateixos escrivans, cosa que s’ha
reproduït de la mateixa manera (ex. inseratur, fiat ut supra). El
signe } restitueix la clau, més gran, que abraça un cert nombre
de dades o de xifres, en particular en els memorials de comptes.
Les quantitats de diners, les superfícies de terres o de cases,
a vegades les edats dels protagonistes, són escrits in extenso en
la gran majoria dels documents, llevat de les relacions de comptes
o factures. En els regestos, com per totes les dates, les he posat
en xifres aràbigues per agilitzar-ne la lectura.
La puntuació s’ha normalitzat sumàriament en la part llatina
del manual (com ara per separar els protagonistes, les descripcions
de terminacions de propietats), ja que ni el notari ni la llengua
latina en feien servir,47 si més no pel que fa a les comes, els dos
punts, els punts i comes. Com que sovint hi consta, s’ha intentat
unificar i s’ha normalitzat en les parts catalana i francesa. D’altra
banda, s’ha respectat l’ús de les majúscules que fa el notari: moltes
46.
De mica en mica, s’aniran traduint –com ara aquests tres per laboureur, ravin
i damoiseau.
47.
El notari en posa unes quantes, que he deixat, utilitzades segurament en el
mateix sentit que ho faig.
44
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
abreviatures (ex. D. N. per D[icto] N[omine], D. D. per D[icta]
D[ie], Perpiniani Regnante, etc.), la titulació nobiliària (ex. Don,
S[ieu]r, S[enyo]r, etc.) i, evidentment, tota l’onomàstica. També
en els documents en català, s’ha normalitzat l’accentuació
òbviament als patrònims i topònims –tret dels casos on constava,
encara que fos erròniament (ex. Brullá per Brullà). En els
documents en francès, llevat d’alguns casos, i er tal de fer el text
més entenedor, no se n’ha sistematitzat l’ús perquè així es poden
observar els problemes ortogràfics amb què es van trobar els
escrivans.
Els punts volats deslliguen paraules que havien estat
aglutinades, de manera involuntària o arcaica. Un cert nombre
de punts apareix de manera abusiva o incorrecta després dels
adjectius cardinals i ordinals o de les dates: ho he deixat així
per respectar la grafia original, com també sovint és el cas al
final dels documents quan el notari s’omet després dels testimonis
(ex. “... et.”, “... et J.” per Jacobus o Jaume, etc.).48 No es fa ús
dels apòstrofs en els documents en català (ex. “lo any”, “càrregas
de arena”, “la àpocha”, etc.) i només s’han substituït per punts
volats en els casos d’aglutinació esmentats més amunt (ex.
“obligarlo” s’ha transcrit obligar·lo) o s’ha resolt amb el punt volat
ajudat per l’apòstrof (“del honorable” de·l’honorable). En canvi,
en els documents en francès, s’usa l’apòstrof però no de manera
uniforme des d’un punt de vista gràfic per part del notari; per
això n’he unificat l’ús aplicant-lo quan calia.
Els fragments de textos en una altra llengua, és a dir de català
en els textos llatins i francesos o de llatí en els textos catalans
o francesos, han estat posats en cursiva, incloent-hi bona part
dels topònims que aleshores no han estat francesitzats i que
conserven una grafia catalana correcta.
Pel que fa a detalls de normativització de certes lletres, he
tret la dièresi de les Y (Ÿ) dels textos francesos, però no dels textos
en llatí i sobretot en català, ja que sovint permet recordar la
pronúncia de l’època. Les famoses e caudades (de tipus æ) amb
les quals sovint els notaris moderns solen substituir el dígraf llatí
ae no s’han fet servir ja que els nostres redactors utilitzen
clarament l’ae.
48.
A vegades ho he fet constar en les notes a peu de document.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
45
El signe & que correspon a etcaetera, avui etcètera (o etc.),
no s’ha desenvolupat perquè correspon exactament pel que fa a
la forma (aspecte gràfic) i al fons en el document (guany d’espai),
ni tampoc s’ha posat entre comes perquè, de fet, serveix de
conjunció de coordinació. Tot i ser molt pròxims de la seua
realitat gràfica que consten en els documents amb els signes #
i µ, aquests últims –per a una millor comprensió– han estat
substituïts respectivament per ll. i s. en les transcripcions
monetàries de la lliura i el sou, monedes de compte. El diner
(restituït per d.) no té un signe i molt poc sovint se li posa la
lletra d en els documents.
Pel que fa a les notes a peu de document, hi he fet constar
els aspectes formals de l’acta (barrats, anul·lacions, anotacions
posteriors, espais blancs, etc.) i sobretot tot un seguit d’informacions relacionades amb una millor comprensió del document
(localitzacions de termes o carrers, precisions de parentiu,
interpretacions de transcripció, errors manifestos, etc.).
Els regestos recullen la toponímia catalana segons les
normes de l’Institut d’Estudis Catalans. Per fer pràctic l’ús del
present treball, s’han repetit en les notes a peu de document, les
localitzacions de lloc o terme, totes les vegades que tenien
ocurrència. Pel que fa a l’antroponímia, he respectat les ortografies
dels cognoms tal com apareixen als documents i remeto el lector
a la introducció de l’índex antroponímic (p. 633) pel que fa a
l’ordre i el nombre dels cognoms, el cognom de les dones o la
tria de transcripció dels noms de pila.
MONEDES
I UNITATS DE SUPERFÍCIE
Monedes
Moneda de compte:
1 lliura = 20 sous
1 sou = 12 diners
Monedes metàl·liques trobades en el manual:
1 real de plata = 3 sous, 4 diners perpinyanesos = 6 sous,
8 diners francesos
1 lliura perpinyanesa = 2 lliures franceses o torneses (antic
nom) o 2 francs = 6 reals de plata
1 lliura francesa = 3 reals de plata
46
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
1 dobla d’or = 1 lluïsa49 = 1 pistola = 11 lliures franceses o
11 francs = 33 reals de plata
Unitats de superfície
1 aiminada ± 0, 60 ha (Rosselló = 0,59273 ha; Vallespir =
0,63225 ha) = 4 quartonades
1 jornal ± 0,35 ha (Conflent = 0,35565 ha)
Unitats de longitud
1 cana = 1,9879 m
1 pam o palm = 0,248 m
1 alna de Montpeller (als Comtats nord-catalans s’entén com
a 1 cana) = 1,188 m
49.
La «lluïsa» és el nom tradicional rossellonès.
DOCUMENTS
(Arxiu departamental dels Pirineus Orientals, Perpinyà, 3 E 9 / 163)
Foli 313 (part del doc. núm. 424). Escriptura de la mà del notari
Jaume Esteve. A la part superior acaba el doc. núm. 423
amb la seua signatura (en francès).
Foli 185r-v. Acta recordatòria de la prohibició de redactar
els protocols notarials i més generalment administratius, editada pel
rei de França, Lluís XIV, i publicada pel Consell Sobirà de Rosselló
el 2 d’abril de 1700 (en llatí i en català). Vegeu regest doc. núm. 268.
Foli 210 (docs. núm. 301 a 303). Escriptura de la mà de l’escrivà
Josep Sunyer amb signatura de les actes pel notari Jaume Esteve
(en francès).
Foli 91v (doc. núm. 122 i part del 123). Escriptura de la mà de
l’escrivà Josep Sunyer (en llatí).
Foli 177v (part del doc. núm. 255). Escriptura de la mà del notari
Jaume Esteve (en llatí).
[f. 1. Dues terceres parts superiors en blanc]
1
1699, desembre, 26
Revenda a carta de gràcia d’un camp amb salzes, de 6 quartonades
a Canet de Rosselló, camí de Sant Miquel de Forques, feta
per Josep Criballer, esparter de Perpinyà, a Jeroni Jaubert,
pagès de Perpinyà, per 330 lliures franceses. El camp havia
estat venut a carta de gràcia el 1692.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 1-2.
Die 26 mensis decembris anno a nativitate Domini 1700.
Perpiniani regnante invictissimo et Gloriosissimo Principe
Ludovico decimo quarto Dei gratia Franciae et Navarrae rege
christianissimo.
Ego Josephus Criballer, sparterius Perpiniani, 1 sciens et
attendens me instrumento recepto in posse honor[abilis] Antonii
Martí, quondam nott[ari] publici collegiati Perpiniani die 10 maÿ
1692, instrumento tamen gratiae redimendi et recuperandi et cum
pacto de retro vendendo mediante emisse ac titulo emptionis
acquisivisse a vobis Hyeronimo [f. 1v] Jaubert, agriculae Perpiniani,
quandam petiam terre camp sit[am] in terminis ville de Canet
Elen[ensis] Dioc[esis], continentiae sex cartonatanem terrae
parum plus vel minus aut id quod est cum omnibus arboribus
salzes in ea plantatis et redicatis confront[atam] cum via qua itur
50
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
a dicta villa de Canet a Sant Miquel de Forques,2 cum t[enentia]
Joannis Sampé agriculae dictae villae de duabus partibus et cum
t[enentia] mea dicti Jaubert, praetio tercentum triginta librarum
monettae Franciae sive franchs ad rationem trium argenti
regalium proqualibet libra sive franch; sciens etiam et attendens
me alio instrumento in posse dicti Martí, nott[arii] dictis die et
anno recepto et in calce dicta venditionis continuato vobis dicto
Hyeronimo Jaubert et vestris, instrumentum gratiae redimendi
et recuperandi dictam petiam terrae camp fecisse et firmasse
solutis prius mihi ac meis in pecunia numerata extra tabulam
et banchum dictis tercentum triginta libris foriscapio si forcan
solut[is] extiteris ac selario instrumenti pro ut et quemadmodum
in dictis respective instrumentis adque totalis habetur. Relatio
latius sunt contenta et cum vos dictus Hyeronimus Jaubert me
pluries verbo requisiventis quatt[uor] revenditionem dictae petiae
terrae camp vobis facerem et firmarem3 de dicto pretio realem
oblationem mihi faciendo ideo cum justa petentibus non sit
denegandus asseritus et alias pactata et conventa inter nos operis
per [f. 2] effectum adimplere cupiens ut par est aequitati que
congruit gratis & per me et meos & revendo et restituo et ratione
huiusmodi revenditionis et restitutionis trado sive quasi vobis
dicto Hyeronimo Jaubert ibidem presenti et vestris & supra
dictam petiam terram camp et incontinenti & et penes & salvo
jure illius domini seu dominorum & in censibus assuetis & et
in directo dominio & totiens quotiens &. Hac itaque & sicut
melius & cedendo jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc
autem revenditionem et restitutionem vobis facio praetio dictarum
tercentum triginta librarum ad dictam rationem trium argenti
regalium pro qualibet libra proquibus dicta petiae terrae camp
fuit per vos mihi (ut praefertur) instrumento gratiae redimendi
vendita de quibus & rerum et legiqua et si plus & promit[o]
bonam facere & et teneri de evictione & pro contractibus et factis
meis propriis tantum dum taxat & pro qua & et dampnis & obligo
omnia et singula bona mea mobilia & renun[tians] jurans &.
Testes qui infra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Canvi de lletra de redacció: l’escrivent Josep Sunyer substitueix el notari Jaume
Esteve. 2. Terme i antic poblet de Canet, situat a la riba nord-oriental de l’estany de Sant
Nazari. 3. Segueix, ratllat, et.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
51
2
1699, desembre, 26
Àpoca de la revenda a carta de gràcia precedent (vegeu supra
núm. 1) feta per Josep Criballer, esparter de Perpinyà, a Jeroni
Jaubert, pagès de Perpinyà, per un total 372 lliures, 13 sous
i 4 diners, que inclouen 330 lliures del preu de revenda, 36
lliures, 13 sous, 4 diners del dret de foriscapi i 6 lliures del
salari del notari.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 2-2v.
Item cum alio instrumento dictus Josephus Criballer
revenditor praefatus gratis & firmavit apocham dicto Hyeronimo
Jaubert emptori presenti & ex una de dictis tercentum trigenta
libris que (ut praefertur) sunt praetium supra dictae revenditionis
et ex alia de trigenta sex libris terdecim solidis [f. 2v] et quatuor
denariis dictae monettae Franciae pro foriscapio soluto per
dictum Criballer ratione dicti venditionis instrumento tamen
gratiae redimendi mediante et de sex libris pro selario instrumenti,
que quantitates simul summa efficiunt 372 ll. 13 s. 4 d. eiudem
monettae Franciae. Habitis in substituti nott[arii] publici et
testium infrascriptorum praesentia cum monetta auri realiter
numerando videlicet lluÿzes de or en espèsia de quibus &
Renunt[ians] &.
Testes Honoratus Bosquet, Melquior Tarter, holitores ambo
Perpiniani et dictus Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
3
1699, desembre, 26
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’una casa a Perpinyà,
parròquia de Sant Jaume, carrer del Jesús d’en Boadella, d’un
camp de 5 aiminades a Santa Maria la Mar, terme del Torell,
feta per Vicenç Lacuma, forner de Perpinyà, a Josep Criballer,
esparter de la mateixa vila, per 110 lliures perpinyaneses amb
pensió anual de 5 lliures, 10 sous, pagadors cada 26 de
desembre i sota fiança d’Honorat Bosquet, hortolà de la vila.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 2v-4.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Ego Vincentius Lacuma, fornerius sive forner Perpiniani,
gratis & per me et per meos heredes et successores quoscunque
52
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
instrumento tamen gratiae luendi et quitandi mendiante vendo
et ratione huiusmodi venditionis noviter impono, statuo, creo et
assigno, specialiter et expresse in et super quadam domo sit[am]
in presenti oppido Perpiniani et in parrochia divi Jacobi et in
vico dicto lo Carrer d·en Jesús d·en Vodella,1 affront[atis] cum
t[enentia] haredum Jacobi Acezat, sartoris, cum t[enentia]
Honor[abilis] Raphaelis Ricola, negosiatoris, cum t[enentia] Petri
Vinyon, agricula, vico vocato lo Carrer que va a las [f. 3] casas
hermas y del Monestir y convent de Nostra Senyora del Mont del
Carme2 in medio et a parte ante cum dicto vico de·n Jesús d·en
Vodella et generaliter in et super omnibus et singulis bonis meis
mobilibus & vobis Josepho Criballer, esparterio Perpiniani
ibidem presenti et vestris quinque libras et decem solidos
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium pro
qualibet libra censuales annuales dandas et solvendas anno
quolibet perpetuo in pecunia numeratta extra tabulam et
banchum in una tantum solutione fienda Die 26 decembris
incipiendo primam facere solutionem die vegessima sexta
decembris anni nativitatis domini 1701 et sich deinde anno
qualibet perpetuo simili die et hoc in pace sine dilatione sub pena
tertii & danda & fero & cum renuntiatione proprii feri & et de
facultate variandi juditium & cum salariis assuetis & promitto
non firmare jus & nec uti gratiis & imo dictum censuale
recogno[s]cere totiens quotiens & pena 25 s. argenti danda ut
supra; fiat cum omnibus et singulis clausulis juxta stilum
nott[arii] publici infrascripti apponi solitis et incontinenti &
adveniente primae solutionis termino & et penes & pro francho
&. Hac itaque & sicut melius & cedendo jura & de quibus juribus
& nullo jure. Hanc autem venditionem et novam huiusmodi
censualis impositionem creationem et assignationem vobis facio
praetio centum [f. 3v] et decem librarum eiusdem monettae
Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti regalium pro
qualibet libra de quibus &. Renunt[io] et legi qua & et si plus
promitto bonam facere tenerique de evictione pro qua et dampnis
& obligo specialiter et expresse dictam ac superius designatam
et confrontatam domum et generaliter omnia et singula bona mea
mobilia que quidem bona tam espetialiter quam generaliter
obligata incontinenti constituo me, et pro majori pramissorum
tuitione et securitate do et nomino in fidejussorem et principalem
solutorem tentum & Honoratum Bosquet holitorem Perpiniani
ibidem presentem & qui una mecum et sine me et tam in vita
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
53
pariter quam in morte propremissis precibus et amore dicti
Vincentii Lacuma se fidejussorem constituit sub eadem pena et
scrirptura testis et obligacione bonorum suorum & renunt[io]
autenticae de fidejussoribus & et ego Vincentius Lacuma
renun[tio] legi sive juri dicenti quod prius transeundum sit per
spetialiter quam per generaliter obligata et alteri dicenti quod
quam diu potest creditor de spetiali hipoteca sibi satisfieri manus
ad alia non extendat et nos ambo tam principalis quam fidejussor
renuntiamus omni juri omnique legi de benefitio sive auxilio
longe sive longissime centenariae et inmemorialis prescriptionis
et omnibus aliis legibus juribus & et jurantes.
Testes qui infra et Josephus Sunyer [f. 4] scriptor qui vice.
1. Actualment carrer Francesc Xavier Llucià: el nom del Jesús d’en Boadella es
deu a la presència, a partir del segle XVI, d’un nínxol a la casa de Josep Boadella. La
denominació també remet al carrer perpendicular dit carrer del Sender. Vegeu C. CAMPS,
Perpignan d’hier à aujourd’hui, Ed. de la Tour Gile, Peronàs, 2002, p. 346. 2. Actualment
carrer del Carme, perpendicular al carrer Llucià. Les cases ermes evoquen les casernes que
es trobaven en estat ruinós. Vegeu C. CAMPS, op. cit., p. 147.
4
1699, desembre, 26
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Vicenç Lacuma, forner de Perpinyà, a Josep Criballer, esparter
de Perpinyà, per 110 lliures perpinyaneses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 4.
Item cum alio instrumento dictus Vincentius Lacuma,
venditor praefatus gratis & firmavit apocham dicto Josepho
Criballer emptori praedicto ibidem praesenti & de dictis centum
et decem libris dictae monettae Perpiniani argenti que (ut
praefertur) sunt pretium et proprietas supra dicti censualis.
Habitis in substituti nott[arii] publici et testium infrascriptorum
presentia cum monetta auri realiter numerando videlicet lluÿzes
de or de quibus &. Renunt[io] &.
Testes Petrus Salvaire, Franciscus Abel brasserii ambo loci
Sanct Ipoliti Elen[ensis] dioc[esis] et dictus Josephus Sunyer
scriptor qui vice.
54
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
5
1699, desembre, 26
Àpoca de la carta de gràcia precedent (vegeu supra núm. 3) firmada
per Josep Criballer, esparter de Perpinyà, a Vicenç Lacuma,
forner de Perpinyà, Àpoca de la carta de gràcia precedent (vegeu
supra núm. 206) firmada per Francisco Tardiu, prevere de la
mateixa localitat, actuant com a síndic de la comunitat de
preveres Andreu Maler, pagès del mateix lloc.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 4-4v.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante &.
Dictus Josephus Criballer emptor praefatus gratis & huius
publici instrumenti thenore fecit et firmavit dicto Vincentio
Lacuma, venditori praedicto ibidem praesenti & et suis & instrumentum gratiae luendi et quitandi supradictum censuale solutis
prius sibi aut suis in pecunia numerata extra tabulam et banchum
dictis centum et decem libris dictae monettae Perpiniani argenti
pentionibus et porrata temporis usque in diem luitionis illius
debit[torium] non autem salario instrumenti cum illud dictus
Vincentius Lacuma jam exsolverit mihi nott[ario] publico
infrascripto [f. 4 v] pro quibus & et dampnis & obligavit omnia
et singula bona sua & renun[tians] jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
6
1699, desembre, 26
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’una casa a
Perpinyà, parròquia de Sant Jaume, costa d’en Calsa, feta per
Melcior Tarter, hortolà de Perpinyà, a Josep Criballer, esparter
de Perpinyà, per 110 lliures perpinyaneses amb pensió anual
de 5 lliures, 10 sous, pagadors cada 26 de desembre i sota
fiança de Joan Tomassié, bracer de la vila.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 4v-5v.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Ego Melchior Tarter holitor Perpiniani gratis & per me et
meos heredes et successores quoscumque instrumento tamen
gratiae luendi et quitandi mediante vendo et ratione huiusmodi
venditionis noviter impono statuo creo et assigno spetialiter et
expresse in et super quadam domo scita in presenti oppido
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
55
Perpiniani in parroquia divi Jacobi et in vico dicto la Costa d·en
Calsa1 affrontat[ato] cum t[enentia] Guillermi Lacosta, tenderii,
cum t[enentia] Mariae Annae Sunyer vidua, cum t[enentia]
nobilis Don Francisci de Sagarriga, Perpiniani populati et aparte
ante cum dicto vico vocato de la Costa d·en Calsa et generaliter
in et super omnibus et singulis bonis meis & vobis Josepho
Criballer esparterio Perpiniani ibidem presenti & et vestris &
quinque libras et decem solidos monetae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra censuales annuales
& dandas solvendas & anno quolibet perpetuo in pecunia
numerata extra tabulam et banchum die 26 decembris incipiendo
primam facere solutionem die 26 decembris anni nativitatis
Domini proxime [f. 5] vent[uri] 1701 et sich de inde anno quolibet
perpetuo simili die et hoc in pace & sine dilatione & sub pena
et scriptura tertii & danda & foro & renuntiatione propri fori
& facultate variandi juditium & et cum salariis assuetis & et
promitto non firmare jus & nec uti gratiis & imo dictum censuale
recognoscere et capbreviare totiens quotiens pena 25 s. argenti
danda ut supra fiat cum omnibus et singulis clausulis juxta stilum
nott[arii] publici infrascripti apponi solitis et incontinenti
adveniente primae solutionis termino & et penes & pro francho
& hac itaque & sicut melius & cedendo jura & de quibus juribus
& nullo jure &. Hanc autem venditionem et novam huius modi
censualis impositionem creationem et assignationem vobis facio
praetio centum et decem librarum dictae monettae Perpiniani
argenti ad dictam rationem sex argenti regalium pro qualibet
libra de quibus & renunt[io] & et legi qua et si plus & promitto
dictum censuale bonum facere & tenerique de evictione & pro
qua et dampnis obligo spetialiter et expresse dictam ac superius
designatam et confrontatam domum et generaliter omnia et singula
bona mea mobilia que quidem bona tam spetialiter quam generaliter
obligata incontinenti constituo me & et pro majori praemissorium
tuitione et securatate do et nomino infidejussorem et principalem
solutorem [f. 5v] tentum & Joanem Tomassié, brasserium Perpiniani,
cognatum meum ibidem presentem & qui una mecum et sine me
et tam in vita pariter quam in morte pro praemissis & precibus
et amore dicti2 Melchioris Tarter se fideiussorem constituit sub
eadem penam et scripturam tertii & et obligatione bonorum suorum
& renunt[io] legi sive juri dicenti quod prius transeundum sit per
spetialiter quam per generaliter obligata et alteri dicenti quod
quandiu potest creditor de spetiali hypotecha sibi satisfieri manus
56
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
ad alia non extendat et nos ambo tam principalis quam fidejussor
renuntiamus omnes juri omnique legi ac beneficio sive auxilio
longe sive longissime centenariae et inmemorialis prescriptionis
et omnibus aliis legibus juribus & jurantes &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
1. Actualment carrer d’en Calce, que relaciona la plaça del Puig (de Sant Jaume)
amb la plaça de la Font Nova. Vegeu C. CAMPS, op. cit., p. 144. 2. Segueix, ratllat, Micha,
que devia començar un nom errat, «Michealis» (Miquel).
7
1699, desembre, 26
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Melcior Tarter, hortolà de Perpinyà, a Josep Criballer, esparter
de Perpinyà, per 110 lliures perpinyaneses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 5v-6.
Item cum alio instrumento dictus Melchior Tarter venditor
praefatus gratis & firmavit apocham dicto Josepho Criballer
emptori predicto ibidem presenti & de dictis centum et decem
libris dictae monettae Perpiniani argenti que (ut prefertur) sunt
pretium et proprietas supra dicti censualis habitis in substituti
not[arii] publici et testium infrascriptorum presentia cum monetta
auri realiter numerando videlicet lluïzes de or de quibus & [f. 6]
renunt[ians] &.
Testes firmae omnium dempta firma dicti Joannis Tomassié
sunt Petrus Salvaire, Franciscus Abel, brasserii ambo Perpiniani
et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
Testes firmae dicti Joannis Tomassié qui firmavit et juravit
Perpiniani die 21 martii dicti anni 1700, sunt Joannes Seranova,
Aleixius Puig, causidici ambo Perpiniani et.1
1. Falta la menció de la firma del substitut del notari, és a dir Josephus Sunyer,
scriptor, qui vice.
8
1699, desembre, 26
Àpoca de la carta de gràcia precedent (vegeu supra núm. 6) firmada
per Josep Criballer, esparter de Perpinyà a Melcior Tarter,
hortolà de Perpinyà, qui, quan llueixi, haurà de pagar les
despeses del notari.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 6.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
57
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante.
Dictus Josephus Criballer emptor praefatus gratis & huius
publici instrumenti thenore fecit et firmavit dicto Melchiori
Terter, venditori praedicto ibidem presenti et suis & instrumentum
gratiae luendi et quitandi supra dictum censuale solutis prius sibi
aut suis & in pecunia numerata extra tabulam et banchum dictis
centum et decem libris ad dictam rationem sex argenti regalium
pro qualibet libra pentionibus et porrata temporis usque in diem
luitionis illius debit[torium] non autem salario instrumenti cum
illud dictus Melchior Terter jam exsolvit proquibus & et dampnis
& obligavit omnia et singula bona sua, renun[tis] & jurans.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor, qui vice.
9
1699, desembre, 26
Àpoca de dot feta per Pere Forgas, bracer de Perpinyà, actuant com
a usufructuari de la seua muller Jerònima Forgas i Tarter,
al seu cunyat i germà respectiu, Melcior Tarter, hortolà de la
vila, per 16 dobles d’or promeses en els capítols matrimonials.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 6v-7.
[f. 6v] D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Petrus Forgas, brasserius Perpiniani usufructuarius bonorum
dotalium Hyeronime Forgas et Terter uxoris suae dicto nomine
gratis & firmavit apocham Melchiori Terter holitoris presentis
oppidi Perpiniani eorum cognato et fratri respective ibidem
presenti & de sexdecim auri duplicibus ad rationem undecim
librarum monettae Franciae sive franchs pro duplice pro
consimilibus per dictum Melchiorem Terter eidem Hyeronime
sorori sua dare et solvere promissis et per dictam Hyeronimam
ipsi dicto Petro Forgas viro suo in dotem et dotis nomine spons[is]
et constit[utis] cum eorum capitulis matrimonialibus factis et
firmatis receptisque et continuatis in posse honor[abilis] Francisci
Coll q[uondam] nott[arii] publici collegiati Perpiniani die &
habitis in substitutis not[arii] publici et testium infrascriptorum
presentia cum monetta auri en espècia de quibus & renun[tio]
et nihilo minus dictus Petrus Forgas dictas sexdecim auri duplices
dictae Hyeronimae uxori sua assignavit et assecuravit in et super
omnibus et singulis bonis suis illasque eidem Hyeronime aut suis
& restituere et tornare promissit totiens quotiens locus seu casus
58
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
adfuerit illarum restitutioni juxta pactum nuptiale in supra dictis
capitulis matrimonialibus oppositum proquibus et dampnis [f. 7]
obligavit omnia bona mea & renun[tians] jurans &.
Testes Hyacinthus Mestres causidicus, Paulus Boheri brasserius ambo Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
10
1699, desembre, 27
Àpoca de lluïció i quitació d’un censal de 231 lliures i de pensió
anual d’11 lliures, 11 sous, pagadors cada 6 d’abril, feta per
Cristòfol Coma, doctor en santa teologia i canonge de Santa
Maria la Real de Perpinyà, Tomàs Ficat, prevere i curat de
la mateixa parròquia, ambdós síndics de la comunitat de preveres de la dita parròquia, Ignasi Jordi, Tomàs Mandil, Josep
Bressa i Josep Riu, tots preveres de la dita comunitat, a Teresa
Xammar, vídua de Perpinyà, per una quantitat total de 238
lliures, 3 sous perpinyanesos, que salda el censal i correspon
a la quantitat inicial de 231 lliures i la prorrata de 7 lliures,
3 sous, 6 diners. El censal havia estat creat el 1698 per la
dita comunitat de la Real a Teresa Xammar.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 7-8.
Die 27 decembris 1700 Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Nos Christophorus Comas, S[anctae] T[heologiae] D[octor]
et canonicus illustris capituli dominorum canonicorum insignis
et collegiata ecclesiae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali
Perpiniani, Thoma Ficat presbiter et curatus sindici admodum
reverendae comunitatis dominorum presbitarorum canonicorum
et beneficiatorum eiusdem ecclesiae, Ignatius Jordi, Thomas
Mandil, eiusdem capituli canonici, Josephus Bressa et Josephus
Riu, presbiteri et praedicae ecclesiae beneficiati dictae venerabilis
comunitatis consiliarii D[icto] N[omine] gratis & confitemur et
in veritate recognocimus vobis Therezia Xammar viduae Perpiniani
ibidem presenti & quod dedistis et solvistis nobis nosque dicto
nomine a vobis in substituti not[arii] publici et testium
infrascriptorum presentia cum monetta auri realiter numerando
videlicet lluïzes de or en espèsia habuimus et recepimus ex una
ducemtum triginta una libris monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra et sunt [f. 7v]
pro luitione, quitatione ac redemptione illius censualis annuae
pentionis 11 ll. 11 s. eiusdem monettae massae vero praetii et
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
59
proprietatis dictarum 231 ll. s. quod anno quolibet in una tantum
solutione fienda die sexta aprilis dicta admodum reverenda
comunitas recipiebat et recipere consueverat super omnibus et
singulis bonis vestris dictae Thereziae Xammar titulo videlicet
venditionis et novae supradicti censualis, impositionis, creationis
et assignationis per nos eidem admodum reverendae comunitati
facti instrumento recepto in posse honor[abilis] Francisci Coll
q[uondam] not[arii] publici collegiati Perpiniani et dictae
venerabilis comunitatis scribae et secretarii die 6. aprilis 1698
et ex alia de septem libris tribus solidis et sex denariis eiusdem
monettae pro porrata temporis eiusdem censualis usque in diem
presentem debita quae bine quantitates simul sumpta summam
efficiunt 238 ll. 3 s. de quibus quidem ne porrata temporis
praedictis a vobis per solutes nos tenemus D[icto] N[omine] et
contenta. Renuntiantes exceptioni illarum modo predicto non
habitarum et non receptarum pecuniaeq[ue] non numerattae et
doli omnique aliis exceptionis quare per dictam comunitatem
nosque dicto [f. 8] nomine et nostros in eadem posteros et
successores quoscunque absolvimus liberamus, quitamus
penitusq[ue], difinimus vos dictam Thereziam Xammar et vestros
& ac bona vestra et vestrorum & a solutione et annua prestatione
supra dicti censualis massaque praetio et proprietate illius et ab
omnimodo obligatione eiusdem et ab omnibus dampnis &
quinimo super predictis dictae comunitati et seu nobis illius
nomine et nostris in eadem successoribus scilentium imponimus
sempiterium faciendo inde vobis dictae Thereziae Xammar et
dictis vestris & finem et difinitionem absolutionem et remissionem
generales et perpetuales cum pacto firmissimo de aliquid non
petendo et ulterius non agendo volentes dicto nomine et expresse
concentientes instrumentum impositionis supra dicti censualis
superius calendatum omnesque alias obligationes illius ocasione
forcan subsequtas cancellarii et anullari sich et taliter quod &
renun[tiantes] jurantes &.
Testes honor[abilis] Gaspar Riu agricula, Franciscus Boher
clericus ambo Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
11
1699, desembre, 28
Àpoca de lluïció i quitació d’un censal de 45 lliures de pensió anual
de 2 lliures, 5 sous, pagadors cada 16 de juliol, feta per
60
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Marianna Pont i Coll, vídua de Nicolau Pont, ciutadà honrat
de Barcelona domiciliat a Perpinyà, a Josep Claví, pagès
d’Argelers, per la mateixa quantitat inicial. El censal havia
estat creat el 1698 per la dita Marianna Pont i Coll a Josep
Claví, arran de la venda d’un hortet a Argelers.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 8-9.
Die 28 decembris 1700, anno a nativitate domini 1700,
Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Domina Marianna Pont et Coll, vidua relicta magnifici
Nicholaii Pont, q[uondam] civis honorati Barcinone, die vero
obitus sui Perpiniani populati, thenutaria [f. 7v] pro suis dote
& universalis hereditatis et bonorum omnium quae fuerunt dicti
q[uondam] viri sui, nec non eorumdem bonorum usufructuaria
per dictum q[uondam] virum suum relicta ultimo illius
nuncupativo testamento quod fecit in posse magnifici Caroli
Rovira burgensis honorati et matriculati ac not[arii] publici
collegiati Perpiniani die & dictis nominibus gratis & firmavit
apocham Josepho Claví, agriculae ville de Argelés, Elen[ensis]
dioc[esis], ibidem presenti de quadraginta quinque libris monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra pro luitione et quitatione illius censualis annuae pentionis
duarum librarum et quinque solidorum massae vero praetii et
proprietatis dictarum quadraginta quinque librarum quod anno
quolibet dicta domina Marianna Pont et Coll dictis nominibus
die 16 julii recipiebat & super bonis dicti Josephi Claví, titulo
videlicet impositionis, creationis et assignationis de eodem
censuali per dictum Claví eidem dominae Mariannae Pons et
Coll, nominibus quibus supra facti instrumento recepto in posse
honor[abilis] Joannis Baptistae Delarís not[arii] publici civitatis
Elne[nsis] die decima sexta julii 1698 ex praetio venditionis
cuiusdam hortelli in dicta villa de Argelés sit[o] result[ando].
Habitis in not[arii] publici et testium infrascriptorum presentia
cum monetta auri videlicet lluïzes de or realiter numerando [f.
9] de quibus & renun[tians] volens dictis nominibus instrumentum
impositionis supra dicti censualis superius calendatum cancellari
et anullari sich et taliter quod & renun[tians] jurans &.
Testes Michael Llubet, Thomas Gaubill, ambo agriculae
Perpiniani et ego.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
61
12
1699, desembre, 28
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’un camp de
3 aiminades a Torrelles de la Salanca, terme d’Aigües Vives,
feta per Francisco Castelló, pagès de Torrelles, a la comunitat
de preveres de la parròquia de Santa Maria la Real de Perpinyà,
representada per Cristòfol Coma, doctor en santa teologia i
canonge, Tomàs Ficat, prevere i beneficiat de la mateixa
parròquia, ambdós síndics de la comunitat, Ignasi Jordi,
Tomàs Mandil, Josep Bressa i Josep Riu, tots preveres, per
370 lliures perpinyaneses amb pensió anual de 18 lliures, 10
sous, pagadors cada 28 de desembre i sota fiança d’Andreu
Castelló, pagès de Torrelles i nebot de Francisco.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 9-10v.
Die 28 decembris 1700, anno a nativitate Domini 1700,
Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Ego Franciscus Castelló agricula loci de Torrillis1 Elen[ensis]
dioc[esis], gratis & per me et meos haeredes et successores
quoscunque instrumento tamen gratiae luendi et quitandi mediante vendo et ratione huiusmodi venditionis noviter impono
statuo creo et assigno spetialiter et expresse in et super quadam
petia terre camp sit[am] in terminis dicti loci de Torrillis, loco
dicto Aiguas Vivas,2 continentiae trium ayminatarum terre parum
plus vel minus, affrontat[am] cum t[enentia] honor[abilis]
Josephi Beringó, negosiatoris Perpiniani, cum t[enentia] nobilis
domini Don Hyeronimi Gasanyola, Perpiniani populati, cum
t[enentia] honor[abilis] Josephi Gasanyola, mercatoris matriculati
Perpiniani et cum aliis, generaliter vero in et super omnibus et
singulis bonis meis mobilibus & admodum reverendo comunitati
dominorum canonicorum presbiterorum et beneficiato[f. 9v]rum
insignis et collegiatae ecclesiae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de
Regali Perpiniani, et pro ea vobis admodum reverendis Christophorus Coma, S[anctae] T[heologia] D[octo]ri canonico illustris
capitulis eiusdem ecclesiae, Thomae Ficat, presbitero et beneficiato
sindici dictae admodum reverendae comunitatis, Ignatio Jordi,
Thomae Mandil, canonicis, Josepho Bressa et Josepho Riu,
beneficiatis, conciliarii ac concilium spetiale dictae admodum
reverendae comunitatis facientibus & ibidem presentibus et pro
dicta comunitate acceptantibus et vestris in eadem comunitate
62
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
posteris et successoribus ac quibus voluentis perpetuo decem et
octo libras et decem solidos monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra censuales annuales
& dandas solvendas & anno quolibet perpetuo in pecunia
numerata extra tabulam et banchum in una solutione fienda die
28 decembris incipiendo primam facere solutionem die 28
decembris anni nativitatis domini proxime venturi 1701 et sich
de inde anno quolibet perpetuo simili die et hoc in pace & sine
dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & foro & cum
renuntiatione propri fori & facultate variandi juditium & et cum
salariis assuetis & et promit[to] non firmare jus & nec uti gratiis
imo dictum censuale recognoscere [f. 10] totiens quotiens & pena
3 ll. s. argenti danda ut supra fiat cum omnibus et singulis
clausulis juxta stilum nott[arii] publici infrascripti apponi solitis.
Et incontinenti & adveniente primae solutionis termino & et
penes & pro francho & hec itaque sicut melius & cedendo jura
& de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem
et novam huius modi censualis impositionem creationem et
assignationem vobis facio praetio tercentum septuaginta librarum
dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex
argenti regalium proqualibet libra de quibus & renunt[io] & et
legi qua & et si plus & promit[to] dictum censuale bonum facere
& tenerique de evictione & pro qua & et dampnis & obligo
spetialiter et expresse dictam ac superius designatam et confrontatam petiam terre et generaliter omnia et singula bona mea
mobilia & que quidem bona tam spetialiter quam generaliter
obligata incontinenti constituo me & et pro majori praemissorium
tuitione et securatate do et nomino infideiussorem et principalem
solutorem tentum & Andream Castelló, agriculam eiusdem loci
de Torrillis, nepotem meum ibidem presentem & qui una mecum
et sine me et tam in vita pariter quam in morte pro premissis
& precibus et amore dicti Francisci Castelló, abunculi sui, se
fideiussorem constituit sub eadem pena [f. 10v] et scriptura tertii
& et obligatione bonorum suorum, renunt[tians] auctentica de
fideiussoribus & et ego dictus Franciscus Castelló, renun[tians]
legi sive juri dicenti quod prius transeundum sit per spetialiter
quam per generaliter obligata et alteri dicenti quod quamdiu
potest creditor de spetiali hipotecha sibi satisfieri manus ad alia
non extendat et nos ambo tam principalis quam fidejussor
renuntiamus omni juri omnique legi ac beneficio sive auxilio
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
63
longae sive longissimae centenariae et inmemorialis prescriptionis
et omnibus aliis legibus juribus & jurantes &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Remet a Torrelles de la Salanca. 2. Terme situat a 1,5 km al sud-est de la
localitat, camí de Santa Maria la Mar.
13
1699, desembre, 28
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Francisco Castelló, pagès de Torrelles de la Salanca, a la
comunitat de preveres de Santa Maria la Real de Perpinyà,
per 370 lliures perpinyaneses. D’aquesta quantitat, en provenen
130 lliures de la quitació de dos censals feta el 22 de desembre
passat per Josep d’Oms a la dita comunitat (un de 100 lliures
amb pensió anual de 5 lliures i un altre de 30 lliures amb
pensió d’1 lliura, 10 sous) i 231 lliures d’una altra quitació
d’un censal feta el 27 de desembre passat (de 231 lliures amb
pensió d’11 lliures, 11 sous) per Teresa Xammar a la mateixa
comunitat (vegeu supra acta núm. 10).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 10v-11.
Item cum alio instrumento dictus Franciscus Castelló
venditor praeffatus gratis & firmavit apocham dictae admodum
reverendae comunitati et pro ea dictis dominis canonicis presbiteris
et beneficiatis super nominatis et cognominatis emptoribus
praedictis ibidem presentibus de dictis tercentum septuaginta
libris dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex
argenti regalium proqualibet libra que (ut praefertur) sunt
praetium massa et proprietas supra dicti censualis habitis in
substituti not[arii] publici et testium infrascriptorum presentia
cum monetta auri et argenti realiter numerando videlicet lluyzes
de or y escuts blanchs en espècie quae processerunt videlicet
[f. 11] centum triginta librae ex luitione illorum duorum
cencualium unum annuae pentionis quinque librarum massae et
proprietatis centum librarum et aliud annuae pentionis unius
librae et decem solidorum massae et proprietatis triginta
librarum per nobilem dominum Don Josephum de Homs,
Perpiniani populatum, dictae comunitati facta instrumento
recepto in posse not[arii] publici infr[ascript]i die 22. currentium
mensis et anni ducentum triginta una librae ex alia luitione
64
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
alterius censualis annuae pentionis undecim librarum et undecim
solidorum massae et proprietatis dictarum ducentum triginta
unius1 librarum per Theresiam Xammar viduam Perpiniani
eidemmet comunitati facta alio instrumento penes not[arium]
publicum insfrascriptum die herina 27. currentium recepto et
restantes novem librae dictae monettae ex archa dicta comunitatis
de quibus & renunt[ians] &.
Testes honor[abilis] Gaspar Riu, Josephus Compta, agriculae,
ambo Perpiniani et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
1.
Segueix, ratllat, una.
14
1699, desembre, 28
Àpoca de la carta de gràcia precedent (vegeu supra doc. núm. 12)
firmada pels representants de la comunitat de preveres de
Santa Maria la Real de Perpinyà a Francisco Castelló, pagès
de Torrelles de la Salanca, qui quan es llueixi, n’haurà de pagar
les despe-ses del notari.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 11-11v.
D[icta] D[ie]
Dicti domini canonici et beneficiati emptores predicti
D[icto] N[omine] gratis & huius publici instrumenti thenore &
fecerunt et firmarunt dicto Francisco Castelló, venditori praedicto
ibidem praesenti & et suis & [f. 11v] instrumentum gratiae luendi
et quitandi super dictum censuale solutis prius dictae comunitati
aut suis & in pecunia numerata extra tabulam et banchum dictis
tercentum septuaginta libris argenti pentionibus et porrata
temporis usque in diem luitionis illius debit[orio] non autem
selario instrumenti cum illud dictus Franciscus Castelló jam
exsolverit not[ario] infrascripto ad hoc ut illud tradat dictae
comunitati pro quibus & et dampnis & obligarunt jura et emolumenta dictae comunitatis tantum & renuntiantes & jurantes &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
15
1699, desembre, 28
Àpoca feta per Joan Francès Argiot, botiguer de Perpinyà, i Guillem
Delmàs, sastre de la mateixa vila, a Joan Pau Folquet, doctor
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
65
en drets de Perpinyà, actuant com a tutor de la pubilla Clara
de Sagarra i Terrats, per 58 lliures, 15 sous francesos, que
corresponen a compres de roba i teixits detallades en el
memorial que segueix (vegeu document núm. 16).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 11v-12.
D[icta] D[ie]
Honor[abilis] Joannes Franciscus Argiot botiguerius et
Guillermus Dalmàs sartor ambo Perpiniani gratis & firmarunt
apocham magnifico Joanni Paulo Folquet J[uris] U[triusque]
D[octo]ri Perpiniani tutori et suis loco et casu curatori personne
et bonorum dompnae Clarae de Sagarra et Terrats impuberis
filiae nobilis don Francisci de Sagarra et dompnae Clarae de
Sagarra et Terrats coniugum defunctorum die eorum obitus
Perpiniani populatorum, comunae legitimae et naturalis per
dictum q[uondam] Don [f. 12] Franciscum de Sagarra, dato electo
et nominato ulitmo illius nuncupativo testamento quod fecit
condidit atque ordinavit in posse not[arii] publici infrascripti die
22 decembris 1697. Ibidem presenti & de quinquaginta octo libris
et quindecim solidis monettae Franciae sive franchs ad rationem
trium argenti regalium proqualibet libra sive franch et sunt causis
et rationibus in inferius incertis memorialibus litteris A. et B.
signatis contentis et expressis. Habitis in substituti not[arii]
publici et testium infrascriptorum presentia cum moneta auri et
argenti realiter numerando videlicet lluyzes de or en espècia y
escuts blanchs de quibus & renun[tians] &.
Testes Bartholomeus Ribes clericus Elen[ensis], Simeon
Bonet brasserius ambo Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor
qui vice.
Secuntur dicta memorialia inserantur.
16
1699, desembre, 28
Memorial de facturació de compres de roba diversa per a Clara de
Sagarra i Terrats fet per Joan Francès Argiot, botiguer de Perpinyà i Guillem Delmàs, sastre, per 58 lliures, 15 sous, 1 diners
pagadors per Joan Pau Folquet, doctor en drets de Perpinyà,
actuant com a tutor de la pubilla.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 11v i 12.
Du 24e 9bre 1698, fol[io] 120.
66
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Mons[ieu]r Folquet, advocat de cette ville, en qualité de
tuteur de la pupille Saguarre, doit donner au sieur Jean François
Argiot, mar[chan]t de la présent ville de Perpignan, sçavoir ce
que suit.
Pour deux tabliers de toille rayée par
3 ll. 6 s. 8 d.
Plus pour un tablier de baptiste rayée
3 ll. 12 s.
Plus pour baptiste rayée pour bounets sy
1 ll. 16 s.
e
bre
Du 26 7 1699, 1 mn fol[i] o [io] 21 pour
la petite Sag[arra] livré à madame Folquet
dans sa maison, 5 c[anes] 5 pour sergette
à la daufine
11 ll. 5 s.
Du 22e 8bre 1699, livré à madame dans la
maison 11 pa[lms] cadis Aniagne violet
fin à 8
3 ll. 13 s. 4 d.
Du dit jour, livré à monsieur Andreu, tailleur,
6 pa[lms] bazin de Flandres núm. 9
2 ll. 9 s. 6 d.
6 pa[lms] filozelle et 6 pans vette de Flandres
3 s.
½ c. fillet de Paris et 2 écheveaux fillet
5 s.
Du 24e du dit que madame Saguarre a envoyé
cherché par la servante 3 pa[lms] bas de
coutton à 10 s.
1 ll. 10 s.
Du 3e 9bre 1699, livré à m[aît]re Delmàs,
tailleur de son ordre pour la petite Saguarre
2 pa[lms] ½ baptiste rayée pour doubler le
corps sy
17 s. 6 d.
3 gros soye à 5
15 s.
2 ca[nes] fillet et 3 cannes fleuret ½ large
à 4 ll.
1 ll. 1 s. 8 d.
½ ll. balaine poix fort par cy à 4 ll.
2 ll. 0 s.
Du 5e du dit pour la petite Saguarre 2 pa[lms]
espingles fines à 6 s.
12 d.
34 ll. 10 s. 8 d.
//
Suite du compte de Mr. Folquet pour la pupille
Saguarre, monte la partie cy dernier à
la somme de
34 ll. 10 s. 8 d.
Du 26 mars 1699, livré à madame Folquet pour
la petite Saguarre dans sa maison 4 ca[nes]
6 pa[lms] ½ sergette à la daufinne musq à
40 s.
9 ll. 12 s. 6 d.
3 pa[lms] ½ toille de couton à 4 s. 6
15 s. 9 d.
3 cannes fleuret ½ large à 5 s
15 s.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
11 pans dit au ¼ à 6 s
2 pa ½ Rouan creu à 1 s
¼ de ½ balaine par sy à 3 ll.
pour soye ou fillet par sy
Du 28e 9bre 1699, livré à madame pour la
petite Saguarre 7 pa[lms] camellot rayée
par sy à 7 s. ½
PERPINYÀ
67
8 s. 3 d.
16 s. 8 d.
1 ll. 2 s. 6 d.
1 ll. 0 s.
2 ll. 3 s. 9 d.
51 ll. 5 s. 1 d.
Memorial del que lo d[octo]r Folquet en qualitat de tudor
de la pubilla Clara de Sagarra deu a m[estr]e Guillem Delmàs,
sastre de la vila de Perp[iny]à.
Primo per les mans de un bestit féu a d[ita]
pubilla ab mànagas pendents al mars passat 2 ll. 10 s.
Ítem per les mans de un vestit fet a d[ita]
pubilla, mantou y faldillas al falnela
2 ll. 10 s.
Ítem per les mans de un canabàs o cos per
dita pubilla
2 ll. 10 s.
7 ll. 10 s.
58 ll. 5 s. 1 d.
17
1699, desembre, 28
Àpoca feta per Josep Damús, mercader matriculat i notari públic
de Perpinyà, actuant com a usufructuari dels béns de la seua
muller, Anna Maria Damús i Català, filla i hereva d’Antoni
Català, negociant de Perpinyà, a Joan Godall, bracer de Pesillà
de la Ribera, hereu de Jaume Godall, pagès del mateix lloc,
per 9 dobles d’or degudes per Jaume Godall a Antoni Català
des del 1658, d’una banda, i d’una altra per 26 lliures, 9 sous,
8 diners francesos, per les despeses ocasionades pels judicis
en el procés que els oposava. El total cancel·lat és de 115 lliures,
19 sous, 8 diners.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 12-13v.
Die 28 decembris anno a nativitate Domini 1700, Perpiniani
regnante, fiat ut supra.
Honor[abilis] Josephus Damús, mercator metriculatus ac
not[arius] publicus Perpiniani, usufructuarius bonorum dotalium
dominae Annae Mariae Damús et Català, uxoris suae et filiae ac
68
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
heredis universalis hereditatis et bonorum omnium quae fuerunt
[f. 12v] Antoni Català q[uondam] negosiator Perpiniani patris sui
D[icto] N[omine] gratis & firmavit apocham Joanni Godall,
brasserio villae de Pesillà, Elen[ensis] dioc[esis] uti thenenti et
possidenti suis veris et legitimis titulis partem et portionem bonorum omnium que fuerunt Jacobi Godall, agriculae eiusdem
villae de Pezillà patris suis ibidem presenti & ex una de novem auri duplicibus ad rationem undecim librarum monettae
Franciae sive franchs pro duplice proqualibet auri duplicem et
sunt pro consimilibus per dictum Jacobum Godall patrem dicti
Joannis Godall dicto Antonio Català q[uondam] eorum patri et
socro respective debere confessis et dare et solvere promissis
quodam debiti instrumento recepto et continuato in posse
honor[abilis] Thomae Ferriol q[uondam] nott[arii] publici
collegiati Perpiniani die 16 junii 1658 et ex alia de sexdecim libris
decem et novem solidis et octo denariis monettae Franciae sive
franchs ad rationem trium argenti regalium pro qualibet libra
sive franch et sunt pro sumptibus et expensis per dictum Damús
dicto nomine contra dictum Joannem Godall factis et sustentis
pro recuperatione supra dictae quantitatis quae bine quantitates
simul sumpta et in monetta Franciae reductae summam eficiuent
centum quindecim librarum decem et novem solidorum et octo
denariorum dictae monettae Franciae habitis realiter numerando
[f. 13] suae voluntati (ut dixit) de quibus & renun[tians] & et
nihil ominus ex pacto absque tamen aliqua evictione nec bonorum suorum obligatione & nec dictae quantitatis restitutione &
fecit et firmavit dicto Joanni Godall ibidem (ut preffertur)
presenti & locum et cessionem venus et contra bona dicti Jacobi
Godall patris (ut prefertur) sui et alianum quarumcunque personarum bona dicti patris sui tenentium et possidentium pro
recuperatione supra dictae quantitatis. Hac itaque & sicut melius
& cedendo jura & ponendo inde & itaquod juribus & nullo jure
& et quia (ut supra dictum est) pro exactione et recuperatione
dictarum novem auri duplicium ducebatur lis et causa in curia
multum illustris vicarii Rossilionis et Vallespirii inter dictum
Josephum Damús agentem D[icto] N[omine] ex una et dictum
Joannem Godall se deffendentem ex altera partibus ideo renunciarunt dictae liti et causae omnique totali prosequtione illius
omnibus et singulis ex ea incidentibus dependentibus et
emergentibus ac illi quovismodo anexis et connexis imponendo
una pars alteri et ex converso finem et scilentium perpetuos cum
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
69
pacto firmissimo de aliquid non petendo et ulterius non agendo:
volens dicto nomine et expresse concentiens supra ductum debiti
instrumentum cancellari et anullari sich et taliter quod &
renun[tians] jurans &.
Testes Josephus Santís, peixonerius, Joannes [f. 13v] Laplana,
brasserius, ambo Perpiniani et Josephus Sunyer, scriptor, qui
vice.
18
1699, desembre, 28
Debitori de l’àpoca precedent (vegeu supra núm. 17) fet per Joan
Godall, pagès de Pesillà de la Ribera, a Josep Damús, mercader
matriculat i notari públic de Perpinyà, per 115 lliures, 19 sous,
8 diners, ja que l’àpoca era formal i el pagament no efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 13v.
D[icta] D[ie], Perpiniani regnante, fiat ut supra.
1
Dictus Joannes Godall non obstante supradicta apocha et
confessione per dictum honor[abilem] Josephum Damús D[icto]
N[omine] ipsi de supra dictis centum quindecim libris decem et
novem solidis et octo denariis facta et firmata et cum rei veritas
sit et sich se habeat quod dictus Damús illas non recepit imo
in illis remansit debitorem et dictam apocham fecit et firmavit
sub spe presentis debiti instrumenti ideo bonam agnoscendo
fidem gratis & confessus fuit et in veritate recognovit se debere
dicto honor[abili] Josepho Damús D[icto] N[omine] presenti &
dictas centum quindecim libras decem et novem solidos et octo
denarios dictae monettae Franciae ad rationem trium argenti
regalium proqualibet libra quas dare et solvere promisit in
pecunia numeratta extra tabulam et banchum die sive festo
Pasque resurectionis proxime venturi et hoc in pace & sine
dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & fero & cum
renuntiatione proprii feri & et facultate variandi juditium &
cum salariis assuetis & pro quibus & et dampnis & obligavit
omnia et singula bona sua & renun[tians] & jurans &
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
1. Al marge, Nota que dit debitori és escancellat vuy als 31 agost 1700. Vegeu
infra acta núm. 363.
70
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
19
1699, desembre, 29
Àpoca feta per Anna Maria Maler i Roig, vídua de Teodosi Maler,
farmacèutic de Perpinyà, a Miquel Llobet, pagès de la mateixa
vila, per 165 lliures perpinyaneses que corresponen a la
quitació d’un censal del mateix preu i de pensió anual de 8
lliures, 5 sous d’una banda i d’una altra per 8 lliures, 11 sous,
8 diners perpinyanesos, pensió d’aquest censal. Anna Maria
Maler fa l’àpoca i actua mitjançant la possessió d’un títol
d’agnició de bona fe feta per Josep Bressa, prevere i beneficiat
de Santa Maria la Real de Perpinyà, d’un censal creat el 1694
sobre l’heretat dels Clots d’en Boquet a Salses, a Pere Gelcèn,
pagès d’Òpol i imposat de nou fa un mes al mateix Pere Gelcèn
i son germà, Vicenç.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 14-15.
Die 29 decembris anno a nativitate Domini 1700, Perpiniani
Regnante, fiat ut supra.
Domina Anna Maria Maler, vidua relicta honor[abilis]
Theodozi Maler, q[uondam] phermacopula Perpiniani, habens
agnitionem benefideii a reverendo Josepho Bressa presbitero et
beneficiato insignis et collegiatae ecclesiae B[eatae] V[irginis]
M[ariae] de Regali Perpiniani censualis infrascripti per Petrum
Gelcèn agriculam villae de Òpol, Elen[ensis] dioc[esis] dicto
Bressa venditi et noviter impositi instrumento recepto per
not[arium] publicum infrascriptum die 13 decembris 1694 de qua
agnitione benefideii constat alio instrumento per dictum et
infrascritpum not[arium] recepti die 4 novembris 1695 ad quod
totalis habetur relacio gratis & firmavit apocham honor[abilis]
Michaeli Llobet agriculae Perpiniani ibidem presenti ex una de
centum sexaginta quinque libris monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra et sunt in
luitionem et quitationem illius censualis annuae pentionis octo
librarum et quinque solidorum eiusdem monettae massa vero
praetii et proprietatis dictarum centum sexaginta quinque
librarum per dictum Gelcèn dicto reverendo Josepho Bressa (de
quo (ut predicitur) dicta domina Anna Maria Maler habet
agnitionem benefideii) venditi et noviter impositi ut supra dictum
est instrumento recepto in posse dicti [f. 14v] et infrascripti
not[ario] dicto die 13 decembris 1694 quod quidem censuale fuit
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
71
ad solvendum incarricatum dictae Maler per dictum Petrum
Gelcèn et Vincentium Gelcèn fratres ex pretio venditionis
cuiusdam hereditatis sit[i] in terminis villae de Salsas, anomenada
los Clots de·n Boquet1 result[ando] instrumento recepto in posse
honor[abilis] Joannis Baptistae Casals, not[arii] Perpiniani die
21 novembris proxime dimissi et ex alia de octo libris undecim
solidis et octo denariis eiusdem monettae Perpiniani argenti pro
una pentione debita et finita die 13 mensis decembris 1699 et
porrata temporis usque in diem presentem debita. Habitis in
presentia & cum monetta auri et argenti realiter numerando
videlicet lluÿzes de or y escuts blanchs de quibus & renun[tians]
& et nihil ominus ex pacto absque tamen evictione nec bonorum
suorum obligatione nec dictae quantitatis restitutione fecit et
firmavit dicto Michaeli Llobet ibidem (ut prefertur) presenti &
et suis & locum et cessionem versus et contra bona dictorum
frarum Gelcens pro exactione et recuperatione dictae quantitatis
ad tuitionem rei emptae. Haec itaque sicut melius & cedendo
jura & ponendo inde & itaquod juribus & de quibus juribus &
nullo jure & volens instrumentum impositionis supra dicti
censualis superius calendatum omnesque alias obligationes illius
ocasione forcan subsequtas cancellarii et anullari sich et taliter
quod & renuntians & [f. 15] jurans &.
Testes honor[abilis] Joannes Baptista Casals nott[arius],
Josephus Sunyer scriptor ambo Perpiniani et ego.
1. Remet possiblement –ja que es parla d’una heretat– a l’actual mas dels Clots,
a 1,5 km al nord-est de la vila, en el sector muntanyós, a la Coma d’en Janicot.
20
1699, desembre, 29
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’una oliveda de
mitja aiminada a Llupià i d’una casa a Terrats, camí de Tuïr,
feta per Honorat Paloquí, pagès de Terrats, a Anna Maria Maler
i Roig, vídua de Teodosi Maler, farmacèutic de Perpinyà, per
165 lliures perpinyaneses amb pensió anual de 8 lliures, 5 sous,
pagadors cada 29 de desembre i sota fiança de Jaume
Mazanova, portador de la vila.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 15-16.
Die 29 decembris anno a nativitate Domini 1700, Perpiniani
regnante, fiat ut supra.
72
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Ego Honoratus Paloquí, agricula loci de Terrats Elen[ensis]
dioc[esis] gratis & per me et per meos & instrumento tamen
gratiae luendi et quitandi mediante vendo et ratione huiusmodi
venditionis noviter impono, statuo creo et assigno specialiter et
expresse in et super quadam petia terrae oliveta sita in terminis
loci de Llupià eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] continentiae mediae
ayminatae terrae parum vel plus minus aut id quod est
confront[ata] cum t[enentia] domini dicti loci de Lupià, cum
t[enentia] cuiusdam oliveta rectoriae dicti loci, cum t[enentia]
Thomae Puig eiudem loci, cum t[enentia] dominae T... Roig
vidua, cum t[enentia] Josephi Cabestany, et cum aliis item super
quadam domo sit[am] in dicti loci de Terrats confront[atam] cum
t[enentia] magnifici Emanuelis Busquet J[uris] U[triusque]
D[octori] ac burgensis honorati et matriculati Perpiniani cum
t[enentia] Josephi Poy loci de Forques et cum via qua itur a dicto
loco de Terrats ad villam Thuirii, generaliter vero in et super
omnibus et singulis bonis meis mobilibus & vobis dominae Annae
Mariae Maler et Roig viduae relictae honor[abilis] Thaeodozii
Maler q[uondam] pharmacopolae [f. 15v] Perpiniani ibidem
presenti & et vestris & octo libras et quinque solidos monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium pro qualibet
libra censuales annuales dandas et solvendas & anno quolibet
perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una
solutione fienda Die 29 decembris incipiendo primam facere
solutionem die presenti ad unum annum proxime vent[uri] et sich
deinde anno quolibet perpetuo simili die et hoc in pace & sine
dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & fero & cum
renuntiatione proprii feri & et facultate variandi juditium &
cum salariis assuetis & promit[to] non firmare jus & nec uti
gratiis & imo dictum censuale recogno[s]cere & totiens quotiens
& pena 3 ll. argenti danda ut supra ; fiat cum omnibus et singulis
clausulis juxta stilum nott[arii] publici infrascripti apponi solitis
et incontinenti & adveniente primae solutionis termino & et penes
& pro francho &. Hec itaque & sicut melius & cedendo jura &
de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem et
novam huiusmodi censualis impositionem creationem et assignationem vobis facio praetio centum sexaginta quinque librarum
dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex
argenti regalium pro qualibet libra de quibus & Renunt[io] et
legi qua & et si plus & promit[to] dictum censuale bonum facere
& tenerique de evictione & proqua & et dampnis & obligo
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
73
spetialiter et expresse dictas ac superius designat[am] et
confrontat[am] [f. 16] domum et olivetam et generaliter omnia
et singula bona mea mobilia & et pro majori praemissorum et
dictae evictione tuitione et securitate do et nomino in fidejussorem
et principalem solutorem tentum et obligatum & Jacobum
Mazanova, lationem Perpiniani; unde ego Jacobus Mazanova
ibidem (ut prefertur) presens & precibus et amore vestris dicti
Honorati Paloquí me fidejussorem constituo pro premissis
omnibus et singulis per vos supra promissis sub eadem pena et
scriptura tertii & et obligatione bonorum meorum mobilium &
renunt[io] autenticae de fidejurissibus & et ego Honoratus
Paloquí renun[tio] legi sive juri dicenti quod prius transeundum
sit per spetialiter quam per generaliter obligata et alteri dicenti
quod quam diu potest creditor de spetiali hipoteca sibi satisfieri
manus ad alia non extendat et nos ambo tam principalis quam
fidejussor renunt[iamus] omni juri omnique legi et omni prescriptioni etiam centenariae et inmemoriali et omnibus aliis
legibus juribus jurantes &.
Testes qui infra.
21
1699, desembre, 29
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Honorat Paloquí, pagès de Terrats, a Anna Maria Maler i Roig,
vídua de Teodosi Maler, farmacèutic de Perpinyà, per 165
lliures perpinyaneses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 16-16v.
Item cum alio instrumento dictus Honoratus Paloquí,
venditor prefatus gratis & firmavit apocham dictae dominae
Annae Mariae Maler emptrici praedictae ibidem presenti & de
dictis centum sexaginta quinque libris dictae monettae Perpiniani
argenti ad dictam [f. 16v] rationem sex argenti regalium proqualibet libra que (ut prefertur) sunt massa pretium et proprietas
supra dicti censualis. Habitis in nott[arii] publici et testium
infrascriptorum presentia cum monetta auri realiter numerando
videlicet lluÿzes y escuts blanchs de quibus & Renunt[ians] &.
Testes magnificus Joannes Hogueres J[uris] U[triusque]
D[octor], Nicholaus Castell ambo Perpiniani et ego.
74
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
22
1699, desembre, 29
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc núm. 20) firmada per
Anna Maria Maler i Roig, vídua de Teodosi Maler, farmacèutic
de Perpinyà, a Honorat Paloquí, pagès de Terrats, qui quan
es llueixi, n’haurà de pagar les despeses del notari.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 16v.
D[icta] D[ie], Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Dicta domina Anna Maria Maler emptrix praeffata gratis &
huius publici instrumenti thenore & fecit et firmavit dicto
Honorato Paloquí venditori praedicto ibidem presenti & et suis
& instrumentum gratiae luendi et quitandi supra dictum censuale
solutis prius sibi aut suis & in pecunia numerata extra tabulam
et banchum in una tantum solutione dictis centum sexaginsta
quinque libris dictae monettae Perpiniani argenti pentionibus et
porrata temporis usque in diem luitionis illius debit[is] non autem
selario instrumenti cum illius jam exsolverit not[ario] infrascripto
ad hoc ut illud tradat dictae dominae Annae Mariae Maler pro
quibus & et dampnis & obligavit omnia et singula bona sua &
renun[tians] jurans &.
Testes qui supra.
23
1699, desembre, 29
Àpoca feta per Jacint Sabater, farmacèutic de Perpinyà i abans
arrendador dels drets de la Roca d’Albera, per a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la dita senyoria, al mateix Generés per
51 lliures, 15 sous, 6 diners corresponent a diversos pagaments
efectuats a veïns de la Roca pel dit Sabater.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 16v-17v.
D[icta] D[ie], Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Honor[abilis] Hyacintus Sabater, pharmacopula Perpiniani
[f. 17] olim alter ex conductoribus jurium reddituum et emolumentorum loci et terminorum de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] pro ut de dicto suo arrendamento per nobilem Don
Dominicum de Generés, Perpiniani populatum, uti tutorem et
curatorem pupillorum de Perarnaus dominorum dicti loci et ter-
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
75
minorum de la Rocha ipsi fact[i] constat instrumento recepto in
posse not[arii] publici infr[ascript]i die 17 januarii 1696 gratis
& firmavit apocham dicto nobili domino Don Dominico Generés
dicto nomine ibidem presenti & de quinquaginta una libris
quindecim solidis et sex denariis monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra et sunt videlicet
12 ll. 19 s. 2 per consenblants ell dit Sabater ne ha pagadas a Joan
Pere Artigas foster del lloch de la Rocha 15 ll. 15 s., per tantas aixibé
ne ha pagadas a Pere Manyeras, pagès de dit lloch, y las restants
23 ll... s. 4 a conpliment de dites 51 ll. 15 s. 6, per consenblants
ne ha pagadas a Francisco Cardona pagès de dit lloch, lo tot per
las causes y rahons expressades ab tres àpochas per dits Artigas,
Manyeras y Cardona a ell dit Sabater, fermades en poder del not[ari]
devall escrit, la una als 9 de febrer 1696, la altre als 5 janer 1697
y la última als 16 del corrent mes de dezembre a las quals se ha
relació quas omnes quantitates dictus nobilis Don Dominicus
Generés dicto nomine tenetur solvere [f. 17v] dicto Sabater et
Hyacinto Fabre arrendatoribus dictor[um] loci et terminorum in
veri pacti in dicto ac prechalendato arrendamenti instrumento
appositi et causis et rationibus in eodem ad quod refertur
expraessis. Habitis in substituti not[arii] publici et testium
infrascriptorum presentia cum monetta auri et argenti realiter
numerando videlicet escuts blanchs de quibus & renun[tians].
Testes reverendus Gaspar Beringó presbiter divi Joannis
Perpiniani, Antonius Vilanova de familia dicti Generés, ambo
Perpiniani et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
24
1699, desembre, 29
Àpoca feta per Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com
a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la
Roca d’Albera, a Jacint Sabater, farmacèutic de Perpinyà i
Jacint Fabre, algutzir de la capitania general dels comtats de
Rosselló i Cerdanya, ambdós abans arrendadors dels drets
de la Roca d’Albera per al mateix Generés, per 7 lliures
perpinyaneses, corresponent a la disminució de valor d’unes
eines del molí d’oli de la Roca d’Albera, propietat dels pubills
de Perarnau.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 17v-18.
76
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
D[icta] D[ie], Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, tutor et suis loco et casu
curator personarum et bonorum pupillorum de Perarnaus D[icto]
N[omine] gratis & firmavit apocham honor[abilibus] Hyacinto
Sabater pharmacopulae et Hyacinto Fabre alguatzirio capitaniae
generalis presentium comitatuum ambobus Perpiniani olim
arrendatoribus jurium reddituum et emolumentorum loci et
terminorum de la Rocha de Albera Elen[ensis] dioc[esis] dicto
Sebater presenti & et dicto Fabre absenti & de septem libris
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra et sunt per les minbas y disminutions de las ahines
[f. 18] del molí de·l’oli de dits pobills a ells dits Sabater y Fabre en
llur prinsipi de llur arrendament entregadas, estimadas y evaluadas,
de concentiment de dits Don Domingo Generés, tudor predit, y de
dits Sabater y Fabra per Joseph Bosch, fuster del lloch de Soreda en
la quantitat de setanta-vuit lliures, quinsa sous com de dita estimació
y evaluació per dit Bosch feta als 10 janer 1696 al peu de dit acte
de arrendament alt chalendat, continuada y en dit acte incertada apar
y és·de·véurer a la qual se ha relació totas las quals ahines de comú
concentiment de dites parts són estades stimadas per lo dit y mateix
Joseph Bosch, lo qual ha judicat haver aquellas disminuït y ésser·se
deteriorades de dita quantitat de set lliures de plata. Habitis in
substituti not[arii] publici et testium infrascriptorum presentia &
ab una lluyze de quatorze franchs en espècie de quibus & renun[tians].
Testes reverendus Gaspar Beringó presbiter divi Joannis
Perpiniani, Antonius Vilanova de familia dicti Generés, ambo
Perpiniani, et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
25
1699, desembre, 29
Àpoca feta per Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com
a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la
Roca d’Albera, a Jacint Sabater, farmacèutic de Perpinyà, i
Jacint Fabre, algutzir de la capitania general dels comtats de
Rosselló i Cerdanya, ambdós abans arrendadors dels drets
de la Roca d’Albera per al mateix Generés, 334 lliures
perpinyaneses, corresponents a l’últim pagament de llur arrendament de quatre anys de recaptació dels drets i taxes a la
senyoria de la Roca (1696-1699).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 18-19.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
77
D[icta] D[ie], Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator [f. 18v] personarum et bonorum
\omnium/ pupillorum de Perarnaus dominorum dicti loci et
terminorum de la Rocha Elen[ensis] dioc[esis] D[icto] N[omine]
gratis & firmavit apocham honor[abilibus] Hyacinto Sebater
pharmacopulae et Hyacinto Fabre alguatzirio curiae capitaniae
generalis presentium comitatuum dicto Sebater presenti & et
dicto vero Fabra licet absenti & de tercentum triginta quatuor
libris monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra et sunt pro ultima solutione et ad
complementum praetii illius arrendamenti per dictum nobilem
don Dominicum Generés dicto nomine de juribus redditibus et
emolumentis dicti loci de la Rocha ipsis dictis Sebater et Fabre
per tempus et spatium quatuor annorum et pro praetio centum
viginti duarum auri duplicium ad rationem undecim librarum
monettae Franciae proqualibet auri duplice et sex argenti
regalium proquolibet anno facti et firmati instrumento recepto
in posse not[arii] publici infrascripti die januarii 1696. Habitis
in substituti not[arii] publici et testium infrascriptorum presentia
cum monetta auri et argenti realiter numerando videlicet lluyzes
de or y escuts blanchs de quibus & renun[tians] volens D[icto]
N[omine] instrumentum supra dicti arrendamenti superius chalendatum cancellari et anullari sich et taliter quod & renun[tians],
jurans&.
Testes reverendus Gaspar Beringó, presbiter [f. 19] divi
Joannis Perpiniani, Antonius Vilanova de familia dicti Generés,
ambo Perpiniani et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
26
1699, desembre, 31
Àpoca de lluïció i quitació d’un censal de 100 lliures perpinyaneses,
amb pensió anual de 5 lliures, pagadores cada 12 de setembre,
feta per la comunitat de preveres i canonges de la parròquia
de Santa Maria la Real de Perpinyà, representada pels seus
síndics i el consell especial (és a dir pels preveres Antoni
Alemon, Albert Cavaller, Cristòfol Coma, Josep Carol en
substitució de Tomàs Mandil, Joan Antoni Vilanova i Joan
Daumet) a Estàsia Llimós i Torrellas, vídua de Francisco
Llimós, pagès de Baixàs. El censal havia estat creat arran d’una
78
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
venda feta per Llimós a la comunitat el 1695. La vídua afegeix
el pagament d’1 lliura, 10 sous de la prorrata.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 19-19v.
Die 31 decembris anno a nativitate Domini 1700, Perpiniani
Regnante, fiat ut supra.
Admodum reverendi Thoma Mandil canonicus illustris
capituli insignis et collegiata ecclesiae B[eatae] V[irginis] M[ariae]
de Regali Perpiniani, Antonius Alamon beneficiatus sindici
admodum reverendo comunitatis dominorum canonicorum et
beneficiatorum eiusdem ecclesiae, Albertus Cavaller, Christophorus
Coma, S[ancta] T[heologiae] D[octor] subrrogatus in locum dicti
admodum reverendi Thomae Mandil conciliarii noviter extracti
canonici, Josephus Carol subrrogatus in locum reverendi Joannis
Anthonii Vilanova et Joannes Daumet beneficiati conciliarii
dictae admodum reverendae comunitatis consiliium spetiale
eiusdem facientes D[icto] N[omine] gratis & firmarunt apocham
Estaziae Llimós viduae relictae Francisci Llimós q[uondam]
agriculae loci de Bayxàs Elen[ensis] dioc[esis] ibidem presenti &
ex una de centum libris monettae Perpiniani argenti ad rationem
sex argenti regalium proqualibet libra et sunt pro luitione, quitatione et redemptione illius censualis annuae pentionis quinque
librarum massae vero praetii et proprietatis dictarum centum
librarum eiusdem monettae quod anno quolibet dicta comunitas
[f. 19v] in una solutione fienda die 12 septembris recipiebat super
bonis dicti q[uondam] Francisci Llimós viri sui titulo videlicet
venditionis et novae supra dicti censualis impositionis creationis
et assignationis per dictum q[uondam] Franciscum Llimós eidem
comunitati fact[i] instrumento recepto in posse honor[abilis]
Francisci Coll q[uondam] not[arii] publici collegiati Perpiniani
die 12 septembris 1695 et ex alia de 1 ll. 10 s. eiusdem monettae
pro porrata temporis ex dicto censualis usque in diem presentem
debi[ta]. Habitis in nott[arii] publici et testium infrascriptorum
presentia cum monetta auri et argenti videlicet dobles lluÿzes y
escuts blanchs realiter numerando de quibus & renunt[ians] &
volent[es] instrumentum impositionis supra dicti censualis
superius chalendat[um] cancellari et anullari sich et taliter quod
& renun[tians] jurantes &.
Testes discretus Franciscus Boher diaconus dictae ecclesiae,
Joannes Salamó, brasserius, ambo Perpiniani et ego Jacobus.1
1.
Falta el cognom del notari Jacobus/Jaume Esteve.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
79
27
1699, desembre, 31
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’una terra de
4 aiminades a Perpinyà, terme de la parròquia de Sant Joan,
vora el camí d’Elna, feta per Josep Damús, notari públic i
mercader de la vila, a la marmessoria de Francisca Simon i
Taulera, muller de Joan Simon, sabater de Perpinyà, representada per Joan Boris i Tomàs Ficat, preveres i beneficiats
de Santa Maria la Real, per 165 lliures perpinyaneses amb
pensió anual de 8 lliures, 5 sous, pagadors cada 31 de desembre
i sota fiança de Josep Pujol, jove cirurgià de Perpinyà. Els
marmessors havien estat designats el 1667 en el testament de
Francisca Simon.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 19v-21.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Ego Josephus Damús, not[arius] publicus ac mercator
Perpiniani gratis & per me et meos & instrumento tamen gratiae
luendi et quitandi mediante vendo et ratione huiusmodi venditionis
noviter impono statuo creo et assigno spetialiter et expresse in
et super quadam petia terrae sit[am] [f. 20] in terminis Sancti
Joannis continentiae quatuor ayminatarum terre aut id quod est,
confrontat[ata] cum t[enentia] honor[abilis] Joannis Maris mercatoris matriculatis, cum t[enentia] heredum magnifici Francisci
Oriola q[uondam] burgensis, cum t[enentia] Nicholaii Montalbà
agriculae et cum via regia qua itur a presenti oppido Perpiniani
ad civitatem Elnae et cum aliis, generaliter vero in et super
omnibus et singulis bonis meis mobilibus & manumissario
animae Franciscae Simon et Taulera uxoris1 magistri Joannis Simon calligarii Perpiniani et pro eo vobis reverendis Joannis Boris
et Thomae Ficat curato ambobus presbiteris et beneficiatis
insignis collegiatae ecclesiae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de
Regali Perpiniani manumissoribus animae et executoribus ultimi
testamenti piaeque et ultimae voluntatis dictae q[uondam]
Franciscae Simon et Taulera per ipsam electis et nominatis illius
ultimo et nuncupativo testamento quod fecit & in posse honor[abilis] Thomae Canta q[uondam] not[arii] publici collegiati
Perpiniani die 23 martii 1667 ibidem presentibus & octo libras
et quinque solidos monettae Perpiniani argenti2 ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra censuales annuales & dandas
et solvendas & anno quolibet perpetuo in pecunia numerata extra
80
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
tabulam et banchum in una tantum solutione fienda die 31
decembris incipiendo primam facere solutionem die 31 decembris
anno a nativitatis domini 1701 et sich deinde anno quolibet
perpetuo simili die et hoc in pace & sine [f. 20v] dilatione & sub
pena et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione
propri fori & et facultate variandi juditium & et cum salariis
assuetis & et promit[to] non firmare jus & nec uti gratiis & imo
dictum censuale recognoscere & totiens quotiens & pena 3 ll.
argenti danda ut supra fiat cum omnibus et singulis clausulis
juxta estilum nott[arii] publici infrascripti apponi solitis et
incontinenti adveniente primae solutionis termino & et penes &
pro francho & hec itaque & sicut melius & cedendo jura & de
quibus juribus & nullo jure & Hanc autem venditionem et novam
huiusmodi censualis impositionem creationem et assignationem
dictae manumissariae et pro ea vobis dictis reverendis Josepho
Boris et Thomae Ficat manumissoribus praefatis facio praetio
centum sexaginta quinque librarum dictae monettae Perpiniani
argenti ad dictam rationem sex argenti regalium pro qualibet
libra de quibus & renunt[ians] et legiqua & et si plus & promitto
dictum censuale bonum facere & tenerique de evictione & pro
qua quidem evictione & et dampnis & obligo spetialiter et
expresse dictam ac superius designatam et confrontatam petiam
terrae camp et generaliter omnia et singula bona mea mobilia
& et pro majori premissorium et dictae evictione superius
promisse tuitione et securatate do et nomino infidejussorem et
principalem solutorem tentum & Josephum Pujol juvenem
chirurgum Perpiniani ibidem presentem et onus & unde ego
Josephus Pujol ibidem (ut praefertur) presens precibus et amore
vestris dicti Josephi [f. 21] Damús me fideiussorem constituo
propremissis sub eadem penam et scripturam tertii & et obligatione bonorum meorum mobilium & renun[tians] autenticae
de fidejussoribus et ego dictus Josephus Damús principalis
renun[tians] legi sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti
quod quam diu & et nos ambo omni juri omnique legi ac beneficio
sive auxilio longe sive longissime centenariae et inmemorialis
prescriptionis & et omnibus aliis legibus juribus & jurantes &.
Testes qui infra et ego.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
81
28
1699, desembre, 31
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Josep Damús, notari públic i mercader de Perpinyà, a la
marmessoria de Francisca Simon i Taulera, muller de Joan
Simon, sabater de Perpinyà, representada per Joan Boris i
Tomàs Ficat, preveres i beneficiats de Santa Maria la Real,
per 165 lliures perpinyaneses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 21.
Item cum alio instrumento dictus honor[abilis] Josephus
Damús venditor prefatus gratis & firmavit apocham dictae
manumissarie et pro ea dictis reverendis Josepho Boris et
Thomae Ficat manumissoribus praefatis ibidem presentibus &
de dictis centum sexsaginta quinque libris dictae monettae
Perpiniani argenti que (ut prefertur) sunt pretium massa proprietas
supra dicti censualis. Habitis in nott[arii] publici infr[ascript]i
et testium infrascriptorum presentia cum monetta auri et argenti
realiter numerando videlicet lluÿzes de or y escuts blanchs de
quibus renunt[ians] &.
Testes quod ad firmam omnium dempta firma dicti
honor[abilis] Josephi Pujol admodum reverendus, Thomas Mandil
canonicus de Regali, Josephus Sunyer, scriptor ambo Perpiniani
et ego.
1.
Segueix, ratllat, magnifici. 2. Segueix, ratllat, ad rationem sex argenti.
29
1699, desembre, 31
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 27) firmada per
Joan Boris i Tomàs Ficat, preveres i beneficiats de Santa Maria
la Real, marmessors de Francisca Simon i Taulera a Josep
Damús, notari públic i mercader de Perpinyà, qui quan es
llueixi, n’haurà de pagar les despeses del notari.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 21v.
[f. 21v] D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante &.
Dicti reverendi Josephus Boris et Thomas Ficat manumissores
praeffati gratis & huius publici instrumenti thenore & fecerunt
et firmarunt dicto honor[abili] Josepho Damús venditori praedicto
ibidem presenti & et suis & instrumentum gratiae luendi et
82
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
quitandi supra dictum censuale solutis prius dictae manumissariae
aut illius dominis manumissoribus in pecunia numerata extra
tabulam et banchum in una tantum solutione dictis centum
sexsaginta quinque libris dictae monettae Perpiniani argenti
pentionibus et porrata temporis usque in diem luitionis illius
debit[is] ac selario inst[rumenti] pro quibus & et dampnis &
obligarunt omnia bona dictae manumissariae tantum non autem
propria quinimo & renun[tiantes] jurantes &.
Testes qui in prima firma et ego.
30
1700, gener, 2
Àpoca feta per Dona Maria de Copons i Tamarit, monja professa
de Sant Salvador, de l’orde dels agustins, de Perpinyà, a
Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels
pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera,
per 46 lliures, 15 sous, 6 diners corresponent a diverses
despeses de manteniment i compres fetes per Maria de Copons
a la pubilla Magdalena de Perarnau, entre l’1 de gener i l’1
de juliol de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 21v-22.
Die 2 januarii 1700 Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Nobilis domina Dompna Maria de Copons et Tamerit
monialis professa monesterii et conventus Santi Salvatoris
ordinis canonizarum regularium Sancti Augustini Perpiniani
gratis & firmavit apocham dicto nobili Don Dominico Generés
dicto nomine licet absenti & de quadraginta sex libris quindecim
solidis monettae Perpiniani argenti [f. 22] ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra et sunt saber 38 ll. 10 s. per la despesa
de sis mesos de dita noble senyora de Copons de fornir a dona
Magdalena de Perarnau, los quals sis mesos [h]an comensat a córrer
al primer del corrent y finiran al primer de juliol primer vinent,
5 ll. 1 s. per fer·li tenir la roba neta durant dit temps y 2 ll. 15 s.
per fil y agullas y altres petitas cosas deurà fornir per lo adorno
de sa persona durant dits sis mesos, tot lo que paga en força de
dos arrestos de la cort de nós senyors del Concell Soberà de Rosselló,
lo hu dels 16 de mars 1696 y lo altre dels 29 de abril 1698. Habitis
in substituti not[arii] publici et testium infrascriptorum presentia
cum moneta auri et argenti realiter numerando videlicet lluÿzes
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
83
de or y escuts blanchs per manus reverendi Gasparis Beringó
presbiteri et beneficiati majoris ecclesiae divi Joannis Perpiniani
solventis (ut dixit) de pecuneiis propris dicti domini Don
Dominici Generés de quibus & renun[tians].
Testes Josephus Vilar agricula, Franciscus Puget textor lini
ambo loci de Calmellas Elen[ensis] dioc[esis] et Josephus Sunyer,
scriptor qui vice.
31
1700, gener, 2
Procuració feta per Antoni Carrera, bracer de la Roca d’Albera, a
Josep Bou, causídic i procurador en la cort del Consell Sobirà de Rosselló, per tal que aquest el representi en qualsevol
cort de justícia.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 22-22v.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Antonius Carrera brasserius loci de la Rocha [f. 22v] de Albera
Elen[ensis] dioc[esis] laudando aprobando confirmando et
retificando primitus et ante omnia omnia1 quecumque procedimenta per infrascriptum Josephum Bou causidicum Perpiniani
usque in diem presentem et supra dictum nomine suo acta et
gesta eis videlicet melioribus via modo et forma quibus melius
& citra revocationem & gratis & fecit, constituit, creavit et
solempniter ordinavit procuratorem suum certum & itaquod
discretum Josephum Bou causidicum Perpiniani ibidem presenti
et onus & ad videlicet pro dicto constituente et illius nomine
agendum, ducendum, tractandum, prossequendum et procurandum fineque debito terminadum omnes et singulas littes sive
causas activas et passivas et tam principales quam apellationum
motas pendentes atque movendas inceptasque et incipiendas per
et inter dictum constituentem agendo vel defendendo ex una et
alias quascunque personnas etiam agendo vel deffendendo
partibus ex altera causis et rationibus juribusque ac titulis
quibuscunque et pro his et eorum ocasioni ac etiam aliter tam
in curia superius concilii Perpiniani quam in alio quocunque
judicio sive foro ecclesiastico vel seculari ac ubique standum et
comparendum agendum quoque & fiat ad omnes et singulas lites
sive causas cum toto amplissimo et assueto litium et causarum
cursu large ac cum omnibus et singulis clausulis et terminis
84
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
juditialibus tam substantialibus quam accidentalibus liti necessariis
[f. 23] et opportunis cum potestalibus expressis jurandi de
calumpnia & emparas quascunque ponendi et relevandi & jusque
et de jure firmandi & causiones quascunque prestandi & fidemque quorumcumque testium prohis objectis enarvandi & apellandi
et substituendi & et demum ac generaliter & promisit habere
ratum & et non revocare & sub bonorum suorum obligatione
&.
Testes Joannes Puita holitor, Joannes Dipunt brasserius
ambo Perpinianir et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1.
El notari deu repetir omnia per distracció.
32
1700, gener, 2
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’un hort de 4,5
aiminades a Sant Esteve del Monestir, vora el camí de
Perpinyà, feta a causa de necessitats urgents de liquiditats per
Antònia Simon, vídua de Joan Simon, sabater de Perpinyà,
i son fill, Joan, doctor en medicina de la vila a la comunitat
de preveres i canonges de la dita parròquia, representada pels
seus síndics i el consell especial (és a dir pels preveres, Antoni
Alamon, Ignasi Jordi en substitució d’Albert Cavaller, Cristòfol
Coma en substitució de Tomàs Mandil, Joan Antoni Vilanova
i Joan Daumet), per 110 lliures perpinyaneses amb pensió
anual de 5 lliures, 10 sous, pagadors cada 2 de gener i amb
hipoteca del mateix bé.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 23-24v.
Die 2 januarii 1700, Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Nos Antonia Simon vidua relicta Joannis Simon q[uondam]
calligarii Perpiniani et Joannes Simon medicinae doctor, mater
et filius respective quia pro expeditione aliquorum negotiorum
nobis ad presens valde occurrentium necessariam habemus
pecuniae quantitatem infrascriptam quam minori dampno et
bonorum nostrorum iactura invenire nequivimus nisi per viam
venditionis et novo censualis infr[ascript]i impositionis creationis
et assignationis quam plurimis aliis viis modis atque formis per
nos solesti cum cura indagatis et perquisitis ideo utilitate et
commodo nostris in hiis attentis et concideratis [f. 23v] gratis
& per nos et nostros heredes et successores quoscunque ins-
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
85
trumento tamen gratiae luendi et quitandi mediante vendimus
et ratione huiusmodi venditionis noviter imponimus, statuimus,
creamus et assignamus spetialiter et expresse in et super quadam
petia terrae hort sit[am] in terminis Sancti Stephani de Monesterio
continentiae quatuor ayminatarum cum dimidia terrae aut id
quod est, confrontat[am] cum t[enentia] magnifici Joannis
Balderan J[uris] U[triusque] D[octo]ri de duabus partibus, cum
quadam aculea et cum via regia qua itur a presenti oppido
Perpiniani ad dictum locum Sancti Stephani generaliter vero in
et super omnibus et singulis nostris et alterius nostrum in simul
et in solidum bonis mobilibus & admodum reverenda comunitati
dominorum canonicorum et beneficiatorum insignis et collegiatae
ecclesiae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali Perpiniani et pro
ea vobis admodum reverendis Thomae Mandil canonico illustris
capituli dictae ecclesiae Antonio Alamon beneficiato anno presenti
sindicis dictae admodum reverendae comunitatis Ignatio Jordi
subrrogato in locum admodum reverendi Alberti Cavaller canonici,
Christophoro Coma etiam subrrogato in locum dicti admodum
reverendi Thomae Mandil canonicis (sorte extractis) Joanni
Antonio Vilanova et Joanni Daumet beneficiatis conciliariis dictae admodum [f. 24] reverendae comunitatis concilium spetiale
eiusdem facientibus et representantibus ibidem presentibus et
pro dicta comunitate acceptantibus et vestris in dicta comunitate
succedentibus ac quibus voluentis perpetuo quinque libras et
decem solidos monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra censuales annuales & dandas
solvendas & anno quolibet perpetuo in pecunia numerata extra
tabulam et banchum in una tantum solutione fienda die secunda
januarii incipiendo primam facere solutionem die secunda
januarii anni proxime vent[uri] 1701 et sich deinde anno quolibet
perpetuo simili die et hoc in pace & sine dilatione & sub pena
et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii
fori & et facultate variandi juditium & et cum salariis assuetis
& et promittimus non firmare jus & nec uti gratiis & imo dictum
censuale recognoscere & totiens quotiens & pena 25 s. argenti
danda ut supra fiat cum omnibus et singulis clausulis juxta stilum
nott[arii] publici infr[ascript]i apponi solitis & et incontinenti &
adveniente primae solutionis termino & et penes & pro francho
& haec itaque & sicut melius & cedendo jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem et novam huiusmodi
censualis impositionem creationem et assignationem dictae
86
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
admodum reverendae comunitati et pro ea vobis illius nomine
facimus praetio centum et decem librarum dictae monettae
Perpiniani argenti [f. 24v] ad dictam rationem sex argenti
regalium pro qualibet libra de quibus & renunt[ians] et legiqua
& et si plus & promittimus bonum facere & tenerique de evictione
& pro qua & et dampnis & obligamus spetialiter et expresse
dictam ac superius designatam et confrontatam petiam terre hort
et generaliter omnia et singula nostra et alterius nostrum insimul
et insolidum bona mobilia & renun[tiantes] epistolae divi Adriani
beneficio novarum constitutionum & consuetudeni Perpiniani
atque juri dicenti utrumque dicenti quod quod prius transeundum
sit per spetialiter quam per generaliter obligata et alteri dicenti
quod quam diu potest creditor de espetiali hypotecha sibi
satisfieri manus ad alia non extendat nec non omni juri omnique
legi ac omni prescriptioni etiam centenariae et inmemoriali et
omnibus aliis legibus juribus & jurantes &.
Testes qui infra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
33
1700, gener, 2
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Antònia Simon, vídua de Joan Simon, sabater de Perpinyà,
i son fill, Joan, doctor en medicina de la vila, a la comunitat de preveres i canonges de la parròquia de Santa Maria la
Real de Perpinyà, per 110 lliures perpinyaneses. Aquesta
quantitat prové de la venda feta per la comunitat a Estàsia1
Llimós i Torrellas, de Baixàs (vegeu doc. núm. 26).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 24v-25.
Item cum alio instrumento dict[i] Antonia Simon et Joannes
Simon, mater et filius respective, venditores praefati gratis &
firmarunt apocham dictae admodum reverendae comunitati et
pro ea dictis dominis canonicis presbiteris et beneficiatis superius
nominatis et cognominatis emptoribus predictis ibidem
presentibus & de dictis centum [f. 25] et decem libris dictae
monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti
regalium proqualibet libra que (ut praeffertur) sunt pretium
massa proprietas supra dicti censualis. Habitis in nott[arii]
publici infr[ascript]i et testium infrascriptorum presentia cum
monetta auri et argenti realiter numerando videlicet lluÿzes de
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
87
or y escuts blanchs que processerunt videlicet centum librae ex
luitione et quitatione illius censualis annuae pentionis quinque
librarum massa vero praetii et proprietatis centum librarum
dictae admodum reverendae comunitati per Elisabetem Llimós
viduam facta instrumento recepto in posse not[arii] publici
infr[ascript]i die trigessima prima decembris proxime dimi[ssi]
et restantes 10 ll. ex archa comuni dictae comunitatis de quibus
renunt[iantes] &.
Testes honor[abilis] Gaspar Riu agricula, discretus Franciscus
Boher diaconus ambo Perpiniani et Josephus Sunyer, scriptor
qui vice.
1. Anomenada erròniament aquí Elisabet. Al casament Llimós-Torrellas celebrat
a Baixàs el 3 de maig 1685, consta amb el nom d’Estàsia.
34
1700, gener, 2
Àpoca de la carta de gràcia precedent (vegeu doc. núm. 32) firmada
per la comunitat de preveres i canonges de la parròquia de
Santa Maria la Real de Perpinyà a Antònia Simon, vídua
de Joan Simon, sabater de Perpinyà, i son fill, Joan, doctor
en medicina de la vila, els quals, quan es llueixi, n’hauran
de pagar les despeses del notari.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 25-25v.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante &.
Dicti domini canonici et beneficiati emptores praedicti
D[icto] N[omine] gratis & huius publici instrumenti thenore
fecerunt et firmarunt dictis Antoniae Simon et Joanni Simon
matri et filio venditoribus predictis ibidem presentibus & et suis
& instrumentum [f. 25v] gratiae luendi et quitandi supra dictum
censuale solutis prius dictae comunitatis aut suis in pecunia
numerata extra tabulam et banchum dictis centum et decem libris
argenti pentionibus et porrata temporis usque in diem luitionis
illius debit[is] non autem selario instrum[enti] cum illud dicti
mater et filius Simons jam exsolverit nott[ario] infrascripto ad
hoc ut illud tradat dictae comunitati pro quibus & et dampnis
& obligarunt jura et emolumenta dictae comunitatis tantum &
renun[tiantes] jurantes &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
88
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
35
1700, gener, 3
Àpoca de dot feta per Josep Bes, mestre de cases de Perpinyà, que
actua com a usufructuari de la seua muller Tomasa Bes i
Casadall a Joan Baptista Cruells, especier de Perpinyà, com
a marmessor de Gaspar Deuder, rector de Cornellà de la Ribera,
que va dotar Tomasa arran dels seus capítols matrimonials.
La quantitat de l’àpoca és de 26 lliures perpinyaneses a la qual
cal afegir un armari, ja entregat quan el donador vivia i va
ser pagat amb 25 lliures més una caixa de bastarda (de valor
d’1 lliura) i l’armari esmentat.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 25v-26v.
Die 3 januarii 1700, Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Josephus Bes magister domorum Perpiniani usufructuarius
bonorum dotalium Thomasiae Bes et Casadall uxoris suae et dicta
Thomasia proprietaria dictis nominibus gratis & firmarunt
apocham honor[abili] Joanni Baptistae Cruells arometario Perpiniani alteri ex manumissoribus animae et executoribus ultimi
testamenti piaeque et ultimae voluntatis reverendi Gasparis
Deuder q[uondam] presbiteri et rectoris loci de Corneliano de
Ripparia Elen[ensis] dioc[esis] per ipsum electo et nominato in
et cum suo ultimo valido atque nuncupativo testamento quod
fecit condidit et ordinavit in [f. 26] posse honor[abilis] Francisci
Diego not[arii] publici collegiati Perpiniani die 6 aprilis 1699
ibidem presenti & de viginti sex libris monettae Perpiniani ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra et de un armari
de fulla ab pany y clau et sunt videlicet 25 ll. pro consimilibus
per dictum q[uondam] reverendum Gasparem Deuder dictae
Thomasiae Bes et Casadall dare et solvere pro[missis] cum suis
capitulibus matrimonialibus factis et firmatis receptisque et
continuatis in posse not[arii] publici infrascripti die 16 aprilis
1690 et residua una libra ad complementum dictarum viginti sex
librarum pro quadam archa sive caixa de bastarda ab pa[n]y y
clau in qua dictae partes amicabiliter convenerunt et concordarunt pro illius valore etiam per dictum q[uondam] reverendum
Gasparem Deuder eidem Thomasiae dictis capitulis matrimonialibus dare prom[issis] per dictam Thomaziam dicto Josepho
Bes viro suo in dotem et dotis nomine spertat[is] et constitu[tis]
cum supra dictis capitulis matrimonialibus. Habitis videlicet
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
89
dictis viginti sex libris per manus dicti honor[abilis] Joannis
Baptistae Cruells manumissoris praeffati realiter numerando
eorum voluntati (ut dixerunt) et dicto armari per manus dicti
q[uondam] reverendi Gasparis Deuder presbiteri dum in humanis
agebat de quibus & renun[tians] et nihil hominus dictus Josephus
praedicta omnia assignavit et assecuravit in et super omnibus
et singulis bonis suis illa que restituere et [f. 26v] tornare
promissit dictae Thomasiae uxori suae aut suis & totiens quotiens
locus seu casus adfuerit illarum restitutioni juxta pactum nuptiale
in supra chalendatis capitulis matrimonialibus appositum pro
quibus & et dampnis obligavit omnia et singula bona sua &
renun[tians], jurans &.
Testes honor[abilis] Honoratus Sunyer not[arius] publicus
collegiatus Josephus Sunyer, scriptor, ambo Perpiniani, et ego.
36
1700, gener, 9
Fundació d’un aniversari perpetu, dit de doble llarg, a l’església de
Santa Maria la Real de Perpinyà, mitjançant la cessió d’un
censal fet per Josep Boris i Tomàs Ficat, preveres d’aquesta
església i marmessors de Francisca Simon i Taulera, a la
comunitat de preveres de la Real, representada pels seus
síndics. El doble llarg es crea pel dia de l’aniversari de la
consagració de la Real, és a dir pel diumenge més proper al
13 d’octubre. El seu pagament es fa mitjançant el traspàs a
la comunitat de preveres de la Real d’un censal amb pensió
anual de 8 lliures, 5 sous pagadors cada 31 de desembre, creat
el passat 31 de desembre (vegeu doc. núm. 27) sobre un camp
de 4 aiminades al terme de la parròquia de Sant Joan, vora
el camí d’Elna, pels marmessors de Francisca a Josep Damús,
mercader matriculat de Perpinyà. Es pacta, a més a més, que
els marmessors pagaran el dret d’amortització de la fundació
i que la comunitat de preveres no haurà de pagar els diversos
drets de celebració.1
ADPO-3 E 9 / 163, f. 26v-29.
Die 9 januarii 1700, Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Nos reverendi Joannes Boris et Thoma Ficat curatus
ambobus presbiteri et beneficiati insignis et collegiatae ecclesiae
B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali Perpiniani manumissores
90
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
animae et executores ultimi testamenti piaeque et ultimae
voluntatis Franciscae Simon et Taulera q[uondam] per ipsam
electi et nominati ultimo illius nuncupativo testamento quod fecit
condidit atque ordinavit in posse honor[abili] Thomae Canta
q[uondam] not[arii] publici collegiati Perpiniani die 23 martii
1667. Scientes dictis nominibus et attendentes dictam q[uondam]
Franciscam Simon et Taulera cum dicto et proxime calendato
suo testamento voluisse et disposuisse [f. 27] et ordinasse quod
omnia bona sua per manumissores suos smerciarentur et
distribuerentur in fundationibus aniversariorum et aliis dictis
suis manumissoribus benevisis pro requie et salute animae suae
et suorum pro ut latius eodem in testamento ad quod refertur
continetur idcirco cupientes piam dictae Franciscae Simon et
Taulera voluntatem cum effectu exequi atque complere cum nihil
magis mortalibus conveniat quam deffunctorum arbitria ea
praemaxime que animae salutem respitiunt debitae deducere
executioni ideo gratis & per dictam manumissariam nosque et
nostros & in eadem posteros et successores quoscunque pro
salute requie ac remedio animae dictae Franciscae Simon et
Taulera et in remissiorem pecatorum et ad laudem gloriam
et honorem omnipotentis dei ac Beatissimae V[irginis] M[ariae]
de Regali omnium que sanctorum et sanctarum celestem patriam
commemorantium instituimus et fundamus in dicta ecclesia
B[eatissimae] V[irginis] M[ariae] de Regali Perpiniani unum
perpetuum aniversarium sive doble llarch anno quolibet dicendum
et celebrandum die sive festo consecrationis dictae ecclesiae
B[eatissimae] V[irginis] M[ariae] de Regali que es compta la
domínica més prop dels tretze del mes de octobre eidem modo et
forma ac cum solempnitatibus cum quibus similes duplices largi
sive dobles llarchs eadem in ecclesia B[eatissimae] V[irginis]
M[ariae] de Regali celebrantur et quia quelibet pia institució sua
meretur dota dotari maxime quia altari [f. 27v] servit de altari
vivere debet ideo pro charitate et perpetua substentatione
celebrationis dicti aniversarii annis singulis dicta die consecrationis
dictae ecclesiae (ut dictum est celebrandi) tam in massa praetio
et proprietate quam in annis pentionibus et porrata temporis a
die 31 decembris proxime dimissi debit[a] et acetero debendis
donamus offerimus assignamus atque consignamus cedimus
transferimus atque transportavimus domino deo et dictae piae
institutioni et seu admodum reverendae comunitati dominorum
presbiterorum canonicorum et beneficiatorum supra dictae
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
91
ecclesiae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali Perpiniani et pro
ea vobis reverendis Michaeli Carbonell subrogato in locum
admodum reverendi Thomae Mandil sindici, Antonio Alamon
sindico, Thomae Caballer, Ignatio Jordi, Alberto Caballer, Joanni
Rodó, Charolo de Ortega, Micheali Tardiu, Christopharo Coma,
Josepho Sauzeras, canonicis Estephano Bergés, Josepho Carol,
Josepho Solera, Joanni Antonio Vilanova, Francisco March,
Salvatori Boell, Petro de Vilà, Joanni Daumet, Francisco Beringó,
Josepho Riu, Guillermo Negre et Honorato Racurt beneficiati
omnibus eiusdem ecclesiae modo et forma solitis convocatis et
congregatis dictam admodum reverendam comunitatem seu majorem et saniorem illius partem et plus, quam duas partes [f. 28]
tenentibus facientibus celebrantibus et representantibus ibidem
presentibus et pro dicta admodum reverenda comunitate acceptantibus totum illud censuale annuae pentionis 8 ll. 5 s. eiusdem
monettae Perpiniani argenti quod anno quolibet in pecunia
numerata extra tabulam et banchum in una tantum solutione
fienda die 31 decembris dicta manumissaria recipit ac recipere
debet et consuevit spetialiter et expresse in et super quadam
petiae terrae camp in terminis Sancti Joannis sit[am] continentiae
quatuor ayminatorum terra aut id quo est confron[tata] cum
t[enentia] honor[abilis] Joan Maris mercatoris matriculati, cum
t[enentia] haeredum magnifici Francisci Oriola q[uondam]
burgensis, cum t[enentia] Nicholaii Montalbà agriculae et cum
via regia qua itur a presenti oppido Perpiniani ad civitatem Elnae
et cum aliis et generaliter in et super omnibus et singulis bonis
honor[abilis] Josephi Damús mercatoris matriculati ac not[arii]
publici Perpiniani titulo videlicet venditionis et novae supra dicti
censualis impositionis creationis et assignationis per dictum
honor[abilem] Josephum Damús dictae manumissariae et pro ea
dictis reverendis Josepho Boris et Thomae Ficat presbiteris ac
manumissoribus praefatis. Fact[o] instrumento recepto in posse
not[arii] publici infr[ascript]i 31 decembris proxime dimissi et
incontinenti adveniente primae solutionis termino & et penes &
pro francho &. Haec itaque & sicut melius & sub pactis [f. 28v]
et conditionibus infrascriptis et sequentibus Primo sub pacto que
los dalt dits reverents Joseph Boris y Thomàs Ficat, en dits noms
de manumissors, pagaran lo dret de l·amortització que, per rahó
de la present fundació, se deurà pagar y ne trauran indempnes de
tots guastos y de la solució de aquell a la present comunitat, ítem
ab pacte que la dita comunitat no pagarà cosa de ensesa erga ni
92
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
canpanar, lo die lo dit doble llarch se celebrerà sinó que de dit censal
de 8 ll. 5 s. serà per ell franch et sich sub dictis pactis et non
sine eis & cedimus dictis nominibus omnia jura & ponendo inde
& itaquod juribus & penciones annuae supra dicti censualis et
in casu luitionis illius massam petendo & et de eisdem apocham
et apochas faciendo et firmando & penas tertii denunciando &
clama et retroclama exponendo & executiones instando et alia
faciendo & et nos enim dictis nominibus de quibus juribus &
nullo jure dicens et intimans prom[itens] dicto nomine teneri de
evictione & pro qua & et dampnis & obligamus residua bona
dictae manumissariae tantum et non autem nostra propria
quinimo ad haec expresse protestamur cum in hoc non proprium
sed dictae manumissariae geramus negotium et nos dicti sindici
canonici et beneficiati superius nominati et cognominati dictam
aniversarii fundationem sive doble llarch [f. 29] nomine dictae
comunitatis cum pactis supra dictis et expraessis acceptamus nec
non convenimus et promittimus quod dictum anniversarium sive
duplicem largum anno quolibet perpetuo dicta die modo et forma
ac cum solempnitatibus prae expressis celebravimus et seu
celebrari faciemus incipendo primam facere celebrationem die
sive festo consecrationis dictae ecclesiae proxime vent[uri] que
com és dit se troba la domínica més prop dels tretze del mes de
octobre et sich deinde anno quolibet perpetuo simili die pro
quibus omnibus supra dictis attendendis tenendis servandis et
conplendis ac firmis habendis perpetuo ut dicta sunt superius
et expressa obligamus omnia et singula bona jura redditus proventus et emolumenta dictae admodum reverendae comunitatis
mobilia & non autem nostra propria quinimo adhaec expresse
protestamur cum in hoc non proprium sed dictae admodum
reverendae comunitatis geramus negotium renuntiantes jurantes
&
Testes Josephus Mestres flaquerius, Josephus Fuixet ligni
faber ambo Perpiniani et Josephus Sunyer s[crip]tor qui vice.
1.
Trobareu més detalls sobre el funcionament del doble llarg al doc. núm. 462.
37
1700, gener, 10
Procuració feta per Andreu Bonet, pagès de Santa Maria la Mar,
a Josep Bou, causídic i procurador en la cort del Consell Sobirà
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
93
de Rosselló, per tal que aquest el representi en qualsevol
cort de justícia.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 29v-30.
[f. 29v] Die 10 januarii 1700, Perpiniani Regnante, fiat ut
supra.
Andreas Bonet, agricula loci de Sancta Maria de la Mar,
Elen[ensis] dioc[esis] laudando primitus et ante omnia et
quacunque procedimenta per infrascriptum Josephum Bou,
causidicum Perpiniani, usque in diem presentem et supra dictam
nomine suo acta et gesta eis videlicet melioribus via modo et
forma quibus melius & citra revocationem & gratis & fecit,
constituit, creavit et solempniter ordinavit procuratorem suum
certum itaquod dictum Josephum Bou, causidicum Perpiniani,
ibidem presentem et onus & ad videlicet pro dicto constituente
et illius nomine agendum, ducendum, tractandum, prossequendum
et procurandum fineque debito terminadum omnes et singulas
littes sive causas activas et passivas et tam principales quam
apellationum motas pendentes atque movendas inceptasque et
incipiendas per et inter dictum constituentem agendo vel deffendendo ex una et alias quascunque personas etiam agendo vel
deffendendo partibus ex altera causis et rationibus juribusque ac
titulis quibuscunque et pro his et eorum ocasione ac etiam aliter
tam in curia supremi concilii Perpiniani quam in alio quocunque
juditio sive foro ecclesiastico vel seculari ac ubique estandum et
compa[f. 30]rendum agendum quoque & fiat ad omnes et singulas
littes sive causas cum toto amplissimo et assueto litium et causarum cursu large ac cum omnibus et singulis clausulis et terminis
juditialibus tam substantialibus quam accidentalibus litti necessariis et opportunis cum potestalibus expressis iurandi de chalumpnia
& emparas quascunque ponendi et relevandi & jusque et de jure
firmandi causiones quascunque prestandi & fidemque quorumcunque testium prohis obiectis enarvandi & apellandi & et
substituendi et demum ac generaliter & promisit habere ratum
& et non revocare & sub bonorum suorum obligatione &.
Testes Guillermus Durant, Guillermus Alberet brasserii
ambo Perpiniani habitatores et Josephus Sunyer, scriptor qui
vice.
94
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
38
1700, gener, 10
Procuració feta per Domingo Font, pagès de Terrats, a Josep Bou,
causídic i procurador en la cort del Consell Sobirà de Rosselló,
per tal que aquest el representi en qualsevol cort de justícia.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 30-31.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra
Dominicus Font, agricula loci de Terrats Elen[ensis] dioc[esis],
eis videlicet melioribus via modo et forma quibus melius & citra
revocationem gratis & fecit, constituit, creavit et solempniter
ordinavit procuratorem suum certum & itaquod discretum
Josephum Bou causidicum Perpiniani ibidem presentem et onus
& ad videlicet pro dicto constituente et illius nomine [f. 30v]
agendum, ducendum, tractandum, prossequendum et procurandum fineque debito terminadum omnes et singulas littes sive
causas activas et passivas et tam principales quam apellationum
motas pendentes atque movendas inceptasque et incipiendas per
et inter dictum constituentem agendo vel deffendendo ex una et
alias quasuis universitates comunitates corpora collegia et singulares personas etiam agendo vel deffendendo partibus ex altera
causis et rationibus juribusque ac titulis quibuscunque et pro his
et eorum ocasione ac etiam aliter tam in supremo concilio
Perpiniani quam in alio quocunque juditio sive foro ecclesiastico
vel seculari ac ubique estandum et comparendum agendum
quoque & fiat ad omnes et singulas littes sive causas cum toto
amplissimo et assueto litium et causarum cursu large ac cum
omnibus et singulis clausulis et terminis & juditialibus tam
substantialibus quam accidentalibus litti necessariis et opportunis
cum potestalibus expressis iurandi de chalumpnia & emparas
quascunque ponendi et relevandi jusque et de jure firmandi &
causiones quascunque prestandi & fidemque quorumcunque
[f. 31] testium prohis obiectis enarvandi & apellandi & et
substituendi & et demum et generaliter & promisit habere rattum
et non revocare sub bonorum suorum obligatione &.
Testes Joannes Cruzat sartor, Jacobus Cayzach tegularius
ambo Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
95
39
1700, gener, 10
Àpoca feta per Gaspar Beringó, prevere de Sant Joan de Perpinyà,
a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor
dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca
d’Albera, de 33 lliures, 11 sous, 4 diners perpinyanesos, deute
que s’ha ocasionat per raó de les cures i medecines necessàries
davant la malaltia del pubill Caietà de Perarnau i detallades
en el memorial del següent document (vegeu doc. núm. 40).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 31.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Reverendus Gaspar Beringó presbiter et beneficiatus majoris
ecclesiae divi Joanni Baptistae Perpiniani gratis & firmavit
apocham dicto nobili Don Dominico Generés docto tutorio et
curatorio nomine licet absenti & de triginta tribus libris undecim
solidis et quatuor denariis monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra et sunt causis
et rationibus in inferius incerto memoriali littera A. signato
contentis et expressis. Habitis realiter numerando sua voluntate
(ut dixit) de quibus & renun[tians] &.
Testes Josephus Fuixet, ligni faber, Emanuel Pelliser,
agricula, ambo Perpiniani et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
Sequitur dictum memoriale inseratur.
40
1700, gener, 10
Memorial fet per Gaspar Beringó, prevere de Sant Joan de Perpinyà,
a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor
dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca
d’Albera, referent a les despeses de metge, cirurgià, apotecari
i medecines generades per la malaltia del pubill Gaietà de
Perarnau.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 30v i 31.
Memorial del que jo Gaspar Beringó, p[re]b[e]re de S[an]t
Joan, tinch pagat y gastat de ordre de Don Domingo Generés,
tudor dels pubills Perarnaus per la malaltia, convalecència y
racaiguda del pubill Don Caihetano Perarnau, que ha tinguda en
casa lo r[e]v[eren]t Emanuel Rodrigues, p[re]b[e]re y curat de
96
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
dita de S[an]t Joan, la qual ha durat entre malaltia y recaiguda
den dels 12 de juliol 1699 fins als 15 de 8bre de dit y corrent any
1699: lo que apareixerà més llargament ab lo compte y rebudas
dels metjes, sirurgià y apotecari baix escritas y continuadas.
P[rim]o, per quinze parells de pullas a r[a]ó de
quatre reals plata lo parell, vàlan ab m[one]da
de Rosselló en plata a 18 de sis reals la lliura,
deu lliuras, dich
10 ll.
Per la mel per differents servicials, una lliura,
deu sous
1 ll. 10 s.
Donat a dit curat per differents regalos y per sucra
per las vegudas, tres liuras, dotze sous
3 ll. 12 s.
Dich jo baix firmat que tinch rebut de Don
Domingo Generés todor dels pobills Perarnaus
per mans del r[e]v[eren]t Gaspar Beringó,
prebere de Sant Joan, la suma y quantitat de
tres lliuras tres sous moneda de Ros[s]elló en
plata a rahó de sis reals plata la lliura y són
per lo preu y valor de diferents medicinas, cordials
y aiguas pres tot de ma botiga, ab recaptas del s[enyo]r
d[octo]r Regnes, lo que [h]a serbit per lo pobill
Don Cayetano Perarnau, com més llargament és de
vèurer en lo llibre aporto de ma botiga y per ser
lo ver, fas la present, vuy als 9 de janer 1700. [firmat]
Francisco Vernet
3 ll. 3 s.
Dich jo baix firmat que tinch rebut de Don Domingo
de Generés, tudor dels pubills Perarnau, per mans del
r[e]v[eren]t Gaspar Beringó, prebere de S[an]t
Joan, quatre reals plata y són per dos sangnias de
bras tinch fetas al pobill Don Cayetano de Perarnau,
durant dita malaltia y per ser lo ver, fas la pr[es]ent,
als 9 de janer 1700. [firmat] Joan Artigues,
cirurgiá
ll. 13 s. 4
18 ll. 18 s. 4
//
Per lo que suma la tras escrita
Dich jo baix firmat que tinc rebut del s[enyo]r Don
Domingo de Generés, tudor dels pobills Perarnaus,
per mans del s[enyo]r r[e]v[eren]t Gaspar Baringó,
p[reve]ra de S[an]t Joan, la suma y quantitat de catorsa
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
97
lliuras, tretze sous y quatra, moneda de Rosselló de
plata, a rahó de sis reals plata la lliura y són per trenta
buit insitas, a rahó de dos reals plata quiscuna, tinc fetas
a dit pobill Don Caietano Perarnau per dita malaltia
y combalacèntia [h]a tinguda dels del dotza de juliol 1699
fins als quinse octobre del dit any, de febra contínua ab
reprentions y per ser lo ver, fas la present, en Perpinyà
als deu de janer 1700. [firmat] D[octo]r
Regnes
14 ll. 13 s. 4
33 ll. 11 s. 8
41
1700, gener, 10
Venda d’una casa a la parròquia de Sant Joan de Perpinyà, carrer
de les Parairies Cobertes, feta pels cònjuges Joan Cruzat, sastre,
i Maria Rosa Cruzat i Prunet, de Perpinyà, a Jaume Cayzach,
teuler de Perpinyà, per 800 lliures perpinyaneses. La casa
pertany a Maria Rosa Cruzat i Prunet i el notari en fa la filiació
dels vuit propietaris a través de tres famílies successives des
del 1570 (Domenge, Colomines-Janer, Marsal-Prunet). Es pacta entre les parts que l’actual arrendador de la casa no en podrà
ser desnonat fins al final del lloguer. El pagament de les 800
lliures es farà de la manera següent: 30 lliures provi-nents de
quitació d’un censal de la mateixa quantitat amb pensió d’1
lliura, 10 sous pagadors pels cònjuges Cruzat-Pru-net a
Francisco Cavaller, burgès honrat de Perpinyà –aquest censal
és reconegut a continuació per Cayzach a Cavaller; 550 lliures
reconegudes sota forma de censal de pensió anual de 27 lliures,
10 sous creat pels cònjuges Cruzat al dit Cayzach; 220 lliures
pagades ara mateix de les quals se’n segueix l’àpoca firmada
pels Cruzat a Cayzach.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 30v i 31, a continuació de la partida
39, sense foliar.
Cruzat y Cayzach
Penes honor[abilem] Jacobum Esteve not[arium]
//
Die decima januarii millesimo septingentissimo Perpiniani
Regnante invictissimo et gloriosissimo Principe Ludovico decimo
quarto Dei gratia Franciae et Navarrae Rege Christianissimo.
98
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Nos Joannes Cruzat sartor Perp[inia]ni, usufructuarius
bonorum dotalium Mariae Rozae Cruzat et Prunet uxoris meae
et dicta Maria Rosa proprietaria dictis nominibus gratis & per
nos et nostros heredes et successores quoscunque vendimus et
ratione hujusmodi venditionis tradimus sive quasi vobis Jacobo
Cayzach, tegulario Perp[inia]ni ibidem p[rese]nti & et vestris
heredibus et successoribus ac quibus volueritis perpetuo quandam
domum sitam in dicto ac presenti oppido // Perpiniani in
parroquia divi Joannis Baptista et in vico vocato de las Peireries
cobertas1 confront[ant] ab uno lattere cum t[enentia] Honophry
Jaubert funistae, ab alio lattere cum t[enentia] Jacobi Orba
aubergistae quae fuit de pertinentys, a parte ante cum dicto vico
et a parte retro cum t[enentia] Anthony Rocha, hospitis omnium
dicti ac presenti oppidi P[er]p[inia]ni et pertinet et spectat ad
me dictam Mariam Rosam Cruzat et Prunet titulo donationis de
dicta domo inter alia mihy favore et contemplatione mei
matrimony quod contraxi cum dicto Joanne Cruzat viro meo facta
per Antonium Prunet et Theresiam Prunet conjuges usufructuario
et proprietario nominibus parentes meos in et cum capitulis
matrimonialibus inter me ex una et ductum Joannem Cruzat ex
altera partibus factis et // firmatis receptisque et continuatis in
posse honor[abilis] Francisci Diego nott[arii] publici collegiati
Perp[inia]ni die & et ad dictam Thereziam Prunet matrem meam
pertinebat et spectabat uti heredem universalem universalis
hereditatis et bonorum omnium quae fuerunt Petri Marsal
q[uondam] patris sui avique mei pro ut de sua universali herentia
et hereditaria institutione constat ultimo illius nuncupativo
testamento quod fecit condidit et ordinavit in posse T. not[arii]
die & et ad dictum q[uondam] Petrum Marsal avum meum
pertinebat et spectabat uti heredem universalem universalis
hereditatis et bonorum omnium quae fuerunt Joannis Marsal
q[uondam] fratris sui pro ut de sua universali herentia hereditaria
institutione constat in et cum suo ultimo valido atque illius
nuncupativo // testamento quod fecit in posse T. not[arii] die &
et ad dictum q[uondam] Joannem Marsal pertinebat et spectabat
titulo venditionis de eadem ipsi per honor[abilem] Ludovicum
Janer mercatorem civitatis Elnae et Hyeronimam conjuges
usufructuario et proprietario nominibus factae instrumento
recepto in posse honor[abilis] Damiani Vinyes q[uondam]
not[arii] publici collegiati Perp[inia]ni die decima aprillis millesimo
sexcentesimo trigesimo quarto et ad dictam Hyeronimam Janer
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
99
pertinebat et spectabat uti heredem seu succedentem in bonis
Magdalenae Julià matris suae uxoris secundae Raphaelis Maura
q[uondam] ligni fabri P[er]p[inia]ni patris sui dictae Hyeronimae
ab intestato et absque alys liberis decessae & et ad dictam
Magdalenam Julià pertinebat et spectabat uti heredem // universalem Joannis Colominas q[uondam] paratoris P[er]p[inia]ni
patris sui ex testamento per ipsum condito et ordinato in posse
Michaelis Mestres nott[arii] P[er]p[inia]ni die decima marty
millesimo quingentesimo octuagesimo terti cuiquidem Joanni
Colominas pertinebat et spectabat tam titulo venditionis sibi
factae per Franciscam Domenge viduam relictam Joannis Domenge
q[uondam] paratoris P[er]p[inia]ni et Honoratum Domenge
matrem et filium respective2 instr[ument]o recepto per Antonium
Gitart q[uondam] not[arium] Perp[inia]ni die vigessima secunda
may millesimo quingentesimo septuagesimo et alios suis justis
et legitimis titulis et etiam ad dictum Hyeronimum pertinebat
et spectabat titulo renunciacionis de eadem ipsa facta per
Hyeronimum // Borrat paratorem P[er]p[inia]ni et T. uxorem
suam filiam et heredem seu succedentem in bonis Montsserati
Roure q[uondam] paratoris P[er]p[inia]ni patris sui ab intestato
et sine alys liberis decessi de qua renunciatione constat instrumento recepto in posse Pauli Jalur not[arii] P[er]p[inia]ni die &
anni millesimi sexcentesimi trigesimi terty et tandem3 ad dictum
Montserratum Roure pertinebat et spectabat titulo venditionis de
eadem ipsi per dictam Hyeronimam A... et Philipum Salvany
scriptorem primum virum suum factae instrumento recepto in
posse honor[abilis] Antony Sunyer q[uondam] not[arii] publici
collegiati Perp[inia]ni die vigesima sexta marty millesimo
sexcentesimo vigesimo sexto et in continenti & penes & salvo
jure & domino nostro regi // in censibus assuetis & 4 et in directo
dominio & totiens quotiens & Haec itaque & sicut melius sub
pacto tamen onfrascripto et sequenti videlicet que per quant la
dita caza actualment se troba ésser de paraulla arrendada a Joan
Xapot, sastre, y dits venadors ésser pagats del dit arrendament fins
a·l’últim die del mes de maig primer vinent, al qual die finirà dit
arrendament per çò dit comprador no podrà tràurer dit conductor
de dita casa ni valler·sse de aquella fins dit die de últim de maig
primer vinent, ni menos preténdrer part ni porrata del preu de dit
arrendament ans bé aquell resterà per dits venedors et sic sub dicto
pacto & cedimus dictis nominibus omnia jura & de quibus //
juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem vobis dictis
100
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
nominibus facimus praetio octingentum librar[um] monettae
P[er]p[inia]ni argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra ex quibus de nostris praedictis nominibus expressis consensu
et voluntate dabitis et solvetis mag[nifi]co Francisco Caballer
burgensi honorato et matriculato P[er]p[inia]ni triginta libras
ejusdem monettae P[er]p[inia]ni argenti in luitionem et quitationem illius censualis annuae pencionis unius librae et decem
solidorum ejusdem monettae, massae vero praety et proprietatis
con similium triginta librarum quod anno quolibet dictus
magnificus Fran[cis]cus Caballer suis justis et legitimis titulis /
/ suoq[ue] statuto termino recipit et recipere debet consuevit
super dicta domo, interim vero donech dictum censuale lueritis
et quitaveritis dabitis et solvetis ac solvere habeatis et teneamini
illius annuas pentiones a die presenti in antea debendas nec non
reddetis servavitis et custodietis nos dictis nominibus et nostros
& bonaque nostrum et nostrorum & quitios immunes et
indempnes quit[iaque] quae a solucione et annua prestatione
supra dictis censualis masaq[ue] praetio et proprietate illius et
ab omni moda obligatione ejusdem et ab omnibus dampnis &
cum instrumento indemnitatis in forma qui quidem dictus
magnificus Franciscus Caballer aut sui in actu solutionis dictae
quantitatis facient et firmabunt & vobis et vestris & apocham
locum et cessionem // nec non luitionem et quitationem supra
dicti censualis ad dictae domus empto tuitionem et securitatem
ex restantibus vero septingentem septuaginta librar[um] pro
complementum dicti praety de nostris etiam dictis nominibus
expressis consensu et voluntate penes vos retinuistis et retinetis
quingentum quinquaginta libras dictae monettae P[er]p[inia]ni
argenti ad dictam rationem sex argenti regalium proqualibet libra
eo quia pro illis et in solutum et satisfactionem illarum alio
publico instrumento penes not[arium] publicum infr[ascript]um
die presenti et supra dicta ac paulo post hujusmodi recipien[ti]
venditurus et noviter impositurus estis nobis dictis nominibus
et nostris viginti septem libras // et decem solidos ejusdem
monettae P[er]p[inia]ni argenti ad dictam rationem sex argenti
regalium proqualibet libra, censuales annuales & dandas et
solvendas & moda et forma terminoque et solutione in dicto
censualis instrumento content[is] et expressat[is] residuas vero
ducentum viginti libras ad complementum dictarum octingentarum librarum nobis dabitis et solvetis in pecunia numerata
extra tabulam et banchum incontinenti sequta firma presentis
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
101
instr[ument]i et sic & renun[tiantes] & et legiqua & et si plus
& promitimus dictis nominibus bonam facere & tenerique de
evictione & pro qua & et damnis & obligamus omnia et singula
bona nostra et alterius nostrum insimul et solidum bona mobilia
& renun[tiantes] aepistole // divi Adriani beneficio novarum
constitutionu[m] consuetudini P[er]p[inia]ni atque juri dicenti
utrunque reorum pro ratta conveniri debere et ego dicta Maria
Rosa cerciorata ad plenum de juribus meis per substitutum
not[arii] publici infrascripti sic et taliter quod & renuncio beneficio senatus consulti valleiani & et auctenticae incipienti et si
qua mulier posita C. ad Valleyanum & nec non legi sive juri dicenti obligationem factam per virum et uxorem in uno et eodem
instrumento non valere et locum non habere et nos ambo
omnibus alys legibus juribus jurantes &.
Testes qui infra et Josephus Sunyer s[cri]ptor qui vice.
Item cum alio instrumento dicti conjuges Joannes et Maria
Rosa // Crusats dictis usufructuario et proprietario nominibus
venditores praeffati gratis & firmarunt apocham dicto Jacobo
Cayzach emptori predicto ibidem presenti & de dictis ducentum
viginti libris dictae monettae P[er]p[inia]ni argenti ad dictam
rationem sex argenti regalium proqualibet libra que (ut praeffertur)
sunt ad complementum praety supra dictae venditionis. Habiter
realiter numerando eorum voluntati ut dixerunt &, Renun[tiantes]
&.
Testes Josephus Moner ligni faber, Thomas Massot peixonerius ambo P[er]p[inia]ni et dictus Josephus Sunyer, s[cri]ptor
qui vice, & con[tro]llé à Perp[ign]an le 13e janvier 1700, reg[istre]
7 fol[io] 6, ar[ticle] premier.// Receu trois livres. Signé Dubellay.
Dicta die Perpiniani.
Dictus Jacobus Cayzach emptor praeffatus gratis & hujus
publici instr[ument]i thenore & convenit et promisit dictis
conjugibus Joanni et Mariae Rosae Cruzats dictis quibus supra
nominibus venditoribus praeffatis ibidem presentibus & nec non
dicto mag[nifi]co Francisco Caballer creditori censualistae praeffato licet absenti & in posse substituti not[arii] publici infrascripti
& quod ipse aut sui & dictamq[ue] ac superius designatam et
confrontatam domum in futurum tenentes et possidentes dabunt
facient, solvent[es] prestabunt atque portabunt anno quolibet
perpetuo suo statuto termino dicto magnifico Caballer aut suis
& annuas // pentiones supra dicti censualis quod que reddent
servabunt et custodient dictos conjuges Joannem et Mariam
102
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Rozam Cruzats dictis nominibus aut suos & ac bona sua et
suorum quitios immunes et indempnes quitiaque a solutione et
annua prestatione supra dicti censualis massaque praetio et
proprietate illius et ad omni moda obligatione ejusdem et ab
omnibus dampnis sub pena et scriptura terty & quam tam dicti
conjuges Cruzats dictis nominibus pro indempnitate quam dictus
magnificus Franciscus Caballer creditor censualista praeffatus
aut sui & pro recuperandis annuis pentionibus supra dicti
censualis denunciare possint pro qua & et dampnis & obligavit
espetialiter et expresse dictam domum generaliter vero omnia et
singula bona // sua & que quidem bona tam specialiter quam
generaliter obligata incontinenti constituit se & renun[tians] legi
sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti quod5 quamdiu
& nec non omni juri omnique legi et omni prescriptioni etiam
centenariae et inmemoriali et omnibus alys legibus juribus & et
jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor qui vice &
con[tro]llé à Perp[ign]an le 13e janvier 1700, reg[istre] 7 fol[io] 6,
ar[ticle] 4. Receu deux sols et sis deniers. Signé Dubellay.
1. Actualment carrer de les Fàbriques –o antigament Parairies– Cobertes, al barri
de producció dels famosos draps perpinyanesos, al peu del Castillet (també s’hi troben els
carrers Gran de les Parairies, de les Parairies d’en Nadal, d’en Nebot). Vegeu C. CAMPS,
op. cit., p. 249-254. 2. Segueix, ratllat, Antonio Gitart. 3. Segueix, ratllat, ad dictum.
4. Segueix, ratllat, haec itaque & sicut. 5. Segueix, ratllat, quandiu. El notari deu
correspondre en realitat a Pau Jalech, que actua entre 1610 i 1639 a Perpinyà.
42
1700, gener, 10
Còpia al manual notarial del full original de la venda precedent
feta pels cònjuges Joan Cruzat, sastre, i Maria Rosa Cruzat
i Prunet, de Perpinyà, a Jaume Cayzach, teuler de Perpinyà,
per 800 lliures perpinyaneses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 31-34.
1
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra
Nos Joannes Cruzat, sartor Perpiniani usufructuarius
[f. 31v] bonorum dotalium Mariae Rozae Cruzat et Prunet uxoris
meae et dicta Maria Roza proprietaria dictis nominibus gratis
& per nos et nostros haeredes et successores quoscunque vendimus et ratione huiusmodi venditionis tradimus sive quasi vobis
Jacobo Cayzach tegulario Perpiniani ibidem presenti & et vestris
haeredibus et successoribus ac quibus volueritis perpetuo quandam
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
103
domum sitam in dicto ac presenti oppido Perpiniani in parroquia
divi Joannis Baptistae et in vico vocato de las Peiraries cobertas
confront[ant] ab uno lattere cum t[enentia] Honophrii Jaubert,
funistae, ab alio lattere cum t[enentia] Jacobi Orba, aubergistae
que fuit de pertinentys, a parte ante cum dicto vico et a parte
retro cum t[enentia] Anthoni Rocha, hospitis omnium dicti ac
presentis oppidi Perpiniani et pertinet et espectat ad me dictam
Mariam Rozam Cruzat et Prunet titulo donationis de dicta domo
inter alia mihi favore et contemplatione mei matrimoni quod
contraxi cum dicto Joanne Cruzat viro meo facta per Antonium
Prunet et Thereziam Prunet coniuges usufructuario et proprietario
nominibus parentes meos in et cum capitulis matrimonialibus
inter me ex una et ductum Joannem Cruzat ex altera partibus
factis et firmatis receptisque et continuatis in posse honor[abilis]
Francisci Diego, nott[arii] publici collegiati Perpiniani die & et
ad dictam Thereziam Prunet matrem meam pertinebat et spectabat uti heredem universalem universalis hereditatis [f. 32] et
bonorum omnium que fuerunt Petri Marsal q[uondam] patris sui
avique mei pro ut de sua universali herentia et hereditaria
institutione constat ultimo illius nuncupativo testamento quod
fecit condidit et ordinavit in posse T. not[arii] die & et ad dictum
q[uondam] Petrum Marsal avum meum pertinebat et espectavat
uti heredem universalem universalis hereditatis et bonorum
omnium que fuerunt Joannis Marsal q[uondam] fratris sui pro
ut de sua universali herentia hereditaria institutione constat in
et cum suo ultimo valido atque illius nuncupativo testamento
quod fecit in posse T. not[arii] die & et ad dictum q[uondam]
Joannem Marsal pertinebat et spectavat titulo venditionis de
eadem ipsi per honor[abilem] Ludovicum Janer mercatorem
civitatis Elnae et Hyeronimam coniuges usufructuario et proprietario nominibus factae instrumento recepto in posse
honor[abilis] Damiani Vinyes q[uondam] not[arii] publici collegiati
Perp[inia]ni die 10 aprilis 1634 et ad dictam Hyeronimam Janer
pertinebat et espectabat uti heredem et seu succedentem in bonis
Magdalenae Julià matris suae uxoris secundae Raphaelis Maura
q[uondam] ligni fabri Perpiniani patris suae dictae Hyeronimae
ab intestato et absque aliis liberis decessae & et ad dictam
Magdalenam Julià pertinebat et espectabat uti heredem universalem Joannis Colominas q[uondam] paratoris Perpiniani patris
sui ex testamento per ipsum condito et ordinato in posse Michaelis Mestres nott[arii] Perpiniani die 10 marty 1583 cui [f. 32v]
104
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
quidem Joanni Colominas pertinebat et spectabat tam titulo
venditionis sibi factae per Franciscam Domenge viduam relictam
Joannis Domenge q[uondam] paratoris Perpiniani et Honoratum Domenge matrem et filium respective2 instrumento recepto
per Antonium Gitart q[uondam] not[arium] Perpiniani die
22 may 1570 et alios suis justis et legitimis titulis et etiam ad
dictum Hyeronimum pertinebat et spectabat titulo renunciacionis de eadem ipsa factae per Hyeronimum Borrat paratorem
P[er]p[inia]ni et T. uxorem suam filiam et heredem seu
succedentem in bonis Montsserati Roure q[uondam] paratoris
Perpiniani patris sui ab intestato et sine alys liberis decessi de
qua renunciatione constat instrumento recepto in posse Pauli
Jalut not[arii] Perpiniani die & anni 16333 et tandem ad dictum
Montserratum Roure pertinebat et spectabat titulo venditionis de
eadem ipsi per dictam Hyeronimam et Philipum Salvany
scriptorem primum virum suum factae instrumento recepto in
posse honor[abilis] Antony Sunyer q[uondam] not[arii] publici
collegiati Perp[inia]ni die 26 marty 16264 et in continenti & penes
& salvo jure & domino nostro regi in censibus assuetis & et in
directo dominio & totiens quotiens &. Haec itaque & sicut melius
sub pacto tamen infrascripto et sequenti videlicet que per quant
la dita casa actualment se troba ésser de paraula arrendada a Joan
Xapot, sastre, [f. 33] y dits venadors ésser pagats del dit
arrendament, fins a·l’últim die del mes de maig primer vinent, al
qual die finirà dit arrendament per çò dit comprador no podrà
tràurer dit conductor de dita casa ni valer·se de aquella fins dit
die de últim de maig primer vinent, ni menos preténdrer part ni
porrata del preu de dit arrendament ans bé aquell resterà per dits
venadors et sic sub dicto pacto & cedimus dictis nominibus omnia
jura & de quibus juribus & nullo jure. Hanc autem venditionem
vobis dictis nominibus facimus praetio octingentum librarum
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra ex quibus de nostris praedictis nominibus
expressis consensu et voluntate dabitis et soluetis magnifico
Francisco Caballer, burgensi honorato et matriculato Perpiniani,
triginta libras eiusdem monettae Perpiniani argenti in luitionem
et quitacionem illius censualis annuae pencionis unius librae et
decem solidorum eiusdem monettae massae vero praetii et proprietatis consimilium triginta librarum quod anno quolibet dictus
magnificus Franciscus Caballer suis justis et legitimis titulis
suoq[ue] estatuto termino recipit et recipere debet consuevit
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
105
super dicta domo, interim vero donech dictum censuale lueritis
et quitaveritis dabitis et solvetis [f. 33v] ac solvere habeatis et
teneamini illius annuas pentiones a die presenti in antea
debendas nec non reddetis servavitis et custodietis nos dictis
nominibus et nostros & bonaque nostrum et nostrorum & quitios
immunes et indempnes quitisq[ue] a solucione et annua prestatione
supra dictis censualis masaq[ue] praetio et proprietate illius et
ab omni moda obligatione eiusdem et ab omnibus dampnis &
cum instrumento indempnitatis informa qui quidem dictus
magnificus Franciscus Caballer aut sui in actu solutionis dictae
quantitatis facient et firmabunt vobis et vestris & apocham locum
et cessionem nec non luitionem et quitationem supra dicti
censualis ad dictae domus empto tuitionem et securatatem ex
restantibus vero 770 ll. pro complementum dicti praety de nostris
etiam dictis nominibus expressis consensu et voluntate penes vos
retinuistis et retinetis quingentum quinquaginta libras dictae
monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti
regalium proqualibet libra eo quia pro illis et in solutum et
satisfactionem illarum alio publico instrumento penes not[arium]
publicum infrascriptum die presenti et supra dicta ac paulo post
huiusmodi recipien[ti] venditurus et noviter impositurus estis
nobis dictis nomi[ni]bus et nostris viginti septem libras et decem
solidos eiusdem monettae Perpiniani argenti ad dictam [f. 34]
rationem sex argenti regalium proqualibet libra, censuales
annuales & dandas et solvendas & moda et forma terminoq[ue]
et solutione in dicto censualis instrumento content[is] et
expraessat[is] residuas vero ducentum viginti libras ad
complementum dictarum octingentarum librarum nobis dabitis
et solvetis in pecunia numerata extra tabulam et banchum
incontinenti sequta firma presentis instrumenti et sich &
renun[tiantes] et legiqua & et si plus & promittimus dictis
nominibus bonam facere & tenerique de evictione & pro qua &
et dampnis & obligamus omnia et singula bona nostra et alterius
nostrum insimul et insolidum bona mobilia & renun[tiantes]
aepistolae divi Adriani beneficio novarum constitutionum,
consuetudeni Perpiniani atque juri dicenti utrunque reorum pro
ratta conveniri debere et ego dicta Maria Roza cerciorata ad
plenum de juribus meis per substitutum not[arii] publici
infrascripti sich et taliter quod & renuncio beneficio senatus
consulti Vallejani & et autenticae incipienti et si qua mulier posita
C. ad Valleyanum & nec non legi sive juri dicenti obligationem
106
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
factam per virum et uxorem in uno et eodem instrumento non
valere et locum non habere et nos ambo omnibus aliis legibus
juribus jurantes &.
Testes qui infra et Josephus Sunyer s[cri]ptor qui vice.
1. Al marge Nota que no obstant dit acte sie tret, se ten de entregar a d[it] Caizach
per lo haver pagat. 2. Segueix, ratllat, Antonio Gitart. 3. Per raó de lògica cronològica,
deu remetre a l’any 1533. 4. Per raó de lògica cronològica, deu remetre a l’any 1526.
43
1700, gener, 10
Còpia al manual notarial del full original de l’àpoca de la venda
precedent (doc. núm. 41) feta pels cònjuges Joan Cruzat,
sastre, i Maria Rosa Cruzat i Prunet, de Perpinyà, a Jaume
Cayzach, teuler de Perpinyà, per 220 lliures perpinyaneses, que
corresponen a la part pagada al comptat.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 34-34v.
Item cum alio instrumento dicti coniuges Joannes [f. 34v]
et Maria Roza Cruzats dictis usufructuario et proprietario
nominibus venditores praeffati gratis & firmarunt apocham dicto
Jacobo Cayzach emptori predicto ibidem presenti & de dictis
ducentum viginti libris dictae monettae Perpiniani argenti ad
dictam rationem sex argenti regalium proqualibet libra que (ut
prefertur) sunt ad complementum praetii supra dictae venditionis.
Habitis realiter numerando eorum voluntati ut (dixerunt) de
quibus & renun[tiantes] &.
Testes Josephus Moner ligni faber, Thomas Massot peixonerius, ambo P[er]p[inia]ni et Josephus Sunyer scriptor qui
vice.
44
1700, gener, 10
Debitori de la venda precedent (doc. núm. 42) fet per Jaume
Cayzach, teuler de Perpinyà, als cònjuges Joan i Maria Rosa
Cruzat, per 220 lliures perpinyaneses, pagadores durant tot el
mes de febrer vinent, ja que l’àpoca era formal (doc. núm. 43)
i el pagament no efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 34v-35.
Dicta die Perpiniani regnante.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
107
Dictus Jacobus Cayzach non obstante supra dicta apocha
et confessione per dictos coniuges Joannem et Mariam Rozam
Cruzats dictis quibus supra nominibus ipsi de supra dictis
ducentum viginti libris facta et firmata et cum rei veritas sit et
sich se habeat quod illas non exsoluit imo in illis remansit
debitorem et quod dicti coniuges Cruzats ipsi dictam apocham
fecerunt et firmarunt sub spe presentis debiti instrumenti ideo
bonam agnoscendo & gratis huius publici instrumenti thenore
& confessus fuit [f. 35] et in veritate recognovit se debere dictis
coniugibus Joanni et Mariae Rozae Cruzats dictis quibus supra
nominibus ibidem presentibus & dictas ducentum viginti libras
dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex
argenti regalium proqualibet libra quas dare et solvere promisit
in pecunia numerata extra tabulam et banchum & per totum
mensem februarii proxim[e] vent[uri] et hoc in pace & sine
dilatione & sub paena et scriptura tertii & danda & fero &
cum renunciatione proprii fori & et facultate variandi juditium
& cum salariis assuetis & pro quibus & et dampnis & obligavit
espetialiter et expresse dictam domum et generaliter omnia et
singula bona sua renun[tian]s legi sive juri dicenti quod prius
& et alteri dicenti quod quam diu & et omnibus aliis legibus
juribus & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor, qui vice.
45
1700, gener, 10
Reconeixença feta per Jaume Cayzach, teuler de Perpinyà, als
cònjuges Cruzat del censal de 30 lliures que grava la casa que
ells venen. El censal és pagador a Francisco Cavaller (docs.
núm. 41 i 42).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 35-36.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante.
Dictus Jacobus Cayzach emptor praeffatus gratis & huius
publici instrumenti thenore & convenit et promisit dictis
coniugibus Joanni et Mariae [f. 35v] Rozae Cruzats dictis quibus
supra nominibus venditoribus praeffatis ibidem presentibus &
nec non dicto magnifico Francisco Caballer creditori censualistae
praeffato licet absenti & in posse substituti not[arii] publici
infr[ascript]i & quod ipse aut sui & dictamq[ue] ac superius
108
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
designatam et confrontatam domum in futurum tenentes et
possidentes dabunt facient, solvent prestabunt atque portabunt
anno quolibet perpetuo suo estatuto termino dicto magnifico
Caballer aut suis & annuas pentiones supra dicti censualis quod
que reddent servabunt et custodient dictos coniuges Joannem et
Mariam Rozam Cruzats dictis nominibus aut suos & ac bona sua
et suorum quitios immunes et indempnes quitiaque a solutione
et annua prestatione supra dicti censualis massaque praetio et
proprietate illius et ad omni moda obligatione eiusdem et ab
omnibus dampnis sub paena et scriptura tertii & quam tam dicti
coniuges Cruzats dictis nominibus pro indempnitate quam dictus
magnificus Franciscus Caballer creditor censualista praeffatus
aut sui & pro recuperandis annuis pentionibus supra dicti censualis denunciare possint pro qua & et dampnis & obligavit
espetialiter et expresse dictam domum generaliter vero omnia
[f. 36] et singula bona sua & que quidem bona tam spetialiter
quam generaliter obligata incontinenti constituit se & renun[tians]
legi sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti quod quam
diu & nec non omni iuri omnique legi et omni praescriptioni
etiam centenariae et inmemoriali et omnibus aliis legibus juribus
& jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
46
1700, gener, 10
Creació de censal amb venda a carta de gràcia feta per Jaume
Cayzach, teuler de Perpinyà, als cònjuges Cruzat-Prunet, per
550 lliures perpinyaneses amb pensió anual de 27 lliures, 10
sous, pagadors cada 30 de maig. Aquest censal serveix a
Cayzach per a completar i finalitzar la compra de la casa dels
Cruzat (docs. núm. 41 i 42).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 36-37v.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Ego Jacobus Cayzach tegularius Perpiniani sciens et attendens
me teneri et obnoxium esse vobis Joanni Cruzat sartori Perpiniani
usufructuario bonorum dotalium Mariae Rozae Cruzat et Prunet
uxoris vestrae et dictae Mariae Rozae proprietariae in quingentum
quinquaginta libris monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra ad complementum illarum
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
109
octingentum librarum ad eadem rationem pro quibus sive
quarum praetio alio publico instrumento penes not[arium] publicum infrascriptum die presenti et supra dicta ac paulo ante
huiusmodi recepto dictis quibus supra nominibus vendiditis
tradidistis sive quasi mihi et meis & quandam domum sitam in
dicto ac presenti oppido Perpiniani in parroquia divi Joannis
Baptistae et in vico vocato de las Peirarias cobertas [f. 36v] confront[ant] ab uno lattere cum t[enentia] Honophrii Jaubert
funistae, ab alio lattere cum t[enentia] Jacobi Orba obargistae
quae fuit tota una tenèntia a parte ante cum dicto vico et a parte
retro cum t[enentia] Anthoni Rocha hospitis omnium presentis
oppidi Perpiniani. Sciens pretera et attendens in actu solutionis
dictae quantitatis fuisse internos conventum et in pactum
deductum quatenus in solutum et satisfactionem illarum fieret
per me vobis et vestris & venditio et nova censualis infrascripti
imposicio remanentibus tamen vobis et vestris & prioritate
temporis et juris posieritate quod ad petendum exhigendum et
tuendum censuale infrascriptum et non alias aliter neque alio
modo ea propter pactata et conventa inter nos operis per efectam
ad implere cupiens (ut par est equitatique congruit) gratis per
me et meos heredes et succesores quoscunque instrumento tamen
gratiae luendi et quitandi mediante vendo et ratione huiusmodi
venditionis et noviter impono statuo creo et assigno spetialiter
et expresse in et superius designata et confrontata domo
generaliter vero in et super omnibus et singulis bonis meis
mobilibus & vobis dictis coniugibus Joanni et Mariae Rozae
Cruzats dictis quibus supra usufructuario et proprietario
nominibus ibidem presentibus & et vestris & viginti septem libras
et decem solidos monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium pro qualibet libra censuales annuales dandas
et solvendas & anno quolibet perpetuo in [f. 37] pecunia numerata
extra tabulam et banchum & in una tantum solutione fienda per
pactum expraessum inter nos conventum Die 30 mensis may
incipiendo primam facere solutionem a die 30 may proxime
vent[uri] ad unum annum et sich deinde anno quolibet perpetuo
simili die hoc in pace & sine dilatione & sub paena et scriptura
tertii & danda foro & cum renuntiatione proprii fori & et facultate
variandi juditium cum salariis assuetis & promitto non firmare
jus & nec uti gratiis & imo dictum censuale recognocere totiens
quotiens & pena quinque librarum argenti danda ut supra & fiat
cum omnibus et singulis clausulis juxta stilum nott[arii] publici
110
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
infrascripti apponi solitis et incontinenti & adveniente primae
solucionis termino & et penes & pro francho &. Haec itaque &
sicut melius & cedendo jura & de quibus juribus & nullo jure
&. Hanc autem venditionem et novam huiusmodi censualis
impositionem creationem et assignationem vobis facio praetio
quingentum quinquaginta librarum dictae monettae Perpiniani
argenti ad dictam rationem sex argenti regalium pro qualibet
libra quas de voluntate et expressis meis concensu penes vos sepe
dictis nominibus retinuistis et retinetis ratione concimilium in
quibus vobis teneor et sub obnoxius causis et rationibus in
exordio presentis instrumenti contentis et expressis et sich &
renunt[io] et legiqua & et si plus & prom[ito] dictum censuale
bonum facere & tenerique [f. 37v] de evictione pro qua & et
dampnis & obligo spetialiter et expresse dictam ac superius
designatam et confrontatam domum et generaliter omnia et
singula bona mea mobilia & renun[tio] legi sive juri dicenti quod
prius transeundum sit per spetialiter quam per generaliter
obligata et alteri dicenti quod quam diu potest creditor de
espetiali hipotecha sibi satisfieri manus ad alia non extendat nec
non omni juri omnique legi ac beneficio sive auxilio longe sive
longissime centenariae et immemorialis prescriptionis et omnibus
aliis legibus juribus & et jurans &.
Testes Josephus Moner ligni faber, Thomas Massot peixonerius ambo Perpiniani et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
47
1700, gener, 10
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 46) firmada pels
cònjuges Joan Cruzat, sastre, i Maria Rosa Cruzat i Prunet,
de Perpinyà, a Jaume Cayzach, teuler de Perpinyà, per 550
lliures perpinyaneses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 37v-38.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante.
Dicti Joannes et Maria Roza Cruzat coniuges venditores
praeffati gratis & huius publici instrumenti thenore fecerunt et
firmarunt dicto Jacobo Cayzach emptori praedicto ibidem
praesenti & et suis & instrumentum gratiae luendi et quitandi
supra dictum censuale solutis prius ipsis dictis nominibus aut
suis & in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
111
tantum solutione fienda dictis quingentum quinquaginta libris
dictae monettae [f. 38] Perpiniani argenti ad dictam rationem
sex argenti regalium proqualibet libra pentionibus et porrata
temporis usque in diem luitionis debit[is] non autem selario
inst[rumenti] pro quibus & et dampnis & obligarunt omnia et
singula bona & renun[tiantes] jurantes.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
48
1700, gener, 10
Donació de la part respectiva d’una casa a la plaça de Sant Esteve
del Monestir feta per Pere Banet, bracer, i Elisabet Banet i
Boher, cònjuges de Perpinyà; Lluís Lacosta, bracer, i Anna
Maria Lacosta i Boher; i Margarida Gaubill i Boher, vídua
de Tomàs Gaubill, de Perpinyà, a Bernat Gautié, bracer, i Rosa
Gautié i Boher, de Sant Esteve. Les quatre dones són germanes,
i filles i hereves de Joan Boher, bracer del mateix Sant Esteve,
que els va deixar la casa proindivís. La donació es fa amb
el pacte que els cònjuges Gautié-Boher hauran de pagar les
pensions degudes i futures d’un censal que grava la casa i
es paga al monestir de les religioses descalces de Nostra
Senyora de la Concepció de Barcelona.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 38-39v.
Die 10 januarii 1700, Perpiniani Regnante.
Nos Petrus Banet brasserius Perpiniani et Elizabet Banet
coniuges usufructuario et proprietario nominibus, Ludovicus
Lacosta Brasserius loci de Santi Estephani Elen[ensis] dioc[esis]
et Anna Maria Lacosta et Boher coniuges etiam usufructuario et proprietario nominibus et Margaretta Gaubill vidua relicta
Thomae Gaubill dictae villae Perpiniani dictis nominibus propter
intimum amorem quem nexu sanguinis gerimus erga vos
Bernardum Gautié brasserium dicti loci de Santi Estephani et
Rozam Gautié et Boher conigues usufructuario et proprietario
nominibus eorum cognatum et sororem respective propter que
plura grata et accepta senucia per vos nobis deversi mode inpensa
atque collata et que in dies impendere inforre non desinistis
quorum estis valde remuneratione condigni [f. 38v] non inducti
neque seducti ad hec vi dolo metuminis fraude nec machinatione
alique circumventi sed nostra mera libera et spontanea voluntate
112
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
donationeque pura propria perfecta firma simplici et irrevocabili
que dicitur inter vivos et de presenti et ea donatione que magis
de jure et de facto valera potest et debet pureque libere et non
fictae ac gratis et ex nostra certa scientia dictis nominibus per
nos et nostros & donamus et ratione huiusmodi donacionis
tradimus sive quasi vobis dictis coniugibus Bernardo et Rozae
Gautié dictis usufructuario et proprietario nominibus ibidem
presentibus & et vestris & totam illam partem et portionem nobis
et unicuique nostrum pertinentem et spectantem in illa domo
sita in dicto loco Sancti Estephani a la Plassa confron[tata] de
uno lattere cum t[enentia] nobilis Don Dominicis Generés domini
dicti loci in villa Perpiniani populati, ab alio lattere cum t[enentia]
Joannis T., a parte ante cum dicta platea et a parte retro cum
quodam vico et pertinet et spectat ad nos dictas Elizabetem Banet,
Annam Mariam Lacosta et Marguerettam Gaubill uti heredes
universales aequis partibus et portionibus una cum dicta Roza
Gautié eorum sororem universalis hereditatis et bonorum omnium
quae fuerunt Joannis Boher q[uondam] brasserii dicti eorum
patris ab intestato et absque aliis liberis decessi [f. 39] et
incontinenti & et penes & salvo jure domino dicti loci in censibus
assuetis et in directo dominio totiens quotiens &. Hac itaque &
sicut melius & sub pacto sequenti videlicet que per quant dita
casa fa et presta tots los anys, al monestir y convent de las senyoras
religiosas descalças de la Verge Maria de la Concepció de la ciutat
de Barcelona, tres lliures moneda de Perpinyà, a rahó de sis reals
plata la lliura lo die de... y de dit censal se·n dèguian moltas
pencions, per çò los dits còniuges Gautiés, en dits noms, seran
obligats com de present se oblígan en pagar al dit convent eo ditas
senyoras religiosas de aquell, totas las pencions de dit censal fins
vuy die present degudas y las que per aldevent se deuran y en son
cas y lloch la massa preu y proprietat de aquell y rellevar·ne com
de present ne relevan quitis immunes et indempnes als dal[t]s dits
còniuges Lacosta, còniuges Banet y Gaubill y a llurs béns y de
quiscú de ells a solas, tant de la solució y ànnua prestació de dit
censal, massa y proprietat de aquell, com de dites pencions degudas,
ab especial obligació de dita casa y general de tots lleurs béns y
de quiscú de ells a solas et sich sub dicto pacto cedimus omnia
jura & de quibus juribus & nullo jure &. Promi[timus] bonam
facere & eamque non revocare & ratione ingratitudenis inopiae
vel offense nec alias quinimo infrascripti juramenti virtute
renuntiamus legi sive juri dicenti donationem alicui factam ab
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
113
causam ingratitudenis inopiae vel offense revocari [f. 39v] posse
et alteri dicenti donationem exedentem summam seu valorem
quingentorum aureorum vel solidorum absque judicis seu praesidis
insinuatione non valere et locum non habere et nos dictae
mulieres cercioratae renun[tiamus] Valleyano et autenticae
insipienti et si qua mulier posita C. ad Valleyanum & non non
legi dicenti obligationem factam per virum et uxorem in uno et
eodem instrumento non valere et nos omnes et omnibus aliis
legibus & juribus & jurantes &.
Testes Joannes Labat, Petrus Trullés brasserii ambo Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
49
1700, gener, 10
Reconeixença del censal de pensió anual de 3 lliures perpinyaneses
que grava la donació precedent (doc. núm. 48) feta per Bernat
Gautié, bracer, i Rosa Gautié i Boher, de Sant Esteve, al
monestir de les religioses descalces de Nostra Senyora de la
Concepció de Barcelona, representats pel seu procurador,
Salvador Reart i Taquí, burgès honrat de Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 39v-41.
Dicta Die Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Nos Bernardus Gautié brasserius loci de Santi Estephani de
Monesterio Elen[ensis] dioc[esis] et Roza Gautié coniuges usufructuario et proprietario nominibus gratis virtute juramenti
infrascripti confitemur et in veritate recognocimus monasterio
et conventui dominarum monialium B[eatae] V[irginis] M[ariae]
de Conceptione ordinis carmelitarum discalciatarum civitatis
Barcinone et pro eo vobis magnifico Salvatori Reart et Taquí
burgensi honorato et matriculato Perpigniani earum procuratori
ibidem presenti et pro dicto monesterio et conventu acceptanti
& quod nos dictis nominibus tenemus [f. 40] et possidemus
quandam domum sitam in dicto loco de Sant Esteve a la Plassa
confron[tatam] de uno lattere cum t[enentia] nobilis Don Dominicis Generés villa Perpiniani populati domini dicti loci, ab alio
lattere cum t[enentia] Joannis T., a parte ante cum dicta platea
et a parte retro cum quodam vico et pertinet et spectat ad nos
dictis nominibus titulo donationis de eadem nobis cum honore
soluendi censuale infrascripti facti per Petrum Banet brasserium
114
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Perpiniani et Elizabetem Banet coniuges usufructuario et
proprietario nominibus Ludovicum Lacosta brasserium loci
Sancti Estephani et Annam Mariam Lacosta coniuges etiam
usufructuario et proprietario nominibus et Margarettam Gaubill
viduam instrumento recepto in posse not[arii] publici infrascripti
die presenti et supra dicta in et super qua dictum monesterium
et conventus recipit & tres libras monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium pro qualibet libra censuales
annuales & dandas solvendas anno quolibet perpetuo in pecunia
numeratta extra tabulam et banchum in una tantum solutione
fienda die 17 januarii titulo videlicet venditionis et nova supra
dicti censualis impositionis creationis et assignationis...1 quare
agens hec sine praeiudicio primarum [f. 40v] et antiquarum
obligationum & convenimus et promittimus dictis nominibus
quod nos et nostri dictamque domum infuturum tenentes et
possidentes dabimus, faciemus et solvemus dicto monesterio et
conventui dictas tres libras argenti censuales annuales & dandas
solvendas & anno quolibet perpetuo in pecunia numerata extra
tabulam et banchum die t. incipiendo primam facere solucionem
die t. proxime ventt[uri] et sich de inde anno quolibet perpetuo
simili die et hoc in pace sine dilatione & sub pena et scriptura
tertii danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & facultate
variandi juditium & cum salariis assuetis & et promit[imus] non
firmare jus & nec uti gratiis & imo dictum censuale recognocere
et capbreviare totiens quotiens pena quindecim solidorum argenti
danda ut supra & pro qua & et dampnis & obligamus spetialiter
et expresse dictam cum omnibus melioramentis & et generaliter ego Bernardus Gautié usufructum bonorum dictae uxoris
mea tantum et ego dicta Roza Gautiae omnia et singula bona mea
renun[tiamus] legi sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti
quod quam diu & nec non omni juri omnique legi ac beneficio
sive auxilio longe sive longissime \centenariae/ et inmemorialis
prescriptionis et omnibus aliis legibus juribus & jurantes &.
Testes Joannes Labat, Petrus Trullés brasserii [f. 41] ambo
Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1.
Segueixen tres línies en blanc.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
115
50
1700, gener, 10
Debitori fet per Bernat Gautié, bracer, i Rosa Gautié i Boher, de
Sant Esteve, al monestir de les religioses descalces de Nostra
Senyora de la Concepció de Barcelona, presentat pel seu
procurador, Salvador Reart i Taquí, burgès honrat de Perpinyà,
per 51 lliures, 6 sous, corresponent a les pensions degudes del
censal reconegut a l’acta anterior (doc. núm. 49) i pagadores
per Santa Maria d’Agost de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 41-41v.
D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
1
Dictus Bernardus Gautié et Roza coniuges non obstante
supradicta recognitione gratis & huius publici instrumenti thenore & fecerunt debitum dicto monesterio et conventui Beatae
Vergis Mariae Conceptionis ordenis carmelita[rum] discalciatarum
civitatis Barcinone et pro eo dicto magnifico Salvatori Rea[r]t
et Taqui procuratori predicto presenti & de quinquaginta una
libris et sexdecim solidis monettae Franciae sive franchs ad
rationem trium argenti regalium proqualibet libra sive franch
pro2 omnibus pentionibus ex supra dicto censuali usque in diem
presentem debitis et solvi cessatis quas dare et solvere promiterunt
in pecunia numerata extra tabulam et banchum die sive festo
Beatae Virgenis Mariae mensis augusti proxime ventt[uri] & et
hoc in pace sine dilatione & sub pena et escriptura tertii & danda
& foro & cum renuntiatione propri fori & et facultate variandi
juditium & cum salariis assuetis pro quibus & et dampnis &
obligarunt eorum et alterius ipsorum insimul et insolidum bona
& renun[tiamus] aepistolae divi Adriani beneficio novarum constitutionum consuetudeni Perpiniani atque legi dicenti utrunque
reorum proratta conveniri debere et dicta Roza cerciorata per
substitutum not[arii] publici infrascripti de [f. 41v] juribus suis
sich et taliter quod renunciavit beneficio senatus consulti Valleyani et autenticae incipienti si qua mulier posita C. ad
Valleyanum nec non legi sive juri dicenti obligationem factam
per virum et uxorem in uno et eodem instrumento non valere
& et omnes omnibus aliis legibus juribus jurantes &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Al marge Nota que dit debitori és cancellat vuy als 13 9bre 1701. 2. Segueix,
ratllat, consimilibus.
116
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
51
1700, gener, 11
Àpoca feta per Antoni Estorich, corredor de coll de Perpinyà, a Feliu
Jordà i Reart, burgès honrat de Perpinyà, per 7 lliures
perpinyaneses que corresponen a la crida feta per la venda de
la roba i altres coses de Teresa Jordà i Soler, la seua muller
difunta.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 41v-42.
Die 11 januarii 1700 Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Antonius Estorich curritor colli publicus et iuratus Perpiniani
gratis & firmavit apocham magnifico Felici Jordà et Reart burgensi honorato et matriculato Perpiniani usufructuario (vita sua
naturali durante) universalis haereditatis et bonorum omnium
que fuerunt dominae Mariae Theresiae Jordá et Soler q[uondam]
uxoris suae per ipsam relicto electo et nominato ultimo illius
nuncupativo testamento quod fecit & in posse not[arii] publici
infrascripti die 11 septembris 1697 ibidem praesenti & de septem
libris monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra et sunt per lo dret a ell tocant, per haber
encantat públicament per la present vila [f. 42] de Perpinyà, los
bestits y altras cosas contengudas y expressades en lo encant y venda
per ell feta, instant dit Jordà en dit nom, com consta de la relació
per ell feta, rebuda y continuada en poder del nott[ari] baix escrit
als 4. setembre prop passat. Habitis realiter numerando suae
voluntati (ut dixit) de quibus & renunt[io] &.
Testes Joannes Rosals musichus, Gaudericus Badia
esparterius ambo Perpiniani et Josephus Sunyer, scriptor qui
vice.
52
1700, gener, 13
Venda d’una terra de 3 aiminades, part cotiu, part riberal, a Bompàs,
feta per Josep Tarinas, uixer reial de Perpinyà a Rafael Motas,
hortolà de la mateixa vila, pel preu de 15 dobles d’or. Josep
Tarinas posseeix la terra com a establiment fet per la Cúria
Reial dels Comtats.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 42-42v.
Die 13 januarii 1700 Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
117
Ego Josephus Tarinas huysserius regius Perpiniani gratis &
per me et meos & vendo et ratione huiusmodi venditionis trado
sive quasi vobis Raphaeli Motas holitori Perpiniani ibidem presenti & et vestris & quandam petiam terrae partim haeremam
et partim riberal in terminis loci de Bonopassu1 Elen[ensis]
dioc[esis] sit[am] continentiae trium ayminatarum terrae parum
plus vel minus aut id quod est confront[atam] cum t[enentia]
vestra dicti emptoris quae fuit de pertinentis cum t[enentia] Josephi Reynés agriculae dicti loci de Bonpàs, cum t[enentia]
Josephi Sobrevias laenionis, cum t[enentia] Petri Delhosta
agriculae amborum Perpiniani aculae in medio et cum heremis
domini nostri regis et pertinet et spectat ad me titulo establimenti
[f. 42v] de dicta petia terrae et tenencia vestra quae (ut praedicit)
fuit de pertinentiis mihi per curiam regii patrimonii presentum
Rossilionis Confluentis terrarumque Ceritaniae comitatuum facti
instrumento recepto in posse honor[abilis] Francisci Pujol
q[uondam] not[arii] regi Perpiniani et dictae curiae scribae die...
et incontinenti & et penes & salvo jure dicto domino nostro Regi
et seu illius regio patrimonio in censibus assuetis & et in directo
dominio & totiens quotiens &. Haec itaque & sicut melius &
cedendo jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem
venditionem vobis facio praetio quindecim auri duplicium ad
rationem undecim librarum monettae Franciae pro qualibet auri
duplice de quibus & renun[tio] et legiqua & et si plus & promit[o]
bonam facere & tenerique de evictione & pro qua & et dampnis
& obligo omnia et singula bona mea mobilia & renun[tio] jurans
&.
Testes qui infra et ego.
1.
Remet a la localitat de Bompàs, a la Salanca.
53
1700, gener, 13
Àpoca de la venda precedent feta per Josep Tarinas, uixer reial de
Perpinyà, a Rafael Motas, hortolà de la vila, per quinze dobles
d’or.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 42v-43.
Item cum alio instrumento dictus Josephus Tarinas venditor
praefatus gratis & firmavit apocham dicto Raphaeli Motas
emptori praedicti ibidem presenti & de dictis quindecim auri
118
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
duplicibus ad dictam rationem undecim librarum monettae
Franciae pro duplice que (ut praefertur) sunt praetium supra
dictae venditionis. Habitis in nott[arii] publici et testium infrascriptorum presentia cum monetta auri et argenti realiter [f. 43]
numerando videlicet lluyzes y pessetas de quatre sous de quibus
& Renunt[io] &.
Testes nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus,
Bernardus Carbonell sutor Perpiniani et ego.
54
1700, gener, 15
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Antoni Malzach,
pagès de la Roca d’Albera, per dues compres de terra fetes pel
pare d’aquest últim. La primera venda afecta un verger o hort
d’una aiminada a la Roca d’Albera, terme de la Grava de la
Ribera, feta per Joan Pagès, mercader de Perpinyà, a Antoni
Malzach, pagès de la Roca d’Albera i pare del declarant, per
un preu desconegut i sotmesa a un cens anual de 3 diners
pagadors per Nadal a la senyoria directa de la terra. El 1680,
el difunt Antoni de Perarnau, pare dels pubills, va cobrar 93
reals de plata de foriscapi. La segona es refereix a la venda
d’un camp d’una aiminada a la Roca d’Albera, terme de la
Ciutadella, feta per Jaume Cadena, pagès de la Roca d’Albera,
al mateix Antoni Malzach pare, per un preu desconegut i
sotmesa a un cens anual d’un sou de plata pagador per Nadal
a la senyoria directa de la terra. Domingo Generés en va cobrar
5 reals de plata de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 43-44.
Die 15 januarii 1700 Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit Antonio Malsach1 agriculae
dicti loci de la Rocha ibidem presenti & et suis & vendiciones
infrascriptas et sequentes Primo venditionem illam Antonio
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
119
Malzach q[uondam] agriculae dicti loci patri suo per honor[abilis]
Joannes Pagès q[uondam] mercatorem Perpiniani factam de
quadam viridario sive hort sit[o] in terminis dicti loci de la Rocha
loco dicto al Grava de la Ribera2 continentiae unius cartonatae
terrae confront[atam] cum t[enentia] Hyeronimi Sobrepera
agriculae, cum t[enentia] Silvestris Tizané brasserii, cum t[enentia]
Joanni Rezieyre, via clausa in medio, cum t[enentia] Margarettae
Cassanyes omnium [f. 43v] dicti loci de la Rocha et cum aliis,
praetio..., de qua venditione constat instrumento recepto in posse
T. not[arii] die & salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in tribus
denariis argenti de censu anno quolibet die sive festo nativitatis
domini solven[dis] et in directo dominio & totiens quotiens &
cum alienetur. Item et denique venditionem illam dicto q[uondam]
Antonio Malsach per Jacobum Cadena factam de quadam petia
terrae sive camp sit[am] in terminis dicti loci de la Rocha, anomenada la Ciutadella3 continentiae unius ayminatae terrae parum
plus vel minus confrontat[am] de tribus partibus cum t[enentia]
dominae Brigidae Anglada viduae villae Perpiniani, cum t[enentia]
magnifici Josephi Tixador q[uondam] civis honorati Barcinone
in villa del Boló Elen[ensis] dioc[esis] domiciliati et cum t[enentia]
Francisci Cabestany agriculae dicti loci de la Rocha et cum aliis,
praetio..., de qua venditione constat instrumento recepto in posse
T. not[arii] die & salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in uno
solido argenti de censu anno quolibet die sive festo nativitatis
domini solven[ti] et in directo dominio totiens quotiens & cum
alienetur, confitens dictum nobilem Don Antonium de Perarnau
q[uondam] patrem dictorum pupillorum de Perarnaus habuisse
et recepisse a dicto Antonio Malzach pro foriscapio ratione
venditionis dicti viridarii ipsi conpet[endo] et spect[ando] nonaginta tres argenti regalia pro ut ipsi constare fecit quodam
chirographo de recepto [f. 44] per dictum q[uondam] Don
Antonium de Perarnau dicto q[uondam] Antonio Malzach fact[o]
die 27 julii 1680 et se dictum nobilem Don Dominicum Generés
dicto nomine habuisse et recepisse a dicto Antonio Malzach pro
foriscapio ratione dictae venditionis dicti campi dictis pupillis
de Perarnaus compet[endo] pertin[endo] et spect[ando] quinque
argenti regalia de quibus & renun[tio] quare firmavit sibi aut suis
apocham et laudimium respective jurans &.
Testes Gaudericus Prim, Antonius Xaubet, brasserii ambo
dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
120
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
1. Existeix un Mas Malzach, a 500 m al sud-est del poble, als primers contraforts
de l’Albera. 2. Terme no localitat, però que és segur que es trobava vora la Ribera de
la Roca. 3. Terme situat en un turó a l’est del nucli vell a la riba dreta del rec de la
Vila. Actualment s’hi ha bastit una urbanització anomenada «la Citadelle».
55
1700, gener, 15
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Antoni Carbonell,
pagès de la Roca d’Albera, per la compra feta per aquest últim
a la Roca. La venda afecta una casa al carrer de la Professó,
a tocar de la rectoria i de la porta d’entrada de l’església
parroquial, feta per Josep Exclamunt, pagès d’Ortafà, i la seua
muller, Jerònima, propietària de la casa, al declarant, per un
preu de 50 lliures perpinyaneses i sotmesa a una gerra d’aigua
de cens anual. Domingo Generés en cobra 8 lliures, 6 sous,
8 diners perpinyanesos de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 43-44.
Die 15 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera, Elen[ensis]
dioc[esis] regnante, fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et haeredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha dicto nomine gratis &
dominii ratione laudavit et firmavit Antonio Carbonell textori lini
eiusdem loci de la Rocha ibidem presenti & et suis & vendicionem
illam sibi factam per Josephum Exclamunt agriculam loci de
Ortefà eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] et Hyeronimam coniuges
usufructuario et proprietario nominibus de quadam domo
sit[am] intus fortalissium1 eiusdem loci de la Rocha et in vico
dicto lo carrer de la Professó2 confront[atam] cum domo rectoriae
[f. 44v] eiusdemmet loci de la Rocha cum t[enentia] Joannis
Duran agriculae et a parte ante janua parua parroquialis ecclesiae
sanctorum Petri et Felicis3 eiusdemmet loci praetio quinquaginta
librarum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de qua venditione constat instrumento
recepto in posse T. not[arii] die... salvo jure dictis pupillis de
Perarnaus in uno calice aquae de censu et in directo dominio
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
121
& totiens quotiens & confitens se dicto nomine habuisse et
recepisse a dicto Antonio Carbonell pro foriscapio ratione dictae
venditionis dictis pupillis compet[endo] pertinet[endo] et
spectan[do] octo libras sex solidos et octo denarios monettae
Perpiniani ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra de
quibus & renun[tio] quare firmavit sibi aut suis apocham et
laudimium respective jurans &.
Testes Gaudericus Prim, Jacobus Massot ambo brasserii
eiusdemmet loci de la Rocha et Josephus Sunyer scriptor qui
vice.
1. Fa referència al recinte emmurallat de la Roca. Vegeu CATAFAU (A.), Les celleres
et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe siècles), Coed. Edicions del Trabucaire,
Canet i Presses Universitaires de Perpignan, Canet de Rosselló-Perpinyà, 1998, p. 378 i
s. Descriu la formació de la cellera, del recinte i del poble de la Roca. 2. Segurament
el carrer que passa pel davant de l’església parroquial i tanca a ponent el nucli emmurallat,
actualment carrer del Neulós. 3. Actual església parroquial de la Roca, a la vora sud del
recinte.
56
1700, gener, 15
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament del foriscapi
precedent (doc. núm. 55) fet per Antoni Carbonell, pagès de
la Roca d’Albera, a Domingo Generés, burgès honrat de
Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la
senyoria de la Roca d’Albera, per 8 lliures, 6 sous, 8 diners
perpinyanesos, pagadors per Santa Maria d’Agost de 1700, ja
que l’àpoca era formal i el pagament no s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 44v-45.
D[icta] D[ie].
Dictus Antonius Carbonell non obstante supradicto laudimio
et confessione per dictum nobilem Don Dominicum Generés dicto
tutorio et curatorio nomine ipsi fact[o] et firmat[o] de dictis octo
libris sex solidis et octo denariis monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra et [f. 45] cum
rey veritas sit et sich se habeat quod illas non habuit neque recepit
sed quod solum dictum laudimium et confessionem ipsi fecit et
firmavit sub spe presentis debiti instrumenti ideo bonam fidem
agnoscendo gratis & et huius publici instrumenti thenore
confessus fuit et in veritate recognovit se debere dicto Don
Dominico Generés D[icto] N[omine] ibidem presenti & dictas
octo libras sex solidos et octo denarios quas dare et solvere
122
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
promisit in pecunia numerata extra tabulam et banchum die sive
festo Beatae Virginis Mariae mensis augusti proxime vent[uri]
et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura tertii &
danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et facultate
variandi juditium cum salariis assuetis pro quibus & et dampnis
& obligavit bona sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
57
1700, gener, 16
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Esteve Gujas,
bracer de la Roca d’Albera, per tres compres de cases que ha
fet aquest últim. La primera és la venda a carta de gràcia d’un
paller, abans pati, en el recinte de la Roca d’Albera, carrer de
la Professó, feta per Guillem Pujas, fuster del lloc, al declarant,
per un preu de 27 lliures perpinyaneses. La segona és de 1699,
del mateix paller per Pujas a Gujas, amb el mateix preu de
27 lliures. La tercera es refereix a la venda de la mesvalença
(augment de valor), el 1699, del dit paller entre ells dos per
63 lliures, 15 sous, quantitat que inclou també la de la quarta
venda. Aquesta última es va fer aquell mateix any, entre els
mateixos per la casa que hi ha a tocar del paller i per un preu
de 63 lliures, 15 sous. Les cases són sotmeses a un cens anual
de 3 diners de plata, pagadors per Nadal a la senyoria directa
de la terra. Esteve Gujas declara que ja ha pagat 19 lliures,
12 sous, 6 diners de foriscapi per les compres i Domingo
Generés en fa l’àpoca, mitjançant els recaptadors del dret.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 45-46v.
Die 16 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante, fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de [f. 45v]
Perarnau q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati
domini castri loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto]
N[omine] gratis & dominii ratione laudavit et firmavit Estephano
Gujas brasserio eiusdemmet loci de la Rocha ibidem presenti et
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
123
suis & Primo venditionem illam instrumento tamen gratiae
redimendi et cum pacto de retro vendendo mediante per Guillermum Pujadas ligni fabrum eiusdem loci Antonio Pujadas1
eiusdemmet loci fact[o] de quodam pallerio et antea patuo sit[o]
intus fortalissium2 eiusdemmet loci confront[atum] cum quadam
domo dicti Gujas que fuit de pertinentiis, cum t[enentia] Josepho
Joher brasserii, cum vico vocato de la Professó3 et cum muro
eiusdemmet loci praetio viginti septem librarum monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra de qua venditione constat instrumento recepto in posse
honor[abilis] Joannis Companyó majoris dierum not[arii] regii
ville Cereti die... Item venditionem illam eiusdemmet pallerii per
dictum Antonium Pujas dicto Estephano Gujas factam praetio
viginti septem librarum eiusdem monettae Perpiniani argenti ad
dictam rationem de qua venditione constat instrumento recepto
in posse honor[abilis] Joannis Baptistae Delarís not[arii] regii
civitatis Elene die 15 novembris 1699. Item venditionem illam
majoris valentiae eiusdemmet pallerii per dictum Guillermum
Pujas dicto Estephano Gujas factam praetio sexsaginta trium
librarum et quindecim solidorum eiusdem monettae Perpiniani
argenti conpraehenso praetio venditionis infrascriptae domus in
uno [f. 46] et eodemmet instrumento apost[ando] de qua venditione constat instrumento recepto in posse dicti Delarís not[arii]
dicta die 15 novembris 1699. Item et denique venditionem illam
de quadam domo sit[am] intus fortalissium eiusdemmet loci de
la Rocha et in vico dicto de la Professó confrontat[am] cum dicto
pallerio dicti Gujas cum vico de la Professó, cum t[enentia]
Josephi Pujas que fuit de pertinentiis et cum muro, praetio
dictarum sexsaginta4 trium librarum et quindecim solidorum
eiusdem monette Perpiniani argenti ad dictam rationem sex
argenti regalium proqualibet libra de qua venditione constat
instrumento recepto in posse dicti Delarís not[arii] dicta die 15
novembris 1699. Salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in tribus
denariis argenti de censu anno quolibet die sive festo nativitatis
domini solven[ti] et in directo dominio & totiens quotiens &
cum alienetur, confitens dictum Estephanum Gujas exsoluisse
pro foriscapio dictis pupillis ratione dictarum venditiorum
conpet[endo] perti[nendo] et spect[ando] decem et novem libras
duodecim solidos et sex denarios dictae monettae Perpiniani
argenti ad dictam rationem sex argenti regalium proqualibet libra
ex quibus ipse Don Dominicus Generés habuit medietatem et
124
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
residuam medietatem conductores jurium reddituum et
emolumentorum dicti loci de quibus & renun[tio] quare firmavit
sibi et suis & apocham et laudimium respective jurans.
Testes Estephanus Casademont, Gaudericus [f. 46v], Prim
brasserii, ambo eiusdem loci de la Rocha et Josephus Sunyer,
scriptor qui vice.
1. En realitat, el patrònim és Pujas –estès per la localitat a partir de l’època moderna–
i no Pujadas, tal com ho demostren més mencions més avall. 2. Fa referència al recinte
emmurallat de la Roca. 3. Segurament el carrer que passa per davant de l’església
parroquial i l’envolta per l’oest seguint el nucli emmurallat, actualment carrer del
Neulós. 4. Segueix, ratllat, librarum.
58
1700, gener, 16
Debitori del cobrament del foriscapi precedent (doc. núm. 57) fet
per Esteve Gujas, bracer de la Roca d’Albera, a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per
9 lliures, 16 sous, 3 diners perpinyanesos, pagadors d’aquí a
tres mesos, ja que l’àpoca era formal i el pagament no s’havia
fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 46v.
D[icta] D[ie].
1
Dictus Estephanus Gujas non obstante supra dicta apocha
gratis & fecit debitum dicto nobili Don Dominicum Generés
D[icto] N[omine] presenti & de novem libris sexdecim solidis et
tribus denariis monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem
sex argenti regalium proqualibet libra pro medietate supra
dictorum foriscapiorum ipsi D[icto] N[omine] conpet[endo] quas
dare et solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et
banchum a die presenti et supra dicta ad tres menses inmediate
sequentes et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura
tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et
potestate variandi iuditium & cum salariis assuetis pro quibus
& et dampnis & obligavit bona sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Al marge Vuy als 13 juny 1700 és escancellat lo present devitori y la àpocha
és al manual. Vegeu doc. núm. 319.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
125
59
1700, gener, 17
Àpoca feta per Joan Labat, bracer de Pià, ara habitant de Perpinyà,
a Joan Pau Folquet, doctor en drets de Perpinyà, actuant com
a tutor dels pubills de Sagarra, per 48 lliures, 9 sous, 4 diners
perpinyanesos que corresponen a una sentència emesa per la
cort del veguer de Rosselló el 1699 i les subsegüents despeses
de justícia.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 46v-47.
Die 17 januarii 1700 Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Joannes Labat brasserius loci de Pia Elen[ensis] dioc[esis]
ad presens Perpiniani habitator gratis & firmavit apocham dicto
doctori Joannis Paulo Folquet tutori [f. 47] dictae pupillae de
Sagarra presenti & de quadraginta octo libris novem solidis et
quatuor denariis monettae Franciae sive franchs et sunt pro
concimilibus inquibus dictus doctor Folquet condempnatus
extitit ad dandum eidem Labat quadam sententia in publica
audiencia per dominum judicem curiae vicarii Rossilionis
facta die 13 novembris 1699 videlicet 42 ll. per lo deute principal, 4 ll. 12 s. 8 d. per los gastos ab dita sentència liquidats, y
1 ll. 16 s. 8 d. per lo extret y registre de dita sentència. Habitis
in mea nott[arii] publici et testium infrascriptorum presentia
cum monetta auri videlicet lluÿzes de or de quibus & renunt[io]
&.
Testes Josephus Reynalt, Anthonius Cathalà brasserii ambo
dicti loci de Pia et ego.
60
1700, gener, 18
Venda a carta de gràcia d’una vinya d’una aiminada i mitja a Salses
–inclosa en una propietat de 7 aiminades travessada pel camí de Salses a Clairà–, feta per Josep Johé, pagès de Sant
Llorenç de la Salanca, a Cristòfol Bressa, sastre de Torrelles
de la Salanca, per 13 dobles d’or. La terra li pertany a parts
iguals amb els seus germans de l’herència universal d’Antoni
Johé, el seu pare, feta arran dels seus capítols matrimonials.
La venda es fa amb el pacte que si el dia de la quitació de
la carta de gràcia ja s’haguessin fet a la vinya els treballs propis
de l’hivern, Johé haurà de pagar aquesta feina a Bressa i es
126
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
quedarà la collita. Però si ja s’hi haguessin fet els treballs acostumats d’hivern i d’estiu, Johé i Bressa es repartiran la collita.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 47-48.
Die 18 januarii 1700 Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Ego Josephus Johé agricula loci Sancti Laurentii de la
Salancha Elen[ensis] dioc[esis] gratis & per me et meos &
instrumento tamen gratiae redimendi et recuperandi et cum
pacto de retro vendendi mediante vendo et ratione huiusmodi
venditionis trado sive quasi vobis magistro Christophoro Bressa
sartori loci de Torrellas eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] ibidem
presenti & et vestris & unam ayminatam cum dimidia vinea ex
illa majori [f. 47v] petia terrae vinea continentiae septem
ayminata aut id quod est in terminis villae de Salsses eiusdem
Elen[ensis] dioc[esis] sit[am] que quidem aixinata cum dimidia
vinea quam vobis vendo és de la part de orient, confron[tatam]
de duabus partibus cum residuo dictae petiae terrae penes me
remanente cum t[enentia] Honorati Johé nepotis mei et cum
t[enentia] heredum Michaelis Forés via regia qua itur ad villam
de Clayrà in medio et pertinet et espectat ad me tam titulo
donationis de eadem favore matrimonii mihi factae per Antonium
Johé q[uondam] agriculam eiusdem loci patris mei de qua mea
donatione constare assero cum capitulis matrimonialibus inter
me ex una et Mariam Doran q[uondam] primam uxorem meam
ex altera partibus factis et firmatis receptisque et continuatis in
posse honor[abilis] Josephi Costa q[uondam] not[arii] publici
collegiati Perpiniani die & quam et etiam uti heredem universalem
aequis partibus et portionibus cum aliis fratribus meis bonorum
omnium que fuerunt dicti q[uondam] Antonii Johé patris mei
per ipsum instr[umento] ultimo illius testamento quod fecit
condidit et ordinavit in posse honor[abilis] Francisci Vernet etiam
not[arii] q[uondam] publici collegiati Perpiniani die & et
incontinenti & et penes & salvo jure illius domino nostro regi
in censibus assuetis & et in directo dominio & totiens quotiens
&. Haec itaque & sicut melius & sub pacto sequenti videlicet que
per quant dita pessa [f. 48] de terra no·[e]s troba encara conreada
per çò si en cas de quitació, aquella se trobarà conrreada dels
conrreus de·l’[h]ibern tant solament lo dit Johé venador predit serà
obligat pagar al dit Bressa o als seus los dits conrreus y la cullita
aleshores primer vinent serà tota del dit Johé o dels dits seus y
si a cas aquella se trobarà conrreada dels conrreus de·l’[h]ibern
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
127
y de·l’estiu la cullita aleshores primer vinent se partirà igualment
entre dits venedor y comprador o los llurs y en tal cas lo dit Johé
ni los seus no deuran pagar cosa alguna de dits conrreus et sich
sub dicto pacto & cedo omnia jura & de quibus juribus & nullo
jure &. Hanc autem venditionem vobis facio praetio terdecim auri
duplicium ad rationem undecim librarum monettae Franciae pro
qualibet auri duplice de quibus & renun[tio] et legiqua & et si
plus & promit[o] bonam facere & tenerique de evictione &
pro qua & et dampnis & obligo omnia et singula bona mea
& renun[tio] jurans &.
Testes qui infra et ego.
61
1700, gener, 18
Àpoca de la venda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 60) feta
per Josep Johé, pagès de Sant Llorenç de la Salanca, a Cristòfol
Bressa, sastre de Torrelles de la Salanca, per 13 dobles d’or.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 48-48v.
Item cum alio instrumento dictus Josephus Johé venditor
praeffatus gratis & firmavit apocham dicto Christophero Bressa
emptori predicto ibidem presenti & de dictis terdecim auri
duplicibus ad dictam rationem undecim librarum dictae monettae
Franciae pro duplice que (ut praefertur) sunt pretium supra dictae. Habitis in nott[arii] publici et testium infrascriptorum [f. 48v]
presentia cum moneta auri videlicet lluÿzes de or realiter numerando de quibus & Renunt[io] &.
Testes Joannes Bressa agricula loci de Torrellas Paulus
Bohell sutor Perpiniani et.
62
1700, gener, 18
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 60) firmada per
Cristòfol Bressa, sastre de Torrelles de la Salanca, a Josep Johé,
pagès de Sant Llorenç de la Salanca. La carta de gràcia es
quitarà sense pagament del dret notarial i de la fadiga en cas
de venda de la mesvalença (augment de valor).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 48v.
D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
128
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Dictus Christophorus Bressa emptor praefatus gratis &
huiusmodi publici instrumenti thenore & fecit et firmavit
apocham dicto Josepho Johé venditori predicto presenti & et suis
instrumentum gratiae redimendi et recuperandi dictam petiam
terrae1 vineam solutis et restitutis prius sibi aut suis & in pecunia
numerata extra tabulam et banchum in unica solutione dictis
terdecim auri duplicibus foriscapio si forçan solutis extitent ac
salario instrumenti cum retentione faticae (casu quod major
valentia dictae petiae vendatur) pro quibus & et dampnis &
obligavit omnia et singula bona sua & renunt[io] jurans &.
Testes qui supra.
1.
Segueix, ratllat, mallol.
63
1700, gener, 18
Àpoca feta per Joan Pere Forcet, cirurgià del Soler, a Miquel Gadava,
pagès del mateix lloc, per 23 lliures, 7 sous, 2 diners francesos
que corresponen a reparacions fetes per Forcet en una casa
que Gadava li havia llogat al Soler durant quatre anys.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 48v-49.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Honor[abilis] Joannes Petrus Forcet, chirurgus loci del Soler
Elen[ensis] dioc[esis] gratis & firmavit apocham Michaeli Gadava
agriculae eiusdem loci ibidem presenti & de viginti tribus libris
septem solidis et duobus denariis monettae Franciae sive franchs
ad rationem [f. 49] trium argenti regalium proqualibet libra sive
franch et sunt per la mitat de las obras y reparacions per dit Forcet
fetas fer a una botiga o estudi de la casa de dit Gadava, scituada
al dit lloch del Soler del qual estudi lo dit Gadava havia concedit
al dit Forcet la habitació per lo temps y espay de quatre anys com
consta ab uns pactes fets y fermats entre ells y rebuts y continuats
per lo nott[ari] devall escrit als 14 febrer 1696, als quals se ha relació.
Habitis in presentia cum monetta argenti realiter numerando
videlicet escuts y mitg escuts blanchs de quibus & renunt[io]
volens dictum pacta[m] instrumentum cancellari et anullari sich
et taliter quod renun[tio] jurans &.
Testes Petrus Barrafort tapisserius, Jacobus Aninat sutor
ambo Perpiniani et ego.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
129
64
1700, gener, 18
Debitori fet per Rosa Manyeras, com a vídua i hereva universal
de Pere Manyeras, pagès de la Roca d’Albera, a Maria Marra
i Gujas, com a vídua i hereva universal de Joan Marra, pagès
del mateix lloc, per 16 dobles i mitja d’or que corresponen al
pagament no satisfet d’una pòlissa de 15 dobles i mitja
deixades i una dobla pel valor del conreu de 2 aiminades de
terra i que són pagadores el 15 d’agost de 1700. La quantitat
havia estat pactada el 1697 entre els marits respectius (doc.
núm. 65). S’estableix la clàusula que si la vídua Manyeras
demostra abans del termini de quitació que el seu marit ja
havia complert el treball de conreu de la terra, no li caldrà
pagar la dobla de més.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 49-50.
Die 18 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] Regnante fiat ut supra.
Roza Manyeras vidua relicta Petri Manyeras q[uondam]
agriculae dicti loci de la Rocha tenutariae pro suis dote &
universalis hereditatis et bonorum omnium que fuerunt dicti
q[uondam] viri sui D[icto] N[omine] gratis & confessa fuit et in
veritate recognovit se debere Mariae Marra viduae relictae
Joannis Marra q[uondam] agriculae eiusdemmet loci tenutariae
pro suis dote & universalis [f. 49v] hereditatis et bonorum
omnium que fuerunt dicti q[uondam] viri sui nec non eorumdem
bonorum usufructuariae per ipsum relictae ultimo illius
nuncupativo testamento quod fecit condidit et ordinavit in posse
honor[abilis] Joannis Baptistae Delarís not[arii] regii civitatis
Elnae die ... ibidem presenti & sexdecim cum dimidia auri
duplices ad rationem undecim librarum monettae Franciae
proqualibet auri duplice que sunt ille quindecim cum dimidia
auri duplices y lo valor del conrreu de dos ayminadas de terra,
amigablement a una doble entre ditas partidas estimat per dictum
q[uondam] Petrum Manyeras virum (ut praefertur) suum dictae
Rozae dicto q[uondam] Joanni Marra debere confessae ac dare
et solvere et facere respective prom[isit] quadam polissa mercantili
per dictum Petrum Manyeres et seu de illius concensu et voluntate
per Franciscum Vilanova dicti q[uondam] Joannis Marra facta
et firmata die 9 aprilis 1697 que est thenoris sequentis inseratur1
130
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
quas dare et solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam
et banchum & die sive festo Beatae Virginis Mariae mensi augusti
proxime ventt[uri] et hoc in pace & sine dilatione & sub pena
et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii
fori & et facultate variandi juditium & et salariis assuetis & pro
quibus & et dampnis obligavit omnia et singula bona que fuerunt
dicti q[uondam] viri [f. 50] sui tantum & non autem propria
quinimo & renun[tio] jurans &. Hoc tamen intellecto et declarato
que si a cas dita Manyeras, antes del die de la Mare de Déu de
agost, fes constar dit son marit [h]agués satisfet al posat per dita
pòlissa en quant als dits conrreus, no serà dins la obligació de pagar
dita doble a la qual per rahó de aquells han amigablement acordat
de quibus &.
Testes Josephus Barata major dierum, Josephus Barata
minor, pater et filius, ambo agriculae eiusdem loci de la Rocha
de Albera et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1.
La partida és inserida i transcrita a continuació, doc. núm. 65.
65
1700, gener, 18 (acta del 9 d’abril de 1697)
Pòlissa feta entre Pere Manyeras, pagès de la Roca d’Albera, i Joan
Marra, pagès del mateix lloc, per 16 dobles i mitja d’or que
corresponen al preu de dos bous comprats per Marra a
Manyeras. La quantitat és pagadora per Sant Miquel de
setembre de l’any 1697.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 49v i 50.
Dic jo Pere Manyeras, habitant en lo lloch de la Rocha de
Albera, bisbat d’Elna, que confesso a deura y bonament pagar
ha Joan Marra, pagès y habitant en lo mateix lloch y bisbat, la
summa y quantitat de quinsa doblas y mitja de or a rahó de onsa
franchs la dobla y duas ayminadas de terra conreades, ha costas
y despesas mias, assò és a ús y costum de bon pagès y las dalt
ditas quinsa doblas y mitja y las duas ayminadas de terra són
per lo preu y valor de dos bous que del dit Marra tinch comprats
y rebuts a mos boluntats, així com si fossen dos sachs de ossos
i·[e]ls [h]y prometo donar y pagar, per lo dia y festa de Sanct
Michel de cetembre més prop vinent, de bé y de pla mercantívolment, fora banch y taula y tot lloch de dipòsit, volent que
la pòliça tinga tanta força y valor com si fos una lletra de cambi
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
131
per mi vista y acceptada, la qual acepto hara per las horas, //
per hara y per ser la veritat y per major seguretat, ne obligo los
dits dos bous ha costa de precari, vuy ab presència de Francisco
Sabater, Christòfol Surrulla, fas fer la present pòlissa per mans
del baix firmat, vuy als nou del mes de abril del any mil sis sens
noranta-set.
Y per dit Pera Manyeras, firmo jo, Francisco Vilanova.
66
1700, gener, 18
Àpoca feta per Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com
a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la
Roca d’Albera, a Maria Anna, vídua de Jaume Sicart, pagès
de la Roca d’Albera, per 4 lliures, 15 sous, 11 diners perpinyanesos, corresponents a pensions de cens degudes fins a l’any
1694 als pubills senyors del lloc.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 50-50v.
D[icta] D[ie] in1 loco de la Rocha de Albera regnante fiat
ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& firmavit apocham Mariae Annae Sicart viduae relictae Jacobi
Sicart q[uondam] agriculae eiusdemmet loci de la Rocha tenutariae
pro suis dote & universalis haereditatis et bonorum que fuerunt
dicti q[uondam] viri sui nec non eorumdem bonorum usufructuariae per ipsum relictae ultimo illius [f. 50v] nuncupativo
testamento quod fecit condidit et ordinavit (ut dixit) in posse
honor[abilis] Joannis Baptistae Delarís not[arii] regii civitatis
Elnae die & ibidem presenti & de quatuor libris quindecim solidis
et undecim denariis monettae Perpiniani ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra y són per tots los censos que los béns
del dit q[uòndam] son marit, fan a dits pubills Perarnaus deguts
fins lo any 1694. Habitis in substituti nott[arii] publici et testium
infrascriptorum presentia cum monetta argenti realiter numerando videlicet escuts de quibus & renunt[io] &.
132
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Testes Josephus Barata major dierum, Josephus Barata
minor dierum, pater et filius ambo agriculae eiusdem loci de la
Rocha et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1.
Segueix, ratllat, dicto.
67
1700, 18 de gener
Debitori fet per Rosa Manyeras, com a vídua i hereva universal
de Pere Manyeras, pagès de la Roca d’Albera, a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per
8 lliures, 10 sous, 8 diners perpinyanesos que corresponen a
pensions de cens degudes fins l’any 1699 als pubills senyors
del lloc i que són pagadors per la festa de Sant Pere i Sant
Feliu de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 50v-51.
Die 18 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera regnante
fiat ut supra.
1
Roza Manyeras vidua relicta Petri Manyeras q[uondam]
agriculae eiusdemmet loci de la Rocha tenutaria pro suis dote
& universalis hereditatis et bonorum omnium que fuerunt dicti
q[uondam] viri sui D[icto] N[omine] gratis & confessa fuit et in
veritate recognovit se debere nobili Don Dominico Generés Perpiniani [f. 51] populato tutori et suis loco et casu curatori personarum et bonorum omnium pupillorum filiorum et heredum nobilis
Don Antonii de Perarnau q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati D[icto] N[omine] ibidem presenti & octo libras
decem solidos et octo denarios monettae Perpiniani ad rationem
sex argenti regalium proqualibet libra et sunt per tots los censos
a dits pubills de Perarnaus, com ha senyors directes del dit lloch,
castell y térmens de la Rocha deguts y deixats de pagar fins lo die
y festa de Nadal de·l’any pròxim passat 1699, per rahó de la heretat
y béns del dit q[uòndam] son marit quas dare et solvere promisit
in pecunia numerata extra tabulam et banchum die sive festo
Sannctorum Petri et Felicis proxim[e] vent[uri] et hoc in pace
& sine dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & foro &
cum renuntiatione propri fori & et potestate variandi juditium cum
salariis assuetis & pro qua & et dampnis & obligavit bona sua et
bona que fuerunt dicti q[uondam] viri sui renun[tio] jurans &.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
133
Testes Josephus Barata major dierum, Josephus Barata
minor dierum, pater et filius, ambo agriculae eiusdem loci de la
Rocha et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Al marge Nota que lo present debitori és cancellat en poder meu als 19 de
8bre 1703. J. Esteve.
68
1700, gener, 18
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Joan Pòlit, bracer
de la Roca d’Albera, per les compres fetes per aquest últim.
La primera transacció és la venda d’un pati en el recinte
fortificat del mateix lloc entre el camí que va a la conillera
del castell i el carrer de la Professó, feta per Galderic Joli a
Joan Pòlit, per 26 lliures, 13 sous, 4 diners perpinyanesos. La
segona, és la venda a carta de gràcia d’un hort de mitja
quartonada a la Roca d’Albera, al pas de la Ribera o d’en
Tulujas, feta per Josep Dotras, burgès de la Roca d’Albera, al
mateix Pòlit, per 4 dobles d’or i sotmès a un cens anual de
sis diners de plata pagador per Nadal a la senyoria directa
de la terra. La tercera venda, el 1679, la mesvalença (augment
de valor) de l’esmentat hort per Josep Dotras a Joan Pòlit, per
1 dobla i mitja d’or. La quarta concerneix la venda d’un mallol
d’1 aiminada a la Roca d’Albera, terme de la Gavarra, feta
per Agustí Llanapavana, pagès del lloc, sempre al mateix Pòlit,
per 30 lliures perpinyaneses. Els anys 1679, 1681 i 1689, el
difunt Antoni de Perarnau, pare dels pubills, ja va cobrar-ne
el foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 51v-52v.
[f. 51v] Die 18 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera
regnante.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et haeredum nobilis Don Antoni de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit Joanni Poli brasserio
eiusdemmet loci de la Rocha ibidem presenti & et suis &
134
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
venditiones infrascriptas et sequentes. Primo venditionem illam
sibi per Gaudericum Joli factam de quodam patuo intus
fortalissium1 eiusdemmet loci de la Rocha sit[o] confront[atum]
cum prima llissa o costa2 castri dicti loci, cum t[enentia] Petri
Prats brasserii, via qua itur a la conillera del castell in medio, cum
t[enentia] Mariae Ribes viduae et a parte ante cum vocato de la
Professó,3 praetio viginti sex librarum terdecim solidorum et
quatuor denariorum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra de qua venditione constat
instrumento recepto in posse T. not[arii] die ... & salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in directo dominio totiens quotiens &. Item
venditionem illam instrumento tamen gratiae redimendi mediante per magnificum Josephum Dotras4 burgensem uti usufructuarium bonorum dotalium dominae [f. 52] Mariae Dotras uxoris
suae factam de quadam petia terrae hort sit[am] in terminis dicti
loci de la Rocha loco dicto lo Pas de la Ribera o Pas d·en Tolujas5
continentiae mediae cartonatae terrae parum plus vel minus
confrontat[am] cum t[enentia] dicti Gauderici Joli de Vanyuls dels
Aspres, cum quodam horto hac dommedaria dicti loci, cum via
qua itur del carrer de vall6 ad rippariam7 eiusdemmet loci et cum
aliis, praetio quatuor auri duplice de qua venditione constat
instrumento recepto in posse honorabilis Antonii Colom et
Companyó q[uondam] not[arii] regii Perpiniani die ... & salvo
jure dictis pupillis de Perarnaus in sex denariis argenti de censu
anno quolibet die sive festo nativitatis domini solven[dis] et in
directo dominio totiens quotiens &. Item venditionem illam
majoris valentiae eiusdem petiae terrae hort per dictum
magnificum Josephum Dotras usufructuarium praedictum
bonorum omnium dominae Mariae Dotras uxoris suae dicto
Joanni Poli factam praetio unius cum dimidia auri duplicis ad
dictam rationem undecim librarum monettae Franciae pro
duplice de qua venditione constat instrumento recepto in posse
dicti Colom et Companyó not[arii] die prima maii 1679. Item
et denique venditionem illam sibi per Augustinem Llanapavana
agricolam eiusdemmet loci de la Rocha factam de [f. 52v] quadam
petia terrae mallol in terminis dicti loci sit[am] loco dicto la
Gavarra8 continentiae unius ayminatae terrae parum plus vel
minus aut id quod est confrontat[am] cum t[enentia] dicti Poli,
cum t[enentia] magnifici Josephi Pagès J[uris] U[triusque]
D[octo]ri ac burgensis honorati et matriculati Perpiniani, cum
t[enentia] Josephi Roger, cum t[enentia] Josephi Cordovès bras-
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
135
serii dicti loci, praetio triginta librarum eiusdem monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra de qua venditione constat instrumento recepto in posse T.
not[arii] die ... & salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo
dominio & totiens quotiens & confitens dictum nobilem Don
Antonium de Perarnau q[uondam] patrem dictorum pupillorum
de Perarnaus habuisse et recepisse a dicto Joanne Poli plenam
et integram satisfactiorem foriscapiorum ipsi uti domino praedicti
loci ratione dictarum venditionum conpet[endo] pertin[endo] et
spect[ando] pro ut ipsi dicto Don Dominico Generés constare fecit
tribus chirographis de recepto per dictum Don Antonium de
Perarnau ipso dicto Poli fact[o] diebus 12 decembris 1679, 27
julii 1681 et 26 januarii 1689 et sich firmavit sibi aut suis apocham
et laudimium respective jurans &.
Testes Franciscus Cardona brasserius eiusdemmet loci Antonius Vilanova de familiae dicti Generés et Josephus Sunyer,
scriptor qui vice.
1. Fa referència al recinte emmurallat de la Roca. 2. Sembla correspondre a la
lliça occidental del castell, actual carrer del Castell. 3. Segurament el carrer que passa
a davant de l’església parroquial i ressegueix el nucli emmurallat envoltant-lo per l’oest,
actualment carrer del Neulós. 4. Malgrat la seua qualificació de burgès, Josep Dotras no
sembla ser de la família dels burgesos honrats de Perpinyà, naturals d’Illa, descrita per
P. de Lazerme, op. cit., II, p. 85-86. En canvi, la parella correspon més a Josep Dotres
i Maria Puig, casats a Vilallonga dels Monts el 1671. En altres partides de casament de
la família Dotres, el pare de Josep, Nicolau Dotres, és qualificat de «magnífic». 5. Sembla
que sigui un pas de la ribera de la Roca prop de l’actual pont, camí de Sant Genís, a
baix de les escoles. 6. Actualment carrer de F. Aragó. Inf. Joan Maria Pierre, la Roca
d’Albera. 7. La Ribera de la Roca –també anomenada el Tanyarí– és el riu major de la
localitat que té les fonts en la conca alta dels diferents còrrecs que brollen a l’Albera sota
el puig Neulós, el roc de Tres Termes i el pic d’Orella i que desemboca al Tec més amunt
de Palau del Vidre, després d’haver confluït amb la Ribera de Vilallonga. La Ribera passa
a la vora occidental del poble. 8. Terme del sector més septentrional i planer del terme
entre la Ribera de la Roca i el límit amb Sureda –localitat que també té un terme que
hi confina i s’anomena igualment la Gavarra.
69
1700, gener, 18
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Josep Barata major,
pagès de la Roca d’Albera, per les compres fetes i les donacions
rebudes per aquest últim. La primera és una donació d’una
terra part camp, part garriga, a la Roca d’Albera, terme de Sant
Llorenç, a la vora del còrrec homònim, feta el 1678 per Brígida
136
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Anglada i Sala, vídua de Josep Anglada, especier de Perpinyà,
al dit Josep Barata, sotmesa a un cens anual de 7 reals de
plata pagadors per Nadal a la senyoria directa de la terra, que
s’inclouen en els 25 sous de cens de la dita terra. La segona
és la venda d’un pati dins el recinte fortificat de la Roca, carrer
d’en Morer, feta per Francisco Simorra a Josep Barata, per
27 lliures, 10 sous perpinyanesos i sotmès a un cens anual
de 4 sous de plata pagador per Nadal a la senyoria directa de
la terra. La tercera és la venda sense intervenció notarial d’un
camp de 2 aiminades, prop de la ribera de la Roca, feta per
Josep Salas al declarant Barata, sotmès a un cens anual de
2 sous de plata, pagadors per Nadal a la dita senyoria. La
quarta, sempre sense partida notarial, fa referència a la venda
de quatre feixes contigües per 2 aiminades al mateix poble,
terme del Puig de Na Capsala, feta entre els mateixos Salas
i Barata i, finalment, la cinquena es referia, en les mateixes
condicions i amb els mateixos protagonistes, a un camp de
6 quartonades, en el camí del mas d’en Massot i prop de la
ribera de la Roca. El preu total de les vendes d’aquestes tres
propietats era de 25 lliures, 15 sous perpinyanesos. El pagament del foriscapi per les cinc compres s’ajusta a 10 lliures,
5 sous, 10 diners.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 53-54v.
[f. 53] D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut supra usque invenies gratis & dominii ratione laudavit et
firmavit Josepho Barata majori dierum agriculae eiusdem loci
de la Rocha ibidem presenti & et suis & venditiones et donationem
infrascriptas et sequentes et primo donationem illam ipsi Josepho
Barata factam per dominam Brigidam Anglada viduam relictam
honor[abilis] Josephi Anglada q[uondam] arometarii Perpiniani
de quadam petia terrae partim camp et partim garriga in terminis
dicti loci de la Rocha sit[am] loco dicto Sant Llaurens1 cum
aliquibus clausons de terra contiguis confront[atam] cum t[enentia]
Michaelis Pacú agriculae que fuit de pertinentiis, cum t[enentia] magnifici Josephi Fundera alguatzirii in curia supraemi
concilii Rossilionis Perpiniani, cum t[enentia] domini dicti loci,
cum t[enentia] dicti Barata, corracho vocato de Sant Llaurens2
in medio, cum t[enentia] Mariae Marra viduae Joannis Marra,
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
137
cum t[enentia] Petri Martí, cum t[enentia] Jacobi Bardia, cum
t[enentia] Bernardi Carrera alias Gascó3 et cum aliis de qua
donatione constat instrumento recepto in posse honor[abilis]
Christophorii Coma q[uondam] not[arii] regii Perpiniani die 28
novembris 1678 salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in septem
argenti regalibus de censu anno quolibet [f. 53v] die sive festo
nativitatis domini solven[dis] in adiuctorium illorum viginti
quinque solidorum argenti quos anno quolibet dicta petiae terrae
camp et garrigia faciebat et in directo dominio totiens quotiens
& cum alienetur & Item venditionem illam ipsi per Franciscum
Simorra factam de quodam patuo sit[o] intus fortalissium4
eiusdemmet loci et in vico dicto d·en Morer o de la Professó5
confrontat[am] cum t[enentia] Jacobi Bodonet, cum dicto vico
d·en Moner6 o de la Professó et cum aliis, praetio viginti septem
librarum et decem solidorum monettae Perpiniani ad rationem
sex argenti regalium proqualibet libra de qua venditione constat
instrumento recepto in posse T. not[arii] die ... salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in quatuor solidis argenti de censu anno
quolibet7 die sive festo nativitatis domini solven[dis] et in directo
dominio totiens quotiens & Item venditionem illam ipsi verbo
tenus et nulla interveniente escriptura per Josephum Salas factam
de quadam petia terrae camp in terminis dicti loci de la Rocha
sit[am] continentiae duarum ayminatarum terrae parum plus vel
minus, confrontat[am] cum campo operis parroquialis ecclesiae
Sanctorum Petri et Felicis dicti loci, cum t[enentia] Thomae
Sobrepera agriculae loci de Vilallonga dels Monts, cum t[enentia]
Didici Cabestany agriculae, cum t[enentia] Michaelis Pacú, cum
ripparia8 dicti loci, cum t[enentia] Josephi March et cum garrigiis
domini dicti loci salvo [f. 54] jure dictis pupillis de Perarnaus
in duobus solidis argenti de censu anno quolibet die sive festo
nativitatis domini solven[dis] et in directo dominio totiens
quotiens & Item venditionem illam ipsi etiam verbo tenus et nullo
iinterveniente escriptura per dictum Josephum Salas factam de
quatuor feixis terre contiguis in terminis sit[is] loco dicto lo Puig
de Na Capsala9 continentiae duarum ayminatarum terrae parum
plus vel minus confrontat[am] cum t[enentia] magnifici Josephi
Pagès J[uris] U[triusque] D[octo]ri ac burgensis honorati et
matriculati Perpiniani, cum via qua itur a presenti loco ad
mansum vocatum d·en Massot,10 cum t[enentia] Felicis Falla, cum
t[enentia] Francisci Cabestany et cum corracho vocato de Sant
Llaurens11 salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo
138
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
dominio & totiens quotiens & Item et denique venditionem illam
etiam ipsi verbo tenus et nullo iinterveniente escriptura per
dictum Josephum Salas factam de quadam petia terrae camp in
terminis sit[am] continentiae sex cartonatarum terra parum plus
vel minus aut id quod est confrontat[am] cum t[enentia] Maria
Marra viduae Joannis Marra q[uondam] agriculae dicti loci, cum
via qua itur ad dictum mansum vocatum de·n Massot, in medio
cum corracho decendente de Sant Llaurens, cum t[enentia] dicti
Barata et cum campo operis dictae ecclesiae et cum aliis, praetio
dictarum proprietatum ipsi verbo tenus et nullo interveniente est
vend[itionis] viginti quinque [f. 54v] librarum et quindecim
solidorum dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem
sex argenti regalium proqualibet libra salvo jure dictis pupillis
de Perarnaus in censibus supra spesificatis et in directo dominio
& totiens quotiens & confitens dictum Josephum Barata exsoluisse
pro foriscapiis et alienetur dictis pupillis ratione dictarum venditionum et alienetur dictae donationis 1 ll. 8 s. 4 d. pro venditione
dicti patui per dictum Franciscum Simorra facta 4 ll. 11 s. 8 d.
et pro venditionis dictarum proprietatum ipsi verbo tenus et nullo
interveniente escriptura per dictum Sala factis 4 ll. 5 s. 10 d. dictae
monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti
regalium proqualibet libra que quantitates simul sumptae summam
efficiunt decem librarum quinque solidorum et decem denariorum
eiusdemmet monettae de quibus & renun[tio] quare firmavit sibi
et suis & apocham et laudimium respective jurans &.
Testes Estephanus Forcada, Franciscus Cardona brasserii
ambo dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. Deu remetre a la capella de Sant Llorenç, a l’actual mas d’en Rencura, a 1 km
a l’oest del poble, camí de Vilallonga. Sant Llorenç es troba anomenada antigament de
Torrents, d’Alemanys, també més modernament de Rocavella o de Galícia. 2. Còrrec que
baixa del mas Massot al mas Rencura. 3. A mig camí entre el nucli vell i Sant Fructuós
de la Rocavella, es troba el mas del Gascó, que segurament deu la seua denominació en
aquest Bernat Carrera, únic portador d’aquell cognom a la Roca d’Albera moderna. 4. Fa
referència al recinte emmurallat de la Roca. 5. Segurament el carrer que passa a davant
de l’església parroquial i l’envolta seguint el nucli emmurallat a ponent, actualment carrer
del Neulós. 6. La primera menció és Morer, la segona Moner: la forma correcta deu ser
«Morer» perquè es repeteix així més avall (doc. núm. 78). Els dos cognoms, però, són
prsents a la localitat en aquella època. 7. Segueix, ratllat, solvendis. 8. La Ribera de la
Roca –també anomenada el Tanyarí– és el riu més gran de la localitat, passa a la vora
occidental del poble. 9. Terme corresponent al Puig de la Capsana o Capsala (avui
erròniament transcrit de la «Caixana»: mapa IGN n°2549 OT), a més d’1 km al sud-oest
del poble, entre els masos Massot, Pi i Bes. 10. Mas a 1,5 km a l’oest del poble. Els
Massot ja són presents a la Roca des de principis del segle XVI. 11. Còrrec o ribera situat
al sector oest del terme de la Roca, prop del mas Massot i que discorre en direcció nord,
al mas Rencura i Sant Genís.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
139
70
1700, gener, 18
Debitori del cobrament del foriscapi precedent (doc. núm. 69) fet
per Josep Barata major, pagès de la Roca d’Albera, a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per
27 lliures, 7 sous, 6 diners perpinyanesos, pagadors per la festa
de Sant Pere i Sant Feliu de l’any 1700 i corresponents a les
10 lliures, 5 sous, 10 diners de foriscapi als quals s’afegeixen
pensions de cens acumulades fins al 1694.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 54v-55.
D[icta] D[ie].
Dictus Josephus Barata major dierum non [f. 55] obstante
supra dicta apocha fecit debitum dicto Don Dominico Generés
D[icto] N[omine] presenti & de viginti septem libris septem
solidis et sex denariis monettae Perpiniani argenti ad rationem
sex argenti regalium proqualibet libra et sunt videlicet 10 ll.
5 s. 10 d. per los dits foriscapis y alienetur per rahó de ditas vendas
a dits pobills de Perarnaus deguts, y lo demés per tots los censos
per ell deguts per rahó de dites proprietats fins lo any 1694, quas
dare et solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et
banchum die sive festo Sanctorum Petri et Felicis proxime
vent[uri] et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura
tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et
facultatet variandi iuditium & cum salariis assuetis & pro quibus
& et dampnis & obligavit bona sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
71
1700, gener, 18
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Francisco Barbotí,
cirurgià de la Roca d’Albera, per la compra feta per aquest
últim a la Roca. La venda, que concerneix una casa en el
recinte fortificat de la Roca, carrer de la Porta Seca, dóna al
carrer de la Professó, a la plaça nova i a l’hort d’en Vilar, es
féu el 1669 per Francisco Vilar al dit Barbotí, per un preu
de 46 lliures, 13 sous, 4 diners perpinyanesos i sotmesa a un
140
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
cens anual de 20 diners de plata, pagadors –mitjançant una
cana de vi– per Nadal a la senyoria directa de la terra. Domingo
Generés declara haver-ne cobrat 7 lliures, 15 sous perpinyanesos
de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 55-56.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit [f. 55v] et firmavit honorabili
Francisco Barbotí chirurgo dicti loci de la Rocha ibidem presenti
& et suis & venditionem illam sibi per Franciscum Vilar factam
de quadam domo intus fortalissium1 eiusdemmet loci sit[am] et
in vico dicto de la Porta Secha2 confront[atam] cum t[enentia]
Bartholomei Bagata, cum t[enentia] heredum Vidalis Ramonet
via in medio que fuit de pertinentiis, cum vico vocato de la
Professó,3 cum horto d·en Vilar, cum platea nova et cum aliis
praetio quadraginta sex librarum terdecim solidorum et quatuor
denariorum monettae Perpiniani ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra de qua venditione constat instrumento recepto
in posse honor[abilis] Dominico Doran not[arii] regii civitatis
Elnae die 16 januarii 1669 salvo jure dictis pupillis de Perarnaus
in viginti denariis argenti de censu in locum aut reductionem
unius canatae vini que antea dicta domus faciebat de censu anno
quolibet die sive festo nativitatis domini solven[dis] et in directo
dominio totiens quotiens & confitens se dicto \nomine/ habuisse
et recepisse a dicto Francisco Barbotí pro foriscapio ratione
dictae venditionis dictis pupillis de Perarnaus compet[endo]
pertinent[o] et spect[ando] septem libras et quindecim solidos
dictae monettae Perpiniani ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra de quibus & renun[tio] quare firmavit sibi aut
suis apocham et laudimium [f. 56] respective jurans &.
Testes Franciscus Cardona, Estephanus Forcada brasserii
ambo dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. Fa referència al recinte emmurallat de la Roca. 2. Sembla ser que correspon
a la porta mateixa de l’església parroquial, més gran del normal i que dóna a l’actual carrer
de l’Església. Inf. Joan Maria Pierre, la Roca d’Albera. 3. Segurament el carrer que passa
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
141
a davant de l’església parroquial i ressegueix el nucli emmurallat envoltant-lo per l’oest,
actualment carrer del Neulós.
72
1700, gener, 18
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Francisco Barbotí,
cirurgià de la Roca d’Albera, per les compres fetes per aquest
últim. La primera és la d’un hort d’1 quartonada a la Roca,
terme de la Ribera, feta el 1685 per Josep Sitjer al dit Barbotí,
per un preu de 10 dobles i mitja d’or. La segona es refereix
a la venda d’una vinya de 5 quartonades al mateix lloc, terme
del Perelló, feta el 1693 per Pere Massot a Barbotí, per 60 lliures
perpinyaneses i sotmesa a un cens anual de 6 diners de plata
pagadors per Nadal a la senyoria directa de la terra. El 1686,
el difunt Antoni de Perarnau, pare dels pubills, va cobrar 10
lliures perpinyaneses de foriscapi, de la mateixa manera que
Joan de Barotell, segon marit de la vídua del dit Antoni,
reconeix haver cobrat la vinya venuda el 1694 i Domingo
Generés en fa l’àpoca.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 56-57.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut supra usque invenies gratis & dominii ratione laudavit et
firmavit honor[abili] Francisco Barbotí chirurgo eiusdem loci de
la Rocha ibidem presenti & et suis & venditiones infrascriptas
et sequentes Primo venditionem illam sibi per Josephum Sitjer
factam de quadam petia terrae hort in terminis dicti loci sit[am]
loco dicto a la Ribera continentiae unius cartonatae terrae aut
id quod est confront[atam] cum t[enentia] Estephani Casademont,
cum via qui itur a presenti loco ad capellam Sancti Sebastiani,1
cum t[enentia] dicti Josephi Sitjer que fuit de pertinentiis, cum
t[enentia] magnifici Josephi Pagès J[uris] U[triusque] D[octo]ri
ac burgensis honorati et matriculati Perpiniani et cum t[enentia]
Hyeronimi Sobrepera agriculae, praetio decem cum dimidia auri
duplicium ad rationem undecim librarum monettae Franciae pro
qualibet auri duplice de qua venditione constat instrumento
recepto in posse honor[abilis] Petri Maurell not[arii] regii
142
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Perpiniani die 18 decembris 1685 salvo jure dictis pupillis de
Perarnaus et in directo dominio & totiens quotiens [f. 56v] Item
et denique venditionem illam sibi per Petrum Massot factam de
quadam petia terrae vinea in terminis dicti loci sit[am] loco dicto
al Perelló2 continentiae quinque cartonatarum terrae parum plus
vel minus aut id quod est confrontat[am] cum t[enentia] Petri
Massot, cum t[enentia] Josephi Bertran, cum via qua itur a
presenti loco de la Rocha ad locum Sancti Genesii de Fontaines
et cum t[enentia] heredum Jacobi Sicart agriculae eiusdem loci,
praetio sexsaginta librarum eiusdem monettae Perpiniani argenti
ad dictam rationem sex argenti regalium proqualibet libra de qua
venditione constat instrumento recepto in posse honor[abilis]
Honorati Albafulla not[arii] publici collegiati ac mercatoris
matriculati Perpiniani die 19 may 1693. salvo jure dictis pupillis
de Perarnaus in sex denariis argenti de censu anno quolibet die
sive festo nativitatis domini solven[dis] et in directo dominio
totiens quotiens & confitens dictum nobilem Don Antonium de
Perarnau q[uondam] patrem dictorum pupillorum habuisse et
recepisse a dicto Francisco Barbotí pro foriscapio ratione
venditionis dicti horti ipsi uti domino dicti loci compet[endo]
pertine[ndo] et spectan[do] decem libras eiusdem monettae
Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti regalium
proqualibet libra pro ut ipsi Don Dominico Generés constare fecit
quodam chirographo de recepto per dictum q[uondam] Don
Antonium de Perarnau facto die 22 novembris 1686 et nobilem
Don Joannem de Borotell Perpiniani populatum uti usufructuarium
bonorum dotalium [f. 57] dompnae Mariae Magdalenae de
Boratell uxoris suae et in primis nuptiis dicti q[uondam] Don
Antonii de Perarnau thenutariae pro suis dote & bonorum illius
habuisse a dicto Francisco Barbotí pro foriscapio ipsi ratione
venditionis dictae vineae compet[endo] pertine[ndo] et specta[ndo]
plenam satisfactionem pro ut ipsi dicto Don Dominico Generés
constare fecit quodam chirographo de recepto per dictum Don
Joannem de Borotell dicto Barbotí facto die 24 may 1694 et sich
firmavit sibi aut suis & apocham et laudimium respective &
jurans &.
Testes Franciscus Cardona, Estephanus Forcada brasserii
ambo dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. La capella és situada a vora del nucli vell, camí de la Rocavella.
no localitzat. Segurament en la part nord-oest del territori rocatí.
2. Terme
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
143
73
1700, gener, 18
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Esteve Forcada,
bracer de la Roca d’Albera, per les compres fetes per aquest
últim. La primera afecta un hort de mitja quartonada a la
Roca, terme de la Ribera, feta el 1670 per Jaume Badós,
pescador de Cotlliure, al dit Barbotí, per un preu de 15 lliures
perpinyaneses. La segona es refereix a la venda d’un hort de
mitja aiminada al mateix lloc, devora el terme del Pas de la
Ribera, feta pels cònjuges Galderic i Maria Prim a Barbotí,
per 26 lliures, 13 sous, 4 diners perpinyanesos i sotmès a un
cens anual d’un sou de plata pagador per Nadal a la senyoria
directa de la terra. Els 1676 i 1680, els difunts Josep i Antoni
de Perarnau, avi i pare respectius dels pubills en van cobrar
el foriscapi i Domingo Generés en fa l’àpoca.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 57v-58.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Estephano Forcada eiusdemmet loci de la Rocha
ibidem presenti & et suis & venditiones infrascriptas et sequentes
et primo venditionem illam sibi per Jacobum Badós piscatorem
villa Quocolibri1 eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] factam de quadam
petia terrae hort in terminis dicti loci sit[am] loco dicto a la Ribera
continentiae mediae cartonatae terrae parum plus vel minus aut
id quod est [f. 57v] confront[atam] cum horto domae dicti loci
in medio cum t[enentia] Josephi Barata agriculae, cum alio horto
dicti Forcada qui antea fuit Gauderici Prim et cum t[enentia]
haeredum Josephi Cassanyas, praetio quindecim librarum
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra de qua venditione constat instrumento recepto
in posse honor[abilis] Antonii Colom et Companyó q[uondam]
not[arii] regii Perpiniani die 7 januarii 1670. salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in directo dominio & totiens quotiens &
Item et denique venditionem illam sibi per Gaudericum Prim
brasserium eiusdem loci et Mariam coniuges usufructario et
144
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
proprietario nominibus factam de quadam alia petia terrae hort
in terminis dicti loci de la Rocha sit[am] loco dicto al Pas de la
Ribera2 continentiae mediae ayminatae terrae parum plus vel
minus aut id quod est confrontat[am] cum dicta horto dicti
Forcada, cum t[enentia] Josephi Cordovès et Mariae coniugum,
cum via qua itur a domo d·en Toluges ad locum de Sant Genís
de Fontaines et cum ripparia dicti, praetio viginti sex librarum
terdecim solidorum et quatuor denariorum dictae monettae
Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti regalium
proqualibet libra de qua venditione constat instrumento recepto
in posse ...3 salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in uno solido
argenti [f. 58] de censu anno quolibet die sive festo nativitatis
domini solven[dis] et in directo dominio & totiens quotiens &
confitens dictum nobiles Don Josephum de Perarnau et Don
Antonium de Perarnau patrem et filium respective habuisse et
recepisse a dicto Estephano Forcada plenam et integram satisfactionem ipsis uti dominis praedicti loci ratione dictarum
venditionum compet[endo] pertin[endo] et spect[ando] pro ut
ipsi dicto Don Dominico Generés constare fecit binis chirographis
de recepto per dictos Don Josephum et Don Antonium de
Perarnaus ipsi dicto Estephano Forcada factis diebus 21 februarii
1676 et 25 junii 1680 et sich firmavit sibi aut suis apocham et
laudimum respective & jurans &.
Testes honor[abilis] Laurentius Sicart agricula et bajulus,
Hyeronimus Moner bresserius ambo dicti loci de la Rocha et
Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. Remet a la vila de Cotlliure. 2. Sembla que sigui un pas de la ribera de la
Roca, prop de l’actual pont, camí de Sant Genís, dessota les escoles. 3. Segueix una línia
sencera en blanc.
74
1700, gener, 19
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Joan Lafarga,
bracer de la Roca d’Albera, per les compres fetes per aquest
últim. La primera afecta una part de vinya de dues aiminades
a la Roca, terme de la Gavarra, feta per Melcior Carrera (à)
Bristós, bracer del lloc, al dit Lafarga, per un preu de 25 lliures
perpinyaneses. La segona es refereix a la venda d’una casa amb
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
145
hort o eixida en els barris del mateix lloc, a la Plaça Major,
vora el rec de la Vila, feta el 1691 per Joan Tixador, ciutadà
honrat de Barcelona, habitant a Palau del Vidre a Lafarga,
per 100 lliures perpinyaneses i sotmès a un cens anual de tres
diners de plata pagadors per Nadal a la senyoria directa de
la terra, que s’inclouen als 6 diners que paga la casa cada
any. Domingo Generés en cobra un total d’11 lliures, 13 sous,
4 diners perpinyanesos de foriscapi, com a complement d’un
primer pagament rebut el 1694 per Joan de Barotell, segon
marit de la vídua d’Antoni de Perarnau, pare dels pubills.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 58v-59.
Die 19 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis dominii ratione laudavit
et firmavit Joanni Laforga1 brasserio eiusdemmet loci de la Rocha
ibidem presenti & et suis & venditiones infrascriptas et sequentes
et primo venditionem illam sibi per Melchiorem Carrera alias
Bristós brasserium eiusdemmet loci factam de medieatate
eiusdam petia terrae vinea [f. 58v] in terminis dicti loci sit[am]
loco dicto a la Gavarra2 continentiae duarum ayminatarum terrae
parum plus vel minus aut id quod est confront[atam] via qua
itur a loco de Sureda ad castrum de Vilaclara,3 cum t[enentia]
Josephi Sala, cum t[enentia] Josephi Joher et Josephi Oriol
brasseriorum eiusdemmet loci que est residua medietas dictae
vineae praetio viginti quinque librarum monettae Perpiniani
argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra de qua
venditione constat instrumento recepto in posse T. not[arii] die
... salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo dominio &
totiens quotiens & Item et denique venditionem illam sibi per
magnificum Joannem Tixador civem honoratum Barcinone in
loco de Palau del Vidre eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] populatum
de medietate cuiusdam domus et horti o aixida contigu[is] in
barris dicti loci de la Rocha sit[i] loco dicto in platea majori4
confrontat[os] cum t[enentia] Petri Anglada que est residua
medietas dictae domus, cum t[enentia] heredum Francisci
Bertran q[uondam] agriculae eiusdem loci cum dicta platea
majori, cum recho vocato lo Rech de la Vila5 cum aliis, praetio
centum librarum eiusdem monettae Perpiniani argenti ad dictam
rationem sex argenti regalium proqualibet libra de qua venditione
146
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
constat instrumento recepto in posse honor[abilis] Joannis Baptistae Delarís not[arii] regii civitatis Elnae die 31 decembris 1691
salvo jure dictis pupillis [f. 59] de Perarnaus in tribus denariis
de censu in adiuctorium illorum sex denariorum quos tota dicta
domus facit anno quolibet die sive festo nativitatis domini
solven[dis] et in directo dominio & totiens quotiens & confitens
dictum Joannem Lafarga exsoluisse pro foriscapiis dictis pupillis
ratione dictarum venditionum compet[endis] pertinen[dis] et
spectan[dis] scilicet pro foriscapio dictae vineae quatuor libras
tres solidos et quatuor denarios eiusdem monettae Perpiniani
argenti et pro foriscapio dictae mediatatis domus septem libras
et decem solidos eiusdem monettae Perpiniani argenti cum
residuum ad complementum dicti foriscapi habuerat et receperat
nobilis Don Joannis de Borotell Perpiniani populatus uti
usufructuarius bonorum dotalium dompna Mariae Magdalenae
de Borotell uxoris suae et in primis nuptiis dicti q[uondam] Don
Antonii de Perarnau tenutariae pro suis dote & bonorum illius
pro ut ipsi dicto nobili Don Dominico Generés constare fecit
quodam chirographo de recepto per dictum Don Joannem de
Borotell dicto Laforga facto die 2 aprilis 1694 quae bina quantitates simul sumptae summam eficiunt 11 ll. 13 s. 4 d. de quibus
& renun[tio] quare firmavit sibi aut suis apocham et laudimium
respective jurans &.
Testes Laurentius Sicart agricula et baiulus dicti loci de la
Rocha, Antonius Vilanova de familia dicti de Generés et Josephus
Sunyer, scriptor qui vice.
1. El patrònim és Lafarga tal com es diu a la continuació del document i el següent
i com ho confirmen els registres parroquials de la Roca d’Albera. 2. Terme del sector més
septentrional i planer del terme, entre la Ribera de la Roca i el límit amb Sureda. 3. Antic
poblet, ara masia, en el terme municipal de Palau del Vidre, a 1 km al sud-oest del poble.
4. Plaça a davant de l’església parroquial, costat nord-est, avui dita de la República. 5. Deu
correspondre al rec que passa a la part oriental del poble, prop del molí, baixa vora l’actual
avinguda Joffre i desemboca a la ribera de la Roca, sota Tanyà.
75
1700, gener, 19
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament del foriscapi
precedent (doc. núm. 74) fet per Joan Lafarga, bracer de la
Roca d’Albera, a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà,
com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria
de la Roca d’Albera, per 11 lliures, 13 sous, 4 diners
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
147
perpinyanesos, pagadors per Santa Maria d’Agost vinent, ja
que l’àpoca era formal i el pagament no s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 59-59v.
D[icta] D[ie].
Dictus Joannes Lafarga non obstante supradicto [f. 59v]
laudimio et confessione per dictum nobilem Don Dominicum
Generés dicto tutorio et curatorio nomine ipsi fact[o] et firmat[o]
de dictis undecim libris terdecim solidis et quatuor denariis
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra cum rei veritas sit et sich se habeat quod illas
non habuit neque recepit sed quod solum dictum laudimium et
confessionem ipsi fecit et firmavit sub spe presentis debiti
instrumenti ideo bonam fidem agnoscendo & gratis & huius publici instrumenti thenore confessus fuit et in veritate recognovit
se debere dicto Don Dominico Generés D[icto] N[omine] ibidem
presenti & dictas 11 ll. 13 s. 4 d. quas dare et solvere promisit
in pecunia numeratta extra tabulam et banchum die Beatae
Virginis Mariae mensis augusti proxime vent[uri] et hoc in pace
& sine dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & foro
& cum renuntiatione proprii fori & et facultate variandi juditium
cum salariis assuetis pro quibus et dampnis & obligavit bona sua
& jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
76
1700, gener, 21
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Josep Andral, pagès
de la Roca d’Albera, per les compres fetes per aquest últim.
La primera venda es fa d’un mallol de 4 aiminades a la Roca,
terme del Puig de les Forques, vora el còrrec de l’Orlina, el
1679, per Brígida Anglada i Sala, vídua de Josep Anglada,
especier de Perpinyà, a Isidre Andral, pare de Josep, per un
preu de 60 lliures perpinyaneses. La segona es refereix a la
venda d’un hort d’una aiminada al mateix lloc, terme del Salt,
vora el còrrec de les Relles, feta per Joan Planas al mateix Isidre
Andral, per un preu desconegut. Domingo Generés en cobra
un total de 10 lliures pel que fa al foriscapi del mallol i certifica
148
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
que Josep de Perarnau, avi dels pubills, ja el va cobrar el 1673
per l’hort.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 59v-60v.
Die 21 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani popu[f. 60]latus
tutor et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit Josepho Andral agriculae
eiudem loci de la Rocha ibidem presenti & et suis & venditionem
illam Isidoro Andral patri suo per dominam Brigidam Anglada
et Sala factam de quadam petia terrae mallol in terminis dicti
loci de la Rocha sit[am] loco dicto al Puig de las Furcas1
continentiae quatuor ayminatarum terrae parum plus vel minus
aut id quod est confrontat[am] cum via qua itur a presenti loco
de la Rocha ad civitatem Elnae, cum t[enentia] Francisci
Cabestany, cum corracho de la Orlina,2 cum t[enentia] Joannis
Pujol que fuit de pertinentiis, cum t[enentia] Antonii Xaubet et
cum t[enentia] Josephi Bolet chirugui dicti loci, praetio sexsaginta
librarum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de qua venditione constat instrumento
recepto in posse honor[abilis] Christophoris Comas q[uondam]
not[arii] regii Perpiniani die 8 januarii 1679. salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in directo dominio totiens quotiens & Item
et denique venditionem illam dicto Isidoro Andral patri suo per
Joannem Planas factam de quadam petia terrae hort in terminis
dicti loci sit[am] loco dicto al Salt3 [f. 60v] continentiae unius
ayminatae terrae parum plus vel minus aut id quod est
confrontat[am] cum alio horto dicti Andral, cum corracho de las
Rellas, cum t[enentia] heredum Petri Marra et cum t[enentia]
Josephi Joher brasserii dicti loci, praetio ...4 de qua venditione
constat instrumento recepto in posse T. die ... & salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in directo dominio & totiens quotiens &
confitens dictum Josephum Andral exsoluisse pro foriscapio
dictis pupillis ratione venditionis dicti mallol conpet[endo]
perti[nendo] et spect[ando] decem libras dictae monettae
Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti regalium
proqualibet libra et nobilem Don Josephum de Perarnau dictorum
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
149
pupillorum avum habuisse et recepisse a dicto Hyzidoro Andral
foriscapiorum dicti horti pro ut ipsi dicto Don Dominico Generés
constare fecit quodam chirographo de recepto per dictum
q[uondam] Don Josephum de Perarnau eidem Isidoro Andral
facto die 31 octobris 1673 quare fecit et firmavit sibi aut suis
& apocham et laudimium respective jurans &.
Testes Laurentius Sicart agricula et baiulus, Josephus
Justafré brasserius ambo eiusdemmet loci et Josephus Sunyer
scriptor qui vice.
1. Pujol a 1,5 km al nordest del poble, entre Tanyà i el camí d’Elna per
Vilaclara. 2. Còrrec que segurament correspon al que es troba a l’est del puig de les
Forques. 3. Terme a 1 km al sud-oest del nucli vell prop de la Rocavella, als voltants
dels masos Pacó i Bordas. 4. Segueix un espai d’un quart de línia en blanc.
77
1700, gener, 21
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament del foriscapi
precedent (doc. núm. 76) fet per Josep Andral, pagès de la Roca
d’Albera, a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com
a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la
Roca d’Albera, per 10 lliures perpinyaneses, pagadores per Sant
Blasi de 1700, ja que l’àpoca era formal però el pagament no
s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 60v-61.
D[icta] D[ie].
1
Dictus Josephus Andral non obstante supradicto [f. 61]
laudimio et confessione per dictum nobilem Don Dominicum
Generés dicto tutorio et curatorio nomine ipsi fact[o] et firmat[o]
de dictis decem libris monettae Perpiniani argenti ad rationem
sex argenti regalium proqualibet libra cum rei veritas sit et sich
se habeat quod illas non habuit neque recepit sed quod solum
dictum laudimium et confessionem ipsi fecit et firmavit sub spe
presentis debiti instrumenti ideo bonam fidem agnoscendo &
gratis & huius publici instrumenti thenore confessus fuit et in
veritate recognovit se debere dicto Don Dominico Generés D[icto]
N[omine] ibidem presenti & dictas decem libras quas dare et
solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et banchum
die sive festo Sancti Blasi proxime venturi et hoc in pace & sine
dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & foro &
cum renuntiatione proprii fori & et facultate variandi juditium
150
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
cum salariis assuetis pro quibus et dampnis & obligavit bona sua
& jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
1. Al marge Nota que lo p[rese]nt devitori és escancellat als 19 de 8bre 1700. Vegeu
doc. núm. 409.
78
1700, gener, 21
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Bartomeu
Llombarda, bracer de la Roca d’Albera, per una compra feta
per aquest últim. Aquesta concerneix la venda a carta de gràcia
d’un hort d’una quartonada a la Roca, terme del Salt, vora
el rec del molí fariner senyorial, feta per Joan Marra, pagès
del lloc, a Antoni Miquel Llombarda, pare de Bartomeu, per
un preu desconegut i sotmès a un cens anual d’1 diner de
plata pagador per Nadal a la senyoria directa de la terra.
Domingo Generés en cobra 2 lliures, 5 sous de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 61-62.
Die 21 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani [f. 61v] populatus
tutor et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit Bartholomeo Llumbarda
brasserio dicti loci de la Rocha ibidem presenti & et suis &
venditionem illam instrumento tamen gratiae redimendi et cum
pacto de retrovendendo mediante per Antonium Michaelem
Llumbarda q[uondam] patrem suum Joanni Marra q[uondam]
agriculae eiusdem loci factam de quadam petia terrae hort in
terminis dicti loci sit[am] loco dicto al Salt continentiae unius
cartonatae terrae parum plus vel minus afrontat[am] cum recho
molendini farinarii domini dicti loci de duabus partibus, cum
t[enentia] Felici Porteix et cum via qua itur ad montem,1
praetio...2 de qua venditione constat instrumento recepto in posse
T. not[arii] die ... & salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in uno
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
151
denario argenti de censo anno quolibet die sive festo nativitatis
domini solvent[o] in directo dominio & totiens quotiens &
confitens dictum Bartholomeum Llumbarda exsoluisse pro
foriscapio dictis pupillis ratione dictae venditionis compet[endo]
pertin[endo] et spect[ando] duas libras et quinque solidos dictae
monette Perpiniani argenti ad rationem [f. 62] sex argenti
regalium proqualibet libra de quibus & renun[tio] quare firmavit
sibi et suis & apocham et laudimium respective jurans &.
Testes Laurentius Sicart agricula et baiulus eiusdem loci de
la Rocha, Antonius Vilanova de familia dicti Don Dominici de
Generés et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. Remet als monts o muntanya de l’Albera.
en blanc.
2. Segueix un espai d’una mitja línia
79
1700, gener, 22
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Josep Justafré,
bracer de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest
últim. Es tracta d’una casa amb hort contigu, sota el portal
de Na Bigadana i del Morer, vora la muralla i el camí de Tanyà,
feta el 1686 per Josep Serra, bracer del mateix lloc a Josep
Justafré, per un preu de 90 lliures perpinyaneses i sotmès a
un cens anual de 2 sous de plata pagadors per Nadal a la
senyoria directa de la terra. Domingo Generés en cobra 10
lliures de foriscapi, com a complement d’un primer pagament
fet a Antoni de Perarnau, pare dels pubills, el 1689.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 62-62v.
Die 22 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & domini ratione laudavit
et firmavit Josepho Justafré brasserio eiusdem loci de la Rocha
ibidem presenti & et suis & venditionem illam sibi per Josephum
Serra brasserium eiusdemmet loci facta[m] de quadam domo et
horto contiguis sit[is] in dicto loco de la Rocha extra et propre
muros dicti loci y baix lo Portal antigament anomenat de Na
Bigadana y del Morer1 con[frontatis] cum ripparia2 dicti loci, cum
152
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
via qua itur a presenti loco ad capellam B[eatae] V[irginis]
M[ariae] de Tanyà3 et cum fonte dels Malers,4 praetio nonaginta
librarum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de qua venditione constat instrumento
recepto in posse honor[abilis] Bernardi March q[uondam]
not[arii] regii civitatis Elnae die 19 martii 1686. salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in duobus solidis argenti de censu anno
[f. 62v] quolibet die sive festo nativitatis domini solven[dis] et
in directo dominio & totiens quotiens & cum alienetur confitens
dictum se dicto habuisse et recepisse a dicto Josepho Justafré
pro foriscapio ratione dictae venditionis dictis pupillis pertinet[endo] compet[endo] et spect[ando] decem libras eiusdem
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra cum residuum ad complementum dicti foriscapi
habuerat et receperat dictus q[uondam] nobilis Don Antonius de
Perarnau pro ut ipsi dicto nobili Don Dominico Generés constare
fecit quodam chirographo de recepto per dictum q[uondam] Don
Antonium de Perarnau ipsi dicto Josepho Justafré facto die 10
martii 1689 de quibus & renun[tio] quare fecit et firmavit sibi
aut suis & apocham et laudimium respective jurans &.
Testes Josephus Casademont Gaudericus Prim brasserii
ambo dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. Portal situat a la part nord-oest del recinte emmurallat. 2. La Ribera de la Roca
–també anomenada el Tanyarí– és el riu major de la localitat, passa a la vora occidental
del poble. 3. La capella se situa a menys d’1 km al nord del poble. 4. Font del terme
dels Malers, a la vora mateixa del nucli emmurallat, costat nord-oest.
80
1700, gener, 21
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament del foriscapi
precedent (doc. núm. 76) fet per Josep Justafré, bracer de la
Roca d’Albera, a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà,
com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria
de la Roca d’Albera, per 10 lliures perpinyaneses, pagadores
per Santa Maria d’Agost de 1700, ja que l’àpoca era formal
i el pagament no s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 62v-63.
D[icta] D[ie].
Dictus Josephus Justafré non obstante supradicto laudimio
et confessione per dictum nobilem Don Dominicum Generés dicto
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
153
tutorio et curatorio nomine ipsi fact[o] et firmat[o] de dictis
decem libris monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
[f. 63] regalium proqualibet libra cum rei veritas sit et sich se
habeat quod illas non habuit neque recepit sed quod solum
dictum laudimium et confessionem ipsi fecit et firmavit sub spe
presentis debiti instrumenti ideo bonam fidem agnoscendo &
gratis & huius publici instrumenti thenore confessus fuit et in
veritate recognovit se debere dicto Don Dominico Generés D[icto]
N[omine] ibidem presenti & dictas decem libras quas dare et
solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et banchum
die sive festo Beatae Virginis Mariae mensis augusti proxime
venturi et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura
tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et facultate variandi juditium cum salariis assuetis pro quibus et
dampnis & obligavit bona sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
81
1700, gener, 21
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Pere Anglada,
bracer de la Roca d’Albera, per les compres fetes per aquest
últim. La primera és sobre la venda de la meitat d’una casa
a la Roca, en els barris, vora la plaça Major, feta per Josep
Tixador i Llosa, ciutadà honrat de Barcelona domiciliat a
Palau del Vidre, al dit Anglada, per un preu desconegut i
sotmesa a un cens anual de 3 diners pagadors per Nadal a
la senyoria directa de la terra. La segona es refereix a la venda
d’un hort de mitja quartonada al mateix lloc, terme del Salt,
feta per Antoni Guimesana, bracer de la Roca, al mateix
Anglada, per un preu de 6 dobles d’or i sotmès a un cens anual
de mig real de plata pagador per Nadal a la senyoria directa
de la terra. Domingo Generés en cobra un total de 5 lliures,
10 sous perpinyanesos de foriscapi (per l’hort), com a
complement d’un primer pagament rebut (per la casa) el 1695
per Joan de Barotell, segon marit de la vídua d’Antoni de
Perarnau, pare dels pubills.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 63-64v.
154
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Die 22 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati [f. 63v]
domini castri loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto]
N[omine] gratis & dominii ratione laudavit et firmavit Petro
Anglada brasserio eiusdem loci de la Rocha ibidem presenti &
et suis & venditiones infrascriptas et sequentes et primo venditionem illam sibi factam per magnificum Josephum Tixador et
Lloza civem honoratum Barcinone in loco de Palau del Vidre
eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] domiciliatum de medietate cuisdam domus in barriis dicti loci sit[am] et in platea majori1
confront[atam] cum Joannis Lafarga que est residua mediatis
dictae domus cum recho molendini farinarii2 domini dicti loci,
cum dicta platea majori, cum t[enentia] Andrae Baretja chirurgi
et cum t[enentia] Rozam Dalmau viduae, praetio ...3 de qua
venditione constat instrumento recepto in posse T. not[arii] die,
salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in tribus denariis argenti
de censu anno quolibet die sive festo nativitatis domini solven[dis]
et in directo dominio & totiens quotiens. Item et denique venditionem illam sibi per Antonium Guimesana brasserium factam
de quadam petia terrae hort in terminis dicti loci sit[am] loco
dicto al Salt4 continentiae mediae cartonatae terrae parum plus
vel minus confrontat[am] cum t[enentia] Eulariae Cassanyas
viduae quae fuit de [f. 64] pertinentiis, cum t[enentia] Josephi
Dotres que etiam fuit de pertinentiis de duabus partibus, cum
via qua itur a presenti loco ad montem, cum t[enentia] Hyeronimi
Moner et cum t[enentia] Antoni Forcada, praetio sex auri
duplicium ad rationem triginta trium argenti regalium proqualibet
auri duplice de qua venditione constat instrumento recepto in
posse honor[abilis] Antonii Compter not[arii] publici collegiati
Perpiniani die ... salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in medio
argenti regalio de censu anno quolibet die sive festo nativitatis
domini solven[dis] et in directo dominio totiens quotiens & et
cum alienetur & confitens dictum Petrum Anglada exsoluisse pro
foriscapio dicti horti dictis pupillis ratione dictae venditionis
compet[endo] pertin[endo] et spect[ando] quinque libras et
decem solidos monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra ex quibus ipse Don Dominicus
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
155
Generés habuit medietatem et conductores olim iurium redditum
et emolumentorum dicti loci residuam medietatem nobilem Don
Joannem de Borotell Perpiniani populatum uti usufructuarium
bonorum dotalium dompnae Mariae Magdalenae de Boratell
uxoris suae et in primis nuptiis dicti q[uondam] Don Antonii de
Perarnau tenutariae pro suis dote & bonorum illius habuisse et
recepisse plenam et integram satisfactionem foriscapii venditionis
dictae domus pro ut ipsi Don Dominico Generés [f. 64v] constare
fecit quodam chirographo de recepto per dictum Don Joannem
de Borotell ipsi dicto Petro Anglada facto die 20 martii 1695 de
quibus & renun[tio] quare firmavit sibi et suis apocham et
laudimium respective jurans.
Testes Franciscus Cardona, Sagismundus Bagata brasserii
ambo dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. Plaça a davant de l’església parroquial, costat nord-est, avui dita de la República. 2. El molí (fariner) de la Roca es troba al nord-est del poble a vora el rec de
la vila. 3. Segueix un espai d’un quart de línia en blanc. 4. Terme a 1 km al sud-oest
del nucli vell prop de la Rocavella, als voltants dels masos Pacó i Bordas.
82
1700, gener, 23
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Esteve Tizané,
bracer de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest
últim. Es fa sobre la venda d’una vinya de 2 aiminades a la
Roca, terme de les Tuelles, vora el camí de Sant Genís, el 1695
per Jaume i Bernat Guja, pare i fill, pagesos de Vilallonga dels
Monts al dit Tizané, per un preu de 26 dobles d’or i sotmesa
a un cens anual d’un diner de plata pagador per Nadal a la
senyoria directa de la terra. Domingo Generés en cobra 15
lliures, 1 sou, 4 diners de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 64v-65.
Die 23 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Estephano Tizané brasserio dicti loci de la Rocha
ibidem presenti & et suis & venditionem illam sibi factam per
Jacobum Guja et Bernardum Guja patrem et filium respective
156
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
agriculas loci de Vilallonga dels Monts eiusdem Elen[ensis]
dioc[esis] de quadam petia terrae vinea in terminis dicti loci
sit[am] loco dicto qui va a las Tuellas1 continentiae duarum
ayminatarum terrae parum plus vel minus aut id quod est
confrontat[am] cum via qua itur a presenti loco ad locum Sancti
Geniseii de Fontaines, cum t[enentia] Josephi Geli que fuit de
pertinentiis, cum t[enentia] Jacobi Forcada et cum t[enentia]
Josephi Garrich brasserii, praetio viginti sex auri duplicium
[f. 65] ad rationem undecim librarum monettae Franciae sive
franchs proqualibet auri duplice de qua venditione constat instrumento recepto in posse honor[abilis] Joannis Baptistae Delariis
not[arii] regii civitatis Elnae die 3 maii 1695 salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in uno denario argenti de censu anno
quolibet die sive festo nativitatis domini solven[do] et in directo
dominio & totiens quotiens & confitens se dicto nomine habuisse
et recepisse a dicto Estephano Tiziné pro foriscapio dictis pupillis ratione dictae venditionis compet[endo] pertin[endo] et
spect[ando] quindecim2 libras \unum solidum et quatuor/3
denarios monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de quibus & renun[tio] quare firmavit
sibi et suis & apocham et laudimium respective jurans.
Testes Bernardus Guja agricula dicti loci de Vilallonga dels
Monts, Antonius Vilanova de familia dicti de Generés et Josephus
Sunyer, scriptor qui vice.
1. Terme no localitzat. Segurament en el sector nord-oest del territori rocatí, prop
del camí de Sant Genís. 2. Segueix, ratllat, tres. 3. L’inserit substitueix la suma de
sexdecim solidos et octo [denarios].
83
1700, gener, 24
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Segimon Bagata, fuster de la Roca d’Albera, per una compra feta pel pare
d’aquest últim. Es fa sobre la venda d’una vinya de 2 aiminades
a la Roca, terme dels Meners, feta per Melcior Carrera (à)
Bristós, pagès del mateix lloc, a Miquel Bagata, pare del
declarant, per un preu desconegut i sotmesa a un cens anual
d’un sou de plata pagador per Nadal a la senyoria directa de
la terra. Domingo Generés en cobra 15 lliures, 1 sou, 4 diners
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
157
de foriscapi. Domingo Generés certifica que Josep de Perarnau,
avi dels pubills ja va cobrar el dret el 1673 amb 7 lliures, 13
sous, 4 diners.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 65-65v.
Die 24 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis dominii ratione laudavit
et firmavit Sagimundo Bagata ligni fabro dicti loci ibidem
presenti & et suis & [f. 65v] venditionem illam Michaeli Bagata
patri suo per Melchiorem Carrera alias Bristós factam de quadam
petia terrae vinea in terminis dicti loci sit[am] loco dicto als
Maners1 continentiae duarum ayminatarum terrae parum plus
vel minus confrontat[am] Josephi Salas, cum t[enentia] Joseph
Joher brasserii dicti loci, cum t[enentia] magnificum Didici
Vilamarí algutzirii curiae supraemi concilii Rossilionis et cum
t[enentia] Antonii Sorrulla alias lo Emparador, praetio & de qua
venditione constat instrumento recepto in posse T. not[arii] die...
salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in uno solido argenti de
censu anno quolibet die sive festo nativitatis domini solven[do]
et in directo dominio cum alienetur & totiens quotiens & confitens
nobilem Don Josephum de Perarnau q[uondam] avum dictorum
pupillorum habuisse et recepisse a dicto q[uondam] Michaele
Bagata pro foriscapio ratione dictae venditionis ipsi uti domino dicti
loci compet[endo] pert[inendo] et spect[ando] septem libras terdecim
solidos et quatuor denarios monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra pro ut ipsi constare
fecit quodam chirographo de recepto per dictum q[uondam] Don
Josephum de Perarnau facto die 8 januarii 1673 et sich firmavit
sibi et suis & apocham et laudimium respective jurans.
Testes Antonius Casademont, Franciscus Cardona brasserii
ambo dicti loci et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. Sense altra informació, es podria situar sigui als Malers –per mala còpia– sigui
a prop del mas Manera, camí de Sureda.
84
1700, gener, 24
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
158
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Maria Anna Sicart,
vídua de Jaume Sicart, pagès de la Roca d’Albera, per les
compres fetes per aquest últim. La primera és sobre la venda
d’una terra meitat camp, meitat vinya, de 2 aiminades i mitja
a la Roca, terme del Bosc d’en Jalbés, feta per Joan Renós
a Sicart, per un preu desconegut. La segona es refereix a la
venda d’un camp de mitja aiminada al mateix lloc, terme del
Canamar, prop de la ribera de la Roca, feta per Josep Arnau
al mateix Sicart, per un preu desconegut. La tercera concerneix
la venda d’una oliveda d’una aiminada al mateix lloc,
anomenada l’Oliveda del Quintar, feta per la vídua Àngela
Joher sempre al dit marit, per un preu desconegut. Domingo
Generés certifica que Josep de Perarnau, avi dels pubills, ja
va cobrar els drets dels anys 1683, 1684 i 1687.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 66-67.
Die 24 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Mariae Annae Sicart viduae relictae Jacobi Sicart
q[uondam] agriculae eiusdem loci de la Rocha ibidem presenti
& et suis & venditiones infrascriptas et sequentes et primo
venditionem illam dicto Jacobo Sicart viro suo per Joannem
Renós factam de quadam petia terrae partim vinea et partim camp
in terminis dicti loci sit[am] loco dicto al Bosch d·en Jalbés1
continentiae duarum cum dimidia ayminatarum terra parum plus
vel minus confront[atam] cum nobilis Don Laurentii Mateu et
Bou Perpiniani populati, cum t[enentia] Petri Massot, cum
t[enentia] Felicis Porteix de duabus partibus et cum aliis,
praetio...2 de qua venditione constat instrumento recepto in posse
T. not[arii] die, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo
dominio & totiens quotiens & Item venditionem illam dicto
q[uondam] Jacobo Sicart viro suo (ut praefertur) dictae Mariae
Annae Sicart per Josephum Arnau factam de quadam petia terrae
camp in terminis dicti loci sit[am] loco dicto la Canamar3
continentiae mediae ayminatae terrae aut id quod est confrontat[am] cum t[enentia] Augustini Llanapavana agriculae dicti loci
de duabus partibus, cum ripparia dicti loci de la Rocha4 et cum
aliis, praetio ...5 de qua venditione [f. 66v] constat instrumento
recepto in posse T. not[arii] die, salvo jure dictis pupillis de
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
159
Perarnaus et in directo dominio & totiens quotiens & Item et
denique venditionem illam etiam dicto Jacobo Sicart per Angelam
Joher viduam factam de quadam petia terrae oliveta in terminis
dicti loci de la Rocha sit[am] anomenada la Oliveda del Quintar6
continentiae unius ayminatae terrae parum plus vel minus confrontat[am] cum t[enentia] magnifici Josephi Pagès J[uris]
U[triusque] D[octo]ri ac burgensis honorati et matriculati
Perpiniani de duabus partibus, cum t[enentia] Laurentii Sicart
agriculae et baiuli dicti loci, cum via qua itur a presenti loco de
la Rocha ad mansum vocatum d·en Massot7 et cum aliis, praetio...8
de qua venditione constat instrumento recepto in posse T.
not[arii] die, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo
dominio & totiens quotiens & confitens nobilem Don Josephum
de Perarnau q[uondam] avum dictorum pupillorum habuisse et
recepisse a dicto q[uondam] Jacobo Sicart pro foriscapio ratione
dictarum venditionum ipsi uti domino dicti loci compet[endo]
pertin[endo] et spect[ando] plenam et integram satisfactionem
pro ut ipsi dicto Don Dominico Generés constare fecit tribus
diversis chirographis de recepto per dictum q[uondam] Don
Josephum de Perarnau factis diebus prima novembris 1683, 8
januarii 1684 et 21 augusti 1687 et sich [f. 67] firmavit sibi et
suis apocham et laudimium respective jurans.
Testes Franciscus Cardona brasserius dicti loci de la Rocha,
Antonius Vilanova de familia dicti Generés et Josephus Sunyer,
scriptor qui vice.
1. No localitzat fins ara. Segurament en la part nord-occidental del territori
rocatí. 2. Segueix un espai d’un quart de línia en blanc. 3. No localitzat fins ara, però
segurament a la part baixa del territori rocatí. 4. La Ribera de la Roca –també anomenada
el Tanyarí– és el riu més important de la localitat, passa pel costat occidental del
poble. 5. Segueix un espai d’un quart de línia en blanc. 6. Oliveda pertanyent segurament
al terme del Quintar, a 500 m al sud-oest del poble, entre el camí del mas d’en Massot
i el camí de la Rocavella. 7. Mas a 1,5 km a l’oest del poble. 8. Segueix un espai d’un
quart de línia en blanc.
85
1700, gener, 24
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera a Maria Badós, vídua
d’Emanuel Badós, bracer de la Roca d’Albera, per una compra
feta per aquest últim. Fa referència a la venda a carta de gràcia
d’una casa a la Roca, al coronell abans dit d’en Gramatge i
160
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
ara d’en Cabestany, feta el 1685 per Bernat Lafalla, pagès del
lloc, a l’esmentat Badós, per un preu de 78 lliures, 10 sous
perpinyanesos i sotmès a un cens anual d’1 diner de plata
pagador per Nadal a la senyoria directa de la terra. Domingo
Generés en cobra 13 lliures, 1 sou, 8 diners de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 67-67v.
Die 24 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Mariae Badós viduae Emanuelis Badós brasserii dicti
loci ibidem presenti & et suis & venditionem illam instrumento
tamen gratiae redimendi et cum pacto de retrovendendo sibi dicto
Emanuelli Badós viro (ut predicitur) suo usufructuario et proprietario nomnibus per Bernardum Lafalla factam de quadam
domo sit[am] in dicto loco de la Rocha et in vico de vall vocato
lo coronel del Puig d·en Gramatge et hodie d·en Cabestany,1
confront[atam] cum domo majori haeredum Didici Cabestany de
duabus partibus, a parte cum vico de vall et ab alio latere cum
t[enentia] Jacobi Forcada, praetio septuaginta octo librarum et
decem solidorum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra declarat emperò, que ab dita
quantitat és comprès lo censal [f. 67v] fa dita casa que ab dit acte
de venda per pacte exprès se carregaren a pagar, ells dits còniuges
Badós, en dits noms de penció de dos lliures plata de qua venditione
constat instrumento recepto in posse honor[abilis] Joannis
Baptistae Delariis not[arii] regii civitatis Elnae die 18 octobris
1685, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in uno denario argenti
de censu anno quolibet die sive festo nativitatis domini solven[do]
et in directo dominio & totiens quotiens & confitens se dicto
nomine habuisse et recepisse a dicta Maria Badós pro foriscapio dictis pupillis ratione dictae venditionis compet[endo]
pertin[endo] et spect[ando] terdecim libras unum solidos et octo
denarios dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem
sex argenti regalium proqualibet libra de quibus & renun[tio]
quare firmavit sibi et suis apocham et laudimium respective
jurans.
Testes honor[abilis] Laurentius Sicart agricula et baiulus,
Franciscus Cardona brasserius ambo dicti loci de la Rocha et
Josephus Sunyer scriptor qui vice.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
161
1. El coronell, antigament d’en Gramatge i llavors d’en Cabestany, sembla
correspondre en els barris de la Roca a cases de la part central o meridional (alta) de
l’actual carrer de F. Aragó.
86
1700, gener, 24
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament del foriscapi
precedent (doc. núm. 85) fet per Maria Badós, vídua d’Emanuel
Badós, bracer de la Roca d’Albera, a Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per 13 lliures, 1
sou, 8 diners perpinyanesos, pagadors per Santa Maria d’Agost
de 1700, ja que l’àpoca era formal però el pagament no s’havia
fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 67v-68.
D[icta] D[ie].
Dicta Maria Badós non obstante supradicto laudimio et
confessione per dictum nobilem Don Dominicum Generés dicto
tutorio et curatorio nomine ipsi fact[o] et firmat[o] de dictis
terdecim [f. 68] libris uno solido et octo denariis monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra cum rei veritas sit et sich se habeat quod illas non habuit
neque recepit sed quod solum dictum laudimium et confessionem
ipsi fecit et firmavit sub spe presentis debiti instrumenti ideo
bonam fidem agnoscendo & gratis & huius publici instrumenti
thenore confessus fuit et in veritate recognovit se debere dicto
Don Dominico Generés D[icto] N[omine] ibidem presenti &
dictas 13 ll. 1 s. 8 d. quas dare et solvere promisit in pecunia
numerata extra tabulam et banchum die sive festo Beatae Virginis
Mariae mensis augusti proxime venturi et hoc in pace & sine
dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & foro & cum
renuntiatione proprii fori & et facultate variandi juditium &
cum salariis assuetis & pro quibus & et dampnis & obligavit bona
sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
162
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
87
1700, gener, 29
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus
de la senyoria de la Roca d’Albera a Miquel Pacú, pagès de la
Roca d’Albera, per les compres fetes per aquest últim. La primera
concerneix la venda d’una terra de 6 quartonades a la Roca, terme
de la Rocavella, feta per Josep Serra, pagès de Vilallonga dels
Monts, al dit Pacú, sotmesa a un cens anual d’1 sou, 10 diners
pagadors per Nadal a la senyoria directa de la terra. La segona
es refereix a la venda d’un camp (sense especificar-ne la
superfície) al mateix lloc i mateix terme de la Rocavella, prop
de la ribera de la Roca i de la coma de Malibern, feta pel mateix
Serra a Sicart, sotmesa a un cens anual d’1 sou, 8 diners
pagadors per Nadal a la senyoria directa de la terra. La tercera
es fa sobre la venda d’unes feixes de 6 quartonades contigües
a un pati i un bosc, sempre al mateix terme rocatí de la
Rocavella, sotmeses a un cens anual de 2 sous, 6 diners
pagadors per Nadal a la senyoria. La totalitat de les tres vendes
s’apuja a 196 lliures perpinyaneses de les quals Domingo
Generés en cobra 32 lliures, 13 sous, 4 diners de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 68-69v.
Die 29 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] [f. 68v] die obitus sui etiam Perpiniani populati
domini castri loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto]
N[omine] gratis & dominii ratione laudavit et firmavit Michaeli
Pacú agriculae dicti loci de la Rocha ibidem presenti & et suis
& venditionem illam de proprietatibus infr[ascript]i ipsi per
Josephum Serra agriculam loci de Vilallonga dels Monts eiusdem
Elen[ensis] dioc[esis] factam primo de quadam petia terrae in
terminis dicti loci sit[am] loco dicto a Rochavella1 continentiae
sex cartonatarum terrae parum plus vel minus confront[atam]
cum t[enentia] Emanuelis Busquet de duabus partibus, cum alia
petiae terrae dicti Pacú via clausa qua itur a Rochavella in medio,
cum t[enentia] Juliani Marra agriculae loci de La Vall eiusdem
Elen[ensis] dioc[esis] et cum t[enentia] magnifici Josephi Fondera
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
163
algotsirii curiae supremii concilii Rossilionis, salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in uno solido et tribus denariis argenti de
censu anno quolibet die sive festo nativitatis domini solven[dis]
et in directo dominio & totiens quotiens &. Item de quadam petia
terrae camp in terminis dicti loci loco dicto a Rochavella
confrontat[am] cum supra dicta petiae terrae via clausa qua itur
a Rochavella in medio, cum ripparia dicti loci de la Rocha2 et
cum Coma de Malibern3 salvo jure dictis pupillis de Perarnaus
in uno solido et octo denariis de censu anno quolibet die sive
festo [f. 69] nativitatis domini solven[dis] et in directo dominio
& totiens quotiens & et cum alienetur &. Item et denique de
quadam petia terrae cum aliquibus clausonis sive espatiis terrae
contiguis una cum quodam patuo et bosch etiam contig[uo]
sit[am] in terminis dicti loci et in dicta partita de Rochavella
continentiae sex cartonatarum parum plus vel minus confrontat[am] cum t[enentia] Josephi Sobrepera agriculae dicti loci
de Vilallonga dels Monts de duabus partibus, cum ecclesia de
Rochavella via qua itur a dicto loco de la Rocha ad dictam
ecclesiam de Rochavella in medio, cum t[enentia] Bernardi
Llauger, cum ripparia dicti loci et cum t[enentia] Josephi Barata,
praetio dictarum trium proprietatum centum nonaginta sex
librarum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de qua venditione constat instrumento
recepto in posse honor[abilis] Joannis Baptistae Delariis not[arii]
regii civitatis Elnae die ... salvo jure dictis pupillis de Perarnaus
in duobus solidis et sex denariis de censu anno quolibet die sive
festo nativitatis domini solven[dis] et in directo dominio & totiens
quotiens & confitens se dicto habuisse et recepisse a dicto
Michaele Pacú pro foriscapio dictis pupillis ratione d[ictae]
venditionis compet[endo] perti[nendo] et spect[ando] triginta
duas libras terdecim solidos et quatuor denarios eiusdem
monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de quibus & renun[tio] quare firmavit
sibi [f. 69v] et suis & apocham et laudimium respective jurans.
Testes honor[abilis] Laurentius Sicart agricula et baiulus,
Joannes Antonius Rigall brasserius ambo dicti loci de la Rocha
et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Terme corresponent a la Rocavella, a un poc més d’1 km al sud-oest del poble,
amb l’església de Sant Fructuós de Rocavella. 2. La Ribera de la Roca –també anomenada
el Tanyarí– és el riu major de la localitat, passa a la vora occidental del poble. 3. Terme
no localitzat. Segurament a la rodalia de la Rocavella.
164
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
88
1700, gener, 29
Debitori del cobrament del foriscapi precedent (doc. núm. 87) fet
per Miquel Pacú, pagès de la Roca d’Albera a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per
41 lliures, 8 sous, 4 diners perpinyanesos, pagadors per la festa
de Sant Pere i Sant Feliu de 1700 i corresponents a les 32
lliures, 13 sous, 4 diners de foriscapi als quals s’afegeixen
8 lliures, 15 sous de pensions de cens degudes fins al 1694.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 69v-70.
D[icta] D[ie] regn[ante].
Dictus Michael Pacú non obstante supradicta apocha gratis
& fecit debitum dicto nobili Don Dominico Generés dicto nomine
presenti & ex una de triginta duabus libris terdecim solidis et
quatuor denariis monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra et ex alia de octo libris et
quindecim solidis eiusdem monettae argenti per tots los censos
que las ditas proprietats fan a dits pubills de Perarnaus, deixats
de pagar y deguts fins lo any 1694, que dictae quantitates simul
sumptae summam capiunt 41 ll. 8 s. 4 d. dictae monettae
Perpiniani argenti quas dare et solvere promisit in pecunia
numerata extra tabulam et banchum die sive festo Sanctorum
Petri et Felicis proxime vent[uri] et hoc in pace & sine dilatione
& sub pena et scriptura tertii & danda & foro & cum renunt[iatione] propri fori & et facultate variandi juditium & cum
salariis assuetis & pro quibus & et dampnis obligavit bona sua
& renun[tio] jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor [f. 70] qui vice.
89
1700, gener, 30
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Francisco Alís,
sastre de Vilallonga dels Monts, per una compra feta pel pare
d’aquest últim. S’hi fa constar la venda d’una vinya d’una
aiminada i mitja (part d’una parcel·la) a la Roca, terme de
la Coma del Vent, també dit del Còrrec de les Egües, feta per
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
165
Jaume Sicart, pagès de la Roca d’Albera, a Pere Alís, pare del
declarant, per un preu de 20 lliures i sotmesa a un cens anual
de 5 diners de plata pagadors per Nadal a la senyoria directa de
la terra, que s’inclouen en els 3 sous, 8 diners de cens de la
terra en conjunt. Domingo Generés certifica que Josep de
Perarnau, avi dels pubills, ja va cobrar el dret el 1670, amb
3 lliures, 6 sous, 8 diners.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 70-70v.
Die 30 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit Francisco Aliis1 sartori dicti
loci de Vilallonga dels Monts eiusdem Elen[ensis] dioc[esis]
ibidem presenti & et suis & venditionem illam Petro Aliis patri
suo per Jacobum Sicart factam de quadam petia terrae vinea in
terminis dicti loci sit[am] loco dicto a la Coma del Vent o còrrech
de las Eguas2 continentiae unius cum dimidia ayminatae terrae
parum plus vel minus que est pars illius petiae terrae majoris
continentiae confront[atam] cum corracho de las Cumas3 o del
Vern, confron[tatam] cum t[enentia] Josephi Aliis brasserii dicti
loci que fuit de pertenentis, cum t[enentia] Joannis Borralló de
duabus partibus. Praetio viginti librarum monettae Perpiniani
argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra de qua
venditione constat instrumento recepto in posse T. not[arii] die...
salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in quinque denariis argenti
de censu in adiuctorium illorum trium solidorum et octo denariorum argenti quos tota dicta petia terra una cum thenentiis
dictorum Josephi Aliis et Joannis Borralló facit dictis pupillis
[f. 70v] de Perarnaus anno quolibet die sive festo nativitatis
domini solven[dis] et in directo dominio & totiens quotiens &
confitens nobilem Don Josephum de Perarnau q[uondam] avum
doctorum pupillorum habuisse et recepisse a dicto Petro Alís pro
foriscapio ratione dictae venditionis ipsi uti domino dicti loci
compet[endo] perti[nendo] et spect[ando] tres libras sex solidos
et octo denarios eiusdem monettae Perpiniani argenti pro ut ipsi
dicto Don Dominico Generés constare fecit quodam chirographo
166
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
de recepto per dictum q[uondam] Don Josephum de Perarnau
facto die 20 junii 1670 et sich firmavit sibi aut suis apocham
et laudimium respective jurans &.
Testes Josephus Pujol brasserius dicti loci de la Rocha,
Antonius Vilanova de familia dicti Don Dominici Generés et
Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Remet al cognom Alís que per analogia amb el llatí «aliis» és escrit de tal manera
(vegeu també «Delariis», cognom del notari d’Elna sovint esmentat que remet a
Delarís). 2. Segurament a la vall alta del còrrec de Mataporcs. La coma del Vent i més
avall las cumas o del Vern podrien ser una confusió toponímica per part del redactor
que en desconeix la precisió. 3. Correspon a la conca alta del còrrec de Mataporcs.
90
1700, gener, 30
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Josep Pujol, bracer
de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest últim.
Correspon a la venda a l’encant públic d’una part de terra part
mallol, part garriga, d’una aiminada, a la Roca, terme del Puig
de Tanyà, prop del camí d’Elna i de Nostra Senyora de Tanyà,
feta el 1691 per Tomàs Delasheras, com a tutor de Joan Garau,
a Josep Pujol i a Jaume Sabater, bracer de la Roca, per un
preu de conjunt de 26 lliures, 13 sous, 4 diners perpinyanesos.
Domingo Generés en cobra 2 lliures, 3 sous, 4 diners corresponents a la meitat del foriscapi que grava la terra comprada
entre dos (doc. núm. 96).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 70-71v.
Dicta die in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis] dioc[esis]
regnante fiat ut1 supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Josepho Pujol brasserio dicti loci de la Rocha ibidem
presenti & et suis & venditionem illam in encantu publico sibi
et Jacobo Sabater brasserio dicti loci in comuni ementibus per
Thomam [f. 71] Delasheras uti tutorem et suis loco et casu
curatorem personae et bonorum omnium pupillo Joannis Garau
impubris factam de quadam petia terra partim mallol et partim
garrigia in terminis dicti loci sit[am] dicto loco serca lo Puig de
Tanyà2 continentiae suae partis seu mediatatis illius unius
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
167
ayminatae terrae plus vel minus aut id quod est, confront[atam]
cum via qua itur a presenti loco ad civitatem Elnae, cum alia
via qua itur loci de Sureda eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] ad
capellam B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Tanyà, cum t[enentia]
dicti Jacobi Sabater que est residua medietas dictae petiae terrae,
cum t[enentia] Francisci Cardona brasserii, cum ripparia dicti
loci de la Rocha,3 praetio pro tota dicta petia terrae viginti sex
librarum terdecim solidorum et quatuor denariorum monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra de qua venditione constat instrumento recepto in posse
honor[abilis] Hyacinti Ferriol q[uondam] not[arii] publici collegiati
Perpiniani die 2 augusti 1691, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo dominio & totiens quotiens & confitens se dicto
nomine habuisse et recepisse a dicto Josepho Pujol pro foriscapio
ratione medietatis dictae venditionis dictis pupillis compet[endo]
pertin[endo] et spect[ando] duas libras tres solidos et quatuor
denarios eiusdem monettae Perpiniani argenti de quibus &
renun[tio] quare firmavit sibi aut suis apocham et laudimium
respective jurans.
Testes Laurentius Sicart agricula et baiulus [f. 71v] dicti loci
de la Rocha Felix Porteix agricula loci de Vilallonga dels Monts
eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] et Josephus Sunyer, scriptor qui
vice.
1. Segueix, ratllat, ut presedenti. 2. Pujol poc prominent que porta l’església de
Tanyà, a l’antic camí d’Elna. 3. La Ribera de la Roca –també anomenada el Tanyarí–
és el riu més gran de la localitat, passa a l’oest del nucli del poble.
91
1700, gener, 30
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Joan Doran, pagès
de la Roca d’Albera, per les compres fetes per aquest últim
i son pare. La primera transacció fa referència a un camp de
6 quartonades a la Roca, prop de la capella de Sant Sebastià,
feta el 1691 per Antoni Joher, pagès del lloc, a Joan Doran,
per un preu de 99 lliures, 10 sous perpinyanesos i sotmesa
a un cens anual d’1 sou de plata pagador per Nadal a la
senyoria directa de la terra. La segona i la tercera es refereixen
a les vendes, primer d’una oliveda d’1 aiminada al mateix lloc,
168
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
vora el camí que duu al mas Massot i a Nostra Senyora del
Vilar, segon, d’una vinya de 7 quartonades, sempre a la Roca,
vora el camí de Vilallonga, fetes el 1692 pel reverend Ermengol
de Barotell, prevere i beneficiat de Sant Joan de Perpinyà a
l’esmentat Doran, per un conjunt de 26 dobles d’or i sotmeses
ambdues terres a un cens anual de 4 sous de plata pagadors
per Nadal a la senyoria directa de la terra. La quarta és sobre
un mallol –abans garriga– plantat també amb tres oliveres,
d’una aiminada al mateix lloc de la Roca, terme del Jai, vora
el camí de Sant Andreu, feta per Antoni Llombarda, pagès del
lloc, a Joan Doran, pare del declarant, per un preu desconegut.
Domingo Generés en cobra 33 lliures, 15 sous perpinyanesos
de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 71v-72v.
Die 30 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Joanni Doran agriculae dicti loci de la Rocha ibidem
presenti & et suis & venditiones infrascriptas et sequentes. Primo
venditionem illam sibi factam per Antonium Joher agriculam
dicti loci de la Rocha de quadam petiae terrae camp sit[am] in
terminis dicti loci de la Rocha prop la capella de Sant Sebestià1
continentiae sex cartonatarum terrae parum plus vel minus
confront[atam] cum via qua itur a dicto loco de la Rocha ad locum
de Vilallonga dels Monts, cum t[enentia] magnifici Josephi Pagès
burgensis honorati et matriculati Perpiniani, cum t[enentia] Emanuelis Sobrepera agriculae dicti loci de la Rocha, cum t[enentia]
heredum Francisci Simorra et cum via qua itur a dicta capella
Sant Sebestiani a Rochavella,2 praetio quadraginta novem librarum
decem solidorum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra de qua venditione constat
instrumento recepto in posse honor[abilis] Joannis Baptistae
Delarís not[arii] regii civitatis Elnae die 19 novembris 1691, salvo
jure dictis [f. 72] pupillis de Perarnaus in uno solido argenti de
censu anno quolibet die sive festo nativitatis Domini solvend[o]
et in directo dominio & totiens quotiens & Item etiam venditionem
illam sibi factam per reverendum Don Armangaudum de Borotell
presbiterum et beneficiatum majoris ecclesiae Sancti Joannis
Baptistae Perpiniani de quadam petiae terrae oliveta in terminis
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
169
dicti loci de la Rocha sit[am] continentiae unius ayminatae terrae
parum plus vel minus confront[atam] cum t[enentia] Josephi
Carrera alias Bristós, via qua itur ad mansum d’en Massot3 et
ad capellam B[eatae] V[irginis] M[ariae] del Vilar in medio, cum
t[enentia] Mariae Marra viduae, cum t[enentia] Francisci Bertran
et cum t[enentia] heredum Sagimundi Sala omnium dicti loci
de la Rocha. Item de quadam alia petia terrae vinea sit[am] in
terminis dicti loci de la Rocha continentiae septem cartonatarum
terrae parum plus vel minus confront[atam] cum t[enentia] dicti
Pagès, cum t[enentia] dictorum pupillorum de Perarnaus, cum
t[enentia] Petri Martí, cum via qua itur de dicto loco de la Rocha
ad locum de Vilallonga dels Monts et cum aliis, praetio dictarum
duarum proprietatum viginti sex auri duplicium ad rationem
triginta trium argenti regalium proqualibet auri duplice de qua
venditione constat instrumento recepto in posse honorabilis
Josephi Ferriol not[arii] publici et collegiati Perpiniani die 9
aprilis 1692, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus scilicet
pro dicta oliveta in quatuor solidis argenti de [f. 72v] censu anno
quolibet die sive festo nativitatis domini solvend[is] et in directo dominio & totiens quotiens & et pro petiae terrae vinea
in directo dominio tantum totiens quotiens & Item et denique
venditionem illam Joanni Doran q[uondam] patri dicti Joannis
Doran per Antonium Llonbarda factam de quadam petia terrae
mallol et antea garriga cum tribus olivariis in ea plantatis et
redicatis sit[am] in terminis dicti loci de la Rocha loco dicto al
Jay4 continentiae unius ayminatae terrae parum plus vel minus
afrontat[am] cum t[enentia] heredum Bernardi Pellicer, via qua
itur ad locum de Sant Andreu in medio, cum t[enentia] Brigidae
Moner dicto vico in medio, cum t[enentia] Josephi Joher et cum
t[enentia] heredum Jacobi Cassanyas, praetio ...5 de qua venditione
constat instrumento recepto in posse T. not[arii] die ... & salvo
jure dictis pupillis de Perarnaus in censibus assuetis et in directo
dominio totiens quotiens & confitens se dicto nomine habuisse
et recepisse a dicto Joanne Doran pro foriscapio ratione dictarum
venditionum dictis pupillis compet[endo] pertin[endo] et
spect[ando] triginta tres libras quindecim solidos monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra de quibus renun[tio] quare firmavit sibi aut suis apocham
et laudimium respective jurans.
Testes Laurentius Sicart, Franciscus Cardona agriculae
ambo dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
170
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
1. Capella situada a la riba esquerra de la ribera de la Roca, just a l’altre costat
del nucli vell. 2. Terme corresponent a la Rocavella, a un poc més d’1 km al sud-oest
del poble, amb l’església de Sant Fructuós de Rocavella. 3. Mas a 1,5 km a l’oest del
poble. 4. Terme segurament situat al nord-est del poble, prop de l’actual cementiri. 5. Segueix un espai d’un quart de línia en blanc.
92
1700, febrer, 2
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Pere Amiel, prevere
i hebdomadari de la Roca d’Albera, per les compres fetes per
aquest últim. La primera afecta una casa a la Roca, en els
barris (fora la muralla), carrer d’en Gatillepis, vora el rec del
molí. La segona es refereix a un hort contigu a la dita casa,
les dues fetes el 1699 per Bernat Candi, rector de la Roca a
l’esmentat Amiel, per un preu de 124 lliures perpinyaneses.
Domingo Generés en cobra 20 lliures, 13 sous, 4 diners
perpinyanesos de foriscapi, mitjançant els recaptadors del dret.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 73-73v.
[f. 73] Die 2 februarii 1700 in loco de la Rocha de Albera
Elen[ensis] dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit reverendo Petro Amiel presbitero et haebdommedario
parroquialis ecclesiae Sanctorum Petri et Felicis dicti loci de la
Rocha ibidem presenti & et suis &. Primo venditionem illam sibi
per reverendum Bernardum Candi uti rectorem dictae parroquialis
ecclesiae Sanctorum Petri et Felicis dicti loci de la Rocha factam
de quadam domo sit[am] in barris dicti loci loco dicto al Carrer
de Gatillepis1 confront[atam] cum t[enentia] Bartholomei Llumbarda, cum horto dicti reverendi Petri Amiel infrascripto, cum
recho molendini domini dicti loci et a parte ante cum dicto vico
del Gatillepis salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo
dominio totiens quotiens &. Item et denique venditionem illam
sibi per dictum reverendum Bernardum Candi uti rectorem
praeditum factam de quadam petiae terrae hort in dicta domo
continentiae2 confront[atam] cum recho molendini domini dicti
loci et cum dicta domo, praetio centum viginti quatuor librarum
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra de qua venditione constat instrumento recepto
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
171
in posse honor[abilis] Antonii Compter not[arii] publici collegiati
Perpiniani die 22 junii 1699, salvo jure dictis pupillis [f. 73v]
de Perarnaus in directo dominio & totiens quotiens & confitens
dictum reverendum Petrum Amiel exsoluisse pro foriscapio dictis
pupillis ratione3 dictae venditionis conpet[endo] pertin[endi] et
specta[ndo] viginti libras terdecim solidos et quatuor denarios
eiusdem monettae Perpiniani argenti ex quibus ipse Don Dominicus Generés habuit medietatem et residuam medietatem
conductores jurium reddituum et emolumentorum dicti loci de
quibus & renun[tio] quare firmavit sibi et suis & apocham et
laudimium respective jurans.
Testes Franciscus Cardona brasserius dicti loci, Antonius
Vilanova de familia dicti Don Dominici Generés et Josephus
Sunyer scriptor qui vice.
1. Actualment carrer de F. Aragó, popularment anomenat Carrer llarg. Inf. Joan
Maria Pierre, la Roca d’Albera. 2. No es precisa la superfície. 3. Segueix ratllat
«venditionis».
93
1700, febrer, 4
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Clara Esteve, vídua
de Montserrat Esteve, pescador de Cotlliure, per una donació.
Fa referència a la d’una oliveda llegada per Beneta Garbí,
muller de Francisco Garbí, a Rosa Martí, primera esposa de
Montserrat Esteve, arran dels seus capítols matrimonials.
Domingo Generés en cobra 2 lliures, 15 sous perpinyanesos
de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 73v-74.
Die 4 februarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Clarae Esteve viduae Montserrati Esteve q[uondam]
piscatoris villae Cocolibri eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] tenutariae
pro suis dote & universalis hereditatis et bonorium omnium que
fuerunt dicti q[uondam] viri sui nec non eorumdem bonorum
usufructuariae per ipsum relictae ultimo illius nuncupativo
testamento quod fecit condidit et ordinavit in posse T. not[arii]
172
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
die ... ibidem presenti & et suis & [f. 74] donationem illam Rozae
Esteve et Martí uxori Montserrati Esteve q[uondam] per Benetam
Garbí uxorem Francisci Garbí factam de quadam oliveta in
capitulis matrimonialibus inferius calendandis designata et
confrontata favore matrimonii quod dicta Rosa contraxit cum
dicto Montserrato Esteve in et cum eorum capitulis matrimonialibus inter eos factis et firmatis receptisque et continuatis
in posse T. not[arii] die ... salvo jure dictis pupillis de Perarnaus
in directo dominio totiens quotiens & cum alienetur & confitens
se dicto nomine habuisse et recepisse a dicta Clara Esteve pro
alienetur ratione dictae donationis dictis pupillis compet[endo]
pertin[endo] et spect[ando] duas libras et quindecim solidos
monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de quibus & renun[tio] quare firmavit
sibi et suis & apocham et laudimium respective jurans.
Testes Gaudericus Prim, Franciscus Blanch brasseriii ambo
dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
94
1700, febrer, 4
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Feliu Porteix, pagès
de la Roca d’Albera, com a usufructuari dels béns de la seua
muller, Caterina Porteix i Caldes, per una compra feta pel pare
d’aquesta última. Hi consta la venda d’una oliveda d’una
aiminada a la Roca, terme de Tanyà, dita la Plançonada, feta
el 1680 per Gervasi Sala a Andreu Caldes, sogre del declarant,
per un preu de 18 dobles d’or. Domingo Generés en cobra 3
dobles d’or de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 74-75.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis [f. 74v] dominii ratione
laudavit et firmavit Felici Porteix agriculae loci de Sureda eiusdem
Elen[ensis] dioc[esis] usufructuario bonorum omnium Catharinae
Porteix et Caldes uxoris suae ibidem presenti & et suis & venditionem illam Andrae Caldes q[uondam] per Gervasium Sala
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
173
factam de quadam petiae terrae oliveta in terminis dicti loci
sit[am] loco dicto a Tanyà anomenada la Plansonada1 continentiae
unius ayminatae terrae parum plus vel minus confron[tatam]
cum t[enentia] honor[abilis] Felicis Reig, cum t[enentia] honor[abilis] Emanuelis Sobrepera agriculae dicti loci de la Rocha,
cum t[enentia] dicti Porteix et cum t[enentia] Gauderici Joli loci
de Baniuls dels Aspres eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] de duabus
partibus, praetio decem et octo auri duplicium ad rationem
undecim librarum monettae Franciae sive franchs proqualibet
auri duplice de qua venditione constat instrumento recepto in
posse honor[abilis] Antonii Colom et Companyó q[uondam]
not[arii] regii Perpiniani die 21 februarii 1680, salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in directo dominio & totiens quotiens &
confitens se dicto nomine habuisse et recepisse a dicto Felice
Porteix pro foriscapio ratione dictae venditionis dictis pupillis
conpet[endo] pertin[endo] et spect[ando] tres auri duplices ad
dictam rationem undecim librarum monettae Franciae pro
duplice de quibus & renun[tio] quare firmavit sibi et suis
apocham et laudimium respective jurans.
Testes Julianus Selva escriptor Perpiniani, [f. 75] Franciscus
Cardona brasserius dicti loci et Josephus Sunyer, scriptor qui
vice.
1.
La capella de Tanyà es troba a menys d’1 km al nord del poble.
95
1700, febrer, 4
Debitori del cobrament del foriscapi precedent (doc. núm. 94) fet
per Feliu Porteix, pagès de la Roca d’Albera, a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per
3 dobles d’or, més 3 càrregues i 7 mesures i mitja d’ordi –com
a pensions de cens degudes fins al 1694 sobre un hort a la
Roca, terme del Jai– respectivament pagadores i portadors per
la festa de Santa Maria d’Agost de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 75-75v.
D[icta] D[ie].
1
Dictus Felix Porteix non obstante supradicta apocha fecit
debitum dicto nobili Don Dominico Generés D[icto] N[omine]
presenti ex una de tribus auri duplicibus ad rationem undecim
174
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
librarum monettae Franciae pro duplicae et ex alia de tribus
carricis septem cum dimidia mensuris ordeii et sunt per tots los
censos a dits pubills de Perarnaus deguts fins lo any 1694, per rahó
de aquell cens de una mesura y mitja de ordi que tots anys la festa de Nadal, en dit nom, fa y presta a dits pubills, com a possehint
una pessa de terra hort en los térmens de dit lloch de la Rocha
sit[uada] lloch dit al Salt2 de continèntia de una cartonada y mitja
de terra o lo que és poch més o menos, confron[tant] ab Pere Martí
y altres, quae omnia dare et solvere promisit videlicet dictas tres
auri duplices in pecunia numerata extra tabulam et banchum et
dictas tres carricas septem mansuras cum dimidia ordii in eadem
espetia ordii boni et receptabilis die sive festo B[eatae] V[irginis]
M[ariae] mensis augusti proxime vent[uri] et hoc in pace & sine
dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & foro & cum
renuntiatione proprii fori & et facultate variandi juditium & cum
salariis assuetis & [f. 75v] pro quibus & et dampnis & obligavit
bona sua & renun[tio] jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor, qui vice.
1. Al marge, Nota que lo p[rese]nt debitori és cancellat en poder meu als 29
de 8bre 1703. 2. Terme a 1 km al sud-oest del nucli vell, prop de la Rocavella, als voltants
dels masos Pacó i Bordas.
96
1700, febrer, 5
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Jaume Sabater,
bracer de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest
últim. Conté la venda a l’encant públic d’una part de terra
part mallol, part camp, d’1 aiminada a la Roca, terme del Puig
de Tanyà, prop del camí d’Elna i de Nostra Senyora de Tanyà,
feta el 1691 per Tomàs Delasheras, com a tutor de Joan Garau,
a Jaume Sabater i a Josep Pujol, bracer de la Roca, per un
preu de conjunt de 26 lliures, 13 sous, 4 diners perpinyanesos.
Domingo Generés en cobra 2 lliures, 4 sous, 4 diners corresponents a la meitat del foriscapi que grava la terra comprada
entre dos (doc. núm. 90).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 75v-76.
Die 4 februarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
175
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et haeredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit Jacobo Sebater brasserio
dicti loci de la Rocha ibidem presenti & et suis & venditionem
illam sibi et Josepho Pujol etiam brasserio dicti loci in comuni
ementibus in encantu publico per Thomam Delasheras uti
tutorem et suis loco et casu curatorem personae et bonorum
omnium pupilli Joannis Garau factam de quadam petia terrae
partim mallol et partim camp sit[am] in terminis dicti loci loco
dicto al Puig de Tanyà1 continentiae dicta medietas unius
ayminatae terrae parum plus vel minus confron[tatam] cum via
qua itur a presenti loco ad civitatem Elnae, cum t[enentia] [f.
76] dicti Josephi Pujol que est residua medietas mediae petiae
terrae et cum t[enentia] dominae Brigidae Anglada viduae,
praetio viginti sex librarum terdecim solidorum et quatuor
denariorum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de qua venditione constat instrumento
recepto in posse honor[abilis] Hyacinti Ferriol q[uondam]
not[arii] publici collegiati Perpiniani die secunda augusti 1691,
salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo dominio &
totiens quotiens & cum alienetur & confitens se dicto nomine
habuisse et recepisse a dicto Jacobo Sabater pro medietate
foriscapii dictis pupillis ratione dictae venditionis conpet[endo]
pertin[endo] et spect[ando] duas libras quatuor solidos et quatuor
denarios eiusdem monettae Perpiniani argenti de quibus &
renun[tio] quare firmavit sibi et suis apocham et laudimium
respective jurans.
Testes honor[abilis] Joannes Artigas chirurgus Perpiniani,
Gaudericus Prim brasserius dicti loci et Josephus Sunyer scriptor
qui vice.
1.
Pujol poc prominent que porta a l’església de Tanyà, a l’antic camí d’Elna.
97
1700, febrer, 5
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Joan Antoni Rigall,
176
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
fuster de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest
últim. Consisteix en la venda a carta de gràcia d’un hort d’una
quartonada a la Roca, terme de la Ribera, feta el 1699 per
Esteve Forcada a Joan Antoni Rigall, per un preu de 16 lliures,
12 sous perpinyanesos (amb augment de preu posterior inclòs). Domingo Generés en cobra 15 lliures, 15 sous de
foriscapi, mitjançant els recaptadors del dret.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 76-77.
Die 5 februarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat ut
in praesedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit et
firmavit Joanni Antonio Rigall ligni fabro dicti loci de la Rocha
ibidem presenti & et suis & [f. 76v] venditionem illam instrumento
tamen gratiae redimendi et cum pacto de retro vendendo mediante
sibi per Estephanum Forcada factam de quadam petiae terrae hort
in terminis dicti loci sit[am] loco dicto a la Ribera continentiae unius
cartonatae terrae parum plus vel minus aut id quod est confron[tatam]
cum alio horto dicti Estephani Forcada, cum t[enentia] Josephi
Barata, cum t[enentia] Josephi Cassanyes et cum ripparia dicti loci
de la Rocha,1 praetio sexdecim librarum duodecim solidorum
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra conpraehensa quadam apocha in aumentum
praetii facta per dictum Furcada dicto Rigall de qua venditione
constat instrumento recepto in posse honor[abilis] Joannis
Baptistae Delarís not[arii] regii civitatis Elnae diebus 17 aprilis
et 17 maii 1699, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo
dominio & totiens quotiens & confitens dictum Joannem Antonium Rigall exsoluisse pro foriscapio dictis pupillis ratione
dictae venditionis conpet[endo] pertin[endo] et specta[ndo] duas
libras et quindecim solidos dictae monettae Perpiniani argenti
ex quibus ipse Don Dominicus Generés habuit medietatem et
residuam medietatem conductores olim iurium reddituum
et emolumentorum dicti loci de quibus & renun[tio] quare firmavit sibi et suis & apocham et laudimium respective jurans.
Testes Franciscus Cardona brasserius dicti loci de la Rocha
Franciscus Carbonell sartor loci [f. 77] de Sureda eiusdem
Elen[ensis] dioc[esis] et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. La Ribera de la Roca –també anomenada el Tanyarí– és el riu de més cabal
de la localitat, que passa per la vora occidental del poble.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
177
98
1700, febrer, 5
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Francisco Carbonell, sastre de Sureda, per una compra feta per aquest últim.
Es tracta de la venda a carta de gràcia d’una vinya de 6
quartonades a la Roca, terme del Bosc d’en Jalbés, feta el 1699
per Joan Ximfell a Francisco Carbonell, per un preu de 6 dobles
d’or. Domingo Generés en cobra 5 lliures, 10 sous de foriscapi,
mitjançant els recaptadors del dret.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 77-77v.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in praesedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Francisco Carbonell sartori loci de Sureda eiusdem
Elen[ensis] dioc[esis] ibidem presenti & et suis & venditionem
illam instrumento tamen gratiae redimendi et cum pacto de retro
vendendo mediante sibi per Joannem Ximfell factam de quadam
petiae terrae vinea in terminis dicti loci sit[am] loco dicto al Bosch
d·en Jaubés1 continentiae sex cartonatarum terrae parum plus vel
minus aut id quod est confron[tatam] cum t[enentia] heredum
Petri Pardinella alias Rencura,2 cum t[enentia] Catharinae Porteix
uxoris Felicis Porteix agriculae dicti loci de Sureda, cum t[enentia]
Andreae Baretixa3 chirurgi dicti loci de la Rocha, cum t[enentia]
Bernardi Llaugé textoris lini dicti loci, cum t[enentia] Joanni
Angeli Puig et cum t[enentia] heredum Jacobi Cassanyas, praetio
sex auri duplicium ad rationem undecim librarum monettae
Franciae proqualibet auri duplici de qua venditione constat
instrumento recepto in posse honor[abilis] Joannis Baptistae
Delarís not[arii] regii civitatis Elnae die 19 augusti 1699, salvo
jure dictis pupillis de Perarnaus in directo dominio totiens
quotiens & confitens dictum Franciscum Carbonell exsoluisse pro
foriscapio dictis pupillis ratione dictae venditionis conpet[endo]
pertin[endo] et specta[ndo] quinque libras et decem solidos
monettae Perpiniani argenti [f. 77v] ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra ex quibus ipse Don Dominicus Generés
habuit medietatem et residuam medietatem conductores jurium
reddituum et emolumentorum dicti loci de quibus & renun[tio]
178
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
quare firmavit sibi aut suis & apocham et laudimium respective
jurans.
Testes Joannes Antonius Rigall ligni faber, Franciscus
Cardona brasserius ambo dicti loci et Josephus Sunyer, scriptor
qui vice.
1. No localitzat fins ara. Segurament en la part nord-occidental del territori
rocatí. 2. A un xic més d’1 km a l’oest del poble, camí de Vilallonga, se situa el mas
d’en Rencura o Rancura. 3. Remet al patrònim Baretxa o Baretja.
99
1700, febrer, 6
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Francisco Cardona,
bracer de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest
últim. Es tracta de la venda d’un mallol de 7 quartonades a
la Roca, terme de la Teularia, prop del camí d’Elna, feta el
1692 per Antoni de Perarnau, senyor del lloc, a l’esmentat
Cardona, per un preu de 35 lliures perpinyaneses. El difunt
Antoni de Perarnau, pare dels pubills, ja en va cobrar el dret
de foriscapi i Domingo Generés en fa l’àpoca.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 77v-78.
Die 6 februarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Francisco Cardona brasserio dicti loci de la Rocha
ibidem presenti & et suis & venditionem illam per dictum nobilem
Don Antonium de Perarnau q[uondam] patrem dictorum pupilllorum factam de quadam petia terrae mallol in terminis dicti
loci sit[am]loco dicto la Taularia1 continentiae septem cartonatarum terrae parum plus vel minus aut id quod est confron[tatam] cum t[enentia] Josephi Pujol via qua itur a presenti loco
ad civitatem Elnae, in medio, cum t[enentia] honor[abilis]
Laurentii Sicart agriculae et baiuli dicti loci via in medio, cum
t[enentia] Josephi Carrera, cum t[enentia] haeredum Joannae
Annae Bagata et cum t[enentia] Augustini Llanapavana via in
medio, [f. 78] praetio triginta quinque librarum monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra de qua venditione constat instrumento recepto in posse
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
179
honor[abilis] Antonii Martí q[uondam] not[arii] publici collegiati
Perpiniani die 4 aprilis 1692, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo dominio & totiens quotiens & cum alienetur &
confitens dictum q[uondam] Don Antonium de Perarnau habuisse
et recepisse a dicto Francisco Cardona pro foriscapio ratione
dictae venditionis dictis pupillis compet[endo] pert[inendo] et
spect[ando] plenam et integram satisfactionem pro ut ipsi dicto
Don Dominico Generés constare fecit et sich firmavit sibi et suis
& apocham et laudimium respective jurans.
Testes Bernardus Sicra de familia dicti Don Dominici
Generés, Josephus Cros brasserius dicti loci et Josephus Sunyer,
scriptor qui vice.
1. Terme segurament situat al nord del nucli vell prop de la ribera de la Roca
i abans de Tanyà, camí d’Elna.
100
1700, febrer, 6
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Pere Pujol, fuster
de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest últim.
Es tracta de la venda d’una vinya d’una aiminada i mitja (part
d’una parcel·la) a la Roca, terme del Jai, prop del camí de
Sureda i de Vilaclara, feta el 1678 per Brígida Anglada a Pere
Bosquet, per un preu de 46 lliures, 13 sous 4 diners perpinyanesos i sotmesa a un cens anual de 6 diners pagadors
per Nadal a la senyoria directa de la terra, que s’inclouen en
els 12 sous de cens. Aquesta mateixa vinya va ser venuda de
nou el 1689 per Pere Bosquet al declarant per la mateixa
quantitat. Domingo Generés en cobra 15 lliures, 10 sous
perpinyanesos de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 78-79.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Petro Pujol ligni fabro dicti loci de la Rocha ibidem
presenti & et suis & venditiones infrascriptas et sequentes Primo
venditionem illam Petro Busquet per dominam Brigidam Anglada
180
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
factam de quadam petia terrae vinea in terminis dicti loci sit[am]
loco dicto al Jay1 continentiae unius cum dimidia ayminatae
terrae parum plus vel minus aut id quod [f. 78v] confront[atam]
cum Petri Martí que fuit de pertinentiis, cum via qua itur a
presenti loco ad locum de Sureda eiusdem Elen[ensis] dioc[esis]
et ad mansum de Vilaclara, cum t[enentia] haeredum Didici
Cabestany, cum t[enentia] Josephi Bertran et cum t[enentia]
magnifici Joannis Tixador civis honorato Barcinone in loco de
Palau del Vidre eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] populati, praetio
quadraginta sex librarum terdecim solidorum et quatuor denariorum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium pro qualibet libra de qua venditione constat instrumento
recepto in posse honor[abilis] Christophari Comas q[uondam]
not[arii] regii Perpiniani die vigessima octava novembris 1678,
salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in sex denariis argenti de
censu in adiuctorium illorum duodecim solidorum quos una cum
tenentia dicti petri Martí faciunt anno quolibet die sive festo
nativitatis domini solven[dis] et in directo dominio & totiens
quotiens & et alienetur. Item et denique venditionem illam sibi
per dictum Petrum Busquet factam de vinea supra confrontata,
praetio quadraginta sex librarum terdecim solidorum et quatuor
denariorum eiusdem monettae Perpiniani ad rationem sex
argenti regalium pro qualibet libra de qua venditione constat
instrumento recepto in posse honor[abilis] Gasparis Laporta
not[arii] regii Perpiniani die 6 martii 1689 salvo jure dictis pupillis
de Perarnaus in censibus supradictis et in directo dominio totiens
quotiens & et cum alienetur [f. 79] confitens se dicto nomine
habuisse et recepisse a dicto Petro Pujol pro foriscapio ratione
dictarum venditionum dictis pupillis compet[endo] pertin[endo]
et spect[ando] quindecim libras et decem solidos monettae
Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti regalium
proqualibet libra de quibus & renun[tio] quare firmavit sibi et
suis & apocham et laudimium respective jurans.
Testes Gaudericus Prim, Franciscus Cardona brasserii ambo
dicti loci et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1.
Terme segurament situat al nord-est del poble, prop de l’actual cementiri.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
181
101
1700, febrer, 6
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Pere Pujol, fuster
de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest últim.
Es tracta de la venda d’una casa amb pati i hort contigus
en els barris de la Roca, carrer d’en Gatillepis, vora el rec del
molí, feta el 1688 pels germans Maria Vigo i Fornells,
Marianna Xaubet i Fornells i Francisco Fornells, tots del lloc,
a Pere Pujol, per un preu de 79 lliures, 7 sous, 6 diners perpinyanesos. Domingo Generés en cobra 12 lliures, 16 sous
perpinyanesos de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 79-79v.
D[icta] D[ie].
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in praesedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Petro Pujol ligni fabro dicti loci de la Rocha ibidem
presenti & et suis & venditionem illam sibi per Mariam Vigo et
Fornells viduam relectam Raymundi Vigo, Mariam Annam
Xaubet uxorem Felicis Xaubet et Franciscum Fornells fratres
dicti loci factam de quadam domo patuo et horto contiguis sit[is]
in barriis dicti loci de la Rocha et in vico d·en Gatillepis
confr[ontatis] cum t[enentia] reverendi Petri Amiel presbiteri et
haebdommedari parroquialis ecclesiae dicti loci, cum recho
molendini domini dicti loci, cum horto Emanuelis Busquets, cum
t[enentia] magnifici Josephi Pagès J[uris] U[triusque] D[octo]ri
ac burgensis honorati et matriculati Perpiniani et a parte ante
cum dicto vico d·en Gatillepis,1 praetio septuaginta novem librarum [f. 79v] septem solidorum et sex denariorum monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra de qua venditione constat instrumento recepto in posse
honor[abilis] Joannis Baptistae Delarís not[arii] regii civitatis
Elnae die 9 junii 1688, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in
directo dominio & totiens quotiens & confitens se dicto nomine
habuisse et recepisse a dicto Petro Pujol pro foriscapio dictis
pupillis de Perarnaus ratione dictae venditionis conpet[endo]
pertin[endo] et espect[ando] duodecim libras sexdecim solidos
et octo denarios eiusdem monettae Perpiniani argenti ad dictam
rationem sex argenti regalium proqualibet libra de quibus &
182
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
renun[tio] quare firmavit sibi et suis & apocham et laudimium
respective jurans.
Testes Gaudericus Prim, Francis[cus] Cardona brasserii
ambo dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. Actualment carrer de F. Aragó, popularment anomenat Carrer Llarg. Inf. Joan
Maria Pierre, la Roca d’Albera.
102
1700, febrer, 6
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament dels
foriscapis precedents (docs. núm. 100 i 101) fet per Pere Pujol,
fuster de la Roca d’Albera, a Domingo Generés, burgès honrat
de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de
la senyoria de la Roca d’Albera, per 28 lliures, 6 sous, 8 diners
perpinyanesos, pagadors per la diada de Sant Feliu i de Sant
Pere de 1700, ja que l’àpoca era formal però el pagament no
s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 79v-80.
D[icta] D[ie].
1
Dictus Petrus Pujol non obstantibus supradictis duobus
laudimiis et confessionibus per dictum nobilem Don Dominicum
Generés dicto tutorio et curatorio nomine ipsi fact[is] et firmat[is]
de dictis viginti octo libris sex solidis et octo denariis monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra cum rey veritas sit et sich se habeat [f. 80] quod illas non
habuit neque recepit sed quod solum dict[os] laudimia et confessiones ipsi fecit et firmavit sub spe praesentis debiti instrumenti
ideo bonam fidem agnoscendo & gratis & huius publici instrumenti thenore confessus fuit et in veritate recognovit se debere dicto
Don Dominico Generés D[icto] N[omine] ibidem presenti & dictas 28 ll. 6 s. 8 d. quas dare et solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et banchum die sive festo Sanctorum Petri
et Felicis proxime vent[uri] et hoc in pace & sine dilatione & sub
pena et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione
proprii fori & et facultate variandi juditium & cum salariis assuetis pro quibus & et dampnis & obligavit bona sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
1. Al marge, Vuy als 7 de setembre 1701 és cancellat lo p[rese]nt devitori y la
àpocha és al manual.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
183
103
1700, febrer, 7
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera a Josep Casademont,
fuster de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest
últim. Es tracta de la venda d’un “hort clos de parets” de mitja
aiminada, camí d’en Gatillepis, feta per Josep Tixador, ciutadà
honrat de Barcelona, domiciliat a Palau del Vidre, a Josep
Casademont, per un preu de 26 lliures, 13 sous, 4 diners
perpinyanesos i sotmès a un cens anual d’un diner de plata
pagador per Nadal a la senyoria directa de la terra. Domingo
Generés en cobra 4 lliures, 8 sous, 4 diners perpinyanesos de
foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 80-80v.
Die 7 februarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit Josepho Casademont ligni
fabri dicti loci de la Rocha ibidem presenti & [f. 80v] et suis &
venditionem illam per magnificum Josephum Tixador q[uondam]
civem honoratrum Barcinone in loco de Palau del Vidre eiusdem
Elen[ensis] dioc[esis] die obitus sui domiciliatum factam de
quadam petia terrae hort clos de parets in dicto loco sit[am] in
vico dicto d·en Gatillepis1 continentiae mediae cartonatae terrae
parum plus vel minus aut id quod est confront[atam] cum
t[enentia] Bernardi Prats fabri ferrarii, cum t[enentia] domini
Felicis Reig de duabus partibus et cum via qua itur a presenti
loco ad mansos Praetio viginti sex librarum terdecim solidorum
et quatuor denariorum monettae Perpiniani argenti ad rationem
sex argenti regalium proqualibet libra de qua venditione constat
instrumento recepto in posse T. not[arii] die ... salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in uno denario argenti de censu anno
quolibet die sive festo nativitatis domini solven[do] et in directo
dominio & totiens quotiens & confitens se dicto nomine habuisse
et recepisse a dicto Josepho Casademont pro foriscapio dictis
184
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
pupillis ratione dictae venditionis compe[tendo] pertin[endo] et
spect[ando] quatuor libras octo solidos et quatuor denarios eiusdem monettae Perpiniani argenti de quibus & renun[tio] quare
firmavit sibi et suis apocham et laudimium respective jurans &.
Testes Bernardus Sicra, Antonius Vilanova ambo de familia
dicti Don Dominici Generés et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. Actualment carrer de F. Aragó, popularment anomenat Carrer Llarg. Inf. Joan
Maria Pierre, la Roca d’Albera.
104
1700, febrer, 7
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament dels
foriscapis precedents (doc. núm. 103) fet per Josep Casademont,
fuster de la Roca d’Albera, a Domingo Generés, burgès honrat
de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de
la senyoria de la Roca d’Albera, per 4 lliures, 8 sous, 4 diners
perpinyanesos, pagadors per la festa de Sant Feliu i de Sant
Pere de 1700, ja que l’àpoca era formal però el pagament no
s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 81.
[f. 81] D[icta] D[ie].
1
Dictus Josephus Casademont non obstante supradicto
laudimio et confessione per dictum nobilem Don Dominicum
Generés dicto tutorio et curatorio nomine ipsi fact[o] et firmat[o]
de dictis quatuor libris octo solidis et quatuor denariis monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra cum rey veritas sit et sich se habeat quod illas non habuit
neque recepit sed quod solum dict[o] laudimium et confessionem
ipsi fecit et firmavit sub spe presentis debiti instrumenti ideo
bonam fidem agnoscendo & gratis & huius publici instrumenti
thenore confessus fuit et in veritate recognovit se debere dicto
Don Dominico Generés D[icto] N[omine] ibidem presenti &
dictas 4 ll. 8 s. 4 d. quas dare et solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et banchum die sive festo Sanctorum Petri
et Felicis proxime vent[uri] et hoc in pace & sine dilatione &
sub pena et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione
proprii fori & et facultate variandi juditium & cum salariis
assuetis pro quibus & et dampnis & obligavit bona sua & jurans
&.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
185
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
1.
Al marge, Vuy als 7 de agost 1701 és escancellat.
105
1700, febrer, 7
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Bernat Candi,
prevere i rector de la Roca d’Albera, per una compra feta per
aquest últim. Es tracta de la venda d’un hort de 2 quartonades
a la Roca, terme del Salt, feta per Diego Vilamarí, algutzir al
Consell Sobirà de Rosselló, com a usufructuari del béns de
la seua muller, Joana, al reverend Candi, per un preu de 10
dobles d’or. Domingo Generés en cobra 9 lliures, 3 sous, 4
diners perpinyanesos de foriscapi, mitjançant els recaptadors
del dret.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 81-82v.
D[icta] D[ie]
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum [f. 81v]
omnium pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de
Perarnau q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati
domini castri loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto]
N[omine] gratis & dominii ratione laudavit et firmavit reverendo
Bernardo Candi presbitero et rectori dicti loci de la Rocha ibidem
presenti & et suis & venditionem illam sibi fact[am] per Didacum
Vilamarí algotzirium in curia supraemi concilis Rossilionis uti
usufructarium bonorum omnium dominae Joannae Vilamarí
uxoris suae de quadam petia terrae hort in terminis dicti loci
sit[am] loco dicto al Salt1 continentiae duarum cartonatarum
terrae parum plus vel minus aut id quod est confront[atam] cum
t[enentia] Jacobi Rabixú, cum t[enentia] Josephi Bristós brasseriorum dicti loci, cum t[enentia] honor[abilis] Emanuelis
Sobrepera agriculae dicti loci. Praetio decem auri duplicium ad
rationem undecim librarum monettae Franciae proqualibet auri
duplice de qua venditione constat instrumento recepto in posse
T. not[arii] die ... salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo
dominio & totiens quotiens & confitens dictum reverendum
Bernardum Candi presbiterum exsoluisse pro foriscapio dictis
186
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
pupillis ratione dictae venditionis conpet[endo] pertin[endo] et
spect[ando] novem libras tres solidos et quatuor denarios monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra ex quibus ipse Don Dominicus Generés habuit
medie[f. 82]tatem et residuam medietatem conductores jurium
reddituum et emolumentorum dicti loci de quibus & renun[tio]
quare firmavit sibi et suis & apocham et laudimium respective
jurans.
Testes reverendus Jacobus Christià presbiter et rector loci
de Vilallonga dels Monts eiusdem Elen[ensis] dioc[esis], Franciscus
Cardona brasserius dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer,
scriptor qui vice.
1. Terme a 1 km al sud-oest del nucli vell, prop de la Rocavella, als voltants dels
masos Pacó i Bordas.
106
1700, febrer, 7
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Galderic Cossana,
bracer de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest
últim. Es tracta de la venda d’una vinya de 2 aiminades –per
la part que li pertoca– a la Roca, terme del Jai, feta el 1696
per Galderic Joli, pagès de Banyuls dels Aspres, a l’esmentat Cossana i a Antoni Sorrulla, bracer de la Roca, per un
preu de conjunt de 120 lliures perpinyaneses. Domingo Generés en cobra 10 lliures perpinyaneses corresponents a la
meitat del foriscapi que grava la terra comprada entre dos (doc.
núm. 108).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 82-82v.
D[icta] D[ie].
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit Gauderico Cossana brasserio dicti loci de la Rocha
ibidem presenti & et suis & venditionem illam sibi et Antonio
Sorrulla brasserio dicti loci in comuni ementibus factam per
Gaudericum Joli agriculam loci de Baniuls dels Aspres eiusdem
Elen[ensis] dioc[esis] de quadam petia terrae vinea in terminis
dicti loci sit[am] loco dicto al Jay1 continentiae scilicet pars seu
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
187
medietas dicti Cossana duarum ayminatarum terrae parum plus
vel minus aut id quod est confr[ontatam] cum t[enentia] dicti
Antonii Sorrulla quae est residua medietas dictae petiae terrae,
cum t[enentia] Emanuelis Sobrepera agriculae, cum t[enentia]
heredum Didici Cabestany et cum t[enentia] Jacobi Frigola villae
Cocolibri eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] praetio pro tota dicta
petia terrae vinea centum et viginti librarum monettae [f. 82v]
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra de qua venditione constat instrumento recepto in posse
honor[abilis] Petri Maurell not[arii] regii Perpiniani die 18 junii
1696, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo dominio
& totiens quotiens & confitens se dicto nomine habuisse et recepisse a dicto Gauderico Cossana pro foriscapio dictis pupillis
de Perarnaus ratione dictae venditionis medietatis dictae petiae
terrae compet[endo] pertin[endo] et specta[ndo] decem libras
eiusdem monettae Perpiniani argenti [ad dictam rationem sex
argenti regalium] proqualibet libra de quibus & renun[tio] quare
firmavit sibi et suis & apocham et laudimium respective jurans.
Testes Franciscus Cardona brasserius dicti loci de la Rocha
Antonius Vilanova de familia dicti Don Dominici Generés et
Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1.
Terme segurament situat al nord-est del poble, prop de l’actual cementiri.
107
1700, febrer, 7
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament dels
foriscapis precedents (doc. núm. 103) fet per Galderic Cossana,
bracer de la Roca d’Albera, a Domingo Generés, burgès honrat
de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de
la senyoria de la Roca d’Albera, per 10 lliures perpinyaneses,
pagadors per Santa Maria d’Agost de 1700, ja que l’àpoca era
formal però el pagament no s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 82v-83.
D[icta] D[ie].
1
Dictus Gaudericus Cossana non obstante supradicto laudimio
et confessione per dictum nobilem Don Dominicum Generés dicto
tutorio et curatorio nomine ipsi fact[o] et firmat[o] de dictis
decem libris monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra cum rey veritas sit et sich se habeat
188
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
quod illas non habuit neque recepit sed quod solum dict[o]
laudimium et confessionem [f. 83] ipsi fecit et firmavit sub spe
presentis debiti instrumenti ideo bonam fidem agnoscendo &
gratis & huius publici instrumenti thenore confessus fuit et in
veritate recognovit se debere dicto Don Dominico Generés D[icto]
N[omine] ibidem presenti & dictas decem libras quas dare et
solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et banchum
die sive festo Beatae Virgenis Mariae mensis augusti proxime
vent[uri] et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura
tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et
facultate variandi juditium & cum salariis assuetis pro quibus
& et dampnis & obligavit bona sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
1. Al marge, Vuy als 14 de abril 1700 és escancellat lo p[rese]nt acte y la àpocha
és al manual (doc. núm. 227).
108
1700, febrer, 7
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Antoni Sorrulla,
bracer de la Roca d’Albera, per una compra feta per aquest
últim. Fa referència a la venda d’una vinya de set quartonades
–per la part que li pertoca– a la Roca, terme del Jai, feta el
1696 per Galderic Joli, pagès de Banyuls dels Aspres, a Antoni
Sorrulla i a Galderic Cossana, bracer de la Roca, per un preu
de conjunt de 120 lliures perpinyaneses. Domingo Generés en
cobra 8 lliures, 8 sous, 4 diners perpinyanesos corresponents
a la meitat del foriscapi que grava la terra comprada entre
dos (doc. núm. 106).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 83-83v.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit Antonio Sorrulla brasserio
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
189
dicti loci de la Rocha ibidem presenti & et suis & venditionem pro
medietate tatum sibi et Gauderico Cossana brasserio eiusdem loci
in comuni ementibus per Gaudericum Joli agriculam loci de Baniuls
dels Aspres eiusdem [f. 83v] Elen[ensis] dioc[esis] facatm de quadam
petia terrae vinea in terminis dicti loci sit[am] loco dicto al Jay1
continentiae videlicet la part a ell tocant septem cartonatarum terrae
parum plus vel minus confr[ontatam] cum t[enentia] dicti Gauderici
Cossana que est residua medietas dictae petiae terrae, cum
t[enentia] heredum Didici Cabestany, cum t[enentia] Gauderici
Prim brasserii dicti loci et cum t[enentia] Joannis Antonii Clerch
brasserii loci de Sureda eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] praetio pro
tota dicta petia terrae vinea centum viginti librarum monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra de qua venditione constat instrumento recepto in posse
honor[abilis] Petri Maurell not[arii] regii Perpiniani die 18 junii
1696, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo dominio &
totiens quotiens & confitens se dicto nomine habuisse et recepisse
a dicto Antonio Sorrulla pro foriscapio medietatis dictae petiae
terrae dictis pupillis ratione dictae venditionis compet[endo]
pertin[endo] et specta[ndo] octo libras octo solidos et quatuor
denarios eiusdem monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem
sex argenti regalium proqualibet libra de quibus & renun[tio] quare
firmavit sibi et suis & apocham et laudimium respective jurans.
Testes Franciscus Cardona brasserius dicti loci, Antonius
Vilanova de familia dicti Don Dominici Generés et Josephus
Sunyer, scriptor qui vice.
1.
Terme segurament situat al nord-est del poble, prop de l’actual cementiri.
109
1700, febrer, 7
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament dels foriscapis precedents (doc. núm. 103) fet per Antoni Sorrulla,
bracer de la Roca d’Albera, a Domingo Generés, burgès honrat
de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de
la senyoria de la Roca d’Albera, per 4 lliures, 8 sous, 4 diners
perpinyanesos, pagadors per Santa Maria d’Agost de 1700, ja
que l’àpoca era formal però el pagament no s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 84.
[f. 84] D[icta] D[ie].
190
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
1
Dictus Antonius Sorrulla non obstante supradicto laudimio
et confessione per dictum nobilem Don Dominicum Generés dicto
tutorio et curatorio nomine ipsi fact[o] et firmat[o] de dictis octo
libris octo solidis et quatuor denariis monettae Perpiniani argenti
ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra cum rey
veritas sit et sich se habeat quod illas non habuit neque recepit
sed quod solum dict[o] laudimium et confessionem ipsi fecit et
firmavit sub spe presentis debiti instrumenti ideo bonam fidem
agnoscendo & gratis & huius publici instrumenti thenore confessus fuit et in veritate recognovit se debere dicto Don Dominico Generés D[icto] N[omine] ibidem presenti & dictas 8 ll. 8 s.
4 d. quas dare et solvere promisit in pecunia numerata extra
tabulam et banchum die sive festo Beatae Virginis Mariae mensis
augusti proxime vent[uri] et hoc in pace & sine dilatione & sub
pena et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et facultate variandi juditium & cum salariis assuetis
pro quibus & et dampnis & obligavit bona sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
1. Al marge, Vuy als 12 de novembre 1700 és escancellat lo p[rese]nt devitori
y la àpocha és al manual per avís (vegeu doc. núm. 439).
110
1700, gener, 201
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’un pati tancat
amb parets a Perpinyà, parròquia de Sant Jaume, carrer de
la Panna, feta per Francisco Borralló, bracer de Perpinyà, a
Josep Criballer, esparter de Perpinyà, per 55 lliures perpinyaneses
amb pensió anual de 2 lliures, 10 sous, pagadors cada 20 de
gener i sota fiança de Guillem Rey, teuler de la vila.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 84-85v.
Die 20 januarii 1700 Perpiniani regnante fiat ut supra.
Ego Franciscus Borralló brasserius Perpiniani gratis &
[f. 84v] per me et meos & instrumento tamen gratiae luendi et
quitandi mediante vendo et ratione huius modi venditionis
noviter impono, statuo, creo et assigno spetialiter et expresse in
et super quodam patuo parietibus circumdatum sit[o] in presenti
oppido Perpiniani in parroquia divi Jacobi et in vico dicto lo
Carrer de la Panna,2 confront[ato] ab uno lattere cum t[enentia]
Michaelis Ribes alias Guixú brasserii, ab alio latere cum
t[enentia] Petri Forgas, a parte ante cum t[enentia] illustris
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
191
Francisci Borrell mercatoris matriculati ac presenti anno consulis
in ordine quarti presentis oppidi Perpiniani et a parte retro com
t[enentia] T. Boussach, generaliter vero in et super omnibus et
singulis bonis meis mobilibus & vobis magistro Josepho Criballer
sparterio Perpiniani ibidem presenti & et vestris & duas libras
et decem solidos monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium pro qualibet libra censuales annuales & dandas
et solvendas & anno quolibet perpetuo in pecunia numeratta extra
tabulam et banchum in una solutione fienda die 20 januarii
incipiendo primam facere solutionem die 20 januarii anni
proxime vent[uri] et sich deinde anno qualibet perpetuo simili
die et hoc in pace sine dilatione sub pena tertii & danda & fero
& cum renuntiatione proprii feri & et de facultate variandi
juditium & cum salariis assuetis & promit[o] non firmare jus nec
uti gratis & imo dictum censuale recognocere totiens quotiens
& pena 20 s. argenti danda ut supra fiat cum omnibus et singulis
clausulis juxta [f. 85] stilum nott[arii] publici infr[ascript]i apponi
solitis et incontinenti & adveniente primae solutionis termino et
penes & pro francho &. Haec itaque & sicut melius & cedendo
jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem
et novam huiusmodi censualis impositionem creationem et
assignationem vobis facio praetio quinquaginta quinque librarum
eiusdem monettae Perpiniani argenti de quibus &. Renunt[io] et
legi qua & et si plus prom[ito] bonam facere & tenerique de
evictione pro qua & et dampnis & obligo spetialiter et expresse
dictam ac superius designatum et confrontatum patum cum
omnibus melioramentis & et generaliter omnia et singula bona
mea & quae quidem bona tam spetialiter quam generaliter
obligata incontinenti constituo me & et pro majori praemissorum
tuitione et securitate do et nomino in fideiussorem et principalem
solutorem tentum & Guillermum Rey tegularium Perpiniani
ibidem presentem & unde ego Guillermus Rey ibidem presens
& praecibus et amore vestris dicti Francisci Borralló me
fidejussorem constituo pro praemissis omnibus et singulis per
vos supra promissis sub eadem pena et scriptura tertii & et
obligatione bonorum meorum mobilium & renun[tio] autenticae
de fidejussoribus & et ego Franciscus Borralló renun[tio] legi sive
juri dicenti quod prius & et alteri dicenti quod [f. 85v] quamdiu
& et nos ambo omni juri omnique legi et omni praescriptioni
etiam centenariae et immemoriali et omnibus aliis legibus juribus
& jurantes.
192
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Testes qui infra.
1. La cronologia sembla reprendre més enrere pel fet que el redactor de les partides
hagi escrit d’un sol patac el conjunt dels lluïsmes que cobren els Perarnau de la senyoria
de la Roca. 2. Actualment carrer Tracy, que va del carrer Llucià al carrer dels Mercaders.
C. CAMPS, op. cit., p. 576.
111
1699, gener, 20
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Francisco Borralló, bracer de Perpinyà, a Josep Criballer,
esparter de Perpinyà, per 55 lliures perpinyaneses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 85v.
Item cum alio instrumento dictus Franciscus Borralló venditor praedictus gratis & firmavit apocham dicto Josepho
Criballer emptori praedicto ibidem praesenti & de dictis quinquaginta quinque libris dictae monettae Perpiniani argenti quae
(ut praeffertur) sunt massa praetium et proprietas supra dicti
censualis. Habitis in nott[arii] publici et testium infrascriptorum
praesentia cum monetta auri et argenti realiter numerando
videlicet sis lluÿzes de or y escuts blanchs de quibus & Renunt[io]
&.
Testes Franciscus Baster agricula, Joannes Salvat ligni faber
ambo Perpiniani et.
112
1699, gener, 20
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 110) firmada per
Josep Criballer, esparter de Perpinyà, a Francisco Borralló,
bracer de Perpinyà, el qual quan es llueixi, haurà de pagar
les despeses del notari.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 85v-86.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra &.
Dictus Josephus Criballer gratis & huius publici instrumenti
thenore & fecit et firmavit dicto Francisco Borralló presenti &
et suis & instrumentum gratiae luendi et quitandi supradictum
censuale solutis prius sibi aut suis in pecunia numerata [f. 86]
extra tabulam et banchum in una tantum solutione dictis 55 ll.
dictae monettae Perpiniani argenti pentionibus et porrata temporis
usque in diem luitionis illius debit[is] non autem salario instru-
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
193
menti cum illud jam exsoluit dictus Franciscus Borralló nott[ario]
infr[ascript]o ad hoc ut illud tradat dicto Josepho Criballer pro
quibus & et dampnis & obligavit omnia et singula bona sua &
renun[tio] jurans &.
Testes qui supra et ego Jacobus Esteve not[arius].
113
1699, gener, 20
Àpoca feta per Francisco Vernet, farmacèutic de Perpinyà, a Anna
Badia, vídua de Josep Badia, hortolà de Perpinyà, per 11 lliures, 12 sous, 10 diners francesos, corresponent als medicaments
i als deutes pendents pel difunt Badia a la farmàcia.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 86.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra &.
Honor[abilis] Franciscus Vernet pharmacopola Perpiniani
gratis & firmavit apocham dictae Annae Badia D[icto] N[omine]
praesenti & de undecim libris duodecim solidis et decem denariis
monettae Franciae sive franchs ad rationem trium argenti regalium proqualibet libra sive franch et sunt per totas las medicinas
presas de la botiga per la última malaltia de dit q[uòndam] Joseph
Badia, son marit, de la qual morí y per tot lo que dit Badia li devia
fins dit dia que morí. Habitis suae voluntati (ut dixit) de quibus
& renun[tio].
Testes Joannes Salvat ligni faber, Silvester Bruzi domorum
magister ambo Perpiniani et ego Jacobus Esteve not[arius].
114
1699, gener, 20
Àpoca feta per Joan Salvat, fuster, i Silvestre Bruzi, mestre de cases,
els dos de Perpinyà, a Anna Badia, vídua de Josep Badia, hortolà de Perpinyà, per 550 lliures, 15 sous, 8 diners francesos
que corresponen a obres fetes pels dos artesans en una
casa dels Badia, a Perpinyà, parròquia de Sant Jaume, carrer
d’en Palanca i detallades en els memorials següents (docs.
núms. 115 i 116).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 86v.
[f. 86v]
&.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra
194
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Magistri Joannes Salvat ligni faber Perpiniani et Silvester
Bruzi domorum magister etiam Perpiniani gratis & firmarunt
apocham dictae Annae Badia D[icto] N[omine] presenti & de
quadringentum quinquaginta libris quindecim solidis et octo
denariis monettae Franciae sive franchs ad rationem trium
argenti regalium proqualibet libra sive franch et sunt causis et
rationibus inferius incertis memorialibus litteris A. et B. signatis
contentis et expraessis. Habitis eorum omnium modo (ut
diccerunt) voluntati a dicto q[uondam] Josepho Badia dum in
humanis agebat de quibus & renun[tians].
Testes Andreas Costa, Josephus Fadavella holitores ambo
Perpiniani et.
Sequitur dictum memoriale inseratur.
115
(1700, gener, 20) 16931
Memorial de facturació d’obres efectuades el 1693 en una casa al
carrer d’en Palanca de la parròquia de Sant Jaume de Perpinyà
fet per Joan Salvat, fuster de Perpinyà, per 126 lliures, 6 sous
francesos pagadors per Anna Badia, vídua de Josep Badia,
hortolà de la vila.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 86v i 87.
Memorial de las obras \necessàrias/ se són fetas en la casa
de Joseph Badia ortolà en lo carrer d·en Palancha,2 confrontat
ab Jaume Auger ortolà de una part y de altra part ab t... Sabat,
axivé ortolà, tots de la p[rese]nt vila de P[er]p[iny]à.
Primo per haver fet un segon sostre de la sala
M[és] dos vigas, en preu de trenta franch[s]
cada una, dich
26 ll.
M[és] trenta vuyt cayrats en preu de un real
plata cada un
12 ll. 13 s. 4 d.
M[és] dotsa canas y mitxa fulla, en preu de
sinch reals y mitg la cana
22 ll. 18 s. 4 d.
M[és] per dotsa cents claus varcarols,
lo cent són sis sous
3 ll. 12 s.
M[és] cent y sinquanta claus, de deus sous
lo cent
15 s.
M[és] per haver fet lo segon sostre de la cambra
P[rim]o una viga, costa setsa reals y mitg plata 5 ll. 10 s.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
M[és] una sola per lo dit sostre, sis reals plata 2 ll.
73 ll. 8 s.
//
M[és] dotsa cayrats per lo dit segon sostre
de la cambra, en preu de dos reals plata
cada un
8 ll.
M[és] sinch canas y mitja fulla per lo dit
sostre, en preu de sis reals plata la cana
11 ll.
M[és] per sis cents claus, en preu de sis sous
lo cent
1 ll. 16 s.
M[és] per [h]aver fet un cap de escala,
dos canas y mitja fulla, en preu de sis reals
plata cana
5 ll.
M[és] per dos cayrats per haver fet lo dit
cap de escala, en preu de real plata cada un
13 s.
M[és] per tres cents claus, per fer dit cap
de escala, en preu sis sous lo cent
18 s.
M[és] per la ferramenta de la porta del cap
de escala, set reals y mitg plata
2 ll. 10 s.
M[és] per la porta de la cambra, set reals
plata comprès fulla, mans y claus
2 ll. 6 s.
105 ll. 12 s.
//
M[és] per la ferramenta de dita porta de la
cambra, sis reals plata
2 ll.
M[és] per mans del mestre vaix firmat,
lo qual ha obrat lo sobredit contengut
catorze jornals, en preu de quatre reals
lo jornal
18 ll. 13 s.
126 ll. 6 s.
[firmat] Juan Salbat, mestra fuster de P[er]p[iny]à
195
8 d.
8 d.
8 d.
4 d.
Se són fetas ditas obras lo any 1693.
1. La data és incerta perquè el memorial del peirer o paleta que segueix atorga l’any
1695 per les obres fetes a la casa d’en Josep Badia, i, per tant, sembla estrany que les
obres de fuster i de peirer s’hagin fetes en un espai de temps tan ampli. La memòria sembla
fallar a un o altre dels artesans, per obres fetes cinc o set anys enrere. 2. Actualment
carrer d’en Guilla (transformat en “de l’Anguila”), que relaciona la plaça del Puig (de Sant
Jaume) amb la plaça de la Revolució Francesa. Vg. C. CAMPS, op. cit., p. 69.
196
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
116
(1700, gener, 20) 16951
Memorial de facturació d’obres efectuades el 1693 en una casa al
carrer d’en Palanca de la parròquia de Sant Jaume de Perpinyà
fet per Silvestre Brusi, peirer o mestre de cases de Perpinyà,
per 329 lliures, 9 sous, 8 diners francesos pagadors per Anna
Badia, vídua de Josep Badia, hortolà de la vila.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 86v i 87, a continuació del precedent
acte.
Memorial de las obras necessàrias se són fetas en la casa
de Joseph Badia, ortolà, en lo carrer dit d·en Palancha,2 confrontant ab Jaume Auger, ortolà de una part y de altra part ab
t... Sabata, aixivé ortolà, tots de la p[rese]nt vila de Perp[iny]à,
fetas ditas obras per mans de mestre Silvestra Brosi, payrer de
dita p[rese]nt vila.
Primo per haver feta la escala qui puja al primer
sostre, comprès guix, cals, arena, cayrons,
rajola y mans, dich
31 ll. 10 s.
M[és] per haver fetas las parets de·l’alt de la casa,
dich catorse canas, paret de dos palms, en preu de
dotsa franchs per cana, comprès cals, arena,
cayrons, pedras y mans
152 ll.
M[és] set canas de paret de mitg cayró, en preu
de sis franchs per cana dich
42 ll.
M[és] dos vigas són posadas al terrat, en preu
de onza franchs quiscuna
22 ll.
M[és] quaranta y vuit monalls per dit terrat, en
preu de sis sous quiscun
14 ll. 8 s.
M[és] vint y sinchs collarats de canyas, en
preu de sinch sous lo collarat suma
6 ll. 5 s.
268 ll. 3 s.
//
Suma la tras scrita pàgina
268 ll. 3 s.
M[és] per quaranta vuit claus de dos puntas, a
rahó de sis dine[r]s quiscun
1 ll. 4 s.
M[és] per dotsa manadas de junchs, a rahó de
un sou la manada, dich
12 s.
M[és] per lo tarrat de la cambra, una viga, en
preu de setsa reals y mitg plata
5 ll. 10 s.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
197
M[és] vint y quatra monalls, a rahó de sis sous
quiscun, dich
7 ll. 4 s.
M[és] per teulas de dits tarrats que són sinch
centas teulas, a rahó de vuit reals plata
Lo cent suma
13 ll. 6 s. 8 d.
M[és] per port de ditas teulas
2 ll. 10 s.
M[és] per mans de mestre y manobra per haver
fets dits tarrats, set jornals de mestre y set de
manobra suma
14 ll.
M[és] per haver pagat la part de la paret mitxera
de casa d·en Sabata dich
17 ll.
329 ll. 9 s. 8 d.
Se són fetas ditas obras lo any 1695.
1. Vegeu nota precedent. 2. Actualment, carrer d’en Guilla (transformat en “de
l’Anguila”), que relaciona la plaça del Puig (de Sant Jaume) amb la plaça de la Revolució
Francesa. C. CAMPS, op. cit., p. 69.
117
1699, gener, 22
Àpoca feta per Mateu Pascal (à) Paquet, carreter habitant de
Perpinyà, a Elisabet Terme, vídua de Francesc Terme, doctor
en medicina de Perpinyà, per 149 lliures, 12 sous francesos,
corresponents a la compra de dues moles –ja pagades el 1699
amb 110 lliures pel dit Pascal a Antoni dit Picamolas, d’Illa
que les va fer– i al transport d’aquelles des de Reglella fins
al mas dels Terme a Castell-rosselló –això per una suma de
39 lliures, 12 sous pagades a Pascal.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 86v-87.
Die 22 januarii 1700 Perpiniani regnante fiat ut supra.
Matheus Pascal alias Paquet carraterius Perpiniani habitator1
gratis & firmavit apocham dominae Elizabeti Therme viduae
relictae magnifici Francisci Terme q[uondam] medicinae doctoris
D[icto] N[omine] licet absenti & de centum quadraginta novem
libris duodecim solidis monettae Franciae sive franchs ad rationem trium argenti regalium proqualibet libra sive franch [f. 87]
et sunt çò és 110 ll. per tantas li·n donà decomptant a fi y effecte
de pagar a Antoni T... Picamolas havitant de la villa de Illa per
lo preu y valor de dos molas dita senyora Terme li [h]avia
compradas per lo molí ella poceheix en lo mas y heretat fonch de
198
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
dit q[uòndam] son marit, y avans de las religiosas de Sancta
Catherina de Cena de dita vila de Perpinyà, situat al terme de Castell
Rosselló,2 las quals 110 ll. ella dit Pascal donà y pagà a dit Antoni
T... a la primavera de·l’any prop passat 1699 y los restants 39 ll.
12 s. per lo port de ditas dos molas dende Reglella3 fins devant
la porta de dit molí. Habitis realiter numerando suae omni modae
(ut dixit) voluntati de quibus & renun[tiat].
Testes Bartholomeus Ribes, Petrus Fabre clerici ambo Perpiniani et.
1. Generalment aquesta menció significa que no n’és originari. 2. Antiga parròquia
principalment feta de masos al terme oriental de Perpinyà, en direcció a Canet. No he pogut
situar el molí que podria ubicar-se a les ribes esquerra o dreta de la Tet o en alguns dels
recs dels horts de la zona. 3. Llogaret i terme d’Illa, a la riba esquerra de la Tet, al nord
de la vila, que a l’època contemporània quedà deshabitat.
118
1699, gener, 22
Àpoca feta per Pere Barda, fuster de Perpinyà, a Elisabet Terme,
vídua de Francesc Terme, doctor en medicina de Perpinyà, per
93 lliures, 18 sous francesos, corresponents a diversos materials utilitzats i obres fetes l’estiu passat al mas dels Terme
a Castell-rosselló, per adobar el canal, el molí i la casa.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 87-87v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Magister Petrus Barda ligni faber Perpiniani gratis &
firmavit apocham dominae Elizabeti Terme D[icto] N[omine]
licet absenti & de nonaginta tribus libris decem et octo solidis
monettae Franciae sive franchs ad rationem trium argenti regalium proqualibet libra sive franch [f. 87v] et sunt çò és 43 ll. 5
s. per lo preu y valor de deu canes sinch palms y mitg de bastarda
a rahó de dotze reals plata la cana, 15 ll. per lo preu de set canas
y mitja de fulla a rahó de sis reals [f. 87v] plata la cana, 10 ll.
16 s. 4. per lo preu de setze cayrats, a rahó de dos reals plata quiscú,
9 ll. per claus, lo tot ha servit per fer de nou dos canals per lo
molí de farina del mas y heretat que dita senyora poceheix al terme
de Castell Rosselló, que antes fonch del doctor Francesch Terme
son marit, y abans de las religiosas del convent de Santa Catharina
de Cena de la present vila de Perpinyà, la cayxa de una mola de
dit molí, un sostre de una cambreta de dit mas y per apadessar
altres sostras y remiendos de dit mas y 16 ll. per dotze jornals de
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
199
mestre per fer y obrar tot lo sobredit, lo tot se és fet lo estiu passat.
Habitis suae voluntati (ut dixit) de quibus & renun[tiat].
Testes Henrricus Roche hospes, Raymundus Resplant
brasserius ambo Perpiniani et.
119
1699, gener, 23
Excanviació o permuta de terres entre Antoní Garau i Regnes,
doctor en drets de Perpinyà, i Francisco Batlle, burgès honrat
de Perpinyà. El primer dóna un camp d’una aiminada a
Cabestany, vora l’agulla de la Fossella, inclòs en una finca
amb masia i sotmès a un cens anual pagador a la comanda
del Masdéu. Aquest camp toca una propietat del segon. Aquest
últim ho intercanvia per un camp de 5 quartonades a Salelles,
contigu a una propietat de l’esmentat Garau i Regnes.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 87v-88v.
Die 23 januarii 1700 Perpiniani regnante fiat ut supra.
Nos Antoninus Garau et Regnes, J[uris] U[triusque] D[octo]ri
et Franciscus Batlle burgenses honorati et matriculati Perpiniani
gratis & per nos et nostros & facimus et firmamus nos adinvicem
et reciproce mutua stipulatione veneiente excambiationem et
permutationem sequentes quarum virtute ego dictus Antoninus
Garau excambio et permuto et ratione huiusmodi [f. 88]
excambiationis et permutationis trado sive quasi vobis dicto
Francisco Batlle ibidem praesenti & et vestris & quandam petiam
terrae camp sit[am] in terminis loci de Cabestany Elne[nsis]
dioc[esis] continentiae unius ayminatae terrae parum plus vel
minus aut id quod est confront[atam] cum t[enentia] vestra dicti
Batlle de duabus partibus, cum t[enentia] mea de duabus partibus
et cum aculae vocata de la Faucella1 et pertinet et spectat ad me
titulo venditionis de eadem una cum aliis proprietatibus et
quodam manso in eisdem terminis sit[o] mihi fact[a] per
Antonium Nostens agriculam Perpiniani instrumento recepto in
posse not[arii] publici infr[ascript]i die ...2 et incontinenti & et
penes & salvo jure comandae magistrali Mansi Dei3 in censibus
assuetis & et in directo dominio & totiens et quotiens &. Haec
itaque & sicut melius & cedendo jura de quibus juribus & nullo
jure &. Hanc autem excambiationem et permutationem vobis
facio pro petia terrae camp per vos mihi inferius excambianda
200
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
et permutanda de qua &. Renunt[io] et legi qua & et si plus &
parimodo ego dictus Franciscus Batlle excambio et permuto et
ratione huiusmodi excambiationis et permutationis trado sive
quasi vobis dicto doctori Antonino Garau ibidem presenti & et
vestris & quandam petiam terrae camp sit[am] in terminis loci
de Salellas Elen[ensis] dioc[esis] continentiae quinque cartonatarum terrae audi4 quod est confront[atam] cum t[enentia] vestra
dicti doctoris Garau et pertinet et spectat ad me titulo venditionis
[f. 88v] de eadem fact[a] per dominam T... Primart viduam
relictam T... Primart q[uondam] medicinae doctoris Perpiniani
instrumento recepto in posse honor[abilis] Josephi Anglès
not[arii] publici collegiati Perpiniani die ...5 et incontinenti & et
penes & salvo jure domino dicti loci in censibus assuetis & et
in directo dominio & totiens et quotiens &. Hanc autem excambiationem et permutationem vobis facio pro petia terrae per vos
mihi superius excambiata et permutata de qua & Renunt[iamus]
et legi qua & et si plus & promittimus bonam facere & et teneri
de evictione & pro qua & et dampnis & obligamus una pars
nostrum alteri et econtra omnia et singula bona nostra & renun[tiamus] jurans &.
Testes illustris Franciscus Borrell marcator matriculatus ac
presenti anno consul in ordine quartus Perpiniani, Jacobus Roig
tegularius ambo Perpiniani et ego Jacobus Esteve not[arius].
1. Riu de poc cabal –per això se’l considera més una agulla– que ressegueix Perpinyà
pel sud, travessa el terme de Cabestany i desemboca a l’estany de Canet i Sant Nazari. 2. Segueix un espai d’una mitja línia en blanc. 3. El Masdéu és una antiga comanda
de templers, de les més importants de Catalunya, al terme de Trullars. 4. Error ortogràfic
per aut id. 5. Segueix un espai d’una mitja línia en blanc.
120
1699, gener, 23
Venda d’un pati o solar que antigament era casa edificada a
Perpinyà, parròquia de Sant Jaume, carrer del Jesús d’en Boadella, feta per Francisco Borrell, mercader matriculat i cònsol
quart de Perpinyà, a Jaume Roig, teuler de la mateixa vila,
pel preu de 120 lliures perpinyaneses. El pati és sotmès a un
cens anual d’un sou pagador per Nadal i és pertinença del
venedor des que aquest el va comprar el 1694 a Esteve Mestres,
pagès de Bompàs. La venda es fa a condició que Jaume Roig
tanqui amb parets l’espai esmentat d’aquí a sis mesos.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 88v-89v.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
201
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Ego Franciscus Borrell mercator matriculatus ac praesenti
et currenti anno consul in ordine quartus universitatis presentis
oppido Perpiniani gratis & per me et meos & vendo et ratione
huiusmodi venditionis trado sive quasi vobis Jacobo Roig
tegulario Perpiniani ibidem praesenti & et vestris & quoddam
patuum sive spatium terrae quod antiquitus fuit domus Montserrati
Mestres latitudinis duarum cum dimidia [f. 89] ulnarum et
longitudinis quinque ulnarum Montis Pesulanii1 sit[o] in presenti
oppido Perpiniani in parroquia divi Jacobi et in vico quo itur
al Jesús d·en Bohadella2 ad ecclesiam divi Jacobi in quo facit anguli
quod quidem spatium terrae confron[tatum] cum dicto vico quo
itur del Jesús d·en Bohadella ad dictam ecclesiam divi Jacobi, cum
duobus aliis vicis quorum unus vocatur lo Carrer de las Ollas3
at alius4 de la Panna5 in quo etiam facit caput anguli et cum
t[enentia] alia tenentia mea que són patis et pertinet et spectat
ad me titulo venditionis de eodem una mihi factae per Estephanum
Mestres agriculam loci de Bonopassu Eln[ensis] dioc[esis] de qua
venditione constat instrumento recepto in posse not[arii] publici
infr[ascript]i die 20 maii 1694 et incontinenti & et penes & et
quia franchum est salvo jure mihi et meis & in uno solido argenti
de censu anno quolibet die sive festo nativitatis domini solven[do]
et in directo dominio & totiens et quotiens & Haec itaque & sicut
melius & sub pacto sequenti videlicet que lo dit Roig, comprador
predit, serà tingut y obligat com de present se obliga en fer obras
en dit espay de terra y vestir aquell rodeiant y clohent·ho de paret
que no s·[h]i puga entrar dins sis mesos de vuy die p[rese]nt en
avant comptadors et sich et sub dicto pacto & cedo jura & de
quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem vobis
facio praetio centum viginti librarum monettae Perpiniani argenti
ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra quas de
expraessis meis [f. 89v] concensu et voluntate penes vos retinuistis et retinetis eo quia pro illis et insolutum et satisfactionem
illarum alio publico instrumento per not[arium] publicum
infrascriptum die presenti et supra dicta ac paulo post huiusmodi
recipient[o] venditurus et noviter impositurus estis mihi et meis
& sex libras eiusdem monettae Perpiniani argenti censuales
annuales & dandas solvendas & modo et forma terminoque et
solutione in dicto censualis instrumento continent[is] & et expraessan[dis] et sich & renun[tio] et legiqua & et si plus &
promitto bonam facere & tenerique de evictione & pro qua &
202
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
et dampnis & obligo omnia et singula bona mea & renun[tio]
jurans &.
Testes Jacobus Malis blanquerius, Estephanus Montoliu
domorum magister ambo Perpiniani et ego.
1. Remet a la vila de Montpeller que dóna el nom a la mesura de longitud (ulna,
alna o cana). 2. Actualment carrer de Francesc Xavier Llucià (C. CAMPS, op. cit., p.
346). 3. Actualment carrer de Josep Anglada, que relaciona el carrer del Paradís amb el
carrer de Francesc Xavier Llucià (C. CAMPS, op. cit., 2002, p. 68). 4. Segueix, ratllat,
vocatur. 5. Actualment, carrer Tracy, que va del carrer Llucià al carrer dels Mercaders
(C. CAMPS, op. cit., p. 576.
121
1700, gener, 23
Creació de censal amb venda a carta de gràcia feta per Jaume Roig,
teuler de Perpinyà, a Francisco Borrell, mercader matriculat
i cònsol quart de la mateixa vila, per 120 lliures perpinyaneses
amb pensió anual de 6 lliures perpinyaneses, pagadores cada
23 de gener. Aquest censal serveix a Roig per a finançar la
compra del pati de Borrell (doc. núm. 120).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 89v-91.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra
Ego Jacobus Roig tegularius Perpiniani sciens et attendens
me teneri et obnoxium esse vobis Francisco Borrell mercatori
matriculato ac presenti et currenti anno consuli in ordine quartus
universitatis presentis oppidi Perpiniani in summa seu quantitate
centum viginti librarum monettae Perpiniani argenti ad rationem
sex argenti regalium proqualibet libra pro quibus sive quarum
praetio alio publico instrumento per not[arium] publicum [f. 90]
infrascriptum die presenti et supra dicta ac paulo ante huiusmodi
recepto vendidistis sive quasi mihi et meis & quoddam patuum
sive spatium terrae quod antiquitus fuit domus Montsserrati
Mestres latitudinis duarum cum dimidia ulnarum et longitudinis
quinque ulnarum Montis Pesulani1 sit[o] in presenti oppido
Perpiniani in parroquia divi Jacobi et in vico quo itur del Jesús
d·en Bohadella ad ecclesiam divi Jacobi (in quo facit anguli caput
anguli), quod quidem spatium terrae confron[tatum] cum dicto
vico quo itur del Jesús d·en Bohadella ad dictam ecclesiam divi
Jacobi, cum duobus aliis vicis quorum unus vocatur lo Carrer
de las Ollas at alius de la Panna (in quo etiam facit caput anguli)
et cum t[enentia] alia tenentia mea que són patis. Sciens etiam
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
203
et attendens in actu solutionis dictae quantitatis fuisse inter me
ex una et vos dictum dominum Franciscum Borrell ex altera
partibus conventum et in pactum deductum quat[enus] in solutum et satisfactionem illarum fieret per me vobis et vestris &
venditio et nova censualis infrascripti impositio remanentibus tamen vobis et vestris & prioritate temporis et juris posioritate quod ad petendum exhigendum et tuendum censuale
infr[ascript]um et non alias aliter neque alio modo, ea propter
pactata et conventa inter nos operis per efectum adimplere
cupiens ut par est aequitatique congruit gratis & [f. 90v] per me
et meos heredes et succesores quoscunque instrumento tamen
gratiae luendi et quitandi mediante vendo et ratione huiusmodi
venditionis et noviter impono, statuo, creo et assigno spetialiter
et expresse in et super dicto ac superius designato et confrontato
patuo sive spatio terrae et generaliter in et super omnibus et
singulis bonis meis mobilibus & vobis dicto domino Francisco
Borrell ibidem presenti & et vestris & sex libras monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium pro qualibet
libra censuales annuales & dandas et solvendas & anno quolibet
perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una
tantum solutione fienda Die 23 januarii incipiendo primam facere
& solutionem die 23 januarii anni proxime vent[uri] 1701 et sich
deinde anno quolibet perpetuo simili die hoc in pace & sine
dilatione & sub paena et scriptura tertii & danda & foro & cum
renuntiatione propri fori & et facultate variandi juditium & cum
salariis assuetis & promitto non firmare jus & nec uti gratiis &
immo dictum censuale recogno[s]cere totiens quotiens & pena
25 s. argenti danda ut supra & fiat cum omnibus et singulis
clausulis juxta stilum nott[arii] publici infr[ascript]i apponi solitis
et incontinenti & adveniente primae solucionis termino & et
penes & pro francho &. Haec itaque & sicut melius & [f. 91]
cedendo jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem
venditionem et novam huiusmodi censualis impositionem creationem et assignationem vobis facio praetio dictarum centum et
viginti librarum dictae monettae Perpiniani argenti, quas de
aexpressis meis concensu et voluntate penes vos retinuistis et
retinetis ratione consimilium in quibus vobis teneor et sub
obnoxius causis et rationibus in exordio presentis instrumenti
contentis et expressis et sich & renunt[io] et legiqua & et si plus
& promitto dictum censuale bonum facere & tenerique de
evictione & pro qua & et dampnis & obligo spetialiter et expresse
204
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
dictum ac superius designatum et confrontatum patuum sive
spatium terrae cum omnibus melioramentis et generaliter omnia
et singula bona mea mobilia & que quidem bona tam spetialiter
quam generaliter obligata incontinenti constituo me & renun[tio]
legi sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti quod quamdiu
& nec non omni juri omnique legi et omni prescriptioni etiam
centenarie et immemoriali et omnibus aliis legibus juribus & et
jurans &.
Testes Jacobus Malis blanquerius, Estephanus Montoliu
domorum magister ambo Perpiniani et ego not[arius].
1. Remet a la vila de Montpeller que dóna el nom a la mesura de longitud (ulna,
alna o cana).
122
1700, gener, 23
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 121) firmada per
Francisco Borrell, mercader matriculat i cònsol quart de
Perpinyà, a Jaume Roig, teuler de Perpinyà, per 120 lliures
perpinyaneses.1
ADPO-3 E 9 / 163, f. 91v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante.
Dictus Franciscus Borrell emptor praefatus gratis & huius
publici instrumenti thenore & fecit et firmavit dicto Jacobo Roig
venditori praedicto praesenti & et suis & instrumentum gratiae
luendi et quitandi supra dictum censuale solutis prius sibi aut
suis & in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una
tantum solutione fienda dictis centum viginti libris pentionibus
et porrata temporis usque in diem luitionis debit[is] non autem
salario instrumenti cum illud dictus Roig exsoluit nott[ario]
infr[ascript]o pro quibus & et dampnis & obligavit bona sua &
renun[tio] jurantes.
Testes qui supra.
1. Quatre mesos després, Jaume Roig en paga deu lliures perpinyaneses de foriscapi
(doc. núm. 262).
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
205
123
1699, gener, 23
Venda d’un pati o solar que antigament era casa edificada a
Perpinyà, parròquia de Sant Jaume, carrer del Jesús d’en
Boadella, feta per Francisco Borrell, mercader matriculat i
cònsol quart de Perpinyà, a Esteve Montoliu, peirer o mestre
de cases de la mateixa vila, pel preu de 60 lliures perpinyaneses.
El pati és sotmès a un cens anual d’un sou, pagador per Nadal
al senyor directe, el rei. És pertinença del venedor des que
aquest el va comprar amb altres solars contigus mitjançant
agnició de bona fe a Josep Boluix, hortolà de la vila a qui
havien estat establerts pel Reial Patrimoni el 1690 (doc. núm.
143). La venda es fa a condició que Esteve Montoliu tanqui
el pati amb paret d’aquí a sis mesos.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 91v-92v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Ego Franciscus Borrell mercator matriculatus ac praesenti
et currenti anno consul in ordine quartus universitatis presentis
oppidi Perpiniani gratis & per me et meos & vendo et ratione
huiusmodi venditionis trado sive quasi vobis Stephano Montoliu
domorum magistro Perpiniani ibidem presenti & et vestris &
quoddam patuum sive spatium terrae latitudinis duarum cum
dimidia ulnarum et longitudinis quinque ulnarum Montis
Pezulanii1 sit[o] in presenti oppido [f. 92] Perpiniani in parroquia
divi Jacobi et in vico quo itur del Jesús d·en Bohadella ad ecclesiam
divi Jacobi in quo facit anguli quod quidem spatium terrae
confrontat[um] ab uno latere cum t[enentia] Jacobi Roig tegularii
que fuit mea dicti Borrell venditoris praedicti et per me eidem
Jacobo Roig die presenti in posse not[arii] publici infr[ascript]i
vendita ab alio lattere et a parte retro cum tenentiis meis que
són patis et a parte ante cum dicto vico et pertinet et spectat
ad me titulo agnitionis bonaefidei de dicto et aliis spatiis terrae
per Josephum Boluix holitorem Perpiniani mihi et in mei favorem
fact[o] instrumento recepto in posse magnifici Bartholomei
Ferriol q[uondam] burgensis ac not[arii] publici collegiati Perpiniani die cui quidem Josepho Boluix fuerunt dict[i] et alia spatia
terrae per curiam Regii Patrimonii praesentium Rossilionis
Confluentis terrarumque Ceritaniae comitatuum stabilita instrumento recepto in posse dicti magnifici Bartholomei Ferriol
206
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
not[arii] praefati ac alterius ex dictae curiae scribis die 24.
novembris 1690. Et incontinenti & et penes & salvo jure domino
nostro regi seu illius regio patrimonio in sex denariis de censu
in adiuctorium illius anni census quos faciunt dict[um] spatium
terrae et alia que (ut praefertur) fuerunt per dictam Regii
Patrimonii curiam dicto Boluix stabilit[a] anno quolibet suo
statuto termino solven[dis] et in directo dominio & totiens et
quotiens & Haec itaque & sicut melius & sub pacto sequenti
videlicet que lo dit Esteve Montoliu [f. 92v], comprador praedit,
o los seus, seran tinguts y obligats com de present se oblígan en
obrar en dit pati o espay de terra clohent·ho y rodeiant aquell de
paret que no se puga entrar en aquell, dins sis mesos de vuy die
p[rese]nt en avant comptadors et sich et sub dicto pacto & cedo
jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem
vobis facio praetio sexaginta librarum monettae Perpiniani
argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra quas
de expressis meis concensu et voluntate penes vos retinuistis et
retinetis eo quia pro illis et insolutum et satisfactionem illarum
alio publico instrumento per not[arium] publicum infr[ascript]um
die praesenti et supra dicta ac paulo post huiusmodi recipie[ndo]
venditurus et noviter impositurus estis mihi et meis tres libras
eiusdem dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem
sex argenti regalium proqualibet libra censuales annuales &
dandas solvendas & anno quolibet perpetuo modo et forma terminoque et solutione in dicto censualis instrumento continent[is]
& et expraessan[dis] et sich & renun[tio] et legiqua & et si plus
prom[itto] bonam facere & tenerique de evictione & pro qua &
et dampnis & obligo omnia et singula bona nostra mea & renun[tio] jurans &.
Testes Jacobus Regis sutor, Jacobus Malis blanquerius ambo
Perpiniani et ego.
1. Remet a la vila de Montpeller que dóna el nom a la mesura de longitud (ulna,
alna o cana).
124
1700, gener, 23
Creació de censal amb venda a carta de gràcia feta per Esteve
Montoliu, peirer o mestre de cases de Perpinyà, a Francisco
Borrell, mercader matriculat i cònsol quart de la mateixa vila,
per 60 lliures perpinyaneses amb pensió anual de 3 lliures
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
207
perpinyaneses, pagadores cada 23 de gener. Aquest censal
serveix a Montoliu per finançar la compra del pati de Borrell
(doc. núm. 123).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 93-94v.
[f. 93] D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra
Ego Estephanus Montoliu domorum magister Perpiniani
sciens et attendens me teneri et obnoxium esse vobis Francisco
Borrell mercatori matriculato ac praesenti et currenti anno
consuli in ordine quarto universitatis praesentis oppidi Perpiniani
in summa seu quantitate sexsaginta librarum monettae Perpiniani
argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra pro
quibus sive quarum praetio alio publico instrumento per
not[arium] publicum infr[ascript]um die presenti et supra dicta
ac paulo ante huiusmodi recepto vendidistis sive quasi mihi et
meis & quoddam patuum sive spatium terrae latitudinis duarum
cum dimidia ulnarum et longitudinis quinque ulnarum Montis
Pezulani sit[o] in presenti oppido Perpiniani in parroquia divi
Jacobi et in vico quo itur del Jesús d·en Bohadella ad ecclesiam
divi Jacobi confrontat[um] ab uno latere cum t[enentia] Jacobi
Roig tegularii quae fuit mea dicti Borrell venditoris praedicti et
per me eidem Jacobo Roig die pr[esen]ti in posse not[arii] publici
infr[ascript]i vendita ab alio latere et a parte retro cum tenentiis
meis que són patis et a parte ante cum dicto vico. Sciens etiam
et attendens in actu solutionis dictae quantitatis fuisse inter me
ex una et vos dictum dominum Franciscum Borrell ex altera
partibus conventum [f. 93v] et in pactum deductum quat[enus]
in solutum et satisfactionem illarum fieret per me vobis et vestris
& venditio et nova censualis infrascripti impositio remanentibus
tamen vobis et vestris & prioritate temporis et juris posioritate
quod ad petendum exhigendum et tuendum censuale infrascriptum
et non alias aliter neque alio modo, ea propter pactata et conventa
inter nos operis per effectum adimplere cupiens ut par est aequitatique congruit gratis & per me et meos heredes et succesores
quoscunque instrumento tamen gratiae luendi et quitandi mediante vendo et ratione huiusmodi venditionis et noviter impono,
statuo, creo et assigno spetialiter et expresse in et super dicto
ac superius designato et confrontato patuo sive spatio terrae et
generaliter in et super omnibus et singulis bonis meis mobilibus
& vobis dicto domino Francisco Borrell ibidem presenti & et
vestris & tres libras dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam
208
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
rationem sex argenti regalium pro qualibet libra censuales
annuales & dandas et solvendas & anno quolibet perpetuo in
pecunia numerata extra tabulam et banchum in una tantum
solutione fienda die 23 januarii incipiendo primam facere &
solutionem die 23 januarii anni proxime vent[uri] 1701 et sich
deinde anno quolibet perpetuo simili die hoc in pace & sine
dilatione & sub paena et scriptura tertii & danda & foro & cum
renuntiatione propri fori & et facultate variandi juditium &
[f. 94] cum salariis assuetis & promitto non firmare jus & nec
uti gratis & immo dictum censuale recogno[s]cere totiens
quotiens & pena 25 s. argenti danda ut supra fiat cum omnibus
et singulis clausulis juxta stilum nott[arii] publici infr[ascript]i
apponi solitis et incontinenti & adveniente primae solucionis
termino & et penes & pro francho &. Haec itaque & sicut melius
& cedendo jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem
venditionem et novam huiusmodi censualis impositionem creationem
et assignationem vobis facio praetio dictarum sexsaginta librarum
dictae monettae Perpiniani argenti, quas de expressis meis concensu
et voluntate penes vos retinuistis et retinetis ratione consimilium
in quibus vobis teneor et sub obnoxius causis et rationibus in
exordio praesentis instrumenti contentis et expressis et sich &
renunt[io] et legiqua & et si plus & promitto dictum censuale bonum
facere & tenerique de evictione & pro qua & et dampnis & obligo
spetialiter et expresse dictum ac superius designatum et confrontatum
patuum sive spatium terrae cum omnibus melioramentis & et
generaliter omnia et singula bona mea mobilia & que quidem bona
tam spetialiter quam generaliter obligata incontinenti constituo me
& renun[tio] legi sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti quod
quamdiu & nec non omni juri omnique legi et omni prescriptioni
etiam centenarie et immemoriali [f. 94v] et omnibus aliis legibus
juribus & et jurans &.
Testes Jacobus Regis sutor, Jacobus Malis blanquerius ambo
Perpiniani et ego not[arius].
125
1700, gener, 23
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 124) firmada per
Francisco Borrell, mercader matriculat i cònsol quart de
Perpinyà, a Esteve Montoliu, peirer o mestre de cases de la
mateixa vila, per 60 lliures perpinyaneses.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
209
ADPO-3 E 9 / 163, f. 94v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante.
Dictus Franciscus Borrell emptor praefatus gratis & huius
publici instrumenti thenore & fecit et firmavit dicto Estephano
Montoliu venditori praedicto praesenti & et suis & instrumentum
gratiae luendi et quitandi supra dictum censuale solutis prius sibi
aut suis & in pecunia numerata extra tabulam et banchum in
una tantum solutione fienda dictis sexsaginta libris pentionibus
et porrata temporis usque in diem luitionis debit[is] non autem
salario instrumenti cum illud dictus Montoliu exsoluit not[ario]
infr[ascript]o pro quibus & et dampnis & obligavit bona sua &
renun[tio] jurantes.
Testes qui supra.
126
1699, gener, 23
Venda d’un pati o solar que antigament era casa edificada a
Perpinyà, parròquia de Sant Jaume, carrer de la Panna, feta
per Francisco Borrell, mercader matriculat i cònsol quart de
Perpinyà, a Esteve Montoliu, bracer de la mateixa vila, pel
preu de 60 lliures perpinyaneses. El pati és sotmès a un cens
anual de 6 diners pagadors per Nadal al senyor directe, el rei.
És pertinença del venedor des que aquest el va comprar amb
altres solars contigus mitjançant agnició de bona fe a Josep
Boluix, hortolà de la vila a qui havien estat establerts pel Reial
Patrimoni el 1690 (doc. núm. 143). La venda es fa a condició
que Esteve Montoliu tanqui el pati amb paret d’aquí a sis
mesos.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 94v-95v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Ego Franciscus Borrell mercator matriculatus ac presenti
et currenti anno consul in ordine quartus universitatis presentis
oppidi Perpiniani gratis & per me et meos & vendo et ratione
huiusmodi venditionis trado sive quasi vobis Stephano Montoliu
brasserio Perpiniani ibidem praesenti & et vestris & quoddam
patuum sive spatium terrae latitudinis [f. 95] duarum cum
dimidia ulnarum et longitudinis quinque ulnarum Montis Pesulani
sit[o] in presenti oppido Perpiniani in parroquia divi Jacobi et
in vico dicto lo Carrer de la Panna confrontat[um] ab uno latere
210
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
cum t[enentia] Jacobi Roig tegularii, ab alio lattere cum t[enentia]
mea dicti venditoris que etiam est patuum, a parte ante cum dicto
vico de la Panna et a parte retro cum t[enentia] Estephani Montoliu domorum magistri consobrini vestri que tenentia fuit1 mea
dicti venditoris et pertinet et spectat ad me titulo agnitionis
bonaefidei de dicto et aliis spatiis terrae per Josephum Boluix
holitorem Perpiniani mihi et in mei favorem fact[o] instrumento
recepto in posse magnifici Bartholomei Ferriol q[uondam]
burgensis ac not[arii] publici collegiati Perpiniani die cui quidem
Josepho Boluix fuerunt dict[i] et alia spatia terrae per curiam
Regii Patrimonii praesentium Rossilionis Confluentis terrarumque
Ceritaniae comitatuum stabilita instrumento recepto in posse
dicti magnifici Bartholomei Ferriol not[arii] praefati ac alterius
ex dictae curiae scribis die 24. novembris 1690. Et incontinenti
& et penes & salvo jure domino nostro regi seu illius regio
patrimonio in sex denariis argenti de censu anno quolibet suo
statuto termino solven[dis] in adiuctorium illorum censuum quos
faciunt dict[um] spatium terrae et alia spatia dicto Boluix ut
praedicitur per dict[am] curiam2 Regii Patrimoni stabilita et in
directo dominio & totiens et quotiens &. Haec itaque & sicut
melius & sub pacto sequenti videlicet que lo dit Esteve Montoliu, comprador predit, o los seus, seran obligats en fer y tornejar
[f. 95v] dit spay de terra o pati de paret que no se puga entrar
en aquell, dins sis mesos de vuy die present en avant comptadors
et sich et sub dicto pacto & cedo jura & de quibus juribus &
nullo jure &. Hanc autem venditionem vobis facio praetio
sexaginta librarum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra quas de expraessis meis
concensu et voluntate penes vos retinuistis et retinetis eo quia
pro illis et in solutum et satisfactionem illarum alio publico
instrumento per not[arium] publicum infr[ascript]um die presenti
et supra dicta ac paulo post huiusmodi recipie[ndo] venditurus
et noviter impositurus estis mihi et meis tres libras eiusdem dictae
monettae Perpiniani argenti censuales annuales & dandas
solvendas & anno quolibet perpetuo modo et forma terminoque
et solutione in dicto censualis instrumento continent[is] & et
expresan[dis] et sich & renun[tio] et legiqua & et si plus prom[ito]
bonam facere & tenerique de evictione & pro qua & et dampnis
& obligo omnia et singula bona nostra mea & renun[tio] jurans
&.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
211
Testes Jacobus Regis sutor Jacobus Malis blanquerius ambo
Perpiniani et.
1.
Segueix, ratllat, vestra. 2. Segueix, ratllat, stabilita.
127
1700, gener, 23
Creació de censal amb venda a carta de gràcia feta per Esteve
Montoliu, bracer de Perpinyà, a Francisco Borrell, mercader
matriculat i cònsol quart de la mateixa vila, per 60 lliures
perpinyaneses amb pensió anual de 3 lliures perpinyaneses,
pagadores cada 23 de gener. Aquest censal serveix a Montoliu
per finançar la compra del pati de Borrell (doc. núm. 126).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 95v-97.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Ego Estephanus Montoliu brasserius Perpiniani sciens et
attendens me teneri et obnoxium esse [f. 96] vobis Francisco
Borrell mercatori matriculato ac praesenti et currenti anno consuli in ordine quarto universitatis praesentis oppidi Perpiniani
in summa seu quantitate sexsaginta librarum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra
pro quibus sive quarum praetio alio publico instrumento per
not[arium] publicum infrascriptum die presenti et supra dicta
ac paulo ante huiusmodi recepto vendidistis et tradidistis sive
quasi mihi et meis & quoddam patuum sive spatium terrae
latitudinis duarum cum dimidia ulnarum et longitudinis quinque
ulnarum Montis Pezulani in presenti oppido Perpiniani sit[o] in
parroquia divi Jacobi et in vico dicto lo Carrer de la Panna
confrontat[um] ab uno latere cum t[enentia] Jacobi Roig tegularii,
ab alio latere cum t[enentia] mea dicti venditoris que etiam est
patuum, a parte ante cum dicto vico de la Panna et a parte retro
cum t[enentia] Estep[h]ani Montoliu domorum magistri consobrini
vestri que tenentia fuit mea dicti venditoris. Sciens etiam et
attendens in actu solutionis dictae quantitatis fuisse inter me ex
una et vos dictum dominum Franciscum Borrell ex altera partibus
conventum et in pactum deductum quat[enus] in solutum et
satisfactionem illarum fieret per me vobis et vestris & venditio
et nova censualis infrascripti impositio remanentibus tamen
vobis et vestris & prioritate temporis et juris posioritate quod
ad petendum exhigendum et tuendum censuale infr[ascript]um
212
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
et non [f. 96v] alias aliter neque alio modo, ea propter pactata
et conventa inter nos operis per effectum adimplere cupiens ut
par est aequitatique congruit gratis & per me et meos heredes
et successores quoscunque instrumento tamen gratiae luendi et
quitandi mediante vendo et ratione huiusmodi venditionis
et noviter impono, statuo, creo et assigno spetialiter et expresse
in et super dicto ac superius designato et confrontato patuo sive
spatio terrae et generaliter in et super omnibus et singulis bonis
meis mobilibus & vobis dicto domino Francisco Borrell ibidem
praesenti & et vestris & tres libras dictae monettae Perpiniani
argenti ad1 dictam rationem sex argenti regalium pro qualibet
libra censuales annuales & dandas et solvendas & anno quolibet
perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una
tantum solutione fienda die 23 januarii incipiendo primam facere
& solutionem die 23 januarii anni proxime vent[uri] 1701 et sich
deinde anno quolibet perpetuo simili die hoc in pace & sine
dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & foro & cum
renuntiatione propri fori & et facultate variandi juditium & cum
salariis assuetis & promitto non firmare jus & nec uti gratis &
immo dictum censuale recogno[s]cere totiens quotiens & pena
25 s. argenti danda ut supra fiat cum omnibus et [f. 97] singulis
clausulis juxta stilum nott[arii] publici infr[ascript]i apponi solitis
et incontinenti & adveniente primae solutionis termino & et penes
& pro francho &. Haec itaque & sicut melius & cedendo jura
& de quibus juribus nullo jure &. Hanc autem venditionem et
novam huiusmodi censualis impositionem creationem et assignationem vobis faecio praetio dictarum sexaginta librarum dictae
monettae Perpiniani argenti, quas de expressis meis concensu et
voluntate penes vos retinuistis et retinetis ratione consimilium
in quibus vobis teneor et sub obnoxius causis et rationibus in
exordio praesentis instrumenti contentis et expressis et sich &
renun[tio] et legiqua & et si plus & promitto dictum censuale
bonum facere & tenerique de evictione & pro qua & et dampnis
& obligo spetialiter et expresse dictum ac superius designatum
et confrontatum patuum sive spatium terre cum omnibus
melioramentis & et generaliter omnia et singula bona mea
mobilia & que quidem bona tam spetialiter quam generaliter
obligata incontinenti constituo me & renun[tio] legi sive juri
dicenti quod prius & et alteri dicenti quod quamdiu & nec non
omni juri omnique legi et omni prescriptioni etiam centenarie
et immemoriali et omnibus aliis legibus juribus & et jurans &.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
213
Testes Jacobus Regis sutor, Jacobus Malis blanquerius ambo
Perpiniani et ego not[arius].
1.
Segueix, ratllat, rationem.
128
1700, gener, 23
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 127) firmada per
Francisco Borrell, mercader matriculat i cònsol quart de
Perpinyà, a Esteve Montoliu, bracer de Perpinyà, per 60 lliures
perpinyaneses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 97v.
[f. 97v] D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Dictus Franciscus Borrell emptor praefatus gratis & huius
publici instrumenti thenore fecit et firmavit dicto Estephano
Montoliu venditori praedicto presenti & et suis & instrumentum
gratiae luendi et quitandi supra dictum censuale censuale1 solutis
prius sibi aut suis & in pecunia numerata extra tabulam et
banchum in una tantum solutione fienda dictis sexsaginta libris
pentionibus et porrata temporis usque in diem luitionis illius
debit[is] non autem salario instrumenti cum illud dictus Estephanus Montoliu exsoluit not[ario] infrascripto. Pro quibus & et
dampnis & obligavit bona sua & renun[tio] jurantes.
Testes qui supra.
1.
El mot es repeteix segurament per distracció.
129
1699, gener, 26
Reconeixença del censal de pensió anual de 15 sous perpinyanesos
feta per Esteve Forcada, bracer de la Roca d’Albera, a Jeroni
Badós, pescador de Cotlliure, com a hereu de son pare, Jaume
Badós. Aquest censal el paga Forcada per un hort d’una
quartonada que va comprar al pare Badós el 1670 a la Roca,
terme del Pas d’en Tulujas, vora la ribera de la Roca i el camí
de Sant Genís.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 97v-98v.
Die 26 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante fiat ut supra.
214
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Ego Estephanus Forcada brasserius eiusdem loci de la Rocha
de Albera gratis & virtute iuramenti infrascripti confiteor et in
veritate recognosco vobis Hyeronimi Badós piscatori villae
Cocolibri eiusdem Ele[nensis] dioc[esis] filio ac heredi et seu
succedenti legitimae successionis jure in universali haereditate
et bonis que fuerunt Jacobi Badós q[uondam] patris vestri ab
intestato et absque aliis liberis decessi ibidem praesenti & quod
ego habeo [f. 98] teneo et possideo quandam petiam terrae hort
in terminis dicti loci de la Rocha sit[am] loco dicto al Pas d·en
Tuluyas1 continentiae unius cartonatae terrae parum plus vel
minus & confron[tatam] cum t[enentia] Josephi Barata agriculae
eiusdem loci, cum alio horto meo dicti recognocentis, cum
ripparia dicti loci et cum via qua itur a praesenti loco de la Rocha
ad locum Sancti Genezii de Fontaines et pertinet et spectat ad
me titulo venditionis de eadem mihi \factae/ per dictum Jacobum
Badós q[uondam] patrem vestrum fact[ae] cum [h]onore solvendi
censuale infrascriptum instrumento recepto in posse honor[abilis]
Antonii Colom q[uondam] not[arii] regii Perpiniani die 7 januarii
1670 in et super qua vos dictis Hyeronimus Badós uti heres
praefatus recipitis & quindecim solidos monettae Perpiniani
argenti censuales annuales & dandas solvendas & anno quolibet
perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una
tantum solutione fienda die 7 januarii titulo videlicet venditionis
et nova supra dicti censualis impositionis creationis et assignationis
per me dicto q[uondam] Jacobo Badós patri (ut praefertur) vestro
fact[o] instrumento recepto in posse dicti Colom et Companyó
nott[arii] die 7 januarii 1670 ex praetio venditionis dictae petiae
terrae hort nunch graver result[ando] quare agens hec sine
praeiuditio primarum et antiquarum obligationum convenio et
promitto quod ego et mei dictamque ac superius designatam
et confrontatam petiam terrae hort infuturum tenentes et
possidentes [f. 98v] dabimus et solvemus anno quolibet in pecunia
numerata extra tabulam et banchum vobis dicto Hyeronimo
Badós et vestris & annuas pentiones supra dicti censualis
incipiendo primam dare facere & solutionem die 7 januari
proxime ventt[uri] & et sich deinde anno quolibet perpetuo simili
die et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura tertii
danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & facultate
variandi juditium & cum salariis assuetis & promitto non firmare
jus & nec uti gratiis & imo dictum censuale recogno[s]cere &
totiens quotiens & pena 10 s. argenti danda ut supra, pro quibus
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
215
et dampnis & obligo spetialiter et expresse dictam petiam terrae
hort et generaliter omnia et singula bona mea & renunt[io] legi
sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti quod quam diu
& nec non omini juri omnique legi et omni prescriptionis etiam
centenariae et immemoriali et omnibus aliis legibus juribus &
jurans &.
Testes Franciscus Cardona, Gaudericus Prim brasserii ambo
eiusdem loci de la Rocha et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Sembla un pas de la ribera de la Roca prop de l’actual pont, camí de Sant Genís,
sota les escoles.
130
1700, gener, 26
Debitori fet per Esteve Forcada, bracer de la Roca d’Albera, a Jeroni
Badós, pescador de Cotlliure, per 15 lliures, 15 sous perpinyanesos corresponent a 21 pensions degudes del censal
reconegut a l’acta anterior (doc. núm. 129) i pagadores per
Sant Joan de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 98v-99.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] Regnante, fiat ut supra.
1
Dictus Estephanus Forcada non obstante supradicta
recognitione gratis & huius publici instrumenti [f. 99] thenore
& fecit debitum dicto Hyeronimo Badós praesenti & de quindecim
libris et quindecim solidis monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra pro viginti una
pentionibus ex supra dicto censuali debitis et finitis die 7 januarii
praesentis et currentis mensis supra dicti solvi quas dare et
solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et banchum
die sive festo Sancti Joannis mensis junii proxime ventt[uri] &
et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura tertii
& danda & foro & cum renuntiatione propri fori & et facultate
variandi juditium & cum salariis assuetis & pro quibus & et
dampnis & obligavit omnia et singula bona sua & renun[tio]
jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1.
Al marge, Exit per universis.
216
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
131
1700, gener, 27
Procuració general feta per Jeroni Badós, pescador de Cotlliure, a
Josep Joher, pagès de la Roca d’Albera, per a representar-lo,
defensar-lo i substituir-lo en qualsevol assumpte civil o
criminal i en qualsevol cort.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 99-100.
Die 27 januarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] Regnante, fiat ut supra.
Hyeronimus Badós piscator villa Cocolibri eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] brasserius loci de la Rocha de Albera Eln[ensis]
dioc[esis] eis videlicet melioribus via modo et forma quibus
melius & citra revocationem & gratis & fecit, constituit, creavit
et solempniter ordinavit procuratorem suum certum & itaquod
& Josephum Joher agriculam eiusdem loci de la Rocha ibidem
presentem et onus ad videlicet pro dicto constituente et illius
nomine [f. 99v] petendum, exhigendum, recipiendum, recuperandum et habendum seque habuisse et recepisse confitendum
omnes et quascunque pecuniae quantitates et alias quas suis per
quasuis universitates, comunitates corpora collegia et singulares
personas causis et rationibus juribus que ac titulis quibuscunque
et de receptis exactis recuperatis et habitis apocham et apochas
alabarana fines et diffinitiones ac quobis titulo sive causa locum
et cessiones et alias quasuis cauthelas inde opportunas et necessarias faciendum et firmandum & penas quasuis tertii denunciandum & clama et retroclama exponendum & executiones
instandum & debitritia et alia quecunque obligationum instrumenta cancellandum. Item etiam agendum ducendum tractandum
prossequendum et procurandum fineque debito terminandum
omnes et singulas littes sive causas activas et passivas et tam
principales quam apellationum motas pendentes atque movendas
inceptasque et incipiendas per et inter dictum constituentem
agendo vel defendendo ex una et alias quasuis personas etiam
agendo vel deffendendo partibus ex altera causis et rationibus
iuribusque ac titulis quibuscunque et prohis et eorum ocasione
ac etiam aliter tam in curia supremi consilii Rossilionis quam
in alio quocunque judicio sive foro ecclesiastico vel seculari ac
ubique estandum et comparendum agendum quoque & fiat ad
omnes [f. 100] et singulas lites sive causas cum toto amplissimo
et assueto littium et causarum cursu large ac cum omnibus et
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
217
singulis clausulis et terminis juditialibus tam substantialibus
quam accidentalibus litti necessariis et opportunis cum potestatibus expraessis jurandi de calumpnia & emparas quascunque
ponendi et relevandi & jusque et de jure firmandi & cautiones
quascunque ponendi & apellandi & et de substituendi & et
demum ac generaliter & prom[isit] habere rattum & et non
revocare & sub bonorum suorum obligatione &.
Testes Laurentius Sicart agricula et baiulus, Franciscus
Cardona brasserius ambo eiusdem loci de la Rocha et Josephus
Sunyer scriptor qui vice.
132
1700, gener, 27
Àpoca feta per Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com
a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la
Roca d’Albera, a Bartomeu Bagata, sastre de la Roca d’Albera, com a usufructuari dels béns de Maria Bagata i Bertran
–hereva de son pare, Francisco Bertran, pagès de la Roca–,
per 1 lliura, 11 sous, 1 diner perpinyanesos, corresponents a
pensions de cens degudes fins a l’any 1694 pel pare Bertran
als pubills senyors del lloc.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 100-100v.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante, fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et haeredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& firmavit apocham Bartholomeo Bagata sartori eiusdem loci
usufructuario bonorum dotalium Mariae Bagata uxoris suae
tenutariae pro suis dote et universalis hereditatis bonorum omnium que fuerunt Francisci Bertran q[uondam] agriculae [f. 100v]
eiusdem loci de la Rocha primi viri sui dictae Mariae nec non
eorundem bonorum usufructuariae per dictum Franciscum
Bertran primum (ut praefertur) virum suum relict[um] ultimo
illius nuncupativo testamento quod fecit condidit et ordinavit in
posse honor[abilis] Honorati Albafulla not[arii] publici collegiati
Perpiniani die ... ibidem presenti & de una libra undecim solidis
218
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
et uno denario monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra et sunt per tots los censos a
dits pubills Perarnaus deguts, fins lo any 1694, per rahó dels béns
foren del dit Bertran. Habitis in substituti nott[arii] publici
infr[ascript]i presentia cum monetta argenti realiter numerando
videlicet mitg escut y pessetas de quatre sous de quibus &
Renunt[io] &.
Testes Franciscus Cardona, Gaudericus Prim brasserii ambo
dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
133
1700, gener, 29
Venda d’un hort d’una quartonada i mitja a Sureda, prop de la
capella de Sant Joan i Sant Jaume i vora el camí de Sureda,
al mas d’en Miró, feta per Miquel Pacú, pagès de la Roca
d’Albera, a Pere Saleix, bracer de Sureda, pel preu de 100 lliures,
6 sous, 8 diners perpinyanesos. L’hort és propietat del venedor
des que aquest el va comprar a l’encant públic als marmessors
de Felip Campfranch, prevere, amb el pacte que el comprador
de l’hort s’obliga a pagar cada any una missa baixa, més la
meitat de la despesa de cera cremada durant la missa. Ja que
l’hort és sotmès a un censal de pensió de 3 lliures, 18 sous,
4 diners pagadors als administradors de la predita capella, el
comprador reconeix alhora el dit censal i en farà la quitació
de 78 lliures incloses en el preu total.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 100v-102.
Die 29 januarii 1700, in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante, fiat ut supra.
Ego Michael Pacú agricula eiusdem loci de la Rocha gratis
& per me et meos heredes et successores quoscunque vendo et
ratione huiusmodi venditionis trado sive quasi vobis Petro Saleix
brasserio loci de Sureda eiusdem Elne[nsis] dioc[esis] ibidem
praesenti & [f. 101] et vestris & quandam petiam terrae hort in
terminis dicti loci de Sureda sit[am], prope capellam Sanctorum
Joannis et Jacobi,1 continentiae unius cartonatae et medie terrae
parum plus vel minus aut id quod est confrontat[am] cum
t[enentia] Franciscae Frigol uxoris Jacobi Frigol ville Cocolibri,
cum dicta capella Sanctorum Joannis et Jacobi via clausa in
medio, cum via qua itur a dicto loco de Sureda ad molendinum
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
219
ferinarium eiusdemmet loci, cum t[enentia] Joannis Bassola
agriculae, cum t[enentia] Felicis Porteix agriculae etiam eiusdem
loci de Sureda que fuit de pertinentiis et cum via qua itur a dicto
loco de Sureda ad mansum Mariae Vila uxoris Josephi Vila alias
Franquesa et olim vocato lo Mas d·en Miró2 et pertinet et spectat
ad me titulo venditionis de eadem mihi in encantu publico factae
per manumissores animae et executores ultimi testamenti piaeque
ultimae voluntatis reverendi Filiphii Campfranch q[uondam]
presbiteri instrumento recepto in posse honor[abilis] Joannis
Baptistae Delarís not[arii] regii civitatis Elnae die ... et incontinenti & et penes & salvo jure domino dicti loci de Sureda in
censibus assuetis & et in directo dominio & totiens et quotiens
&. Haec itaque & sicut melius sub pacto infrascripto et sequenti
que per quant lo dit acte de la venda alt chalendat, a més del
preu en aquell expressat, lo encarregaren en haber de pagar tots
los anys perpètuament, a son acostumat termini, un real de plata
per la mitat de la caritat de la celebració de una missa baixa, que
tots anys [f. 101v] en la dita capella de Sant Joan y Sant Jaume
se celebra per la ànima del dit q[uòndam] reverent Faliph
Campfranch y axibé lo cost de la mitat de la cera se cremerà pendent
la celebració de dita missa y offerta se fa en aquella com se
acostuma. Per ço és convingut y pactat entre dites parts que lo
dit Pere Saleix, comprador predit, a més del preu que baix se dirà,
serà obligat com de present se obliga vuy die present y alt dit en
avant tot lo alt dit y relevar quiti immune y indempne al dit venador
y als seus, de la solució y ànnua prestació del predit, amb obligació
espetial de dit hort y generalment de tots sos béns, ab acte de
indempnitat en forma et sich et sub dicto pacto et non sine eo
cedo jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem
venditionem vobis facio praetio centum librarum sex solidorum
et octo denariorum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra quas ex quibus de expressis
meis concensu et voluntate dabitis et solve[n]tis dictae capellae
et pro ea administratoribus illius septuaginta octo libras sex
solidos et octo denarios eiusdem monettae Perpiniani argenti ad
dictam rationem sex argenti regalium proqualibet libra in
luitionem et quitationem illius censualis pentionis annua trium
librarum decem et octo solidorum et quatuor denariorum massae
vero praetii et proprietatis dictarum septuaginta octo librarum
sex solidorum et octo [f. 102] denariorum quod anno quolibet
capella suis titulis suoque statuto termino recepit & super dicta
220
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
petia terrae hort, Interim vero donech dictum censuale lueritis
et quitaveritis dabitis et solvetis ac solvere habeatis et teneamini
illius annuas pentiones a die presenti in antea debendas nec non
reddetis servabitis et custodietis me et meos & ac bona mea et
meorum & quitios immunes et indempnes quitiaque a solucione
et annua prestatione supra dictis censualis massaq[ue] praetio
et proprietate illius et ab omni moda obligatione eiusdem et ab
omnibus dampnis & cum instrumento indempnitatis informa qui
quidem capella et pro ea administratores illius in actu solutionis
dictae quantitatis facient et firmabunt vobis et vestris & apocham
locum et cessionem nec non luitionem et quitationem supra dicti
censualis ad dictae rei emptae tuitionem et securatatem residuas
vero viginti duas libras supra dictae monettae ad complementum
dictarum 100 ll. 6 s. 8 d. mihi dabitis et solvetis numerando extra
tabulam et banchum incontinenti sequta firma praesentis instr[ument]i et sich & renun[tio] et legiqua & et si plus & prom[ito]
bonam facere & tenerique de evictione & pro qua & et dampnis
& obligo omnia et singula bona mea & renun[tio] jurans &.
Testes qui infra et Josephus Sunyer s[cri]ptor qui vice.
1. Una capella de Sant Joan i Sant Jaume no existeix avui a Sureda, però sí un
actual carrer de Sant Jaume en el qual es conserva un nínxol amb l’estàtua del sant i
que correspondria a la localització descrita aquí, un hort prop de la ribera i en direcció
a molins i masos. Potser, doncs, abans hi havia un edifici dedicat als sants avui desaparegut
de la memòria col·lectiva i de les nombroses fonts publicades. Tan sols mossèn Albert Cases
esmenta la venda d’una capella amb el mateix patró Sant Jaume, arran de la revolució
francesa (Roussillon Sacré, Ed. Conflent 1990, p. 48). Per això, el molí fariner descrit
més endavant podria remetre al molí d’en Cassanyes a continuació del dit carrer de Sant
Jaume, també a la riba dreta de la ribera de Sureda –mentre que el molí d’en Fèlix, també
a la rodalia, se situa a la riba dreta. Finalment, l’anomenat antigament mas d’en Miró
i llavors d’en Franquesa o d’en Vila seria un dels masos d’aquell sector com ara el d’en
Solà. 2. Vg. nota precedent.
134
1700, gener, 29
Àpoca de la venda precedent (doc. núm. 133) feta per Miquel Pacú,
pagès de la Roca d’Albera, a Pere Saleix, bracer de Sureda,
per 22 lliures perpinyaneses, corresponent a un complement
de preu de venda, ja que la resta correspon a la quitació d’un
censal que grava la terra.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 102-102v.
Item cum alio instrumento dictus Michael Pacú [f. 102v]
venditor praeffatus gratis & firmavit apocham dicto Petro Saleix
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
221
emptori praedicto ibidem praesenti & de dictis viginti duabus
libris dictae monettae Perpiniani argenti que (ut praefertur) sunt
ad complementum praetis supra dictae venditionis. Habitis
realiter numerando sua voluntati (ut dixit) de quibus &.
Renun[tio] &.
Testes nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus,
honor[abilis] Laurentius Sicart agricula et bajulus loci de la Rocha
eiusdem Elne[ensis] dioc[esis] et Josephus Sunyer scriptor qui
vice.
135
1700, gener, 29
Reconeixença del censal precedent (doc. núm. 133) feta per Pere
Saleix, bracer de la Roca d’Albera, que acaba de comprar un
hort –gravat pel dit censal– als administradors de la capella
de Sant Joan i Sant Jaume de Sureda.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 102v-103.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante, fiat ut supra.
Dictus Petrus Saleix emptor praeffator gratis & huius publici
instrumenti thenore & convenit et promissit dicti Michaeli Pacú
venditori praedicto ibidem presenti & nec non dictae capellae
Sanctorum Joannis et Jacobi1 pro ea administratoribus illius licet
absentibus & in posse not[arii] publici infrascripti & quod ipse
et sui & dictamque petiam terrae hort in futurum tenentes et
possidentes dabunt facient, solventes prestabunt atque portabunt
anno quolibet perpetuo suo estatuto pentiones annuas supra dicti
censualis quod que reddent serbabunt et custodient dictum
Michaelem Pacú et suos ac bona sua et suorum quitiaque & a
solutione et annua prestatione supra [f. 103] dicti censualis
massaque praetio et proprietate illius et ab omni obligatione
eiusdem et ab omnibus dampnis & sub paena et scriptura tertii
large quam tam dictus Michael Pacú pro indempnitate quam
dicta capella Sanctorum Joannis et Jacobi seu verius administratores illius credit[or] censualista praeffata pro recuperandis
annuis pentionibus supra dicti censualis denunciare posunt pro
qua & et dampnis & obligavit spetialiter et expresse supra dictam
petiam terrae hort generaliter vero omnia et singula bona sua
& que quidem bona tam espetialiter quam generaliter obligata
222
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
incontinenti constituit se & renun[tio] legi sive juri dicenti quod
prius transeundum sit per spetialiter quam per generaliter
obligata et alteri dicenti quod quam diu potest creditor de spetiali
hipotecha sibi satisfieri manus ad alia non extendat nec non omni
juri omnique legi ac benefitio sive auxilio longe sive longissime
centenarie et immemorialis praescriptionis et omnibus aliis
legibus juribus et jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor qui vice.
1. Vegeu nota 1 del doc. núm. 133.
136
1700, gener, 29
Venda a carta de gràcia d’una part d’una aiminada de vinya amb
200 rabasses al Vernet –inclosa en una vinya de 2 aiminades
i 400 rabasses–, feta per Honorat Trotja, bracer de Perpinyà,
a Josep Planxart, hortolà de la mateixa vila, per 71 lliures
franceses. La terra li pertany com a hereu d’Eulària Desclaus,
vídua de Perpinyà. La venda es fa amb el pacte que si el dia
de quitació de la carta de gràcia, la vinya es troba conreada
amb els treballa propis d’hivern, Trotja haurà de pagar la feina
d’hivern a Planxart i es quedarà la collita. Però si la vinya
també té feta la feina pròpia de la primavera, la collita serà
de Planxart.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 103-104.
Die 29 januarii 1700, Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Ego Honoratus Trotja brasserius Perpiniani gratis & per me
et meos & instrumento tamen gratiae redimendi et recuperandi
et cum pacto de retro vendendo [f. 103v] mediante vendo et
ratione huiusmodi venditionis trado sive quasi vobis Josepho
Planxart holitori Perpiniani ibidem presenti & et vestris & unam
ayminatam et ducentum rabassas de vinya ex illa majori petia
terrae vinea sit[am] in terminis de Vernet,1 cont[inentiae] duarum
ayminatarum et quatuor centum rabassas de vinya quae quidem
ayminata et dos centes rabassas de vinya quas vobis vendo sunt
a solis ortu et confron[tatam] cum residua dicti petiae terrae
penes me remanente que est versus aquilonem sive tremontana
cum t[enentia] Antonii Negre sutori, cum t[enentia] T... blanquerii
et cum haeredum T... Fogana et pertinet et spectat ad me uti
heredem universalem Eulaliae Desclaus q[uondam] vidua Perpi-
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
223
niani de que mea universali haerentia et hereditaria institutione
constare assero illius ultimo nuncupativo testamento quod fecit
& in posse honor[abilis] Francisci Diego not[arii] publici collegiati Perpiniani die ... et incontinenti & et penes salvo jure
admodum reverendae comunitati dominorum presbiterorum
majoris ecclesiae divi Joannis Perpiniani in duobus solidis et sex
denariis argenti de censu anno quolibet suo statuto termini
solven[do] et in directo dominio & totiens et quotiens &. Haec
itaque & sicut melius & sub pacto sequenti videlicet que per quant
de present dita proprietat se troba sense ésser treballada ni conrreada, per ço si a cas aquella lo die de la redempció se trobarà
conrreada dels treballs y conrreus de·l’[h]ibern tant solament, lo
dit Trotja [f. 104] o los seus pagaran a dit Planxart o als seus lo
valor de dits conrreus y la cullita aleshores primer vinent serà tota
del dit Trotja o dels seus y si se trobarà treballada dels conrreus
de·l’[h]ibern y del maig la cullita aleshores primer vinent serà del
dit Planxart o dels seus y lo dit Trotja o los seus no deuran pagar
conreu algú et sich sub dicto pacto & cedo jura & de quibus
juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem vobis facio
praetio septuaginta unius librarum monettae Franciae sive
franchs ad rationem trium argenti regalium proqualibet libra sive
franch de quibus & renun[tio] et legiqua & et si plus & promi[to]
bonam facere & tenerique de evictione & pro qua & et dampnis
& obligo omnia et singula bona nostra mea & renun[tio] jurans
&.
Testes qui infra.
1. Remet més aviat al Vernet situat al nord del territori de la vila de Perpinyà,
a la riba esquerra de la Tet, que a la localitat conflentina de Vernet.
137
1700, gener, 29
Àpoca de la venda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 136) feta
per Honorat Trotja, bracer de Perpinyà, a Josep Planxart,
hortolà de la mateixa vila, per 71 lliures franceses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 104.
Item cum alio instrumento dictus Honoratus Trotja venditor
praefatus gratis & firmavit apocham dicto Josepho Planxart
emptori praedicto praesenti & de dictis septuaginta una libris
dictae monettae Franciae que (ut praefertur) sunt praetium supra
224
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
dictae venditionis. Habitis in presentia & cum monetta argenti
videlicet escuts blanchs realiter numerando de quibus &. Renunt[io]
&.
Testes Joan Sanés sutor, Joannes Calart molitor farinae
ambo Perpiniani.
138
1700, gener, 23
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 136) firmada per
Josep Planxart, hortolà de Perpinyà, a Honorat Trotja, bracer
de la mateixa vila. La carta de gràcia es quitarà sense pagament
del dret notarial i de la fadiga en cas de venda de la mesvalença
(augment de valor).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 104v.
[f. 104v] D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Dictus Josephus Planxart emptor praeffatus gratis & huius
publici instrumenti thenore & fecit et firmavit dicto Honorato
Trotja venditori praedicto praesenti & et suis & instrumentum
gratiae redimendi et recuperandi dictam petiam terrae vineam
restitutis prius sibi aut suis & in pecunia numerata extra tabulam
et banchum dictis septuaginta una libris foriscapio si forcan
solut[is] extiteris ac salario instrumenti (cum retentione faticae)
pro quibus & et dampnis & obligavit omnia et singula bona sua
& renun[tio] jurans.
Testes qui supra.
139
1700, febrer, 4
Àpoca de dot feta per Josep Guinot, hortolà de Perpinyà, com a
usufructuari de la seua muller Cecília Guinot i Bonafós, al
seu cunyat i germà respectiu, Domingo Bonafós, hortolà de
la vila, hereu de Pere Bonafós, també hortolà de Perpinyà, per
16 dobles d’or promeses en els capítols matrimonials. Les 16
dobles corresponen efectivament a la llegítima composta per
4 dobles, un anell d’or i més coses, i pactada en els esmentats
capítols el 1688.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 104v-105v.
Die 4 februarii 1700 Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
225
Josephus Guinot holitor Perpiniani, usufructuarius bonorum
dotalium Ceciliae Guinot et Bonafós uxoris suae et dicta Cecilia
proprietaria dictis nominibus gratis & firmarunt apocham
Dominico Bonafós etiam holitoris eorum fratri et cognato
respective filio ac haeredi universali haereditatis et bonorum
omnium qua fuerunt Petri Bonafós q[uondam] etiam holitoris
Perpiniani per ipsum instit[uto] elect[o] et nominat[o] ultimo
illius nuncupativo testamento quod fecit condidit atque ordinavit
in posse not[arii] publici infr[ascript]i die 3 septembris 1698
ibidem presenti & de sexdecim auri duplicibus [f. 105] ad
rationem undecim librarum monettae Franciae pro duplice pro
consimilibus in quibus amicabiliter convenerunt et concordarunt
tam pro solutione et satisfactione illius legati quatuor auri
duplicium ad dictam rationem undecim librarum pro duplice per
dictum q[uondam] Petrum Bonafós dictae Ceciliae filiae suae
fact[is] et relict[is] cum dicto suo ac praechalendato testamento
illarum quatuor auri duplicium ad eandem rationem unius
massetae sive anell de or et aliarum rerum per supra dictum
q[uondam] Petrum Bonafós eidem Cecilie dare et solvere promi[sis] cum suis capitulis matrimonialibus inter ipsam ex una
et dictum Josephum Guinot ex altera partibus factis et firmatis
receptisque et continuatis in posse honor[abilis] Raymundi
Garriga nott[arii] publici collegiati Perpiniani die 18 aprillis 1688
quam et etiam totius suplementi legitimae paternae et aliorum
quorumcunque jurium eidem Ceciliae in bonis dicti q[uondam]
Petri Bonafós patris sui quomodolibet competen[tis] pertinen[tis]
et specta[ndis] Habitis eorum ominimodo (ut dixcerunt) voluntati
de quibus &. Renun[tio] et nihilominus dictus Josephus Guinot
dictas sexdecim auri duplices assignavit et assecuravit in et super
omnibus et singulis bonis suis illasque eidem Ceciliae aut suis
& restituere et tornare promisit totiens quotiens locus seu casus
adfuerit illarum restitutioni juxta pactum nuptiale in supra dictis
capitulis matrimonialibus oppositum pro [f. 105v] quibus et
dampnis obligavit omnia et singula bona sua & renun[tio] jurans
&.
Testes magnificus Emanuel Busquet, J[uris] U[triusque]
D[octor] ac burgensis honoratus et matriculatus, Josephus Bou
causidicus ambo Perpiniani et ego Jacobus Esteve nott[arius].
226
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
140
1700, febrer, 4
Debitori de l’àpoca precedent (doc. núm. 139) fet per Domingo
Bonafós, hortolà de Perpinyà, als cònjuges Guinot-Bonafós,
per 16 dobles d’or, ja que l’àpoca era formal però el pagament
no s’havia fet efectiu. La quantitat es pagarà amb dos terminis,
els dies 4 de febrer de 1701 i 4 de febrer de 1702.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 105v.
D[icta] D[ie].
1
Dictus Dominicus Bonafós non obstante supra dicta apocha
gratis & fecit debitum dictis coniugibus Josepho et Ceciliae
Guinots dictis nominibus ibidem presentibus & de dictis sexdecim
auri duplicibus ad dictam rationem undecim librarum monettae
Franciae proqualibet auri duplice quas dare et solvere prom[iserunt] in pecunia numerata extra tabulam et banchum in
duabus aequalibus solutionibus fiendis prima a die presenti ad
unum annum et secunda a dicta a die presenti ad duos annos
proxime ventu[ri] sub pena et scriptura tertii & danda & foro
& cum renuntiatione propri fori & et facultate variandi iuditium
& cum salariis assuetis & pro quibus & et dampnis & obligavit
bona sua & renunt[io] jurans &
Testes qui supra.
1.
Al marge, Vuy als 7 de fabrer 1701[h]y ha una àpocha de vuit dobles per avís.
141
1700, febrer, 5
Àpoca feta per Pere Veneci, causídic de Perpinyà, a Tomàs Roca,
ciutadà honrat de Barcelona, com a tutor dels pubills de
Banyuls, per 49 lliures, 8 sous, 6 diners francesos, deguts per
quantitats avançades en causes de justícia i detallades en el
memorial següent (doc. núm. 142).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 105v-106.
Die 5 februarii 1700 Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Discretus Petrus Veneci causidicus Perpiniani actor pupillorum
de Banyuls D[icto] N[omine] gratis & firmavit apocham [f. 106]
dicto magnifico Thomae Rocha tutori et curatori dictorum pupillorum
de Banyuls ibidem presenti & de quadraginta novem libris octo
solidis et sex denariis monettae Franciae sive franchs ad rationem
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
227
trium argenti regalium pro qualibet libra sive franch et sunt causis
et rationibus in inferius incerto memoriali littera A signato
contentis et expressis. Habitis in nott[arii] publici et testium
infrascriptorum presentia cum monetta argenti realiter numerando videlicet escuts blanchs de quibus & Renunt[io] &.
Testes honor[abilis] Joachimus Izarn pentinerius, Jacobus
Cayzach tegularius ambo Perpiniani et ego.
Sequitur dictum memoriale inseratur.
142
1700, febrer, 5
Memorial fet per Pere Veneci, causídic de Perpinyà, a Tomàs Roca,
ciutadà honrat de Barcelona, com a tutor dels pubills de
Banyuls, per 49 lliures, 8 sous, 6 diners francesos, corresponents
a quantitats avançades per Veneci en causes de justícia i
referents a la senyoria de Montferrer, propietat dels Banyuls.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 105v i 106.
A.
Compte dels diners que Pere Veneci, causídich, en qualitat
de curador dels pubills de Banyuls, ha avansat per aquells, com
y també del que se li deu per sa mitja conducta.
Primo tinch pagat per lo procés criminal de
Montferrer com ha alguns de Cos per testimonis,
ajornaments, jutge y nott[aris]
20 ll.
M[és] tinch pagat per intimas y contrarolles
de differents interessos
1 ll. 7 s.
M[és] tinch pagat a·l’il·l[ustre] Gerònim Dejonarte
per son salari de la mitja conducta, caiguda
11 ll.
als 12 de Xbre passat
M[és] a mi se me deu també la mitja conducta
caiguda d[it] d[ia]
11 ll.
M[és] tinch deposat per a procés de·l’arrest se és
fet a serca de la farga per no tornar·la fins
qu·els boschs sian gran
3 ll. 11 s. 6 d.
46 ll. 8 s. 6 d.
//
M[és] tinch donat al greff[ier] de la Cort per ports
extres de·l’arrest y retirada
3 ll.
49 ll. 18 s. 6 d.
228
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
143
1700, febrer, 6
Transport d’establiments d’uns solars o espais de terra al carrer del
Jesús d’en Boadella, parròquia de Sant Jaume de Perpinyà,
fet per Josep Boluix, hortolà de Perpinyà, a Francisco Borrell,
mercader matriculat i cònsol quart de Perpinyà. Josep Boluix
els havia obtingut del Reial Patrimoni el 1690 però els havia
adquirit mitjançant agnició de bona fe per Francisco Borrell,
que ja els acaba de vendre a Esteve Montoliu, peirer, i Esteve
Montoliu, bracer, ambdós de Perpinyà i cosins germans (docs.
núms. 123 a 128). El present protocol permet la regularització
dels drets de propietat dels solars entre Boluix i Borrell i,
sobretot, deixa actuar Borrell en el negoci d’aquests terrenys
urbans (docs. núms. 123 a 128 i 146 i 147) sense perjudicar
Boluix.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 106-107v.
Die 6 februarii 1700 Perpiniani Regnante fiat ut supra
Ego Josephus Boluix holitor Perpiniani sciens et attendens
instrumento recepto in posse magnifici Bartholomaei Ferriol
q[uondam] burgensis ac not[arii] publici collegiati Perpiniani ac
curiae Regis Patrimonii presentium Rossilionis Confluentis
terrarumque Ceritaniae comitatuum alterius ex scribis die 24
mensis novembris 1690 mihi per eandem Regis Patrimonii
curiam stabilit[a] fuisse quaedam patua sive spatiae terrae in
praesenti oppido Perpiniani sit[am] in parroquia divi Jacobi et
retro vicum dictum del Jesús d·en Bohadella in supra [f. 106v]
dicto stabilimenti instrumento large designat[um] et confront[atum] cum censibus et intrata eodem instrumento ad quod
totalis habetur relatio especificatis et quia dictum stabilimentum
non pro me sed pro vobis infrascripto illustro Francisci Borrell
mercatore matriculato ac presenti anno consule in ordine quarto
universiatis dicti ac praesentis oppidi Perpiniani nunch et
adhunch hodie altero ex eiusdem curiae Regii Patrimonii scribis
acceptaveram aliquibus expost elapsis diebus alio publico instrumento in posse eiusdem magnifici Bartholomaei Ferriol nott[arii]
praeffati recepto vestri illustris Francisci Borrel favorem de dicto
establimento agnitionem bonae fidei cum clausulis cessionis
iurium renuntiationibus aliis que clausulis et cautelis in similibus
agnitionum bonae fidei instrumentis juxta dicti q[uondam]
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
229
Bartholomaei Ferriol curssum et stilum apponi solitis feci et
firmavi cuius quidem agnitionis bonae fidei instrumentum virtute
aliqua spatia terrae ex mihi stabilitis hiis retro elapsis diebus
Estephano Montoliu domorum magistro et Estephano Montoliu
brasserio ambobus Perpiniani ad forum censualis vendidistis
binis instrumentis receptis in posse not[arii] publici infrascripti
die 23 januarii proxime dimissi quibus post factis et receptis
volens in eis vestrum verum instum et legitimum titulum
expressare et dictae agnitionis bonae fidei instrumentum diem
certam apponere recurssum habuisti (ut [f. 107] mihi asservistis
et asseris) ad scripturas dicti q[uondam] magnifici Bartholomaei
Ferriol et non obstantibus quamplurimis diligentiis et perquisitionibus per vos factis illud adinvenire minime potuistis qua
de causa ut vos dictus illustris Franciscus Borrell de praedictis
spatiis terrae ex nunch et a caetero justum et legitimum titulum
ostendere possitis et valeatis me requisiventis quat[enus] supra
dictum agnitionis bonae fidei instrumentum in vestri favorem de
novo facerem et firmarem. Ideo attendens atque considerans
requisita per vos dictum illustrem Franciscum Borrell fore justa
et ratione consona et ut in futurum de rei veritate ad plenum
constet gratis et ex mea certa scientia laudando approbando
ratificando et confirmando primitus et ante omnia et quattenus
opus sit omnes et quascunque venditiones et alienationes per vos
de aliquibus spatiis terrae ex mihi stabilitis quibusuis personis
et in posse quorumuis notariorum factas confiteor et in veritate
recognosco vobis dicto illustri Francisco Borrell ibidem presenti
& et vestris & quod supra dictum stabilimentum per dictam
curiam Regii Patrimonii de dictis spatiis terrae in posse dicti
magnifici Bartholomaei Ferriol nott[arii] mihi fact[um] dicta die
24 novembris 1690 non pro me sed pro vobis acceptavi et ad
opus vestri et vestrorum & et non ad opum meum et hoc medio
juramento infrascripto vero esse fateor licet supra dictum
stabilimenti instrumentum mihi dicat et sonet et sub nomine meo
sit conceptum et de vobis [f. 107v] nec de huiusmodi veritate
in eo nulla facta sit mentio et volens super hiis bonum agnoscere
fidem quae in omnibus et praefarenda, renuntiando primitus
exceptioni rei ita non esse & omnique alii juri & do et cedo,
transfero atque transporto vobis dicto illustri Francisco Borrell
ibidem ut praefertur praesenti & et vestris boni jura et omnes
actiones quae et quas in vim dicti stabilimenti instrumentum
superius chalendati mihi competent pertinent et spectant
230
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
competereque pertinere et spectare possunt et debent in et super
dictis spatiis terrae quae mihi fuerunt stabilitae et de quibus in
eodem large fit mentio sich et taliter quod vos et vestri possitis
et valeatis dicta spatia terrae tenere et possidere de quibus & nullo
jure & jurans &.
Testes Petrus Laplana ligni faber, Josephus Santís peyxonerius
ambo Perpiniani et ego Jacobus Esteve not[arius].
144
1700, febrer, 7
Àpoca feta per Josep Pujol, jove cirurgià de Perpinyà, a Tomàs Roca,
ciutadà honrat de Barcelona, com a tutor dels pubills de
Banyuls, per 20 lliures franceses, corresponent a les despeses
de la curació del pubill Francisco de Banyuls, marquès de
Montferrer, quan aquest patia la tinya que li tractava el doctor
Quirc Amanrich.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 107v-108.
Die 7 februarii 1700 Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Josephus Pujol juvenis chirurgus Perpiniani gratis & firmavit
apocham [f. 106] dicto magnifico Thomae Rocha D[icto] N[omine]
ibidem presenti & de viginti libris monettae Franciae sive franchs
ad rationem trium argenti regalium pro qualibet libra sive franch
et sunt per haber ell y la senyora Margarida, sa muller, curat al
pubill Don Francisco de Banyuls, marquès [f. 108] de Montferrer,
durant molt temps de la tinya tenia y haber·li aplicats los remeys
y emplastres saludables per dita curació fins és estat del tot
perfetament curat, comprès los medicaments ha fornits dit Pujol
per dita curació, la qual curació [h]a feta després de haber tractat
llarch temps a dit pobill lo doctor en medicina Quirch Amanrich.
Habitis in presentia & cum monetta argenti realiter numerando
videlicet escuts blanchs de quibus & Renunt[io] &.
Testes Joannes Català, Ludovicus Leclerch brasserii ambo
Perpiniani et.
145
1700, febrer, 7
Àpoca feta per Maria Estrada, vídua de Josep Estrada, escrivent
de Perpinyà, a Tomàs Roca, ciutadà honrat de Barcelona, com
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
231
a tutor dels pubills de Banyuls, per 349 lliures franceses,
corresponent al seu servei prestat a casa dels Banyuls, marquès
de Montferrer i quantificat per sentència del Consell Sobirà
de Rosselló.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 107v-108.
D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Domina Maria Estrada vidua relicta discreti Josephi Estrada
q[uondam] scriptoris Perpiniani gratis & firmavit apocham dicto
magnifico Thomae Rocha D[icto] N[omine] ibidem presenti &
de tercentum quadraginta novem libris monettae Franciae sive
franchs ad rationem trium argenti regalium pro qualibet libra
sive franch et sunt a bon compte de la despesa y aliments prestà
en sa casa a Don Francisco de Banyuls, Dona Àngela de Banyuls,
criada y mestre de aquells iuxta y segons la taxa feta per la cort
de nós, senyors del Consell Soberà de Rosselló de arrest en altres
àpochas exp[r]essat. [f. 106] Habitis suae voluntati (ut dixit) de
quibus & Renunt[io] &.
Testes Athenazius Llach juvenis pellium assehonator Perpiniani Franciscus Barta agricula villae del Boló et.
146
1700, febrer, 7
Venda d’un pati o solar a Perpinyà, parròquia de Sant Jaume, carrer
del Jesús d’en Boadella, feta per Francisco Borrell, mercader matriculat i cònsol quart de Perpinyà, a Jaume Cayzach,
teuler de la mateixa vila, pel preu de 360 lliures perpinyaneses. El pati és sotmès a un cens anual d’un sou pagador
per Nadal al senyor directe, el rei. És pertinença del venedor
des que aquest el va comprar amb altres solars contigus
mitjançant agnició de bona fe a Josep Boluix, hortolà de la
vila, a qui havien estat establerts pel Reial Patrimoni el 1690
(docs. núms. 123 a 128 i 143). La venda es fa mitjançant la
creació d’un censal de 18 lliures perpinyaneses de pensió anual
(doc. núm. 147).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 108v-109v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Ego Franciscus Borrell mercator matriculatus ac praesenti
et currenti anno consul in ordine quartus universitatis praesentis
oppidi Perpiniani gratis & per me et meos heredes quoscunque
232
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
vendo et ratione huiusmodi venditionis trado sive quasi vobis
Jacobo Cayzach tegulario Perpiniani ibidem praesenti & et vestris
et vestris heredibus et successoribus ac quibus volueritis perpetuo
quaedam patuo sive spatia terrae sit[is] in presenti oppido
Perpiniani in parroquia divi Jacobi et retro vicum dictum del Jesús
d·en Bohadella que faciunt duo capiti anguli in vico dicto dels
Mercaders confron[tatis] a parte retro cum t[enentia] Estephani
Montoliu domorum magistri et cum t[enentia] alterius Estephani
Montoliu brasserii amborum Perpiniani ab uno lattere cum dicto
vico quo itur a vico dicto del Jesús d·en Bohadella ad ecclesiam
divi Jacobi, ab alio lattere cum vico dicto de las Ollas et cum
dicto vico dels Mercaders et pertinet [f. 109] et spectat ad me titulo
agnitionis bonafidei de dictis et aliis patuis et spatiis terrae per
Josephum Boluix holitorem Perpiniani mihi et in mei favorem
fact[am] instrumento recepto in posse not[arii] publici infrascripti
die haerina sexta currentium mensis et anni cuiquidem Josepho
Boluix fuerunt spatia terrae per curiam Regii Patrimonii presentium Rossilionis Confluentis terrarumque Ceritaniae comitatuum stabilit[a] instrumento recepto in posse magnifici Bartholomaei Ferriol q[uondam] burgensis et not[arii] publici collegiati
Perpiniani ac alterius ex scribis dictae curiae die 24 novembris
1690 et incontinenti & et penes & et salvo jure domino nostro
regi et seu eius Regio Patrimonio in uno solido argenti de censu
anno quolibet die sive festo nativitatis domini solven[do] in
adiuctorium illorum duorum solidorum quos anno quolibet
omnia dicta spatia terrae dicta die nativitatis domini faciunt et
praestant et in directo dominio & totiens et quotiens & Haec
itaque & sicut melius & cedendo jura & de quibus juribus & nullo
jure & Hanc autem venditionem vobis facio praetio tercentarum
sexaginta librarum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra quas de expraessis meis
concensu et voluntate paenes vos retinuistis et retinetis eo quia
pro illis et in solutum et satisfactionem illarum alio publico
instrumento per nott[arium] publicum [f. 109v] infrascriptum die
presenti et supra dicta ac paulo post huiusmodi recipient[o]
venditurus et noviter impositurus estis mihi et meis decem et
octo libras eiusdem monettae Perpiniani argenti censuales
annuales & dandas solvendas & anno quolibet perpetuo in
pecunia numerata extra tabulam et banchum modo et forma
terminoque et solutione in dicto censualis instrumento
continent[is] & et expraessan[dis] et sich & renun[tio] et legiqua
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
233
& et si plus & promitto dictam venditionem bonam facere &
tenerique de evictione & pro qua & et dampnis & obligo omnia
et singula bona nostra mea & renun[tio] jurans &.
Testes illustris Josephus de Pagès domicellus, Josephus
Criballer sparterius ambo Perpiniani et ego.
147
1700, febrer, 7
Creació de censal amb venda a carta de gràcia feta per Jaume
Cayzach, teuler de Perpinyà, a Francisco Borrell, mercader
matriculat i cònsol quart de la mateixa vila, per 360 lliures
perpinyaneses, amb pensió anual de 18 lliures perpinyaneses,
pagadores cada 23 de gener. Aquest censal serveix a Cayzach
per a finançar la compra del pati de Borrell (doc. núm. 146).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 109v-111.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra
Ego Jacobus Cayzach tegularius Perpiniani sciens et attendens
me teneri et obnoxium esse vobis Francisco Borrell mercatori
matriculato ac praesenti et currenti anno consuli in ordine quarto
universitatis praesentis oppidi Perpiniani in summa seu quantitate
tercentarum sexaginta librarum monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra pro quibus sive
quarum praetio alio publico instrumento [f. 110] per nott[arium]
publicum infrascriptum die praesenti et supra dicta ac paulo ante
huiusmodi recepto vendidistis et tradidis sive quasi mihi et meis
& quoddam patuum sive spatium terrae sit[o] in praesenti oppido
Perpiniani in parroquia divi Jacobi et retro vicum dictum del Jesús
d·en Bohadella quae faciunt duo capiti anguli in vico dicto dels
Mercaders confron[tatis] a parte retro cum t[enentia] Estephani
Montoliu domorum magistri et cum t[enentia] alterius Estephani Montoliu brasserii amborum Perpiniani ab uno lattere cum
dicto vico quo itur a dicto vico dicto del Jesús d·en Bohadella ad
ecclesiam divi Jacobi, ab alio lattere cum vico dicto de las Ollas
et cum dicto vico dels Mercaders. Sciens etiam et attendens in
actu solutionis dictae quantitatis fuisse inter me ex una et vos
dictum dominum Franciscum Borrell ex altera partibus conventum
et in pactum deductum quatt[enus] in solutum et satisfactionem
illarum fieret per me vobis et vestris & venditio et nova censualis
infrascripti impositio remanentibus tamen vobis et vestris &
234
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
prioritate temporis et juris posioritate quod ad petendum,
exhigendum et tuendum censuale infrascriptum et non alias aliter
neque alio modo, ea propter pactata et conventa inter nos operis
per efectum ad implere cupiens ut par est aequitatique congruit
gratis & per me et meos haeredes et succesores quoscunque
instrumento tamen gratiae luendi [f. 110v] et quitandi mediante
vendo et ratione huiusmodi venditionis et noviter impono, statuo,
creo et assigno spetialiter et expresse in et super dicto ac superius
designato et confrontato patuo sive spatio terrae et generaliter
in et super omnibus et singulis bonis meis mobilibus & vobis
dicto domino Francisco Borrell ibidem praesenti & et vestris &
decem et octo libras monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti regalium pro qualibet libra censuales annuales
& dandas et solvendas & anno quolibet perpetuo in pecunia
numerata extra tabulam et banchum in una tantum solutione
fienda per pactumexpressum die 23 januarii incipiendo primam
facere & solutionem die 23 januarii proxime vent[uri] 1701 et
sich deinde anno quolibet perpetuo simili die hoc in pace & sine
dilatione & sub paena et scriptura tertii & danda & foro & cum
renuntiatione propri fori & et facultate variandi juditium & cum
salariis assuetis & promitto non firmare jus & nec uti gratiis &
immo dictum censuale recogno[s]cere totiens quotiens & pena
2 ll. argenti danda ut supra & fiat cum omnibus et singulis
clausulis juxta stilum nott[arii] publici infrascripti apponi solitis
et incontinenti & adveniente primae solutionis termino & et penes & pro francho &. Haec itaque & sicut melius & cedendo jura
& de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem
et novam huiusmodi censualis [f. 111] impositionem creationem
et assignationem vobis facio praetio dictarum tercentarum
sexsaginta librarum dictae monettae Perpiniani argenti quas de
expraessis meis concensu et voluntate penes vos retinuistis et
retinetis ratione consimilium in quibus vobis teneor et sum
obnoxius causis et rationibus in exordio praesentis instrumenti
contentis et expressis et sich & renunt[io] et legiqua & et si plus
& promitto dictum censuale bonum facere & tenerique de
evictione & pro qua & et dampnis & obligo spetialiter et expresse
dictum ac superius designatum et confrontatum patuum sive
spatium terrae cum omnibus melioramentis & et generaliter
omnia et singula bona mea mobilia & que quidem bona tam
spetialiter quam generaliter obligata incontinenti constituo me
& renun[tio] legi sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
235
quod quamdiu & nec non omni juri omnique legi et omni prescriptioni etiam centenarie et immemoriali et omnibus aliis
legibus juribus & et jurans &.
Testes illustris Josephus de Pagès domicellus, Josephus
Criballer esparterius ambo Perpiniani et ego Jacobus Esteve
not[arius].
148
1700, febrer, 7
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 147) firmada per
Francisco Borrell, mercader matriculat i cònsol quart de
Perpinyà, a Jaume Cayzach, teuler de Perpinyà, per 360 lliures
perpinyaneses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 111-111v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Dictus Franciscus Borrell emptor praefatus gratis & huius
publici instrumenti thenore fecit et firmavit [f. 111v] dicto Jacobo
Cayzach venditori praedicto praesenti & et suis & instrumentum
gratiae luendi et quitandi supra dictum censuale solutis prius sibi
aut suis & in pecunia numerata extra tabulam et banchum in
una tantum solutione dictis tercentum sexsaginta libris pentionibus
et porrata temporis usque in diem luitionis debit[is] non autem
salario instrumenti cum illud dictus Cayzach exsoluit nott[ario]
infr[ascript]o pro quibus & et dampnis & obligavit bona sua &
renun[tio] jurantes.
Testes qui supra.
149
1700, febrer, 7
Creació de jutge feta per Josep de Pagès, donzell de Perpinyà i senyor
directe del lloc i terme de la Vall de Sant Martí de Montbram,
a Tomàs Lluís Bonet, doctor en drets i burgès honrat de
Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 111v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Illustris Josephus de Pagès domicellus Perpiniani dominus
directus loci et terminorum de la Vall de Sanct Martí de Montbran
in praesenti Elen[ensis] dioc[esis] gratis & huius publici instru-
236
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
menti thenore & creavit in iudicem dictor[um] loci et terminor[um]
magnificum Thomam Ludovicum Bonet J[uris] U[triusque]
D[octorem] ac burgensem honoratum et matriculatum Perpiniani
licet absentem & et cum omnibus honoribus et omnibus salariis
lucris ac praeheminentiis similibus judicibus et tribui solitis de
quibus &.
Testes Jacobus Cayzach tegularius, Josephus Criballer
sparterius ambo Perpiniani et.
150
1700, febrer, 7
Àpoca feta per Bernat Candi, rector de la Roca, a Domingo Generés,
burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de
Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per 18
lliures 19 sous i 6 diners perpinyanesos corresponents a una
pensió de censal creat el 1697 i pagadora cada Nadal.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 112-112v.
[f. 112] Die 7 februarii 1700 in loco de la Rocha de Albera
Elne[nsis] dioc[esis] Regnante, fiat ut supra.
Reverendus Bernardus Candi presbiter et rector ecclesiae
parroquialis loci de la Rocha de Albera Eln[ensis] dioc[esis] gratis
& firmavit apocham dicto nobili Don Dominico Generés dicto
nomine ibidem praesenti & de decem et octo libris et decem et
novem solidis et sex denariis monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra et sunt pro una
pentione debita et finita die nativitatis domini proxime dimissi
ex illo censuali nunch consumitis annuae pentionis tempore vero
suae originalis creationis annuae pentionis quinque librarum
eiusdem monettae Perpiniani argenti quod anno quolibet dicta
die nativitatis domini rector et haebdommedarius eiusdem loci
de la Rocha recipiunt & super juribus reddibitus et emolumentis
domini eiusdem loci titulis in alia apocha per not[arium]
publicum recepta die 11 junii 1697 large contentis et expressis.
Habitis in substituti not[arii] publici et testium infrascriptorum
presentiae cum monetta auri et argenti videlicet lluÿzes y escuts
blanchs de quibus &. Renunt[io] &.
Testes reverendus Jacobus Christià presbiter et rector loci
de Vilallonga dels Monts eiusdem [f. 112v] Elen[ensis] dioc[esis]
Franciscus Cardona brasserius eiusdem loci de la Rocha et
Josephus Sunyer scriptor qui vice.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
237
151
1700, febrer, 7
Reconeixença del censal de pensió anual d’1 lliura, 15 sous
perpinyanesos pagadors cada 4 d’abril feta per Francisco
Cardona, bracer de la Roca d’Albera, a Domingo Generés,
burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de
Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera. Aquest
censal el paga Cardona per un mallol de 7 quartonades a la
Roca, terme de la Teuleria, vora el camí d’Elna, que va comprar
al pare dels pubills, Antoni de Perarnau, el 1692.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 112v-113v.
Die 7 februarii 1700 in loco de la Rocha de Albera Elne[nsis]
dioc[esis] Regnante, fiat ut supra.
Ego Franciscus Cardona brasserius eiusdem loci de la Rocha
gratis & virtute iuramenti infrascripti confiteor et in veritate
recogno[s]co pupillis Don Dominico Don Cayhetano et dompnae
Magdalenae de Perarnaus impuberibus licet absentibus & et pro
eis vobis nobilis Don Dominico Generés Perpiniani populato
illorum tutori et curatori ibidem praesenti & quod ego habeo
teneo et possideo quandam petiam terrae mallol in terminis dicti
loci de la Rocha sit[am] loco dicto la Taularia1 continentiae septem
cartonatarum terrae parum plus vel minus confron[tatam] cum
t[enentia] Josephi Pujol via qua itur a presenti loci de la Rocha
ad civitatem Elnae in medio, cum t[enentia] honor[abilis]
Laurentii Sicart agriculae et baiuli eiusdem loci via in medio,
cum t[enentia] Josephi Carrera alias Bristós, cum t[enentia] haeredum Joannae Annae Bagata q[uondam] et cum t[enentia]
Augustini Llanapavana agriculae omnium eiusdem loci de la
Rocha via qua itur ad capellam seu eremitam B[eatae] V[irginis]
M[ariae] de Tanyà2 in medio et pertinet et spectat ad me titulo
venditionis de eadem mihi factae per nobilem Don Antonium de
Perarnau q[uondam] die obitus sui Perpiniani populatum patrem
dictorum pupillorum de Perarnaus instrumento recepto in posse
honor[abilis] [f. 113] Antonii Martii q[uondam] not[arii] publici
collegiati Perpiniani die quarta aprilis 1692 in et super qua dicti
pupilli de Perarnaus uti successentes eorum justis et legitimus
titulis in universali hereditate et bonisque fuerunt dicti nobilis
Don Antonii de Perarnau q[uondam] eorum (ut praedicitur)
patris recipiunt & unam libram et quindecim solidos monettae
238
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium pro qualibet
libra censuales annuales & dandas solvendas & anno quolibet
perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una
tantum solutione fienda die quarta mensis aprilis titulo videlicet
venditionis et nova supra dicti censualis impositionis creationis
et assignationis per me dicto q[uondam] nobili Don Antonio de
Perarnau fact[is] instrumento recepto in posse dicti Martí
q[uondam] not[arii] dicta die 4 aprilis 1692 ex praetio venditionis
dictae petiae terrae mallol result[anda] quare agens haec sine
praeiuditio primarum et antiquarum obligationum & convenio
et promitto quod ego et mei dictamq[ue] ac superius designatam
et confrontatam petiam terrae mallol infuturum tenentes et possidentes dabimus et solvemus & anno quolibet perpetuo in pecunia
numerata extra tabulam et banchum dictis pupillis de Perarnaus
aut suis & annuas pentiones supra dicti censualis incipiendo
primam dare facere & solutionem die quarta aprilis proxime
vent[uri] et sich de inde anno quolibet perpetuo simili die et hoc
in pace & sine dilatione & sub paena et scriptura tertii & danda
& foro & cum renuntiatione proprii fori & facultate [f. 113v] variandi
juditium & cum salariis assuetis et promitto non firmare jus & nec
uti gratiis & imo dictum censuale recognoscere & totiens quotiens
pena 3 ll. argenti danda ut supra pro quibus & et dampnis & obligo
spetialiter et expresse dictam petiam terrae mallol et generaliter
omnia et singula bona mea & renun[tio] legi3 sive juri dicenti quod
prius & et alteri dicenti quod4 quam diu & nec non omni juri
omnique legi et omni prascriptioni etiam centenariae et immemoriali
et omnibus aliis legibus juribus jurans &.
Testes Bernardus Sicra de familia dicti nobili Don Dominici
Generés, Josephus Cros brasserius eiusdem loci de la Rocha et
Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Terme segurament situat al nord del nucli vell, prop de la ribera de la Roca
i abans de Tanyà, camí d’Elna. 2. La capella se situa a menys d’1 km al nord del
poble. 3. Segueix, ratllat, dicenti. 4. Segueix, ratllat, prius.
152
1700, febrer, 7
Àpoca de cancel·lació de debitori feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Josep Cordovès,
bracer de la Roca d’Albera, per 7 lliures, 1 sou, 8 diners
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
239
perpinyanesos, pagats amb 17 mesures d’ordi –la mesura
d’ordi s’havia pactat prèviament en 2,5 reals– deguts per dret
de lluir o foriscapi.1
ADPO-3 E 9 / 163, f. 113v-114.
D[icta] D[ie] in loco de la Rocha de Albera Elne[nsis]
dioc[esis] Regnante, fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et curator personarum et bonorum pupillorum de Perarnaus
gratis & firmavit apocham Josepho Cordovès brasserio eiusdem
loci de la Rocha ibidem praesenti & de septem libris uno solido
et octo denariiis monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra pro valore illorum decem et
septem mensurarum ordii in quibus amicabiliter convenerunt et
concordarunt ad rationem duorum cum dimidio argenti regalium proqualibet mensura per dictum Cordovès ipsi dicto tutorio
[f. 114] et curatorio nomine debere confessis quodam debiti
instrumento in posse not[arii] publici infrascripti recepto die 27
januarii 1699 causis et rationibus in eo contentis et expressis.
Habitis in substituti nott[arii] publici et testium infrascriptorum
presentia cum monetta argenti realiter numerando videlicet
escuts blanchs de quibus &. Renunt[io] volens dictum debiti
instrumentum cancellari & sich et taliter quod renun[tio] &
jurans.
Testes Franciscus Cardona brasserius eiusdem loci de la
Rocha Antonius Vilanova de familia dicti nobili Don Dominici
Generés et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Tenint en compte els protagonistes, el debitori es deu haver fet per cobrar el
dret de lluir.
153
1700, febrer, 14
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’un camp d’una
aiminada i mitja a Ribesaltes, terme del Pla, feta per Esteve
Gelabert, pagès de Ribesaltes a Joan Bastull, bracer del mateix
lloc, per 137 lliures, 10 sous perpinyanesos amb pensió anual
de 6 lliures, 17 sous, 6 diners perpinyanesos, pagadors cada
14 de febrer.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 114-115.
Die 14 februarii 1700 Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
240
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Ego Estephanus Gelabert agricula loci de Rippisaltis
Eln[ensis] dioc[esis] gratis & per me et meos heredes et succesores quoscunque instrumento tamen gratiae luendi et quitandi
mediante vendo et ratione huiusmodi venditionis et noviter
impono, statuo, creo et assigno spetialiter et expraesse in et super
quadam petia terrae camp in terminis dicti loci de Rippisaltis
sit[am] loco dicto al Pla1 continentiae unius cum dimidia
ayminatae terrae parum plus vel minus aut id quod est confron[tatam] cum t[enentia] dominae Mariae Collarès uxoris
illustris dominis Petri Marteris Collarès Regii Conciliarii in curia
supraemii Consilii Rossilionis, cum t[enentia] Josephi Dauder
agriculae, cum t[enentia] dominae Mariae [f. 114v] Cabaner
viduae et cum t[enentia] dominae Mariae Gispert etiam viduae
et cum aliis et generaliter vero in et super omnibus bonis meis
mobilibus & vobis Joanni Bastull brasserio eiusdem loci de
Rippisaltis ibidem praesenti & et vestris & sex libras decem et
septem solidos et sex denarios monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium pro qualibet libra censuales
annuales & dandas et solvendas & anno quolibet perpetuo in
pecunia numerata extra tabulam et banchum in una solutione
fienda die 14 februarii incipiendo primam dare facere &
solutionem die 14 februarii anni proxime vent[uri] 1701 et sich
deinde anno quolibet perpetuo simili die hoc in pace & sine
dilatione & sub paena et scriptura tertii & danda & foro &
cum renuntiatione propri fori & et facultate variandi iuditium
& cum salariis assuetis & promitto non firmare jus nec uti gratiis & imo dictum censuale recogno[s]cere & totiens quotiens &
pena 3 ll. argenti danda ut supra fiat cum omnibus clausulis juxta
estilum nott[arii] publici infr[ascript]i apponi solitis et incontinenti & adveniente primae solutionis termino & et penes & pro
francho &. Haec itaque & sicut melius & cedendo jura & de
quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem et novam
huiusmodi censualis impositionem creationem et assignationem
vobis facio praetio centum triginta septem librarum et decem
solidos eiusdem monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem
sex argenti regalium proqualibet libra de quibus & renunt[io] et
legiqua & et si plus promitto [f. 115] dictum censuale bonum
facere & tenerique de evictione & pro qua et dampnis obligo
espetialiter et expresse dictam ac superius designatam et confrontatam petiam terrae camp et generaliter omnia et singula
bona mea mobilia & que quidem bona tam espetialiter quam
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
241
generaliter obligata incontinenti constituo me & renun[tio] legi
sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti quod quamdiu &
nec non omni juri omnique legi ac benefitio sive auxilio longae
sive longissimae centenarie et inmemorialis praescriptionis et
omnibus aliis legibus juribus & et jurans &.
Testes qui infra et.
1. Terme situat a 1 km al sud-est del poble (el Pla gros i el Pla petit), entre aquest
i l’autopista, en direcció a Pià.
154
1700, febrer, 14
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Esteve Gelabert, pagès de Ribesaltes, a Joan Bastull, bracer
del mateix lloc, per 137 lliures, 10 sous perpinyanesos.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 115.
Item cum alio instrumento dictus Estephanus Gelabert
venditor praeffatus gratis & firmavit apocham dicto Joanni
Bastull emptori praedicto ibidem praesenti & de dictis centum
triginta septem libris et decem solidis dictae monettae Perpiniani
argenti que (ut praeffertur) sunt massa praetium et proprietas
supra dicti censualis. Habitis in praesentia & cum monettae auri
et argenti realiter numerando videlicet lluÿzes de or y escuts
blanchs de quibus & Renun[tio] &.
Testes Josephus Sunyer scriptor Dominicus Bonafós holitor
ambo Perpiniani et.
155
1700, febrer, 14
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 153) firmada per
Joan Bastull, bracer de Ribesaltes a Esteve Gelabert, pagès del
mateix lloc.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 115-115v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Dictus Joannes Bastull emptor praeffatus gratis & [f. 115v]
huius publici instrumenti thenore & fecit et firmavit dicto
Estephano Gelabert venditori praedicto ibidem praesenti et suis
& instrumentum gratiae luendi et quitandi supra dictum censuale
solutis prius sibi aut suis & in pecunia numerata extra tabulam
242
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
et banchum in una tantum solutione dictis centum triginta
septem libris et decem solidis dictae monettae Perpiniani argenti
pentionibus et porrata temporis usque in diem luitionis debit[is]
non autem instru[menti] cum illud dictus Estephanus Gelabert
jam exsoluit nott[ario] infr[ascript]o pro quibus & et dampnis
& obligavit omnia et singula bona sua & renun[tio] jurans.
Testes qui supra.
156
1700, febrer, 14
Venda a carta de gràcia de mig mallol corresponent a 5 quartonades
a Cabestany, feta per Joana Gavinyaut,1 vídua de Lluís
Gavinyaut, pescador de Leucata, al Llenguadoc, a Andreu
Compta, especier de Perpinyà, per 150 lliures, 10 sous francesos. La venda es fa amb els pactes que el comprador es
reservarà la collita del mallol en cas que s’hagi fet algun treball
a banda del llaurat i l’espodassat.2
ADPO-3 E 9 / 163, f. 115v-116.
D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Ego Joanna Grinyaut vidua relicta Ludovici Grinyaut
q[uondam] piscatoris loci de Laucata gratis & per me et meos
& instrumento tamen gratiae redimendi et recuperandi et cum
pacto de retro vendendo mediante vendo et ratione huiusmodi
venditionis trado sive quasi vobis honor[abili] Andreae Compta
arometario Perpiniani ibidem praesenti & et vestris & medietatem
illius petia terrae malleoli petia terrae vinea sit[am] in terminis
de Cabestany Elen[ensis] dioc[esis] cont[inentiae] medietas quinque
cartonatarum aut id quod est confron[tatam] cum residua medietate penes [f. 116] me remanente, cum t[enentia] magnifici
Ignatii Selva burgensis de duabus partibus, cum t[enentia]
Honorati Prunet peixonerii Perpiniani et cum aliis et pertinet et
spectat ad me uti haeredem universalem haereditatis et bonorum
omnium quae fuerunt Joannis Chambert q[uondam] brasserii
Perpiniani fratris mei per ipsum instit[uto] elec[to] et nomina[to]
illius ultimo nuncupativo testamento quod fecit condidit atque
ordinavit in posse honor[abilis] Francisci Domech not[arii]
publici collegiati Perpiniani die & et incontinenti & et penes &
salvo jure illius domini seu dominorum in censibus assuetis
& et in directo dominio & totiens et quotiens &. Haec itaque
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
243
& sicut melius & sub pacto sequenti videlicet que per quant dita
mitat de mallol sols se troba llaurada y espudassada per çò si lo
die de la redempció y quitació de aquella se troba conrreada de
altres conrreus a més dels que vuy se troban fets en aquella, dits
conrreus seran per dita venedora o per los seus, y la cullida aleshores
primer vinent serà tota del dit Compta o dels seus & et sich sub
dicto pacto & cedo omnia jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem vobis facio praetio centum
quinquaginta librarum et decem solidorum monettae Franciae
sive franchs ad rationem trium argenti regalium proqualibet libra
sive franch de quibus & renun[tio] et legiqua & et si plus & promi[to] bonam facere & tenerique de evictione & pro qua & et
dampnis & obligo omnia et singula bona nostra mea & renun[tio]
jurans &.
Testes qui infra.
1. El cognom real és Gavinyaut i no Grinyaut, com ho escriu l’escrivent en l’acta.
Segurament es tracta d’una mala còpia a partir d’un esborrany (o «borrador», segons la
terminologia notarial) per un cognom un xic estranger. 2. «Espodassar la vinya» significa
podar-la una primera vegada traient-li el volum dels xirments o sarments. La poda finalitza
la preparació de la rabassa perquè rebroti com cal a la primavera.
157
1700, febrer, 14
Àpoca de la venda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 156) feta
per Joana Gavinyaut, vídua de Lluís Gavinyaut, pescador de
Leucata, al Llenguadoc, a Andreu Compta, especier de
Perpinyà, per 150 lliures, 10 sous francesos.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 116v.
[f. 116v] Item cum alio instrumento dicta Joanna Grinyaut
venditrix praeffata gratis & firmavit apocham dicto honor[abili]
Andreae Compta emptori praedicto ibidem p[rese]nt[i] & de dictis
centum quinquaginta libris et decem solidis dictae monettae
Franciae que (ut praeffertur) sunt praetium supra dictae
venditionis. Habitis in not[arii] publici et testium infr[ascript]orum
praesentia & cum monetta argenti realiter numerando videlicet
escuts y mits escuts blanchs de quibus & Renunt[io] &.
Testes Antonius Malis ferri faber, Jacobus Marquès sutor
ambo Perpiniani.
244
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
158
1700, febrer, 14
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 156) firmada per
Andreu Compta, especier de Perpinyà, a Joana Gavinyaut,
vídua de Lluís Gavinyaut, pescador de Leucata, al Llenguadoc,
que quan s’hagi de lluir, n’haurà de pagar el foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 116v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
Dictus honor[abilis] Andreas Compta emptor praeffatus
gratis & huius publici instrumenti thenore & fecit et firmavit
dictae Joannae Grinyaut venditrici praeffata ibidem praesenti &
et suis & instrumentum gratiae redimendi et recuperandi dictam
medietatem petiam terrae mallol solutis et restitutis prius sibi
aut suis & in pecunia numerata extra tabulam et banchum dictis
centum quinquaginta libris et decem solidis dictae monettae
Franciae ad dictam rationem foriscapio si forçan solut[is]
extiteris ac salario instrumenti pro quibus & et dampnis &
obligavit bona sua & renun[tio] jurans.
Testes qui supra.
159
1700, febrer, 14
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’una oliveda d’una
aiminada i mitja i d’un farraginar de mitja aiminada, ambdós
a Ribesaltes, el segon prop del còrrec de la Llobera, feta pels
cònjuges Pere Font, pagès de Ribesaltes, i Maria a Joan Bastull,
bracer del mateix lloc, per 110 lliures perpinyaneses amb
pensió anual de 5 lliures, 10 sous francesos, pagadors cada
14 de febrer i sota fiança d’Esteve Gelabert, pagès del mateix
Ribesaltes.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 117-119.
[f. 117] D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Nos Petrus Font agricula loci de Rippisaltis Elne[nsis]
dioc[esis] et Maria Font coniuges gratis & per nos et nostros
heredes et successores quoscunque instrumento tamen gratiae
luendi et quitandi mediante vendimus et ratione huiusmodi
venditionis noviter imponimus, statuimus, creamus et assignamus
espetialiter et expresse in et super quadam petia terrae oliveta
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
245
in terminis dicti loci sit[am] continentiae unius cum dimidia
ayminatae terrae parum plus vel minus aut id quod est,
confrontat[am] cum t[enentia] dominae Mariae Collarès uxoris
illustris domini Petri Martiris Collarès Regii Consiliarii in curia
supraemii Consilii Rossilionis, cum t[enentia] dominae
Magdalenae Pi viduae, cum t[enentia] Thomae Bartés et cum
t[enentia] Josephi Barraguer, item super quadam petia terrae
camp farretginal in terminis dicti loci sit[am] continentiae mediae
ayminatae terrae parum plus vel minus aut id quod est, confrontat[am] cum corracho de la Llubera,1 cum t[enentia] Salvatoris
Bartés, cum t[enentia] dominae Mariae Gispert viduae, cum
t[enentia] magnifici Thomae Ludovici Bonet J[uris] U[triusque]
D[octori] ac burgensis honorati et matriculati Perpiniani et cum
aliis, generaliter vero in et super omnibus et singulis nostris et
alterius nostrum in simul et in solidum bonis mobilibus et
immobilibus praesentibus et futuris vobis Joanni Bastull brasserio
eiusdem loci de Rippisaltis [f. 117v] ibidem praesenti et acceptandi
et vestris haeredibus et successoribus et quibus voluentis perpetuo quinque libras et decem solidos monettae Perpiniani
argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra
censuales annuales rendales et perpetuales ac de censuali mortu
vulgariter nuncupatas anno quolibet perpetuo in pecunia numerata
extra tabulam et banchum in una tantum solutione fienda die
14 februarii incipiendo primam dare facere solvere praestare
atque portare solutionem die 14 mensis februarii anni proximae
venturi 1701 et sich de inde anno quolibet perpetuo simili die
et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura tertii &
danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et facultate
variandi juditium & cum salariis assuetis & et promittimus non
firmare jus & nec uti gratiis & imo dictum censuale recognoscere
et capibreviare & totiens quotiens & pena duarum librarum
argenti danda ut supra fiat cum omnibus et singulis clausulis
juxta stilum nott[arii] publici infrascripti apponi solitis. Et
incontinenti & adveniente primae solutionis termino & et penes
& pro francho &. Haec itaque & sicut melius & cedendo jura
& de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem
et novam huiusmodi censualis impositionem creationem et
assignationem vobis facimus praetio centum et decem librarum
dictae monettae Perpiniani [f. 118] argenti ad dictam rationem
sex argenti regalium pro qualibet libra de quibus & renunt[io]
et legiqua & et si plus & promittimus supra dictum censuale
246
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
bonum facere & tenerique de evictione & pro qua quidem
evictione & et dampnis omnibus & obligamus spetialiter et
expresse dictas ac superius designatas et confrontatas petias
terrae et generaliter omnia et singula nostra et alterius nostrum
insimul et insolidum bona mobilia & quaequidem bona tam
espetialiter quam generaliter obligata incontinenti constituimus
nos & et pro majori praemissorum et supra dictae evictionis
superius promissae tuitione et securatate damus et nominamus
in fideiussorem et principalem solutorem tentum et obligatum
Estephanum Gelabert agriculam eiusdemmet loci de Rippisaltis
ibidem praesentem & qui una nobiscum et sine nobis et tam in
vita pariter quam in morte teneatur vobis et dictis vestris de omni
totali et particulari evictione omnium et singulorum praedictorum
et de omnibus et singulis per nos supra promissis eaque nobiscum
et sine nobis attendat et compleat attendique et compleri faciat
pro ut melius et plenius supra continetur unde ego Estephanus
Gelabert ibidem (ut prafertur) praesens praecibus & et amore
dictorum Petri et Mariae Font coniugum praedictam fideiussorem
in me sponte suspiciens et acceptans convenio et promitto vobis
dicto Joanni Bastull ibidem praesenti & et vestris & quod una
cum dictis principalibus meis et sine [f. 118v] illis tenebor vobis
et dictis vestris & de omni totali et particulari evictione omnium
et singulorum praedictorum per dictos coniuges Fonts principales
meos nobis supra promissorum eaquae cum ipsis et sine ipsis
attendam servabo et conplebo, complerique attendi et servari
faciam prout superius est expraessum sub paena et scriptura tertii
et aliis que hic & pro quibus et dampnis obligo omnia et singula
bona mea mobilia et immobilia & renun[tio] autenticae de
fidejussoribus qua dicit quod prius conveniatur principalis quam
fideiussor et quod sublato principali tollatur fideiussor et nos dicti
coniuges Petrus et Maria Fonts renuntiamus legi sive juri dicenti
quod prius transeundum sit per spetialiter quam per generaliter
obligata et alteri dicenti quod quam diu potest creditor de spetiali
hypotecha sibi satisfieri manus ad alia non extendat nec non
aepistolae divi Adriani beneficio novarum constitutionum &
consuetudeni Perpiniani atque juri dicenti utrunque reorum pro
ratta conveniri debere et ego dicta Maria Font cerciorata ad
plenum de juribus meis per not[arium] publicum infrascriptum
sich et taliter quod & renunt[io] beneficio senatus consulti Valleyani et autenticae incipienti si qua mulier posita C. ad
Valleyanum & nec non legi sive juri dicenti obligationem factam
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
247
per virum et uxorem in uno et eodem instrumento non valere
et nos omnes tam principales quam fidejussores renuntiamus
omni juri omni que legi et [f. 119] omni praescriptioni etiam
centenariae et immemoriali et omnibus aliis legibus juribus &
jurantes.
Testes qui infra.
1.
Còrrec a l’oest de la població que desemboca a l’Aglí un poc en amunt d’aquella.
160
1700, febrer, 14
Àpoca de la venda a carta de gràcia feta pels cònjuges Pere Font,
pagès de Ribesaltes, i Maria, a Joan Bastull, bracer del mateix
lloc, per 110 lliures perpinyaneses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 119.
Item cum alio instrumento dicti Petrus et Maria Font
coniuges venditores praefati gratis & firmavit1 apocham dicto
Joanni Bastull emptori praedicto ibidem praesenti & de dictis
centum et decem libris dictae monettae Perpiniani argenti que
(ut praeffertur) sunt pretium venditionis supra dicti censualis.
Habitis in nott[arii] publici et testium infrascriptorum presentia
cum monetta auri et argenti realiter numerando videlicet lluÿzes
de or y escuts blanchs de quibus renunt[iamus] &.
Testes Josephus Sunyer, scriptor, Dominicus Bonafós holitor
ambo Perpiniani et.
1.
Error de conjugació segurament a causa del costum formulatori.
161
1700, febrer, 14
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 391) firmada per
Joan Bastull, bracer de Ribesaltes, als cònjuges Pere Font,
pagès de Ribesaltes, i Maria.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 119-119v.
D[icta] D[ie], Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Dictus Joannes Bastull emptor praeffatus gratis & huius
publici instrumenti thenore & fecit et firmavit dictis coniugibus
Petro et Mariae Font venditoribus praedictis ibidem praesentibus
& et suis & instrumentum gratiae luendi et quitandi supra dictum
248
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
censuale solutis prius sibi aut suis & realiter numerando extra
tabulam et banchum in una tantum solutione fienda dictis
centum et decem libris dictae monettae [f. 119v] Perpiniani
argenti ad dictam rationem sex argenti regalium proqualibet libra
pentionibus et porrata temporis usque in diem luitionis illius
debit[a] non autem selario instrumenti impositionis supra dictae
censualis cum illud dicti coniuges Font nott[ario] publico
infrascripto jam exsolverunt ad fines et effectus illud dicto Bastull
tradendi pro quibus & et dampnis & obligavit omnia et singula
bona sua & renun[tio] jurans &.
Testes qui supra.
162
1700, febrer, 14
Debitori fet pels cònjuges Domingo Rigall, teuler de Perpinyà, i Rosa
Rigall i Colominas, a Esteve Gelabert, pagès de Ribesaltes, per
14 dobles d’or deixades i pagadores el mes de març de 1700
(doc. núm. 168).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 119v-120.
D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Dominicus Rigall tegularius Perpiniani et Roza Rigall et
Colominas coniuges gratis & confessi fuerunt et in veritate
recognoverunt se debere Estephano Gelabert agriculae loci de
Rippisaltis Eln[ensis] dioc[esis] ibidem praesenti & quatuordecim
auri duplices ad rationem undecim librarum monettae Franciae
proqualibet auri duplice pro consimilibus per dictum Estephanum
Gelabert ipsis dictis coniugibus Rigalls realiter numerando in
substituti not[arii] publici et testium infr[ascript]orum praesentia
cum monettae auri videlicet lluÿzes de or graziose mutuat[a] de
quibus & renun[tio] quare fecerunt et firmavunt apocham quas
dare et solvere promisserunt in pecunia numerata extra tabulam
et banchum per tutor mensem martii proxime vent[uri] et hoc
in pace & sine dilatione & sub paena et scriptura tertii & danda
& foro & cum renuntiatione proprii fori & [f. 120] et facultate
variandi iuditium & cum salariis assuetis & pro quibus & et
dampnis obligarunt omnia et singula bona eorum et alterius
ipsorum insimul ei in solidum bona mobilia et renun[tio]
aepistolae divi Adriani beneficio novarum constitutionum,
consuetudeni Perpiniani legi sive juri dicenti utrunque reorum
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
249
pro ratta conveniri debere et ego dicta Roza Rigall cerciorata &
renunt[io] beneficio senatus consulti Valleyani et autenticae
incipienti si qua mulier posita C. ad Valleyanum & nec non legi
sive juri dicenti obligationem factam per virum et uxorem in uno
et eodem instrumento non valere et locum non habere et ambo
omnibus aliis legibus juribus & jurantes &.
Testes reverendus Franciscus Beringó presbiter et beneficiatus
insignis et collegiatae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali,
Josephus Santís peixonerius ambo Perpiniani et Josephus Sunyer
scriptor, qui vice.
163
1700, febrer, 14
Reconeixença del censal de pensió anual de 17 sous, 6 diners
perpinyanesos pagadors cada Sant Joan de juny, feta pels
cònjuges Josep Santís, peixoner de Perpinyà, i Maria Anna
Santís i Salas, a la comunitat de preveres i canonges de Santa
Maria la Real de Perpinyà, representada pel capbrevador
Francisco Beringó. Aquest censal el paguen els cònjuges Santís
per una casa a la dita parròquia, en el carrer que va del Pallol
a l’església de la Real, com a successors i donataris dels
cònjuges Antoni i Caterina Salas, que l’havien reconegut el
1656 a la dita comunitat. Aquesta l’havia creat el 1538 a Pere
Fustres.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 120-121v.
D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante, fiat ut supra.
Nos Josephus Santís, peixonerius Perpiniani et Maria Anna
Santís et Salas coniuges usufructuario et proprietario nominibus
gratis & virtute juramenti infrascripti confitemur et in veritate
recognocimus admodum reverendae comunitati dominorum
presbiterorum canonicorum et beneficiatorum insignis et collegiatae ecclesiae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali Perpiniani,
et pro ea vobis reverendo [f. 120v] Francisco Beringó presbitero
et beneficiato ac alteri ex capibreviatoribus et conservatoribus
jurium reddituum et emolumentorum eiusdem admodum reverendae comunitatis ibidem praesenti & et pro dicta comunitate
acceptandi quod nos dictis usufructuario et proprietario nominibus
habemus tenemus et possidemus quandam domum sit[am] in
praesenti oppido Perpiniani in parroquia dicta B[eatae] V[irginis]
M[ariae] de Regali et in vico quo itur a platea tritici ad dictam
250
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
ecclesiam de B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali1 confron[tatam]
a parte retro et ab uno latere cum alia domo mea dictae Mariae
Annae Santís quae ante fuit Michaelis Ortega hodie in una unitae,
a parte ante cum dicto vico quo itur a dicta platea tritici ad dictam
ecclesiam de Regali et ab alio latere cum t[enentia] Petri Laplana
juvenis ligni faber Perpiniani et pertinet et spectat ad me dictam
Mariam Annam Santís uti haeredem universalem haereditatis et
bonorum omnium que fuerunt Catharinae Salas q[uondam]
matri meae pro ut de mea herentia et hereditaria institutione
constat ultimo illius nuncupativo testamento quod fecit, condidit
et ordinavit in posse T... nott[arii] die ... in et super qua dicta
admodum reverenda comunitas de Regali Perpiniani suis justis
et legitimus titulis recipit et recipere debet et consuevit decem
et septem solidos et sex denarios monettae Perpiniani argenti
censuales annuales & dandos solvendos & anno quolibet perpetuo
in [f. 121] pecunia numerata extra tabulam et banchum in duabus
aequalibus solutionibus fiendis die sive festo Sancti Joannis
mensis junii et die sive festo nativitatis domini quod quidem
censuale fuit per Antonium Salas et dictam Catharinam Salas
coniuges usufructuario et proprietario nominibus eorum parentum
et socrum respective dictae admodum reverendae comunitati
recognit[um] instrumento recepto in posse dicti honor[abilis]
Josephi Costa not[arii] Perpiniani die 25 februarii 1656 et antea
fuit eidemmet reverendae comunitati recognit[um] per Petrum
Fustres tintorerium instrumento recepto in posse honor[abilis]
Petri Fabre nott[arii] Perpiniani die 6 aprilis 1538 quare agens
hec sine praeiuditio primarum et antiquarum obligationum &
convenimus et promittimus dictae admodum reverendae comunitati dictae ecclesiae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali seu
illius legitimus sindicis et procuratoribus quod nos dictis quibus
supra nominibus et nostri & dictamque ac superius designatam
et confrontatam domum in futurum tenentes et possidentes
dabimus & dictae admodum reverendae comunitati anno quolibet
perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et banchum in
duabus solutionibus fiendis dictis diebus sive festis Sancti
Joannis mensis junii et nativitatis domini dictos decem et septem
solidos et sex denarios argenti incipiendo primam facere
solutionem diebus sive festo Sancti Joannis et [f. 121v] et
nativitatis domini proxime vent[uri] et sich de inde anno quolibet
perpetuo similibus diebus et hoc in pace & sine dilatione & sub
pena et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
251
proprii fori & et facultate variandi juditium & cum salariis
assuetis & prom[itimus] non firmare jus & nec uti gratiis & imo
dictum censuale recognoscere et capibreviare totiens quotiens
pena decem solidorum argenti danda ut supra & pro qua & et
dampnis obligamus spetialiter et expraesse dictam ac superius
designatam et confrontatam domum et generaliter ego Josephus
Santís usumfructum bonorum dictae uxoris meae tantum et ego
Maria Anna omnia et singula bona mea et que fuerunt dictae
Catharinae Salas q[uondam] matri meae & renun[tiamus] legi
sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti quod quam diu
& nec non omni juri omnique legi et omni praescriptioni etiam
centenariae et inmemoriali et omnibus aliis legibus juribus
jurantes &.
Testes Joannes Prats flaquerius, Petrus Rey domorum
magister ambo Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. La plaça del Blat també anomenada «el Pallol» és l’actual Plaça de Rigau i el
carrer descrit deu ser el carrer Petit de la Real. C. CAMPS, op. cit., 2002, p. 480.
164
1699, febrer, 16
Venda d’un camp sembrat de blat de 5 quartonades a Cabestany,
feta per Francisco Negre, escultor de Perpinyà, a Joan Cruzat,
sastre de la mateixa vila, pel preu de 28 dobles d’or. El pati
és sotmès a un cens anual a la comanda de Sant Antoni de
Viena. És pertinença del venedor des que aquest el va heretar
el 1684 de son germà, Josep Negre, causídic de la vila, i
precedentment, de l’herència universal indivisa de llur pare,
Francisco Negre, estanyer de Perpinyà. La venda es fa sota
el pacte que Negre ven a Cruzat la tercera part del blat sembrat,
la resta se la queda l’arrendador.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 121v-122v.
Die 16 februarii 1700 Perpiniani regnante fiat ut supra.
Ego Franciscus Negre escultor Perpiniani gratis & [f. 122]
per me et meos & vendo et ratione huiusmodi venditionis trado
sive quasi vobis magistro Joanni Cruzat sartori Perpiniani ibidem
praesenti & et vestris & quandam petiam terrae camp tritico
seminatum sit[am] in terminis de Cabestany continentiae quinque
cartonatarum terrae parum plus vel minus aut id quod est
confron[tatam] de duabus partibus cum t[enentia] vestra dicti
252
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Joannis Cruzat emptoris praedicti, cum t[enentia] magnifici
Josephi Gitart J[uris] U[triusque] D[octori] et cum t[enentia]
uxoris magnifici Raymundi Vidal medicinae doctoris omnium
Perpiniani et pertinet et spectat ad me tam uti haeredem
universalem haereditatis aequis partibus et portionibus una cum
Josepho Negre causidico Perpiniani fratre meo haereditatis et
bonorum omnium quae fuerunt Francisci Negre q[uondam]
estagnerii Perpiniani patris mei per ipsum institu[tum] elect[um]
et nominat[um] ultimo illius nuncupativo testamento quod fecit
condidit adque ordinavit in posse honor[abilis] Antonii Colom
et Companyó q[uondam] nott[arii] regii Perpiniani die ... & quam
et etiam titulo divisionis de dictis universali hereditate et bonis
inter me ex una et dictum Josephum Negra fratrem meum ex
altera partibus factae et firmatae instrumento recepto in posse
honor[abilis] Bartolomei Coll not[arii] publici collegiati Perpiniani
die ... anni 1684 aut alio vetiori anno et incontinenti & et penes
& salvo jure comandae Sancti Antonii Biennen[sis] Perpiniani
in censibus assuetis et in directo dominio & totiens et quotiens
&. Haec itaque & sicut melius & sub pacto sequenti videlicet que
lo dit Negre ven [f. 122v] aixibé y cedeix al dit Joan Cruzat
comprador predit lo ters del blat se troba sembrat en dit camp
restant, los restants dos terços per lo arrendador de aquell qui·l’ha
sembrat et sich sub dicto pacto & cedo jura & de quibus juribus
& nullo jure &. Hanc autem venditionem vobis facio praetio
viginti octo auri duplicium ad rationem undecim librarum
monettae Franciae proqualibet auri duplice de quibus & renun[tio]
et legiqua & et si plus & prom[ito] prasentem venditionem bonam
facere & tenerique de evictione & pro qua & et dampnis & obligo
omnia et singula bona mea & renun[tio] jurans &.
Testes qui infra.
165
1700, febrer, 16
Àpoca de la venda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 164) feta
per Francisco Negre, escultor de Perpinyà, a Joan Cruzat, sastre de la mateixa vila, per 28 dobles d’or. Negre les cobra de
mans de Jaume Cayzach, que actua de pagador pels cònjuges
Cruzat (docs. núm. 41 a 47).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 122v-123.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
253
Item cum alio instrumento dictus Franciscus Negra venditor
praeffatus gratis & firmavit apocham dicto Joanni Cruzat emptori
praedicto ibidem praesenti & de dictis viginti octo auri duplicibus
que (ut praefertur) sunt praetium supra dictae venditionis.
Habitis in nott[arii] publici et testium infr[ascript]orum praesentia
cum monettae auri et argenti realiter numerando videlicet lluÿzes
y escuts blanchs per manus Jacobi Cayzach tegularii Perpiniani
solventis (ut dixit) de pecuniis dicti Joanni Cruzat et Mariae
Rozae eius uxoris ex illis quadraginta auri duplicibus per dictum
Cayzach dictis coniugibus Cruzats debere confessis instrumento
recepto [f. 123] in posse nott[arii] publici infrascripti die 10
januarii proxime dimissi causis et rationibus in eodem contentis
et expraessis de quibus & Renun[tio] &.
Testes Josephus Sunyer scriptor, Michael Cruzat tenderius
Franciscus Burrallú brasserius omnes Perpiniani et.
166
1699, febrer, 16
Consigna feta per Josep de Tamarit i de Sentmenat, domiciliat a
Perpinyà, a Dionís Dalmàs i Guillem Boutes, botiguers de
Perpinyà, per unes mercaderies destinades a Carles d’Alemany
i de Bellpuig, domiciliat a Barcelona. El preu de la consignació
és de 130 dobles d’or avançades per Tamarit que li haurà de
reembossar Alemany mitjançant dos pagaments de 65 dobles,
l’un pel Nadal de 1700 i l’altre el 6 d’abril de 1701. Aquella
quantitat substituirà pensions de censals creats entre ells.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 123-123v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante fiat ut supra.
1
Illustris Josephus de Tamarit et de Sammanat, Perpiniani
populati in solutum et satisfactionem ac in ratam majoris
pecuniae quantitatis per ipsum pro diversis mercibus sive
mercaderias a botigia honor[abilibus] Dionisii Dalmàs et Guillermi
Boutes sociorum botigueriorum Perpiniani usque in diem praesentem acceptis et per dictos Dalmàs et Boutes ipsi traditis et
liberatis debitae gratis & huius publici instrumenti thenore &
cessit assignavit et consignavit dictis honor[abilibus] Dionissio
Dalmàs et Guillermo Boutes dicto Dalmàs ibidem presenti & dicto
vero Boutes licet absenti & centum et triginta auri duplices ad
rationem undecim librarum proqualibet auri duplice in quibus
254
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
nobilis Don Charolus de Alemany et de Bellpuig Barchinonae
populatus ipsi dicto illustri Josepho de Tamarit tenebitur et erit
obnoxius videlicet in sexaginta quinque auri duplicibus die sive
festo nativitatis domini praesentis et currentis anni 1700 pro una
pentione dicta die per pactum expraessum debenda [f. 123v] ex
illo censuali annuae pentionis dictarum sexsaginta quinque auri
duplicium massae vero praetii et proprietatis mille tercentum
auri duplicium per dictum nobilem Don Charolum de Alemany
et de Bellpuig ipsi dicto illustri Josepho de Tamarit et de
Sammanat vendito et noviter imposito quodam transactionis
avinentiae et concordiae instrumento inter dictum nobilem Don
Charolum de Alemany et de Bellpuig ex una et ipsum dictum
illustrem Josephum de Tamerit et illustrem Michaelem de
Tamerit eius patrem ex altera partibus factae et firmatae recepto
que et continuato per not[arium] publicum infrascriptum die 6
aprilis anni proxime dimissi 1699 et in residuis sexsaginta
quinque auri duplicibus die 6 aprilis anni 1701 pro alia pentione
dicta die ex supra dicto censuali debenda. Haec itaque & sicut
melius & cedendo jura & ponendo inde & itaquod juribus &
praedictas centum triginta auri duplices petenda & et de eisdem
apocham et apochas faciendo et firmando & penas tertii
denunciando & clama et retro clama exponendo & executiones
instando et alia faciendo & ipse enim de dictis juribus & nullo
jure & dicens et intimans & promi[to] bonam facere & tenerique
de evictione & pro qua et dampnis & obligo omnia et singula
bona sua mobilia & renun[tio] jurans &.
Testes Josephus Sunyer scriptor Joannes Gasch sartor ambo
Perpiniani.
1. Al marge, Als 10 de febrer 1701 Dionís Delmàs [h]a fermada la àpocha a Don
Carles de Alemany de sixanta sinch dobles a bon compte de dita consigne. Segueix amb
mà diferent, la de Jaume Esteve Als 15 juny 1701 hy ha àpocha de 65 dobles a compliment
de la p[rese]nt consigne.
167
1700, febrer, 17
Àpoca de cobrament de la capitació feta per Tomàs Bordas, conseller
del rei, burgès honrat de Perpinyà i veguer de Rosselló i
Vallespir, com a tal recaptador de la capitació a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
255
75 lliures perpinyaneses que corresponen a 60 lliures del dret
de capitació de l’any 1697 dels pubills de Perarnau i per 15
lliures corresponents a una quarta part d’aquell dret de l’any
1698.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 124-124v.
[f. 124] Die 17 februarii 1700 Perpiniani regnante, fiat ut
supra.
Multum magnificus Thoma Bordas regius consiliarius
burgensis honoratus et matriculatus Perpiniani ac pro sacra
christianissima et rege magestate domini nostri regis vicarius
Rossilionis et Vallespirii habens (ut dixit) comissionem exigendi et recipiendi jus et impositionem capitationis pro estatu nobili
et militari in praesenti vicariae Rossilionis et Vallespirii per
dictam suam magestatem imposit[am] D[icto] N[omine] gratis
& firmavit apocham dicto nobilem Don Dominico Generés tutori
et curatori dictorum pupillorum de Perarnaus ibidem praesenti
& de septuaginta quinque libris monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra et sunt ço és
sixante lliures per lo dit dret de impositió de capitació a dits pubills
de Perarnaus tocant a pagar y per ells deguda per lo any 1697 juxta
y segons lo rotlle y estat ne fonch fet per lo olim monsenyor lo
intendant de Trobat del primer de maig de dit any 1697 y las restants
quinza lliures per lo quart de dita capitació a dits pubills aixibé
tocant a pagar per lo any 1698 iuxta y segons los òrdens a dit senyor
veguer donats per los ministres de Sa Magestat en la present
província. Habitis in substituti nott[arii] publici et testium
infr[ascript]orum presentia cum monetta auri realiter numerando [f. 124v] videlicet lluÿzes de or de quibus & Renunt[io].
Testes honor[abilis] Joannes Maris mercator matriculatus
Claudius Beaufort ambo Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor
qui vice.
168
1700, febrer, 20
Àpoca de cancel·lació de debitori feta per Esteve Gelabert, pagès
de Ribesaltes, a Domingo Rigall, teuler de Perpinyà, per 14
dobles d’or prestades (doc. núm. 162).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 124v.
Die 20 februarii 1700 Perpiniani regnante, fiat ut supra.
256
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Estephanus Gelabert agricula loci de Rippisaltis Elne[nsis]
dioc[esis] gratis & firmavit apocham Dominico Rigall tegulario
Perpiniani ibidem praesenti & de quat[u]ordecim auri duplicibus
ad rationem undecim librarum monettae Franciae sive franchs
proqualibet auri duplice pro concimilibus per dictum Dominicum
Rigall et Rozam Rigall coniuges ipsi debere confessis quodam
debiti instrumento penes not[arium] publicum infrascriptum
recepto die 14 praesentium et currentium mensis et anni. Habitis
in substituti nott[arii] publici et testium infrascriptorum praesentia
cum monetta auri realiter numerando videlicet lluÿzes de or de
quibus &. Renunt[io] volens dictum debiti instr[ument]um
cancellari & sich et taliter quod & renun[tio] jurans.
Testes Josephus Sunyer scriptor, Jacobus Regis sutor ambo
Perpiniani.
169
1700, febrer, 21
Reconeixença d’un censal de pensió anual de 20 lliures perpinyaneses
pagadores cada Nadal feta per Miquel Bonet, brodador de
Perpinyà, a Francisco Setzeras i Segaleras, mercader de la
mateixa vila. Aquest censal el paga Bonet per una habitació,
part d’una casa, a la parròquia de Santa Maria la Real de
Perpinyà, en el carrer que va del Pallol a la dita església, que
va comprar a Gaspar Deuder, rector de Cornellà de la Ribera,
el 1693. El censal va ser traspassat el 1697 a Francisco Setzeras
per Ivo Camó Garau, doctor en drets de la vila, que l’havia
creat al reverend Deuder el 1688.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 125-126.
[f. 125] Die 21 februarii 1700 Perpiniani regnante, fiat ut
supra.
Ego Michael Bonet adhumbrator sive brodador Perpiniani
gratis & virtute iuramenti infrascripti confiteor et in veritate
recognosco honor[abilis] Francisco Satzeras et Sagaleras mercatori
matriculati Perpiniani licet absenti & quod ego habeo teneo et
possideo quandam domum sit[am] in prasenti oppido Perpiniani
in parroquia B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali et in vico quae
itur a platea tritici ad ecclesiam dictae Beatae Virginis Mariae
de Regali1 que est pars illus domus quae fuit reverendi Gasparis
Deuder q[uondam] presbiteri et rectoris parroquialis ecclesiae
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
257
Sancti Martini loci de Corniliano de Ripparia Elen[ensis]
dioc[esis] et per ipsum dictum Dauder mihi cum onere solvendi censuale infrascriptum vendita instrumento recepto per
nott[arium] publicum infrascriptum die 25 octobris 1693 quaequidem pars domus quam cum praesenti recognosco confront[atam] ab uno lattere versus dictam ecclesiam de Regali cum
t[enentia] Jacobi Lavall brasserii ab alio latere versus dictam
plateam tritici cum t[enentia] dominiae Mariae Thereziae Llanbí
et Alballulla2 uxoris multum magnifici Dominici Llanbí legum
doctoris ac burgensis honorati et matriculati ac pro sacra
christianissima et rege magestate domini nostri regis baiuli
Perpiniani a parte ante cum t[enentia] haeredum magnifici
Antonii Giralt, J[uris] U[triusque] D[octoris] omnium Perpiniani
et a parte retro cum t[enentia] haeredum honor[abilis] Francisci
Roig q[uondam] mercatoris metriculati Perpiniani quae tenentia
est residuum [f. 125v] dictae domus et pertinet et spectat ad me
titulo venditionis de dicta domo per dictum q[uondam] reverendum
Gasparem Deuder mihi ut supra dictum est facta instrumento
recepto in posse dicti et infrascripti not[arii] dicta die 25 8bris 1693
in et super qua vos dictus honor[abilis] Franciscus Setezes3 et
Segaleras recipit & viginti libras monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra censuales annuales
& dandas solvendas anno quolibet perpetuo in pecunia numerata
extra tabulam et banchum in una tantum solutione fienda die
sive festo nativitatis domini titulo videlicet venditionis4 cessionis
et transportationis de dicto et aliis censualibus per dominem Don
Ibonem Camonem Garau, J[uris] U[triusque] D[octorem] Perpiniani, ipsi factae instrumento recepto in posse honor[abilis]
Francisci Diego not[arii] publici collegiati Perpiniani die 21
decembris 1697 quod quidem censuale fuit per dictum q[uondam]
reverendum Gasparem Dauder recognitum instrumento recepto
in posse dicti Francisci Diego not[arii] praefati die prima
februarii 1688 in quo quidem recognitionis instrumento latissime
enarratur titulum quodictus Don Ibo Camó Garau illud recipiebat,
quare agens haec sine praeiuditio primarum et antiquarum
obligationum convenio et promitto dicto honor[abili] Francisco
Satzeras et Segaleras licet absenti in posse dicti [f. 126] et
infrascripti not[arii] & et suis haeredibus et successoribus quod
ego et mei dictamque domum in futurum tenentes et possidentes
dabimus, faciemus et solvemus praestabimus atque portabimus
anno quolibet in pecunia numerata extra tabulam et banchum
258
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
termino et solutione praedict[is] dictas viginti libras ad dictam
rationem sex argenti regalium proqualibet libra censuales &
incipiendo primam facere solutionem illarum die sive festo
nativitatis domini proxime ventt[uri] & et sich deinde anno
quolibet perpetuo simili die et hoc in pace & sine dilatione &
sub pena et scriptura tertii danda & foro & cum renuntiatione
proprii fori & et facultate variandi iuditium & cum salariis assuetis
& promit[o] non firmare jus & nec uti gratiis & imo dictum censuale
recognoscere & totiens quotiens & pena 3 ll. argenti danda ut supra,
pro quibus et dampnis & obligo dictam domum cum omnibus
melioramentis et pro pentionibus solvi cessandis residua bona
mea mobilia & renunt[io] omni juri legique ac benefitio sive
auxilio longe sive longissime centenariae et inmemorialis
praescriptionis et omnibus aliis legibus juribus & jurans &.
Testes Josephus Sunyer scriptor magnificus, Joannes
Hogueres J[uris] U[triusque] D[octor] ambo Perpiniani.
1. El carrer «descrit» deu ser el carrer Petit de la Real. C. CAMPS, op. cit., 2002,
p. 480. 2. Els patrònims «correctes» són Llambí o Llembí i Albafulla. 3. El patrònim
«correcte» és Setzeres o Setzeras. 4. Segueix, ratllat, creationis et assignationis.
170
1700, febrer, 21
Àpoca feta per Benet Julià i Esteve Fonta, peirers o mestres de cases
de Perpinyà, a Francisco Boschà, orfebre i argenter de la vila,
com a usufructuari dels béns de Francisca Boschà i Mada,
i Pere Aïxet, bracer de Perpinyà, com a usufructuari dels béns
de Maria Àngela Aïxet, primera esposa, per 100 lliures, 16 sous,
8 diners perpinyanesos, deguts per obres efectuades en una
paret mitgera de les cases dels pagadors i detallades en el
memorial següent (doc. núm. 171).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 126v.
[f. 126v] Die 21 februarii 1700 Perpiniani regnante, fiat ut
supra.
Benedictus Julià et Estephanus Fonta magistri domorum
Perpiniani gratis & firmarunt apocham honor[abili] Francisco
Boschà auri et argenti fabro usufructuario bonorum dotalium
Franciscae Boschà et Mada uxoris suae et Petro Aixet brasserio
etiam Perpiniani usufructuario eiusdam domum infrascriptae
quae fuit Mariae Angelae Aixet q[uondam] primae uxoris suae
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
259
D[icto] N[omine] ibidem presentibus & de centum libris sexdecim
solidis et octo denariis monettae Franciae sive franchs ad
rationem trium argenti regalium proqualibet libra sive franch et
sunt causis et rationibus in quodam memoriali littera A. signato
inferius incerto contentis et expressis. Habitis in pecunia numerata eorum omnimodae (ut dixerunt) voluntati de quibus &
Renunt[io] &.
Testes reverendus Franciscus Laporta praesbiter et benefitiatus ecclesiae parroquialis divi Joannis Josephus Sunyer
scriptor ambo Perpiniani.
Sequitur dictum memoriale inseratur.
171
1700, febrer, 21
Memorial fet per Benet Julià i Esteve Fonta, peirers o mestres de
cases de Perpinyà, a Francisco Boschà, orfebre i argenter de
la vila, i Pere Aïxet, bracer de Perpinyà, per 100 lliures, 16
sous, 8 diners perpinyanesos, per obres efectuades en una paret
mitgera de les cases d’aquests, a la parròquia de Santa Maria
la Real de Perpinyà, carrer dels Ametllers.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 126v i 127.
A.
Memorial del guasto de una paret mitjera feta entre las casas
de la muller de Francisco Boschà, argenter de Perpinyà, y de Pere
Aïxet, brasser, situadas a Perpinyà a la parròquia de la Real y
al carrer dels Ametllers,1 feta de orde de dits Boschà y Aïxet per
Benet Julià y Esteve Fonta, mestres de casas de Perpinyà.
Primo per vuyt cents cairons a quatre franchs
lo cent
32 ll.
Ítem per lo port de dits cairons a dos reals
per cent
5 ll. 6 s. 8 d.
Ítem per dotze càrregas de cals a rahó de sis
reals plata la càrrega
24 ll.
Ítem per amerar dita cals, un real per càrrega 4 ll.
Ítem per cent y vint càrregas de harena,
a quinza diner[s] la càrrega
7 ll. 10 s.
72 ll. 16 s. 8 .d
//
Summa la tras escrita
72 ll. 16 s. 8 d.
260
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Ítem per tràurer la brotíssia
Ítem per dotze jornals de mestre y dotze
de manobra
Ítem per2 vuyt mesuras de guix, a sis sous
la mesura
Summa en moneda de França
1 ll. 12 s.
24 ll.
2 ll. 8 s.
100 ll. 16 s. 8 d.
1. Encara actualment carrer dels Ametllers, que uneix la costa de Sant Salvador i la plaça de Jean Moulin –antigament del Castell Major. C. CAMPS, op. cit., 2002,
p. 62. 2. Segueix, ratllat, dos.
172
1700, febrer, 21
Debitori fet per Pere Aïxet, bracer de Perpinyà, a Francisco Boschà,
orfebre i argenter de la mateixa vila, d’una banda, per 50 lliures,
8 sous, 4 diners perpinyanesos corresponent a una quantitat
prestada per pagar la meitat dels gastos de reparació d’una
paret mitgera (docs. núm. 170 i 171), i d’altra banda, per 2
lliures corresponent a les despeses judicials per obligar Aïxet
a pagar les reparacions. El total és de 52 lliures, 8 sous, 4
diners, pagador per Sant Miquel de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 126v-127.
1
D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante fiat ut supra.
Petrus Aïxet brasserius Perpiniani gratis & confessus fuit et
in veritate recognovit debere honor[abili] Francisco [f. 127]
Boschà auri et argenti fabro Perpiniani ibidem praesenti & ex
una quiquaginta libras octo solidos et quatuor denarios monettae
Franciae sive franchs ad rationem trium argenti regalium proqualibet libra sive franch pro consimilibus per dictum Petrum
Aïxet in pecunia numerata gratiose mutuat[is] per los fins de pagar
la maitat del guasto que mestres Benet Julià y Esteve Funta, pairers,
[h]an fet en aquella paret mitjera de las casas que ells posseheixen
sit[uada] en la parròquia de la Real com més llargament se conté
en la àpocha que ells vuy die present y alts dit de ditas obras ne
[h]an fermada en poder del nott[ari] baix escrit et ex alia duas
libras eiusdem monettae per guastos per dit Boschà contra ells
fets per convenir·lo y obligar·lo a fer la mitat de ditas obras y
reperations quae bina quantitates simul sumpta summam efficiunt
52 ll. 8 s. 4 d. quas dare et solvere promisit in pecunia numerata
extra tabulam et banchum die sive festo Sancti Michaelis mensis
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
261
septembris proxime ventt[uri] et hoc in pace sine dilatione sub
paena et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione
propri fori & et facultate variandi juditium & cum salariis assuetis
& pro quibus & et dampnis obligavit bona sua & jurans.
Testes reverendus Franciscus Laporta presbiter et beneficiatus
majoris ecclesiae divi Joannis Perpiniani, Josephus Sunyer scriptor, ambo Perpiniani.
1. Al marge, Vuy als 16 8bre 1700 lo present debitori és escancellat y la àpocha
és al manual (doc. núm. 406).
173
1700, març, 2
Venda en subhasta de la mésvalença (augment de valor) d’una casa
a Prada, carrer del Quintar, feta per Josep Solera, prevere i
beneficiat de Santa Maria la Real de Perpinyà, actuant com
a marmessor de Maria Àngela Aïxet i com a procurador del
vidu d’aquesta, Pere Aïxet, bracer de Perpinyà, a Montserrat
Sauberia, traginer de Prada, pel preu de 19 lliures, 5 sous
perpinyanesos. La casa és sotmesa a un cens pagador al senyor
directe, l’abadia llenguadociana de la Grassa (doc. núm. 177).
La venda es fa segons els pactes definits en la taba que es
detalla al document següent (doc. núm. 174) i s’atorga a
Sauberia en l’albarà de la taba (doc. núm. 175).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 127v-128v.
[f. 127v] Die 2 martii 1700 in villa Prattae terrae Confluentis
Elen[ensis] dioc[esis] Regnante fiat ut supra.
Ego Josephus Solera presbiter et beneficiatus insignis et
collegiatae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali Perpiniani, tam
uti manumissor animae una cum infrascripto Petro Aïxet
brasserio Perpiniani et executor ultimi testamenti piaeque
ultimae voluntatis Mariae Angelae Aïxet q[uondam] uxoris dicti
Petri Aïxet per ipsam elect[o] et nominat[o] suo ultimo nuncupativo
testamento quod fecit condidit et ordinavit in posse not[arii]
publici infrascripti die 20 augusti 1693 quam et etiam uti
procurator ad infra et cum libera et generali administratione dicti
Petri Aïxet manumissoris praeffati prout de dicta procura constat
instrumento recepto in posse dicti et infrascripti nott[arii] die
14 februarii 1694 quia pro vendendo majorem valentiam ac jus
redimendi a Montserrato Sauberia majorem dierum quandam
262
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
domum sit[am] in dictae villae Prattae quae fuit dictae q[uondam]
Mariae Angelae Aÿxet et pro exequendo et adimplendo ultimam
voluntatem piamque et ultimam dispositione dictae q[uondam]
Mariae Angelae Aÿxet illam in encantu publico venalem exposui
illamque encantare et subhastare feci palam et publice in platea
publica dictae villae Prattae a die tertia novembris novembris1
proxime dimissi usque in diem herinam primam praesentium et
currentium mensis et anni per Franciscum Criballet curritorem
colli publicum et juratum [f. 128] villae Prattae mediante quodam
albarano inde confecto et dicto Criballet curritori praeffato
tradito et liberato cujus tenor talis est inseratur.2 Et quia factis
debitis diligentiis in illius subhastatione non fuit ad inventa aliqua
alia persona quae in dicto publico encantu tantum praetium se
obtulerit datura quantum vos Monserratus Sauberia minor
dierum negosiator dictae villae Prattae qui pro eadem decem et
novem libras et quindecim3 solidos monettae Perpiniani argenti
ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra dare obtulistis,
ceteras personas illam emere udentes in luitatione paretio
superando qua de causa vobis hasta fiscalis dictae domus de meis
D[icto] N[omine] expraessis concensu et voluntate in dicto
publico encantu tradita et liberata fuit prout constat ex relatione
per dictum Franciscum Criballet curritorem praefatum die herina
facta et in dorço dicti alberani continuata thenoris sequentis
inseratur4 proptera gratis et ex mea certa scientia per dictam
manumissariam et suos & meque dictis nominibus et meos &
vendo et ratione titulo et ex causa huiusmodi venditionis trado
sive quasi vobis dicto Monserrato Sauberia minori dierum
tamquam plus praetium danti et offerenti in dicto publico
encantu ibidem praesenti & et vestris dictam ac superius
designatam et confrontatam domum et per tinet et spectat ad
dictam manumissariam nominibus quibus supra et ad dictam
Mariam Angelam Aÿxet [f. 128v] pertinebat et spectavat suis veris
certis et legitimis titulis et incontinenti & et penes & salvo jure
illustri et admodum reverendo domino abbati Crasse[nsi] domino
directo dictae villae et terminorum Prattae in censibus assuetis
et in directo dominio & totiens et quotiens &. Haec itaque &
sicut melius & sub pactis et conditionibus in eodem alberano
expraessis quae hic & et sich sub dictis pactis & cedo dictis
nominibus omnia jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc
autem venditionem dictis respective nominibus vobis facio
praetio dictarum decem et novem librarum et quinque solidorum
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
263
eiusdem monettae Perpiniani pro quibus (ut praedicitur) dicta
hasta fiscalis in dicto publico encantu vobis tradita et liberata
fuit de quibus & renunt[io] et legiqua & et si plus & prom[ito]
dictis quibus supra nominibus praesentem venditionem bonam
facere & tenerique de evictione & pro qua quidem evictione &
et dampnis omnibus & obligo residua bona dictae manumissariae
tantum non autem mea propria quinimo adhaec protestor cum
in hoc negotium alienum gero & renun[tio] jurans &.
Testes qui infra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. La repetició és deguda segurament a la distracció. 2. La crida a l’encant de
la casa es trobarà a continuació, doc. núm. 173. 3. En realitat deu ser «quinque» com
a tota la resta de la partida. 4. L’albarà de l’encant de la casa es trobarà a continuació,
doc. núm. 174.
174
1700, març, 2
Taba de l’encant de la venda precedent (doc. núm. 173) en el qual
es precisa que la casa de la qual se subhasta la mesvalença
(augment de valor) ja és venuda per Pere Aïxet a Montserrat
Sauberia i es defineixen les condicions: pagament d’un cens
al cambrer de l’abadia de la Grassa, senyor directe de Prada,
pagament de la compra el dia de la venda, pagament de 2 diners
per cada lliura a l’hospital dels pobres de Perpinyà, pagament
dels drets del notari i de l’enregistrament al control de les actes.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 127v i 128.
1
Tothom qui vulla y entene comprar la mesvalensa o dret
de redimir de Monserrat Sauberia, traginer de la vila de Prada,
terra de Conflent, bisbat de Elna, de tota aquella casa sit[uada]
al carrer del Quintar2 que afronta a sol eixent ab lo carrer dit
del Quintar, a mitgdie ab altre casa del dit Monserrat Sauberia,
a sol post ab lo honor[able] Galderich Lavall, pagès, y a
tramontana ab la senyora Maria Anna Castellnou, muller de
Esteve Castellnou, tots [h]abitants en dita vila de Prada, la qual
casa fonch venuda a carta de gràcia al dit Sauberia per Pere Aïxet,
brasser de Perpinyà, y Maria Àngela Aïxet, còniuges, en noms
de usufructuari y proprietària respective ab acte rebut y continuat
en poder de·l’honor[able] Joan Miquel Bertran, nott[ari] real de
dita vila de Prada, als 7 de agost 1699 en preu de sinquanta sinch
lliures moneda de Perpinyà en plata, a rahó de sis reals plata
la lliura, la venda de la qual més valensa de dita casa farà y
264
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
fermerà lo r[evere]nt Joseph Solera prebere y beneficiat de la
insigne y col·legiata iglésia de Nostra Senyora de la Real de
Perpinyà, tant com a altre dels manumissors que és juntament
ab dit Pere Aïxet de la ànima y executor de·l’últim testament pia
y última voluntat de la dita Maria Àngela Aïxet q[uòndam] muller
que fonch del dit Pere Aïxet per ella elegit y anomenat juntament
ab dit Pere Aïxet ab son últim vàlido y nuncupatiu testament que
féu y ordenà en poder del nott[ari] públich de // vall escrit als
20 de agost 1693 quant y més com a procurador que lo dit
r[evere]nt Joseph Solera, prebere, és del dit Pere Aïxet ab líbera
y general administració com consta aixibé de dita procura ab
acte rebut y continuat en poder del nott[ari] baix escrit als 14
febrer 1694 és aquella en dit nom farà bona valer y tenir y ne
esterà de total y particular evicció per la qual y tots danys ne
obligarà los béns de dita manumissoria solament y no propris
& ab los pactes y condicions següents.
E primerament sàpia lo comprador que dita venda de dita
mesvalensa se li farà salvat dret al senyor camarer de la Grassa,3
senyor senyor directe de dita vila de Prada ab los censos
acostumats & y en la dreta senyoria, lluïsme y foriscapi sempre
y quant se vene o empinyore en tot o en part.
Ítem sàpia dit comprador que lo preu que [h]y prometrà
aquell donarà y pagarà en diner comptant fora banch y taula ab
bona moneda de or o plata corrent lo die se li farà lo acte de
dita venda sots pena y escriptura de ters & y obligació de tots
sos béns & llargament.
Ítem sàpia dit comprador que ultra y a més del preu que
[h]y prometrà donarà y pagarà al nott[ari] y venador llurs
respective qüerns y selaris per endues4 les parts dos diners per
lliura a·l’hospital dels pobres de Nostra Senyora de la Misericòrdia
de dita vila de Perpinyà, ço és un per dit venador y altre per
dit comprador per lo dret en favor de dit hospital imposat y lo
dret de contrarolle tot en diner comptant fora banch y taula
encontinent que la hasta fiscal li serà lliurada // sots pena y
escriptura de ters & y obligació de sos béns & llargament &.
Per ço &
Per lo honor[able] Jaume Esteve nott[ari].
5
[firma] Joseph Sunyer, scribent.
1. Al dors del foli inserit, tal com se sol fer amb els folis que formen lligalls anuals
de protocols notarials als Comtats nord-catalans, es posa el regest molt sintètic del contingut
de la partida, en aquest cas Albarà per vèndrer la casa eo la més valensa situada a la
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
265
vila de Prada de la manumissaria de Maria Àngela Aïxet, lo die de son òbit en P[er]p[iny]à
dom[iciliada], 1699. 2. El carrer porta actualment el mateix nom i és al nord-oest de
la vila, prop del traçat de les antigues muralles que dominaven la Tet. 3. Monestir llenguadocià
(al sud-oest de Narbona) amb nombrosos béns al Rosselló des de l’alta edat mitjana. 4. Deu
correspondre a endur-se. 5. Al marge, Tradita curritori. Die 3 novembris 1699.
175
1700, març, 2
Albarà de la taba de l’encant precedent feta pel corredor Francisco
Criballer, de Prada, que atorga la venda de la mésvalença a
Montserrat Sauberia, negociant o traginer de Prada, per 19
lliures, 5 sous perpinyanesos.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 126v i 127 a continuació del document
anterior, núm. 173.
Die 2 martii 1700 in villa Prattae terrae Confluentis
Elen[ensis] dioc[esis] Regnante.
Franciscus Criballer curritor \colli/ publicus et juratus dictae
villae Prattae retulit & se a die tertia novembris proxime dimissi
usque in diem herinam encantasse palam et publice in platea
publica dictae villae Prattae domum in praeincerto alberano
designatam et confrontatam et factis debitis diligentiis in illius
subhastatione nullam invenisse personam que pro eadem tantum
praetium se abtulerit datura quantum Monserratus Sauberia
minor dierum negosiator dictae villae Prattae qui pro eadem
decem et novem libras et quinque solidos monettae Perpiniani
argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra dare
obtulit caeteras personas illam emere volentes in luitatione
praetio superando ideo de ordinatione dicti reverendi Josephi
Solera manumissoris et procuratoris praefati hastam fiscalem
illius liberavit de quibus &.
Testes admodum reverendus Hyeronimus Vilar praesbiter
parroquialis ecclesiae Sancti Petri dictae villae Prattae et J[uris]
U[triusque] D[octor], Augustinus Galaut sutor ambo dictae villae
Prattae et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
176
1700, març, 2
Àpoca de la venda a l’encant precedent firmada per Josep Solera,
prevere i beneficiat de Santa Maria la Real de Perpinyà, com
a marmessor de Maria Àngela Aïxet i com a procurador del
266
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
vidu d’aquesta, Pere Aïxet, bracer de Perpinyà, a Montserrat
Sauberia, traginer de Prada, pel preu de 19 lliures, 5 sous
perpinyanesos (doc. núm. 173).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 128v-129.
Item cum alio instrumento dictus reverendus Josephus
Solera presbiter dictis nominibus [f. 129] venditor praeffatus
gratis & firmavit apocham dicto Montserrato Sauberia minori
dierum emptori praedicto ibidem praesenti & de dictis decem
et novem libris et quinque solidis que (ut praefertur) sunt
praetium supra dictae venditionis. Habitis in substituti not[arii]
publici et testium infrascriptorum praesentia cum argenti realiter
numerando videlicet escuts blanchs de quibus &. Renun[tio] &.
Testes reverendus Hyeronimus Vilar presbiter parroquialis
ecclesiae Sancti Petri dictae villae Prattae et J[uris] U[triusque]
D[octor], Augustinus Galaut sutor ambo Prattae et dictus
Josephus Sunyer scriptor qui vice.
177
1700, 2 de març
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Joan Aliquod, negociant
de Prada, com a procurador del capítol de l’abadia de la Grassa
a Montserrat Sauberia, negociant de la mateixa vila, per la
compra feta més amunt (doc. núm. 173) i per una quantitat
de 2 lliures, 7 sous, 5 diners perpinyanesos.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 129-129v.
D[icta] D[ie] Pratae regnante, fiat ut supra.
Honor[abilis] Joannes Aliquod negosiator villae Prattae,
procurator substitutus ad infr[ascript]a et alia legitimae constitutus
et ordinatus a illustri capitulo seu sequestratore abbatiae B[eatae]
V[irginis] M[ariae] de la Grassa pro ut de dicta substitutione
constare dixit in posse honor[abilis] Petri Trabassat, not[arii]
regii villae de la Grassa die ... D[icto] N[omine] gratis & dominii
ratione laudavit et firmavit dicto Monserrato Sauberia minori
dierum ibidem praesenti & et suis & supra dictam venditionem
dictae domus salvo jure dictae abbatiae B[eatae] V[irginis]
M[ariae] de la Grassa in censibus assuetis et in directo dominio
& totiens quotiens & confitens se dicto nomine habuisse et
recepisse a dicto Monserrato Sauberia pro foriscapio ratione
dictae abbatiae de la Grassa compe[ntendo] pertin[endo] et
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
267
spect[ando] duas libras septem solidos et quinque denarios
monettae Franciae sive franchs ad rationem sex1 argenti regalium
[f. 129v] proqualibet libra sive franch facta gratia de residuo de
quibus & renun[tio] quare firmavit sibi et suis & apocham et
laudimium respective jurans &.
Testes honor[abilis] Martinus Valls arometarius, Joannes
Coder botiguerius ambo dictae villa Pratae et Josephus Sunyer,
scriptor, qui vice.
1. En realitat havia de ser trium com a tota la resta de la partida, ja que la lliura
perpinyanesa val 6 reals de plata i el franc francès val 3 reals de plata.
178
1700, març, 2
Reconeixença del censal de pensió anual de 2 lliures perpinyaneses
pagadores cada 4 d’abril feta pels cònjuges Agustí Joli, teixidor
de lli de Prada, i Elisabet Joli i Pujol a Josep Solera, prevere
i beneficiat de Santa Maria la Real de Perpinyà, com a
marmessor de Maria Àngela Aïxet. Aquest censal el paguen
els cònjuges Joli i Pujol per una vinya de 12 jornals a Prada,
terme de Boera (doc. núm. 181). Elisabet Joli i Pujol la va
heretar de son pare, Antoni Pujol arran dels seus capítols
matrimonials.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 129v-130v.
D[icta] D[ie] Prattae Regnante, fiat ut supra.
Nos Augustinus Joli textor lini villae Pratae terrae Confluentis
Elen[ensis] dioc[esis] et Elizabet Joli et Pujol coniuges usufructuario et proprietario nominibus gratis & virtute iuramenti
infrascripti confiteor1 et in veritate recogno[s]cimus manumissariae animae Mariae Angelae Aÿxet q[uondam] uxoris Petri
Aÿxet brasserii Perpiniani et pro ea et pro ea vobis reverendo
Josepho Solera presbitero et benefitiato insignis et collegiatae
ecclesiae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali Perpiniani uti
alteri ex manumissoribus animae et executoribus ultimi testamenti
piaeque ultimae voluntatis dictae q[uondam] Mariae Angelae
Aÿxet per ipsam electo et nominato illius ultimo et nuncupativo
testamento quod fecit condidit et ordinavit in posse not[arii]
publici infrascripti die 20 augustis 1693 ibidem praesenti & quod
nos dictis usufructuario et proprietario nominibus habemus
tenemus et possidemus quandam petiam terrae vineam in
268
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
terminis dictae villae Pratae sitam loco dicto a Buera2 continentiae
duodecim iugerorum hominis faedendi parum plus vel minus aut
id quod est, confron[tatam] cum t[enentia] Gabrielis [f. 130]
Pijoan brasserii villae Codaleti eiusdem Elen[ensis] dioc[esis] que
fuit de pertinentiis, cum t[enentia] Joannis T... alias lo Bulpat
brasserii, cum t[enentia] Joannis Alart funistae et cum t[enentia]
Monserrati Clarà agriculae omnium dictae villae Pratae et
pertinet et spectat ad me dictam Elizabetem Joli titulo donationis
de eadem cum onere solvendi censuale infrascriptum mihi favore
matrimonii factae per Antonium Pujol q[uondam] patrem meum
de qua donatione constat cum capitulis matrimonialibus inter
nos factis et firmatis receptisque et continuatis in posse Joannis
Balanda q[uondam] nott[arii] regii dictae villae Pratae die ... &
et ad dictum q[uondam] Antonium Pujol pertinebat et spectabat
suis justis et legitimus titulis in et super qua quidem vinea dicta
manumissaria recipit & duas libras monettae Perpiniani argenti
ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra censuales
annuales & dandas solvendas & anno quolibet perpetuo in
pecunia numerata extra tabulam et banchum in una tantum
solutione fienda die 2 aprilis titulo videlicet venditionis creationis
et novo supra dicti censuale impositionis per ...3 instrumento
recepto in posse T... not[arii] ... die ... ex praetio venditionis dictae
petiae terrae vineae resultant[is] quare agens haec sine praeiuditio
primarum et antiquarum obligationum & convenimus et promitimus dictae manumissariae et pro ea vobis dicto reverendo
Josepho Solera presbitero praefato ibidem praesenti & et vestris
in dicta manumissoria successoribus quod nos dictis quibus
supra nominibus et nostri & [f. 130v] dictamque ac superius
designatam et confrontatam vineam in futurum tenentes et
possidentes dabimus & vobis D[icto] N[omine] et dictis vestris
& anno quolibet perpetuo in pecunia numerata extra tabulam
et banchum in una tantum solutione fienda dicta die 2 aprilis
dictas duas libras dictae monettae Perpiniani argenti incipiendo
primam facere solutionem die 2 aprilis proxime vent[uri] & et
sich de inde anno quolibet perpetuo simili die et hoc in pace
& sine dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & foro
& cum renuntiatione proprii fori & et facultate variandi juditium
& cum salariis assuetis & prom[itimus] non firmare jus & nec
uti gratis & imo dictum censuale recogno[s]cere et capibreviare
totiens quotiens paena 25 s. argenti danda ut supra pro quibus
et dampnis & obligamus spetialiter et expraesse dictam ac
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
269
superius designatam et confrontatam vineam et generaliter ego
dictus Augustinus Joli usufructum bonorum dictae uxoris meae
tantum et ego dicta Elizabet Joli omnia et singula bona mea &
renun[tiamus] legi sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti
quod quam diu & nec non omni juri omnique legi et omni
praescriptioni etiam centenariae et in memoriali et omnibus aliis
legibus juribus & jurantes &.
Testes Gaudericus Feliph serrallerius, Augustinus Galaut
sutor ambo Pratae et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Error de conjugació: el plural –per als dos cònjuges– hauria de ser
confitemur. 2. Terme corresponent a l’única part muntanyosa del sud del territori pradenc,
que domina la vila (que és a 2 a 3 km al nord) i la vall de Sant Miquel de
Cuixà. 3. Segueixen 2 ratlles en blanc.
179
1699, març, 2
Debitori fet pels cònjuges Agustí Joli, teixidor de lli de Prada, i
Elisabet Joli i Pujol a Josep Solera, prevere i beneficiat de Santa
Maria la Real de Perpinyà, actuant com a marmessor de Maria Àngela Aïxet, per 14 lliures perpinyaneses corresponent
a 7 pensions degudes del censal reconegut a l’acta anterior
(doc. núm. 178) i pagadores la meitat per Sant Miquel i l’altra
meitat per Nadal de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 130v-131v.
D[icta] D[ie], Pratae Regnante, fiat ut supra.
Dicti coniuges Augustinus et Elizabet Joli non [f. 131]
obstante supradicta recognitione gratis & huius publici instrumenti
thenore & fecerunt debitum dictae manumissariae animae
q[uondam] Mariae Angelae Aÿxet et pro ea vobis dicto reverendo
Josepho Solera presbitero et manumissori praefato ibidem
praesenti & de quatuordecim libris monettae Perpiniani argenti
ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra pro septem
pentionibus ex supra dicto censuale debitis et finitis die secunda
aprilis proxim[e] dimiss[i] quas dare et solvere promisserunt in
pecunia numeratta extra tabulam et banchum die sive festo Sancti
Michaelis mensis septembris et residuam medietatem die sive
festo Nativitatis Domini proxime ventt[uri] et hoc in pace & sine
dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & foro & cum
renuntiatione proprii feri & et facultate variandi juditium & cum
salariis assuetis & pro quibus & et dampnis & obligarunt eorum
270
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
et alterius ipsorum insimul et in solidum bona mobilia &
renun[tiamus] aepistolae divi Adriani benefitio novarum constitutionum, consuetudeni Perpiniani atque juri dicenti utrunque
reorum pro ratta conveniri debere et dicta Elizabet cerciorata
& renunt[io] valleyani & et autenticae incipienti si qua mulier
posita C. ad valleyanum & nec non legi sive juri dicenti
obligationem factam per virum et uxorem in uno et eodem
instrumento non valere et locum non habere et ambo omnibus
[f. 131v] aliis legibus juribus & jurantes &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
180
1700, març, 4
Àpoca feta per Emanuel Rodrigues, prevere i hebdomadari de Sant
Joan de Perpinyà, a Domingo Generés, burgès honrat de
Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la
senyoria de la Roca d’Albera, per 49 lliures, 10 sous perpinyanesos, deguts per despeses de manteniment durant sis
mesos (8 de gener-7 de juliol de 1700) del pubill Gaietà de
Perarnau, decretades pel Consell Sobirà de Rosselló.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 131v.
Die 4 martii 1700 Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Reverendus Emanuel Rodrigues presbiter et alter ex
haebdomadariis curatis ecclesiae majoris divi Joannis Baptistae
Perpiniani gratis & firmavit apocham dicto nobili Don Dominico
Generés D[icto] N[omine] licet absenti & de quadraginta novem
libris et decem solidis monettae Perpiniani argenti ad rationem
sex argenti regalium proqualibet libra et sunt per la despesa de
sis mesos deu prestar al pubill Don Cayhetano de Perarnau que
comensa a córrer als vuyt del mes de janer prop passat y finirà
als set juliol primer vinent, la qual despesa se paga de sis en sis
mesos anticipadament en força de arrest de la cort del Concell
Soberà de Rosselló dels 29 abril 1698. Habitis in presentia & per
manus reverendi Gasparis Beringó praesbiterio eiusdem ecclesiae
solventis de pecuniis dicti Don Dominici Generés de quibus &
Renunt[io] &.
Testes Franciscus Vila juvenis causidicus, Josephus Borrell
ligni faber ambo Perpiniani et ego.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
271
181
1700, març, 4
Reconeixença del censal de pensió anual de 8 reals de plata pagadors
cada 3 de febrer feta pels germans Gabriel Pejoan, bracer de
Codalet, i Rosa Pey i Pejoan, vídua de Miquel Pey, bracer del
mateix lloc, a Josep Solera, prevere i beneficiat de Santa Maria
la Real de Perpinyà, actuant com a marmessor de Maria Àngela
Aïxet. Aquest censal el paguen els germans Pejoan per una
vinya de 6 jornals a Prada, terme de Boera. Gabriel Pejoan
la va heretar de son pare, Joan Pejoan, arran del testament
d’aquest, que li’n va donar la meitat, mentre que Rosa Pey
i Pejoan la va rebre com a dot arran dels seus capítols
matrimonials.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 131v-133v.
Die 4 martii 1700 in villa Pratae terrae Confluentis Elen[ensis]
dioc[esis] Regnante, fiat ut supra.
Nos Gabriel Pejoan brasserius villae Codaleti terrae [f. 132]
Confluentis de pertinentiis abbatiatus monesterii Santi Michaelis
de Cuixano nullius diocessis et Roza Pey vidua relicta Michealis
Pey q[uondam] brasserii dictae villae Codaleti fratres gratis &
virtute juramenti infrascripti confitemur et in veritate
recogno[s]cimus manumissariae animae Mariae Angelae Aÿxet
q[uondam] uxoris Petri Aÿxet brasserii Perpiniani et pro ea et
pro ea vobis reverendo Josepho Solera presbitero et beneficiato
insignis et collegiatae ecclesiae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de
Regali Perpiniani uti alteri ex manumissoribus animae et
executoribus ultimi testamenti piaeque ultimae voluntatis dictae
q[uondam] Mariae Angelae Aÿxet per ipsam electo et nominato
illius ultimo et nuncupativo testamento quod fecit condidit et
ordinavit in posse not[arii] publici infrascripti die 20 augustis
1693 ibidem praesenti & quod nos habemus tenemus et possidemus
pro indiviso quandam petiam terrae vineam sit[am] in terminis
dictae villae Pratae loco dicto a Buera2 continentiae sex jugerorum
hominum fodendi parum plus vel minus aut id quod est,
confron[tatam] cum t[enentia] Elizabet Joli uxoris Augustini Joli
textoris lini dictae villae Pratae quae fuit de pertinentiis de duabus
partibus, cum tira dictae villae Codaleti et cum t[enentia] Jacobi
Bertran dictae villae Pratae et pertinet et spectat ad nos seu verius
ad me dictum Gabrielem Pejoan pro mea parte seu medietate
272
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
uti heredem universalem haereditatis et bonorum omnium que
fuerunt Joannis Pejoan q[uondam] patris mei per ipsum institut[o]
elect[o] et nomi[nato] ultimo illius nuncupativo [f. 132v] testamento quod fecit condidit et ordinavit in posse T. not[arii] ...
die ... & et ad me dictam Rozam Pey residua medietas titulo
donationis de eadem cum onere solvendi medietatem censualis
infrascripti mihi favore matrimonii factae per Joannem Pejoan
q[uondam] patrem meum de qua donatione constat cum capitulis
matrimonialibus inter me ex una et dictum Michaelem Pey
q[uondam] virum meum ex altera factis et firmatis receptisque
et continuatis in posse T... not[arii] ... die ... et ad dictum
q[uondam] Michaelem Pejoan patrem nostrum pertinebat et
spectavat tota dicta vinea suis justis et legitimus titulis in et super
quaquidem vinea dicta manumissaria recipit & octo argenti
regalia censuales annuales & dandas solvendas & anno quolibet
perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una
tantum solutione fienda die 3 februarii titulo videlicet venditionis
creationis et novo supra dicti censuale impositionis per ...1
instrumento recepto in posse T... not[arii] ... die ... ex praetio
venditionis dictae petiae terrae vineae resultant[is] quare agens
haec sine praeiuditio primarum et antiquarum obligationum &
convenimus et promittimus dictae manumissariae et pro ea vobis
dicto reverendo Josepho Solera presbitero manumissori praefato
ibidem praesenti & vestris in dicta manumissaria successoribus
quod nos et et nostri & dictamque ac superius designatam et
confrontatam vineam in futurum tenentes et possidentes dabimus
& [f. 133] vobis D[icto] N[omine] et dictis vestris & anno quolibet
perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una
tantum solutione fienda dicta die tertia februarii dicta octo
argenti regalia incipiendo primam facere solutionem die 3
februarii proxime vent[uri] & et sich de inde anno quolibet
perpetuo simili die et hoc in pace & sine dilatione & sub pena
et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii
fori & et facultate variandi juditium & cum salariis assuetis &
prom[itimus] non firmare jus & nec uti gratiis & imo dictum
censuale recogno[s]cere et capibreviare totiens quotiens & pena
15 s. argenti danda ut supra pro quibus et dampnis, obligamus
spetialiter et expresse dictam ac superius designatam et confrontatam vineam et generaliter ominia et singula bona nostra et alterius
nostrum insimul et insolidum bona mobilia & renun[tiamus] aepistolae divi Adriani benefitio novarum consti-tutionum, consuetudeni
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
273
Perpiniani, atque juri dicenti utrunque reorum pro ratta conveniri
debere, nec non legi sive juri dicenti quod prius transeundum sit
per spetialiter quam per generaliter obligata, et alteri dicenti quod
quam diu potest creditor de espetiali hipotecha sibi satisfieri manus
ad alia non extendat et etiam omni juri omnique legi et omni
praescriptioni etiam centenariae et immemoriali et omnibus aliis
legibus juribus jurantes &.
Testes Gaudericus Falip serrallerius, Felix [f. 133v] Vidal
sartor ambo dictae villae Prattae et Josephus Sunyer scriptor qui
vice.
1. Segueixen dues ratlles en blanc. 2. Terme corresponent a l’única part muntanyosa
del sud del territori pradenc, que domina la vila (que és a 2 a 3 km al nord) i la vall
de Sant Miquel de Cuixà.
182
1700, març, 4
Debitori fet pels germans Gabriel Pejoan, bracer de Codalet, i Rosa
Pey i Pejoan, vídua de Miquel Pey, bracer del mateix lloc, a
Josep Solera, prevere i beneficiat de Santa Maria la Real
de Perpinyà, com a marmessor de Maria Àngela Aïxet, per
9 lliures, 6 sous, 8 diners perpinyanesos corresponent a
7 pensions degudes del censal reconegut a l’acta anterior
(doc. núm. 181) i pagadores per Sant Miquel de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 133v.
D[icta] D[ie] Pratae Regnante, fiat ut supra.
1
Dicti Gabriel Pejoan et Roza Pey vidua, fratres, non obstante
supradicta recognitione gratis & huius publici instrumenti
thenore & fecerunt debitum dicto manumissariae animae dictae
q[uondam] Mariae Angelae Aÿxet et pro ea vobis reverendo
Josepho Solera praesbitero manumissori praeffato ibidem
praesenti & de novem libris sex solidis et octo denariis monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra pro septem pentionibus ex supra dicto censuali debitis et
finitis die 3 februarii proxime dimissi quas dare et solvere
promiserunt in pecunia numerata extra tabulam et banchum die
sive festo Sancti Michaelis mensis septembris proxime venturi
& et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura tertii
& danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et facultate
variandi juditium cum selariis assuetis, &, pro quibus, &, et
dampnis, &, obligarunt eorum et alterius ipsorum insimul et
274
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
insolidum bona mobilia, &, aepistolae divi Adriani benefitio
novarum constitutionum, &, consuetudeni Perpiniani atque juri
dicenti utrunque reorum pro ratta conveniri debere et ambo
omnibus aliis legibus juribus, &, jurantes &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer, scriptor, qui vice.
1. Al marge, Als 30 maig 1700 és cancel·lat lo p[rese]nt devitori.
183
1700, març, 7
Llicència per fer carbó de bruc a la muntanya de la Roca d’Albera,
durant un any, atorgada per Domingo Generés, burgès honrat
de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de
la senyoria de la Roca d’Albera, a Segimon Cavaller, ferrer de
Vilallonga dels Monts i a son fill, Antoni, per fer-ne ús en el
seu ofici.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 134.
[f. 134] Die 7 martii 1700 Perpiniani Regnante, fiat ut supra
Nobilis Don Dominicus Generés Perpiniani populatus tutor
et curator praeffatus pupillorum de Perarnaus D[icto] N[omine]
gratis & huius publici instrumenti thenore concessit licentiam
praemissionem et libertatem Sagimundo Caballer, fabro ferrario
loci de Vilallonga dels Monts, eiusdem Elen[ensis] dioc[esis], licet
absenti, &, et Antonio Caballer, eius filio, ibidem praesenti, &,
per poder fer carbó de bruch per servir·se·n per llur offici tan
solament en los térmens y montanyes de dit lloch de la Rocha de
Albera per lo temps y espay de un any de vuy en avant comptador
y no més, de quibus.
Testes Josephus Sunyer scriptor, Vidal Morat holitor ambo
Perpiniani et ego.
184
1700, març, 7
Àpoca feta per Silvestre Bruzi, peirer o mestre de cases de Perpinyà,
a Francisco Prats, pagès de la mateixa vila, per 134 lliures,
9 sous, 8 diners francesos, deguts per obres efectuades en una
casa del pagador i detallades en el memorial del document
següent (núm. 185).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 134-134v.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
275
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Silvester Bruzi domorum magister Perpiniani gratis & firmavit apocham Francisco Prats agriculae Perpiniani praesenti &
de centum triginta quatuor libris novem solidis et octo denariis
monettae Franciae sive franchs ad rationem trium argenti regalium proqualibet libra sive franch et sunt causis et rationibus in
inferius incerto memoriali littera A. signato inferius con[f. 134v]
tentis et expraessis. Habitis realiter numerando suae voluntati (ut
dixit) de quibus & renunt[io] &.
Testes Franciscus Orella serrallerius, Ludovicus Bosch,
brasserius ambo Perpiniani, et Josephus Sunyer scriptor ambo
qui vice.
Sequitur dictum memoriale inseratur.
185
1700, març, 7
Memorial fet per Silvestre Bruzi, peirer o mestre de cases de Perpinyà
a Francisco Prats, pagès de la mateixa vila, per 134 lliures,
9 sous, 8 diners francesos, corresponents a obres fetes en una
casa d’aquest a Perpinyà, parròquia de Sant Jaume, carrer de
la Parra.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 134v i 135.
A.
Memorial de les obres necessàries se són fetas en casa de
Fran[cis]co Prats, hortolà de Perpinyà, que confronta ab Joseph
Pronet, ab los hereters del R[ever]ent Fran[cis]co Torner, scituada
a la parròquia de Sant Jaume, carrer de la Parra.1
Primo per haver elsada la dita casa per tres
canas de paret bastarda y dita paret evaluada
a vuit franchs per cana comprenent cals,
arena, pedras, cairons y mans, dich
24 ll.
M[és] per la paret que confronta ab dit Joseph
Bronet valuada a unza franchs comprenent
tots los materials
11 ll.
M[és] per haver pagada la paret de la part
dels hereters de dit R[evere]nt Fran[cis]co
Torner en preu de unza franchs, dich
11 ll.
M[és] per haver posada una biga nova al terrat
de dita casa valent dutze franchs, dich
12 ll.
276
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
M[és] per trenta monalls se són posats en
dit terrat, a rahó de sis sous quiscun, dich
9 ll. 10 s.
M[és] per vint-y-sinch collerats de canyes
5 ll.
M[és] per trenta claus de dos puntas
15 s.
M[és] per dutze manadas de funchs, a rahó
de un sou la manada, dich
12 s.
M[és] per set-sentas teulas, a rahó de set reals
lo sent, dich
16 ll. 6 s. 8 d.
89 ll. 13 s. 8 d.
//
Summa la tras escrita
89 ll. 13 s. 8 d.
M[és] per port de ditas teulas, deu sous per
sent, dich
3 ll. 10 s.
M[és] per dos càrregas de cals posadas al dit
terrat, a rahó de trenta sous per càrrega,
dich
3 ll.
M[és] per vint càrregas de arena per dita cals,
a rahó de un sou la càrrega, dich
1 ll.
M[és] per quatre jornals de mestre, a rahó de
quatre reals lo jornal, dich
5 ll. 6 s.
M[és] per quatre jornals de manobra, a rahó de
dos reals lo jornal, dich
3 ll. 6 s.
M[és] per haver acomodada la ximanella y haver
posadas cent rajolas, a rahó de set reals
lo sent, dich
2 ll. 6 s.
M[és] per lo port de ditas rajolas, en preu de
deu sous, dich
10 s.
M[és] per sis mesuras de guix en preu de sis
sous la mesura, dich
1 ll. 16 s.
M[és] per dos jornals de mestre y manobre,
dich
4 ll. 6 s.
M[és] per haver fet tres grahons de cayró a la
segona escala, dich
3 ll.
M[és] per haver rebatut y atlluït les parets
de la sala y cambra y haver posadas quatre
càrregas de cals, en preu de trenta sous
la càrrega, dich
6 ll.
8 d.
8 d.
8 d.
8 d.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
M[és] per quaranta càrregas de arena per
posar en dita cals, a rahó de un sou la
càrrega, dich
PERPINYÀ
277
2 ll.
125 ll.16 s. 4 d.
M[és] per quatre jornals de mestre y manobre,
en preu de vuyt franchs tretze sous
y quatre, dich
8 ll. 13 s. 4 d.2
Summa lo p[rese]nt memorial
134 ll. 9 s. 8 d.
1. Carrer no localitzat en cap dels estudis fets sobre els carrers de Perpinyà.
2. Aquestes dues últimes ratlles són escrites de la mà del notari i no de la dels paletes.
186
1700, març, 7
Llicència d’habitació atorgada per Maria Girau i Riu, vídua de Julià
Girau, burgès honrat de Perpinyà, a Maria Àngela Gastó, vídua
d’Andreu Gastó, cirurgià de Sant Feliu d’Avall. Aquesta es
podrà estar durant tota la vida en una habitació que aquella
posseeix a la parròquia de Santa Maria la Real de Perpinyà,
devallada de la Real.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 134v-135.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Domina Maria Girau et Riu vidua relicta magnifici Juliani
Girau burgensis honorati et matriculati Perpiniani propter
intimum amorem et voluntate quam gero erga vos Mariam
Angelam Gastó viduam relictam honor[abilis] Andreae Gastó
q[uondam] chirurgi loci de Sant Feliu de Vall Elen[ensis]
dioc[esis] gratis & huius publici instrumenti thenore concessit
dictae Mariae Angelae Gastó ibidem praesenti & la habitació y
estada de un aposento o estudi ço és lo del mitg de tres n·[h]i ha
de aquella casa que dita senyora ten situada en la present vila de
Perpinyà y en la parròquia de Nostra Senyora de la Real de la present
vila y al carrer dit de la Devallada de la Real1 de tot lo temps de
sa vida natural y aquella durant tan solament per ella dita Gastó
o per qui ella voldrà durant emperò com alt se ha dit la vida natural
de dita Gastó tant solament [f. 135] y no més, ab pacte, emperò,
que la ditta Gastó dega fer a sos guastos en dit aposento totas las
obras y reperations necessàries sens poder emperò repetir aquellas
278
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Maria Àngela Gastó, pro quibus & et dampnis & obligavit bona
sua & jurans &.
2
Testes Josephus Sunyer scriptor, Ludovicus Bosch brasserius
ambo Perpiniani.
1. Deu correspondre a l’actual carrer de l’Església de la Real, que baixa des de
l’església cap al carrer Gran de la Real. 2. Al marge, Contr[ô]lé à P[er]p[ign]an le 18e
mars 1700, reg[istre] 7 fol[io] 63, art[icle] 10, R[eçu] 5 s. Signé Dubellay.
187
1700, març, 7
Debitori fet per Maria Girau i Riu, vídua de Julià Girau, burgès
honrat de Perpinyà, a Maria Àngela Gastó, vídua d’Andreu
Gastó, cirurgià de Sant Feliu d’Avall, per 11 dobles d’or, com
a pagament de la prestació de l’habitació atorgada a l’acta
anterior (doc. núm. 186) i pagadores el dia de la mort de la
dita Gastó sobre els seus béns.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 135-135v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Domina Maria Girau et Riu vidua relicta magnifici Juliani
Girau burgensis honorati et matriculati Perpiniani gratis, &,
confessa fuit & debere Mariae Angelae Gastó viduae relictae
honor[abilis] Andreae Gastó q[uondam] chirurgi loci de Sant
Feliu de Vall Elen[ensis] dioc[esis] praesenti & undecim auri
duplices ad rationem undecim librarum monettae Franciae sive
franchs proqualibet auri duplice pro consimilibus per dictam
Gastó dictae dominae Mariae Girau in not[arii] publici et testium
infrascriptorum praesentia cum monettae auri et argenti videlicet
lluÿzes y escuts blanchs realiter numerando gratiose mutuat[is]
de quibus et renun[tio] quare & quas dare et solvere promisit
in pecunia numerata extra tabulam et banchum super omnibus
et singulis bonis suis incontinenti sequta morte sua dictae
dominae Mariae Girau et hoc in pace & sine dilatione & [f. 135v]
sub pena et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione
propri fori & et facultate variandi juditium & cum salariis assuetis
& pro quibus & et dampnis & obligavit bona sua & jurans.
1
Testes Josephus Sunyer scriptor, Ludovicus Bosch brasserius,
ambo Perpiniani, et ego.
1. Al marge, Contr[ô]lé à P[er]p[ign]an le 18e mars 1700, reg[istre] 7 fol[io] 63,
art[icle] 11, R[eçu] 10 s. Signé Dubellay.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
279
188
1700, març, 8
Acord de cancel·lació de l’arrendament d’una casa firmat entre Josep
Tapis i Pere Vaquer, sabaters de Perpinyà, i pactat el 1698.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 135v.
Die 8 martii 1700 Perpiniani regnante, fiat ut supra.
De voluntate Josephi Tapis et Petri Vaquer sutorum Perpiniani
fuit cancellatum et nullatum quoddam arrendamenti instrumentum cuiusdam domus per et inter dictas partes factum et
firmatum receptumque et continuatum in posse not[arii] publici
infrascripti die 16 augusti 1698 sich et taliter quod renun[tio]
jurans, &.
Testes Josephus Sunyer scriptor, Gaspar Riu agricula ambo
Perpiniani, et ego.
189
1699, març, 9
Debitori fet per Pere Pau Befre, pagès de Canet de Rosselló, a Andreu
Compta, especier de Perpinyà, per 597 lliures, un sou francesos
corresponent al complement i saldo de tots els comptes
pendents entre ells fins avui. Befre es compromet a pagar quan
tingui la pròxima collita de grans.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 135v-136v.
Die 9 martii 1700 Perpiniani regnante fiat ut supra.
Honor[abilis] Petrus Paulus Befre agricula villae Caneti
Elen[ensis] dioc[esis] gratis & confessus fuit et in veritate
recognovit se debere honor[abilis] Andreae Compta arometario
[f. 136] Perpiniani ibidem praesenti & quingentum nonaginta
septem libras et unum solidum monettae Franciae sive franchs
ad rationem trium argenti regalium proqualibet libra sive franch
pro resta et ad complementum omnium et quoruncunque computorum inter ipsos a toto tempore preterito usque in diem
praesentem quibusuis causis et rationibus tentorum, quas dare
et solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et banchum in recollecta granorum proxime vent[uri] et hoc in pace, &
sine dilatione & sub paena et scriptura tertii & danda & foro
& cum renuntiatione proprii fori & et facultate variandi iuditium
& cum salariis assuetis & pro quibus & et dampnis & obligavit
280
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
spetialiter et expresse nomine praecario partem ipsi tangentem
ex illascocida per dictum Andream Compta ipso dicto Befre data
instrumento recepto in posse not[arii] publici infrascripti die
praesenti et supra dicta ac paulo ante huiusmodi et generaliter
omnia et singula bona sua mobilia & renun[tio] legi sive juri
dicenti quod prius transeundum sit per spetialiter quam per
generaliter obligata et alteri dicenti quod quam diu potest creditor
de spetiali hipotecha sibi satisfieri manus ad alia non extendat
voluerunt autem dictae partes quod omnia et quaecunque
chirographa sive scripturae privatae per unam dict[am] partium
et econtra in favorem alterius facta et ffirmata ad dicta computa
inter ipsos ut supra [f. 136v] dictum est tendentia ex nunch
cancellari et anullari sich et [t]aliter quod & faciendo inter ipsos
ad invicem et reciproce mutua stipulatione interveniente finem
et difinitionem & cum pacto firmissimo de aliquid non petendo
et ulterius non agendo, renun[tiamus] jurantes.
Testes magnificus Joannes Paulus Folquet J[uris] U[triusque]
D[octor] Josephus Sunyer scriptor ambo Perpiniani.
190
1700, març, 9
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Ermengol de
Barutell, prevere i beneficiat de Sant Joan de Perpinyà, per
una compra feta per aquest últim. Es fa sobre la venda a carta
de gràcia d’una oliveda de 6 quartonades, abans dividida en
dues, a la Roca, terme dels Colomers Espatllats –una oliveda
es deia la Closa i l’altra lo Colomer espatllat–, vora el camí
de Sant Genís, feta el 1685 per Joan Resieras a Ermengol de
Barutell, per un preu de 10 dobles d’or. Domingo Generés en
cobra 9 lliures, 3 sous, 4 diners de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 136v-137v.
Die 9 martii 1700 Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et haeredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
281
& dominii ratione laudavit et firmavit Don Armangaudo de
Barutell presbitero et beneficiato majoris ecclesiae divi Joannis
Baptistae Perpiniani ibidem praesenti & et suis venditionem illam
instrumento gratiae redimendi et cum pacto de retro vendendo
mediante sibi factam per Joannem Resieras, agriculae loci de la
Rocha de Albera Elen[ensis] dioc[esis], de quadam petia terrae
oliveta in terminis dicti loci de la Rocha [f. 137] sita vocata los
Colomers Espatllats quae antae erant duae olivetae nuncupatae
una la Closa o Catalana et alia lo Colomer Espatllat1 in medio
cuius invenitur via qua itur ad capellam Sancti Sebastiani et ad
haeremitam B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Tanyà,2 continentiae
sex cartonatarum parum plus vel minus aut id quod est, confront[atam] cum via qua itur a dicto loco de la Rocha ad locum
Sancti Genezii de Fontaines eiusdem Elne[nsis] dioc[esis], cum
t[enentia] magnifici Josephi Pagès, J[uris] U[triusque] D[octoris]
ac burgensis honorati et matriculati Perpiniani de duabus
partibus, cum t[enentia] haeredum Hyeronimi Sobrapera (via
clausa in medio) et cum t[enentia] Laurentio Sicart agriculae et
baiuli dicti loci de la Rocha, praetio decem auri duplicium ad
rationem undecim librarum monettae Franciae sive franchs pro
quolibet auri duplice, de qua venditione constat instrumento
recepto in posse honor[abilis] Joannis Baptistae Delarís not[arii]
regii civitatis Elnae die ... salvo jure dictis pupillis de Perarnaus
in directo dominio & cum alienetur & confitens se dicto nomine
habuisse et recepisse a dicto Don Armangoldo de Borotell,
presbitero, pro foriscapio ratione dictae venditionis compe[tendo],
perti[nendo] et spect[ando] novem libras tres solidos et quatuor
denarios monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de quibus & renun[tio] quare firmavit
sibi et suis apocham et laudimium respective jurans, &.
Testes reverendi Gaspar Beringó, Julianus [f. 137v] Martí
ambo presbiteri et beneficiati eiusdem ecclesiae majoris divi
Joannis Baptistae Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Les dues olivedes es trobaven segurament a la riba esquerra de la ribera de la
Roca, no gaire lluny de Tanyà i vora el camí de Sant Genís. 2. La capella és a menys
d’1 km al nord del poble.
282
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
191
1700, març, 9
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Ermengol de
Barutell, prevere i beneficiat de Sant Joan de Perpinyà, per
les compres fetes per aquest últim. La primera venda és sobre
una mésvalença (augment de valor) feta per Jaume Massot,
pagès de la Roca d’Albera, d’una carta de gràcia feta el 1672
a Maria Puig i Berdoncla en una oliveda d’una aiminada a
la Roca, vora el camí del mas d’en Massot i de Nostra Senyora
del Vilar, per 5 dobles d’or i sotmesa a un cens anual de 4
sous de plata pagadors per Nadal a la senyoria directa de la
terra. La segona afecta la venda de l’esmentada oliveda feta
el 1680 pels marmessors de Maria Puig i Berdoncla al mateix
Barutell, per 32 lliures perpinyaneses. La tercera es refereix
a la venda d’una vinya de 7 quartonades, sempre a la Roca,
vora el camí de Vilallonga, feta pels marmessors de Miquel
Trigall, rector de la Roca, al reverend Barutell, per un preu
desconegut. Domingo Generés en cobra 14 lliures, 10 sous
perpinyanesos de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 137v-138v.
D[icta] D[ie].
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus, fiat
ut in praesedenti usque invenies gratis & dominii ratione laudavit
et firmavit reverendo Don Armangolo de Borotell, presbitero et
beneficiato majoris ecclesiae divi Joannis Baptistae Perpiniani,
ibidem praesenti, &, et suis, &, venditiones infrascriptas et
sequentes. Et primo venditionem illam majoris valentiam iuris
ac redimendi et recuperandi a Maria Puig et Berdoncla per
Jacobum Massot agriculam dicti loci de la Rocha et Annam
coniuges usufructuario et proprietario nominibus sibi factam de
quadam petia terrae oliveta in terminis dicti loci de la Rocha
sit[am] continentiae unius ayminatam terrae parum plus vel minus confront[atam] cum t[enentia] Josephi Carrera alias Bristós
via qua itur ad mansum d·en Massot1 et ad ecclesiam B[eatae]
V[irginis] M[ariae] del Vilar in medio, cum t[enentia] Mariae
Marra viduae, cum t[enentia] haeredum Francisci Bertran et cum
haeredum Sagimundi Sala, praetio quinque auri duplicium ad
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
283
rationem undecim librarum monettae Franciae sive franchs pro
qualibet auri duplice de qua venditione constat instrumento
recepto in posse honor[abilis] Joannis Albafulla q[uondam]
not[arii] publici collegiati ac mercatoris matriculati Perpiniani
[f. 138] die 14 martii 1672 salvo jure dictis pupillis de Perarnaus
in quatuor solidis argenti de censu anno quolibet die sive festo
Nativitatis Domini solven[tis] et in directo dominio totiens
quotiens, &. Item venditionem illam sibi dicto Don Armangolo
de Borotell factam per reverendum Isidorum Puigsech, presbiterum
et haebdommedarium curatum dictae majoris ecclesiae divi
Joannis Perpiniani, Josephum Dauder botiguerium et Josephum
Puig guanterium omnes Perpiniani uti manumissores animae et
executores ultimi testamenti piaeque ultimae voluntatis dictae
Mariae Puig et Berdoncla q[uondam] de supra dicta designata
et confrontata petia terrae oliveta, praetio triginta duarum
librarum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de qua venditione constat instrumento
recepto in posse honor[abilis] Francisci Diego not[arii] publici
collegiati Perpiniani die 4 julii 1680 salvo jure dictis pupillis de
Perarnaus in censibus supra dictis et in directo dominio & totiens
quotiens. Item et denique venditionem illam sibi factam per
manumissores animae et executores ultimi testamenti piaeque
ultimae voluntatis reverendi Michaelis Trigall q[uondam] olim
rectoris dicti loci de la Rocha de quadam petia terrae vinea in
terminis dicti loci sit[am] continentiae septem cartonatarum
terrae parum plus vel minus aut id quod est, confront[atam] cum
t[enentia] Josephi Pagès J[uris] U[triusque] D[octoris] ac burgensis
honorati et matriculati Perpiniani [f. 138v] cum domino dicti loci,
cum t[enentia] Petri Martí, cum via qua itur a dicto loco de la
Rocha ad locum de Vilallonga dels Mon[t]s eiusdem Elen[ensis]
dioc[esis] et cum aliis, praetio ... de qua venditione constat
instrumento recepto in posse T... not[arii] ... die ... salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in directo dominio totiens quotiens &
confitens se dicto nomine habuisse et recepisse a dicto reverendo
Don Armangolo de Borotell presbitero pro foriscapiis ratione
dictarum venditionum dictis pupillis compe[tendo] perti[nendo]
et spect[ando] quatuordecim libras et decem solidos eiusdem
monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti
regalium proqualibet libra de quibus & renun[tio] quare firmavit
sibi et suis apocham et laudimium respective jurans, &.
284
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Testes reverendi Gaspar Beringó, Julianus Martí, ambo
presbiteri et beneficiati eiusdem ecclesiae majoris divi Joannis
Baptistae Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1.
Mas a 1,5 km a l’oest del poble.
192
1700, març, 9
Debitori del cobrament del foriscapi precedent (doc. núm. 191) fet
per Ermengol de Barutell, prevere i beneficiat de Sant Joan
de Perpinyà, a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà,
com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria
de la Roca d’Albera, per 26 lliures, 1 sou, 4 diners perpinyanesos,
pagadors el mes de novembre vinent i corresponents a les 23
lliures, 13 sous, 4 diners de foriscapi als quals s’afegeixen
pensions de cens pendents de cobrament fins al 1694.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 138v-139.
D[icta] D[ie].
1
Dictus reverendus Don Armangolus de Borotell non obstante supradictis apochis et laudimiis gratis & fecit debitum dicto
nobilis Don Dominico Generés D[icto] N[omine] praesenti & de
viginti sex libris uno solido et quatuor denariis monettae
Perpiniani argenti ad rationem [f. 139] sex argenti regalium
proqualibet libra, saber 23 ll. 13 s. 4. per dits foriscapis y las restants
2 ll. 8 s. per tots los censos deguts fins lo any 1694, quas dare
et solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et banchum per totum mensem novembris proxime vent[uri] & et hoc
in pace, sine dilatione & sub pena et escriptura tertii & danda
& foro & cum renuntiatione proprii fori & et facultate variandi
juditium cum selariis assuetis pro quibus & et dampnis &
obligavit bona sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1.
Al marge, És cancellat en poder meu als 28 9bre 1702. [firmat] J. Esteve.
193
1700, març, 9
Venda d’un camp sembrat de civada d’una aiminada i mitja a Tuïr,
terme de les Pessoles, vora el camí reial de Perpinyà, feta pels
germans Miquel Riera, bracer, i Josep Riera, sabater, de Tuïr,
a Joan Pere Pujol, corder de la mateixa vila, pel preu de 8
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
285
dobles d’or. El camp és pertinença dels venedors com a hereus
a parts iguals de llur mare, Caterina Riera. La venda es fa
sota el pacte que es repartirà entre venedors i comprador la
part de collita que els pertoca, fora de la de l’arrendador.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 139-140.
Die 9 martii 1700 Perpiniani Regnante.
Nos Michael Riera brasserius et Josephus Riera juvenis sutor
fratres villae Thuirii Elen[ensis] dioc[esis] gratis & per nos et
nostros & vendimus et ratione huiusmodi venditionis concedimus
et tradimus sive quasi vobis Joanni Petro Pujol funistae dictae
villae Thuirii ibidem praesenti & et vestris & quandam petiam
terrae camp abenae semina[tam] sit[am] in terminis dictae villa
Thuirii loco dicto las Pesolas1 continentiae unius cum dimidia
ayminatae terrae parum plus vel minus aut id quod est,
confronta[tam] cum t[enentia] honor[abilis] Josephi Salas not[arii]
regii dictae villae, cum t[enentia] magnifici Josephi Balaguer
burgensis honorati et matriculati [f. 139v] Perpiniani in dicta villa
Thuirii populati, cum via regia qua itur a dicta villa Thuirii ad
oppidum Perpiniani et cum aliis et pertinet et espectat ad nos
uti heredes universales aequis partibus portionibus bonorum
omnium que fuerunt Catharinae Riera q[uondam] matris nostre
ab intestato et absque aliis filiis decessae. Et incontinenti & et
penes & salvo jure illius domini seu dominorum & et in censibus
assuetis & et in directo dominio & totiens quotiens & Haec itaque
& sicut melius & sub pacto infrascripto et sequenti videlicet que
per quant dit camp és sembrat de sivada com alt se ha dit, la part
a ells dits2 venedors de aquella tocant detràs la de·l’arrendador que
ha sembrada aquella, se partiran igualment entre dits venedors y
dit comprador et sic sub dicto pacto & cedimus omnia jura &
de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem vobis
facimus praetio octo auri duplicium ad rationem undecim
librarum monettae Franciae sive franchs pro qualibet auri duplice
de quibus & renun[tiamus] et legiqua & et si plus & promittimus
presentem venditionem bonam facere & tenerique de evictione
& pro qua & et dampnis & obligamus omnia et singula bona
nostra et alterius nostrum insimul et insolidum bona mobilia &
renun[tiamus] epistolae divi Adriani, benefitio novarum constitutionum, consuetudeni Perpiniani atque juri dicenti utrunque
reorum pro ratta conveniri debere et omnibus aliis [f. 140] juribus
& renun[tiamus] jurantes &.
286
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Testes qui infra et Josephus Sunyer s[cri]ptor qui vice.
1. Terme de Tuïr encara vigent sota la forma les Espassoles, a un km al nordoest del nucli antic de la vila, en direcció a Perpinyà. 2. Segueix, ratllat, aquella.
194
1700, març, 9
Àpoca de la venda precedent (doc. núm. 193) feta pels germans
Miquel Riera, bracer i Josep Riera, sabater de Tuïr, a Joan
Pere Pujol, corder de la mateixa vila, pel preu de 8 dobles d’or.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 140.
Item cum alio instrumento dicti Michael Riera et Josephus
Riera, fratres venditores praefati gratis & firmavit1 apocham dicto
Joanni Petro Pujol emptori praedicto ibidem praesenti & de dictis
octo auri duplicibus que ut praefertur sunt praetium supra dictae
venditionis. Habitis in not[arii] publici et testium infrascriptorum
praesentia cum monettae auri et argenti realiter numerando
videlicet lluÿzes y escuts blanchs de quibus & renun[tiamus] &.
Testes reverendus Gaspar Beringó presbiter et beneficiatus
majoris ecclesiae divi Joannis Perpiniani, Josephus Sunyer
scriptor, ambo Perpiniani.
1. Error de conjugació (firmarunt en comptes de firmavit) segurament a causa
del costum formulatori.
195
1700, març, 11
Àpoca feta per Caterina Fort i Barta, vídua de Francesc Fort, pagès
d’Elna, com a usufructuària dels béns del seu marit, a
Francisca Lafont, vídua de Jaume Lafont, torner de Perpinyà,
com a usufructuària dels béns del seu marit i administradora
dels béns dels seus fills, per 59 lliures, 9 sous, 5 diners francesos, corresponents al pagament de les despeses de justícia
en la causa que els va oposar, quantitat sentenciada per la
batllia de Perpinyà. Les vídues Fort i Lafont declaren, en canvi, que l’esmentada suma no inclou les 8 lliures, 10 sous
francesos que tenen pendents per la possessió d’un hort de
Caterina Fort per Francisca Lafont.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 140-141v.
Die 11 martii 1700 Perpiniani Regnante.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
287
Catharina Fort et Barta vidua relicta Francisci Fort q[uondam]
agriculae civitatis Elnae tenutariae pro suis dote & universalis
hereditatis et bonorum omnium que fuerunt dicti q[uondam] viri
sui nec non eorundem bonorum usufructuaria per dictum
q[uondam] virum suum relicto ultimo illius nuncupativo testamento quod fecit, condidit et ordinavit in posse honor[abilis]
Joannis Baptistae Delariis not[arii] regii dictae civitatis Elnae die
... & gratis & firmavit apocham [f. 140v] Franciscae Lafont, viduae
relictae Jacobi Lafont q[uondam] tornerii Perpiniani, tam uti
tenutariae pro suis dote & universalis haereditatis et bonorum
omnium que fuerunt dicti q[uondam] viri quam et etiam uti matri
et legitimae administratrici personarum et bonorum omnium
filiorum suorum et dicti q[uondam] viri sui ibidem praesenti, &,
de quinquaginta novem libris novem solidis et quinque denariis
monettae Franciae sive franchs ad rationem trium argenti
regalium proqualibet libra sive franch et sunt pro omnibus
expensis per dictam Catharinam Fort dictis nominibus contentis
dictam Franciscam Lafont et filios suos factis et sustentis in litte
sive causa que inter partitas vertebatur in curia multum
magnificum bajuli Perpiniani in quibus dicta Lafont, D[icto]
N[omine] et dicti filii sui fuerunt condempnat[i] cum sententia
per magnificum Franciscum Balanda, J[uris] U[triusque]
D[octorem] ac alterum ex magnificibus judicibus dictae curiae
facta et promulgata die septima septembris proxime dimissi
(compraehensis cum dictis quinquaginta novem libris novem
solidis et quinque denariis omnibus aliis expensis ratione et
ocasione dictae santentiae per dictam Fort contra dictam Lafont
et filios suos usque in diem presentem et supra dictam factis et
sustentis). Habitis in substituti not[arii] publici et testium
infrascriptorum presentia cum monettae [f. 141] auri et argenti
realiter numerando videlicet lluÿzes de or y escuts blanchs de
quibus &. Renun[tio]. Et nihilominus ex pacto absque tamen
aliqua evictione nec bonorum suorum obligatione & nec dictae
quantitatis restitutione & fecit ut praefertur prasenti & locum
et cessionem versus et contra quascunque personas et bona
tenentes solutioni et restitutioni dictae quantitatis tentas et
obligatas. Hec itaque & sicut melius & cedendo jura & ponendo
inde itaquod juribus & de quibus juribus & nullo jure & renun[tio]
jurans. Hoc tamen intellecto et declarato que la dita Catharina
Fort1 en dit nom no entén ni pretén per indicar·se ab la present
àpocha a la cobransa de aquellas vuyt lliures deu sous de la mateixa
288
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
moneda de França que ella ten pagadas per rahó del selari de la
pocessió ten presa de un hort de ella dita Lafont en dita sentèntia
expressat y confrontat ab la dieta del sarjent que ab tot li costa
dites vuyt lliures deu sous, ans bé vol li reste salvo y il·lès per ella
y tot seus, y aixibé la dita Francisca Lafont [h]a declarat que ella,
no obstant la present àpocha, no entén ni pretén fer·se preiudici
als drets li poden competir als béns del dit q[uòndam] son marit
per la cobransa de la susdita quantitat ans bé que aquells li resten
salvos e il·lezos encara que [h]age pagat alguns guastos de dit procés
voluntàriament de quibus &.
Testes reverendus Damianus Colom presbiter [f. 141v] et
bene-ficiatus parroquialis ecclesiae divi Jacobi Perpiniani, Joannes
Raynés scriptor ambo Perpiniani et Josephus Sunyer, scriptor,
qui vice.
1. En realitat, a la partida hi consta de Font segurament per similitud i confusió
amb el patrònim de l’altra part, Lafont.
196
1700, març, 13
Àpoca feta per Rosa Abat, vídua de Lluís Abat, burgès de Cotlliure,
a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor
dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca
d’Albera, per 27 lliures, 10 sous perpinyanesos, corresponent
a una pensió de censal venut el 1692 per Antoni de Perarnau
a Rosa Abat i pagador cada 23 de gener sobre els seus béns
actualment dels pubills de Perarnau.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 141v-142.
Die 13 martii 1700 in villa de Coplliure Regnante, &.
Domina Rosa Abat vidua relicta magnifici Ludovici Abat
q[uondam] burgensis die obitus sui in villa de Coplliure Elen[ensis]
dioc[esis] populati gratis & firmavit apocham dicto nobili Don
Dominico Generés dicto tutorio et curatorio nomine ibidem
praesenti & de viginti septem libris et decem solidis monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra et sunt pro una pentione debita et finita die 23 januarii
proxime dimissi illius censualis annuae pentionis concimilis
quantitatis quod anno quolibet dicta domina Roza Abat dicta die
23 januarii recipit & super bonis dictorum pupillorum de
Perarnaus titulo videlicet venditionis et novae supra dicti
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
289
censualis impositionis creationis et assignationis per nobilem
Don Antonium de Perarnau patrem dictor[um] pupillorum
ipsi dictae dominae Rose Abat facta instrumento recepto in
posse honor[abilis] Antonii Martí not[arii] publici collegiati
Perpiniani die 23 januarii 1692. Habitis in pecunia numerata
ad suas omnimodas voluntates (ut dixit) de quibus & Renunt[io]
&.
Testes Bernardus Castell Franciscus Trell [f. 142], brasserii
dictae villae Coplliure et.
197
1700, març, 15
Àpoca feta per Jaume Terrats, fuster de Perpinyà, a Francesc Prats,
pagès de la mateixa vila, per 168 lliures, 6 sous, 8 diners
francesos, per obres efectuades en una casa del pagador i
detallades en el memorial que es detalla al document següent
(núm. 198).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 142.
Die 15 martii 1700 Perpiniani Regnante &.
Jacobus Terrats ligni faber Perpiniani gratis & firmavit
apocham Francisco Prats agriculae Perpiniani ibidem praesenti
& de centum sexsaginta octo libris sex solidis et octo denariis
monettae Franciae sive franchs ad rationem trium argenti
regalium proqualibet libra sive franchs et sunt causis et rationibus
in inferius incerto memoriali littera A. signato contentis et
expraessis. Habitis realiter numerando sua voluntati (ut dixit) de
quibus &. Renunt[io] &.
Testes Josephus Sunyer scriptor, Paulus Francillú holitor
ambo Perpiniani.
Sequitur dictum memoriale inseratur.
198
1700, març, 15
Memorial fet per Jaume Terrats, fuster de Perpinyà, a Francesc
Prats, pagès de la mateixa vila, per 168 lliures, 6 sous, 8 diners
francesos, per obres efectuades en una casa d’aquest a
Perpinyà, parròquia de Sant Jaume, carrer de la Parra.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 141v i 142.
290
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
A.
Memorial de las obras y reparasions necessàries se són fetas
en la casa de Francisco Prats, [h]ortolà de Perpinyà, que confronta ab Joseph Pronet, ab los hereters del reverent Francisco Torner
sit[uada] a la parròquia de S[an]t Jaume, al carrer de la Parra,1
fetas per Jaume Terrats de orde del dit Prat y són las següents.
Primo la porta del carrer de bastarda, ço és
fusta, mans, claus y tota la farramenta val 18 ll.
M[és] una porta per lo celler de fulla, pany,
relladas y correns val
8 ll.
M[és] per fer lo primer sostre de la sala, ço és
fulla, claus y mans val
18 ll.
M[és] per fer lo segon sostre // de la sala y
cambra, ço és per una viga, cairats, fulla,
claus y mans val
74 ll. 6 s. 8 d.
M[és] per haver fet la escala del segon sostre,
çò és vuyt graons de fulla, coxeras, claus y
mans val
14 ll.
M[és] per lo cancell de las escalas, dos portas,
çò és fusta, mans, claus y farramenta val
15 ll.
M[és] per haver feta la finestra de la sala ab
son bastiment y una finestra petita ab son
bastiment blayadissas y mans val
15 ll.
M[és] per dos finestres de tot dalt lliza, ço és
fusta, mans, claus, correns y rellades val
6 ll.
1.
Carrer no localitzat en cap dels estudis fets sobre els carrers de Perpinyà.
199
1700, març, 20
Àpoca feta per Josep Jaubert, notari públic de Perpinyà, com a
arrendador de la meitat de les almoines de la vila, a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per
5 lliures perpinyaneses, corresponent a una pensió de censal
pagadora cada any el mes de març a la causa pia o almoina.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 142-142v.
Die 20 martii 1700 Perpiniani Regnante &.
Honor[abilis] Josephus Jaubert not[arius] publicus collegiatus
Perpiniani conductor (ut dixit) censuum censualium ac medietatis
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
291
foriscapiorum piae et comunis elemosinae Perpiniani de qua sua
conductione constare asservit instrumento recepto in posse
honor[abilis] Josephi Ferriol not[arii] publici collegiati Perpiniani
die ... dicto nomine gratis & firmavit apocham1 Don Dominico
Generés dicto tutorio licet absenti & de quinque libris monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra pro una pentione debita et finita die quarta prae[f. 142v]
sentium mensis et anni illius censualis annuae pentionis consimilis
quantitatis quod anno quolibet dicta elemozina titulis in aliis
apochis spesificas recipit & super bonis dictorum pupillorum de
Perarnaus. Habitis suae voluntati (ut dixit) de quibus & Renunt[io]
&.
Testes Josephus Sunyer scriptor Petrus Laplana ligni faver
ambo Perpiniani.
1.
Segueix, ratllat, nomibi.
200
1700, març, 20
Reconeixença de dos censals de causa pia que graven una casa a
la parròquia de Sant Joan de Perpinyà, a la Fruiteria, feta pels
cònjuges Esteve Cazellas, cotoner de Perpinyà, i Antònia
Cazellas i Font, a Cebrià Vila, passamaner, i Lluís Bonaura,
pentiner de la vila, com a sobreposats de la confraria vella
de Sant Cristòfol dels mercers, aquesta última heretera de
la marmessoria d’Antoni Salom, llibreter de Perpinyà i
fundador de la causa pia. La confraria rep d’un primer censal
sobre la casa creat el 1651 per Antoni Sabater, avi matern
de la declarant, una pensió anual de 4 lliures, 5 sous
perpinyanesos pagadors cada 1 de maig. Aquesta quantitat
va ser reconeguda el 1667 pel pare de la declarant, Joan Antoni
Font, sabater de la vila. Un segon censal de pensió de 2 lliures,
15 sous, 5 diners de mateix termini també va ser creat per
a poder pagar el precedent en aquesta mateixa data per l’esmentat Font.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 142v-144v.
Die 20 martii 1700 Perpiniani regnante.
Nos Estephanus Cazellas cotonerius Perpiniani et Antonia
Cazellas et Font, coniuges usufructuario et proprietario nominibus,
gratis & virtute juramenti infr[ascript]i confitemur et in veritate
292
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
recognoscimus causae piae per Antonium Salom q[uondam]
bibliopolam sive llibrater Perpiniani institutuae et fundatae et pro
ea vobis honorabilibus Cipriano Vila passamanerio et Ludovico
Bonaura pentinerio ambobus Perpiniani praesenti et currenti
anno suprapositis confratricae antiquae Sancti Christophori
merceriorum Perpiniani & et eo nomine manumissoribus et
administratoribus dictae causae·piae ibidem praesentibus & quod
nos supra dictis usufructuario et proprietario nominibus habemus
tenemus et possidemus quandam domum sitam in praesenti
oppido Perpiniani in parroquia divi Joannis et in vico dicto la
Fruyteria,1 confron[tatam] ab uno lattere cum t[enentia] vestra
dicti Ludovici Bonaura ab alio lattere et a parte retro cum
t[enentia] haeredum illustris [f. 143] Philippi Carrera q[uondam]
J[uris] U[triusque] ac supraemi concilii Perpiniani doctoris et
cum t[enentia] monasterii et conventus B[eatae] V[irginis]
M[ariae] de l’Eula et a parte ante cum t[enentia] Joannis
Castanyer sartoris quae fuit Antoniae Feliu dicto vico in medio
et pertinet et spectat ad me dictam Antoniam uti filiam et
heredem universalem universalis haereditatis et bonorum omnium
quae fuerunt Annae Font et Sebater q[uondam] matris meae per
ipsam institu[tam] elect[am] et nomin[atam] illius ultimo
nuncupativo testamento quod fecit, condidit atque ordinavit in
posse honor[abilis] Antonii Colom et Companyó q[uondam]
not[arii] publici2 Perpiniani die 15 martii 1677 et ad dictam
q[uondam] Annam Font matrem meam pertinebat et spectabat
uti filiam et haeredem universalem Antonii Sebater q[uondam]
guanterii Perpiniani patris sui aviquae mei per ipsum institutu[m]
elct[um] et nomina[tum] ultimo illius nuncupativo testamento
quod fecit & in posse T... not[arii] die ... in et super qua quidem
domo spetialiter et expresse et generaliter in et super omnibus
et singulis bonis quae fuerunt dicti q[uondam] Antonii Sabater
dicta confratria antiqua Sancti Christophori Perpiniani et seu
illius honor[abiles] suprapositi uti manumissores et administratores dictae causae·piae recipiunt & primo sexdecim libras
et octo solidos monettae Perpiniani de billó quae reducta in
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra faciunt quatuor libras et quinque solidos
censuales annuales & dandas solvendas & anno quolibet perpetuo
in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una tantum
[f. 143v] solutione fiende die prima maii titulo videlicet venditionis
et novae supra dicti censualis impositionis creationis et
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
293
assignationis per dictum q[uondam] Antonium Sebater dictae
causae·piae fact[is] instrumento recepto in posse honor[abilis]
Blazii Canta q[uondam] not[arii] publici collegiati die prima maii
1651 quod quidem censuale fuit per Joannem Antonium Font
sutorem Perpiniani patrem meum tam nomine suo proprio quam
etiam uti usufructuarium bonorum dotalium dictae Annae Font
uxoris suae matrisque (ut praehabetur) mea ac filiae et heredis
dicti q[uondam] Antonii Sabater et etiam uti procuratorem dictaemet uxoris suae eidem causae·piae recognit[um] instrumento
recepto in posse honor[abilis] Francisci Diego q[uondam] not[arii]
publici collegiati Perpiniani die 13 maii 1667. Item duas libras
quindecim solidos et quinque denarios eiusdem monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra etiam censuales annuales & dandas solvendas & anno
quolibet perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et banchum
in una tantum solutione fiende die prima maii titulo videlicet
venditionis et novae supra dicti censualis impositionis creationis
et assignationis per dictum Joannem Antonium Font supra dictis
usufructuario proprietario ac procuratorio nominibus supra
dictae causae·piae pro pentionibus supra dicti censualis annuae
pentionis 4 ll. 5 s. argenti debitis et solvi cessatis fact[is] [f. 144]
alio instrumento recepto in posse dicti q[uondam] Francisci
Diego nott[arii] praefati dicta die 13 maii 1667 quare agentes haec
sine praeiuditio primarum et antiquarum obligationum &
convenimus et promittimus quod nos dictis nominibus et nostri
& dictamque ac superius designatam et confrontatam domum
in futurum tenentes et possidentes dabimus faciemus et solvemus,
& dictae causae·piae et seu eius dictis manumissoribus et
administratoribus anno quolibet perpetuo in pecunia numerata
extra tabulam et banchum in una tantum solutione fienda dicta
die prima maii dictas 4 ll. 5 s. et dictas 2 ll. 15 s. 5 d. dictae
monettae Perpiniani argenti censuales & et in casu luitionis
illarum respective massas et proprietates, incipiendo primam
facere solutionem illorum die prima maii proxime vent[uri] et
sich deinde anno quolibet perpetuo simili die et hoc in pace &
sine dilatione & sub pena et scriptura tertii & danda & foro &
cum renuntiatione proprii fori et facultate variandi juditium
& cum salariis assuetis & promittimus non firmare jus & nec
uti gratiis & imo dicta censualia recogno[s]cere & totiens quotiens
& paena 25 s. argenti danda ut supra pro quibus et dampnis &
obligamus spetialiter et expresse dictam ac superius designatam
294
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
et confrontatam domum et generaliter ego dictus Estephanus
Cazellas usumfructum bonorum dictae uxoris meae tantum et
ego dicta [f. 144v] Antonia omnia et singula bona quae fuerunt
dicti q[uondam] Antonii Sebater mobilia & renun[tiamus] legi
sive juri dicenti quod prius & et alteri dicenti quod quam diu
& nec non epistolae divi Adriani benefitio novarum constitutionum
& consuetudeni Perpiniani atque juri dicenti utrunque reorum
pro ratta conveniri debere & et ego dicta Antonia cerciorata &
renunt[io] benefitio cenatus consulti Valleyani et autenticae
incipienti si qua mulier posita C. ad Valleyanum & nec non legi
sive juri dicenti obligationem factam per virum et uxorem in uno
et eodem instrumento non valere & et nos ambo renun[tiamus]
omni juri omnique legi ac beneficio sive auxilio longae sive
longissimae centenarie et in memorialis praescriptionis et omnibus
aliis legibus juribus & et quia ratione praemissorum ducebatur
in et causa in curia multum magnifici vicarii Rossilionis et
Vallespirii inter dict[am] confratriam ex una et dictos coniuges
Cazellas ex altera partibus ideo dictae partes renunciarunt dictae
litti et causae ac omni totali prossecutioni illius ac omnibus ex
ea incidentibus dependentibus et emergentibus ad illi quovis
modo annexis et connexis imponendo una pars alteri et converso
finem et3 scilentium perpetuos cum pacto firmissimo de aliquid
non petendo et ulterius non agendo & renun[tio] jurans &.
Testes qui infra et ego.
1. Actualment carrer de Mirabeau, que relaciona el carrer de la Barra i la plaça
de la República. C. CAMPS, op. cit., 2002, p. 395. 2. Segueix ratllat collegiati. 3. Segueix,
ratllat, difinitionem.
201
1700, març, 20
Debitori fet pels cònjuges Esteve Cazellas, cotoner de Perpinyà, i
Antònia Cazellas i Font, a Cebrià Vila, passamaner, i Lluís
Bonaura, pentiner de la vila, actuant com a sobreposats de
la confraria vella de Sant Cristòfol dels mercers, aquesta última
hereva de la marmessoria d’Antoni Salom, llibreter de Perpinyà
i fundador de la causa pia, per 126 lliures, 7 sous, 6 diners
perpinyanesos corresponent a 18 pensions endarrerides dels
dos censals reconeguts a l’acta anterior (doc. núm. 200). Els
cònjuges Cazellas Font i els sobreposats dels mercers tornen
a calcular de fet el deute i en pacten el pagament en 18 anys
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
295
mitjançant pensions anuals de 7 lliures, 5 sous fins al
venciment íntegre.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 145-145v.
[f. 145] D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante.
1
Dicti coniuges Estephanus et Antonia Cazellas dictis
usufructuario et proprietario nominibus non obstante supradicta
recognitione & gratis & fecerunt debitum dictae causae·piae et
pro ea dictis Cipriano Vila et Ludovico Bonaura, dictis nominibus,
ibidem presentibus & de centum viginti sex libris septem solidis
et sex denariis dictae monettae Perpiniani argenti pro decem et
octo pentionibus ex supra dictis duobus censualibus debitis
et solvi cessatis usque in diem2 primam mensis maii proxime
dimissi quas dare et solvere promis[erunt] in pecunia numerata
extra tabulam et banchum hinc ad decem et octo annos proxime
ventt[uri] videlicet 7 ll. s. 5 d. uno quoque anno incipiendo
primam facere solutionem die prima maii proxime ventu[ri] et
sic deinde anno quolibet simili die usque ad integram solutionem
dicta[rum] 126 ll. 7 s. 5 d. et hoc in pace, &, sine dilatione, &,
sub pena et scriptura tertii, &, danda, &, foro, &, cum renuntiatione propri fori, &, et facultate variandi juditium, &, cum
salariis assuetis, &, pro quibus, &, et dampnis, &, obligarunt
espetialiter et expresse dictam domum et generaliter omnia
eorum et alterius ipsorum insimul et insolidum bona, &,
renun[tiamus] legi sive juri dicenti quod prius, &, et alteri dicenti
quod quam diu, &, nec non epistolae divi Adriani benefitio
novar[um] constitutionum & et consuetudeni Perpiniani et que
juri dicenti [f. 145v] utrunque reorum pro rata conveniri deberi
et dicta Anna, cerciorata, &, renunt[io] Valleyano et autenticae
incipienti si qua mulier posita C. ad Valleyanum, &, et etiam legi
sive juri dicenti obligationem factam per virum et uxorem in uno
et eodem instrumento non valere & et ambo omnibus aliis legibus
juribus & jurantes.
Testes Bonaventura Comas agricula loci de Sant Joan de
Pagès Elen[ensis] dioc[esis], Franciscus Pavera brasserius
Perpiniani et.
1.
Al marge, Exit per universis. 2. Segueix, ratllat, praesentem.
296
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
202
1700, març, 21
Debitori fet per Antoni Bonzoms, pagès de Baixàs, al seu gendre
Honorat Canavellas,1 pagès del mateix lloc, per 43 lliures, 13
sous, 10 diners francesos corresponent a 36 lliures, 3 sous,
10 diners de multa imposada pel veguer de Rosselló i Vallespir
que resol un plet que tenien de 7 lliures, 10 sous que ha
d’abonar al jutge de la vegueria, Honorat Canavellas, i
pagadores per Santa Maria d’Agost de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 145v-146.
Die 21 martii 1700 Perpiniani Regnante, &.
Antonius Bonzoms agricula loci de Baixàs Elen[ensis]
dioc[esis] gratis & confessus fuit et in veritate recognovit se
debere Honorato Canavellas agriculae eiusdemmet loci genero
suo presenti & quadraginta tres libras terdecim solidos et decem
denarios monettae Franciae sive franchs ad rationem trium
argenti regalium proqualibet libra sive franch et sunt videlicet
36 ll. 3 s. 10 d. per tots los guastos y despesas per dit Canavellas
contra dit Bonzoms fets al procés que entre ells ere vertent y se
aportaba en la cort del molt magnífich veguer de Rosselló y Vallespir
en la qual quantitat dit Bonzom és estat condempnat ab sentència
o provisió feta per lo molt magnífich jutge de dita cort lo die dels
11 de fabrer prop passat y las restants 7 ll. 10 s. a compliment
de dites 43 ll. 10 s. 13. són ço és per lo dret tocant al depositari
general de aquellas 110 ll. de la mateixa moneda per dit Bonzoms
deposades per [f. 146] las causes contengudas al dit depòsit de las
quals lo dit Canavellas en forza de dita de dita sentència per dit
molt magnífich jutge feta ne ha soltades 10 ll. 15 s. per ésser estat
així ordonat en dita sentència com apar de la àpocha per dit
Canavellas a mi not[ari] baix escrit en qualitat de depositari general
feta y fermada rebuda y continuada en poder del honor[able] Ramon
Garriga, not[ari] públich y col·legiat de la present vila, vuy die
present alt dit per lo selari de dita àpocha y contrarollo y per lo
que se ha trobat haber disminuït dita moneda deposada per causa
de la rebaixa se·n’és feta que tot junt [h]a inportat ditas 7 ll. 10
s. no obstant que dita àpocha que ell dit Canavellas [h]a fermada
a dit not[ari] baix escrit en D[it] N[om] digue de dites 10 ll. 15
s. com la real veritat sie que detret y pagat lo demun[t]dit [h]a
faltat dites 7 ll. 10 s. quas dare et solvere promisit in pecunia
numerata extra tabulam et banchum & die sive festo B[eatae]
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
297
V[irginis] M[ariae] mensis augusti proxime ventt[uri] & et hoc
in pace & sine dilatione & sub paena et scriptura tertii & danda
& foro & cum renuntiatione propri fori & et facultate variandi
juditium & cum salariis assuetis & pro quibus et dampnis &
obligavit bona sua & renun[tio] jurans &
Testes Josephus Sunyer scriptor, Joannes Seranova causidicus
ambo Perpiniani.
1. Honorat Canavellas, pagès de Baixàs, es casa a la dita localitat el 1697 amb
Cecília Bonzoms, filla d’Antoni.
203
1700, març, 22
Àpoca feta per Pau Brau, hortolà de Perpinyà, a son germà Abdó,
també hortolà de la vila, per 5 lliures, 10 sous perpinyanesos,
procedents de la donació instituïda per llur mare Maria en
el seu testament.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 146v.
[f. 146v] Die 22 martii 1700 Perpiniani Regnante, &.
Paulus Brau holitor Perpiniani gratis & firmavit apocham
Abdono Brau etiam holitori Perpiniani fratri suo uti haeredi
universali haereditatis et bonorum omnium que fuerunt Mariae
Brau q[uondam] eorum matris, per ipsam instit[tuto] elect[o] et
nomi[nato] ultimo valido atque nuncupativo testamento quod
fecit condidit et ordinavit penes not[arium] publicum] infrascriptum die 4 septembris 1699 ibidem praesenti, &, de quinque
libris et decem solidis monettae Perpiniani argenti ad rationem
sex argenti regalium proqualibet libra per dictam Mariam Brau
q[uondam] eorum matrem ipsi dicto Paulo Brau legat[is] cum
dicto suo testamento. Habitis in not[arii] publici et testium
infrascriptorum praesentia cum monetta argenti realiter numerando videlicet escuts blanchs de quibus, &, renunt[io] &.
Testes Josephus Sunyer, scriptor Josephus Criballer, esparterius, ambo Perpiniani.
204
1700, març, 23
Fundació d’aniversari dit de doble llarg a l’església de Sant Andreu
de Ribesaltes, mitjançant transport i cessió d’un censal feta
298
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
per Anna Maria Maler i Roig, vídua de Teodosi Maler,
farmacèutic de Perpinyà. L’aniversari es crea per cada Santa
Maria de Setembre, amb la celebració d’oficis i d’una processó
pel lloc. El seu pagament es fa mitjançant la creació d’una
institució pia de 60 lliures perpinyaneses pagadores immediatament a la comunitat de preveres de Ribesaltes,
representada pel seu síndic, Francisco Tardiu. La fundació es
fa amb la condició que la comunitat eclesiàstica s’obliga a
dedicar els diners a favor del dit doble llarg i a pagar les diverses
despeses de celebració.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 146v-148.
Die 23 martii 1700 Perpiniani Regnante, &.
Ego Anna Maria Maler et Roig vidua relicta honor[abilis]
Theodozii Maler q[uondam] pharmacopula Perpiniani gratis &
per me et meos & pro salute requie ac remedio animae meae
et dicti q[uondam] Theodozii Maler viri mei et in remissionem
pecatorum meorum et suorum respective ad laudem gloriam et
honorem [f. 147] omnipotentis dei ac beatissima semper Virginis
Mariae diviquae Theodozii omniumque sanctorum et sanctarum
celestem patriam commemorantium instituo et fundo in ecclesia
parroquiali Sancti Andreae loci de Ripisaltis Elen[ensis] dioc[esis]
unum perpetuum ac solempne dup[l]icem largum anno quolibet
die sive festo B[eatae] V[irginis] M[ariae] mensis septembris
dicendum et celebrandum cum interventione omnium presbiterum
et beneficiatorum reverendae comnunitatis dictae ecclesiae
processione per dictum locum ac eum omnibus aliis solempnitatibus cum quibus similes solemni duplices largui eadem in
ecclesia celebrantur et quia quelibet pia institutió meretur sua
dota dotari ideo pro charitate et perpetua sustentatione dicti
solempnis duplicis largui tot annis dicta die sive festo B[eatae]
V[irginis] M[ariae] mensis septembris celebrandi dabo et offeram
domino Deo nostro et dictae piae1 institutioni et seu dictae
admodum reverendae comunitati dictae ecclesiae Sancti Andreae
dicti loci de Ripisaltis et pro ea vobis reverendo Francisco Tardiu
anno praesenti et currenti sindico dictae comunitatis et ad infra
habentis spetialem potestatem per eandem comunitatem ipsi
datam et atributam quodam deliberationis eiusdemmet
comunitatis instrumento recepto in posse honor[abilis] Petri
Blazii Vaquer, not[arii] regii dicti loci recepto die 20 currentium
mensis et anni ibidem praesenti et pro dicta comunitate
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
299
acceptanti sexsaginta libras monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra dandas et
solvendas in pecunia numerata extra tabulam et banchum die
presenti et supra dicta et incontinenti [f. 147v] sequta firma
praesentis instrumenti. Haec itaque & sicut melius & sub pactis
sequentibus. Et primo sub pacto que dita comunitat serà tinguda
com de present dit r[e]v[eren]t Francisco Tardiu en nom de aquella
se obliga en donar ditas sexanta lliures plata a censal en mà tuta
y segura y en cas de lluïció y quitació de aquellas tornar·les sempre
esmersar en mà tuta y segura a fi per a sempre et ad imperpetuum
se celebre dit doble llarch ab las solempnitats alt expressades. Ítem
ab pacte que dita comunitat hage y dega pagar la cera necessària
per la celebració de dit doble llarch y lo dret de campanar y tot
lo demés que per rahó de dit doble llarch se deurà pagar a la reserva
del dret de amortització que dita senyora Anna Maria Maler se obliga
pagar·lo de son propri y entregar·ne la àpocha o rebuda a dita
comunitat et sich sub dictis pactis & obligavit omnia et singula
bona sua & et ego dictus Franciscus Tardiu sindicus praffatus
et uti praedicta habens a docta comunitate plenam potestatem
dictam solempnis ac perpetui duplicis largue fundationem cum
pactis praedictis accepto nec non convenio et promitto anno
quolibet perpetuo dicta die sive festo B[eatae] V[irginis] M[ariae]
mensis septembris modo et forma et cum solempnitatibus spura
expressis celebrare incipiendo primam facere celebrationem per
pactum expressum et quia dicta domina Anna Maria Maler solvit
etiam ultra dictas sexsaginta libras porrata a die sive festo
B[eatae] V[irginis] M[ariae] mensis septembris proxime dimissi
usque in diem presentem debitam die sive [f. 148] festo B[eatae]
V[irginis] M[ariae] mensis septembris proxime vent[uri] et sich
deinde anno quolibet perpetuo simili die pro quibus tenendis
obligo dicto nomine omnia jura redditus proventus et emolumenta
dictae comunitatis tantum non autem mea propria quinimo
adhaec expraesse protestor cum in hoc non proprium sed dictae
comunitatis geram negotium renun[tiantes] jurantes, &.
Testes qui infra.
1.
Segueix, ratllat, comunitati.
300
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
205
1700, març, 23
Àpoca de la fundació d’aniversari dit de doble llarg feta per Francisco
Tardiu, síndic de la comunitat de preveres de Sant Andreu
de Ribesaltes, a Anna Maria Maler i Roig, vídua de Teodosi
Maler, farmacèutic de Perpinyà, per 60 lliures perpinyaneses
de l’esmentada fundació i per 1 lliura, 12 sous, 6 diners de
la prorrata corresponent des de Santa Maria de Setembre fins
avui.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 148.
Item cum alio instrumento dictus reverendus Franciscus
Tardiu D[icto] N[omine] gratis & firmavit apocham dictae
dominae Annae Maria Maler ibidem praesenti & ex una de dictis
sexaginta libris dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam
rationem sex argenti regalium proqualibet libra pro dicta fundatione et ex alia de 1 ll. 12 s. 6. etiam argenti pro dicta porrata
temporis a die sive festo B[eatae] V[irginis] M[ariae] mensis
septembris proxime dimissi usque in diem presentem debit[a].
Habitis in nott[arii] publici et testium infrascriptorum presentia
cum monetta auri et argenti realiter numerando videlicet dobles
de or, lluÿzes y escuts blanchs de quibus renunt[io] &.
Testes Josephus Sunyer scriptor Josephus Anglada arometarius ambo Perpiniani et ego.
206
1700, març, 23
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’una casa a
Ribesaltes, carrer de la Ferreria Vella, feta per Andreu Maler,
pagès de Ribesaltes, que necessita diners en efectiu, a Francisco
Tardiu, prevere de la mateixa localitat, com a síndic de la
comunitat de preveres, per 60 lliures perpinyaneses amb pensió
anual de 3 lliures, pagadores per Santa Maria de setembre i
sota fiança de Joan Avellanet, doctor en medicina de Perpinyà,
oriünd de Ribesaltes.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 148-149v.
Dicta Die, Perpiniani Regnante, &.
Ego Andreas Maler agricula loci de Rippisaltis Elne[nsis]
dioc[esis] quia pro expeditione aliquorum negotiorum mihi ad
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
301
presens valde ocurrentium necessariam [f. 148v] habeo pecunia
quantitatem infrascriptam quam minori dampno et bonorum
meorum jactura invenire nequi vinisi per viam venditionis et
novae censualis infr[ascript]i impositionis creationis et assignationis quam plurimis aliis viis modis atque formis per me
solerti cum cura indagatis et perquisitis ideo utilitatet commodo
mihi in hiis attentis et concideratis gratis & per me et meos
heredes et successores quoscunque instrumento tamen gratiae
luendi et quitandi mediante vendo et ratione huiusmodi venditionis
noviter impono, statuo, creo et assigno spetialiter et expresse
in et super quadam domo sit[a] in dicto loco de Rippisaltis et in
vico la Ferraria vella confrontat[a] cum Nicholaii Conill
pharmacopulae cum t[enentia] haeredum Franciscum Cabaner
et Gassias, a·parte ante cum dicto vico et a parte retro cum
t[enentia] Bonaventurae Jojó, omnium dicti loci, generaliter vero
in et super omnibus et singulis bonis meis mobilibus & admodum
reverendae comunitati dominorum presbiterorum et beneficiatorum parrochialis Sancti Andreae dicti loci de Rippisaltis
et pro ea vobis admodum reverendo Francisco Tardiu presbitero
anno presenti et currenti sindico reverendae comunitatis ibidem
praesenti & et pro dicta comunitate acceptanti et vestris in dicta
comunitate successoribus ac quibus volueritis perpetuo tres libras
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium pro
qualibet libra censuales annuales & dandas et solvendas & anno
quolibet [f. 149] perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et
banchum in una tantum solutione fienda per pactum expressum
die sive festo Beatae Virginis Mariae mensis septembris proxime
vent[uri] eo quia dicta comunitas exsolvit dicto Andreae Maler
porratam editam a die sive festo B[eatae] V[irginis] M[ariae]
mensis septembris proxime preten[do] usque in diem presentem
debitam & et sich deinde anno quolibet anno quolibet1 perpetuo
simili die et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura
tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et
facultate variandi juditium & cum salariis assuetis & promitto
non firmare jus & nec uti gratis & imo dictum censuale
recogno[s]cere & totiens quotiens & pena 20 s. argenti danda ut
supra fiat cum omnibus et singulis clausulis juxta stilum nott[arii]
publici infr[ascript]i apponi solitis. Et incontinenti & adveniente
prime solutionis termino & et penes & pro francho &. Haec itaque
& sicut melius & cedendo jura & de quibus juribus & nullo jure
&. Hanc autem venditionem et novam huiusmodi censualis
302
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
impositionem creationem et assignationem dictae admodum
reverendae comunitati et pro ea vobis dicto Francisco Tardiu
illius nomine facio praetio sexsaginta librarum dictae monettae
Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti regalium
proqualibet libra de quibus & renun[tio] et legiqua & et si plus
& promitto bonam facere & tenerique de evictione & pro qua
& et dampnis & obligo spetialiter et expresse dictam ac superius
designatam et confrontatam domum et generaliter omnia et
singula bona mea mobilia & que quidem [f. 149v] bona tam
espetialiter quam generaliter obligata incontinenti constituo me
& et pro majori praemissorum tuitione et securatate do et nomino
in fidejussorem et principalem solutorem tentum & magnificum
Joannem Aballanet medicinae doctorem Perpiniani ibidem
praesentem qui una mecum et sine me et tam in vita pariter quam
in2 morte pro praemissis & praecibus et amore dicti A[n]dreae
Maler se fideiussorem constituit sub eadem pena et scriptura
tertii & et obligatione bonorum suorum & renun[tio] autenticae
de fidejussoribus & et ego dictus Andreas Maler renun[tio] legi
sive juri dicenti quod prius transeundum sit per spetialiter quam
per generaliter obligata et alteri dicenti quod quam diu potest
creditor de spetiali hipoteca sibi satisfieri manus ad alia non
extendat et nos ambo tam principalis quam fidejussor renuntiamus
omni juri ominique legi ac benefitio sive aucxilio longe sive
longissimae centenarie et immemorialis praescriptionis et omnibus
aliis legibus juribus et jurantes &.
Testes qui infra.
1.
La repetició es deu segurament a la distracció. 2. Segueix, ratllat, vita.
207
1700, març, 23
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Andreu Maler, pagès de Ribesaltes, en veure’s necessitat de
diners, a Francisco Tardiu, prevere de la mateixa localitat, com
a síndic de la comunitat de preveres, per 60 lliures perpinyaneses,
preu del capital del censal i 1 lliura, 12 sous, 6 diners, porrata
del censal.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 149v-150.
Item cum alio instrumento dictus Andreas Maler venditor
praeffatus gratis & firmavit apocham dictae admodum reverendae
comunitati et pro ea dicto reverendo Francisco Tardiu emptori
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
303
praedicto ibidem praesenti ex una de dictis sexsaginta libris dictae
monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem sex argenti
regalium proqualibet libra que (ut praefertur) sunt praetium
massa et proprietas supra dicti censualis et ax alia de una libra
duodecim solidos [f. 150] et sex denariis pro dicta porrata supra
dicti censualis. Habitis in nott[arii] publici et testium
infrascriptorum presentia cum monetta auri et argenti realiter
numerando videlicet lluÿzes y escuts blanchs quae processerunt
ex fundatione et perpetua sustentatione cuiusdam duplici llargui
sive doble llarch per dominam Annam Mariam Maler viduam
relictam honor[abilis] Theodozii Maler pharmacopulae Perpiniani
die praesenti et supra dicta in posse not[arii] publici infr[ascript]i
fact[a] de quibus renunt[io] &.
Testes Josephus Sunyer scriptor Josephus Anglada arometarius ambo Perpiniani et ego.
208
1700, març, 23
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 206) firmada per
Francisco Tardiu, prevere de la mateixa localitat, com a síndic
de la comunitat de preveres, a Andreu Maler, pagès del mateix
lloc.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 150.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante.
Dictus reverendus Franciscus Tardiu D[icto] N[omine] gratis
& huius publici instrumenti thenore, &, fecit et firmavit dicto
Andreae Maler venditori praedicto presenti & et suis & instrumentum gratiae luendi et quitandi supra dictum censuale solutis
prius dictae comunitati aut suis & in pecunia numerata extra
tabulam et banchum dictis sexaginta libris argenti pentionibus
et porrata temporis usque in diem luitionis debit[is] ac selario
instrumenti pro quibus & et dampnis & obligavit bona sua &
renun[tio] jurantes.
Testes qui supra.
209
1700, març, 24
Àpoca feta per Esteve Margüet, fuster de Perpinyà, a Eloi Malet,
daurador de la mateixa vila, per 149 lliures, 5 sous francesos,
304
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
per obres efectuades en una casa del pagador i detallades en
el document següent (núm. 210).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 150v.
[f. 150v] Die 24 martii 1700 Perpiniani Regnante &.
Estephanus Margüet ligni faber Perpiniani gratis & firmavit
apocham honor[abilis] Aloyzio Malet sculptori sive adorador
dictae villae Perpiniani ibidem praesenti & de centum quadraginta
novem libris et quinque solidos monettae Franciae sive franchs
ad rationem trium argenti regalium pro qualibet libra sive franch
et sunt causis et rationibus in inferius incerto memoriali littera
A, signato contentis et expraessis. Habitis realiter numerando
suae voluntati (ut dixit) de quibus & Renunt[io] &.
Testes Jacobus Caizach tegularius Guillermus Fabre flaquerius, ambo Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
Sequitur dictum memoriale inseratur.
210
1700, març, 24
Memorial fet per Esteve Margüet, fuster de Perpinyà, a Eloi Malet,
daurador de la mateixa vila, per 149 lliures, 5 sous francesos,
per obres efectuades en una casa d’aquest a Perpinyà,
parròquia de Sant Mateu, carrer de les Cases Ermes.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 150v i 151.
A.
Memorial de las obras fetas en aquella casa situada en la
p[rese]nt vila de Perpinyà, a la parròquia de S[an]t Matheu, prop
las casas hermas de Sanct Martí1 que afronta ab lo s[enyo]r Rafel
Coll y altres, la qual casa és pròpria de·l’honor[able]Aloy Malet
dorador de Perpinyà, fetas dites obres per orde de dit Malet per
mi Esteve Margüet, mestre fuster de la p[rese]nt vila, y són las
següents ab lo cort de aquellas.
Primo per dos vigas que [h]an servit per
trebasseras del segon sostre de la sala de dita
dita casa, vint-y-tres franchs dos dous, dich 23 ll. 2 s.
Ítem per serrar y tirar dites vigues, dos franchs
deu sous, dich
2 ll. 10 s.
Ítem per set càrregas de fulla que ha servit
per dit sostre en preu de quatre franchs,
tretze sous la càrrega, dich
32 ll. 11 s.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
305
Ítem per sinch càrregas de cairats en preu de
tres franchs, tres sous la càrrega, dich
6 ll. 5 s.
Ítem per las mans y treball del fuster per fer
dit segon sostre, ganxell, escala y dos portas,
quoranta-sinch franchs, unza sous y sis,
dich
45 ll. 11 s. 6 d.
Ítem per un armari y dos finestres, deu
franchs
10 ll.
129 ll. 19 s. [6 d.]
//
Ítem per la ferramenta de las finestres y
portas y claus per dit sostre
17 ll. 6 s.
Ítem per una cana fulla y un cairat,
quoranta sous, dich
2 ll.
Summa lo p[rese]nt memorial en
moneda de França
149 ll. 5 s.
1. Actual carrer de la Caserna de Sant Martí, prop de l’entrada antiga de la Porta
de Sant Martí que sortia al sud-oest cap a Elna. C. CAMPS, op. cit., 2002, p. 159.
211
1700, març, 25
Cessió i transport de dos censals feta per Joan Saurina, bracer de
Ribesaltes, a Joan Capdevila, pagès del mateix lloc, per 90
lliures, 10 sous perpinyanesos. El primer censal, amb data de
creació desconeguda, de capital també desconegut amb pensió
anual de 3 lliures, 10 sous perpinyanesos pagadors per Sant
Llorenç i recau sobre els béns de Joan Moliner, pagès d’Espirà
de l’Aglí. Saurina el posseeix per compra feta a Josep Vissera,
pagès d’Espirà. El segon, també amb data de creació desconeguda, és de 60 lliures perpinyaneses, amb pensió anual de
3 lliures pagadores per Sant Andreu i grava els béns de l’hereu
de Joan Rey, pagès d’Espirà de l’Aglí. Saurina el posseeix per
cessió feta per Baldiri Bellvesa, pagès d’Òpol.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 150v-151v.
Die 25 martii 1700 Perpiniani Regnante, &.
Ego Joannes Saurina brasserius loci de Rippisaltis Elen[ensis]
dioc[esis] gratis & per me et meos & tam in massis praetiis et
proprietatibus quam in assuiis pentionibus et porratae temporis
debit[is] et a die presenti in antea devendis vendo et ratione
306
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
huiusmodi venditionis concedo, transfero atque transporto sive
quasi vobis Joanni Capdevila agriculae ejusdemmet loci de
Rippisaltis ibidem praesenti & et vestris & Primo quoddam
censuale annuae pensionis trium librarum et decem solidorum
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra quod anno quolibet die sive festo Sancti
Laurentii recipio et recipere [f. 151] debeo et consuevi super bonis
Joannis Moliner agriculae loci de Espirano de l’Aglí eiusdem
Elen[ensis] dioc[esis] et espetialiter et expresse in et super ...1
titulo videlicet ...2 Item aliud censuale pentionis annuae trium
librarum eiusdem monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem
sex argenti regalium proqualibet libra massae praetii et proprietatis
sexaginta librarum eiusdem monettae Perpiniani quod anno
quolibet die sive festo Sancti Andreae recipio et recipere debeo
et consuevi super omnibus et singulis bonis haeredum Joannis
Rey q[uondam] agriculae eiusdem loci de Espirano de l’Agly et
espetialiter et expresse super ...3 titulo videlicet ...4 Et pertinent
et espectant ad me videlicet censuale [f. 151v] annuae pentionis
trium librarum et decem solidorum titulo venditionis et transportationis de dicto censuali mihi fact[is] per Josephum Vissera
agriculam dicti loci de Espirano instrumento recepto in posse
honor[abilis] Petri Blazii Vaquer not[arii] regii dicti loci de
Rippisaltis die ... et dictum censuale pentionis annuae trium
librarum titulo etiam venditionis et transportationis eodem mihi
factae per Baudilium Bellvesa agriculam villae de Òpol instrumento recepto in posse honor[abilis] Francisci Pujol not[arii]
regii Perpiniani die ... et incontinenti adveniente primam dictorum censualium solutionum termino et penes & pro francho &.
Haec itaque & sicut melius & cedendo jura & ponendo inde
& itaquod juribus, pentiones annuas dictorum duorum censualium
petendo & apocham et apochas faciendo et firmando & penas
tertii denunciandi & clama et retroclama exponendi, executiones
instandi & et alia faciendi & ego enim de dictis juribus nullo
jure & dicens et intimans &. Hanc autem venditionem, cessionem
et transportationem vobis facio praetio nonaginta librarum et
decem solidorum dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam
rationem sex argenti regalium proqualibet libra de quibus &
renun[tio] & legiqua & et si plus & promitto bonam facere &
tenerique de evictione & pro qua & et dampnis & obligo omnia
bona mea & renun[tio] jurans &.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
307
Testes qui infra.
1. Segueixen 4 a 5 ratlles en blanc. 2. Segueixen 4 a 5 ratlles en blanc.
3. Segueixen 4 a 5 ratlles en blanc. 4. Segueixen 4 a 5 ratlles en blanc.
212
1700, març, 25
Àpoca de la cessió i transport precedent de dos censals (doc.
núm. 211) feta per Joan Saurina, bracer de Ribesaltes, a Joan
Capdevila, pagès del mateix lloc, per 90 lliures, 10 sous
perpinyanesos.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 151v-152.
Item cum alio instrumento dictus Joannes Saurina venditor
praeffatus gratis & firmavit apocham dicto Joanni Capdevila
emptori praedicto ibidem praesenti de dictis [f. 152] nonaginta
duabus libris1 et decem solidis dictae monettae Perpiniani argenti
que (ut praefertur) sunt praetium spura dictae venditionis.
Habitis in not[arii] publici et testium infrascriptorum praesentia
cum monetta auri et argenti realiter numerando lluÿzes de or y
escuts blanchs de quibus, &. Renun[tio] &.
Testes Josephus Sunyer scriptor, Josephus Colomer
causidicus ambo Perpiniani et ego not[arius].
1.
La partida precedent fixa la quantitat a 90 lliures i 10 sous.
213
1700, març, 25
Donació de Teresa Bargina i Vaquer, muller d’Emanuel Bargina,
pagès de Castell-rosselló, als germans Josep, Jeroni, Pere i
Teresa Criballer, dels seus drets sobre una casa a Perpinyà,
parròquia de Sant Jaume, carrer de Sant Salvador. La casa
pertany a Teresa Bargina per la donació que li va fer sa tia
paternal, Jerònima Millet i la present donació es fa amb els
pactes establerts –i no recordats aquí– en la primera donació
Millet-Bargina.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 152-153.
D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante &.
Ego Theresia Bargina uxor Emanuelis Bargina agriculae loci
de Castell Rosselló Elen[ensis] dioc[esis], attendens atque conciderans meaque reducens memoriae tot tantaque benefitia per
308
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
infrascriptos Josephum Criballer, Hyeronimum Criballer, Petrum
Criballer et Theresiam Criballer, fratres filios legitimes et
naturales Josephii Criballer q[uondam] esparterii Perpiniani et
Honophrae Criballer q[uondam] coniugum mihi diversimode
impensa atque collata et que in dies impendere et inferre non
desinitis quarum estis valde remuneratione condigni quo circa
in aliqualem ipsorum remunerationem et propter intimum
amorem quem erga vos non inducta neque seducta adhec vi dolo
metu minis fraude nec machinatione aliqua circumventa sed mea
mera libera et spontanea voluntate donationeque pura propria
perfecta firma remuneratoria et irrevocabili que dicitur inter
vivos et de presenti et ea donatione [f. 152v] que magis de jure
vel de facto valere potest et debet pureque libere et non ficte ac
animo donandi deliberato (agens tamen infrascripta de et cum
expraessis concensu interventu laudamento et voluntate dicti
Emanueli Bargina viri mei hiis praesentis volentis et concentientis
gratis & per me et meos heredes et successores quoscunque dono
et ratione huiusmodi donationis cedo et concedo transfero atque
transporto dictis fratribus Josepho, Hyeronimo, Petro et Thereziae
Criballers licet absentibus & et pro eis substituto not[arii] publici
infr[ascript]i acceptanti et eorum heredibus et successoribus ac
quibus volueritis perpetuo omnia jura et omnes actiones tam
reales quam personales vices nomina et voces quas et que ego
habeo et habere debeo mihique modo quocunque jure titulo sive
causa competunt pertinent et spectant competereque pertinere
et spectare possunt et debent nunch seu infututrum super quedam
domo sita in praesenti oppido Perpiniani in parroquia divi Jacobi
et in vico dicto de Sant Salvador que és debant lo monestir o
convent de Sant Salvador confrant[atam] ab uno latere cum
t[enentia] magnifici Phalipi Bou J[uris] U[triusque] D[octoris]
Perpiniani, ab alio latere cum t[enentia] Josephi Drollet ligni
fabri, a parte ante, cum dicto vico et cum aliis et pertinet et spectat
ad me titulo donationis de eadem mihi fact[ae] per Hyeronimam
Millet q[uondam] viduam relictam Hyeronimi Millet presentis
oppidi Perpiniani amitam meam de qua donatione constat
instrumento recepto in posse Pauli Mondí not[arii] publici
collegiati Perpiniani die ... [f. 153] &. Haec itaque & sicut melius
& sub pacto tamen infrascripto et sequenti videlicet que la dita
Thereza Bargina, donadora predita, fa dita donació y relatxació o
cessió de dita casa en favor de dits germans Criballers ab los
mateixos pactes, càrrechs y obligacions li fonch a ella per dita Millet
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
309
en dit acte de donació donada y no altrament et sich sub dicto
pacto et non sine eo & cedo jura et actiones & ponendo inde
& itaquod juribus & de quibus juribus & nullo jure & promitto
presentem donationem juriumque et actionum praedictorum
cessionem bonam facere & eamque non revocare & ratione
ingratitudenis inopiae vel offencae quinimo infrascripti iuramenti
virtute renun[tio] legi sive juri dicenti donationem alicui factam
ob causam ingratitudenis inopiae vel offence revocari posse et
alteri dicenti donationem alicu factam exedentem summam seu
valorem quingentorum aureorum vel solidorum absque judicis
seu praezidis insinuatione non valere et locum non habere et
omnibus aliis legibus juribus & jurans & et substitutus not[arii]
infr[ascript]i pro dictis fratribus Criballers acceptavit & cum
multiplici gratiarum actione &.
Testes Honoratus Cabander, Honophrius Cabaner ambo
agriculae dicti loci de Castell Rosselló et Josephus Sunyer scriptor
qui vice.
214
1700, març, 26
Àpoca feta per Pere Fabre, negociant de Montlluís, actuant com
a procurador de Joan de Barutell i de Maria Magdalena de
Barutell i Esprer, domiciliats a Puigcerdà, a Domingo Generés,
burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de
Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per la
meitat de 193 lliures, 18 sous, 6 diners francesos, corresponents
a la primera meitat d’una pensió de censal d’aquesta quantitat
(pagadora en dues parts cada 13 de març i cada 13 de setembre)
sobre els béns dels pubills de Perarnau.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 153-154.
Die 26 martii 1700 Perpiniani Regnante &.
Petrus Fabre negosiator villae de Montlouis terrae Ceritaniae
[f. 153v] Urgel[ensis] dioc[esis] procurator ad infra nobilium Don
Joannis de Borotell et dompnae Mariae Magdalenae de Borotell
et Esprer coniugum in villa Podeceretani populatorum de qua
sua procura et potestate constat instrumento recepto in posse
honor[abilis] Francisci Raurés not[arii] publici dictae villae
Podeceretani die 3 decembris 1699 quae est thenoris sequentis
inseratur1 dicto nomine gratis firmavit apocham dicto nobili Don
Dominico Generés Perpiniani populato dicto tutorio et curatorio
310
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
nomine dictorum pupillorum de Perarnaus ibidem presenti &
de centum nonaginta tribus libris decem et octo solidis et
sex denariis monettae Franciae sive franchs ad rationem trium
argenti regalium proqualibet libra sive franch et sunt pro media
annata sive pentione debita et finita die 13 martii currentium
mensis et anni ex illo censuali annuae pentionis centum nonaginta trium librarum decem et octo solidorum et sex denariorum
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra quo danno quolibet in duabus aequalibus
solutionibus fiendis diebus 13 martii et 13 septembris recipiunt
super bonis dictorum pupillorum de Perarnaus titulis in aliis
apochis expraessis. Habitis in substituti not[arii] publici et
testium infrascriptorum presentia cum monetta auri numerando
lluÿzes de or de quibus & Renun[tio] &.
Testes honor[abilis] Petrus Assesat mercator [f. 154]
matriculatus Perpiniani, Josephus Estruch sutor ambo Perpiniani
et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. La procuració feta a Puigcerdà és la partida inserida al manual doc. núm. 215.
215
1700, març, 26 (1699, 3 de desembre-1700, 11 de març)
Procuració feta per Joan de Barutell i Bestrecà, domiciliat a
Puigcerdà, com a usufructuari dels béns de la seua esposa,
Maria Magdalena de Barutell i Esprer, a Pere Fabre, negociant
de Montlluís, per a exigir dels pubills de Perarnau i el seu tutor,
Domingo Generés, una de les dues pensions d’unes 200 lliures,
pagadora el 13 de març vinent. Segueixen les certificacions
dels tres notaris de Puigcerdà, Francisco Raurés, Domingo
Espernay i Jeroni Vergés.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 153v i 154.
Die tertia mensis decembris anno a nativitate Domini
millessimo sexcentesimo nonagesimo nono in villa Podiiceretani
Urgell[ensis] dioc[esis].
Nobilis dompnus Joannes de Barutell y Bestrecá in p[rese]nti
villa Podiiceretani populatus ut maritus et usufructuarius constante matrimonio bonorum dominae Mariae Magdalenae Barutell
et Despré gratis & constutuhit in procuratorem suum certum &
itaquod & Petrum Fabre negociatorem villae de Montl[l]uÿs licet
absentem & ad videlicet pro dicto nobili constituente nomine
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
311
praedicto et ejus nomine petendum, exhigendum, recipiendum
et habendum a manu et bonis pupillorum Perarnaus vel a
dompno Dominico de Generés tutore et curatore dictorum pupillorum in villa Perpiniani populat[o] ducentum libras monettae
Franciae et sunt pro una pentione die decima tertia mensis martii
proxime venturi decurrenda et cessanda ex illis duabus pentionibus
annualibus de censuali mortuo in quo censuali dicti pupilli sunt
obnoxii dictis nobilibus conjugibus constituenti dictis respective
nominibus scilicet de sex in sex mensibus et de receptis apocham
et apochas, albaranna, fines, diffinitiones, cessiones, quod ad
tuendam & faciendum, firmandum et jurandum et demum ac
generaliter & promisit habera rattum & et non revocare & sub
bonorum et jurium suorum omnium obligatione & juravit &.
Testes Josephus Raurés et Antonius Raurés ambo studentes
villae Podice//ritani et ego Franciscus Raurés nott[arius]. In
quorum fidem licet aliena manu fidelit[er] scriptorum ego
Franciscus Raurés not[arii] publici & de numero et collegio
notariorum publicorum villae Podiiceritani hic me subscribo et
meum artis nott[arii] solit[i] appono signum.1
Nos nottarii publici infrascripti attestamur et fide facimus
per p[rese]ntes supranominatum Franciscum Raurés qui supra
incertum instrumentum procurationis recepit clausit et subsignavit
esse nottarium publicum et collegiatum p[rese]ntis villae Podiiceritani fidelem et legalem et om[ni]bus ejus scripturis et instrumentis
tam in juditio quam extra ac ubiq[ue] per cunctos semper
plenissimam adhibitam fuisse et ad p[rese]n[te]s adhiberi fidem
in cujus rei testimonium hic nos subscribimus et subsignamus
nostris propriis manibus et signis in dicto oppido Podiiceritani
die tertia decembris millessimo sexcentesimo nonagesimo nono.
Signum2 Dominici Spernay nott[arii] publici et collegiati
villae Podiiceritani praedictae attestantis.
Signum3 Hyeronimi Vergés nott[arii] publici et collegiati
villae Podiiceritani p[raedic]tae attestantis.
//
Payer s’il vous plait pour moy à Mr. Rivas mar[chand] de
Perpignan la somme de deux cens livres pour le contenu en la
procuration cy contre, fait à Perpignan ce 11e mars 1700.4
[firmat] Fabre.
1. El notari de Puigcerdà segella la seua firma entre sig- i -num. 2. Ibid.
3. Ibid. 4. Aquesta nota és ratllada verticalment.
312
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
216
1700, març, 28 (1700, març, 23)
Àpoca feta per Felip Valeta, agullaire habitant de Perpinyà, a
Elisabet Terme, vídua de Francesc Terme, doctor en medicina
de la vila, per 60 lliures, 9 sous francesos, corresponents al
preu del tall que ha de pagar Elisabet Terme pel cost de
manteniment de l’agulla de les Lloberes, a Castell-rosselló.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 154.
Die 28 martii 1700 Perpiniani Regnante &.
Phelipus Valeta aculearius Perpiniani habitans gratis &
firmavit apocham dominae Elizabeti Terme viduae relictae
magnifici Francisci Terme q[uondam] medicinae doctoris Perpiniani tenutariae pro suis dote & universalis haereditatis et
bonorum omnium que fuerunt dicti q[uondam] viri sui, nec non
eorundem bonorum usufructuariae per ipsum relictae illius
ultimo nuncupativo testamento quod fecit in posse honor[abilis]
Josephi Ferriol not[arii] publici collegiati Perpiniani die 22
augusti 1693 ibidem praesenti de sexaginta libris et novem solidis
monettae Franciae sive franchs ad rationem trium argenti regalium pro qualibet libra sive franch et sunt pro consimilibus in
quibus dicta dominia Elizabet Terme pro sua parte et portione
fuit ad solvendam taxata causis et rationibus contentis et expressis in quadam taxa sive tall in curia Regii Patrimonii praesentium
Rossilionis Confluentis et Ceritaniae comitatuum fact[am] tenoris
sequentis inseratur.1 Habitis in substituti not[arii] publici et
testium infrascriptorum presentia cum monetta auri realiter
numerando videlicet lluïses de or de quibus &. Renun[tio] &.
Testes Petrus Barba, Jacobus Daurés brasserii ambo
Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1.
La declaració de tall és la partida inserida tot seguit (doc. núm. 216).
217
1700, març, 28
Tall extret del registre del Domini Reial de Rosselló referent al cost
de manteniment, obres i reformes de l’agulla de les Lloberes,
al terme de Castell-rosselló, arrendat per subhasta a Felip
Valeta, agullaire, i on consten tots els propietaris que es reparteixen i usen l’agulla i en particular la vídua Terme i la seua
participació de 60 lliures, 9 sous francesos (doc. núm. 216).
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
313
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 153v i 154.
Extret del registre de la cort del real domene en Rosselló.
Tall y repertiment fet per Emanuel Bergina, pagès del terme
de Castell-rosselló, obrer de la agulla dita de las Lloberas1 del cost
y escurim de dita agulla lo present any lo preufet del qual és
estat lliurat a·l’encant públich al qui per menos preu s·[h]i ha
offert per fer aquell per lo preu de vuyt sous menos un llan de
França per cana a Falip Valeta, agullaire la qual agula tira de
llarch, sis-centas quoranta-nou canas y mitja a dita rahó de vuyt
sous menos un llan de França per cana, importa la summa de
dos-cents quoranta-tres franchs tres sous y deu diners de dita
moneda y aportades a dita quantitat quinze franchs tres sous y
quatre de la mateixa moneda per guastos fets per dits obrers per
la creació, fer registrar y tràurer lo p[rese]nt repertiment, firmas
y lletras, importa junt dos-centas sinquanta-vuyt lliures sis sous
dos diners y malla de dita moneda de França, la qual quantitat
repartida ab ditas sis-centas quoranta-nou canas y mitja toca a
pagar als baix scrits com se segueix.
Primo na Pujola, de cent vint-y-sinch canas y mitja,
nou franchs desaset sous set diners y malla,
dich
9 ll. 17 s. 7 ½
Ítem lo s[enyo]r Francisco Garrius, per cent
setanta canas, sexanta-sinch lliures desaset
sous y sis diners, dich
65 ll. 17 s. 6 d.
Ítem lo s[enyo]r d[octo]r Gispert, cent canas,
trenta-vuyt lliures quinza sous, dich
38 ll. 15 s.
//
Ítem Don Anton Montalt, per vint-y-set canas y
mitja, deu lliures tretze sous, un diner y
malla
10 ll. 13 s.
Ítem la senyora Alenyà, per dezavuyt canas y
mitja, vuyt lliures tretze sous quatre diners
y malla
8 ll. 13 s. 4 d.
Ítem Don Joseph Camprodon, per vint-y-vuyt
canas, deu lliures dezacet sous
10 ll. 17 s.
Ítem la senyora Isabel Terme, per cent
sinquanta-sis canas, sixanta lliures nou sous 60 ll. 9 s.
Ítem la s[enyo]ra Laduixt, per trenta-quatre
canas, tretze lliures tres sous y sis diners
13 ll. 3 s. 6 d.
314
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Ítem lo senyor Salvador Reart, per trenta-set
canas y mitja, catorze lliures deu sous set
dine[r]s y malla
Ítem Espinoza àlias Picarona, per vint-y-sinch
canas y mitja, nou lliures desacet sous
sis diners y malla
14 ll. 10 s. 7 d.
9 ll. 17 s. 6 d.
Fet en la cort del Real Domene en Rosselló als 23 de mars
1700.
[firmen] Vilar Reynault. Honofra Carrera, nott[ari].
1. El terme de les Lloberes, actualment en plena urbanització, es troba entre la
carretera de Perpinyà a Canet, entre el centre comercial Carrefour i el mas Vermell. Pel
mig discorre una agulla que correspon a la de la partida.
218
1700, abril, 1
Àpoca feta per Honorat Balanda, hortolà de Perpinyà, a Francisco
Prats, com a hereu a parts iguals amb sa germana, Maria Auger
i Prats, de llur pare Joan Prats (aquest intervinent com a hereu
de la seua altra filla, Anna Solera i Prats, morta el 1684), per
sis dobles i mitja d’or, llegades en el seu testament del 1685.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 154v.
[f. 154v] Die prima aprilis 1700 Perpiniani Regnante &.
Honoratus Balanda holitor Perpiniani habitans gratis &
firmavit apocham Francisco Prats agriculae Perpiniani uti
haeredi universali una cum Maria Auger sororem sua aequis
partibus et portionibus bonorum omnium que fuerunt Josephi
Prats q[uondam] patris sui, haeredis vita sua naturali durante
bonorum omnium Annae Solera et Prats filae suae per ipsam
institut[i] elect[i] et nomin[ati] suo ultimo et nuncupativo
testamento quod fecit concidit et ordinavit in posse honor[abilis]
Francisci Diego not[arii] publici collegiati Perpiniani die 15
augusti 1684 de herentia vero et hereditaria institutione dict[orum]
Francisci Prats et Maria Auger constat ultimo dicti q[uondam]
Josephi Prats testamento quod fecit & in posse honor[abilis]
Francisci Pujol q[uondam] not[arii] regii Perpiniani die 5 martii
1685 ibidem presenti de sex cum dimidia auri duplicibus ad
rationem undecim librarum monettae Franciae sive franchs pro
qualibet auri duplice et sunt per tantes la dita Anna Solera ab son
dit y alt chalendat testament volgué fossen donades y pagadas al
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
315
dit Balanda per les causes y rahons en dit testament expressades
al qual se ha relació. Habitis suae omnimode (ut dixit) voluntati
realiter numerando de quibus & Renun[tio] &.
Testes Josephus Borrell ligni faber, Jacobus Dalla serrallerius
ambo Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
219
1700, abril, 7
Procuració feta pels tres obrers de l’obra de Santa Maria la Real
de Perpinyà, Miquel de Copons i de Tamarit, conseller del rei,
president del Consell Sobirà de Rosselló, Miquel Sorbés,
causídic, i Josep Mestres, flequer, els tres de Perpinyà, a Josep
Sunyer, escrivent del notari Jaume Esteve, de Perpinyà, per
demanar, rebre i recuperar pensions de censals i altres crèdits,
i per perseguir o enjudiciar els que no paguin.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 155-156.
[f. 155] Die 7 aprilis 1700 Perpiniani Regnante.
Admodum illustris et nobilis Don Michael de Copons et de
Tamerit regius conciliarius ac praezes in curia supremi concilii
praesentium Rossilionis Confluentis terrarumq[ue] Ceritaniae
comitatuum, honor[abilis] Michael Sorbés causidicus et Josephus
Mestres flaquerius omnes Perpiniani operarii una cum not[ario]
publico infrascripto operis insignis et collegiatae ecclesiae
B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali Perpiniani dictis nominibus
eis videlicet melioribus via modo et forma quibus melius & citra
revocationem gratis & fecerunt, constituerunt, crearunt et
solempniter ordinarunt eorum et seu dictae operis procuratorem
certum & itaquod & Josephum Sunyer scriptorem Perpiniani
ibidem presentem et onus & ad videlicet pro dicto opere et illius
nomine petendum, exhigendum, recipiendum, recuperandum,
consequendum et habendum seque habuisse et recepisse confitendum omnes et quascunque pecuniae quantitates pentiones
censuum censualium mortuorum et violariorum et alias quasuis
res bona jura et credita dicto operi debit[is] et a cetero deben[dis]
per quasuis universitates comunitates corpora collegia et singulares personas causis et rationibus juribusq[ue] ac titulis quibuscunque et de receptis exactis recuperatis et habitis apocham
et apochas, alabarana, fines et difinitiones ac quovis titulo sive
causa locum et cessiones et alias quasuis cauthelas inde
316
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
opportunas et necessarias faciendum et firmandum & penas tertii
denunciandum & clama et retroclama exponendum & executiones
instandum & debitricia et alia quecunque obligationum instrumenta cancellandum [f. 155v]. Item etiam agendum, ducendum,
tractandum, prossequendum et procurandum fineque debito
terminandum omnes et singulas littes sive causas activas et
passivas et tam principales quam apellationum motas pendentes
atque movendas inceptasque et incipiendas per et inter dictas
dominos constituentes dicto nomine agendo vel deffendendo ex
una et alias quasuis universitates comunitates corpora collegia
et singulares personas etiam agendo vel deffendendo partibus ex
altera causis et rationibus juribusque ac titulis quibuscunque et
prohis et eorum ocasione ac etiam aliter tam in supremo consilio
Perpiniani quam in alio quocunque juditio sive foro ecclesiastico
vel seculari ac ubique standum et comparendum agendum
quoque & fiat ad omnes et singulas littes sive causas cum toto
amplissimo et assueto littium et causarum cursu large ac cum
omnibus et singulis clausulis et terminis juditiaribus tam
substantialibus quam accidentalibus litti necessariis et opportunis
cum potestatibus expraessis jurandi de calumpnia & emparas
quascunque pone[n]di et relevandi & jusque et de jure firmandi,
cautiones quascunque prestandi appellandi et ad littes tantum
substituendi & et demum ac generaliter promiserunt habere
rattum et non revocare & sub bonorum dictae operis obligatione
&.
Testes reverendi Franciscus Beringó, Josephus Riu ambo
presbiteri et beneficiati [f. 156] dictae insignis et collegiatae
ecclesiae Beatae Virginis Mariae de Regali Perpiniani et ego.
220
1700, abril, 10
Àpoca feta per Joan Bou i Lassús, doctor en drets, burgès honrat
de Perpinyà, a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà,
com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria
de la Roca d’Albera, per 27 lliures, 10 sous perpinyanesos,
deguts per una pensió de censal pagadora el 16 de gener i
rebedora sobre els béns dels pubills de Perarnau.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 156.
Die 10 aprilis 1700 Perpiniani Regnante &.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
317
Magnificus Joannes Bou et Lassús, J[uris] U[triusque]
D[octor] ac burgensis honoratus et matriculatus Perpiniani gratis
& firmavit apocham dicto nobili Don Dominico Generés dicto
tuturio et curatorio nomine licet absenti & de viginti septem libris
et decem solidis monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra et sunt pro una pentione debita
et finita die 16 januarii proxime dimissi ex illo censuali annuae
pentionis concimilis quantitatis quod anno quolibet dicta die 16
januarii titulis in aliis apochis specificatis recipit[is] super bonis
dictorum pupillorum de Perarnaus. Habitis realiter numerando
suae omnimode (ut dixit) voluntati de quibus & Renunt[io] &.
Testes reverendus Gaspar Beringó presbiter ac beneficiatus
majoris ecclesiae divi Joannis Perpiniani, Josephus Lamorós de
familia dicti Bou et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
221
1700, 13 d’abril
Venda a carta de gràcia d’un camp, ara rostoll, d’una aiminada
a Cabestany, feta pels cònjuges Esteve Buixaró, bracer de
Perpinyà, i Maria Buixaró i Alujas a Domingo Bonafós, hortolà
de la mateixa vila, per 10 dobles d’or i sota fiança de Jaume
Casas, també hortolà. La venda es fa amb els pactes que, tenint
en compte que el camp és rostoll, la collita serà del comprador
el dia de quitació de la carta de gràcia si aquell és sembrat.
El camp és sotmès a un cens d’una mesura d’ori pagador cada
any a la comanda de Sant Antoni de Viena.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 156-157v.
Die 13 aprilis 1700 Perpiniani regnante.
Nos Estephanus Buixaró brasserius Perpiniani usufructuarius
bonorum dotalium Mariae Buixaró [f. 156v] et Alujas uxoris meae
et dicta Maria proprietaria dictis nominibus gratis & per nos et
nostros heredes et successores quoscunque instrumento tamen
gratiae redimendi et cum pacto de retro vendendo mediante
vendimus et ratione huiusmodi venditionis tradimus sive quasi
vobis Dominico Bonafós holitori Perpiniani ibidem presenti &
et vestris & quandam petiam terrae camp ad presens rostull
sit[am] in terminis loci de Cabestany Elen[ensis] dioc[esis],
continentiae unius ayminatae terrae parum plus vel minus aut
id quod est confrontat[am] cum t[enentia] Alexii Puig causidici
318
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
cenderio in medio, cum t[enentia] Francisci Puigvert scriptoris,
cum t[enentia] Francisci Delhom holitoris omnium Perpiniani et
cum t[enentia] T... Escalaix et pertinet et spectat ad me dictam
Mariam Buixaró uti heredem universalem Blasii Alujas sartoris
Perpiniani q[uondam] patris mei de qua mea universali herentia
et hereditaria institutione constare assero ultimo illius nuncupativo
testamento quod fecit & in posse honor[abilis] Josephi Ferriol
not[arii] publici collegiati Perpiniani die ... & et incontinenti &
et penes & salvo jure commandae Sancti Antonii Bienens[is]
Perpiniani in una mensura ordeii de censu anno quolibet suo
estatuto termino solven[do] et in directo dominio & totiens et
quotiens &. Hec itaque & sicut melius sub pacto sequenti videlicet
que perquant de present dita proprietat se troba rostull, per·çò si
lo die de quitació y redempció de aquella se trobarà conrreada,
sembrada los dits còniuges Esteve y Maria Buixaró [f. 157] o los
seus dégan pagar al dit Bonafós o als seus lo valor de dits conrreus
restant, en tal cas la cullida aleshores primer vinent per dits
còniuges venedors o los seus, y si a cas aquella se trobarà sembrada,
la cullita aleshores primer vinent serà tota del dit Bonafós o dels
seus sens que dits venedors o los seus [h]y púgan pretèndrer part
ni porrata et sich sub dicto pacto cedimus dictis nominibus omnia
jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem venditionem
vobis facimus praetio decem auri duplicium ad rationem
undecim librarum monettae Franciae pro qualibet auri duplice
de quibus & renun[tiamus] et legiqua & et si plus & promittimus
dictis nominibus bonam facere & tenerique de evictione & pro
qua & et dampnis obligamus omnia et singula nostra et alterius
nostrum inzimul et insolidum bona mobilia & et pro majori
premissorum et dictae evictionis tuitione et securitate damus et
nominamus in fidejussorem et principalem solutorem tentum et
obligatum & Jacobum Casas holitorem Perpiniani ibidem
presentem et onus & unde ego dictus Jacobus Casas ibidem ut
praefertur presens praecibus et amore vestris dictorum Estephani
et Mariae Buixaró coniugum me fideiussorem constituo pro
praemissis & per vos supra promissis pro quibus et dampnis &
obligo omnia et singula bona mea & renun[tio] autenticae de
fidejussoribus & et nos dicti Estephanus et Maria Buixaró
renun[tiamus] aepistolae divi Adriani benefitio novarum constitutionum consuetudeni Perpiniani atque legi sive juri dicenti
utrunque reorum pro ratta conveniri debere et ego dicta Maria
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
319
cerciorata & renun[tio] [f. 157v] batlleyano & autenticae incipienti
si qua mulier posita C. ad valleyanum nec non legi sive juri dicenti
obligationem factam per virum et uxorem in uno et eodem
instrumento non valere & et nos omnes tam principales quam
fidejussor omnibus aliis legibus juribus & jurantes.
Testes qui infra.
222
1700, abril, 13
Àpoca de la venda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 221) feta
pels cònjuges Esteve Buixaró, bracer de Perpinyà, i Maria
Buixaró i Alujas a Domingo Bonafós, hortolà de la mateixa
vila, per 10 dobles d’or.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 157v.
Item cum alio instrumento dicti Estephanus et Maria
Buixaró coniuges venditores praefati gratis & firmarunt apocham
dicto Dominico Bonafós emptori praedicto ibidem praesenti &
de dictis decem auri duplicibus ad dictam rationem undecim
librarum monettae Franciae pro qualibet auri duplice que (ut
praefertur) sunt praetium supra dictae vendiotinis. Habitis in
not[arii] publici et testium infrascriptorum praesentia & cum
monetta auri et argenti realiter numerando videlicet lluÿzes y
escuts blanchs de quibus &. Renun[tiamus] &.
Testes Josephus Sunyer scriptor Joannes Petrus Aujerú
brasserius ambo Perpiniani et ego.
223
1700, abril, 13
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 221) firmada per
Domingo Bonafós, hortolà de Perpinyà, als cònjuges Esteve
Buixaró, bracer de Perpinyà, i Maria Buixaró i Alujas, els quals
quan es llueixi, n’hauran de pagar el foriscapi, les despeses
del notari i si de cas, la fadiga.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 157v-158.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante.
Dictus Dominicus Bonafós emptor praefatus gratis & huius
publici instrumenti thenore fecit et firmavit dictis coniugibus
Estephano et Mariae Buixaró venditoribus praedicti ibidem
320
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
praesentibus instrumentum gratiae redimendi et recuperandi
dictam petiam terrae camp solutis restitutis prius ipsi aut suis
& in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una tantum
solutione [f. 158] dictis decem auri duplicibus ac salario
instrumenti cum retentione faticae (casuque major valensia
dictae petiae venditur) pro quibus & et dampnis & obligavit
omnia et singula bona sua & renun[tio] jurans.
Testes qui supra.
224
1700, abril, 13
Venda d’un bosc de dues aiminades i mitja a Toluges, vora l’agulla
cabdal del poble, feta per Miquel de Copons i de Tamarit,
conseller del rei, president del Consell Sobirà de Rosselló, a
Antoni Piquer, pagès de Toluges, pel preu de 40 dobles d’or.
El pati és sotmès a un cens anual de 2 diners de plata –en
cas de no pertànyer al senyor directe com aquí es dóna–
pagador per Nadal al senyor directe i és pertinença del venedor
com a hereu del seu pare, Felip de Copons, doctor en drets
que li’n va fer la donació en els seus capítols matrimonials
fets el 1682 amb Maria Teresa de Copons, Reart i Batlle.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 158-159.
Die 13 aprilis 1700 Perpiniani Regnante
Ego Don Michael de Copons et Tamerit, J[uris] U[triusque]
D[octor] regiusque consiliarius ac praezes in curia supremi
consilii praesentium Rossilionis Confluentis terrarumque
Ceritaniae comitatuum gratis & per me et meos heredes et
successores quoscunque vendo et ratione huiusmodi venditionis
trado sive quasi1 vobis Antonio Piquer agriculae villae de Toluges
Elen[ensis] dioc[esis] ibidem praesenti & et vestris & quandam
petiam terrae bosch in terminis dictae villae de Tuluges sit[am],
continentiae duarum cum dimidia ayminatarum terrae prum plus
vel minus aut id quod est, confron[tatam] cum t[enentia] Juliani
Quintà, cum t[enentia] Francisci Vidal agriculae dictae villae,
cum t[enentia] T... Carbonell medicinae doctoris Perpiniani et
cum t[enentia] Hyeronimae Torrellas viduae loci del Soler, aculae
capitali in medio et pertinet et spectat ad me uti donatarium
universalis hereditatis et bonorum omnium quae fuerunt nobilis
Don Philippi de Copons q[uondam] etiam J[uris] U[triusque] et
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
321
dicti supraemi doctoris patris mei pro ut de dicta mea donatione
constat cum capitulibus matrimonialibus inter me ex una et
nobilem dompnam Mariam Thereziam de Copons [f. 158v] Reart
et Batlle uxorem meam ex altera partibus factis et firmatis
receptisque et continuatis in posse honor[abilis] Josephi Mari
q[uondam] not[arii] publici collegiati Perpiniani die 4 februarii
1682 & et incontinenti & et penes & salvo jure si francha libera
et alodialis est mihi et meis & in duobus denariis argenti de censu
anno quolibet [die] sive festo nativitatis domini solvent[is] et in
directo dominio & totiens et quotiens & sin autem salvo jure illius
domini seu dominorum in censibus assuetis & et in directo
dominio & totiens et quotiens &. Haec itaque & sicut melius &
cedendo jura & de quibus juribus & nullo jure &. Hanc autem
venditionem vobis facio praetio quadraginta auri duplicium ad
rationem undecim librarum monettae Franciae pro qualibet auri
duplice quas de expressis concensu et voluntate penes vos rettinuistis et rettinetis eo quia pro illis et in solutum et satisfactionem
illarum alio publico instrumento per nott[arium] publicum
infrascriptum die presenti et supra dicta ac paulo post huiusmodi
recipie[nto] venditurus et noviter impositurus estis mihi et meis
& duas auri duplicium ad dictam rationem undecim librarum
monettae Franciae pro qualibet auri duplice censuales annuales
& dandas solvendas modo et forma terminoque et solutione in
dicto censualis instrumento cont[inentis] & et expraesan[dis] et
sich & renun[tio] et legiqua & et si plus & prom[ito] bonam facere
& tenerique de evictione & pro qua & et dampnis & obligo omnia
et [f. 159] singula bona mea & renun[tio] & jurans &.
Testes Petrus Blanch, Thomàs Posens ambo de familia dicti
de Copons et ego.
1.
Segueix, ratllat, trado.
225
1700, abril, 13
Creació de censal amb venda a carta de gràcia feta per Antoni
Piquer, pagès de Toluges, a Miquel de Copons i de Tamarit,
conseller del rei, president del Consell Sobirà de Rosselló, per
40 dobles d’or amb pensió anual de 2 dobles d’or, pagadores
cada 13 d’abril. Aquest censal serveix a Piquer per a finançar
la compra del bosc de Copons a Toluges (doc. núm. 224).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 159-160v.
322
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante &.
Ego Antonius Piquer agricula villae de Tuluges Elen[ensis]
dioc[esis] sciens et attendens me teneri et obnoxium esse vobis
admodum illustri et nobili Don Michaeli de Copons et Tamarit,
U[triusque] J[uris] D[octoris] regioque consiliario ac praezidi
curia supraemi consilii praesentium Rossilionis Confluentis
terrarumque Ceritaniae comitatuum in summa seu quantitate
quadraginta auri duplicium ad rationem undecim librarum
monettae Franciae pro qualibet auri duplice pro quibus sive
quarum praetio alio publico instrumento per nott[arium] publicum
infrascriptum die praesenti et supra dicta ac paulo ante huiusmodi
recepto vendidistis sive quasi mihi et meis & quandam petiam
terrae bosch in terminis dictae villae de Toluges sit[am], continentiae
duarum cum dimidia ayminatarum terrae prum plus vel minus
aut id quod est, confron[tatam] cum t[enentia] Juliani Quintà,
cum t[enentia] Francisci Vidal agriculae dictae villae, cum
t[enentia] T... Carbonell medicinae doctoris Perpiniani et cum
t[enentia] Hyeronimae Torrellas viduae loci del Soler, aculae
capitali in medio, sciens etiam et attendens in actu solutiuonis
dictae quantitatis fuisse inter nos conventum et in pactum
deductum quattenus in solutum et satisfactionem illarum fieret
per me vobis et vestris venditio [f. 159v] et nova censualis
infrascripti impositio (remanentibus tamen vobis et vestris &
prioritate temporis et juris posioritate) quod ad petendum
exigendum et tuendum censuale infrascriptum et non alias aliter
neque alio modo ea propter pactata et conventa inter nos operis
per efectum adimplere cupiens ut par est aequitatique congruit
gratis & per me et meos & instrumento tamen gratiae luendi et
quitandi mediante vendo et ratione huiusmodi venditionis et noviter impono, statuo, creo et assigno spetialiter et expresse in et
super dicto ac superius designata et confrontata petia terrae bosch
et generaliter in et super omnibus et singulis bonis meis mobilibus & dicto admodum illustri et nobili domino Don Michaeli
de Copons et Tamarit ibidem presenti & et vestris & duas auri
duplices ad dictam rationem undecim librarum monettae Franciae
pro qualibet auri duplice censuales annuales & dandas et
solvendas & anno quolibet perpetuo in pecunia numerata extra
tabulam et banchum in una tantum solutione fienda die 13 aprilis
incipiendo primam facere & solutionem die 13 aprilis anni
proxime vent[uri] 1701 et sich deinde anno quolibet perpetuo
simili die et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
323
tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et
facultate variandi juditium & cum salariis assuetis & promitto
non firmare jus & nec uti gratiis & imo dictum censuale
recogno[s]cere totiens quotiens & pena 3 ll. [f. 160] argenti danda
ut supra, fiat cum omnibus et singulis clausulis juxta stilum
nott[arii] publici infrascripti apponi solitis, et incontinenti &
adveniente primae solutionis termino & et penes & pro francho
&. Haec itaque & sicut melius & cedendo jura & de quibus juribus
& nullo jure &. Hanc autem venditionem et novam huiusmodi
censualis impositionem creationem et assignationem vobis facio
praetio dictarum quadraginta auri duplicium ad dictam rationem
undecim librarum monettae Franciae pro duplice, quas de meis
expressis concensu et voluntate penes vos rettinuistis et retinetis
ratione concimilium in quibus vobis teneor et sum1 obnoxius
causis et rationibus in exordio praesentis instrumenti contentis
et expressis et sich & renunt[io] et legiqua & et si plus & promitto
dictum censuale & bonum facere & tenerique de evictione & pro
qua & et dampnis & obligo spetialiter et expresse dictam ac
superius designatam et confrontatam petiam terrae bosch cum
omnibus melioramentis et generaliter omnia et singula bona mea
mobilia & renun[tio] legi sive juri dicenti quod prius transeundum
sit per spetialiter quam per generaliter obligata et alteri dicenti
quod quam diu potest creditor de espetiali hipotecha sibi satisfieri
manus ad alia non extendat nec non omni juri omnique legi et
omni praescriptioni etiam centenariae et in memoriali et omnibus
aliis legibus juribus jurans &.
Testes Petrus Blanch, Thomàs Posens ambo [f. 160v] de
familia dicti de Copons et ego.
1.
Error per sub.
226
1700, abril, 13
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 225) firmada per
Miquel de Copons i de Tamarit, conseller del rei, president del
Consell Sobirà de Rosselló, a Antoni Piquer, pagès de Toluges,
per 40 dobles d’or.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 160v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante.
Dictus admodum illustris et nobilis dominus Don Michael
de Copons emptor praeffatus gratis & huius publici instrumenti
324
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
thenore & fecit et firmavit dicto Antonio Piquer venditori
praedicto ibidem praesenti & et suis & instrumentum gratiae
luendi et quitandi supra dictum censuale solutis prius sibi aut
suis in pecunia numerata extra tabulam et banchum in una
tantum solutione dictis quadraginta auri duplicibus ad dictam
rationem undecim librarum monettae Franciae pro qualibet
duplice pentionibus et porrata temporis usque in diem luitionis
illius debit[is] non autem selario instrumenti cum illud dictus
Piquer suis sumptibus dicto de Copons tradere promisit pro
quibus & et dampnis & obligavit bona sua & renu[ntio] jurantes.
Testes qui supra et ego.
227
1700, abril, 14
Àpoca de cancel·lació de debitori feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Galderic Cossana,
bracer de la Roca d’Albera, per 10 lliures perpinyaneses, per
dret de lluir o foriscapi (docs. núm. 106-107).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 160v-161.
Die 14 aprilis 1700 Perpiniani regnante &.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus dicto
tutorio et curatorio nomine gratis & firmavit apocham Gauderico
Cossana brasserio loci de la Rocha Elen[ensis] dioc[esis] ibidem
praesenti & de decem libris monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra [f. 161] pro
concimilibus per dictum Cossana ipsi debere confessis quodam
debiti instrumento penes not[arium] publicum infr[ascript]um
recepto die 7 februarii proxime dimissi. Habitis in substituti
nott[arii] publici et testium infrascriptorum praesentia cum
monetta argenti realiter numerando videlicet escuts blanchs de
quibus &. Renunt[io] volens cancellari sich et taliter quod &
renun[tio] jurans.
Testes reverendus Gaspar Beringó presbiter et beneficiatus
majoris ecclesiae Sanctis Joannis Baptistae Perpiniani, Joannes
Roig de familia dicti de Generés et Josephus Sunyer scriptor qui
vice.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
325
228
1700, abril, 16
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Josep Nogués,
sastre de Perpinyà, per una compra feta per aquest últim.
Tracta de la venda d’una vinya d’una aiminada a la Roca,
terme de l’Estanyol, feta per Nicolau Portas, pagès de la Roca, al declarant, per un preu de 30 lliures perpinyaneses i
sotmesa a un cens anual d’un sou de plata pagador per Nadal
a la senyoria directa de la terra que s’inclou en els 14 sous,
4 diners de cens de la vinya que paga Antoni Barata, antic
propietari del conjunt de la terra. Domingo Generés en cobra
5 lliures perpinyaneses de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 161-161v.
Die 16 aprilis 1700 Perpiniani regnante.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit magistro Josepho Nogués
sartori Perpiniani ibidem presenti & et suis & venditionem illam
sibi factam per Nicholaum Portas agriculam dicti loci de la Rocha
de quadam petia terrae vinea sit[am] in terminis dicti loci de la
Rocha loco dicto a·l’Estanyol1 continentiae unius ayminatae
terrae parum plus [f. 161v] vel minus afrontat cum t[enentia]
Antonii Barata loci de Vilallonga que fuit de pertinentiis, cum
t[enentia] nobilis Don Laurentii Matheu Bou et Compter,
Perpiniani populati, cum t[enentia] magnifici Josephi Pagès,
J[uris] U[triusque] D[octo]ri ac burgensis honorati et matriculati
Perpiniani et cum t[enentia] honor[abilis] Laurentii Sicart
agriculae et baiuli dicti loci de la Rocha, praetio triginti librarum
monettae Perpiniani ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra de qua venditione constat instrumento recepto in posse
honor[abilis] Joannis Baptistae Delariis not[arii] regii civitatis
Elnae die ... salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in uno solido
argenti de censu anno quolibet die sive festo nativitatis domini
solven[do] et in advictorium illorum quatuordecim solidorum et
326
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
quatuor denariorum argenti quod dictus dominus anno quolibet
dicto die sive festo nativitate domini recepit & super dicta vinea
et tenentia dicti Barata et in directo dominio & confitens dictum
Josephum Nogués exsoluisse pro foriscapio dictis pupillis ratione
dictae venditionis compet[endo] perti[nendo] et spect[ando]
quinque libras dictae monettae Perpiniani argenti ad dictam
rationem sex argenti regalium proqualibet libra de quibus &
renun[tio] quare firmavit sibi et suis apocham et laudimium
respective jurans &.
Testes reverendus Gaspar Beringó presbiter et beneficiatus
majoris ecclesiae Sanctis Joannis Baptistae Perpiniani, Antonius
Vilanova de familia dicti Don Dominici Generés et Josephus
Sunyer scriptor qui vice.
1.
No localitzat fins ara.
229
1700, abril, 16
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament del foriscapi
precedent (doc. núm. 228) fet per Josep Nogués, sastre de
Perpinyà, a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com
a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la
Roca d’Albera, d’una banda per 5 lliures perpinyaneses del
foriscapi i de l’altra per 10 reals i mig de plata corresponents
a censos deguts fins al 1694, ambdues quantitats pagadores
per Santa Maria d’Agost de 1700, ja que l’àpoca era formal
però el pagament no s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 162-162v.
[f. 162] D[icta] D[ie] Perpiniani regnante.
Dictus Josephus Nogués non obstante supra dicto laudimio
et confessione per dictum nobilem Don Dominicum Generés dicto
tutorio et curatorio nomine ipsi fact[is] et firmat[is] de dictis
quinque libris monettae Perpiniani argenti ad rationem sex
argenti regalium proqualibet libra et cum rey veritas sit et sich
se habeat quod illas non habuit neque recepit sed quod solum
dictum laudimium et confessionem ipsi fecit et firmavit sub espe
presentis debiti instrumenti ideo bonam fidem agno[s]cendo
gratis & huius publici instrumenti thenore confessus fuit et in
veritate recognovit se debere dicto Don Dominico Generés D[icto]
N[omine] ibidem presenti ex una dictas quinque libras et ex alia
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
327
de decem cum dimidia argenti regalia pro omnibus censibus ex
supra dicta vinea debitis et finitis usque ad annum 1694 quas
dare et solvere promisit in pecunia numerata extra tabulam et
banchum die sive festo Beatae Virgenis Mariae mensis augusti
proxime vent[uri] et hoc in pace & sine dilatione & sub pena
et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii
fori & et [f]acultate variandi juditium cum salariis assuetis & pro
quibus et dampnis & obligavit [f. 162v] bona sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
230
1700, abril, 19
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Esteve Casademont
menor, fuster de la Roca d’Albera, per una compra feta per
aquest últim. Es fa sobre la venda d’una casa a la Roca, al
coronell de l’Hospital, carrer d’Avall, vora el camí que va a
l’oratori, feta per Antoni Jordà, pagès de Vilallonga dels Monts,
per un preu de 16 dobles d’or i sotmesa a un cens anual d’una
malla pagador per Nadal a la senyoria directa de la terra. El
difunt Antoni de Perarnau, pare dels pubills, ja va cobrar-ne
el foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 162v-163.
Die 16 aprilis 1700 Perpiniani regnante.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit Estephano Casademont
minori dierum et ligni fabri eiusdem loci de la Rocha ibidem
presenti & et suis venditionem illam sibi factam per Antonium
Jordà agriculam loci de Vilallonga dels Monts de quadam domo
sit[am] in barriis dicti loci et in vico dicto lo Carrer de vall y al
coronel de·l’Hospital1 confron[tam] cum via qua itur a·l’Horatori,
cum horto hospitalis pauperum dicti loci, cum t[enentia] nobilis
Don Laurentii Matheu Bou et Compter, Perpiniani populati et
cum t[enentia] Ludovicii Cordovès brasserii dicti loci, praetio
328
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
sexdecim auri duplicium ad rationem undecim librarum monettae
Franciae pro qualibet auri duplice de qua venditione constat
instrumento recepto in posse honor[abilis] Antonii Hogueres
not[arii] publici et [f. 163] collegiati Perpiniani die ... salvo jure
dictis pupillis de Perarnaus in una obula sive malla2 de censu
anno quolibet die sive festo nativitatis domini solven[da] et in
directo dominio & totiens quotiens & cum alienetur, confitens
dictum nobilem Don Antonium de Perarnau q[uondam] patrem
dictorum pupillorum habuisse et recepisse a dicto Estephano
Casademont pro foriscapio ratione dictae venditionis ipsi
compet[endo] et spect[ando] plenam satisfactionem pro ut ipsi
constare fecit et sich firmavit sibi et suis & apocham et laudimium
respective jurans &.
Testes Antonius Vilanova, Bernardus Sicra de familia dicti
nobilis Don Dominici Generés et Josephus Sunyer scriptor qui
vice.
1. L’hospital se situava a la part baixa (o nord) del carrer d’Avall, actualment carrer
de F. Aragó. Inf. Joan Maria Pierre, la Roca d’Albera. 2. Moneda de valor de mig diner.
231
1700, abril, 19
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Josep Oriol, bracer
de la Roca d’Albera, per una compra feta pel pare d’aquest
últim. Afecta la venda d’una vinya de 5 aiminades a la Roca,
terme de la Gavarra, vora el camí de Sureda, feta pels cònjuges
Joan i Maria Reig a Jacint Oriol, pare del declarant, per un
preu de 25 lliures perpinyaneses i sotmesa a un cens anual
a la senyoria directa de la terra. Domingo Generés en cobra
4 lliures, 3 sous, 4 diners perpinyanesos de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 163-163v.
Die 16 aprilis 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante.
Nobilis Don Dominicus Generés Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque ad invenies gratis & dominii ratione
laudavit et firmavit Josepho Oriol brasserio dicti loci de la Rocha
ibidem presenti & et suis & venditionem illam Hyacinto Oriol
q[uondam] patri suo per Joannem Reig et Mariam Reig coniuges
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
329
factam de quadam petiam terrae vinea in terminis dicti loci
sit[am] loco dicto a la Gavarra1 continentiae duarum ayminatarum
terrae parum plus vel minus aut id quod est confrontat cum via
qua itur [f. 163v] a dicto loco de la Rocha ad locum de Sureda,
cum t[enentia] Josephi Anglada, cum t[enentia] Joannis Lafarga
que fuit de pertinentiis et cum aliis, praetio viginti quinque
librarum monettae Perpiniani ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra de qua venditione constat instrumento recepto
in posse T... not[arii] die ... salvo jure dictis pupillis de Perarnaus
in directo dominio & totiens quotiens & confitens se dicto nomine
habuisse et recepisse a dicto Josepho Oriol pro foriscapio ratione
dictae venditionis ipsi compet[endo] et spect[ando] quatuor libras
tres solidos et quatuor denarios monettae Perpiniani argenti ad
rationem sex argenti regalium proqualibet libra de quibus &
renun[tio] quare firmavit sibi aut suis apocham et laudimium
respective jurans &.
Testes Hyacintus Fabre, Perpiniani habitator, Joannes
Castanyer de familia dicti Fabre2 et Josephus Sunyer scriptor qui
vice.
1. Terme del sector més septentrional i planer del terme, entre la Ribera de la Roca
i el límit amb Sureda. 2. Tenint en compte i el costum de declaració dels testimonis,
podria ser una equivocavió per un membre de la «família» és a dir de la casa de Domingo
Generés i no de Jacint Fabre.
232
1700, abril, 19
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament del foriscapi
precedent (doc. núm. 231) fet per Josep Oriol, bracer de la
Roca d’Albera, a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà,
com a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria
de la Roca d’Albera, de 4 lliures, 3 sous, 4 diners perpinyanesos del foriscapi pagadors d’aquí a un mes,1 ja que l’àpoca
era formal però el pagament no s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 163v-164.
D[icta] D[ie] in dicto loco regnante.
Dictus Josephus Oriol non obstante supra dicto laudimio
et confessione per dictum nobilem Don Dominicum Generés dicto
tutorio et curatorio nomine ipsi fact[is] et firmat[is] de dictis
quatuor libris tribus solidis et quatuor denariis monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
330
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
libra cum rey veritas sit et sich se [f. 164] habeat quod illas non
habuit neque recepit sed quod solum dictum laudimium et
confessionem ipsi fecit et firmavit sub spe presentis debiti
instrumenti ideo bonam fidem agnoscendo & gratis & huius
publici instrumenti thenore confessus fuit et in veritate recognovit
se debere dicto Don Dominico Generés D[icto] N[omine] ibidem
presenti & dictas 4 ll. 3 s. 4 d. quas dare et solvere promisit in
pecunia numerata extra tabulam et banchum a die presenti ad
unum mensem proxime vent[uri] et hoc in pace & sine dilatione
& sub pena et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione
propri fori & et facultate variandi iuditium cum salariis assuetis
& pro quibus et dampnis & obligavit bona sua jurans &
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1.
No es troba, en el present manual, cap menció d’una àpoca de pagament efectiu.
233
1700, abril, 21
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Joan Terrés, pagès
de l’Albera, per les compres fetes per aquest últim. La primera
venda afecta una oliveda d’una aiminada a la Roca, terme
de dellà la capella de Nostra Senyora de Tanyà, feta pel Consell
Sobirà de Rosselló al declarant, per un preu desconegut i
sotmesa a un cens anual de 4 sous de plata pagador per Nadal
a la senyoria directa de la terra. La segona es refereix a la
venda d’una altra oliveda d’una aiminada al mateix lloc, terme
d’“Ortogon”, vora el camí de Vilallonga dels Monts, (feta pel
mateix Consell Sobirà?) per un preu de 40 dobles d’or i sotmesa
a un cens anual a la senyoria directa de la terra. Domingo
Generés en cobra 36 lliures, 13 sous, 4 diners perpinyanesos
de foriscapi mitjançant els recaptadors del dret per una meitat.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 164-165.
Die 21 aprilis 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
331
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit [f. 164v] Joanni Terrés
agriculae loci de la Albera Elen[ensis] dioc[esis] ibidem presenti
& et suis & venditionem illam per curiam supremi consilii
Rossilionis factam primo de quadam petia terrae oliveta sit[am]
in terminis dicti loci de la Rocha, dellà la capella Nostre Senyora
de Tanyà,1 continentiae unius ayminatae terrae parum plus vel
minus, confront[atam] cum t[enentia] Mariae Marra viduae, cum
t[enentia] honor[abilis] Emanuelis Sobrepera de duabus partibus
et cum t[enentia] magnifici Joannis Tixador civis honoratus2
Barchinonae in loco de Palau domiciliati. Item de alia petia terrae
oliveta sit[am] in dictis terminis de la Rocha loco dicto Ortogon3
continentiae unius aiminatae terrae parum plus vel minus,
confront[atam] cum t[enentia] Margaretae Cassanyas viduae,
cum via qua itur a dicto loco de la Roca ad locum de Vilallonga
dels Monts, cum t[enentia] dominae Brigidae Anglada viduae,
cum t[enentia] Joannis Doran agriculae et cum t[enentia] Josephi
Pujas agriculae dicti loci de la Rocha via clausa in medio, praetio
quadraginta auri duplicium ad rationem undecim librarum
[monettae Franciae] pro qualibet auri duplice de qua venditione
constat instrumento recepto in posse honor[abilis] Honorati Geli
not[arii] publici Perpiniani die ... salvo jure dictis pupillis de
Perarnaus scilicet pro oliveta sita dellà la capella de Nostra Senyora
de Tanyà in quatuor solidis argenti de censu anno quolibet die
sive festo nativitatis domini solve[ndis] et pro alia oliveta sit[a]
a Ortogon in directo dominio & [f. 165] totiens quotiens &
confitens dictum Joannem Terrés exsoluisse pro foriscapio dictis
pupillis ratione dictae venditionis dictarum olivetarum
compet[endo] perti[nendo] et espect[ando] triginta sex libras
terdecim solidos et quatuor denarios monettae Perpiniani argenti
ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra ex quibus ipse
Don Dominicus Generés D[icto] N[omine] habuit medietatem et
residuam medietatem conductores iurium redditum et emolumentorum dicti loci de la Rocha de quibus & renun[tio] quare
firmavit sibi et suis apocham et laudimium respective jurans &.
Testes Raphael Valls, Antonius Malzach agricula ambo dicti
loci de la Rocha et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. La capella es troba a menys d’1 km al nord del poble. 2. La forma correcta
ha de ser «honorati». 3. Terme no localitzat, segurament a l’oest del territori de la Roca,
en direcció a Vilallonga.
332
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
234
1700, 22 d’abril
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Josep Bolet,
cirurgià de la Roca d’Albera, per les compres fetes per aquest
últim. La primera transacció és la venda d’una casa en el
recinte de la Roca, carrer del Portal del Castell, feta el 1679
per Francisco de Taquí, domiciliat a Perpinyà, com a marmessor de Miquel Trigall, rector de la Roca, al declarant, per
un preu de 18 dobles d’or i sotmesa a un cens anual d’un
sou de plata pagador per Nadal a la senyoria directa de la terra.
La segona es refereix a la venda d’un mallol de 5 quartonades
al mateix lloc, terme de l’Era d’en Castell o Puig de les Forques,
dit avui d’en Ribadàsens, feta el 1682 per Emanuel Badós al
declarant, per un preu de 34 lliures, 13 sous perpinyanesos
i sotmesa a un cens anual a la senyoria directa de la terra.
La tercera, la venda d’un hort de mitja quartonada a la Roca,
terme de la Ribera i a la vora d’aquesta, feta per Nicolau
Bagata, de la Roca, al declarant, per un preu de 18 dobles
d’or i sotmesa a un cens anual a la mateixa senyoria directa.
Domingo Generés en cobra 16 lliures, 10 sous perpinyanesos
de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 165-166.
Die 16 aprilis 1700 in loco de Sant Genís de Funtaines
Elen[ensis] dioc[esis] regnante.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in presedenti usque ad invenies gratis & dominii ratione
laudavit et firmavit Josepho Bolet chirurgo dicti loci de la Rocha
licet absenti & et suis & et pro eo Petro Bolet juveni chirurgo
filio et procuratori suo generali dicto nomine ibidem presenti &
venditiones infrascriptas et sequentes. Primo venditionem illam
dicto Josepho Bolet per nobilem Don Franciscum de Taquí
Perpiniani domiciliatum uti manumissorem animae et executorem ultimi testamenti piaeque ultimae voluntatis reverendi
Michaelis [f. 165v] Trigall q[uondam] presbiteri et rectoris dicti
loci de la Rocha sibi factam de quadam domo sit[am] in dicto
loco de la Rocha intus fortalitium eiusdem et in vico qua itur
ad portale del Castell confro[ntatam] cum t[enentia] magnifici
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
333
Josephi Pagès, J[uris] U[triusque] D[octoris] et burgensis honorati
et matriculati Perpiniani de duabus partibus, cum t[enentia]
Joannis Doran, cum t[enentia] Raphaelis Valls agricularum dicti
loci de la Rocha, cum dicto vico et cum ecclesiae dicti loci dicto
vico in medio, praetio decem et octo auri duplicium ad rationem
undecim librarum monettae Franciae pro qualibet auri duplice
de qua venditione constat instrumento recepto in posse
honor[abilis] Josephi Llenbí q[uondam] not[arii] publici et
collegiati Perpiniani die 18 aprilis 1679 salvo jure dictis pupillis
de Perarnaus in uno solido argenti de censu anno quolibet die
sive festo nativitatis domini solven[do] et in directo dominio &
totiens quotiens & cum alienetur. Item venditionem illam dicto
Josepho Bolet per Emanuelem Badós factam de quadam petia
terrae mallol in terminis dicti loci sit[am] loco dicto a la era d·en
Castell o puig de las Forcas vuy dit d·en Ribadàsens1 continentiae
quinque cartonatarum terrae parum plus vel minus aut id quod
est, confro[ntatam] cum t[enentia] Felicis Xaubet, cum t[enentia]
Josephi Andral, cum t[enentia] Joannis Pujol agricolarum dicti
loci et cum t[enentia] dicti doctoris Pagès, praetio triginta
quatuor librarum et terdecim solidorum monettae Perpiniani
argenti ad rationem sex argenti regalium [f. 166] proqualibet libra
de qua venditione constat instrumento recepto in posse
honor[abilis] Joannis Baptistae Delarís not[arii] regii civitatis
Elnae die 7 januarii 1682 salvo jure dictis pupillis de Perarnaus
in directo dominio & totiens quotiens. Item et denique venditionem
illam dicto Josepho Bolet per Nicholaum Bagata factam de
quadam petia terrae hort sit[am] in dictis terminis de la Rocha
loco dicto a la Ribera continentiae mediae cartonatae terrae parum plus vel minus aut id quod est, confro[ntatam] cum t[enentia]
dicti Josephi Andral que fuit de pertinentiis, cum ripparia dicti
loci, cum via qua itur al Quintar2 cum t[enentia] Antonii Carbonell
et cum t[enentia] Jacobi Matheu omnium dicti loci, praetio ...
de qua venditione constat instrumento recepto in posse T...
not[arii] salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in directo dominio
totiens quotiens & confitens se dicto nomine habuisse et recepisse
a dicto Petro Bolet dicto nomine pro foriscapio ratione dictarum
venditiorum compet[endo] pertin[endo] et spect[ando] sexdecim
libras et decem solidos dictae monettae Perpiniani argenti de
quibus & renun[tio] quare firmavit sibi et suis & apocham et
laudimium respective jurans &.
334
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Testes reverendus Bernardus Candi presbiter et rector dicti
loci de la Rocha, Jacobus Bonzoms agricula loci de Vilallonga dels
Monts et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. El terme de Ribadàsens és a mig camí entre la Roca i Sureda però el puig de
les Forques és un pujol un poc més a l’oest, a 1,5 km al nord-est del poble, entre Tanyà
i el camí d’Elna per Vilaclara. Segurament procedent d’un patrònim. 2. Terme a 500 m
al sud-oest del poble, entre el camí del mas d’en Massot i el camí de la Rocavella.
235
1700, abril, 22
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Joan Cassanyas,
bracer de Sureda, per una compra feta per aquest últim. Es
tracta de la venda d’una vinya d’una aiminada a la Roca (a
prop de Sureda?), feta per Simon Labèrnia, prevere i beneficiat
de Sant Joan de Perpinyà, al declarant, per un preu desconegut
i sotmesa a un cens anual d’un sou perpinyanès pagador per
Sant Pere i Sant Feliu a la senyoria directa de la terra. El 1683,
el difunt Antoni de Perarnau, pare dels pubills, ja va cobrarne el foriscapi i Domingo Generés en fa l’àpoca.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 166-167.
Die 22 aprilis 1700 in loco de Sant Genís de Fontaines
Elen[ensis] dioc[esis] regnante.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani domiciliatus [f.
166v] tutor et suis loco et casu curator personarum et bonorum
omnium pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de
Perarnau q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati
domini castri loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto]
N[omine] gratis & dominii ratione laudavit et firmavit Joanni
Cassanyas brasserio loci de Sureda Elen[ensis] dioc[esis] ibidem
presenti & et suis & venditionem illam sibi factam per reverendum
Simeonem Labèrnia presbiterum et beneficiatum majoris ecclesiae
Sancti Joanni Baptistae Perpiniani de quadam petia terrae vinea
sit[am] in terminis dicti loci de la Rocha, al dit lloch de Sureda,
continentiae unius ayminatae terrae parum plus vel minus,
confront[atam] cum t[enentia] Felicis Reig, cum t[enentia] honor[abilis] Emanuelis Sobrepera, cum t[enentia] Josephi Gassiot
agricularum dicti loci de la Rocha et cum aliis, praetio & de qua
venditione constat instrumento recepto in posse magnifici
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
335
Bartholomei Ferriol burgensis honorati et matriculati Perpiniani
et not[arii] publici et collegiati dictae villae die ... salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in uno solido argenti de censu anno quolibet
die sive festo Sanctorum Petri et Felicis solve[ndis] et in directo
dominio & totiens quotiens & confitens dictum nobilem Don
Antonium de Perarnau patrem dictorum pupillorum de Perarnaus
habuisse et recepisse a dicto Joanne Cassanyas pro foriscapio
ratione dictae venditionis dictis pupillis compe[ndo] perti[nendo]
et espect[ando] plenam satisfactionem pro ut ipse Don Dominico
Generés constare fecit quoddam [f. 167] chirographo de recepto
per dictum q[uondam] Don Antonium de Perarnau facto 9 martii
1683 et sich et firmavit sibi et suis apocham et laudimium
respective jurans &.
Testes honor[abilis] Honoratus Albafulla mercator matriculatus et not[arius] publicus collegiatus Perpiniani, reverendus
Bernardus Candi presbiter et rector dicti loci de la Rocha et
Josephus Sunyer scriptor qui vice.
236
1700, 24 d’abril
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Patllari Faig, pagès
de Sureda, per les compres fetes per aquest últim. La primera
és sobre la venda d’un mas –casa, patis i erms contigus–
anomenat mas de na Salvada, terme de “Riprons”, prop de
la ribera dels Pruners i del coll del Torn, que fa Pere Àngel
Jarlé, pagès de la Roca d’Albera, al declarant, sotmès a un cens
anual de 15 sous de plata pagador per Nadal a la senyoria
directa de la terra. La segona es refereix a la venda d’una terra
de 10 aiminades al mateix lloc, terme de les Banyades, a la
costa dels Pruners, a la vora de la ribera homònima, feta pel
mateix Jarlé al declarant, sotmesa a un cens anual de 5 sous
de plata pagadors per la mateixa data a la senyoria directa
de la terra. La tercera és la venda d’un casal destruït amb
una terra contigua de 10 aiminades a la Roca, prop de la
mateixa ribera dels Pruners, vora el camí de la Roca a Santa
Maria de Requesens. Les tres vendes, que es van formalitzar
el 1699 amb el notari de Castelló d’Empúries, Pere Heras,
sumen un preu de 164 lliures, 10 sous perpinyanesos.
336
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Domingo Generés en cobra 27 lliures, 6 sous, 8 diners
perpinyanesos de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 167-168.
Die 24 aprilis 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus fiat
ut in praesedenti usque ad invenies gratis & dominii ratione
laudavit et firmavit Pallario Faig agriculae loci de Sureda eiusdem
Elen[ensis] dioc[esis] ibidem praesenti & et suis & venditionem
illam sibi factam per Petrum Angelum Jarlé de quodam manso
scilicet domo, patuiis et hermo contiguis vulgo dicto lo Mas de
Na Salvada1 sit[um] in terminis dicti loci de la Rocha loco dicto
Riprons2 confr[ontatum] cum ripparia vocata dels Pruners,3 ab
lo Coll del Torn et cum garrigiis montis domini dicti loci, salvo
jure dictis pupillis de Perarnaus in quindecim solidis argenti de
censu anno quolibet die sive festo nativitatis domini solven[dis]
et in directo dominio & totiens quotiens &. Item de quadam petia
terrae in terminis dicti loci sit[am] loco dicto los Banyados a la
Costa dels Pruners continentiae decem ayminatarum terrae parum
plus vel minus, confron[tatam] de uno lattere cum t[enentia] dicti
Faig [f. 167v] ab alio latere cum via qua itur al Coll del Torn,
et de duabus aliis partibus cum t[enentia] dicti Faig, ripparia dels
Pruners in medio, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in
quinque solidis argenti de censu anno quolibet die sive festo
nativitatis domini solven[dis] et in directo dominio & totiens
quotiens &. Item et denique de quadam casale disruito cum
quadam petia terrae eidem contiguo sit[as] in terminis dicti loci
continentiae decem ayminatarum terrae parum plus vel minus
aut id quod est, confro[ntatas] cum dicta ripparia dels Pruners,
cum t[enentia] dicti Faig, cum via qua itur de dicto locio de la
Rocha ad capellam Beatae Virginis Mariae de Requasens et ab
lo Pas de la Ribera,4 praetio dictarum trium proprietarum centum
sexsaginta quatuor librarum et decem solidorum monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet libra
de qua venditione constat instrumento recepto in posse Petri
Heras not[arii] ville de Castelló de Empúrias, terrae Cathaloniae,
Gerundensis dioc[esis], die 8 decembris 1699 salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in directo dominio totiens quotiens &
confitens dictum Faig exsoluisse pro foriscapio dictis pupillis
ratione dictae venditionis dictarum olivetarum compet[endo],
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
337
pertine[ndo] et spect[ando] viginti septem libras sex solidos et
octo denarios monettae Perpiniani argenti ad dictam rationem
sex argenti regalium proqualibet libra ex quibus ipse Don
Dominicus Generés habuit medietatem et residuam medietatem
conductores jurium redditum et emolumentorum [f. 168] dicti
loci de quibus & renun[tio] quare firmavit sibi et suis & apocham
et laudimium respective jurans &.
Testes Laurentius Sicart agricula et baiulus dicti loci de la
Rocha, Falipus Guimesana agricula loci de Sureda et Josephus
Sunyer scriptor qui vice.
1. Per la descripció de termes que l’envolten, remet a un mas del sector dels masos
actuals de les Parragueres o Moreu. 2. Tal com es notifica més avall, el microtopònim
és Asprons, certament mal llegit i recopiat per l’escrivent. Podria ser el no localitzat mas
medieval de “Rivo Profundo” o de “Rivo Prohon”, citat per Aymat CATAFEU, Les celleres
et la naissance des villages en Roussillon (Xe-XVe), Ed. Trabucaire-Presses Universitaires
de Perpignan, Canet-Perpinyà, 1998, p. 381 i 390. 3. Còrrec que aflueix al còrrec de les
Teixoneres més amunt del mas Moreu. 4. Sembla que sigui un pas de la ribera de la
Roca, prop de l’actual pont, camí de Sant Genís, sota les escoles.
237
1700, abril, 24 (1701, setembre, 26)
Venda del mas de Na Salvada, amb terres adjacents, a la Roca
d’Albera –la mateixa propietat per la qual es declara i es paga
el foriscapi a l’acta anterior (doc. núm. 236)–, feta per Patllari
Faig, pagès de Sureda, a Josep Palé, pagès de Montesquiu
d’Albera, per un preu de 260 lliures perpinyaneses. Unes 60
lliures serviran per quitar un censal de la mateixa quantitat
amb pensió anual de 3 lliures, a Galderic Joli, pagès de Banyuls
dels Aspres, que es compromet a firnar-ne l’àpoca. Patllari Faig
havia comprat la propietat el 1699 de Pere Àngel Jarlé, pagès
de la Roca, que la tenia per permuta feta amb Francisco
Bagata, pagès del mateix lloc.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 167v i 168.
Vente d’un héritage à la Roca d’Albera, consentie par Pallaire
Faig, de Soreda en faveur de Joseph Palé, de Montesquiu.
Du 26 7bre 1701.
Rettenu par Me. Jacques Esteve, not[ai]re à Perp[ign]an.
//
Le vingt six[ièm]e septembre mil sept cents un à Perpignan,
régnant trés chrétien et victorieux Louis quatorze, par la grâce
de Dieu roy de France et de Navarre.
338
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Pallaire Faig, pagès du lieu de Soreda, dioc[èse] d’Elne, de
son bon gré et certaine science pour luy et ses héritiers et
successeurs, vend et pour raison de cette vente, délivre, consède
et délaisse eo quasi à Joseph Palé, pagès du lieu de Montesquiu,
du même diocèse d’Elne à ce présent & et à ses héritiers et
successeurs et à ceux qu’il voudra à perpétuité, les propriétés cy
bas écrittes et suivantes. Premièrement // Premièrement une
métérie, patus, terres et bosch avec son quintá et devèse tout à
l’entorn ou côtté de dite métérie nommée la Métérie de Na
Salvada,1 size aux terroirs et montanyes de la Roca de Albera, lieu
dit Asprons,2 de contenence de vingt ayminates de terre plus ou
moins, afrontant avec le Ruisseau dels Pruners,3 avec la Costa de
la Jassa dels Pruners, avec le Coll del Torn et avec les garrigues
du seigneur du d[it] lieu de la Roca. Item une pièce de terre herm,
scize aux mêmes terroirs de la Roca, nommée les Banyades, tout
proche de d[it]e métérie et à la Coste des Pruners, de contenance
de dix ayminates de // terre plus ou moins confrontant d’une part
avec la susd[it]e propriété, d’autre part avec le chemin qui va
al Coll del Torn, d’autre part avec d[it] ruisseau dels Pruners et
avec autres. Item et finalement autre pièce de terre partie champ
et partie bosch sise aux terroirs de la Roca à la même partie,
de continence de dix ayminates de terre plus ou moins afrontant
avec d[it] ruisseau dels Pruners, avec la susd[it]e pièce de terre
de dix ayminates cy-dessus désignée et confrontée, avec le chemin
public qui va du d[it] lieu de la Roca à la chapelle de Notre Dame
de Recasens et avec le pas du d[it] // ruisseau. Lesquelles
propriéttés luy appartiennent par vente à luy faitte par Pierre Ange
Jarlé, pagès du d[it] lieu de la Roca comme il apert par acte reçu
en pouvoir du s[ieu]r Pierre Heres, not[ai]re de la ville de Castelló,
du Principat de Catalogne, diocèse de Girone, le dix huit[ièm]e
décembre mil sis cents quatre vingts dix-neuf, auquel Pierre Ange
Jarlé appartenoint par titre déchange et permutation par luy d’une
vigne avec d[it]e métérie et terres faitte avec François Bagata,
pagès du d[it] lieu par acte reçu en pouvoir du d[it] feu Dominique
Doran, not[ai]re de la cité d’Elne, le deux septembre ...4 Et
incontinent & sauf droit au s[ei]g[neu]r // du d[it] lieu de la Roca
en vingt sols d’argent de sensive payable tous les an en son
accoutumé terme qui est le jour et feste de la Nativité de Notre
Seigneur Dieu Jésu Christ et en sa directe seigneurie, lods et
foriscape, toutes et quantes foix et quantes se vendront ou
engageront en tout ou en partie, faisant ces choses comme mieux
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
339
dire, écrire, lire et persevoir se peut à toute utilité et profit de d[it]
acheteur et des siens & luy cédant et remettant tous ses droits &
desquels droits et actions & aucun devers soy s’en réserve. Laquelle
vente luy fait pour le prix de deux cents soixante livres monnoye
de Perpignan d’argent // à raison de six réaux d’argent par chaque
livre, desquelles de son exprés consentement et volonté en donnera
et payera soixante livres de d[it]e monnoye à Gauderique Joli, pagès
du lieu de Banyuls en luition et quitation d’un censal de pention
annuelle de trois livres de la même monnoye, masse, prix et
propriétté de semblables soixante livres que tous les ans le d[it] Joli
avec ses justes et légitimes titres et à son accoutumé terme reçoit
et accoutume recevoir sur d[it]es propriéttés, et en attendant qu’il
restera à rachetter le d[it] censal, donnera et payera les annuelles
pencions qui écheront de ce jourd’huy en avant et en indemnisera
au d[it] vendeur et aux siens & et à ses biens et des d[it]s sieurs
// de la solution et annuelle prestation du d[it] censal, masse, prix
et propriétté d’icelluy de toute obligation que pour raison du même
censal en pourroit être suivie et de tous dommages & avec acte
d’indemnité en forme. Lequel Gauderique Joli ou les siens & en
l’acte de la solution de d[it]e quantité fairont et fermeront au d[it]
achetteur ou aux siens & quittance et lieu et cession et quitacion
et redempcion du d[it] censal pour la sûreté de la chose a[r]rêtée
et les restantes deux cents livres les donnera et payera argent
comptant, incontuinent suite la publication du présent acte et aincy
de la manière cy dessus dite de d[it]es deux cents soixante livres
s’en tient pour content et satisfait, rennonçeant à l’exception //
d’icelles de ne les avoir point eües ny reçües et à la loy favorable
aux trompés au plus de la moitié du juste prix et si les propriétés
vendües vaillent plus ou à l’avenir vaudront plus du d[it] prix, tout
le d[it] prix autant qu’il se puisse être luy donne, cède, remet et
relaxe, prometant de luy faire bonne et valable la d[it]e vente et
de luy prêter toute éviction et garantie pour laquell et tous dépends
a obligé tout et chacuns ses biens meubles et immeubles présents
et à venir avec toutes rennonciations & et aincy l’a juré &.
Témoins Jacques Regis, courdonier, Joseph Borrell, manusier,
les deux de Perp[ign]an, et Joseph Sunyer, no[tai]re qui vice.
Con[trô]llé à Perp[ign]an le 3e 8bre 1701, reg[ist]re 9, fol[io]
23 v° reçu cinq sols. Signé Lapause.
1. Per la descripció de termes que l’envolten, remet a un mas del sector dels masos
actuals de les Parragueres o Moreu. 2. Tal com es notifica més avall, el microtopònim
és Asprons, certament malament llegit i recopiat per l’escrivent. Podria ser el no localitzat
340
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
mas medieval de “Rivo Profundo” o de “Rivo Prohon”, citat per Aymat CATAFAU, Les celleres
et la naissance des villages en Roussillon (Xe-XVe), Ed. Trabucaire-Presses Universitaires
de Perpignan, Canet-Perpinyà, 1998, p. 381 i 390. 3. Còrrec que aflueix al còrrec de les
Teixoneres més amunt del mas Moreu. 4. Falta l’any, deixat en blanc.
238
1700, abril, 24
Debitori sota forma d’agnició de bona fe del cobrament del foriscapi
precedent (doc. núm. 236) fet per Patllari Faig, pagès de
Sureda, a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com
a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la
Roca d’Albera, per 27 lliures, 8 sous, 6 diners perpinyanesos
del foriscapi, pagadors per Nadal de 1700, ja que l’àpoca era
formal però el pagament no s’havia fet efectiu.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 168-168v.
D[icta] D[ie] in dicto loco de la Rocha regnante.
Dictus Pallarius Faig non obstante supra dicto laudimio et
confessione per dictum nobilem Don Dominicum Generés dicto
tutorio et curatorio nomine ipsi fact[is] et firmat[is] de dictis
viginti septem libris sex solidis et octo denariis monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra cum rei veritas sit et sich se habeat quod illas non habuit
neque recepit sed quod solum dictum laudimium et confessionem
ipsi fecit et firmavit sub espe presentis debiti instrumenti ideo
bonam fidem agno[s]cendo & gratis & huius publici instrumenti
thenore confessus fuit et in veritate recognovit se debere dicto
Don Dominico Generés D[icto] N[omine] et conductoribus
jurium redditum et emolumentorum dicti loci de la Rocha dicto
Don Dominico Gen[er]és ibidem presenti & dictas 27 ll. 8 s.
6 d. quas dare et solvere promisit in pecunia numerata extra
tabulam et banchum die sive festo nativitatis domini proxime
vent[uri] et hoc in pace & sine dilatione sub pena et scriptura
[f. 168v] tertii & danda & foro & cum renuntiatione propri fori
et facultate variandi juditium cum salariis assuetis pro quibus et dampnis & obligavit bona sua & jurans &.
Testes qui supra et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
341
239
1700, abril, 241
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Felip Guimesana,
pagès de Sureda, per les compres fetes per aquest últim. La
primera afecta una casa als barris de la Roca, carrer dels dits
barris o d’Avall, vora el camí del molí d’en Cabestany i del
còrrec d’en Gatillepis, feta el 1679 per Josep Roger menor, pagès
de Ceret, al declarant, sotmesa a un cens anual de 3 diners
de plata pagadors per Nadal a la senyoria directa de la terra.
La segona és la venda d’una plançonada de mitja aiminada
al mateix lloc, terme del Pedreguer, feta pel mateix Roger, de
Ceret, al declarant, sotmesa a un cens anual d’una gallina
donadora per Nadal a la senyoria directa de la terra. La tercera
és la venda d’un camp de 2 aiminades a la Roca, terme de
la Mata del Jonc, vora el camí de Perpinyà, feta entre els dos
esmentats, sotmesa, però, a un cens no esmentat. El preu de
venda de 80 lliures perpinyaneses sembla correspondre, en
canvi, al conjunt de les tres propietats venudes el 1690.
Domingo Generés en cobra 5 dobles d’or de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 168v-169v.
Die 24 aprilis 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante.
Nobilis Don Dominicus Generés, Perpiniani populatus tutor
et suis loco et casu curator personarum et bonorum omnium
pupillorum filiorum et heredum nobilis Don Antonii de Perarnau
q[uondam] die obitus sui etiam Perpiniani populati domini castri
loci et terminorum dicti loci de la Rocha D[icto] N[omine] gratis
& dominii ratione laudavit et firmavit Phelipho Guimesana
agriculae loci de Sureda Elen[ensis] dioc[esis] ibidem presenti &
et suis & venditionem illam sibi inter alias proprietates per
Josephum Roger minorem dierum agriculae vilae Cereti factam
de quadam domo sit[am] in dicto loco de la Rocha et in vico
de vall o als barris,2 confron[tatam] cum t[enentia] honor[abilis]
Emanuelis Sobrepera agriculae dicti loci de la Rocha, cum vico
quo itur al molí d·en Cabestany3 et cum t[enentia] honor[abilis]
Felicis Reig, còrrech de Gatillepis4 in medio, salvo jure dictis
pupillis de Perarnaus in tribus denariis argenti de censu anno
quolibet [f. 169] die sive festo nativitatis domini solve[ndis] et
342
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
in directo dominio & totiens quotiens. Item de quadam petia
terrae plansonada sit[am] in terminis dicti loci de la Rocha loco
dicto al Pedraguer5 continentiae mediae ayminatae terrae parum
plus vel minus, confront[atam] cum dicto Guimesana, cum
t[enentia] Augustini Pavana6 agriculae, cum via qua itur ad locos
de Sureda et Vilallonga et cum via clausa qua itur de Rochavella7
ad capellam Beatae Virginis Mariae de Tanyà8 et cum ripparia
dicti loci, salvo jure dictis pupillis de Perarnaus in una galina
domestica de censu anno quolibet die sive festo nativitatis domini
solve[nda] et in directo dominio & totiens quotiens &. Item et
denique de quadam petia terrae camp sit[am] in terminis dicti
loci loco dicto la Mata del Jonch continentiae duarum ayminatarum
terrae parum plus vel minus, confront[atam] cum via qua itur
a presenti loco ad villam Perpiniani, cum t[enentia] Honorati
Moliner loci de Sant Genís, cum t[enentia] haeredum Didici
Cabestany et cum t[enentia] Josephi Sala et Augustini Llanapavana
agricularum dicti loci de la Rocha, salvo jure dictis pupillis de
Perarnaus in directo dominio & totiens quotiens & praetio
octingentarum librarum monettae Perpiniani argenti ad rationem
sex argenti regalium proqualibet libra de qua venditione constat
instrumento recepto in posse honor[abilis] Joanni Companyó
not[arii] regii villae Cereti die 23 decembris 1690 confitens dictum
Guimesana exsoluisse pro foriscapio dictis pupillis ratione dictae
venditionis [f. 169v] compet[endo] pertin[endo] et spect[ando]
quinque auri duplices ad rationem triginta trium argenti regalium
pro qualibet auri duplice de quibus & renun[tio] quare firmavit
sibi et suis & apocham et laudimium respective jurans &.
Testes Laurentius Sicart agricula et baiulus, Andreas Baretja
chirurgus ambo dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer scriptor
qui vice.
1. Per tal com forma part d’un grup de partides redactades en els mateixos llocs
de la Roca d’Albera i de Sant Genís i referents a diverses fiscalitats degudes de la senyoria,
el notari no segueix la cronologia en assentar-los al manual. Per això, el següent document
passat a Perpinyà serà datat del 22 d’abril. 2. Actualment carrer de F. Aragó. Inf. Joan
Maria Pierre, la Roca d’Albera. 3. Sembla correspondre a l’actual molí de la Bassa, on
conflueixen el còrrec d’en Gatillepis i la ribera de la Roca. Inf. Joan Maria Pierre, la Roca
d’Albera. 4. Correspon al còrrec que surt del poble, l’envolta pel quart nord-est i desemboca
a la ribera de la Roca, al molí de la Bassa. 5. Tenint en compte la descripció feta a
continuació, el terme es deu situar prop de la cruïlla actual dels camins de Vilallonga
dels Monts i Sant Genís, a 500 m al nord del nucli antic. 6. El seu cognom és en realitat
Llanapavana, com ja s’ha vist diverses vegades en actes anteriors i com es veu unes línies
més avall en la mateixa partida. 7. Terme corresponent a la Rocavella, a un poc més
d’1 km al sud-oest del poble, amb l’església de Sant Fructuós de Rocavella. 8. La capella
es troba a menys d’1 km al nord del poble.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
343
240
1700, abril, 22
Àpoca d’augment de preu de la venda d’un camp de 4 aiminades
a Torrelles de la Salanca, venut el 1699 a carta de gràcia, feta
per Narcisa Domènech i Patau, vídua de Bernat Domènech,
doctor en drets de Perpinyà, per 10 dobles d’or. El preu de
venda passa, per tant, a 90 dobles d’or, quantitat que s’haurà
de pagar per la recompra.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 169v-170.
Die 22 aprilis 1700 Perpiniani regnante.
Domina Narciza Domènach vidua relicta magnifici Bernardi
Domènach q[uondam] Juris U[triusque] D[octoris] Perpiniani gratis & firmavit apocham Josepho Mestres flaquerio Perpiniani
ibidem presenti & de decem auri duplicibus ad rationem undecim librarum monettae Franciae pro qualibet auri duplice et
sunt in augmentum praetii venditionis illius petiae terrae
camp in terminis loci de Torrelles Elen[ensis] dioc[esis] sit[am]
cont[inentiae] quatuor ayminatarum parum plus vel minus aut
id quod est, large in inferius chalendato venditionis instrumento
designat[ae] et confront[atem] per dict[am] dominam Narcizam
Domenach et dominium Emanuelem Domenach eius filium dicto
Josepho Mestres instrumento gratiae redimendi et cum pacto de
retro vendendo mediante fact[a] praetio octuaginta auri duplicium
ad dictam rationem undecim librarum dictae monettae Franciae
pro duplice instrumento recepto [f. 170] in posse not[arii] publici
infrascripti die 17 novembris 1699. Itaquod a cetero praetium
dictae petiae terrae sit nonaginta auri duplicium ad supra dictam
rationem undecim librarum dictae monettae Franciae pro
qualibet auri duplice. Habitis in not[arii] publici et testium infrascriptorum presentiae cum monetta auri et argenti videlicet dobles
de or, lluÿzes y escuts blanchs realiter numerando de quibus &
Renunt[io] et nihil ominus non animo movandi sed potius corroborandi & dict[am] venditionem promisit teneri de eadem evictione
per ipsam cum dicto venditionis instrumento promissa pro quibus
& et dampnis & obligavit bona sua & renun[tio] jurans &.
Testes magnificus Salvator Reart minor dierum et burgensis
honoratus et matriculatus, Josephus Fuyxet ligni faber ambo
Perpiniani et.
344
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
241
1700, abril, 23
Àpoca feta per Teresa de Sagarra, donzella habitant a Perpinyà, a
Joan Pau Folquet, doctor en drets de Perpinyà, com a tutor
de la pubilla Clara de Sagarra i Terrats, impúber, per 20 dobles
d’or, corresponents a la donació feta per son pare (llegítima),
Francesc de Sagarra, en el testament.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 170-170v.
Die 23 aprilis 1700 Perpiniani regnante.
Nobilis dompna Theresia de Sagarra domicella Perpiniani
populat[a] gratis & firmavit apocham dicto doctori Joanni Pauli
Folquet tutori et curatori praeffato dictae pupillae dompnae
Clarae de Sagarra inpuberis ibidem presenti & de viginti auri
duplicibus ad rationem undecim librarum monettae Franciae pro
qualibet auri duplice pro concimilibus per dict[um] q[uondam]
Don Franciscum de Sagarra ipsi legat[is] cum suo ultimo [f. 170v]
nuncupativo testamento quod fecit & in posse not[arii] publici
infrascripti die ... Habitis suae omnimoda (ut dixit) voluntati de
quibus &. Renun[tio] &.
Testes Ludovicus Serra sutor, Joannes Corbian brasserius
ambo Perpiniani et.
242
1699, abril, 25
Reconeixença del censal de pensió anual de 3 lliures perpinyaneses
pagadores cada 8 de gener feta per Josep Andral, pagès de la
Roca d’Albera, com a hereu de son pare, Isidre Andral, a
Brígida Anglada i Sala, vídua de Josep Anglada, especier de
Perpinyà. A més d’altres drets, aquest censal el paga Andral
per una vinya de 4 aiminades que va comprar el seu pare a
Brígida Anglada i Sala el 1679 a la Roca, terme del Puig de
les Forques, prop del Roc d’Orlina i del camí d’Elna.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 170v-171v.
Die 25 aprilis 1700 in loco de la Rocha de Albera Elen[ensis]
dioc[esis] regnante.
Ego Josephus Andral agricula loci de la Rocha de Albera
Elen[ensis] dioc[esis] gratis & virtute juramenti infrascripti
confiteor et in veritate recognosco vobis dominae Brigidae
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
345
Anglada et Sala viduae relictae honor[abilis] Josephi Anglada
q[uondam] arometarii Perpiniani ibidem presenti & quod ego
habeo teneo et possideo quandam petiam terrae vineam sit[am]
in terminis dicti loci de la Rocha anomenada lo Puig de las Forcas1
continentiae quatuor ayminatarum terrae parum plus vel minus
& confron[tatam] cum via publica qua itur a praesento loco ad
civitatem Elnae, cum t[enentia] haeredum Didaci Cabestany, cum
recho de la Orlina,2 cum t[enentia] Josephi Bolet chirurgi omnium
dicti loci de la Rocha et pertinet et spectat ad me uti filium et
heredem universalem hereditatis et bonorum omnium que
fuerunt Isidori Andral q[uondam] patris mei per ipsum institut[um]
et nominat[um] ultimo illius nuncupativo testamento quod fecit
in posse T... die In et super qua vos [f. 171] dicta domina Brigida
Anglada recipitis et recipere debetis et consueritis tres libras
monettae Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium
proqualibet libra censuales annuales & dandas et solvendas &
anno quolibet perpetuo in pecunia numerata extra tabulam et
banchum in una tantum solutione fienda die 8 januarii titulo
videlicet venditionis et nova supra dicti censualis impositionis
per dictum Isidorum Andral q[uondam] patrem meum fact[is]
instrumento recepto in posse honor[abilis] Christophari Coma
q[uondam] nott[arii] regii Perpiniani die januarii 1679 (ex praetio
venditionis dictae petiae terrae result[ando] quare agens haec sine
praeiuditio primarum et antiquarum obligationum &) convenio
et promitto quod ego et mei dictamque petiam terrae vineam in
futurum tenentes et possidentes dabimus faciemus et solvemus
vobis dictae dominae Brigidae Anglada et vestris & anno quolibet
in pecunia numerata extra tabulam et banchum dicta die 8 januari
dictas tres libras dictae monettae Perpiniani argenti censuales &
incipiendo primam facere solutionem die 8 januarii proxime
ventt[uri] & et sich deinde anno quolibet perpetuo simili die et
hoc in pace & sine dilatione sub pena et scriptura tertii & danda
& foro & cum renuntiatione proprii fori & et facultate variandi
juditium & cum salariis assuetis & prommitto non firmare jus
& nec uti gratiis & imo dictum censuale recogno[s]cere totiens
[f. 171v] quotiens pena 20 s. argenti danda ut supra, pro quibus
et dampnis & obligo spetialiter et expresse dictam ac superius
designatam et confrontatam petiam terrae vineam et generaliter
omnia et singula bona mea mobilia &. Renu[ntio] legi3 sive juri
dicenti quod prius transeundum sit per spetialiter quam per
generaliter obligata et alteri dicenti quod quam diu potest creditor
346
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
de spetiali hypotecha sibi satisfieri manus ad alia non extendat
nec non omni juri omnique legi et omni prescriptioni etiam
centenariae et inmemoriali et omnibus aliis legibus juribus jurans
&.
Testes Franciscus Cabestany, Martinus Torner agriculae
ambo dicti loci de la Rocha et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. Pujol a 1,5 km al nord-est del poble, entre Tanyà i el camí d’Elna per
Vilaclara. 2. Còrrec que segurament correspon al que es troba a l’est del puig de les
Forques. 3. Segueix, ratllat, dicenti.
243
1700, abril, 26
Debitori fet per Anna Prubí, esposa de Miquel Prubí, teixidor de
lli de Perpinyà, absent del país, a Galderic Pla, bracer de la
mateixa vila, per 21 lliures franceses, degudes per un préstec
gratuït i sense àpoca i pagadores per Sant Miquel de setembre
de 1700.1
ADPO-3 E 9 / 163, f. 171v-172.
Die 26 aprilis 1700 Perpiniani Regnante &.
Anna Prubí uxor Michaelis Prubí juvenis textoris lini a
praesenti patria absentis gratis & confessa fuit et in veritate
recognovit se debere Gaudericho Pla brasserio Perpiniani licet
absenti & viginti unam libras monettae Franciae sive franchs ad
rationem trium argenti regalium proqualibet libra sive franch pro
concimilibus per dictum Gauderichum Pla ipsi realiter numerando [f. 172] sua omnimoda voluntati (ut dixit) grasiose mutuat[is]
de quibus renun[tiat] quare firmavit apocham & quas dare et
solvere promisit in pecunia numeratta extra tabulam et banchum
die sive festo Sancti Michaelis mensis septembris proxi[me]
ventt[uri] et hoc in pace & sine dilatione & sub pena et scriptura
tertii & danda & foro & cum renuntiatione propri fori & et
facultate variandi juditium & cum salariis assuetis & pro quibus
& et dampnis & obligavit omnia et singula bona sua & renun[tio]
jurans.
Testes Joan Cugullera textor lini, Petrus Puixaguera juvenis
textor lini ambo Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
1. No consta el pagament del debitori en la data esmentada.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
347
244
1700, abril, 26
Àpoca feta per Francesc Butas o Boutes, botiguer de Perpinyà, a
Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels
pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera,
per 349 lliures, 9 sous, 2 diners francesos, per provisions,
efectes, roba i despeses de tota mena dels tres pubills Domingo,
Magdalena i Gaietà de Perarnau, detallats en els documents
següents (núms. 246 a 248).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 172-172v.
D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante &.
Honor[abilis] Franciscus Butas botiguerius Perpiniani gratis
& firmavit apocham dicto Don Dominico Generés Perpiniani
populato tutori et curatorio nomine ibidem presenti & de
tercentum quadraginta novem libris et duobus denariis monettae
Franciae sive franchs ad rationem trium argenti regalium pro
qualibet libra sive franch et sunt causis et rationibus in inferius
incertis memorialibus litteris A. B. et C. signatis contentis et
expressis. Habitis in substituti nott[arii] publici et testium
infrascriptorum presentia cum monetta auri [f. 172v] et argenti
realiter numerando videlicet lluÿzes y escuts blanchs de quibus
& Renunt[io] &.
Testes Jacobus Saý, Joannes Cambó juvenes botigeri ambo
Perpiniani et Josephus Sunyer scriptor qui vice.
Sequntur memorialia inserantur.
245
1700, abril, 26
Memorial fet per Francesc Butes, botiguer de Perpinyà, a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per
349 lliures, 9 sous, 2 diners francesos, per 231 lliures, 1 sou,
6 diners francesos, gastats en “l’educació” del pubill Domingo
de Perarnau, en el col·legi dels pares de l’Oratori de Pesenàs,
al Llenguadoc, i directament subministrats per Malibran,
botiguer o marxant de la vila llenguadociana.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 172v i 173.
348
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
A.
Compte del que jo Francesch Bouttes, botiguer de la
p[rese]nt vila de Perp[iny]à, tinch fet fornir per Monsieur
Maliblan, marchant de la vila de Pezenàs, al pobill Don Domingo
Perarnau, lo qual se troba en lo col·legi dels pares de·l’Horatoire
de dita vila de Pezenàs per ser en aquell educat, de orde y comissió
de Don Domingo Generés son honcle y tudor, dendels 7 de 9bre
1699 fins al 20 de febrer 1700 inclusive.
Mo[ne]da de França
P[rim]o té pagat dit Malibran als 7 de 9bre 1699, dos
lliuras quinze sous m[one]da de França, a r[ahó]
de tres reals plata la lliura, per un parell sabatas
novas, dich
2 ll. 15 s.
Donats comptants a la dona ly ranta la roba
blanca per sinch mesos discorreguts dendels
18 de juny 1699 fins als 18 de 9bre aixibé de
dit any 1699, a r[ahó] vint sous de dita m[one]da
per mes sinch lliuras, dich
5 ll.
Als 25 de 9bre de dit any, donat comptants a dit
pobill per sos divertiments, una lliura
setze sous, dich
1 ll. 16 s.
Per tres lliuras candelas de sèu per dit pobill
1 ll. 1 s.
Als 11 de Xbre de dit any, té fornit dit Malibran per un vestit per
dit pobill Saver, justacòs, calsas y ovata tot lo següent:
P[rim]o, deu palms y mitg drap fi, blau de cel, a
r[ahó] de quatre lliuras lo palm, quaranta-dos
lliuras, dich
42 ll.
Tres palms drap per las calsas, a r[ahó] de tres
lliuras lo palm, nou lliuras, dich
9 ll.
Sis palms 1/3 domàs a flors d’or per la ovata,
sis lliuras deu sous lo palm, quaranta-una
lliuras tres sous y sis, dich
41 ll. 3 s. 6 d.
Tres canas quatre palms cadís frisat a quatre
sous y sis lo palm, sis lliuras sis sous, dich 6 ll. 6 s.
Dos canas sargeta fina a trenta-sis sous lo palm,
tres lliuras dotze sous, dich
3 ll. 12 s.
Una onsa cordonet d’or per las botoneras,
sis lliuras, dich
6 ll.
Quatre palms trellís a quatre sous lo palm,
setze sous, dich
16 s.
Quatre dotzenas botons, tres lliuras dotze sous,
dich
3 ll. 12 s.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
349
Set palms tela dita lucarnat fi a sinch sous lo
palm, una lliura quinze sous, dich
1 ll. 15 s.
Dos onsas fil
6 s.
Quatre dotzenas ànimas per los botons, vuit
sous, dich
8 s.
Quatre faltriqueras de cuiro, catorze sous, dich
14 s.
Per la seda per dit vestit, dos lliuras setze
sous, dich
2 ll. 16 s.
Dos palms y mitg Ruan, dotze sous y sis, dich
12 s. 6 d.
Pagat al sastre per las mans de dit justacòs,
calsas y ovata, sis lliuras, dich
6 ll.
Per un parell de mitjas de llana fina de Sagòvia,
sis lliuras deu sous, dich
6 ll. 10 s.
Donat comptants a dit pubill per se divertir y
alegrar·se lo die dels Reys, quatre lliuras,
dich
4 ll.
146 ll. 3 s.
//
Per lo que suma la tras escrita
146 ll. 3 s.
Per dos mans paper, sis sous, dich
6 s.
Per un llibre de Gènezis, quatre sous, dich
4 s.
Per plumas, sis sous, dich
6 s.
Donat comptants a dit pobill per sos
divertiments
1 ll. 16 s.
Per un parell sabatas novas y acomodatje de
altre parell, tres lliuras sinch sous, dich
3 ll. 5 s.
Per cera d’Espanya, sis sous, dich
6 s.
Als 17 de janer 1700, donat comptants a dit
pobill, una lliura
1 ll.
Per tres mans de paper blanch, nou sous, dich
9 s.
Per un parell sabatas novas y acomodatje de
altre parell, tres lliuras deu sous, dich
3 ll. 10 s.
Al p[rime]r de febrer per un llibre dit Virgili,
tres lliuras, dich
3 ll.
Per pudras y esanças per la perruca, una lliura,
dich
1 ll.
Per un parell mitjas estam vermellas finas,
sis lliuras
6 ll.
Donat comptants a dit pobill per sos
divertiments
1 ll. 16 s.
350
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Per un parell de jarratieres, una lliura setze
sous, dich
1 ll. 16 s.
Tres palms tafatà per las mànegas de la camisa ll. 4 s.
Als 20 de febrer, donat comptants a la dona ly
ranta la roba blanca per tres mesos, a r[ahó]
de vint sous lo mes, discorreguts dendels
18 de 9bre 1699 fins als 18 de febrer, tres
lliuras, dich
3 ll.
Donat comptants al pare procurador de dit col·legi
per la despesa de menjar, bèurer de dit pobill
per tres mesos que han comensat als 24 de janer
proppassat y finiran als 24 del corrent mes de
abril, sinquanta lliuras, dich
50 ll.
Pagat al sirurgià o perruquer per haver affeitat,
resat lo cap y acomodat la perruca a dit pobill
per quatre mesos discorreguts dendel p[rime]r
de 9bre 1699 fins al p[rime]r del corrent mes de
abril, set lliuras, dich
7 ll.
231 ll. 1 s. 6 d.
246
1700, abril, 26
Memorial fet per Francesc Butes, botiguer de Perpinyà, a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per
95 lliures, 11 sous, 4 diners francesos, despesos en gastos de
mantenir, vestir i calçar la pubilla Magdalena de Perarnau.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 172v i 173.
B.
Memorial del que jo Francesch Bouttes, botiguer de la
p[rese]nt vila de Perp[iny]à, tinch pagat y fornit per la pobilla
Dona Maria Magdalena Perarnau, de ordre y comissió de Don
Domingo Generés son honcle y tudor, dendels 14 de 9bre 1699
fins al 25 de janer 1700.
P[rim]o, per un llit cadís se és fet per dita pobilla, saver
cortinatje y bànoba del mateix cadís, per quant lo que antes tenia
era molt dolent y de ningun servey a causa que llarch temps ha
se servia y era de un petit domàs retiny[i]t de violet que antes
era al vivent de son pare de color groch, que per lo dol del dit
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
351
q[uòndam] son pare, sa mare lo féu teny[i]r de dit color violet
y per dit cortinatje de dit cadís, tinch fornit tot lo següent
P[rim]o trenta-una cana cadís vert, a r[ah]ó de
dos lliuras de dita m[one]da de França
la cana, seixanta-dos lliuras, dich
62 ll.
Deu palms tela grisa per doblar lo sobrecel
de dit llit, a r[ahó] de trenta sous cana, una
lliura desacet sous y sis, dich
1 ll. 17 s.
Mitja onsa seda val una lliura sis sous
y vuyt, dich
1 ll. 6 s. 8 d.
Set canas y mitja veta de filosella verda, a
r[ahó] dos sous y sis la cana, desavuit
sous y nou, dich
18 ll. 9 s.
Tres canas floret de fil vert, a r[ahó] quatre sous
cana, dotze sous, dich
12 s.
Una onsa fil, quatre sous, dich
4 s.
Pagat a m° Francisco Sunyer, sastre, per las
mans de dit cortinatje y cuberta, quatorze
lliuras, dich
14 ll.
Pagat a dit Sunyer per haver acomodada una
camisola llarga per dita pobilla haver fornit
dit sastre, beta, fil, seda y mans una lliura,
dich
1 ll.
Pagat a dit Sunyer per haver amodat un faldallí
de dita pobilla, haver fornit fluret per lo entorn
de baix, a r[ahó] de sis sous cana, seda y
mans, una lliura deu sous, dich
1 ll. 10 s.
Als 25 de febrer, nou palms y mitg de tela dita
Bretanya, a r[ah]ó de tres lliuras tres sous y
sis cana, per dos pentinadors o pigneurs1 per
dita pubilla, tres lliuras, desanou sous
y dos, dich
3 ll. 19 s. 2 d.
Quinze palms tela dita Bretanya, per mucadors
per dita pobilla, a r[ah]ó de trenta sous la
cana, dos lliuras setze sous y tres, dich
2 ll. 16 s. 3 d.
Fil de menaje per fer dits punyuers y mucadors
5 s.
Pagat a la dona ha fet dits punyuers y
mucadors
10 s.
Pagat a m° Joan Valls, sabater, per dos parells
sabatas novas, quatre lliuras, dich
4 ll.
352
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Pagat a dit Valls per haver solat un parell
sabatas, dotze sous de dita pubilla
1.
12 s.
95 ll. 11 s. 4 d.
Adaptació catalana del francès «peignoir».
247
1700, abril, 26
Memorial fet per Francesc Butes, botiguer de Perpinyà a Domingo
Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills
de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, per
22 lliures, 7 sous francesos, despesos per mantenir, vestir i
calçar del pubill Gaietà de Perarnau, que s’està a casa
d’Emanuel Rodrigues, prevere i curat de Sant Joan de
Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 172v i 173.
C.
Memorial del que jo Francesch Bouttes, botiguer de la
p[rese]nt vila de Perp[iny]à, tinch pagat y fornit per lo pobill Don
Caihetano Perarnau, lo qual habita en casa del R[e]v[eren]t
Emanuel Rodrigues, p[re]b[e]re y curat de la iglésia de S[an]t
Joan de dita vila de Perp[iny]à, de ordre y comissió de Don
Domingo Generés, son honcle y tudor, dendels 21 de gener 1700
fins al 30 de mars proppassat.
P[rim]o als 21 de janer 1700, dos palms y mitg
tela de París per mucadors per dit pubill,
desavuit sous y quatre, dich
Als 19 de febrer, pagat per un sombrero,
dos lliuras, dich
Pagat per una perruca al perroquer, sis lliuras,
dich
Als 30 de mars sis palms cadís mínim per unas
calsas, a r[ahó] de sinquanta sis sous cana,
dos lliuras dos sous, dich
Sis palms tela dit lucarnat per folrar ditas
calsas
Per fil per fer ditas calsas
Per la seda per fer ditas calsas
Per un parell mitjas de estam
18 s. 4 d.
2 ll.
6 ll.
2 ll. 2 s.
1 ll. 5 s.
1 s.
3 s.
2 ll. 10 s.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
Pagat a m° Fran[cis]co Sunyer, \sastre/, per las
mans de fer ditas calsas, setze sous, dich
Pagat a m° Joan Valls, sabater, per tres parells
sabatas novas, sis lliuras, dich
6
Pagat al dit Valls per lo solar de un parell
sabatas, dotze sous
22
Total
Per lo p[rime]r memorial de lletra A
231
Per lo de lletra B
95
Per lo de lletra C
22
349
1.
353
16 s.
ll.
12 s.
ll. 7 s.
ll. 1 s.
ll. 11 s.
ll. 7 s.
ll. [9]1 s.
6.
4.
4.
2.
La xifra de la suma dels sous és oblidada pel redactor del memorial, Francesc
Butas.
248
1700, abril, 27
Àpoca de dot feta per Antoni Parissú, pagès de Montescot, com a
usufructuari dels béns de la seua esposa, Maria Àngela Parissú
i Pujarniscle –vídua en primeres noces de Miquel Pagès, pagès
d’Ortafà– a Pere Pujarniscle, pagès de Sant Joan la Cella, sogre
i pare respectiu, també com a tutor de la seua néta, Paula
Pagès i Pujarniscle, per 440 lliures franceses més cofre i caixa
amb roba i draps, corresponent al pagament íntegre del dot
de 18 dobles d’or pactat el 1690 en els capítols matrimonials
entre Pere Pagès i Maria Àngela Pujarniscle. El dot és recuperat
per la vídua en el seu segon casament.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 172v-173v.
1
Die 27 aprilis 1700 Perp[inia]ni reg[nante] &.
Antonius Parissú agricola loci de Montescot Eln[ensis]
dioc[esis] usufructuarius bonor[um] dotalium Mariae Angelae
Parissú uxoris suae quae in primis nuptiis fuit uxor Michaelis
Pagès q[uondam] agricolae loci de Ortefà ejusdem Eln[ensis]
dioc[esis] dicto nomine gratis & firmavit apocham Petro Pujarniscle
agricola loci de S[an]t Joan Lassella eiusdem Eln[ensis] dioc[esis]
socero suo tam nomine suo proprio, quam etiam uti tutori et
curatori personae et bonorum omnium Paulae Pagès neptae suae
ac filae Mariae Angelae Parissú et antea (ut dictum est) Pagès
ibidem praesenti & ex una de quatuorcentum quadraginta libris
354
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
monettae Franciae sive franchs ad rationem trium argenti
regalium pro qualibet libra sive franch et ex alia de un cos,
mànegas y capillo de sarge, una cayxa nova a modo de cofre ab
pany y clau y dos llanssols tela de casa quae quidem 440 ll., cos,
mànegas, capillo, cayxa y llanssols sunt ad complementum totalem
satisfactionem tam illarum decem [f. 173] octo auri duplicium
ad rationem triginta trium argenti regalium pro qualibet auri
duplice et aliarum rerum per dictum Petrum Pujarniscle dictae
Mariae Angelae Parissú et antea Pagès dare et solvere prom[isis]
cum capitulis matrimonialibus inter dictum Michaelem Pagès ex
una et dictam Mariangelam ex altera partibus factis et firmatis
receptisq[ue] et continuatis in posse not[arii] publici infr[ascript]i
die 30 julii 1690 quam et etiam ad complementum et totalem
satisfactionem omnium et quarumcunq[ue] rerum jurium et
creditorium per eandem Mariam Angelam super bonis dicti
q[uondam] Michaelis Pagès primi viri sui curat[is] et ipsi pertinentium et spectantium. Habit[is] suae omnimodae (ut dixit)
voluntati quae omnia dictus Antonius Parissú (domptis dutis cos,
mànegas, capillo, capillo,2 cayxa y llanssols eo quia dicta Maria
Angela jam receperati) assignavit et assecuravit sit per omnibus
et singulis bonis suis illaque restituere et tornare promisit dictae
Mariae Angelae uxori sive aut suis & totiens quotiens locus seu
casus adfuerit illarum restitutioni juxta pactum nuptiale in
supradictis capitulis matrimonialibus apposit[is]. Pro quibus &
et dampnis & obligavit omnia et singula bona sua. Volens et
expresse concentiens cumputi comprehendi omnes et quascunque
apochas in posse quorum vis notariorum de parte dictae
quantitatis factas et fumatas renun[tio] & [f. 173v] jurans &.
Testes Josephus Sunyer scriptor Perp[inia]ni, Antonius
Janicot ag[rico]la loci de Bonpàs eiusdem Eln[ensis] dioc[esis]
et ego Jacobus Esteve not[arius].
1.
Torna a redactar les actes el notari Jaume Esteve. 2. Repetit.
249
1700, abril, 27
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’una casa a Perpinyà, parròquia de Santa Maria la Real, carrer de la Fusteria
Vella, també anomenat de Sant Cristòfol el Petit –que dóna
al carrer de la Premsa–, feta per Antoní Garau i Regnes, doctor
en drets i burgès honrat de Perpinyà, a la comunitat de preveres
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
355
de la Real, representada pels seus síndics, per 200 lliures
perpinyaneses amb pensió anual de 10 lliures, pagadores cada
27 d’abril i sota fiança de Salvador Reart i Badaula, burgès
honrat de Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 173v-175.
D[icta] D[ie] Perp[inia]ni Regnante &.
Ego Antoninus Garau et Regnes, J[uris] U[triusque] D[octo]r
ac burgensis honoratus et matriculatus Perpiniani gratis et ex
mea certa scientia per me et meos haeredes et succesores
quoscunque instr[ument]o tamen gratiae luendi et quitandi
mediante vendo et ratione huiusmodi venditionis noviter impono,
statuo, creo et assigno spetialiter et expresse in et super quadam
domo sita in p[rese]nti oppido Perpiniani in parroquia B[eatae]
V[irginis] M[ariae] de Regali et in vico dicto de la Fusteria Vella
o de S[an]t Christòphol lo Petit1 quae fecit duo capitae anguli et
in vico dictae de la Fusteria Vella et in alio vico dicto de la Prempsa2
confron[tata] ab uno latere cum t[enentia] uxoris T... Xammar
sp[ar]teris P[er]p[inian]i vico quo itur a dicto de la Fusteria Vella
ad ecclesiam de Regali in medio, a parte retro, ab uno latere,
cum t[enentia] T... Molins, pasamanerii ab alio latere, cum
t[enentia] Xarla domorum magistri dicto vico in medio et cum
dicto vico de la Prempsa. Generaliter vero in et super omnibus
et singulis bonis meis mobilibus & admodum r[evenren]dae
comunitati domiriorum canonicorum et beneficiatorum [f. 174]
insignis et collegiatae eccl[esi]ae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de
Regali Perpiniani et pro ea vobis admodum r[everen]dis Thomae
Mandil canonico illustris capituli dictae ecclesiae de Regali et
Antonio Alemon beneficiato adp[rese]ns sindici dictae admodum
r[evenren]dae comunitati admodum r[everen]dis Alberto Cavaller,
Christophoro Coma canonicis, reverendis Joanni Antonio Vilanova
et Joanni Daumet praesbiteris conciliariis ac concilium spetiale
et dictae comunitati facientibus & ibidem praesentibus & et
vestris in dicta comunitate posteris et successoribus ac quibus
volueritis perpetuo decem libras monettae Perp[inia]ni argenti
ad rationem sex argenti regalium pro qualibet libra censuales
annuales & dandas et solvendas & anno quolibet perpetuo in
pecunia numerata extra tabulam et banchum in una solutione
fienda die 27 aprilis incipiendo primam facere solutionem die
27 aprilis anni proxime vent[uri] 1701 et deinde anno quolibet
perpetuo simili die hoc in pace & sine dilatione & sub paena
356
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii
fori & et facultate variandi juditium & cum salariis assuetis &
prom[ito] non firmare jus nec uti gratiis & imo dictum censuale
recognoscere & totiens quotiens & pena 3 ll. argenti danda ut
supra fiat cum omnibus et singulis clausulis juxta stilum nott[arii]
publici infr[ascript]i apponi solitis. Et incontinenti & adveniente
primae solutionis termino & et [f. 174v] penes & pro francho
&. Haec itaque & sicut melius & cedendo jura & de quibus juribus
& nullo jure &. Hanc autem venditionem et novam huiusmodi
censualis impositionem creationem et assignationem vobis dicto
nomine facio praetio ducentarum librarum dictae monettae
Perp[inia]ni argenti ad dictam rationem sex argenti regalium
proqualibet libra de quibus & renunt[io] et legiqua & et si plus
promito dictum censuale bonum facere & teneriq[ue] de evictione
& pro qua et dampnis & obligo spetialiter et expresse dictam ac
superius designatam et confrontatam domum et generaliter
omnia et singula bona mea mobilia & quae quidem bona tam
spetialiter quam generaliter obligata incontinenti constituo me
& et pro maiori praemissorum tuitione et securitate do et nomino
in fideiussorem et principalem solutorem tentum & magnificum
Salvatorem Reart et Badaula burgensem honoratum et
matriculatum Perp[inia]ni cognatum meum ibidem praesentem
& unde ego Salvator Reart et Badaula ibidem praesens &
praecibus et amore dicti Antonini Garau et Regnes cognati mei
pro praemissis & me fidejussorem constituo sub eadem paena
et scriptura tertii & et obligationem bonorum meorum &
renun[tio] autenticae de fidejussoribus & et ego dictus Antoninus
Garau et Regnes renun[tio] legi sive juri dicenti quod prius &
et alteri dicenti quod quandiu & et nos ambo tam principalis
quam fidejussor. Renun[tiamus] omni juri omni que legi ac
benefitio sive auxilio longae sive longissimae centenarie et
inmemorialis praes[f. 175]criptionis et omnibus aliis legibus
juribus & et jurans &.
Testes qui infra et ego Jacobus Esteve not[arius].
1. Correspon a l’actual carrer petit de Sant Cristòfol, que va del Gran de la Real
al Petit de la Real (C. CAMPS, op. cit., 2002, p. 4). 2. Correspon a l’actual carrer de la
Premsa, que comunica el carrer de Dauder de Selva amb el carrer Gran de la Real (C.
CAMPS, op. cit., 2002, p. 462).
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
357
250
1700, abril, 27
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Antoní Garau i Regnes, doctor en drets i burgès honrat de
Perpinyà, a la comunitat de preveres de la Real, representada
pels seus síndics, per 200 lliures perpinyaneses, preu del capital
del censal. La quantitat s’ha avançat per quitar un censal de
capital semblant a Rafael Llucià, especier de Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 175.
Item cum alio instrumento dictus d[octo]r Antoninus Garau
et Regnes venditor praefatus gratis & firmavit apocham dictae
comunitati de Regali et pro ea dicti dominis canonicis et beneficiatis superius nominatis et cognominatis ibidem praesentibus & de dictis ducentum libris dictae monettae Perp[inia]ni
argenti quae (ut praeffertur) sunt massa praetium et proprietas
supra dicti censualis. Habit[is] in notarii publici et testium
infr[ascript]orum praesentia & cum monetta auri et argenti realiter numerando videlicet lluÿses de or y escuts blanchs quae
processerunt ex luitione et quitatione illius censualis concimilium
annuae pentionis et massae per Raphaelem Llucià aromatarium
Perpiniani eidem comunitati fact[o] instrumento recepto in posse
honor[abilis] Francisci Domech not[arii] publici collegiati Perpiniani die 21 currentium mensis et anni de quibus &. Renun[tio]
&.
Testes discretus Franciscus Boher diaconus dictae eccl[esi]ae
de Regali, Antonius Sautés negotiator ambo Perp[inia]ni et ego
Jacobus Esteve not[arius].
251
1700, abril, 27
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 249) firmada per
la comunitat de preveres de la Real, representada pels seus
síndics, a Antoní Garau i Regnes, doctor en drets i burgès
honrat de Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 175-175v.
D[icta] D[ie] Perp[inia]ni regnante, &.
Dictus admodum r[everen]di Thomas Mandil, Antonius
Alamon scindici, Albertus Cavaller, [f. 175v] Christophorus Coma
358
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
canonici, Joannes Antonius Vilanova et Joannes Daumet beneficiati
conciliarii praeffati gratis & huius publici instr[ument]i thenore
& fecerunt et firmarunt dicto mag[nifi]co Antonino Garau et
Regnes ibidem praesenti et suis & instrumentum gratiae luendi
et quitandi supradictum censuale solutis prius dictae admodum
r[everen]dae comunitati aut suis & in pecunia numerata extra
tabulam et banchum in una tantum solutione dictis 200 ll. ad
dictae monettae Perp[inia]ni argenti pentionibus et porrata
temporis usque in diem luitionis illius, ac salario instrumenti pro
quibus & et dampnis & obligarunt jura et emolumenta dictae
comunitatis tantum non autem eorum propria quinimo &
renun[tiamus] jurantes.
Testes qui supra et ego Jacobus Esteve not[arius].
252
1700, abril, 28
Àpoca feta per Josep Carrera, serraller de Perpinyà, a Joan Pau
Folquet, doctor en drets de la mateixa vila, per 15 dobles d’or,
corresponents a obres fetes a la seua casa.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 175v-176.
Die 28 aprilis 1700 Perp[inia]ni regnante &.
Josephus Carrera serrallerius Perp[inia]ni gratis & firmavit
apocham mag[nific]co Joanni Paulo Folquet, J[uris] U[triusque]
D[octor]i Perp[inia]ni ibidem p[rese]nti & de quindecim auri
duplicibus ad rationem undecim librarum monettae Franciae sive
[f. 176] franchs pro qualibet auri duplice et sunt per lo preu y
valor compreses las mans o son treball de una partida de barana
de ferro que ell [h]a feta y posada en la escala de la casa que ell
habita, pròpria de sa muller sit[uada] en la present vila de Perpinyà
a la parròquia de la Real y al carrer qui va de la plaça del Blat
a la isglésia de la Real,1 afrontant ab Jaume Lavall y ab altres.
Habitis realiter numerando suae voluntati (ut dixit) de quibus
& Renunt[io] &.
Testes mag[nifi]cus Franciscus Puig et Torner, J[uris]
U[triusque] D[octor], Josephus Reynés auri et argenti faber ambo
Perp[inia]ni et J.2
1. El carrer «descrit» deu ser el carrer Petit de la Real (C. CAMPS, op. cit., 2002,
p. 480). 2. Molt probablement, Jacobus Esteve.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
359
253
1700, abril, 28
Transport de drets i accions en un judici fet per Joan Moragas,
negociant d’Arles, en nom propi i com a procurador de la seua
esposa, Eulàlia Moragas i Cassanyes,1 a Gaspar Riu, pagès
de Perpinyà, per tal que continuï el procés que els oposa a
Vidal Bofartigues, negociant d’Arles. Els cònjuges Moragas i
Cassanyes volen recuperar els béns o drets que els pertanyen
sobre l’herència de l’avi matern d’Eulàlia Moragas i Cassanyes,2
Ramon Domingo, negociant d’Arles i que també reivindiquen
Vidal Bofartigues, casat amb Elena Domingo,3 filla de Ramon
i per tant oncle polític d’Eulàlia. Es pacta entre les parts que
Gaspar Riu portarà el procés a càrrec seu fins al final i en
donarà la meitat als cònjuges Moragas, com també no li serà
permès d’acabar el judici sense el consentiment dels esposos
esmentats.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 176-177.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante &.
Ego Joannes Moragas negotiator villae Arularum4 Elnen[sis]
dioc[esis] tan nomine meo proprio et usufructuarius bonorum
dotalium Eulaliae Moragas uxoris meae, quam et etiam uti
procurator ad infr[ascript]a et etiam cum libera et generali
administratione dictae Eulaliae uxoris suae, de qua mea procura
et seu generali mandato constat in instrumento recepto in posse
honor[abilis] Josephi Costa notarii regii dictae villae Arularum
die 24 currentium mensis et anni quae thaenoris sequenti
inseratur5 dictis nominibus propter magnam benevolentiam
quam gero erga vos honor[abilem] Gasparem Riu, Perpiniani
habitatorem, non inductus neque [f. 176v] seductus adhaec vi
dolo metu minis fraude nec machinatione aliqua circumventus
sed (mea mera libera et spontanea voluntate donationeque pura
propria perfecta firma simplici et irrevocabili quae dicitur inter
vivos et de praesenti et ea donatione quae magis de jure vel de
facto valere potest et debet pureque libere et non ficte sed gratis
et ex mea scientia per me dictis nominibus et meos haeredes et
successores quoscunque dono et ratione hujusmodi donationis
cedo, transfero atque transporto vobis dicto Gaspari Riu ibidem
p[rese]nti & et vestris & omnia et singula jura et omnes actiones
tam reales quam personales vices nomina et voces quas et quae
360
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
ego dictis nominibus et dicta Eulalia uxor mea quaecunque
ratione jure titulo sive causa habemus et habere debemus,
nobisque competunt pertinent et spectant competereque pertinere
et spectare possunt et debent in et super omnibus et singulis bonis
quae fuerunt Raymundi Domingo q[uondam] negotiatoris dictae
villae Arularum dictae Eulaliae avi pro quorumquidem jurium
et actionum executione et recuperatione dicitur ad praesens et
causa ad meam et dictam uxoris meam instantiam in curia dictae
villae Arularum contra Vitalem Bofartines6 negotiatiorem eiusdem
villae Arularum. Haec itaque & sicut melius & sub pactis
sequentibus ex una [f. 177] primo sub pacto que lo dit Gaspar
Riu serà tingut y obligat com de present se obliga en continuar
dit procés y causa en nom de dits donadors y a gastos de dit Riu
fins a sentència difinitiva, fi y real execució de aquella inclusive
y de allò que en llur favor serà judicat (pagat emperò primer en
los gastos haurà fets en la prossecució de dit procés) ne donarà
la mitat als dits donadors, restant l’altra mitat per dit Riu. Ítem
ab pacte que no serà lícit ni permès al dit Riu acordar dit procés
y causa sens lo concentiment y llohament de dits donadors. Et sich
sub dictis pactis & cedo dictis nominibus omnia jura & de quibus
juribus & nullo jure & prom[itimus] p[rese]ntem donationem
bonam facere & tenerique de evictione & eamque non revocare
& ratione ingratitudinis inopiae vel offencae nec alias & quinimo
infr[ascript]i juramenti virtute renun[tiamus] legi sive juri dicenti
donationem alicui factam ob causam ingratitudenis inopiae vel
offensae revocari posse et alteri dicenti donationem excedentem
summam seu valorem 500 aureorum vel solidorum absque judicis
seu praezidis insinuatione non valere & et omnibus aliis legibus
juribus & jurans & ad haec autem p[rese]ns ego dictus Gaspar
Riu dictam donationem accepto cum multiplici gratianum
actione &.
Testes r[everen]dus Estephanus Vergés p[res]b[ite]r de
Regali, Matheus Mestres flaquerius ambo P[er]p[inia]ni et ego
Jacobus Esteve not[arius].
1. Es van casar a Arles (parròquia de Sant Salvador) el 1658. 2. Ella mateixa és
filla de Joan Pere Cassanyes i Teresa Domingo –filla de Ramon–, casats a Arles (parròquia
de Sant Salvador) el 1640. 3. Es van casar a Arles (parròquia de Sant Salvador) el 1672.
Els seus germà i germana respectius, Jaume Abdon Bofartigues i Margarida Domingo, ja
s’hi havien casat el 1661. 4. Correspon a la vila d’Arles, al Vallespir. 5. La procuració
es trobarà a continuació, doc. núm. 254. 6. El patrònim és en realitat Bofartigues, present
a la localitat entre el XVI i el XVIII.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
361
254
1700, abril, 28 (abril, 24)
Procuració feta per Eulàlia Moragas i Cassanyes al seu marit Joan
Moragas, negociant d’Arles, per tal que aquest la representi
en qualsevol cort de justícia i prossegueixi les causes enjudiciades pendents.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 175v i 176.
Die vigesima quarta aprilis millesimo septingentesimo Arulis
Regnante invictissimo et gloriosissimo Principe Ludovico decimo
quarto Dei gratia Franciae et Navarrae Rege Christianissimo.
Eulalia Moragas uxor Joannis Moragas negociatoris villae
de Arulis confidens ad plenum ut dixit de fide industria legalitate
et animi probitate ac in agendis peritia dicti Joannis Moragas
viri sui et ex certa scientia eis videlicet melioribus via modo et
forma quibus melius sanius et efficiatus de jure et alias potuit
et debuit citra revocationem & constituit et ordinavit procuratorem
suum generalem etiam cum libera et generali administratione
dictum Joannem Moragas virum suum ibidem p[rese]ntem et
onus dictae procurationis in se sponte sucipientem in et super
omnibus et singulis bonis juribus rebus pecuniis mercibus
mercimoniis cambiis recambiis obventionibus negotiis littibus et
causis ejusdem constitutricis motis et movendis activis et passivis
principalibus et appellationum ubiq[ue] regendis, gerendis,
defendendis, gubernandis, vendendis, donandis ac alia quovis
titulo sive causa alienandis, petendis, exigendis, recipiendis,
recuperandis et habendis duscendis, tractandis prossequendis
procurandis et finedebito terminandis \ac libere et generaliter
administrandis/1 in juditio et extra juditium cum libera et generali
administratione: verum quia in mandatis persertim generalibus
magis timeri solent expressa quam tacita ex in expressis nulla
solet dubitationis questio exoriri idcirco sine tamen prejuditio
novatione et derogatione dicti generalis mandati facultatemq[ue]
et potestatem sub generali mandato de jure comprehensarum
dedit contulit et concessit dicto Joanni // Moragas viro et
procuratori generali suo facultatem et potestatem expressam et
spetialem inter alia vendendi in encantu publico vel sine illis
persone seu personis pretioq[ue] vel pretiis ipsi procuratori
constituto benevisis omnes quasqunq[ue] domus patuos hortos
vineas campos et alias quasvis proprietates pocessiones dictae
362
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
constitutricis ubiicumq[ue] sint pretiumq[ue] seu pretia recipiendo
et habendis et habendis apochas firmandi juraq[ue] et acciones
cedendi de evictione cavendi et teneri promitendi et pro ipsa
evictione bona omnia dictae consitutrice obligandi instr[ument]o
quecumq[ue] venditionum et alienationum cum clausulis assuetis
et in similibus apponi solitis faciendi et firmandi & nec non etiam
petendi exigendi recipiendi et habendi omnes et quascumq[ue]
pecuniae quantitates pensiones censuum censualium et alia
quevis bona jura ipsiq[ue] constitutricis ipsiq[ue] debitas et
debenda et de receptis & apochas & faciendi et firmandi debitoria
ac alia quelibet obligationum instr[ument]a cancellandi & penes
tertii denunciandi & clama et retroclama exponendi exequtiones
instandi et ad omnes littes large tam in supremo consilio Rossilionis quam in alio quecumq[ue] foro sive juditio eccl[esiast]ico
vel seculari cum amplissimo et assueto et causarum cursu ac cum
omnibus et singulis clausulis et terminis juditialibus tam
substantialibus quam accidentalibus litti necessariis et opportunis
cum potestatibus expressis jurandi de calumnia jusq[ue] et de
jure firmandi cautiones quascumq[ue] prestandi & appellandi &
et ad littes tantum substituendi et generaliter & prom[isit] juditio
sisti judicatum solvere et habere & quid quid & et non revocare
sub bonorum et jurium suorum obligatione jurans &.
Testes Guillermus Merla negotiator, Petrus Just // sutor
ambo villae de Arulis et Josephus Costa not[arius].
In quorum proprio chalamo scriptorum fidem et testimonium
ego Josephus Costa regia auctoritate notarius publicus oppodi
Arularum hic me subscribo et meum solitum notariae artis
apponi sig+num.
Cont[rôl]é selon le dit Costa not[aire].
1. Inserit al final de l’acta. El notari afegeix la seua certificació Ita approbo ego
not[arius] manu propria.
255
1700, abril, 28
Àpoca de lluïció i quitació d’un censal feta per Miquel de Copons
i de Tamarit, conseller del rei, president del Consell Sobirà de
Rosselló, Gaspar Riu, pagès i Josep Mestres, flequer, els tres
de Perpinyà, obrers de l’obra de Santa Maria la Real de
Perpinyà, a Francisco Bey, pagès de la mateixa vila, com a
hereu del seu avi Josep Bey, també pagès de la vila, per 60
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
363
lliures. El censal de pensió anual de 3 lliures que pagava l’avi
Bey a l’obra de la Real gravava una casa a la dita parròquia,
carrer de la Panna i havia estat creat el 1580 per Mateu
Celleras. Josep Bey havia estat condemnat al pagament del dit
censal a l’obra pel Consell Sobirà de Rosselló el 1673.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 177v-178.
[f. 177v] Die 28 aprilis 1700 Perpiniani Regnante.
Admodum illustris dominus Don Michael de Copons et
Tamarit regius conciliarius ac prezes in curia supraemi concilii
praesentium Rossilionis Confluentis terrarumq[ue] Ceritaniae
comitatuum, Gaspar Riu agricola et Josephus Mestres flaquerius
omnes Perpiniani ad preasens operarii una cum not[ario]
infr[ascript]o operis insignis et collegiatae eccl[esi]ae B[eatae]
V[irginis] M[ariae] de Regali Perpiniani dicto nomine gratis &
firmarunt apocham honor[abili] Francisco Bey agricolae Perpiniani haeredi universali haereditatis et bonorum omnium quae
fuerunt honor[abilis] Josephi Bey q[uondam] etiam ag[rico]lae
Perpiniani avi sui ibidem presenti & de sexaginta libris monettae
Perpiniani argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra et sunt in luitionem et quitationem illus censualis annuae
pentionis trium librarum massae vero praetii et proprietatis
sexaginta librarum eiusdem monettae Perpiniani argenti quod
anno quolibet die 20 octobris dictum opus, sevillius d[omi]ni
operarii recepiunt & super quadam domo sita in praesenti oppido
Perp[inia]ni in parroquia B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali
et in vico dicto de la Frenaria1 quae facit caput anguli in vico
lo Carrer de la Panna2 confron[tatam] cum t[enentia] Annae
Mariae Berdeny viduae relictae Josephi Verdeny q[uondam] ligni
fabri Perp[inia]ni quae fuit Francisci Reart dicto vico de la Panna
in medio et cum aliis. Titulo videlicet ven[f. 178]ditionis et novae
supradicti censualis impositionis creationis et assignationis de
dicto censuali dicto operi B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali
per Matheum Celleras fact[o] instrumento recepto in posse
Antonii Honophrii Castell q[uondam] notarii Perpiniani die 20
8bris 1580 ad quod quidem censuale dicto operi ex solvendum fuit
dictus q[uondam] Josephus Bey condempnatus per curiam dicti
supraemi concilii Perpiniani quodam regio arresto per dictam
supraemi concilii Perp[inia]ni curiam lato et promulgato in
processu causae quae eadem in curia vertebatur inter dictum
opus ex una et dictum q[uondam] Josephum Bey ex altera
364
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
partibus die 9 januarii 1673. Habitis in not[arii] publici et testium
infr[ascript]orum praesentia cum monetta auri videlicet lluÿzes
de or realiter numerando de quibus & Renunt[iamus] volentes
et expresse concentientes instr[ument]um impositionis supradicti
censualis superius chalendatum omnesque alias obligationes
illius occasione forçan subsequtas cancellari et anullari sich et
taliter quod & renun[tiamus] jurantes &.
Testes firmae omnium dempta firma dicti Josephi Mestres,
mag[nifi]cus Fran[cis]cus Ribes burgensis Perp[inia]ni, Jacobus
Tixedor, Pratae habitator et ego not[arius].
Testes vero firmae dicti Mestres qui juravit P[er]p[inia]ni
dicta et eademmet die r[everen]dus Estephanus Vergés p[res]b[ite]r
de Regali, P[er]p[inia]ni, Joannes Moragas negotiator Arularum
et ego dictus not[arius].
1. Actualment carrer Gran de la Real (C. CAMPS, op. cit., 2002, p. 480).
2. Actualment carrer de Tracy, que va del carrer Llucià al carrer dels Mercaders (C. CAMPS,
op. cit., p. 576).
256
1700, abril, 28
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’una casa a
Perpinyà, parròquia de Sant Mateu, carrer de la Misericòrdia
o de la Trilla, a tocar del col·legi dels canonges d’Elna, feta
per Joan Salanova, causídic de la mateixa vila, a l’obra de
Santa Maria la Real de Perpinyà, representada pels seus obrers
Miquel de Copons i de Tamarit, conseller del rei, president del
Consell Sobirà de Rosselló, Gaspar Riu, pagès i Josep Mestres,
flequer, els tres de Perpinyà, per 60 lliures perpinyaneses amb
pensió anual de 3 lliures, pagadores cada 28 d’abril i sota
fiança de Josep Saví, tender de la vila.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 178v-179v.
[f. 178v] D[icta] D[ie] Perpiniani Regnante &.
Ego Joannes Salanova causidicus Perp[inia]ni gratis et ex
mea certa scientia per me et meos haeredes et succesores
quoscunque instr[ument]o tamen gratiae luendi et quitandi
mediante vendo et ratione huiusmodi venditionis noviter impono,
statuo, creo et assigno spetialiter et expresse in et super quadam
domo sit[a] in p[rese]nti oppido Perp[inia]ni in parroquia Sancti
Mathaei et in vico dicto de la Misericòrdia o de la Trilla1
confron[tatam] ab uno lattere cum t[enentia] Ludovico Ribera
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
365
sculptoris, ab alio lattere cum t[enentia] Petri Mir peyxonerius
et aparte ante cum collegio d[omi]ni canonici2 Elen[ensis]
Honophrii Pi dicto vico in medio. Generaliter vero in et super
omnibus et singulis bonis meis mobilibus & operi insignis et
collegiatae eccl[esi]ae B[eatae] V[irginis] M[ariae] de Regali
Perp[inia]ni et pro dicto opere vobis admodum illustri et nobile
Micheali de Copons et Tamarit regio conciliario ac praezidi in
curia supraemi concilii Perp[inia]ni Gaspari Riu ag[rico]lae et
Josepho Mestres flaquerio omnibus Perpiniani operariis una cum
not[arii] publico infrascripto dicti operis ibidem praesentibus et
vestris in eodem opere posteris et successoribus ac quibus
volueritis perpetuo tres libras monettae Perp[inia]ni argenti ad
rationem sex argenti regalium pro [f. 179] qualibet libra censuales
annuales & dandas solvendas & anno quolibet perpetuo in
pecunia numerata extra tabulam et banchum in una solutione
fienda die 28 aprilis incipiendo primam facere solutionem die
28 aprilis proxime vent[uri] et sich deinde anno quolibet perpetuo
simili die et hoc in pace & sine dilatione & sub paena et scriptura tertii & danda & foro & cum renuntiatione proprii fori & et
facultate variandi juditium & cum salariis assuetis & prom[ito]
non firmare jus & nec uti gratiis & imo dictum censuale
recognoscere & totiens quotiens & pena 25 s. argenti danda ut
supra fiat cum omnibus et singulis clausulis juxta stilum nott[arii]
publici infr[ascript]i apponi solitis. Et incontinenti & adveniente
primae solutionis termino & et penes & pro francho &. Haec
itaque & sicut melius & cedendo jura & de quibus juribus & nullo
jure &. Hanc autem venditionem et novam huiusmodi censualis
impositionem creationem et assignationem vobis dicto nomine
facio praetio sexaginta librarum dictae monettae Perp[inia]ni
argenti ad dictam rationem sex argenti regalium proqualibet libra
de quibus & renunt[io] et legiqua & et si plus & prom[ito] dictum
censuale bonum facere & tenerique de evictione & pro qua et
dampnis & obligo spetialiter et expresse dictam ac superius
designatam et confront[atam] [f. 179v] domum et generaliter
omnia et singula bona mea mobilia & quae quidem bona tam
spetialiter quam generaliter obligata incontinenti constituo me
& et pro majori praemissorum tuitione et securitate do et nomino
in fidejussorem et principalem solutorem tentum & magistrum
Josephum Saví tenderium Perp[inia]ni ibidem p[raese]ntem unde
ego dictus Josephus Saví ibidem (ut praefertur) praesens &
praecibus et amore dicti vestris dicti Joannis Salanova pro
366
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
praemissis & me fidejussorem constituo sub eadem paena et
scriptura tertii & et obligatione bonorum meorum mobilium &
renun[tio] auctenticae de fideiussoribus & et ego dictus Joannes
Salanova renun[tio] legi sive juri dicenti quod prius & et alteri
dicenti quod quandiu & et nos ambo tam principalis quam
fideiussor renun[tiamus] omni juri omni que legi ac benefitio sive
auxilio longae sive longissimae centenarie et inmemorialis
praescriptionis et omnibus aliis legibus juribus & jurantes &.
Testes mag[nifi]cus Fran[cis]cus Ribes burgensis Perp[inia]ni,
Jacobus Tixedor, Pratae Conflent[is], Eln[ensis] dioc[esis] et ego
Jacobus Esteve not[arius].
1. Actualment carrer d’Enric Abbadie, que uneix el carrer del Dr. Zamenhoff amb
el carrer de la Porta de Na Saut (C. CAMPS, op. cit., p. 53). 2. El col·legi es troba al lloc
de l’antic Lycée Aragó, actualment Escola de Belles Arts.
257
1700, abril, 28
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Joan Salanova, causídic de Perpinyà, a l’obra de Santa Maria
la Real de Perpinyà, representada pels seus obrers Miquel de
Copons i de Tamarit, conseller del rei, president del Consell
Sobirà de Rosselló, Gaspar Riu, pagès, i Josep Mestres, flequer,
els tres de Perpinyà, per 60 lliures perpinyaneses, preu del
capital del censal. La quantitat s’ha avançat per quitar un
censal de capital i pensió semblants a Francisco Bey, pagès
de Perpinyà (doc. núm. 255).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 179v-180.
Item cum alio instr[ument]o dictus Joannes Salanova gratis
& firmavit apocham dicto operi de Regali et pro eo dictis dominis
illius operariis [f. 180] superius nominatis et cognominatis ibidem
praesentibus & de dictis sexaginta libris dictae monettae Perpiniani
argenti quae (ut preffertur) sunt massa praetium et proprietas
supra dicti censualis. Habit[is] in notarii publici et testium
infr[ascript]orum praesentia cum moneta auri videlicet lluÿses de
or quae processerunt ex luitione illius censualis concimilium
annuae pentionis et massae per honor[abilis] Franciscum Bey
agricolam Perpiniani dicti operi die p[rese]nti in posse not[arii]
publici infr[ascript]i fact[a] de quibus &. Renun[tio] &.
Testes qui supra et ego Jacobus Esteve not[arius].
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
367
258
1700, abril, 28
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 256) firmada per
l’obra de Santa Maria la Real de Perpinyà, representada pels
seus obrers Miquel de Copons i de Tamarit, conseller del rei,
president del Consell Sobirà de Rosselló, Gaspar Riu, pagès,
i Josep Mestres, flequer, els tres de Perpinyà, a Joan Salanova,
causídic de Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 180.
D[icta] D[ie] Perp[inia]ni regnante &.
Dicti operarii superius nominati et cognominati gratis &
huius publici instr[ument]i thenore & fecerunt et firmarunt dicto
Joanni Salanova ibidem p[raese]nti & et suis & instr[ument]um
gratiae luendi et quitandi supradictum censuale solutis prius
dicto operi et sevillius dominis operariis nomine et illius dictis
60 ll. dictae monettae Perp[inia]ni argenti pentionibus et porrata
temporis usque in diem luitionis illius debit[is] in una tantum
solutione fienda numerando extra tabulam et banchum ac salario
instr[ument]i pro quibus & et dampnis & obligarunt omnia et
singula bona jura et emolumenta dictae operis tantum non autem
propria quinimo & renun[tiamus] & jurantes.
Testes qui supra et ego Jacobus Esteve not[arius].
259
1700, abril, 28
Venda a carta de gràcia d’un camp de 2 jornals a Eus, terme del
Pla de Sant Vicenç –els 2 jornals aleshores termenats estan
inclosos en una parcel·la més gran–, feta per Vicenç Vernet,
pagès d’Eus, a Joan Pere Calmon, pagès del mateix lloc, per
50 dobles d’or. La venda a carta de gràcia ja ha estat pactada
verbalment (“per paraules”) gairebé un any abans, el 1699 i
la present acta escrita es fa per poder demostrar la tinença
de la terra per part de Joan Pere Calmon. La venda es fa a
condició que, tenint en compte que Vernet ja l’havia segada
al moment de la venda verbal, Calmon podrà recuperar la
collita de blat el dia de quitació de la carta de gràcia si l’ha
sembrat. En canvi, si el camp no s’ha sembrat aquell dia i
només és treballat i femat, Vernet en tindrà la collita següent.
368
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
La terra pertany a Vernet com a hereu de son pare, també
anomenat Vicenç.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 180v-181v.
[f. 180v] Dicta Die Perpiniani Regnante &.
Ego Vicentius Vernet ag[rico]la loci de Eucio,1 terrae
Conflue[ntis], Eln[ensis] dioc[esis] sciens et attendens me verbo
tenus et nullo interveniente scriptura die 17 maii 1699
instr[ument]o tamen gratiae redimendi et cum pacto de retro
vendendo mediante vendidisse vobis infr[ascript]o Joanni Petro
Calmon agricolae eiusdem loci de Eucio petiam terrae camp
inferius designatam praetio etiam inferius expresse, sciens et
denique attendens inter me ex una et dictum Joannem Petrum
Calmon partibus ex altera conventum et in pactum deductum
fuisse dictam venditionem per me (ut praefertur) vobis verbo
tenus et nulla interveniente scriptura factam in scriptis redigere,
ut in futurum vos dictus Joannes Petrus Calmon titulum quo
dictam et infr[ascript]am petiam terrae possidetis demonstrare
possitis et valeatis. Ideo pactata et conventa2 inter nos operis
per effectum adimplere cupiens ut par est aequitatique congruit.
Gratis & per me et meos haeredes et succesores quoscunque
instr[ument]o tamen gratiae luendi et recuperandi et cum pacto
de retrovendendo mediante vendo et ratione huiusmodi venditionis
trado sive quasi vobis dicto Joanni Petro Calmon agricolae dicti
loci de Eusio ibidem praesenti & et vestris & dua jugera [f. 181]
terrae (anats ex illa majori petia terrae majoris continentiae quam
possideo in terminis dicti loci de Eucio, loco dicto al Pla de Sant
Vicens3 juxta signa et termanera) inter nos ponendas quaequidem
duo jugera terrae quae vobis vendo confron[tatam] a solis ortu
cum t[enentia] honor[abilis] Bonaventurae Solera agricolae et
baiuli dicti loci de Eutio, a meridie ab una era que ell dit Solera
y dit Vernet tenen per indivís, a solis ocasu cum t[enentia] nobilis
Don Josephi de Terreros in villae Codoleti domitiliati et a circha
cum residuo campo meo dicti venditoris. Et pertinet et spectat
ad me uti haeredem universalem universalis haereditatis et bonorum omnium quae fuerunt alterius Vincentii Vernet q[uondam]
agricolae eiusdem loci patris mei per ipsum institut[um] elect[um]
et nominat[um] cum suo ultimo valido nuncupativo testamento
quod fecit condidit atque ordinavit in posse T... not[arii] die ...
et ad dictem q[uondam] patrem meum pertinebat et spectabat
suis veris certis et legitimis titulis. Et incontinenti & et penes
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
369
& salvo jure domino dicti loci de Eucio in censibus assuetis et
in directo dominio & totiens et quotiens &. Haec itaque & sicut
melius & sub pacto infr[ascript]o et sequenti videlicet que per
quant dits jornals de terra dit die 17 de maig, que fonch lo die
que dit Vernet vené de paraula aquells al dit Calmon, se trobaven
aquells sembrats de blat y ell dit Vernet cullí lo fruyt de dita recolta
allavors vinent. Per çò si en temps de redem[p]ció de dits dos jornals
[f. 181v] de terra se trobaven aquells sembrats de qualsevol espècie
de fruit, que sie tot lo dit fruyt que aleshores se trobarà, serà tot
del dit Joan Pere Calmon o dels seus & sens que dit Vernet ni los
seus [h]y púgan pretèndrer part ni porrata alguna. Si emperò aquell
se trobave conrreat o femat y no·[h]y [h]avia ningun gènero de fruyt
en aquell sembrat, sinó sols conrreat o femat aleshores pagaran
dit Vernet o los seus al dit Calmon o als seus & los dits conrreus
o fems se·[h]y trobaran a judici de dos pagesos un per quiscuna
de les parts eligidor y anomenador en continent dit cas evenint et
sich sub dicto pacto & cedo jura & de quibus juribus & nullo
jure &. Hanc autem venditionem vobis facio praetio quinquaginta
auri duplicium ad rationem undecim librarum \monettae Franciae/
pro qualibet auri duplice de quibus & renun[tio] et legiqua &
et si plus & prom[ito] bonam facere & tenerique de evictione
& pro qua & et dampnis & obligo omnia et singula bona nostra
mea & renun[tio] jurans &.
Testes qui infra et J.4
1. Correspon a Eus, al Conflent. 2. Segueix, ratllat, et pactata. 3. Terme d’Eus
entre la riba esquerra de la Tet i l’església de Sant Vicenç. 4. Molt probablement, «Jacobus
Esteve».
260
1700, abril, 28
Àpoca de la venda a carta de gràcia precedent feta per Vicenç Vernet,
pagès d’Eus, a Joan Pere Calmon, pagès del mateix lloc, per
50 dobles d’or.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 181v-182.
Item cum alio instr[ument]o dictus Vincentius Vernet
venditor praeffatus gratis & firmavit apocham dicto Joannem
Petro Calmon emptori praedicto praesenti & de dictis quinquaginta
auri duplicibus quae (ut praeffertur) sunt praetium supradicti
venditionis. Habit[is] realiter numerando suae voluntati [f. 182]
(ut dixit) de quibus &. Renun[tio] &.
370
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Testes Gabriel Lasserra flaquerius Joannes Sum ambo
Perp[inia]ni habitatores et.
261
1700, abril, 28
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 259) firmada per
Joan Pere Calmon, pagès d’Eus, a Vicenç Vernet, pagès del
mateix lloc, haurà de pagar els drets que graven la terra i les
despeses del notari quan s’hagi de lluir.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 182.
D[icta] D[ie] Perp[inia]ni regnante &.
Dictus Joannes Petrus Calmon emptor praeffatus gratis &
huius publici instr[ument]i thenore & fecit et firmavit dicto
Vincentio Vernet venditori praedicto p[raese]nti & et suis &
instr[ument]um gratiae redimendi et recuperandi dictam petiam
terrae camp solitis et restitutis prius sibi aut suis & in pecunia
numerata extra tabulam et banchum in una tantum solutione dictis
quinquaginta auri duplicibus, foriscapio, se forçan solut[is] extiterit
ac salario instrumenti cum retentione faticae casu quo major
valentia dictae petiae terrae vendatur, pro quibus & et dampnis &
obligavit omnia et singula bona sua & renun[tio] & jurans &.
Testes qui supra et dictus J.1
1.
Molt probablement, Jacobus Esteve.
262
1700, abril, 29
Àpoca de cobrament del foriscapi feta per Francisco Borrell,
mercader matriculat i cònsol quart de Perpinyà, a Jaume Roig,
teuler de la mateixa vila, per una compra feta per aquest últim
(doc. núm. 120). És sobre la venda d’un solar –antigament
casa– a la parròquia de Sant Jaume de Perpinyà, carrer del
Jesús d’en Boadella, una vinya d’una aiminada a la Roca,
terme de l’Estanyol, feta el 23 de gener passat per Francisco
Borrell a Jaume Roig, per un preu de 120 lliures perpinyaneses
i sotmesa a un cens anual de 6 diners de plata pagadors per
Nadal a la senyoria directa de la terra. Borrell en cobra 10
lliures perpinyaneses de foriscapi.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 182-183.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
371
Die 29 aprilis 1700 Perp[inia]ni regnante.
1
Illustris Franciscus Borrell mercator matriculatus ac
praesenti et currenti anno consul in ordine quartus universitatis
praesentis oppidi Perpiniani dominus directus proprietatis
infr[ascript]ae gratis & dominii ratione laudavit et firmavit
Jacobo Roig tegularii Perpiniani [f. 182v] ibidem praesenti & et
suis & venditionem illam ipsi per dictum illustrem Franciscum
Borrell factam de quodam spatio terrae quod antiquitus fuit
domus Montserrati Mestres latitudinis duarum cum dimidia
ulnarium et longitudinis quinque ulnarium Montis Pezulani
sit[um] in p[rese]nti oppidi Perpiniani in parroquia divi Jacobi
et in vico quo itur del Jesús d·en Bohadella2 ad ecclesiam Sancti
Jacobi in quo facit caput anguli confron[tatum] cum vico dicto
del Jesús d·en Bohadella ad dictam ecclesiam divi Jacobi et cum
duobus aliis vicis, quorum unus vocatur lo Carrer de las Ollas3
et alius de la Panna.4 Praetio centum viginti librarum monettae
Perp[inia]ni argenti ad rationem sex argenti regalium proqualibet
libra de qua venditione constat instr[ument]o recepto in posse
not[arii] publici infr[ascript]i die 23 januarii proxime dimissi
salvo jure sibi dicto domino Francisco Borrell & et suis in sex
denariis argenti de censu anno quolibet die sive festo nativitatis
domini solven[dis] et in directo dominio & totiens quotiens &
confitens se habuisse et recepisse a dicto Jacobo Roig pro
foriscapio ratione dictae venditionis ipsi compete[ndo] pertine[ndo] et specta[ndo] decem libras dictae monettae Perpiniani
argenti ad dictam rationem sex argenti regalium proqualibet libra
facta gratia de residuo de quibus & renun[tio] quare firmavit sibi
et suis & apocham et laudimium respective jurans &.
Testes r[everen]dus Thomas Ficat p[res]b[ite]r [f. 183] et
curatus insignis et collegiatae ecclesiae B[eatae] V[irginis]
M[ariae] de Regali Perpiniani, Raymundus Alezet brasserius
ambo Perpiniani et J.
1. Al marge, Nota que no obstant lo p[rese]nt lluïsme [h]y ha un debitori als
22 janer 1702. 2. Actualment carrer de Francesc Xavier Llucià (C. CAMPS, op. cit., p.
346). 3. Actualment carrer de Josep Anglada, que relaciona el carrer del Paradís amb el
carrer de Francesc Xavier Llucià (C. CAMPS, op. cit., 2002, p. 68). 4. Actualment carrer
Tracy, que va del carrer Llucià al carrer dels Mercaders (C. CAMPS, op. cit., p. 576).
372
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
263
1700, abril, 29
Àpoca feta per Maria Blanch i Sampsó, vídua de Maties Blanch,
cirurgià de Perpinyà, al seu fill, Josep, també cirurgià de la
mateixa vila, com a hereu universal de son pare, per 6 dobles
d’or corresponents al pagament anticipat de la meitat d’una
pensió de 12 dobles llegada pel pare en el seu testament el 1696
i pagadora abans del 22 d’abril de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 183-183v.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante.
Domina Maria Blanch et Sampsó vidua relicta honor[abilis]
Mathiae Blanch q[uondam] chirurgi Perpiniani gratis & firmavit
apocham honor[abili] Josepho Blanch etiam chirurgo Perpiniani
filio ac haeredi universali dicti q[uondam] Mathiae Blanch patris
sui licet absenti & de sex auri duplicibus ad rationem undecim
librarum monettae Franciae pro qualibet auri duplice et sunt pro
media annata anticipata illius annuae pentionis duodecim auri
duplicium per dictum q[uondam] honor[abilem] Mathiam Blanch
dictae dominae Mariae uxori suae legatae illius ultimo nuncupativo
testamento quod fecit condidit atque ordinavit in posse honor[abilis] Josephi Ferriol not[arii] publici collegiati Perp[inia]ni
die 15 martii 1696, debita et finita die 22 praesentis et currentis
mensis et anni. Habitis per manus substituti not[arii] publici
infr[ascript]i in praesentia testium infrascriptorum cum monetta
argenti realiter numerando videlicet escuts blanchs solventis de
pecuniis propriis [f. 183v] dicti Josephi Blanch de quibus &
renun[tio] &.
Testes Guillelmus Mixart, Leonardus Capdet domorum
magistri ambo Perpiniani et ego Jacobus Esteve not[arius].
264
1700, abril, 30
Àpoca feta per Guillem Mixart i Lleonard Capdet, mestres de cases,
i Mateu Julien, fuster, tots tres de Perpinyà, a Joan Prats,
flequer de la mateixa vila, per 341 lliures, 5 sous, 8 diners
francesos, per obres efectuades en una casa del pagador i
detallades al document següent (núm. 265).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 183v.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
373
Die 30 aprilis 1700 Perpiniani Regnante.
Guillelmus Mixart,1 Leonardus Capdet domorum magistri
et Mathaeus Julien ligni faber2 ambo Perpiniani gratis &
firmarunt apocham dicto magistro Joannis Prats flaquerio
Perp[inia]ni praesenti & de tercentum quadraginta una libris
quinque solidis et octo denariis monettae Franciae sive franchs
ad rationem trium argenti regalium pro qualibet libra sive franch
et sunt causis et rationibus in inferius incerto memoriali littera
A signato contentis et expraessis. Habitis ad eorum omnimodas
(ut dixerunt) voluntates de quibus & Renunt[iamus] &.
Testes Jacobus Regis, Petrus Venesis magistri sutores ambo
Perpiniani et ego.
Sequitur dictum memoriale inseratur.
1. Segueix, ratllat, lapicida. 2. Els noms (en particular Lleonard), els cognoms
i les ocupacions d’aquests artesans suggereixen un origen occità del Llemosí.
265
1700, abril, 30
Memorial establert per Joan Prats, flequer de Perpinyà, per les obres
efectuades a la seua casa de la plaça del Blat, parròquia de
Santa Maria la Real, a Perpinyà, per Guillaumes Mixart i
Lleonard Capdet, mestres de cases, i Mateu Julien, fuster, tots
tres de Perpinyà, per un total de 341 lliures, 5 sous, 8 diners
francesos.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 183v i 184.
A.
Compte de las repa[ra]tions que jo, mestre Joan Prats,
flaquer de la present vila, tinch fetes en la mia casa qu·és cituada
en la plasa del Blat1 de la p[rese]nt vila en la parròquia de N[ost]ra
S[enyo]ra de la Real que antes fonch de Gaspar Rigola, las quals
reparations són estades necesàries en dita casa comforme [h]o
diran los m[est]r[e]s de casas y foster.
Primo una pesa la qual és estada serrada per fer
quatre montans del enbà qui dóna en ditta
plassa
15 ll.
M[és] cinquanta cairats de dos reals plata
quiscun, que [h]an servit per lo taulat y lo
enbà qui dóna en ditta plassa, val
33 ll. 6 s. 8 d.
M[és] vint-y-dos canas de fulla comprades
al S[enyo]r Jaume Tixedor, de Prada, a
374
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
rahó de 36 s. 8 d. moneda de Fransa
la cana, val
40 ll. 6 s.
M[és] per quinze càrr[egue]s cals a 33 s. 4 d.
la càr[reg]a
25 ll.
M[és] per cent cinquanta càrr[egue]s arena
a 1s. càr[reg]a
7 ll. 10 s.
M[és] per amarar las ditas 15 càrr[egue]s cals
als soldats
3 ll. 15 s.
M[és] per cent y deu mesuras de guix per fer
lo dit enbà y per formar las finestras, a 6 s.
la mes[u]ra
33 ll.
M[és] per dos cens canals de teule, a 3 ll.
12 s. lo %2
7 ll. 4 s.
M[és] a mestre Leonard Cabdet y a mestre
Guilhaumes...,3 tots dos mestres de casas per
18 jornal[s] de quisqun, a rahó de 1 ll. 6 s.
8 d. de ditta moneda
48 ll.
M[és] a mestre Mateu ...4 m[est]re foster per
trenta y dos jornades de mestre foster a
1 ll. 6 s. 8d. de dita moneda
42 ll. 13 s.
M[és] a m[est]re Miquel Menjolet, serraller,
per la ferram[enta] de ditta obra, corrona,
rellades, creixel[l]s y torniquets
30 ll.
M[és] per cinquanta jornades de manobres a
13 s. 4 d. la jornada
36 ll.
M[és] a m[est]re Joan ...clabetaire, per los
claus del teulat y clavilles de ferro
12 ll.
333 ll. 15 s.
//
Suma la tras escrita la somma de
333 ll. 15 s.
M[és] per traure la5 ruina y per un partit de
partres comprat a m[est]re Montserrat
7 ll. 10 s.
341 ll. 5 s.
8 d.
4 d.
8 d.
8 d.
8 d.
1. Actualment plaça de Jacint Rigau (C. CAMPS, op. cit., 2002, p. 524). 2. Hi consta
aquí en realitat una mena de dibuixet o senyal semblant al del percentatge que, òbviament,
remet al canal de teula. 3. Es tracta sense cap dubte del mestre de cases Guillem Mixart
esmentat a la partida anterior del manual. 4. Com en la nota precedent, es tracta aquí
de Mateu Julien, mestre fuster esmentat en el manual. 5. Segueix, ratllat, part.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
375
266
1700, abril, 30
Àpoca feta per Bonaventura Comas, pagès de Perpinyà, a Joan Pau
Folquet, doctor en drets de la mateixa vila, per 20 dobles d’or
corresponents a diversos treballs de pagès fets en una terra
de Folquet, prop del baluard de Sant Jaume, a Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 183v-184.
D[icta] D[ie] Perpiniani regnante.
Bonaventura Comas agricola Perpiniani [f. 184] gratis &
firmavit apocham magnifico Joanni Paulo Folquet, Juris Utriusque
Doctori Perpiniani domiciliato ibidem praesenti & de viginti auri
duplicibus ad rationem undecim librarum monettae Franciae
sive franchs pro qualibet auri duplice et sunt per tantes li·n té
entragades en difarents vegades y occasions per haver ell dit Comas
abaixada, aplanada y arrencada una partida de terra de algunas
tres ayminades de aquella major pessa de terra que lo dit doctor
Joan Pau Folquet té y poceheix situada al terme de Sant Joan y
prop lo baluart de Sant Jaume. La qual pessa de terra confronta
ab lo magnífich Anton Bonet, burgès honrat y matriculat de la
present vila de Perpinyà y capità de dragons per lo servey de Sa
Magestat christianíssima (que Déu guart), ab la empalissada de
dit baluart y ab altres.1 Habitis realiter numerando cum moneta
auri et argenti videlicet lluÿzes de or y escuts blanchs suae
omnimodae (ut dixit) voluntati de quibus & renun[tio] &.
Testes Josephus Trullés, Gaspar Riu agricolae ambo
Perpiniani et J.
1. La peça de terra es deu trobar a sota i a tocar del baluard de l’església de Sant
Jaume, a l’oest, a sota de la Miranda (DE ROUX, Antoine, Atlas historique des villes de
France, Perpignan, Comission international pour l’histoire des villes, CNRS, París, plànols,
mapes i presentació, 1997).
267
1700, abril, 30
Àpoca feta per Joan Julià, mestre de cases de Perpinyà, a Joan Pau
Folquet, doctor en drets de la mateixa vila, per 66 liures
franceses corresponents a obres de construcció d’una “garrafa”
de cairó al forn de la seua teuleria, al terme parroquial de Sant
Joan de Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 183v-184.
376
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
[f. 184v] D[icta] D[ie] Perpiniani regnante, fiat ut supra.
Joannes Julià domorum magister Perpiniani gratis & firmavit
apocham magnifico Joanni Paulo Folquet, Juris Utriusque Doctori
Perpiniani domiciliato ibidem praesenti & de sexaginta sex libris
monettae Franciae sive franchs ad rationem trium argenti librarum
pro qualibet libra sive franch et sunt per haver feta una garrafa1 de
cayró al forn de la tauleria que lo dit senyor doctor Joan Pau Folquet
té y poceheix al terme de Sant Joan y devant de·l’hort de Nicholau
Montalbà, pagès de la present vila de Perpinyà, comprès ab dites
sexanta-sis lliuras, lo preu dels cayrons, cals y demés coses que han
servit per fer la dita garrafa. Habitis cum moneta auri et argenti
videlicet lluÿzes y escuts blanchs realiter numerando suae omnimodae
(ut dixit) voluntati de quibus & renun[tio] &.
Testes qui supra et J.
1. La paraula ‘garrafa’ deu representar aquí la construcció de l’interior rodó del
forn feta amb cairons i semblant a una garrafa gran, una bombona. No consta com a
tal en els diccionaris etimològics de Joan Coromines (DECLC) o d’Antoni Maria Alcover
i Francesc de Borja Moll (DCVB) que sempre descriuen construccions d’ampolles o les
ampolles mateixes. Sembla ser que, en canvi, es pot relacionar amb allò que esmenta
Coromines (DECLC, IV, p. 389, col. b) quan es refereix a una accepció nord-catalana de
1741, en sentit de «contrafort».
268
1700, maig, 3
Acta recordatòria de la prohibició de redacció dels protocols administratius i en aquest cas notarials publicada pel rei Lluís XIV
de França i publicada pel Consell Sobirà de Rosselló el 2 d’abril
de 1700.1
ADPO-3 E 9 / 163, f. 185-185v.
[f. 185] Ibi finis linguae latinae et gotolanae in condendis
notariorum instrumentis. Sich deus rex regum permisit et sich
jussit rex noster christianissimus. Sit semper nomen domini
benedictum.
En virtut de edicte de Sa Magestat Christianíssima (que Déu
guart) del mes de febrer mil set-cents, publicat a la cort de Nós,
Senyors del Consell Sobirà de Rosselló, als 2 de abril 1700. tots
los actes dels notaris deuhen [f. 185v] ésser escrits en llengua
francesa a comensar al primer del mes de maig del p[rese]nt y
corrent any 1700. Ab deffèncer de fer·los més al llatí ni cathalà.
Lo dit edicte aporta per pena la nul·litat de dits actes. Sie lo Sènyer
per sempre alabat y nos fasse misericòrdia, nos done paciència,
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
377
conformant·nos a sa Santa Voluntat y nos encamine per lo Camí
del Cel.
En est full no·[h]y falta cosa sinó que se és deixat en blanch
per fer memòria del sobredit y així no cause a persona suspita
alguna.
1.
Vegeu supra, “El context històric i lingüístic”.
269
1700, maig, 3
Acta de perdó d’Antoni Musquera, hortolà de Perpinyà, a Honorat
i Salvador Prunet, pare i fill, peixoners de Perpinyà. Antoni
Musquera renuncia a continuar les demandes judicials contra
els Prunet.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 185bis-185bisv.
Le 3e may 1700, en Perpignan, régnant très chrestien et victorieux Louis Catorze, par la grâce de Dieu, roy de France et de
Navarre.
Antoine Musquera, jardinier de Perpignan, sachant qu’à son
instance ces jours passés en la cour du bayliage de Perpignan,
fuerent faites et receues informacions criminelles contre Honoré
Prunet, poissonier dud[it] Perpignan, et de Sauveur, son fils, par
les choses en icelles conteneues. Mes au présent faizant cérieuse
réfleccion aux paraules de Jésu Christ Nostre Seigneur mises au
Pater, sçavoir et dimitte [f. 185bisv] nobis debita nostra sicut et
nos demittimus debitoribus nostris, voulant imiter et suivre les
vestiges de Jésu Christ qui non seulement pardonna ceux qu·il
cricifièrent mes encore pria par iceux courdialement à son père
éternel. C’est pourquoy de son gré et certaine science pardonne
aux dits père et fils Pronet, ledit père présent et led[it] fils absent,
tous les crimes par eux contre luy commis et autres choses aux
dites informacions contenues. Remetant aux mesmes père et fils
Pronets toute instance et poursuite tant civile que criminelle à
luy par occasion des dites choses tant au présent qu’à·l·avenir
appartenants, s·imposant silence perpetuel, pardonnant et remetant
aux dits père et fils Pronets, toutes les choses cy devant dites,
avec prommesse de ne leur rien demander et non procéder contre
eux pour raizon d’icelles, de sorte qu’ils ne soint à·l·avenir par
raizon des d[ites] informacions pluis inquiétés civilement ni
criminelement, suppliant à qu’il appartiendra de canceller et
378
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
anuller les d[ites] informacions, de sorte qu’elles ne poissent
james servir au dit Musquera, ni niure aux dits père et fils Pronets
et aincy l’a juré &.
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, Joseph Bou, procureur, les
deux de Perpignan et moy, Jacques Esteve, not[aire].
270
1700, maig, 3
Debitori fet per Pau Santmartí, Pere Gelcèn, Esteve Jaupart i Llorenç
Johé, pagesos d’Òpol, a Domingo Viu, sabater de Perpinyà,
per 135 lliures torneses, pagadores el 10 de juliol de 1700 amb
blat lliurat a la plaça del Blat de la vila i sota fiança de Pere
Johé, pagès d’Òpol.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 186-186v.
D[icto] d[ie], en Perpignan, régnant &.
Paul Saintmartí major, Pierre Gelcèn, Estienne Jaupart et
Laurens Johé, pageses de la ville d’Òpol, diocèse d’Elne, de leur
bon gré et certaine science confessent et reconnoissent à
Dominique Viu, cordonnier de la ville de Perpignan à ce présent
et acceptant la somme et quantité de cent trente sinq sols,
monnoye tournoize, pour pareille somme par le d[it] Viu à eux
librement prestée en présence du not[air]e soubsigné et tesmoins
cy bas nommés en monnoye d’or et d’argent scavoir louis d’or
et argent blanch, de laquelle somme l’an tiennent quitte renonçant
à l’exception d’icelle de ne l’avoir point eue, ni receue et ycelle
luy promètent payer le dixiesme jour du mois de juillet prochain
avec du bled bon et recevable avec ses tournés aporté aud[it]
Perpignan aux frais et despens ded[its] débiteurs au prix que
semblable bon bled se vendra à la Place publique du Bled1 de
lad[ite] ville de Perpignan, la récolta prochaine des grains et cellà
en paix sens dilacions, soubs peine et escripture de tiers qu’il
pourra dénoncer en toutes cours, renonceant à leur propre for,
se soubmetant à tout autre avec faculté de sanger2 de jugement,
salaires acoutumés par lesquelles choses observés et acomplis
n’obligent solidèrement tous et chacons ses biens meubles et
immeubles présents et à·venir, renonceant [f. 186v] à tous droits
et loix à eux favorables, et pour la seureté desdites choses ont
donné en caucion et garantie Jean Pierre Johé major, dedite ville
d’Òpol, lequel à ce présent se rend caucion par lesdites choses
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
379
obligeant tous ses biens soubs la même peine de tiers & et autres
rigueurs de justice et avec toutes renonciacions et aincy les uns
les autres l’ont juré &.
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, Gaspar Riu, vilegeois, les
deux de Perpignan et moy Jacques Esteve, not[aire].
1. La Plaça del Blat o Pallol és actualment la Plaça de Jacint Rigau a Perpinyà
(C. CAMPS, op. cit., p. 524). 2. Remet al francès «changer».
271
1700, maig, 3
Debitori fet per Alexis Johé, pagès de Sant Llorenç de la Salanca,
a Cristòfol Bressa, pagès de Torrelles de la Salanca, per 19
pistoles d’or, pagadores el dia de Sant Miquel de setembre
vinent i sota fiança de Josep Johé, germà d’Alexis, pagès del
mateix Sant Llorenç.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 186v-187.
D[icto] d[ie], en Perpignan, régnant &.
1
Alexis Johé, pagès du lieu de S[ain]t Laurens de la Salancha
dioc[èse] d’Elne, de son bon gré et certaine science confesse et
reconnoit deboir à Christofle Bressa, aussy pagès du lieu de
Torrellas, du d[it] dioc[èse] d’Elne, cordonnier de la ville de Perpignan, à ce présent, &, la somme et quantité de dix et neuf
pistoles or, à raizon d’onze livres, monoye tournoise, par chaque
pis- tole, par semblable somme par le d[it] Bressa à luy librement
prestée en présence du not[air]e soubsigné et tesmoins cy bas
nommés en monnoye d’or et d’argent scavoir louis d’or et escut,
de laquelle somme l’an tient quitte renonçeant à l’excepcion
d’icelle de non l’avoir point eue, ni receue, laquella somme luy
promit payer, argent comptant or banchs [f. 187] et table et tout
autre lieu du dépost le jour et feste de Saint Michel du mois de
septembre prochain et cella en paix, sans aucunne dilacion, soubs
peine et scripture de tiers qu’il pourra dénoncer en toutes cours,
renonceant à son propre for, se soubmetant à tout autre avec
faculté de sanger de jugement, avec les salaires acoutumés par
lesquelles choses servés et acomplis s’oblige tous ses biens & par
la seureté desdites choses ne donne en caucion et garantie à
Joseph Johé, du mesme lieu de S[ain]t Laurens, son fraire, lequel
à ce présent se rend caucion par toutes lesdites choses obligeant
tous ses biens & soubs la mesme peine de tiers & et autres
380
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
rigueurs de justice, avec toutes renonciacions et aincy l’ont juré,
&.
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, Paul Baranya, laboreur, les
deux de Perpignan et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Inserit, al marge, Vuy als 24 de febrer 1701, és escancellat lo p[rese]nt devitori,
la àpocha és al manual per avís.
272
1700, maig, 3
Àpoca feta per Antoni Musquera, hortolà de Perpinyà, a Honorat
i Salvador Prunet, pare i fill, peixoners de Perpinyà, per 187
lliures i 10 sols tornesos, per reparacions relatives a la condemna dictaminada per la cort del batlle de Perpinyà. Els
Prunets, però, no en paguen sinó una part i fan debitori a
l’acta següent.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 187-187v.
D[icto] d[ie], en Perpignan, régnant &.
Antoine Musquera, jardinier de Perp[ig]nan, de son bon gré
& fait quitance à Honoré Prunet, poissonier de Perpignan, présent
& de la somme et quantité de cent quatre vingt sept livres six
sols, monnoye tournoize, pour semblable somme, en laquelle le
dit Honoré Pronet et Sauveur Pronet, son fils, ont estés condampnés par le docteur [f. 187v] ès loix François Jordi Lobeyrach,
bourgeois, juge et comissaire en la cour du bayliage de Perpignan
par sentence par luy rendeue le 14e dernier au procès extraordinaire
qu’en d[ite] cour ledit Musquera aportait contre les dits père et
fils Pronets, sçavoir 100 ll. pour la réparacion civile de tous
dommages, 74 ll. 7 s. et dix deniers pour les despens en dita
sentence, liquides et l’aresté pour l’extrait et registre de dite
sentence et autres frais après dite sentence fairs, laquelle somme
confesse avoir receue, sçavoir 132 ll. argent comptant en présence
du not[aire] soubsigné et tesmoins cy-bas nommés en monnoye
d’or et d’argent et la reste à ses volontés comme la seureté de
laquelle l’an tient quitte, renonceant à l’excepcion d’icelle de ne
les avoir receues, renonceant aussy aud[it] procès et à toute
poursuite d’icelluy, s’imposant scilence perpétuel en forme et avec
serment &.
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, Joseph Bou, procureur, les
deux de Perpignan, et moy, Jacques Esteve, not[aire].
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
381
273
1700, maig, 3
Debitori fet per Honorat Prunet, peixoner de Perpinyà, a Antoni
Musquera, hortolà de la mateixa vila, per 55 lliures i 10 sous
pendents de pagament de les 187 lliures i 10 sols tornesos que
s’han de pagar per la condemna civil esmentada en l’acta de
perdó (doc. núm. 269). La suma és pagadora el 14 de maig
vinent sota fiança de Guillem Lacosta, tender de Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 187v-188.
D[icto] d[ie], en Perp[ig]nan, régnant &.
Le dit Honoré Pronet, non obstant la quittance cy-dessus
par le dit Mosquera à luy faite de son bon gré & confesse et reconnoyt deboir audit Antoine Musquera p[rése]nt la somme [f. 188]
et quantité de sinquante sinq livres et dix sols pour le complément
de la dite somme de 187 ll. 6 s. lesquelles luy promet payer argent
comptant, or banch et table et tout autre lieu de dépost, le 14e
du courent soubs peine et scripture de tiers & et obligacion de
tous ses biens & et pour la seurété desdites choses ne donne et
caucion et garantie Guillaumes Lacosta, mangonier de Perpignan,
lequel à ce présent se rend caucion par toutes les-dites choses,
soubs la mesme peine de tiers & et obligacion de tous ses biens
& avec toutes renonciacions et aincy l’ont juré &.
Tesmoins les cy-dessus et moy, Jacques Esteve, not[aire]
274
1700, maig, 11
Àpoca feta per Joan Cruzat, sastre de Perpinyà, i Maria Rosa, sa
muller, a Jaume Cayzach, teuler de Perpinyà, per 440 lliures,
per pagar l’acta d’obligació firmada el 10 de gener arran de
la venda d’una casa a Perpinyà (docs. núm. 40 a 47).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 188-188v.
Le 11e may 1700, en Perpignan, régnant, &.
Jean Cruzat, talleur de la ville de Perp[ig]nan, et Marie Roza,
sa femme, au nom d’usufructuaire et propriétaire respective
de leur bon gré & font quitance à Jacques Cayzach, tuillier de
Perp[ig]nan, à ce présent & de quatre cents quarante livres,
monnoye tournoise, pour semblable somme, par le dit Jacques
Cayzach, à eux deues et devoir reconneues par acte d’obligacion
382
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
par luy fait et passé par le not[aire] soubsigné le 10e janvier
dernier par les causes et raisons en dit acte expréssées,1 lesquelles
confessent avoir receues, argent comptant, sçavoir qua[f. 188v]
rante quatre livres ès présences dudit not[aire] soubsigné et
tesmoins cy-bas nommés avec louys d’or et la reste à toutes leurs
volontés comme ils l’ont asseuré, de lesquelles s’en tienent par
contents et satisfaits, renonceant à l’excepcion d’icelles de ne les
avoir eues ni receues. Voulant et expressament concentant que
l’acte de ladite obligacion soit cancellé et anullé de toutes ses
parties de sorte qu’elle ne puisse jamais aprofiter aux dits mariés
Cruzats, ni nuire aud[it] Cayzach, et aincy l’ont juré, &.
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, François Boher, diacre de
la Real et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1.
Confronteu amb els docs. núm. 40 a 47.
275
1700, maig, 15
Venda d’un cotiu o terra erma de 3 quartonades a Ortafà, terme
dit la Clusa, feta per Fèlix Jordà i Reart, burgès honrat de
Perpinyà, com a usufructuari dels béns de la seua muller,
Maria Teresa Jordà i Soler, a Blasi Maurell, pastor d’Ortafà,
per 60 lliures franceses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 188v-189v.
Le 15e may 1700, en Perpignan, régnant, &.
Le Sieur Felix Jordá et Reart, bourgeois noble de la ville
de Perpignan, en qualité d’usufructuaire des biens de la défuncte
dame Maria Thérèze Jordà et Soler, sa femme, par elle laissé avec
son dernier testament que fit et ordonna en pouvoir du notaire
soubsigné le 11e 7bre 1697, en dit nom, de son bon gré et certaine
science par luy et ses héretiers et successeurs quelconques vend,
et par raizon de cette vente, délibre, concède, remet et délaisse
eo quasi à Blaise Maurell, berger du lieu d’Ortefà, dioc[èse] d’Elne,
à ce p[rese]nt [f. 189] et à ses héretiers et successeurs et qui voudra
à perpétuité una piesse de terre hereme, size au terroir du mesme
lieu de Ortefà, nommé la Cluse,1 de contenance de trois cartonades
de terre plus ou moins, confrontant avec le ruisseau du moulin
à farine du dit lieu, avec autre ruisseau nommé le ruisseau vieux,
avec le dit acheteur et avec autres, laquelle piesse de terre luy
appartient en dite qualité d’usufructuaire des biens dedite
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
383
défuncte dame, sa femme, et à ladite sa femme appartenoit
comme héretière du feu sieur François Soler, bourgeois de dite
ville de Perpignan, comme il appert de son testement receu par
t..., not[aire] le ... jour du mois ... et incontinent se constitue tenir
et posséder la cy-dessus dite piesse de terre en nom et par compte
de dit acheteur et de ses successeurs jusques à ce que d’icelles
en ait prise la pleine et réelle et corporelle pocession, laquelle
pourra prendre quand bon luy semblera, sens requisicion
d’auconne personne, ni cour qu’il se soit, laquelle pocession prise,
icelle se retiendra devers soy, et de qu’il voudra à toutes ses
voluntés perpétuelement, saufs droit au seigneur se monstrera
en les cencives acoutumées et en la directe seigneurie & toutes
et quantes fois se vendra ou engagerá en tout ou en partie, faizant
ces choses comme mieux dire, escrire et lire se peut, pour le profit
et utilité dedit acheteur et de ces dits successeurs, luy [f. 189v]
cédant par raizon de cette vente tous les droits et accions &
desquels droits et accions devers soy s’en réserve, laquelle vente
luy fait par le prix de soixante livres monnoye de France,
lesquelles ledit Blaize Maurell, acheteur, d’exprés concentement
et volunté du sieur Felix Jorda, en dit nom se retient devers soy,
parcequoy pour elles et en solution d’icelles avec autre contract
par le substitut du not[aire] bas nommé de jourd’huy et parés
le présent recevable ne vendrá, constituerá de rente annuelle audit
sieur Felix Jordá, en dit nom à raizon de sol par livre, et aincy
de la manière cy-dessus dite renonceant & et à la loix favorable
aux trompés au plus de la mo[i]tié du juste prix et niveau plus,
dont ledit plus luy donne, cède, remet et relaxe, prometant la
dite vente luy faire bonne et valable, et de luy prester toute
éviccion, par laquelle et tous dommages & n’oblige seulement
tous les biens de dite dame sa femme et non pas ses propres
au contraire a protesté et aincy l’a juré.
Tesmoins le R[e]v[eren]d Joseph Parelló, prestre de S[ain]t
Jean, Antoine Criballer, boulanger, les deux de Perpignan et moy,
Joseph Sunyer, clerch.
1.
Terme a 800 m al sud-oest del poble, en direcció al Tec.
276
1700, maig, 15
Creació de censal mitjançant carta de gràcia feta per Fèlix Jordà
i Reart, burgès honrat de Perpinyà a Blasi Maurell, pastor
384
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
d’Ortafà, per un cotiu o terra erma a Ortafà, terme dit de la
Clusa, per 60 lliures torneses amb pensió anual de 3 lliures,
pagadores cada 15 de maig. Aquest censal paga la terra
comprada al document anterior (núm. 275).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 189v-191v.
D[icto] d[ie], en Perp[ig]nan, régnant &.
Blaize Maurell, berger du lieu d’Ortefà, dioc[èse] d’Elne,
sachant qu’il est obligé au Sieur [f. 190] Felix Jordá et Reart,
bourgeois de Perpignan, en qualité d’usufructuaire des biens de
la défuncte dame Jordà et Soler, sa femme, en la somme et
quantité de trois vingts livres,1 monnoye tournoize par lesquelles
ou par le prix d’icelles avec autre contract ce jourd’huy par le
substitut du notaire soubsigné auparavant du présent receu, ledit
sieur Felix Jordá en dit nom luy a vendeu une piesse de terre
size au terroir du lieu d’Ortefá, nommé la Cluze,2 de contenance
de trois ca[r]tonades de terre plus ou moins, aboutissant avec
le ruisseau de molin à farine du dit lieu, avec autre ruisseau du
dit nommé, le ruisseau vieux, avec luy même et avec autres.
Sachant aussi qu’en l’acte de la solucion de dite somme a esté
entre les parties conveneu qu’en solucion et payement d’icelles
le dit Blaize Maurel fairoit au dit sieur Jordá et à ses successeurs,
en dit nom, vente et novelle imposicion, créacion et constitucion du censal cy-bas escrit sens preujudice néaumens3 de la
priorité du temps et prihorité de droit pour l’exaccion et
recouvrement du d[it] censal et non autrement. C’est pourquoy
voulent les dites choses conveneus déduire à son plain efait come
de raizon, de son bon gré et certaine science par luy et ces
héretiers et successeurs quelconque moyennant pacte et grâce de
rechat, vend et par raizon de cette vente novellement impose, crea
et assigne, specielement et expressement sour la cy-dessus
désignée et confronté piesse de terre et généralment sour tous
et chacons ses biens meubles et immeubles [f. 190v] présents et
à·venir au dit sieur Felix Jordá et Reart, en dit nom à ce présent
et acceptant et à ces héretiers et successeurs et à qui voudra à
perpétuité trois livres, monnoye tournoise, cenceaux et annueles,
&, payables tous les ans à perpétuité, argent comptant, [h]ors
banch et table et tout autre lieu de dépost, en une seule paye
faizable le 15e may, commençant à faire la première solucion le
15e may 1701 et aincy en avant tous les ans le dit jour et celá
en paix, sens auconne dilacion soubs peine et escripture de tiers
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
385
& laquelle pourra dénoncer à toutes cours, avec renonciacion de
son propre for, se soubmetant à tout autre avec faculté de sanger
de jugement, selaires acoutumés, prometant de ne point fermer
de droit ni user de grâces, au controire reconnoistre le dit censal
toutes les fois [qu’il] en serait requis soubs la peine de 15 ll. de
dite monnoye, laquelle pourra estre dénoncée comme cy-dessus.
Voulant le présent contract estre fait en forme avec toutes les
clauses acoutumées selon l’estile du not[aire] bas-nommé. Et
incontinent se constitue pocéder les dites trois livres de censal
en nom et par compte du dit sieur Jordá, acheteur, et de ses
successeurs en dit nom jusques à ce que d’icelles en ait prise la
réelle et corporelle pocession, laquelle pourra prendre de sa
propre auctorité, sens requisicion d’auconne personne, ni cour
qu’il se soit, arrivant le terme de la première solucion et payé,
laquelle prise, icelle se retiendra devers soy pour en [f. 191] faire
ses voluntés à perpétuité et ces choses fait comme mieux dire,
escrire et lire se peut, pour le profit et utilité dedit acheteur et
de ces successeurs, luy cédant et remetant tous ses droits et
accions & desquels du tout s’en despeulle et les cède et remet
audit acheteur et à ces successeurs leur constituant véritables
maistres et procureurs comme de ses propres choses ne s’en
réservant aucon devers soy. Laquelle vente et constitucion de
rente luy fait par le prix de dite trois vingts livres de dita monnoye
tournoize,4 de son exprés concentement et volunté le dit sieur
Felix Jordá, en dit nom se retiendra devers soy, par semblables
en les queles le dit vendeur luy est obligé par les raizons cy-dessus
espécifiées et aincy renonce à l’excepcion d’icelle de les avoir point
eues ni receues et à la loix favorables aux trompés ou plus de
la mo[i]tié du juste prix et si ledit censal au présent veaut plus
ou à·l·avenir veaudra plus du dit prix tout le dit plus luy donne,
cède, remet et relaxe, prommetant au dit acheteur de luy faire
bonne et valable la présent vente et de luy prester toute éviction,
par laquelle et tout dommages n’oblige espécialement et expressement la dite piesse de terre cum omnibus melioramentis en icelle
faizables généralement tous et chacons ses biens meubles &
renonceant à la loix que dit quod prius transeundum sit per
spetialiter quam per generaliter obligata et à autre [f. 191v]
disposant quod quandiu potest despetiali hypotecha sibi satisfieri
manus ad alia non extendat et à tous autres droits et loix à luy
favorables et aussy à toute prescripcion centenaire et immemoriele
et aincy l’a juré.
386
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Tesmoins le R[e]v[eren]d Joseph Parelló, prestre de S[ain]t
Jean, Antoine Criballer, boulanger, les deux de Perpignan, et
Joseph Sunyer, clerch de not[ari] qui vice.
1. Hipercorrecció en la traducció al francès que correspon a seixanta. 2. Terme
a 800 m al sud-oest del poble, en direcció al Tec. 3. Remet al francès néanmoins. 4. Segueix,
ratllat, de lesquelles s’en tient par content et satisfait renonceant.
277
1700, maig, 15
Àpoca de la creació de censal amb carta de gràcia feta per Fèlix
Jordà i Reart, burgès honrat de Perpinyà, a Blasi Maurell,
pastor d’Ortafà, per un cotiu o terra erma a Ortafà, terme dit
de la Clusa, per 60 lliures torneses amb pensió anual de 3
lliures, pagadores cada 15 de maig. Aquesta àpoca reconeix
la terra comprada a les actes anteriors (docs. núm. 275 i 276).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 191v.
D[icto] d[ie], en Perp[ig]nan, régnant, &.
Le dit sieur Felix Jordá et Reart, en dit nom, de son bon
gré & par le présent acte fait au dit Blaize Maurell, à ce présent,
& et à ces successeurs & acte de grâce de pouvoir rechepter le
dit censal payé et premièrement à luy ou à ces dits successeurs,
argent comptant, [h]ors banch et table et tout lieu de dépost, les
dites 60 ll. pensions et porrate deues jusques au jour du dit rechat
et non le selaire de l’acte de dite constitucion, comme icelluy ait
esté payé au not[aire] afin de le délibrer au dit sieur Jordá pour
lesquelles choses & et tous dommages, n’oblige les biens de dite
défuncte sa femme seulement et non propres avec toutes
renonciacions et aincy l’a juré.
Tesmoins les cy-dessus et J.1
1.
Molt probablement, Joseph Sunyer, clerc.
278
1700, maig, 16
Debitori fet per Jaume Godall, pagès de Pesillà de la Ribera, a Miquel
Gelamó, sastre de Perpinyà, per 22 lliures torneses, com a
complement del terç de l’arrendament de la collita en un camp
al Soler. Es compromet a pagar la meitat de la quantitat
esmentada al cap d’un any i l’altra meitat d’aquí a dos anys.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 191v-192.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
387
Le 16e may 1700, en Perpignan, régnant &.
Jacques Godall, pagès du lieu de Pezilla, dioc[èse] [f. 192]
d’Elne, de son bon gré & confesse et reconnoit deboir à Michel
Gelamó, tailleur de la ville de Perpignan, à ce présent la somme
et quantité de vingt et deux livres, monnoye tournoise, pour le
complément du tiers de tous les fruits au dit Gelamó touchans
perceus par le dit Jacques Godall, jusques aujourd’huy d’un
champ dudit Gelamó siz au terroir du lieu du Soler, duquel le
dit Godall en est le fermier, laquelle somme de 22 ll. luy prommet
payer, argent comptant, [h]ors tout lieu de dépost, sçavoir la
motié d’aujourd’huy à un an prochain et l’autre motié d’aujourd’huy
à deux ans aussi prochain, soubs peine et scripture de tiers &
et obligacion de tous ses biens & et avec toutes renonciacions
et aincy l’a juré &.
Tesmoins le sieur Antonin Garau, docteur ès loix et
bourgeois immatriculé, François Baudrié, chepeller, les deu[x]
de Perpignan et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
279
1700, maig, 17
Venda en subhasta d’una terra meitat prat, meitat cotiu, a Pià, terme
del Bosc d’en Llan, feta, d’una banda, pel reverend Francesc
Laporta, prevere de Sant Joan de Perpinyà, marmessor de
Margarida Laporta i Veguer, filla d’Antoni Veguer dit Dimas,
moliner a Pià i, de l’altra, pels esposos Joaquim Izarn, pentiner
de Perpinyà, i Magdalena Izarn i Carol, usufructuaris de
Margarida Laporta, a Miquel Conill, pagès de Pià, pel preu
de 700 lliures franceses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 192-194v.
Le 17e may 1700, en Perp[ig]nan, régnant &.
Le R[e]v[eren]d François Laporte, prestre de l’église de Sant
Jean Baptiste de la ville de Perpignan, manumisseur de l’âme et
exéquteur du testament et dernière volonté de la défuncte Margaritte Laporta et Veguer, fille du feu Antoine Veguer, autrement
nommé Dimas, moulinier du lieu de Pia, dioc[èse] d’Elne et
Joachim Izarn, peigneur de ditte ville de Perpignan, et Magdalene
Izarn et Carol, aux noms d’usufruitaire et propriétaire respectivement \comme tels succédants conjoinctament/ avec autres
comme plus prochains parents du dit feu Antoine Veguer en tous
388
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
les biens et héridage d’icelluy. Voulant acomplir la [f. 192v]
darnière volonté et pieuse disposicion de la dite Margarite
Laporta et Veguer, ont fait mettre à l’enchère publique une piesse
de terre en partie pred et partie cotiu size au terroir du dit lieu
de Pia, de contenance de sinq ayminades de terre, peu plus ou
moins le Bosch d’en Llan1 en la tabbe cy bas incérée, désignée
et confrontée et icelles ont fait enchères publiquement par
Antoine Estorich, crieur public et juré de Perpignan dès le 13e
mars dernier jusques le 13e du courent moyennant la tabbe pour
cest éfait faite et à luy délibrée, le theneur de laquelle est comme
il s’en suit. Inseratur.2 Et comme aiant faites les deues diligences
en la subhastacion d’icelle ne s·aie trouvé auconne personne en
dit enchère n’ofrit donner autant de prix comme le bas nommé
Michel Conill, pagès dudit lieu de Pia, lequel par icelle n’ofert
donnér la somme et quantité de sept cens livres, monnoye de
France, à raizon de trois réaux d’argent la livre, outre les
dispositives de la tabbe sourmontant le prix de tous ceux qui se
vouloint acheter. Par laquelle raizon la dite enchère de l’ordre
et concentement dedits sieur François Laporte, prestre et desdits
mariés Joachim et Magdalene Izarns en les cy-dessus dits noms
luy a esté adiugée par le dit Antoine Estorich, crieur comme plus
au long appert de la relacion par luy faite et au dernier de la
dite tabbe continuée le mesme jour du 13e du courent, laquelle
est du theneur suivant. Inseratur.3 Par laquelle raizon de leur bon
gré et certaine science en dits respective [f. 193]4 noms par dite
manumisseurie et par eux et ces successeurs, vendent et par
raizon de cette vente délivrent, concèdent, transportent et
délaissent au dit Michel Conill, comme plus ofrant en la dite
enchère icy présent et acceptant et à ces héretiers et successeurs
et à iceux qu’il voudra perpétuelement la dite piesse de terre en
ditte tabbe désignée et confrontée, laquelle leur appartient avec
les titres cy-dessus et incontinent se constituent tenir et pocéder
la cy-dessus dite piesse de terre en nom et par compte de dit
acheteur et de ces successeurs jusques à ce que d’icelle en auront
prisse la plaine réele et corporele pocession, laquelle pourront
prendre quand bon leur semblera sens requisicion d’aucone
personne, ni cour qu’il se soit, laquelle pocession prise icelle se
retiendront devers soy et de ceux qu’il voudront à toutes ces
voluntés perpétuelement faizables saufs la directe par la comunauté
des prestres de du dit lieu de Piá en 12 s. monnoye de Perpignan
d’argent5 de censives payables tous les ans à son terme acoutumé
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
389
juxta capibrevia & et autres légitimes titres et en directe
seigneurie, lods et foriscape toutes et quantes fois se vendra ou
engagera en tout ou en part, lesquelles choses font et entendent
faire avec toute intégrité et généralité et avec toutes dépendences
et pertinences, comme mieux dire, escrire, lire et persevoir se
peut pour l’utilité et profit de dit Michel Conill, acheteur et de
ces successeurs, luy cèdent par raizon de cette vente tous les droits
et accions tant réeles que parsonelles et tous pouvoirs, noms et
voix qu’ils ont et peuvoint avoir et leur apartienent et pe[u]vent
appartenir de quelque manière qu’il se soit sour dite [f. 193v]
piesse de terre contre toutes personnes et biens qu’il apartiendra
par raizon d’icelles, desquels droits, accions, pouvoirs, voix et
noms du tout s’en despuillent et desfant, les donnant et remetent
à dit acheteur et à ces successeurs et a qui voudront, leur
constituant véritables maistres et procureurs comme de ces
choses propres, aucon droit sour dite piesse de terre ne s’en
réservant devers soy. La vente de laquelle luy font par le prix
de sept cents vingt et quatre livres de dite monnoye de France
(comprises les 24 ll. par dite tabbe consignées), par les quelles
ladite anchère luy a esté adiugée, de les quelles le dit Michel Conill de leur exprés concentement et volonté payera à la dite
comunauté des prestres dudit lieu de Piá 24 ll. de dite monnoye
de France, pour la luicion et quitacion du d[it] censal ou pension
annuele en dite tabbe expressés et en atendent et jusques à ce
qu’il aye quité et rechapté le dit censal, payera tous les ans à
dite comunauté des prestres de Piá en son acoustumé terme les
pensions annueles d’ycelluy6 qui echeront du d[it] jour du 13e
du corrent en avant et leur indempnisera et à ces successeurs
de la solucion et annuel prestacion tant de dit censal que de la
massa et propriété d’ycelluy et de toute obligacion et aussi de
tous dommages par contract d’indempnité en la forme, la quelle
comunauté ou les prestres d’icelle en l’acte de la solucion de dite
somme fairont audit Michel Conill acheteur et à ces successeurs,
quitance avec toute cession et quitacion de dit censal pour la
seureté de la chose achetée et les restantes sept cens livres pour
le complément du dit prix [f. 194] le dit Michel Conill, acheteur,
leur donnera et payera argent comptant en bonne monnoye
courent, incontinent suitte la publicacion du présent contract et
aincy de la manière susditte d’icelles s’en tiennent par contents
et satisfaits, renonceant à l’excepcion d’icelles de ne les avoir point
eues ni receues et à la loix favorable aux trompés au plus de la
390
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
mo[i]tié du juste prix et en cas la dite piesse de terre au présent
veaut plus ou à l·avenir vaudra plus du d[it] prix tout le d[it]
plus autant que se puisse estre, luy donent, cèdent, remetent et
relaxent prometent en dits respective noms audit acheteur de luy
faire bonne et valoir la présent vente et de luy prester toute
eviccion et garentie par lequelle et tous dommages, n’obligeront
comme au présent n’obligent les dits vendeurs sçavoir le dit sieur
François Laporta les restants biens de dite manumisseurie seulement et non propres et les dits mariés Joachim et Magdelene
Izarns, tous leurs biens meubles et immeubles présents et à·venir,
renonceant à l’épistre de l’empereur Adrien, bénéfices de novelles
constitucions, consuétude de Perpignan et au droit qui dispose
que quand deux ou plesieurs sont mis et ont fait un mesme contract, chacon doit estre convenu par sa part et la dite Magdelene
Izarn cercioré de ses droits par le nott[aire] cy-bas nommé afin
n’an pouisse alléguer cause d’ignorance, renunce au bénéfice
[du] cénat consult valleyen et à l’autentique comenceant si·qua
mulier posita c. ad vallejanum & et à la loix qui dispose que
l’obligacion faite par le mary et la femme dans un mesme7
contract ne soit d’aucon valeur et tous tant les [f. 194v] dits
vendeurs renoncent à tous autres droits et loix à eux favorables
et aincy l’ont juré.
Tesmoins les bas nommés et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Terme de Pià, a un poc més d’1 km al sud-oest del poble, a vora el camí del
Vernet. 2. Vegeu doc. núm. 281. 3. Vegeu doc. núm. 282. 4. Torna a redactar les actes
l’escrivent Josep Sunyer. 5. Segueix, ratllat, à razon de sis réaux d’argent par
livre. 6. Segueix, ratllat, qui se deuront. 7. Segueix, ratllat, contrad.
280
1700, maig, 17
Àpoca de la venda a l’encant precedent, firmada per Francesc
Laporta i els cònjuges Izarn, a Miquel Conill per 700 lliures
franceses (doc. núm. 279).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 194v.
Item cum alio instrumento les dits sieurs François Laporte
et mariés Joachim et Magdelene Izarns, vendur, de lur bon gré
font quitance au dit Michel Conill, acheteur, icy présent et
acceptant des dites sept cens livres de dite monoye de France,
pour le complément du prix de dite vente les quelles confessent
avoir receues argent comptant avec louis d’or et escuts ès
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
391
présences du nott[aire] et tesmoins bas nommés de lesquelles s’en
tienent par satisfaits et l’an tienent quite, renonceant à l’excepcion
d’icelles de ne les avoir point eues ni receues et luy ont faite la
présent quitance.
Tesmoins le sieur Pierre Castanyer, marchand de Fronton
en Langadoch,1 André Patruix, orfèbre de Perpignan et moy,
Jacques Esteve, not[aire].
1. Fronton, Llenguadoc, departament de la Garona Nauta, a uns 30 km al nord
de Tolosa.
281
1700, maig, 13
Taba de l’encant de la venda precedent (docs. núm. 278 i 279),
que en defineix les condicions: pagament d’un cens de 12 sous
de plata a la comunitat de preveres de Pià, senyor directe de
la terra, quitació d’un censal de 12 lliures amb pensió anual
de 12 sous, pagament de 2 diners per cada lliura a l’hospital
dels pobres de Perpinyà, pagament dels drets del notari i de
l’enregistrament de les actes.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 192v. i 193.
1
Tothom qui vulla y entene comprar tota aquella pessa de
terra part prat y part cotiu sit[uada] en los térmens del lloch de
Pià, bisbat de Elna, de continència de sinch ayminadas de terra
poch més o menos o lo que és, dita lo Bosch d’en Llan, que fonch
de la heretat y béns de Antoni Veguer, àlias Dimas, q[uòndam],
moliner de farina de dit lloch de Pià, afrontant ab lo camí qui
va de dit lloch de Pià al lloch de Bonpàs, ab una agulla capdal,
ab t... Romaní, pagès, agulla capdal al mitg, ab Miquel Sedes,
aixibé agulla capdal al mitg, ab Miquel Llobet, pagès, ab Francisco
Manjolet, tender, ab Francisco Vidal, pagès de dit lloch de
Bonpàs, ab Jaume Got, argenter, y ab altres, la venda de la qual
faran y fermaran lo R[e]v[eren]t Francesch Laporta, prebere y
beneficiat de la iglésia major de Sant Joan Baptista de la p[rese]nt
vila de Perpinyà, manumissor de la ànima y executor de·l’últim
testament, pia y última voluntat de Margarida Laporta y Veguer,
filla de dit q[uòndam] Antoni Veguer, àlias Dimas y lo honor[able]
Joachim Izarn y Magdalena Izarn y Carol, còniuges en noms de
usufructuari y proprietària respective y com ha tals succehints
juntament ab altres, com a més pròxims parents de dit q[uòndam]
392
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Antoni Veguer en los béns de aquell y aquella en dits respective
noms faran valer y tenir y ne estaran de total y particular evicció
per la qual y tots danys ne obligaran ço és lo dit Reverent
Francesch Laporta los restants // béns de dita manumissaria tant
solament no propris ans expressament y protestarà & y los dits
còniuges Joachim y Magdalena Izarns tots llurs béns & ab los
pactes y condicions següents.
E primerament sàpia dit comprador que dita venda se li farà
salvant dret a la molt r[e]v[eren]t comunitat de preberes de dit
lloch de Pià, en dotze sous, moneda de Perpinyà de plata de cens
en son acostumat termini pagadors juxta los capbreus y altres
llegítims documents en lo directe domini, lluïsme y foriscapi
sempre se vene o empenyore en tot o en part.
Ítem sàpia dit comprador que ultra y a més del preu que [h]y
prometrà, donarà y pagarà a dita molt reverent comunitat de
preberes de dit lloch de Pià, dotze lliures, moneda de Perpinyà de
plata, a rahó de sis reals plata la lliura, en lluïció y quitació de aquell
censal de ànnua pensió de dotze sous, massa y proprietat de
concenblants dotze lliures que tots anys dita comunitat ab los justos
y llegítims títols y en son acostumat termini reb y rèbrer té
acostumat sobre dita proprietat y en lo entretant esterà a lluir y
quitar dit censal, donarà y pagarà les ànnuas pensions del die se’ls
lliurarà aquella en avant debedoras y rellevarà a dits venedors quitis,
immunes e indempnes de la solució y ànnua prestació de dit censal,
massa y proprietat de aquell, sots obligació espetial de dita
proprietat y generalment de tots béns & llargament &. //
Ítem sàpia dit comprador que lo preu que y prometrà aquell
donarà y pagarà en diner comptant, fora banch y taula ab bona
moneda de or o plata corrent, en continent que la hasta fiscal
li serà lliurada sots pena y escriptura de ters & y obligasió de
tots sos béns &, y llargament, &.
Ítem sàpia dit comprador que ultra y a més del preu que
y prometrà, donarà y pagarà a·l’Hospital de pobres de Nostra
Senyora de la Misericòrdia de la present vila de Perpinyà, dos
diners per lliura, ço és un per dits venedors y altre per dit
comprador per lo dret en favor de dit hospital novament imposat
en diner comptant, fora banch y taula, en continent que la hasta
fiscal li serà lliurada sots pena y escriptura de ters & y obligació
de sos béns & y llargament &.
Ítem sàpia dit comprador que ultra y a més del preu que
y prometrà, donarà y pagarà al nott[ari] y corrador llurs
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
393
respective qüerns y selarys per en dues les parts y lo dret de
contrarolle en diner comptant, fora banch y taula, en continent
que la hasta fiscal li serà lliurada sots pena y escriptura de ters
& y obligació de sos béns & y llargam[ent] &.
E per ço & [firma] J. Esteve.
1. La taba torna a encetar les actes escrites per l’escrivent Josep Sunyer, per això
la continuació del document núm. 279 es fa directament de la lletra del notari a la de
l’escrivà.
282
1700, maig, 13
Albarà de la taba de l’encant precedent feta pel corredor Antoni
Estorich, de Perpinyà, que atorga la venda de la propietat a
Miquel Conill, pagès de Pià, per 700 lliures franceses.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 192v i 193.
Le 13e may en Perpignan régnan[t] &.
1
Antoine Estorich, crieur publich et juré de la ville // de
Perpignan, fait relacion au nott[aire] bas nommé comme depuis
le 13e mars dernier jusques aujourduhy a enchère publiquement
à la place de la Loge2 de Perpinian, la propriété cy-dessus désignée
et qu’ayant faites les deues diligences n’a trouvée auconne
personne que par icelle n’aye ofert donner autant de prix comme
Michel Conill, pagès du lieu de Pià, lequel par icelle n’ofert donner
700 ll. monoye de France, outre les dispositives et consignacions
de ditte tabbe, c’est pourquoy de la comission des d[its] sieurs
Laporte et mariés Izarns, l’anchère luy a esté adjugée, dont acte.3
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, Jacques Got, orfèbre, les
deux de Perpignan et moy, Jacques Esteve, not[aire].4
1. Al marge, Tradita curritori. Die 13 martii 1700. 2. Remet a la Plaça de la
Llotja de Mar. 3. Al marge, Resseu pour les droits de la mizaricorde cinq livres seize
sols huict deniers à P[er]p[ign]an ce 26e juin 1700. [firmat] Privat. 4. Al marge, La
p[rese]nt relació és contrarollada junt ab lo acte per avís.
283
1700, maig, 17
Reconeixença dels censos anuals i altres drets feta per Miquel Conill,
pagès de Pià, al reverend Francesc Laporta, als cònjuges Izarn
i a la comunitat de preveres de Pià, pagadors mitjançant
l’empenyorant de la terra comprada i dels seus béns.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 194v-195.
394
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Le mesme jour en Perpignan, régnant &.
Le dit Michel Conill, acheteur, de son bon gré & en verteu
du présent acte consciens et en bonne foi promet eux dits sieur
François Laporte, prestre et mariés Joachim et Magdelene Izarns,
vendeurs, à ce présent & et à la dite comunauté des prestres du
dit lieu de Piá et par icelle aux prestres de la comunauté absens
et par eux au not[aire] soubsigné que luy et ses héretiers & qui
la sus dite piesse [f. 195] de terre à l’avenir tiendront et
posséderont, payeront et donneront tous les ans à perpétuité en
son acoutumé terme les pensions annueles du dit censal et
indempniseront aux dits vendeurs et à ses successeurs et à leurs
biens & de la solucion et annuele prestacion du dit censal et de
la masse, prix et propriété d’icelluy et de toute obligacion d’icelle
et de tous dommages et interests à peine et scripteure de tiers
& en forme & laquelle tant les dits vendeurs par la présente
indempnité que la dite comunauté des prestres de dit lieu de Piá,
créanciers, cencelistes par la récupération de les pensions
annueles du mesme censal pouissent dénuncer par le quelle &
et tous dommages et interests, n’oblige spetielement le susdite
piesse de terre et généralement tous ses biens tant meubles que
immeubles présents et avenir, renunceant à tous droits, loix et
à toute prescripcion tant centenaire qu’immemorielle et incy a
juré &.
Tesmoins les cy-dessus et moy, Jacques Esteve, not[aire].
284
1700, maig, 17
Venda en subhasta d’un camp a Pià, feta d’una banda pel reverend
Francesc Laporta, prevere de Sant Joan de Perpinyà, marmessor
de Margarida Laporta i Veguer, filla d’Antoni Veguer, dit
Dimas, moliner a Pià, i de l’altra, pels esposos Joaquim Izarn,
pentiner de Perpinyà, i Magdalena Izarn i Carol, usufructuaris
de Margarida Laporta, a Miquel Conill, pagès de Pià, pel preu
de 300 lliures franceses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 194v-195.
Le mesme jour en Perpignan, régnant &.
Le Reverend François Laporte, prestre de l’église de Sant
Jean Baptiste de la ville de Perpignan, manumisseur de l’âme et
exécuteur du testament et dernière volonté de la défuncte
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
395
Marguerite Laporte et Veguer, fille du feu Antoine Veguer,
autrement nommé Dimas, moulinier du lieu de Pià, dioc[èse]
d’Elne et [f. 195v] Joachim Izarn, peigneur de ditte ville de
Perpignan et Magdalene Izarn et Carol, aux noms d’usufructuaire
et propriétaire respective et comme tels succédents conjoinctement
avec autres comme plus prochains parents du dit feu Antoine
Veguer en tous les biens et hériditage d’icelluy. Voulant acomplir
la dernière volonté et pieuse disposicion de la dite Margarite
Laporta et Veguer, ont fait metre à l’enchère publique une piesse
de terre champ scize au terroir du dit lieu de Piá, de contenence
de deux cartonades de terre, peu plus ou moins, en la tabbe bas
incérée, désignée et confrontée et icelle ont faite enchérer
publiquement par Antoine Estorich, crieur public et juré de dite
ville de Perpignan dès le troitzième mars dernier jusques le
troitzième du courent, moyennant la tabbe pour cest éfet faite
et à luy délibrée, le theneur de la quelle est comme il s’en suit.
Inseratur.1 Et comme ayant faites les deues diligences en la
subhastacion d’icelle ne s’aye trouvé auconne personne qu’en dite
enchère n’ofrit donner autant de prix comme le bas nommé
Michel Conill, pagès du dit lieu de Pià, lequel par ycelle n’ofert
donnér la somme et quantité de trois cens livres, monnoye de
France, à raison de trois réaux d’argent la livre (comprises les
dispositives portées par dite tabbe) sourmontant le prix de tous
ceux qui la vouloint acheter. Par la quelle raison la dite enchère
de l’ordre de concentement des dits sieur François Laporte et des
dits mariés Joachim et Magdalene Izarns [f. 196] en les cy-dessus
dits noms, luy a esté adjugée par le dit Antoine Estorich, crieur
comme plus au long appert de la relacion par luy faite et au
dernier de dite tabbe continuée le mesme jour du troitzième du
courent, laquelle est du theneur suivant. Inseratur.2 Par laquelle
raison de leur bon gré et certaine science, en dits respective noms
par dite manumisseurie et par eux et ses successeurs quelsconques, vendent et par raison de cette \vente/ déluibrent, concèdent,
transportent et délaissent au dit Michel Conill, comme plus ofrant
en la dite enchère icy présent et acceptant et à ses héretiers et
successeurs et à ceux qu’il voudra perpétuelement la dite piesse
de terre en dite tabbe désignée et confrontée, la quelle leur
appartient avec les titres cy-dessus et incontinent se constituent
tenir et pocéder la cy-dessus dite piesse de terre en nom et par
compte de dit acheteur et de ses successeurs jusques a ce \que/
d’icelle en aura prise la plaine réele et corporelle pocession, la
396
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
quelle pourrà prendre quand ben luy semblerá sens requisicion
d’auconne personne ni cour qu’il se soit, la quelle pocession prise
icelle se retiendrà devers soy et de ceux qu’il voudrá à toutes ces
voluntés perpétualement faizables, saufs la directe au seigneur
par le quel se tiendrà juxta capibrevia & et autres légitimes titres
en les censivea coutumées et en la directe signeurie, lods et
foriscape toutes et quantes fois se vendrá ou engagerá en tout
ou [f. 196v] en part. Les quelles choses font et entendent faire
avec toute intégrité et généralité et avec toutes dépendences et
pertinances, comme mieux dire, escrire, lire et persevoir se peut
pour l’utilité et profit de dit Michel Conill, acheteur et de ces
successeurs, leur cédant par raison de cette vente tous les droits
et accions tant réeles que personneles et tous pouvoirs, noms et
voix qu’ils ont et peuvoient avoir et leur appartienent et peuvent
appartenir de quelque manière qu’il se soit sour dite piesse de
terre, contre toutes personnes et biens qu’il appartiendrá par
raison d’icelles, desquels droits, accions, pouvoi[r]s, voix et noms
du tout s’en despuillent et desfont, les donnant et remetant à dit
acheteur et à ses successeurs et a qui voudront, leur constituant
véritables maistres et procureurs comme de ses choses propres,
aucon droit sour dite piesse de terre se réservant devers soy. La
vente de la quel le luy font par le prix de trois cens livres de
dite monnoye de France (comprises les quarante livres par dite
tabbe consignées), par les quelles ladite anchère luy a esté
adiugée, de les quelles le dit Michel Conill de leur concentement
et volonté payera à la dite comunauté des prestres de dit lieu
de Piá quarante livres de dite monoye de France, par la luicion
et quitacion du dit censal ou pencion annuele en dite tabbe
expressés et en atendant et jusques à ce qu’il aye quité et rechepté
le dit censal, payera tous les ans à dite comunauté des prestres
de Pià en son acoustumé terme les [f. 197] pencions annueles
d’ycelluy qui écheront du dit jour du troitzième du courent en
avant et leur indempnisara et à ses successeurs de la solucion
et annuel prestacion, tant de dit censal que de la massa et
propriété d’icelluy et de toute obligacion et aussi de tous dommages par contract d’indempnité en forme, la quelle comunauté
ou les prestres d’icelle en l’acte de la solucion de dite somme
fairont audit Michel Conill acheteur et à ses successeurs quitance
avec toute cession et quitacion de dit censal pour la seureté de
la chose achetée et les restantes deux cens soixante livres pour
le complément du dit prix le dit Michel Conill, acheteur leur
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
397
donnerá et payerá argent comptant en bonne monnoye courent,
incontinent suite la publicacion du présent contract et aincy de
la manière susditte d’icelles s’en tienent par contents et satisfaits,
renonceant à l’excepcion d’icelles de ne les avoir point eues ni
receues et à la loix favorable aux trompés au plus de la mo[i]tié
du juste prix et en cas la dite piesse de terre au présent veaut
plus ou a la venir vaudrá plus du d[it] prix, tout le d[it] plus
autant que se puisse estre, luy donent, cèdent, remetent et relexent
prometant en dits respective noms audit acheteur de luy faire
bonne et valoir la présent vente et de luy prester toute eviccion
et garantie par lequelle et tous dommages, n’obligeront comme
au présent n’obligent les dits vendeurs, sçavoir le dit
sieur
François Laporta les restants biens de dite manumisseurie [f.
197v] seulement et non propres et les dits mariés Joachim et
Magdelene Izarns, tous ces biens meubles et immeubles présents
et à·venir, renonceant à l’épistre de l’empereur Adrien, bénéfice
de novelles constitucions, consuétude de Perpignan et au droit
qui dispose que quand deux ou plesieurs sont mis et ont fait un
mesme contract, chacon doit estre conveneu par sa part et la dite
Magdalene Izarn cerciorée de ses droits par le nott[aire] cy-bas
nommé afin n’an puisse alléguer cause d’ignorance, renunce au
bénéfice du cénat consult valleyen et à l’auctentique comenceant
s·iqua mulier posita c. ad Vallejanum & et à la loix que dispose
que l’obligacion faite par le mary et la femme dans un mesme3
contract ne soit d’aucon valeur et tous les dits vendeurs renoncent à tous autres droits et loix à eux favorables et aincy l’ont
juré.
Tesmoins les bas nommés et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1.
contrad.
Vegeu document núm. 286. 2. Vegeu document núm. 287. 3. Segueix, ratllat,
285
1700, maig, 17
Àpoca de la venda a l’encant precedent firmada per Francesc Laporta
i els cònjuges Izarn a Miquel Conill per 260 lliures franceses,
part del preu total de 300 lliures (doc. núm. 284).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 194v.
Item cum alio instrumento les dits sieurs François Laporte
et mariés Joachim et Magdelene Izarns, vendeurs, de leur bon
398
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
gré & font quitance au dit Michel Conill, acheteur, icy présent
des dites deux cens soixante livres de dite monnoye de France,
pour le complément du prix de dite vente, les quelles confessent
avoir receues argent comptant avec louis d’or et escuts ès
présences du nott[aire] et tesmoins cy bas nommés, de les quelles
s’en tienent par contents et satisfaits et l’an tienent [f. 198] quite,
renonceant à l’excepcion d’icelles de ne les avoir point eues ni
receues et luy ont faite la présent quitance.
Tesmoins le sieur Pierre Castanyer, marchand de Fronton
en Langadoch,1 André Patruix, orfèbre de Perpignan et moy
Jacques Esteve not[aire].
1. Fronton, Llenguadoc, departament de la Garona Nauta, a uns 30 km al nord
de Tolosa.
286
1700, maig, 13
Taba de l’encant de la venta precedent (docs. núm. 284 i 285), que
en defineix les condicions: pagament d’un cens al senyor
directe de la terra, quitació d’un censal de 20 lliures amb pensió
anual d’una lliura –que la comunitat de preveres de Pià rep
per a celebrar un aniversari perpetu sobre els béns d’Antoni
Veguer–, pagament de 2 diners per cada lliura a l’hospital dels
pobres de Perpinyà, pagament dels drets del notari i de
l’enregistrament de les actes.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 195v. i 196.
Tothom qui vulla y entene comprar aquella pessa de terra
camp sit[uat] al terme del lloch de Pià, bisbat de Elna, de
continèntia de dos cartonadas de terra poch més o menos que
fonch de la heretat y béns de Antoni Veguer, àlias Dimas,
q[uòndam], moliner de farina de dit lloch de Pià, afrontant ab
lo camí qui va de dit lloch de Pià al lloch de Bonpàs, ab los hereters
del magnífich Joseph Comas, q[uòndam], d[octo]r en quiscun
dret, ab los hereters del d[octo]r Felip Bou y ab la agulla dita
de·n Salses, la venda de la qual faran y fermeran lo R[e]v[eren]t
Francesch Laporta, prebere y beneficiat de la iglésia de Sanct
Joan de la present vila de Perpinyà, manumissor de la ànima y
executor de·l’últim testament, pia y última voluntat de Margarida
Laporta y Veguer, filla de dit q[uòndam] Antoni Veguer,1 àlias
Dimas, y lo honor[able] Joachim Izarn, pentiner y Magdalena
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
399
Izarn y Carol, còniuges, en noms de usufructuari y proprietària
respective y com a tals succehints juntament ab altres, més
pròxims parents de dit q[uòndam] Antoni Veguer en los béns de
aquell y aquella en dits2 respective noms faran ben a valer y tenir
y ne esteran de total y particular evicció per la qual y tots danys
ne obligaran ço és lo dit R[e]v[eren]t Francesch Laporta los
restants béns de dita manumisseria tant solament no propris ans
expresament y protesta & y los dits còniuges Joachim y
Magdalena Izarns tots llurs béns & ab los pactes y conditions
següents.//
E primerament sàpia dit comprador que dita venda se li farà
salvat dret al senyor se amonstrant en los censos acostumats juxta
los capbreus y en la dreta senyoria, lluïsme y foriscapi sempre
se vene o empenyore en tot o en part.
Ítem sàpia dit comprador que ultra y a més del preu que hi
prometrà, donarà y pagarà a la molt reverent comunitat de preberes
de dit lloch de Pià, vint lliures, moneda de Perpinyà de plata, en
lluïció y quitació de aquell censal de ànnua pensió de una lliura,
massa y proprietat de dites vint lliures, que tots anys dita comunitat
ab sos títols y acostumat termini reb y acostuma rèbrer sobre los
béns que foren de dit q[uòndam] Antoni Veguer, per la celebració
de3 un aniversari tots anys selebra per la ànima de aquell y en lo
entretant esterà a lluir y quitar lo dit censal, pagarà les ànnuas
pensions del die li farà dit acte de venda en avant debedores y en
cas de quitasió, cuyderà de que dit censal se esmerse en una tuta
y segura así dit aniversari ad imperpetuum se celebre y rellevarà
a dits venedors y als seus & quitis, immunes et indempnes de la
solució y ànnua prestació de dit censal, massa y proprietat de aquell,
sots obligació de tots sos béns & llargament &.
Ítem sàpia dit comprador que lo preu que y prometrà, donerà
y pagarà en diner comptant, fora banch y taula ab bona moneda
de or // o plata corrent, en continent que la hasta fiscal li serà
lliurada sots pena y escriptura de ters & y obligació de tots sos
béns & y llargament &.
Ítem sàpia dit comprador que ultra y a més del preu que
[h]y prometrà, donarà y pagarà a·l’Hospital de pobres de la
Misericòrdia de dita y present vila de Perpinyà, dos diners per
lliura, ço és [un]4 per dits venedors y altre per dit comprador
per lo dret en favor de dit hospital imposat en continent que la
hasta fiscal li serà lliurada sots pena y escriptura de ters & y
obligació de sos béns & y llargament &.
400
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Ítem sàpia dit comprador que ultra y a més del preu que
y prometrà, donarà y pagarà al nott[ari] y corrador llurs
respective qüerns y salaris per en dues les parts y lo dret de
contrarollo en comptants, en continent que la hasta fiscal li serà
lliurada sots pena y escriptura de ters, &, y obligació de sos béns
& y llargam[ent], &.
E per ço & [firma] J. Esteve.5
1. Segueix, ratllat, filla de dit q[uòndam] Antoni Veguer. Segurament repeteix per
distracció. 2. Segueix, ratllat, noms. Segurament es ratlla en rellegir-lo. 3. Segueix,
ratllat, aquell. 4. Aquí hi ha un blanc. 5. Al marge, Tradita curritori. Die 13 martii
1700.
287
1700, maig, 13
Albarà de la taba de l’encant precedent feta pel corredor Antoni
Estorich, de Perpinyà, que atorga la venda de la propietat a
Miquel Conill, pagès de Pià, per 300 lliures franceses.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 195v i 196.
Le 13e may en Perpignan régnan[t], &.
Antoine Estorich, crieur publich et juré de la ville de
Perpignian fait relacion au clerch du nott[aire] bas nommé
comme despuis le 13e mars dernier jusque à ce jourd’huy a
enchère publiquement à la place de la Loge de // Perpignan, la
propriété cy-dessus désignée et confrontée et qu’ayant faites les
deues diligences n’a trouvée aucunne personne que par icelle
n’aye ofert donner autant de prix comme Michel Conill, pagès
du lieu de Pià, lequel par icelle n’offert donner trois cens livres
monoye de France, comprises les dispositives et consignacions
de la tabbe, c’est pourquoy de la comission des d[its] sieurs
François Laporte, preste et mariés Izarns la ditte enchère luy a
esté adiugée, dont acte.1
Tesmoins le sieur Sauveur Reart et Badaula, bourgeois
noble, Jacques Regis, courdonnier, les deux de Perpignan, et
Joseph Sunyer, clerch, qui vice.2
1. Al marge, Resseu pour les droits de la mizéricorde deux livres dix sols a
P[er]p[ign]an ce 26e juin 1700. Pono ll. 2.10. [Firma] [il·legible]. 2. Al marge, La present
relació és contrarollada junt ab lo acte per avís.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
401
288
1700, maig, 17
Reconeixença dels censos anuals i altres drets feta per Miquel Conill,
pagès de Pià, al reverend Francesc Laporta, als cònjuges Izarn
i a la comunitat de preveres de Pià, pagadors mitjançant
l’empenyorant de la terra comprada i dels seus béns.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 198-198v.
Le mesme jour en Perpignan, régnant &.
Le dit Michel Conill, acheteur, de son bon gré & en vertu
du présent acte et en bonne foy promet eux dits sieur François
Laporte, prestre et mariés Joachim et Magdelene Izarns, vendeurs
à ce présents & et à la comunauté des prestres du dit lieu de
Piá absens et par eux au not[aire] soubsigné que luy et ses
héretiers & qui la sus dite piessa de terre à l’avenir1 tiendront
et posséderont, payeront et donneront tous les ans à perpétuité
en son acoustumé terme les pencions annuelles du dit censal et
indempniseront aux dits vendeurs et à ses successeurs et à leurs
biens de la solucion et annuelle prestacion du dit censal et de
la masse, prix et propriété d’icelluy & de toute obligacion d’icelluy
et de tous dommages et interests à peine et scripteure de tiers
& en forme. Laquelle tant les dits vendeurs par la présente
indempnité comme aussy2 la dite comunauté des prestres de dit
lieu de Piá, [f. 198v] créentiers, cencelistes par la récupéracion
de les pensions annuelles du mesme censal pouissent dénuncer
par le quelle et tous dommages et inter[e]sts, n’oblige spetielement le sus dite piesse de terre et générelement tous ses biens
tant meubles qu’immeubles présents et avenir, renunceant à tous
droits et loix et à toute prescription tant centenaire qu’immemorielle et aincy a juré &.
Tesmoins les cy-dessus et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. La primera redacció de la menció à l’avenir havia estat ratllada, però la correcció
de relectura l’ha tornat a afegir en la interlínia. 2. La primera redacció ratllada emprava
el catalanisme quant.
289
1700, maig, 17
Donació universal de tots els seus béns feta per Francès Sinta,
manyà de Perpinyà, natural de Prada, a sa germana, Caterina
Sinta, el qual vol ingressar a l’orde del Carme. El donador,
402
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
però, pacta que anul·larà la donació posat cas que no es fes
eclesiàstic i que es reserva 6 lliures per testar.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 198v-199v.
Le 17e may 1700, en Perpignan régnant &.
François Sinta, garçon serrurier, demeurant à Perpignan, fils
de Pierre Sinta, laboreur de la ville de Prades en Conflent, diocèse
d’Elne, vivent et de la défuncte Véronique Sinta, ses pères, sachant
que son désir est de se faire religieux de l’ordre de Nostre Dame
de Mont Carmel, en aiant deiá demandé l’habit, afin de renoncer
à toutes les choces de ce monde et pour la grande volunté et
amour fraternel qu’il aporte vers Catharinne Sinta, sa seur, fille
des dits ses pères et afin que la dite sa seur puisse plus facilement
contracter mariage et soutenir les charges d[e] celuy et par
quelques services par icelle à luy faits et que tous les jours elle
luy fait, les quelles son[t] dignes de grande réconpence, non induit
à ses choces ni par forse ni par dol, crainte ni fraude, ni aucunne
machinassion, sinon seulement de sa livre et propre volunté, par
donnacion pure, parfaite, firme, simple et [f. 199] irrévocable,
nommée entre vifs et de présent et par icelle donnacion que mieux
de droit ou de fait valoir peut et doit, purement, livrement et
non feintement sinon sulement de son bon gré et certaine science
par luy et ses héretiers et successeurs, donne et par raison de
cette donnacion fait cession et concession à la ditte Catharinne
Sinta, sa seur, icy présent et acceptant et à ses héretiers et
successeurs quelconques de tous ses biens tant meub[l]es comme
immeubles, noms, voix, droits et actions présents et à venir. Et
incontinent se constitue avoir et tenir les sus dittes choces
données et cédées en nom et par compte de dite sa seur
donnataire1 jusques à ce que d’icelles soit prise pocession, la
quelle pourra prendre quand bon luy semblere sens requisicion
de justice, faisant la ditte donnation et concession comme mieux
dire, escrire et lire se peut, avec les pactes, réservations et
conditions suivants. Primerament, qu’en cas le dit donneteur ne
serà pas religieux ou qu’il ne professerá pas en religion, en tal
cas veut que la présente donnation soit nulle et de nul efet et
comme si elle n’eusset iamais esté faite. Item que le dit donnateur
se retient et réserve pour soy six livres monnoye de Françe pour
tester, codeciller et disposer et autrement faire à ses volontés.
Et aincy avec l’observance des dits pactes et conditions et non
autrement fait la présente donnation et concession avec cession
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
403
de tous droits et accions des quels droits \entiérement/ se’n
dépouille, metant en la place d’iceux à la dite Chaterinne, se seur
et à ses héretiers, prometent la présente donation faire bonne
et valable et icelle non revocquer, ni mesme faire [f. 199v]
révocquer par raison d’ingratitude, pouverté, offence ni autrement,
renunceant à la loy qui dispuse que toute donnation faite à
quelqun pour cause d’ingratitude, pouverté ou offence ce peut
révocquer et à autre loy qui dispose que toute donnacion faite
inportant la summe ou valeur de sinq cens sols sens insinuation
de juge ou de président non valoir et n’avoir aucun effet et à
tous autres loixs et droits à luy favorables et aincy l’a juré et
présent la ditte Catherinne Sinta la sus dite donnacion et
concession à luy faite par le dit son frère avec l’observance \des/
pactes et réservacions sus dits a accepté et accepte et luy en rend
infinies grâces.
Tesmoins François Compter, mareschal, Joseph Guinot,
jardinier, les deux de Perpignan et moy Joseph Sunyer, clerch,
qui vice.
1. Segueix, ratllat, quand bon luy semblera la quelle pourra, substituït per jusques
… pourra prendre.
290
1700, maig, 20
Àpoca feta per Antoni Musquera, hortolà de Perpinyà, a Honorat
Prunet, peixoner de Perpinyà, per 56 lliures franceses, que
cancel·la el debitori firmat el 3 de maig passat (doc. núm. 273).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 199v-200.
Le 20e may 1700, en Perpignan, régnant &.
Antoine Musquera, jardinier de Perpignan, de son bon gré
& fait quitance à Honoré Prunet, poissonier de Perpignan, à ce
présent & de sinquante-sinch livres six sols monnoye de France
pour semblab[l]e sommes, par le dit Honoré Prunet au dit
Musquera deües par acte d’obligacion par luy fait et passé par
le nott[aire] bas nommé le 3e du courent par les causes et raisons
en dit acte expréssées, les queles confesse avoir ressues ès
présence du nott[aire] et tesmoins bas [f. 200] bas nommés en
monnoye d’or et argent sçavoir luis d’or et argent blanch de les
quelles s’en tient quitte, renonceant à·la excepcion de ne les avoir
point receues, voulent canceller et anuller la dite obligacion de
404
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
sorte qu’elle ne puisse plus aprofiter au dit Musquere ni nouire
au dit Prunet ni aux siens et aincy l’a juré &.
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, Michel Font, apotiquère,
les deux de Perpignan et moy, Jacques Esteve, not[aire].
291
1700, maig, 23
Venda d’una casa amb pati a Parestortes, carrer de Baixàs i d’una
terra, mig camp mig cotiu, d’una aiminada i mitja al mateix
Parestortes (terme de les Sedes) feta pels esposos Ramon Barra
i Margarida Barra i Albafulla, treballadors de Perpinyà, a
Sebastià Cases, treballador de Parestortes, per vint pistoles d’or,
mitjançant la creació d’un censal amb pensió anual d’una
pistola (doc. núm. 292).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 200-201v.
Le 23e may 1700, en Perpignan régnan[t] &.
1
Raymond Barra, trebailleur de la ville de Perpignan et
Marguerete Barra et Albafulla, sa femme aux noms d’usufructuaire
et propriétaire respective de leur bon gré et certaine science par
eux et ses successeurs quelconques vendent et par raison de cette
vente délibrent, concèdent, transportent et délaissent à Sébastien
Cases, aussi trebailleur du lieu de Perestortes, dioc[èse] d’Elne,
à ce2 présent et acceptant et à ces héretiers et successeurs & et
à ceux qu’il voudra perpétuelement. Premièrement une maison
et paty contigües sciz au dit lieu de Perestortes, confronten d’un
couté avec André Malis, de part devant avec Rafel Cazalé (rue
qui va au lieu de Baixàs au mitant) et de part dernier avec Jean
Pujol et Emanuel Pascot, tous du dit lieu de Perestortes. Item une
piesse de terre, part champ et part cotiu sciz au terroir du dit
lieu de Perastortes de [f. 200v] continence d’une ayminada et demy
de terre plus ou moins, confrontée avec Joseph Albafulla, avec
le terroir du lieu de Ribesaltes nommé las Sedas,3 avec4 Joseph
Maurí, et avec les héretiers du dit feu Pierre Ange Albafulla, les
quelles maison, paty et piesse de terra champ et cotiu appartienent
à la dite Marguerite Barra et Albafulla comme fille et héretière
du feu Maurice Albafulla, son père, et par luy nommée par son
testament passé (selon ont dit) par Me Pierre Blaize Vaquer,
nott[aire] du dit lieu de Ribesaltes, le ... et incontinent se
constituent tenir et posséder les cy-dessus dites maizon, paty et
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
405
piesse de terre en nom et par compte du dit acheteur et de ces
successeurs jusques à ce que d’icelles en aurá prise la réele,
actuele et corporele pocession, laquelle pourra prendra quand
bon luy semblerá sens réquisition d’auconne persone ni cour qu’il
se soit, la quelle pocession prise icelle se retiendrá devers soy
et de ceux qu’il voudrá à toutes ses voluntés perpétuelement
faizables. Soufs la directe par le seigneur du dit lieu de Perestortes
aux censives acoutumées, juxta capibrevia & et en la directe
seigneurie, lods et foriscape toutes et quantes se vendront ou
engageront en tout ou en partie; les quelles choces font et
entendent faire comme mieux dire, scrire, lire et persevoir se peut,
pour l’utilité et profit de dit acheteur et de ses successeurs; luy
cédant par raizon de cette vente tous les droits et accions leur
apartenants en dits noms, sour les dites maison, paty et champ,
[f. 201] des quels droits et accions du tout s’en despuillent les
donnant et remetant au dit acheteur et à ces successeurs et à
qui voudront, leur constituant véritables maistres et procureurs
comme en chose propre, ne se réservant devers soy, sour dites
choces vendues, aucon droit, la quelle vente5 luy font par le prix
de vingt pistoles, à raison de onze franchs chacone, les quelles
de leur exprés concentement et volonté se retriendrá devers soy
parce quoy par icelles et en solucion d’icelles avec autre contract
par le nott[aire] soubsigné après le présent recevable, le dit
Sebastien Cazes acheteur, ne vendrá, creará, et constituerá aux
dits mariés Raymond et Marguerite Barres aux dits noms d’usufructuaire et propriétaire et à ces successeurs et à ceux qu’ils
voudro[n]t à perpétuité une pistole à dite raizon d’onze franchs
de censal annuele & payable tous les ans au terme et de la manière
s’expresserá en dit acte de constitucion de rente et aincy de la
manière cy dessus,6 d’icelles s’en tienent par contents et satistaits,
renonçant a l’exception d’icelles de ne les avoir point eues ni
receues et à la roy7 favorable aux trompés au plus de la mo[i]tié
du juste prix, et en cas les dites choces vendeues au présent valoint
plus ou à l’avenir vaudrent plus du dit prix, tout le dit plus luy
donent, cèdent, remetent et relaxent, prometant au dit acheteur
de luy faire bonne et valable la présente vente et de luy prester
toute eviccion et garantie par lequelle et tous dommages
n’obligeront comme au présent n’obligent [f. 201v] tous ses biens
& présents et à·venir, renonçeant à l’épitre de·l’empereur Adrien,
bénéfice de nouvelles contitucions et consuétude de Perpignan
et au droit qui dispose que quand deux ou plusieurs sont mis
406
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
en un mesme contract, chacon doit estre convenu par sa part
et la dite Marguerite certiorée de ses droits par le dit \not[aire]/
soubsigné afin n’an puisse jamais alléguer cause d’ignorance,
renonce au bénéfice du cénat consulte valloyen et à l’autentique
qui comense si qua mulier posita c. ad Valleyanum & et à la loy
qui dispose que l’obligacion faite par le mary et la femme dans
un mesme contract ne soit d’aucon valeur et les deux renoncent
à tous loix et droits à eux favorables et aincy l’ont juré &.
8
Tesmoins Jacques Lavall, travailleur, François Borrell,
menusier, les deux de Perpignan, et Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, Han pagat 20 ll. de France. 2. Segueix, ratllat, présent. 3. Terme
de Parestortes, a 500 m al nord del poble, en els confins de Ribesaltes. 4. Segueix, ratllat,
Ribesaltes. 5. Segueix, ratllat, vente. 6. Segueix, ratllat, dite. 7. Deu ser un error per
la loy (la llei), ortografiat avui loi, en comptes de la roy (el rei), que també en francès
seria masculí. 8. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le 18. juin 1700 f° 134r°, n° 10:
receu quinse sols. [firmat] Lapause.
292
1700, maig, 23
Creació de censal mitjançant carta de gràcia feta pels esposos
Ramon Barra i Margarida Barra i Albafulla, treballadors de
Perpinyà, a Sebastià Cases, treballador de Parestortes, per a
pagar una casa amb pati a Parestortes i d’una terra mig camp
mig cotiu al mateix lloc, terme de les Sedes, per 20 pistoles
d’or amb pensió anual d’una pistola pagadora cada 24 de
maig. Aquest censal paga la terra comprada a l’acta anterior
(doc. núm. 291).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 201v-203v.
Le mesme jour, en Perpignan régnant &.
Sebastien Cases, trebailleur du lieu de Perestortes, diocesse
d’Elne, sachant qu’il est obligé aux mariés Raymond Barra,
trebailleur de la ville de Perpignan et Marguerite Barra et
Albafulla, sa femme aux noms d’usufructuaire et propriétaire
respective, en la somme et quantité de vingt pistoles, à raison
de onse franchs chacone par les quelles ou à par le prix d’icelles
avec autre contract ce jourd’huy par le not[aire] soubsigné
auparavant du présent receu, les dits mariés Barras en leurs
[f. 202] noms luy ont vendu, premièrement, une maison et patu
contigües scize au dit lieu de Perestortes, confrontés d’un couté
avec André Malis, de part devant avec Rafel Casalé, rue qui va
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
407
au lieu de Baixàs au mitant, de part dernier avec Jean Pujol et
Emanuel Pascot, tous du dit lieu de Perastortes. Item une piesse
de terre, part champ et part cotiu sciz au terroir du dit lieu de
Perastortes de continence d’une ayminada et demy de terre plus
ou mains,1 confrontée avec Joseph Albafulla, avec le terroir du
lieu de Ribesaltes nommé las Sedas, avec Joseph Maurí, et avec
les héretiers du dit feu Pierre Ange Albafulla, sachant aussi qu’en
l’acte de la solucion de dite somme a esté entre les parties convenu
qu’en solucion et payement d’icelles, le dit Sébastien Cases fairoit
aux dits mariés Barras et à ses héretiers aux dits noms, vente
et novelle imposicion, création et constitucion de censal cy bas
escrit sens preiudice neaumoins de la priorité du temps et
porhiorité de droit pour l’exaccion et recouvrement du dit censal
et non autrement, c’est pourquoy, voulent les dites choces
conveneues déduire à son plein éfait comme de raison, de son
bon gré et certaine science par luy et ces héretiers et successeurs
quelconques moyennant pacte et grace de rechat, vend et par
raison de ctte vente, [f. 202v] novellement impose, crea et assigne
spetielement et expressement sour les cy-dessus désignées et
confrontées maison, patu et piesse de terre et generelement sour
tous et chacons ses biens meubles et immeubles présents et
à·venir aux dits mariés Raymond et Margarite Barras aux dits
noms d’usufructuaire et propriétaire respective à ce présent et
acceptants et à ses héretiers et successeurs et à qui voudront à
perpétuité, une pistole à raison de unze franchs de censal anuele
& payable tous les ans à perpétuité argent comptant hors banch
et table et tout autre lieu de dépoit en une seule paye faizable
le 24e may, commenceant à·faire la primière solucion le 24e may
1701 et aincy en avant tous les ans le dit jour et cela en paix
sens auconne dilacion, soubs peine et escripture de tiers & la
quelle se pourra dénoncer à toutes cours avec renonciacion de
son propre for, se soubmetent à tout autre, avec faculté de sanger
de jugement, selaires acoutumés, promettant de ne point fermer
de droit, ni user de grâces, au contraire reconnoistre le dit censal
toutes les fois en será requis soubs la peine de 3 ll. monnoye
de France la quelle pourra estre dénoncée comme cy dessus
voulant le présent contract estre fait en forme avec toutes les
cl[a]uses acoutumées selon l’estile du nott[aire] soubsigné et
incontinent se constitue pocéder la dite pistole de censal en nom
et par compte de dits Barras, acheteurs aux dits noms et de ses
[f. 203] successeurs jusques à ce que d’icelle en ayent prise la
408
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
reele et corporelle pocession, la quelle pourra prendre de leur
propre auctorité sens requisicion d’auconne personne ni cour
qu’il se soit, arivant le terme de la première solucion et payé,
la quelle prise icelle se retindront devers soy pour en faire ces
voluntés à perpétuité et ses choces font comme mieus dire, escrire
et lire se peut peur le profit et utilité de dits acheteurs et de ses
successeurs, luy cédant et remetant tous les droits et accions &
des quels du tout s’en despeulle et les cède et remete aux dits
acheteurs et à ses successeurs, leur constituant véritables maîtres
et procureurs comme de ses propres choces, ne s’en réservant
aucon devers soy. La quelle vente et constitucion de rente leur
fait par le puix de vingt pistoles à dite raizon d’unze franchs par
chaque pistole les quelles de son exprès concentement et voulunté
les dits mariés Raymond Barra et Marguerire Barra en dits noms,
se retindront de vers soy par semblables en les queles le dit
vendeur leur est obligé par les raisons cy-dessus espécifiées et
aincy renonce à l’excepcion d’icelle de les avoir point eues ni
receues et à la loy favorable aux trompés au plus de la mo[i]tié
du juste prix, et si le dit censal au présent veaut plus ou à l’avenir
veaudrá plus du dit prix, tout le dit plus leur donne, cède, remete
et relaxe. Prommetant aux dits acheteurs de leur faire boune et
valable la présente vente et de leur prester [f. 203v] toute eviccion
par lequelle et tous dommages n’oblige espétielement et expressement les dites maison, patu et piesse de terre cum omnibus
melioramentis en icelle faisables généralement tous et chacons
ses biens meubles & renonceant à la loy que dit quod prius
transeundum sit per spetialiter quam per generaliter obligata et à
autre disposant quod quandiu potest creditor despetiali hipotecha
sibi satisfieri manus ad alia non extendat et à tous autres droits
et loix à luy favorables et aussi à toute prescription centenaire
et immemoriele et aincy l’a juré.
Tesmoins Jacques Lavall, travailleur, François Borrell,
menusier, les deux de Perpignan et Jacques Esteve, not[aire].
1.
(mans).
Error per analogia ortogràfica en francès entre «moins» (menys) i «mains»
293
1700, maig, 23
Àpoca de la creació de censal amb carta de gràcia feta per Ramon
Barra i Margarida Barra i Albafulla, treballadors de Perpinyà,
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
409
a Sebastià Cases, treballador de Parestortes, per una casa amb
pati i una terra mig camp mig cotiu al mateix Parestortes, terme
de les Sedes, que es podran recomprar per 20 pistoles més les
prorrates. Aquesta àpoca reconeix la casa amb pati i la terra
comprades a les actes anteriors (docs. núm. 291 i 292).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 203v-204.
Le mesme jour, en Perpignan régnan[t] &.
Les dits mariés Raymond Barra et Marguerite Barra, aux
dits noms de leur bon gré & par le présent acte, font au dit
Sébastien Cases, à ce présent et à ses successeurs & acte de grâce
de pouvoir rechepter le dit censal, payées premièrement à eux
et à ses dits successeurs argent comptant hors banch et tabble
et tout lieu de dépoit, les dites vingt pistoles de pencions et porrata
deues jusques au jour du dit rechat et le salaire de l’acte de dite
constitucion. Pour les queles choces & et tous dommages n’obli[f.
204]geront tous leurs biens présents et avenir avec toutes
renonciations et aincy l’ont juré &.
1
Tesmoins les cy-dessus et moy, dit Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le 18. juin 1700 f° 134v°, reg[ist]re 7,
art[icle] 1er: receu dix sols. [firmat] Lapause.
294
1700, maig, 24
Àpoca de lluïció i quitació de la meitat d’un censal feta per Joan
Torres, jove adroguer de Perpinyà, a Joan Salteralla, pagès de
Terrats, per 33 lliures 6 sous i 8 diners. El censal havia estat
traspassat per Joan Salteralla als germans Joan i Francisco
Torres l’any 1698.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 204-204v.
Le 24e may 1700, en Perpignan régnan[t] &.
Jean Torres, jeune marchand droguiste de la ville de
Perpignan, de son bon gré et certaine science fait quitance à Jean
Salteralle, pagès du lieu de Terrats, diocesse d’Elne, à ce présent
& de la somme et quantité de trente trois livres, six sols et huict
deniers monnoye de France, par la luicion et quitacion de la motié
d’un censal de pencion annuelle de trois livres, six sols et huict
deniers de dite monnoye par le dit Jean Salteralle au dit Joan
Torres et à François Torres, son fraire, vendu, crée et de noueau
imposé par acte passé par le nott[aire] soubsigné le 9e jour deu
410
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
mois de décembre 1698, les quelles 33 ll. 6 s. 8 d. confesse avoir
receues à ses voluntés (comm’il ha dit) de les quelles s’an tient
quitte, renonceant à l’excepcion d’icelles de ne les avoir poinr eues
ni receues et luy en ha fait la présent quitance, voulant,
expressement concentant que l’acte de la constitucion de dit
cencal quand à la motié d’icelluy à luy apartenent soit cancellé
et anullé de toutes ses parties de sorte qu’il ne puisse jamés
aprofiter au dit Jean Torres, ni nuire au dit Jean Salteralle ni
à ses successeurs et quant à la restant motié du mesme censal
touchant à dit François Torres, reste en sa validité et ainci l’a
[f. 204v] juré &.
1
Tesmoins Jacques Costa, Jacques Regy, courdoniers, les
deux de Perpignan et moy dit Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge: «Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700 reg[istre] 7, fol[io] 134v°
art[icle] 2: receu cinq sols. [firmat] Lapause».
295
1700, maig, 24
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’un camp de 3
aiminades a Ribesaltes, prop del camí Torrellà, feta per Josep
Amorós, pagès de Ribesaltes, a Tomàs Cabandié, pagès de
Cabestany, per 550 lliures amb pensió anual de 27 lliures 10
sous francesos, pagadors cada 24 de maig i sota fiança de
Francisco Saurinyach, pagès de Ribesaltes.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 204v-206.
Le mesme jour, en Perpignan régnan[t] &.
Joseph Amorós, pagès du lieu de Ribesaltes, dioc[èse] d’Elne,
comme par l’expédicion de quelques afaires au présent à luy fort
pressants aye bezoin de la somme d’argent cy-bas espécifiée, la
quelle non obstant pleusieurs diligences par luy faites n’aye peu
trouver à moins dommages de ses biens que par moyen de la
vente, création et novelle assignacion du censal bas escrit, c’est
pour que bien concidéré sa commodité et utilité, de son bon gré
et certaine science par luy et ses héretiers et successeurs
quelconques moyennant acte de rechampt du dit censal, vend et
par raison de cette vente de noveau crea, constitue et assigne
spetielement et expressement sour une piesse de terre champ
scize au terroir du dit lieu de Ribesaltes de trois ayminades de
terre plus ou moins, la quelle confronte avec André Maler, avec
Antoine Joli, avec Jean Parés, tous du mesme lieu de Ribesaltes,
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
411
avec le chemin nommé le Chemin Torrellá1 et avec autres et
généralment sour tous et chacons ses biens meubles et immeubles,
présents et avenir à Thomas Cabandié, aussi pagès du lieu de
Cabestany, du dit dioc[èse] d’Elne ycy présent et acceptant et à
ses héretiers et successeurs et à qui [f. 205] voudrá perpétuelement
vingt sept livres, dix sols, monnoye de France ou franchs à raison
de vingt sols la liure payables et aportées tous les ans aux frais
et despens de dit Joseph Amorós et de ses successeurs en main
et pouvoir de dit Cabandié, acheteur et de ses héretiers, argent
comptant hors banch et table et autre lieu de dépoit avec une
seule paye le 24e may2 1701, et aincy tous les ans à perpétuité
le mesme jour et cellá en paix & sens dilacion, soubs peine et
scripteure de tiers & la quelle pourront dénoncer en toutes cours
& avec renonciation de son propre for & se soubmetant à tout
autre et avec faculté de sanger3 de jugement & salaires acoutumés
& prometent de ne point fermer de droit ni user de grâces, au
contraire le dit censal reconnoistre et capbreuer toutes et quantes
fois ne sera requis soubs la peine de 3 ll. de dite monnoye, la
quelle pourrá denuncier comme cy dessus. Voulent le présent acte
estre fait en forme avec toutes les clauses acoutumées, juxta
stilum nott[arii] publici infrascripti. Se constituans incontinent
pocéder les dites 27 ll. 10 s. de censal ou de rente constituée en
nom et par compte de dit Cabandié, acheteur et de ses héretiers
et successeurs, jusques à ce que d’icelles n’ayent prise la réele,
actuele et corporele pocession, la quelle pourront prendre de leur
propre auctorité sens réquisicion de personne, ni cour qui se soit
quend bon leur semblera, arribant le terme de la première
solucion et paye et icelle prise, se la retiendront devers soy pour
en faire [f. 205v] ces voluntés à perpétuité, les quelles choces fait
et entend faire comme mieux dire, escrire, lire et persevoir se
peut, pour le profit et utilité de dit acheteur et de ses dits héretiers
et légitimes successeurs, avec cession de tous droits et accions,
desquels droits et accions entièrement se’n despulle et les cède
et remet à dit acheteur et à ses successeurs et à qui voudront,
leur constituant véritables maistres et procureurs comme de ses
propres choces, ne se réservant aucon droit devers soy. La quelle
vente et constitucion de rente luy fait par le prix de sinq cents
sinquante livres de la dite monoye de France, de les quelles s’en
tient par content et satisfait renonceant, à l’excepcion d’icelle de
les avoir point eues ni receues et à la loy favorable aux trompés
au plus de la motié du juste prix et si le dit censal au présent
412
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
veaut plus ou à·l·avenir vaudra plus du dit prix, tout le dit plus
autant qui se puisse estre luy done, cède, remet et relaxe,
prometent au dit acheteur de luy faire bonne et valable la présent
vente et constitucion de rente et de luy prester toute éviccion et
garentie, par la quelle et tous dommages n’oblige espétielement
la cy-dessus désignée et confrontée piesse de terre champ et
généralement tous et chacons ses biens meubles et immeubles,
présents et avenir et pour la seureté de dites choces ne donne
en caucion a François Saurinyach, aussy pagès du mesme lieu
de Ribesaltes, lequel François Saurinyach ycy présent se rend et
constitue caucion par [f. 206] toutes les choces par le dit Joseph
Amorós cy-dessus promises soubs le mesme peine et scripture
de tiers et autres qui veut avoir icy pour répétées, pour toutes
quelles choces et tous dommages n’oblige tous ses biens meubles
et immeubles, présents et avenir, renonceant à l’auctentique de
les caucions que dit que premièrement doive estre convenu le
principal que la caucion et le dit Joseph Amorós renunce à la
loix et droit que dit et que dispose quod prius transeundum sit
per spetialiter quam per generaliter obligata et à autre qui dispose
quod quam diu potest de spetiali hipotecha sibi satisfieri manus
ad alia non extendat et tous deux, tant le principal que la caucion
renoncent à tous droits et loix à eux favorables et à toute
prescription tant centenaire qu’immemoriele et aincy l’ont
juré.
Tesmoins les bas nommés et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Terme a 2 km al sud-est de la vila, en direcció a Pià, a la vora sud de l’actual
carretera que va de la cruïlla de Perpinyà-Pià i l’espai de cultura i esbarjo dels Domes.
Avui el terme és anomenat Camí de Torrellà. 2. Al marge, comensant à faire la première
paye le 24e may. 3. Remet al francès «changer».
296
1700, maig, 24
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta per
Josep Amorós, pagès de Ribesaltes, a Tomàs Cabandié, pagès
de Cabestany, per 550 lliures franceses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 206-206v.
Item cum alio instrumento, le dit Joseph Amorós, vendeur,
de son bon gré et certaine science, fait quitance au dit Thomas
Cabandié, acheteur icy p[rese]nt & de dites sinq cents sinquante
livres de dite monnoye de France, pour le prix, massa et propriété
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
413
du dit censal, les quelles confesse avoir receues, argent comptant
ès présence du nott[aire] et tesmoins bas nommés avec louis d’or
et escuts en espèce de les quelles l’an tient quitte, renunceant
à l’excepcion d’icelles de ne les avoir point eues ni receues et luy
en fait quitance &.
Tesmoins le R[e]v[eren]d Julien Martí, prestre de [f. 206v]
l’église de Saint Jean,1 le sieur Jean Avallanet, médecin, les deux
de Perpignan et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1.
Referència a l’església parroquial i seu de Sant Joan de Perpinyà.
297
1700, maig, 24
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 295) firmada per
Tomàs Cabandié, pagès de Cabestany, a Josep Amorós, pagès
de Ribesaltes.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 206v.
Le dit Thomas Cabandié, de son bon gré & en force du
présent acte fait au dit Joseph Amorós et à ces successeurs, acte
de grâce de pouvoir rechapter le dit censal, payéés premièrement
à luy ou à ses successeurs, argent comptant, hors banch et table
et tout autre lieu de dépost en une seule paye, les dites 550 ll.,
pencions et porrate deues jusques au jour de dit rechat et
quitacion de dit censal, non pas le salaire de·l’acte de dite
constitucion, comme le dit Amorós aye promis le délibrer en
bonne et deue forme audit Cabandié à ses frais et dépenses et
despenses, pour tout ce que n’oblige tous ses biens & présents
et à·venir avec toutes renonciacions et aincy l’a juré &.
1
Tesmoins les cy dessus, moy Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700, reg[istre] 7, fol[io] 134
v° art[icle] 3: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
298
1700, maig, 27
Procuració feta per Antoni Delpetg, pagès d’Argelers, a Josep Bou,
procurador en la cort del Consell Sobirà de Rosselló, per tal
que aquest el representi en qualsevol cort de justícia.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 206v-207.
Le 27e may 1700, en Perpignan régnant &.
414
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Antoine Delpetg, pagès de la ville de Argelés, dioc[èse] d’Elne,
de son bon gré & certaine science, de la meilleur maniaire que mieux
se peut & et sens auconne révocation d’autres procureurs, ha fait
et constitue son procureur certain sçavoir Joseph [f. 207] Bou,
procureur en la cour du Conseil Souverain de Roussillon, absent
comme s’il estoit présent, pour poursuivre en son nom et terminer
tous procès et causes meues et à movoir tant en demandant qu’en
défendent par quelques raizons, droits et titres qu’il se soit, tant
en la cour du dit Conseil Souverain de Roussillon, quand aussy en
autre cour ecclésiastique ou séculaire, contre toutes personnes et
pour quelques causes et raisons que ce soit, voulant la présente
procuration estre faite en forme avec tout plain pouvoir nécessaire
ad lites et avec toutes les clauses et termes judicieux, tant de
substance que d’accident, pour tout procès et causes nécessaires, fornir exceptions, deffenses, escrire, produire et contradire et
substituer & et generelement & promettant & avoir agréable &
et non révoquer & soubs l’obligacion de tous ses biens.
1
Tesmoins Julien Marra, pagès de la Vall, Rafael Vassall,
travailleur de Nafiach, diocesse d’Elne et moy, Jacques Esteve,
not[aire].
1. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700, r[egistre] 7, fol[io] 134
v° art[icle] 4: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
299
1700, maig, 27
Àpoca feta per la comunitat del Mont del Carme de Perpinyà a Joan
Pau Folquet, doctor en lleis i advocat del rei en les corts
subalternes de Perpinyà, per la quitació d’un censal de 455
lliures 4 diners tornesos, que són 452 lliures per la quitació
d’un censal creat el 1696 i 3 lliures 4 diners per la porrata
del censal.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 207-208.
Le mesme jour, en Perpignan régnant &.
Les très Révérends Pères fra Luch de Saint Antoine, prieur,
fra Rafael de Saint François, síndich, fra Epifaine de Saint Josep,
clavère, fra Jean Baptiste de Saint Simeon, prédicateur conventuel
et fra Just de Saint Jacques, sacristain religieux, prestres et
conventuels du monastère et convent de Nostre Dame de Mont
Carmell de la présent ville de Perpignan, [f. 207v] assemblés dans
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
415
la selda du très R[e]v[eren]d père prieur de son ordre et comandement, le dit monestère et convent ou la plus grande partie des
religieux d’icelluy faizants et représentants, de leur bon gré &
certaine science, confessent avoir receu du sieur Jean Paul
Folquet, docteur ès loix de la dite ville de Perpignan et advocat
du roy en las cours soubalternes de la présente province, icy
présent et acceptant la somme et quantité de quatre cents
sinquante sinq livres, quatre deniers, monnoye tournoise et sont
sçavoir 452 ll. par le rechat et quitacion d’un censal de pension
annuele de 22 ll. 12 d. et de massa et propriété de semblables
452 ll. par le dit sieur Jean Paul Folquet à dit couvent vendeu,
crée et de noveau imposé par acte passé en pouvoir du feu
François Coll, nott[aire] royal et du collège de nott[aires] de
Perpignan, le 9e abril 1696 et les restantes 3 ll., 4 deniers par
la porrate du mesme censal jusques aujourd’huy deue, la quelle
somme des dites 455 ll. 4 d. par les raisons cy-dessus, confessent
avoir eues et receues argent comptant, avec louis d’or et escuts
et quatre deniers en espèce, ès présences du nott[aire] soubsigné
et des tesmoins cy-bas nommés, des quelles se’n tienent par
contents et satisfaits, renonceant à l’excepcion d’icelles de ne les
avoir point eues ni receues [f. 208] et luy font la présent quitance,
voulant l’acte de l’imposicion et créacion du dit censal cy-dessus
mencioné et tout autre obligacion par raison d’icelluy suivies
soint cancellés et annullés de toutes ses parties, de sorte que jamés
poissent être utiles ni profiter au dit couvent, ni nuire au dit sieur
Folquet ni à ses successeurs et aincy l’ont juré &.
1
Tesmoins André Beringó, marchand, Jean Olive, revendeur,
les deux de Perpignan et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700, r[egistre] 7, fol[io] 134
v° art[icle] 5: receu une livre. [firmat] Lapause.
300
1700, maig, 28
Procuració feta per Anna Prebosta dita Fayleu, vídua de Rafel
Prebost, hortolà de Perpinyà, a Josep Bou, procurador en la
cort del Consell Sobirà de Rosselló, per tal que aquest la representi en qualsevol cort de justícia.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 208-208v.
Le 28e may 1700, en Perpignan régnant &.
416
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
1
Anne Prebosta, autrement Fayleu, vefve de Rafael Prebost,
jardinier de Perpignan, de son bon gré et certaine science de la
melleur maniera que mieux se peut & et sens auconne révocation
d’autres procureurs, a fait et constitué son procureur certain
sçavoir Joseph Bou, procureur en la cour du Conseil Souverain
de Roussillon, absent comme s’il estoit présent, pour poursuivre
en son nom et terminer tous procès et causes meues et à movoir,
tant en demandant qu’en défendent, par quelques raisons, droits
et titres qu’il se soit, tant en la cour du dit Conseil Souverain
de Roussillon, quand aussi en autre cour ecclésiastique ou
séculaire contre toutes personnes et pour quelques causes et
raisons que ce soit, voulant la présente procuration [f. 208v] estre
faite en forme avec tout plain pouvoir nécessaire ad lites et avec
toutes les clauses et termes judicieux, tant de substance que
d’accident, pour tout procès et cause nécessaires fornir exceptions, deffenses, escrire, produire et contradire et substituer &
et generelement & prometant & et non révoquer & soubs
l’obligacion de tous ses biens &.
2
Tesmoins Jean Salanova, procureur, Jerome Jaubert, pagès,
les deux de Perpignan et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, Solvit ab acte rebut en poder del dit Esteve als 14 de juny és fet
lo acte de la revocatió de la p[rese]nt procura. 2. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan
le 18. juin 1700, reg[istre] 7, fol[io] 134 v° art[icle] 6: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
301
1700, juny, 3
Revenda a carta de gràcia d’una terra de 7 aiminades a Montesquiu
d’Albera, terme del Graner, meitat camp meitat oliveda amb
set o vuit oliveres, feta per Joaquim Astor, pagès de Montesquiu
d’Albera, a Jaume Freixes, pagès del mateix lloc, per 10 pistoles
d’or i sense pagament del lluïsme que es farà més endavant.
La terra havia estat venuda a carta de gràcia el 1669 per Jaume
Freixes a Josep Astor (à) Ferrer, pare de Joaquim.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 208v-210.
e
Le 3 juin 1700, en Perpignan régnant &.
Joachim Astor, pagès du lieu de Montesquiu, dioc[èse]
d’Elne, fils et héretier comm’il a dit du feu Joseph Astor,
autrement nommé Ferrer, aussi pagès du mesme lieu de
Montesquiu, son père, comme de son héréditage a dit aparoistre
avec le testement de dit son père, receu par le sieur Antoine
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
417
Hogueres, nott[aire] royal et du collège de nott[aires] de
Perpignan le ..., sachant que par acte receu par François Vilar,
nott[aire] de la ville de Ceret, du dit diocesse d’Elne, le 23e 7bre
1669, le dit Joseph Astor son père acheta avec pacte de rechat
du cy-bas nommé Jacques Freixes, pagès du mesme lieu de
Montesquiu, une piesse de terre en partie champ et en partie
oliveda, nommé lo Graner,1 scize au terroir du dit lieu de
contenance de deux ayminades de terre plus [f. 209] ou moins,
avec dix et sept ou dix et huit oliviers en icelle plantés, aboutissant
avec le seigneur du mesme lieu de l’orient (ruisseau du dit lieu
moyonnant), de midy avec les héretiers de Satornin Marte,
d’occident avec le dit Freixes et d’aquilon avec Jacques Oriol et
avec Satornin Oriol, qu’auparavant a esté de Joseph Bruguera,
par le prix de dix pistoles d’or à raison d’onze livres monnoye
de France chaconne. Sachant de mesme que le dit feu Joseph
Astor son père, par autre acte receu par le dit François Vilar,
nott[aire], le mesme jour, au pied du dit acte continué, fist au
dit Jacques Freixes, acte de grâce et de pouvoir rechester la dite
piesse de terre, payées premièrement à luy ou à ses successeurs
les dites dix pistoles, salaires des actes et droits des lods, en cas
qu’ils ayent esté payés, comme au plus long appert des dits
respective actes auxquels l’arrelacion et comme ayant esté
plesieurs fois requis par le dit Jacques Freixes de luy faire la
revente de dite piesse de terre, luy faisant réele ostention et
numéracion du dit prix, c’est pourquoy voulent acomplir les
choces par le dit feu son père et le dit Jacques Freixes conveneues
(comme de raison), de son bon gré et certaine science par luy
et ces héretiers et successeurs quelconques, revend et par raison
de cette revente, remet et délaisse sive quasi au dit Jacques Freixes
à ce présent et [f. 209v] acceptant et à ses héretiers et successeurs
et à ceux qu’il voudrá à perpétuité, la cy-dessus désignée et
aboutissée piesse de terre et incontinent se constitue tenir et pocéder la dite piesse [de] terre en nom de dit acheteur, jusques
à ce que d’icelle n’aye prise la pocession, la quelle pourrá prendre
quand bon luy semblerá et icelle se retiendrá devers soy et de
ceux qu’il voudrá à toutes ses voluntés à perpétuité faisables, soufs
la directe ou seigneur du dit lieu de Montesquiu (quitte de
censives) en la directe seigneurie, lods et foriscape, quantes fois
se vendrá ou s’engagerá en tout ou en partie, ces choses faizant
comme mieux dire et escrire se peut, avec le pacte suivent, sçavoir
qu’atendu que jusques au présent le dit Astor n’a peu faire
418
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
apparoitre de la solucion du droit de lods deub par raison de
la vente cy-dessus mencionée, le dit acheteur luy payera
seulement les dites dix pistoles et luy faisiant apparoistre de dite
solucion, luy payera le dit droit de lods inconti[n]ent et aincy
avec dit pacte luy cède tous les droits & des quels droits & aucon
devers soy s’en réserve, la quelle vente luy fait par le prix de dites
dix pistoles à dite raizon d’unze livres [de] France par chaconne,
des quelles s’en tient par satisfait, renonceant, à l’excepcion
d’icelles de les avoir point eues ni receues et à la loi favorable
aux trompés au plus de la mo[i]tié \du juste prix/ et si la dite
piesse de terre vaut [f. 210] plus &, tout le dit plus luy donne,
cède, remet et relatxe, prometant de luy prester toute éviccion
et garantie pour ses propres contracts et afaires seulement et non
autrement, par la quelle et tous dommages & n’oblige tous ses
biens & présents et à·venir, avec toutes renunciacions et avec
serment &.
Tesmoins les bas nommés et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Terme a 2 km al nord-oest del poble, prop del mas Salteralla, avui anomenat
els Graners.
302
1700, juny, 3
Àpoca de la revenda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 301)
feta per Josep Astor, pagès de Montesquiu d’Albera, a Jaume
Freixes, pagès del mateix lloc, per 10 pistoles d’or.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 210.
Item cum alio instrumento, le dit Joseph Astor, revendeur,
de son bon gré & fait quitance au dit Jacques Freixes, acheteur
présent & des dites dix pistoles pour le prix de la dite revente,
les quelles confesse avoir eues et receues, argent comptant ès
présences du nott[aire] soubsigné et tesmoins cy-bas nommés,
avec louis d’or et argent blanch, de les quelles s’en tient par
satisfait, renonceant à l’exception d’icelles de ne les avoir point
eues ni receues et luy en fait la présent quitance.
1
Tesmoins le Révérend Antoine Albafulla, prestre de Argelés,
diocesse d’Elne, le sieur Jean Avallanet, médecin de Perpignan
et moy, dit Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700, reg[is]tre 7, fol[io] 134°
n° 7: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
419
303
1700, juny, 4
Àpoca feta per Josep Banés, jove cirurgià de Perpinyà, a Pere
Guillamó, doctor en santa teologia, prevere i rector de l’església
parroquial de Sant Mateu de Perpinyà, i a Francisco March,
prevere de l’església parroquial de Nostra Senyora de la Real
de Perpinyà, executors testamentaris de Josep Carol, prevere
d’aquesta última parròquia, per 66 lliures torneses. D’una
banda, 29 lliures 8 diners són per pagar unes pensions de
censal d’un total de 110 lliures i de 5 lliures, 10 sous de pensió
anual, creat el 1680 per Josep Andreu, metge de Perpinyà, a
Josep Carol el qual el traspassà el 1683 a la comunitat de
preveres de la parròquia de la Real mitjançant fundació
d’aniversari. De l’altra, 36 lliures 13 sous 4 diners es paguen
com a complement de la quitació d’un censal.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 210-211.
e
Le 4 juin 1700, en Perpignan régnant.
1
Joseph Banés, jeune silurgien de la ville de Perpignan, fils
et héretier de la défuncte Marie Banés, sa mère, comme de son
héréditage appert (comme il a asseuré) par son testement fait
en pouvoir du feu sieur Antoine Terrats, not[aire] royal et du
[f. 210v] collège des nott[aires] de Perpignan le ... 1682, en dit
nom, de son bon gré et certaine science, fait quitance au sieurs
Pierre Guillamó, docteur en S[ainte] T[héologie], prestre et
recteur de l’église Saint Mathiu2 de la ville de Perpignan et François March, prestre de l’église de Nostre Dame de la Real en
qualité de manumisseurs de l’âme et exécuteurs du testement et
dernière volonté du feu sieur Joseph Carol, prestre de dite église
de la Real par luy éleus, et nommés par son testament fait et
receu en pouvoir du sieur François Diego, aussi nott[aire] royal
et du dit collège de nott[aires] de Perpignan le ... du courent
année, à ce présents et acceptants, de soixante six livres monnoye
tournoise, et sont sçavoir, 29 ll. 8 deniers pour la troisiesme partie
des pensions echeues le 8e jour du mois d’abril dernier, d’un
censal de pencion annuelle de 5 ll. 10 s.,3 masse et propriété de
110 ll. de dite monnoye par le dit Jean Andreu, médecin de la
dite ville de Perpignan en la ville de Clayrá, diocesse d’Elne
domicilié, au dit sieur Joseph Carol à la dite défuncte dite Marie
Banés, sa mère, et à Marie Cendrall, vendu et novellement crée
420
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
par acte receu en pouvoir de du dit Antoine Terrats, nott[aire]
le 8e abril 1680, le quel censal par autre acte passé en pouvoir
du feu Barthélémy Coll, nott[aire] du dit collège le 17e juillet 1683,
feut par le dit sieur Carol, transporté à la communauté des
prestres de dite église de la Real [f. 211] par la fundacion d’un
anniversaire général par le repos et salut de son âme (estant vray
qu’il ne pouvoit le faire au préiudice de la troisiesme partie du
dit censal à la dite Marie Banés, sa mère appartenant) et les
restantes 36 ll. 13 s. 4 d. pour le complément de dites 66 ll. par
le rechat, luicion et quitacion de la dite troisiesme partie du dit
censal, la quelle somme de dites 66 ll. par les raisons cy-dessus
dites, confesse avoir eues et receues, argent comptant, ès
présences du nott[aire] soubsigné et tesmoins cy-bas nommés,
avec argent blanch, de les quelles s’en tient par content et satisfait,
renoncant à l’exception d’icelles de ne les avoir point eues ni
receues et leur a fait la présent quitance. Sens préiudice
néaumoins du recouvrement des frais par luy faits contre le dit
docteur And[r]eu pour l’axaccion de dite somme, voulent en outre
l’imposicion et créacion du dit censal (quand à la troisiesme partie
d’icelluy à luy apartenant seulement), estre cancellée et anullée
de sorte qu·elle ne puisse à·l·avenir aprofiter au dit Banés, ni nuire
à dite manumisseurie et aincy l’a juré &.
4
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, François Manjolet, mangonier, les deux de Perpignan et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, Solvit. 2. Es tracta més aviat aquí d’un intent d’ortografiar la [oe]
francesa que no pas d’un occitanisme del català septentrional. 3. Segueix, ratllat, de dite
monnoye. 4. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 134
v°, art[icle] n° 8: receu 5 s[ols]. [firmat] Lapause.
304
1700, juny, 6
Revenda a carta de gràcia d’un camp amb qualques oliveres i
alzines, de 2 aiminades, a Montesquiu d’Albera, feta per Antoni
Blay, pagès de Montesquiu d’Albera, a Jaume Freixes, pagès
del mateix lloc, per 132 lliures torneses. Sempre sota carta de
gràcia, la terra havia estat venuda el 1666 per Jaume Freixes
a Andreu Bonet, pagès de Montesquiu, per 55 lliures, preu que
augmentà poc després en 55 lliures. El 1677 Andreu Bonet
la va vendre a Josep Bruguera, pagès d’Alenyà, que la va tornar
a vendre el 1691 a Antoni Blay, pagès de Montequiu i pare
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
421
d’Antoni Blay, que ara, com a hereu universal d’aquest, la
revèn a Jaume Freixes.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 211-212.
e
Le 6 juin 1700, en Perpignan régnant &.
Antoine Blay, pagès du lieu de Montesquiu [f. 211v], diocesse
d’Elne, fils et héretier du feu Antoine Blay, aussi pagès du1 mesme
lieu, son père (comm’il asseure) de son bon gré et certaine science
par luy et ses héretiers et successeurs quelconques, revend et par
raison de cette revente, restitue, remet et délaisse sive quasi au
dit Jacques Freixa, pagès du mesme lieu de Montesquiu, d’icy
absent comme s’il estoit présent, en pouvoir du nott[aire] subsigné, une piesse de terre champ avec quelques oliviers et chênes
en icelle plantés, scize au terroir du dit lieu de Montesquiu,
contenant deux ayminadas de terre plus ou moins, aboutissant
d’orient avec le dit Blay, revendeur de deux parties, avec Antoine
Oriol, de midy, avec le seigneur du dit lieu, chemin au mitant,
d’aquilon avec le mesme Antoine Blay, et d’occident avec les
héretiers de la défuncte dame Marie Taquí (aussy chemin au
mitant), la quelle piesse de terre feut moyonnant pacte de rachat
par le dit Jacques Freixes vendeues à André Bonet, pagès du
mesme lieu par le prix de trois-vingts-dix et sept2 livres, monnoye
tournoise, comme de dite vente appert par acte passé par François
Puig, nott[aire] de la ville du Voló, le 19e 7bre 1666, par le quel
Jacques Freixes feut faite quitance au dit André Bonet, de 55 ll.
de dite monnoye en augment de prix de dite piesse de terre,
comm’il appert par acte passé par le mesme François Puig,
nott[aire], le 16e abril 1677, les quelles deux quantités de dites
trois vingts dix et sept livres, et celle de 55 ll. font la [f. 212]
somme de 132 ll. de dite monnoye, la quelle propriété luy
appartient comme héretier de dit feu Antoine Blay, son père, et
à dit son père luy appartenoit par vente avec pacte de rechat à
luy faite par Joseph Bruguera, pagès du lieu d’Alenyà, du dit
diocesse d’Elne, comm’il appert par acte passé en pouvoir de Jean
Baptiste Delarís, nott[aire] d’Elne, le 9e 8bre 1691, au quel Joseph
Bruguera appartenoit par vente aussi avec pacte de rechat à luy
faite par le dit André Bonet, comme il appert par acte passé par
Antoine Hogueres, nott[aire] du collège de Perpignan, le 7e janvier
1677 et incontinent & saufs la directe au seigneur du dit lieu
en une paile de censives payable tous les ans à son terme
acoutumé & et en la directe seigneurie & toutes et quantes fois
422
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
& et ces choces fait & comme mieux & avec cession de tous droits
et accions & des quels droits aucon devers soy s’en réserve. La
quelle revente luy fait par le prix de dites cent trente deux livres
de dite monnoye de Françe, de les quelles s’en tient par satisfait.
Renonceant, à l’excepcion d’icelles de les avoir point eues ni
receues et à la lois favorable aux trompés au plus de la motié
de iuste prix et si veaut plus & prometant luy faire bonne & et
de luy prester toute éviccion par ces contracts et faits propres
seulement & par la quelle & et tous dommages, n’oblige tous ses
biens & avec toutes renunciacions & et aincy l’a juré.
Tesmoins les bas nommés, Jacques Esteve, not[aire].
1. Segueix, ratllat, feu Antoine. 2. Correspon à noranta-set, en francès modern
«quatre-vingt-dix-sept»
305
1700, juny, 6
Àpoca de la revenda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 304)
feta per Antoni Blay, pagès de Montesquiu d’Albera, a Jaume
Freixes, pagès del mateix lloc, per 132 lliures franceses.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 212v.
[f. 212v] Item cum alio instrumento, le dit Antoine Blay fait
quitance au dit Jacques Freixa, absent & de dites 132 ll., pour
le prix de dite revente, les quelles confesse avoir receues, argent
comptant, avec dix louis d’or et argent blanch, ès présences &
par mains del docteur en médecine Jean Avallanet, payent
(comm’il a dit) d’argent du dit Freixa de les quelles s’en tient
par satisfait & et luy a fait la présent quitance.
1
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, Joachim Izarn, peigneur,
les deux de Perpignan, et moy, dit Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 134v°,
article 9: receu 10 s[ols]. [firmat] Lapause».
306
1700, juny, 6
Revenda a carta de gràcia d’una terra amb qualques oliveres i alzines
de 2 aiminades, a Montesquiu d’Albera, terme del Camp de
la Creu, feta per Antoni Blay, pagès de Montesquiu d’Albera,
a Jaume Freixes, pagès del mateix lloc, per 99 lliures franceses.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
423
La terra havia estat venuda a carta de gràcia el 1669 per Jaume
Freixes a Antoni Blay, pagès de Montesquiu i pare d’Antoni
Blay, que ara, com a hereu universal d’aquest, la revèn a Jaume
Freixes.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 212v-213v.
Le 6e juin 1700, en Perpignan régnant &.
Antoine Blay, pagès du lieu de Montesquiu, diocesse d’Elne,
fils et héretier du feu Antoine Blay, aussi pagès du mesme lieu,
son père (comm’il asseure) de son bon gré et certaine science
par luy et ses successeurs quelconques, revend et par raison de
cette revente, restitue, remet et délaisse sive quasi au dit Jacques
Freixas, pagès du mesme lieu du Montesquiu, d’icy absent comme
s’il estoit présent, en pouvoir du nott[aire] subsigné, une piesse
de terre scize au terroir du dit lieu de Montesquiu, nommée le
Camp de la Creu,1 avec quelques oliviers et chênes en icelle plantés,
contenant deux ayminades de terre plus o moins, aboutissant
d’orient avec t... Ramonet, de midy, avec dit Blay, ruisseau au
[f. 213] mitant, d’aquilon avec Antoine Puig et avec les héretiers
de Satornin Auriol et d’occident avec le dit Blay, la quelle piesse
de terre feut par le dit Jacques Freixa audit Antoine Blay, son
père, moyonnant pacte de rechat vendue par le prix de quatre
vingts dix et neuf livres, monnoye tournoise, par acte passé par
François Vilar, nott[aire] de Ceret, le 23e septembre 1669, et
incontinent se constitue tenir et pocéder la dite piesse de terre,
en nom de dit acheteur, jusques à ce que d’icelle en aye prise
la pocession, la quelle purrá prendre quand bon luy semblera
et icelle se retiendra devers soy et de ceux qu’il voudra à toutes
ses volontés à perpétuité faisables, soufs la directe au seigneur
du dit lieu de Montesquiu (quite de censives) en la directe
seigneurie, lods et foriscape et toutes et quantes fois se vendrá
o engagera en tout ou en partie e[t] ces choces fait & comme
mieux dire et escrire se peut,2 luy cède tous les droits & des quels
droits & aucon devers soy s’en réserve, la quelle revente luy fait
par le prix de dites quatre vingts dix et neuf livres de dite monnoye
de Françe, de les quelles s’en tient par satisfait. Renonceant à
l’excepcion d’icelles de ne les avoir point eues ni receues et à la
loix favorable aux trompés ou plus de la moit[i]é et si la dite
piesse de terre vaut plus & tout le dit plus & luy donne, cède,
remet et relatxe, prometant luy prester toute éviccion et garentie
[f. 213v] par ses propres contracts et afaires, seulement et non
424
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
autrement, par la quelle et tous dommages & n’oblige tous ses
biens & présents et avenir avec toutes renonciacions & et aincy
l’a juré.
Tesmoins les bas nommés et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Terme a 2,5 km al nord-oest del poble, entre el mas Salteralla i el de la Trompeta
d’avall. 2. Segueix, ratllat, avec.
307
1700, juny, 6
Àpoca de la revenda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 306)
feta per Antoni Blay, pagès de Montesquiu d’Albera, a Jaume
Freixes, pagès del mateix lloc, per 99 lliures franceses, preu
de la revenda, per 8 lliures 3 sous 4 diners per quitació del
foriscapi i per 1 lliura 10 sous de dret del notari. La quantitat
ha estat pagada per Joan Avallanet, doctor en medicina de
Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 213v.
Item cum alio instrumento, le dit Antoine Blay fait quitance
au dit Jacques Freixa, absent, de une part de dites 99 ll., par le
prix de dite revente, d’autre part de 8 ll. 3 s. 4 deniers pour
le foriscape de dite vente et d’une livre dix sols pour le selaire
du dit acte, les quelles a receues, argent blanch, ès présences du
nott[aire] soubsigné et tesmoins cy-bas nommés avec écuts par
mains de Sr. Dr. en médicine Jean Avallanet, payant (comm’il
a dit) d’argent du dit Freixa de les quelles s’en tient par satisfait
& et luy a fait la présent quitance, &.
1
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, Jean Gelada, travailleur
de la ville de Vinçá, du mesme dioce[se] d’Elne et moy, dit Jacques
Esteve, not[aire].
1. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 134
v°, article 10: receu 5 s[ols]. [firmat] Lapause.
308
1700, juny, 6
Debitori fet pels germans Antoni i Baltasar Baraut, pagesos de Pià,
a Francesc Laporta, prevere de la parroquial de Sant Joan de
Perpinyà, per 33 lliures 18 sous corresponent a pensions
de dos censals –un de pensió anual de 5 lliures 10 sous i l’altre de 4 lliures. 2 sous, 6 diners– que rep Francesc Laporta
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
425
sobre els béns dels germans Baraut. Els censals ja s’havien
traspas-sat a Joaquim Izarn, pentiner de Perpinyà, el 24 de
febrer passat.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 213v-214v.
Le mesme jour, en Perpignan régnant &.
1
Antoine Baraut et Baltezar Baraut, pagès du lieu de Piá,
diocesse d’Elne, de leur bon gré et certaine science, confessent
et recognoissent [f. 214] deboir au sieur François Laporta, prestre
de l’église de Saint Jean Baptiste de Perpignan, icy présent & la
summe et quantité de trente trois livres, dix huit sols, monnoye
de Perpignan, à raison de six réaux d’argent par chaque livre et
sont par toutes les pencions de deux cenceaux, l’un de pencion
de 5 ll. 10 s. de dite monnoye de Perpignan et l’autre de pencion
de 4 ll. 2 s. 6 de dite monnoye que le dit sieur François Laporta
recevoit avec ses légitimes titres sour les biens des dits Antoine
et Baltezar Barauts, sçavoir ce de 5 ll. 10 s. le jour du 3e may
et ce de 4 ll. 2 s. 6 le 24e aoust, devès le 3e may et 24e aoust
derniers, les quels deux cenceaux ont esté remis, cédés et
transportés par le dit sieur François Laporta à Joachim Izarn,
peineur de Perpignan, et autres personnes par acte de transaccion
entre eux faite, passé par le nott[aire] soubsigné le 24e février
dernier par les causes et raisons en icelle contenues. Les quelles
33 ll. 18 s. luy prometent donner et payer le 25e juillet prochain
en paix & sens dilacion & soubs peine et escripteure de tiers &
la quelle pourrá estre dénoncée à toutes cours avec renonciacion
de leur propre for & soubmission à tout autre avec faculté de
sanger2 de jugement & salaires acoutumés & n’obligent pour l’observance du surdit solidèrement tous et chacons ces biens [f. 214v]
meubles et immeubles, présents et à·venir, renonceant à l’épistre
de l’empereur Adrien & bénéfices de novelles constitucions &
consuétude de Perpignan et à la loix disposant utrumque reorum
pro ratta conveniri debere et tous autres droits et loix à eux
favorables et aincy l’ont juré &.
3
Tesmoins le sieur Jean Avallanet, médecin, Joseph Sunyer,
clerch, les deux de Perpignan, et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, Als 18. 7bre 1700, lo p[rese]nt acte és cancel·lat» (doc. núm.
407). 2. Remet al francès «changer». 3. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin
1700, reg[istr]e 7, fol[io] 134v°, article 11: receu cinq s[ols]. [firmat] Lapause.
426
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
309
1700, juny, 6
Debitori fet pels germans Antoni i Baltasar Baraut, pagesos de Pià,
a Joaquim Izarn, pentiner de Perpinyà, usufructuari dels béns
de la seua esposa Magdalena i procurador de Francès i Gràcia
Badia, d’Illa, i de Pere Veguer, adroguer de Cadaqués, per dos
censals que es reben sobre dues cases a Pià, carrer del Solell
d’Amunt, el primer pagador cada 3 de maig, amb una pensió
anual de 5 lliures 10 sous i el segon pagador el 24 d’agost,
de 4 lliures 2 sous 6 diners. Ambdós provinents del preu de
venda de les cases, el primer censal va ser creat pel seu pare
Bernat Baraut el 1662 a Francisco Glaudes, ferrer de Perpinyà,
i el segon el 1649 a Francesc Laporta major, ferrer de Perpinyà.
Els dos censals van ser traspassats el 24 de febrer passat per
Francesc Laporta menor, prevere de l’església de Sant Joan de
Perpinyà, com a marmessor de Margarida Laporta i Veguer,
als seus hereus, és a dir, als cònjuges Izarn, Badia i Pere
Veguer.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 214v.-216v.
Le mesme jour, en Perpignan régnant, &.
1
Antoine Baraut et Baltezar Baraut, frères, pageses du lieu
de Piá, diocesse d’Elne, de llur bon gré et certaine science, en
vertu du serement que cy-bas presteront, confessent et en bonne
foy reconoissent à Joachim Izarn, maistre peineur de Perpignan,
tant en nom d’usufructuaire des biens dotalles de Magdellene
Izarn, sa femme comme aussi en qualité de procureur (comm’il
asseure des mariés François et Grâce Badia, de la ville de Illa
et de Pierre Veguer, marchand droguiste du lieu de Cadaqués
en Cathalogne,2 présent et acceptant qu’ils tienent et possèdent,
sçavoir le dit Antoine Baraut, une maizon scize au dit lieu de
Piá, à la rue dite del Solell de Mont,3 aboutissant d’un couté avec
Joseph Mestres, d’autre couté avec le chemin qui va au lieu de
Ribesaltes, de part devant avec la dite [f. 215] rue, de part dernière
avec la porte du dit lieu et le dit Baltezar Baraut, une autre maizon
scize en dit lieu de Piá et en la mesme rue del Solell de Mont
et de l’autre couté de la susdite porte du dit lieu que fait la division des dites maisons, aboutissant d’un couté avec Bennoit
Baraut, d’autre couté avec le moulin à farine d·en Pellicer, rue
au milieu, d’autre couté avec la dite porte du dit lieu et de part
devant avec la dite rue, les quelles maizons leur appertiennent
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
427
en qualité d’héretiers universeles (scelon qu’ils ont dit) des biens
que feurent du feu Bernard Baraut, lur père, par le dit lur père
nommés et institués avec son dernier testament receu par devant
le feu Christophle Comes nott[aire] le ..., sur les quelles maizons,
sçavoir sur la maizon du dit Antoine Baraut le dit Izarn aux dits
noms reçoit tous les ans cinq livres dix sols, monnoye de
Perpignan à raison de six réaux d’argent pour chaque livre de
rente, constitue, annuelles et perpétueles, payables tous les ans
à perpétuité, argent comptant, hors banc et tabble et tout autre
lieu de dépoit, avec une soule paye faisable le 3e may par titre
de vente et nouvelle imposicion et créacion et assignacion de dite
rente constitué par le dit Bernard Baraut, leur père, à François
Glaudes, mareschal de Perpignan, faite par acte receu par devant
le feu sieur Thomas Canta, nott[aire] du collège de Perpignan
le 3e may [f. 215v] 1662 (prouvenent du prix et vente de dite
maizon), sur la dite maison du dit Balthezar, le dit Joachim Izarn
aux dits noms reçoit tous les ans quatre livres, deux sols et six
diniers, de dite monnoye de Perpignan, à dite raizon de six réaux
d’argent par chaque livre, la quelle rente, constituée étoit au
paravant de pencion annuelle de dix livres, monnoye de billon,
les quelles (faite le réduccion) en monnoye de Perpignan d’argent
prenent icelles de dites quatre livres, deux sols et six diniers
annuelles et perpétuelles, payables tous les ans à perpétuité,
argent comptant, hors banc et tabble et tout lieu de dépoit, avec
une seule paye faisable le 24e aoust, par titre de vente et nouvelle
imposition, créacion et assignacion de dite rente constituée par
le dit Bernard Baraut son père à François Laporta, mareschal de
Perpignan, en la qualité de usufructuaire dels biens doteaux
de Margaride Laporta, sa femme, faite par acte receu par devant
le feu sieur Blaise Canta, nott[aire] du collège de Perpignan le
24e aoust 1649 (prouvenant du prix et vente de la dite maizon),
les quels deux censals, entre outres, feuurent aux dits mariés
Izarns en dits noms et aux dits mariés François et Grâce Badia
et Pierre Vaguer, par le sieur François Laporta, prestre de l’église
de Saint Jean Baptiste de Perpignan, en qualité de manumisseur
de l’âme exécuteur du testement et dernière volonté de la défuncte
[f. 216] Margarite Laporta et Veguer, cédés, transportés par acte
de transaccion, avinence et concorde entre les dits mariés Izarn
en les dits noms et le dit sieur Françoies Laporta, prestre4 en
dit nom, faite par devant le nott[aire] bas nommé le 24e février5
dernier et par les raisons en icelle aportées. C’est pourquoy faizant
428
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
les choses susdites, sens préiudice de les primieras et ancienes
obligacions & convienent et prometent qu’eux et leurs héretiers
et successeurs qu’à·l’avenir les dites maizons tiendront et pocéderont, donneront et payeront tous les ans aux dits mariés
Izarns et aux dits mariés Badias et au dit Pierre Veguer et par
iceux au dit Joachim Izarn, lur procureur, les dits deux cenceaux
de pencion annuelle, l’un de cinq livres, dix sols et l’autre de quatre
livres deux sols et six diniers de dite monnoye de Perpignan,
payables tous les ans à perpétuité en argent comptant hors banc
et tabble les dits jours de 3e may et 24e aoust et comenceront
à faire la primière paye le 3e may et 24e aoust prochens et incy
tous les ans à perpétuité, les mesmes jours, et cellá en paix &
sens dilacion & soubs peine et scripteure de tiers & la quelle
pourront dénoncer en toutes cours, avec renonciacion de leur
propre for & ce soummetant à tout autre avec faculté de sanger6
de jugement & salaires acoutumés & prometant de ne point
fermer de droit ni user de grâces, [f. 216v] au contraire les dits
cenceaux reconnoitre et capbrever, toutes et quantes fois ne
serount requis, soubs la peine de dix livres monnoye d’argent,
la quelle pourrá estre dénoncée comme cy-dessus par la quelle
& et tous dommages & ils obligeront espétialement les susdittes
désignées et confrontés maizons et généralement tous et chacons
leurs biens solidèrement l’un pour l’autre, meubles et immeubles,
présents et à·venir, renonceant à la loi que dit et dispouse
utrumque reorum pro ratta conveniri debere et autre loi et droit
que dit et dispouse quod prius transeundum sit per espetialiter
quam per generaliter obligata et aucy à autre que dit et dispouse
quod quam diu potest creditor de espetiali hipotecha sibi satisfieri
manus ad alia non extendat et à tous autres droits et loix et à
toute présentation centenaire et immémoriele et incy l’ont juré
&.
7
Tesmoins le sieur Jean Avallanet, docteur en médicine,
Joseph Sunyer, clerch, les deux de Perpignan et moy, Jacques
Esteve, not[aire].
1. Al marge, i ratllat, Als 18. 7bre 1700, lo p[rese]nt acte és cancel·lat. 2. Segueix,
ratllat, en dit nom. 3. Actualment el carrer conserva el mateix nom amb la francesització,
rue du soleil d’amont, a la part oriental del nucli vell. 4. Segueix, ratllat, incy. 5. Segueix,
ratllat, rier de “février”. 6. Remet al francès «changer». 7. Al marge, Con[tro]llé à
Perpignan le 18. juin 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 134v°, article 12: receu cinq s[ols]. [firmat]
Lapause.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
429
310
1700, juny, 9
Revenda a carta de gràcia d’un camp amb una quinzena d’alzines
d’una aiminada a Montesquiu d’Albera, prop del còrrec de
n’Oliva, feta per Josep Rodó, pagès de Montesquiu d’Albera,
usufructuari dels béns de la seua esposa, Anna Rodó i Blay,
a Jaume Freixes, pagès del mateix lloc, per 6 pistoles d’or i
2 escuts de plata. La terra havia estat venuda el 1668 per Jaume
Freixes a Joan Oriol, que el 1677 la va tornar a vendre a
Sadurní Blay, pagès d’Alenyà, pare d’Anna i per tant sogre de
l’actual usufructuari.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 216v-217v.
Le 9e juin 1700, en Perpignan régnant &.
Joseph Rodó, pagès du lieu de Montesquiu, dioc[èse] d’Elne,
usufructuaire des biens d’Anne Rodó et Blay, sa femme, héretière
du feu Saturnin [f. 217] Blay, pagès du mesme lieu, en dit nom,
de son bon gré & revend et par raison de cette revente remet,
restitue et délaisse à Jacques Freixes, pagès du dit lieu de
Montesquiu, d’icy absent comme s’il estoit présent, en pouvoir
du nott[aire] soubsigné, une piesse de terre champ avec quinze
ou sèze oliviers en icelle plantés, scize au terroir du dit lieu de
continence d’une ayminada de terre plus ou moins, afrontant
d’orient avec Jacques Cavaller, pagès du lieu de Vilallonga des
Monts, de midy avec dit Freixa, d’occident avec Antoine Cavaller,
avec Joachim Astors et d’aquilon avec le còrrech nommé d’en
Oliva,1 la quelle appartient à dite sa femme comme ayant droit
et cause de dit Saturnin Blay, son père, au qual son père
appartenoit par vente à luy faite par Anne Oriol, vefve du feu
Jean Oriol (comm’ils ont dit) par acte passé par t..., le ..., et au
dit Jean Oriol apartenoit par vente avec pacte de rechat à luy
faite par le dit Jacques Freixes, pour le prix de six pistoles d’or
et deux escuts, par acte passé en pouvoir de Jean Antoine Deldon,
nott[aire] du collège de Perpignan, le 3e avril 1668 et incontinent
& saufs la directe au seigneur de dit lieu en les censives
acoutumées & en la directe seigneurie & toutes et quantes fois
& et ces choces fait & comme mieux & avec les pactes portés
par l’acte cy-dessus mencioné, cèdent tous les droits & des quels
droits & aucon devers soy se’n retient, la quelle revente li fait
par le [f. 217v] prix de dites six pistoles d’or et deux escuts, des
430
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
quels & renonçant & et à la loix & si veaut plus tout le dit plus
& li done, cède, remet et relaxa, prometant la dite revente de
luy faire bonne et valable et de luy prester toute aviction pour
ses contracts et faits propres seulement, avec toutes renonciations
et aincy l’a juré.
Tesmoins les bas nommés et moy, Jacques Esteve,
not[aire].
1.
Còrrec no localitzat.
311
1700, juny, 9
Àpoca de la revenda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 310)
feta per Josep Rodó, pagès de Montesquiu d’Albera, a Jaume
Freixes, pagès del mateix lloc, per 6 pistoles d’or i 2 escuts
de plata.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 217v.
Item cum alio instrumento, le dit Joseph Rodó, revendeur,
de son bon gré & fait quitance au dit Jacques Freyxes, absent
& de dites six pistoles d’or et deux escuts pour le prix de dite
revente, les quelles confesse avoir receues, argent comptant, ès
présences & par mains d’André Freyxes, fils de dit Jacques, de
les quelles s’en tient par content et satisfait, renonçant à
l’exception de ne les avoir point eues ni receues et luy ha fait
la présente quitance &.
1
Tesmoins le docteur ès loix Joseph Pujol, bourgois, Joseph
Sunyer, clerch, les deux de Perpignan et moy, dit Jacques Esteve,
not[aire].
1. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 135r°,
n°1: reçu cinq sols. [firmat] Lapause.
312
1700, juny, 10
Debitori fet pels germans Bonaventura i Lluís Terrius, pagesos de
Baixàs, a llur pare Miquel Terrius, també pagès del lloc, per
32 lliures franceses deixades a petició dels fills i pagadors
d’aquí a un any.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 217v-218v.
Le 10e juin 1700, en Perpignan régnant &.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
431
Bonaventure Terrius et Louis Terrius, frères, pageses du lieu
de Baixás, diocesse d’Elne, de [f. 218] leur bon gré et certaine
science confessent et recognoissent deboir à Michel Terrius, pagès
de mesme lieu de Baixas, leur père, icy présent & la somme et
quantité de trente deux livres, monoye de Françe ou franchs, à
raison de trois réaux d’argent par chaque livret, sont par
semblable somme par le dit Michel aux dits leurs fils volontairement
prestée, en argent blanch, à leurs volontés (selon l’on dit),1
renoncent à l’excepcion d’icelle de ne les avoir point eues, ni
receues et luy en font quitance, les quelles 32 ll. luy prometent
donner et payer, de ce jourd’huy à un an et demy prochain et
celá en paix & sens dilacion & soubs peine et scripteure de tiers
& la quelle pourra estre dénoncée à toutes cours, avec renonciation
de leur propre for & soubmission à tout autre avec faculté de
changer de jugement & salaires acoutumés & n’obligeant pourt
l’observance du sousdit solidairement tous et chacons ses biens
meubles et immeubles, présents et à·venir, renoncent à l’épistre
de l’empereur Adrien, bénéfice de novelles constitucions, coutomme
de Perpignan et à la loix qui dit utrumque reorum pro ratta
conveniri debere et à tous autres droits et loix à eux favorables
et aincy l’ont juré &.
2
Tesmoins le sieur Honoré Recurt, prestre de l’église de
Nostre Dame de la Reale de [f. 218] Perpignan, Joseph Sunyer,
clerch, les deux de Perpignan et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, des quelles s’en tienent par contents &. 2. Al marge, Con[tro]llé
à Perpignan le 18. juin 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 135r°, art[icle] 2: reçu cinq sols. [firmat]
Lapause.
313
1700, juny, 10
Àpoca d’augment de preu de 54 lliures franceses feta per Joan Vagué,
sabater de Perpinyà, als germans Bonaventura i Lluís Terrius,
pagesos de Baixàs, relatiu a la venda a carta de gràcia d’una
terra d’una aiminada a Baixàs, terme dels Alous, feta el 1695
per 66 lliures pel primer declarant a Miquel Terrius, pare dels
segons declarants. El preu de la carta de gràcia passa, per tant,
a 120 lliures.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 218v-219v.
Le mesme jour, en Perpignan régnant &.
432
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Jean Vagué, courdonnier de Perpignan, de son bon gré et
certaine science fait quitance à Bonaventure Terrius et Louys
Terrius, frères, pageses du lieu de Baixas, diocesse d’Elne, en
qualité de donataires universales des biens de Michel Tarrius,
pagès du mesme lieu de Baixas, leur père, de la quelle donacion
à eux par dit leur père faite, appert en pouvoir de t... not[aire]...
présents & de sinquante quatre livres, monnoye de France ou
franchs, à raison de trois réaux d’argent par chaque livre et sont
en aumentation du prix de la vente d’une piesse de terre scize
aux terroiers de dit lieu de Baixas, nommée als Alous1 de
continence d’une ayminada de terre plus ou moins, aboutissent
d’un côté avec Pierre Vaqué, d’autre côté avec le gurch nommé
del Mate,2 d’autre côté avec les héretiers de Honophre Perarnau,
còrrech au milieu, d’autre côté avec Anne Roig, vefve et avec
autres, la quelle piesse de terre champ fut par le dit Jean Vegué
au dit Michel Terrius, leur père, moienent acte de grâce de rechat
vendue, par le prix de soixante six [f. 219] livres de dite monnoye
de France, par acte receu en pouvoir du not[aire] soubsigné le
2e novembre 1695, voulent et expressément concentent que
a·l’avenir le prix de dite vente du dit champ, non obstant le dit
acte de carte de grâce, soit pour le prix de 120 ll. de dite monnoye
et aincy voulent que ni luy ni ses successeurs cy ce·n·est payées
premièrement, argent comptant, hors banch et tabble et tout lieu
de dépost (selon le teneur et forme del acte de carte de grâce),
le dites 120 ll. que sont et a·l’avenir seront le prix de la vente
de dite piesse champ et alias servatis pactis et conditionibus
aportés en le susdit acte de carte de grâce, lesquels veut estre
icy pour répétés, les quelles confesse avoir eues et ni receues ès
présences du not[aire] soubsigné et tesmoins cy-bas nommés avec
argent blanch, sçavoir escuts blanchs, de les quelles s’en tient par
satisfait et content, renonceant à l’exception d’icelles de ne les
avoir point eues ni receues et luy en fait la présent quitance et
outre celá, non avec dessain de non innover au contraire de
roborer dite vente, convient et promet aux dits frères Bonaventure
et Louis Tarrius, de leur prester toute aviction et garentie par
le quelle et tous dommages, n’oblige tous et chacons ses [f. 219v]
biens présents et à·venir et incy a juré &.
3
Tesmoins le sieur Honoré Recurt, prestre de l’église de
Nostre Dame de la Reale de Perpignan, Joseph Sunyer, clerch,
les deux de Perpignan et moy, Jacques Esteve, not[aire].
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
433
1. Terme a 1,5 km a l’est del poble, en direcció a Parestortes. 2. Segurament s’ha
de relacionar amb l’actual còrrec del Gorg, al sud-est del poble i que raja cap a
Parestortes. 3. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ignan] le 18. juin 1700, reg[istr]e 7, fol[io]
135r°, art[icle] 3: reçu cinq sols. [firmat] Lapause.
314
1700, juny, 10
Revenda a carta de gràcia d’una oliveda d’una aiminada a Ribesaltes, terme de Turà, feta per Joan Capdevila, pagès de Ribesaltes, a Andreu Sedes, pagès del mateix lloc, per 15 pistoles d’or.
La terra havia estat venuda a carta de gràcia en una data
desconeguda per Andreu Sedes a Joan Capdevila per 9 pistoles
d’or i augmentada de preu amb 6 pistoles el 1699.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 219v-220.
Le mesme jour, en Perpignan régnant &.
1
Jean Capdevila, pagès du lieu de Ribesaltes, diocesse d’Elne,
de son bon gré et certaine science, par luy et ses successeurs
quelsconques, revend et par raison de cette revente restitue, remet
et délaisse à André Sedes, aussi pagès du lieu de Ribesaltes, à
ce présent & et à ses successeurs et à ceux qu’il voudrá à
perpétuité une piesse de terre oliveda, scize au terroir du dit lieu
de Ribesaltes, nommée le terroir de Turá,2 de continence d’une
ayminade de terre plus ou moins, aboutissant avec le sieur
Emanuel de Guanter, chavailler,3 en Perpignan domicilié, avec
Charles Cabaner et Gassias avec le chemin qui va du dit lieu de
Ribesaltes à la ville d’Òpol4 et avec autres, par le dit André Sedes
au dit Jean Capdevila moyonnant pacte de rechat vendeue par
le prix de neuf pistoles d’or, à raison d’onze livres, monnoye de
France, la pistole, comme il appert par acte passé par le sieur
Pierre Blaise Vaquer, nott[aire] de dit lieu de Ribesaltes le ... au
quel prix ont [f. 220] adjoutées par le dit Jean Capdevila en
aume[n]t de prix de dite vente, sis pistoles à raison d’onze livres
chaconne, comme plus au long appert de la quitance d’icelle par
le dit André Sedé au dit Jean Capdevile faite en pouvoir du
nott[aire] soubsigné le 10e décembre 1699, et incontinent se
constitue tenir et pocéder la cy-dessus dite piesse de terre en nom
et par compte de dit André Sedé, acheteur, jusques à ce que
d’icelle en aie prise la réele et corporele pocession, laquelle pourrá
prendre quand bon luy semblerá, sens requisicion de cour ni
auconne personne, soufs droit au seigneur & en les censives
434
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
acoutumées & en la directe seigneurie & toutes et quantes fois
& et ces choces fait comme mieux & luy cédant tous les droits
& des quels droits aucon devers soy s’en réserve. La quelle revente
luy fait par le prix de dites quinze pistoles, à dite raizon d’onze
livres chaconne, de les quelles s’en tient par content et satisfait.
Renonceant, à l’excepcion d’icelles de les avoir point eues ni
receues et à la loix favorable aux trompés au plus de la motié
de iuste prix et si veaut plus, tout le dit plus luy done, remet
et relaxe, prometant luy prester toute éviccion par ses propres
contracts seulement renuncent & et aincy l’a juré.
5
Tesmoins les bas nommés et moy, Jacques Esteve, not[aire].
1. Al marge, Solvit salariu[m]. 2. Terme i antiga parròquia de Sant Martí de Turà,
a la riba esquerra de l’Aglí, a 1 km al nord-est de la vila. 3. Remet a mig camí al català
«cavaller» i al francès «chevalier». 4. El camí d’Òpol passa a l’oest del terme de
Turà. 5. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ignan] le 18. juin 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 135r°,
art[icle] 3: reçu cinq sols. [firmat] Lapause.
315
1700, juny, 10
Àpoca de la revenda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 314)
feta per Joan Capdevila, pagès de Ribesaltes, a Andreu Sedes,
pagès del mateix lloc, per 15 pistoles d’or i per 2 lliures 10
sous francesos de dret del notari.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 220v.
[f. 220v]Item cum alio instrumento, le dit Jean Capdevila fait
quitance au dit André Sedé, présent de d’une part de dites quinze
pistoles d’or et d’autre part de deux livres dix sols, monnoye de
France pour le salaire de la dite quitance, en aument de prix et
droit de contrarolle, les quelles confesse avoir receues ès
présences & avec louis d’or et argent blanch, des quelles l’an tient
quite et luy a fait la présent quitance &.
1
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch de Perpignan, Galderich
Carrera, pagès du dit lieu de Ribesaltes et moy, dit Jacques Esteve,
not[aire].
1. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ignan] le 18. juin 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 135r°,
n°4: receu dix sols. [firmat] Lapause.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
435
316
1700, juny, 12
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’una terra a Sant
Hipòlit de la Salanca, de 2 quartonades, feta per Llorenç Balot,
pagès de Sant Hipòlit, a Joan Antoni Laporta, pagès del mateix
lloc, per 48 lliures franceses amb pensió anual de 2 lliures
8 sous, pagadors cada 12 de maig.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 220v-222.
Le 12e juin 1700, en Perpignan régnant &.
1
Laurent Balot, pagès du lieu de Saint Ipolite, diocesse
d’Elne, de son bon gré et certaine science, par luy et ses héretiers
et successeurs quelsconques, moyenant acte de rechampt du
censal cy bas escrit, vend et par raison de cette vente de noveau
crea, constitue et assigne, spetielement et expressement sour une
piesse de terre jardin sciz’au terroir du dit lieu de Saint Ipolite
de continence de deux cartonades de terre plus o moins le quel
confronte d’un côté avec le convent de les religieuses de Saint
Salvador, [f. 221] d’outre côté ab le noble sieur Don Bonaventure
de Ortefà, en Perpignan domicilié, d’autre côté ab André Padrol,
briqueur et autres, et généralment sour tous et chacons ses biens
meubles et immeubles, présents et à·venir à Jean Antoine Laporta,
pagès du mesme lieu de Saint Ipolite, icy présent et acceptant
et à ses héretiers et successeurs et à qui voudra perpétuelement
deux livres, huit sols, monnoye de France ou franchs, à raison
de vingt sols la livre, payables et aportées tous les ans aux frais
et dépens de dit Laurent Balot et de ses successeurs en main et
pouvoir du dit Jean Antoine Laporta, acheteur et de ses héretiers,
argent comptant, hors banch et table et autre lieu de dépost, avec
une seule paye faisable le 12e juin 1701, et aincy tous les ans
à perpétuité, le mesme jour et celle en paix, sens dilacion soubs
paine et scripteure de tiers, la quelle pourront dénoncer à toutes
cours, avec renonciacion de son propre for, se soubmetant à tout
autre avec faculté de sanger de jugement, salaires acoutumés,
prometent de ne point fermer de droit ni user de grâces, au
contraire le dit censal reconnoitre et capbrever toutes et quantes
fois ne sera requis soubs la paine de 15 ll. de dite monnoye, la
quelle pourra dénuncer comme cy dessus. Voulent le présent
acte estre fait en forme avec toutes les clauses [f. 221v] acoutumées juxta stilum not[arii] publici infr[ascript]i. Se constituent
436
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
encontinent pocéder les dites 2 ll. 8 s de censal ou de rente
constituée en nom et par compte de dit sieur Laporta, acheteur,
et de ses héretiers et successeurs, jusques à ce que d’icelles aient
prise la réele, actuele et corporele pocession, la quelle pourra et
prendrá de leur propre auctorité, sens requisition de personne,
ni cour qui se soit quand bon leur semblera, arribant le terme
de la premiera solution et paye, et icelle prise, se la retiendront
devers soy pour en faire ses voluntés à perpétuité, les queles
choces fait et entend faire comme mieux dire, escrire, lire et
persevoir se pout, pour le profit et utilité de dit acheteur et de
ses héretiers et successeurs, avec cession de tous droits et accions,
dels quels droits et accions entièrement s’en despuille et les cède
et remet à dit acheteur et à ses successeurs et à qui voudront,
leur constituent véritables maitres et procureurs comme de ses
propres choces, ne se réservant aucon de devers soy. La quelle
vente et constitucion de rente luy fait par le prix de quorante
huit livres de dite monnoye de France de les quelles s’en tient
par content et satisfait, renoncent à l’excepcion d’icelles de ne
les avoir point eues ni receues et à la loy favorable aux trompés
au plus de la moit[i]é du juste prix et si le dit [f. 222] censal
au présent veaut plus ou à·l·avenir vaudrá plus du dit prix tout
le dit plus autant que se puisse estre luy donne, cède, remet et
relaxa, prometent au dit acheteur de luy faire bonne et valable
la présent vente et constitucion de rente et de luy prester toute
éviccion et garantie, par le quelle et tous dommages n’oblige
espétielement la cy dessus désignée et confrontée piesse de terre
jardin et générelement tous et chacons ses biens meubles et
immeubles présents et à·venir, renuncent à la loix et droit que
dit et dispose quod quandiu & et à tous droits et loix à eux
favorables et à toute prescripcion tant centenaire qu’immémoriaile
et aincy l’a juré.
Tesmoins les bas nommés et Joseph Sunyer, clerch, qui
vice.
1. Al marge, Nota com vuy als 25 abril 1701 és feta la escancel·lació del present
acte de impositió y la àpocha és al manual de mi Esteve, nott[ari].
317
1700, juny, 12
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent (vegeu doc.
núm. 316) feta per Llorenç Balot, pagès de Sant Hipòlit de
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
437
la Salanca, a Joan Antoni Laporta, pagès del mateix lloc, per
48 lliures del preu i propietat del censal.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 222-222v.
Item cum alio instrumento, le dit Leurant Balot, vendeur,
de son bon gré et certaine science fait quitance au dit Jean Antoine
Laporte, acheteur icy présent & de dites 48 ll. de dite monnoye
de France pour le prix massa et propriété de dit censal, les quelles
confesse avoir receues à ses volontés, argent comptant, renuncent
à l’exception d’icelles de ne les avoir point eues ni receues et luy
en fait la présent quitance.
Tesmoins le Révérend Sauveur Laduix, prestre [f. 222v] de
Saint Jean, Jacques Regis, curdonnier, les deux de Perpignan et
Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
318
1700, juny, 12
Àpoca de la carta de gràcia precedent (doc. núm. 316) feta per Joan
Antoni Laporta, pagès de Sant Hipòlit de la Salanca, a Llorenç
Balot, pagès del mateix lloc, per una terra al mateix Sant
Hipòlit que es podrà recomprar per 48 lliures més les prorrates.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 222v.
Le mesme jour, en Perpignan régnan[t] &.
Le dit Jean Antoine Laporta, de son bon gré & en force du
présent acte fait au dit Leurant Balot, icy présent et à ces
successeurs, acte de grâce de pouvoir rechapter le dit censal
payées premièrement à luy ou à ses successeurs, argent comptant,
hors banch et table et tout lieu de dépost en une seule paye, les
dites 48 ll., pencions et porrate deues jusques au jour de dit
rechapt et quitacion de dit censal et le salaire de l’acte, pour tout
ce que n’oblige tous ses biens présents et à·venir avec toutes
renonciacions et aincy l’a juré &.
1
Tesmoins les cy desseus et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700, reg[ist]re 7, f° 135r°, n°5:
receu cinq sols. [firmat] Lapause.
438
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
319
1700, juny, 13
Àpoca de cancel·lació de debitori feta per Domingo Generés, burgès
honrat de Perpinyà, com a tutor dels pubills de Perarnau,
hereus de la senyoria de la Roca d’Albera, a Esteve Gujas,
treballador de la Roca d’Albera, per 9 lliures 13 sous, 3 diners
pendents per dret de foriscapi (docs. núm. 57 i 58).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 222v-223.
Le 13e juin 1700, en Perpignan régnant &.
Le noble sieur Dominique de Generés, en Perpignan
domicilié, en qualité de tuteur et cureteur des pupilles Perernaus,
en dit nom, de son bon gré et certaine science, fait quitance à
Estienne Gujas, travailleur du lieu [f. 223] de la Rocha de Albera,
diocesse d’Elne, incy présent de 9 ll. 13 s. 3 daniers, monnoye
de Perpignan, à raison de six réaux par chaque livre, pour
semblable somme par le dit Gujas au dit sieur Dominique
Generés, en dit nom deues, par acte d’obli-gation par luy fait et
passé par le not[aire] bas nommé, le 16e janvier darnier, par les
causes et raisons en dit acte d’obligation expréssées, les quelles
confesse avoir receues ès présence du substitut du nott[aire] et
tesmoins bas nommés en argent blanch, sçavoir escuts de les
quelles l’an tient quite, renoncent à l’exception de ne les avoir
puin receues, voulent canceller et anuller la dite obligacion, de
sorte qu’elle ne puisse plus aprofiter au dit Don Dominique
de Generés, en dit nom, ni nuire au dit Gujas et aincy l’a juré
&.
1
Tesmoins les révérends Gaspar Beringó, André Beringó,
prestres de l’église de Saint Jean Baptiste de Perpignan et Joseph
Sunyer, clerch, qui vice.
1. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700, reg[ist]re 7, f° 135r°, n°6:
receu cinq sols. [firmat] Lapause.
320
1700, juny, 18
Procuració feta per Bartomeu Gasch, sastre de Perpinyà, a Josep
Mestres, flequer de la mateixa vila per mor que aquest remeti
la renúncia d’aquell al càrrec de de sobreposat de la confraria
dels mestres sastres de Perpinyà per la qual ha estat insaculat.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 223-223v.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
439
Le 18e juin 1700, en Perpignan régnant.
Bartélomy Gasch, tailleur de Perpignan, de son bon gré &
sens révocation & a fait et constitué sont procureur certaint,
sçavoir Joseph Mestres, boulanger de Perpignan, incy absent
comme s’il estoit présent & [f. 223v] pour luy et en son nom,
renoncer et remaitrer en pouvoir des trés illustres sieurs consuls
de la trés fidèle ville de Perpignan, la plasse et charge de surpossé
de l’ofice et confrérie de maistres tailleurs de dite ville de
Perpignan, en la quelle se trouve inboursé et inceculé, suplier
aux dits sieurs consuls de luy vouloir admaitre dite renonciation
et faire tout le nécessaire pour le si-dessus dit, promettent avoir
pour agréable tout ce que dit son procureur faire par raison de
dites choces et de ne se point révoquer, soubs l’obligacion de tous
ses biens.
1
Tesmoins Galderich Tubert, tailleur, Michel Arnau juene,
tailleur, les deux de Perpignan et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Al marge, Con[tro]llé à Perp[igna]n le 22. juin 1700, r[egistre] 7, fol[io] 178v°
art[icle] 11: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
321
1700, juny, 20
Àpoca feta per Josep i Caterina Martí, cònjuges de Perpinyà, a Feliu
Jordà i Reart, burgès honrat de Perpinyà, usufructuari dels
béns de la seua esposa difunta, Maria Teresa Jordà i Soler,
per 300 lliures torneses com a complement i liquidació d’una
condemna de 484 lliures 16 sous feta al dit Jordà, dictaminada
per la cort del Consell Sobirà de Rosselló el 23 de maig passat,
referent a béns de la seua dona al Soler i a Vilanova de la
Ribera.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 223v-224.
Le 20e juin 1700, en Perpignan régnant &.
Le sieur Joseph Martí, habitant de Perpignan et la demoiselle
Catherine Martí et du premier lict Negre, sa femme, usufructuaire
et propriétaire respective, de leur bon gré et certaine science font
quittance au sieur Felix Jorda et Reart, bourgeois noble de dite
ville de Perpignan, usufructuaire des biens de la défuncta dame
Marie Thérèze Jordà et Soler, sa femme, à ce présent & de trois
cents livres, monnoye tournoize, à bon compte de 484 ll. 16 s.
de la dite monnoye, en les quelles ont convenu à·l·amiable pour
la liquidacion des [f. 224] fruyts de deux propriétés situées l’une
440
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
au terroir du lieu del Soler et l’aultre au terroir du lieu de Vilanova
de la Ribera, qui feurent de dite dame Marie Thérèze Jordà, sa
femme, en l’arrest cy-bas mencioné, désignées et confrontées, en
la quelle liquidacion de dits fruyts et à la dimition de dites deux
propriétés, le dit sieur Felix Jordà a esté condampné deues le
dits mariés Martí par arrest de la cour du 23e may 1697, par
les causes et raisons en icelluy expréssées, les quelles confessent
avoir eues et receues aregent comptant à leurs voluntés et d’icelles
s’en tienent par contents et satisfaits, renonceant à l’excepcion
d’icelles de ne les avoir poinr eues ni receues et luy ont fait la
présente quitance.
1
Tesmoins Joseph Sunyer, clerch, les sieurs Maximin Judi,
lieutenent, Jacques Jean Massonet, aussi lieutenent des grenediers
aux tropes de sa Magesté en Roussillon et.2
1. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 18. juin 1700 reg[istre] 7, fol[io] 134 v°
art[icle] 2: receu cinq sols. [firmat] Lapause. 2. No s’afegeix res, potser faltaria el nom
del notari.
322
1700, juny, 22
Cessió i traspàs de censal feta pels germans Joan i Francisco Torres,
menors d’edat, respectivament adroguer i estudiant de gramàtica
de Perpinyà, a la confraria dels mestres teixidors de Perpinyà,
representada pel seu síndic, Joan Antoni Aubert, per 120 lliures
franceses. El censal, creat el 1698, és de 120 lliures franceses
amb pensió anual de 6 lliures pagadores cada 9 de novembre
i els germans Torres el reben sobre els béns d’Honorat Coll,
pagès de Trullars, per un pati emmurallat en el recinte de
Trullars, carrer del cementiri. Es notifica a aquest que d’ara
endavant pagarà les pensions a la confraria.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 224-225v.
Le 22e juin 1700, en Perpignan régnant &.
Jean Torres, jeune marchand droguiste et François Torres,
escolié en gremattique, frères, habitans de Perpignan, mineurs
de 25 ans et majeurs, sçavoir le dit Jean de 24 ans et le dit François de 18 ans, n’ayant ni pour le présent contract voulant avoir
[f. 224v] aucon tuteur ni courateur, de leur bon gré et certaine
science par eux et ses héretiers et successeurs quelsconques, tant
en la masse, prix et propriété, comme en les annuelles pentions
et porrata du temps jusques ce jour deues et escheues et escheoir
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
441
d’ors en avant, vendent et par raizon de cette vente, cèdant,
transportent et concèdent à la confrairie des maistres tisserans
de laine de la présente ville de Perpignan et par icelle à Jean
Antoine Aubert, maistre tisserand du dite ville de Perpignan, en
qualité de sindic qu’il est de dite confrairie, comme appert de
son dit sindicat receu (comme il a dit) en pouvoir du feu François
Coll, nott[aire] et du collège des nott[aires] de Perpignan, le ...,
présent & un censal de pension annuelle de six livres, monnoye
de France, à raison de trois réaux d’argent par chaque livre,
massa, prix et propriété de cent vingt livres de la mesme monnoye
de France que touts les ans en argent comptant, hors banc et
tabble en une paye faisable le 9e novembre, reçoivent et ont
acoumulé recevoir spétielement et expressement sur un patú
environné de muraille scitué dans le fort du lieu de Trullás,1
diocesse d’Elne, à la rue nommée du Cimetière, confrontant d’un
côté avec l’illustre chapître d’Elne, d’autre côté avec Isidore Galiá,
traveilleur, de part devant avec Honoré Coll, pagès de dit lieu de
Trullás et généralement sur touts et chacons biens [f. 225] du
dit Honoré Coll, par tittre de vente et nouvelle imposition du dit
censal par le dit Honoré Coll aux dits frères Jean et François
Torres faite (du prix et vente du susdit patú résultant) par acte
retenu en pouvoir du nott[aire] bas nommé le 9e novembre 1698.
Se constituant incontinent posséder les dites six livres de censal
ou de rente constituée en nom et par compte de dite confrairie
achetrisse, jusques à ce que d’icelles en aye prise la réelle, actuelle
et corporelle pocession, la quelle pourrá prendre de sa propre
auctorité, sens requisicion de personne, ni cour qui se soit, quend
bon luy semblerá, arribant le terme de la première solucion et
paye, et icelle prisse se la retiendrá devers soy pour en faire ses
voluntés à perpétuité, les quelles chozes font et entendent faire
comme mieux dire, escrire, lire et percevoir se peut, pour le profit
et utilité de dite confrairie, avec cession de tous droits et actions,
desquels droits et actions, entièrement s’en despuillent et les
cèdent et remetent à dite confrairie, le constituant véritable
maistre et procuratrisse, comme de ses propres choses ne se
réservant aucon droit devers soy. Voulant que la présente cession
et transport de censal soit notifié au dit Honoré Coll afin
qu’à·l’avenir paye à dite confrairie de la mesme manière que
payeroit aux dits vendeurs. La quelle vente, cession et
transportacion font pour le prix de cent vingt livres de dit
monnoye de France, des quelles s’en tienent par contents et
442
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
satisfaits, renonceant à l’excepcion d’icelles de [f. 225v] ne les
avoir point eues ni receues et à la loy favorable aux trompés au
plus de la mo[i]tié du juste prix et si le dit censal au présent
veaut plus ou à·l·avenir veaudra plus du dit prix, tout le dit plus,
autant qui puisse estre, luy donnent, cèdent, remetent et relatxent.
Prometant de luy faire bonne et valable la présent vente et cession
et de luy prester toute éviction et garentie, par la quelle et tous
dommages n’obligent pour l’observance du susdit, solidèrement
tous et chacons leurs biens meubles et immeubles présents et
à·venir. Renonceant à l’épistre de l’empereur Adrien, bénéfice de
novelles constitucions, coutume de Perpignan et à la loix qui dit
utrumque reorum pro ratta conveniri debere et parce que déjà il
est dit, les dits vendeurs sont mineurs de 25 ans, aincy renoncent
au bénéfice de leur mineurité et à tous autres droits et loix à
eux favorables et aincy l’ont juré &.
Tesmoins les bas nommés et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. El pati se situa, òbviament, en el recinte emmurallat de la localitat, encara visible.
El cementiri vell devia ser al costat de l’església de Sant Aciscle.
323
1700, juny, 22
Àpoca de la cessió i traspàs de censal precedent (doc. núm. 322)
feta pels germans Joan i Francisco Torres, respectivament
adroguer i estudiant de gramàtica de Perpinyà, a Joan Antoni
Aubert, síndic de la confraria dels mestres teixidors de
Perpinyà, per 42 lliures 8 sous francesos. Les restants 77 lliures
12 sous queden pendents i es pagaran més endavant.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 225v-226.
Item cum alio instrumento, les dits Jean et François Torres,
frères, vendeurs, de son bon gré & font quitance à la dite
confrairie et par icelle au dit Jean Antoine Aubert, sindic, présent
& de dites cent vingt livres de dite monnoye de France par le
prix de dite [f. 226] vente, cession et transportation du dit censal,
les quelles confessent avoir receues, sçavoir 42 ll. 8 s. ès présences
du substitut du nott[aire] subsigné et témoins cy-bas nommés
avec écuts et les restantes 77 ll. 12 s., argent comptant, à leurs
volontés (selon ont dit), de les quelles s’en tient par contents et
satisfaits et l’an tienent quite, renunceant à l’exception d’icelles
de ne les avoir point eues ni receues et luy ont fait la présent
quitance.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
443
1
Tesmoins Joseph Borrell, manusier, Raymond Seneta,
laboreur, les deux de Perpignan et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Al marge, Controllé à Perp[ign]an le troisième juillet 1700, reg[is]tre 7, fol[io]
148, art[icle] n°11: receu dix sols. [firmat] Serris.
324
1700, juny, 27
Cessió, traspàs i remissió d’un censal sobre un pati emmurallat
a les Blanqueries, fora el recinte de Perpinyà, fet per Andreu
Bulcià, mestre corder de Perpinyà, a Margarida i Antoni
Carrera, respectivament vídua usufructuària i fill hereu
universal de Quirc Carrera, pagès de Pià. El pati va ser venut
primer el 1681 a Bulcià per Josep Vilarroja, notari, i Macià
Blanch, cirurgià, ambdós de Perpinyà, mitjançant un censal
de 60 lliures amb pensió anual de 3 lliures. El 1682, Vilarroja
i Blanch traspassen el censal a Quirc Carrera, pagès de Pià.
Però davant la impossibilitat de pagar les pensions anuals des
del 1683 i d’arranjar el pati, Andreu Bulcià deixa i renuncia
al pati a favor de la vídua i del fill de Quirc Carrera.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 226-228.
Le 27e juin 1700, en Perpignan régnant &.
André Bulciá, maître cordier de Perpignan, sçachant que par
acte retenu en pouvoir du feu Joseph Mari, nott[aire] royal et
du collège des notaires de Perpignan le 28e aoust 1681, les sieurs
Joseph Vilaroja, notaire et Macien Blanch, chirorgien, les deux
de Perpignan, firent vente au dit Bulcià d’un patú environné de
mouraille, sciz hors les mourailles de de la présente ville de
Perpignan a las Blanqueries,1 paroisse de Saint Jean, afrontant
à deux côtés avec monsieur François Saint Jean, d’autre côté avec
t... Malrrich, de part devent avec le chemin ou rue que va de la
porta du cel2 à la porte de Nostre Dame,3 et avec autres, par le
prix de soisante livres, monnoye de Perpignan [f. 226v] à raison
de six réaux de argent par chaque livre, comme plus au long
appert en dit acte de vente, les quelles soixante livres le dit Bulciá
d’exprès concentement et volonté des dits sieurs Vilaroje et
Blanch, se retient devers soy parce quoy pour elles et en solucion
d’icelles avec autre contract retenu par le dit Mari, nott[aire], le
28e aoust 1681 et au pied de dite vente continué, ne vendit et
constitueit aux dits Vilaroja et Blanch, trois livres de dite
444
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
monnoye de Perpignan de rente constituée à perpétuité, payables
tous les ans à perpétuité argent comptant, hors banch et table
et tout lieu de dépost, avec les termes et solucions en icelluy
aportées comme plus au long appert en dit contract de constitucion
de rente auquel il s’en raporte, sçachant de mesme que par autre
acte retenu en pouvoir du dit Mari, nott[aire], le 9e juin 1682,
les dits Vilaroja et Blanch firent cession, dimission et renuntiation
du dit censal à Quirch Carrera, pagès du lieu de Piá, diocesse
d’Elne, tant pour le capital ou masse du dit censal qu’aussi bien
pour les arrerages d’icelluy, en vertu du quel acte de cession,
dimission et renunciation le dit Bulciá paya au dit Quirch Carrera
une pencion du dit censal comm’il appert de la quittance à luy
par dit Carrera faite par acte retenu en [f. 227] pouvoir du dit
Mari, nott[aire], le 23e juin 1683, sçachant enfin que dit Bulciá
est débiteur en toutes les pencions du dit censal dûes, du depuis
de l’année 1683 jusques ce jourd’huy et comme pour payer icelles
et pour metre le dit patú en bon estat, ne aye aucune commodité
et comme luy soit plus avantageux et de plus grande utilité et
profit de rennover et de se demetre de dit patú que de le retenir
devers soy, c’est pourquoy sa commodité et utilité, attendue et
concidérée, de son bon gré et certaine science, par luy et ses
successeurs quelconques délaisse, démet et rennonce à Margaritte
Carrera, veuve du dit feu Quirch Carrera, du dit lieu de Piá et
à Antoine Carrera, mère et fils respective, en qualité sçavoir le
ditte Margaritte d’usufructuaire des biens qui feurent du dit feu
Quirch Carrera, son mary, laissé avec son dernier testement qu’il
fit en pouvoir du nott[aire] bas nommé le 8e novembre 1699 et
le dit Antoine Carrera en qualité d’héretier universal des biens
du dit Quirch Carrera, son père, institué avec le dit testement,
à ce présents & le dit patu cy-dessus désigné, confronté et
aboutissé ensemble avec tous les droits et pertinences à luy
appartenants et qu’à·l’ avenir luy puissent appertenir, se constituent
encontinent tenir et posséder le susdit patu en nom et par compte
de dits mère et fils Carrera, en dits noms et de ses successeurs
jusques à ce que d’iceluy en ayent prise la pleine, réelle [f. 227v]
et corporelle pocession, la quelle pourront prendre quand bon
leur semblerá sens réquisition d’auconne personne ny quelque
cour que se soit, la quelle pocession prise, icelle se retiendront
devers soy et de ceux qu’ils voudront à toutes ses voluntés à
perpétuité faizables, soufs droit au seigneur à qui appartiendrá
en les censives acoutumées et en la directe seigneurie & toutes
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
445
et quantes fois se vendrá ou engagerá en tout ou en partia, faizent
ses choses comme mieux dire, escrire et lire se peut au profit
et utilité de dits mères et fils Carreras et ses dits successeurs,
luy cédant par raizon de cette dimission et renunciation, tous
les droits et accions & des quels droits, aucon devers soy s’en
réserve, prometent de luy prester toute eviccion et garantie pour
ses propres contracts et affaires seulement et non autrement par
la quelle et tous dommages n’oblige tous ses biens & présents
et avenir avec toutes renonciations et les dits Margaritte Carrera et Antoine Carrera, mère et fils, en dits noms, la présent
dimission et rénunciation par le dit André Bulcià du susdit patu
à eux faite, acceptent d’ailleurs en vertu du présent acte
dechargent, abseulent et remettent au dit André Bulcià, à ses
successeurs et à ses biens de la solution et annuelle prestacion
du dit censal masse, prix et capital d’icelluy et de toute obligation
[f. 228] et incy de tous dépens, dommages et interests & faizent
au dit Bulcià et à ses successeurs fin et définition générales et
perpétuales de ne plus demander chose à·l’evenir, voulent et
expréssement concentant que l’acte de imposicion et créacion par
raizon d’icelluy soumie soint cancellées et annullées de toutes
ses parties de sorte que jamés poissent estre utiles ni profiter
aux dits mère et fils Carreras en dit nom, ni nuire au dit Bulcia,
ni à ses successeurs, et comme le recoubrement des arrerages
du dit censal en le cour du bailiage de la présent ville de Perpignan
l’apportet procès et causa entre les susdites parties, incy dites
parties et chaconne d’icelle mutua estipulatione interveniente
renonceront comme en vertu du présent renoncent au dit procès
et question et à toute instance et poursuite d’icelluy et à tous
les incidents et dépendances & faizant la dite et présente
renunciation, avec les clauses et rénunciations en semblables
actes metre acoutumées selon le l’estile et curs du nott[aire] bas
nommé et aincy l’ont juré.
4
Tesmoins François Troeta, Jean Antoine Aubert, maîtres
tisserands de laine, les deux de Perpignan et Joseph Sunyer,
clerch, qui vice.
1. Barri de les Blanqueries, fora les muralles antigues de la vila, a la riba esquerra
de la Bassa, vora el riu, entre el pont de Nostra Senyora (avui pont de Pedra) i el pont de
Na Saut. 2. Pont erròniament anomenat de la Sal, per analogia de la sal (hauria portat
al camí de la sal) amb el cognom Salt o Saut (mencionat en els coronells perpinyanesos
baixmedievals): de fet, seria el pont de la Saut o Na Saut (C. CAMPS, op. cit., p. 455).
3. Porta d’entrada nord de Perpinyà, a tocar del Castillet. 4. Al marge, Con[tro]llé à
Perp[ign]an le troisième juillet 1700 f° 148, n° 12 v°: receu cinq sols. [firmat] Ferris.
446
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
325
1700, juny, 27
Àpoca feta per Joan Alaus, hortolà de Perpinyà, a Joan Torres, jove
adroguer de Perpinyà, per 77 lliures 1 sou 5 diners francesos
que corresponen a 61 lliures 1 sou 5 diners de despeses en
el judici portat davant la cort del batlle de Perpinyà per Alaus
–Torres hi va ser condemnat el 1699– i a 6 lliures de reparació
civil per raó de la sentència.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 228-229.
Le mesme jour, en Perpignan régnant &.
Jean Alaus, jardiner de Perpignan, de son [f. 228v] bon gré
et certaine science fait quitance à Jean Torres, jeune marchand
droguiste de Perpignan, à ce présent & de soixante sept livres,
un sol et sinq deniers, monnoye de France, à raison de trois réaux
d’argent par chaque livre et sont sçavoir 61 ll. 1 s. 5 deniers pour
les frais et dépains par le dit Alaus contre le dit Torres faits en
le procès extraordinaire que le dit Alaus apportet contre le dit
Torres en la cour du bailiage de la présente ville de Perpignan,
en la quelle quantité font le dit Torres condempné par sentance
en dite cour rendeue, le 10e novembre 1699, et pour les causes
et raizons en icelle aportées, et les restantes 6 ll. pour le
repairation civille aportée en dite sentence ressues, argent
comptant, à ses volontés (selon a dit), de les quelles l’an tient
quite renunceant à l’exception d’icelles de ne les avoir point eues
ni receues et incy l·in fait la présent quitance et, comme par le
recouvrement des dits frais, par raizon de dite scentance en la
dite cour du bailiage de Perpignan se apportet procès et cause
entre les susdites parties, ses dites parties et chaconne d’icelle
mutua estipulatione interveniente renonceront, comme en vertu
du présent, renoncent au dit procès et question et à toute instance
et poursuite d’icelluy et à tous les incidents et dépendans & avec
toutes les clauses et [f. 229] rénunciations en semblables actes
metre acoutumées, selon l’estile du nott[aire] bas nommé et aincy
l’ont juré &.
1
Tesmoins François Troera, Jean Antoine Aubert, maîtres
tisserents de laine, les deux de Perpignan et Joseph Sunyer, clerc,
qui vice.
1. Al marge, Controllé à Perpignan le trois[ièm]e juillet 1700, f° 149, art[icle]
prem[ie]r: receu cinq sols. [firmat] Ferris.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
447
326
1700, juny, 28
Debitori fet per Maria, vídua de Joan Salas, pagès de Vilallonga
de la Salanca, a son gendre Guillem Badia, també pagès del
lloc, per 243 lliures deixades i pagadores d’aquí a sis anys amb
hipoteca d’una casa a Vilallonga, carrer de la Panna.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 229-229v.
Le 28e juin 1700, en Perpignan régnant &.
Marie Salas, veuve de Joseph Salas, pagès du lieu de
Vilallonga de la Salancha, diocesse d’Elne, de son bon gré et
certaine science, confesse et reconnoit devoir à Guillaumes Badia,
pagès du mesme lieu de Vilallonga, son beau-fils à ce présent,
la somme et quantité de deux cents quarante trois livres, monnoye
de France, à raison de trois réaux d’argent par chaque livre et
sont par semblable somme, par le dit Guillaumes Badia à la dite
Marie Salas, volontairement prestée en argent comptant, receues
à ses volentés (selon a dit), renonçant à l’excepcion d’icelle de
ne les avoir point eues et receues et luy en fait quitance, les quelles
243 ll. luy promet donner et payer, argent comptant, hors banc
et table et tout lieu de dépost du jourd’huy à six ans prochains
et cela en paix, sans dilacion, soubs peine et scripteure de tiers
& la quelle pourra estre dénoncée à toutes cours, renonciation
de son propre for, soubmission à tout autre avec faculté de
changer de jugement, salaires acoutumés obligeant [f. 229v] pour
l’observance du sous dit, espetielement et généralement nomine
praecario, une maizon scize au dit lieu de Vilallonga, rue nommé
de la Panna,1 confrontant d’un côté avec Sagimont Bressa, d’autre
côté avec Emanuel Sala, de part devant avec la dite rue et de
part dernier avec le tua et généralement tous et chacons ses biens
meubles & renonceant à la loix que dit quod prius transeundum
sit per spetialiter quam per generaliter obligata et à autre disposant
quod quandiu potest creditor de spetiali hipotecha sibi satisfieri
manus ad alia non extendat et à tous autres droits et loix à luy
favorables et aincy l’a juré.
2
Tesmoins le illustre Ange Boquet, en Perpignan domicilié,
Michel Pagès, pagès du lieu de Catllar, terre de Conflent, diocesse
d’Elne et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Actual carrer de la Professó (fr. rue de la Procession). Informació Simon Ferré,
Vilallonga de la Salanca. 2. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le trois juillet 1700,
reg[istr]e 7, fol. 49, art[icle] 2: receu quinse sols. [firmat] Ferris.
448
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
327
1700, 29 de juny
Procuració general feta per Pere Oliver, adroguer de Canet de la
Costa (avui Canet de Mar), bisbat de Girona (Maresme) a
Ramon Bussach, mestre tender de Perpinyà, per a representarlo i substituir-lo en qualsevol assumpte civil o criminal.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 229v-230v.
Le 29e juin 1700, en Perpignan régnant &.
Pierre Oliver, marchand droguiste de la ville de Canet de la
Costa, en Catalogne, diocesse de Gironne, se confiant pleinement
(selon a dit) de bonne foy, industrié légalité, probité et intelligence
dans les afaires du bas nommés Raymond Boussach, maistre
mangonnier de Perpignan, de son bon gré et certaine science de
la millieur manière [f. 230] que mieux se peut & et sans auconne
révocation d’autres procureurs, a fait, constitué son procureur
général et avec toute générale administration le dit Raymond
Boussach à ce présent et acceptant, sçavoir sur tous et chacons
ses affaires, argent, changes, rechanges, obventions,1 plaids,
instances et causes du constituent civiles et criminelles meuues
et à mouvoir tant en demandant qu’en deffendant aincy que bon
luy semblera, actives, passives, principales et d’appellations et
icelles par tous endroits régir, gouverner et déffendre, demander
et recevoir, tracter, poursuivre, procurer et terminer tant en
jugement qu’hors jugement avec libre et générale administration.
Voulant et concentant le dit constituent, que le nott[aire] publich
baz nommé pouisse et aye l’autorité et faculté de pouvoir extraire
de la présente procuration généralle et avec généralle administration, tous les actes qu’il en sera requis et mesme ajouter
toutes les spétialités et pouvoirs que mieux dire et imaginer se
peuvent. Faizent en outre le dit constituent au dit Raymund
Boussach, son procureur général et avec généralle administration
en pouvoir dud[it] not[aire] bas nommé, toutes et telles procurations que le dit Raymund Boussach, procureur prédit demanderá
et voudrá avec les conditions, pactes et espétialités de toute sorte
d’actes à luy nécessaires; voulant et expressement concentant que
toutes les choses que manqueront et semblerá manquer en la
présente procuration [f. 230v] des quelles en icelle s’en douroit
faire mencion estre ici mises et expressées et qu’elles2 ayent autant
de force cumme si elles eussent esté expressées \luy donnant aussi
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
449
tout/ pouvoir et faculté pour toutes les choses cy dessus dites.
Soubstituer3 un ou pleusieurs procureur ou procureurs que bon
luy semblera, voulent de mesme qu’avec la présente procuration,
soint compris tous les chapitres et pouvoirs de povoir vendre,
aliéner ou engager à telle personne qu’il luy seura bien veue et
par telles sommes et conditions qu’il luy plairá, prometent
générelement tout ce que dit son procureur faira, avoir pour
agréable et ne le révoquer soubs obligacion de ses biens & et
aincy l’a juré &.
4
Tesmoins Joachim Izarn, maître peigneur de Perpignan,
Antoine Llaurens et Sébastien Clapés, les deux mariniers du lieu
de Cadaqués en Catalogne, du mesme diocesse de Gironne et
Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Segueix, ratllat, affaires. 2. Segueix, ratllat, luy donnant aussy tout, que és
inserit més endavant. 3. Segueix, ratllat, voulent. 4. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an
le troisième juillet 1700, reg[istr]e 7, fol. 49, art[icle] 3: receu cinq sols. [firmat] Ferris.
328
1700, juny, 30
Venda d’un hort a Tuïr d’una quartonada feta per Josep Purxet,
escrivent de notari, habitant d’Illa, al noble Miquel de Copons
i Tamarit, conseller del rei i president del Consell Sobirà de
Rosselló, per 15 pistoles d’or. La terra li pertany per la donació
que li va fer el 1695 el seu cosí, Cristòfol Puigvehí.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 230v-231v.
Le 30e juin 1700, en Perpignan régnant &.
Le sieur Joseph Purxet, clerch de nott[aire], demeurant en
la ville de Ille, diocesse d’Elne, de son bon gré et certaine science
par luy et ses héretiers et successeurs quelconques, vend et par
raizon de cette vente, délibre, concède, remet, et délaisse [f. 231]
au trés illustre et noble seignieur Don Michel de Copons et
Tamerit, conseiller du roy en ses conseils et président au Conseil
Souverain de Roussillon à ce présent & et à ses héretiers et
successeurs et qui voudra à perpétuité, une piesse de terre jardin,
scize au terroir de la ville de Tuhir, du mesme diocesse, de
continence d’une cartonada de terre plus ou moins, afrontant
d’une part avec l’illustre seigneur Joseph de Pagès, en Perpignan
domicilié, d’autre part avec Mariangélique Vilar, femme de Jean
Vilar, pagès et baille du lieu de Trullás du dit diocesse d’Elne,
d’autre part avec le sieur Bonaventure Coll, docteur èz loix, agulla
450
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
au milieu et avec autres, la quelle piesse de terre jardin luy appartient
par titre de donnation à luy faite par Christopfle Puignebí,1 son
cousin, faite par acte retenu en pouvoir du sieur Joseph Ferriol,
nott[aire] royal et du collège des nott[aires] de Perpignan le 8e juillet
1695. Se constituent en continent tenir et posséder la cy-dessus
dite piesse de terre, en nom et par compte de dit sieur acheteur
et de ces héretiers et successeurs, jusques à ce que d’icelle en
ait prisse la pleine, actuelle, réelle et corporelle pocession, laquelle
pourra prendra quand bon luy semblera, sens requisition
d’auconne personne, ni cour qu’il se soit, laquelle pocession prise,
se retindra devers soy, et de qu’il voudra à toutes ses voluntés
perpétuelement, la quelle luy vend par franche en alou, faizent
[f. 231v] ces choses comme mieux dire, écrire et lire se peut, pour
le profit et utilité [du], dit sieur acheteur et de ses dits successeurs,
cédent par raizon de cette vente, tous les droits et accions, des
quels droits aucon devers soy s’en réserve, la quelle vente luy fait
par le prix de quinze pistoles d’or, à raizon d’onze franchs par
chaque pistole, des quelles se’n tient par content et satisfait,
renonceant à l’excepcion d’icelles de ne les avoir point eues ni
receues et à la loix favorable aux trompés au plus de la mo[i]tié
du juste prix et en cas la dite piesse de terre jardin au présent
veaut plus ou a·l’avenir veaudra plus du dit prix, tout le dit plus
autant que se puisse estre, luy donne, cède, remet et relatxe.
Prometent au dit sieur acheteur de luy faire bonne et valoir la
présent vente et de luy prester toute eviccion et garentie par la
quelle et tous dommages, n’oblige tous et chacons ses biens tant
meubles qu’immeubles présents et avenir et aincy l’a.
Tesmoins les bas nommés et.
1. El cognom de veritat és Puigvehí, mal llegit i ortografiat pel notari Esteve o
el clerc Sunyer.
329
1700, juny, 30
Àpoca de la venda precedent (doc. núm. 328) feta per Josep Purxet,
escrivent de notari a Illa, al noble Miquel de Copons i Tamarit,
conseller del rei i president del Consell Sobirà de Rosselló, per
15 pistoles d’or.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 231v-232.
Item cum alio instrumento, le dit Joseph Purxet, vendeur,
de son bon gré, fait quitance au dit trés illustre seigneur Don
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
451
Michel de Copons et Tamerit, acheteur à ce présent & de dites
quinze pistoles à dite raizon d’onze livres, monnoye de France,
par chaque pistolle, pour le prix et vente du dit jardin, les quelles
confesse avoir receues, argent comptant èz présences du nott[aire]
soubsigné et [f. 232] tesmoins cy-bas nommés avec monnoye
d’or et argent blanch, sçavoir louis d’or et argent blanch, de les
quelles l’an tient quitte et s’en tient par content et satisfait,
renonçant à l’exception d’icelles de ne les avoir point eues ni
receues et luy en fait la présente quitance.
1
Tesmoins le sieur Jean Avallanet, docteur en médicine, le
sieur Antoine Veguer, prestre de l’église de Saint Jaques de
Perpignan et.2
1. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le 12 juillet 1700, reg[is]tre 7, fol[io] 155r°,
art[icle] 6: receu dix sols. [firmat] Lapause. 2. Com en la partida precedent, Jaume Esteve
s’ha descuidat de firmar l’acta.
330
1700, juliol, 1
Àpoca feta pel noble Anton de Tarrena, domiciliat a Perpinyà, a
Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com a tutor dels
pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la Roca d’Albera,
per 76 lliures perpinyaneses que corresponen a dues pensions
d’un censal, és a dir per 38 lliures a una pensió deguda des
de l’1 de febrer de 1699 i per 38 lliures a una pensió deguda
des de l’1 de febrer de 1700.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 232-232v.
Le primier juillet 1700, en Perpignan régnant &.
Le noble sieur Don Anton de Tarrena, en Perpignan domicilié, de son bon gré et certaine science, fait quitance au dit noble
sieur Dominique Generés, en la susdite qualité de tuteur et
curateur des dits pupilles de Perarnaus, à ce présent, de la
quantité de septante six livres, monnoye de Perpignan, à raison
de six réaux d’argent par chaque livre, et sont sçavoir 38 ll. par
une pention deuue et finie le premier jour du mois de février
de·l’an 1699 et les restantes 38 ll. à compliment de dites 76 ll.
par autre pention aussi deuue et finie le premier jour du mois
de février du présent et current an 1700, d’un censal de pencion
annuelle de semblables 38 ll. que tous les ans le dit jour du
premier [f. 232v] février par les titres en autres quittances
452
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
expréssés reçoit sur les titres des dits pupilles de Perernaus, les
quelles confesse avoir receues ès présances du substitut du
nott[aire] et tesmoins baz nommés, avec monnoye de or et argent,
sçavoir louis d’or et écuts, de les quelles se’n tient par content
et satisfait, renunçant à l’excepcion d’icelles de ne les avoir point
eues ni receues, en fait la présent quitance.
1
Tesmoins le sieur François Beringó, prestres de la Real, Jean
Minyart, maître teilleur, les deux de Perpignan et Joseph Sunyer,
clerch, qui vice.
1. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le 12. juillet 1700, reg[ist]re 7, f° 155r°,
art[icle] 7: receu dix sols. [firmat] Lapause.
331
1700, juliol, 1
Àpoca feta per la noble Maria de Copons i Tamarit, religiosa professa
del convent de Sant Salvador de l’orde dels Agustins de
Perpinyà a Domingo Generés, burgès honrat de Perpinyà, com
a tutor dels pubills de Perarnau, hereus de la senyoria de la
Roca d’Albera, per 46 lliures 15 sous perpinyanesos que
corresponen a les despeses que Maria de Copons tindrà a causa
del manteniment de la pubilla Magdalena de Perarnau durant
sis mesos (1 de juliol 1700-1 de gener 1701). Són 38 lliures
10 sous per aliments, 5 lliures 10 sous pel blanqueig de la
roba i la compra de fils i agulles. La quantitat va ser definida
per dues sentències de la cort del Consell Sobirà de Rosselló
dels anys 1696 i 1698 i és pagada pel reverend Gaspar Beringó,
prevere de Sant Joan de Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 232v-233.
Le mesme jour, en Perpignan régnant &.
Le noble Dame Marie de Copons et Tamerit, religieuxe
professe du monestaire et couvent de Saint Sauveur de·l’ordre
de chanoinesses régulaires de Saint Augustin de Perpignan, de
son bon gré et certaine science, fait quitance au dit noble sieur
Don Dominique Generés, en dit nom absent & de quarante six
livres quinze sols, monnoye de Perpignan, à raison de six réaux
d’argent par chaque livre, et sont sçavoir 38 ll. 10 s. par la dépense
et nouriteure des alimens pendent six mois que dite Dame de
Copons doit fournir et prester a Dame [f. 233] Magdelene de
Perarnau, les quels six mois comenseront à courir ce jourd’huy
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
453
et finiront le premier jour du mois de janvier prochain; 5 ll.
10 s. pour luy faire blanchir le linge pendent les dits six mois
et deux livres, quinze sols pour luy acheter fil et espigles et autres
petites choses luy doit fornir pour l’ornement de sa personne
pendent les dits six mois, le quelle somme de 46 ll. 15 s. le dit
Don Dominique Generés, en dit nom, paye en vertu de deux
arrests de la cour de nos seigneurs du Consiel Souverien de
Roussillon, l’un du 16e mars 1696 et l’autre des 29e avril 1698,
les quelles confesse avoir eues et receues èz présances du substitut
du nott[aire] et tesmoins cy baz nommés, avec monnoye d’or et
argent blanch, sçavoir louis d’or et écuts realiter numerando par
mains du sieur Gaspard Beringó, prestre de l’église de Saint Jean
Baptiste de Perpignan, payant (comm’il a dit et asseuré) de
deniers de dit noble sieur de Generés, de les quelles l’an tient
quite et se’n tient par contente et satisfaite, renonçant à
l’excepcion d’icelles \de/ ne les avoir point eues et receues et luy
en fait la présente quittance.
1
Tesmoins le sieur François Beringó, prestres de l’iglise de
la Real, François Pasquer, jeume marchand droguiste, les deux
de Perpignan et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le 12. juillet 1700, reg[ist]re 7, fol° 155r°,
art[icle] 8: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
332
1700, juliol, 3
Creació de censal amb venda a carta de gràcia d’un pati a Perpinyà,
carrer del Jesús d’en Boadella, i d’una vinya de 5 aiminades
a Sant Genís de Tanyeres, terme la Granja de Bearn, feta pels
cònjuges Abdon i Margarida Brau, hortolans de Perpinyà a
Josep Criballer, mestre esparter de Perpinyà, per 110 lliures
amb pensió anual de 5 lliures 10 sous francesos, pagadors
cada 3 de juliol.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 233-235.
Le 3e juillet 1700, en Perpignan régnant.
Abdon Brau, jardinier de Perpignan et [f. 233v] Margaritte
Brau, sa femme, de leur bon gré et certaine science, par eux et
ses héretiers et successeurs quelconques, moyennant acte de
rechapt du censal cy-bas escrit, vendent et par raizon de cette
vente de noveau creent, constituent et assignent spetialement et
454
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
expressement sur un patu sciz en la présent ville de Perpignan,
paroisse de Saint Jacques, rue nommée del Jesús d·en Boadella,1
confrontant d’un côté avec Joseph Bormús, jardinier, d’un autre
côté avec Raymund March, pagès, de part devant avec François
Llobet, jardinier, rue au milieu, et de part dernier avec Dominique
Rure, traivelleur, tous de la présente ville de Perpignan, item sur
une vigne scize aux terroi[r]s de Saint Genis, nommé le Grange
de Bearn,2 de continence de cinq ayminades de terre plus ou
moins, afrontant avec Antoine Debese, conroyeur, avec Raymund
Conduret, pagès, avec Dominique Bonafós, jardinier et avec Marie
Balenta, veuve, tous de la présente ville de Perpignan et avec
autres et générelement sur tous et chacons leurs biens tant
meubles que immeubles, présents et à·venir, à Joseph Criballer,
maître spartier de la présente ville de Perpignan à ce présent et
acceptant, et à ses héretiers et successeurs et à qui voudrá
perpétuelement, sinq livres, dix sols, monnoye de France, à raison
de trois réaux d’argent par chaque livre payables et aportées tous
les ans aux frais et despens [f. 234] de dits mariés Braus et de
leurs héretiers et successeurs en main et pouvoir du dit Joseph
Criballer, acheteur et de ses héretiers et successeurs, argent
comptant, hors banc et table et autre lieu de dépost, avec une
seule paye faizable le 3e juillet comensant en faire la primière
paye le 3e juillet de·l’an 1701 et aincy tous les ans à perpétuité,
le mesme jour et cellá en paix, sens dilation, soubs peine et
scripteure de tiers, la quelle peurront dénoncer en toutes cours,
avec renunciation de son propre for, se soubmetant à tout autre
et avec faculté de sanger3 de jugement, salaires acoutumés,
prometent de ne point fermer de droit ni user de grâces, au
contraire le dit censal reconnoitre et capbreuer toutes et quantes
fois ne seront requis, soubs la peine de 25 sols de dite monnoye,
la quelle pourrá denoncer comme cy dessus. Voulent le présent
acte estre fait en forme avec les clauses accoutumées, juxta stilum
nott[arii] publici infrascripti. Se constituant incontinent pocéder
les dites 5 ll. 10 s. de censal ou de rente constituée en nom et
par compte de dit Criballer, acheteur et de ses héretiers et
successeurs, jusques à ce que d’icelles \en/ ayent prise la réelle,
actuelle et corporelle pocession, la quelle pourront prendre de
leur propre autorité sens réquisition de personne, ni cour qui se
soit, quand bon leur semblera, arribant le terme de la primièra
solution et paye et icelle prise, se la retiendront de vers soy pour
en faire ses voluntés à perpétuité [f. 234v], les quelles choses font
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
455
et entendent faire comme mieux dire, escrire, lire et persevoir
se peut, pour le profit et utilité de dit acheteur et de ses dits
héretiers et successeurs, avec cession de tous droits et accions,
dels quels droits et accions entièrement se’n despuillent et les
cèdent et remetent à dit acheteur et à ses héretiers et successeurs
et à qui voudront, leur constituent véritables mait[r]es et
procureurs comme de ces propres choses, ne se réservant aucon
droit devers soy, la quelle vente et constitucion de rente luy font
par le prix de cent et dix livres de dite monnoye de France, de
les quelles s’en tienent par contents et satisfaits renonçant à
l’excepcion d’icelle de les avoir point eues ni receues et à la loy
favorable aux trompés au plus de la moitié du juste prix et si
le dit censal au présent veaut plus ou à·l·avenir vaudrá plus du
dit prix, tout le dit plus autant qui se puisse estre luy donent,
cèdent, remetent et relatxant, prometent au dit acheteur de luy
faire bonne et valable la présente vente et constitucion de rente
et de luy prester toute éviccion et garentie, par la quelle et tous
dommages n’obligeront espétielement et expressément las cy
dessus dits désignés et confrontés patu et vigne et généralement
tous et chacons leurs biens et de chacon d’iceux solidèrement
tant meubles comme immeubles, présents et alevenir renon[f.
235]çant à l’épistre de l’empereur Adrien, bénéfices de nouvelles
constitutions, consuétude de Perpignan et à la loix que dit et
dispose utrumque reorum pro ratta conveniri debere et la dite
Margaritte cerciorée de ses droits & renonce au bénéfice du cénat
consult valleyen et à l’autentique qui comence si qua mulier posita
c. ad Valleyanum & et à la loix que dit que l’obligacion faite par
mary et femme en un mesme contract non valoir et tous deux
à la loix que dit quod prius transeundum sit per spetialiter quam
per generaliter obligata et à autre qui dit quod quam diu potest
de espetiali hipotecha sibi satisfieri manus ad alia non extendat
et à tous autres droits et loix et à toute prescription, tant
centenaire et immemoriele et incy l’ont juré &.
Tesmoins les baz nommés et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Actualment, carrer de Francesc Xavier de Llucià o del “Sentier” (C. CAMPS, op.
cit., p. 346 i 558). 2. Mas de Bearn, pertanyent a la família de Foix-Bearn, donzells a
Perpinyà, al terme perpinyanès de Sant Genís de Tanyeres, als confins amb Bompàs. 3. Remet
al francès «changer».
456
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
333
1700, juliol, 3
Àpoca del censal amb venda a carta de gràcia precedent feta pels
cònjuges Abdon i Maria Brau, hortolans de Perpinyà, a Josep
Criballer, mestre esparter de Perpinyà, per 110 lliures franceses
(doc. núm. 332).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 235-235v.
Item cum alio instrumento, les dits Abdon et Marie Braus,
vendeurs, de leur bon gré et certaine science, font quittance au
dit Joseph Criballer, acheteur à ce present & de dites cent et dix
livres de dite monnoye de France, pour le capital, prix, masse
et propriété de dit censal, les quelles confessent avoir receues,
argent comptant ès présances du substitut du nott[aire] publich
et tesmoins cy-baz nommés avec louis [f. 235v] d’or, de les quelles
l’an tienent quitte et se’nt tienent pour contents et satisfaits,
renonçant à l’excepcion d’icelles de ne les avoir point eues ni
receues et luy font la présent quittance.
Tesmoins les sieurs Gaspar Riu, pagès, Jacques Regis, cordonnier, les deux de Perpignan et Joseph Sunyer, clerch, qui
vice.
334
1700, juliol, 3
Àpoca de la venda a carta de gràcia precedent feta per Josep Criballer,
mestre esparter de Perpinyà, als cònjuges Brau, hortolans de
Perpinyà, per 110 lliures franceses, preu íntegre del censal, al
qual caldrà afegir les pensions i prorrates pendents el dia de
la recompra (docs. núm. 332 i 333). El salari del notari no
va a càrrec del comprador.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 235v-236.
Le mesme jour, en Perpignan régnant &.
Le dit Joseph Criballer, de son bon gré & en force du présent
acte fait aux dits mariés Abdon et Margaritte Braus, à ce présents
& et à leurs héretiers et successeurs, acte de grâce de pouvoir
rechapter le dit censal, payées primèrement à luy ou à ses
héretiers et successeurs, argent comptant, hors banc et table et
tout lieu de dépost en une seule paye, les dites 110 ll., pentions
et porrate deues jusques au jour de dit rechat et quitacion de
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
457
dit censal, et non le salaire de l’acte de la présente constitution,
comme icelluy ait esté payé au nott[aire] baz escrit afin de le
délibrer audit Criballer, pour tout ce que server, guarder et
acomplir, n’oblige tous et chacons ses biens, présents et avenir
avec toutes renonciations et aincy l’a juré &.
1
Tesmoins les cy-dessus nommés et Joseph [f. 236] Sunyer,
clerch, qui vice.
1. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le 12. juillet 1700, reg[istre] 7, fol[io] 155
r° art[icle] 9: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
335
1700, juliol, 3
Debitori fet per Josep Sicra, mestre sastre de Perpinyà, i la seua
esposa Maria, a Josep Criballer, mestre esparter de Perpinyà,
per un censal que es rep sobre una casa a Perpinyà, carrer
de Sant Domingo, pagador cada 31 de març de pensió anual
de 5 lliures 10 sous. El censal va ser creat el 1699 pels cònjuges
Sicra a Francisco Criballer, hoste o hostaler de Perpinyà, que
l’ha traspassat aquest any 1700 a son germà Josep.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 236-237.
Le mesme jour, en Perpignan régnant.
Joseph Sicra, maître tailleur de Perpignan et Thérèze Sicra,
sa femme, de leur bon gré et certaine science en vertu du serment
que cy-baz presteront, confessent et en bonne foy reconnoissent
à Joseph Criballer, maître spartier de la présent ville de
Perpignan, à ce présent et acceptant qu’ils tienent et possèdent
une maison scize en la présent ville de Perpignan, paroisse de
Saint Jean, rue nommée de Saint Dominique,1 confrontant d’un
côté avec Ignasse Picas, procureur, d’autre côté avec Victoire
Maurina, veuve, de part debant avec la dite rue et de part dernier
avec François Anglada, silurgin, tous de Perpignan et avec le
cemetière de Saint Jean et autres, sur la quelle maizon le dit
Joseph Criballer, reçoit tous les ans, sinq livres, dix sols, monnoye
de Perpignan, à raizon de six réaux d’argent, par chaque livre
de censal ou rente constituée, annueles et perpétueles, payables
tous les ans à perpétuité, argent comptant, hors banc et table
et autre lieu de dépost, en une soule paye faizable le 31e mars,
par titre de vente et nouvelle imposicion, création et assignation
de dite rente constituée par les dits mariés Joseph et Thérèze
458
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Sicras à François Criballer, hôte [f. 236v] de la présent ville de
Perpignan, frère du dit Joseph Criballer, faite par acte retenu par
le sieur Antoine Compter, nott[aire] royal et du collège des
nott[aire]s de Perpignan, le 31e mars 1699, et après le dit François
Criballer, tant en la capital, masse, prix et propriété comme aussi
en les annuelles pencions d’iceluy, fit vente, cession et transport
du sus dit censal ou rente constituée au dit Joseph Criballer, par
acte retenu en pouvoir du dit Compter, nott[aire], le premier mars
dernier, c’est pourquoy faizant les choses sus dites sens préiudice
des2 premières et ancienes obligations & convienent et prometent
qu’ils et leurs héretiers et successeurs, qu’à l’avenir tiendront et
pocèderont la dite maison, donneront et payeront tous les ans
à perpétuité au dit Joseph Cribailler ou à ses successeurs le dit
jour du 31e mars, hors banc et table et tout lieu de dépost \le
dit censal/ et comenceront en faire la première solucion et paye
le 31e mars prochain3 et insi tous les ans à perpétuité le mesme
jour et cellá en paix, sens dilation, soubs peine et scripteure de
tiers & la quelle pourront dénoncer en toutes cours avec renunciacion de leur propre for, ce soumetant à tout autre avec faculté
de sanger4 de jugement, salaires acoutumés, prometent de ne
point fermer de droit ni user de grâces, au contraire le dit censal
reconoitre et capbrever toutes et quantes fois ne [f. 237] seront
requis, soubs la peine de deux livres de dite monnoye, la quelle
pourrá estre dénoncée comme cy dessus, par la quelle et tous
dommages & n’obligeront espétielement et expressément la
susdite désignée et confrontée maison et générelement tous et
chacons ses biens solidèrement meubles et immeubles, présents
et à·venir, renonçant à la loix que dit quod prius transeundum
sit per spetialiter quam per generaliter obligata et à autre loix que
dit quod quam diu potest creditor de espetiali hipotecha sibi
satisfieri manus ad alia non extendat et à l’épistre de l’empereur
Adrien, bénéfice de nouvelles constitucions et consuétude de
Perpignan et au droit dizant utrumque reorum & et la dite Thérèze
Sicra, cerciorée de ses droits par le substitut du nott[aire] bas
nommé, afin n’en puisse alléguer cause d’ignorance, renonce au
bénéfice du cénat consult valleyen et à l’auctentique començant
si qua mulier posita c. ad Valleyanum et à la loix que dit5 que
l’obligation faite par le mary et la femme en un mesme contract
ne soit d’aucon valeur et à tous autres droits et loix & et à toute
prescription centenaire et immemoriele et ainsi l’ont juré &.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
459
6
Tesmoins les sieurs François Ficat, François Beringó,
prestres de l’église insigne et collégiale de Nostre Dame de la Real
et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Actualment, carrer de la Revolució Francesa (C. CAMPS, op. cit., p. 518). 2. Segueix,
ratllat, les. 3. Segueix, ratllat, le dit censal de pencion annuelle de sinq livres dix sols
de dite monnoye de Perpignan. 4. Remet al francès «changer». 5. Segueix, ratllat, pouse
de la paraula ‘dispo<u>se’. 6. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan le 12. juillet 1700,
reg[istre] 7, fol[io] 155 r°: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
336
1700, juliol, 3
Debitori fet per Miquel Vernis, corredor de Perpinyà, a Joaquim
Izarn, pentiner de Perpinyà, usufructuari dels béns de la seua
esposa Magdalena i procurador de Francès i Gràcia Badia,
d’Illa, i de Pere Veguer, adroguer de Cadaqués, per un censal
que es rep sobre una vinya a Pià, terme de l’Horta, pagador
cada cap d’any, amb pensió anual de 2 lliures. El censal va
ser creat al 1674 per Miquel Vernis a Francesc Laporta, mestre
ferrer de Perpinyà, mitjançant la venda d’un cotiu, ara vinya,
i traspassat el 1700 als seus hereus mitjançant el marmessor,
Francesc Laporta menor, prevere de Santa Maria la Real de
Perpinyà.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 237v-238v.
[f. 237v] Le 4e juillet 1700, en Perpignan régnant.
Michel Vernis, crieur publich de Perpignan, de son bon gré
et certaine science en vertu du serment que cy-bas escrit, confesse et en bonne foy, reconnoit à Joachim Izarn, maître peineur,
tant en nom d’usufructuaire des biens dotalles de Magdalenne
Izarn, sa femme, cumme aussi en qualité de procureur (comm’il
asseure) des mariés François et Grâce Badia de la ville de Ille,
et de Pierre Veguer, marchand droguiste du lieu de Cadaquès
et1 Catalogne à ce présent et acceptant, qu’il tient et possède une
piesse de terre vigne et auperevant cotiu scize aux terroirs du
lieu de Piá, diocesse d’Elne, lieu nommé la Horta,2 de continence
de six cartonades de terre plus ou moins confrontant d’une part
avec Joseph Marsench, maître cordonnier de Perpignan, de trois
parts avec les héretiers du feu Gaspar Amalrich, pagès du dit lieu
de Piá et avec autres, sur la quelle vigne le dit Izarn, reçoit touts
les ans, deux livres, monnoye de Perpignan, à raizon de trois réaux
d’argent par chaque livre de censal ou rente constituée, payables
460
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
tous les ans à perpétuité, argent comptant, hors banc et table
et autre lieu de dépost, en une soule paye faizable le primer jour
du mois de janvier, par titre de vente et nouvelle imposicion,
création et assignation de dite rente constituée [f. 238] par le dit
Michel Vernis à François Laporta, maître maréchal de Perpignan,
faite par acte receu pardebant le feu sieur Joseph Llambí,
nott[aire] royal et du collège des nott[aire]s de Perpignan, le
primier jour du mois de janvier 1674 (provenent du prix et vente
de dite piesse de terre pour lors cotiu et aujourd’huy vigne), le
quel censal entre autres font aux dits mariés Izarns en dits noms
et aux dits mariés François et Grâce Badia, et Pierre Vaguer par
le sieur François Laporta, prestre de l’église de Saint Jean Baptiste
de Perpignan en qualité de manumisseur de l’âme et exécuteur
du testement et dernière volonté de la défu[n]cte Margaritte
Laporte et Veguer, cède et transporte par acte de transaction et
avinence entre les dits mariés Izarns en les dits noms et le dit
sieur François Laporta, prestre, en dit nom faite par acte reteneu
par devant le nott[aire] baz nommé le 24e février dernier et par
les raizons en icelle aportées. C’est pourquoy faizent les choses
sus dites, sens préiudice de les premières et ancienes obligacions
& convient et promet que luy et ses héretiers et successeurs,
qu’à·l’avenir tiendront et pocèderont la dite piesse de terre,
donneront et payeront aux dits mariés Izarns, mariés Badies et
au dit Pierre Veguer et par iceux au dit Joachim Izarn, lur
procureur les dites deux livres de dite monnoye de France de
censal payables touts les ans à perpétuité, argent comptant, hors
banc et table et tout lieu de dépost, le dit jour [f. 238v] du primier
janvier començant à faire la primière paye le primier jour du mois
de janvier, prochain et insi tous les ans à perpétuité le mesme
jour et cellá en paix, sens dilation, soubs peine et scripteure de
tiers & la quelle pourront dénoncer en toutes cours avec
renonciation de leur propre for, ce soummetant à tout autre avec
faculté de sanger3 de jugement avec salaires acoutumés, prometant
de ne point fermer de droit ni user de grâces, au contraire le
dit censal reconnoitre et capbrever, toutes et quantes fois ne sera
requis, soubs la peine de quinze sols de dite monnoye de France,
la quelle pourra estre dénoncée comme cy-dessus, par la quelle
et tous dommages n’oblige espétielement la susdite piesse de terre
vigne et générelement tous et chacons ses biens meubles et
immeubles, présents et avenir, renonçant à la loix que dit quod
prius transeundum sit per espetialiter quam per generaliter obligata
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
461
et aussi à autre que dit quod quan diu potest creditor de espetiali
hipotecha sibi satisfieri manus ad alia non extendat et à tous autres
droits et loix et à toute prescription centenaire et immemoriele
et ainsi l’a juré &.
4
Tesmoins Jacques Fadavelle, pagès, Antoine Esturich, crieur,
les deux de Perpignan et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Error per «en». 2. Terme de Pià, avui dit l’Horta d’amunt, ara urbanitzat, situat
a 500 m a l’oest del poble en direcció al Crest. 3. Remet al francès «changer». 4. Al
marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le 12. juillet 1700, reg[istre] 7, fol[io] 153 r°, art[icle]
11: reçu cinq sols. [firmat] Lapause.
337
1700, juliol, 4
Revenda a carta de gràcia d’un camp amb oliveres d’una aiminada
i mitja a Malloles, suburbi de Perpinyà, feta per Salvador
Cammàs, tender de Perpinyà, a Josep Anglès, notari de
Perpinyà, que ja n’és propietari de la mésvalença o augment
de valor (adquirida per encant el 1699), per 157 lliures
franceses. El camp va ser comprat a carta de gràcia el 1699
per Salvador Cammàs als germans Joan i Francisco Torres,
de Perpinyà, per 110 lliures franceses (més el salari del notari
i el lluïsme). El preu ha estat augmentat aquest any 1700 en
47 lliures.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 239-240v.
[f. 239] Le 4e juillet 1700, en Perpignan régnant.
Sauveur Cammàs, mangonnier de Perpignan, sçachant que
par acte retenu en pouvoir du sieur Antoine Compter, nott[aire]
royal et du collège des nott[aire]s de Perpignan le 18e février 1699,
moyenant carta de grâce et avec pacte de recheter, acheta de Jean
Torres, jeune marchand droguiste et François Torres, éculié en
gramatique, frères, les deux de Perpignan, une piesse de terre
champs avec quelques oliviers en icelle plantés et existens scize
au terroir de Nostre Dame de Mallolas,1 de continence de une
ayminada et demy de terre plus ou moins confrontant avec le
sieur Joseph Duch, qui est de pertinence avec le gut \ou aqueduch/
de Mallolas, avec le chemin nommé le Chemin clos, avec le sieur
Jean Maris, marchand honoraire de la présente ville de Perpignan
et avec autres, par le prix de cent et dix livres, monnoye de France,
à raison de trois réaux d’argent par chaque livre, auquel prix
feurent ajutées quaranta sept livres de dite monnoye de France,
462
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
comme appert de la quittance des dits frères Torres au dit
Cammàs, faite receue en pouvoir du dit Compter, nott[aire], le
15e may dernier, les quelles deux sommes en une unies, font celle
de 157 ll., sçachant de même que le dit Cammàs par autre acte
receu par le [f. 239v] même Compter, nott[aire], le même jour
du 18e février 1699, au pied du dit acte continué fit aux dits frères
Torres, actes de grâce et de pouvoir recheter la dite piesse de
terre, payées premièrement à luy ou à ses successeurs, les dites
cent et dix livres, salaires des actes et droits des lods, en cas qu’ils
ayent esté payés, comme au plus long appert des dits respective
actes aux quels l’a relationé et comme les dits frères Torres et
le dit sieur Joseph Duch ayant misse à l’enchère publique, le
plus valans de dite piesse de terre, conjoinctement avec la piesse
de terre contigua propre du dit Duch, et icelle aye esté ajugée
au sieur Jean Anglès, marchand honoraire et nott[aire] royal et
du collège des nott[aire]s de Perpignan, comme il appert de la
relation par Antoine Asturich, crieur public et juré de Perpignan
faite, receue en pouvoir du nott[aire] baz nommé le 2e du présent
et courant mois de juillet au dernier de la dite tabe continuée,
c’est pourquoy voulent acomplir les choses per luy promisses
(comme de raison) de son bon gré et certaine science, par luy
et ses héretiers et successeurs quelconques, revend et par raizon
de cette revente, remet et délaisse au dit sieur Joseph Anglès,
nott[aire], comme acheteur et dernier encherisseur de la sus dite
piesse de terre, à ce présent et acceptant et à ses héretiers et
successeurs et à ceux qu’il voudrá à perpétuité [f. 240] la sy-dessus
désignée et aboutissée piesse de terre champ, se constituant
incontinent tenir et pocéder la dite piesse de terre, en nom de
dit sieur acheteur jusques à ce que d’icelle n’aye prise la réelle,
actuelle et corporelle pocession, la quelle pourrá prendre quand
bon luy semblerá, sens réquisition d’auconne personne ni cour
qu’il se soit, la quelle pocession prise, icelle se retiendrá devers
soy et de qu’il voudra à toutes ses volontés perpétuelement, saufs
droits au seigneur se monstrera en les censives acoutumées et en
la directe seigneurie & toutes et quantes fois se vendrá ou engagerá
en tout ou en partie, faizant ces choses comme mieux dire, escrire
et lire se peut, pour le profit et utilité du dit sieur acheteur et de
dits ses successeurs, luy cédant par raizon d’icelle tous les droits
et actions & des quels droits & aucon devers soy se’n réserve, la
quelle revente luy fait par le prix de dites cent sinquante sept livres
de dite monnoye de France, de les quelles s’en tient par content
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
463
et satisfait, renonçant à l’excepcion d’icelles de les avoir point eues
ni receues et à la loix favorable aux trompés ou plus de la mo[i]tié
du juste prix et si la dite piesse de terre vaut plus &, tout le dit
plus autant qui se puisse estre luy donne, cède, remet et relatxe,
prometent de luy prester toute éviccion et [f. 240v] garantie pour
ses propres contracts et afaires seulement et non autrement, par
la quelle et tous dommages & n’oblige tous ses biens & présents
et à·venir, avec toutes renunciacions et avec serment &.
Tesmoins les bas nommés et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Terme de la vila de Perpinyà, al sud-oest de la vila i parròquia sufragània de
Sant Joan.
338
1700, juliol, 4
Àpoca de la revenda a carta de gràcia precedent (doc. núm. 337) feta
per Salvador Cammàs, tender de Perpinyà, a Josep Anglès, notari
de Perpinyà, per 164 lliures 13 sous 4 diners francesos que
corresponen a 157 lliures del preu de la revenda (venda i augment
de preu), més 6 lliures 13 sous 4 diners del salari del notari.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 240v-241.
Item cum alio instrumento, le dit Sauveur Cammàs, revendeur,
de son bon gré & fait quittance au dit sieur Joseph Anglès,
acheteur, à ce présent, d’une part de dites cent sinquante sept
livres de dite monnoye de France, pour le prix de la dite revente,
d’autre part de 6 ll. 13 s. 4 deniers de la même monnoye, pour
le salaire de dits contracts de vente et quittance de augment de
prix et d’une livre par le droit de contrarolle de dits actes, les
quelles sommes en une unies font celle de 164 ll. 13 s. 4 d., les
quelles confesse avoir eues et receues, argent comptant avec
monnoye d’or et argent blanch, èz présences du substitut du
nott[aire] public et tesmoins sy baz nommés, sçavoir louis d’or
et écuts, de les quelles s’en tient par satisfait et content, lan tient
quitte, renonçant à l’excepcion d’icelles de les avoir point eues
ni receues et luy en fait la présent quittance.
1
Tesmoins François Mangolet, mangonnier, René Chebreau,
dit Boucherin, serrurier, les [f. 241] deux de Perpignan et Joseph
Sunyer, clerch, qui vice.
1. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le 12. juillet 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 155r°,
art[icle] 12: receu dix s[ols]. [firmat] Lapause.
464
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
339
1700, juliol, 5
Donació universal de Gabriel Balanda, prevere de Sant Joan de
Perpinyà, al seu nebot Ignasi Artigas, mestre corder de Perpinyà, sota condició i pacte que el donador es reserva 50 lliures
franceses per testar i que el donatari haurà de mantenir el
donador.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 241-242.
Le 5e juillet 1700, en Perpignan régnant.
Le sieur Gabriel Balanda, prestre de l’église de Saint Jean
Baptiste de Perpignan, por la grande volonté et amour qu’il aporte
vers le baz nommé Ignace Artigas, maître cordier de la présent
ville de Perpignan, son nebeu, et en concidération des agréables
et grands services à luy par le dit nebeu despuis plusieurs années
rendus et que tous les jou[r]s luy rend, les quelles sont dignes
de grande réconpance, dézirant le récompancer et luy donner
marques de l’afeccion qu’il a pour luy et en reconnoissence de
tous les soins et assiduités qu’il a prises pendant sa maladia et
imcomodité. C’est pourquoy, non induit à ses choses ni par force
ni par dol, crainte, ni fraude, ni auconne machination, sinon
soulement de sa livre et propre volonté par donnation pure,
parfaite, firme, simple et irrévocable dite entre vifs et de présent
et par icelle donnation que mieux de droit ou de fait valoir peut
purement, livrement et non feintement, sinon sulement de son
bon gré et certaine science, par luy et ses héretiers et successeurs
quelconques, donne et par raizon de cette donnation, cède, [f.
241v] quitte, transporte et délaisse de sa maintenant et à touts
jours au dit Ignace Artigas, à ce présent et acceptant et à ses
héretiers et successeurs quelconques & tous ses biens tant
meubles comme immeubles, noms, voix, droits et actions présentes et avenir et incontinent se constitue avoir et tenir les sus
dites choses données et cédées en nom et par compte de Ignace
Artigas, donataire, son nebeu, jusques à ce que d’icelles nen ait
prise la pleine pocession, la quelle pourrá prendra de sa propre
auctorité quand bon luy semblerá, sens réquisicion de justice,
faizant la dite donnation comme mieux dire, escrire et lire se
peut avec les pactes, réservations et conditions suivants.
Primerament, avec pacte que le dit sieur donnateur se retient et
réserve pour soy, sinquante livres, monnoye de France, à raizon
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
465
de tres réaux de argent par chaque livre pour tester, codeciller,
et autrement faire à ses volontés. Item cum pacte que le dit Ignace
Artigas será obligé, comme en vertu de la présante donnation
se oblige, à donner et prester au dit sieur Gabriel Balanda,
donneteur, tous les aliments nécessaires de manger et boire,
chausser et habiller, honestement, selon sa condition et forses
de son patrimoine en sa maizon et à son égal, tant en sanité
comme en maledie, faizant tous [f. 242] un feu, lumière et
commune habitacion et celá durant la vie naturel du dit sieur
Balanda, donateur prédit et non autrement et insy avec la
observance des dits pactes et conditions et non autrement, fait
la présente donnation et concession avec cession de tous droits
et accions, desquels droits s’en despouille, métant en la place de
iceux au dit Ignace Artigas, son nebeu ou à ses héretiers et successeurs. Prometant la présente donnation faire bonne et valable
et icelle non révoquer ni mesme faire révoquer par raizon
d’ingratitude, pauvreté, offence, ni autrement renunçant à la loyx
que dispose que toute donnation faite à quelqu’un pour cause
d’ingratitude, paubrèse, ou offense ce peut révocquer et à
autre loyx que dispose que toute donnation faite, inportant la
summe ou valeur de sinq cens sols, sens insinuation de juge ou
de président, non valoir et n’avoir aucon effet et à tous autres
loixs et droits à luy favorable et ainsy l’a juré & et présent le
dit Ignace Artigas, la sus dite donnation et concession à luy
faite par le dit sieur Gabriel Balanda, son honcle, avec l’observance
des dits pactes et réser-vations susdits a accepté et accepte et
luy en rend infinies grâces.
1
Tesmoins le sieur Joachim Izarn, peigneur, Jean Valls,
cordonnier, les deux de Perpignan et Joseph Sunyer, clerch, qui
vice.
1. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le 12. juillet 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 155r°,
art[icle] 1er: receu cinq s[ols]. [firmat] Lapause.
340
1700, juliol, 7
Venda en subhasta d’una oliveda de 6 quartonades a Orla, feta pel
reverend Tomàs Ficat, prevere i rector de Santa Maria la Real
de Perpinyà, marmessor de Joan Aladern, flequer de Perpinyà,
a Joan Vernis, corredor de coll públic de Perpinyà, pel preu
de 110 lliures franceses. L’oliveda està gravada per un censal
466
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
de 160 lliures pagador a l’obra de la Real, que Joan Vernis
haurà de quitar per 160 lliures.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 242v-244v.
[f. 242v] Le 7e may 1700, en Perpignan, régnant &.
Le Révérend Thomas Ficat, prestre et curé de l’église insigne
et collégiale de Nostre Dame de la Real de Perpignan, manumisseur
de l’âme et exécuteur du testament et darnière volonté du feu
Jean Aleder, boulanger de Perpignan, par luy éleu et nommé par
son dernier testament, qu’il fit et ordonná en pouvoir du feu
Ambroise de Badia, nott[aire] royal de Perpignan le premier jour
du mois de décembre 1680, voulant acomplir la dernièra volonté
et pieuse disposition du dit feu Jean Aleder, a fait mettre à
l’anchère publique une piesse de terre oliveda, scize aux terroirs
de Orla,1 de continence de six cartonades de terre plus ou moins
en la2 tabe baz insérée, désignée et confrontée et icelle a fait
enchérer publiquement par Antoine Esturich, crieur publich et
juré de dite ville de Perpignan despuis le 11e jour du mois de
février dernier jusques le 5e du courent, moyonnant la tabe pour
cest éfet faite et à luy délibrée, le theneur de la quelle est comm’il
s’en suit. Inseratur.3 Et comme ayant faites les deues diligences
en la subhastacion d’icelle ne saye trouvé auconne personne qu’en
dit enchère n’ofrit donner autant de prix comme le bas-nommé
Jean Vernis, crieur de la présent ville de Per[f. 243]pignan, le
quel par icelle n’ofert donnér la summe et quantité de deux cens
septante livres, monnoye de France, à raizon de trois réaux
d’argent par chaque livre (comprises les dispositives portées par
la dite tabe), sourmontant le prix de tous ceux qui la vouloint
acheter. Par la quelle raizon la dite enchère de l’ordre et
concentement du dit sieur Thomas Ficat, en dit nom, luy a esté
adiugée par le dit Antoine Esturich, crieur comme plus au long
appert de la relacion par luy faite et au dernier de la dite tabe
continuée le mesme jour du 5e du courrent, la quelle est du
theneur suivant. Inseratur.4 Par la quelle raizon, de son bon gré
et certaine science, en dit nom, par dite manumisseurie et par
luy et ses successeurs en icelle quelconques, vend et par raizon
de cette vente délivre, concède et délaisse au dit Jean Vernis,
comme plus ofrant en la dite enchère, à ce présent et acceptant
et à ses héretiers et successeurs et à ceux qu’il voudrá
perpétuelement la dite piesse de terre en dite tabe désignée et
confrontée, la quelle leur appartient avec les titres si dessus, se
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
467
constituent incontinent tenir et pocéder la si dessus dite piesse
de terre en nom et par compte de dit acheteur et de ses héretiers
et successeurs jusques à ce que d’icelle en aurá prise la plaine,
réelle, actuelle et corporelle pocession, la quelle pourrá prendra
quand bon luy semblerá [f. 243v] sens requisition d’aucone
personne, ni cour qu’il se soit, la quelle pocession prise, icelle
se retiendrá devers soy et de ceux qu’il voudrá à toutes ses voluntés
perpétuelement faisables; saufs la directe au seigneur par lequel
se tiendrá juxta capibrevia & et autres légitimes titres en les
censives acoutumées et en directe seigneurie, lods et foriscape
toutes et quantes fois se vendrá ou engagerá en tout ou en partie,
les quelles choses fait et entend faire, avec toute intégrité et
généralité, et avec toutes dépendences et pertinences, comme
mieux dire, escrire, lire et persevoir se peut pour l’utilité et profit
de dit Jean Vernis, acheteur et de ses héretiers et successeurs,
luy cèdant par raizon de cette vente, tous les droits et accions,
tant réelles que personneles, et tous pouvoirs, noms et voix qu’il
a et peut avoir et luy appertienent et peuvent appartenier de
quelque manière qu’il se soit sour dite piesse de terre contre toutes
personnes et biens qu’il appertiendrá par raizon d’icelles, des
quels droits, accions, pouvoirs, voix et noms du tout s’en despuille
et desfait et les donne et remet à dit acheteur et à ses héretiers
et successeurs et a qui voudront, leur constituant véritables
maîtres et procureurs comme de ses choses propres, aucon droit
sur dite piesse de terre se réservant en dit nom devers soy; la
vente de la quelle [f. 244] luy fait par le prix de dites deux cens
septante livres de dite monnoye de France (comprises les cent
soixante livres par dite tabe consignées), par les quelles la dite
enchère luy a esté adiugée, de les quelles le dit Jean Vernis de
son concentement et volonté payerá à la dite marguillerie de Nostre Dame de la Real, cent soixante livres de dite monnoye de
France, par la luicion et quitacion du dit censal ou pencion
annuele en dite tabe expressés et en atendant et jusques à ce qu’il
aye quité et rechaté le dit censal, payerà tous les ans à dite
marguillerie de la Real, en son acoutumé terme, les pencions
annueles d’ycelluy qui echeront du jourd’huy en avant, et leur
indempnisará et à ses successeurs de la solucion et annuele
prestacion, tant de dit censal que du capital, masse et propriété
d’iceluy et de toute obligacion et aussi de tous dommages et
intérests par contract d’indempnité en forme, la quelle marguillerie
de la Real ou les sieurs marguilliers d’icelle en l’acte de la solucion
468
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
de dite somme fairont au dit Jean Vernis, acheteur et à ses
héretiers et successeurs quittance avec toute cession et quitacion
du dit censal pour la seureté de la chose achatée, et les restantes
cent dix livres pour le compliment du dit prix, le dit Jean Vernis,
achateur, les donnerá et payará argent comptant en bonne
monnoye courrent, incontinent suite la publication du présent
contract [f. 244v] et ainsy de la manièra sus dite d’icelles, s’en
tient par content et satisfait, renonçant à l’excepcion d’icelles de
ne les avoir point eues ni receues et à la loyx favorable aux tronpés
au plus de la moitié du juste prix et en cas la dite piesse de terre
au présent veaut plus ou à·l’avenir vaudrá plus du dit prix, tout
le dit plus autant que se puisse estre, luy done, cède, remet et
relatxe, prometent en dit nom, au dit acheteur de luy faire bonne
et valable la présent vente, et de luy prester toute eviccion et
garentie par la quelle et tous dommages, n’oblige en dit nom les
restants biens de dite manumisseurie seulement et non propres
au contraire expressément y a protesté avec toutes renunciations
et ainsy l’a juré.
Tesmoins les bas nommés et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Terme de la vila de Perpinyà, al sud-oest de la vila i parròquia sufragània de
Sant Joan, entre Malloles i Toluges. Ara bé, el lloc descrit aquí o més avall en la taba
se situa segurament a la part nord de l’antic terme d’Orla, més cap a la Tet, a la vora
del camí de Perpinyà al Soler. 2. Segueix, ratllat, dite. 3. Vegeu document núm. 342.
4. Vegeu document núm. 343.
341
1700, juliol, 8
Àpoca de la venda feta en la subhasta precedent, firmada per Tomàs
Ficat a Joan Vernis, per 110 lliures franceses (doc. núm. 340).
ADPO-3 E 9 / 163, f. 244v-245.
Item cum alio instrumento le dit sieur Thomas Ficat,
vendeur, en dit nom, de son bon gré & fait quitance au dit Jean
Vernis, acheteur, à ce présent & de dites cent dix livres de dite
monnoye de France, pour le compliment du prix de dite vente,
les quelles confesse avoir receues argent comptant, avec louis d’or,
èz présences du substitut du nott[aire] public et tesmoins si-bas
nommés, sçavoir louis d’or, de les quelles s’en tient par content
et satisfait et l’an tient quite, renonçant [f. 245] à l’excepcion
d’icelles de ne les avoir point eues ni receues et luy fait la présent
quittance.
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
469
Tesmoins le sieur François Alday, mangonnier, Mathiu Mestres, boulanger, les deux de Perpignan, et Joseph Sunyer, clerch,
qui vice.
342
1700, febrer, 11
Taba de l’encant de la venta precedent (docs. núm. 340 i 341), que
en defineix les condicions: pagament d’un cens al senyor
directe de la terra, venda sotmesa al vistiplau del bisbe d’Elna,
quitació d’un censal de 80 lliures amb pensió anual de 4 lliures
pagador a l’obra de Santa Maria la Real de Perpinyà, pagament
de 2 diners per cada lliura a l’hospital dels pobres de Perpinyà,
pagament dels drets del notari i de l’enregistrament de les actes.
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 242v i 243.
Tothom qui vulla y entene comprar tota aquella pessa de
terra oliveda, pròpria de la manumissaria del q[uòndam] Joan
Alader, flaquer de la vila de Perpinià, sit[uada] en los térmens
de Orla, de continència de sis cartonades de terra o lo que és,
confrontant ab los hereters de Hyacintho Llarà, q[uòndam]
mercader, ab lo camí qui va de la dite vila de Perpignà al lloch
del Soler, ab los hereters de Joseph Costa, q[uòndam], nott[ari]
y ab altres, la venda de la qual farà y fermerà lo R[e]v[eren]t
Thomàs Ficat, prebere y curat de la iglésia insigne i col·legiada
de Nostra Senyora de la Real de dita vila de Perpinyà y en dita
qualitat manumissor de la ànima y exequtor de·l’últim testament,
pia y última voluntat de dit q[uòndam] Joan Alader, per aquell
elegit ab son últim y darrer nuncupatiu testament que féu y
ordenà en poder de Ambròs de Badia, q[uòndam] nott[ari] de
dita vila de Perpinyà al primer de dezembre 1680 y aquella farà
bona valer y tenir y ne estarà de total y particular evicció per
la qual y tots danys ne obligarà tots los restants béns de dita
manumissaria tant solament & ab los pactes y condicions
següents.
E primerament sàpia dit comprador que dita venda se li
farà salvant dret al senyor se amostrerà en los censos acostumats
juxta los capbreus y altres llegítims documents en lo // directe
domini, lluïsme y foriscapi sempre se vene o empenyore en tot
o en part.
Ítem sàpia dit comprador que dita venda se li fará ab decret
y autoritat de Monsenyor Il·lustríssim lo bisbe de Elna eo son
470
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
Il·lustre y Molt R[e]v[eren]d oficial y V[icari] G[eneral] y dit
decret farà posar en dit acte a sos guastos.
Ítem sàpia dit comprador que ultra y a més del preu que
y prometrà, donarà y pagarà a la obra de dita iglésia de Nostre
Senyora de la Real, vuytanta lliures, moneda de Perpinyà de plata,
a rahó de sis reals plata la lliura, en lluïció y quitació de aquell
censal de ànnua prestació de quatre lliures de dite moneda, massa
y proprietat de dites vuytanta lliures que tots anys dita obra eo
obrers de aquella en diner comptant fora banch y taula ab una
paga fahedora, als ...,1 ab sos justos y llegítims títols, reb y
acostuma rèbrer sobre dita oliveda y en lo entretant esterà a lluir
y quitar lo dit censal, donnarà y pagarà las ànnues pencions de
aquell del die se li farà dita venda en avant debedoras y la porrata
de la pensió deguda lo dit die y traurà y rellevarà a dita
manumissaria quite immune et indempne de la solució y ànnua
prestació de dit censal, massa y proprietat de aquell, ab acte de
indempnitat en forma de obligació espetial de dita oliveda y
general de // tots sos béns & llargament ab jurament.
Ítem sàpia dit comprador que lo preu que y prometrà, aquell
donarà y pagarà en diner comptant, fora banch y taula ab bona
moneda de or o plata corrent, en continent que la hasta fiscal
li serà lliurada çots pena y escriptura de ters & y obligació de
tots sos béns & llargament.
Ítem sàpia dit comprador que ultra y a més del preu que
[h]y prometrà, donarà y pagarà al nott[ari] y corrador llurs
respective qüerns y salaris dos diners per lliure a·l’Hospital de
pobres de la Misericòrdia de dita vila de Perpinyà, çò és un per
dit venedor y altre per dit comprador per lo dret en favor de dit
hospital imposat y lo dret de contrarollo, tot en diner comptant,
fora banch y taula, en continent que la hasta fiscal li serà lliurada
sots pena y escriptura de ters & y obligació de sos béns & y
llargament &.
2
E per çò & [firma] J. Esteve, nott[ari].
1.
Falta la data. 2. Al marge, Tradita curritori die 11 februarii 1700.
343
1700, juliol, 5
Albarà de la taba de l’encant precedent feta pel corredor Antoni
Estorich, de Perpinyà, que atorga la venda de la propietat a
Joan Vernis, corredor de Perpinyà, per 270 lliures franceses,
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
471
que corresponen al preu i la quitació del censal que grava
l’oliveda (docs. núm. 340 i 342).
ADPO-3 E 9 / 163, inserit entre f. 242v i 243.
e
Le 5 juillet, en Perpignan régnant.
Antoine Estorich, crieur publich et juré de Perpignan fait
relacion au clerch du nott[aire] // publich baz nommé comme
depuis le 11e février dernier jusque à ce jourd’huy, a enchéré
publiquement à la place de la Loge1 de Perpignan, la propriété
cy-dessus désignée et confrontée, et qu’ayant faites les deues
diligences, n’a trouvée auconne personne que par icelle n’aye ofert
donner autant de prix comme Jean Vernis, crieur de Perpignan,
le quel par icelle n’offert donner deux cens septante livres,
monnoye \de France/, à raison de trois réaux d’argent par chaque
livre, comprises les dispositives et consignations de la tabe, c’est
pourquè de la comission de dit sieur Thomas Ficat, prestre en
dit nom de manumisseur prédit, la dite enchère luy a esté adiugée,
dont acte &.
2
Tesmoins Jacques Regis, cordonnier, Joseph Borrell, menuisier, les deux de Perpignan et Joseph Sunyer, clerch, qui vice.
1. Remet a la Plaça de la Llotja de Mar. 2. Al marge, Con[tro]llé à Perpignan
le 12. juillet 1700, reg[istr]e 7, fol[io] 154r°, art[icle] 2: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
344
1700, juliol, 7
Reconeixença dels censos anuals i altres drets fet per Joan Vernis,
corredor de Perpinyà, al reverend Tomàs Ficat, pagadors
mitjançant l’empenyorament de la terra comprada i dels seus
béns.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 245-245v.
Le mesme jour en Perpignan, régnant &.
Le susdit Jean Vernis, acheteur, de son bon gré & en vertu
du présent acte, convient et en bonne foy, promet au dit sieur
Thomas Ficat, prestre, en dit nom de manumisseur, à ce présent
et à la marguillerie de dite église de la Real de Perpignan et par
icelle aux sieurs marguilliers qui au présent sont et seront al
evenir, absents et pour eux au substitut du not[aire] soubsigné,
que luy et ses héretiers et successeurs qui la sus dite piessa de
terre oliveda à l’avenir tiendront et posséderont, payeront et
donneront tous les ans à perpétuité en son acoustumé terme les
472
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
pentions annuelles du dit censal et indempniseront au dit vendeur
en dit nom de manumisseur et à ses héretiers et successeurs et
à leurs biens de la solation1 et annuelle prestacion du dit censal
et du capital, masse, prix et propriété d’icelluy et de toute
obligacion et de tous dépens, dommages et interests [f. 245v] à
peine et scriteure de tiers & en forme. La quelle tant le dit vendeur
en dit nom par la présente indempnité comme aussi la dite
marguillerie de dite église de la Real de Perpignan ou les sieurs
marguillers d’icelle, créenciers, cencelistes par la récupéracion de
les pencions annuelles du mesme censal pouissent dénuncer par
le quelle et tous dommages et interests, n’oblige spetiélement le
sus dite piesse de terre oliveda et générelement tous ses biens
tant meubles qu’immeubles présents et à·venir, renunçant à la
loy qui dit quod prius transeundum sit per espetialiter quam per
generaliter obligata et à autre que dit quod quan diu potest creditor
de espetiali hipotecha sibi satisfieri manus ad alia non extendat
et à tous autres droits, loix et à toute prescripcion tant centenaire
qu’immemoriele et insy l’a juré.
2
Tesmoins les sy-dessus nommés et Joseph Sunyer, clerch,
qui vice.
1. Correspon a solution. 2. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an le 12. juillet 1700,
reg[istr]e 7, fol[io] 155r°, art[icle] 3: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
345
1700, juliol, 10
Procuració feta per Josep de Pagès, donzell de Perpinyà, a Josepa
de Pagès i de Copons, sa muller, per tal que aquesta el
representi en qualsevol cort de justícia.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 245v-246v.
Le 10e juillet 1700, en Perpignan régnant &.
L’illustre seigneur Joseph de Pagès, donzell, en Perpignan
domicilié, se confiant pleinement (selon a dit) de la bonne foy,
industrie, légalité, probité et intelligence dans les afaires de la
bas nommée Dame Josèphe [f. 246] de Pagès et de Copons, sa
femme, de son bon gré et certaine science de la milleur mannière
que mieux se peut & et sens auconne révocation d’autres
procureurs, a fait, constitué sa procuratrisse généralle et avec
toute générale administration, la dite Dame Josèphe de Pagès et
\de/ Copons, sa femme, absente comme si elle estoit présente &
EL
MANUAL DE
1700
DE
JAUME ESTEVE,
NOTARI DE
PERPINYÀ
473
sçavoir sur tous et chacons ses affaires, argent, changes, rechanges, obventions, plaids, instances et causes du dit sieur
constituent civiles et criminelles, meuues et à mouvoir tant en
demandant qu’en deffendant ainsy que bon luy semblera, actives et passives, principales et d’appellations et icelles par tous
endroits régir, gouverner et déffendre, demander et recevoir,
tracter, poursuivre, procurer et terminer tant en iugement que
hors jugement avec libre et générale administration. Voulant et
concentant le dit sieur constituent que le nott[aire] publich baz
nommé pouisse et aye l’autorité et faculté de pouvoir extraire
de la présente pracuration généralle et avec généralle administration tous les actes qu’il en sera requis et mesme ajouter
toutes les spétialités et pouvoirs que mieux dire et imaginer se
pouvent. Faizent en outre le dit sieur constituent à dite Dame
Josèphe de Pagès, sa femme et procuratrice généralle et avec
généralle administracion en pouvoir du dit nott[aire] baz nommé,
toutes et telles procurations que la dite Dame Josèphe de Pagès,
procuratrice prédite demanderá et voudrá [f. 246v] avec les
conditions, pactes et spétialités de toute sorte d’actes à luy
nécessaires. Voulant et expressément concentant que toutes les
choses que manqueront et semblerá manquer en la présente
procuration desquelles en icelle s’en deuroit faire mencion estre
isy mises et expressées et qu’elles ayant autant de force cumme
si elles eussent esté expressées luy donnant aussi tout pouvoir
et faculté pour toutes les choses sy-dessus dites \de/ substituer
un ou pleusieurs procureur ou procureurs que bon luy semblera,
voulent de mesme qu’avec la présente procuration, soint compris
tous les chapitres et pouvoirs de pouvoir vendre, aliéner ou
engager à telle personne ou personnes qu’elle luy semblera1 et
par telles sommes et conditions qu’à dite Dame de Pagès luy
plairá. Prometant générelement tout ce que dita Dame, sa femme
et procuraitrice faira, avoir pour agréable et ne le révoquer soubs
obligacion de ses biens & et ainsy l’a juré &.
2
Tesmoins François Maniolet, mangonnier, Joseph Borrell,
manusier, les deux de Perpignan et Joseph Sunyer, clerch, qui
vice.
1. Segueix, ratllat, veue, que era inclòs en la fórmula luy seurá bien veue sobre
la qual el notari ha escrit la que consta a l’acta. 2. Al marge, Con[tro]llé à Perp[ign]an
le 17 juillet 1700, reg[istr]e 7, fol. 158r°, art[icle] 5: receu cinq sols. [firmat] Lapause.
474
JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
346
1700, juliol, 11
Debitori fet pels cònjuges Josep Fuixet, mestre fuster de Perpinyà,
i Margarida, a la comunitat de preveres de Santa Maria la
Real de Perpinyà, representada pels seus capbrevadors els
reverends Tomàs Ficat i Francisco Beringó, per 10 lliures de
pensió anual d’un censal que rep la comunitat sobre una casa
a la parròquia de Santa Maria la Real de Perpinyà, davallada
de la Real.
La casa pertany a Margarida Fuixet per donació (incloenthi el censal) feta el 1699 per son cosí Joan Abat, prevere i
mestre de capella de Cotlliure. El mateix any 1699, aquest
l’havia comprat a Tomàs Ficat, marmessor de Nicolau Cabrit,
canonge de la Real, propietari precedent. Cabrit l’havia
adquirida el 1670 de la venda feta a ell per Antoni Vilaplana,
també canonge de la Real i Vilaplana l’havia comprada a la
seua comunitat canònica el 1662. El 1669, el mateix capítol
de la Real havia imposat el censal esmentat de 10 lliures de
pensió anual a Vilaplana i el va traspassar amb el següent
de 5 lliures (doc. núm. 347) el 1670 a la comunitat de preveres.
ADPO-3 E 9 / 163, f. 246v-249.
Le 11e juillet 1700, en Perpignan régnant &.
Joseph Fuixet, maître manusier de Perpignan et Margaritte
Fuixet, sa femme, en les noms de usufructu[f. 247]aire et propriétaire respective de leur bon gré et certaine science, en vertu
du serment que sy-baz presteront, confessent et en bonne foy,
reconnoissent à la très révérend comunauté des prestres chanoines
et bénéficiés de l’église insigne et collégiale de Nostre Dame de
la Real de Perpignan et par icelle aux sieurs Thomas Ficat et
François Baringó, prestre de dite église, en qualité de capibreuiateurs et conservateurs de dite comunauté, à ce présents et par
icelle acceptants & qu’ils, en dits noms, tienent et possèdent une
maison scize en la présente ville de Perpignan, paroisse de dite
Nostre Dame de la Real, rue nommée la dessante