Exercicis - Tema 10: La pragmàtica

100228 Introducció a la lingüística - 28417 Lingüística
Grup 5 - Joaquim Llisterri
Tema 10: La pragmàtica
Exercicis
24 de maig de 2011
1
Exercici 1
Consulteu el capítol de pragmàtica del manual de treball que heu seleccionat entre els
recomanats a la bibliografia i contesteu les preguntes que trobareu a continuació. Podeu
consultar las respostes al final d’aquest mateix document. També us pot ajudar, si no
trobeu la informació necessària en el manual, la lectura de:
Escandell, M. V. (1996). Introducción a la pragmática. Barcelona: Ariel. (Primera
edició: 1993)
Escandell, M. V. (2005). La comunicación. Madrid: Gredos.
Reyes, G. (2011). El abecé de la pragmática (9a ed.). Madrid: Arco/Libros. (Primera
edició: 1995)
1. La pragmàtica es pot concebre com l’estudi de la capacitat dels parlants/oïdors per
relacionar enunciats amb contextos i extreure’n inferències.
2. La pragmàtica és una disciplina lingüística que estudia el valor de veritat dels
enunciats.
3. Grice va argumentar que en la comunicació verbal cal distingir entre “allò que es
diu” i “allò que s’implica conversatòriament”.
Considereu el següent intercanvi i contesteu la pregunta 4.
A. Has tret la pols i fregat els plats?
B. He tret la pols
(a) B no ha fregat els plats
4. A l’intercanvi anterior s’infereix (a) per tal de salvar la màxima de qualitat de
Grice.
Maig de 2011
1/5
100228 Introducció a la lingüística - 28417 Lingüística
Grup 5 - Joaquim Llisterri
Considereu la relació entre les proposicions corresponents a les oracions següents
i contesteu la pregunta 5.
(a) Els parlamentaris no deixen de llegir el diari.
(b) Els parlamentaris llegeixen el diari.
5. (a) pressuposa (b) perquè (a) conté un inductor pressuposicional: “deixen de”.
6. “Fa fresqueta” o “Hace fresco” són enunciats que tenen únicament valor constatatiu pel fet d’estar en present d’indicatiu.
7. L’enunciat “Us declaro marit i muller” té un valor performatiu.
8. Totes les manifestacions lingüístiques tenen un valor locutiu.
9. “Pots tancar la finestra?” és un acte de parla amb un valor il·locutiu indirecte.
Observeu les oracions següents i contesteu la pregunta 10.
Parlant A- Vas anar al concert d’Oasis?
Parlant B- No m’agrada el rock.
10. La interpretació de la resposta de B requereix, per part d’A, identificar una implicació lògica.
11. Suposeu que pregunteu a un amic què pensa de la darrera pel·lícula que ha anat
a veure i contesta: “Mira, la banda sonora estava prou bé”. La interpretació
d’aquesta mena d’intercanvis es regeix per les màximes conversacionals de Grice.
12. Els enunciats “La Maria ja no fuma” i “La Maria no fuma” comparteixen les mateixes pressuposicions.
13. El valor il·locutiu dels actes de parla sempre es relaciona directament amb la
modalitat oracional, de manera que una oració interrogativa sempre té el valor
il·locutiu de pregunta.
2
Exercici 2
Indiqueu, en cadascun dels enunciats que trobareu a continuació, quina és la pressuposició i quin és l’element inductor de pressuposicions (accionador pressuposicional,
presupposition trigger). Al final del document trobareu les respostes.
1. Martha lamenta haber bebido la cerveza casera de John.
2. Frankenstein no era consciente de que Drácula estaba allí.
Maig de 2011
2/5
100228 Introducció a la lingüística - 28417 Lingüística
Grup 5 - Joaquim Llisterri
3. Era extraño que (él) estuviera tan orgulloso.
4. John consiguió abrir la puerta.
5. Joan empezó a pegar a su marido.
6. Kissinger no continuó dominando el mundo.
7. El platillo volante volvió.
8. Agatha acusó a Ian de plagio.
9. Ian no criticó a Agatha por escaparse.
10. Mientras Chomsky estaba revolucionando la lingüística, el resto de la ciencia social estaba dormido.
11. Desde que murió Churchill, nos ha faltado un dirigente.
12. Si Aníbal hubiera tenido solamente doce elefantes más, hoy en día no existirían
las lenguas románicas.
Busqueu altres elements inductors de pressuposicions, doneu-ne un exemple –diferent
del que apareix a continuació- i classifiqueu-los en les categories següents:
• Verbs factius (per exemple, alegrar-se de)
• Verbs implicatius (per exemple, evitar)
• Verbs de canvi d’estat (per exemple, acabar)
• Iteratius (per exemple, un altre cop)
• Verbs de judici (per exemple, criticar)
• Clàusules temporals (per exemple, després de)
• Comparacions i contrastos (per exemple, més que)
• Condicionals contrafactuals (per exemple, si)
Exercici adaptat de:
Levinson, S. C. (1983). Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press.
Levinson, S. C. (1989). Pragmática. Barcelona: Teide. (Primera edició: 1983)
Maig de 2011
3/5
100228 Introducció a la lingüística - 28417 Lingüística
Grup 5 - Joaquim Llisterri
3
Respostes a l’exercici 1
1. Cert
2. Fals
3. Cert
4. Fals
5. Cert
6. Fals
7. Cert
8. Cert
9. Cert
10. Fals
11. Cert
12. Fals
13. Fals
4
Respostes a l’exercici 2
L’element inductor de pressuposició apareix en negreta. La pressuposició s’indica després de l’enunciat.
1. Martha lamenta haber bebido la cerveza casera de John.
Martha bebió la cerveza casera de John.
2. Frankenstein no era consciente de que Drácula estaba allí.
Drácula estaba allí.
3. Era extraño que (él) estuviera tan orgulloso.
(Él) estaba orgulloso.
4. John consiguió abrir la puerta.
John intentó abrir la puerta.
5. Joan empezó a pegar a su marido.
Joan no había estado pegando a su marido.
Maig de 2011
4/5
100228 Introducció a la lingüística - 28417 Lingüística
Grup 5 - Joaquim Llisterri
6. Kissinger no continuó dominando el mundo.
Kissinger había estado dominando el mundo.
7. El platillo volante volvió.
El platillo volante vino antes.
8. Agatha acusó a Ian de plagio.
(Agatha cree) que el plagio es malo.
9. Ian no criticó a Agatha por escaparse.
(Ian cree) que Agatha se escapó.
10. Mientras Chomsky estaba revolucionando la lingüística, el resto de la ciencia
social estaba dormido.
Chomsky estaba revolucionando la lingüística.
11. Desde que murió Churchill, nos ha faltado un dirigente.
Churchill murió.
12. Si Aníbal hubiera tenido solamente doce elefantes más, hoy en día no existirían
las lenguas románicas.
Aníbal no tenía doce elefantes más.
Altres elements inductors de pressuposició:
• Verbs factius: saber, conocer, sentir que, estar orgulloso de, ser indiferente que,
alegrarse de, entristecerse de, lamentar.
• Verbs implicatius: intentar, olvidarse de, dio la casualidad que X+verbo,
X evitó+verbo, X acostumbraba a+verbo, X se esperaba que+verbo, X
debería+verbo.
• Verbs de canvi d’estat: comenzar, acabar, seguir, continuar, cesar, marchar, salir,
dejar(se), entrar, venir, ir, llegar.
• Iteratius: otra vez, volver, regresar, restituir, restablecer, repetir, por enésima vez,
ya no.
• Verbs de judici: acusar, criticar.
• Clàusules temporals: antes de que, mientras, desde que, después, durante, cada
vez que.
• Comparacions i contrastos: a su vez, a cambio, también, mejor que.
• Condicionals contrafactuals: si X (entonces) Y, si no X (entonces) Y.
Maig de 2011
5/5