lo setí, sant matrimoni

Anuncio
FALTA
A( INA
FALTA
A( INA
LA TOMASA
345
V1A.TJE LITERA.RI, CRÍTICH, HUMORÍSTICH Y ANAÜTICH SENSE ORDRE NI COMPÁS.
CAPÍTüL DOTCÉ.
La Sala de informacións, crítica de varias obras catalanas, feta per Fray Barriols
Cansats de prega á la Fama
del seu temple vam sortir
y al local deis expedients
cntrarem tot desseguit.
No calgué espe.ressim tanda
ni obtindre tampoch permís,
puig era en Gerar Cabrera (i)
gran amich de 'n Serafí.
Era lo Uoch que 'ns trobavam
una sala per 1' esti!,
d' aquellas de 1' Audiencia
ahont se hi jutjan los grans crims.
Trenta rengleras de banchs,
ocupats per erudits
homes, y escriptors de punta
que admira lo temps anüch.
Un tablado, una gran taula
plena de papers escrits,
cinch poltronas y un doser
tot de vellut carmesí.
En las poltronas hi seyan
cinch mestres, jutjes tots cinch,
de las Obras publicadas
en llenguatje liemos!.
Los seus noms prou se coneixan
Ausias March (2) Rocabertí (3)
Masdeovelles (4) Mossen Jordi (5)
y el rey en Jaume (6) el del mitx.
A la dreta una tribuna
s' alsava, y en ella actiu
informava fray Barriols (7)
encisant ab lo seu dir.
Ningú de nostra arrivada
s' adoná per lo motiu,
de que allí 'ls que fan la tasca
may no 's cuidan del vehí.
Feyna tallada tenían,
feyna de molt compromís,
com es la de criticar
lo que un públich ja ha aplaudit.
De examinar se tractava
en aquell instant precís
á un tal Mestres qu' era mestre
en pintar y en discurrir.
1 Mirin lo cant once.
2 Ausias March poeta, valencia, del segle X I V molt amich del
primpeep de Viana.
3 Poeta del sogle XVI.
i Mossen Joan Masdeovellea autor de molt celebradas obras en lo
segle XIV.
5 ídem.
(i Lo Rey en Jaume primer de Aragó oomte de Barcelona. Autor
de Sii «Crónica» impresa en Valencia, del «Llíbrede la sabiesa» y a l gunas obras poéticas.
7 Fray Hugo de Barrióla autor del llibíe de vicis é virtats y del IU~
bre <T amoratas any [2~.í.
Dibuixant y poeta á 1' hora
ha mostrat en sos escrits,
que si '1 norn porta d' Apeles,
Teócril (8) se deuría dir.
Puig los seus Idilis son
tant naturals y bonichs
que en galanura aventatjan
ais de aquest poeta diví.
Mossen Barriols la paraula
tenía, y parlava aixís:
«No ni ha mes doneuli entrada,
deuli entrada tot seguit.
Massa.'s veu que Apeles Mestres
ha sabut trova '1 camí
que á la inmortalitat porta
desfent 1' ombra del olvit:
Ab sas Cansons il-lustradas,
humorístich y sencill
de la Humanitat critica
las miserias y perills.
Ab la Garba, al cor encisa,
ab sos cants lo fácaptiu,
y ab Margando V enlayra,
1' enlayra íins 1' infinit.
En sas obras la tendresa
hi resalta sens fatich,
original en ideas
y en llenguatje molt castís.
Fa que si avuy Catalunya
los poetas conta per mils
entre tots Apeles siga
per nosaltres escullit.
Ara '!s jutjes decideixin,
y declarin si permís
te ó no de entrar al Pamas
mon client y bon amich.»
Lo Rey en Jaume primer
president com vos he dit
d' aquell tribunal d' exámens,
alsantse exclame: «Sí, sí
qu' entre qu' entri desseguida
qui es de trovadors espill
honra y gloria de la térra
que lluytar com brau m' ha vist.
Entri y vinga á los meus brassos
pera demostrar aixís,
que si so capdill en armas
ell en lletras es capdill.
JOSEPH M . a CODOLOSA.
Seguirá lo capitul.
8 Segons lo cronista Andrés «Teócrít- fou inrentor d' aquest género de poesía.
LA TOMASA
UN POLISSONT
—Aquí li porto '1 té.
—Posa! á la taula.
•—Es cía que li posaré. No '1 deixaré pas á térra.
—Araseu, Pepeta.
—¿Que també'n tinch de pendre?
—Allá ahont n' hí ha per un, també n' hi ha per dos.
LA TOMASA
INGONSCIENT
—Ja fa temps que t' ho volia dir que ets la nena, mes
salada y mes pitera que he conegui.
(Lo nen, anántsen) Salada, pitera, salada, pitera...
—Mamá: ¿que vol dir, salada yvpítera?
—¿Perqué ho preguntas, tabalot?
— Perqué '1 papá ho está dihent á la cusidora que li ha
entrat lo té.
S48
LA TOMASA
—Pero, mare, no digui aquestas cosas.
—¿Per qué? respón airada la senyora Socos. ¡Potser
si que 'ni vindrás á esmená la plana! Encara que siguis
casada, ja sabs que m' has de respecta.
•—Si ja la respecto.
—¡Ab, sí! prenent lo partit d' ell. ¿Aixó es respecEA la sogra de 'n Romeu un d' aquestos génits inaguantables, que á tot donan impor- tarme? ¡Ay, pobre de mí!
—-No cridi, mare; ¿no veu que pot entra algú á la
tancia maliciosa y que per res s' enfilan
botiga?
com una carbassera.
—¿Que será meva la culpa? ¿Es dir que á casa no
En Romeu, que era un xacolater del carrer
mitjá de Sant Pere, B' había casat ab la Laye- puch cridar? Bé, ja t' entench; si vols di que no es á
ta, filia única de la senyora Socos. La noya, casa meva, ja 'm podeu treure tú y '1 teu marit, que no
faltará qui 'm reculleixi. Pei-ó sápigas que jo 't vaig
en lo génit no «emblava pas filia de sa mare.
Al casarse '1 pobre xicot se va ficá la sogra á casa, posa al mon y que si no vols sé una mala filia téns lo
que va ser com si s' hi hagués ficat un dimoni, perqué deber de mantenirme. Per só no hi fa res; ja 'm podéu
treure. Quan altra no, á las Hermanitas estaré com lo
aquella casa 's va convertí en un infern.
Eli prou había sentit enrahonar del mal carácter de peix á 1' aygua. ¡Tréurem aixís! ¡ Aixó es de filis!
—¿Qui li ha dit que la tréyam? fá 'n Romeu.
la senyora Socos, pero va accedir á lo que li demaná
—Ficathi ara tú per acaba de enredarho,contesta la
la Layeta contant ab que la vella 's faría cárrech de
quel' amo de la casa era ell y que devant del amo tot- senyora Socos. Parlo ab ella y tú hi prens cartas. Es
hom había de amaina velas. Aixís era d' espera; pero clá, com que sou dos contra mí y no tinch ningú que
m' ajudi. ¡Ay Deu, si 'i de casa poguéa torna al món!
no va ser aixís.
—¡Miris que devant de la botiga ja s' hidetura gent!
Tothom te una hora tonta, y 1' hora tonta de 'n Romeu va soná quan ell feya '1 pensament d' ensograrse repara la Layeta.
—Millo, respón la seva mare, aixís veurán de qui es
ó de permetre que la senyora Socos s' engendres á casa
la rahó y de qui es la culpa. Ja que á casa no hi trobo
seva.
Y no 's creguin que 'la rebomboris s' armessin per ajuda, pot sé me 'n1 donarán los de fora casa.
Efectivament, s aglomera un grupo de gent devant
res quevalgués la pena. Aixís no tindría resd' estrany
¡Ca! Si 'n pobre Romeu, semblava que cada paraula de la botiga. Lo municipal de punt acudeix al siti y enli había de costa un unsa. ¡Tant era lo que las estal- tra á la tenda. Lo grupo encara creix mes al veure '1
guardia á la casa. Passa un carro, y com que '1 carrer
yiava! Pero ni aixó li valía.
Ja 'ls hi relataré, per vía de mostruari, una de las es estret, lo carreter crida: "pas.,, Los del grupo 's diescenas, y veurán com las questións eran de generació videixen deixant lo pas just peí carro; una noya xiscla
expontánea en la senyora Socos; es dir, que naixían y que 1' ofegan; una dona s' esclama perqué 'i carro de
!
poch no li trepitja la criatura; un vell alsa lo bastó
s desarrollavan ab res.
Al mitjdía 'n Romeu plega de trevallá y s' assenta á amenassant al carreter per imprudent; lo carreter,
la taula. Veu á la seva sogra y dissimula '1 mal efecte veyent 1' acció detura '1 carro y 's dirigeix al vell áb
que li te de causar la seva presencia. Encara mes: per la vara alsada; surt lo llauner del devant y deté la vara
dir alguna cosa ab qué ella no tingui per' hont agafars- del carreter; aquest crida; los xicots xisclan; los vehins
surten pels balcóns y nuestras. L' un díu que '1 vell te
hi, diu:
rahó; 1' altre, que '1 carreter y ningú s' entén. Surt lo
—Avuy sembla que fa bon día.
—Aisó ja ho dius per mí, salta la senyora Socos. municipal de la casa y per obrirse pas s' hi fa á empentas; allavors los crits y xiulets se dirigeixen al muDonchstens de sapiguer...
nicipal; aquest penyora al carreter. L' alcalde de barrí,
—Pero...
1
—Déixam parla, Romeu, déixam parla. Tens de sa- que era un pellayre de la cantonada, s adona del alborot,
deixa
la
feyna,
y
en
mánega
de
camisa
y arremanpiguer que fá bon día, que no deya res, no perqué no
tingui motius de queixa, que 'n tinch á 1' alsada d' un gat de brassos, corre cap al grupo:—¡Pas á 1' autoricampanar, pero 'm callo perqué tú y la noya us con- tat! crida.—No se 1' escoltan, pero ell ab quatre manovenseu de que no só amiga de bronquinas. Si ho desit- tadas se posa al costat del municipal.
En tot aixó, la tenda de 'n Romeu, y las demés d'
ias, ja 'm sentirás.
—Pero si no ho he dit per vosté, dona. Si ni menos me aquell punt, servint de sobreixidor del carrer, s' omplan de gett; y en Romeu, desde la rebotiga, contemreeordava...
—Bé prou que ho sé que de mí ni te 'n recordas. plant aquell rebombori,nosabent que dir ni que fer. La
Aquest es 1' agrahiment que 'm téns perqué 't fassi de Layeta se n' había entrat á la cuyna y allí a' estava
mitja minyona, anant á la plassa, vigilant la cuyna y la plorant.
—L' arealde,. després d' haber fet arrencá '1 carro,
botiga. Pero ja que no me 'n sents grat, sápigas que si
entra á cal xecolater y pregunta:
no fós per la noya no 'm mouría d' assentada.
—¿Y donchs de qué vé tot aixó, Romeu?
—D' aquí á endevant no obriré la boca, no diré res.
•—Vé de que m' ha semblat que feya bon día.
—Feste frare de la trapa.
—¡Torni! contesta la seva sogra.
—¡Qni sab si estaría millor!
L' arealde, que no s' había adonat d' ella, pero que
—Aisó ho habías de pensar avants de casarte. Si t'
arrepenteixes d' haberte casat, á cal Bisbe no es pas la coneixía de fets y de fama, se la mira y murmura en
. tant' lltmy. Mira; la Layeta y jo ja 'ns arreclarém. ¿No tó molt significatiu:
—¡Tonto de mí! ¡Encara preguntava de que venía
es aixís, noya?
La Layeta, que també había pros lo partit de no tot aixó!
CONRAT RODBB,
ficarse en res, no pogué menos de dir:
LA TOMASA
S49
H)el
que s' estrena '1 dia 20 del corrent en lo Teatro Cátala, de Romea, en copiém, per-ínostra
aquestas quantas quintillas.
Jo, á un joch d' atzar—la ruleta—
lo matrimoni comparo:
no mes ab una pesscta
s' hi pot fé una fortuneta;
si volen poden probarho.
Pero per cada vegada
que ¡a sort los protegeixi
cent en toparán que ¡nada!:
No hi ha cap persona honrada
que d' ana al joch s' enriqueixi.
¿Si hi ha analogía evident
entre matrimoni y joch,
per qué 'ns volen dá entenent
de que '1 casarse es decent?
¿No ho comprenen? ¡Jo tampoch!
¿Contra '1 joch no han predicat
en tot temps los moralistas?
¿Y ells.'1 pitjó han defensat!...
Vaja, aquets senyors ¿vritat
que deuhen ser molt bromistas?
Si un vá 'ls diners á jugarse,
pot retirarse quan vol;
pero si arriba á casarse
¿qu' es aixó de retirarse?:
¡ü' ha d' aguantar per mussol!
En los jochs d' atzar se tira,
quan jugas, la casa un tant,
mes quan 1' esquena s' hi gira
ningú la butxaca 't mira
tocas lo dos tant campant.
Y si veyent qu' ets un sóch
no vols mes dona, ni sé asa,
1' has de mantenir ¡jo 't tóch!
Del matrimoni en lo jóch
sempre 's tira un tant la casa.
¿Que '1 matrimoni es molt bó
y molt sant?... ¡Paraulas vanas!
Are es una aberrado;
si 1' hagués d' adobar jo
casaría per setmanas.
Are es contráete onerós
que la mort ha d' acabar.
Es molt salat y graciós
qu' haventhi carta, senyós,
molts se vulguin entaular.
•Diu'hen molts, si 'ls reprobéu
'1 que 's casin: «|Ohl la dena
es molt llarga; no té préu:
ab lo seu treball se tréu
una setmanada bona».
Si, si, caséuvos aviat
que ja us ho dirán de missas.
¿Ab los nanos no heu pensat?
D' aquí á un any ja hauréu lligat
los gossos ab llangonissas?
Y fóra d' aixó ¿per qué
quí la passa ab alegría
y pot pendre '1 seu café,
y quan vol un duro té
ha de buscar companyía?
Vaja,. molts son curts de vista
perqué son en general
en eixa societat mista:
ell, socio Capitalista;
y ella, la sócia industrial.
A . GlJASCH TOMBAS.
TEATRO DE NOVEDATS
comedia en 3 actes, de D. J. Pin y Soler.
SONET
La muller te fará anar net, planxat,
te surgirá las mitjas ó 'ls mitjóns,
tfwQUESTA segona prodúcelo dramática del senyor Pin,
y si 't cau un botó deis pantalóns,
sense ser un' obra que ompü per complert al públich s' escolta ab molt gust y en certs moments
te '1 clava ab lamajor facilitat.
admira una naturalitat tan de casa que no 's pot
La muller te fará ab puntualitat
menos d' exclamar;—Es una bonica comedia.
lo dina y lo sopa ab guisadets bons,
Seguríssims.estém de que deson argument,n'obstant,
fregará las rajólas, los fogóns,
1' autor n' hauría pogut tréuren un partit mes brillant,
y '1 Hit conservará ben estobat.
y aixó vá notantse mes y mes en lo tercer acte hont s'
La muller te tindrá '1 pis endressat,
hi endevina lo.desenilás, que adoleix de massa rápit.
y en cosas del amor, sens pretensións
Lo primer acte es indiscutiblement lo millor de 1'
obra; es tot un quadro. Lo segón no'ns agrada tant
goig complert te dará ab ardents petóns.
apesar de ser mes bellugadís y al mateix temps en ell s'
La muller es dé gran xitilitat;
*
hi observa un corte distint del primer, habenthi algupro
'1
dia
que
no
't
basti
lo
diner,
nas escenas un xiquet violentas, com la de comensarlo
de res te servirá '1 teñir muller.; .
ball al temps que Antonieta fá encarar á Félix y Rita
A. ROISJiLL.
sens que ningú s' adongui d' aquell efecte tan heterogeni á la festa.
No tenim prou espay per fer una revista complerta
üOlarst noval!
tal com 1' obra 's mereix, aixís donchs passarém á 1'
execució que fou molt bona en conjunt é individualment. Van distingirse en particular las senyoras Mena,
Parrefio, Pala, y Ferrer y los senyors Bonaplata, Pigrau, Fuentes, Virgili y Goula, alcansant tots bona cosa Monólech filosófioii, humorístich, en vera, original de
d' aplausos.
A. GUASCH TOMBAS
La mise en escena, notable.
Lo públich al final del acte segón crida al autor que
no volgué presentarse per estarde dol.
16 planas, bon paper y xispejant portada, per
En resúm La viudeta, apart de certs detalls, es una
comedia d' éxit.
¡UN RALET! ¡UN RALET!
Una novedat: vam veurer fer de comparsas á reputáis
actors de la casa, que sortiren ayrosos de sos papers.
Ais nostres Correspsnsmls se lls faré I* 20 per cent de
J. A. R.
rebnix*.
LO SETÍ, SANT MATRIMONI
ORDEN ANSA:
DA
Introdúcelo:
L' Ajuntament ttíndeix á sentar
los fonaments deis serveys muni cipals...
Sens perjudici deis adelíc
civilisació inocula en lasr<
Art. 12. Tots tením participació proporcional en los serveys municipals. (Ara 'ns
falta sapiguer si aquesta proporcionalitat
es per 1' estatura ó per la grossaria.)
Art. 59.—No 's permetrá qu'
entrin gossos en los teatros.
4
Art. 69.—Ab un plano
en los corredors, si 's cala
íbeh al teatro, los espectadors 1' estudian y ab una brújula s' orientan y... al carrer. '
Art. 72,—Sel prohit
actors.
*
(¿Y á las actrius?j
MUNICIPALS
>s que la
:hs deis pobles.
DA
Art. 2.—Lo terme de Barcelona se divi
dirá en mansanas, quartels é islas.
Art. 9.—La segona comissió s
encarregará de las eléccións.
Art. 23.—Los dias festius, sois podrán travallar, los
cotxeros, venedors, fondistas, mossos de café, actofs,
etc., etc.
eix fer senyals ais
Art. 49.—Se prohibeixen l»s bromas de mal género en diasd'ignoscents.
Art
- 79»—L' amo del establiment
será responsable si consent balls
lascius... (¿Cora lo flamench per
exemple?)
Art. 84.—En los toros no 's permetrán demostracións
de desagrado... (Mal fet; aixó s' hauria de fomentar.)
253
LA TOMASA
TJJST T E M O R
(HISTÓRICH)
que no 's va poder arrivar á compendre si cantava lo tan
precios tros d' ópera ó las absoltas.
Los seus companys de Bolsín, pera seguir la broma,
van projectar portarlo á coll fins á casa seva, ab acompanyament de guitarras y bandurrias; pero lo cap de
colla d' ells los va fer desistir de tal proj'ecte, dihentlos
que no 's precipitessin, perqué ell havía calculat lomodo de ferli una ovació especial, que pogués servirli de
norma en lo succesiu.
Quan 1' endemá al dematí va arrivar lo tenor al Bolsín, va veurers aclamat per un formidable grupo d.e sos
companys, aclamado que fou imerrompudaper en Musolini que va exclamar, donantse importancia: ¡Gracias,
amichs del cor... ja os havía dit que arribaría á ser un
Stagno/
Y mentres uns contestavan: «Sí, sí, un stagnopayella» altres van col-locarlo á sas espatllasy '1 conduhireri
fins á una taula qu' estava enroilláda per varios tranquils, sobre la qual hi havía un mussol auténtich, que
mirava ab ulls espantáis á tots los que '1 voltavan.
Llavoras, lo cap de colla, va apoderarse de la bestiola, y dirigintse al tenor d' estar per casa; va dirli ab serietat: «Eminent tenor, pare de la patria, jóVe timit, lo
premi mes just á ta veu fresca, es aquest» y va tirarli '1
mussol dintre '1 sombrero.
•N Pepito Mussolini, fill de pares italiáns,
está convensut de que té una magnífica
veu de tenor, y encare que en la actualitat es dependent del Bolsín y tots los seus
companys li han dit que quan canta sembla
una granota encostipada, no s' amaga de declarar que, temps á venir, fará la pols al celebrat tenor Stagno.
Lo seu desitj constant era poder debutar en algún
teatre, puig no mes 1' habían sentit en reunións cursis
y en una qu' altra torreta de Sant Gervasiy Vallcarca, y
aixó, á dir rritat, es ben poca cosa, pera qui se sent las
pessigollas del Art á la gargamella.
RETIRO.
Lo bolsista Piera, que com á tal es un gat deis frares,
va Hogar un teatre—de cuyo nombre no quiero acordarme—per una sola nit, y, deskjant organisar una funció
escullida, va prometreral tenor Mussolini, deu rals, un
paquet de quaranta y un vas de vi ab borregos, á cambi de cantar en un intermedi lo Spirto gentil.
—¡Fet, fet!—va exclamar en Pepito, com si compres
dos cents mil rals.
A Barcelona no hi hauría necessiíat de dir, per las
Ja havía arrivat 1' anhelat moment de poderse presenmolías
relacións ab qué conta, que es lo del reputat
tar devant d' un públich d' entrada, al qual estava segur d' entussiasmar, donant lo dodepity'\fa de... coll. jurisconsult don Joseph María Valles y Ribot, quí, esLa nit de la funció, lo teatre estava pié de gom á pecialment com á advoeat criminalista, gosa en lo Foro
gom. ¡Ni que s' hagués tractat del debut d' una canta- cátala d' una envejable reputado. Yfins podém dir que
dora dé couplets!
1
Tots los socios y dependents del Bolsín no hi feyan per tofc Catalunya s extén la seva coneixensapersonaJ,
falta; pero ¿era per aplaudir de cor al tenor encostipat perqué, ja com á president del Consell regional federalista de Catalunya, ja com á particular propagandista,
ó:per ferho á fí d' armar la broma del sigle?
—¡Que saiga Mussolini! ¡Que salga Mussolinil—cri- ha prés part en un sens fi de meetings populare y
davan los bromistas, picant ab los bastóns sobre 1' en- actes polítichs celebráis en las principáis poblacións
tarimat; pero lo tenor no sortía.
de las quatre provincias catalanas.
¿Que havía passat?
Poca cosa: En Mussolini que corría esvarat per 1' esSempre s1 ha distingit lo senyor Valles per son encena donant ordres ais tramoyistas, va ensopegar ab un tranyable amor á la noatra regió, y aixís ho té demoscúbell que en lo centre d' ella h¡ havía col-locat, lo
qual contenía una ufanosa hortensia; cubell que fou trat en los calurosos discursos, en defensa de nostres
portat de casa lo mateix tenor y que sigue causa de que drets, de nostras institucións y de nostra parla, proaquest després de la ensopegada fes una tamburella nunciáis en lo primer Congrés Catalanista, en lo Conanánt á parar sota lo mateix cubell y revestís tota sa grés Cátala de Jurisconsults, en lo meeting celebrat
negra levita de térra de castanyer de la que en aquell
en protesta de las paraulas contrarias á aquesta térra
hi havía.
Los tramoyistas, aguantantse lo riurer van anarlo á que pronuncia '1 senyor Nuñez de Arce al ocupar la
aixecar.
presidencia del Ateneo de Madrít, en los Jochs Floráis,
Com ja havem dit avans, la caiguda fou poca cosa: etc., y en los molts escrits que té publicats en diversos
Una banya ai front y un estrip á las calsas que tapavan periódichs polítichs.
los faldóns de la levita.
Aixís es, que com que '1 públich s' impacientava lo
Avuy lo nostre compatrici representa en lo Congrés
tenor després d' haverse ben respaila!, groch com los fi- de Diputáis á la ciutat de Fígueras y s1 ha posat á un
deus ab safra, va sortir á cántame un rengle, y si hem bon lioch en la Cámara, combatent una de tantas actas
de ser impartíais, nosaltres que dessitjém lo bé del senyor Mussolini, ho confessarém sense
reparo: encare no defeciuosas d' nquesta provincia ó interpelant al Miva fer mes... malament de lo que !ns pensavam.
nistre de la Gobernacíó per la darrera circular refeUna tempestat d' aplausos barrejats ab crits de ¡bra- renta á manifestacións; y coneixent lo seu carácter y
vo! y ¡que baile! va coronar la seva cantada; y á pesar las sevas aptifuts, tením la seguretat de que será un
de que un bon home, veyent que '1 tenor sepreparava
Q
per repetir las cristallinas notas, va cridar desde '\galli- deis diputáis mes aplaudits en 1' A samb!ea.
ner: «¡Retiris, jove, que 'm sembla que '1 torejanl» en
Mussolini, pié de satisfacció, va cantar per segona vegada Jo Spirto gentil, d' una mena de modo de manera
NGSTRE RETRATO
LA TOMASA
UN CRITICH DE SEGA
Troba que tothom es ase,
que tots los dramas fan riure
que no mes ell sab escriure...
y que li empetin la basa. _ _
254
LA TOMASA
tticana, ópera que á pesar del poch temps que ha sigut estrenada, ha lograt alcansar una reputado universal, y que
es esperada ab verdader frenesí pels filarmónichs d' aquesta capital.
ROMEA
Ab motiu déla enfermetat del primer actor cómich don
Jaume Capdevila tingué que suspendrers la sexta representado de la xistosa y aplaudida comedia Un núvol de pás, de
nostre Redactor senyor Ayné Rabeü, com aixís mateix d,
altras produccións que estavan anunciadas.
Dillúns passat feu son benefici ab lo drama El conde de
Montecrisio y lo monólech La ruleta (estreno) lo discret actor senyor Bals que logra portar molta gent al teatro. Lo
monólech estrenat, encar que apoyada la seva idea en una
base falsa vá salvarse, gracias á la bona execució que hi
PRINCIPAL
dona lo senyor Borras. L'autor sigue cridat, resultant ser
don Frederich Olivé.
Lo molt petit y aixerit actor senyor Oliva va fer dimars
Trobsntse en aquesta ciutat de pas per América la companyía dramática italiana á qual frente hi figura la senyo- lo seu corresponent benefici, conquistantse aplausos en La
reta Elissa Zangheri, artista que^durant algún temps ha rondalla del infern.
Y per avuy s' anuncia lo del ¡ove actor senyor Fages ab
figurat en la companyía de la célebre Duse, dongué una
lo drama El jorobado.
representació de la tan popular obra de Dumas:£íi dama
NOVETATS
de las camelias, logrant en lo desempenyo de la infortunada Margarita Gautier ferse aplaudir en varias escenas, deDiumenge á la nit se posa en escena per primera vegada
mostrant ser una actriu discreta, pero no notable per po- en aquest teatro lo drama trágich Otger, de nostre amich
guerse apropiar lo dictatde célebre, com deyan los cartells. lo popular dramaturg senyor Ferrer y Codina, ressentintse
Lo resto de la companyía molt desigual, trobantshi á fal- 1' obra en conjunt, de falta d'ensajos, sobretot vá notarse
tar aquella homogeneitat tan característica en las com- molt aquest defecte en la comparsería. Nosaltres que copanyías italianas.
neixém lo drama y quel'havém vist molt ben represenDefinitivament dimecres debía debutar la companyía-lí- tat.ho coneguerem massa y 'ns va fer mala impresió.
rica-francesa dirigida per 1' eminent barítono mons'ieur
Ab tot, s' hi distingiren especialment las senyoras ParreRoudil, sent la obra d' inauguració la ópera de Gounod: ño y Ferrer y 'ls senyors Bonaplata, Virgili y Odena. Al
Mireille, qual argument está basat de lo notable poema de
final ab molta insistencia fou cridat nostre amich 1'autor
Mistral: Mireyo.
que no 's presenta perqué sens dupte estava molt ben assenJa era hora pus ab verdader deliri era esperada aqueixa tadet á las butacas.
companyía com tamba1 lo nombre de óperas que figuran
Dilluns, ab motiu del benefici del actor senyor Muns, lo
en lo cartell, las mes d ellas completament novas pernos- teatro 's vegé favorescut per numerosa concurrencia.
tre públich.
Dimars s' estrena La viudeta da qual obra ne parlém
apart.
LICEO
CATALUNYA
Ab ¡a ópera Otello del mestre Verdi, debuta la nova tiple
Trompetada que te crió totas las nits y plens á vessar en
Eenyora Bersberg, que per son timbre de veu, molt prototas las tuncións.
pens á desafinar, escassés de notas agudas y estranya escola
En preparació novas obras, aixís com també ló benefici
de cant, sigue molt mal rebuda per nostre públich; habent
acordat ab molt bon acert la Societat Artística (actual em- del senyor Ruiz.
GAYARRE
pressaria del teatro) rescindir la contracta ab tant aplaudida artista.
Un verdader pié, logra dissapte passat per motiu de ser
¿Y aquestas eminencias son las que exigeix la casa Ricor- 10 benefici de la simpática tiple senyoreta Conxa Martínez,
di á las empresas de teatros á fi de que la notable partitura que ademes se vejé obsequiada ab varis regalos, coloms,
de Verdi, tingui 1' execució é importancia degudasí
pluja de rosas y demés obsequis que 's tributan sempre en
La concurrencia que frequentá nostre gran teatro en las las seralas d' honore ais artistas que com la Martínez contan
duas únicas representacións que s' han donat d'aytal ópera, verdaderas simpatías.
se 'n lamenta vivament y ab major motiu per haberse opoEn la funció del diumenge per ser la anunciada com á
sat la dita casa Ricordi á que se contractés á ia célebre y despido, al final tingué que aixecarse lo teló un sens fí de
eminent Borghi-Mamo, artista que era la destinada perla
vegadas, vejentse obligada la senyoreta Martínez y primeSocietat Artística á desernpenyar lo personatje de Desdé- ras parts á despedirse verbalment pera apaciguar lo frenesí
mona.
y desconsol de la numerosa concurrencia.
Los sabrosos comentaris de ¡an forsosas exigencias que
Pera primers del próxim Maig se reanudarán las funcións
sentírem pels corredors foren inmensos, xispejants y jus- ab una companyia lírica de la que 'n formará part la ja céticiers.
lebre tiple senyoreta Milagros Gorjé que á pesar ác contar
De lo protagonista n' estava encarregat lo senycr Cardi11 anys, tant la prempsa com los critichs de Madrit 1' han
nali, que en la inspiradíssima aria del segón acte «Addio calificada com á una segunda Pati.
sante memorie» logra: arrebatar al públich, tenint de repeCALVO-VICO
tirla per acallar 1' entussiasme general. En lo resto de la
ópera, estigué malo, mediano y bueno, á causa sens dupte
Ab nou apoteosis final y aument de comparsería, lo pasde la moglie que li habían destinat.
sat diumenge torna á representarse la comedia de mágica
Lo senyor Labán, fet un eminent artista, tant en las pes- La Almoneda del Diablo, vegentse favorescuda por numesas cantábils com en los recitats.
rosa concurrencia.
Los demés artistas, arodoniren
lo quadro aixís com los coQuan hi han plens fa molt goig aquest teatro.
1
ros y orquesta que 's portaren valentment, baix la acertada
CIRCO EQUESTRE
batuta del mestre Mascheroni.
Dissapte es lo dia destinat pera la inauguració de la preSe prepara la reprodúcelo de la ópera de Bizet: La bella
sent temporada.
fanciulla ii Pertk habent comensat ja los ensajos de la nova
UN CÓMICH RETIRAT.
ópera del mestre senyor Mascagni, titolada: Cavalleria rus -
255
LA TOMASA
A Figueras han anunciat las Firas de santa Creu, que 's
celebrarán los dias-3, 4 y 5 de Maig.
Hi haurá, sirdanas, balls públicas y de societat; funcións
teatrals extraordinarias, vetlladas literarias, carreras de velocípedos, fo-chs artificiáis, etc., y ademes se colocará 'i busto de don Narcís Münturiol en la sala de sessións del Ajuntamcnt.
Com que '1 farro-carril redueix per aquestos días los
preús deis bitüets, no hi faltará gent á n' aquella impor.
tant ciutat ampurdanesa.
i poesía que ab lo títol de «La
Felicitém ais nostres colaboradors don Ramón N. Comas
corona de rosas» publicada en lo y don Francesch Marull, per haber obtingut, lo primer un
número anterior, se 'ns va rerne- premi y -1 segón un accéssit en lo Certamen literari de la
tre ab la firma ]. BAI.II. MARTIN, y
Joventut Católica.
aixís mateix la várem suscriure;
després hem sapigut que aquella
Ab lo titol Qüeslións socials, don J. Llunas ha publica
poesía es original de D. Rossendo
una col-lecció d' anieles, algúns d' ells publicats avaras en
Arús y que ja ha sigut publicada.
•La Tramontana, en. las quals s'exposan ab claretat rnoltas
Scmpre que rebém poesías que, com nos ha succehic al- de las qüestións que afectan al problema social.
tras vegadas, sabém que son copiadas d' un altre autor, náAgrahim 1' envío que se 'ns ha fet d' aquesta obra.
turalment que no las publiquém, pero com que no es
possible guardar á la memoria tot lo que s' ha publicat, poEn un poblé de la provincia de Valencia, 1' arcalde ha
dém esse víctimas d' algún engany, com nos ha passat ab
«La corona de rosas», pero en aquest cas, al sapiguerho ho
mort al mestre d' escola.
posaría) en coneixement deis nostres ltctors, estampant lo
Lo motiu no '1 sabém. ¡Com no siguí per deixi saldats
nom del verdader autor y '1 del ussurpador, per satisfácelo d' aquesta manera criminal los trimestres de pagas que tal
d' aquel! y per vergonya del segón.
vegada 's deurían al pobre mestre'
A Sevilla, un inglés s' estava molt tranquilament en lo
torín, mirant la corrida desde un sillo de contra-barrera.
Lo toro, que era '1 quint de la fundó, pega una banyada
á una porta y arrencá un tros de fusta que ar.á al ayre, y
al caure, va ensopegá ab lo cap del inglés, qw. tingué d'
esse trasladat á 1' enfermería.
Lo pobre senyor inglis, guardará un bon recort de la diversió típica deis espanyols,
Vtlshiaquí que '1 gobernador civil de Córdoba va ana al
teatro un d' aquestos días, ahout se representava la revista
¡A li suspiramos! obraren que un deis actors parla desde '1
públich dirigintse ais actOrs que están en escena.
Lo gobernador desde '1 seu palco, creyent que i' actor
era un espectador que movía escándol, s' aixecá y li ordena'
que calles. L' actor, creyent que '1 que li manava callar era
un bromista, li contesta, y entre 'ls dos s' arma un animat
üiálech, que va fer riure molt á tots los demés espectadora
que no ignora van 1' argumentde la obra.
— ;Tri£u, triéu, tot va á 40 céntims!
Si jo sigues del gobernador, veyent la planxa que vaig
Aixis cridava un venedor en una fira que 's celebrava
fe,
lo qual lo desautorisa sumament, no esperaría yas que
días passats en la plassa de la Font, de Tarragona,
í, Passa un uubjecte per devant de la taula, li dona 40 cén- '1 gobern me fes presentar voluntariamtnt la renuncia del
\
tims, y agafa '1 quinqué de petroli que '1 venedor tenía al cárrech.
mitj de la parada per 1' iluminado.
¡ H a . sox>"fci"tt
Lo venedor va dir que alió no entrava en la venda; pero
'1 subjecte alegava que ell no mes s' había de ficsar en lo
|0|i !A\ «£r
que '1 venedor deya: ¡Tot va á 40 céntims!
Hi intervingué un municipal y tingueren d' anar devant
'lia 1^ fe li
de 1' autoritat.
Gom aquí 'ls firayres acostuman á vendré ab seaiblants
Comedia catalana dl éxit
termes, que prenguin exemple.
escrita per
lEe.A.IBIEI-.Ill
Lo senyor Linares Rivas, en lo Congres va dir Egerea en
compte de Egeria,j 'ls senyors diputats varen riure. '
¡No entench perqué!
¡33 planas, paper satinat y cobertas de color!
EH no va dir que's referís á la ninfa que inspirava las
Ueys á Numa Pompilio,
Tal vegada aquesta ninfa Egerea es la que inspira 'ls
versos á don Antón Cánovas, ó la que inspira las tüpina- Ais nostres Corresponsals se 'ls farálo 30 per cent de
rebaixa.
das de las actas ais caciques de las poblacións.
¡Qué hi sabím nosaltres!
Alguna cosa hi déu haber de lo que nosaltres suposém,
LITOGRAFÍA DE RIBERA Y ESTANY
quan se 'ns ha assegurat que 'ls que menos varen riurer,
van esse 'ls conservadors.
Redacció y Administració de LA TOMASA
Sant Bamói, 5.-BARCELONA
OBSERVACIO
Ja es !o tercer grupo que veig peí esíii, y com que
pe! primer de Maig tots ios grupos son scspitosos...
TS DE
prepara t per TELES FORO- SOLÉ
fotografía Artística
Umchs mbricants en Europa:
SOLÉ Y GIRALT
Huertas, 5 (Poblfi Sech). - BARCELONA
D< vindaen
los Colmad"* j
ATGRRGBGNA
Carrer de Fernando Vií, 34, pra!.
BARÓHMiQNA
r . SOMBRERERÍA
'Paper de-.ñuoar 1
«•-íSa de
Bnrich
PLANAS
Tusel]
Carrer de Fernando VÍJ, núm. 7.
BARCELONA
BARCELONA
Fábrica de Galetas, Biscuíts
y Confitería
de JQA3ST KITIZ
Sucesor de O. OOÜZY
Sant Pau, 93. — 'BARCELONA
Desconfiar de las imitacións
j
Galeríade Catalans il-lnslares
— publicada per —
ANTÓN
ESPLUGAS
i
f
ab breus apuntes biográficas per
JOSEPH N. ROCA Y FARRERAS
Edíció de gran taso
Dos qaaderns monsoals.—4 rala lo qaadern
Se suscriu en las llibrerias y en la •""" " *
Litografía Barcelonesa, S. Rainón, 5
Descargar