Informe estadístic: la població estrangera a Barcelona. Gener 2010

Presentació Informe Estadístic La població estrangera a
Barcelona. Gener de 2010
Es presenta l’Informe Estadístic nº. 27. “La població estrangera a
Barcelona”. Gener 2010. Elaborat pel departament d’estadística de
l’Ajuntament de Barcelona.
DESTACATS
Es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població
estrangera a Barcelona. El nombre de Barcelonins/es de nacionalitat
estrangera ha disminuït en el darrer any.
Després de 10 anys de creixements continuats en que la població estrangera
ha passat de 74.019 en 2001 a 294.908 en 2009, el nombre de residents
baixa substancialment.
El nombre de residents d’origen estranger ha disminuït durant l’any
2009 en 10.286 persones, situant-se en 284.632 el 17,6% del total de
residents a Barcelona.
La disminució interanual durant el 2009 del nombre de residents estrangers
va ser del 3,5% (la primera disminució en tota la dècada si exceptuem l’any
2006 que es va produir per motius estadístics).
Es confirma un gradual repartiment de la població estrangera entre tots
els districtes de la Ciutat.
La població estrangera segueix distribuint-se per tots els districtes
de la ciutat. El Districte amb més població és l’Eixample 46.823, seguit de
Ciutat Vella, 41.281, Sants-Montjuïc 35.015 i Sant Martí 34.948.
Territorialment, les disminucions es concentren a l’Eixample , Nou
Barris i Ciutat Vella.
Tots els Districtes perden residents estrangers. El % de residents
estrangers baixa a tots els districtes, tanmateix a Sant Martí només baixa 61
persones.
Ciutat Vella ha passat de tenir el 21% de tots els residents estrangers l’any
2001 al 14,5% en 2010.
Nou Barris ha estat el districte que ha experimentat un creixement de la
població estrangera més important durant el període 2000 a 2010, al
incrementar-se un 446%, Sant Martí (amb un increment del 397,9%) i Sant
Andreu (amb un 371%) també han tingut creixements molt per sobre del de
la mitjana de la ciutat.
1
Per contra Ciutat Vella ha tingut un increment molt més moderat en aquest
període (2000 a 2010), un 166%. Aquestes dades confirmen la dispersió
territorial de la immigració a Barcelona a mesura que es va produint el seu
assentament en la ciutat.
Tots els districtes de la ciutat superen en 2010 l’11% de residents de
nacionalitat estrangera.
El districte de Sant Martí (34.948) està a punt d’atrapar el Districte de SantsMontjuïc (35.015) com a tercer districte amb més residents estrangers,
només els separen 67 residents.
La població resident estrangera ha disminuït durant 2009 en 55 dels 73 barris
de la Ciutat, en especial en aquells barris amb important nombre de residents
estrangers.
El principals barris on la població resident estrangera ha disminuït són: el
raval (-515), La Sagrada família (-441), Sant Gervasi – Galvany (- 405),
Ciutat Meridiana (-338), El camp de l¡arpa (-293), La Dreta de L’Eixample (276), el barri Gòtic (-242)el Poble Sec (-228).
Alguns barris ha incrementat els residents en nombre absoluts. Destaquen
alguns barris del districte de sant Martí com El Parc i la Llacuna (75) , la Vila
Olímpica (34), el Poblenou (36), Diagonal Mar i el front marítim 114) i
Provençals del Poblenou (128)
Cal destacar l’important disminució del nombre de persones estrangeres
empadronades sense domicili fix a Barcelona que han disminuït en 3.852. Les
persones empadronades sense domicili fix han disminuït un 21,6%. Aquesta
disminució es deu a l’aplicació d’un nou protocol d’empadronament de les
persones sense domicili fix.
Els Barcelonins/es d’origen Llatinoamericà són els més nombrosos
El 42% dels estrangers residents a Barcelona són llatinoamericans,
un 26,4% de la Unió Europea, un 19,2% d’Àsia i un 7,4% africans, un 4,9%
de la resta d’Europa i un 0,1% d’Oceania.
Els Italians es situen com a nacionalitat més nombrosa per segon any
consecutiu amb 22.946 residents, seguits pels Equatorians (20.459),
pakistanesos (18.150) i Bolivians (15.541), Peruans (14.717), Xinesos
14.398)
Durant 2009 les nacionalitats que més han augmentat , en termes
absoluts han estat Pakistan (415), India (395), Bangla Desh (360), Xina (322)
Itàlia (262), Sèrbia (194) i Senegal (154)
Per contra, cal destacar com a principals disminucions el residents en el
països llatinoamericans com Bolívia (-2.131), Equador (-1.751), Brasil (1.592), Argentina (908) Perú – (896), Mèxic (567), Colòmbia (-559), Xile (495) i també Marroc (-486).
2
La població de Barcelona cada cop és barreja més: augmenten el nombre de
matrimonis mixtos així com el nombre de fills nascuts de parelles mixtes. El
28% dels matrimonis que es celebren a Barcelona són entre parelles
mixtes i només un 9% entre parelles on ambdós cònjuges són estrangers.
En el 32,3 % del naixements, com a mínim el pare o la mare és de
nacionalitat estrangera.
El naixements de fills de matrimonis mixtos (pare o mare estrangera i
cònjuge de nacionalitat espanyola) augmenta any rere any i suposa el
12,3% del total de naixements.
El naixement de fills on pare i mare son ambdós estrangers suposa el
20,08%.
El 28,2% dels matrimonis realitzats a Barcelona son mixtos
(estranger/a i nacional), i un 9,% dels matrimonis son entre estrangers.
Les sol·licituds de reagrupament familiar experimenten un fort descens
del 26,2% al passar de 6.234 en 2008 a 4.603 en 2009.
3
Annex a la nota de premsa:
4
Evolució
Com a conseqüència del procés migratori, durant els últims 10 anys s’ha produït
un gran canvi sociodemogràfic que ha modificat radicalment el paisatge social,
econòmic i cultural de la nostra ciutat.
Tanmateix durant 2009, s’ha produït un important canvi en la tendència de
l’evolució de la població estrangera a Barcelona. En els darrers 10 anys, la població
estrangera ha passat de 53.428 residents estrangers l’any 2000, a 294.918 al 2009.
Aquesta evolució creixent s’ha aturat. El nombre de residents estrangers empadronats a
la ciutat de Barcelona era a l’1 de gener de 2010 de 284.632 persones, el 17,6%
del total de la població resident a la ciutat.
El nombre de residents d’origen estranger ha disminuït durant l’any 2009 en –
10.286 persones. Aquesta és la disminució més important dels darrers 10
anys.
La disminució interanual durant el 2009 del nombre de residents estrangers
va ser del -3,5%
Evolució del nombre de residents estrangers empadronats a Barcelona.
Increment
Percentatge
respecte
sobre total de
Taxa de
any
Ritme
població
creixemen
Any
Nombre
anterior
mensual
resident
t
Març 2000
53.428
12.525
1.044
3,5%
30,6%
Gener 2001
74.019
20.591
1.716
4,9%
38,5%
Gener 2002
113.809
39.790
3.316
7,6%
53,8%
Gener 2003
163.046
49.237
4.103
10,7%
43,3%
Gener 2004
202.489
39.443
3.287
12,8%
24,2%
Gener 2005
230.942
28.453
2.371
14,6%
14,1%
Gener 2006
260.058
29.116
2.426
15,9%
12,6%
Gener 2007
250.789
772
15,6%
-3,6%
Gener 2008
280.817
30.028
2.502
17,3%
12,0%
gener 2009
294.918
14.101
1.175
18,1%
5,0%
17,6%
-3,5%
-
9.269
-
Gener 2010
284.632 - 10.286
857
Font. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
5
Evolució del nombre d'estrangers empadronats. 2000 a
2010 En nombres absoluts.
350.000
280.817
300.000
230.942
250.000
202.489
113.809
74.019
150.000
14,6%
12,8%
250.789
17,3%
18,1%
17,6%
15,6%
53.428
7,6%
50.000
-
294.918
15,9%
163.046
200.000
100.000
284.632
260.058
4,9%
3,5%
Març Gener Gener Gener Gener Gener Gener Gener Gener gener Gener
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
L’any 2006 cal considerar-lo com excepcional atès que la disminució d’empadronats es
deu fonamentalment a l’efecte de l’entrada en vigor de la caducitat del padró dels
residents d’origen extracomunitari sense permís de residència permanent que va suposar
donar de baixa a més de 33.000 empadronats.
Procedència
El 42% dels estrangers residents a Barcelona són llatinoamericans,
un 26% de la Unió Europea, un 5% de la resta de Europa, un 19%
d’Àsia i un 7% africans.
Per continents, provenen majoritàriament del continent americà (42%), i més en
concret d’Amèrica del Sud, mentre que un 26% són de la UE-27 i un 5% de la resta
d’Europa. En menor grau, procedeixen d’Àsia (19%) i Àfrica -bàsicament, d’Àfrica Nord i
Magrib (7%). D’Oceania només el 0,1%.
6
Immigració a Barcelona segons continent.
Gener de 2010
Oceania
0%
Europa UE (27)
26%
Amèrica
42%
Resta d'europa
5%
Africa
7%
Asia
19%
Els Italians es situen com a nacionalitat més nombrosa per davant
d’Equatorians, Pakistanesos , Bolivians, Peruans i xinesos
Per nacionalitats, per segon any consecutiu el rànking l’encapçala Itàlia amb
22.684 persones, seguit d’Equador, Pakistan, Bolívia, Perú, Xina, Marroc, França i
Colòmbia. Totes aquestes nacionalitats superen els 10.000 residents.
És interessant constatar que a 1 de gener de 2004 el nombre d’equatorians a Barcelona
era de 32.946. El descens en més de 10.000 residents d’origen equatorià en 6 anys es
deu a una aturada de les arribades, combinat amb un increment del nombre de
nacionalitzacions i una emigració cap a altres municipis metropolitans.
Principals Nacionalitats. 2010.
País
Nombre
Itàlia
22.946
Equador
20.459
Pakistan
18.150
Bolívia
15.541
Perú
14.717
Xina
14.398
Marroc
13.916
França
13.238
Colòmbia
12.962
Argentina
8.855
Brasil
8.070
Filipines
7.752
Alemanya
7.304
Rep.
Dominicana
Romania
7.053
6.490
7
Regne Unit
6.125
India
5.753
Xile
4.977
Mèxic
4.350
Font. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Durant 2009 destaquen els augments dels residents de nacionalitat
Pakistanesa, India, Bangla Desh, Xinesa, Italiana, Sèrbia i
Senegalesa.
Durant 2009 els nacionalitats que més han augmentat , en termes absoluts han estat
Pakistan (415), India (395), Bangla Desh (360), Xina (322) Itàlia (262), Sèrbia
(194) i Senegal (154)
Nacionalitats que més han incrementat durant 2009 en xifres
absolutes.
Augments
Pakistan
415
India
395
Bangla desh
360
Xina
322
Itàlia
262
Sèrbia
194
Senegal
154
Hondures
130
Filipines
121
Font. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Aquests increments són molt inferiors als de l’any passat (2008), on per exemple Itàlia
va créixer en 1.841, Pakistan (1.769), Xina (1.138) i França (897).
Per contra cal destacar com a principals disminucions els residents procedents de
països llatinoamericans com Bolívia (-2131), Equador (-1.751), Brasil (-1.592), Argentina
(908) Perú – (896), Mèxic (567), Colòmbia (-559), Xile (-495) i també Marroc (-486).
Nacionalitats que més han disminuït durant 2009 en xifres
absolutes.
Disminucions
Bolívia
-2.131
Equador
-1.751
Brasil
-1.592
Argentina
-908
Perú
-896
Mèxic
-567
Colòmbia
-559
Xile
-495
Marroc
-486
Uruguai
-404
Geòrgia
-304
8
república
Dominicana
Paraguai
-262
França
-216
Armènia
-178
Romania
-154
Portugal
-152
Regne Unit
-151
Veneçuela
-148
-259
Països Baixos
-121
Font. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
El Perfil dels residents estrangers a Barcelona.
Per sexe, el 52,5% són homes i el 47,5% dones. Els grups amb índex de masculinitat
més acusat són els d’Àsia Central (73%) i Àfrica subsahariana (72%). En canvi el grup
amb una presència femenina més gran és el d’Amèrica Central (el 57% són dones).
Es tracta d’una població jove. Per grups d’edat, la meitat pertanyen al grup de 25 a
39 anys, i una mitjana d’edat de 31,9 anys. Només el 2,1% del residents d’origen
immigrant tenen més de 65 anys. En el conjunt de la ciutat, la població de més de
65 anys és el 21% del total de residents.
Immigració als districtes
Es confirma un gradual repartiment de la població estrangera entre tots
els districtes de la Ciutat.
L’Eixample es consolida com el districte amb un volum més alt de
residents estrangers en nombre absoluts.
Ciutat Vella ha passat de tenir el 21% de tots els residents estrangers
l’any 2001 al 14,5% en 2010.
Sant Martí s’apropa molt a Sants-Montjuïc com a tercer districte amb
més residents.
Tots els districtes de la ciutat superen l’11% de residents de
nacionalitat estrangera.
La realitat migratòria es va assentant de forma més repartida per tots els
districtes de la ciutat. La presència d’immigrants, a mesura que s’assenten en el
territori es va igualant entre els diferents districtes.
9
Evolució de la Població estrangera a Barcelona. 20012010. Números absoluts per districtes.
350.000
no consta
300.000
10. Sant Martí
9. Sant Andreu
250.000
8. Nou Barris
200.000
7. Horta-Guinardó
6. Gràcia
150.000
5. Sarrià-Sant Gervasi
4. Les Corts
100.000
3. Sants-Montjuïc
2. Eixample
50.000
1. Ciutat Vella
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2008 2009 2010
Ciutat Vella concentrava l’any 2001 el 21% de tots els residents d’origen
immigrant de la ciutat i enguany representa el 14,5%. Altres districtes com
l’Eixample, Nou Barris, Sant Martí, Sants Montjuïc i Sant Andreu, van augmentant la
presència de residents d’origen immigrant, equilibrant-se més les xifres entre tots els
districtes.
100%
Evolució de la distribució d'estrangers per districtes. 2001-2010.
% residents estrangers en cada districte sobre el total de residents
estrangers a la ciutat.
90%
no consta
80%
10. Sant Martí
9. Sant Andreu
70%
8. Nou Barris
60%
7. Horta-Guinardó
50%
6. Gràcia
40%
5. Sarrià-Sant Gervasi
4. Les Corts
30%
3. Sants-Montjuïc
20%
2. Eixample
1. Ciutat Vella
10%
0%
2001
2002
2003
2004
2005
2006
10
2008
2009
2010
Percentatge de residents estrangers a cada districte sobre el total de residents
estrangers a la ciutat. Evolució 2001 a 2010.
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2008
2009
2010
1. Ciutat Vella
21,0%
19,8%
18,9%
17,4%
16,5%
15,7%
14,8%
14,3%
14,5%
2. Eixample
18,1%
17,4%
17,0%
17,1%
17,2%
17,1%
16,3%
16,3%
16,5%
3. Sants-Montjuïc
11,6%
11,9%
12,3%
12,3%
12,3%
12,6%
12,3%
12,1%
12,3%
4. Les Corts
4,5%
3,8%
3,7%
3,6%
3,6%
3,6%
3,3%
3,3%
3,3%
5. Sarrià-S.Gervasi
8,0%
6,8%
6,5%
6,5%
6,5%
6,3%
5,8%
5,8%
5,7%
6. Gràcia
6,5%
6,3%
6,3%
6,6%
6,6%
6,6%
6,4%
6,6%
6,7%
7. Horta-Guinardó
6,6%
7,0%
7,1%
7,2%
7,2%
7,3%
7,5%
7,6%
7,7%
8. Nou Barris
6,7%
7,5%
7,7%
8,1%
8,4%
8,8%
9,6%
9,6%
9,5%
9. Sant Andreu
5,5%
5,7%
6,0%
6,0%
6,1%
6,3%
6,6%
6,5%
6,7%
10. Sant Martí
9,5%
10,0%
10,5%
10,7%
11,1%
11,4%
11,9%
11,9%
12,3%
no consta
2,1%
3,9%
4,1%
4,5%
4,6%
4,3%
5,5%
6,0%
4,9%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
BARCELONA
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
Evolució de la distribució d'estrangers per districtes. 2001 -2010 % de residents
estrangers en cada districte sobre el total de residents estrangers a la ciutat.
25,0%
20,0%
2001
2002
2003
15,0%
2004
2005
2006
10,0%
2008
2009
2010
5,0%
0,0%
1. Ciutat
Vella
2.
Eixample
3. SantsMontjuïc
4. Les
Corts
5. SarriàSant
Gervasi
6. Gràcia
7. HortaGuinardó
8. Nou
Barris
9. Sant
Andreu
10. Sant
Martí
no consta
L’Eixample és el districte que per sisè any es situa per davant en nombre
absolut de residents estrangers (46.823) i augmenta la diferència amb Ciutat Vella,
el segon districte (41.281) i el tercer, Sants-Montjuïc (35.015).
Sant Martí, està a punt de superar a Sants-Montjuïc (35.015) com a tercer districte amb
més residents estrangers. (34.948).
11
En nombres absoluts destaquen la disminució de l’Eixample (-1.382), Nou Barris (-1.110)
i Ciutat Vella (-1.037). En percentatge la disminució més important és a Gràcia (-5,4%) i
Sant Andreu (-3,9).
Gener
2009
Gener
2010
Increment
%
en
increment
nombres
absoluts
1. Ciutat Vella
42.318
41.281
-1.037
-2,5%
2. Eixample
48.205
46.823
-1.382
-2,9%
3. Sants-Montjuïc
35.573
35.015
-558
-1,6%
4. Les Corts
9.638
9.320
-318
-3,3%
5. Sarrià-Sant Gervasi
17.189
16.263
-926
-5,4%
6. Gràcia
19.352
18.982
-370
-1,9%
7. Horta-Guinardó
22.291
21.808
-483
-2,2%
8. Nou Barris
28.210
27.100
-1.110
-3,9%
9. Sant Andreu
19.288
19.109
-179
-0,9%
10. Sant Martí
35.009
34.948
-61
-0,2%
No consta
17.835
13.983
-3.852
-21,6%
BARCELONA
294.908
284.632
-10.276
-3,5%
Font. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Evolució del nombre de residents estrangers en els districtes. 2001 a
2010. En nombres absoluts.
60.000
1. Ciutat Vella
50.000
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
40.000
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
30.000
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
20.000
no consta
10.000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2008
2009
2010
En una perspectiva de 10 anys, els increments de població estrangera en els districtes
han estat molt diferents.
Nou Barris ha estat el districte que ha experimentat un creixement de la població
estrangera més important, al incrementar-ne un 446%, Sant Martí (amb un increment del
397,9%) i Sant Andreu (amb un 371%) també han tingut creixements molt per sobre del
de la mitjana de la ciutat.
12
Per contra Ciutat Vella ha tingut un increment molt més moderat en aquest període, un
166%. Aquestes dades confirmen la dispersió territorial de la immigració a Barcelona a
mesura que es va produint el seu assentament en la ciutat.
2001
2010
Increment 2000 a
2010
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Snt Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
15.513
13.386
8.585
3.320
5.939
4.805
4.850
4.961
4.057
7.019
41.281
46.823
35.015
9.320
16.263
18.982
21.808
27.100
19.109
34.948
166,1%
249,8%
307,9%
180,7%
173,8%
295,0%
349,6%
446,3%
371,0%
397,9%
BARCELONA
74.019
270.649
284,5%
Increment Població estrangera als districtes entre 2000 i 2010
500,0%
446,3%
450,0%
397,9%
400,0%
349,6%
350,0%
307,9%
295,0%
300,0%
284,5%
249,8%
250,0%
200,0%
371,0%
180,7% 173,8%
166,1%
150,0%
100,0%
50,0%
0,0%
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. SantsMontjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant
Gervasi
6. Gràcia
7. HortaGuinardó
8. Nou Barris
9. Sant
Andreu
10. Sant Martí
BARCELONA
Per un altre cantó cal destacar l’important disminució del nombre de persones
empadronades sense domicili fix a Barcelona que han disminuït en 3.852. Aquesta
disminució es deu a l’aplicació d’un nou protocol d’empadronament de les persones sense
domicili fix.
La concentració:
Pel que fa al nombre de residents estrangers en cada districte en relació al total de
residents dels districte, cal destacar que tots els districtes, excepte Sant Martí,
disminueixen el percentatge d’estrangers en el seu districte respecte l’any anterior.
Ciutat Vella, que és el districte que presenta un percentatge més alt de residents d’origen
estranger, baixa del 40,9% en 2009 al 40,5%, Sants-Montjuïc passa del 19,6% al
19,3%. La mitjana de la ciutat és 17,6%.
13
% estrangers sobre el total de població resident en cada districte.
Concxentració.
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2008 2009
1. Ciutat Vella
2010
18,2%
26,7%
34,7%
36,1%
35,6%
38,5%
39,7%
40,9%
40,5%
2. Eixample
5,4%
8,0%
11,2%
13,7%
15,1%
16,4%
17,2%
18,1%
17,7%
3. Sants-Montjuïc
5,1%
8,2%
12,0%
14,7%
16,1%
17,8%
19,0%
19,6%
19,3%
4. Les Corts
4,0%
5,3%
7,4%
9,0%
10,0%
11,2%
11,1%
11,8%
11,4%
5. Sarrià-Sant Gervasi
4,6%
5,8%
7,9%
9,8%
10,7%
11,4%
11,4%
12,0%
11,4%
6. Gràcia
4,2%
6,3%
9,0%
11,6%
12,9%
14,0%
14,8%
15,8%
15,6%
7. Horta-Guinardó
2,9%
4,8%
7,0%
8,7%
9,8%
11,1%
12,5%
13,1%
12,9%
8. Nou Barris
2,9%
5,1%
7,7%
10,0%
11,6%
13,5%
16,0%
16,8%
16,3%
9. Sant Andreu
3,0%
4,8%
7,2%
8,8%
10,0% 11,3%
12,8%
13,3%
13,2%
10. Sant Martí
3,4%
5,5%
8,3%
10,3%
11,8%
13,2%
14,7%
15,3%
15,3%
BARCELONA
4,9%
7,6% 10,7% 12,8% 14,6%
Font. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
15,9%
17,3%
18,1%
17,6%
Evolució % residents estrangers sobre total de residents a cada Districte. 2001-2010.
45,0%
40,0%
35,0%
2001
30,0%
2002
25,0%
2003
2004
20,0%
2005
2006
15,0%
2008
10,0%
2009
5,0%
2010
0,0%
1. Ciutat
Vella
2. Eixample
3. Sants- 4. Les Corts
Montjuïc
5. SarriàSant
Gervasi
6. Gràcia
7. HortaGuinardó
8. Nou
Barris
9. Sant
Andreu
10. Sant
Martí
Immigració als Barris
La població resident estrangera ha disminuït en 55 dels 73 barris de la Ciutat,
en especial en aquells barris amb important nombre de residents estrangers.
La població resident estrangera ha disminuït a la majoria de barris de la
ciutat, però en especial al Raval (-515), La Sagrada família (-441), Sant
Gervasi – Galvany (- 405), Ciutat Meridiana (-338), El camp de l’Arpa (-293),
La Dreta de L’Eixample (-276), el Barri Gòtic (-242) i el Poble Sec (-228).
Alguns barris ha incrementat els residents en nombre absoluts. Destaquen
alguns barris del districte de Sant Martí com El Parc i la Llacuna (75) , la Vila
14
Olímpica (34), el Poblenou (36), Diagonal Mar i el front marítim 114) i
Provençals del Poblenou (128)
Evolució dels naixements i matrimonis mixtos.
En el 32,3 % del naixements, com a mínim el pare o la mare és de
nacionalitat estrangera.
El naixements de fills de matrimonis mixtos (pare o mare estrangera i
cònjuge nacionalitat espanyola) augmenta any rere any i suposa el
12,3% del total de naixements.
El naixement de fills on pare i mare son estrangers suposa ja el 20%
del total de naixements.
Una dada interessant per avaluar el veritable impacte de la migració a llarg termini en la
nostra ciutat és l’anàlisi del nombre de fills nascuts de pares estrangers. L’evolució
indica que el nombre de fills nascut on els dos pares són estrangers suposa
durant l’any 2007 el 21,1% dels naixements.
La dada més destacable, i indicadora de les relacions que s’estableixen cada cop més
entre persones autòctones i d’origen estranger, són el nombre de fills nascuts on
almenys un dels dos progenitors és estranger i l’altre és de nacionalitat
espanyola. En aquest cas, durant 2008 varen representar el 12,8% del total de
naixements.
Any
Pare i mares Nacionalitat espanyola
1996
2000
2005
2006
2007
2008
11.245
11.028
10.212
10.026
9.738
9.746
Pare i mare estrangers
467
880
2.622
2.711
3.027
3.304
Un dels dos progenitors estrangers i l'altre
espanyol
Pare o mare no consta nacionalitat
664
941
1.534
1.719
1.852
2.001
241
299
418
448
12.617
13.148
14.786
14.904
1996
2000
2005
2006
89,13%
83,88%
69,07%
3,70%
6,69%
17,73%
5,26%
7,16%
10,37%
1,91%
2,27%
2,83%
Total
Any
% Pare i mares Nacionalitat espanyola
% Pare i mare estrangers
% Un dels dos pares estranger i l'altre
espanyol
% Un dels dos progenitors no consta
nacionalitat
457
15.074
15.660
2007
2.008
67,27%
64,60%
62,2%
18,19%
20,08%
21,1%
11,53% 12,29%
12,8%
3,01%
3,03%
Font. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
El grau d’interrelació i de canvi sociodemogràfic que està experimentant aquesta ciutat
queda reflectit en la continua disminució del nombre de famílies que tenen fills on
ambdós cònjuges són de nacionalitat espanyola. Actualment es tracta del 62,2% del total
de naixements.
D’altra banda un indicador que també mostra el grau d’interrelació entre residents de
nacionalitat espanyola i estrangera és l’augment continuat del nombre de matrimonis on
un dels conjugues és espanyol i l’altre estranger.
15
609
3,9%
El 28,2% dels matrimonis a la ciutat son mixtes, molt per damunt dels matrimonis on
ambdós conjugues son estrangers, només el 9%.
Evolució del matrimonis segons nacionalitats del Cònjuges.
2003
2004
2005
2006
Espanyol i Espanyol
2007
2008
4.983
5.009
4.914
4.721
4.081
3.997
502
562
510
519
467
576
Estranger i Espanyol
1.157
1.303
1.428
1.498
1.525
1.794
TOTAL
6.642
6.874
6.852
6.738
6.073
6.367
Estranger i Estranger
2003
2004
2005
2006
2007
75,00%
72,90%
71,70%
70,10%
67,20%
62,8%
Estranger i Estranger
7,60%
8,20%
7,40%
7,70%
7,70%
9,0%
Estranger i Espanyol
17,40%
19,00%
20,80%
22,20%
25,10%
28,2%
100,00% 100,00% 100,00% 100,00%
Font. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.
100,00%
100,0%
Espanyol i Espanyol
TOTAL
2008
Evolució dels matrimonis segons la nacionalitat dels Còngujes.
2004 a 2008.
8.000
7.000
1.157
1.303
1.428
1.498
1.525
1.794
6.000
5.000
502
562
510
519
467
4.000
576
Estranger i Espanyol
Estranger i Estranger
Espanyol i Espanyol
3.000
4.983
5.009
4.914
2.000
4.721
4.081
3.997
2007
2008
1.000
0
2003
2004
2005
2006
16
Estadístiques de reagrupament familiar
Pel que fa al reagrupament familiar, també ha patit una important disminució. El nombre
de sol·licituds durant 2009 va ser de 4.603. aquesta xifra va suposar una disminució de
1.631 en el nombre de sol·licituds, un 26,2% respecte a l’any anterior.
Sol·licituds de reagrupament familiar a Barcelona. Evolució
BARCELONA
Increment
%
increment
2005
4459
2006
5764
1.305
29,3%
2007
6943
1.179
20,5%
2008
6234
-709
-10,2%
2009
4603
-1.631
-26,2%
Evolució de les sol.licituds de reagrupament familiar a
Barcelona. Evolució 2005 a 2009.
8.000
6.943
7.000
5.764
6.000
5.000
6.234
4.603
4.459
4.000
3.000
2.000
1.000
0
2005
2006
2007
17
2008
2009