Pau VI. Quart aniversari de la seva elecció i coronació

Pau VI. Quart aniversari de la seva elecció i coronació
P
R
E
G A
R : l A^^ o
Conserveu-noi,
BattUta Montini
de
O
I>eüf
Gioy^NIIT
l'Açtuai
suçcesor^
P e r e , ei V i c a r i del
Fill en
la t e r r a .
vostre
Vïvifiqueu-lo.
F e u - i o felïc. N o él lliureu
dels ehemÍGs. Èll, qui,
manera
tan
en
mans
d'una
divina i tan
humana,
é s el P/apa del: iGòncili i el
del jprogrés dels Pobles.
Papa
.
Exhortació Àpostólfca en el XIX centeiiari del martiri de Sant Pere íSatit Pau
- ma. T'esperit-; '.sirggeréix els projjòsits, i' són no. solamerTt nostres, -sinó també .'
per a ell' una commemoració àniversà-, vostres. .Són glòria'-de. tótà ' l'Església',^,.,
ria • es -tradueix en una festa joiósá'-'i' perquè a ells-.éls ésí:au-,1'elogi--iiiscrit
• ÉJ culte de Ics 'tradiyions' sagrades, •'
pleii'a de pietat,' infon, él' desig dè. la . a la segona.carta als .Cpriiitis , (Delegats"
element pr,m.òraial de í'e'.<piritnc:li.reviviscencia de; ^èis antigues ; ivicisside. les esglésies,-; glòria d-el Crist),'--!:
tat catòlica. ' '
.•
.
" tuds venerades, ,i,, sobré els ulls à'i'ho- ' contínuament^ l'Església •brolla - 'el;cláih .'
ritzó del temps ' passat. i fut'ur, com'si que ès -refereix a elis ''(us glóriegéú" ;
Ens "Ha'portat a vo'er reco'niar aquest
¡iuiver-.ari el costum, actualureut estès un secret designi .l'iiifiqués i .assenya-' . de nosaltres, com també '-DOsàltres-'de '
ar';eii, ;ie ccmraeniorar perscnes i fets - lés en la.futu'ra cbmiintó dels • Sants'el• -vosoltres). 1 .si-aquesta-, terra àe Roma',' '
- que• bau dei.xat una eniprciiita. en el- seu' últim",destí.' Aquesta - experiència
tràgica i sagrada, va' recollir la-seva
curs del temps, i que, considerats'a'là/ espiritual énSv^sembla que s'ha d'éfec- sang i ha guardat com trofeus . inesti^'
distància dels. anys passats i anib la tuar d'úria manera pafticular- mitjan-, -lúables- les-.seves tombes,- i-a i'Èsglésià . '
^ proximitat-.de les meni.òrie.s-'que en ro- çànt. la IreevOcació dels. dos apòs.tols màr de Roma , li ha- pertocat 'la prerrogativa;
ananen,,' ofereixen a qui sàviament éls xi.riïs-Pere-i Pau,, que van pagar el seu • incomparable d'a'ssumir i-de continuar
tribut humà a la"' moralitat, 'temporal
tor.ia- a pensar i en'certa luaneráfa fellur 'missió', específica,- "aqúest;a^^íniss,ió
9.mb el martiri pel Cfis't,. i què-ens van
no" té' COIQ,' a 'finalitat---í'ésglésia-'lócaf,'
• viure,- unes .Uiçon.í.bén.fútils s'obré el
transmetre i.'Bsglé^ia a- nosaltres.i fins , siúo "-i'Església- entera. Aquesta missió
valor de .les coses bumaiie'á,. potseVamb
a
• la fi dels temps, com un sagrament., consisteix principalment 'en l'bfiçi de
més. evidència als qui'han Nvingiit inés
- 'tarà i que ho, descebreixen" avui, que . •rerenne, i ' es van guanyar «un- here- centre de,'l'Església mateixa i-a'dilatar- •nq pas als contemporani',-.;, .que àlesUo-^' tatge • incorruptible, ".i&contaminablé i .pe là icircuihferència:'visible''i-místiba,
immarcesible,'conservat'al cel»; • - '
res no, sempre i nó tots. hò-..van 'comjfins als .éixtrems. de la únivérsalitat¿^^
prenure.. L'educació nioder.:!;)'-en- e."
és-adir': lal-tinitát i Ja. catòlicitat, que . .i^
nsc-ntit. de ta'Wstòriít» per à aq^iest tor- Missió que Roma rebé de Rere i Pau.'
en virtut •del'SÇï.sants'apòstols Pere i Patí', -j^'.
nar-a fiensar . ens 'convenç'fàcilment,
' 1 encara ens,'plau'més. d é commémor
tenenyà l'Església dé Roma' la seva-'^^
mentre-el culte de ,les .tradicions sagra-, nr: amb 'vo'saítres,; venerables, germans pftneipàli seu'històrica i local, són pro- ^
des, ei'Smenf p'rimo'rdial de,.j.'èspir,itiiai ñ,ls estimats, aquest aniversari, com pietats i. notes' distintives de tota- l'a'
litat.católica, .estirnula .el..record, iuflàLILES aquests sants _apòstols - Pere i-^ Pau
•
; r
."(pasa à.PAG,..2). - _vj . . f - ^ - ' ' Ò B .
I/ANY DÈ LilFE
'
E'ls-Papes,. - . . 1 .
;
serven-la- unitat
.-
áéí pòjbíle cristià.
• ( -
SEMANARIO .PORTAVOZ DE LÀ -ACCXON CATÓLICA.-
•,;Afio-'X".XI. Igualada, 29-dc jnnií^'de IGEY.-'-.ReílacdÓ!/y AdTni.histración; San J o s é , 2V.----Dei«iiSi'to legal-B. 176,1-1960. N." 73^
o
: o, 1
0),
' TS
29 d e j u n i o . d ;
1967
L A N Y DE LA FE
(Viene, de la página 1 ) / piritual, i la. nostra. ,prome.sa ,—ell la reclama— de ser, «forts.en lafe?»".
' - veritable i gran familia de] Crist, són ,
Tots
coneixeu
igua'.ment
coïn'
sant
Un-do de tot el poble de Déu, per al
.Pau và ser l'herald ardit- de^ la fe. L'Es-,
qual la- tradició romana, viva i fidel,
glésia li deu la doctrina fonainental
els custodia les defensa, els, dispensa
• i els augmenta. ,
• ^ , • d.e la fe'» com a principi de la. nostra
ju.stificació, és a-di'r, de la nostra saL Diumenge, Recés a cada parròquia.
"yació i de les nostres, relacions -sobreJMatí, Recés ' dé cloenda.^ de curs - de
Voiem, pferir a Déu una professió de fe. •
naturals amb -D4u. A ell ..«es deu la pri- le-. S'es. del grup del. Pla dé Formació,•
•
'
•
. - f~
• En qué consisteix pràcticament la mera determinació teológica del'mistedirigit -pel R.'M.n. Joaquim Vilella, con- , .
/nostra invitació? Com/ celebrarem ple- ' ri cristià, a èll la . primera anàlisi de
•
, ' . '^ •
gats aquest sígnificaiiu'aniversari ?. Es l'acte de fe, a ell l'afirmació''de la re-• :-i!ia,-,-f'diocesà. . • - - - costum' d'aquesta Seu apòstò.ica, quan
Divendres, 'dia 30;. u.treia de . senyo, vol-.splemnitzàr'i fer universal- alguna
res,'a
le.; ciiic de la tarda, cloenda de
circumstància singular,'' de concedir
algun benefici espiritual (i,'no ens uecurs, ,.'
' • •' ,
• •- i>
guem|,a fer-ho també en aquesta ocasió) , ,però aquesta v,ggada,' més, que do- .
• nar, eug plau, de demanar ; ' més que
oferir, volçig implorar. l ' l a nostra demanda és simple-i gran. U.s, demanem
ta'L àmb .passio^-s turbulentes i'-angoia tots i a cadascú, germans i fills -nos-.. •:
- X £ . s . i:nplacables. .'\lià ou. falta Déu, raó
tres, que volgúeu celebrar la memòria,
..s;uj3rema,, de les ceses, falïa'la llum pri¬
dels sants apòstols Tere i-' Pau, testimomeva del pensa-inent, falta l'indiscuti-_
nis amb la paraula i ainb la sang de la
blo. imperatiu moral qúe l'ordré luimà-,.,-"
fe del Crist, amb una professió autèui'iece,ísital
. .'
. tica i sincera dé la mateixa fe., tal com.
• .. . < » . ; ' . .
.
••
,
• '.
.
1
l'Església, fundada, i. il.lúmiijadà per
-lacio entre la te, unica 1 mfatigab.e; 1 '
ells, l'ha. recollida gelosàin'erit i' l'hà
l'erüls
contraIdfe.
i
.
'
.
la consistència dé- l'Església visible,
fónnulada; .amb.' .autorita.t. , Volem ofe1 al mateix temps que dispiinueix -el
comu.l·litària •'1 . jeràrquica. ¿C'om' no
' "rir a D.éit "una; pr-ofessió,de fé, davant
l'iism d'inyocar com ' el .nostre 'mestice , sentit religiós, entre els homes .del noseí- testimoniatge•. dels apòstols,, iudiviperenne ïle fe.? ¿ Com no demaíiar-li él tre "tenips, eu el qual--es basa ,ia fe '^
diiat 'i , coldecti-va, • lliure'j conscient,
tresor, gran i desitjar, de la reintegra- coiTi eu'el seu fonament.natural;-s'in-: interior i exterior, humil.-i franca. Vo¬ ció d.e tots els cristians en .una 'únipa-^ . filtreu en el camp de la doctrina catòlem que. aquesta . professió sorgeixi dél fe,- en una 'úidca esprerànça, an una
lica,'ací, .~allà, opinions noves'referents ^ .
puïit més íntirn ,de/tot cor fidel i res'.spla caritat,-de d'únic Cos Místic de. a'I'exeg'esi i a la teologia,, sovint mansoni idèntica'; amorosa .per .-'tota l'Es- ,
'.Crist? l'X com iio. hem , d'e dipositar .so-, llevade's.. a ' Icg doctrines filosòfiques,
glésia. ' '
•
.,
b.re la tomba de «l'c.pòistol i màrtir» - plenes d'audàcia, Iperò inadequades'.
.'-Quina penyora- .millor de'record, el nostre c'o'mpròmíg de professar amb Aquestes opinions no- sol's posen en
d'honor, de comunió podríem; oferir a coi-atge apostòlic; amb lín anhel mis- dubte .0 més encara, dilueixin el sentit
Pere "'-i''Pau. que'aquesta, de la fe-ma- siqnal, la fe ^qué ell va ensenya i trans-, .géiii ' de " les .veritats qüe. l'Església,
teixa''qúe. hem heretat' d'eUs?
me.tre a l ' E s g l é s i a i al'món,', amb . la ha ensenyat. aútoritzadament, sinó que- 0
amb' là pretesa intenció d'a'combdàr la
• -Sabeu de sobres que el mateix Pare p'araula, .àmb "els escrits, amb l'exemrelig-ió à la mentalitat dels nostres
-])le,
amb
la,'.'sang?
celestial-,Va . reve.lar a. Pere qui era Je-^
temps, negligeixen ia riòrma del maAixí, doncs alimentem • l'esperança
sús.i^.el Çrjst,- el Fill del Déu vivent,
gisteri eclesiàstic,, acomoden leg inves' el-Mestre i;/ei. Salvaçlor'del qual ens qus. ia. ..commemoració "centenària d é l '
tigacions ieoiógiques als gustos d'aUÒ
prové,--'la gràcia i la veritat, la nostra martiri dels sants apòstols l^ere i • Pau
que s'ha convingut a anomenar'l'few- salvació, el cor de la- nostra fè. Sabeu es resoldrà • principalment -per a tota ,
toricisme, gosen negar, la confiança én
que sobre, laJe-de Pere reposa tot l'é;, »'Església en. uu , gran acte de fe. 1
•difici'-de-...la;-santa'-Església.- Vosaltres - vole'm veur-é. en aquesta .avinentesa' l'o- l'índole sagrada i històrica de la Síi- .í^
' sabeu:' .que-, .quan; iniolts;^;^abandonaven casió, feliç qus_ -là divina Providència ' grada Escriptura, ifi-nsr,,,pi¡eterieuin¬
-J.es.ús, : després d_el 'discurs- de .-Çafar- disposa per af Poble de P é u p e f tornar, troduir en el Poble .de 'Déu una inenta- ^
'naüim, va ser IPere'.qui, en .nom del co¬ a prendré' uria consciència excta ,de la . .litat anomenada postconciliar, 'la qúal, S'
' l.le'gi apostòlic, -va.proclamai; la fe én. seva "fe,, per'vivificar-la de l'ou, per pu- deseurant la ferma coherència dels amel, Crist-.-Eíli de -Déu. >Sabeu qufi el rificar-la",' per- cpnfirmar-la, per confes- plèí i magnífics desplegament.s doctri- ^
.Crist. níaíeix; es va fer garaut 'amb ía sar-la. í\o . podem ignorar qüe el mo-, nàl.s i legislatius .del .Concili a m b ' e l ig
de pensament,
pensament, i-.oe
i-.de "practica
"pràctica de
seva pregària personal de - la indefec-• . nierit present' n'acusà una gran neces- tresor
resor üe
a e *^
,
en
capgira
4'esperit
d
e
fitibilifat. de ,la^ fe de'Pere i, malgrat les •sitat. Sabeu bé-prou, venerats germans l'E-sglésia,
Esg.lé.sia, - en capgira -l'esperit de fi- ^ -,
seves febleses hurnanes, li và confiar i fills estimats,'-"com, .en la seva . evolu- delitat
elitat tradicjonalí i difon la il.lusió dé'.^"
l'ofici de Confirmar-hi' els- seus ger- ció, el- món modern, tot ell en tensió dojiar
ouar al cristianisme úua nova ínter- íj
mans. I- sabeu tanibé que'l'Església vi- cap a eoriquestes-admirables en el do- . pre
retàció arbitrària i esterilitzada. ¿Qué _
è , la
vent e¿ Va inici'ar, .després-'de\a -vin- mini de-les coses .exteriors, geló.s.d'un quedaria del çontigut; ddé,
ia nostra
nostra ii ¡a)
u
de
les
virtuts.'teologals"
professa,
.'^
'
augjnent
de
'éo.j'sciència,'de
si
mateix,'-,
als
que
professa,,'^
- guda.de -PEsperít,-Sant el dia" de'la.
Pentecosta, amb~-el "testimoniatge de la • està inclinat.a l'oblit i a la negació de si aquestes temptativi.^ès, emancipades .
lagisteri .eçlesià.s- --^
fe de Pere. Què podríem demanar a Pe- Déu,, i. està també turmentat pels -des- de -la^protecció dél magis'
.mler??
, '
'
re, que ens fos - de profit;-' què li po- equilibris lògics,''-moràls i socials" qtiè la tic,' haguessin de prevaler
decadència
,religiosa
'porta
amb
si
.ma¬
dríem oferir per al seu honor, sinó la'
• 1 vet aquí que per .'confortar i a nos
fe, on té origen la nostra salvació es--,: teixa^'i es'resig^uá a veure l'home agi.
, - (pasa a pàgina 4) '
•
RUTa
ag. d'e ]'unio dè 1967.
Reflexc:
'125 ANIVERSARI DÈ MUTUAL
IGUALADINA DE SANT. LLORENÇ
Homeiiatge ais séus vélls mutifalistes'
Igualada, 2 9 de juny,
festivital de St. Pere del 1967
Programa deis actes ;
Matí, a les TO'30. — A la basílica arciprestal de Santa Maria es celebrara
un: missa solemne,
A les 12. — A! café del Saló Rosa,
Vidafamiliar
Jordi es. el nom del quart fill dels
esposos Joan Vidal i Antònia Valls, al.s
quals felicitem' cordialment".
La nostra condolença a la família de
la Sra. Rosa Borràs. Guilera, morta el
passat dissabte, dia 24.
A L T A V O Z
CANVIS LITÚRGICS. •
Allò que potser cridarà més l'atenció' dels fidels, en aquest capítol de
clarificació del ritu, és la possibilitat
de prescindir eii endavant del colOr ne-'
'gre dels ornaments en la litúrgia funerària i de substituir-lo pel color rno'ràt. Es tracta de manifestar még-clarament el caràcter propi d'aquesta 'litúrgia, i,- sobretot,- de la celebració eucarística, q'ue no- és mai un simple acte
tindrà lloc un refresc de germanor. Actuaran un selecte grup d'artistes locals,
juntament amb l'Agrupació Cora] «La
Llàntia», en un simpàtic «fi de festa»,
durant el curs del qual es lliuraran
medalles- recordatori d'aquíest aniversari, junt amb altres obsequis als nostres homenatjats.
Clourà l'acte amb un breu parlament
el delegat de la Eederació de Mutulit a t s d é •Catalunya, el qual presidirà la
festa.
de condolança; és una pregària de fe
i esperança' etf e.l valor salvador de la
mort del :Crist" i. én el sentit veritable
de la mort de tot cristià. Aixó no vol
pas dir que l'Església menyspreí el" dol
sincer per la mort de persones estimades ni que obligui els cristians a 'reprimir el dolor profundament humà -i,
pe:.' tant, cristià que s 1 produir- el contacte amb la mort. Els ' cristians no
som insensibles a la mort, sinó que
creiem en la seva significació profunda.
HOSPITALIDAD DE NUESTRA,
SEÑORA DE LOURDES
La suerte de lag dos plazas gratuitas a Lourdes, cuyo sorteo se celebró
el pasad.o día T5, ha correspondido a
Pascual' Membrado Núñez que tiene su
domicilio en la calle Obispo Robuster,
SIN número.. j Enhorabiiena !
IGUALADINISMO
HOMENAJE A MUTUALISTAS
Sei anuncia para la festividad de San
Pedro un homenaje a los ancianos-soci-DS de la Unión Mutual Iguladina de
San Lorenzo, con motivo de-conmemorar el 1,25 aniversario de esta Sociedad.'
El respecto .recordamos algunos datos aparecidos en VIDA... ( i ) sobre
las «Gennandats de Malalts», debidos
•'á nuestro malogrado Francisco Victori. .«...la obolición de la «Octava Sociedad de Resistencia»' compuesta por
unos 50 tintoreros, motivó lá fundación de la «Sociedad «Octava de Beneficencia Mutua de San Lorenzo». Eligióse por Patrón a dicho Santo porque sufrió martirio de ser. quemado vivo, y en la profesión dé tintorero abundaba el riesgo de quemaduras».
En 1878 ya era posible formar parte
de ella sin ser tintorero. En 1936, 'pasó
a llamarse dUnió Mutual Igualadina»,-*
. y en jgsg adoptó su actual denomina- .
ción incorporando nuevamente el nombre dej santo mártir.
T'na efemérides local que demuestra
el séntid'o social de nuestros antepasados. .
(i)
N.° 50, febrero 1950.
CAMPO NEUTRAL
Lo fue el Xipreret donde, el pasado
domingo, el Guíxols y el Andorra, dirimieron su derecho al ascenso a Tercera División. Ganaron los costeños por
dos a cero. Pancartas, banderas, petardos, euforia... Algunos lamentaron que
la victoria , no hubiera sonreído a. los
andorranos, j'a que así se hubiera tenido un desplazamiento atractivo para ir
de compras..-.
MUNDOVISION
Fueron muchos los igualadinos que
siguieron la retransmisión, en directo
a través de Mundovisión, del programa
que, en la tarde del domingo, logró la
conexión de los cinco continentes a través dé 3'5 cadenas de televisión, entre
las que figuró la española. Un alarde
de técnica y buen entendimiento de
países.
Semana 26
DONATIVOS REOIBlDÓS EN
EL BANCO DE LA
PROVIDENCIA 2.132'50 ptas.
, Buzón Sta. María: Anónimos,
100, 100, 50, 50, 50, once, monedas
de 25 = 275. Varios, 176'50. Tarje^
ta blanca, L O O .
. Buzón Caritas: Sobre azul Corpus, 500. Venta de papeles 60; Cobro de talones de lotería de Naviidad, premiadlos reintegros 671.
PREGON DE LA CARIDAD
CASOS:
.
• Núinero 572.— A una familia necesitada y con enfermos, de un
pueblecito; cercano, 800 ptas. para
.ayudar a pagar factura medicaínénto's.
•
' " ' • ' '
" :•
Nium. 573.— !Üna viejecita que
vive sola, con una pensión muy limitada, precisa ayuda én alimentos, para poder subsistir.
Núm. 674.— Esposa enferma con
varios hijos pequeños, precisa por
indicación médica un tratamiento
especial" durante dos meses. •
Núm. 575.— Esta semana han
pasado variois transeúntes eñ busca
de trabajo .sin resultado. Hemos pagado varios billetes para diferenr
tes direcciones. Calaf. Cervera,
Manresa, Vilafranca y Barcelona.
Niúm. 576.— Familia compuesta
de una- madre vda. con cuatro hí joa
pequeños pide ayuda.
«Ño tot són flors hi violas —decíamos en nuestro pregón del Día
de Corpus—hi ha també espines». (A
Una espina.
Frenopático. El internado, padre
de cuatro hijos, de 6, 3, 2 años y de s •
4 meses,-.-^ha fallecido al medio año
de tratamiento.
•o
No entra en el hogar ingreso alguno. Incluso ni el subsidió de viudez. Ahora están en descubierto en
el Instituto Frenopático'de 13.600 I
ptas. según facturas. Caritas les ha
ayudado con 5.000. Faltan 8.600.Caritas debido los muchos casos a i—
que actualmente ha de atender, no mpuede para más. Les ayudamos en 0)
•o
lo posible én alimentos.
1^
Una espina que Caritas —vdes.—
convertirá en lo posible èn menos
punzante....
V. i V
29 de junio de 1967,
A . ..
L'ANY DE LA FE
(Viene de pàgina 2)
tra fe en el seu significat autèntic, per
estimular l'estudi de les .doctrines
enunciades pel recent Concili Ecumènic, per dirigir l'esforç del pensament
•catòlic en la recerca d'expressions noves i originals, fidels encara al «depòsit» doctrinal de l'Església (en el mateix sentit i en la mateixa opinió), l a
roda del • temps ens porta aquest aniversari apostòlic, el qual ofereix a tot
fill de la santa Església l'oportunitat
adequada de donar a- Jesucrist, Fill de
Déu, mitjancer i consumador de la Revelació, la resposta humil i sublimadòr ; .«Crec», és a dir, el ple consentiment de la intel·ligència i de la voluntat a la seva paraula, a la Seva persona, a l a seva missió de salvació ; i d'honorar així aquells altíssims testimonis
del Crist, Pere i Pau, renovant el comromís cristià d'una professió sincera i
operant de la fe d'ells i nostra, i encara pregant i treballant per la recomposició de tots els cristians eu la unitat de la mateixa fe.
Recitació del
sCredot.
No ens proposem r,convocar .° atiib
aquesta finalitat Un .jubileu particular,
quan fa ben poC que s'ha celebrat el
que vam instituir coui a conclusió del
Concil Ecumènic. Però us exhortem a
tots .fraternalment, venerables germans
۟ l'Episcopat; que vulgueu il.lustrar
de paraula que, que vulgueu ^honorar
amb solemnitats religioses particulars,
que vulgueu sobre tot recitar solénnemènt i repetidament amb els vostres
sacerdots i amb els vostres fidels el
«Credo», en una o altra' de les fórmules corrents .eu la pregària catòlica.
Ens plaurà de saber que el «Credo»
ha estat recitat expressament, a honor
de sant Pere i sant -Pau, a totes les catedrals,- en presència del bisbe, de la
clerecia-, dels seminaristas, • delfe laics
catòlics^-inilitants pel Regne de Crist, dels religiosos i religioses, i de l'assemblea dels fidels,-com més nombrosa
millor. Semblantment ho faci cada parròquia per a la pròpia comunitat ; com
també totes les ^coses religioses. .Suggerim, encara, que aquesta professió
de fe es faci també, un dia establert,
en totes les cases en visqui una família cristiana, en tota associació catòlica, en tota escola catòlica, en tota clí--
nica catòlica i en tot lloc de culte, en
tot.ambient i en tota reunió on la veu
de la fe pugui • expressar i reafirmar
l'adhesió sincera a la vocació cristiana
comuna.
Adrecem una exhortació especial als
estudiosos de la Sagrada Escriptura i
de la Teologia. Vulguin col,laborar amb.
e] magisteri jeràrquic de l'Església a
preservar la veritable fe de tot error,
i a penetrar a les profunditats insondables, a explicar-ne rectameut ;el çontigut, a.proposar;els sang criteris d'es-,
tudi i de divulgació. Semblantment ho
diem als. predicadors, als mestres de
re.igió, als catequistes.
'iL'any de lu fe».
L'any centenari commemoratiu dels
sauts Pere i Pau serà aLxí «l'any de la
fe». A fi que la seva celebració• tingui
uua certa simultaneïtat, hi posarem
començament Nos amb la festa delís
mateixos apòstols, e l 2 9 de juny vinent, i procurarem, fins a la mateixa
data de - l'any següent, fei--l)o jfecund
amb commemoracions i celebracions
particulars, adreçades totes al perfeccionament interior, a l'estudi aprofundit, a la professió religiosa, al testimoniatge actiu" d'aquella santa fe sense
la qual ,«és impossible de' plaure' a
Déu, i mitjançant la qual esperem d'arribar a la salvació promesa.
•.
Venerats germans i estimats fills : en .
• transmefre-us aquest, anunci ple dè
• perspectives espirituals i d'esperances
consoladores, segurs de tenir-vos tots
linits en piísima comunió, en el nom
i amb el poder dels sants apòstol fmàrtirs Pere i Pau,, sobre les. tombes'
"dels quals reposa i floreix aquesta es-glésia romana, hereva, deixebla i guardiana ' de" la unitat i de la catolicitat
que ells van centrar" aquí per sempre i
Han fet biollar, us saludem i beneïm
amb tot el cor.
Datat a Roma, a Sant Pere, el 32 de
. febrer, en la festa de ia Càtedra-" de
sant Pere apòstol, de l'any. 1967, quart,
del nostre pontificat.
PAU VI, PAPA.
'Democràcia y responsabilidad» tema de la reciente X X V I
Semana Social de España
I'ARTICIPACIOiV SINDICAL Y PROFESIONAL
Participación en .la vida sindical y
profesional. La participación del pueblo en las tareas de una sociedad democrática dfebe manifestarse muy especialmente èn la vida sindical y en el
orden profesional: ello implica su libertad, la'auténtica representación de
los intereses profesionales de los inte^'resados; su ÍDarticipacióu en la ordc;
na,ción 'y - desarroUo de la vida económica general y su cooperación con las
demás instituciones profesionales 3- sindicales puede ser admisible y desde un
cierto l u n t o de vista es útil, si protege
3- provoca la emulación y la incorpora-,
ción de todos los trabajadores a las tareas de la colectividad.
Círculo Mercantil
(A
'a
'
Conferència a càrrec dei
R. Dr. Antoni Oriol, prcv.
•a
^
.
X
. I
CS
Tema:
Oportunitat de rEncíclica "Populorum Piogiessío"
( £ i desenvotupament deis p o b l e s )
i—
CS
m
0)-
•o
-o
Día 3, a les 10 de! vespre
29-de junio de^.-igó?,.
/ "
V I i) A . . .
Diumenge passat uns 150 joveg de l'Oar de Vic es .traslladaren a Igualada celebrant la clausura de curs, uJi
•curs, com" tob, ple d'activitats .esportives . que ^ocupen un lloc ben destacat en la vida atiseiitaina,
D'arribada les piscines del Casal els esperaven ja.
. . .
'
' '•• '
, D e s p r é s , a les cinc de la. tarda, i.a dos quarts de set", van jugar dos partits de futbol contra dues seleccions
oaristés d'Igualada. " •
' '
.
'
.
.Els dos partits els'guanyaren els vigatans.
'
,
.. ' • '. ••
'•'
:
.
La pista dei. Casal plena .d.'una'jóvenada sardanista clogué la jornada, que va plaure tothom agermanant les
dues.obres i prometent noves trobades."
.
. '
' ' .
•'
P AÑT A LLA
A L , D 1 A misteriosa. El tema, .'desorbitado, cándalo qúe ha envuelto la vida
arnorosa del protagonista, acaba
«El gendarme, en Nueva York», carece de algo que pueda servir de . volviéndose contra él en castigo de
2.— Francoitaliana. El" choque si¬ argumento.. Noóbstante, la cámara la Providencia. Como elemento po. . . . . .
•
/
F¬
, -cológico de un pequeño grupo de - está manejada con gran destreza y si'tivo apai-te del final aleccionador,
guardias franceses con el ambiente hay planos verdaderamente de" ex- la conducta de un.amigo, censor de
•
.
• que lois kidea en Nueva York„.es la cepción. Fotografía buena y colori- sus liviandades."
do
acertado.
Las
canciones
del
pocausa de numerosos y ocurrentes
«gagiS»' cómicos qué se suceden fá- .pulár conjun1;o se prodigan en nú.cilmente dentro de un ritmo ya clá- mero a ló largo de. la proyección,- CLASIFICACIONES ' MORALES
sico a este, género de disparatadas Ligeros defectos formales. Reac-.
aventuras. La ágil .dirección, buena cienes absurdas "de algunos perso- Para mayores de 14 años:
2 «Duelo en el Amazonas»
fotografía e ingeniosa labor inter- najes que, por su aspecto cómico,
carecen
de
importancia..
.
•
.
2 «El gendarme en N u e v a
pretativa, ' mantienen con eficacia
York»'
, . [
-el desarrollo de sucesos, algunos sa-«Siete contra todos», 2.— Italia-~
2 «Siete cqntrajíodòs».
tíricos. Defectos de forma ambien- na. Bufonada, histórica en la que
' 2 «¡Socorro! (Help)»'..
. "<
tales empañan ligeramente su as- la fantasía, el buen humor y eápec.. 2 «Una cebra eh la-cocina». '• /pecto moral.
, '
tacuiares . episodios,, juegan ágil- . Para mayores de 18 años:
3 «El escándalo».
", «Duelo en el Amazonas»,-2;—; mente en una acción: ingenua-que
' Hispanogermana. Desaparición de protagonizan siete .hombres _ -^un Para mayores de 18 añ'qs, con re^
un aviador en la selva amazónica; centurión y seis gladiadores— ca- paros:
existencia de-un templo enclavado pitaneados por un simpático ena- = 3R «El precio de,la muerte». ]•
eñ la misma selva; peligrosa tarea nito.
3R «¡.<3ué noche muchachos!»;
La;.intt^pidez y la aventura tiede la.búsqueda de supuestas riqucr
zas fabulosas. El tenia da pie a to- nen buenos escenartos como fondo.
da suerte de aventuras,' ya vistas Lo inverosímil se acepta por la sim- •
en otras -ocasiones, a las que la patía ambiental y la de cada uno de
TENIS DE MESA
grandiosidad del escenario, la fero- sus intérpretes. Excelente . color.
eidad de las tribus salvajes y las Violencias, niüerteá y traiciones. iri CAMPEONATO DE 'íGüALADA,
;: D E DOBLES .esperadas sorpresas, hacen del film Todo--lo.,habitual a .esta clase de¬
•
Gómez-Qrgué,
3 ; Conibalía-Orga,
un modelo típico del género.. Foto- aventuras, en este caso ¡sin señala- (I9--3I, 2 1 - 1 5 , 23-21, 2.T-I9)'.
grafía excelente en ocasiones,- e.in- da importancia en, sus sucesos. •
"Clasificación: Gómea^Orgué y Mo^
M<^
terpretación discreta. "Violencias rros-Palmés, 4-; Orga-Combalia, 2
. propias del género. El film pr.èten- " '«El .escándalo»', 3.—. -Española. Alcoberro-Xidal y Satorras-Vilanova,
. de encontrar a su término úna exal- Niíeva. versión, de la famosa novela
III CAMPEONATO DE EA OAR
tación del amor entre los hombres, de Pedro. Antonio de Alarcón, rePOR EUIPOS
sin distinción.de raizas o culturas. petidas veces- llevada^ al cine. AunBaloncesto,, i ; • OAR, 4 (M. Prat (2
que la realización es correcta y dis^
y Esteve (2) y Gallardo-Ferrer
creta
la.
interpretación",
el.
tema,
«i Soeoi^ro! -(Heip)»,' 2.;-— IngleC. Ping-Pong, o; Baloncesto, 5 (Ee-,
sa. "Un aíiillo maléfico íe es colocado , ^bien ambientado, resulta desfasado- , rref (2)-,--GaUardo fa), y Ferrer-Gallára Ringo, uno,de los cuatro «Beá-, de" las_ corrientes" y. los gustos de do,(í)-.'.' .-• . .' ' ; • , ;
tles», siendo perseguido por" una hoy, sién'do' propicio á, despertar
Clasificación: OAR, 18 ; "C." F:' Atbanda de malechóres que pretenden ^añoranzas en-los públicos maduros'. lètic," 14 ; Baloncesto, 6 C Ping-Pong,
hacerlo,morir en una' ceremohia Buena fotografía en" color." El es-" Filípides y 'S; Jordi, 4. . " - "
tn
^ .
-i^,
,
X
-
•o•.^"
0
6
Vi D A . . .
m
n
o
.
y
\
n
i
n
' 29 de junio de 1967.
a
- r
BUROS
L
CANTERANOS
ESCRITORIOS
XIfONIERS
MBRERIAS
y l o d o s ios complementos
< f e Ia decíóración
1^.
,
'
Visítenos y . g ú s t ó s p m e n
le orientaremos
i!
'a
;c
:
; ^
i; Ü^
: CS
m'
,