Dirección Operaciones (enunciados)

Empresa 2012-­‐13 Dirección Operaciones (enunciados) Introducción / Conceptos Problema 1. Un fabricant de capses de cartró ha pensat descompondre el seu producte en tres mòduls: dimensió, material i color. Cadascun d’aquests mòduls pot tenir diverses variants: dimensió (10 × 10 × 10 cm, 20 × 20 × 10 cm, 40 × 40 × 10 cm, 60 × 60 × 10 cm), material (cartró, plàstic), color (blanc, negre, blau i verd). Quantes capses diferents pot oferir als seus clients? Problema 2. Donades les següents dades d’una empresa, calculeu la productivitat de l’empresa. a.
b.
c.
d.
e.
f.
Producció = 1.000 unitats/any Preu = 50 u.m./unitat Cost dels materials = 3 u.m./unitat Cost de la màquina = 10 u.m./unitat Cost de la mà d’obra = 40 u.m./unitat Costos fixos = 4.000 u.m./any Problema 3. Donades les dades d’una empresa següents, trobeu el punt òptim d’explotació. Producció 0 2 4 6 8 10 12 Cost Fix 50 50 50 50 50 50 50 Cost variable 0 14 18 22 62 110 190 Problema 4. En la taula següent hi ha les dades d’una empresa. Us demanem que: g. Calculeu el cost fix, el cost variable i el cost mitjà. h. Dibuixeu en un gràfic els costos totals (cost total, cost fix i cost variable) i en un altre els costos unitaris (cost mitjà, cost fix unitari, cost variable unitari). i. Trobeu el punt òptim d’explotació. Producció (u./any) 0 100 200 300 400 500 600 700 800 Cost total (u.m./any) 800 2000 2300 2400 2524 2775 3200 4000 6400 1 Empresa 2012-­‐13 Métodos de evaluación de alternativas de localización Problema 1. Método de factores ponderados •
Pasos: 1. Determinar una relación de factores relevantes 2. Asignar un peso a cada factor para reflejar su importancia relativa para los objetivos de la empresa. 3. Elaborar una escala para cada factor (por ejemplo, de 1 a 10). 4. Puntuar cada localización para cada factor, según la escala del punto c. 5. Multiplicar la puntuación por el peso de cada factor y calcular el total de cada localización. Enunciado: Katie Reynolds es propietaria de dos tiendas exclusivas de ropa de mujer en Miami. En su proyecto de expansión con una tercera localización, ha centrado su decisión en tres ubicaciones: en un edificio de oficinas del centro, en un centro comercial, o en una vieja casa victoriana en el barrio de Coral Gables. Considera que el alquiler es, con mucho, el factor más importante a considerar, aunque el tráfico de transeúntes tiene una importancia del 90% en relación con el alquiler. Además, cuanto más lejos esté su nueva tienda de las otras dos, tanto mejor. A este factor le concede una importancia del 80% en relación con el tráfico de transeúntes. Katie ha elaborado la tabla siguiente, en la cual cada lugar está valorado de A a D, siendo A la mejor valoración. Centro ciudad Alquiler Tráfico de Transeúntes Distancia de las otras tiendas D B B Centro comercial C A A Casa de Coral Gables A D C ¿Qué lugar es preferible? Justifique la respuesta acorde con el enunciado. Problema 2. Análisis del punto muerto de localización •
Pasos 1. Determinar los costes fijos y variables para cada localización. 2. Realizar un gráfico donde los costes de cada localización se reflejen en el eje vertical , y el volumen anual de producción en el horizontal 3. Seleccionar la localización que proporcione el coste total mínimo para el volumen de producción previsto Enunciado: Un fabricante de carburadores para automóviles estudia tres localizaciones: Akron, Bowling Green y Chicago, para su nueva planta. Los estudios indican que los costes fijos anuales en esas ubicaciones son de 30.000, 60.000 y 110.000 dólares respectivamente: los costes variables son de 75, 45 y 25 dólares por unidad, respectivamente. El precio de venta estimado de los carburadores producidos es de 120 dólares. 2 Empresa 2012-­‐13 Coste anual Volumen Akron, Bowling Green, Chicago Acorde con el gráfico anterior… •
•
¿Qué emplazamiento será más económico para un volumen estimado de 2.000 unidades al año? ¿Qué emplazamiento será más económico para un volumen estimado de 2.500 unidades al año? Problema 3. Método del centro de gravedad El método del centro de gravedad es una técnica matemática utilizada para encontrar la localización de un centro de distribución que minimice los costes de distribución. El método tiene en cuenta la localización de los clientes, el volumen ele los artículos transportados y los costes de transporte, para encontrar la mejor localización del centro de distribución. •
Pasos: 1. El primer paso en el método del centro de gravedad es situar las localizaciones posibles en un sistema de coordenadas (el lugar donde situar el origen de las coordenadas y la escala a utilizar es arbitrario). Esto puede hacerse de una forma muy sencilla dibujando una cuadrícula en un mapa. 2. Calcular el centro de gravedad a través de las siguientes dos ecuaciones. 3. Buscar la ciudad más cercana a ese centro de gravedad. 𝐶𝑜𝑜𝑟𝑑𝑒𝑛𝑎𝑑𝑎 𝑋 =
! 𝑑!"
· 𝑄!
𝐶𝑜𝑜𝑟𝑑𝑒𝑛𝑎𝑑𝑎 𝑌 =
! 𝑄!
! 𝑑!"
· 𝑄!
! 𝑄!
donde dix = coordenada x de la localización i; diy = coordenada y de la localización i; Qi = Cantidad de bienes transportados hasta la localización i 3 Empresa 2012-­‐13 Enunciado: Consideremos el caso de los supermercados de los centros comerciales de Quain, una cadena de almacenes de tipo Kmart. Las tiendas de la empresa se encuentran actualmente Barcelona, Sabadell, Terrassa y Manresa, y las abastece un viejo e inadecuado almacén de Sabadell, ubicación de la primera tienda de la cadena. Los datos de la demanda se muestran a continuación. Localización de las tiendas Barcelona Sabadell Terrassa Manresa Mapa: Norte-­‐Sur 120 90 60 30 Barcelona (30,120) Número de contenedores enviados por mes 2000 1000 1000 2000 Sant Quirze (60, 90) Sant Muç (60, 75) Terrassa (130, 130) Can Perellada (90, 100) Sabadell (90, 110) Rubí (90, 80) Manresa (60, 40) 30 60 90 120 150 Este-­‐Oeste Calcule el centro de gravedad y represéntelo en el mapa. ¿Dónde situaremos el nuevo almacén central de la empresa según estos resultados? •
Sant Muç, Sant Quirze, Can Perellada, o Rubí Planificación Agregada (Plan Maestro) Problema 1. El director de operaciones de una empresa que se dedica a la producción de sillas coloniales nos indica que el departamento comercial le ha pasado la demanda de los clientes para los próximos 6 meses: 200, 600, 200, 800, 450 y 400 unidades respectivamente. Por otra parte nos indica que su capacidad de producción en los meses impares (1, 3, y 5) es de 400 4 Empresa 2012-­‐13 unidades, y que su capacidad en los meses pares (2, 4, y 6) es de 500 unidades. No obstante, y si es necesario, la empresa podría producir un 16% más de sillas en cada mes haciendo horas extraordinarias. El stock inicial de sillas es de 200 unidades, y el stock de seguridad que nos exigen desde la dirección de la empresa es del 20%. Es importante comentar que no puede haber rotura de stocks. Por último, el director de operaciones nos informan que el coste de producir una silla en horas normales es de 10 euros, de producirla en horas extraordinarias es de 30 euros, y que el coste de almacenar una silla de un mes para el siguiente es de 25 euros. A partir de estos datos, el director de operaciones nos pide calcular la cantidad de sillas a producir en cada mes para que no halla rotura de stocks intentando minimizar los costes. Problema 2. Al final de maig tenim en stock 300 unitats d’un producte. El nombre de dies laborables en els mesos de juny i juliol és el mateix, i el mes d’agost es fan vacances. Disposem de tres màquines per a fabricar aquest producte: la primera té una capacitat de 500 unitats/mes, a un cost de 10 u. m./unitat; la segona, de 200 unitats/mes, a un cost de 15 u. m./unitat, i la tercera, de 400 unitats/mes, a un cost de 16 u. m./unitat. El cost associat a tenir una unitat en stock al final de mes és de 2 u. m. Les demandes estimades per als mesos de juny, juliol i agost són, respectivament, de 600, 700 i 800 unitats. No es permet deixar demanda per servir dins de cada un dels mesos i, a més, s’ha de tenir un stock d’almenys 100 unitats al final d’agost per a atendre la demanda de la primera setmana de setembre. Determineu, pel procediment del full de càlcul, un pla de producció que permeti satisfer la demanda i el seu cost, que, naturalment, convé que sigui el mínim possible. Problema 3. Al final de maig tenim en stock 300 unitats d’un producte. El nombre de dies laborables en els mesos de juny i juliol és el mateix, i el mes d’agost es fan vacances. Disposem de tres màquines per a fabricar aquest producte: la primera té una capacitat de 500 unitats/mes, a un cost de 10 u. m./unitat; la segona, de 200 unitats/mes, a un cost de 15 u. m./unitat, i la tercera, de 400 unitats/mes, a un cost de 16 u. m./unitat. El cost associat a tenir una unitat en stock al final de mes és de 2 u. m. Les demandes estimades per als mesos de juny, juliol i agost són, respectivament, de 600, 700 i 800 unitats. No es permet deixar demanda per servir dins de cada un dels mesos i, a més, s’ha de tenir un stock d’almenys 100 unitats al final d’agost per a atendre la demanda de la primera setmana de setembre. Determineu, pel procediment de Bowman, un pla de producció que permeti satisfer la demanda i el seu cost, que, naturalment, convé que sigui el mínim possible. Problema 4. Quina d’aquestes afirmacions és certa? a) Els PM obtinguts amb el full de càlcul i amb el mètode Bowman sempre coincidiran. b) Els PM obtinguts amb el full de càlcul i amb el mètode Bowman mai no coincidiran. 5 Empresa 2012-­‐13 c) Els PM obtinguts amb el full de càlcul i amb el mètode Bowman coincidiran si usen el mateix model de costos. d) Els PM obtinguts amb el full de càlcul i amb el mètode Bowman poden coincidir per pur atzar. e) Cap de les anteriors no és certa. Problema 5. Referida al mètode de planificació amb full de càlcul, quina afirmació és certa? a)
b)
c)
d)
e)
El PM obtingut és sempre òptim. El PM obtingut mai no és òptim. El PM obtingut pot ser òptim, però això depèn de l’usuari. Per a obtenir un PM òptim cal un ordinador amb una gran capacitat de càlcul. El concepte de pla òptim aquí no té sentit. Gestión de stocks (Lote óptimo) Problema 1. Después de aplicar el plan maestro en el problema anterior, nos piden que calculemos el lote óptimo de los elementos que forman una silla colonial (según el modelo de Harris-­‐Wilson), que tiene el siguiente BOM: Podemos considerar que la demanda de los seis meses es 320, 556, 464, 580, 410 y 400 unidades. A continuación, se presentan los datos de cada uno de los elementos que forman la silla colonial. Asientos de sillas El departamento que prepara los asientos de sillas nos comenta que preparar la maquinaria que tienen para producir asientos de sillas tiene un coste de 86,60 euros. Por su parte, el coste de mantener un asiento en stock de un mes al siguiente es de 2 euros. Respaldo de sillas El mismo departamento que el de antes también prepara el respaldo de sillas y nos comenta que preparar la maquinaria que tienen para producir los respaldos de sillas tiene un coste de 137,35 euros. Por su parte, el coste de mantener un respaldo en stock de un mes al siguiente es de 3 euros. 6 Empresa 2012-­‐13 Patas de sillas Un segundo departamento que se dedica a preparar las patas de las sillas coloniales se ha dado cuenta que son iguales que las patas de otras sillas que fabrica la empresa. Así que han decidido producirlas conjuntamente. La demanda de patas por parte de las sillas no coloniales es la mitad que las coloniales. El coste de preparar la máquina que corta y pule las patas de las sillas tiene un coste de 68,68 euros. Por su parte, el coste de mantener una pata de sillas en stock de un mes al siguiente es de 4 euros. Barras para hacer patas de sillas El proveedor de barras para hacer patas de sillas nos informa de la existencia de descuentos uniformes sobre su producto: Tramo 1 Tramo 2 Cantidad a comprar De 1 hasta 599 De 600 o más Precio unitario 10 euros 8 euros El coste de transportar un pedido desde nuestro proveedor hasta nuestra fábrica es de 90 euros, y la tasa de mantenimiento del inventario es del 30%. Maderas para hacer asientos y respaldos de sillas El proveedor de maderas para hacer asientos y respaldos de sillas nos informa de la existencia de descuentos uniformes sobre su producto: Tramo 1 Tramo 2 Tramo 3 Cantidad a comprar De 1 hasta 149 De 150 hasta 299 De 300 o más Precio unitario 12 euros 10 euros 9 euros El coste de transportar un pedido desde nuestro proveedor hasta nuestra fábrica es de 20 euros, y el coste de posesión del inventario es del 40%. Problema 2.a Un important comerç de begudes té unes comandes anuals previstes de 12.000 caixes, distribuïdes, mes a mes, com segueix: 400, 500, 800, 800, 900, 1000, 1800, 2500, 1700, 700, 400 i 500. Els costos associats a cada comanda pugen a 20 euros per tramesa. Cada caixa de begudes costa 6 euros i es coneix que la taxa de manteniment que el comerç aplica als seus actius és del 20% anual. •
Justifiqueu quin procediment de càlcul aconsellaríeu per a fer la gestió de stocks. •
El comerciant ha decidit fer servir Harris–Wilson (sense tenir present la nostra recomanació, sigui la que sigui, feta en l’apartat anterior). En aquest cas, determineu la mida òptima del lot (expresseu el resultat en nombres enters, ja que es compren 7 Empresa 2012-­‐13 caixes), el nombre de comandes per any i el cost total anual que suposa treballar amb aquesta política de stocks. Problema 2.b El proveïdor de begudes obliga al comerç a que els lots de compra siguin múltiples de 450 caixes, però ell només pot transportar en la seva furgoneta un màxim de 500 caixes per viatge. •
En les noves condicions, quina és la nova política de gestió òptima a seguir: mida del lot, nombre d’aprovisionaments anuals i cost total anual. Problema 2.c. Un altre proveïdor de begudes li ofereix les següents condicions: els lots de compra poden ser de qualsevol mida, els costos associats a cada comanda pugen a 25 euros per tramesa (i el proveïdor porta les begudes sense cap limitació en el transport), la taxa de manteniment continua sent del 20% anual i per al preu de cada caixa s’ofereix un quadre d’ofertes en forma de rappels o descomptes, segons la taula següent: •
Quantitat a comprar Preu unitari Tram 1 de 0 fins a 400 6 Tram 2 de 401 fins a 800 5,9 Tram 3 de 801 o més 5,85 En les noves condicions, justifiqueu si ha de ha de canviar o no de proveïdor i, si és així, quina és la mida del lot, el nombre d’aprovisionaments anuals i el cost total anual. Problema 3. Un important Una empresa té una demanada anual de 20.000 unitats i fa servir una política de gestió de stocks en la que es permet diferir demanda amb un cost associat a diferir unitats de demanda de 10 euros/unitat i mes. El cost de llançament de fer una comanda és de 100 euros/comanda i el cost d’adquisició de les unitats és de 1200 euros/unitat. La taxa de manteniment d’inventari està fixada en un 35% anual. •
Calculeu el lot òptim i el cost anual òptim de gestió de stocks. •
Calculeu la mida òptima de la màxima demanda insatisfeta en qualsevol ruptura, la ruptura mitjana i el stock mitjà. Problema 4. Contesta a la siguientes preguntas… 1. En un magatzem hi ha 500 unitats d’un article determinat, 250 de les quals estan reservades per a un client. Si està pendent la recepció d’una comanda de 1.000 unitats, la posició de stock actual és de: a) 250 unitats. b) 750 unitats. c) 1.250 unitats. 8 Empresa 2012-­‐13 2. Un laboratori distribueix un complex vitamínic anomenat ABC+, les existències del qual es revisen cada 10 dies. Cada vegada que es fa una comanda s’ha d’esperar 5 dies per a rebre’l. En conseqüència, el termini de reaprovisionament és de... a) 15 dies. b) 10 dies. c) 5 dies. 3. ABC+ presenta una demanda homogènia en el temps igual a 1.000 tubs de pastilles al dia, i el termini de lliurament és de 5 dies. En el moment de fer una revisió es detecten 5.000 tubs al magatzem, al qual arribaran 5.000 tubs més 5 dies més tard. En aquestes condicions, la decisió més encertada per a evitar una possible ruptura de stock és... a)
b)
c)
d)
esperar fins a la pròxima revisió. sol·∙licitar almenys 5.000 tubs en el transcurs dels propers 5 dies. sol·∙licitar almenys 5.000 tubs 10 dies més tard. sol·∙licitar 15.000 tubs immediatament. 4. Si la posició de stock d’un producte de demanda contínua, però irregular, és coneguda en tot moment es pot afirmar que... a)
b)
c)
d)
les polítiques (s,S) i (s,Q) són equivalents. una política (T,Q) és la més apropiada. les polítiques (T,Q) i (s,Q) són equivalents. qualsevol política és apropiada. 5. Segons el model de Harris-­‐Wilson, quan la demanda es quadriplica... a) la mida òptima del lot també es quadriplica. b) els costs de gestió i la mida òptima del lot es dupliquen. c) els costs es dupliquen, mentre que el lot òptim no varia. 6. Segons el model de Harris-­‐Wilson, quan els costs de llançament i possessió es dupliquen... a) els costs de gestió i la mida òptima del lot no varien. b) la mida mínima del lot no varia, mentre que els costs rellevants es dupliquen. c) els costs es quadripliquen, mentre que la mida òptima del lot es duplica. 7. ABC+ presenta una demanda mensual de 30.000 tubs (independentment del mes). Llançar una comanda costa 96 u.m., i mantenir una unitat en stock durant un mes suposa un cost de 0,25 u.m.. La mida òptima del lot és... a) 1.200 tubs. b) 4.800 tubs. c) 12.000 tubs. 8. Els costs mínims rellevants en la gestió d’ABC+ són de... a) 1.200 u.m./mes. b) 1.000 u.m./mes. 9 Empresa 2012-­‐13 c) 1.200 u.m./mes. 9. La política de reposició d’ABC+ més convenient consisteix a... a) llançar 25 comandes repartides regularment en el temps cada 4 mesos. b) llançar una comanda cada 12 dies. c) llançar 4 comandes cada 5 dies. Cálculo de necesidades (MRP) Problema 1. Las sillas coloniales tienen el siguiente BOM: Del problema, conocemos lo siguientes datos: •
La demanda para los próximos seis meses es de 0, 556, 464, 580, 410 y 400 de sillas respectivamente. •
Hay una recepción programada de 500 Asientos para la semana 2, y de 800 Respaldos para la semana 4. •
El stock de las sillas, las patas, las barras, los asientos, los respaldos y la madera es de 0, 6500, 900, 600, 1200, y 800 respectivamente. •
El tamaño de lote de las sillas es 1, pero el de las patas, las barras, los asientos, los respaldos y la madera es de 500, 600, 400, 500 y 300 respectivamente. •
El tiempo de entrega de las patas, las barras, los asientos, los respaldos y la madera es de 1, 2, 1, 2, 1 mes respectivamente. Se pide conocer, ¿Cuánto y cuando hay que pedir a los proveedores la materia prima (barras y maderas)? Problema 2. En la figura 1 tenemos la lista de materiales del producto A. Para su elaboración, necesitamos dos materias primas (C y D) y de un semielaborado (B). 10 Empresa 2012-­‐13 © Universitat Oberta de Catalunya • P04/01009/00242
Las características de los componentes pueden encontrarse 34en la siguiente tabla. El stock inicial y el tamaño de lote están expresados en unidades de producto, y el plazo de entrega en Activitats
semanas. 2. PirataSoft, SA és una empresa informàtica que es dedica, entre altres activitats, a
muntar ordinadors a partir dels components que compra a països del sud-est asiàtic per
Descripción Nivel Stock inicial Tamaño lote Plazo entrega comercialitzar-los. La demanda d’ordinadors està bàsicament estabilitzada al voltant
A dels 500 ordinadors
0 anuals, tot i que està
1200 800 1 afectada per una certa
estacionalitat. En condotze mesos (en l’actualitat
B cret, la demanda1 prevista per als propers
6500 7000 som al juny del1 1995) és:
C D 2 2 5500 7500 7000 6000 Gen. Febr. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
1995
11
11
58
73
45
2 1 63
Sabiendo que la demanda de A para las próximas cinco semanas es de 1000, 1200, 1300, 1400 1996 45 50
40
40
50
30
y 1500 unidades, determinar las órdenes de fabricación para el producto acabado y el semielaborado, así como las órdenes de aprovisionamiento de la materia prima para las La realitat és que els empleats de l’empresa no tenen uns grans coneixements sobre
próximas cinco semanas, el procedimiento MRP. com
es muntenusando els ordinadors;
per això, quan
s’ha de muntar un lot es contracta un
becari de la universitat. De fet, s’ha establert un conveni amb la universitat de manera
que cada cop que es crida un becari, aquest haurà de muntar 100 ordinadors. Els becaris, que són força espavilats, poden muntar els cent ordinadors en molt poc temps (negligible a l’efecte del càlcul).
Problema 3. Un producte A té l’estructura que s’indica a la figura, en la qual es pot veure que a) Tenint en compte les previsions i la mida de lot indicades, determineu quan serà necessari demanar la presència del becari perquè munti els ordinadors (quins mesos de
A es forma en muntar 2 unitats de B juntament amb una de C, on B i C són materials que es l’any s’haurà de contractar), tenint en compte que el temps que tarda a muntar un lot
compren a l’exterior en dit,
lots de 250 Seunitats que els haproveïdors triguen dues setmanes a és, com ja s’ha
negligible.
suposa que
no hi
estoc disponible
d’ordinadors.
b) Cada ordinador porta 8 Mb de memòria SIMM, que es compren a Singapur en caixes
subministrar. El muntatge de A es fa en una màquina que no surt a compte posar en marxa si de 30.000 Mb i que tarden dos mesos a arribar a l’empresa des que es fa la comanda. En
l’actualitatun (final
de juny),
hi unitats ha en estoc
Mb de
memòria
SIMM.
Determineu
no és per a fabricar mínim de 50 (la 1.900
màquina pot fabricar qualsevol quantitat de quan s’haurà de fer la propera comanda a Singapur per a comprar més memòria.
producte sempre que no sigui inferior a 50 unitats). El temini de fabricació d’un lot és d’una 3. Un producte A té l’estructura que s’indica a la figura, en la qual es pot veure que A es
setmana, independentment de la mida que tingui. Actualment, hi ha en stock 60 unitats de A, forma en muntar 2 unitats de B juntament amb una de C, on B i C són materials que
210 de B i 130 de C, i la demanda prevista per a les properes 8 setmanes és de 40, 30, 20, 60, es compren a l’exterior en lots de 250 unitats que els proveïdors triguen dues setmanes
a subministrar.
70, 80, 30 i 20 unitats de A, respectivament. A
2
B
1
C
Determineu lEl
es muntatge
ordres dde
e fAabricació i aprovisionament que cal emetre roperes es fa en una
màquina que no surt
a compte
posarles en p
marxa
si nosetmanes. és
per a fabricar un mínim de 50 unitats (la màquina pot fabricar qualsevol quantitat de
producte sempre que no sigui inferior a 50 unitats). El temini de fabricació d’un lot és
d’una setmana, independentment de la mida que tingui.
Actualment, hi ha en estoc 60 unitats de A, 210 de B i 130 de C, i la demanda prevista
per a les properes 8 setmanes és de 40, 30, 20, 60, 70, 80, 30 i 20 unitats de A, respectivament.
Determineu les ordres de fabricació i aprovisionament que cal emetre les properes setmanes.
11 Càlcul de nece
1009/00242
aluació
63
Càlcul de necessitats
Empresa 2012-­‐13 !
a la 11 llegiu l’enunciat següent:
Problema 4. L’estructura d’un producte A és la que es mostra a la figura adjunta (A es compon la que es mostra a la figura
adjunta
(A es d
compon
de d
dues
de dues unitats e B i una e C; pel que fa a B, aquest es fabrica a partir de dues unitats de D; i fa a B, aquest es fabrica a partir de dues unitats de D; i C i
C i D sprevista
ón articles ue properes
es compren a l’exterior) i la seva demanda prevista per a les properes sis l’exterior) i la seva demanda
per aqles
sis
unitats, respectivament.
setmanes és de 7, 9, 11, 9, 10 i 6 unitats, respectivament. e 11, 11, 20 i 70, respectivament. A es fabrica en lots d’una
C i D es compren en caixes de 100 unitats. El termini de far a tots els articles és d’una setmana.
A
ricació del producte A que s’han de llançar les properes sis
2
ament.
ment, per a les primeres cinc setmanes i no es pot preveure
sisena.
ament.
visionament que cal llançar per a l’article D durant les sis
B
2
D
1
C
a única comanda de 100 unitats la primera setmana.
tre primeres setmanes i no es poden preveure les comandes
El stock actual de A, B, C i D és de 11, 11, 20 i 70, respectivament. A es fabrica en lots d’una sis.
visionament.
unitat, B en lots de 10 unitats i C i D es compren en caixes de 100 unitats. El termini de fabricació o d’aprovisionament rimera comanda per a comprar
l’article
C i de quant ha de per a tots els articles és d’una setmana. alor de 100 unitats.
lor de 100 unitats.
lor de 4 unitats.
1. Quines són les ordres de fabricació del producte A que s’han de llançar les properes sis setmanes? is hores · home a la secció SA i laa.
fabricació
5, 10, de9, l’article
11, 6 iB 4re, respectivament. ció SB. Suposant que tota la càrrega de treball s’associa a la
b. 5, 11, 9, 1quina
0 i 6, serà,
respectivament, per a les primeres cinc setmanes i no es pot de treball (i no a la que es rep l’article
fabricat),
eball prevista a la secció SA?
preveure la comanda que cal llançar la sisena. setmanes 1 a 5 respectivament.
setmanes 1 a 5 respectivament. c. 5, 9, 11, 10, 6 i 0, respectivament. setmanes 1 a 5 respectivament.
2. Quines són les ordres d’aprovisionament que cal llançar per a l’article D durant les sis ga de treball d’una secció a la
setmana en
què es llança l’orproperes setmanes? etmana en què es rep, quina seria la càrrega de treball pre-
a. Només es pot preveure una única comanda de 100 unitats la primera setmana. a les setmanes 1 a 6 respectivament.
setmanes 1 a 5 respectivament. b. 10, 90, 50, 10 per a les quatre primeres setmanes i no es poden preveure les no hi ha prou informació per a fer l’assignació de les càrre-
comandes que cal fer les setmanes cinc i sis. c. No cal fer cap ordre d’aprovisionament. mateixa secció i per als dos articles les càrregues de treball
Quina etmana cal fer na primera comanda per a comprar l’article C i de quant ha de ser a la pregunta anterior,3.
quina
seria, sen
hores · home,
laucàrsetmanes en aquesta secció aquesta conjunta?comanda? a. La primera setmana i per valor de 100 unitats. b. La segona setmana i per valor de 100 unitats. ts d’una unitat, l’article A es fabriqués en lots de 20, quina
c. La segona setmana i per valor de 4 unitats. gunta?
4. La fabricació de A requereix sis hores ·∙ home a la secció SA i la fabricació de l’article B ment, per a les primeres cinc setmanes i no es pot preveure
sisena.
requereix 3 hores ·∙ home a la secció SB. Suposant que tota la càrrega de treball s’associa a ment, per a les primeres cinc setmanes i no es pot preveure
la setmana en què es llança l’ordre de treball (i no a la que es rep l’article fabricat), quina sisena.
serà, en hores ·∙ home, la càrrega de treball prevista a la secció SA? ts d’una unitat, l’article A es fabriqués en lots de 20, quina
unta?
a.primera
30, 6setmana.
0, 50, 60, 40 per a les setmanes 1 a 5 respectivament. a única comanda de 100 unitats la
satisfer les necesitats de B la primera
setmana.
pla6de
b. 30, 54, El
50, 2, 4pro3 per a les setmanes 1 a 5 respectivament. c. 30, 66, 54, 60, 36 per a les setmanes 1 a 5 respectivament. 12 Empresa 2012-­‐13 5. Si s’assigna el 50% de la càrrega de treball d’una secció a la setmana en què es llança l’ordre de producció i el 50% a la setmana en què es rep, quina seria la càrrega de treball prevista per a la secció SA? a. 15, 48, 60, 57, 48 i 18 per a les setmanes 1 a 6 respectivament. b. 30, 66, 54, 60, 36 per a les setmanes 1 a 5 respectivament. c. No es pot calcular, ja que no hi ha prou informació per a fer l’assignació de les càrregues de treball als centres. 6. Si A i B es fabriquen en una mateixa secció i per als dos articles les càrregues de treball s’assignen segons el que s’indica a la pregunta anterior, quina seria, en hores ·∙ home, la càrrega de treball per a les properes setmanes en aquesta secció conjunta? a. 15, 48, 60, 57, 48 i 18. b. 45, 60, 45, 60 i 45. c. 60, 108, 105, 117, 78 i 18. 7. Si en lloc de fabricar-­‐se en lots d’una unitat, l’article A es fabriqués en lots de 20, quina seria la resposta a la primera pregunta? a. 20 unitats cada setmana. b. 5, 11, 9, 10 i 6, respectivament, per a les primeres cinc setmanes i no es pot preveure la comanda que cal llançar la sisena. c. 20, 0, 20, 0 i 20, respectivament, per a les primeres cinc setmanes i no es pot preveure la comanda que cal llançar la sisena. 8. Si en lloc de fabricar-­‐se en lots d’una unitat, l’article A es fabriqués en lots de 20, quina seria la resposta a la segona pregunta? a. Només es pot preveure una única comanda de 100 unitats la primera setmana. b. No hi ha prou stock per a satisfer les necesitats de B la primera setmana. El pla de producció no és factible. c. No es pot preveure cap comanda les sis properes setmanes, però és possible que calgui fer-­‐la a la setena. 9. Si en lloc de fabricar-­‐se en lots d’una unitat, l’article A es fabriqués en lots de 20, quina seria la resposta a la tercera pregunta? a. La primera setmana i per valor de 20 unitats. b. La segona setmana i per valor de 100 unitats. c. Cap de les anteriors. 10. Si en lloc de fabricar-­‐se en lots d’una unitat, l’article A es fabriqués en lots de 20, quina seria la resposta a la cinquena pregunta? a. 30, 30, 30, 30, 30 i 30, respectivament, per a les setmanes 1 a 6. b. 60, 60, 60, 60 i 60 per a les setmanes 1 a 5, respectivament. c. 60, 60, 60 i 60 per a les setmanes 2 a 5. Cap per a la primera. 11. Si en lloc de fabricar-­‐se en lots d’una unitat, l’article A es fabriqués en lots de 20 i el stock inicial de B fos de 50 unitats, quina seria la resposta a la sisena pregunta? a. 45, 60, 60, 60 i 30, respectivament, per a les setmanes 1 a 5. 13 Empresa 2012-­‐13 b. 30, 60, 30, 60 i 30, respectivament, per a les setmanes 1 a 5. c. 60, 105, 105, 120, 120, 60 per a les setmanes 1 a 5. 14