016 NOTA varis - Associació Catalana d`Assessors Fiscals
Anuncio
NOTA SOBRE DISPOSICIONS D’INTERES Barcelona, 31 agost 2015. Benvolguts associats/as Us informem de les següents disposicions d'interès per a la professió: 1º Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de data 22 de gener de 2015, Secció 1ª (Resolució 67/2015). Interessant Sentència del TSJ de Catalunya que aborda novament el tema de la devolució de les quotes de l'IVA suportat quan ha transcorregut més de quatre anys des que es van suportar. El tema objecte de debat se centra en l'obligatorietat de l'Administració de retornar l'excés de quotes suportades sobre les meritades en un període tributari, a pesar que hagi transcorregut el termini de caducitat que l'art. 99.5 de la llei 37/1992 de l'IVA estableix per sol·licitar la compensació o si escau, la devolució. El TSJC fa seva la doctrina emanada per la important sentència del Tribunal Suprem de data 4 de juliol de 2007 (rec 96/2002) que es remet al dret comunitari i en concret a la Sisena Directiva Comunitària 77/388/CEE i a la Jurisprudència del Tribunal de Justícia de la CEE (STJUE 25 octubre 2001) que estableix que quan la quantia de les deduccions autoritzades superi a les de les quotes meritades durant un període impositiu, es podrà traslladar l'excedent al període impositiu següent o bé procedir a la devolució i tot això en nom de garantir el principi de neutralitat. Aquesta doctrina ha estat reafirmada per la sentència de Tribunal Suprem de 20 de setembre de 2013 i la conseqüència de tot això és que una vegada ha transcorregut el termini de caducitat, durant el qual el subjecte passiu no ha pogut compensar l’excés de quotes i no ha sol·licitat la devolució, sorgeix un dret de crèdit a favor d'aquest, sotmès al termini general de prescripció en matèria tributària. És a dir, que aquelles quotes suportades que per error o omissió no sol·licitem la devolució en el seu moment i que estarien afectades per la caducitat prevista en l'art. 99.5 de la *LIVA no es perden, sinó que des del moment mateix de la seva caducitat tindríem el termini de 4 anys per sol·licitar la seva devolució a la Hisenda Pública. Per tant, és bé recordar l'existència d'aquesta possibilitat de recuperar l'IVA suportat, per si se'ns presenta algun cas semblant. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals 2º Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de data 9 de febrer de 2015. Acomiadament amb proves obtingudes a través de càmeres de vídeo vigilància. Aquesta interessant sentència aborda l'espinosa qüestió de l'obtenció de proves a través de mitjans de vídeo vigilància per fonamentar un acomiadament. Es tracta d'una sentència que dóna un gir dins de la jurisprudència relacionada amb aquest tema. En el supòsit plantejat, el Tribunal admet que la instal·lació temporal de càmeres d'enregistrament en el lloc de treball, sense avisar prèviament als treballadors (sinó únicament informant al president del comitè d'empresa) a causa de la sospita que el treballador estava robant a l'empresa, no vulnera el seu dret a la intimitat i a la pròpia imatge. Per tant s'admet l'acomiadament disciplinari basat en les imatges obtingudes per les càmeres de seguretat, tenint en compte que es va tractar d'una mesura temporal i la informació a la plantilla va fer idònia la mesura adoptada. Compartim els arguments jurídics de la citada sentència que considerem impecables i coherents amb la fi perseguida. 3º Les noves funcions del Notari amb la nova llei de jurisdicció voluntària: La intervenció del Notari en la nova llei de Jurisdicció Voluntària gira entorn d'una sèrie de principis o elements definitoris, que són els següents: – Treure dels jutjats determinats expedients de jurisdicció voluntària, que són apartats de l'esfera de coneixement del Jutge i atribuïts a Notaris, Registradors de la Propietat i Mercantils i Secretaris Judicials. – Alternança en l'atribució del coneixement d'aquests expedients als funcionaris citats, de manera que no en tots però sí en la major part dels casos cap d'ells té l'exclusivitat, la qual cosa que permet triar al ciutadà l'òrgan davant el qual substanciar el procediment. – Flexibilització de la competència territorial del Notari per intervenir en determinats expedients respecte del que havia estat la competència judicial anterior, possibilitant d'aquesta forma que el ciutadà pugui triar entre un gran nombre de Notaris. – Gratuïtat, per aplicació de les normes sobre justícia gratuïta, per a aquells expedients el coneixement dels quals s'atribueix en exclusiva al Notari i en els quals concorrin els requisits necessaris per ser considerat beneficiari de la justícia gratuïta. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals Noves competències notarials en Jurisdicció Voluntària Són varis i sobre matèries diverses els expedients en els quals la nova Llei reconeix competència per actuar als Notaris, ja sigui en exclusiva o en concurrència amb altres funcionaris. a).- Expedients matrimonials: Una de les novetats que introdueix Llei, és el conjunt de noves competències que la Llei de la Jurisdicció Voluntària encomana al Notari en matèria matrimonial. Es tracta de l'expedient matrimonial previ al matrimoni, de l'acte de celebració del matrimoni, de la constància del règim econòmic matrimonial i de la separació i divorci en certs casos. a.1. Els Notaris podran tramitar mitjançant l'autorització d'un Acta l'expedient matrimonial previ a la celebració del matrimoni, que té per objecte acreditar que els futurs contraents tenen capacitat per contreure matrimoni i que no existeixen impediments per la seva celebració. El Notari competent serà necessàriament el del domicili de qualsevol dels contraents. Aquesta competència notarial és compartida amb el Secretari Judicial i amb l'Encarregat del Registre Civil, de manera que els contraents podran triar a qualsevol dels tres funcionaris citats per tramitar el seu expedient matrimonial. Això no obstant això, cal assenyalar que aquesta competència notarial entrarà en vigor a partir del 30 de juny de 2017. Abans d'aquesta data, tots els expedients matrimonials han de tramitar-se davant l'Encarregat del Registre Civil competent. a.2. Els contraents podran celebrar el matrimoni davant Notari, una vegada finalitzat de forma favorable l'expedient matrimonial, atorgant per a això una escriptura pública, bé davant el mateix Notari que va tramitar l'expedient o bé davant qualsevol altre Notari de la seva elecció. Cal assenyalar que perquè els contraents puguin celebrar el matrimoni davant un Notari, és necessari que l'expedient matrimonial previ hagi estat tramitat també davant Notari. En aquests casos, el matrimoni podrà celebrar-se no només davant el Notari sinó també davant el Jutge de Pau o l'Alcalde o el Regidor en qui l'Alcalde delegui. A pesar que la nova redacció dels articles del Codi Civil i de la Llei del Registre Civil referents a l'expedient matrimonial i a la celebració del matrimoni no entraran en vigor fins al 30 de juny de 2017, per aplicació de la Disposició Transitòria Quarta de la Llei, el matrimoni podrà celebrar-se davant Notari a partir del dia 23 de juliol de 2015, encara que l'expedient matrimonial previ haurà de tramitar-se davant l'Encarregat del Registre Civil. a.3. També podrà acreditar-se davant Notari el règim econòmic del matrimoni quan no consti amb anterioritat. Es farà mitjançant un Acta de Notorietat autoritzada per Notari competent requerit a aquest efecte. Serà competent per autoritzar l'Acta, a elecció del sol·licitant, el Notari de qualsevol dels domicilis conjugals que haguessin tingut, el del domicili de qualsevol dels cònjuges, el del lloc on estiguessin la major part dels seus béns o el del lloc on desenvolupin la seva activitat empresarial, així com qualsevol altre Notari exercent en els districtes adjacents. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals a.4. Els cònjuges podran acordar davant Notari la seva separació o divorci per mutu acord, quan no existeixin fills menors no emancipats ni amb capacitat modificada judicialment que depenguin d'ells. Per a això, atorgaran una escriptura pública davant Notari competent que contingui el conveni regulador de la seva separació o divorci, havent d'estar assistits per un Lletrat. Serà Notari competent el de l'últim domicili comú dels cònjuges o el del domicili de qualsevol dels sol·licitants. La separació o el divorci per mutu acord podrà també acordar-se davant el Secretari Judicial, formulant davant el mateix el conveni regulador de la separació o el divorci. b).- Expedients successoris: La Llei de la Jurisdicció Voluntària ha ampliat considerablement la competència notarial en matèria de successions i herències. b.1. La nova Llei atribueix al Notari la competència exclusiva per declarar hereus abintestat, tant si els hereus són descendents, ascendents, cònjuge o parents col·laterals del difunt, eliminat així la competència que fins ara tenia el Jutge de Primera Instància respecte dels parents col·laterals. Serà Notari competent per tramitar l'Acta el de l'últim domicili o residència habitual del causant, el del lloc on hagués mort el causant, el del lloc on estigués la major part del seu patrimoni o qualsevol altre Notari exercent en districtes adjacents als anteriors; i a falta de tots ells, el Notari del domicili de la persona que requereix al Notari per iniciar l'Acta. La Llei dóna una nova regulació al procediment per declarar hereus abintestat, introduint el tràmit d'audiència als interessats, el dret d'oposició de qualsevol interessat i la reserva expressa de drets a favor dels quals no van comparèixer en el procediment o la pretensió del qual no va ser atesa, perquè puguin exercitar-la per la via judicial oportuna. b.2. Davant els Notaris haurà de fer-se igualment la presentació, adveració, obertura i protocol·lització de testaments tancats, hològrafs i atorgats en forma oral. La competència territorial per conèixer del procediment és la mateixa que per a les declaracions d'hereus. b.3. El Notari autoritzarà l'escriptura pública de renúncia o pròrroga del marmessor. També la de nomenament del Comptador-*Partidor Datiu, la renúncia del mateix o la pròrroga del càrrec, així com l'aprovació de la partició de l'herència realitzada pel Comptador-*Partidor Datiu quan tal aprovació és necessària. Igualment és competència del Notari l'aprovació de la partició de l'herència quan es paga en metàl·lic la legítima dels fills i descendents i no existeix confirmació d'aquests. Aquestes competències són compartides pel Notari amb el Secretari Judicial, podent triar l'interessat a qualsevol dels dos funcionaris per tramitar aquests procediments. b.4. L'acceptació de l'herència a benefici d'inventari o amb dret a deliberar haurà de fer-se sempre davant Notari. En tals casos, la formació de l'inventari que segueix a l'acceptació de l'herència es farà també notarialment, sent Notari competent per a això el que resulti per aplicació de les mateixes regles de competència territorial expressades per a les declaracions d'hereus abintestat. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals b.5. Qualsevol interessat podrà requerir per mitjà de Notari a l'hereu perquè accepti o renunciï l'herència, en el termini de 30 dies naturals, advertint-li que si no manifesta la seva voluntat en aquest termini, l'herència s'entendrà acceptada pura i simplement. Aquesta actuació notarial deriva de la nova redacció que la Llei de la Jurisdicció Voluntària ha donat a l'article 1005 del Codi Civil. c).- Expedients en matèria d'obligacions: La Llei permet que pugui fer-se davant Notari oferiment de pagament al creditor de qualsevol obligació i la consignació de béns en la Notaria per al pagament. D'altra banda, crea i regula un procediment notarial per reclamar deutes dineràries, de naturalesa civil o mercantil, que siguin líquides, determinades, vençudes i exigibles. Aquest procediment no podrà utilitzar-se per reclamar deutes derivats de contractes entre empresaris i consumidors, ni deutes de les comunitats de propietaris, deutes d'aliments respecte de menors o amb capacitat modificada judicialment, o deutes que concerneixin a l'Administració Pública. El procediment se substancia mitjançant un Acta notarial i requereix que no existeixi oposició per part del deutor, atès que si es formula oposició, el Notari donarà per conclòs l'expedient i quedarà oberta la via judicial per reclamar el deute. d).- Expedients en matèria mercantil: El Notari serà competent per adoptar les mesures previstes en la legislació mercantil per als supòsits de robatori, furt, pèrdua o destrucció de títols-valoris. Igualment podrà rebre en dipòsit béns mobles, valors o efectes mercantils en aquells casos en què per Llei o per pacte entre els interessats procedeixi el dipòsit. Finalment, la Llei atribueix al Notari la competència per nomenar perits en els contractes de segur quan no hi hagi acord entre els perits designats per l'assegurador i l'assegurat, i alhora no estiguin conformes amb la designació d'un tercer perit. Aquesta competència és compartida amb els Secretaris Judicials. i).- Subhastes públiques: La Llei regula el procediment de les subhastes notarials, que entrarà en vigor el 15 d'octubre de 2015, entenent per tals les que han de fer-se davant Notari per disposició legal, o en compliment d'una resolució judicial o administrativa, d'una clàusula contractual o testamentaria, o en execució d'un laudo arbitral o acord de mediació. També inclou aquesta regulació les subhastes voluntàries i les que han de celebrar-se davant Notari per pacte exprés a aquest efecte formalitzat en instrument públic. La competència notarial en matèria de subhastes voluntàries és compartida amb el Secretari Judicial. Amb caràcter general, serà Notari competent per tramitar aquestes subhastes el designat per tots els interessats, i mancant acord, el que designi el sol·licitant si fos titular del ben subhastat. En cas contrari, serà competent, a elecció del sol·licitant, el Notari del domicili o residència habitual de qualsevol dels titulars de béns subhastats, o del de la situació del be o de la major part dels béns, o qualsevol Notari exercent en districtes adjacents. En matèria de subhastes voluntàries, la Llei atribueix competència per a la seva tramitació tant al Notari com al Secretari Judicial. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals f).- Expedients de conciliació: La Llei introdueix la possibilitat de realitzar davant Notari la conciliació dels diferents interessos enfrontats en qualsevol controvèrsia mercantil, successòria o familiar, amb la finalitat d'aconseguir un acord extrajudicial. No obstant això, no cap la conciliació notarial sobre matèries indisponibles com aquelles en les quals estiguin interessats menors o persones amb capacitat modificada judicialment o l'Administració Pública, ni sobre els judicis de responsabilitat civil contra Jutges i Magistrats, ni tampoc sobre matèries respecte de les quals no càpiga la transacció i el compromís. El Notari comparteix aquesta competència amb el Secretari Judicial i el Jutge de Pau 4º Llei de mesures de simplificació. Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica La present llei consta de vint-i-tres articles agrupats en tres títols, i de nou disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria, quatre disposicions finals i dos annexos. El títol I regula l'objecte, l'àmbit d'aplicació i les finalitats de la Llei. El títol II regula la simplificació administrativa en l'exercici de les activitats econòmiques, recull una sèrie de principis d'actuació i regula el procediment administratiu que ha d'aplicar-se en cas que no es formuli la comunicació prèvia o la declaració responsable necessàries per dur a terme una activitat, o bé en cas que sigui falsa o inexacta. A més, passar a un règim de control posterior basat en la confiança legítima comporta la necessitat d'establir un règim sancionador per als casos en què s'incompleixi la norma. També s'impulsa l'establiment de mecanismes alternatius a la intervenció administrativa i de planificació sectorial i es regula la resolució de consultes en l'aplicació i la interpretació de les normes sectorials. Té especial interès la regulació del règim d'intervenció aplicable a les activitats innòcues i a les activitats de baix risc. Mentre aquestes se sotmeten a comunicació prèvia, per raó de la seva incidència sobre el medi ambient, la seguretat de les persones o els béns, la declaració responsable es manté per a les activitats en què la intervenció administrativa es justifica per raó de la protecció dels consumidors, els destinataris dels serveis i els treballadors. Finalment, s'estableixen instruments per facilitar la relació de les empreses i els professionals amb les administracions públiques. Concretament, es determina que la finestreta única empresarial permeti a les empreses i els professionals realitzar des d'un únic punt, amb independència de l'Administració responsable, tots els tràmits necessaris en relació amb la seva activitat. Perquè aquests tràmits puguin realitzar-se per diversos canals es regula el portal únic per a les empreses com a canal electrònic de la finestreta única empresarial. També es regula la Comissió per a la Facilitació de l'Activitat Econòmica, que és una comissió entre l'Administració de la Generalitat, l'Administració local, les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya, i les organitzacions empresarials més representatives. L'objectiu d'aquesta comissió és realitzar un seguiment de la ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals implantació de les mesures establertes per aquesta norma que permetin una tutela efectiva dels drets que es pretenen protegir. El títol III modifica diverses normes amb rang de llei i es distribueix en quatre capítols. En el capítol I es modifica la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquesta modificació pretén, d'una banda, que les cartes de serveis, com a compromís de servei de l'Administració, es generalitzin i, per una altra, que la declaració responsable i la comunicació prèvia es configurin com el mecanisme de control ordinari que exerceixen les administracions públiques de Catalunya. A més, s'estableixen una sèrie de disposicions per als casos en què la resolució del procediment requereix l'emissió de diversos informes: la reducció a deu dies del termini per emetre'ls; l'obligació de sol·licitar l'emissió de tots els informes de forma simultània, i el dret de la persona interessada a demanar la continuació del procediment si l'informe no ha estat evacuat dins de termini. Finalment, a aquest efecte d'evitar que la demora en el desenvolupament reglamentari endarrereixi l'aplicació efectiva de les lleis, s'estableix un límit temporal per a aquest desenvolupament. En el capítol II es modifica el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril. S'introdueix la possibilitat que els ens locals puguin suspendre temporalment la prestació dels serveis que no tenen la condició de mínims, en cas que es produeixi una situació d'insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal; es modifica i se simplifica la intervenció del departament de la Generalitat competent en matèria d'Administració local en determinats procediments, i se singularitza l'excepcionalitat del règim de control preventiu per part dels ens locals. En el capítol III es modifiquen parcialment diverses lleis de caràcter sectorial que tenen especial incidència en la legalització de les activitats econòmiques, com la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i més concretament, el règim de llicència ambiental, de manera que s'amplien les activitats que estan sotmeses al règim de comunicació en comptes del de llicència, i s'exclouen de l'àmbit d'aplicació de la normativa ambiental un conjunt d'activitats que fins ara estaven subjectes a comunicació. També es modifica la Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, per desenvolupar el règim d'intervenció administrativa per part dels ens locals i donar cabuda a la declaració responsable i a la comunicació prèvia. A més, es tipifiquen els diversos suposats que poden donar-se: que l'activitat requereixi llicència d'obres, que l'activitat estigui inclosa en els annexos I i II de la Llei, que l'activitat estigui subjecta al règim de llicència municipal per a establiments oberts al públic, o que l'activitat estigui inclosa en l'annex I de la Llei 3/2010. També s'afegeix un nou article, el 22 *bis, per recollir l'informe preceptiu per risc d'incendis que s'aplica a les activitats de l'annex I de la Llei 3/2010 considerades d'important risc que no són objecte de cap altra modalitat d'intervenció però que han de ser regulades per raó del ben jurídic a protegir. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals Finalment, es modifica el text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost. S'estableix que el planejament urbanístic i les ordenances municipals sobre edificació i ús del sòl no poden establir limitacions a l'accés de l'activitat econòmica o a l'exercici de les activitats que vulneren la Directiva de serveis i la seva normativa de transposició; també s'elimina la necessitat de llicència urbanística d'un conjunt d'actuacions, com les construccions i instal·lacions de nova planta; les obres d'ampliació, reformes i unes altres que no requereixen projecte; el canvi d'ús d'edificis i instal·lacions, excepte si el canvi és cap a un ús residencial; la construcció de murs o tanques o la instal·lació de cartells o tanques, entre uns altres. En el capítol IV es modifica la Llei 6/1988, de 3 de març, forestal de Catalunya. Se li afegeix un article relatiu al règim d'intervenció de l'Administració en l'àmbit forestal agrícola. D'altra banda, en el marc de l'objectiu d'impulsar l'activitat econòmica, i atès que, de conformitat amb l'article 45 de l'Estatut d'autonomia, els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per promoure el progrés econòmic i social de Catalunya i dels seus ciutadans i que, d'acord amb l'article 139 de l'Estatut, correspon a la Generalitat l'ordenació dels sectors i els processos industrials a Catalunya, aquesta llei també afavoreix els processos de transformació sectorial i de reconversió industrial d'àmbits en què històricament hagi predominat un únic tipus d'indústria o explotació i que estiguin en fase de disminució de la seva activitat, o en fase de transformació o tancament, de manera que sigui possible declarar-los projectes d'interès general perquè quedin subjectes als principis d'aquesta llei, de cara a la potenciació de la col·laboració entre les administracions públiques i els particulars. Per a qualsevol dubte o aclariment podeu contactar amb [email protected] Josep M Paños Pascual President ACAT ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals NOTA SOBRE DISPOSCIONES DE INTERES Barcelona, 31 agosto de 2015 Queridos asociados/as, Os informamos de las siguientes disposiciones de interés para la profesión: 1º Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 22 de enero de 2015, Sección 1ª (Resolución 67/2015). Interesante Sentencia del TSJ de Cataluña que aborda nuevamente el tema de la devolución de las cuotas del IVA soportado cuando ha transcurrido más de cuatro años desde que se soportaron. El tema objeto de debate se centra en la obligatoriedad de la Administración de devolver el exceso de cuotas soportadas sobre las devengadas en un período tributario, a pesar de que haya transcurrido el plazo de caducidad que el art. 99.5 de la ley 37/1992 del IVA establece para solicitar la compensación o en su caso, la devolución. El TSJC hace suya la doctrina emanada por la importante sentencia del Tribunal Supremo de fecha 4 de julio de 2007 (rec 96/2002) que se remite al derecho comunitario y en concreto a la Sexta Directiva Comunitaria 77/388/CEE y a la Jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la CEE (STJUE 25 octubre 2001) que establece que cuando la cuantía de las deducciones autorizadas supere a las de las cuotas devengadas durante un período impositivo, se podrá trasladar el excedente al período impositivo siguiente o bien proceder a la devolución y todo ello en aras de garantizar el principio de neutralidad. Esta doctrina ha sido reafirmada por la sentencia de Tribunal Supremo de 20 de septiembre de 2013 y la consecuencia de todo ello es que una vez ha transcurrido el plazo de caducidad, durante el cual el sujeto pasivo no ha podido compensar el exceso de cuotas y no ha solicitado la devolución, surge un derecho de crédito a favor de éste, sometido al plazo general de prescripción en materia tributaria. Es decir, que aquellas cuotas soportadas que por error u omisión no solicitamos la devolución en su día y que estarían afectadas por la caducidad prevista en el art. 99.5 de la LIVA no se pierden, sino que desde el momento mismo de su caducidad tendríamos el plazo de 4 años para solicitar su devolución a la Hacienda Pública. Por tanto, es bueno recordar la existencia de esta posibilidad de recuperar el IVA soportado, por si se nos presenta algún caso parecido. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals 2º Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Madrid de fecha 9 de febrero de 2015. Despido con pruebas obtenidas a través de cámaras de video vigilancia. Esta interesante sentencia aborda la espinosa cuestión de la obtención de pruebas a través de medios de video vigilancia para fundamentar un despido. Se trata de una sentencia que da un giro dentro de la jurisprudencia relacionada con este tema. En el supuesto planteado, el Tribunal admite que la instalación temporal de cámaras de grabación en el lugar de trabajo, sin avisar previamente a los trabajadores (sino únicamente informando al presidente del comité de empresa) a causa de la sospecha de que el trabajador estaba robando a la empresa, no vulnera su derecho a la intimidad y a la propia imagen. Por tanto se admite el despido disciplinario basado en las imágenes obtenidas por las cámaras de seguridad, teniendo en cuenta que se trató de una medida temporal y la información a la plantilla hizo idónea la medida adoptada. Compartimos los argumentos jurídicos de la citada sentencia que consideramos impecables y coherentes con el fin perseguido. 3º Las nuevas funciones del Notario con la nueva ley de jurisdicción voluntaria: La intervención del Notario en la nueva ley de Jurisdicción Voluntaria gira en torno a una serie de principios o elementos definitorios, que son los siguientes: – Desjudicialización de determinados expedientes de jurisdicción voluntaria, que son apartados de la esfera de conocimiento del Juez y atribuidos a Notarios, Registradores de la Propiedad y Mercantiles y Secretarios Judiciales. – Alternatividad en la atribución del conocimiento de esos expedientes a los funcionarios citados, de forma que no en todos pero sí en la mayor parte de los casos ninguno de ellos tiene la exclusividad, lo que que permite elegir al ciudadano el órgano ante el cual sustanciar el procedimiento. – Flexibilización de la competencia territorial del Notario para intervenir en determinados expedientes respecto de lo que había sido la competencia judicial anterior, posibilitando de esta forma que el ciudadano pueda elegir entre un gran número de Notarios. – Gratuidad, por aplicación de las normas sobre justicia gratuita, para aquellos expedientes cuyo conocimiento se atribuye en exclusiva al Notario y en los que concurran los requisitos necesarios para ser considerado beneficiario de la justicia gratuita. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals Nuevas competencias notariales en Jurisdicción Voluntaria Son varios y sobre materias diversas los expedientes en los que la nueva Ley reconoce competencia para actuar a los Notarios, ya sea en exclusiva o en concurrencia con otros funcionarios. a).- Expedientes matrimoniales: Una de las novedades que introduce Ley, es el conjunto de nuevas competencias que la Ley de la Jurisdicción Voluntaria encomienda al Notario en materia matrimonial. Se trata del expediente matrimonial previo al matrimonio, del acto de celebración del matrimonio, de la constancia del régimen económico matrimonial y de la separación y divorcio en ciertos casos. a.1. Los Notarios podrán tramitar mediante la autorización de un Acta el expediente matrimonial previo a la celebración del matrimonio, que tiene por objeto acreditar que los futuros contrayentes tienen capacidad para contraer matrimonio y que no existen impedimentos para su celebración.El Notario competente será necesariamente el del domicilio de cualquiera de los contrayentes. Esta competencia notarial es compartida con el Secretario Judicial y con el Encargado del Registro Civil, de forma que los contrayentes podrán elegir a cualquiera de los tres funcionarios citados para tramitar su expediente matrimonial. Esto no obstante, hay que señalar que esta competencia notarial entrará en vigor a partir del 30 de junio de 2017. Antes de esa fecha, todos los expedientes matrimoniales deben tramitarse ante el Encargado del Registro Civil competente. a.2. Los contrayentes podrán celebrar el matrimonio ante Notario, una vez finalizado de forma favorable el expediente matrimonial, otorgando para ello una escritura pública, bien ante el mismo Notario que tramitó el expediente o bien ante cualquier otro Notario de su elección. Hay que señalar que para que los contrayentes puedan celebrar el matrimonio ante un Notario, es necesario que el expediente matrimonial previo haya sido tramitado también ante Notario. En estos casos, el matrimonio podrá celebrarse no sólo ante el Notario sino también ante el Juez de Paz o el Alcalde o el Concejal en quien el Alcalde delegue. A pesar de que la nueva redacción de los artículos del Código Civil y de la Ley del Registro Civil referentes al expediente matrimonial y a la celebración del matrimonio no entrarán en vigor hasta el 30 de junio de 2017, por aplicación de la Disposición Transitoria Cuarta de la Ley, el matrimonio podrá celebrarse ante Notario a partir del día 23 de julio de 2015, aunque el expediente matrimonial previo habrá de tramitarse ante el Encargado del Registro Civil. a.3. También podrá acreditarse ante Notario el régimen económico del matrimonio cuando no conste con anterioridad. Se hará mediante un Acta de Notoriedad autorizada por Notario competente requerido al efecto. Será competente para autorizar el Acta, a elección del requirente, el Notario de cualquiera de los ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals domicilios conyugales que hubieran tenido, el del domicilio de cualquiera de los cónyuges, el del lugar donde estuvieran la mayor parte de sus bienes o el del lugar donde desarrollen su actividad empresarial, así como cualquier otro Notario ejerciente en los distritos colindantes. a.4. Los cónyuges podrán acordar ante Notario su separación o divorcio por mutuo acuerdo, cuando no existan hijos menores no emancipados ni con capacidad modificada judicialmente que dependan de ellos. Para ello, otorgarán una escritura pública ante Notario competente que contenga el convenio regulador de su separación o divorcio, debiendo estar asistidos por un Letrado. Será Notario competente el del último domicilio común de los cónyuges o el del domicilio de cualquiera de los solicitantes. La separación o el divorcio por mutuo acuerdo podrá también acordarse ante el Secretario Judicial, formulando ante el mismo el convenio regulador de la separación o el divorcio. b).- Expedientes sucesorios: La Ley de la Jurisdicción Voluntaria ha ampliado considerablemente la competencia notarial en materia de sucesiones y herencias. b.1. La nueva Ley atribuye al Notario la competencia exclusiva para declarar herederos abintestato, tanto si los herederos son descendientes, ascendientes, cónyuge o parientes colaterales del difunto, eliminado así la competencia que hasta ahora tenía el Juez de Primera Instancia respecto de los parientes colaterales. Será Notario competente para tramitar el Acta el del último domicilio o residencia habitual del causante, el del lugar donde hubiera fallecido el causante, el del lugar donde estuviera la mayor parte de su patrimonio o cualquier otro Notario ejerciente en distritos colindantes a los anteriores; y en defecto de todos ellos, el Notario del domicilio de la persona que requiere al Notario para iniciar el Acta. La Ley da una nueva regulación al procedimiento para declarar herederos abintestato, introduciendo el trámite de audiencia a los interesados, el derecho de oposición de cualquier interesado y la reserva expresa de derechos a favor de los que no comparecieron en el procedimiento o cuya pretensión no fue atendida, para que puedan ejercitarla por la vía judicial oportuna. b.2. Ante los Notarios deberá hacerse igualmente la presentación, adveración, apertura y protocolización de testamentos cerrados, ológrafos y otorgados en forma oral. La competencia territorial para conocer del procedimiento es la misma que para las declaraciones de herederos. b.3. El Notario autorizará la escritura pública de renuncia o prórroga del albacea. También la de nombramiento del Contador-Partidor Dativo, la renuncia del mismo o la prórroga del cargo, así como la aprobación de la partición de la herencia realizada por el Contador-Partidor Dativo cuando tal aprobación es necesaria. Igualmente es competencia del Notario la aprobación de la partición de la herencia cuando se paga en metálico la legítima de los hijos y descendientes y no existe confirmación de éstos. Estas competencias son compartidas por el Notario con el Secretario Judicial, pudiendo elegir el interesado a cualquiera de los dos funcionarios para tramitar esos procedimientos. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals b.4. La aceptación de la herencia a beneficio de inventario o con derecho a deliberar deberá hacerse siempre ante Notario. En tales casos, la formación del inventario que sigue a la aceptación de la herencia se hará también notarialmente, siendo Notario competente para ello el que resulte por aplicación de las mismas reglas de competencia territorial expresadas para las declaraciones de herederos abintestato. b.5. Cualquier interesado podrá requerir por medio de Notario al heredero para que acepte o renuncie la herencia, en el plazo de 30 días naturales, advirtiéndole de que si no manifiesta su voluntad en ese plazo, la herencia se entenderá aceptada pura y simplemente. Esta actuación notarial deriva de la nueva redacción que la Ley de la Jurisdicción Voluntaria ha dado al artículo 1005 del Código Civil. c).- Expedientes en materia de obligaciones: La Ley permite que pueda hacerse ante Notario ofrecimiento de pago al acreedor de cualquier obligación y la consignación de bienes en la Notaría para el pago. Por otra parte, crea y regula un procedimiento notarial para reclamar deudas dinerarias, de naturaleza civil o mercantil, que sean líquidas, determinadas, vencidas y exigibles. Este procedimiento no podrá utilizarse para reclamar deudas derivadas de contratos entre empresarios y consumidores, ni deudas de las comunidades de propietarios, deudas de alimentos respecto de menores o con capacidad modificada judicialmente, o deudas que conciernan a la Administración Pública. El procedimiento se sustancia mediante un Acta notarial y requiere que no exista oposición por parte del deudor, dado que si se formula oposición, el Notario dará por concluido el expediente y quedará a salvo la vía judicial para reclamar la deuda. d).- Expedientes en materia mercantil: El Notarío será competente para adoptar las medidas previstas en la legislación mercantil para los supuestos de robo, hurto, extravío o destrucción de títulos-valores. Igualmente podrá recibir en depósito bienes muebles, valores o efectos mercantiles en aquellos casos en que por Ley o por pacto entre los interesados proceda el depósito. Finalmente, la Ley atribuye al Notario la competencia para nombrar peritos en los contratos de seguro cuando no haya acuerdo entre los peritos designados por el asegurador y el asegurado, y a la vez no estén conformes con la designación de un tercer perito. Esta competencia es compartida con los Secretarios Judiciales. e).- Subastas públicas: La Ley regula el procedimiento de las subastas notariales, que entrará en vigor el 15 de octubre de 2015, entendiendo por tales las que han de hacerse ante Notario por disposición legal, o en cumplimiento de una resolución judicial o administrativa, de una cláusula contractual o testamentaria, o en ejecución de un laudo arbitral o acuerdo de mediación. También incluye esta regulación las subastas voluntarias y las que han de celebrarse ante Notario por pacto expreso al efecto formalizado en instrumento público. La competencia notarial en materia de subastas voluntarias es compartida con el Secretario Judicial. Con carácter general, será Notario competente para tramitar estas subastas el designado por todos los interesados, y a falta de acuerdo, el que designe el requirente si fuera titular del bien subastado. En caso contrario, será competente, a elección del ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals requirente, el Notario del domicilio o residencia habitual de cualquiera de los titulares de bienes subastados, o del de la situación del bien o de la mayor parte de los bienes, o cualquier Notario ejerciente en distritos colindantes. En materia de subastas voluntarias, la Ley atribuye competencia para su tramitación tanto al Notario como al Secretario Judicial. f).- Expedientes de conciliación: La Ley introduce la posibilidad de realizar ante Notario la conciliación de los distintos intereses enfrentados en cualquier controversia mercantil, sucesoria o familiar, con la finalidad de alcanzar un acuerdo extrajudicial. Esto no obstante, no cabe la conciliación notarial sobre materias indisponibles como aquellas en las que estén interesados menores o personas con capacidad modificada judicialmente o la Administración Pública, ni sobre los juicios de responsabilidad civil contra Jueces y Magistrados, ni tampoco sobre materias respecto de las que no quepa la transacción y el compromiso. El Notario comparte esta competencia con el Secretario Judicial y el Juez de Paz 4º Ley de medidas de simplificación. Ley 16/2015, de 21 de julio, de simplificación de la actividad administrativa de la Administración de la Generalidad y de los gobiernos locales de Cataluña y de impulso de la actividad económica La presente ley consta de veintitrés artículos agrupados en tres títulos, y de nueve disposiciones adicionales, tres disposiciones transitorias, una disposición derogatoria, cuatro disposiciones finales y dos anexos. El título I regula el objeto, el ámbito de aplicación y las finalidades de la Ley. El título II regula la simplificación administrativa en el ejercicio de las actividades económicas, recoge una serie de principios de actuación y regula el procedimiento administrativo que debe aplicarse en caso de que no se formule la comunicación previa o la declaración responsable necesarias para llevar a cabo una actividad, o bien en caso de que sea falsa o inexacta. Además, pasar a un régimen de control posterior basado en la confianza legítima comporta la necesidad de establecer un régimen sancionador para los casos en que se incumpla la norma. También se impulsa el establecimiento de mecanismos alternativos a la intervención administrativa y de planificación sectorial y se regula la resolución de consultas en la aplicación y la interpretación de las normas sectoriales. Tiene especial interés la regulación del régimen de intervención aplicable a las actividades inocuas y a las actividades de bajo riesgo. Mientras estas se someten a comunicación previa, por razón de su incidencia sobre el medio ambiente, la seguridad de las personas o los bienes, la declaración responsable se mantiene para las actividades en que la intervención administrativa se justifica por razón de la protección de los consumidores, los destinatarios de los servicios y los trabajadores. Finalmente, se establecen instrumentos para facilitar la relación de las empresas y los profesionales con las administraciones públicas. Concretamente, se determina que la ventanilla única empresarial permita a las empresas y los profesionales realizar desde un único punto, con independencia de la Administración responsable, todos los ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals trámites necesarios con relación a su actividad. Para que estos trámites puedan realizarse por varios canales se regula el portal único para las empresas como canal electrónico de la ventanilla única empresarial. También se regula la Comisión para la Facilitación de la Actividad Económica, que es una comisión entre la Administración de la Generalidad, la Administración local, las cámaras de comercio, industria, servicios y navegación de Cataluña, y las organizaciones empresariales más representativas. El objetivo de dicha comisión es realizar un seguimiento de la implantación de las medidas establecidas por esta norma que permitan una tutela efectiva de los derechos que se pretenden proteger. El título III modifica varias normas con rango de ley y se distribuye en cuatro capítulos. En el capítulo I se modifica la Ley 26/2010, de 3 de agosto, de régimen jurídico y procedimiento de las administraciones públicas de Cataluña. Esta modificación pretende, por una parte, que las cartas de servicios, como compromiso de servicio de la Administración, se generalicen y, por otra, que la declaración responsable y la comunicación previa se configuren como el mecanismo de control ordinario que ejercen las administraciones públicas de Cataluña. Además, se establecen una serie de disposiciones para los casos en que la resolución del procedimiento requiere la emisión de varios informes: la reducción a diez días del plazo para emitirlos; la obligación de solicitar la emisión de todos los informes de forma simultánea, y el derecho de la persona interesada a pedir la continuación del procedimiento si el informe no ha sido evacuado dentro de plazo. Finalmente, al efecto de evitar que la demora en el desarrollo reglamentario atrase la aplicación efectiva de las leyes, se establece un límite temporal para dicho desarrollo. En el capítulo II se modifica el texto refundido de la Ley municipal y de régimen local de Cataluña, aprobado por el Decreto legislativo 2/2003, de 28 de abril. Se introduce la posibilidad de que los entes locales puedan suspender temporalmente la prestación de los servicios que no tienen la condición de mínimos, en caso de que se produzca una situación de insuficiencia de recursos en términos de capacidad fiscal; se modifica y se simplifica la intervención del departamento de la Generalidad competente en materia de Administración local en determinados procedimientos, y se singulariza la excepcionalidad del régimen de control preventivo por parte de los entes locales. En el capítulo III se modifican parcialmente varias leyes de carácter sectorial que tienen especial incidencia en la legalización de las actividades económicas, como la Ley 20/2009, de 4 de diciembre, de prevención y control ambiental de las actividades, y más concretamente, el régimen de licencia ambiental, de forma que se amplían las actividades que están sometidas al régimen de comunicación en vez del de licencia, y se excluyen del ámbito de aplicación de la normativa ambiental un conjunto de actividades que hasta ahora estaban sujetas a comunicación. También se modifica la Ley 3/2010, de 18 de febrero, de prevención y seguridad en materia de incendios en establecimientos, actividades, infraestructuras y edificios, para desarrollar el régimen de intervención administrativa por parte de los entes locales y dar cabida a la declaración responsable y a la comunicación previa. Además, se tipifican los diversos supuestos que pueden darse: que la actividad requiera licencia de ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals obras, que la actividad esté incluida en los anexos I y II de la Ley, que la actividad esté sujeta al régimen de licencia municipal para establecimientos abiertos al público, o que la actividad esté incluida en el anexo I de la Ley 3/2010. También se añade un nuevo artículo, el 22 bis, para recoger el informe preceptivo por riesgo de incendios que se aplica a las actividades del anexo I de la Ley 3/2010 consideradas de importante riesgo que no son objeto de ninguna otra modalidad de intervención pero que deben ser reguladas por razón del bien jurídico a proteger. Finalmente, se modifica el texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2010, de 3 de agosto. Se establece que el planeamiento urbanístico y las ordenanzas municipales sobre edificación y uso del suelo no pueden establecer limitaciones al acceso de la actividad económica o al ejercicio de las actividades que vulneran la Directiva de servicios y su normativa de transposición; también se elimina la necesidad de licencia urbanística de un conjunto de actuaciones, como las construcciones e instalaciones de nueva planta; las obras de ampliación, reformas y otras que no requieren proyecto; el cambio de uso de edificios e instalaciones, excepto si el cambio es hacia un uso residencial; la construcción de muros o vallas o la instalación de carteles o vallas, entre otros. En el capítulo IV se modifica la Ley 6/1988, de 3 de marzo, forestal de Cataluña. Se le añade un artículo relativo al régimen de intervención de la Administración en el ámbito forestal agrícola. Por otra parte, en el marco del objetivo de impulsar la actividad económica, y dado que, de conformidad con el artículo 45 del Estatuto de autonomía, los poderes públicos deben adoptar las medidas necesarias para promover el progreso económico y social de Cataluña y de sus ciudadanos y que, de acuerdo con el artículo 139 del Estatuto, corresponde a la Generalidad la ordenación de los sectores y los procesos industriales en Cataluña, esta ley también favorece los procesos de transformación sectorial y de reconversión industrial de ámbitos en que históricamente haya predominado un único tipo de industria o explotación y que estén en fase de disminución de su actividad, o en fase de transformación o cierre, de forma que sea posible declararlos proyectos de interés general para que queden sujetos a los principios de esta ley, de cara a la potenciación de la colaboración entre las administraciones públicas y los particulares. Para cualquier duda o aclaración podéis contactar Josep M Paños Pascual Presidente ACAT ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals con [email protected]
