LA CULTURA TALAYÓTICA 1000
Anuncio
LA CULTURA TALAYÓTICA 1000-500 BC Torelló (Menorca) CAMBIOS Y TENDENCIAS QUE MARCARÁN EL NACIMIENTO DE LA CULTURA TALAYÓTICIA CAMBIOS Y TENDENCIAS QUE MARCARÁN EL NACIMIENTO DE LA CULTURA TALAYÓTICIA 1.- AUMENTO DE LAS ESTACIONES Y DENTRO DE ELLAS DE LOS POBLADOS CAMBIOS Y TENDENCIAS QUE MARCARÁN EL NACIMIENTO DE LA CULTURA TALAYÓTICIA 2.- NUEVOS AGENTES QUE PARTICIPAN EN EL INTERCAMBIO: LOS FENICIOS Pretalayótico Talayótico Sa Caleta (Ibiza) Fundación Ebusus Fase precolonial c. 900 - 600 BC Marfil Depósitos de bronces Fayenza “Espejos” de bronce Colgantes CAMBIOS Y TENDENCIAS QUE MARCARÁN EL NACIMIENTO DE LA CULTURA TALAYÓTICIA 3.- NUEVA CONCEPCIÓN ESPACIAL: ESPACIO CERRADO SUR DE CALVIÀ (MALLORCA) 3.- NUEVA CONCEPCIÓN ESPACIAL: ESPACIO CERRADO Turriforme Torre d’en Galmés Turriforme Puig de sa Morisca 3.- NUEVA CONCEPCIÓN ESPACIAL: ESPACIO CERRADO Poblat naviforme de Clossos de Can Gaià Poblat talaiòtic de Ses Paisses NUEVA CONCEPCIÓN ESPACIAL: ESPACIO CERRADO Poblat naviforme de Clossos de Can Gaià Poblat talaiòtic de Ses Paisses 4.- ARRASAMIENTO Y SUPERPOSICIÓN DE ESTRUCTURAS TALAYÓTICAS SOBRE OTRAS NAVIFORMES FINALES Trebaluger1210 -1040 BC Son Oms 1220 - 1040 BC Torralba1410 - 1210 BC 5.- NUEVA CONCEPCIÓN DE LAS ACTIVIDADES EN EL ESPACIO ARQUITECTÓNICO LOS NAVIFORMES INCORPORAN GRAN PARTE DE LAS ACTIVIDADES DEL GRUPO: DOMÉSTICAS, COMUNALES RITUALES 5.- NUEVA CONCEPCIÓN DE LAS ACTIVIDADES EN EL ESPACIO ARQUITECTÓNICO CON LA CULTURA TALAYÓTICA LA ARQUITECTURA SE DIVERSIFICA EN TIPOS Y USOS DISTINCIÓN ENTRE USOS COMUNALES Y DOMÉSTICOS EN LOS POBLADOS FUNCIÓN: 3.- LUGAR DE ACTIVIDADES COMUNALES: RELIGOSAS REDISTRIBUCIÓN DE ALIMENTOS SON FORNES FUNCIÓN: 3.- LUGAR DE ACTIVIDADES COMUNALES: RELIGOSAS REDISTRIBUCIÓN DE ALIMENTOS TALAIOT 1 REDISTRIBUCIÓN ALIMENTOS OVICÁPRIDOS TALAIOT 2 ACTIVIDADES CEREMONIALES NUEVA CONCEPCIÓN DE LA ARQUITECTURA Talayots: usos comunales Habitaciones: usos domésticos ACTIVIDADES COMUNALES ACTIVIDADES DOMESTICAS Casa bronce naviforme Casa Talayótica 6.- NUEVA CONCEPCIÓN DE LA ARQUITECTURA Torelló Capocorb CON LA CULTURA TALAYÓTICA LA ARQUITECTURA SE DIVERSIFICA EN TIPOS Y USOS EN EL TERRITORIO: COMUNALES RITUALES-SIMBÓLICOS CONTROLADORES VISUALES Son Serralta CAMBIOS Y TENDENCIAS QUE MARCARÁN EL NACIMIENTO DE LA CULTURA TALAYÓTICIA DIFERENCIACIÓN ENTRE MALLORCA Y MENORCA: TALAYOTS TORELLÓ RAFAL ROIG TREPUCÓ DIFERENCIACIÓN ENTRE MALLORCA Y MENORCA TREBALUGER TORELLO TALATI TREPUCÓ DIFERENCIACIÓN ENTRE MALLORCA Y MENORCA DIFERENCIACIÓN ENTRE MALLORCA Y MENORCA DIFERENCIACIÓN ENTRE MALLORCA Y MENORCA. ARQUITECTURA CAPOCORB HOSPITALET SON PUIG TALAIA JOANA NUEVA CONCEPCIÓN DE LA ARQUITECTURA: Otros tipos arquitectónicos Turriformes escalonados Son Oms Pula Son Ferrer Paisses Controladores visuales: Ses Rotes llargues S’Argolla Turriformes escalonados, Plataformas escalonadas Arquitectura específica P. Celleta POBLADOS Capocorb Centros ceremoniales Poblados Son Fornes POBLADOS TALAYÓTICO NAVIFORME POBLADOS Son Catlar CENTROS CERIMONIALES: MALLORCA Son Oms Capocorp Vell CENTROS CEREMONIALES: ARQUITECTUR A CICLOPEA Y FUNCIÓN COMUNAL RELIGIOSA CENTROS CERIMONIALES: MENORCA Taula de Torre Llisà Torralba d’en Salord. CENTROS CERIMONIALES: MENORCA So Na Caçana MUNDO FUNERARIO MANTENIMIENTO DE LAS NAVETAS DE ENTERRAMIENTO Rafal Rubí Ses Arenes Tudons CUEVAS Y ABRIGOS SON MATGE CUEVAS Y ABRIGOS MONTGOFRE NOU ENTERRAMIENTOS EN CAL NUEVA CONCEPCIÓN FUNERARIA: NECRÓPOLI DE SON REAL TUMBAS CON NÚMERO DE INHUMACIONES REDUCIDAS. INICIO 750 BC Fase II: s. VI-V aC Son Real NUEVA CONCEPCIÓN FUNERARIA: HIPOGEOS. INICIO 800-700 BC NECROPOLIS CAP DE FORMA NOU NECROPOLIS CALES COVES CUEVAS CON INHUMACIONES INDIVIDUALIZADAS EN CONTENEDOR. INICIO 700 BC SON BORONAT NUEVA CONCEPCIÓN FUNERARIA: CUEVAS CON INHUMACIONE INDIVIDUALIZADAS EN CONTENEDOR. INICIO 700 BC SON BORONAT COMETA MORTS LA CULTURA FENICIO-PÚNICA D’EIVISSA LES ILLES BALEARS Gymnessiai O Baliarides Majorica Minorica Pitiusas Ebyssos Ophiussa TIRO I LA COLONITZACIÓ DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL ÀMBIT D’INFLUÈNCIA FENICI-CARTAGINÈS INFORMACIÓ DEL PRIMER ASSENTAMENT FENICI A LES FONTS. Diodor Sícul “ Hi ha una illa anomenada Pitiüsa que rep aquesta denominació per la gran quantitat de pins que hi creixen. Estant en alta mar, dista de les columnes d’Heracles una travesia de tres dies i altres tantes nits, de Libia un dia i una nit, des d’Ibèra un sol dia. Pel que fa a la seva extensió és quasi semblant a Corcira. Encara que en fertilitat és moderada, té però, un petit territori de vinya i d’oliveres empeltades als ullastres. Diuen que, dels seus productes, el que n’exel·leix és la suavitat de les llanes. Dividida en planures notables i turons, té una ciutat anomenada Eresos, colònia dels cartaginesos. Té també ports importants considerables bastiments de murades i gran nombre de cases ben aparellades. L’habiten tot tipues de bàrbars, però els més nombrosos són els fenicis. la seva fundació tingué lloc cent seixanta anys després de la fundació de Cartago. (V, 16, 2-3) (654-653) INFORMACIÓ DEL PRIMER ASSENTAMENT FENICI. ½ S. VII AC. 2 ½ s. VIII-VII aC INFORMACIÓ DEL PRIMER ASSENTAMENT FENICI. ½ S. VII AC. EVIDÈNCIES ARQUEOLÒGIQUES 1.- Localització d’àmfores a la costa 2.- Jaciment de Sa Caleta (Sant Josep) 3.- Badia d’Eivissa 2.- Jaciment de Sa Caleta (Sant Josep) (S. ½ VII- inicis VI aC) 2.- Jaciment de Sa Caleta (Sant Josep) (S. ½ VII- inicis VI ) Forn de metalls de Sa Caleta 2.- Jaciment de Sa Caleta (Sant Josep) (S. ½ VII- inicis VI aC.) Derelicte de Mazarrón 2.- Jaciment de Sa Caleta (Sant Josep) (S. ½ VII- inicis VI aC) 2.- Jaciment de Sa Caleta (Sant Josep) (S. ½ VII- inicis VI aC) CONSOLIDACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA COLÒNIA FENÍCIA EBUSITANA. (600-575-525 aC.) CANVIS EN EL MODEL FENICI A OCCIDENT TEORIES TRADICIONALS 1.- Conflictes amb els indígenes 2.- Competència Grega a Occident. 3.- Pressió militar assÍria i caiguda de Tiro EXPANSIÓ POLÍTICOMILITAR DE CARTAGO SVI AC DARRERES TEORIES Nou model colonial fruit de: Creació de ciutats estat en front de factories en un nou marc de relacions entre les colònies, els indígenes, Cartago i els Grecs CONSOLIDACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA COLÒNIA FENÍCIA EBUSITANA. (600-575-525 aC) CANVIS A EIVISSA: Abandonament de Sa Caleta i desenvolupament d’Ebusus CONSOLIDACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA COLÒNIA FENÍCIA EBUSITANA. (600-575-525 aC) CANVIS A EIVISSA: Abandonament de Sa Caleta i desenvolupament d’Ebusus 1.- Intensificació de contactes comercials i primeres produccions pròpies Ceràmiques Rojes Sud Península Ceràmiques Etrusques Ceràmica Grega Escarabeu Egipci CONSOLIDACIÓ I DESSENVOLUPAMENT DE LA COLÒNIA FENÍCIA EBUSITANA. (600-575-525 aC) XARXA URBANA D’EBUSUS Zona Artesanal Zona Portuària 1 2 Necròpoli Del Puig des Molins Ciutat Explotació agrícola Al costat de la ciutat C/ Palmer C/Av. Isidor Macabich CONSOLIDACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA COLÒNIA FENÍCIA EBUSITANA. (600-575-525 aC) NECRÒPOLI DEL PUIG DES MOLINS: FASE ARCAICA TIPUS DE RITUAL: CREMACIÓ TIPUS D’ENTERRAMENT: PETITES CAVITATS A LA ROCA FOSES EXCAVADES A LA ROCA O A LA TERRA LA TRANSFORMACIÓ DE LA COLÒNIA EBUSITANA 525-425 . aC 1.- Canvis en el ritus funerari: la inhumació i l’axoivar C/ lleó LA TRANSFORMACIÓ DE LA COLÒNIA EBUSITANA 525-425 . aC 1.- Canvis en el ritus funerari: la inhumació i els sarcòfegs de marès LA TRANSFORMACIÓ DE LA COLÒNIA EBUSITANA 525-425 . aC 2.- Santuari de S’illa Plana EL DESENVOLUPAMENT DE LA COLÒNIA EBUSITANA FINS LES GUERRES PÚNIQUES 450-300 aC. CONSOLIDACIÓ DE LA COLÒNIA D’EBUSUS Colonització del territori insular Característiques de la colonització: 1.- marcada per accidents orogràfics 2.- àrees d’explotació en planes 3.- habitats als peus de les muntanyes 4.- separació aprox. 1’5 Km- 2 Km Can Pere Català Sa Barda Can Vicent Jeroni Can Berri Ebusus Can Sorà Can Ursul Can Pen d’en Curt Ca Na Jondala Can Vich Can Marines Ca Na Polla Can Cardona Talamaca EL DESENVOLUPAMENT DE LA COLÒNIA EBUSITANA FINS LES GUERRES PÚNIQUES 450-300 Ac. CONSOLIDACIÓ DE LA COLÒNIA D’EBUSUS 1.- Colonització del territori insular: Can Sorà EL DESENVOLUPAMENT DE LA COLÒNIA EBUSITANA FINS LES GUERRES PÚNIQUES 450-300 aC. CONSOLIDACIÓ DE LA COLÒNIA D’EBUSUS 2.- L’economia ebusitana Massaliotes Fenicies Occidentals Àtiques EL DESENVOLUPAMENT DE LA COLÒNIA EBUSITANA FINS LES GUERRES PÚNIQUES 2ª ½ S.IV aC P14 Morisca Na Guardis y Es Trenc Antecedentes: Sa Morisca UE-70, molar de bóvido: 900-790 BC Tumba fenicia del Puig des Molins, Ibiza: 930-800 BC Cartago Sa Morisca Asentamiento púnico ebusitano de Es Trenc, Mallorca Monte Sirai, Cerdeña Abandono de la torre-1 de Morisca, coincidente con la fundación de la factoría de Na Guardis Na Guardis Na Moltona Na Moltona: embarcadero para intercambios durante el Bronce Final Es Trenc Salinas Salinas Na Guardis NA GUARDIS Puerto Viviendas y almacenes Centro metalúrgico Zona portuaria Fondeadero secundario en la situación de fuerte levante Embarcadero Zona portuaria, asientos del pantalán Viviendas y almacenes Centro siderúrgico Almacén con altillo o buhardilla Almacenes con exceso directo al embarcadero Centro siderúrgico Muro de cierre de área metalúrgica Centro siderúrgico Horno-forja y taller anexo. Cúpula original y rampa de acceso Horno-Forja Arcilla refractaria Panes de hierro y trazas de forja Embarcadero de “Es Trenc” Caseta moderna Embarcadero de “Es Trenc” Caseta moderna Caseta moderna Embarcadero de “Es Trenc”
