Idoneïtat de les infraestructures

Diari
Dimarts,i7degenerde2oi2
26 OPINIÓ
Tribuna
de les infraestructures
de competitivitat
. Els
s
llençats en fe les
s
s
n d'have
t pe efectua les
s
. Un exemple
a
a i mig abandonada és
,
la autovia que en connexió amb les A-22,
A-21 i A-15
a de
el
í^-í'Pf
i - "I _
de comunicació més
d pe uni els
s del
c
, amb
quests últims temps els mitjans de els
s del
, i més
comunicació estan deixant
a tament amb el de
.
Aquest eix de comunicació
,
si
t ja que fa la
cupats els seus
s en
s as- és molt
sabentant dels
s costos de dife- funció d'istme
e el
s
s
s en
i i l'Atlàntic, amb la possid
els
s anys que no
n cap bilitat d'efectua el
benefici. Ans el
, el seu mante- de
s via
e ene un ma i
.
e niment
a
s
s que m i Gènova hi ha 700 km
n a les butxaques de tots els
,i
e
g
ciutadans. Són
,
, lí- en línia
t n'hi ha 750,
e que
nies de
, etc., en què els únics i
que hi han guanyat són les
s que
e
a i Sant Sebasa a 320 km.
les han
, les que han venut els tià la distància
a als
s
s i, possiblement, també algun El camí de
' del
. i han guanyat del s c
a molt més fàcil
e i hi ha
t tothom. Són unes i
d pe Lleida, Osca, Jaca i
s que si s'haguessin fet les
a que no pas seguint
l de la vall de
s anàlisis costos-benefi- l'eix
e
cis, s'haguessin
t
, s'ha- pe
2i
s
s nas i la uti- cionals.
les
s vies, o
gués estudiat les
litat social de les
, possiblement sigui passant pe
,
uns 500 km fins a Sant
ò s'han de
moltes d'elles no s'haguessin fet,
una
e de
s
, Sebastià, en canvi pe les
s acamb pode i escassa
ó
- tuals i passant pe Osca i les
s ciusional, ho deuen have fet possible.
tats s'estalvien uns 60 km. Si s'aplica
En el cas
, hi ha tota una al- un índex de volta, pel
t pel
a
e
s que no s'han
e de la vall de
e
fet, tot i que es
n
s es fa una volta del
i bàsiques pe incentiva les activitats 28% i en canvi pe
c la
econòmiques i pe teni més elements l'eix
volta es
x d'ena i en les condiL'anterior ministre de Foment
cions actuals en 8
punts.
L'A-27 i les
s
paralitzà obres necessàries
autovies esmentades
i beneficioses, ment re se'n
tenen l'avantatge de
descongestiona el
finançaven altres d'inútils
l de
e i enllaça una
JOSEP
OLIVERAS
SAMITIER
A
e de sistemes
s de
ques
s que juguen un pape
,
molt
t en
nització i desenvolupament d'un ampli
,
ò també a
s dels eixos
s que
n l'A-23 (de Saaa
a pe Jaca) i l'A-12 (de Looa
) s'estableixenunes bones
s amb el
l de
, la qual cosa
x el
t
i
x els costos
e els
s
nusos de la
. Si es tenen en compte totes les
-
lacions
l de
e les
e i la
s de la vall cen, la a Sant
a afecta les comunicacions d'un 12*5% del
i de l'Estat, en
unes
s que
n el 3i'6 del
e
t i el 27% de la població espanyola.
l que fa al m
t de l'A-27
e
a i Lleida, l'anunci l'any
t del
e de Foment
passat pe
de
ó de les
s ha suposat un
s
s amb
s
cussions econòmiques.
x la
comunicació
e el sistema
à de
s i el de
,
, i es dificulta el
|
t de
s ene el
t de
a i el seu
hinterland que s'estén pe la vall
de
e i els seus afluents.
Una nefasta decisió que es fa
en uns moments en què és molt
t teni
s
noves
s pe acolli
s
s que
n
s amb notables
avantatges logístics.
La
a de
ç de Taai
s
s i associacions
s de tota la vall de
e
ven al
e passat un
manifest en què
ven la continuació i acabament de les
s d'aquest eix
i pel seu valo
,
pel desenvolupament econòmic
i pe acaba amb els impactes
negatius que
e l'economia i el
teixit
l significa la paó d'aquesta
. a hi ha
una nova
ó política i és
que el nou
e de Foment
tingui més sensibilitat pe aquest tema
que la que va
el seu
,
que
à
s
s i beneficioses,
e se'n finançaven
s
d'inútils i
s pe a l'economia
del país.
LÍNEA ABIERTA
¿Se volcarán los líderes mundiales con
w
FERNANDO
JÁUREGUI
Periodista
a nadie es un
o que a o
y ni le entusiasma viaja
ni le apasiona la vida diplomática.
Su
, en este sentido, ha sido más bien
, y eso que en los sillones de los
s
s
s se sientan
básicamente
,y
o es el muy bien conectado
o
l del
o
,
Antonio
.
, pese a su escaso vuelo
, tengo la sensación de que la buena
a de
y se
va a extende a este campo: los
s
mundiales, comenzando po ese
y
que este lunes se
a con él, se van
a volca con el
e español. Y ello
no solamente po simpatías ideológicas:
a
, a Estados Unidos, a
a Latina, les
a España capaz de sali de la
: a cosa
a
s consecuencias a n escala,
comenzando po la UE, o no deteniéndose solo en el Viejo Continente.
y ha
o a sus más
nos
s que
á una
activa agenda
. Tengo a
mí que el
e no va a pode ocue
e tanto como él quia de las cuestiones de cocina
,
incluyendo la
a de la comisión
delegada a asuntos económicos,
que, ante una
s económica que es global, el jefe de
o de un país como Es-
paña está obligado a visita mucho a sus
colegas y se visitado po ellos. e
ce que, aunque no seaun
l de la
a diplomática, el
o de Exte, José
l
a
, va
a
mantene el
o de que
el
o jefe de la diplomacia de una
nación es su
.
a ello,
G.
o
á que
n fil
e bajo y que sea
y
quien
.
e momento, ya nos han dicho que las
s
n los vecinos
,
, hasta
o punto
, mantene y
las
s con
Obama -en La
a se
a muy
e que gane las elecciones de no- y no
la posición en Lati, incluyendo
que no de-
caigan (demasiado) las
'
, cuya edición este año
ponde
a en Cádiz. Algunos ponsables socialistas y, desde luego, de
a i Unió ya han hecho sabe
a
y que
n al Ejecutivo en su
política
,
e que no se cometan ni
s ni vagancias»,
en
s de un
o del po catalán.
y que
a los
s noms en el
o de
, incluyendo en manos de quién ques
, que depenn los
den de
,
o tienen un
e componente diplomático-,
n definitivaa sabe po dónde
mente las cosas.
, de momento, sí
se puede
que, en
a de política
,
y se ha caído
del caballo y ha visto la luz: le fastidie o
no,
á que usa el avión y los
s mucho más de lo que él
.