Duran creu que Convergència li va faltar al

POLÍTICA
18
Duran creu que Convergència
li va faltar al respecte insinuant
que Unió «es toca els pebrots»
A CDC hi ha qui creu que vol plegar i qui opina que acabarà sent candidat
O.A.-ETXEARTE / Barcelona
El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va llançar ahir més llenya al foc encès a CiU: va interpretar
com una «falta de respecte tremen●
El líder socialcristià va argumentar en declaracions
a TVE que «la discussió
pública no l’ha posada
UDC». Al seu criteri, és
Convergència qui ha engegat un debat sobre el catalanisme amb què no coincidirà si tendeix cap al sobiranisme, les seves joventuts qui l’han criticat com
a candidat per a les eleccions del març i és Mas qui
proposa «hipotecar» els
interessos del país proposant un pacte al Congrés
amb el PNB i BNG. I és
que Duran sosté que la refundació del catalanisme
podria «interferir negativament» en la seva campanya electoral, i per això va
insistir que deixa en suspens la candidatura en espera que Mas pronunciï la
seva conferència el 20 de
novembre. Creu que
aquest debat «motivarà o
no els electors a votar». I
Unió ha de ser «coherent»
i aprofundir en el nou projecte convergent abans
dels comicis.
El president del comitè
de govern d’Unió comparteix que «no és bo esbombar diferències», però va
defensar també que el seu
exercici «modest i humil»
s’ha d’entendre «en el
context democràtic». I no
amb ànim d’anar més enllà: Duran va assegurar
que no desitja «trencar» la
federació, que els seus
«adversaris polítics no són
da» el comunicat de CDC de dilluns
en què l’instava a deixar de fer públiques les «discrepàncies» internes i a
«anar per feina». «Com si ens estiguéssim tocant els cataplines», va
dir literalment. Artur Mas va insistir
que Duran i Lleida «mantindrà
l’aposta» de ser candidat, però va
apel·lar al «dret» a defensar el projecte propi de CDC.
El Cercle
d’Estudis
Sobiranistes no
es reunirà amb
el líder d’UDC
Els promotors del Cercle d’Estudis Sobiranistes,
Alfons López Tena i Hèctor López Bofill, no es trobaran amb Duran perquè
ha manifestat que «no li
interessa gens» el debat
sobre la independència.
Així ho van assegurar després de reunir-se amb Artur Mas, a qui van fer arribar els seus projectes. El
PSC va opinar que la trobada demostra la «radicalització progressiva» del
líder de CiU, que «acabarà
convertint el projecte de
casa comuna del catalanisme en la ‘casa dels Rose’,
on tothom es llença els
plats pel cap». El nou think
tank independentista està
tancant altres trobades
amb ICV i els expresidents
de la Generalitat.
●
Mas, a la dreta, amb Graham Watson i Ignasi Guardans./ A.P.
a CDC». «Hem fet moltes
coses junts i podem continuar fent moltes coses», va
afirmar. Mas va insistir en
la mateixa idea. Va mostrar-se confiat que Duran
tornarà a ser el candidat de
CiU, perquè «no ha canviat res a Convergència»
que l’empenyi a «canviar
d’opinió». Però no va deixar de reivindicar que,
igual que Unió té «el seu
perfil propi», els convergents tenen el seu i el projecte de Mas no implica
«cap canvi substancial» sinó que obre «les fronteres» del partit i vol sumar
més gent. A més, falten sis
mesos per als comicis:
massa temps per dedicarlo només a parlar de les
eleccions. A CDC hi ha
també qui creu que Duran
ha fet la maniobra d’ajornar el seu nomenament
perquè vol deixar la política ara que sap que CDC no
el deixarà ser ministre.
Els liberals europeus conviden Pasqual
Maragall a afegir-se al seu grup
A. SERRANO / Barcelona
El president de L’Aliança dels
Liberals i Demòcrates, grup del
Parlament Europeu, Graham Watson, va convidar ahir Pasqual Maragall a afegir-se a aquest grup, del
qual formen part CDC i el PNB.
Watson va aprofitar una pregunta
sobre l’aposta de Maragall –a qui
va definir com una persona «plena
d’idees»– que els socialistes s’integrin en el Partit Demòcrata europeu, per constatar que el PSE «està
buscant una nova identitat» i va fer
una invitació als socialistes: «Si es
●
volen fer liberals i incorporar-se al
nostre grup, benvinguts.»
Watson encapçala una delegació
de 85 eurodiputats de l’ALDE, que
ha celebrat a Barcelona una de les
reunions que manté semestralment
a una de les ciutats dels partits que
l’integren. L’eurodiputat de CDC,
Ignasi Guardans, i el president de
la formació, Artur Mas, n’han estat
els amfitrions. Ahir, van fer parada
al Parlament, on es van entrevistar
amb Ernest Benach. Watson –diputat escocès per Gibraltar– va remarcar el «suport i amistat» a CDC
i va desitjar poder veure, en el futur, «oportunitats més grans d’expressió del poble català».
En una compareixença conjunta, Mas va assegurar que la reunió
havia servit perquè els diputats de
l’ALDE coneguin de prop la identitat catalana. També per deixar
clar que el catalanisme no està contraposat amb l’obertura europeista. «De vegades es confon el nacionalisme amb una visió tancada i
com més sentim el país, més oberts
serem i més segurs estarem de la
nostra presència a Europa.»
EL PUNT | Dimecres, 19 de setembre del 2007
Montilla exposarà en solitari
les línies del govern en el
debat de política general
V. SANCHO / Barcelona
El president de la Generalitat, José Montilla, farà
front la setmana vinent al
seu primer debat de política general. Si el seu predecessor en l’executiu, Pasqual Maragall, va deixar
en les mans del republicà
Josep Bargalló, el segon
del govern de llavors, l’explicació de l’obra de govern, aquest cop Montilla
serà l’encarregat d’explicar en solitari l’acció de
govern en un debat que es
farà els dies 26, 27 i 28 de
setembre.
El debat de política general serà el tret de sortida
del nou curs polític, i és un
dels instruments que té la
cambra catalana per controlar i impulsar l’acció de
govern. Com sempre, serà
el president de la Generalitat qui obrirà foc. Dimecres 26, a les dotze, en una
intervenció sense temps límit, Montilla haurà d’explicar, com a cap de govern, la línia que el seu
equip durà a terme en el
proper any.
●
Dijous 27 serà el torn
dels grups parlamentaris,
que per ordre de major a
menor representació podran replicar la intervenció del president. Unes
apreciacions, de no més de
30 minuts, que podrà respondre qualsevol membre
del govern sense límit de
temps, amb opció de 10
minuts de rèplica i, si fes
falta, d’una altra de 5 minuts. El debat es tancarà el
divendres 28, amb les propostes de resolució de cada grup parlamentari, i que
marcaran les conclusions
del debat.
El 24è debat general
Des del restabliment del
Parlament de Catalunya,
l’any 1980, a la cambra catalana hi ha hagut 23 debats de política general: 21
amb Jordi Pujol i, els dos
últims, amb Pasqual Maragall com a president. El
debat de la setmana vinent
serà el primer de la vuitena
legislatura, amb Montilla
al capdavant de l’executiu
català.
opinió | ENRIC MARÍN I OTTO
C
Són la «eñe»
om en la pel·lícula de Woody Allen Match
point, a l’Eurobàsquet la sort dels protagonistes depenia de quin costat queia la moneda. És a dir, de si en l’últim segon la pilota entrava o no. I va ser que no. Tinc la impressió que això
no ha provocat un estat depressiu generalitzat entre
la ciutadania de Catalunya. I ningú no se n’hauria
de sorprendre. L’esport de masses és representació
i identificació popular, però la capacitat de representació de les seleccions estatals a Catalunya és
molt limitada en termes comparatius. I aquest campionat ha aportat més informació en el camp de la
cultura de masses. El fenomen social i comunicatiu
més rellevant i destacable que ha acompanyat l’esdeveniment esportiu ha estat la campanya popular
d’autoafirmació patriòtica «somos la eñe». Formulació festiva, directa i plena d’enginy, reuneix tots
els ingredients de la cultura popular moderna. Res a
dir, doncs, des d’aquest punt de vista: una forma
d’identificació col·lectiva, potent i molt efectiva. El
problema és que si el que identifica col·lectivament
la selecció estatal de bàsquet és la Ñ, els que fem
servir la Ç no hi som. Ens han fet fora. Literalment.
El seu concepte d’Espanya no ens inclou. I no és
una anècdota. Estem parlant dels sentiments populars nacionals espanyols. I no deixa de ser l’evidencia d’un fracàs rotund de la seva capacitat d’obertura. Trenta anys de democràcia no han servit per fer
avançar una concepció d’Espanya feta des de la diversitat lingüística, cultural i nacional. Ara, com fa
50 o 100 anys, la matriu del nacionalisme espanyol
continua sent estrictament castellana i imperial. Es
va posar de manifest en el procés estatutari i ho va
formular de forma nítida Esperanza Aguirre amb
motiu de la frustrada opa de Gas Natural a Endesa.
De moment tenim un petit consol, però. Sembla
que el govern estatal està disposat a fer efectius els
compromisos inversors que marca la llei. El que és
ben curiós és que això sigui notícia.
56
GUÍA
SEGRE
Miércoles, 19 de septiembre de 2007
CULTURA
POLÍTICA CULTURAL EL INSTITUT RAMON LLULL PRESENTÓ AYER EN BARCELONA EL PROGRAMA LITERARIO Y ACADÉMICO
Tor,en Frankfurt con acento alemán
Carles Porta, con su novela de éxito, y Maria Barbal, con ‘Pedra de Tartera’, serán dos de los
protagonistas leridanos en la Feria del Libro, que acogerá más de 140 actividades catalanas
LOURDES CASADEMONT/ACN
BARCELONA El Institut Ramon
Llull presentó ayer en Barcelona un programa literario y académico de más de 140 actos
que han de servir para mostrar
la riqueza de la literatura catalana en la Feria Internacional
del Libro de Frankfurt, en octubre. Los clásicos catalanes así
como autores contemporáneos
que se han traducido al alemán
estarán presentes en el certamen a través de lecturas en esta
lengua.Así, el periodista lerida-
TRADUCCIONES AL ALEMÁN
Carles Porta, Maria Barbal y
Jaume Cabré, entre otros,
presentarán las traducciones de
sus obras al alemán
no Carles Porta presentará su
novela de éxito sobre la historia
de la montaña de Tor y podrá
escuchar cómo suena en alemán, igual que la escritora de
Tremp Maria Barbal, de la que
también se recitarán fragmentos
de su novela Pedra de tartera en
alemán. Cabe destacar también
la lectura de la traducción alemana de otro de los éxitos recientes de la literatura catalana,
Les veus del Pamano, del escritor y profesor de la Universitat
de Lleida Jaume Cabré. Junto a
los contemporáneos, también se
leerán en Frankfurt fragmentos
de clásicos como Tirant lo
Blanc; El llibre de les meravelles, de Ramon Llull; o El quadern gris, de Josep Pla. Otro eje
temático del programa propicia-
rá encuentros puntuales de autores catalanes con escritores
alemanes: Enric Sòria y Katja
Lange-Müller; Jordi Puntí con
Michael Ebmeyer o Carme Riera con Keto von Waberer. Con
un espíritu similar tendrá lugar
un taller de traducción poética
en el que poetas catalanes y alemanes se traducirán mutuamente y en el que participarán Narcís Comadira, Anna Montero,
Arnau Pons y Harald Hartung,
Brigitte Oleschinski y Armin
Senser. Los diálogos con grandes autores europeos (Joan
Francesc Mira con György Konrád y Pere Gimferrer con António Lobo Antunes) completarán
otro eje del amplio programa. El
director del Institut Ramon
Llull, Josep Bargalló, aseguró
que la presencia catalana en
Frankfurt “ya es un éxito rotundo”, en referencia a las actividades previas. “La feria es una
oportunidad para situarnos en
el nivel que nos toca dentro del
contexto europeo e internacional”, añadió Bargalló.
El director del Institut Ramon Llull, Josep Bargalló (en el centro), presentó ayer el programa para Frankfurt.
Los editores de Catalunya
lamentan su“rol marginal”
Pujol y Maragall, en un simposio
sobre la vía a una Europa abierta
El presidente del Gremi
d’Editors de Catalunya,Antoni Comas, aseguró ayer que
“han secuestrado el protagonismo de los editores en la Feria de Frankfurt” y mostró su
extrañeza por nuestro “rol
marginal cuando podemos
aportar muchas cosas”. El director del Llull, Josep Barga-
Frankfurt acogerá el 6 y 7
de octubre un simposio internacional en la sede del ayuntamiento que tratará sobre el
camino hacia una Europa
abierta y en el que intervendrán, entre otros, los ex Presidents Jordi Pujol y Pasqual
Maragall. También se verá
una exposición de dibujos del
lló, dijo “compartir el desasosiego” de los editores por no
conocer todavía las agendas
protocolarias de los gobiernos
que participarán. Bargalló
añadió que “sería bueno que,
visto que fuera nos hacen caso, no tirar piedras sobre
nuestro tejado con polémicas
que van y vienen”.
Nobel alemán Günter Grass
dedicada al Empordà y se celebrará un homenaje a Salvador Espriu. Fuera de la capital
renana, Berlín acogerá a partir del 2 de octubre el II Simposio Internacional de Catalanística, y Hamburgo unas
jornadas sobre el multilingüismo en las grandes ciudades.
Edición: Digital
2007/09/19
Visions i Maragalls
Sebastià Roig
La firma del pacte entre CiU i ICV, dilluns passat, a l´Ajuntament de Figueres és un fet positiu. Si el PSC
s´afegeix al pack, significarà l´inici d´un cicle inèdit i interessant en la vida política de la ciutat.Des de
l´arribada de la democràcia, convergents i socialistes s´han tractat com l´enemic a batre. En això hi ha tingut
a veure el context històric de la transició i la personalitat dels alcaldes Marià Lorca i Joan Armangué, que
solien marcar amb calç viva els límits del terreny de joc.Santi Vila, en un exercici creatiu i pragmàtic, ha
optat per dibuixar un tauler més flexible. Crec que bona part de la ciutadania ha respirat amb aquesta decisió:
si la jugada qualla i la feina s´anteposa al vedetisme (sortir retratat sovint als diaris no fa guanyar eleccions),
la suma dels esforços hauria de ser profitosa.Fa dies, Pasqual Maragall va causar l´emprenyada d´alguns
«quadros» socialistes en dir que calia un cert reagrupament de les forces de caràcter democràtic, progressista
i catalanista. Maragall té fama de pensar a llarg termini. Qui sap, doncs, si la fórmula que Santi Vila està
posant en pràctica s´acabarà estenent, en el futur, a altres municipis.Si aixo passés, i el tripartit figuerenc
acabés per ser un producte exportable, li hauríem de donar la raó a un altre Maragall anomenat Joan. El poeta
creia que l´Empordà era el laboratori farmacèutic des del qual es podia vigoritzar tot Catalunya. La fórmula
de Santi Vila, vés per on!, pot ser un nou Cerebrino Mandri, recomanable per als temps de depre i desencís
polític.
50
CATALUÑA
MIÉRCOLES 19š9š2007
ABC
VOZ Y VOTO
Enrique
Badosa
MASOQUISMO
PARA LOS PIES
E
NTRE otras cosas, el pasado siglo
se caracterizó por la universalización de la moda. «La tele», de ninguna manera al margen de este globalizar vestimentario. Y nuestro siglo, pues
igual. ¿Quiénes han sido primero en esto
de andar casi descalzo por las ciudades?
El uso de las chancletas hoy llamadas
«hawaianas», y primero «japonesas», es
tal en Norteamérica que se han sometido
a ellas muchísimos de los visitantes de la
famosa «Ala Oeste» de la Casa blanca,
hasta el punto en que se ha prohibido en
tal lugar. O se entra con zapatos o no se entra. Por elemental decoro. ¿Ocurrirá algo semejante en Europa? No me extrañaría, e incluso es algo que desear, por higiene y por estética. Esa suerte de exhibición «pédica» no es precisamente algo
muy bello de contemplar, ni en mujeres
ni en hombres.
Raro es ver unos pies sin deformación
alguna. Sea en la playa, sea en el transporte público, qué exhibición de extremidades inferiores. ¿Para combatir el calor? ¿Por que están de moda esas chancletas, y ya se sabe que la moda?... Máxime
son los jóvenes —ellas y ellos— quienes
en la ciudad parecen empeñados en un
«pédico» destape. Lo muy adecuado para
la playa, no lo parece tanto para la ciudad. Y no sólo porque tal exhibición de extremidades suele carecer de interés estético, sino dado que ya llegan noticias, y
no pocas, del peligro que supone andar
con los pues casi al aire, expuestos al pisotón de otros convenientemente calzados.
Toda una osadía, esto de subirse en
«hawaianas» a un transporte público en
el que, a pesar de la moda, lo que predominan son los pies descalzos. Al parecer, no
son pocas las heridas que se producen,
pero claro está que la moda es la moda, y
a ver quién se resiste a ella. A la mujer se
la tiene por más sumisa a los dictados
«de lo que se lleva», pero por lo menos hoy
por hoy el hombre no se queda atrás. El
gregarismo humano se ha universalizado y no sólo entre mujer y hombre: van
siendo muchos los niños sorprendentemente chicos que manifiestan preferencias y aversiones respecto de la indumentaria. ¿Algo natural o fomentado por la
propaganda sobre todo televisiva? Cuántos niños ya saben de marcas de ropa, y a
ver que papi generoso y complaciente, o
harto de discutir..., le va a llevar la contraria.
Soy usuario del transporte público,
medio en el cual aprender mucho de la humana condición. Puedo asegurar, por lo
tanto, que esas «hawaianas», en principio playeras, han colonizado los pies de
no pocos barceloneses. Siempre procuré
evitar pisar a nadie, pero ahora tengo
que hacer verdaderos esfuerzos para no
contribuir a llevar al médico a no pocos
conciudadanos. Estos que con tal de seguir la moda, de ser «fashion», por no decir masoquista.
ABC
Los liberales
quieren «convertir»
a Pasqual Maragall
El presidente del grupo de la Alianza de los Liberales y Demócratas por Europa (ALDE) en el Parlamento Europeo, Graham Watson, invitó ayer al ex presidente catalán
Pasqual Maragall, a «convertirse» en liberal y unirse a su grupo en la Eurocámara.
Watson lidera la delegación de 85 eurodiputados que visitan Barcelona invitados por
su referente en Cataluña, CDC. En la imagen, Watson, Artur Mas e Ignasi Guardans.
| LA OPINIÓN DEL LECTOR |
Peatones estresados en
Barcelona
La ciudad de Barcelona, aquella idílica ciudad en la que todos disfrutábamos paseando y en la que se podían
contemplar un sinfín de monumentos, paisajes y tiendas sin el peligro
de ser arrollado o de pisar algún que
otro excremento canino, lleva camino de convertirse en un laberinto sin
salida, donde desplazarse se está convirtiendo en una aventura sin control.
La nueva ordenanza del Ayuntamiento de Barcelona, concretamente la «Ordenanza de circulación de
peatones y de vehículos», deja mucho que desear, máxime cuando se
trata de un tema que lleva bastante
tiempo preocupando y molestando a
muchas personas. Además, las normas excesivamente absurdas impuestas a los peatones dejan entrever una dejadez por parte del Ayuntamiento a la hora de solucionar los
múltiples problemas que sufren los
peatones.
Desde hace años cada vez es más difícil pasear por la ciudad condal. A la
ya temida inseguridad, se le suma
la harto denunciada falta de limpieza que adolecen nuestras calles, las
cuales están plagadas de excrementos (tanto sólidos como líquidos) de
los canes. La ya difícil convivencia
existente en las calles de Barcelona
se ha visto agravada por la implantación de la nueva ordenanza, la
cual en mi modesta opinión, sigue
dejando en un penoso segundo plano a los peatones.
Me ha sorprendido que en la nueva
ordenanza, no se mencione entre
otros aspectos por ejemplo, la obligatoriedad para todos los ciclistas
de llevar casco. Asimismo, me sorprende que los ciclistas no están
obligados a tener un seguro de accidentes, ni tampoco a matricular su
bicicleta. Todo ello lo expongo dado
que en algunos casos los ciclistas
pueden llegar a circular a una velocidad de hasta 50 Km/h, por lo que
en caso de caída o accidente, podrían llegar a sufrir daños de extrema gravedad.
DELEGADO DE ABC EN CATALUÑA: Ángel González Abad
REDACCIÓN
Passeig de Gràcia, 84 08008 Barcelona
Teléfono (93) 272 16 20. Fax (93) 215 44 48
ADMINISTRACIÓN Y PUBLICIDAD
Teléfono (93) 272 16 10. Fax (93) 487 91 28
SUSCRIPCIÓN Y COLECCIONABLES: Teléfono (902) 33 45 55
Pablo Martín Tharrats
Barcelona
BREVERÍAS
La «Guerra de los Rose»
Así definió ayer el secretario de
Organización del PSC, José Zaragoza, las relaciones entre los máximos
responsables de CiU, Artur Mas y
Josep Duran Lleida. Una ironía del
eterno rival que lleva visos de
convertirse en realidad si los
nacionalistas catalanes no empiezan
a solucionar sus cuitas.
El PP apoya los 30.800 millones
Hasta la portavoz del PP en el
Parlament, Carina Mejías, ha
aplaudido el acuerdo sobre las
inversiones estatales en Cataluña.
Para callar a quienes acusan al PP de
«catalanofobia», Mejías recordó
además que su gobierno ya rozó ese
porcentaje y tenía claro a qué
proyectos dedicar el dinero.
Edición: EFE Recepción: 16:44 - Sección: NACIONAL Nacional Politica
2007/09/18
Liberales europeos invitan a socialistas como Maragall a
unirse a su grupo
Barcelona, 18 sep (EFE).- El presidente del grupo de la Alianza de los Liberales y Demócratas por Europa
(ALDE) en el Parlamento Europeo, Graham Watson, ha invitado hoy a socialistas como el ex presidente de la
Generalitat Pasqual Maragall a "convertirse" en liberales y unirse a su grupo en la Eurocámara. Watson lidera
la delegación de 85 eurodiputados de la ALDE que se encuentran de visita oficial a Barcelona invitados por
su referente en Cataluña, Convergència Democràtica. En rueda de prensa en el Parlamento catalán tras
participar en un acto oficial en la cámara catalana, Watson ha dicho "conocer" a Maragall y tenerlo
identificado como una persona "repleta de ideas". Preguntado por la propuesta de Maragall en favor de que el
PSC abandone el Partido Socialista Europeo para integrarse en el Partido Demócrata Europeo, Watson ha
destacado que "los socialistas europeos están buscando una nueva identidad". Según Watson, "se dan cuenta
de que la economía socialista ya no funciona" y apuestan por una "economía competitiva" y por reformar el
Estado del Bienestar. "Si desean convertirse en liberales y unirse a nosotros, les daremos la bienvenida", ha
apostillado Watson.EFE rm/rq/rs
Edición: Digital
2007/09/18
Maragall i el futur
Alfons Quintà
En una entrevista publicada el passat 12 d´agost, el director d´aquest diari, preguntava a Pasqual Maragall:
«Què s´ha de plantejar l´esquerra a Europa?». L´antic president de la Generalitat li contestava «menys
identitats ideològiques i nacionals i anar a una cosa més ampla. I, per començar, no ha ser esquerra sinó
centreesquerra». Conec en Pasqual des de fa algunes dotzenes d´anys. Mai l´he deixat de considerar un amic.
Té una idea del món exterior a Catalunya -món del qual hem d´aprendre si volen sortir del sot on estem
ficats- menys errada que no pas Jordi Pujol. En contrapartida, gairebé mai he entès a Maragall, mentre que, ja
fa anys, vaig esbrinar que tampoc l´entenen molts dels seus més directes col·laboradors.Alguns d´aquests
col·laboradors i jo creiem que funciona a bases de flashs. De vegades costa una mica d´entendre-ho i encara
més d´ excusar. Maragall va tenir una bona formació a Gran Bretanya i als Estats Units, d´on va treure més
idees del que sembla i del que ell admet públicament, si bé ho reconeix en privat. Ell i jo hem de ser dels ben
pocs catalans que estem subscrits des de fa molts anys a l´excel·lent revista literària The New York Review
of Books. A més, la llegim. En l´entrevista diu generalitats respecte a «identitats ideològiques i nacionals».
Hi afegeix que l´esquerra ha d´esdevenir centreesquerra, cosa que ja és mes concreta. De fet això és
inevitable, com ho és que la dreta evolucioni vers posicions de centredreta. Ambdós processos s´han produït
a gairebé arreu del món. S´han imposat des de la societat i des de l´economia, si bé a la majoria de llocs,
finalment, ambdues evolucions han estat assumides pels polítics. Blair ho va dur a terme des de l´esquerra i
ara ho efectua Sarkozy des de la dreta. Però a Espanya, i dins d´ aquesta en especial a Catalunya, hi ha una
resistència ferotge a anar -des de la dreta o des d´esquerra- vers posicions de centre. Aquí es va vers el no res.
Però amanit de radicalisme, que generalment és una forma extravagant del no-res.Per tant, mai el partit que
va dirigir Maragall ha dut a terme res de substantiu en la imprescindible anada vers el centre. Ans al contrari,
el PSC i el PSOE són els pitjors exemples de deliberada reassumpció del Front Popular. Són molt pitjors que
els socialdemòcrates italians (el anomenats Demòcrates d´ Esquerra) perquè en el si d´aquests hi ha líders
molt assenyats que fan tot el que poden per distingir-se respecte de l´extrema esquerra, amb la que
temporalment estan coaliats. A Catalunya, més que a la resta d´Espanya, els socialdemòcrates (si n´hi ha: en
tot cas aquí ningú se´n vol dir) assumeixen un arrossegament vers l´extrema esquerra que els hi imposen els
seus aliats. Aquesta errada estratègica monumental fa anys que dura i acredita una incomprensió absoluta del
que avui és la modernitat. Ningú ni mai dins el PSC ha optat per afirmar clarament que, en primer terme, la
socialdemocràcia ha de tenir límits a la seva esquerra, altrament no és socialdemocràcia, sinó una
irresponsable associació de «companys de viatge», qualificats pel propi Lenin de «ximples útils» del
comunisme.Hi ha infinitat de moments històrics en que aquesta distinció ha estat crucial. Per fer-ho sintètic
al·ludiré només al congrés del Partit Socialista Europeu celebrat a Malmö el juny del 1997. Ningú del PSC,
en cap moment dels deu anys transcorreguts, no ha un dit un mot favorable a l´anada vers el centreesquerra
-per usar la correcta expressió de Maragall- que es va plantejar llavors a la bella ciutat sueca. Parlar-ne de
passada, sense d´exposar-ho amb seriositat ni esperit d´autocrític, resulta contraproduent, confusionari i, en
definitiva, negatiu. Són alguns dels inconvenients que té expressar-se a base de flashs, quan l'evident
davallada en que es troba Catalu-nya fa que sigui un bon moment per usar arguments. Maragall hauria de
voler contribuir-hi.
Edición: AGT Recepción: 20:13 - Sección: REGIONAL CATALUNYA
2007/09/18
CATALUNYA .- El presidente de los liberales europeos
muestra su 'esperanza' de ver 'mayores oportunidades
de expresión del pueblo cat
BARCELONA, 18 Sep. (EUROPA PRESS) - br /br /br / El presidente del grupo en el Parlamento europeo
donde se integran CDC y PNV, ALDE (Alianza de los Liberales y Demócratas de Europa), Graham Watson,
dijo hoy que tiene "esperanza" de "ver oportunidades más grandes de expresión del pueblo catalán". Watson,
diputado escocés por Gibraltar, lo dijo en el Parlament, junto a sus socios catalanes de CDC, durante su visita
en Barcelona para celebrar una de las reuniones que el grupo mantiene cada seis meses en alguna de las
ciudades donde operan los partidos que integran el grupo liberal. El secretario general de CDC, Artur Mas
-"anfitrión" del encuentro, como lo definió el eurodiputado Ignasi Guardans-, destacó la "oportunidad" que el
encuentro supuso para mostrar "la identidad catalana". Mas resaltó que "el catalanismo no está contrapuesto
con la apertura europeísta", cosa que "a veces cuesta de entender" desde la distancia. "Cuanto más sintamos
el país, más abiertos seremos y más seguros de nuestra presencia en Europa", concluyó Mas. Graham
Watson, al ser preguntado sobre las referencias que tiene en torno al partido demócrata europeo que impulsa
el ex presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, respondió que conoce a Maragall, "persona repleta de
ideas". Indicó que "los socialistas europeos buscan una nueva identidad" comprometida "con la economía
competitiva" y añadió que si los socialistas "se quieren convertir en liberales, bienvenidos". El encuentro de
la ALDE reunió en Barcelona a más de 200 personas, 85 de los cuales diputados -el grupo tiene 110
diputados en el Parlamento Europeo-. Además de las reuniones internas del grupo y las visitas externas para
acercar el país a los diputados extranjeros, participaron de una mesa redonda con el presidente de Repsol,
Antoni Brufau, el de Agbar, Jordi Mercader, y el consejero delegado de Abertis, Salvador Alemany, con
quienes trataron sobre competitividad empresarial europea.