Inici del capítol Provincial. Província Hispànica. Congregacií

INICI DEL CAPÍTOL PROVINCIAL
PROVÍNCIA HISPÀNICA – CONGREGACIÓ SUBLACENSE
MISSA VOTIVA DE L’ESPERIT SANT
Homilia del P. Abat Josep M. Soler 1 de setembre de 2012 Ef 4, 1-6; Jo 14, 23-26 Queridos PP. Capitulares. Estimats germans i germanes:
En aquest fragment evangèlic que acaba de proclamar el diaca, Jesús ens assegura que l’Esperit
Sant ens ajudarà a anar penetrant el significat profund de l’Evangeli i ens ensenyarà a descobrir
d’una manera progressiva la relació entre tot el que Jesús ha dit i les realitats que hem d’afrontar
en la nostra vida de cristians. En altres paraules, l’Esperit ajuda els deixebles de Jesús en el
desenvolupament de les seves tasques perquè siguin conformes a l’ensenyament evangèlic.
Aquesta paraula del Senyor sobre l’Esperit Sant està relacionada amb el tema de posar en
pràctica la paraula de Jesús, amb el de l’amor que el Pare té als qui la hi posen i amb la comunió
íntima que això crea entre el cristià fidel a la Paraula i Jesús i entre el Pare i Jesús amb el fidel.
Això que l’evangeli segons sant Joan diu pensant en cada cristià, la carta als efesis, en el
fragment que n’hem llegit a la primera lectura, ho situa en un context comunitari. Tant a nivell
de l’Església universal com de les Esglésies particulars, de les comunitats parroquials o
religioses, o en grups i moviments, es pot donar, però, una tendència disgregadora que amenaci
la unitat. En aquest sentit, l’Apòstol recorda que tenim una font d’unitat que actua tant en el
nostre interior de deixebles de l’Evangeli com en el conjunt de les comunitats cristianes; aquesta
font d’unitat és la presència activa del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant que ens uneixen com a
membres d’un sol cos mentre exercim les nostres tasques segons els dons rebuts (cf. Ef 4, 7-13).
És la Santa Trinitat que, en l’Església, manté la unitat en la diversitat de carismes, de funcions,
de maneres de ser. Però perquè puguem ser dignes d’aquesta gràcia que ens manté en la unitat
dins de la pluralitat, ens cal –era també l’Apòstol que ens ho deia- viure amb tota humilitat i
dolcesa, amb paciència, disposats a sostenir-nos mútuament per amor les febleses i els defectes.
Al inicio de nuestro Capítulo Provincial, la Palabra de Dios nos invita a ser dóciles al Espíritu
Santo para que iluminados y guiados por él sepamos discernir lo que realmente nos conviene
para ser fieles a la vocación que el Señor nos ha dado como monjes en la Iglesia de hoy, abierta
ya al mañana. La pluralidad de nuestros monasterios es patente, situados como estamos en
contextos tan variados como Colombia, Brasil, Puerto Rico, distintas comunidades autónomas
del Estado Español cada una con su personalidad propia y al otro lado de los Pirineos en la
comarca del Conflent bajo pabellón francés; las diversidades lingüísticas, culturales, de estilos
de vida comunitaria, de trabajo e irradiación en nuestros entornos, de sensibilidades y de
proyectos es una riqueza que compartimos. Y es mucho más lo que nos une que lo que nos
diferencia. Junto a la presencia del Dios Trinidad en nuestro interior y en el seno de nuestras
comunidades, de la que nos hablaba el Apóstol, tenemos una vocación común marcada por el
carisma benedictino, tan actual en la Iglesia y con un mensaje tan válido para las sociedades del
entorno de nuestros monasterios.
Para poder recibir la gracia iluminadora del Espíritu Santo, que invocamos en esta celebración
eucarística, debemos mantener en nosotros la humildad; porqué la humildad nos mueve a estar
2 abiertos a los dones que nos vienen de Dios y de los hermanos. Y también debemos mantener
bien vivo el amor fraterno, sin ahorrar esfuerzos para renovarlo cada día.
Imploramos el don del Espíritu Santo sobre nuestro Capítulo de la Provincia Hispánica y sobre
nuestro inmediato Capítulo General de la Congregación de Subiaco, sobre cada uno de los
capitulares y sobre el conjunto de las deliberaciones y de las decisiones que debamos tomar para
el bien de cada una de les comunidades, de sus monjes y de su misión en las Iglesias locales, así
como para estrechar lazos de fraternidad y de cooperación entre nuestros monasterios que
dinamicen nuestras vidas, nuestros trabajos y nuestro servicio a la Iglesia y a la humanidad. En
esta Casa de María, ponemos todo el trabajo de estos días en manos de la Santísima Virgen,
Señora de Montserrat; ella, la llena de gracia siempre dócil al Espíritu, con su intercesión
maternal nos hará más aptos para discernir lo que el Espíritu Santo pide a nuestras comunidades
en el momento actual.
Germans i germanes estimats: confiem a les vostres pregàries les tasques d’aquests dies perquè
siguin una deu abundosa de gracia que ajudin a renovar les comunitats monàstiques per tal que
cada dia més irradiïn la fe cristiana i siguin llocs d’Evangelització que portin molts homes i
dones a trobar-se amb Jesucrist, a viure amb esperança i a experimentar la pau.
Ara ens endinsarem en el cor de la celebració eucarística. L’Eucaristia és la celebració de la
unitat entre el cel i la terra, de la unitat entre la grandesa transcendent de Déu fet proper en el
sagrament del Pa i del Vi i la nostra petitesa, de la unitat entre la diversitat plural dels qui
formem l’assemblea litúrgica i l’únic cos i l’únic esperit que crea la participació en el
sagrament. Visquem-ho amb humilitat i amb amor agraït. Així serem transformats
espiritualment i, portats per l’Esperit, testimoniarem al nostre entorn la joia i la bellesa de viure
segons l’Evangeli de Jesucrist.