Imprimir aquest article

Anuncio
L'orígen del p r o l e t a r i a t i n d u s t r i a l , de la
massa h u m a n a que a m b un treball esgotador i
p o s i t i u es coricentrá, d u r a n t la p r i m e r a m e i t a t
del segle X I X , en els diversos nuclis f a b r i l s del
país, és una q ü e s t i ó ben interessant, que encara
a hores d'ara no té u n estudi global i r i g o r e s .
A i x í he constatava el geógraf V i l á i V a l e n t i
bo i a p o r t a n t algunes referéncies sobre I'área
b a r c e l o n i n a : «D:5 del p u n t de vista geográfic,
un deis probleines f o n a m e n t a l s que es plantegen és el de I'origen d'aquesta c o n s i d e r a b l e
tnassa l a b o r a l , Es un a l t r e aspecte que necessUa
un estudi detailat. Per les dades que posseVm,
sembla que a Barcelona no p r o c e d e i x , inicialm e n t , d ' u n f o r t c o r r e n t i m m i g r a t o r i , sino del
desplai;ament d ' o b r e r s d ' i n d ú s t r i e s antigües — l a
sedera, per e x e m p l e — cap a les a c t i v i l a t s noves.
En altres nuclis passa, els p r i m e r s t e m p s , de
m a n e r a s e m b l a n t : a Manresa, a Igualada, etc.,
es tracta de f a m i l i e s dedicades abans a d'altres
branques i n d u s t r i á i s ( p a r a r r e s , seders, etc.) que
es desplacen cap a l ' a c t i v i t a t c o t o n e r a , Per acabar-nos d ' e x p l i c a r aquest fet de la i n i c i a d o d ' u na fase i n d u s t r i a l m o d e r n a sense un g r a n trasbals de p o b l a c i ó s'ha de t e ñ i r en c o m p t e , a mes,
que s ' a p r o f i t a r á en bona p a r t una ma d ' o b r a
i n o p e r a n t o quasi i n o p e r a n t , fins al m o m e n t ,
per a la i n d u s t r i a . Ens r e f e r i m a la c o n s i d e r a b l e
massa o b r e r a f e m e n i n a i ádhuc i n f a n t i l » ( 1 ).
S A L T
A M U J A N SEGLE XIX
L ' O R I G E N DE LA M A
D'OBRA A T R E T A PER
LA INDUSTRIA TEXTIL
L ' h i s t o r i a d o r de Sabadell, M i q u e l C a r r e r a s ,
q u a n es referia al cas concret de la seva poblac i ó , precisava que la i n d u s t r i a t e x t i l va a t r e u r e
i m m i g r a n t s de C a r d o n a , Calaf, zones papereres
de l'Anoia, Bellver, A l p , V i c , O l o t i des del 1844
alguns h a b i t a n t s del L l e v a n t , alcoians en bona
part ( 2 ) .
Vicens i Vives, per la seva b a n d a , ens parlava de I'origen cam perol del p r o l e t a r i a t: «El
e s t í m u l o de los sueldos elevados p r o m o v i ó el
c o m i e n z o del g r a n t r a n s t o r n o d e m o g r á f i c o catalán c o n t e m p o r á n e o , c a r a c t e r i z a d o , c o m o en toda la Europa o c c i d e n t a l , por la e m i g r a c i ó n del
c a m p o a la c i u d a d y la t r a n s f o r m a c i ó n del campesino en o b r e r o » , canvi a f a v o r i t peí desenrotllament deis m i t j a n s de t r a n s p o r t ( 3 ) .
A través d ' u n cas c o n c r e t , el del poblé de
Sait, i n t e n t a r e m c o n t r i b u i r a l'estudi del fenomen en una zona o n la i n d u s t r i a l i t z a c i ó assolí
s o l a m e n t un carácter secundar! en relació al
c o n j u n t c á t a l a , p e r o de cap m a n e r a menyspreable. SaIt, d ' a l t r a banda, c o m ha m o s t r a t Joaq u i m N a d a l , ocupa un lloc ben deslacat en el
c o n j u n t g i r o n í , si t e n i m en c o m p t e les d i m e n -
{1 } El rrón rural
rial, 1973, p. 145.
a Catalunyar Barcelona, Cu-
( 2 ) Citat per M. IZARD, Industrialiíacírin y Obrerismo, Barcelona, Ariel. 1973, p. 8 1 .
per
Josep
(3)
Cataluña
1961, p. 41-42.
ClBi*a
39
eti el siglo
XIX,
Madrid, Rialp,
sions de les fabriques i la proporcló per habitan t de la contribució industrial i ele comer^ ( 4 ) .
malment enregistrava una mitjana de bateigs
compresa entre 25 I 30 i que arriba a anotar-ne
2 l'any 1810. Xifres que ens aproximen mes a
la realitat que els diversos censos de Tépoca ( 8 ) .
Tot i que el nombre de bateigs torna a regularitzar-se després del 1814, els recomptes
del 1819 i del 1830 ens parlen encara d'una recuperado lenta i dificultosa ( 9 ) : Salt tenia uns
160 habitants en el primer i 185 en el segon.
La situació va canviar durant la década del
1840, Llavors Salt recupera el potencial demográfic de f/nals del XVIII. D'altra banda la tendencia a l'augment es consolida a tot Catalunya
en el cinqué decenni, dins la primera fase de
l'embranz/da industrial, malgrat la repercusió
que arrossegaven les generacions «buides» esfudiades per Jordi Nadal.
La visió de Salt aportada peí diccionari de
Pascual Madoz, referida al moment mateix d'acollir la primera fabrica textil, és la típica d'un
lloc rural:
«Situado en llano a la margen dererha del
río Ter, con buena ventilación y clima templado
y saludable;; lae enfermedades comunes son
fiebres intermitentes. Tiene 70 -casas y una iglesia parroquial {San Cucufate) servida por un
cura de ingreso de provisión real y ordinaria,
un vicario y 2 beneficiados de patronato laical.
El término confina: N. Domeny; E. Santa Eugenia; S. Montfullá, y O. Bescanó. El terreno es
de buena cualidad, participa de regadío por las
aguas del mencionado río y de las de la acequia
que viene de Bescanó a desaguar al Oñar. Los
caminos son locales y se hallan en regular estado. Productos: trigo, maíz, legumbres y hortalizas; cria ganado lanar, y pesca en el río. Industria: una gran fábrica de hilados de algodón
recientemente establecida, con maquinaria construida en Inglaterra. Población: 53 vecinos, 3ó2
almas, cap. prod.: 4.946.800 reales, imponible:
123.670» ( 1 0 ) .
SALT, ABANS DE LES FABRIQUES
L'any 1787, segons el cens de Ploridablanca,
la població de Sait era de 255 habitziits: un poblé rural on solament una m¡noria do veíns
s'escapava de ser simple assalariat. H¡ havia 40
jornalers, 30 criats (mossos), 15 pagesos, 1 cdpella, 1 tinent de capellá (vicari), 1 acólit i 1
dependent de croada ( 5 ) .
La relació precedent pot ser ampliada amb
la que ens proporcionen les llistes de la contribució especial dal 1795, confeccionades amb
motiu de la Guerra Gran, en les quals son apúntate tots els homes mes grans de l ó anys ( ó ) :
Pagesos
Menestrals i íornalers
Terratinents
Mossos solters .
Fustera
Ferrer
Círurgtá
Hostaler
Filis de familia
Desapatriats
ló
73
18
22
2
]
1
1
34
7
Durant aquest temps devia també treballar
la farga d'aram, autoritzada l'any 1781 per l'lntendent General de Catalunya a Pere Sala, vei
de Santa Eugenia ( 7 ) , i situada al coslat de ¡a
torre de Sant Dionis, anomenada també «de la
Farga».
A comen^aments del vuit-cents, els anys dolents íniciats amb la Guerra Gran van culminar
en temps de la Guerra del Francés, quan SaIt
hagué de viure de prop la resistencia impotent
de Girona i els invasors destruTren fins les fonts
baptismals del poblé. La corba de naixements
de la parroquia assenyala amb d a reda t I'impacte rebut: es tracta d'una parroquia que nor-
ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIO
La industria citada per P, Madoz degué ser
engegada abans del 1849, data de Tapar ¡ció
del volum del diccionari esmentat,
Amb Tajut inestimable del Dr. Mirambell i
del personal de TArxiu de Protocols de Girona,
hem localitzat una copia de Tescriptura de cons-
(4)
Cf, el treball que publicará aRscerques»,
V I , sobre La industríalització al Girones: Texemple
de Salt.
( 5 ) J. IGLESIES, El Cens del Comte de Floridablanca (Parí de Catalunya), Barcelona, Fundado Vives Casajuana, 1970, vo\. M, p. óO.
Volem remarcar que, tot i que el cens de Floridablanca és el mes aprofítable deis relatius al segle
X V I I I , en el cas de Salt no recull la realitat del momeo t. Tenint en compte la natalitat, la població de
Salt, el 1787, havia de vorejar els 400 habitants.
(ó)
Ar>;iu Municipal de Girona, «Arreglo de la
Contribución para el Armamento General de Cataluña
en el Partido de Gerona. Año 1795», vol. III, págs.
257-260.
( 7 ) J. M.^ MADURELL, Fargues, martínets i clavad, AIEG, X X I , p. 185.
( 8 ) Segons el cens del 1797, Salt tenia 118 habitants. En el del 1802 n'bi figuren 111, i en el del
1812, després de la gran catástrofe, 150 ( ! ) .
( 9 ) J. IGLESIES, fndagaciones sobre Ja población de Cataluña ett la primera mitad del siglo X I X ,
a «Memorias de la R. Academia de Ciencias y Artes»,
XXXVII (19Ó7), pp. 440-4^7,
( 1 0 ) Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar, X I I I ,
Madrid, 1849, p. 707.
40
La p r i m e r a f á b r i c a de les esmentades, « O l i veras, Sola i Cia», c o n t i n u a d o r a de la p r i m i t i v a
«Ramio i Cia», era la mes i m p o r t a n t de les com a r q u e s g i r o n i n e s . Tenia una plantilla de 550
treballadors, 10.000 f u s o s , 200 telers i una forga
de 120 cavalls. La segona — d e cintes de c o t o i
f i l — produTa a n u a l m e n t 1 ó.594.500 metres i
feio servir una t u r b i n a de 14 cavalls.
En c o n j u n t , p o d e m c a l c u l a r q u e , en els mom e n t s de m á x i n i n p r o d ú c e l o i r e n d i m e n t , el
n o m b r e de treballadors ocupats a la i n d u s t r i a
t e x t i l d'aquests anys d e u r i a ser c o m p r e s e n t r e
6 0 0 i 700, una part destacada deis quals havien
de ser dones.
Salt, grácies a la p r o x i m i t a t de G i r o n a ¡ a la
séquia M o n a r , que aportava forga m o l r i u i continuava la llarga h i s t o r i a de servei iniciada en
els segles de l'alta edat m i t j a n a q u a n h o m l'anomenava « r e g u m c o m i t a l e » ( 1 4 ) , havia esdev i n g u t un lloc f a b r i l de p r i m e r o r d r e a les comarques gironines.
^'^ovimw ""^
t M M I G R A C I O i CREIXEMENT
La instaHació de les f a b r i q u e s téxtlts assenyalades provoca una p e t i t a « r e v o l u c i ó » en el
p o b l é r u r a l . A nivell d e m o g r á f i c , l'augment de
p o b l a c i ó f o u r á p i d , espectacular i d ' u n a categ o r í a m o l t s u p e r i o r al q u e n o t e m ais pobles d e l
v o l t a n t i f i n s I tot a la c i u t a t de G i r o n a :
t i t u c i ó de la societat «Ramio i C i a » , f o r m a d a el
184Ó per Pere Pamió ( f a b r i c a n t que ja posseVa
un edificf i un sait d'aigua a S a l t ) , Josep O l i v e ras ( p r c p i e t a r i de G i r o n a ) , Joan G a l u p ( c o n f i ten de Calella), Vicen^ Sola { f a b r i c a n t de Tossa)
i Q u i r z e M a r t o r e l l { c o m e r c i a n t de B a r c e l o n a ) ,
a m b un capital de 30 m i l pesos f o r t s ( 1 1 ) .
En la relació p u b l i c a d a per G. Grael) ( 1 2 )
sobre la i n d u s t r i a cotonera a Catalunya el 1350
Salt hi és presenC a través de la f i r m a «Ramio,
Debergue ¡ C i a » , que disposava de 4.328 fusos
( 1 . 8 0 0 c o n t i n ú e s i 2.528 s e l f a c t i n e s ) i 2 0 0 telers mecánics. Els o p e r a r i s ocupats eren 149.
M a r t í n e z Q u i n t a n i l l a ( 1 3 ) , per la seva band a , ens f a c i l i t a l ' o r d r e que ocupaven les f a b r i ques de Salt en la llista de c o n t r i b u c i ó i n d u s t r i a l
de la « p r o v i n c i a » l'any 1863, un lloc ben assenyalat i p r o u e x p l í c i t de llur s i g n i f i c a c i ó :
—
—
—
yiSTñlEUCIÚ PER EDATS DE LA POBLACIÓ DE SALT
-cana fiel 1857edats
homeB
menyB á 1 any
1- 7 anyB
dones
15
11
93
100
8-15
II
69
91
16-20
II
91
21-25
25-30
tt
51
63
91
81
II
84
31-40
II
106
41-50
II
58
51-50
II
40
En el desé, la f á b r i c a de cintes « L l a c h i Portavella», que pagava 4 . 2 7 3 ' 9 2 rals.
61-70
II
19
43
21
71-80
II
7
3
En el dotzé, la f á b r i c a de f i l a t s
m i o » , que pagava 3,8ó7'90 rals.
81-85
II
1
En segon lloc p r o v i n c i a l { s u p e r a d a només
per la f á b r i c a de paper «La G e r u n d e n s e » }
la f á b r i c a de f i l a t s i t e i x i t s « O l i v e r a s , Sola
i Cia», que pagava l ó . 4 3 4 ' ó 4 rals.
«Pere Ra-
626
97
61
690
]4ota: F.t nombre d a dones es molt superior
ni d'hornee sn ele grupo 16-20 i
21 -25 anys. S'hi nota la Immlgracio
femanlna atreta per la f&brlca.
(11)
H i p o t e c a s , Ilibre
120
120 V. ReproduTt mes endavant
(12)
(184Ó),
ff.
a l'apéndix
119 v. 3.
Historia del Fomento del Trabajo Nacional,
B a r c e l o n a , 1 9 1 1 , p p . 45ó i 4 8 7 .
( 13) La
Provincia
de
Gerona.
Datos
estadísticos,
(14)
G i r o n a , 18Ó5, p. 2 5 5 .
J. CLARA, La séquia Monar, riu entre rlus,
a «Presencia» 3 2 4 , p p . 7-8,
4J
La sequía
1842
Sait
Gimna
Sta.
Eugenia
1857
Monar
fou un elemenl
lització i que sens d u b t e f o u el p r i n c i p a l responsable de Taugment que ens m o s t r e n els censos i t a m b é el n o m b r e de bateigs { v e u r e q u a d r e
n ú m . 1} a p a r t i r del 1850, hem acudít ais registres p a r r o q u i a I s de casaments per e s b r i n a r
el lioc de n a i x e m e n t deis esposos, la qual cosa
hem cregut que ens p o d r í a d o n a r una bona
pista per sabsr d ' o n procedía la i m m i g r a c i ó .
1860
3Ó2
1.31Ó
1.377
8.712
14.615
14.341
142
283
296
Vilablareix
256
424
417
Sarria
484
831
900
L'cnada i m m i g r a t ó r i a q u e acudí a Salt per
t r o b a r - h i feina m o d i f i c a també I ' e s t r u c t u r a urbana del p o b l é . De les 70 cases recollides per
Madoz h o m passá a 233 en el cens del 1 8óO i a
451 en el de l'any 1900:
Salt
Raval C a r r e t e r a
Mas Íes i cases
Vella ( V e V n a t )
aillades .
¡mpailantissim
p3f a la
indusírialització
de Salí. Santa Eugenia
i Girona.
La c o n s u l t a abra(;a els anys compresos e n t r e
1852 i 1 SóO ( n o ha estat possible de c o m e n t a r la abans per manca del I libre c o r r e s p o n e n t ) i
ens p e r m e t de c o n s t a t a r q u e :
18Ú0
1900
—
193
2Ó
9
284
151
ló
El percentatge mes elevat de gent que es
casa en aquesta opoca procedía deis v o l t a n t s
de Salt, de la c o m a r c a del G i r o n e s .
—
Una g r a n m a j o r í a era ja ve'ína del p o b l é , bé
que no h¡ bagues nascut.
233
451
—
Cal r e m a r c a r sobretot la presencia de m o l t s
b a n y o l i n s (dones mes que h o m e s ) . V e u r e
q u a d r e n ú m . 2.
— Després del G i r o n e s , segueixen en i m p o r tancia la Selva, el Baix E m p o r d a , la Garr o t x a í l'AIt E m p o r d a .
— Els del Rípollés son pocs, i m o l t aillats els
casos de procedéncíes allunyades de la zona
d ' i n f i u é n c i a de G i r o n a ,
L'estirada d o n a f o r m a al b a r r í del Veínat
o de Sant A n t o n i , on s'aíxecaren carrers mes
ampies í la classe o b r e r a ocupada a Salt o a
G i r o n a h¡ arrela a m b g e n e r o s i t a t .
Per conéixer la procedencia del p r o l e t a r i a t
que s'instaHá a Salt en els ¡nícis de la í n d u s t r i a -
42
¿Es possible explicar la sorprenenl" i n i m i gració banyolina a Sait? Pensem que la ciau ens
la p o t d o n a r el -fabricant Pere Ramio, i n i c i a d o r
de la i n d u s t r i a l i t z a c i ó saítenca d u r a n t la década
del 1840.
Rere Ramio deu ser el mateix que l'any 1834
instal'lá una -fábrica de f i l a t s a Banyoles ( 1 5 ) ,
i n d u s t r i a que es traslladaria després a SaIt i
arrossegaria a Is vegada una bona colla deis p r o d u c t o r s b a n y o l i n s . La suposició es c o n f i r m a ,
d ' a l t r a banda, ja que el 1850 no hi ha cap fábrica a Banyoles a n o m de Rere Ramio i han
ciesaparegut la m a j o r í a de les existents a la relació de Madoz.
Quadre
2. — I m m i g r a c i ó
banyolina
malrimonis
banyolins
marits
de SaIt
deis
bateigs
a
14
1
3
16
2
2ó
1855
1856
21
7
1
3
A
8
3
1357
1850
1859
21
18
15
1860
1824 — 24
1 8 2 5 - 23
1789 — 31
1 8 2 6 — 34
1827 — 25
1790 — 32
1793 — 21
1796-19
1833 — 2Ó
1 8 3 4 — 23
1797—22
1798 — 33
1799_31
1800—33
180! — 2 4
1802 — 4 0
1803—19
1844 — 32
1808 — 21
1809—
5
1810—
2
1 8 4 7 - - 28
181 1 — 10
1 8 1 2 — 15
1813 — 16
1814 — 2 3
1 8 J 5 — 32
1 a 1 ó — 23
1855 — 56
1819 — 27
1820 — 31
1856-78
1821 — 3 3
1822-18
1823—30
Sta.
Ter
Flagé
Juiá
Les Sprres
Miánegues
Montcalb
Montfullá
Paiau SacoBta
Quart
Sant
Andreu
Sant
Jordi
Salou
Desvalls
Sarria
Vilabiareix
Viladasens
130
Comarca de la Selva
1857 — 5 9
1858-73
Brunyola
.
Amer
1859 — 79
Anglas
1860-64
P. M A D O Z , D i c c i o n a r i o . . . , V o l . 11, p.
de
Guémol
La
Fonl - A r x i u P a r r o q u i a l SaIt,
(15)
Eugenia
44
33
18
4
3
2
2
2
2
2
2
Ceirá
1851 — 4 Ó
1852 — 50
1818 — 21
les dones casades a Salt
Cartellá
1850 — 47
1853-53
1854 — 59
de
La M o t a
Sant G r e g o r i
1 8 4 8 - - 33
1849 — 2B
1817 — 29
44
Campllcnq
Canet d ' A d r i
1 8 4 3 - - 25
1845-27
1 8 4 Ó - - 35
17
Aiguaviva
1 8 4 0 - 2Ó
1 807 — 27
156
Bese ano
Fontcoberta
1838 — 26
1839 — 25
1842 — 29
5
5
Girona
1836 — 2 Ó
1837 — 21
1 805 — 32
180Ó — 27
2
3
Salt
1835 — 25
1841 — 40
18
Comarca del Girones
Banyoles
1 8 3 2 — 18
1804 — 22
7
6
(1852-1360)
1829-28
1830 — 28
1831 — 2 9
3
oarróquia
1828 — 42
1794 — 2 ó
1795 — 2ó
1
2
2
APENDIX 1
( 1 7 8 7 - I8Ó0)
1787-—28
1788 — 3 1
1791—19
1792 — 3 0
la
esposes
banyolines
1853
1854
Lloc de naixement
1, — Evo! ució
Salt.
1852
T o t a m b t o t , pensem que aquesta rao per
si sola no es suficient per e x p l i c a r la re=ílitat del
cas. Per anar mes a fons, caldria saber quina
era I'es t r u c tura de la i n d u s t r i a b a n y o l i n a del
m o m e n t i conéixer la situació en qué es t r o b a ven els treballadors del c a m p i les classes mes
explotades d'aquella societat.
Quadre
a
Cellera
Tossa
359,
43
üriiversitat de Girona
Biblioteca
Comarca de la Selva
Comarca de la. Garrotxa
Amer
Tortellá
Olot
.
.
La
.
.
.
Celfera
Maganes
Santa C o l o m a de
Comarca de l'AIt Empordci
Lianza
Espolia
Garriguella
L'Escala
La Selva de
.
Brunyola
Mar
Farners
Sant M a r t í
Tossa
Sapresa
.
.
.
.
Vidreres
Viladrau
.
.
.
.
.
.
.
.
Vilobi
.
.
.
.
Navata
Sant
Martí
10
Seserres
Comarca de la
Olot
Comarca del Baix
Garrotxa
3
3
1
1
Tortellá
Empordtj
Palafrugell
Mieres
Gualta
Ridaura
Sant Esteve
d'En
Bas
1
Resta de Catalunya
Arenys
de
Comarca del Rípoll¿s
Munt
Camprodon
Barcelona
Muscaroles
Plañóles
Preixana
Llana rs
.
Ripoll
C o m a r c a de l'AIt
APENDiX
Figueres
Cabanelles
Lloc de n a i x e m e n t deis h o r r e s casats a Sait
( 1 8 5 2 - 1860)
C o m a r c a del
Girones
Comarca
39
Sale
Banyoles
.
Girona
Sant
Empordá
Espolia
II
Gregori
17
n
Sant
Vilablareix
3
Aiguaviva
2
Santa
de
Ter
Tatalcí
,
CruVlles
La B i s b a l .
2
Eugenia
Empordá
Sadurní
Vilopriu
Albons
4
Estanyol
del Baix
Guíilta
La
2
Tallada
Paiau
2
Sator
Bescanó
Torroella
Bordiis
Vilafreser
Camós
Vulpellac
de
Montgrí
.
Campllong
Canet
14
d'Adri
Resta de Catalunya
Calella
Cerviá
Fla^á
2
Juiá
Barcelona
1
Líagostera
Horsavinyá
1
Medínyá
Mataró
1
Palol
d'Onyar
Palol
de
Revardit
Preixana
Reus
Rabos
de
Terri
Rupit
1
Sallent
1
Sant Esteve de Llémen
Sant
Joan
Sant
Jordi
Sant
Mateu
Sant
Medir
de
1
.
1
Mollet
Desvalls
de
Resta d'Espanya
Montnegre
Usall
101
44
Provincia
de
la
Provincia
de
Saragossa
Corunya
Sembla
que la fabrica
de
"Ramio
i Cia"
era
insiallada en el lloc avui
ocupal
per
"Manulacturas
Gassol".
APENDIX
hijos en c a l i d a d de a u x i l i a r e s y suplentes del
p a d r e , la sociedad les pagará ochenta pesos
f u e r t e s mensuales a todos j u n t o s para que los
r e p a r t a n e n t r e si b a j o la p r o p o r c i ó n que e s t i m e n
por c o n v e n i e n t e , sin que puedan s o l i c i t a r aum e n t o algutno aunque el e s t a b l e c i m i e n t o lo tenga t a n t o en la p a r t e del e d i f i c i o c o m o en el n ú m e r o de m á q u i n a s , telares y demás o b j e t o s de
la f a b r i c a c i ó n . Al socio D. Juan G a l u p , por el
c u i d a d o de la c o r r e s p o n d e n c i a y c o n t a b i l i d a d y
en recompensa de todos los demás t r a b a j o s a
q u e se d e d i q u e en bien de la c o m p a ñ í a , le pagará ésta v e i n t e d u r o s mensuales, sin que pueda t a m p o c o s o l i c i t a r a u m e n t o c o n f o r m e en el
precedente c a p í t u l o se expresa. El capital de
la sociedad sera de t r e i n t a m i l pesos f u e r t e s
que se o b l i g a n los socios a a p o r t a r b a j o la p r o p o r c i ó n siguiente^ a saber; D. Pedro Ramio q u i n ce m i l pesos f u e r t e s , D. José O l i v e r a s tres m i l
setecientos c i n c u e n t a pesos f u e r t e s , D, V i c e n t e
Sola o t r o s tres m i l setecientos cincuenta pesos
f u e r t e s , D. Juan G o l u p dos m i l q u i n i e n t o s pesos
f u e r t e s , y D. Q u i r i c o M a r t o r e l l cinco m i l pesos
f u e r t e s . Siendo p r o p i e d a d de D. Pedro Ramio
el e d i f i c i o f á b r i c a y salto de agua d o n d e ha de
establecerse la fila t u r a , queda c o n v e n i d o que
se le a d m i t a c o m o p a r t e del capital p o r el v a l o r
l í q u i d o deducidas las cargas que d e t e r m i n e n dos
expertos elegideros uno p o r el m i s m o Sor. Ram i o y o t r o p o r la sociedad y en caso de discordia p o r un t e r c e r o ; y si d i c h o v a l o r no basta a
c u b r i r los q u i n c e m i l d u r o s que el p r o p i o Sor.
Ramio se ha o b l i g a d o a f u r n i r en la sociedad, deberá c o m p l e t a r lo q u e f a l t e en d i n e r o e f e c t i v o ,
del m i s m o m o d o que t e n d r á n o b l i g a c i ó n los
demás socios de a p r o n t a r t a m b i é n en m e t á l i c o
C O N S T I T U C I O DE LA SOCIETAT «RAMIO i CIA»
Sociedad. — En v e i n t e y dos J u n i o m i l ochocientos cuarenta y seis se p r e s e n t ó una Escrit u r a o t o r g a d a ante D. José M a n u e l Planas y
C o m p t e , N o t a r i o de B a r c e l o n a , en trecp de los
c o r r i e n t e s , de la q u e en diez y ocho de dichos
se t o m ó razón en la c o n t a d u r í a de Hipotecas
de dicha c i u d a d de Barcelotta, con la cual los
Sres. D. Pedro Ramio, f a b r i c a n t e , vecino del
p u e b l o de Salí, D. José O l i v e r a s , p r o p i e t a r i o ,
vecino de G e r o n a , D. Juan G a l u p , c o n f i t e r o , vec i n o de la villa de Calella, D. Vicente Sola, f a b r i cante, vecino de la villa de Tossa, y D. Q u i r i c o
M a r t o r e l ) , vecino y de! c o m e r c i o de Barcelona,
deseando dedicarse a la f i l a t u r a de algodones y
demás ramos que se consideren ventajosos, han
resuelto f o r m a r una sociedad en C o m a n d i t a
con los pactos y c o n d i c i o n a s siguient3s. P r i m e r a m e n t e la Sociedad tendrá la razón de Ramio
y Compañía con la cual v e r i f i c a r á sus t r a t o s ,
seguirá la c o r r e s p o n d e n c i a y ejercerá todos sus
derechos activos y pasivos. La d i r e c c i ó n y adm i n i s t r a c i ó n de la sociedad y la f i r m a de la misma estarán e x c l u s i v a m e n t e a c a r q o del socio
D. Pedro Ramio y el socio D. JuatT G a l u p c u i d a r á
de la c o r r e s p o n d e n c i a y c o n t a b i l i d a d d e b i e n d o
llevar con el m e j o r o r d e n los l i b r o s que previene el códiqo y los demás auxiliares que convengan para la debida c l a r i d a d de los neqocios.
La r e t r i b u c i ó n del t r a b a j o y r e s p o n s a b i l i d a d a
q u e estará s u j e t o D. Pedro Ramio, c o m o direct o r y m a q u i n i s t a de la c o m p a ñ í a , así c o m o sus
45
La fabrica "Coma I Cros"
de's ncstres dies. com les
li'atures del s. XIX. compla
amb una bona coHa de Ireballadors no nascuts a Salt.
d e f e c t o que observaren en el c u r s o del establec i m i e n t o sin q u e p o r esta especie de i n t e r v e n ción pueda entenderse d e s v i r t u a d a en lo m í n i m o la c a l i d a d de c o m a n d i t a r i o s en los socios
cuyes n o m b r e s no van i n c l u i d o s en la razón
social y que en este solo c o n c e p t o f o r m a n p a r t e
de la c o m p a ñ í a . En el caso de que d u r a n t e
la sociedad o c u r r i e r e la m u e r t e de alguno de los
socios, deberán sus herederos o sucesores cont i n u a r en la c o m p a ñ í a hasta la c o n c l u s i ó n del
t é r m i n o q u e estubiere p e n d i e n t e , con los mismos pactos c o n t e n i d o s en esta E s c r i t u r a , y si
fuesen m u c h o s los herederos deberán elegir uno
de ellos u o t r a persona de su confianza para que
les represente en todos los actos de m o d o que
la sociedad deverá tan solo entenderse con el
elegido. F i n i d o el t é r m i n o de la c o m p a ñ í a , deverá el socio d i r e c t o r f o r m a r el balance general
d e los negocios de ella y el i n v e n t a r i o de todas
las existencias c o m u n i c á n d o l o a todos los socios y t r a n s c u r r i d o s los q u i n c e días que señala
el a r t í c u l o 339 del c ó d i g o , no habiéndose opuesto r e c l a m a c i ó n alguna procederá a c u b r i r los
c r é d i t o s pasivos y a la d i v i s i ó n del haber remanente e n t r e los socios con p r o p o r c i ó n al capital
q u e cada u n o h u b i e r e i n t r o d u c i d o , d e b i e n d o
D. Pedro Ramio hacerse c a r g o o t r a vez del edificio y de las m e j o r a s que la sociedad j u s t i f i care haber hecho en el m i s m o por el v a l o r
lic|uido d e d u c i d a s las cargas c|ue los interesad o s . , , convengan q u e en d e f e c t o de c o n f o r m i d a d
d e t e r m i n e n dos expertos elegideros uno p o r la
sociedad y o t r o p o r el m i s m o Ramio y en caso
de d i s c o r d i a un tercero que n o m b r a r á n los elegidos antes de e n t r a r en el desempeño de su
e n c a r g o . Y en c u a n t o a los demás entes sociales
su p a r t e de c a p i t a l . C o m o la v a l o r a c i ó n del edific i o y salto de agua de p e r t e n e n c i a d e l Sor Ramio
ha de hacerse según se ha d i c h o con d e d u c c i ó n
de cargas, deberán éstas pagarse, m i e n t r a s d u r e
la c o m p a ñ í a , de los f o n d o s de la m i s m a entregados a n u a l m e n t e en sus respectivos t é r m i n o s
las pensiones a sus legítimos p e r c e p t o r e s . Así
m i s m o se pagarán del f o n d o social los salarios,
¡órnales, gastos de e s c r i t o r i o y demás que ocur r a n . Las pérdidas que e x p e r i m e n t e la sociedad
V los beneficios l í q u i d o s que consiga, hechas
las deducciones q u e expresan los antecedentes
c a p í t u l o s , se r e p a r t i r á n e n t r e los socios con
p r o p o r c i ó n al c a p i t a l que cada u n o r e p r e s e n t e ;
p e r o no p o d r á v e r i f i c a r s e r e p a r t o a l g u n o de los
beneficios hasta des años después de q u e d a r
establecida la f á b r i c a y sucesivamente cada año
hasta que concluya el t é r m i n o de la c o m p a ñ í a .
La sociedad deberá d u r a r diez años c o n t a d e r o s
del día de hoy en adelante y p o d r á p r o r r o g a r s e
p o r o t r o s diez años más m e d i a n t e avisarse rec í p r o c a m e n t e los socios con un año de a n t i c i p a c i ó n , esto es, u n año antes de c o n c l u i r el
plazo señalado. El socio d i r e c t o r deberá f o r m a r
todos los años en el mes de d i c i e m b r e el balance general de los negocios de la c o m p a ñ í a rebaj a n d o v e i n t e p o r c i e n t o del v a l o r de la m a q u i naría y utensilios en c o n s i d e r a c i ó n al d e t e r i o r o
a q u e están sujetos y r e u n i r a los socios para
q u e lo e x a m i n e n a su s a t i s f a c c i ó n y o p o n g a n
los reparos que e s t i m e n justos y además deberá
el d i r e c t o r f a c i l i t a r d u r a n t e el año a dichos socios cuantas noticias y datos le o i d a n s o b r e el
estado de la c o m p a ñ í a y la m a r c h a que se siga
y prestarse a c o n c u r r i r a las ¡untas que t u b i e r e n
a bien celebrar para d i s c u t i r y a r r e g l a r c u a l q u i e r
46
arbitral y que no sea oído por los tribunales e!
que intentase anularlo a cuyo -fin renuncian desde ahora a toda apelación, suplicación, dicción
de nulidad y otro cualquier recurso. Así convinieron, juraron y obligaron sus respectivos bienes largamente ( 1 6 ) .
que no fueren de cómoda división, se procederá a su venta en subasta privada entre los
socios previa la correspondiente valoración hacedera por expertos nombrados a pluralidad de
votos y por un tercero en discordia que nombrarán los mismos elegidos y si ninguno de dichos socios cubriese las tres cuartas partes de
la valoración de los referidos entes sociales se
venderán en subasta pública al mayor postor.
Si durante la sociedad o al tiempo de su disolución oc'urriere alguna duda o cuestión entre
los socios, se obligan a someterla al juicio de
arbitros arbitradores y amigables componedores nombraderos uno por los socios que estubieren de conformidad y otro por el que disentiere de la opinión de los demás, y por un tercero que deberán nombrar los elegidos antes de
entrar en el ejercicio de sus funciones. Prometiendo estar a lo que se declare, concuerde o
transija por dichos arbitros arbitradores y amigables componedores y tercero en discordia y
no impugnar su resolución por causa ni pretexto alguno, bajo la multa de dos mil duros
en moneda de oro o plata exigidera de la parte
que recurriere o apelare de la decisión o laudo
arbitral por la vía ejecutiva, y aplicadera en
favor de los que se conformaren. Queriendo que
aun después de pagada la multa deba tener
precisamente efecto la misma decisión o laudo
(ló)
El fons de la societat s ' i n c r e m e n l á ,
l'll
de m a r ^ de 1 8 ^ 8 , fms a 4 2 . 0 0 0 pesos f o r t s , d a v a n t
el notar! de G i r o n a , Gaspar Bacó. D'altra b a n d a , h o m
atorgá una nova e s c r i p t u r a , davant el n o l a r i b a r c e l o n í
Joan F o n t r o d o n a í M i n g u e l l a , el 2 5 d e n o v e m b r e del
m a t e i x any.
En aquesta d a r r e r a avinentesa es c o n s t i t u í la societat n R a n i i ó , Debergue i Cía», en la qual u l t r a els
socis p r i m i t i u s hi t r o b e m M . Debergue i A. Remy
( enginyers a ng I esos), Na reís He ras de Puig ( advocat i
p r o p i e t a r i de G i r o n a ) , F. Boscii Puig ( p r o p i e t a r i de
G i r o n a ) i Joan Golay ( p r o p i e t a r i de B a r c e l o n a ) . L'ev o l u c i ó de la societat fins al 1 8 ó ó , en qué passa a
mans de « C o m a , C i u r ó i C l a v e l l » , será tractada en
un t r e b a l l que p r e p a r e m sobre la i n d u s t r i a t e x t i l al
G i r o n e s . A p u n t e m ara només que ei c a p i t a l de «Ram i o , Debergue i Cia.» f o u de IIO.OOO d u r o s ,
47
Descargar