L'orígen del p r o l e t a r i a t i n d u s t r i a l , de la massa h u m a n a que a m b un treball esgotador i p o s i t i u es coricentrá, d u r a n t la p r i m e r a m e i t a t del segle X I X , en els diversos nuclis f a b r i l s del país, és una q ü e s t i ó ben interessant, que encara a hores d'ara no té u n estudi global i r i g o r e s . A i x í he constatava el geógraf V i l á i V a l e n t i bo i a p o r t a n t algunes referéncies sobre I'área b a r c e l o n i n a : «D:5 del p u n t de vista geográfic, un deis probleines f o n a m e n t a l s que es plantegen és el de I'origen d'aquesta c o n s i d e r a b l e tnassa l a b o r a l , Es un a l t r e aspecte que necessUa un estudi detailat. Per les dades que posseVm, sembla que a Barcelona no p r o c e d e i x , inicialm e n t , d ' u n f o r t c o r r e n t i m m i g r a t o r i , sino del desplai;ament d ' o b r e r s d ' i n d ú s t r i e s antigües — l a sedera, per e x e m p l e — cap a les a c t i v i l a t s noves. En altres nuclis passa, els p r i m e r s t e m p s , de m a n e r a s e m b l a n t : a Manresa, a Igualada, etc., es tracta de f a m i l i e s dedicades abans a d'altres branques i n d u s t r i á i s ( p a r a r r e s , seders, etc.) que es desplacen cap a l ' a c t i v i t a t c o t o n e r a , Per acabar-nos d ' e x p l i c a r aquest fet de la i n i c i a d o d ' u na fase i n d u s t r i a l m o d e r n a sense un g r a n trasbals de p o b l a c i ó s'ha de t e ñ i r en c o m p t e , a mes, que s ' a p r o f i t a r á en bona p a r t una ma d ' o b r a i n o p e r a n t o quasi i n o p e r a n t , fins al m o m e n t , per a la i n d u s t r i a . Ens r e f e r i m a la c o n s i d e r a b l e massa o b r e r a f e m e n i n a i ádhuc i n f a n t i l » ( 1 ). S A L T A M U J A N SEGLE XIX L ' O R I G E N DE LA M A D'OBRA A T R E T A PER LA INDUSTRIA TEXTIL L ' h i s t o r i a d o r de Sabadell, M i q u e l C a r r e r a s , q u a n es referia al cas concret de la seva poblac i ó , precisava que la i n d u s t r i a t e x t i l va a t r e u r e i m m i g r a n t s de C a r d o n a , Calaf, zones papereres de l'Anoia, Bellver, A l p , V i c , O l o t i des del 1844 alguns h a b i t a n t s del L l e v a n t , alcoians en bona part ( 2 ) . Vicens i Vives, per la seva b a n d a , ens parlava de I'origen cam perol del p r o l e t a r i a t: «El e s t í m u l o de los sueldos elevados p r o m o v i ó el c o m i e n z o del g r a n t r a n s t o r n o d e m o g r á f i c o catalán c o n t e m p o r á n e o , c a r a c t e r i z a d o , c o m o en toda la Europa o c c i d e n t a l , por la e m i g r a c i ó n del c a m p o a la c i u d a d y la t r a n s f o r m a c i ó n del campesino en o b r e r o » , canvi a f a v o r i t peí desenrotllament deis m i t j a n s de t r a n s p o r t ( 3 ) . A través d ' u n cas c o n c r e t , el del poblé de Sait, i n t e n t a r e m c o n t r i b u i r a l'estudi del fenomen en una zona o n la i n d u s t r i a l i t z a c i ó assolí s o l a m e n t un carácter secundar! en relació al c o n j u n t c á t a l a , p e r o de cap m a n e r a menyspreable. SaIt, d ' a l t r a banda, c o m ha m o s t r a t Joaq u i m N a d a l , ocupa un lloc ben deslacat en el c o n j u n t g i r o n í , si t e n i m en c o m p t e les d i m e n - {1 } El rrón rural rial, 1973, p. 145. a Catalunyar Barcelona, Cu- ( 2 ) Citat per M. IZARD, Industrialiíacírin y Obrerismo, Barcelona, Ariel. 1973, p. 8 1 . per Josep (3) Cataluña 1961, p. 41-42. ClBi*a 39 eti el siglo XIX, Madrid, Rialp, sions de les fabriques i la proporcló per habitan t de la contribució industrial i ele comer^ ( 4 ) . malment enregistrava una mitjana de bateigs compresa entre 25 I 30 i que arriba a anotar-ne 2 l'any 1810. Xifres que ens aproximen mes a la realitat que els diversos censos de Tépoca ( 8 ) . Tot i que el nombre de bateigs torna a regularitzar-se després del 1814, els recomptes del 1819 i del 1830 ens parlen encara d'una recuperado lenta i dificultosa ( 9 ) : Salt tenia uns 160 habitants en el primer i 185 en el segon. La situació va canviar durant la década del 1840, Llavors Salt recupera el potencial demográfic de f/nals del XVIII. D'altra banda la tendencia a l'augment es consolida a tot Catalunya en el cinqué decenni, dins la primera fase de l'embranz/da industrial, malgrat la repercusió que arrossegaven les generacions «buides» esfudiades per Jordi Nadal. La visió de Salt aportada peí diccionari de Pascual Madoz, referida al moment mateix d'acollir la primera fabrica textil, és la típica d'un lloc rural: «Situado en llano a la margen dererha del río Ter, con buena ventilación y clima templado y saludable;; lae enfermedades comunes son fiebres intermitentes. Tiene 70 -casas y una iglesia parroquial {San Cucufate) servida por un cura de ingreso de provisión real y ordinaria, un vicario y 2 beneficiados de patronato laical. El término confina: N. Domeny; E. Santa Eugenia; S. Montfullá, y O. Bescanó. El terreno es de buena cualidad, participa de regadío por las aguas del mencionado río y de las de la acequia que viene de Bescanó a desaguar al Oñar. Los caminos son locales y se hallan en regular estado. Productos: trigo, maíz, legumbres y hortalizas; cria ganado lanar, y pesca en el río. Industria: una gran fábrica de hilados de algodón recientemente establecida, con maquinaria construida en Inglaterra. Población: 53 vecinos, 3ó2 almas, cap. prod.: 4.946.800 reales, imponible: 123.670» ( 1 0 ) . SALT, ABANS DE LES FABRIQUES L'any 1787, segons el cens de Ploridablanca, la població de Sait era de 255 habitziits: un poblé rural on solament una m¡noria do veíns s'escapava de ser simple assalariat. H¡ havia 40 jornalers, 30 criats (mossos), 15 pagesos, 1 cdpella, 1 tinent de capellá (vicari), 1 acólit i 1 dependent de croada ( 5 ) . La relació precedent pot ser ampliada amb la que ens proporcionen les llistes de la contribució especial dal 1795, confeccionades amb motiu de la Guerra Gran, en les quals son apúntate tots els homes mes grans de l ó anys ( ó ) : Pagesos Menestrals i íornalers Terratinents Mossos solters . Fustera Ferrer Círurgtá Hostaler Filis de familia Desapatriats ló 73 18 22 2 ] 1 1 34 7 Durant aquest temps devia també treballar la farga d'aram, autoritzada l'any 1781 per l'lntendent General de Catalunya a Pere Sala, vei de Santa Eugenia ( 7 ) , i situada al coslat de ¡a torre de Sant Dionis, anomenada també «de la Farga». A comen^aments del vuit-cents, els anys dolents íniciats amb la Guerra Gran van culminar en temps de la Guerra del Francés, quan SaIt hagué de viure de prop la resistencia impotent de Girona i els invasors destruTren fins les fonts baptismals del poblé. La corba de naixements de la parroquia assenyala amb d a reda t I'impacte rebut: es tracta d'una parroquia que nor- ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIO La industria citada per P, Madoz degué ser engegada abans del 1849, data de Tapar ¡ció del volum del diccionari esmentat, Amb Tajut inestimable del Dr. Mirambell i del personal de TArxiu de Protocols de Girona, hem localitzat una copia de Tescriptura de cons- (4) Cf, el treball que publicará aRscerques», V I , sobre La industríalització al Girones: Texemple de Salt. ( 5 ) J. IGLESIES, El Cens del Comte de Floridablanca (Parí de Catalunya), Barcelona, Fundado Vives Casajuana, 1970, vo\. M, p. óO. Volem remarcar que, tot i que el cens de Floridablanca és el mes aprofítable deis relatius al segle X V I I I , en el cas de Salt no recull la realitat del momeo t. Tenint en compte la natalitat, la població de Salt, el 1787, havia de vorejar els 400 habitants. (ó) Ar>;iu Municipal de Girona, «Arreglo de la Contribución para el Armamento General de Cataluña en el Partido de Gerona. Año 1795», vol. III, págs. 257-260. ( 7 ) J. M.^ MADURELL, Fargues, martínets i clavad, AIEG, X X I , p. 185. ( 8 ) Segons el cens del 1797, Salt tenia 118 habitants. En el del 1802 n'bi figuren 111, i en el del 1812, després de la gran catástrofe, 150 ( ! ) . ( 9 ) J. IGLESIES, fndagaciones sobre Ja población de Cataluña ett la primera mitad del siglo X I X , a «Memorias de la R. Academia de Ciencias y Artes», XXXVII (19Ó7), pp. 440-4^7, ( 1 0 ) Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar, X I I I , Madrid, 1849, p. 707. 40 La p r i m e r a f á b r i c a de les esmentades, « O l i veras, Sola i Cia», c o n t i n u a d o r a de la p r i m i t i v a «Ramio i Cia», era la mes i m p o r t a n t de les com a r q u e s g i r o n i n e s . Tenia una plantilla de 550 treballadors, 10.000 f u s o s , 200 telers i una forga de 120 cavalls. La segona — d e cintes de c o t o i f i l — produTa a n u a l m e n t 1 ó.594.500 metres i feio servir una t u r b i n a de 14 cavalls. En c o n j u n t , p o d e m c a l c u l a r q u e , en els mom e n t s de m á x i n i n p r o d ú c e l o i r e n d i m e n t , el n o m b r e de treballadors ocupats a la i n d u s t r i a t e x t i l d'aquests anys d e u r i a ser c o m p r e s e n t r e 6 0 0 i 700, una part destacada deis quals havien de ser dones. Salt, grácies a la p r o x i m i t a t de G i r o n a ¡ a la séquia M o n a r , que aportava forga m o l r i u i continuava la llarga h i s t o r i a de servei iniciada en els segles de l'alta edat m i t j a n a q u a n h o m l'anomenava « r e g u m c o m i t a l e » ( 1 4 ) , havia esdev i n g u t un lloc f a b r i l de p r i m e r o r d r e a les comarques gironines. ^'^ovimw ""^ t M M I G R A C I O i CREIXEMENT La instaHació de les f a b r i q u e s téxtlts assenyalades provoca una p e t i t a « r e v o l u c i ó » en el p o b l é r u r a l . A nivell d e m o g r á f i c , l'augment de p o b l a c i ó f o u r á p i d , espectacular i d ' u n a categ o r í a m o l t s u p e r i o r al q u e n o t e m ais pobles d e l v o l t a n t i f i n s I tot a la c i u t a t de G i r o n a : t i t u c i ó de la societat «Ramio i C i a » , f o r m a d a el 184Ó per Pere Pamió ( f a b r i c a n t que ja posseVa un edificf i un sait d'aigua a S a l t ) , Josep O l i v e ras ( p r c p i e t a r i de G i r o n a ) , Joan G a l u p ( c o n f i ten de Calella), Vicen^ Sola { f a b r i c a n t de Tossa) i Q u i r z e M a r t o r e l l { c o m e r c i a n t de B a r c e l o n a ) , a m b un capital de 30 m i l pesos f o r t s ( 1 1 ) . En la relació p u b l i c a d a per G. Grael) ( 1 2 ) sobre la i n d u s t r i a cotonera a Catalunya el 1350 Salt hi és presenC a través de la f i r m a «Ramio, Debergue ¡ C i a » , que disposava de 4.328 fusos ( 1 . 8 0 0 c o n t i n ú e s i 2.528 s e l f a c t i n e s ) i 2 0 0 telers mecánics. Els o p e r a r i s ocupats eren 149. M a r t í n e z Q u i n t a n i l l a ( 1 3 ) , per la seva band a , ens f a c i l i t a l ' o r d r e que ocupaven les f a b r i ques de Salt en la llista de c o n t r i b u c i ó i n d u s t r i a l de la « p r o v i n c i a » l'any 1863, un lloc ben assenyalat i p r o u e x p l í c i t de llur s i g n i f i c a c i ó : — — — yiSTñlEUCIÚ PER EDATS DE LA POBLACIÓ DE SALT -cana fiel 1857edats homeB menyB á 1 any 1- 7 anyB dones 15 11 93 100 8-15 II 69 91 16-20 II 91 21-25 25-30 tt 51 63 91 81 II 84 31-40 II 106 41-50 II 58 51-50 II 40 En el desé, la f á b r i c a de cintes « L l a c h i Portavella», que pagava 4 . 2 7 3 ' 9 2 rals. 61-70 II 19 43 21 71-80 II 7 3 En el dotzé, la f á b r i c a de f i l a t s m i o » , que pagava 3,8ó7'90 rals. 81-85 II 1 En segon lloc p r o v i n c i a l { s u p e r a d a només per la f á b r i c a de paper «La G e r u n d e n s e » } la f á b r i c a de f i l a t s i t e i x i t s « O l i v e r a s , Sola i Cia», que pagava l ó . 4 3 4 ' ó 4 rals. «Pere Ra- 626 97 61 690 ]4ota: F.t nombre d a dones es molt superior ni d'hornee sn ele grupo 16-20 i 21 -25 anys. S'hi nota la Immlgracio femanlna atreta per la f&brlca. (11) H i p o t e c a s , Ilibre 120 120 V. ReproduTt mes endavant (12) (184Ó), ff. a l'apéndix 119 v. 3. Historia del Fomento del Trabajo Nacional, B a r c e l o n a , 1 9 1 1 , p p . 45ó i 4 8 7 . ( 13) La Provincia de Gerona. Datos estadísticos, (14) G i r o n a , 18Ó5, p. 2 5 5 . J. CLARA, La séquia Monar, riu entre rlus, a «Presencia» 3 2 4 , p p . 7-8, 4J La sequía 1842 Sait Gimna Sta. Eugenia 1857 Monar fou un elemenl lització i que sens d u b t e f o u el p r i n c i p a l responsable de Taugment que ens m o s t r e n els censos i t a m b é el n o m b r e de bateigs { v e u r e q u a d r e n ú m . 1} a p a r t i r del 1850, hem acudít ais registres p a r r o q u i a I s de casaments per e s b r i n a r el lioc de n a i x e m e n t deis esposos, la qual cosa hem cregut que ens p o d r í a d o n a r una bona pista per sabsr d ' o n procedía la i m m i g r a c i ó . 1860 3Ó2 1.31Ó 1.377 8.712 14.615 14.341 142 283 296 Vilablareix 256 424 417 Sarria 484 831 900 L'cnada i m m i g r a t ó r i a q u e acudí a Salt per t r o b a r - h i feina m o d i f i c a també I ' e s t r u c t u r a urbana del p o b l é . De les 70 cases recollides per Madoz h o m passá a 233 en el cens del 1 8óO i a 451 en el de l'any 1900: Salt Raval C a r r e t e r a Mas Íes i cases Vella ( V e V n a t ) aillades . ¡mpailantissim p3f a la indusírialització de Salí. Santa Eugenia i Girona. La c o n s u l t a abra(;a els anys compresos e n t r e 1852 i 1 SóO ( n o ha estat possible de c o m e n t a r la abans per manca del I libre c o r r e s p o n e n t ) i ens p e r m e t de c o n s t a t a r q u e : 18Ú0 1900 — 193 2Ó 9 284 151 ló El percentatge mes elevat de gent que es casa en aquesta opoca procedía deis v o l t a n t s de Salt, de la c o m a r c a del G i r o n e s . — Una g r a n m a j o r í a era ja ve'ína del p o b l é , bé que no h¡ bagues nascut. 233 451 — Cal r e m a r c a r sobretot la presencia de m o l t s b a n y o l i n s (dones mes que h o m e s ) . V e u r e q u a d r e n ú m . 2. — Després del G i r o n e s , segueixen en i m p o r tancia la Selva, el Baix E m p o r d a , la Garr o t x a í l'AIt E m p o r d a . — Els del Rípollés son pocs, i m o l t aillats els casos de procedéncíes allunyades de la zona d ' i n f i u é n c i a de G i r o n a , L'estirada d o n a f o r m a al b a r r í del Veínat o de Sant A n t o n i , on s'aíxecaren carrers mes ampies í la classe o b r e r a ocupada a Salt o a G i r o n a h¡ arrela a m b g e n e r o s i t a t . Per conéixer la procedencia del p r o l e t a r i a t que s'instaHá a Salt en els ¡nícis de la í n d u s t r i a - 42 ¿Es possible explicar la sorprenenl" i n i m i gració banyolina a Sait? Pensem que la ciau ens la p o t d o n a r el -fabricant Pere Ramio, i n i c i a d o r de la i n d u s t r i a l i t z a c i ó saítenca d u r a n t la década del 1840. Rere Ramio deu ser el mateix que l'any 1834 instal'lá una -fábrica de f i l a t s a Banyoles ( 1 5 ) , i n d u s t r i a que es traslladaria després a SaIt i arrossegaria a Is vegada una bona colla deis p r o d u c t o r s b a n y o l i n s . La suposició es c o n f i r m a , d ' a l t r a banda, ja que el 1850 no hi ha cap fábrica a Banyoles a n o m de Rere Ramio i han ciesaparegut la m a j o r í a de les existents a la relació de Madoz. Quadre 2. — I m m i g r a c i ó banyolina malrimonis banyolins marits de SaIt deis bateigs a 14 1 3 16 2 2ó 1855 1856 21 7 1 3 A 8 3 1357 1850 1859 21 18 15 1860 1824 — 24 1 8 2 5 - 23 1789 — 31 1 8 2 6 — 34 1827 — 25 1790 — 32 1793 — 21 1796-19 1833 — 2Ó 1 8 3 4 — 23 1797—22 1798 — 33 1799_31 1800—33 180! — 2 4 1802 — 4 0 1803—19 1844 — 32 1808 — 21 1809— 5 1810— 2 1 8 4 7 - - 28 181 1 — 10 1 8 1 2 — 15 1813 — 16 1814 — 2 3 1 8 J 5 — 32 1 a 1 ó — 23 1855 — 56 1819 — 27 1820 — 31 1856-78 1821 — 3 3 1822-18 1823—30 Sta. Ter Flagé Juiá Les Sprres Miánegues Montcalb Montfullá Paiau SacoBta Quart Sant Andreu Sant Jordi Salou Desvalls Sarria Vilabiareix Viladasens 130 Comarca de la Selva 1857 — 5 9 1858-73 Brunyola . Amer 1859 — 79 Anglas 1860-64 P. M A D O Z , D i c c i o n a r i o . . . , V o l . 11, p. de Guémol La Fonl - A r x i u P a r r o q u i a l SaIt, (15) Eugenia 44 33 18 4 3 2 2 2 2 2 2 Ceirá 1851 — 4 Ó 1852 — 50 1818 — 21 les dones casades a Salt Cartellá 1850 — 47 1853-53 1854 — 59 de La M o t a Sant G r e g o r i 1 8 4 8 - - 33 1849 — 2B 1817 — 29 44 Campllcnq Canet d ' A d r i 1 8 4 3 - - 25 1845-27 1 8 4 Ó - - 35 17 Aiguaviva 1 8 4 0 - 2Ó 1 807 — 27 156 Bese ano Fontcoberta 1838 — 26 1839 — 25 1842 — 29 5 5 Girona 1836 — 2 Ó 1837 — 21 1 805 — 32 180Ó — 27 2 3 Salt 1835 — 25 1841 — 40 18 Comarca del Girones Banyoles 1 8 3 2 — 18 1804 — 22 7 6 (1852-1360) 1829-28 1830 — 28 1831 — 2 9 3 oarróquia 1828 — 42 1794 — 2 ó 1795 — 2ó 1 2 2 APENDIX 1 ( 1 7 8 7 - I8Ó0) 1787-—28 1788 — 3 1 1791—19 1792 — 3 0 la esposes banyolines 1853 1854 Lloc de naixement 1, — Evo! ució Salt. 1852 T o t a m b t o t , pensem que aquesta rao per si sola no es suficient per e x p l i c a r la re=ílitat del cas. Per anar mes a fons, caldria saber quina era I'es t r u c tura de la i n d u s t r i a b a n y o l i n a del m o m e n t i conéixer la situació en qué es t r o b a ven els treballadors del c a m p i les classes mes explotades d'aquella societat. Quadre a Cellera Tossa 359, 43 üriiversitat de Girona Biblioteca Comarca de la Selva Comarca de la. Garrotxa Amer Tortellá Olot . . La . . . Celfera Maganes Santa C o l o m a de Comarca de l'AIt Empordci Lianza Espolia Garriguella L'Escala La Selva de . Brunyola Mar Farners Sant M a r t í Tossa Sapresa . . . . Vidreres Viladrau . . . . . . . . Vilobi . . . . Navata Sant Martí 10 Seserres Comarca de la Olot Comarca del Baix Garrotxa 3 3 1 1 Tortellá Empordtj Palafrugell Mieres Gualta Ridaura Sant Esteve d'En Bas 1 Resta de Catalunya Arenys de Comarca del Rípoll¿s Munt Camprodon Barcelona Muscaroles Plañóles Preixana Llana rs . Ripoll C o m a r c a de l'AIt APENDiX Figueres Cabanelles Lloc de n a i x e m e n t deis h o r r e s casats a Sait ( 1 8 5 2 - 1860) C o m a r c a del Girones Comarca 39 Sale Banyoles . Girona Sant Empordá Espolia II Gregori 17 n Sant Vilablareix 3 Aiguaviva 2 Santa de Ter Tatalcí , CruVlles La B i s b a l . 2 Eugenia Empordá Sadurní Vilopriu Albons 4 Estanyol del Baix Guíilta La 2 Tallada Paiau 2 Sator Bescanó Torroella Bordiis Vilafreser Camós Vulpellac de Montgrí . Campllong Canet 14 d'Adri Resta de Catalunya Calella Cerviá Fla^á 2 Juiá Barcelona 1 Líagostera Horsavinyá 1 Medínyá Mataró 1 Palol d'Onyar Palol de Revardit Preixana Reus Rabos de Terri Rupit 1 Sallent 1 Sant Esteve de Llémen Sant Joan Sant Jordi Sant Mateu Sant Medir de 1 . 1 Mollet Desvalls de Resta d'Espanya Montnegre Usall 101 44 Provincia de la Provincia de Saragossa Corunya Sembla que la fabrica de "Ramio i Cia" era insiallada en el lloc avui ocupal per "Manulacturas Gassol". APENDIX hijos en c a l i d a d de a u x i l i a r e s y suplentes del p a d r e , la sociedad les pagará ochenta pesos f u e r t e s mensuales a todos j u n t o s para que los r e p a r t a n e n t r e si b a j o la p r o p o r c i ó n que e s t i m e n por c o n v e n i e n t e , sin que puedan s o l i c i t a r aum e n t o algutno aunque el e s t a b l e c i m i e n t o lo tenga t a n t o en la p a r t e del e d i f i c i o c o m o en el n ú m e r o de m á q u i n a s , telares y demás o b j e t o s de la f a b r i c a c i ó n . Al socio D. Juan G a l u p , por el c u i d a d o de la c o r r e s p o n d e n c i a y c o n t a b i l i d a d y en recompensa de todos los demás t r a b a j o s a q u e se d e d i q u e en bien de la c o m p a ñ í a , le pagará ésta v e i n t e d u r o s mensuales, sin que pueda t a m p o c o s o l i c i t a r a u m e n t o c o n f o r m e en el precedente c a p í t u l o se expresa. El capital de la sociedad sera de t r e i n t a m i l pesos f u e r t e s que se o b l i g a n los socios a a p o r t a r b a j o la p r o p o r c i ó n siguiente^ a saber; D. Pedro Ramio q u i n ce m i l pesos f u e r t e s , D. José O l i v e r a s tres m i l setecientos c i n c u e n t a pesos f u e r t e s , D, V i c e n t e Sola o t r o s tres m i l setecientos cincuenta pesos f u e r t e s , D. Juan G o l u p dos m i l q u i n i e n t o s pesos f u e r t e s , y D. Q u i r i c o M a r t o r e l l cinco m i l pesos f u e r t e s . Siendo p r o p i e d a d de D. Pedro Ramio el e d i f i c i o f á b r i c a y salto de agua d o n d e ha de establecerse la fila t u r a , queda c o n v e n i d o que se le a d m i t a c o m o p a r t e del capital p o r el v a l o r l í q u i d o deducidas las cargas que d e t e r m i n e n dos expertos elegideros uno p o r el m i s m o Sor. Ram i o y o t r o p o r la sociedad y en caso de discordia p o r un t e r c e r o ; y si d i c h o v a l o r no basta a c u b r i r los q u i n c e m i l d u r o s que el p r o p i o Sor. Ramio se ha o b l i g a d o a f u r n i r en la sociedad, deberá c o m p l e t a r lo q u e f a l t e en d i n e r o e f e c t i v o , del m i s m o m o d o que t e n d r á n o b l i g a c i ó n los demás socios de a p r o n t a r t a m b i é n en m e t á l i c o C O N S T I T U C I O DE LA SOCIETAT «RAMIO i CIA» Sociedad. — En v e i n t e y dos J u n i o m i l ochocientos cuarenta y seis se p r e s e n t ó una Escrit u r a o t o r g a d a ante D. José M a n u e l Planas y C o m p t e , N o t a r i o de B a r c e l o n a , en trecp de los c o r r i e n t e s , de la q u e en diez y ocho de dichos se t o m ó razón en la c o n t a d u r í a de Hipotecas de dicha c i u d a d de Barcelotta, con la cual los Sres. D. Pedro Ramio, f a b r i c a n t e , vecino del p u e b l o de Salí, D. José O l i v e r a s , p r o p i e t a r i o , vecino de G e r o n a , D. Juan G a l u p , c o n f i t e r o , vec i n o de la villa de Calella, D. Vicente Sola, f a b r i cante, vecino de la villa de Tossa, y D. Q u i r i c o M a r t o r e l ) , vecino y de! c o m e r c i o de Barcelona, deseando dedicarse a la f i l a t u r a de algodones y demás ramos que se consideren ventajosos, han resuelto f o r m a r una sociedad en C o m a n d i t a con los pactos y c o n d i c i o n a s siguient3s. P r i m e r a m e n t e la Sociedad tendrá la razón de Ramio y Compañía con la cual v e r i f i c a r á sus t r a t o s , seguirá la c o r r e s p o n d e n c i a y ejercerá todos sus derechos activos y pasivos. La d i r e c c i ó n y adm i n i s t r a c i ó n de la sociedad y la f i r m a de la misma estarán e x c l u s i v a m e n t e a c a r q o del socio D. Pedro Ramio y el socio D. JuatT G a l u p c u i d a r á de la c o r r e s p o n d e n c i a y c o n t a b i l i d a d d e b i e n d o llevar con el m e j o r o r d e n los l i b r o s que previene el códiqo y los demás auxiliares que convengan para la debida c l a r i d a d de los neqocios. La r e t r i b u c i ó n del t r a b a j o y r e s p o n s a b i l i d a d a q u e estará s u j e t o D. Pedro Ramio, c o m o direct o r y m a q u i n i s t a de la c o m p a ñ í a , así c o m o sus 45 La fabrica "Coma I Cros" de's ncstres dies. com les li'atures del s. XIX. compla amb una bona coHa de Ireballadors no nascuts a Salt. d e f e c t o que observaren en el c u r s o del establec i m i e n t o sin q u e p o r esta especie de i n t e r v e n ción pueda entenderse d e s v i r t u a d a en lo m í n i m o la c a l i d a d de c o m a n d i t a r i o s en los socios cuyes n o m b r e s no van i n c l u i d o s en la razón social y que en este solo c o n c e p t o f o r m a n p a r t e de la c o m p a ñ í a . En el caso de que d u r a n t e la sociedad o c u r r i e r e la m u e r t e de alguno de los socios, deberán sus herederos o sucesores cont i n u a r en la c o m p a ñ í a hasta la c o n c l u s i ó n del t é r m i n o q u e estubiere p e n d i e n t e , con los mismos pactos c o n t e n i d o s en esta E s c r i t u r a , y si fuesen m u c h o s los herederos deberán elegir uno de ellos u o t r a persona de su confianza para que les represente en todos los actos de m o d o que la sociedad deverá tan solo entenderse con el elegido. F i n i d o el t é r m i n o de la c o m p a ñ í a , deverá el socio d i r e c t o r f o r m a r el balance general d e los negocios de ella y el i n v e n t a r i o de todas las existencias c o m u n i c á n d o l o a todos los socios y t r a n s c u r r i d o s los q u i n c e días que señala el a r t í c u l o 339 del c ó d i g o , no habiéndose opuesto r e c l a m a c i ó n alguna procederá a c u b r i r los c r é d i t o s pasivos y a la d i v i s i ó n del haber remanente e n t r e los socios con p r o p o r c i ó n al capital q u e cada u n o h u b i e r e i n t r o d u c i d o , d e b i e n d o D. Pedro Ramio hacerse c a r g o o t r a vez del edificio y de las m e j o r a s que la sociedad j u s t i f i care haber hecho en el m i s m o por el v a l o r lic|uido d e d u c i d a s las cargas c|ue los interesad o s . , , convengan q u e en d e f e c t o de c o n f o r m i d a d d e t e r m i n e n dos expertos elegideros uno p o r la sociedad y o t r o p o r el m i s m o Ramio y en caso de d i s c o r d i a un tercero que n o m b r a r á n los elegidos antes de e n t r a r en el desempeño de su e n c a r g o . Y en c u a n t o a los demás entes sociales su p a r t e de c a p i t a l . C o m o la v a l o r a c i ó n del edific i o y salto de agua de p e r t e n e n c i a d e l Sor Ramio ha de hacerse según se ha d i c h o con d e d u c c i ó n de cargas, deberán éstas pagarse, m i e n t r a s d u r e la c o m p a ñ í a , de los f o n d o s de la m i s m a entregados a n u a l m e n t e en sus respectivos t é r m i n o s las pensiones a sus legítimos p e r c e p t o r e s . Así m i s m o se pagarán del f o n d o social los salarios, ¡órnales, gastos de e s c r i t o r i o y demás que ocur r a n . Las pérdidas que e x p e r i m e n t e la sociedad V los beneficios l í q u i d o s que consiga, hechas las deducciones q u e expresan los antecedentes c a p í t u l o s , se r e p a r t i r á n e n t r e los socios con p r o p o r c i ó n al c a p i t a l que cada u n o r e p r e s e n t e ; p e r o no p o d r á v e r i f i c a r s e r e p a r t o a l g u n o de los beneficios hasta des años después de q u e d a r establecida la f á b r i c a y sucesivamente cada año hasta que concluya el t é r m i n o de la c o m p a ñ í a . La sociedad deberá d u r a r diez años c o n t a d e r o s del día de hoy en adelante y p o d r á p r o r r o g a r s e p o r o t r o s diez años más m e d i a n t e avisarse rec í p r o c a m e n t e los socios con un año de a n t i c i p a c i ó n , esto es, u n año antes de c o n c l u i r el plazo señalado. El socio d i r e c t o r deberá f o r m a r todos los años en el mes de d i c i e m b r e el balance general de los negocios de la c o m p a ñ í a rebaj a n d o v e i n t e p o r c i e n t o del v a l o r de la m a q u i naría y utensilios en c o n s i d e r a c i ó n al d e t e r i o r o a q u e están sujetos y r e u n i r a los socios para q u e lo e x a m i n e n a su s a t i s f a c c i ó n y o p o n g a n los reparos que e s t i m e n justos y además deberá el d i r e c t o r f a c i l i t a r d u r a n t e el año a dichos socios cuantas noticias y datos le o i d a n s o b r e el estado de la c o m p a ñ í a y la m a r c h a que se siga y prestarse a c o n c u r r i r a las ¡untas que t u b i e r e n a bien celebrar para d i s c u t i r y a r r e g l a r c u a l q u i e r 46 arbitral y que no sea oído por los tribunales e! que intentase anularlo a cuyo -fin renuncian desde ahora a toda apelación, suplicación, dicción de nulidad y otro cualquier recurso. Así convinieron, juraron y obligaron sus respectivos bienes largamente ( 1 6 ) . que no fueren de cómoda división, se procederá a su venta en subasta privada entre los socios previa la correspondiente valoración hacedera por expertos nombrados a pluralidad de votos y por un tercero en discordia que nombrarán los mismos elegidos y si ninguno de dichos socios cubriese las tres cuartas partes de la valoración de los referidos entes sociales se venderán en subasta pública al mayor postor. Si durante la sociedad o al tiempo de su disolución oc'urriere alguna duda o cuestión entre los socios, se obligan a someterla al juicio de arbitros arbitradores y amigables componedores nombraderos uno por los socios que estubieren de conformidad y otro por el que disentiere de la opinión de los demás, y por un tercero que deberán nombrar los elegidos antes de entrar en el ejercicio de sus funciones. Prometiendo estar a lo que se declare, concuerde o transija por dichos arbitros arbitradores y amigables componedores y tercero en discordia y no impugnar su resolución por causa ni pretexto alguno, bajo la multa de dos mil duros en moneda de oro o plata exigidera de la parte que recurriere o apelare de la decisión o laudo arbitral por la vía ejecutiva, y aplicadera en favor de los que se conformaren. Queriendo que aun después de pagada la multa deba tener precisamente efecto la misma decisión o laudo (ló) El fons de la societat s ' i n c r e m e n l á , l'll de m a r ^ de 1 8 ^ 8 , fms a 4 2 . 0 0 0 pesos f o r t s , d a v a n t el notar! de G i r o n a , Gaspar Bacó. D'altra b a n d a , h o m atorgá una nova e s c r i p t u r a , davant el n o l a r i b a r c e l o n í Joan F o n t r o d o n a í M i n g u e l l a , el 2 5 d e n o v e m b r e del m a t e i x any. En aquesta d a r r e r a avinentesa es c o n s t i t u í la societat n R a n i i ó , Debergue i Cía», en la qual u l t r a els socis p r i m i t i u s hi t r o b e m M . Debergue i A. Remy ( enginyers a ng I esos), Na reís He ras de Puig ( advocat i p r o p i e t a r i de G i r o n a ) , F. Boscii Puig ( p r o p i e t a r i de G i r o n a ) i Joan Golay ( p r o p i e t a r i de B a r c e l o n a ) . L'ev o l u c i ó de la societat fins al 1 8 ó ó , en qué passa a mans de « C o m a , C i u r ó i C l a v e l l » , será tractada en un t r e b a l l que p r e p a r e m sobre la i n d u s t r i a t e x t i l al G i r o n e s . A p u n t e m ara només que ei c a p i t a l de «Ram i o , Debergue i Cia.» f o u de IIO.OOO d u r o s , 47