Si tires per la t a p del teatro, obtindria fama y aviat de jove primera ..*•

Si tires per la t a p
del teatro, obtindria fama
y aviat de jove primera
sería... primera dama..
..*•
314
LA TOMASA
nos fá coneíxer dos quadros magnífiehs Ouardañt las
ovellas y Un vell y una noy a treta del natural per
aquellas planas del Ampurdá. Los q.usitre quadrets d'
en Bilbao, re presenta nt escenas mor escás están ben
pintatH abundanthi '1 detall. La odalisca, de Tasquéis,
Un vell locador de flauta, ñe García Ri-mos, pintor sevillá, son dos bonichs quadros com aixís mateix tots los
de Román Ribera. L' escó del Barrí, conegut já, figura en
bon lloch entre tantas obras com hi han enlas duas
salas. Lo pintor Graner nos presenta tres quadeos figurant ®n cad'un, un tipo de vell, y la justesa del color,
las acertadas proporcións y bon conjuntnos fan dir que
son tres caps d' estudi. La Taberna del mateix pintor
ni.
os un quadro pié de mohiment y vida. Los fangadors,
de Pinos no deixan res á desitjar. Una vista de Palma,
i N lo número passat prometerem recorrer la de Roig y Soler es digna d' elogi Primavera, de VayJ;, seoció espanyola d' aquesta Exposició y reda, una Marina de Meifren, los qundrob d' en Llimo~f' sois podém ferho en part, ocupantnos de na,ylos d' en Fabres son obras magníficas. ¿T qne dirém
tres salas tan sois, sent. aixís que i1 esmen- deis de 1' Enrich Serra? Mawsa coneix tothom son elegant istil y sa má mestra per ferlos.
tada secció nl abarca fins á vuyt.
La setmana entrant acabarém de recorrer las salas
C omensarém donchs per la sexta, y li doném
aquesta preferencia per ser la destinada á las restants de la Secció espanyola y sntrarém al Gran saló
obras deis aostres millors píntors difunts, tributant ai- de la Reyna Rfgent en lo que hi figuran magníficas
xís un recoi't ais que foren en un temps 1' orgull de la pinturas del Museu de Madrit.
NlCOIjAU Dtü B Á E I .
nostra térra. En ella los amateurs poden admirarhi lo
celebrat qnadro de Fortuny, La guerra d' África y '1
no menos celebrat La odalisca y altres del m&teix pintor. La fortuna, de Sans, iníinitat de telas delsmalhaurats Vicens, Claudi Lorenzale, Tomás Padró, Ferrán,
Si jo fós lo mirall teu,
P. Clavé, Escobedo, Planella, lo Judas de Simó Gómez
¡que t' en diría de cosas!
y molts altres que per esser tots apreciáis degudament
prou que sabría ma veu,
huelga mencionar.
fondre de ton cor la neu,
Ara, retrocedím y comensém á recorrer las salas prifent naixe en tas gaitas, rosas.
mera y segona. Las escenas militars, de Cusachs, nos
transportan allá hont se desarrollan y per aquest natuTe diría, qu' es la vida,
ralisme tan acentuat mereix sempre son autoría nota de
un dols aixám de il-lusións;
sobressalieat. Los dospaisatjes del conegutürgell están
ton tebi alé, la bransida
pintáis ab aquella melancolía que invadeix 1' esperit
d1 una ratxa benehida;
de sentiment. Las flors, de Ricardo Martí, sembla que
ta boca, niu de petóns.
saturin 1' espay de olors suaus y fan venir ganas de flayrarlas. Lo mestre Pellicer (J. Ll.; expos» un quadro que
Te diría qu' en tú aleña
titula Enterro dl un pobre: 1' assumpto es ja conegut
de la ditxa '1 beil esciat;
pero aquella execució encanta. La cornpanyía de Santa
que cada brí de ta trena
Bárbara, de Martí y Alsina, forma un quadro tan gran
argolla es de una cadena
que ocupa tota la testera de la primera sala, pero apede goig y felicitat.
sar de sa grandiositat no convens prou. Agrada pero
no encisa; y aixó que 1' assumpto es molt patriófcich. La
Te diría, ensemps, que crema
lectura, de Aranda, forma un grupo bonich, de hermós
lo brill hermós de tos ulls;
colorit y certesa de líneas com també un pastor, de
que ta sonrisa es la extrema
Baixeras.
modulado d' un poema
Lo mateix pintor exposa uns marinos que tnlment
que bruny del ayre en los fulls.
parlan (ja 's veu que parlan," pero vull dir que sembla
que se 'ls senti;) y Una nena fent mitja, molt natural.
Y 't diría mes encare,
Lo retrato de la Heyna Begent, de A. Caba, está ben deun que per tú sent amor,
tallat, bonich d' execució pero 1' alegoría del fondo en
si, esfondrant sa sort avara,
lo nostrd concepte '1 desmereix bastant. En Tamburini
aixís com jo de ta cara
1
nos vol transportar á I época de Ferrán d' Antequera
fós éll, mirall del teu cor.
ab lo seu quadro Lo comté'd' Urgell, pero 'ns agrada
FRANCESCH MARULL.
mes sa Eosa mística, de coiorit just y elegant d' execució. Puresa de Cusí y la Manola del mateix, nos agradan molt, Com també la Mcsignació y esperansa y En
3533PÍ g
presencia del senyor de F. Masi iera, que son duas telas
—Tú qu' ets eómich, sígam franch:
magníficas. L' ultima sobretot está afiligranada. Los
quín es lo paper millor.
quadros d' en Rossinyol plauhen sempre per sa natura¿lo de barba ó de traidor?
litat apesar de notarse en tots, aquest color especial
—¡Ahí per mí... '1 paper de banch.
que 'ls fá algo pálits y emboyrats. En Laurea Barrau
ROSSENDO PONS.
EXPOSICIÚ GENERAL DE BELLAS ARTS
PINTURAS—Secció espanyola-Trcs salas
|
LO TEÜ MIRALL
LÁ TOMASA
PENEDIMENT
Ho hi tornaré may mes!,,
Conech una noya
Que 's diu Ramoneta,
Pitera y ben feta
Corn un figurí.
Té boca de nina;
Per llabis poncellas;
Per.uiis dos estrellas
. Que 'm fan consumí.
Sa encisera imatge
La guardo á tot1 hora,
Es reyna y senyora
De mon pensament.
De nit en mos somnis
Ma ditxa es besarla,
De dia olvidarla
No puch ni un moment.
Quan passa al mitj día
Peí devant de casa
Vermella com brasa
Que lo flam cenyeix,Si un suspir li escapa
Al sé á vora meva
Ma sanch se subleva
Y lo meu goig creix.
Esclau de sas gracias,
. De 1' emoció presa
Batega ab feresa
Dintre '1 pit mon cor,
Y olvidant desditxas,
Desenganys y agravis
Murmuran mos llabis
Paraulas d' amor.
¡Adeu, flor hermosa,
Pera qu! suspira
Lo cor de qui 't mira!—
Li dich encegat.
—¡Que 'n vals de pessetas!...1
¡Que ditxós sería
Si lograr podía
De tú sé 'estimat!...—
Y ella que,quan passa
• Sempre vá resolta
Ab quin gust m' escolla*
. Volguent demostrá.
Se 'n vá á 1' altra acera"
Sense dirme: |faba!..'." •
Com si s' escolta va
Un ase brama!.....
Mos infants, q u e son dos ángels
devallats per mí del cel,
al arrivar jo á m a casa
¡quin goig sénten... que contents!
Vóí al p u n t q u e al coll lo puji
'I mes gran,.lo mes rebéch
menúes.1' altre ab sá riálleta
me saluda saiisfet.
Jo allavors al gran aixeco
y me '1 pujo á coll-y-bé;
¡ah, com riu, y qu' está alegre,
com me besa 1' ángel meu!...
Mes es tanta sa alegría
á vegadas, tant 1' excés,
qu' es precís fer maja cara
y etgegar un crit ó un reny.
L" infante ¡quina carona
posa mes. trista al moment!
fent lo bót á un recó martxa
ploriqueja... y 'm sab greu.
Sentó pena de sa pena,
li somrich. ja alegre '1 yeig,
corra á'tirarse ais meus- brassos, •
me fá al.rostre un petonet '." • ,-.-.
y ab veu trémula murmura: —¡ja no hi tornaré may mcst—
Al sentir sas paraulelas
d' infantil penediment,
pié d' angoixa mes lo beso,
y com perdonat se veu
ell me besa ab deliransa,
m' amanyaga d' alió mes
y —¡pobre fill de ma vida,
exclamo, que ignocent ets;
qu! sab si aquesta ignocéncia .,. ; ,
lo mon ab sa mala fé
esfullará ab boja febre;
quí sab si en eix mon, fill meu,
tot lo que are de amor gosas
ho sofrirás de torments;
quí sab si en Lloch d' aquets besos
tindrás desenganys crudels
y en llóch del,amor del pare
deis homens lo fingiment!...—
¡Pobre fill!, quan considero
que are viu ab tot son pler
entregantse á 1' alegría
y que pot infelís ser,
de mostrarli mala cara
jo 'n sentó penediment
y murmuro boy besando....,
—¡ja no hi tornaré may mes!
MARANGI.
GALERÍA DE GELEBRÍTAÍS
1 O" CENT1MS RETRATÓ'
Figuran ja en aquesta celebrada galería de retratos sobre
candína, deguts aülápre del dibuixant especialista en aqucst
género, Sr. Punts suspensius,
una escullida col-lecció en la
que hi constan entre, altras,1 las personalitats artísticas E.
Mendoza Tenorio, F. Soler de Ros,'J. Guerra, C. Parreño,
C. Martínez, LI. Campos, A. Rossi, E. Duse, E. Borgfii-Mamo, M. Franceschini, C Delgado, S. Alverá, A.. Vicp,,T.
Edison, J. Gayarre, F.Uetam, M. Matorrodona, J*. Valero,
V. Balaguer, N. Monturiol, P. Sarasate, F. Mascheroni, L.
Fontova, G. Bordalba, R. Nobas, LI. Gorriz, María J. Massanés, M, Montes, J. Ruiz, P.a Tintorer M. Fábregas, G
Lorenzáie; M¡ Rodri¿-i z, J. Iyl.
Valles'y" Ribot, E. Tetraz;
zini y F. Cardinal!.
'
J. AYNÉ RABELL.
mos
versos
Buscar un assumpto místich,"
excluir lo que les fástich
y recullir lo'humorístich
es per mí buscarme un cástich.
Puig per mes que rásqui y busqui
mon cervell ne resta mut,
y per mes que en ell hi llusqui
lo trovo aixut, sempre aixut.
Y desitjanrjo sens tatxa • •••"•"' ' *
escriure ab estil bromista,
me quedo ') que mes m' empatxa,
com eb ab 1' estil prosista.
M- RTÍ ALESIE.
LA TOMASA
REFORMAS BOMBERILS
Portarán un casco peí isti! deis bussos. Lo que salva
del aygua, salva del foch.
Ani.-án vestits d'amianto, perqué no's cremin.
També podrían vestirlos de bon génit per no cremarse.
Penarán una bosSina d' alarma, per avisa que ningú i>' alarmi.
Los gefes, duran Una grossa destral. Aquesta eyna
n° v a insignia de mando.
,
seiá u n a
LA TOMASA,
UN PINTOR
Després de perdre paciencia
. y salut, diners y afanys,
ara 'm surten ab la gracia
de qué '1 quadro es rebutxat.
LA TOMASA
En tal diada, várem veure la professó, la manifestació religiosa ab banderas de totas, épocas, de tots coiors
y de totas midas, en la qual hi va gent també de totas
épocas, de tots coiors y de totas midas.
Al comensament, darrera deis gegants, pérsonatjes
que figuran molt y no son res (com tants n' hi ha en la
I ' /
X
\ \ j '«
QÜEST any pot anomenarse aíxís lo mes vinya del Senyor), hi van las trampas que, deurá esse
per honra especial, son las que reben mes ginesta, en^f/^'Vwl
"'
'•••
•
•"
• '
cara que també se 'n tira á dojo á ne 'ls alts pérsonatl n a na ulí
i^'f^'iX
^
g
íestas de tota mena, jes que 'ls precedeíxen. Hi va 'i "hall de bastón?,,, que
er
9 o s us s
er
I P^üT *-<íí "^ ^°^ ' § t° 7 P tots los dis- no sabám perqué no lí diuhen "ball de bastonadas,,, que
f'hr*^*''
gUStO5'.
es lo que es, ab perdó sigui dit de qui '1 batejá. Hi van
tó
^ ° m e s ^ e María s: ha colebrat en varias los empleats ab las correspoaentas casacas; correspoW f iglesias, en las qué tampoco hi han faltat tientas, las que no son de llogué ó enmatllevadas. Hi
' ^
funcións de primera comunió; aquesta cos- van molts joves, paisáns y ruiSitars, ab las correspolúm moderna (no la primera comunió, sino nentas miradas, rialletas y parauletas á las espectadola cobtúm de celebrarlp), que tant deu agradar ais que ras bellas, ab molta satisfácelo de las veSlas. Hi va ofivenen veis blaachs, coionas de flora artificiáis y llassos cialitat de tots los cosaos, ab los asustents que portan
de cinta ab sarrells d' or
mes barreta que caps. Y finalment, hi va 1' Ajuntament
Lo día primer, va celebrarse la festa del travall, ab en corporació, desde 'la portera fins al President, qui
tot aquell aparato de mar y térra que tant ha donat presideix aquella solemne professó guiada perlas tramque parlar á las Górts y fofa de las Górts, á Espanya y pas.
al estranger. Total, per.-res; per donar nom álafestiviNos hem detingut una mica á n' aquesta festa, pertát.
•-•>
qué de totas es la que 's veu mes.
\ Lo día. dos, va celebrarse á Madrit, com á capital de
Los soldáis que forman lo cordó, la veuhen per neá nació, pero que tambe 'ns períoca ais barceloníns, cessitat; los deis cari'era del cura,.per cumplimentar ais
cprn á espanyols, la anomenada festa nacional, que si que van á la casa; las -minyónas y cambreras, per ullar
be 'ns recorda 1' heroisme deis noatres avis que lluita- al seu cabo, sargento ó soldat ras, que hi va de gala;
rén per 1' independencia de la patria, igualment nos re- las criaturas, per fer tabola tirant ginesta y Uaminecorda que 'ls francesos varen despertar á Espanya 1' jant carmetlos; los enamoráis, per agafar un reconet de
esperit de la moderna civilisació.
baleó, ahont s' hi están com las arengadas al barril; la
Se va celebra també la festa fiel sufrsgi en las elec- gent d' edat, perqué 'ls joves no las hi fregeixin; los
cióñs municipals. Es dir, que '1 sufrag! va fer festa y se periodistas, per contar las músicas y pendre apunta'n vá ana á for», deixant rtquí ais tupinistas que '1 re- cións; las devotas, per veure á mossen fulano ó á mosp'reseñtavan, figurant com actors tots los empleats des- sen sutaiio; las mares deis nens que hi van, per felshi
de escombriayre per amunt, ab aparició de morts y un petonet quan passin; los xitxaretlos y las pollas, per
pérsonatjes ideáis.
veure, perqué 'ls vegin, y per baila á la casa després
. Hiha hagut en lo mateix mes la festa deis Jochs Flo- que hagí passatla custodia...
ráis, aquesta solemnitat literaria que en contraposició
No diguin que fins en las cosas que !s veuhen de
ala ljey sálica, no mes elegeix reynas, y que ha perdut franch, n' hi hagi cap que 's vegi tant com la professó
molt de la seva importancia, sino com á solemnitat, de Corpus.
com á literaria.
Considerin si 'ns n' ha donat.de cosas aquest ditxós
: S' han celebrat en aquest ditxós Maig, las carreras mes de Maig!
de caballs, la festa hípica que á copia cíe goma volen
Y per si totas aquestas encara no fessen lo pes, nos
eñganxár á n' aquest país y que 'ns recorda que en hem deixat, per torna, lo dineret de Santa Creu, las
ella, no fa gayres anys que 's va tocar la marxa real á sortijas pels carrera y 'ls concerts de 1' Exposició de
un deis caballs vencedora, lo qual, no sabém per quina Bellas Arta.
q
associació d'ideas,, també va recordarnos alió d' aqueJl
¡Si 'ls que segueixen totas las festas, no sabían pas
emperador roma que va ordenar que '1 seu c«ball
ahont girarse de feyna! Va haberbi día en que tres
assentés entre 'ls senador?.
Las regatas han constituit un' altra festa, en la qué festas se feyan la competencia á la roateixa hora.
De manera, que fins preacindint.dels concerts d'Euhi llueixen las sevas formas atléticas los que hi preñen
part, eslán associats en Barcelona ab la denominado terpe, y de las funcións diarias deis teatros, Circo
de "'Che de regatas,,, qual paraula si no 'ns equivo- Equestre y cafés chardants, considerant tots aquestos
si '1 mea.de Maig deis
quen!, significa "junta ó reunió de individuos per un fí espectacles en 1' ordre ordinári,
anys vinents es per 1' estil d; enguany, en compte de
lÜil
No podían faltarhi toros. Aquesta díversió ahont se dir: "peí Maig cada día un raig.,, haurém de pendre la
sacrifican los mateixos animáis que s' honran en las ca- costúm de dir: "peí Maig cada día una festa,,, prescinrreras, no pot deixar de figurar en las festivitats es- dint de la consonancia d' aquella'locúció; y aixís com
panyolas, ja que enella tanfe.de preBtigi hi adquireix en lo calendan república francés se.li deya floreo!, en
to.thom, desde 1' autoritat que la presideix, fias ais que los calendaría barceloníns mereixería que se li dóngués
lo nom de festival.
hí venen ventalla y gasseosas.
Y per áltim, aquest any, coin á extraordinari, '1 mes
CONEAT ROURE.
de Maig ha timai alines de.Junylo- que generalment
pertany á aquest, que es la festa del Corpus, aquest día
en que tothom qui V anomena parla en llatí sense donársen compte.
LO MES DE LAS FESTAS"
fI<
M a i
319
V1ATJE LITERA.RI, CRÍTICH, HUMORÍSTICH Y ANA.LÍTICH SENSE ORDRE NI COMPÁS.
SEGUIMENT DEL CAPÍTUL TRETZÉ.
Ramón Vila 's desespera,
al veure que ja res val
la noblesa catalana
y que tot no pot 1' arjant;
«Antiguament, per ser noble
(diu, lo digne capellá)
forsós era dar mi¡ probas
de valor y de llealtat;
y avuy dia, per desgracia,
fent mil trampas y enredant
logra ser marqués ó comte
qualsevulga capsigrany.»
Lo jocos Vicents García
treyent foch per los caixals
al sapiguer que dos trulxas
gloria y dineróns buscant,
tant han remenat sas cendras,
tant y tant d' ell han parlat,
que del mes humil subjecte
n' han fet un retrato fals.
«¡Bé obraren mos feligressos
(esclama tot eriutjat)
quant poch menos que á pedradas
los reberen fá pochs anys! (i)
¿á costa meva volían
presumir y prosperar?
¡ja que 'n feu del arl negoci
aném tots á tirar 1' art!
¿Veus aquell qu' are 'ls saluda?
es en Joan Caries Amat,
fill de Monistrol y autor
de Aforismes Cataláns.
Mossen Avinyó se diu
aqueil qu' entra tant trempat,
y d' Obres enamorades
es 1' autor mes sustancial:
Aquells tres que discuteixen
altament entussiasmats,
son, en Felip de laPenya (2)
Monlaner (3) y \'~Aribait
Y en fí com feyna molt llarga
fora, habentnhi tants y tants,
dirte '1 nom deis homes doctes
que á riostra patria han honrat
te diré que aqui no hi faltan
Ni en Venllpiure, ni 1' Arnau (4)
Mataplaná, Palerol,
Gralla, Requesens, Salvat,
Fogassot, Martí, Despuig,
Mossen Pebres (Valencia)
Vilarrasa, Torroella,
Molerá, Ferré y Garau (5)
y altres cent y cent poetas
que nan enaltit ab sos cants,
áV hermosa Catalunya
térra de la llibertat.
En Joseph Sol y Pudrís
—Bé, molt bé, (vaig dir á en Pere)
es aquell que capficat
sentirte no 'm cansa may
de 'n Calderón analisa
y escoltante, m' estaría
lo drama monumental; (8)
ni que fos seguit, un any,
jove y escriptor de fibra,
pero, es precís advertirte,
d' un trist somni despertá
que fins ara no has parlat,
y en la vida de la gloria
deis poetas del meüsegle
ha trobat la realitat.
algúns d' e|)s dignes y grans.
¿Veus allí á la dreta, á dos
—Espérat un xich, si vols!
que un concert estant donant,
no vagis, no, tant cremat,
al só d' incitanta gayta
:
primer que '1 fill, es lo pare,
y un tamborino afinat?
y '1 rector que 1' escola:
Molts escriptors los rodejan,
Tot te que seguí '1 seu ordre,
aplaudint de tant en tant,
tot te que seguí '1 seu pás
1' armonía deliciosa
y á mes d' aixó altre motiu
deis seus cántíchs inspiráis?
tinch, per no haberse tractat.
L' un d' ells es, en Rubio y Ors
Lo Segle dinou, lo Segle
lo Gayter del Llobregat,
deis invents, Segle del gas,
poeta fácil, catedrátich,
del vapor y del telégrafo,
y home d' ideas molt grans.
globos y electricitat,
L' altre 's diu Esiorch Siqués,
Segle de la Renaixensa (6)
lamboriner del Fluviá
y deis bunyols ensucrats,
escriptor festiu, bon metje
Segle de los grans petardos
y autor d' obras essencials, (9)
y del ictíneo-Peral,
¿Vols coneixe ais seus oyents?
encare qu' es un gran Segle
prompte los coneixerás
es, sens dupte, el que ha donat
y pensó 't será agradable
menys contingent de poetas
per cert tots ells cataláns.
en las salas del Parnés.
'L mes jove y mes simpátich
Molts d' Apolo '1 ilor desitjan
de la colla, es 1' il-iustrat
mes, tant pochs, y tant contats
Pau Piferrer, qu' en Castella
son los que fins avuy dia,
mes qu' en Catalunya val.
cenyir corona han lograt,
En Francisco Camprodón
que, ab breus mots podré mostrar- es aquell del seu costat,
aixó si, deixant apart,
(lels,. autor de La flor de un día,
los que á dintre de sas celdas
que 1' olvit may marcirá,
las horas passan tancats,
Aquell prim, de las ulleras
puig has de saber y entendrer
es en Mensa, y aquell tant alt
que aquest lJoch, no es mes que un y tant grás, de alegre tráete,
manicomi del ingeni
(gran es en Milá y Fontanals,
pié de bojos rematáis,
crítich, erudit, poeta, '
y com que alguns d' aquets bojos
bibliógrafo especial,
teñen vida terrenal,
admirado de la Europa (10)
per gosá 'lsfruyts de la térra
y goig de las bellas arts.
trevallan mes que un bastaix,
JOSEPH M.a CODOLOSA.
pero, aném á lo que importa,
(Seguirá.)
á lo que 't té impacientat
~~i ÍFüludeix á la mala arribadi que feren
ais catalanistas en lou poblé de yailfogona,
y en acabant eixa tasca
quant se celebra el 2. centenari de dit poeta.
te deixaré alguns instants.
2 Autor de los «Anales de Catalunya.»
3 Cronista natural do Pereladi
¿Veus aquell jove moreno
i Poetas déls segles XIII, XIV j Xy;
'
5 G-uraí' autor del "Olimpo del sabio."
d' ulls espressius y front alt,
6 No s' 'aludeix al diari del carrer de *n
que esclau d' un dolor cruelissim
-Xuclá.
no fá mes que suspirar?
'•' ' 7 portat peí desespero se suicida á la
edat de 28 í>rns.
es 1' Antón Pagés, poeta
8 "La vida es sueño" de Calderón.
romántich, tant inspirat,
9 La gramática Catalana y lo diccionari
de
la rima.
que per fugir de la prosa
10 EaMílá'y Fontanals es mes conegutpela
de la Parca 'ls drets roba. (7)
estranjs que pels seus Gompatricis,
LA TOMASA
DINTRE DEL PARQUE
Avans de la meva añada,
domestico la llopada.
—¿Vosté porta un buho? —Yes.
-Aquí no 's pot entra res.
Aixó dona gust de veure;
si no 's pot entra, 's pot treure.
LA TOMASA
LA SETMANA PASSADA
A Toledo va fé un mal
/' espectacle nacional;
Lintre d' un tren á un pobre hóme
li fari esquitxá la moma.
Y á la plassa granadina
hi va rebre en Rebugina.
Lo Banch d' Espanya ab p&per
fá toca '¡dos ai diner.
322
LA TOMASA
NOVETATS
CATALUNYA
La companyía da Juli Ruiz vá despedirse dillúns passat
del públich barceloní ab un pié á vessar. La concurrencia
aplaudí molt á tots los artistas en lo transcúrs de la funció
pero sobretot al final després d' haber llegit bonicas pesias
las simpáticas actrius María Montes, Fernani y del Pino y
'ls senyors Palmada, Sanjuan y Juli Ruiz.
Aquest, posantse serio un cop á la temporada, llegí uns
versos ab los que's lamenta de la decadencia del verdader
teatro y tributa un recort al may prou plorat Rafel Calvo,
confessant que son germá don Ricardo segueix sa petjada
essent lo representant avuy del art escénich.
Rebí '1 senyor Ruiz nostra enhor abona per confessió tan
digna y verdadera.
Avuy debuta la companvia deis senyors Calvo y Giménez
ab la magnífica comedia El vergonzoso en Palacio y 1' estreno del drama en un acte d' Echegaray El prólogo de un drama.
Molías prosperitats.
CALVO-VICO
Mostraa d' afectuosa despedida foren las que 's tributaren
dijous passat ájla companyía que baix la direcció del senyor
Tutau ha actuat en la temporada passada d' hivern.
' Al final de la funció y en vista da las interminables deUna nova Empresa de la que 'n forma part lo Conegut
mostracións de simpatía s» vejé precisat 1' actor senyor
Fuentes á donar las gracias á la concurrencia del modo se- agent teatral senyor Verger, s' há encarregat d' aquest aforgüent: «En nom de mos companys agraheixo aquesta rebutía tuna t teatro contractant una escullida y notable companyía
d' ópera italiana, qua! direcció ha sigut confiada al reputat
tan cordial, etc., etc.»
,
:
mestre senyor Goula (fill).
Rebuda en funció de despido y cordial per afegidura,....
Celebrarém que la nova Empresa ab lo nou género que
Se veu qu' ell debía estar conmogut.
. En la nit del dissapte inaugura la nova temporada la com- tracta de explotar logri retreurer 1' apatía ab que '1 púbüch
ha tingut algún temps á aquest teatro.
panyía Mario.
• Lo teatro estava pié de escullida concurrencia que saluda
CIRCO EQUESTRE
átotslos primers actors ab aplausosal presentarse en escena,
Durant los últims días de la setmana darrera, han debutat
A fí de tributar un recort ais grans clássichs, se represen- Miss. lili tiza que va ferse aplaudir ab sos equilíbris en la
ta ¡a bellíssima comedia de Moratín, titolada: La comedia pirámide de botellas, Mr. y Mme. Priori que ab son trevall
Hueva ó el café que apesar del inmillorable desempenyo que aéreo completament nou, lograren la espectació general per
hi donaren los artistas y particularment la senyora Guerra
lo molt perillos y íiificilíssim y Mr. Clemolo ab sa troupe
y los senyors Mario, Rossell, Montenegro y García Ortega
quadrumana y canina qu' executan moltas de las sorts re(pare) no fou del tot del agrado de la concurrencia, sens servadas fins avuy á artistas acróbatas y perlas dots de
dupte per no imperar avuy en lo teatro tendencias filosófipaciencia que demostrá possehir al haberlas lograt domar
«as com desarrolla lo inmortal Moratín.
fou I1 assombro y admiració de tota la concurrencia.
A continuado se representa lo saynete de Ricardo de la
Vega, titolat.' Bonitas están las leyes ó la viuda del interfecto
CONGERTS D' EUTERPE
que logra continuament 1' aplauso del públích gracias á la
En lo segón, que tingué lloch lo día de Corpus, se canta
maestría y. relleu que donaren á sos personatjes la senyora
Guerra (senyora de 'n Borrell) y senyors Mario, Rossell y El val del azor, del mestre Clavé, que feya molts anys que
no habíam sentit y que meresqué molts aplausos. V orprincipáis artistas.
q uesta tingué que repetir, á instancias del púbüch, la Pa. Dimars, com á debut del notable primer actor senyor Ce..
•
pillo se representa la bonica comedia de Ventura de la Vega, trulla turca.
S' estrena '1 coro á veus solas, lletra de D. Eduart Vidal
titolada: Un inglés y un vizcaíno que dit actor del lord ne fá
una creació. Lo públich qué ni assistí aixís ho compren- y música de D. Joan Goula fpare), titolat: V aflech deis
carros, que va esser objecte d' una ovació y tingué de repegué y ab lal motiu li prodiga una justa ovació.
. Molt bé secundaren á dit actor las senyoras Guerra, Mar- tirse. Hi abundan en ell los cantábils, que son nous y vatínez (Julia) y Suarez y los senyors Montenegro y Mendigu- riats, sobressortint un moliu religiós y una americana.
Tot lo concert sigue acertadament dirigit peí Sr Goula
ehía.
Pera avuy s' anuncia lo primer estreno de la temporada, (fill).
UN CÓMICH HETIRAT.
sent lo escullit, la comedia de don Miguel uchegaray, titolada: La vieja ley.
TIVOLI
¡SOIbara,
En las fúncións del diumenje se despedí la companyía de
sarzuela que ab tant acert ha dingit lo senyor Bosch.
Demá divenrfres tindrá Jloch lo debut de la troupe Cereceda
anunciant entre varias conegudas sarzueleias la reprise de
la banda de cornetas.
Monólecli filoEófich, humorístich, en vers, original de
¡Encare no estém prou trompetejats?
LO SETÉ, SANT MATRÍMONI
GAYARRE
Sembla que 's tracta de dar gran varietat en los espectacles, tenint en projecte companyías mímicas, coreográficas,
y quadro de sarzuela.
No 's diu si vindrá també troupe francesa de couplets y las
íaulas del café si las trasladarán de puesto.
Celebrarém que en cas que 's realisin tantas noveláis tro*
bi'a nova Empresa lo just preini á sos sacrificis.
A.
GUASCH TOMBAS
16 planas, bon paper y xispejant portada, per
¡UN RALET! ¡UN RALET!
Ais noslres Corresponsal.1: se 'ls fará lo 20 per cent de
rebaixa.
LA TOMASA
UNA PESQUERA.
Aquesta diversió, no porta cap perill.
Ara pica. Será algún llubarro, perqué pesa molt.
No mes s' hi matan horas. Ja 'n fa dugas que m'
espero.
;Ay, ay, ay! ¡Aixó es una bestia ñera!
j
324
LA TOMASA
ADVERTENCIAS
Un quadro del natural:
Dos promesos festejara,
ella cus un devantal
y ell ab goig la va guiant.
La mare d' ella per dins
condimentant lo sopar.
(Com qu' ella creu que ab bons fins
ve '1 xicot á festejar.)
Los promesos aprontan
tant oportuna ocasió,
y mirantse ab goig, excitan
mes s' amorosa passió.
Ell, que de llarga la 'n sab,
fa posturas á la nena,
y ella decantant lo cap
li diu ab veu de sirena:
—Arturet, no 'm toquis ¡ay!
—;Pero, hermosa, tan t' eslimo
que i cor se m' omple d' esglay
si no 't deixas fer un mimo!
—¡Qué vols que 't diga, Arluret!
¡t' estimo! ;ets m' alegría!
pero vull qu' estigas quiet,
puig la mare 'm renyaría.
—Es vritat aixó que 'm dius?
—Pura com la cristallina
aygua que corre péls rius
de la térra gironina.
—Sent aixís, déixat besar.
—j.Torni! ¡cridaré á la mare!
—Qu' ets tonta. ¡Ba! deixa anar
tot temor, té '1 vull fer... ¡are!
Ressona un bes armonios,
la nena ja no s' hi oposa,
de un petó ne venen dos,
y dedos... un' altra cosa.
¡Un' altra cosa!... Será
tal volta una etzaguellada?...
No senyó, una llisaráda
que sa mare 'ls hi va dá.
H. ZUMAYA. -
La dignitat de certa dona
Vaig dir un jorn á una dona,
estant de molt mal humor,
qu' era de lo mes pitjor
que corría en Barcelona.
La vaig tractar d' embustera,
de poca-solta y deixada,
de xarrayre y mal criada,
de ganduia y batxillera,
hasta jo en aquell moment
de lo seú honor duptava,
mentres, ansiosa, escoltava
del carrer tota la gent;
y baixant ella sa testa,
y no fent gens cas de mí,
prosseguía son camí
sense tornarme contesta.
Mes al dirli en alta veu
que de lletja era horrorosa,
se va girar, furiosa,
(sent veritat ¡válgam Deu!)
y unglejantme ab gran feresa
venjar 1' insult va volgué...
y vegí que alió va sé
lo que mes !' havía ofesa.
GESTUS II
Los lectors ja se las haurán fetas, pero per sí ó per nó, ja
deurían veure que en las notas dal Viatje al Parnis del número 143, ios números estavan equivocáis; y que en lo
número passat en lo Símil d' una professó, ahont diu:
la gran guerra de la bresca,
déu dir:
la gran gerra de la bresca.
.
A Linares s' han desafiat á mort
una tal Antonia, de 21 anys, y una
tal Carme, de 23, perqué la que
sobrevisqués pogués serfelis ab un
jove bon mosso que las dugas pretenían.
La Carme va sortirne ab una ganivetada grave en lo bras esquerr, y 1'Antonia ab una de
lleugera en la má esquerra.
Y mentres las dngas nenas
se davan ganivetadas,
lo bon mosso pretengut
festejava á una gitana.
La important Societat recreativa Luz del porvenir, en la
nit del passat diumenje celebra lo segón aniversari de sa
constitució ab una vetllada musical que resulta molt agradable.
Los espayosos salóns van véurers sumament concorreguts
d1 escullida concurrencia sobressortint lo elegant bello sexo,
gala sempre de las bonas reunións y espectacles.
Lo programa fou escullidíssim distingintse la coneguda
contralt d! ópera italiana senyoreta Julia, com també lo reputat pianista Sr. Bosch y lo jove barítono Sr. Casáis que
per sa preciosa y potenta veu y notable escola de cant, li
augurém un brillantíssim porvenir.
Ademes deis esmentats artistas, obtingueren jusios aplausos las senyoretas Tort, que canta ab gust y arinació)
Rabaseda y Climent y 'ls senyors Gibert, Creus, Barceló y
altres.
Al finir la vetllada, la Junta de la Societat obsequia ais
artistas que hi prengueren part y á la prempsa ab un expié ndit lunch.
Senyor Administrador de Correus: ¿Com es que á Sant
Genis de Vilassar no reben los números que 'ls enviém lo
dijous, fins al diumenge ó dilluns?
¿Que li sería difícil perqué martxessen ab la demés correspondencia.'
¡ ?Si pot ferho li agrahirém.
LA TOMASA
325
La Correspondencia Militar, que com suposa '1 seu nom | Sabém que á las pocas horas de haber sortit á llum s'
es coneixedor de la milicia y deis que la forman, publica agota per complert la numerosa tirada que 's feu del núalguns datos sobre el general senyor Martínez Campos, ¡ mero extraordinari de nostre apreciat colega Barcelona
molt convenients per qui tingui 1' humorada de biogra- Alegre publicat ab motíu del aniversari de sa fundació.
fiarlo.
No 'ns ha estranyat que tingues tanta aceptado ja que
Diu que ningú esplota aquest pais eom aquest general, los distingas literats senyors Ginés Alberola, Bravo, Codoque sense altres mérits que la seva sort se va fer tinent losa, Ferrer y Codina, S. Gomila, Gras y Elias, Puyol Bosgeneral, capitá general, va concedirse la gran creu de Sant que, Roure, Soler (Pitarra) y Solanes, se contrapuntaren
Fernando ab dos mil duros de sou; va esser ministre, pre- en enviarhi escullidissims trevalls y tots ells inédits.
sident del Consell,va manejar sense tassa ni iniervenció
No fou menos notable la part artística confiada ais repu'ls.millóns del Tresor públich; va fer duch de la Seo á un tats artistas senyors Casáis, Cilla, Figuer, Lago, Pastor,
ñü seu y ara te preparada en Gracia y Justicia una proposta Renau y Ripio.
pera fer duch de Sagunto á un altre fill; es president del
Senat ab 6.000 duros de gratificació sobre 'ls 8.000 que
En 1' última sessió extraordinaria del Ajuntamenl, no 's
cobra per Guerra, etc. etc.
va donar 1' aprobació á un dictamen en que 's proposava
¡Deu nos ne dó!... No de generals'com ell, sino de lo que '1 nombramenc d' un notari municipal, ademes del que hi
treu del Esiat, que ben contadet es una bona picossada.
ha.nombrat.
Sería que 'ls regidors que han de sortir debían volguer
En 1' Ateneo artística de Saragossa, 1' arquitecte don Fé- fer testament ab un notari nou, y ells debían ser losautors
lix Navarro ha donat á coneixer un nou procediment de de la proposició.
construcció, segons lo qual podrían construirse casas sólidas, que no me» costarían dos cents duros.
Alguns vehins de Cártama y altres poblets de la provin¡Aixís si que molía gent podría fincarse!
Han de suposar que aquestas casas no serian palaus, sino cia de Málaga, fan una suscripció pera facilitar fondos al
fincas molt reduidas y allavors no pochs deis nous propie- senyor Peral, al objecte de que construeixi un nou subtaris tindrían de pagar mes per contribucció que lo que marí.
Tractantse de lo que 's tracta, no voldriam enganyarnos,
avuy dia pagan per Uoguer de pis y (parodiant aquell adapero 'ns sembla qu' es tirar dinérs al mar.
gi castellá) de janer á janer, las casas serian del gobern.
Sabém que nostre paysá lo celebrat tenor Angioletti després de cantar á Santander ha debutat en lo teatro Calderón, de Valladolid, ab la magnífica ópera Gli Ugonotti y
segóns lo parer de la prempsa d' aquella ciutat ha tingu
molías ovacións y senyalats triunfos en lo d.esempenyo det
la part de.Raoul.
Un' altra vegada '1 felicitara.
A Londres s' ha publicat un tomo que conté '1 Pare Nostre en trescentas Uenguas.
Ab uns quants tomos com aquest, podría ferse la predicado de la doctrina cristiana per tot lo mon, com fe/an los
apóstols, no necessitant del dó de Uenguas mes que per la
pronunciado.
Creyém que será un canard, pero 's diu que un especulador nort-americá ha pioposat al Comité d' organisació de
la próxima Exposició Uaiversal de Chicago, transportar á
América '1 Colisseu roma y allí tornarlo á montar tal com
avuy dia 's troba á Roma.
Los gastos serían molis, pero las dificultáis serían moltas
mes.
,
Si 'lsyankes ab tal projecte
se'sortissen ab la seva,
no fora estrany que algún dia
portessen 1' Europa á América.
En la novillada que '1 día de Corpus se va celebra á Madrit, 1' últim toro s' anomenava «Fabié», y al sortir, lo
públich va xiularlo.
¡Quina culpa hi tenia '1 toro del nom que li habíar. posat!
¿Y per qué li varen posar aquest nom?
Per ridiculisar á un personatje de un gobern que consent aquesta mina d' espectacles....?
¡Desagrahits!
Lo dimecres de la setmana passada, va obrirse en lo carrer de Fernando, número, 12, 1' establiment d' okjectes de
marfil de don Ignaci Serra. Es una de las tendas mes ben
decoradas d' aquell carrer ahont n' hi ha tantas de vistosas.
La pintura del sostre, la colocació, forma y decoració deis
taulells y armaris, están fets ab un gust exquisit.
En 1' aparador que dona al carrer hi ha un parell d' uyals
d' elefant, que'1 que'ls duya ja pot dir que anava ben
armat.
Apenas s' ha comensat la temporada deis toros, y ja per
telegrama s' ha donat noticia de varias desgracias ocorregudas en distintas plassas.
Y no obstant, las plassas s' omplen á cada fundó, y s'
edifican nous torins, y 's comunica 1' afició ais paissos estrangers, y.... ¡viva la suavisació de las costuras!
La Tómbola Fontova, organisada peí «Centre Cátala», s'
inaugura en lo saló de casa Pares dissapte passat al vespre
ab molts bons auspicis, lo que ja era d' esperar tenint en
compte los mohíssims y valiosos lots que la constituheixen¡
Lo local está disposat ab gust artístich figuranthi en la
testera lo retrato del popular actor cátala.Per aumentar los prodüctes de la mateixa tómbola, sabém que '1 setmanari Lo Teatro Cátala, ha disposat peí
diumenge vinent una funció en ló Romea, en la qual s' estrenará una comedia en tres actes, titolada: La forsa'dcl
amor. Després se llegirári poesías y'ÍÍ representará .una
obreta de don Frederich Soler, regalantse ais concurrents
cent bitllets de la tómbola.
~
~
LITOGRAFÍA DE RIBERA Y ESTANY '..' ...
Redacció y Adroinistració de L A TOMASA
Sant Ramón, 5,-BARCKLONA
Uk TOMASA
PASSEJANT
— Mira;.á aquella que vé ó
H sobran alas del sombrero,
ó li sobra la sombrilla.
—Aquesta reflexió deu ferse aquell xitxaretlo que la
segueix.
SE3CCIÓ IDIE
XARADA
Una bestia es ma primera,
musical es la segona,
iguaiment es la tercera
y ei Total es nom de dona.
CLOSCAS
•••FUGA D E VOCALS
T.n..n .n tr.s d. c.rr.
.n. p.g.s. y .n R.ch;
p.dr.g., y v. d.rl. .1!..—S'h. .c.b.t m.nj.r d.i tr.s.—
E. CARREKAS.
ANAGRAMA
L.OGOGRIFO NUMERICH
La Toí va dir i' altre día
que á Total volía anar
per mirar íi trovaría
una tenda per Hogar.
2—Vocal.
3 4—Nota musical.
5,4 i— Peúc.
1 2 1 4—Eyna de fumador,
i 2 3.4.5—No,m de dona.
1 2 34—Útil de cyyna,
5 4 3—Moneda.
..1 2—Vegetal.
;
5—Consonant.
J, Poi; TOHRENT.
TRENCA-CAPS "
Elena D. Topot "
Artes.'
Formar sb aquestas lletras
lo tito!
d' un árama casteilá.
. ;
•
GEROGLÍFICH
AOENIíGRAFO
PEP GALLEDA.
Xarada.—A-mar-gus.
Xarasia-tarjeta.—Ca-ta-ri na.
Anagrama.—Conversa—Consetva.
Acen tigra fo.—Oliva—Oliva—Oliva
Logogrifo numérich. — Raimundo.
Geioglííich.—Un quinta es igual ¿ cení
quatre lliiirct>.
Fuga de vocals.—
-•-Son mblt indecente Arólas
los esculptors dl avuy dia.—
•—Home, per qué? no ho sabia!
— S Í sempre están fent manólas.
LA TOMASA
motee» fEsnc, innsmi Y umm
P r e u s <Je s u s o r l p c i ó :
M. EMUI.AP.
CINTET BARRERA.
Un pagés á Tot va anar
ab un burro ?.' altre día
y de !a tot li van robar
sis gallinas que hi tenía.
SOLUCIONS
i 10 itiSEtTAT £¡t 10 HÜJIEtO WTÍB10Í
o o o
_u
1890
•
Espanya y Portugal, trimestre. . . , I'M ptaf
Cuba y Puerto luco id. . . .
2 „
Bxtranger '
id
2'56 ,,
üúmcro íorrent
O'IS ..
: ,, attassat. . . . . . .
G'20 ,,
NOTA—Tota reclamado podrá dirigirse á la A d m i n i s t r a d o y Redacció del
p e r i ó d i c h , c a n e r d e S a n t R a m ó n , n." 5.
LITOGRAFÍA D E R I B E R A y E S T A * * .
1891
V. PADHÓS.
Lít. B a r c e l o n e s a , S . R a m ó n , 5.—Barfia •