Més enllà de la gramàtica: llengua, ús i context

Més enllà de la gramàtica:
llengua, ús i context
Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Lleida
Rosa Mateu Serra
12-14 d’abril de 2016
A mode de exemple…
https://www.youtube.com/watch?v=0dzV7JojJYc
Preguntes que es fan els lingüistes
 Com és possible que el que diem literalment i allò que






volem dir puguin no coincidir?
Com és que, així i tot, ens entenem?
Sorprèn que els parlants ens arribem a entendre.
Quina part del que comuniquem depèn de les paraules que
emprem i quina no?
Si volem que els altres ens entenguin: perquè no som clars,
directes i totalment sincers?
La pragmàtica estudia el significat intencional, el que una
persona VOL DIR.
Quan parlem, fem.
-Agradar-me? –va replicar Bruno amb una rialleta
sarcàstica-. Agradar-me? –va repetir, però aquest cop
més fort-. És clar que no m’agrada! És horrorós. No hi
ha res per fer, ni ningú amb qui parlar, ni ningú per
jugar. No em diguis que estàs contenta que ens
haguem traslladat aquí…
-Sempre m’havia agradat molt el jardí de la casa de
Berlín –va apuntar Maria, contestant una pregunta
completament diferent en tots sentits-. A vegades,
quan feia una tarda calorosa, m’agradava asseure’m
allà a fora, al sol, i dinar sota l’heura, vora la bassa. Les
flors allà eren molt maques. Les olors. La manera com
les abelles rondaven les flors i mai no enredaven ningú
que les deixés en pau.
-Per tant, aquest lloc no t’agrada – va insinuar
Bruno-. El veus tan lleig com jo?
BOYNE, John (2007) El noi del pijama de ratlles,
Barcelona, Editorial Empúries, 2008 (2ª ed.), p. 57
“La paraula fracasada” (José Antonio MARINA)
 Fracasos
comunicatius, interferències, “sorolls
comunicatius”, descomunicació, desencontres, “la
contraimatge de la comunicació”
 Prejudici: pensem que el normal és que tothom ens
entengui (la qual cosa implicaria que tothom és
igual)
COMUNICACIÓ
transacció
circulació d’informació
interacció
relació interpersonal
El signe lingüístic
significant
significat
-la
llengua com a codi?
-codificació i decodificació?
La COMUNICACIÓ NO solament consisteix en
DESCODIFICAR CORRECTAMENT, sinó en
INTERPRETAR ADEQUADAMENT. Es tracta
d’INFERIR:
ambigüitats
enunciats incomplets…
hipòtesis sobre INTENCIONS
actituds
silencis
gestos…
I PER TOT AIXÒ…
El perquè del títol
Llengua (gramàtica)
LLENGUA CORRECTA
Ús i context (pragmàtica)
«FELICITAT» LINGÜÍSTICA
abstracció
concreció
oracions
enunciats, actes de parla,textos
llengua
parla
significat
sentit
correcció (oracions correctes)
adequació (infortunis, actes infeliços)
competència lingüística
competència comunicativa
comunicació: transacció
comunicació: interacció
Informació pragmàtica
 Cadascú té el seu “mapa del món”, i una
interpretació dels significats de les paraules, més
enllà del seu sentit gramatical
 Conjunt de coneixements, creences, supòsits,
opinions i sentiments d’un individu en qualsevol
moment de la interacció verbal
interiorizació de la realitat objectiva
La «conjunció» Y
Llegó y se quitó la corbata
2. Protestó y lo echaron
3. Cantó y bailó hasta hartarse
4. a. ¿Te gusta Blau?
b. Y… sí.
5. Caminé por horas y horas, hasta que por fin llegué
a un pueblo.
1.
Connexió/ successió
Un triángulo tiene tres lados y anteayer comí
pollo.
2. Se casó y tuvo un hijo.
1.
3. Fue acusado de varias irregularidades y dimitió.
4. Dame tu teléfono y yo te daré el mío.
5. Fui a su casa y descubrí que me había mentido.
Valors desviats dels temps verbals
Se levanta muy temprano, medita y
desayuna
El hombre es mortal
En 1899, Romeu interviene como
pianista…
Tú vas y le dices que no se mueva
Venía a pedirle un favor
Ahora bajo
La bomba podría haber explotado a
las tres de la tarde
Present habitual
Present gnòmic
Present històric
Present de mandat
Imperfet de cortesia
Present amb valor de futur
Condicional de rumor
El tren llegaba [mañana] a las ocho,
¿verdad?
Jolín, ¡mira dónde estaba el libro!
Testimoni dels altres,
salvaguarda de la responsabilitat
referència al passat, quan es
va trobar el llibre
L’ordre de les paraules
 Carlos ama a Teresa
no a Beatriz
 Teresa es amada por Carlos
 A Teresa la ama Carlos
no Jaime
[Como + 2ª p. pres. subj + futuro]
1. Si no acabas los deberes, te quedarás sin
2.
3.
4.
5.
6.
7.
televisión.
Como no acabes los deberes, te quedarás sin
televisión.
# Como hagas los deberes, te dejaré ver la tele.
Si levantas la voz…
Como levantes la voz…
# Como me hubiera tocado la lotería te habría
comprado un coche.
Si me hubiera tocado la lotería te habría
comprado un coche.
coordinació/ subordinació
 Llegó tarde, por tanto no le dejaron entrar a clase
Proposició coordinada
consecutiva?
Proposició
subordinada
adverbial
consecutiva?
 Estoy cansada de que llegues tarde, por tanto,
vete.
Oracions i actes de parla
 O.O. declaratives
acte assertiu
 O.O. interrogatives
acte de pregunta
 O.O. imperatives
acte directiu
 O.O. exclamatives
acte expressiu
Actes de parla indirectes i cortesia
NO EXISTEIX UNA RELACIÓ CONSTANT ENTRE LA FORMA
GRAMATICAL I L’ACTE ILOCUTIU
O interrogativa
¿PODRÍAS HACERME ESTE FAVOR?
ME GUSTARÍA QUE HICIERAS ESTO.
O assertiva-desiderativa
Peticions
A- Diga
B- ¿Podría hablar con Ana?
A- ¿Quieres bailar?
B- Sí / Bueno
A- ¿Quiere Antonio bailar?
B- Sí / # Bueno
petició
pregunta
+D
(-C)
 Responde al teléfono.
 Quiero que respondas al teléfono.
 ¿Quieres responder al teléfono?
 ¿Puedes responder al teléfono?
 ¿Querrías responder al teléfono?
 ¿Podrías responder al teléfono?
-D
(+C)
El grau de cortesia de la il·locució creix quan el parlant
incrementa al destinatari l’opcionalitat de realitzar o
no l’ acció.
Beneficio para el
hablante
-cortés
Dame otro café
+cortés
¿Podría tomar
otro café?
Beneficio para el
oyente
Podrías tomar
otro café.
Tómate otro café
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Te ordeno/ te pido que cierres la puerta.
Cierra la puerta.
¡Cierra la puerta, ostras!
¿Podrías cerrar la puerta?
¿Te importaría cerrar la puerta?
¿Eres de Madrid?
Se va a escapar el gato.
Hace frío, ¿eh?
Por favor, ¿sería tan amable, si no le importa,
de cerrar la puerta?
1.
SALIDA DE VEHÍCULOS
GRACIAS
2.
¿Has nacido en un circo?
3.
Cariño, nos hemos dejado los yogures en el coche.
4.
¿Podrías coger tu metodología y metértela donde te
quepa?
5.
Coge otro bocadillo, anda.
6.
Ya sé que no tendría que comentártelo, pero te veo muy
despreocupado.
7.
¿Cómo se llamaba usted?
Moltes gràcies!