Imprimir aquest article

L'EPIDEMIA DE COIERA A LLEIDA, 1885
GODOY i GARCIA, Pere
INTRODUCCIO
Els brots epidbmics de malalties trasmissibles, sotmeses actualment al Reglament
Sanitari internacional (R.S.I.), van representar un greu problema per a la salut pública
a tot Catalunya en general i a Lleida en particular durant tot el segle XIX i part del
segle XX.
Algun d'aquests espisodis ha estat objecte d'anllisi detallat i publicat per la
institució local Institut &Estudis Ilerdencs (I.E.I.) (1). D'altra banda, el cronista oficial
de la ciutat de Lleida Josep Lladanosa i Pujol ens ha deixat consthncia cronolbgica
d'aquests esdeveniments sanitaris en diverses publicacions de carácter general (2).
De totes aquestes calamitats, cal ressaltar l'epidbmia de cblera de 1885. Segons el
nostre cronista oficial "sense cap mena de dubte l'epidémia de l'estiu de 1885 fou el
flagell més mortífer que patí Lleida durant tota aquella centúria, només comparable a
les grans pestes de l'edat mitjana" (3). Els dies més ilgids de l'epidbmia foren recollits
per la premsa local de l'&poca(4) i els seus efectes van tenir gran repercussió popular.
"L'any del cblera" fou una expressió aterridora en boca del poble, que ha perdurat fins
la darrera generació (3). Tanmateix, en la revisi6 bibliogrifica efectuada especialment a
I'I.E.1. (1,6), no hi hem trobat cap estudi específic sobre aquest brot, tot i que una
epidsmia anterior (1834) ha estat objecte &una petita publicació recollin un document
del segle XIX deixat per l'historiador local Mariano Olivares (7).
Per tant, hem considerat que el cblera de 1885 podia reunir una ssrie d e
peculiaritats d'especial interés per nosaltres: proximitat histbrica (aproximadament 100
anys); exist&nciade premsa escrita regular i intensa repercussió popular i institucional.
En relació a les diferents possibilitats d'abordatge, hem optat per investigar:
a) La percepció del problema pels polítics, esbrinant les activitats de la Diputació,
una de les principals institucions amb responsabilitats sanitlries.
b) La percepció per part de la premsa escrita local, prou diversa en principi com
per reflexar les diferents tendkncies ideolbgiques d'aquell any.
c) La visió dels sanitaris, revisant les publicacions locals contemporinies a
l'epidkmia.
MATERIAL I METODES
1.) L'arxiu de la Diputació Provincial de Lleida.
Vam consultar material en fase de catalogació actualment i els llibres d'actes dels
Plens i de les Comissions de l'any 1885.
Ens ha resultat d'especial utilitat les actes del Ple Extraordinari del 20 de juliol i
de l'ordinari de 3 de novembre d'aquell any, on es descriuen les mesures preliminars a
la invasió i les activitats més relevants en plena epidkmia.
2.) Publicacions locals contemporinies a I'epidkmia.
Vam realitzar una recerca bibliogrifica per tal de recollir la visió dels sanitaris
locals. Vam consultar els següents documents:
* TARRAGO VALENTINES, F.: "Colección de fichas bibliográficas de la
medicina en Lérida y provincia". Revista Anales 1976.
* XI Exposición Bibliográfica Leridana. Libros de medicina y afines. Lleida:
Institut d'Estudis Ilerdencs (I.E.I.), 1976.
* SOL CLOT, R.: "Publicacions peribdiques lleidatanes de tema mkdic".
Comunicació personal, 3r. Congrés Internacional d'Histbria de la Medicina Catalana.
* Catileg del llegat Areny. Bibliografia de Lleida del segle XIX. Lleida: I.E.I.,
1971.
* GASSET, J.: "Inventari del llegat Tarragb Pleyan (no publicat).
Unicament es van trobar tres publicacions amb potencial interés pels nostres
propbsits:
a) Una obra teatral-religiosa per cel.lebrar que Lleida no fos invadida per
l'epidkmia anterior (1865) (8).
b) Una publicació del metge lleideti, M. TORRES i CASTELLA, que va actuar
directament els dies de l'epidkmia i va ésser uns dels afectats. Descriu més de 50 casos
amb els resultats dels seus tractaments (1886) (9).
c) Es va seleccionar una publicació que descriu el cblera a Valkncia on es va
assajar per primer cop la vacuna de Ferran a nivell poblacional(l0).
3.) Hemeroteques.
Vam consultar publicacions en relació a exposicions bibliogrifiques lleidatanes i
sobre la premsa a Lleida (6) per tal de confeccionar un primer llistat de premsa regular
durant l'estiu de 1885. Després es van revisar les hemeroteques afectes a les diferents
institucions de Lleida ciutat.
Només a l'I.E.I. es van trobar tres exemplars dels quatre peribdics que es
publicaven aquell any. En Romii Sol ens va facilitar la consulta &una publicació de Pany
1884.
Els exemplars consultats finalment han estat:
* "El Orden" (1884).
* "El Boletín Eclesiástico de Lérida" (1885).
* "E1País" (1885).
* "E1Perro" (1885).
* "El Diario de Lérida" (1886).
4.) E1 Registre Civil.
Es consulth els llibres de defuncions del Registre de Lleida ciutat dels mesos de
juliol, agost, setembre i octubre de 1885, per tal d'obtenir una visió més objectiva del
problema.
5.) Classificació dels documents utilitzats.
Per sistematitzar tant les fonts documentals com la mateixa descripció d e
l'epidtmia els agruparem en quatre apartats:
a) Els antecedents:
- Academia Bibliogriifico-Mariana. "Lérida libre del cólera por Maria en 1865".
Lleida, Impr. de Corominas, 1866.
- "El Orden", Lleida: 13 de setembre de 1884. Núm. 53.
- "El Orden", Lleida: 27 de setembre de 1884. Núm. 54.
b) L'inici i el desenvolupament de l'epid&mia.
-Arxiu de la Diputació Provincial de Lleida. Llibre d'actes de 1885.
- Torres, M.: "El cólera tratado con 10s evacuantes".Lleida, Imp. de José Sol, 1886.
- González Del Castillo, P. et al.: "Memoria relativa a la actual epidemia de la
provincia de Valencia". Logroño, Impr. Federico Sanz, 1885.
- "Boletín Eclesiástico de Lérida". Lleida, 27 de juliol de 1885. Núm. 481.
- "Boletín Eclesiástico de Lérida". Lleida, 19 d'agost de 1885. Núm. 483.
- "Boletin Eclesiástico de Lérida". Lleida, 30 de setembre de 1885. Núm. 486.
- "El País" Lleida, 3 &octubre de 1885. Núm 1.964.
c) La finalització.
- Arxiu de la Diputació Provincial de Lleida. Llibre d'actes de 1885.
- "Diario de Lérida". Lleida, 1de gener de 1886. Núm. 1.
- "Diario de Lérida". Lleida, 3 de gener de 1886. Núm. 3.
- "Boletín Eclesiástico de Lérida". Lleida, 7 de novembre de 1885. Núm. 490.
RESULTATS
1.) Els antecedents.
El cblera a estat una malaltia endbmica a I'India durant segles; tanmateix no
existeixen noticies de la seva propagació a Europa abans del segle XIX. La primera
pandbmia va tenir lloc l'any 1817, afectant gran nombre de paisos asiatics. La segona
pandbmia (1827) envaí Europa i afecta Catalunya i Lleida tardanament (1835) (6).
Aquest brot provoca uns 30 casos ocasionant unes 15 morts, l'íiltima de les quals va
tenir lloc a mitjans del mes &octubre.
La tercera pandbmia no va tenir molta activitat a les terres de ponent. La
"Comisión Provincial de Sanidad el 23.10.1854 anuncia en el "Bolentín Oficial" la
liquidación de un atisbo de cólera en la ciudad.
Posteriorment, el cblera asiatic de 1865 no provoca ni casos ni defuncions a la
província de Lleida, llevat &Aitona. Per contra, fou extremadament mortífer per a
Barcelona. L'any següent (1886) l'Acadbmia Bibliografico-Mariana publica una funció
literario-religiosa per celebrar-ho. En el preambul d'aquesta publicació, el Director de
l'Acadbmia interpretava aquest fet: "y que la Santísima Virgen nos hubiera Iibrado del
cólera, no puede ser más cierto. Estabamos de 61 rodeados y no llegó a nosotros. Dicen
que 10s aires 10 traen y nuestra atmósfera no se infeccionó . Dicen que la comunicación
con ciudades infectadas 10 ocasiona y Lérida en medio de poblaciones donde el cblera
hizo estragos, y recibiendo en su seno fugitives coléricos no se empesta. Aun más, 10s
que vienen enfermos aqui se restablecen y nunca se gozó aqui de tanta salud y nunca
hubo tan pocas defunciones ¿No parece esto un prodigio? (8)". Cal assenyalar dos
aspectes: a) La importincia que encara es donava a I'aire en la propagació del cblera,
malgrat que uns anys abans (1854) Jhon Snow establí el paper cabdal de l'aigua durant
les epidbmies de cblera a Londres. b) La consideració que les comunicacions amb
ciutats infectades constituia un factor determinant.
Aquests dos factors influirien en el tipus de mesures preventives que s'establien
durant les epidbmies: punts &inspecció i fumigació per als viatgers provinents de zones
afectades i a més a més llatzarets per a l'aillament dels malalts.
Antecedents més immediats a i'epidbmia, palesen 20 anys més tard la relevancia
que encara tenien els aspectes esmentats.
La premsa local de 1884, a través del diari "El Orden" (tendbncia conservadoraliberal) i "El País" (tendbncia progressista), recull la polbmica que va desencadenar la
instauració de llatzarets a la localitat de Vinaixa i Vimbodí al declarar el govern a la
nostra província com afectada pel cblera.
El diari "El País" del 12 de setembre de 1884 critich durament les mesures
governatives i insta als diputats lleidatans a gestionar davant del Ministre d e la
governació (Sr. Camacho) la suspensió de l'aillament. El diari "El Orden", malgrat
defensar les postures oficials, el 13 de setembre reprodueix una carta del Delegat
Especial Sanitari (Dr. José Ubeda Corriol) el qual desmenteix que les últimes morts
produ'ides a les localitats de Balaguer, Anglesola i Artesa de Segre siguin degudes al
cblera asihtic. D'altra banda també anuncia la immediata supressió dels llatzarets per
part del Govern. En aquest mateix exemplar, hi ha un extens article del Dr. Medrano
dedicat a les mesures preventives del cblera. L'existbncia de cblera al País Valencih
(Alacant i Elx) justificaven un article d'aquestes característiques. Tanmateix sorprenen
moltes de les seves opinions, quan Koch ja havia aillat el germen causal. Val la pena
transcriure algunes afirmacions literals: "La causa de la enfermedad no es el microbi0...
Los microbios no son causa, sino efecto del padecimiento". "La causa del cólera
epidémico es un producto vaporoso o gaseoso que elabora la desconposición de las
deyecciones, del sudor y orina del atacado, y que suspendido en el aire y penetrando
por las vias respiratorias y digestivas y quizá algo por la piel de 10s individuos próximos
al foco, intoxicando profundamente el sistema nervioso". "Para prevenirse de la
enfermedad ... deben fortalezer su sistema nervioso con quina o quinina". "La persona
que le asista debe recoger las ropas sucias en una envoltura qualquiera para darlas a
lavar sin temor al contagio, porque recientes las materias expulsadas no son
contagiosas". "Cúrese o fallezca el colérico, la mejor desinfección es el blanqueo y
ventilación de la casa, el lavado y oreo de las ropas".
Suposem que aquestes idees prevalents entre els sanitaris lleidatans i difoses per la
premsa local deurien d'influir en el tipus de mesures adoptades quan l'any següent les
nostres comarques foren envaides pel cblera provinent de la zona de llevant.
En el mateix diari "El Orden" de 27 de setembre es poden llegir notícies de la
malaltia a Elx una de les primeres poblacions afectades per la pandkmia: "En honor a la
verdad debo decir que la epidbmia, por ahora, no adquiere proporciones alarmantes;
seis o siete invasiones diarias, por termino medio, que recaen generalrnente en mujeres,
niños y personas valetudinarias. La mortalidad según mis chlculos quizá no llegue al 40
por 100". Finalment, en la secció última hora d'aquest mateix diari llegim:
"El cólera desciende en Nápoles siendo menor hasta ahora la proporción de 10s
fallecidos con 10s atacados. Ayer 231 atacados y 89 fallecidos". "En la provincia de
Tarragona cinco atacados y tres fallecidos". "En la de Alicante, diez atacados y seis
fallecidos".
Per tant, era notable l'activitat de la malaltia en ciutats italianes, País Valencia i
fins i tot a ciutats tant properes com Tarragona. Malgrat tot a Lleida no es va
reconbixer en cap moment l'existtncia de casos de cblera aquell any, tot i que en un Ple
de la Diputació de l'any següent d'aquest punt: "Finido el año 1884, fue nuestra
provincia una de las pocas que ya por su proximidad a la vecina república ya por sus
condiciones especiales se vió en algunas de sus comarcas más importantes invadida por
la enfermedad que calificada por muchos de fiebre perniciosa, gastroenteritis y otras,
hijas de las condiciones de ciertos terrenos abonados para el desarrollo de gérmenes
palúdicos, eran sin embargo tenidas por no pocas personas competentes como reflejo
del cólera que azotaba las provincias del mediodía de Francia y terrible precursora de
10 que España habia de sufrir en el año presente.
Quiza las medidas higitnicas, acaso 10 avanzado de la estación, extinguieron en
nuestra provincia el foc0 colérico y 10 contuvieron en la Alicante".
L'epidtmia de l'any anterior a diferents punts de 1'Estat espanyol no fou eliminada
totalment. Persistia Alacant provocant moltes morts l'última primavera i es va estendre
a Valbncia, Saragossa, Tarragona i finalment Lleida. El primer cas sospitós fou un
individu procedent de Saragossa a finals de juny (11). El 10 de juliol mori el primer
ciutada de Lleida amb diagnbstic de "cblera esporhdico".
La Diputació Provincial cel.lebr8 sessió extraordinaria e1 20 de juliol de 1885 (11):
"En vista de las circunstáncias sanitarias por que atraviesa una gran parte de la nación,
pues hay muchas provincias invadidas por la epidemia colérica, he creido conveniente
convocar a la Excma. Diputación para que tome todas aquellas medidas que estime
convenientes a fin de evitar en 10 posible que se extienda a nuestra provincia la
epidemia de que afortunadamente se libre hasta 10 presenteu.
Durant aquesta sessió es prengueren els acords per tal d'evitar la invasió coltrica.
Aquests van estar:
"Establecer inspección facultativa para 10s viajeros y mercancias... en 10s pueblos
de Almacellas y Vinaixa, que son 10s primeros de provincia que tienen estación de
ferrocarril". "Que en dichas estaciones sean fumigados todos 10s viajeros y dependientes
que circulen por 10s trenes que procedan de Zaragoza y Tarragona, asi como 10s
equipajes". "En las mismas estaciones sean inspeccionados todos 10s viajeros
deteniendose a aquellos que se tenga sospecha de hallarse invadidos por la epidemia".
"Que se habiliten en Almacellas y Vinaixa locales a propósito para la observación y
curación en su caso de 10s viajeros que sean detenidos". "Se nombra director facultativa
de la inspección y lazareto de Almacellas al Dr. Domingo Mestres y del de Vinaixa al
Dr. Francisco Fontanals 10s cuales disfrutaran del haber de... doze pesetas y cincuenta
céntimos". "Que se estudie las condiciones del edifici0 de la ex-universidad de Cervera
para la traslación al mismo de acogidos de la Casa de Misericordia, al objeto de que
aquel tenga el necesario desahogo y las debidas condiciones higitnicas". "Necesidad de
que el traslado no constituya un peligro para la población de Cervera que se ha
prestado gustosa a facilitar la instalación a diferencia de 10 que ha hecho el vecindario
de la ciudad de Balaguer que se ha opuesto energicamente a admitirla, y no seria justo
que por una demora de unos dias se pusiera en peligro la salud pública de la
población". "Presupuesto extraordinari0 para cubrir 10s gastos de "Calamidades
Públicas" destinándose a este objeto la suma de 50 mil pesetas". Durant la sessió es va
llegir un comunicat del Director del "Manicomi" de Sant Boi, suspenen l'admissió de
"enajenados" per tal d'evitar els perills de l'epidtmia. En relació a aquest punt es va
acordar realitzar gestions per tal de prorrogar aquesta mesura at&sque la província no
estava afectada. La resta de la sessió els diputats discutiren la convenibncia
d'inspeccionar a més a més del ferrocarril les carreteres principals.
En relació amb aquests moments en una publicació local contemporhia a
l'epidbmia s'afirma (9):
"La epidemia se desarroll6 en el mediodía de Europa de un modo espontáneo, por
un conjunt0 de circunstancias atmosféricas o climatológicas locales, sin intervención de
germen alguno importado de lejanas o próximas regiones". "Tanto inteligentes como
profanos se han convencido que el mal no era contagioso". "En Lérida la epidemia se
desarrolló en tres días presentandose en distintos barrios de la ciudad casos aislados,
sin ninguna relación entre sí por la cua1 pudiera deducirse la existencia de contagio".
Per contra en la membria de i'epidbmia de Valbncia (10) del juliol de 1885, on es
va assajar la vacuna de Ferran per primer cop, es fa una aproximació més científica i
encertada a la malaltia:
"El cólera morbo asiático, tiene su cuna en la fangosa y sucia ribera del Ganges.
Desde 1830 ha sido importado de aquellas apartadas regiones". "La presencia constante
del microbio en las deyecciones y en el contenido intestinal, le permitieron resolver la
duda de que el bacilo Vírgula es la causa específica del cólera asiático (a Koch)". "Es
innegable que el cólera es contagioso". "El agua es el medio más adecuado para
favorecer el desarrollo del microbio sirviendole de vehiculo a su ingestión, debiendo
para evitar10 no servirse de ella sino hervida y agitada". "Las verduras por la misma
razón no deben comerse crudas en tiempo de epidemia... Y en general se han de
someter a la acció de altas temperaturas todos 10s alimentos y bebidas".
Per tant, a més a més de les dificultats prbpies d'aquells temps en la difusió dels
coneixements científics, cal pensar en un cert aillament dels sanitaris de Lleida que
repercutí en el desconeixement d'aspectes importants de la malaltia. Aixb a més
influiria en la presa de decisió de les institucions locals. De fet, és bbvia la manca
absoluta de referbncies a aspectes com l'aigua o la higiene dels aliments.
A un altre nivell, el Bisbat de Lleida, mitjansant el "Boletín Oficial Eclesiástico"
efectua una s t r i e de recomanacions: "Habiendonos pedido algun cura párroco
autorización. Recomendamos que en el caso de declararse la epidemia en sus
parroquias se sirvan manifestarnoslo. El cuidado de 10s Sres. sacerdotes en estas
circunstancias debe ser la asistencia espiritual, llamar al arrepentimiento a 10s
pecadores y rogar mucho a Dios".
3.) El desenvolupament.
Malgrat totes les previsions, el cblera afecta de forma important les comarques de
Lleida l'estiu de 1885. Les actes de la Diputació del 3 de novembre contenen una
membria dels fets més relevants (11):
"El dia 2 de agosto se recibieron noticias auténticas de hallarse seriamente
invadidos 10s pueblos de Torres, Serós y Masalcoreitg y de haver ocurrido bastantes
casos en Aytona y Soses", (Tots pobles de la comarca del Segria). "Desde el 4 hasta el
15 de agosto la epidemia colérica adquirió en esta capital un desarrollo por todo
extremo imponente. A pesar de todo dominaba el Aimo esforzado que la caracteriza,
continuando el vecindario en sus habituales ocupaciones, aunque abatido por el terrible
azote a la par que la falta de subsistencias debia agravar la situación". "El 17 de agosto
habiendose presentado la epidemia e Vilanova de Alpicat con extraordinaria fuerza y
ser en dicho pueblo insuficiente la asistencia facultativa se acordó que el Dr. Fontanals
pasara el mismo desde Masalcoreitg". "El primer0 de setiembre invadió el cólera el
pueblo de Palau de Anglesola causando en breves dias numerosas víctimas, entre las
cuales se encontraba el médico de la población. El pánico que en aquella reinaba era
espantoso.,.". "Hacia 10s mismos dias de setiembre se encontraban también invadidos
10s pueblos de Granadella y Juncosa...". "Algunos dias mhs tarde se recibieron noticias
de irse desarrollando en 10s pueblos de Almenar, Alfarras y Alguaire y con este motivo
se comisionó al Dr. Fontanals para que girase una visita de inspección". "En setiembre
se recibieron también noticias de haber ocurrido casos en la importante ciudad de
Balaguer, y la Comisión acordó a propuesta de su vicepresidente subvencionar al
Ayuntamiento con la suma de 500 pesetas". "Declarada ya oficialmente la existéncia de
cólera en la capital, apareció un foc0 en el establecimiento de la Inclusa que adquirió
rápido desarrollo, pues en 10s 4 primeros dias enfermaron 19 acogidos y 7 hermanas,
ocurriendo 8 fallecimientos". "El dia 2 de setiembre se comunicaba a la Comisión la
triste noticia de que el Dr. Máximo José, que tanto celo habia prestado en todos 10s
terrenos y servicios dela profesión (era el metge de la Inclusa) había sido invadido hacia
dos dias y acababa de fallecer".
Respecte a les estacions d'observació (Llatzarets) previstes en la sessió del 20 de
juliol; la llatzaret de Vinaixa es va declarar inútil el 2 d'agost, traslladant al Dr.
Fontanals a la d'Almacelles. Quant la capital també va bser envaida i també es va
suprimir el &Almacelles (18 d'agost).
Les esmentades actes també recolleixen mesures de caire social preses per la
Diputació en aquells moments crítics: "Dictadoen 18 de agosto de repartir 200 raciones
diarias de cocido en cada una de las casas de Misericordia e Inclusa mediante la
presentación de bonos, cuyo reparto previo se encargaba a comisiones". "Una de las
asociaciones benéficas más útiles para el caso enque se hallaba la población era la que
se llama "Caridad Cristiana". La misma asociación estaba bastante necesitada de
auxilios, por 10 cua1 la Comisión no vaciló en socorrerla con un donativo de 125 pesetas
y facilitarle diariamente 12 bonos para las personas que se dedicaban al cuidado de
enfermos". "De las mhs imperiosas necesidades era el amparo de 10s niños que por
causa de enfermedad o muerte de sus padres quedaban en deplorable abandono. Para
socorrerles en la forma debida se acuerda habilitar local en el Asilo-Roca cedido
generosamente por su propietaria".
Un metge lleidat$ M. Torres, descriu en una obra que dedica a la Diputació (9)
més de 50 casos de cblera, atesos per ell. La descripció dels quals es reparteix en dos
blocs:
a ) Casos fins al 16 d'agost (14 casos). Aquest dia I'esmentat metge també
emmalalteix i no reprtn la recollida de casos fins que s'incorpora al treball.
b) Casos apareguts després del 23 d'agost (37 casos). L'últim descrit és del 6 de
setembre.
L'obra podria equipar-se a un estudi descriptiu de "serie de casos cíínics" i aporta
una dada d'interks: la letalitat observada en el conjunt de casos: 23,5% (12/51).
Tanmateix, com un dels objectius d'aquest metge era demostrar la utilitat dels
"evacuants" per a tractar el cblera, cal pensar en possibles biaixos en ser l'observador
persona directament interessada en l'estudi. En tot cas, hauríem de dubtar dels
beneficis dels evacuants en el tractament del cblera, fins i tot en el segle XIX.
Malgrat la davallada del cblera durant el mes de setembre a la capital, la malaltia
va romandre en algunes comarques. Un exemplar del peribdic "El País" del dissabte 3
d'octubre de 1885 en la seva secció "Crbnica" publica "5 invasions" i "8 defuncions" en
diferents localitats.
En un altre nivell, el "Boletín Oficial Eclesiástico" del 19 d'agost de 1885 publich
una extensa circular per al govern de les parrbquies i I'assittncia als malalts.
Curiosament en l'última fulla d'aquest exemplar es notifica la defunció de diversos
rectors a causa del cblera.
Malgrat la manca de refertncies oficials respecte els últims avenqos científics, un
peribdic local de caire satíric, "El Perro", destina gran part de I'edició del 9 d'agost a
defensar la vacuna de Ferran que s'havia estudiat durant l'epidkmia a Valbncia.
Una aproximació quantificada del problema, malgrat que possiblement pugui
estar afectada per algun biaix, ho constitueix la descripció de la morbilitat del registre
civil de Lleida ciutat.
En total es van produir 535 morts per cblera durant aquells 3 mesos. Aquesta xifra
és prou significativa si es tC en compte que la mitjana de morts anuals del quinqueni
anterior a Lleida va tsser de 782,4. Es a dir, que només a causa del cblera es van
produir durant 3 mesos quasi tants morts com en qualsevol any del quinqueni anterior.
D'altra banda s'ha de considerar que Lleida tenia 20.369 habitants (12) amb un
rang de morts dihries de 0-7 i que durant els dies de l'epidtmia hi havia més de 30
enterraments diaris.
A la taula següent s'observa la gran agregació temporal de les morts. Si tenim en
compte que aquestes només representen l'iceberg de la malaltia, cal pensar que la
majoria de casos es van originar per la contaminació d'algun factor de consum massiu;
segurament l'aigua de provelment públic. Les observacions efectuades pel Dr. M.
Torres recolzarien aquesta hipbtesi en el sentit que els casos van comenqar a aparkixer
simulthniament en diferents barris.
4.) La finalització.
Les actes de la Diputació donen per acabada I'epidémia 1'1 d'octubre de 1885: "...
se podria dar por definitivamente terminado el peligro del contagio en esta capital,
donde hacia ya bastantes dias eran rarisimas las invasiones y presentaban caracter
menos grave que anteriormente, por esta razón la Comisión creyó procedente ordenar
el regreso a esta capital de 10s acogidos que existen en la Inclusa de Cervera".
El Boletin Oficial Eclesiástico del 7 de noviembre del 1885 dóna noves directrius
davant de la situació: "habiendo cesado por la misericordia divina el cólera en este
obispado y pudiéndose dar por terminada su existencia como epidemia en España,
venimos en disponer que deje de rezarse en la Sata Misa la colecta "pro vitanda
mortalitate", diciéndose en su lugar por espacio de tres dias la "pro gratiarum
actione" ... libres de la epidemia del cólera, se ha dado a Dios gracias por el beneficio
que nos ha concedido, con solemnes funciones públicas, promovidas por la piedad de
10s fieles y celo de 10s Sres. Sacerdotes".
El primer exemplar del "Diario de Lérida" de 1de gener de 1886 dedica, encara, la
primera plana a l'epidbmia de l'últim estiu en I'article: "Tribut d'Agraiment y
Homenatge de la ciutat de Lleida al Beneit Sant Cristo Trovat a qui s'reclamd en la
pesta de cblera de l'any 1885".
L'últim cas trobat en els llibres de defuncions del registre civil es del 22 d'octubre.
CONCLUSIONS
* Hem trobat grans dificultats per seguir I'epidbmia a través de la premsa local,
degut a la manca d'exemplars d'aquell any.
* Les activitats de la Diputació s'han pogut consultar mitjanqant els llibres d'actes.
Durant aquell estiu la Diputació va actuar amb previsió i va mobilitzar recursos per tal
d'aturar I'epidbmia. Tanmateix, els esforsos esmerqats no van ser els adequats. En cap
moment es planteja la salubritat de les aigües o mesures per millorar la higiene dels
aliments.
* A la manca d'eficacia de les Institucions, s'hi va afegir la manca de visió sanitiria
del problema per part dels metges. Possiblement la medicina lleidatana de finals del
segle XIX estava bastant incomunicada. Trenta anys abans, la ciutat de Londres es
beneficia dels estudis de John Snow, demostrant la importancia de l'aigua en la
propagació de la malaltia.
* El nombre de morts de cblera (535) en practicament un mes, explica la gran
repercussió popuIar que va tenir aquesta epidbmia. En passar una ciutat del XIX d'un
mkim de 7 morts diaries, a mes de 30 justifica l'adjectiu que es va donar a aquests
fenbmens: ""Calamitats"".
BIBLIOGRAFIA
1.- Selecció de publicacions de 1'I.E.I. Anys (1942-1986), l-poca.
Lleida, I.E.I., 1986.
2.- LLADONOSA, J.: "Noticia histórica sobre el desarrollo de la medicina en Lérida".
Lleida, Colegio Oficial de Médicos, 1974.
3.- LLADONOSA, J.: "Historia de la ciutat de Lleida". Barcelona, Ed. Curial, 1980.
4.- ROSELL, J.: "La Premsa a Lleida". Lleida, Quaderns de divulgació ciutadana núm.
8. Ajuntament de Lleida, 1987.
5.- XI Exposición Bibliográfica Leridana. Libros de Medicina y afines. Lleida, I.E.I.,
1951.
6.- SOL, R.: "150años de premsa en Lleida". Lleida, I.E.I., 1964.
7.- TARRAGO, J.: "Noticias sobre la epidemia de cólera en Lérida, en el año 1835".
Lleida, I.E.I., 1979.
8.- Academia Bibliográfico-Mariana: "Lérida libre del cólera por Maria en 1865".
Lleida, Impr. Corominas, 1866.
9.- TORRES, M.: "El cólera tratado con 10s evacuantes".Lleida, Imp. J. Sol, 1886.
10.- GONZALEZ, P.: "Memoria relativa a la actual epidemia de la provincia de
Valencia". Logroño, Imp. Sanz F., 1885.
11.- Arxiu de la Diputació provincial. Llibre d'actes dels plens. 1885.
12.- Dirección General del Instituto Geográfico y Estadistico: "Reseña geográfica y
estadística de España". Madrid, 1888.