Testimonis Dimarts 8 d`octubre Un minut per pensar Dilluns 7 d

Un minut per pensar
Dilluns 7 d’octubre
Preguntes
Qui escull les teves metes?
Com camines per la vida?
Saps amb claredat cap on et dirigeixes? O cap on et
vols dirigir?
O vas simplement pel camí que marca la societat en
la que vius, reaccionant i actuant d’acord amb la
“moda” del moment?
Senyor, fes-me conscient del que tinc i del que no
tinc i sobretot, ajuda’m a triar el que vull. Dóna’m
il·lusió, esperança i fe. Il·lusió, per poder disposar de
l'energia i l'optimisme suficients com per tirar endavant les meves fites, les meves metes...Esperança,
per poder esbrinar que tinc tot allò que fa falta per
aconseguir-ho i, per tant, que és possible. I fe, per
demostrar que sóc capaç de mantenir-me ferm en
les pitjors situacions i en les més negres circumstàncies.
Obrim bé els ulls i parem bé les orelles, que vivim per
aprendre i ningú ha dit que sigui fàcil...
Quiero compartir con ustedes el secreto que me ha llevado a
alcanzar todas mis metas: mi fuerza reside únicamente en mi
tenacidad.
Louis Pasteur
Testimonis
Dimarts 8 d’octubre
Jo, Francesc
Jo, Francesc, fill de Pere Bernardone, ric comerciant, vaig créixer amb un
tarannà obert, jovial i alegre. A casa els vaig sortir rebel. M'anava massa
la marxa, i les meves festes a Assís eren sonades. Ambicionava arribar a
ser noble. Volia destacar sobre els altres. La guerra contra l'emperador
(1204) em va oferir aquesta oportunitat. Em vaig allistar i vaig partir cap
al sud decidit a buscar-me un futur. No obstant això una malaltia inesperada va contrariar els meus plans... Quan em vaig recuperar de la llarga
malaltia, vaig haver d'enfrontar-me a una gran tristesa que m'envaïa.
Estava fet un embolic i vaig tancar-me en mi mateix evitant tot el que
abans m'era familiar. Havia gaudit de la vida, però em sentia insatisfet i
intuïa que havia d'haver alguna cosa que em pogués fes viure al límit...
Vaig començar a freqüentar llocs solitaris. Això em va portar a donar una
primera resposta a la meva existència, tot i que les conseqüències van ser negatives:
enfrontaments amb el meu pare, la solitud dels amics... Cert dia, meditant de geDimecres 9 d’octubre
nolls, davant el Crist de Sant Damià, vaig sentir aquelles paraules que tantes vegades
havia sentit o llegit: " Francesc, ves i repara la meva casa,
ja que com veus , amenaça ruïna". Jo, sense pensar- s'ho
Relats
dues vegades, vaig començar a treballar i vaig reconstruir
La companya de viatge
un petit monestir al costat de l'església campestre. Però
Diuen que una vegada una oreneta arribava tard a l'última cita de la
de sobte em vaig adonar que l'ESGLESIA era més que l'estardor. L'estiu s'acabava, i totes les seves companyes ja havien partit
cap a països de clima més càlid. Què podia fer? Es va llençar tota sola glésia de Sant Damià. Em vaig adonar que el rostre de
al mar. El sol brillava fort i no es veia cap vaixell. Desprès de vàries Jesús, aquest Jesús que em mirava des de la creu, era més
hores de vol, va perdre els ànims i es va esgotar. Va decidir deixar-se viu, més latent, més dialogant ... que l'Església tenia un
caure en l'aigua i morir, perquè havia arribat al límit de les seves for- cos: el dels homes . I els homes un rostre: el de Crist. Des
ces. En aquest moment va veure una altra oreneta que planejava de llavors vaig intentar trobar-me amb l'Església i amb els
gairebé arran de mar en la mateixa direcció. Es va alegrar i fent un homes , especialment amb els més pobres , veient en ells
esforç remuntà el vol. Cada cop que se sentia cansada mirava a la el rostre de Jesús. Vaig tenir la gran sort de comprendre
seva companya que la seguia en tot el trajecte. Així cada vegada vola- que l'amor és el motor de l'Evangeli, el cor de l'Església i
va amb més força. Va arribar la nit i la seva amiga va desaparèixer, la societat, l'únic capaç de crear la pau de l'Esperit , la pau
però la meta estava molt a prop i l'oreneta va tenir forces per conti- interior i exterior , la fraternitat , la proximitat , la convinuar. Quan va arribar, es va dir a si mateixa:
vència, la vida ...
- "On és la meva companya de viatge? O potser era tan sols la meva
Signat: Francesc d' Assís
pròpia ombra projectada sobre l'aigua del mar?"
Ella mateixa, gairebé sense saber-ho, s'havia donat les forces i els
Aquests apunts biogràfics de Sant Francesc d’Assís fets en
ànims que necessitava.
primera persona ens ajuden a il·lustrar el tema d’aquesta
setmana: les nostres metes. El jove Francesc, amb l’ajuda
I seguim parlant dels companys/es en viatge de la vida. L’oreneta del
conte ens apunta que el millor company és un mateix. Cadascú de del Déu va triar un camí, i per cert gens fàcil.
nosaltres ha de trobar dins seu la força necessària per recórrer el ca- Amb qui em recolzo jo per escollir les meves metes?
Dijous 10 d’octubre
Una mirada al món
"Me llamo Benjamín Serra, tengo dos carreras y un máster
y limpio WCs en Londres"
El joven español que este fin de semana ha revolucionado las
redes sociales explica en el programa “8 al dia” la realidad de
los licenciados que emigran.
Me llamo Benjamín Serra, tengo dos carreras y un máster y
limpio WCs". Con esta confesión en primera persona lanzada
en Twitter, usando 14 palabras y en menos de 140 caracteres, un joven español que vive en Londres ha logrado transmitir mejor que cualquier estudio sociológico la realidad de
los jóvenes licenciados españoles que se ven obligados emigrar a otros países de Europa ante la falta de oportunidades
en su propio país.
El pasado viernes por la noche, tras desahogarse por teléfono con su familia, Benjamín Serra lanzó el breve pero contundente mensaje en Twitter, acompañado de un texto publicado en Facebook en el que explicaba mejor su situación y
sentimientos: "Hoy, por primera vez,
me he visto desde fuera. Me he visto
Pregarock
limpiando los aseos". Serra fue Premio
Extraordinario de Fin de Carrera en sus Hoy. Macaco
dos licenciaturas, pero lleva cinco meses trabajando en una cafetería de la Hoy empezamos de nuevo, hoy-hoy-hoy...
capital británica y entre sus tareas está trenzamos los brazos, cambiamos el paso
el primer día de tu vida
"limpiar mierda en los aseos".
puede ser hoy…
Si posem la nostra meta en l’èxit professional pot passar-nos com al noi
d’aquesta notícia. La insatisfacció és
evident en les seves paraules i això no
ajuda gaire a la superació de les dificultats. Si som capaços d’entendre que
qualsevol moment de la nostra vida,
fins i tot els més complicats, són processos de creixement personal, serem
capaços de ser feliços fins i tot quan
creiem que això pot semblar impossible.
Ànims, Benjamí , quan estiguis preparat, arribarà la teva oportunitat!
Perdí la cuenta de mí
por estar contando días
que nunca venían.
Andaba parado corriendo
por las prisas que avanza
esa, que solo despista
y ahora sé que las horas de la vida
no son del reloj
y ahora sé que una vida por sus pasos
se reconoce mejor
y ahora sé que mi próxima meta
es para mí en tu compañía.
Hablaba con las rosas mi niña
señalando las espinas
buscaba respuestas en otros con preguntas
que corrían torcidas
y ahora sé que la velocidad
sólo se consigue caminando
Divendres 11 d’octubre
y ahora sé que me olvide de saborear
por correr tragando
y ahora sé que mi tiempo y el tuyo
hoy irán de la mano.
Hoy empezamos de nuevo, hoy...
trenzamos los brazos, cambiamos el paso
el primer día de tu vida
puede ser hoy...
Les metes són més que desitjos o somnis.
Les metes estan relacionades amb el que
volem fer, per tant, la meta és l’antecedent
de l’acció. I la cançó ens encomana a començar ja a caminar cap a la meta, a treballar per aconseguir el somni.
Avui i no demà, ara és el moment... A poc a
poc, amb confiança, amb seguretat...perquè la vida és un instant massa
preciós per gastar-lo ràpidament. Però sense perdre mai de vista l’objectiu que no
hauria de ser un altre que la felicitat compartida.....
“Pregúntate si lo que estás haciendo hoy te acerca al lugar en el que quieres estar mañana”.
J. Brown.
RECORDEU: DEMÀ, DIA 12, CELEBREM LA MARE DE DÉU DEL PILAR