CANALDA I CALBÓ, Agustí

Lecciones de Ginecopatía o enfermedades especiales de la mujer profesadas en la Facultad de Medicina de Valencia. Recogidas taquigráficamente por D. Enrique Almar. València: Imprenta de José M.
Blesa, 1881.
«Article notable». La Veu de Montserrat (1882), p. 407.
«El monopoli de Madrid». La Veu de Montserrat (1883), p. 403.
Programa de Terapéutica y Farmacología, redactado y seguido en el
curso de 1882 a 1883. Barcelona: Imprenta de Miret, 1883.
Descripción de un monstruo exencefálico-celosomiano. València: Imprenta y Librería de Ramón Ortega, 1884.
De la antisépsia preventiva en los partos normales. Comunicación presentada al Congreso médico de Barcelona de 1888 leída y discutida
en la segunda sesión de la Sección de Cirugía el día 11 de Septiembre de 1888. València: Imprenta de Ortega, 1888.
«Antisepsis puerperal práctica». Gaceta Médica Catalana. Núm. 305
(1890), p. 129-133.
«Contribución al estudio de la hemiplegia puerperal». Gaceta Médica
Catalana. Núm. 312 (1890), p. 358-362, i núm. 313 (1890), p. 3873900.
«Historia de la infección». A: Acta de la sesión inaugural. Barcelona:
Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, 1892, p. 31-57.
Fonts: 37, 57, 103, 121, 227, 233, 234, 235, 241 i 243.
80
CANALDA i CALBÓ, Agustí
Farmacèutic. Visqué a Vic durant el segle xix. Va ser un dels
fundadors del Círcol Literari de Vich, institució en la qual
pronuncià diverses conferències amb continguts científics.
En aquest sentit, el 16 de març de 1862 llegia una memòria
titulada «Consideraciones cosmológicas sobre los terremotos
de Mendoza y torre de Grecco», en la qual atribuïa l’origen
dels terratrèmols a l’acció de la «calor central cada día más
impotente». Després de donar a les erupcions volcàniques el
mateix origen i criticar la doctrina neptuniana (que defensava
un origen de les roques i de la mateixa escorça terrestre degut a l’acció de l’aigua), concloïa «que esos fenómenos irian
siendo cada dia menos violentos y menos frecuentes a causa
de ir disipándose cada dia el calor del núcleo terrestre», que
la Terra podia arribar a esdevenir una «masa helada inhabitable». Aquestes afirmacions sembla que no van agradar a
una part de l’auditori. D’alguna manera, les idees plutonianes (que defensaven un origen de les roques i de l’escorça
terrestre degut a l’existència d’un foc intern) contradeien el
Diluvi Universal en negar el paper de l’aigua com a força
de modelació terrestre i en conseqüència es qüestionaven les
Sagrades Escriptures. Per calmar els ànims, un cop acabat
el discurs del senyor Canalda, Francesc d’Assís Aguilar,*
clergue i futur bisbe de Segorb, va intervenir assegurant que
«las teorias expuestas por el señor disertante eran solo hipótesis más ó menos fecundas, y que los descubrimientos de
las ciencias naturales en nada se oponian á la relacion de la
Cosmogonia de Moisés». Va rebatre les teories dels pluto­
nians perquè, segons ell, no podien explicar la formació dels
terrenys sedimentaris, i s’arrenglerava així amb els partidaris
del neptunisme. Canalda, diplomàtic però sense renunciar a
les seves idees, va replicar que «las observaciones juiciosas
del Sr. Aguilar en nada se oponían á las teorias por él expuestas por cuanto no era enteramente sistemático, sino ecléctico; que si bien la formación de los terrenos de sedimento no
podia esplicarse sino atribuyéndola á la accion de las aguas,
dichos terrenos habian sido depositados muy posteriormente
a la época en que el globo era una masa enteramente derretida
por el fuego», cosa que, segons ell, no refutava el que acabava
d’afirmar. Sembla que el debat no va anar més enllà, però
aquesta discrepància ens mostra que a Vic també es van produir episodis d’alguns dels debats que marcaven l’actualitat
científica de l’època.
Bibliografia
Relación de los depósitos naturales de carbón piedra con el estado
físico del globo terráqueo en sus primeras edades. Conferència
pronunciada al Círcol Literari de Vich el dia 15 de maig de 1861.
[Manuscrit no localitzat.]
Consideraciones cosmológicas sobre los terremotos de Mendoza y
torre del Greco. Conferència pronunciada al Círcol Literari de Vich
el dia 16 de març de 1862. [Manuscrit no localitzat.]
Fonts: 31, 243 i 292.
CANELLES i CARRERA, Agustí
Astrònom i matemàtic. Va néixer a Alpens el 23 de juny de
1765. Cursà els primers estudis a Vic on va aprovar gramàtica
i retòrica. Després es va traslladar a Barcelona on va cursar
filosofia al Seminari Tridentí. Tot seguit va estudiar a l’Escola de Nàutica de la Junta de Comerç de Catalunya on va
obtenir el títol d’aspirant. Com era preceptiu per a obtenir
el títol de pilot, Canelles va haver de fer pràctiques en un
viatge transatlàntic. El 1788 es va embarcar cap a la ciutat
de Veracruz, situada a la costa del golf de Mèxic. Sembla
que les penalitats del viatge van ser determinants per tal que
abandonés la carrera nàutica. Decidí canviar del tot el seu
rumb vital entrant a l’orde dels trinitaris calçats. En aquesta
època va cursar filosofia i sagrada teologia. Va ser nomenat
lector en arts (1797) i lector en teologia (1800). El 15 d’abril
de 1803 sol·licitava entrar a la direcció d’àlgebra i geometria de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Va presentar la memòria Proyecto de una medida universal
83