FRANQUISME: quaranta anys de censura

FRANQUISME: quaranta anys de
censura
Forcada Polo, José. Els Calsonsillos de Roc [mecanoscrit,
1937]. Exemplar censurat. BVNP. Col·lecció Valenciana
Les conseqüències, entre nosaltres, de la guerra -i del seu
desenllaç en favor dels sublevats- significà en la pràctica
l’eliminació de qualsevol tipus de crítica satírica del
règim ni dels aliats que li donaven suport. La subjecció a
censura de totes les publicacions i l’evident caràcter
revengista del nou estat arraconaren la mordacitat popular
en l’àmbit domèstic, l’exili o la clandestinitat. L’única
sàtira permesa en públic era la que el règim feia dels seus
enemics i dels seus costums, sobretot abans de la derrota
dels nazis en la II Guerra Mundial. El geni creatiu
valencià, viu durant molts segles, no va tindre més remei
que mutar cap a un humor subtil, aparentment neutre, en què,
només sota unes claus molt encriptades, deixava veure la
seua llunyania i la seua ‘desafección a los sagrados
principios y valores del Movimiento’.
Las consecuencias, entre nosotros, de la guerra -y su
desenlace en favor de los sublevados- significó en la
práctica la eliminación de cualquier tipo de crítica
satírica del régimen o de los aliados que lo apoyaban. La
sujeción a censura de todas las publicaciones y el evidente
carácter revanchista del nuevo estado arrinconaron la
mordacidad popular en el ámbito doméstico, clandestino o del
exilio. La única sátira permitida en público fue la que el
régimen hacía de sus enemigos y de sus costumbres, sobre
todo antes de la derrota nazi en la II Guerra Mundial. El
genio creativo valenciano, vivo durante muchos siglos, tuvo
que mutar hacia un humor sutil, aparentemente neutro y en el
que sólo bajo unas claves muy encriptadas dejaba entrever su
lejanía y ‘desafección a los sagrados principios y valores
del Movimiento’