Antropologia Social 2662 ANTROPOLOGIA SOCIAL Crèdits teòrics 4 i crèdits pràctics 2 Curs 2002-2003 DRA. MARIA ANTÒNIA CARBONERO GAMUNDÍ OBJECTIUS I CONTINGUTS “Comprender el mundo es comprenderlo en cuanto capaz de transformarse”. B. Brecht. L'assignatura té com a objectiu aportar al futur treballador social l’objecte i mètodes de l’Antropologia i els seus principals enfocaments teòrics actuals. Se pretén proporcionar instruments per a la comprensió, explicació i anàlisi dels fenòmens socials i culturals que són a la base de les situacions que haurà d'afrontar. Els continguts de l'assignatura s'orienten en tres eixos: Conceptes fonamentals de l'antropologia social, mètodes i tècniques de l'enfoc antropològic i problemàtiques antropològiques de les societats actuals, amb especial atenció a la qüestió de la marginació i dels ètnics i culturals a Espanya. ORGANITZACIÓ DEL CURS I AVALUACIÓ El curs està organitzat en dues vies Una primera formada pel contingut teòric que s'impartirà durant les classes i que s'avaluarà mitjançant exercicis escrits, i una segona, de tipus pràctic que s'articularà entorn a les activitats pràctiques dels alumnes. 1. El contingut teòric està dividit en set blocs temàtics i s'avaluarà a partir d’examen parcial al febrer i exàmens finals de juny i setembre. 2. El contingut pràctic constarà de: la preparació per part dels alumnes de textos curts (de dues a cinc pàgines) de tipus pràctic a partir de vídeos, u altre material que s’exposi en relació a la temàtica del curs, d'acord amb els crèdits pràctics de l'assignatura. Una recensió durant el curs d'un dels llibres recomanats. -1- Antropologia Social TEMARI COMENTAT NUCLI 1. L’antropologia social L’antropologia estudia els pobles antics i moderns i els seus estils de vida i es caracteritza per una perspectiva global, comparativa i muldimensional. A partir de la definició de l’antropologia en el context de les ciències socials el primer nucli temàtic introdueix a l’alumne en el que constitueix el camp d’investigació de la antropologia social i la seva relació amb altres branques de l’antropologia i de les ciències socials. Com es formaren les primeres teories antropològiques i la antropologia com a ciència social?. Aquesta es la qüestió que es planteja el tema tercer d’aquest bloc. Des de Kant i Rousseau i l’antropologia com a ciència dels primitius i l’evolucionisme fins al plantejaments actuals de les principals corrents antropològiques. Per últim es pretén una reflexió sobre la utilitat de la perspectiva antropològica pel desenvolupament del Treball Social. NUCLI 2. Mètodes i tècniques d'investigació en Antropologia L’Antropologia és una ciència crítica al considerar la nostra cultura com una més el que exigeix com a condició necessària el distanciament, la ruptura amb la nostra pròpia cultura per a poder abordar la mirada de l’altre. El segon nucli temàtic pretén aproximar a l’alumne a la metodologia del treball antropològic, al significat de la perspectiva emic i etic en les ciències socials i a l’especificitat de la perspectiva emic en el mètode antropològic. Es desenvolupa el mètode de l’observació participant i els estudis etnològics de comunitats que han caracteritzat l’antropologia. Es tracta de com s’organitza el treball de camp, com es du a terme, i com es registra la informació. A continuació s’aborda el mètode biogràfic, des de les entrevistes en profunditat a la construcció de les histories de vida. Per últim es tracta de com analitzar la informació recollida en la investigació qualitativa. NUCLI 3. Cultura i interacció social El tercer bloc temàtic es divideix en quatre temes. Es comença amb l’estudi del concepte de cultura en l’antropologia social i de les seves dimensions; la cultura com a conjunt material i no material i el caràcter simbòlic de la cultura. Tot seguit es tracta de les perspectives teòriques sobre la relació de cultura i societat. El tema desè fa referència a un tema més específic el dels canvis en la regulació cultural a partir de la teoria de N. Elias sobre el procés d’individualització en el capitalisme. La perspectiva adoptada és la que relaciona l’organització del treball postfordista (amb totes les seves implicacions) amb el decliu de les relacions associatives pròpies del fordisme (sindicats, partits polítics) i la reactivació de les microxarxes basades en la reciprocitat, la flexibilitat i el clientelisme. El resultat es la aparent contraposició d’un mon cada cop més homogeni i integrat i unes societats cada cop més fragmentades on els nacionalismes i tribalismes tenen un paper creixent. -2- Antropologia Social Les noves tendències en les relacions socials no s’entenen, emperò sense plantejar el paper dels mitjans de comunicació en la regulació del capitalisme postindustrial. Termes com la societat de la informació o la societat xarxa s’utilitzen per intentar abastar la magnitud de la revolució en les comunicacions i les seves implicacions. En el tema onzè s’introdueix una primera panoràmica de la “cultura depredadora” i la qüestió de la identitat en el capitalisme post-industrial que es reprendrà quan s’estudií, més en concret, el paper del mitjans de comunicació en la societat de la informació. NUCLI 4. Producció/reproducció en el capitalisme. L’antropologia ecològica L’àrea temàtica següent comprèn el que es pot denominar antropologia ecològica i del desenvolupament i que abasta des d’una perspectiva integrada l’ecologia, l’economia i els sistemes humans a partir de la l’eix conductor de les relacions dels sistemes de producció i de reproducció per comprendre el desenvolupament del capitalisme. Pel que fa als sistemes de producció es tractarà de la seva organització en el sistema capitalista mundial i del paper de l’intercanvi desigual. El tractament dels sistemes de reproducció centra l’atenció en la qüestió del gènere i en la qüestió ecològica. S’introduiran les perspectives de la justícia ambiental i l’ecofeminisme. Els aspectes teòrics tractats anteriorment permetran una aproximació al tema del desenvolupament i subdesenvolupament a l’actualitat amb especial referència al tema del deute econòmic i deute ecològic. NUCLI 5. Família i parentiu L’estudi de la família parteix dels conceptes introductoris de parentiu, filiació i matrimoni. A continuació es tracta de la qüestió de l’origen i universalitat de la família. El tema de família i parentiu es completa amb dos temes que tracten la relació de la família i l’organització social, lo públic i privat a la família i els canvis en les relacions intrafamiliars a la societat actual. NUCLI 6. La dinàmica social i la producció de marginació Els elements teòrics que integren els distints blocs temàtics s’apliquen en aquest bloc per a comprendre com es produeix la marginació social a partir de les relacions entre els integrats i exclosos. Segons la perspectiva de Norbert Elias el tema central es la mecànica de l’estigmatització. Com es crea l’estigma social i es reprodueix a través de l’anomia, incapacitat dels individu per constituïr-se en actor que provoca l’interiorització de l’estigma social. En aquest enfocament es considera que el principal son les relacions de força i d’exclusió del grup menys afavorit, i que les relacions de raça són en realitat relacions integrats exclosos d’un tipus particular. Els següents temes que integren aquest nucli recullen aspectes més específics de les relacions d’exclusió: la història i situació actual de l’ètnia gitana, el tema del control social i la violència, la problemàtica de la immigració sobretot extracomunitària , la qüestió de la droga, les seves causes i repercussions socials. -3- Antropologia Social NUCLI 7. Cultura i ciutat. Antropologia urbana El programa es tanca amb un capítol orientat als conceptes centrals de l’antropologia urbana. Com s’articula la desigualtat social en el territori. Com es caracteritzen les xarxes socials a la ciutat i a que es denomina l’habitat urbà. El darrer tema es dedica especificament als guettos i bandes urbanes, realitat o mite. -4- Antropologia Social TEMARI DESENVOLUPAT NUCLI I. L’antropologia social Tema 1: L'antropologia en el context de les ciències socials Tema 2: L’antropologia social, relació amb altres branques de l'antropologia i altres ciències socials Tema 3: Teories antropològiques. Desenvolupament i problemàtiques actuals Tema 4: Aplicacions de l'antropologia i treball social NUCLI 2. Mètodes i tècniques d'investigació en antropologia Tema 5: Metodologia del treball antropològic: el mètode comparatiu i la etnologia Tema 6: La observació participant. Els estudis de comunitats Tema 7: L’entrevista en profunditat. El mètode biogràfic. NUCLI 3. La Cultura i interacció social Tema 8: Concepte, característiques, cultura/societat tipus. Perspectives teòriques sobre Tema 9: Canvis en la regulació “cultural”. El procés d’individualització en el capitalisme Tema 10. Problemàtiques de la cultura en la societat industrial i postindustrial. La societat de la informació. El paper dels mitjans de comunicació. -5- Antropologia Social NUCLI 4. Producció/reproducció en el capitalisme. Antropologia del desenvolupament Tema 11. Els sistemes de producció i el desenvolupament del capitalisme: l’intercanvi desigual Tema 12. Els sistemes de reproducció i el capitalisme. La qüestió del gènere i la qüestió ecològica Tema 13. El desenvolupament i el subdesenvolupament: deute econòmica i deute ecològica. NUCLI 5. Família i parentiu: Canvis en les societats desenvolupades Tema 14: El grup domèstic: la família i les seves funcions. Matrimoni, parentiu i filiació Tema 15: Família i organització social: Lo públic i privat a la família actual Tema 16: Canvis en les relacions intrafamiliars: família i gènere NUCLI 6. La dinàmica social i la producció de marginació Tema 17. Les relacions integrats/exclosos i la mecànica de la marginació. Tema 18. El control social i la violència. Tema 19. Racisme i etnicitat: l’ètnia gitana. Tema 20. Immigració i marginació. Tema 21. El problema de la droga. -6- Antropologia Social NUCLI 7. Cultura i ciutat. Antropologia urbana Tema 22. L'habitat urbanita i les xarxes socials dins la ciutat Tema 23. Els canvis culturals, el mestissatge, cosmopolització i localismes Tema 24. Espai urbà i classes socials. La segregació social i urbana: els guettos i tribus urbanes -7- Antropologia Social BIBLIOGRAFIA BESTARD, J. i CONTRERAS, J. (1987): Bárbaros, paganos, salvajes y primitivos. Introducción a la antropologia, Barcanova, Barcelona. HARRIS, M. (1994): Introducción a la antropologia general, Alianza editorial, Madrid. KOTTAK, C. P. (1994): Antropología. Una exploración de la diversidad humana con temas de antropología hispánica, Graw-Hill, Madrid. MAIR, L (1974): Introducción a la antropología social, Alianza, Madrid. NUCLI 1. L’ANTROPOLOGIA SOCIAL BLOCH, M. (1977): Analisis marxistas y antropologia social, Anagrama, Barcelona BOHANNAN, P i GLAZER, M. (1992): Antropología, Mc Graw-Hill, Madrid. ESTEVA FABREGAT, C. (1973): Antropologia Industrial, Anthropos, Barcelona. EVANS-PRITCHARD, E. (1973): Antropología social, Nueva Visión, Buenos Aires. HARRIS, M. (1985): El desarrollo de la teoría antropológica, Siglo XXI, Madrid. HARRIS, M. (1985): Materialismo cultural, Alianza, Madrid. PALERM, A. (1977): Introducción a la teoria etnológica, Instituto de Ciencias Sociales, México. PRAT, J. (1996): El estigma del extraño, Ariel, Barcelona. REYNOSO, C. (comp.) (1991): El surgimiento de la Antropología Postmoderna, Gedisa, Barcelona. NUCLI 2. MÈTODES ANTROPOLOGIA I TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ EN CRESWELL, R. i GODELIER, M. (1981): Utiles de encuesta y de análisis antropológicos, Fundamentos, Madrid. DELGADO, J. M. y GUTIERREZ, J. (1993): Técnicas cualitativas en investigación social, GARCÍA FERRANDO, M i altres (1990): El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación, Madrid. HAMMERSLEY, ATKINSON (1994): Etnografia, Barcelona. KRADER, L. (1988): Los apuntes etnológicos de K. Marx, Ed. Siglo XXI, Madrid. TAYLOR, S. J. y BOGDAN, R. (1996): Introducción a los métodos cualitativos de investigación, Barcelona. -8- Antropologia Social NUCLI 3. CULTURA I INTERACCIÓ SOCIAL BELL, D. (1977): Las contradicciones culturales del capitalismo, Alianza Universidad, Madrid. CASTELLS, M. (1997): La era de la información: economia, igualdad y cultura. La sociedad red, Madrid. CHOMSKY, N. y HERMAN, E.S. (1995): Los guardianes de la libertad, Grijalbo Barcelona. ELIAS, N. (1987): El proceso de la civilización, Fondo de Cultura Económica, Madrid. GEERTZ, C. (1988): La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona. HARRIS, M. (1979): Canibales y reyes: los orígenes de las culturas, Alianza Editorial, Madrid. HARRIS, M. (1980). Vacas, cerdos, guerras y brujas. Alianza edit. LINTON, R. (1973): Cultura y personalidad, Fondo de Cultura Económica, México. LIPOVETSKY, G. (1986): La era del vacio. Ensayos sobre el individualismo contemporáneo, Anagrama, Barcelona. ROSSI, I. i O' HIGGINS, E. (1981): Teorias de la cultura y métodos antropológicos, Anagrama, Barcelona. SAHLINS, S. (1988): Cultura y Razón práctica, Gedisa, Barcelona. NUCLI 4. PRODUCCIÓ/REPRODUCCIÓ EN EL CAPITALISME AMIN, S. (1998): El capitalismo en la era de la civilización, Paidós, Madrid. FIRTH, R. (1974): Temas de antropologia económica, Fondo de Cultura Económica, México. HARRIS, M. y ROSS, E. (1990): Muerte, sexo y fecundidad. La regulación demográfica en las sociedades preindustriales y en desarrollo, Alianza Universidad, Madrid. HOBBELINK, H. i altres (1992): Pobreza, desarrollo y medio ambiente, Deriva Editorial, Barcelona. MARTÍNEZ ALIER, J. (1997): "Deuda ecológica y deuda externa", Ecología política, nº 14, pp. 157-173. MARTÍNEZ ALIER J. i SCHLÜPMANN, Kl. (1191): La ecología y la economía, Fondo de Cultura Económica, México. O'CONNOR, J. (1997): "¿Qué és la historia ecológica? ¿por qué la historia ecológica?", Ecología política, nº 14, pp. 115-130. NUCLI 5. FAMÍLIA I PARENTIU AA.VV., (1996): "Què fa la família? Societat, cultura, i família a Catalunya", Revista d'etnologia de Catalunya, num. 8. AA.VV. (1997): Nous models de família en l'entorn urbà, Generalitat de Catalunya -9- Antropologia Social Departament Benestar Social, Barcelona. BOTT, E. (1990): Familia y redes sociales, Editorial Taurus, Madrid DURÁN, M. A., dir. (1988): De puertas adentro, Instituto de la Mujer, Ministerio de Asuntos Sociales, Madrid. GOUGH, K. (1974): "El origen de la familia", a Anagrama, Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia, Barcelona. GOUGH, K. (1974): "Los nayar y la definición del matrimonio", a Anagrama, Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia, Barcelona. LEVI-STRAUSS, C. (1974): "La familia", a Anagrama, Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia, Barcelona. SALAZAR I CARRASCO, C. (1995): "Perspectives en l'estudi de la família i el parentiu des de l'antropologia social", L'Avenç, nº 190, pp. 46-50. SEGALEN, M. (1992): Antropología histórica de la familia, Taurus, Madrid. SPIRO, M.E. (1974): "¿Es universal la familia?", a Anagrama, Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia, Barcelona. WALTERS, M. (1991): La red invisible (Pautas vinculadas al género en las relaciones familiares), Paidós, Buenos Aires. NUCLI 7. DINÀMICA SOCIAL I PRODUCCIÓ DE MARGINACIÓ ALVAREZ-URIA, F. (1983): Miserables y locos. Medicina mental y orden social en la España del siglo XIX, Tusquets, Barcelona. CAMI J. i BARRIO, GR. (1991): El consumo de drogas en España: tendencias, repercusiones y políticas desarrolladas, Rand Corporation, Washington. CASTEL, R. (1995): Les Métamorphoses de la question sociale. Une chronique du salariat, Fayard, Paris. CONDE GUTIÉRREZ DEL ÁLAMO, F. y CALLEJO GALLEGO, J. (1994): Juventud y consumo, Ministerio de Asuntos Sociales, Madrid. ELIAS (1986): "Deporte y violencia", a Materiales de sociologia crítica, La Piqueta, Madrid. ELIAS, N. i SCOTSON, J. L. (1997): Logiques de l'exclusion, Fayard, París. FERNÁNDEZ, PEDRO ESCOBAR (1998): "La exclusión social de la inmigración africana. Un análisis de la prensa diaria almeriense", a Africanos en la otra orilla, Icaria Antrazyt, Barcelona, pp. 235-272. FOUCAULT, (1980?): Genealogía del racismo, La Piqueta, Madrid. GOFFMAN, E. (1973): Internados, Amorrortu, Buenos Aires MARTÍNEZ, ROSARIO MARTÍNEZ (1998): "Los inmigrantes africanos en el Centro Penitenciario de Almeria", a F. Checa, Africanos en la otra orilla, Icaria Antrazyt, Barcelona, pp. 193-235. MARX, K. i ENGELS, FR. (1978): La Sagrada Familia. La situación de la clase obrera en Inglaterra, Grijalbo, Barcelona. ROMAN, SAN (1994): La diferència inquietant, Alta fulla, Barcelona. -10- Antropologia Social SEN, A. (1995): Nuevo examen de la desigualdad, Alianza editorial, Madrid. VARELA, J. (1995): "La prostitución el oficio más moderno del mundo", Archipiélago, nº 21, pp. 52-70. VV, AA. (1993): Las drogodependencias: perspectivas sociológicas actuales, Madrid. VV.AA. (1995d): Pensar la igualdad y la diferencia, Colección Igualdad, vol. 2, Fundación Argentaria-Visor Distribuciones, Madrid. NUCLI 8. CULTURA I CIUTAT CASTELLS, M. (1986): La ciudad y las masas, Alianza Universidad, Madrid. FEIXA, C. (1998): De jóvenes, bandas y tribus, Ariel, Barcelona. FERNÁNDEZ DURÁN, R. (1993): La explosión del desorden. La metrópoli como espacio de la crisis global, Editorial Fundamentos, Madrid. GIL CALVO, E. (1985): Los depredadores audiovisuales. Juventud urbana y cultura de masas, Tecnos, Madrid. MAFFESOLI, M. (1990): El tiempo de las tribus, Icaria, Barcelona. SEGALEN, MARTINE (1993): "Identités culturelles et appropiation de l'espace", In: J. Roman, Ville, exclusion et citoyenneté. Entretiens de la ville II, Éditions Esprit, Paris, pp. 205-220. Lectures: FUNES, J. i ROMANÍ, O. (1986): Dejar la heroina, Cruz Roja española, Madrid. GAMELLA, J. (1990): La historia de Julián. Memorias de heroína y delincuencia, Editorial Popular, Madrid. GOFFMAN, E. (1973): Internados, Amorrortu, Buenos Aires HARRIS, M. (1980). Vacas, cerdos, guerras y brujas. Alianza edit. LEWIS, O. (1982): Los hijos de Sanchez, Grijalbo, Barcelona. MIQUEL, A. (1996): Un soc al pla, Govern Balear. ROMAN, SAN (1994): La diferència inquietant, Alta fulla, Barcelona. ROMANÍ, O. (1983): A tumba abierta. Autobiografía de un grifota, Anagrama, Barcelona. SUTHERLAND, E. (1984): Ladrones profesionales, La Piqueta, Madrid. -11-