L`avi Te nas Francesc de A. Lluis Rabassa

voz
AI
GE NT D.'A.Q.UELL
Juan
L'avi
GODoooo
...UN DIBUj \N1'I
^J"arré iXabal
En el patíbulo de los acusados nuestro
redactor y dibujante Farré, no hace falta
que le presentemos -aparte de que no se lo
/metece- pues todos los lectores de VOZ,
demasiado le conocemos, por su pincel y
su pluma indiscreta. Vamos al asalto!...
— ¿No te avergüenzas de tus dibujos?
— A veces sí.
— ¿Peloa lo Beattles o a lo Yul Brunner?
—: A lo Farré y nada más.
;
—r- ¿Eres abstracto?
— Me gusta la pintura moderna, pero
.que tenga un sentido; un bote de color tirado al azar encima de una tela no me
convence demasiado, aunque, tenga armonía.
.'
— ¿Es necesaria la locura para ser un
buen artista?
— Es indispensable ser bueno, la locura
vienedespués.
V ' ; '•
— ¿Qué es lo más difícil de representar?
— El amor.— ¿Y lo más fácil?
— Un cielo sin nubes o un trozo de carbón dentro de una mina oscura.
— ¿Estudias nuevas técnicas y nuevos
desarrollos?
— El hombre jamás debe darse por satisfecho, la vida ha de ser un continuo estudio.
— ¿Qué color te gusta más?
, — Me gusta el color del cristal con que
se mira.
— ¿Dónde tienes las fuentes de inspiración?
T e n as
Persona inolt marinera, d'oüci rnanyá o serraler especialitzat, entre altres coses, en
fcr i arreglar panys i claus. En e¡ temps de fredor ja el véieu al matí sortint de missa
primera, encara fose, amb el tapaboques doblat damunt les espatlles i arnb el martell picanl sobre l'enclusa íot fent feina.
lira inolt religiós; tenia la coslum, en alguna divendres i en particular en els de la
Quaresma, de fer el Viacrucis per dins del temple amb una candela encesa i un llibre, Ilegi.nt les Estaciona acompanyat d'unes quantes persones si fa o no fa de la seva edat. Al
despedir-se al portal de l'Església, si era en temps de Quaresma, un o altre li deia: — Miquel, fins divendres que ve, si Déu vol. Bona nit i a Déu siau.
Aquest bon home era el propietari del «joc dé les botxes», joc que tot girava al voltant
del «bolitx», prenien la mida de la que hi era mes apropj amb una canya o bastó o, sino,
ainb un parell de trossos de palla o lo que els venta mes a má; joc tot senzilleaa on s'hi
divertien uns quants hornea grana o entrata en anys, els uns jogant i els altres mirant i cotnentant les jogades. Mes d'una vegada s'enerespia la discussió «per si l'un ha fet ací o
l'altre ha fet allá», pero sense cap mala expressió, quedant sempre tots amics.
Francesc de A. Lluis Rabassa
Mes conegut peí Sr. Fruncí o lin Franeí. Kra el propietari de l'antiga botiga del mateix
nom situada a! comencament del carrer d'Ollers, que íeien de confitéis i cerera, especialilzats en fer «antorxes». No fa molts anys que encara es conservava la taula on hi treballaven la cera,
Al fer-se gran i retirar-se riel negoci va traspassar la botiga e En Joan Puigvert, de
Les Ferreries (Palafolls) conegut per en Robelló. Ketirat del negoci, En Francí i la seva
dona varen anar a viure al carrer del Carme on hi varen morir.
De jove havia figurat en la política, formant part deis que en aquel! temps, en els pobles, en deien «avarncats». A l'ésscr destronada la Reina Isabel 1.1 l'any 1868, els seus companys l'eíegiren President de la Junta Local Revolucionaria. A l'establ¡r-se a nostra Vila
el Somatent l'any 1887, va ésser designat «Cabo»; anys mes enea va actuar de Batlle, com
també de Jutge.
Molt aficionat a la caca, éssent un bon tirador. Posse'ia un tros de terreny a la carretera del Pía junt al carrer de l'lndustria, partd'aquest amb un tancaí que li servia d'hortet
on hi havia una caseta ben arreglada i un molí de vent i un safareig per a regar quan li
convenia. En aquest hortet hi tenia plantáis uns quants arbres fruiters, verdura per a l'ús
de la casa, rosers i demés classes de flors que ell mateix conreuava, passant-hi molíes estones i de tant en tant feia petar l¡i xerrada amb un o altre amic. Bon horne, pero de carácter serio i rigorós.
Si feia bo, matí i tarda era el sen passig arribar fins a l'horlet, dient que era el seu divertiment. Persona de regular estatura, pero un xic panxut. - X.
— Unas buenas fuentes pueden ser: «La
Font de Can Gelat», «Can Palomeres», «Can
G';bert» y la «font del carrer de G i r o n a » .
Aparte de inspirarte en cualquiera de estas
fuentes puedes hincharte de agua.
— ¿Prefieres el óleo o la acuarela?
— Un buen óleo es toda la vida un buen
óleo; ahora bien, una buena acuarela ya es
más difícil de lograr.
— ¿Practicas la publicidad?
— Es una cuestión básica en el desarrollo
humano. Una publicidad bien organizada y
ses on hi ha covat sempre les veritats ancestrals, mantenint sempre la propia personalitat malgrat el fluix i
refliiix de la gent de pas. Ens ve des d'una vila de ressonáncies históriques i de gracia románica. Estem segurs
que ens ve amb tota la illusió de Vánima per la seva comesa sacerdotal certament que no exempta d'unes dificultáis i d'una problemática ben difereáts de la que fins
ara ha conduti. El nostre nucli urbá ha crescut sobtadament, amb tota la seva formidable complexitat, i amb
unes necessitats espirituals que no es poden negligir, oi
mes avui, que tenim les amoroses direccions conciliars
amigablemeñt compenetrades amb les normes perdurables
i que ens agraden tant d'oir, cada dia mes, en laveu de
Voz de Malgrat. 1/6/1965. Pàgina 2
TEMPS
efectiva supone para el comerciante un
aumento de sus1 v e n t a s . El d i b u j a n t e
publicitario ha de dar con la clave del éxito en cada caso; debe estudiar profundamente el trabajo para que el dibujantevendedor y comprador se compenetren y
el producto, objeto de venta sea consumido
por el mayor número posible de público.
— ¿Exposición'en perspectiva?
— Estoy preparando una de óleos
— ¿Tema?
(acaba en ¡a página 3)
la térra, cara ais problemes i les inquietáis de les genis.
Ens ve el non. Pastor d'Església i de poblé a guiar l'equilibri i coherencia del nostre pensament i de Vactuado-del
nostre deure temporal i de germans de Crist, deixondint
.¿leí fons de la consciéncia i de la pregonesa de la nostra,
sinceritat, l'índefugible voluntatde fer el testimoniatge
que ens períoca.
No el coneixem encara a Mn. Joan Bosch i Riera,
tanmateix pero ja el pressentim en Vespera: al cap i a lafi
éssent sacerdot és home que estima, i així, perqué estima,
ja l'esümem també nosaltres. I restem drets, les mans esteses i obertes, amb tots els nostres bons oferiments, ben
ampies i ben sentits.