PRESENTACIÓ per Romà Giró LLEGIR

PRESENTACIÓ per Romà Giró
LLEGIR
Sembla estrany però no fa tants que la gent sap llegir, i quan dic gent vull dir molta
gent... i sembla que n’hàgim après sense adonar-nos-en. Tanmateix si observéssim
detingudament els esforços que hem hagut de fer per arribar a comprendre una
paraula, després unes paraules i finalment una ratlla de mots, potser valoraríem
aquest verb,... LLEGIR, amb molta més estimació.
I tot això ho dic perquè quan ens manen de llegir un text una mica llarg, una petita
novel·la..., ja comencem a rondinar mentalment, i també sorollosament: “Mare meva...
quantes pàgines”, i ràpidament les comptem i pensem per dins “ si me’n manen fer un
treball, ja m’espavilaré per saber-lo fer sense haver-me’l de llegir”.
Vaja quina mentida..., sí.
Llegir és com créixer: s’ha de fer a poc a poc i si cal molt a poc a poc, vull dir que
demana paciència i temps. Si ens costa llegir un llibre de trenta pàgines, doncs ens
costa i s’ha acabat. I llavors què fem? No llegir i abandonar la tradició d’entendre una
tirada de signes que són més complicats?, ¿i deixar de banda les lletres, les paraules,
que des de fa centenars d’anys ens han permès saber?... saber històries, aprendre coses
?
Doncs no: ens explicarem.
Hem de tornar enrere i rectificar. Començar de nou i iniciar-nos amb històries
petites perquè la lectura és entendre i pair: i ara penso en contes breus, fins i tot alguns
que ens poden semblar per a nens més petits, però que són entretinguts i divertits; i
també articles de revistes de temes que ens interessin..., o també alguna entrada
d’enciclopèdia que ens sembli atractiva: una biografia d’un grup de música del nostre
temps que ja és un clàssic com els Beatles..., o les coses bàsiques de la ciutat on se
celebraran els propers jocs Olímpics.
Premis Sant Jordi 2015
La qüestió és començar... perquè ens agafi el cuquet o el vici de la lectura de llegir
cada dia, això sí, en silenci... o també acompanyat d’una música que no destorbi la
concentració..., i que això ens permeti sense cap esforç fer-nos una idea clara i senzilla
del que anem atrapant amb la mirada... tot fent funcionar la nostra imaginació. I això
sempre a poc a poc i sobretot sense patiments: en petites dosis:... relats, articles o qui
sap si poemes... I sobretot no cal empatxar-se; i com diu el refrany .... “menjar poc i
pair bé”.
I si hem de seguir rectificant ho fem..., vull dir que podem abandonar un conte, una
història o un article perquè ens avorreix; però després de descansar, hem de tornar-hi:
cal buscar de nou, ... sí, fins que trobem alguna cosa que ens interessi..., i això, amb
una màgia inesperada, farà que donem la mà a aquells que fa milers d’anys van
començar a fer els primers gargots, les primeres ratlles, i uns altres van poder
imaginar-s’ho perquè ho tenien escrit.
Però no ho recordava, avui celebrem una altre sant Jordi -esperat o no-, sempre
sorprenent perquè ni hi pensem... i ah!... sí, la rosa, aquesta flor encisadora parenta de
les peres, de les pomes i dels cirerers, que s’ofereix com a símbol d’amor, de l’amor, que
reneix cada primavera amb la vida i que ens indica que el pas del temps ens
acompanya cap a la maduresa de l’estiu: un bon temps per llegir.
A continuació us presentem el text íntegre dels treballs guanyadors en les diverses
modalitats de Català i Castellà, categories A (1r i 2n ESO) i B (3r i 4t ESO, i 1r i 2n BAT).
Modalitats:
PROSA (LLENGUA CATALANA)
TEMA ÚNIC Diàleg d’una escena cinematogràfica que presenti un fet amorós,
un conflicte, un diàleg d’humor…. (com a mínim hi ha d’haver 2 o 3 personatges
(actors), i de 30-40 entrades de diàleg.
PROSA (LLENGUA CASTELLANA)
Categoria A: Imagínate que aparece un superhéroe de película en el patio. ¿Qué
pasaría?
Categoria B: Escoge un personaje de película e inventa una nueva aventura
para él/ella.
2
Premis Sant Jordi 2015
Català. Primer premi en Categoria A: Naila Merquiche (2n ESO)
LA GUINEU I L’OCELL
Un dia una guineu i un ocell es van trobar ala bora del riu. Van estar parlant una bona
estona i la guineu va convidar a l'ocell a la seva casa a dinar.
- Ocell - va dir la guineu- podries venir a la meva casa a dinar?
- Es clar!- va respondre l’ocell - Quin dia?
- Quan a tu el vagi bé
- Demà?
- D'acord!
Tots dos van anar a les seves cases. En arribar, la guineu es posà a pensar: “quina enveja,
ella pot volar i jo no. Ja sé! Per enrabiar-la faré sopa per dinar, i així ella no podrà menjar
perquè no té mans i jo sí! Quina bona idea!”
Al dia següent, l'ocell va anar a dinar a casa de la guineu, tots dos van seure a les cadires
i la guineu va treure l’olla de sopa. Va servir la sopa amb les seves potes i va començar a menjar
mentre mirava l’ocell, que es mirava el plat sense saber què fer. La guineu va riure pel seu
triomf.
- Què passa? – Va preguntar l’ocell.
- Res, no tens gana?
- No, no tinc gaire gana, gràcies
El somriure de la Guineu es va fer més gran encara.
- Anem a donar una volta per el bosc? – va dir l’ocell.
- D'acord!
Tots dos passejaven pel bosc quan l’ocell es va a aturar.
- Mira aquelles maduixes dalt d'aquell arbre, tenen molt bona pinta mmmmmm...
- Ui, doncs si! – va dir la Guineu regalimant-se.
- Pugem a agafar-ne unes quantes?
- Sí!
L’ocell va moure les seves ales i va arribar a les maduixes en un moment. La guineu se la
va quedar mirant des del terra.
- Què et passa? – va preguntar l’ocell - Que no tens gana?
La guineu es mirava les maduixes afamat. L’ocell va començar a riure.
- Jo... la veritat... No, no tinc gaire, adéu me´n vaig a casa!
I la guineu va fugir a corre cuita. Aquell dia va aprendre una lliçó que tothom hauria de
conèixer: No facis als altres el que no vols que et facin a tu.
3
Premis Sant Jordi 2015
Castellano. Primer premio en Categoría A: Alexandra Rueda (2º ESO C)
UN SUPERHÉROE LLEGA AL PATIO
Llegó un día, un día de primavera, era una mañana normal y todos estábamos en el
patio cuando él llegó, me sentí rara, asustada, nunca pensé que podría existir en la realidad.
¡Era Superman! Aún no me lo podía creer, Superman se dirigía hacia mí, yo me refugiaba en
algún lugar de mi mente, asustada, aterrorizada, no sabía qué hacía aquí, ni por qué se dirigía
hacia a mí. ¿Por qué yo?, ¿Qué quería de mí? me pregunté; cuando llegó a mi lado se sentó y
me preguntó mi nombre, yo respondí Estrella, casi sin saliva y sin poder apenas respirar, él
suspiró y me miró a los ojos, en ese momento sentí como una sensación un tanto extraña,
seguidamente me dijo que tenía que ser fuerte pero que aguantara, respiró profundamente y
me dijo: yo soy tu padre.
No me lo podía creer, ¡él mi padre! A los segundos me levanté y le dije que no podía ser,
que mi padre estaba en casa y que si era una broma no hacía gracia, sentía furia, ira, incluso
frustración pero todos esos sentimientos se juntaron y antes de poder acabar la frase me
desmayé.
Al cabo del rato me desperté, y lo único que sentía era dolor, un dolor que no tenía cura,
me incorporé y lo único que vi fue la cama en la que estaba acostada, todo era blanco, no
había nada más en esa habitación excepto yo, mi dolor y la cama. De repente él entró y me fui
corriendo hacia una esquina asustada y me tapé la cara, cuando llegó a mi lado le dije que no
me hiciera daño, él se quedó un instante callado y al rato me respondió que él nunca me haría
daño, y que él era mi padre.
Luego me preguntó si alguna vez había hecho algo extraño como de otro planeta, yo con
rabia asentí, nunca me lo había esperado, dije. Me llevó a casa, no quería ir con nadie más
nunca, pensé por un instante, luego me preguntó si quería participar salvando a la gente, yo
tenía ganas pero mi deber estaba en el instituto, dije, él lo comprendió, pero antes de que él
se fuera le pregunté si le volvería a ver y me dijo que sí, al cabo de un mes volvió para decirme
si quería ir a la EEHS: Escuela Especial para Hijos de Superhéroes, no me lo pensé dos veces,
me fui a casa, hice las maletas, me despedí de mis padres adoptivos y me fui con Superman, mi
padre.
Pseudònim: Estrella
4
Premis Sant Jordi 2015
Català. 1r premi en categoria B: Luís Conde Blázquex (1r Batxillerat B)
GUIÓ CINEMATOGRÀFIC: EL CRIM
(La càmera mostra una estampa nocturna, dominada per un palauet rural en estil georgià, que
s’estén rere un rierol que baixa en direcció al gran Canal. Els llums d’una estança enlluernen
l’espectador, en contrast amb l’obscuritat que regna en l’ambient juntament amb un aterrador
silenci. La càmera ara mostra en pla contrapicat l’arribada a l’habitació de ROEBERHUIS, el
FILL, la VÍDUA i l’HOSTE. El primer, un inspector policial amb levita color cobalt, havia vingut
des de Breda a instàncies del metge de la vil·la més propera.)
ROEBERHUIS (Aturant-se, mirant als familiars del difunt; l’escena s’immortalitza en primer pla):
Ningú va veure ni sentir res, una criada, vostès mateixos, algun foraster?
FILL (Amb mirada perduda) Res. Res de res.
VÍDUA (Portant-se les mans a la cara per no veure el cos jaient del seu marit, mentre diu entre
sospirs i ploriquejant, esverada). Va ser Trijntje qui em va fer llevar tan bon punt va veure
l’horrible escena, es trobava sobre el terra entarimat, al costat del vell billar, on passava les
nits fins a les dotze... Déu meu, per què va tornar aquí, si ja ens havíem adormit tots? (El FILL la
calma, pressionant-la contra el seu pit).
ROEBERHUIS (Ajupint-se per analitzar el cadàver) Però no té cap bala ni forat a la roba o al
cos... Varen veure una copa, algun recipient?
FILL (Retornant a la posició inicial) Insinua que el van enverinar?
ROEBERHUIS (Tornant-se cap als senyors de la casa) No hi ha moltes més alternatives. No
presenta cap lesió. Més aviat el seu rostre és serè, de manera que no pot ser arsènic ni matarates, car hauria fet gran enrenou i la seva expressió seria més aviat forçada.
VÍDUA (Cridant com boja, presa de sí, corrent cap a l’HOSTE): Ell! No pot ser altre... Maleït!
(La càmera enfoca els ulls marrons i profunds del jove pèl-roig, d’una trentena d’anys, instal·lat
en una estança llogada. El senyor Van den Braden, últimament havia patit un revers de la
fortuna, una plaga, qui sap si per la indústria oberta a la vil·la, havia assolat els camps de
tulipes i per contrarestar la ruïna, havia decidit llogar una cambra.)
FILL (Apropant-se a la mare): És estrany que un pintor es pugui permetre un lloguer tan elevat.
VÍDUA: És ell!
ROEBERHUIS: Senyors!
VÍDUA: Qui podria ser? Seran com tots els empleats que arriben de la ciutat, ociosos que
donen voltes mentre els delinqüents passegen per davant dels teus nassos, te’ls creues a la
merceria, a la parròquia, al saló municipal, qui sap si és el moliner o el barquer...
5
Premis Sant Jordi 2015
ROEBERHUIS: Senyors!
VÍDUA (Apropant-se en to amenaçador a l’inspector): Què? Tot el dia esperant per a què? (Es
deixa caure a terra sobre el seu vestit negre) Jan! Torna. (ROEBERHUIS intenta aixecar-la; la
càmera mostra en contrapicat la figura frontal de l’inspector i les robustes espatlles de la
VÍDUA). No em toqui!
ROEBERHUIS: No creuen vostès que si hagués estat el senyor Halsmeer no se n’hauria anat de
forma un tant sospitosa tan aviat el sol hagués fet acte de presència?
FILL: Mare, no tenim motius per acusar-lo... és un bon home, fins i tot va prometre-li una
aquarel·la.
VÍDUA (Encara a terra i resistint-se a la pressió dels dos homes): Aquarel·les? Per a què? Que
em donaran fortuna?
(L’HOSTE havia romàs en una cantonada de l’habitació, callat, ignorant la punyent escena. De
sobte, abandona la cambra, sòbria i plena d’un alè melancòlic bressolat per la remor del rierol.
Les càmeres el segueixen fins a l’estatge contigu, on agafa un quadern i carbonet. Torna, jutjat
per impietoses mirades.)
HOSTE (Agafant una cadira): No es preocupin per mi, segueixin, mai he volgut destorbar i ara
menys. Res no em lligava al senyor Van den Braden, bé, la pensió de vint-i-cinc florins... (tots
queden estupefactes davant l’insensible discurs) malgrat que ho lamento i els acompanyo en el
sentiment... però, no em mirin així, era una escena perfecta.
VÍDUA (Amb un somriure maliciós i la mirada perduda en les parets encalçades): Fill...
FILL (Espantat): Mare...?
(La VÍDUA s’aixeca. S’apropa a l’HOSTE.)
VÍDUA: D’on trèieu les monedes?
HOSTE: Les monedes... de què?
VÍDUA: Com pagàveu, doncs, al meu marit?
HOSTE (Amb rostre ara una mica desencaixat): El meu pare me n’enviava des d’Amsterdam.
VÍDUA: Mai vàreu dir que el vostre pare fos a la capital.
HOSTE: No ho considerava necessari.
VÍDUA (Acostant les seves amenaçadores retines a la de l’HOSTE): No! Clar que no! Per a què
preguntar algú que no coneixes i que viurà amb tu? A cas no sou un botxí dels maleïts
banquers o un jueu enemistat amb Jan? Qui sap si us envia un d’aquells monstres d’Utrecht
que anaven de casino en casino i volia venjar-se’n del meu inexpert espòs?
HOSTE: No m’acuseu tan gratuïtament. No tothom busca diners en aquesta vida. Alguns no els
invertim en negocis que poden esmorteir-se pels avatars de la fortuna... alguns preferim
inversions profundes que ens delectin amb l’exploració de la nostra ànima i el goig d’allò
6
Premis Sant Jordi 2015
bucòlic, lluny dels fums, dels ciments i empedrats, de les concorregudes rues, dels tramvies
esverats... (La VÍDUA agafa un ganivet i interromp el seu discurs clavant-se’l al pit).
FILL (Amb ulls com plats): Mare!
VÍDUA: Ja està (Es torna cap als dos homes). No calia cap inspector ni informe (Deixa a caure el
ganivet a terra.)
FILL (Es gira cap a l’inspector): No digui res... vostè seria còmplice i a mi em deixaria a la sort
del destí.
ROEBERHUIS: Crec que no arribaré a sortir d’aquí...
(De sobte, s’escolta un tret fora. Tots fixen la mirada a la finestra. Penedida i sense articular
paraula, s’ajeu i exhala l’últim sospir. La càmera es fon en una imatge blanca.)
Pseudònim: CLAES BJÖRNSON AV SVERIGE
7
Premis Sant Jordi 2015
Castellano. 1r Premio categoría B: Neus Linares (4t ESO)
UNA DOROTHY DESCONCERTADA
Los días que siguieron mi llegada del País de Oz fueron demasiado peculiares. Me pasaban
cosas increíblemente raras: podía hablar con los electrodomésticos, la luz del Sol no osaba
entrar por las ventanas y parecía tener la Tierra en mi contra, los muebles se intercambiaban
los sitios e infinidad de fantasías más.
Un día, mientras intentaba cazar la minuciosa mariposa que me había estado alborotando
la cabeza durante toda la mañana, me quedé dormida en el inmenso jardín que rodeaba mi
humilde refugio. Dormí durante horas y horas, mientras disfrutaba de los extraños sueños que
iban invadiendo mi cerebro.
Y entonces…entonces fue cuando me desperté. Me levanté desconcertada: todo lo que
había estado soñando se desvaneció un instante después de haber abierto los ojos. De hecho,
lo estaba tanto que no sabía ni qué día ni qué hora era. Cuando reaccioné, corrí a devorar
alguna de las numerosas frutas silvestres que relucían bajo la ventana, me duché, me vestí con
ropas un tanto ostentosas y me acabé de arreglar.
Antes de salir, me quedé mirando al grisáceo reflejo que me saludaba en el grandioso
espejo que presidía el salón. Era rubia, con el pelo algo olvidado que aún mantenía la vitalidad
de años anteriores, y que congeniaba igual de bien con mis pequeños ojos color café que el
natural castaño que me había acompañado siempre. ¿Por qué me había vestido de esa
manera? Ni yo misma lo sabía, pero intuía que podía tener algo que ver con los curioso sueños
que habían hecho del anterior descanso un experimental viaje por los distintos escenarios que
me había brindado la imaginación.
Volví al espejo. Improvisé una sonrisa que prometí llevar junto a mí lo que quedaba de
día, y salí.
Al cruzar la puerta que me separaba de un gran día soleado lleno de emociones y
sorpresas, vi que un taxi antiguo me esperaba impacientemente.
- ¿Dónde se supone que vamos? -pregunté al conductor.
- Usted sabrá, Dorothy -me contestó fugazmente.
8
Premis Sant Jordi 2015
¿Dorothy? Empezaba a recordar: ese era mi nombre. Me senté en la parte trasera del
vehículo e hicimos un largo recorrido hasta que finalmente nos detuvimos en una prestigiosa
avenida. Durante el trayecto, un vago recuerdo había ido desarrollándose y tomando forma, y
ya empezaba a verlo totalmente nítido. Sin embargo, me quise asegurar.
- Perdone, ¿qué día es hoy? –le pedí al taxista.
- Hoy es veinticinco de mayo, ¡y espabile!, que vamos tarde –contestó furioso.
¡SÍ! Todo encajaba. Hacía exactamente un año que había vuelto de mi aventura en El País
de Oz, donde había vivido tantas aventuras junto a mis fieles compañeros.
Bajé rápidamente del taxi, no fuera a ser que el conductor se enfadara aún más, y entré
en el hotel que se encontraba enfrente y cuyo nombre, Hotel Esmerald, me sonaba. Fue abrir
la puerta, verlo todo oscuro y…
¡SORPRESA! En medio de la sala decorada al más puro estilo floral, estaban el
espantapájaros, ya inteligente, el hombre de hojalata, ya sensible, y el león, ya valiente,
convencidos de que la pequeña fiesta les había salido bien.
Finalmente, pudieron disfrutar de una bonita velada, y los sueños de Dorothy, que ahora
recordaba, se fueron haciendo realidad a lo largo de la noche.
Seudónimo: La veu de Barcelona
9
Premis Sant Jordi 2015
PROGRAMA DE SANT JORDI 2015
9.10 h. Presentació de la diada d'enguany a càrrec del Romà Giró: "Llegir".
9.15 h Lectura de poemes d'amor i de primavera:
Quatre coses de Maria Antònia Salvà. Lectora: Maria Martínez (1r ESO)
Paràbolas, d'A. Machado. Lectors: David Martín i Kai Gabaldón (1r ESO)
Primavera Prima de J. Carner. Lector: Eloi Martí Calpe (2n ESO)
Don Quijote en Barcelona (fragment). Lectores: Anna Herrera i Maria Amor (2n
ESO)
Les Cireres de J. Raspall. Lectora: Luis Conde (2n ESO)
Esta imagen de ti de J. A. Valente. Lectors: Núria Martín i Sebas Gutiérrez (4t ESO)
Primavera de M. Martí Pol. Lectora: Neus Linares (4t ESO)
Rima IV de Bécquer. Reciten: E. Reina, F. Ruiz, A. Collado, M. Tacbas i J. Valle. (1r
BAT. B)
Res no és mesquí de J. S. Papasseit. Lectora: Marina Pérez (3r ESO)
Les lectures dels poemes en català aniran acompanyades per una tria de músiques
especialment sel·leccionada pel Romà Giró. Inclouen temes de J. S. Bach, Pat Metheny, Jan
Garbarek, Rafel Subirachs i Eleni Kariandrou.
10.00 h Música de cine. Interpretació de dos coneguts temes de pel·lícula pels conjunts de
flautes de 1r ESO dirigits per la Lali Vidal i acompanyats al piano per la Mònica Puig.
Vois sur ton chemin de Bruno Coulais, de la pel·lícula "Los chicos del coro"
I wanna be like you, de la pel·lícula de Disney "El libro de la selva"
10.15 h Lliurament del premis dels diferents certàmens d'enguany.
Concurs literari en llengua catalana, categoria A: Naila Merkiche
Concurs literari en llengua castellana, categoria A: Alexandra Rueda
Concurs literari en llengua catalana, categoria B: Luis Conde
Concurs literari en llengua castellana, categoria B: Neus Linares
Concurs de cartells de St. Jordi, categoria A: Patrizia Maquimot
Concurs de cartells de St. Jordi, categoria B: Helena Ocharán
Concurs de cartells de St. Jordi, categoria C: Jamaica Vitug i Nour Kadhur
Premis Cangur de matemàtiques, al millor qualificat de l'institut: Fran Ruiz
10.45 h Cloenda. A continuació començarà el pati, fins les 11.20. Després hi haurà classe
normal.
Durant tot el matí hi haurà una parada de roses a 2€ i de roses de "xuxe" a 1€, per
gentilesa de les mares de l'AMPA, i de llibres, gentilesa de la biblioteca del barri, Francesc
Candel. (Es podrà obtenir informació interessant sobre la biblioteca i adquirir llibres
descatalogats al preu de 2 €.)
10