Unracóambencant - La Cúpula Garraf

10 LA VANGUARDIA
V I U R E
DIVENDRES, 24 MAIG 2013
5 a Taula és un col·lectiu format per: Miquel Espinet, Sergi Ferrer-Salat,
Miguel Gay, Josep Maria Sanclimens i Josep Vilella
5 A TAULA
Un racó amb encant
La Cúpula, el restaurant del Garraf
A
l món hi ha paratges
encantadors que, per
la importància turística i paisatgística
del seu entorn, passen desapercebuts.
El lector, sens dubte, ha sentit
parlar de la bellesa i importància
de la península de Portofino així
com de les veïnes viles de la costa
de la Ligúria. Tanmateix, freqüentment, s’ignora la pintoresca i acollidora costa de Cinqueterre, un indret veí.
A la província de la Spezia, banyada pel mar de Ligúria, la zona
de la Riviera de Poniente inclou
cinc bonics pobles, Monterosso,
Vernazza, Comiglia, Manarola i
Riomaggiore, cadascun amb els
particulars carrers i autèntiques
terrasses que descendeixen, gairebé en vertical, des de les vinyes
costerudes.
En aquest cas, la proximitat
dels grans centres turístics de
Portofino i voltants constitueix
una imaginària cortina que ocul-
RESTAURANT LA CÚPULA
GARRAF
RECOMANEM
Avinguda Llorach, 5
Tel. 93-632-00-15
Preu: 22 euros
w La
Valoració
Celler
BBN
BBN
Servei
BNN
Confort
Valoració sobre 20
carta de vins és considerable en
comparació amb el tipus de carta que
presenta el restaurant.
w La col·lecció de còctels que ofereix
farà la delícia dels aficionats.
w El restaurant disposa d’un pàrquing
propi.
w S’hi pot accedir amb tren, ja que la
distància entre el restaurant i l’estació
no arriba a 100 metres.
w El xiringuito de què disposa permet
gaudir d’un dia de platja amb una atenció de luxe.
12
De nen, el Marc, atesa la total
dedicació del pare al negoci, havia d’estar-se al restaurant per
gaudir de la companyia del seu
progenitor. Aquesta assídua assistència va acabar captivant-lo
i, quan va deixar els estudis, va
decidir dedicar-se en cos i ànima al negoci.
El Marc fa de director i recepcionista de l’establiment, si bé,
com ha de ser, prèviament va posar-se al capdavant dels fogons
per demostrar, a la pràctica, els
ensenyaments rebuts a l’escola
de Mey Hoffman.
Avui rep la clientela amb simpatia i desimboltura i, coneixedor de l’ofici, captiva pel seu
entusiasme i suggeridora conversa. La clientela hi assisteix
sol·lícita i no és estrany trobarhi personatges de l’esport o de la
pantalla.
En la recent visita, 5 a Taula
va tastar una sèrie de plats que,
basats en la tradició marinera de
la zona, rendien homenatge als
productes típics del lloc. Hem
de dir que la confecció dels
cuinats, sempre dins dels cànons clàssics, fregava un notable
nivell.
El xató, imprescindible a la zona, va ser de notable alt; el xanguet, d’unes dimensions minúscules, difícil de trobar i perfectament fregit; unes navalles del
Penjat sobre les
aigües de la comarca,
el restaurant és
en un enclavament
d’absolut privilegi
Sempre dins dels
cànons clàssics i amb
productes típics de la
zona, els plats freguen
un nivell notable
ta les belleses de la Cinqueterre.
Una cosa semblant, salvant les
distàncies, passa amb la coquetona vila del Garraf, barri del municipi de Sitges. Enclavada entre
Castelldefels i Sitges mateix, l’accés difícil fa que la visita no resulti còmoda i, per això, és poc coneguda malgrat que es trobi ben a
prop de Barcelona.
Ja fa 36 anys, Isidro Fausté va
quedar meravellat quan va descobrir les belleses d’aquest poblet.
L’enamorament sobtat va ser instantani i, tot seguit, va posar fil a
l’agulla per edificar-hi un petit xiringuito, a peu de platja, paradeta que encara existeix i on, al
principi, es va limitar a servir
carn a la brasa.
L’èxit del projecte va originar
la construcció del restaurant actual, de peculiar estructura, que
és objecte d’aquest comentari.
delta de l’Ebre, els famosos canyuts, d’unes dimensions, dolçor
i sabor excepcionals; l’arròs d’escamarlans de qualitat, sucós i
solt i, finalment, tant el llobarro
al forn com el rèmol a la gallega
destacaven per la seva frescor i
perfecta elaboració.
Les postres no són de confecció pròpia, però s’encarreguen
especialment a un pastisser que
elabora uns pastissos i sorbets
destacables com la deliciosa
mouse de coco i mango. Aquesta
casa dedica a la cocteleria una
atenció especial, i és possible
gaudir de la terrassa fins i tot
ben avançada la nit.
Ja ho veieu, un recòndit racó
amb tot l’encant de la nostra costa a dues passes de l’atribolada
urbs, per gaudir d’un paisatge excepcional i d’una taula a l’altura
de l’entorn.c
PEDRO CATENA
Marc Fausté, director, i Isidre Fausté, fundador del restaurant La Cúpula a la població Garraf
Aquest restaurant, penjat materialment sobre les aigües del
Garraf, és un enclavament d’absolut privilegi. La petita cala que hi
ha al nord, tocant al restaurant,
té una charme especial. Unes
quantes casetes de fusta, cuida-
des fins a l’extrem, donen un toc
particularment nostàlgic a aquesta platja encantadora, creant un
ambient que, quan cau la tarda i
arriba la penombra, resulta seductorament màgic. El restaurant, de decoració funcional, dis-
posa d’una terrassa recolzada en
el penya-segat que constitueix
una miranda de luxe.
Isidro Fausté, creador del negoci, ja està traspassant els trastos al seu fill Marc, enamorat de
la professió.
GASTRONÒMADES
Maduixots
]Estem en plena temporada de
consum de maduixes i maduixots, encara que actualment n’hi
ha als mercats tot l’any. Quina és
la diferència entre maduixes i
maduixots? Fem servir el terme
maduixa per a les més petites
i/o les silvestres i a les d’una
mida més gran les denominem
maduixots. No obstant això, ni
la genètica ni el sabor no són
iguals. Els més prestigiosos són
els del Maresme, en especial els
de Calella, Sant Pol, Canet, etcè-
tera. El 90% dels maduixtos que
es conreen són de Huelva. Les
maduixes són extremadament
fràgils i de molt limitada conservació. És freqüent que es venguin els maduixots anunciats
com a maduixes.
Explica Carme Ruscalleda
que les maduixes van arribar a
Calella fa més d’un segle amb
uns arbres francesos al voltant
de la base dels quals, un cop
plantats, hi sortien uns fils vegetals que aquí no s’havien vist mai
abans. Aquests fils van créixer i
es van convertir en una preciosa
mata que va florir i va donar els
La recepta
1 kg de maduixots, una
taronja o una llimona,
vinagre i 150 g de sucre. Renteu bé els maduixots, però sense
abusar de l’aigua, ja
que perdrien part del
sabor. Col·loqueu-los en
un recipient de vidre o
ceràmica. Espremeu el suc d’una taronja o bé d’una llimona
i afegiu-lo juntament amb unes gotes de vinagre i el sucre.
Deixeu-los macerar a la nevera entre 45 i 60 minuts. Si voleu
servir-los amb nata, és aconsellable comprar-la en una pastisseria, que sempre és millor que la dels esprais. La que hi posen
els anglesos és una barreja de nata de muntar i sour cream.
primers fruits durant la primavera: les maduixes. Solen prepararse soles amb sucre i suc de taronja o bé de llimona i un filet de
vinagre. També és molt freqüent
servir-les amb nata a l’estil anglès. Els britànics en tenen documentades algunes receptes des
del segle XVI, i és tradicional
menjar-ne en els prolegòmens i
els descansos del torneig de tennis de Wimbledon, on anualment se serveixen més de trenta
tones de maduixots i set de nata.
Ara Wimbledon és a punt i els
maduixots, per consegüent, en el
millor moment.
10 LA VANGUARDIA
V I V I R
VIERNES, 24 MAYO 2013
5 a Taula es un colectivo formado por: Miquel Espinet, Sergi Ferrer-Salat,
Miguel Gay, Josep Maria Sanclimens y Josep Vilella
5 A TAULA
Un rincón con encanto
La Cúpula, el restaurante del Garraf
E
xisten en el mundo
parajes encantadores que, por la importancia turística y paisajística de su entorno pasan desapercibidos.
El lector, sin duda, ha oído hablar de la belleza e importancia
de la península de Portofino así
como de las vecinas villas de la
costa de la Liguria. Sin embargo,
frecuentemente, se ignora la pintoresca y acogedora costa de Cinqueterre, vecina de aquella.
En la provincia de la Spezia, bañada por el mar de Liguria, la zona de la Riviera de Poniente contiene cinco hermosos pueblos,
Monterosso, Vernazza, Comiglia, Manarola y Riomaggiore. Cada una de ellas, con sus particulares calles y auténticas terrazas
que descienden, casi en vertical,
desde las empinadas viñas.
La proximidad de los grandes
centros turísticos de Portofino y
alrededores constituye una
imaginaria cortina que oculta las
RESTAURANTE LA CÚPULA
GARRAF
RECOMENDAMOS
Avenida Llorach, 5
Tel. 93-632-00-15
Precio: 22 euros.
w La carta de vinos es considerable en
comparación con el tipo de carta que
presenta el restaurante.
w La colección de cócteles que ofrece hará la delicia de los aficionados.
w El restaurante dispone de un parking
propio.
w Se puede acceder en tren, pues la distancia entre el restaurante y la estación
no llega a los 100 metros.
w El chiringuito del que dispone permite
Valoración
Bodega
BBN
BBN
Servicio
BNN
Confort
Valoración sobre 20
disfrutar de un día de playa con una
atención de lujo.
12
do de su profesión. De niño,
Marc, dada la total dedicación de
su padre al negocio, debía permanecer en el restaurante para disfrutar de la compañía de su progenitor. Esta asidua asistencia
acabó cautivándole y, dejando
sus estudios, decidió dedicarse
en cuerpo y alma al negocio.
Marc, actúa de director y recepcionista del establecimiento,
si bien, como debe ser, previamente estuvo al frente de los fogones para demostrar, en la práctica, las enseñanzas recibidas en
la escuela de Mey Hoffman.
Hoy recibe a la clientela con
simpatía y desparpajo y, conocedor del oficio, cautiva por su entusiasmo y sugerente conversación. La clientela asiste solícita y
no es raro encontrar personajes
del deporte o de la pantalla.
En su reciente visita, 5 a Taula
probó una serie de platos que, basados en la tradición marinera de
la zona, rendían pleitesía a los
productos típicos del lugar. Debemos decir que la confección de
los mismos, siempre dentro de
los cánones clásicos, rayaba a un
notable nivel.
El xató, imprescindible en la
zona, fue de notable alto; el chanquete de unas dimensiones minúsculas, difíciles de encontrar y
perfectamente frito; unas navajas del Delta del Ebre, los famo-
Colgado sobre las
aguas de la comarca,
este restaurante
se halla en un enclave
de absoluto privilegio
Siempre dentro de los
cánones clásicos, los
platos, con productos
típicos del lugar,
rayan un notable nivel
bellezas de la Cinqueterre.
Algo parecido, salvando las distancias, se da con la coquetona villa del Garraf, barrio del municipio de Sitges. Enclavada entre
Castelldefels y el propio Sitges,
su difícil acceso hace que su visita no resulte cómoda y, por ello,
poco conocida a pesar de su
proximidad a Barcelona.
En este pueblecito, hace ya 36
años, Isidro Fausté quedó maravillado cuando descubrió las bellezas del lugar. El flechazo fue instantáneo y, de inmediato, se puso
manos a la obra para edificar un
pequeño chiringuito, a pie de playa, chiringuito que aún existe y
donde, en un principio, se limitó
a servir carne a la brasa.
El éxito del proyecto dio lugar
a la construcción del actual restaurante, de peculiar estructura,
que es objeto de este comentario.
sos canyuts, de unas dimensiones, dulzura y sabor excepcionales; el arroz de cigalas, jugoso y
suelto con cigalas de calidad y, finalmente, tanto la lubina al horno como el rodaballo a la gallega
destacaban por su frescura y su
perfecta confección.
Los postres no son de confección propia, pero se encargan especialmente a un pastelero que
elabora unos pasteles y sorbetes
destacables como lo fue la deliciosa mouse de coco y mango.
Esta casa dedica a la coctelería
una atención especial y es posible disfrutar de su terraza hasta
bien avanzada la noche.
Ya ven, un recóndito rincón
con todo el encanto de nuestra
costa a dos pasos de la atribulada
urbe, para gozar de un paisaje excepcional y de una mesa a la altura del entorno.c
PEDRO CATENA
Marc Fausté, director, e Isidre Fausté, fundador del restaurante La Cúpula, en la población de Garraf
Este restaurante, colgado materialmente sobre las aguas del Garraf, se halla en un enclave de absoluto privilegio. La pequeña cala que se encuentra al norte del
restaurante, contigua al mismo,
tiene su charme especial. Unas
cuantas casitas de madera, mimadas hasta el extremo, dan un toque particularmente nostálgico a
esta encantadora playa, creando
un ambiente que, al caer la tarde
y con la llegada de la penumbra,
resulta seductoramente mágico.
El restaurante, de funcional decoración, cuenta con una terraza
apoyada en el acantilado que
constituye una miranda de lujo.
Isidro Fausté, creador del negocio, ya está traspasando los
trastos a su hijo Marc, enamora-
GASTRONÓMADAS
‘Maduixots’
]Estamos en plena temporada
de consumo de fresas y fresones,
aunque actualmente los hay en
los mercados todo el año. ¿Cuál
es la diferencia entre maduixes y
maduixots? Empleamos el término maduixa para las más pequeñas y/o las silvestres y a los de
mayor tamaño los denominamos
maduixots. No obstante, ni su
genética ni su sabor son iguales.
Los más prestigiosos son los del
Maresme, en especial los de Calella, Sant Pol, Canet, etcétera. El
90% de los que se cultivan son
maduixots de procedencia de
Huelva. Las maduixes son extremadamente frágiles y de muy
limitada conservación. Es frecuente que se vendan los fresones anunciados como fresas.
Cuenta Carme Ruscalleda que
las fresas llegaron a Calella hace
más de un siglo con unos árboles
franceses que al plantarlos, observaron que alrededor de su base
salían unos hilos vegetales que
nunca antes habían visto. Dichos
hilos crecieron y se convirtieron
en una preciosa mata que floreció y dio durante la primavera
La receta
1 kg de fresones, una
naranja o un limón,
vinagre y 150 g de
azúcar. Se limpian bien
los fresones, pero sin
abusar del agua ya que
perderían parte de su
sabor. Colocarlos en un
recipiente de vidrio o
cerámica. Exprimir el zumo de una naranja o bien de un limón y
añadirlo junto con unas gotas de vinagre y el azúcar. Se deja
macerar en la nevera entre 45 y 60 minutos. Si se quieren servir
con nata aconsejamos comprarla en una pastelería, que siempre
es mejor que la de los sprays. La que sirven los ingleses es una
mezcla de nata para montar y sour cream.
sus primeros frutos: las fresas.
Suelen prepararse solo con
azúcar y zumo de naranja o bien
de limón y un hilito de vinagre.
También es muy frecuente servirlos con nata al estilo inglés. Los
británicos tienen documentadas
algunas recetas desde el siglo
XVI, y es tradicional tomarlos en
los prolegómenos y en los descansos del torneo de tenis de
Wimbledon, donde anualmente
sirven más de 30 toneladas de
fresones y 7 de nata. Wimbledon
está al caer y consecuentemente,
los maduixots, en su mejor momento.