Romeo i Julieta - Edicions bromera
Anuncio
Propostes didàctiques Romeo i Julieta Elaborades per Víctor Latorre, Francesc J. López, Mario Máñez i Pilar Martínez R O M E O I J U L I E T A D E S C R I P C I Ó Autor: William Shakespeare Adaptació teatral: Rodolf Sirera Dibuixos: Conxita Rodríguez Edicions Bromera / Alzira, 2005 Col·lecció: «MICALET TEATRE», núm. 26 Format: 13 × 20,5 cm, 184 pàgs. Enquadernació en rústica. Impressió en blanc i negre. Edat: a partir de 12 anys. La present adaptació teatral de Romeo i Julieta, feta per Rodolf Sirera, té en compte l’edat dels lectors a qui va adreçat el text i ha respectat l’original al temps que aporta una càrrega poètica admirable per la senzillesa dels diàlegs i la claredat del discurs de cada personatge. De segur que l’obra entusiasmarà els joves lectors, que quedaran colpits per la força i el valor dels amants de Verona. A més a més, els bons consells de Josep Lluís Sirera (introducció i propostes escèniques) els donaran molta llum en el treball de dramatúrgia. RESUM ARGUMENTAL A la ciutat de Verona, els Montesco i els Capuleto s’odien a mort. Els joves de les respectives famílies es barallen al carrer amb qualsevol excusa, i, per a evitar tanta violència, el príncep de la 2 ciutat ordena que pague amb la vida aquell que torbe la pau dels carrers amb baralles absurdes. Romeo, el fill dels Montesco, coneix Julieta, la filla dels Capuleto, –a la qual son pare vol casar amb un jove anomenat Paris– amb motiu d’una festa a casa dels Capuleto. Aquella nit, els dos joves es confessen l’amor i lamenten l’enfrontament de les seues famílies. Sabedors de l’oposició dels pares, planegen que els case Fra Llorenç en secret. Més tard, Tibald, el cosí de Julieta, mata el millor amic de Romeo, i aquest combat amb el primer i el mata, acció per la qual el príncep de Verona el castiga amb l’exili. Els joves, per a acomiadar-se, passen la nit junts. Quan Romeo se’n va, Julieta i Fra Llorenç pensaran la manera de resoldre la situació. Els Capuleto anuncien a la seua filla que la boda amb Paris se celebrarà en uns dies. Julieta s’hi nega, però després fingeix que està penedida i demana permís per anar a confessar-se amb Fra Llorenç. El frare ha traçat un pla: Julieta prendrà un beuratge que la deixarà com morta durant dos dies. Romeo rebrà una carta on s’explica el pla perquè vaja al panteó dels Capuleto i la rapte. Però es produeixen una sèrie de confusions i els dos joves moren al panteó dels Capuleto. Quan arriben els criats, troben els joves morts, fan presoner el frare i envien a buscar les famílies i el príncep de la ciutat. Fra Llorenç confessa tot el que ha passat i les dues famílies fan les paus definitivament. El príncep ordena perpetuar la memòria dels joves: tindran una estàtua a la ciutat. TEMA I INTERÉS DEL LLIBRE En Romeo i Julieta, el tema principal és l’amor que naix com a necessitat dels éssers humans. Aquest concepte de l’amor, que Shakespeare transmet al segle xvi, roman al llarg de la història: l’amor no coneix barreres ni fronteres, constitueix una força per a viure i la seua expressió i concreció troben en el llenguatge poètic la millor fórmula. 3 Qualsevol de nosaltres coneix o ha patit imposicions (familiars o socials) en alguna ocasió: «allò que és millor per al grup també ha de ser bo per a tu, encara que això no t’agrade». Les relacions amoroses també es veuen afectades, en ocasions, per l’aprovació dels pares, dels amics o de la societat; per això, algunes persones es veuen abocades a lluitar contra l’opinió dels qui els envolten per a seguir els dictàmens del seu cor. Si us heu enamorat alguna vegada, deveu saber que l’amor ho ompli tot. Heus ací la importància i l’èxit de l’obra de Shakespeare: haver aconseguit expressar un sentiment comú a tots (universalitat) i que roman al llarg del temps i de la història (atemporalitat). Aquesta història d’amor se’ns presenta embolicada en una sèrie de lluites i rivalitats familiars, condicionada pels obstacles humans i l’atzar (destí), i que desemboca en la mort. Els temes principals per a la reflexió i el debat que hi apareixen són: −L’amor com a motor de lluita per la vida i base per a la maduració dels éssers humans. −Les causes dels odis, de les lluites i dels enfrontaments familiars i socials. −El valor del diàleg com a fórmula de resolució de conflictes (al final de l’obra, els Montesco i els Capuleto es reconcilien en conéixer tota la veritat). −Els temes literaris del destí i de la mort com a determinants dels camins que prenen les nostres vides. −El llenguatge poètic com a vehicle per a expressar els nostres sentiments. L’AUTOR William Shakespeare (Stratford-on-Avon 1564-1616) és un dels escriptors anglesos més coneguts de la literatura universal. Va escriure poesia i teatre, i també va fer d’actor. És autor, entre altres, 4 d’obres com Molt soroll per no res; Enric V; El somni d’una nit d’estiu; Otel·lo, el mercader de Venècia o Romeu i Julieta. Moltes d’aquestes han estat adaptades al cinema, fet que ha contribuït a popularitzarles encara més arreu del món i entre tots els públics. L’ADAPTADOR Rodolf Sirera va nàixer a València l’any 1948. És autor teatral, traductor, guionista, dramaturg, assessor i gestor públic. El seu treball ha estat lligat a la normalització del teatre en valencià; ha exercit la crítica en diversos diaris i revistes; ha propiciat la creació de companyies de teatre en valencià; ha participat en la gestió teatral i ha publicat més de quaranta obres. Els temes clau de l’obra de Sirera són la relació entre l’intellectual i la societat, l’experimentació sobre el propi llenguatge teatral i la recerca de la història i la tradició valencianes. El plany en la mort d’Enric Ribera (1974), li valgué el primer reconeixement, però el text més editat i traduït ha estat El verí del teatre (1978), obra que li permeté accedir a l’escena espanyola i a la internacional. Cavalls de mar (1986) destaca entre les obres de caire històric escrites en col·laboració amb el seu germà, Josep Lluís Sirera. Amb Indian Summer (1987) inaugurà una nova escriptura, cinematogràfica, a partir dels actuals patrons de la comèdia sobre les relacions de parella. Entre les últimes obres de creació destaquen La caverna (1995), Maror: les regles del gènere (1995), i una comèdia d’intriga, Punt de fuga (1999), obra amb la qual guanyà el Jaume Vidal Alcover de teatre l’any 2000. Per a conéixer més dades sobre aquest autor es pot visitar l’adreça <http://www.escriptors.com/autors/sirerar/obra.php>. 5 LA IL·LUSTRADORA Conxita Rodríguez (Poble Sec, Barcelona, 1945). Fins a l’any 1981 va treballar en una notaria, ocupació que va abandonar per dedicar-se plenament al món del grafisme. Els seus dibuixos s’acosten al realisme, però exhibeixen els tocs d’humor característics del seu estil. Ha il·lustrat llibres d’imaginació, didàctics, i ha fet també dibuix publicitari. Entre altres obres, ha publicat Missió especial i Dues llàgrimes per màquina, totes dues en Edicions Bromera. Romeo i Julieta és la primera obra que il·lustra en la col·lecció «Micalet Teatre». SUGGERIMENTS DIDÀCTICS I METODOLÒGICS La lectura dramatitzada d’una obra ens permet treballar amb els alumnes aspectes als quals es presta més atenció en Primària que no en Secundària. Ens referim a la dicció, l’entonació, la intencionalitat, els canvis de registre, el ritme de la lectura, etc. Quan el treball es prepara amb una certa antelació planteja molts avantatges i pocs inconvenients. No podem permetre que la lectura esdevinga tediosa, per això és molt important la selecció dels alumnes lectors; cal oferir els papers principals a aquells que tenen més fluïdesa, perquè els seus parlaments són més freqüents i llargs, i una lectura dificultosa provocaria la desorientació entre els qui escolten. És convenient presentar els personatges donant algunes pautes sobre el seu caràcter, d’aquesta manera, donem pistes als lectors, que aniran ajustant els seus parlaments. És més, abans de llegir davant de la classe, els alumnes han de preparar la lectura a casa, i preveure així algunes paraules de pronunciació dificultosa o el ritme (poètic, en molts casos). Una bona manera d’introduir la lectura de Romeo i Julieta és veure la pel·lícula Shakespeare in Love (1998), dirigida per 6 John Madden. A partir d’aquest film, es poden comentar molts aspectes amb els alumnes: −Com era el teatre de l’època. −Com funcionaven les companyies teatrals. −Com eren els teatres. −Quin públic assistia a les representacions. −Com treballaven els escriptors. La pel·lícula, a més, mostra la gestació literària i la representació de Romeo i Julieta, la qual cosa permet no solament introduir els alumnes en el món de Shakespeare sinó, també, observar aspectes com ara: la dicció poètica d’un text teatral, la intencionalitat de determinats parlaments, el caràcter dels personatges, etc. Una altra opció és veure una de les moltes versions fílmiques que sobre Romeo i Julieta s’han realitzat. Entre elles, potser la més adequada és la que Franco Zeffirelli va dirigir el 1968. A l’hora de llegir en classe l’obra, és important fer-ho en el menor nombre de sessions possible, perquè així s’evita que els alumnes perden el fil de la història. Tot i això, de tant en tant no ha d’importar-nos interrompre la lectura si és en benefici de la comprensió. Es pot negociar amb l’alumnat que facen les preguntes només al final de cada acte, per exemple; així ens assegurarem que tots entenen el que escolten. S’ha d’insistir en el fet que, durant la lectura, el ritme, l’espontaneïtat, el to potser són més importants que la perfecta dicció del text. L’adaptació de Rodolf Sirera és perfecta per a llegir-la a classe: hi ha multitud de personatges (permet que molts alumnes hi tinguen un paper), manté l’alternança entre vers i prosa, el ritme teatral va incrementant-se a mesura que s’acosta el desenllaç, respecta la divisió en actes i escenes, etc. La lectura dramatitzada pot completar-se amb la realització d’algunes activitats que trobareu en les propostes de treball. L’objectiu no és que l’alumnat les conteste totes, perquè això els provocaria 7 cansament, sinó que el professor o professora seleccione aquelles que resulten més adequades per als interessos i el nivell del grup. SOLUCIONS D’ALGUNES DE LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES PROPOSADES Solució de l’activitat núm.2 El personatge ocult és «Julieta» 1. Fra Joan, 2. Capuleto, 3. Tibald, 4. Mercucio, 5. Romeo, 6. Apotecari, 7. Dida. Solució de l’activitat núm. 3 En aquest ordre: Romeo i Julieta, Tibald i Mercucio, Fra Llorenç, Apotecari, Dida. Solució de l’activitat núm.8 Parelles enamorades Romeo i Julieta (Romeo i Julieta, de W. Shakespeare), Abaelardo i Heloísa (Epístola de Abaelardo a Heloísa, de José Marchena), Cleòpatra i Marc Antoni (Antoni i Cleòpatra, de William Shakespeare), Tristany i Isolda (Tristany i Isolda, de Richard Wagner), Diego de Marcilla i Isabel de Segura (Los amantes, de Rey de Artieda, fa referència a Los amantes de Teruel), Jerónimo i Silvestra (El Decameró, de Boccaccio), Paris i Helena (La Iliada, d’Homer). 8 PROPOSTES DE TREBALL* (MATERIAL FOTOCOPIABLE) * L’editor autoritza la reproducció d’aquestes Propostes de treball amb finalitats didàctiques, però recorda que no es permet la reproducció, per fotocòpia o altres mitjans, del llibre a què es refereixen. A) FITXA DE LECTURA TÍTOL: .................................................... .................................................................................. AUTOR: ............................................................................... .................................................... ADAPTADOR: ............................................................................... ................................ DIBUIXOS: .................................................................... ..................................................... EDICIONS BROMERA COL·LECCIÓ: ........................................................... NÚM.: .................. .... 1. Qui conta la història? ................................................................................................................................................................. 2. Per què la ciutat de Verona no viu en pau? ................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. 3. Per què és important el paper de Fra Llorenç en les relacions entre Romeo i Julieta? ................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. 4. Què fa que s’esdevinga la tragèdia? ................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. 5. Quines reflexions es poden fer al voltant de la tragèdia dels amants de Verona? ................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. 10 B) ESTUDI I ANÀLISI DE L’OBRA 1. L’estructura L’obra, com era tradicional en el teatre renaixentista, està dividida en cinc actes però l’argument es pot segmentar en tres parts: en el plantejament es presenten els personatges i s’exposa el problema. En el nuc sorgeix el conflicte, i en el desenllaç s’hi dóna la solució. ACTE I ESCENA 1.1. Completa la graella. plantejament nuc desenllaç De l’Acte Primer, Escena I, fins a ... De ............................... ........................................ ........................................ ........................................ ........................................... ........................................ ........................................ ........................................... ........................................ ........................................ ........................................... ........................................ ........................................ ........................................... fins a ......................... ........................................ ........................................... ........................................ ........................................ ........................................... ........................................ ........................................ ........................................... ........................................ ........................................ ........................................... ........................................ ........................................ ........................................... ........................................ ........................................ ........................................... ........................................ ........................................ 1.2. Per què sorgeix el conflicte? .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 11 1.3. Quin és l’element que provoca el desenllaç? .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 1.4. Busca en un diccionari les definicions d’acte i d’escena i contesta: –Quantes escenes hi ha al primer acte de Romeo i Julieta? .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. –Quines diferències hi ha entre un acte i una escena? .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. –Quan i per què es canvia d’acte? .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. –I d’escena? .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 12 2. Els personatges 2.1. Completa la graella i indica-hi el paper de cada personatge i les seues característiques. Recorda que els figurants tenen una importància mínima en el desenvolupament de l’acció i a penes diuen cap frase. romeo personatge principal, secundari o figurant característiques principals Principal Jove, noble i valent, enamorat de Julieta... julieta montesco capuleto tibald mercucio fra llorenç príncep de verona cap de la ronda 13 3. Els elements formals La distribució dels parlaments en les pàgines és un dels aspectes importants en el text teatral. 3.1. Observa atentament algunes de les pàgines del llibre i contesta sí o no a les afirmacions següents. característiques del text teatral El nom dels personatges està escrit en majúscula i acaba en un punt. La disposició del text a l’esquerra de la pàgina queda en línia amb el nom dels personatges. El tipus de lletra del text és sempre el mateix. A l’inici de cada escena hi ha un fragment en cursiva per a fer aclariments. Davant dels diàlegs d’alguns personatges, hi ha explicacions entre parèntesis i en lletra cursiva per a orientar el director. Entre els diàlegs dels protagonistes, hi ha paraules i expressions entre parèntesis i en lletra cursiva perquè els actors tinguen presents detalls de la interpretació. 14 sí/no 4. L’espai escènic Una de les característiques del teatre de Shakespeare és la multiplicitat d’espais que hi ha en les seues obres. En Romeo i Julieta l’acció transcorre a les ciutats de Verona i Màntua, en una infinitat d’espais. 4.1. Repassa l’obra i indica els llocs que hi apareixen i en quins actes i escenes. espai acte i escena Plaça pública de Verona. Acte I, Escena I Un carrer. Acte I, Escena II Una habitació de la casa dels Acte I, Escena III Capuleto. ............................................................................. .................................................................... ............................................................................. .................................................................... ............................................................................. .................................................................... ............................................................................. .................................................................... ............................................................................. .................................................................... ............................................................................. .................................................................... ............................................................................. .................................................................... ............................................................................. .................................................................... ............................................................................. .................................................................... ............................................................................. .................................................................... ............................................................................. .................................................................... 4.2. Ara llig el que es diu a les pàgines 10 i 11 de la introducció de l’obra sobre l’escenari, i fes un dibuix en un full a banda de com devia ser l’espai escènic on es va representar Romeo i Julieta en l’època de Shakespeare. 15 5. Les acotacions Deus haver observat que les acotacions d’espai en les obres de Shakespeare són molt senzilles: l’autor indica subtilment on es desenvolupa l’acció, sense donar detalls ni descriure l’espai àmpliament. Això és perquè, en el teatre isabelí no es canviava el decorat, sinó que els actors recreaven l’espai per a l’espectador amb parlaments i gestos. 5.1. En l’acotació inicial de l’Escena I de l’Acte tercer es diu: «Una plaça, a Verona» (pàg. 81). Imagina com devia ser aquesta plaça i quins elements del decorat necessitaries perquè l’espectador la imaginara. Després, redacta de nou l’acotació amb detall. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 16 En l’obra, a més de les acotacions d’espai, hi ha d’altres per a indicar les entrades i les eixides de personatges i els gestos i moviments que són imprescindibles per al desenvolupament de l’acció, però hi ha molt pocs suggeriments sobre la manera de dir el text (cridant, murmurant, plorant...). 5.2. Torna a llegir l’Escena I de l’Acte quart i reescriu el text en un full incloent-hi aquelles acotacions que podrien afegir-se per a fer suggeriments sobre la manera de dir el text. Pots incloure-hi també les pauses, si les consideres necessàries. 5.3. Un apart és una convenció teatral en la qual un dels personatges es dirigeix al públic per a generar-hi una certa complicitat o fer-li un aclariment. En l’Escena I de l’Acte quart llegim: «Fra Llorenç: (A PART )». Suggereix al teu professor o professora que comenteu a classe el significat del que fa el personatge de Fra Llorenç i indiqueu la manera en què l’actor s’hauria d’adreçar al públic perquè els altres personatges no s’adonen del que diu (gestos, modulació de la veu...). .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 17 6. El llenguatge El llenguatge poètic es basa fonamentalment en el joc de les comparacions: un objecte de la realitat és comparat amb una idea o qualitat espiritual per a trobar la seua explicació i comprensió, com ocorre en l’Acte I, Escena IV, en la segona intervenció de Romeo de la pàgina 49. En el text, Romeo compara Julieta amb la llum, la blancor i la coloma com a símbols de puresa i de bondat. Són elements que no estan contaminats i ens permeten veure la veritat; és per això que es converteixen en símbols de bellesa. 6.1. Ara busca tu els elements de la comparació en el text poètic següent i tracta de donar una explicació semblant a la de l’exemple anterior. Julieta. Deixa que el nostre amor, sense recança, cresca, i espera, que ja haurà florit quan ens tornem a veure. I que a la nit tinga el teu cor repòs i la bonança que l’esperança abona en el meu pit. (Acte II, Escena II, pàg. 64) .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 18 7. El gènere 7.1. Busca en una enciclopèdia la definició de comèdia, drama i tragèdia i, atenent el final de l’obra, digues a quin gènere teatral pertany Romeo i Julieta. Justifica la resposta. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 8. Entre la prosa i el vers Shakespeare emprava el vers en les seues obres i Rodolf Sirera, en aquesta adaptació, ho ha respectat. Has de recordar que per a mesurar un vers només comptem fins a l’última síl·laba tònica i que els poetes es prenen algunes llicències mètriques, com ara l’elisió o la sinalefa, que poden fer variar el còmput final d’un vers. 8.1. Llig el parlament de Julieta de la pàg. 63 i digues quantes síl·labes té cada vers. Fixa’t en l’exemple: No/puc/ne/gar/a/llò/que/jo/ja he/dit. 10 síl·labes .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 19 .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 8.2. A l’hora de mesurar altres versos del llibre, fixa’t en l’últim d’alguns parlaments i el que aparenta ser el primer del següent; de vegades els versos estan partits i, per a comptar les síl·labes cal sumar el total dels dos versos, com en aquest exemple de la pàg. 158: dos parents he perdut. Capuleto. Germà Montesco! Busca’n tres exemples més en l’Escena I de l’Acte segon i indica quantes síl·labes sumen en total. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 8.3. De vegades, els poetes també usen la rima (repetició de vocals –rima assonant– o de vocals i consonants –rima consonant– a partir de l’última síl·laba accentuada del vers) per a marcar el ritme del poema. Fixa’t en el darrer parlament de l’obra, a les pàgs. 158-159, en el qual el príncep diu: 20 Una lúgubre pau l’alba convoca i el sol fa del seu dol forçada absència. Marxem d’ací, parlem del que pertoca, alguns càstig rebran, d’altres clemència, i que un amor tan trist cante el poeta com fou el de Romeo i Julieta. Tenint en compte el fragment que acabes de llegir, completa: La rima és ......................................... i rimen el primer vers amb el ...................................., el segon amb el ...................................., i el cinquè amb el ..................................... 8.4. Shakespeare també redacta algunes escenes en prosa, per exemple l’Escena IV de l’Acte segon. Localitza altres escenes de Romeo i Julieta escrites en prosa, tria’n una curta i intenta convertir alguns parlaments en vers. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 21 8.5. Ara tria algun fragment escrit en vers i transforma’l en prosa. Què t’ha semblat més fàcil de fer? Per què? .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................. 22 C) ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 1. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). El príncep de Verona amenaça amb la mort els qui torben la pau dels carrers de la seua ciutat. Julieta demana al seu pare casar-se amb el comte Paris. Romeo declara el seu amor a Julieta al jardí dels Capuleto. Fra Llorenç casa els joves en la seua cel·la per tal d’acabar amb els odis entre les dues famílies. El príncep de Verona condemna Romeo a l’exili per desobeir les seues ordres i donar mort a Tibald. Quan Romeo és a l’exili, Julieta accepta casar-se amb Paris. Julieta beu un licor que la farà dormir dos dies com si estiguera morta. Un frare lliura a Romeo una carta que li anuncia la mort de Julieta. Romeo, en veure morta Julieta, es dóna mort amb la seua daga. Les dues famílies signen la pau sobre les dues víctimes innocents. Els joves amants tindran estàtues d’or a la plaça de Verona. 23 2. Resol l’encreuat i podràs llegir el nom de la protagonista de l’obra en una de les columnes verticals. 1. Franciscà que no lliura cap carta a Romeo. 2. El seu nom ve de Capellini i eren una família de Güelfs, partidaris del Papa. 3. Nebot de la senyora Capuleto. 4. Jove cavaller, parent del príncep i amic de Romeo. 5. El jove enamorat. 6. Persona que prepara medicaments. 7. Dona que alleta el fill d’una altra; en l’obra té cura de la protagonista. 1 2 3 4 5 6 7 3. Identifica en el dibuix alguns dels personatges anteriors i escriu-ne els noms davall. .............................................. .............................................. .............................................. .............................................. .............................................. 4. L’obra, situada a la Itàlia del segle xiii, presenta l’enfrontament entre dos clans, els güelfs (Capuleto) i els gibel·lins (Montesco). Agrupa els personatges segons el clan al qual pertanyen. ..................................................................................................................... güelfs ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... gibel·lins ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... 25 5. Imagina l’escena del despertar de Julieta i escriu-la en forma de diàleg teatral. Has d’incloure-hi acotacions (paraules escrites en lletra cursiva i entre parèntesi per a indicar l’espai, els gestos, les intencions, els moviments dels actors, etc.). Julieta dorm al cementeri a causa del licor que Fra Llorenç li ha donat. Romeo rep la carta on el frare li diu que ha d’anar al panteó per tal de despertar la seua esposa i fugir tots dos de Verona. Romeo arriba a la tomba: .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. 26 6. L’amor de Romeo i Julieta es troba amb l’oposició i l’enfrontament de les famílies. Aquestes dificultats, hui en dia, es correspondrien amb altres de paregudes, causades per la nacionalitat diferent dels enamorats, una posició social distinta, el color de la pell, etc. Pensa en un motiu que genere diferències i actualitza l’obra. Els passos que pots seguir són aquests: –Escriu un conte o guió amb la teua versió de Romeo i Julieta. Has de mantenir com a personatges principals els dos enamorats; –Deixa clar l’enfrontament entre les famílies dels amants; –Inclou un personatge que actue en favor de l’amor dels joves i un o més que compliquen la història; –Imagina’t la trama per a resoldre el problema i decideix si el final serà tràgic o feliç. 7. Proposa al teu professor o professora que, entre tots, llegiu els contes i que en trieu un a partir del qual elaborareu el guió de l’obra. La informació dels contes descartats enriquirà la vostra imaginació i us permetrà millorar el resultat final de la nova recreació teatral de l’obra de Shakespeare. 27 8. Parelles enamorades. La mort d’una parella per amor (Romeo i Julieta) a causa de l’enfrontament entre les respectives famílies ha estat un argument recurrent en la literatura. Amb l’ajuda d’una enciclopèdia, relaciona les parelles de protagonistes següents i indica l’obra en què apareixen. enamorat enamorada obra en què apareixen ................................................................. Romeo Julieta ................................................................. ................................................................. Paris Heloísa ................................................................. ................................................................. Tristany Cleòpatra ................................................................. ................................................................. Abaelardo Isolda ................................................................. ................................................................. Jerónimo Diego de Marcilla Isabel de Segura ................................................................. ................................................................. Silvestra ................................................................. ................................................................. Marc Antoni Helena ................................................................. 28 9. Per a representar l’obra a classe, o per a fer-ne una lectura dramatitzada, podeu començar amb l’Acte III de l’Escena I. Hi trobareu bastants personatges, acció frenètica i diferents tons en els diàlegs. És important que adjudiqueu bé els papers i que llegiu i prepareu amb antelació la lectura del text. Si us animeu, podeu continuar amb la resta de l’acte. Teniu en compte que una part important del treball de l’actor consisteix a memoritzar el text. Uns moments especials, en qualsevol representació, són els monòlegs. Us proposem, doncs, una sèrie de textos perquè us els repartiu i en memoritzeu un. Després reciteu-lo a classe. Recordeu que per a memoritzar bé cal entendre el que es diu, per tant heu de preparar els textos amb temps suficient. –Diàleg entre Romeu i Julieta (pàgs. 59-63) –Monòleg Romeu (pàg. 145 i 147) –Monòleg Julieta (pàgs. 123-124) –Monòleg Fra Llorenç (pàgs. 66 i 100-101) 10. La primera escena acaba amb una festa medieval; estem a la Itàlia del segle xiii. En eixes festes, els convidats acudien disfressats i amb antifaç. Era costum que, quan s’hi incorporaven, recitaren algun poema per als presents. Doncs bé, imiteu-los: busqueu una música apropiada i organitzeu un ball. Disfresseu-vos i apreneu de memòria algun text o poema amb el qual sorprendreu la resta dels companys en entrar-hi. Perquè la situació siga més divertida, trieu un jurat que puntuarà les actuacions de cada un dels convidats i lliurarà, finalment, un premi als rapsodes. 29 D) ACTIVITATS AUDIOVISUALS Per a conéixer millor l’època i el teatre de shakespeare, proposa al teu professor o professora que visioneu a classe una de les pel·lícules que suggerim a continuació. 1. Shakespeare in Love Aquest és el títol d’una pel·lícula excel·lent, no sols perquè en ella hi ha una bona versió de Romeo i Julieta, sinó perquè la magnífica ambientació ens permet comprendre molts aspectes del teatre de l’època. Després de veure-la, contesteu les preguntes següents i comenteu les respostes en grup. –Com eren els teatres de l’època? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Acudia el públic a les representacions? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Els homes i les dones seien junts? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Quin espai ocupaven els cortesans? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Quin lloc ocupava el poble pla? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ 30 –Com es comportava el públic durant la representació? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Quines diferències trobes entre les representacions actuals i les d’aleshores? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Com eren els decorats? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Com eren les companyies teatrals? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Com funcionaven? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –De què vivien? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Quins tipus d’actors existien? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Les dones podien ser actrius? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ 31 –Qui era Marlowe? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Quina relació tenia amb Shakespeare? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ –Com es barreja, en la pel·lícula, l’acció principal amb la representació de Romeo i Julieta? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ 2. Preneu notes de la conversa amb els vostres companys i escriviu una crítica cinematogràfica sobre la pel·lícula. Si voleu documentar-vos més, podeu consultar les adreces <http://www.lasestrellas/peliculas/ shakespeareinlove.html> i <http://www.lasestrellas.com/peliculas /shakespeareinlove2.html> en les quals trobareu dades molt interessants. Podeu seguir el model que apareix en l’activitat següent, la crítica de Raúl Calderón sobre West Side Story. 3. West Side Story La història de Romeo i Julieta s’ha repetit d’infinites maneres en el cine actual. Moltes de les comèdies americanes del segle xx estan basades precisament en una història d’amor impossible. Si us abelleix veure una versió més contemporània i una bona adaptació de Romeo i Julieta, podeu optar pel musical West Side Story, dirigit el 1961 per Jerome Robbins i Robert Wise. Raúl Calderón, un crític cinematogràfic en diu: 32 «Guanyadora de 10 Oscar de l’Acadèmia el 1961 (incloent el de millor pel·lícula), aquesta meravellosa història d’amor va conquistar el cor de milions d’espectadors de tot el món i es va convertir en un èxit de crítica i taquilla. Aquest magistral i emocionant musical trasllada la tragèdia del Romeo i Julieta de William Shakespeare al món actual i, com a rerefons, ens mostra els barris pobres de Nova York en els anys 50. Allí conviuen, amb poca fortuna, dues bandes de carrer de diferents nacionalitats: uns són els Jets (d’origen anglés) i altres els Sharks (d’origen porto-riqueny). Tot transcorre, més o menys, amb normalitat, fins que es descobreix que un xic dels Jets manté un apassionat romanç amb una xicota del bàndol contrari. Els enfrontaments no tardaran a produir-se i l’assumpte acabarà anant-se’ls-en de les mans, i portantlos a la tragèdia. Les coreografies de Jerome Robbins, les lletres de Stephen Sodheim, la inoblidable música de Leonard Bernstein, les excepcionals interpretacions de tot el repartiment (amb especial atenció a una encantadora Natalie Wood) i el bon pols narratiu de Robert Wise, fan d’aquest musical tot un espectacle per als aficionats al gènere. Cançons tan inoblidables com Tonight, Maria, Somewhere, Cool o el mític número musical America romandran per sempre en la memòria de l’espectador, que sap que difícilment podran realitzar-se musicals tan excepcionals com aquest, que manté tota la seua força i esplendor amb més de quaranta anys a l’esquena.» 3.1. Deprés de llegir la crítica de la pel·lícula West Side Story, debateu oralment amb quines afirmacions de Raúl Calderón esteu d’acord i expliqueu per què. 33 3.2. A continuació, per parelles, completeu la graella amb enunciats que demostren el paral·lelisme entre la pel·lícula i l’obra de teatre Romeo i Julieta. paral·lelismes entre WEST SIDE STORY i ROMEO I JULIETA Dos joves s’enamoren intensament. Els joves pertanyen a clans diferents i enfrontats. ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... Els dos protagonistes moren de manera violenta. Els clans respectius es penedeixen pel mal causat. 34 4. Romeo i Julieta és una obra inoblidable i de visió obligada. Si voleu veure una versió cinematogràfica, de les múltiples que s’han realitzat de l’obra, proposeu al vostre professor o professora que projecte la pel·lícula Romeu i Julieta, dirigida el 1968 per Franco Zeffirelli, en la qual, per primera vegada, els protagonistes són de veritat adolescents i, a més, l’acció està situada en els llocs originals. L’actor i director Kenneth Branagh és, potser, un dels qui millor ha sabut traslladar Shakespeare al món del cine. D’ell podeu veure Enric V (1989), Molt soroll per res (1993), Hamlet (1996) i Treballs d’amor per adults (2000). En tot cas, sempre podeu consultar: <http://www.alohacriticon.com/viajeliterario/ article727.html?topic=7>, on trobareu la majoria de les versions cinematogràfiques que s’han realitzat sobre obres de Shakespeare, acompanyades d’una crítica breu. Mentre mireu alguna de les pel·lícules sobre l’obra, anoteu- ne els detalls (escenes) que no apareixen en la versió que heu llegit de Rodolf Sirera. Valora si cada escena nova afegeix més càrrega dramàtica a l’obra i si fa progressar l’acció o l’alenteix. Justifica la teua resposta. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. 35 E) ALTRES ACTIVITATS DE GRUP No oblideu el que heu llegit en l’obra de teatre sobre l’oposició entre güelfs i gibel·lins, ambdós clans mantenen la seua enemistat des d’antic i s’enfronten, sovint, per raons banals; uns i altres només pretenen demostrar la seua superioritat sobre l’enemic. Els qui heu vist la pel·lícula West Side Story, a més a més, de segur que recordeu l’enfrontament entre bandes rivals a la ciutat de Nova York. El nucli del conflicte és la violència. Hui en dia, alguns joves, sobretot a les grans ciutats, tornen a organitzar-se en bandes que inicien baralles per les qüestions més insignificants. Elaboreu un mural per a denunciar situacions semblants i proposar alternatives dialogades per a resoldre els conflictes i l’enemistat. Recordeu que un mural és un treball d’equip, per a elaborar-ne un, el primer pas és fer un esquema i dissenyar-ne el contingut: seleccionar les idees, les imatges i, fins i tot, el text. A continuació, ni que siga mentalment, convé elaborar preguntes i respostes que ens ajuden a aclarir els diferents aspectes del tema. En el cas que ens ocupa, us pot servir aquesta guia: –Si creus que hi ha motius autèntics per a barallar-se. –Quines conseqüències negatives comporta barallar-se. –Si saps demanar perdó i perdonar. –Si sols manifestar el teu desacord sobre una idea o un fet ocorregut. –Si guardes silenci i fas com que no veus davant d’un acte de violència que no t’afecta i davant de les injustícies. Algunes d’aquestes preguntes i les seues respostes poden passar a encapçalar un dels apartats del mural. El treball pot seguir amb l’exposició oral i la defensa de les idees de cada grup de treball (tres o quatre persones, a tot estirar) davant 36 dels companys de classe. Així podreu fer la selecció de les millors idees. Finalment, entre tots, es procedirà a la concreció de cadascuna de les idees seleccionades per al mural mitjançant retalls de premsa, fotografies, dibuixos, eslògans i tot allò que permeta expressar millor i més clarament la idea que voleu transmetre. No oblideu que el lloc on exposeu el mural ha de ser un espai per on passe molta gent perquè tothom puga veure el que penseu i heu fet. Bon treball! Propostes didàctiques referides al llibre Romeo i Julieta (ISBN: 84-7660-971-X) © Edicions Bromera, SL Polígon Industrial, 1 - 46600 Alzira www.bromera.com © Víctor Latorre, Francesc J. López, Mario Máñez i Pilar Martínez Dibuixos de Conxita Rodríguez
