vallbona de les monges

Text: Joan Bellmunt
Fotos: Santi Iglesias, Jordi V. Pou, Laurent Sansen
El so nítid de la campana es deixa sentir, i com un ocell en llibertat
sembla que puja amunt, fins a abraçar-se i difuminar-se en un cel
blau, intens, pictòric, que és capaç per si mateix d'emplenar i
embriagar de pau qualsevol esperit sensible que arribi fins aquí.
De cop, i fent més intens aquest moment, l'orgue del monestir
arrenca unes notes. Les monges, mentrestant, inicien un dels seus
diversos cants de lloança.
64
UNA JOIA DE 850 ANYS,
VALLBONA DE LES MONGES
65
F
a més de vuit-cents cinquanta anys que, en aquest bell racó
de país, hi arrelaren unes agrupacions mixtes d'ermitans
que vivien sota el guiatge espiritual de Ramon de Vallbona.
El seu dinamisme va portar-lo a emprendre diverses fundacions, entre les quals va subsistir aquesta de Vallbona. Des de
llavors la joia del cant ha anat solcant l'aire d'aquesta contrada,
ininterrompudament al llarg d'aquests vuit segles i mig.
Era l'any 1157 quan va obtenir del noble Ramon de Cervera i
de Pere d'Agut el permís per establir en aquest lloc, en aquesta "vall
de terra bona" (Vall-bona), una comunitat femenina. El mateix any
1157 ja existeix l'església monacal de Santa Maria, on s'observa vida
comunitària seguint la regla de sant Benet i incorporant-se a l'orde
del Cister. Vallbona fou en els seus primers temps un indret de filles
de la noblesa. Aquesta comunitat comptà amb la protecció, entre
molts d'altres, d'Alfons I el Cast i de la reina Sança, molt vinculats
amb aquesta comunitat. La primera vegada que la reina Sança sojornà
a Vallbona, juntament amb el rei Alfons I, fou entre febrer i març de
1178. L’objectiu d'aquest viatge era donar suport a la fundació del
monestir, amb l'atorgament de la immunitat reial.
La majoria de les seves monges, i sobretot les abadesses, procedien
de les grans famílies, les quals van abocar la seva generositat sobre
la casa. Des d'aquella llunyana data, i al llarg de vuit segles i mig,
han anat succeint-se, ininterrompudament, generacions de monges
cistercenques fins al dia d'avui. El cenobi femení de Vallbona forma,
amb Poblet i Santes Creus, la trilogia dels grans monestirs d'aquest
orde.
Des del segle XII, el monestir tingué scriptorium i escola monacal.
Es conserven encara un bon grapat de còdexs, alguns de caràcter
didàctic, destinats a les noies que formaven el cenobi.
El lloc adquirí aviat una gran anomenada, i de manera molt
especial després que la reina Violant d'Hongria, la segona esposa
del rei Jaume el Conqueridor, hi va elegir sepultura l'any 1253, la
qual va voler ser enterrada en aquest indret, sense cap ornament (la
tomba de Violant d'Hongria és un dels elements més visitats, fins i
tot en l'actualitat, rebent visites de prínceps i caps d'estat). Davant
mateix d'ella, a l'altre costat, hi ha la tomba de la seva filla, la
princesa Sança, que morí a Jerusalem i també escollí aquest monestir
per al seu descans d'eternitat. El cenobi prestà sovint hostatge als
reis i llurs seguicis. L'abadessa era senyora jurisdiccional de diversos
pobles i llocs i, el 1380, es convertí en titular de la baronia de
Vallbona. La seva comunitat arribà a tenir, en aquells moments,
setanta-cinc religioses.
El monestir, avui formant part i integrat a la població, s'aixecava
en aquells moments solitari en el centre de la vall. Cal fer menció
que en aquells temps els monestirs, com tots els grans cenobis
cistercencs, tenien tres claustres: l'exterior, amb tres portals; l'interior,
on hi havia les albergueries per als viatgers i pelegrins, l'hospital,
habitacions per a sacerdots i dependències per a altres servents, i el
monestir pròpiament dit, compost del temple, el claustre, la sala
capitular i les dependències annexes per a la residència i vida de les
monges.
El municipi de Vallbona de les Monges és el cas típic del poble
que neix a redós d'un monestir, com a conseqüència del concili de
La comunitat religiosa de Vallbona dedica diversos moments del dia a l’oració
entre aquestes parets carregades d’història.
Trento (1545-1563) i del decret que en sorgí, i que no permetia que
els cenobis femenins fossin situats en indrets solitaris. Fou per aquest
motiu que la comunitat de monges va convidar els veïns de Montesquiu
–poble que fou abandonat–, perquè vinguessin a fundar un municipi
al costat de la clausura monàstica, i per això els va donar les millors
terres i habitatges en dependències del monestir. Fou d'aquesta
manera que va néixer el poble de Vallbona, que per això es denomina
“de les Monges”. El primer ajuntament es va constituir el 1573.
A més de l'àmbit espiritual, que és la raó de la vida monàstica,
tant el monestir com el poble en el seu conjunt s'han convertit en
punts d'obligada visita turística; vet aquí per què és obligat fer-ne un
breu (i limitat) repàs.
Cal resseguir els diversos carrers de la població, i en algun hi
trobarem arcades ogivals. Així mateix s'ha de fer menció i visitar la
planta d'elaboració i embotellament de bons vins que amb denominació Costers del Segre fan a l'Olivera. La cuina autòctona es pot
degustar a l'hostal de la població i, si un vol menjar en recolliment,
pot fer-ho a l'hostatgeria del monestir.
Digna d'admirar és la portalada romànica de l'església del convent
(s. XIII), on destaca el relleu de Santa Maria, un dels primers que
66
Un dels elements de més bellesa de tot el conjunt és el claustre del monestir. Té forma trapezoïdal i elements romànics i gòtics.
surten en un timpà a Catalunya (abans hi posaven la figura de Crist),
i amb diversos motius de flora i fauna. Així mateix és impressionant
la plaça de davant del monestir (la plaça era fossar), amb una
magnífica font d'aigua que brolla permanent i diversos sarcòfags de
pedra que acullen nobles despulles (Berenguera de Cardona, 1211,
Sibil·la de Guimerà, 1280, i Miquela ça Sala, 1244).
El claustre del monestir és d'una bellesa i d'un interès excepcionals,
i s'hi pot trobar elements romànics i gòtics. Té forma trapezoïdal,
amb la finalitat d'aprofitar al màxim les hores de sol, i, en conjunt,
és una curiosa i variada representació dels estils que prevalgueren
durant les quatre primeres centúries del cenobi. L'ala de migdia ens
mostra la més severa austeritat cistercenca. L'ala de llevant ens
ofereix ja tota l'esplendor del romànic, dintre d'un marc senzill. La
de tramuntana, és un exemple magnífic, d'amples proporcions, d'estil
ogival. Finalment, la de ponent deixa veure mostres dels nous corrents
renaixentistes.
Una de les joies que cal admirar al monestir és la imatge de la
Mare de Déu del Claustre, de pedra policromada, que fa 70 cm
d'alçada i està asseguda en un setial de pedra que forma amb la
imatge una sola peça, on la pulcritud de les seves línies i la bellesa
encisadora de la seva cara ens fan entendre que l'autor estigué
inspiradíssim.
Cal que el visitant s'endinsi en la magnifica sala capitular, bella
mostra de l'art ogival del segle XIV. També cal visitar l'església de
creu llatina, en el creuer de la qual s’observa el pas del romànic al
gòtic.
A tota aquesta bellesa artística cal afegir-hi la bondat humana.
Com entendreu, ens referim a la comunitat de religioses que aixequen,
diverses vegades al dia i en hora foscana, la joia dels seus cants, amb
dolça i harmoniosa veu que delecta qui les escolta. El monestir de
Vallbona és un lloc de silenci i de pau.
Una pau que es fa present a cada raconada. Només l'esmentat
so de la campana pujant fins a l'última gota del cel blau, o el suau
trepig i fressa fugissera de l'hàbit blanc de les monges en fregar la
pedra, trenquen aquesta abraçada de silenci en què es troba immers
aquella persona que, amb cor de bona voluntat, arriba fins a Vallbona
de les Monges.
Als voltants, Agramunt i Bellpuig
En indret proper a Vallbona hi ha dues poblacions que esdevenen
veritables tresors per si mateixes i que són d'obligada visita: Agramunt
i Bellpuig.
L'església de Santa Maria d'Agramunt és una joia; per aquest
motiu, l'any 1931 ja fou declarada monument historicoartístic. El seu
67
Bellpuig (foto esquerra) i Agramunt (foto dreta) són dues interessants poblacions dels voltants que mereixen una visita.
començament l'hem de situar al final del segle XII, i el seu punt inicial
foren els absis. Sembla que en el decurs de la segona meitat del segle
XIII van bastir la portalada principal, que tanta admiració produeix
al viatger. El campanar data del segle XIV i els elements gòtics ja són
presents en la seva arquitectura.
La portalada principal del temple, obra de l'anomenada escola
de Lleida, és la part més important des del punt de vista artístic.
Presidint-la hi trobem un grup escultòric central constituït per la Verge
i el Nen al centre, l'Adoració dels Reis a una banda i l'Anunciació
a l'altra. Fou un regal dels teixidors d'Agramunt l'any 1283.
L'interior del temple, a més del propi interès, guarda un veritable
tresor: és la imatge de la Mare de Déu dels Socors (o del Socós), una
talla romànica la qual, afortunadament, al juliol de l'any 1936 es
pogué salvar de la destrucció i acabada la guerra, l'any 1939, fou
trobada en un museu a Saragossa. Ara, acuradament restaurada, es
pot contemplar en tota la seva bellesa original.
Agramunt conserva, però, altres espais i activitats amb identitat
pròpia per si mateixos, i en aquest camp cal remarcar l'Espai Guinovart,
centre d'iniciatives estètiques i culturals, nascut de l'empenta d'en
Josep Guinovart; “lo Pardal”, creació d'en Guillem Viladot, o la mateixa
Fira del Torró, que esdevé una multitudinària celebració i un cant als
bons productes artesans de la vila, com ara el torró i la xocolata.
Bellpuig esdevé, pel seu conjunt, una vila turística, amb el castell
de Bellpuig que té els seus orígens al segle XI i fou una de les primeres
edificacions de la vila. L'església de Sant Nicolau (s. XVI), a la qual
s'accedeix per una original escalinata barroca del 1792, és de planta
rectangular i d'una sola nau, i dues capelles laterals. La capella dels
Dolors, dedicada a la patrona de la vila, és decorada amb frescos
d'en Minguell. L’altra capella és dedicada al Sant Crist de Bormio.
L'obra magna de l'interior d'aquest temple és, però, el mausoleu
de Ramon Folch de Cardona-Anglesola, el personatge històric més
rellevant de Bellpuig. El mausoleu fou construït entre els anys 1522
i 1530 per l'escultor napolità Giovanni Merliano da Nola. L'esculpí
en marbre blanc de Carrara sota una estructura d'arc de triomf. És
una de les millors obres de l'escultura del renaixement existents a
Catalunya, i el 1925 fou declarat monument historicoartístic.
No pot faltar la visita al convent de Sant Bartomeu, on diversos
estils arquitectònics han anat bastint l'edifici des de l'any 1507, quan
Ramon Folch n'ordenà la construcció. Hi destaca el claustre de la
cisterna. La planta baixa és d'un gòtic tradicional, però el que
excel·leix, i no té precedents a Catalunya, és el primer pis, amb una
galeria amb columnes pseudosalomòniques, amb regust incipient de
renaixement català. Això sense oblidar els altres elements d'aquest
convent, com l'escala de cargol del campanar, la sala capitular,
l'armari d'estil gòtic florit de la sagristia i el refectori d'estil plateresc.
C O M A RRI BA R- H I
A
Lleida
A-2
Tàrrega
Bellpuig
l’Urgell
Verdú
Ciutadilla
Maldà
Sant Martí
de Maldà
C-14
Vallbona de les Monges
68
A Barcelona
Una joya de 850 años, Vallbona de les Monges
Hace más de 850 años que en Vallbona de les
Monges, un bello rincón de la comarca del
Urgell, enraizaron unas agrupaciones mixtas
de ermitaños que vivían bajo la guía espiritual
de Ramon de Vallbona. Su dinamismo lo llevó
a emprender diversas fundaciones, entre ellas
la de Vallbona. En el año 1157 obtuvo permiso
por parte de los nobles Ramon de Cervera y
Pere d’Agut para establecer en este “valle de
tierra buena” (Vall-bona) una comunidad femenina. Ese mismo año ya existía la iglesia
monacal de Santa María, donde la vida comunitaria seguía la regla de San Benoto y se
incorporó a la orden del Cister.
En sus primeros tiempos Vallbona acogió hijas
de la nobleza y la fundación del monasterio
contó con el apoyo de Alfonso I el Casto y la
reina Sancha. La mayoría de las monjas, y
sobre todo las abadesas, procedían de grandes
familias, las cuales virtieron su generosidad
sobre la casa. Desde entonces y hasta el día de
hoy se han ido sucediendo ininterrumpidamente
generaciones de monjas cistercienses. Hay que
recordar que el cenobio femenino de Vallbona
forma, con Poblet y Santes Creus, la trilogía
de los grandes monasterios de esta orden.
El lugar adquirió pronto un gran renombre, y
de manera muy especial después de que la
reina Violante de Hungría, la segunda esposa
del rey Jaime el Conquistador, eligiera sepultura en este lugar en el año 1253. Su tumba es
uno de los elementos más visitados del conjunto
monumental, así como la de su hija Sancha
que descansa justo delante de ella. La abadesa
era señora jurisdiccional de diversos pueblos
y lugares y, en 1380, se convirtió en titular de
la baronía de Vallbona. Su comunidad llegó a
contar en aquellos momentos con setenta y
cinco religiosas.
El monasterio, hoy integrado en la población,
se levantaba en aquellos momentos en solitario
en el centro del valle. El municipio de Vallbona
de les Monges se creó al amparo del monasterio
como consecuencia del concilio de Trento
(1545-1563) y del decreto que no permitía que
los cenobios femeninos estuviesen ubicados en
lugares solitarios. El primer ayuntamiento se
constituyó en 1573.
Hoy en día, tanto el monasterio como el conjunto de la población merecen una obligada
visita turística para apreciar los arcos ogivales
de algunas calles, la planta de elaboración y
embotellado de buenos vinos que producen en
L’Olivera bajo la denominación Costers del
Segre, la cocina autóctona del municipio y, si
se prefiere un mayor recogimiento, la del propio
monasterio, donde es posible hospedarse.
Digna de admirar es también la portalada
románica de la iglesia del convento (s. XIII),
donde destaca el relieve de Santa María. También es impresionante la plaza de delante del
monasterio, con una magnífica fuente de agua
y diversos sarcófagos de piedra que albergan
restos mortales de la nobleza.
D’INTERÈS
Ajuntament de Vallbona de les Monges
C/ Prat de la Riba, 3 Tel. 973 33 02 60
Web: http://vallbona.ddl.net
Monestir de Vallbona de les Monges
C/ Major, s/n Tel. 973 33 02 66
Web: www.vallbona.com
Ajuntament d’Agramunt
Pl. de l’Església, 1 Tel. 973 39 00 57
Web: http://agramunt.ddl.net
Ajuntament de Bellpuig
C/ Homenatge a la Vellesa, 6 Tel. 973 32 04 08
Web: http://bellpuig.ddl.net
69
El claustro del monasterio es de una belleza y
de un interés excepcionales, con elementos
románicos y góticos. Tiene forma trapezoidal
con la finalidad de aprovechar al máximo las
horas de sol y, en conjunto, es una curiosa y
variada representación de estilos. El ala de
mediodía nos muestra la más severa austeridad
cisterciense; la de levante nos ofrece ya todo
el esplendor del románico; la de tramontana
es un ejemplo magnífico, de amplias proporciones, de estilo ogival; por último, el ala de
poniente apunta muestras de las nuevas corrientes renacentistas.
Otras de las joyas de obligada visita son la
imagen de la Virgen del Claustro, de piedra
policromada; la magnífica sala capitular, bella
muestra del arte ogival del siglo XIV; la iglesia
de cruz latina, en cuyo crucero se observa el
paso del románico al gótico, etc.
A toda esta belleza artística hay que añadir la
bondad humana. La comunidad de religiosas
levanta varias veces al día la joya de sus cantos
con dulce y armoniosa voz que deleita a quien
las escucha. Aun así, el monasterio de Vallbona
es un lugar de silencio y paz, una paz que se
hace presente en cada rincón del entorno.
Agramunt y Bellpuig
Próximas a Vallbona se encuentran dos poblaciones que son verdaderos tesoros por sí solas
y que merecen una obligada visita: Agramunt
y Bellpuig.
La iglesia de Santa Maria de Agramunt es una
verdadera joya, declarada monumento histórico-artístico en el año 1931. Su inicio se sitúa
a finales del siglo XII, aunque la portalada
principal data del siglo XIII y el campanario,
del XIV. La portalada principal del templo,
obra de la denominada escuela de Lleida, es la
parte más importante desde el punto de vista
artístico. La preside un grupo escultórico central constituido por la Virgen y el Niño en el
centro, la Adoración de los Magos a un lado
y la Anunciación en el otro. Fue un regalo de
los tejedores de Agramunt. En el interior de la
iglesia destaca la talla románica de la Virgen
de los Socorros (o del Socós).
Agramunt conserva otros espacios y actividades con identidad propia como por ejemplo el
Espai Guinovart, centro de iniciativas estéticas y culturales, nacido gracias a la figura de
Josep Guinovart; “lo Pardal”, creación de
Guillem Viladot, o la propia Feria del Turrón,
que promociona productos artesanales locales como el turrón y el chocolate.
Bellpuig es, en su conjunto, una población
turística, con espacios tan destacables como
el castillo, que tiene sus orígenes en el siglo
XI, o la iglesia de Sant Nicolau (s. XVI) –a la
cual se accede por una original escalinata barroca–, de planta rectangular, una sola nave y
dos capillas laterales. La obra magna del inte-
rior del templo es el mausoleo de Ramon Folch de Cardona-Anglesola –declarado monumento histórico-artístico el 1925–, el personaje histórico más relevante de Bellpuig. Es una
de las mejores obras de la escultura del renacimiento existentes en Cataluña. No puede
faltar la visita al convento de Sant Bartomeu,
donde diversos estilos arquitectónicos conviven desde el año 1507, fecha en que Ramon
Folch ordenó su construcción. Destacan el
claustro de la cisterna, la galería de columnas
pseudosalomónicas en el primer piso, la escalera de caracol del campanario, la sala capitular, el armario de estilo gótico florido de la
sacristía y el refectorio de estilo plateresco. The treasure of 850 years, Vallbona de les Monges
In 1157 Ramon de Vallbona obtained permission from the nobles Ramon
de Cervera and Pere d’Agut to set up a female monastic community
belonging to the Benedictine Order in the Vall-bona (or, “vale of good
land”). In its first years at Vallbona, the community, which with time
would became part of the Cistercian Order, took in the daughters of the
nobility, while the monastery received financial support from King
Alfons I, “El Cast” (the Chaste), and Queen Sança. From that time, and
until the present day, the monastery has uninterruptedly housed generations of Cistercian nuns and it should be remembered that, together
with the monasteries of Poblet and Santes Creus, the female monastery
of Vallbona forms part of a trilogy of great Cistercian monasteries. The
monastery soon acquired great fame and this was boosted when Queen
Violant of Hungary, the second wife of King Jaume, “el Conqueridor”
(the Conqueror), chose to be buried there in 1253. In fact, her tomb is
one of the most visited parts of this monumental site.
The municipal district of Vallbona de les Monges was created around
the monastery as a direct result of the Council of Trent (1545-1563) and
the decree that prohibited the location of female monasteries in isolated
areas. Its first municipal council was established in 1573. Today, both
the monastery itself and the adjoining settlement deserve a visit. Tourists
71
Vista general de Vallbona
Tourists will marvel at the pointed arches in some of the streets and the
plant for making and bottling the fine wines produced at L’Olivera and
that belong to the Costers del Segre Designation of origin. Visitors will
also enjoy the traditional local cuisine and those who particularly enjoy
peace and quiet can even stay at the monastery itself.
The beautiful monastery cloister is of exceptional interest and has both
Romanesque and Gothic elements. It was designed with a trapezoid
form in order to take the fullest advantage of the daylight hours and
features a curiously varied combination of architectonic styles. The
south wing exhibits the most severe of Cistercian austerity; the east side
offers all the splendour of the Romanesque style; the north side is a
magnificent example of pointed Gothic arch style; and finally, the west
wing contains examples of new Renaissance currents.
Other treasures that should be seen include: the image of the Virgin of
the Cloister, a work in polychrome stone; the magnificent Chapter
House, which is a beautiful example of the pointed arch art of the 14th
century; the Latin cross-shaped church, in which it is possible to observe
the transition from Romanesque to Gothic style at the transept, etc. To
all of this artistic beauty, it is necessary to add the quality of human
goodness. Several times a day, the religious community offers joyous
songs of praise in sweet, harmonious voices, which will delight all who
hear them. The monastery of Vallbona is, however, predominantly a
place of silence and peace: in fact, peace pervades every last corner of
the complex.
Agramunt and Bellpuig
There are two other interesting settlements near Vallbona that are
authentic treasures and also well-worth a visit: Agramunt and Bellpuig.
The church of Santa María de Agramunt is an authentic treasure and
was declared a monument of historical and artistic importance in 1931.
Its origins date from the end of the 12th century, but its monumental
porch was constructed in the 13th century and the bell tower was added
in the 14th century. The porch of the temple, which is a work in the
style of the Lleida School, is the most important part of the building
from an artistic point of view. The porch is presided over by a central
group of sculptures with the Virgin and Child in the centre and with
the Adoration of the Magi on one side and the Annunciation on the
other. Inside the church, the most important feature is the Romanesquestyle carving of the Mare de Déu dels Socós. Agramunt offers other
places and activities of interest, each of which has its own distinctive
style and special identity. These include: the Espai Guinovart, a centre
for aesthetic and cultural initiatives, which is associated with the life
and work of Josep Guinovart; the "Pardal", a creation of the artist
Guillem Viladot; and the Almond Nougat Fair, which promotes traditionally-made local products such as almond nougat and “stone chocolate”.
Bellpuig is a small town with much to interest tourists. Its main points
of interest include the castle, whose origins date from the 11th century,
and the 16th century church of Sant Nicolau. The latter has a rectangular
layout, a single nave and two side chapels, and access to it is via an
original Baroque-style staircase. The most important work inside the
church is the mausoleum of Ramon Folch de Cardona-Anglesola, who
was Bellpuig’s most historically relevant characters. This work, which
was declared a monument of historical and artistic importance in 1925,
is one of the finest examples of Renaissance sculpture to be found in
the whole of Catalonia. Another place that deserves a visit is the Convent
of Sant Bartomeu. This monument, which was constructed following
instructions from Ramon Folch, contains several different architectural
styles and dates from the year 1507. 73