Muerte de la madre de Dios

LA MORT DE LA MARE DE DÃ U
Michelangelo Merisi da Caravaggio s. XVII
Situació en el temps
Es troba al Musée du Louvre de ParÃ−s.
Context històric =
Estil = menys :
Tres caracterÃ−stiques estelÃ−stiques de Caravaggio :
• La recerca del naturalisme
• El tenebrisme, clarobscurs.
• Composicions asimètriques i atectòniques
Anà lisi Formal
Representa la mare de Dèu després de la seva mort, mentre Magdalena i els Apòstols s'apleguen al seu
entorn.
La Verge està pintada com una dona de poble, pobra i amb el rostre girat cap a l'espectador, el braç
estés, peus descalços, cos rÃ−gid per la seva mort, ventre inflat, ajaguda damunt d'un banc de fusta, i
porta un vestit inapropiat.
S'acusà al pintor d'haver fet servir el cadáver d'una jove prostitua ofegada en el riu TÃ−ber.
Al voltant de la Verge hi ha els Apòstols que mostren el seu dol. Estan expressats com a homes vulgars amb
arrugues i bruts, amb peus descalços, barbes i caps despentinats.
Magdalena asseguda amb el cap inclinat cap endavant i s'eixuga les llà grimes del dolor.Uns domassons
carmesins pengen del sostre.
TÃ CNICA: oli sobre tela.
Predomini el color sobre el dibuix. Gamma cà lida i de tonalitat fosca. El color està impregnat d'ombres.
La llum prové d'un focus de la finestra alta situada fora de la tela. Establint clarobscurs.
Al costat de zones fosques ( retrocedeixen ) i zones il·luminades ( avancen ), com al cap.El fons és fosc i
nu.
Es poden veure 5 plans:
-1er: Magdalena -4rt: 1 grup d'apòstols
-2on: Verge -5é: 1 grup d'apòstols
1
-3er: 1 grup d'apòstols
LÃ−nies compositives: diagonals ( roba vermella i cos de la Verge ) equilibrades per les verticals ( cossos
apòstols i Magdalena ).
Les figures són asimètriques i el quadre queda obert en totes direccions.
El moviment donat per les lÃ−nies diagonals i ondulacions de les teles i figures inestables. Moviment
instantani en Magdalena, Apòstols i Verge.
Dramatisme de les expressions, el posat i els gestos dels estats d'Ã nim. Expressions de condol.
Cavaraggio al cercar el naturalisme escandalitza als contemporanis.
El quadre mostra com si es desenvolupés en l'escenari del sofriment humà .
Iconografia
Tema religiós partint de l'art bizantÃ−, anomenat dormició de la Verge.
Apòstols recollint l'à nima de la Verge per portar-la cap al cel.Amb la Contrareforma, la Mort va ser una
polèmica teològica, és a dir, que per a uns la Verge no va morir sino que va anar cap al cel, per uns altres
va anar al cel en cos i à nima.
Caravaggio tracta el segon significat però amb innovacions iconogrà fiques, donant carácter popular,
humil i expressiu.
En la pintura de Caravaggio, el cos de la Verge és un cos sense perspectives de ressurrecció.
Significat
Encarregada pels Carmelitas Descalços per a l'esglèsia della Scala. No va arribar a ocupar l'altar, perqué
els francesos la consideraven poc respetuosa amb la figura de la Verge.
Significat religiós, apropant-se als temes de l'esglèsia contrareformista catòlica.
Aquest art va tenir èxit entre les minories cultes, i va ser rebutjat pel poble i part de l'esglèsia.
La feixuga roba vermella actuaria com a sÃ−mbol de violència. La llum obliqua simbolitza la grà cia
divina.
Funció
Funció religiosa, perquè vol apropar-se a l'esglèsia contrareformista catòlica, i ho fa de manera humil i
popular d'acord amb les ensenyances de Sant Borromeu.
Funció propagandÃ−stica dels valors d'humilitat i caritat.
2